Espurnes núm. 4 - Desembre 2011

AMPAAssociació de Mares i ParesMaristes Champagnat

LA JUNTA DE L’AMPA US DESITGEM

BONES FESTES!!

COORDINACIÓ DE CONTINGUTSMercè Pérez Blanch

DISSENY I MAQUETACIÓSergi ArévaloMontserrat Sala

SUMARI:EDITORIAL Agustí Sánchez President de l’AMPA

LA CARTA DEL DIRECTOR Rogelio González Director MARISTES BADALONA

COMENIUS Estel Suau Professora de SecundàriaAlumnes: Mireia Martínez, Lluís Carreter, Oriol Escolar, Alejandro de la Rosa

D’AIXÒ PUC??? Glòria Miralles

GRADUACIONS C. Temple Imma RoigC. Dos de Maig Loli Rodríguez

PROJECTE DE SERVEI 4t ESO Maria Rosa Esteban Equip d’OrientacióAlumnes: Maria Figueroa, Marc Lopera, Marina Tórtola

LA REPORTERA ESPURNETA Imma Roig

L’ENTREVISTA Maria Lara

PAPA QUE ESTÀS FENT???Jordi Sans Esports

LA NEGOCIACIÓ AMB ELS FILLSPilar Sánchez

ASSESORAMENT FINANCERJordi Verge

L’ARRIBADA DELS PATGESLluis López Recreatives

PARLEM DE CUINAJuan Roanes

CASTANYADA A PRIMÀRIACarlos Casado, Imma Roig

OLLA DE LLETRESLidia Soriano

LA FELICITATEscola de Pares

ACTUALITATComunicacions i Publicacions

REVISTA ESPURNES CRÈDITS

01 Espurnes Desembre 2011

Quan aquesta Junta vam començar a caminar, ara ja fa poc més d’un any ens vam proposar fer arribar l’AMPA a tots els pares i mares de la nostra escola. Les nostres eines per assolir aquest objectiu van ser les que ens ofereixen les noves tecnologies, la creació d’una nova web i la reedició de la revista Espurnes en paper i en format digital. Consolidats els objectius fixats de transparència i d’apropament de l’associació a les famílies, per a aquest curs ens proposem fer-vos més partícips de la nostra tasca i que tots i totes vegeu que la Junta de l’AMPA està formada per mares i pares com tots vosaltres, que dediquem més o menys temps a treballar per tirar endavant l’associació. En certa manera estem satisfets dels resultats obtinguts i més quan en el contacte continuat que mantenim amb altres AMPA’s constatem tot el que hem avançat i que és fruit de l’estreta col·laboració que mantenim amb la direcció i comunitat educativa de la nostra escola, que ens obre les seves portes cada dia, perquè entrem “fins a la cuina” i mai millor dit.

Posem a les vostres mans i ja són quatre, una nova edició de l’Espurnes. En aquest número trobareu les seccions de sempre, algunes de noves i el que ens fa més il·lusió, noves col·laboracions. Pares i mares que creuen en aquest projecte i volen aportar el seu granet de sorra.

Com haureu pogut veure, tenim un nou i professional disseny, això ha estat gràcies a la incorporació en la comissió de Comunicacions i Publicacions de la Montse Sala i en Sergi Arévalo, pares de la Lia, una alumna de P-3 que no s’ho han pensat gaire per oferir-nos la seva col·laboració. A partir d’ara ells es faran càrrec del disseny i muntatge de l’Espurnes. També hem aprofitat per demanar-los l’actualització del nostre logo. En aquest curs comptem també amb noves col·laboradores, la Lidia Soriano, representant a l’AMPA dels pares i mares de P-3 i l’Imma Roig, de 1r. de primària.

Per a tots els membres de la Junta és un motiu d’orgull que entrin a formar part els pares i mares des dels cursos inicials, ja que això ens suposa una ajuda molt important i una continuïtat en la tasca que fan les diferents comissions de treball. Mentre més mans, més objectius podrem assolir.

Per finalitzar, expressar un cop més el nostre agraïment a l’escola per a facilitar-nos sempre la nostra tasca i animar a totes les famílies a participar de totes les activitats de l’AMPA.

Agustí Sánchez President de l’AMPA

EDITORIAL

ampamaristesbadalona.ning.com [email protected]

AMPAAssociació de Mares i ParesMaristes Champagnat

Per quarta vegada torno a dirigir-vos unes línies des de la Revista Espurnes (la revista de l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes del Col·legi Maristes Champagnat de Badalona). Aquest fet demostra la consolidació d’aquesta eina de comunicació de l’AMPA amb la comunitat educativa del Col·legi. I això em serveix per tornar a agrair a tots els membres de l’AMPA la seva implicació personal en totes les iniciatives i activitats que porten a terme per ajudar a millorar la nostra escola. Faig extensiu aquest agraïment també a tots els pares i les mares que continueu confiant en el Projecte Educatiu del Col·legi per ajudar-vos a l’educació dels vostres fills i filles. Quan tingueu l’oportunitat de llegir aquestes línies estarem de ple en el Temps d’Advent. Etimològicament la paraula advent vol dir arribada. I l’Advent cristià fa referència al temps de preparació per l’arribada de Jesús. Es tracta doncs, d’aquestes 4 setmanes que els cristians dediquem a preparar el nostre interior per a la celebració de la Vinguda del Nen-Déu que viurem al Nadal. En moltes parròquies es representen aquestes 4 setmanes mitjançant la corona d’Advent, on hi ha 4 espelmes – una per cada diumenge d’Advent -.

Després d’aquest temps de preparació, podrem gaudir del Nadal del Senyor. No per repetitiu, la nostra joia ha de ser menor cada any quan celebrem aquest esdeveniment nuclear per la fe cristiana. Celebrar el Nadal cada any ens recorda el moment en que Déu es fa home. I es fa home per portar-nos un missatge clar i inequívoc; el podem trobar per exemple a l’Evangeli de Joan: “Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimant” (Jn 15, 12). Aquestes poques paraules recullen l’ensenyament que Jesús va deixar als seus deixebles i que l’Església ha anat transmetent segle rere segle a tota la humanitat. Un missatge tan curt i tan simple però que ens costa molt i molt portar-lo a la pràctica cada dia.

I què podem fer nosaltres per viure el Temps d’Advent i el Nadal d’una forma plena? En la meva opinió, hem de dedicar temps a la pregària i a la reflexió per veure com som capaços de portar a terme aquest manament que ens ha deixat Jesús. Crec que hem de ser capaços de conciliar el legítim dret de gaudir de la nostra família – i poder gaudir al voltant de la taula – i de les persones que més ens estimem amb també el deure de poder compartir part del nostre temps i/o dels nostres recursos amb aquells que ho estan passant pitjor que nosaltres. Sóc conscient que en aquests moments de crisi econòmica – i potser també de valors – és difícil per algunes famílies poder compartir recursos, però, per poc que puguem, estarem aportant la nostra petita gota d’aigua a aquest oceà de solidaritat que esperem que s’estengui per tota la Terra. Des del Col·legi – amb l’organització de la tradicional Operació Quilo – intentarem donar resposta mitjançant el recapte d’aliments a les necessitats més bàsiques de moltes famílies de la nostra ciutat.

Tant de bo, en aquestes festes de Nadal que ja s’apropen, tothom pugui sentir la felicitat d’aquell/aquella qui se sent estimat. Que la Bona Mare i Sant Marcel·lí ens ajudin cada dia a obrir els nostres cors a l’esperit del Nen Jesús, i que siguin capaços de mantenir aquests bons desitjos no només durant el temps de Nadal, sinó també durant la resta de l’any.Rebeu una salutació cordial.

Rogelio González Director Maristes

Badalona

BENVOLGUDES FAMÍLIES DEL COL·LEGI:

02

Recordeu què és el COMENIUS? És aquell programa europeu que vam començar l’any passat amb els alumnes que feien primer d’ESO. Aquests alumnes ara ja fan segon però segueixen essent els protagonistes d’aquest programa. Building future through culture no para! Ja hem passat l’equador del programa i encara tenim corda per estona.

Fem ara una parada, però, per llegir l’opinió i les vivències d’alguns dels afortunats que han pogut viatjar a la República Txeca o a Lituània.Els hem preguntat...

QUÈ EN RECORDES MÉS? CREUS QUE VA VALDRE LA PENA ANAR-HI? VAS APRENDRE ANGLÈS? HO RECOMANARIES ALS COMPANYS?

La Mireia Martínez va anar a la República Txeca i ens diu: “Que si vaig aprendre anglès? Bé, home, el que vaig aprendre més va ser a expressar-me amb l’anglès que ja sabia. Recordo sobretot les persones que vaig conèixer. Ens vam fer amb gent d’altres països i em vaig adonar que encara que tinguem cultures diferents i que els països siguin diferents, en el fons


som força iguals. Sí que crec que val la pena i ho recomano a tothom.”

En Lluís Carreter també va ser a la República Txeca i comenta: “A mi el Comenius em va semblar una experiència espectacular, on fas amics i coneixes gent molt interessant. És una experiència recomanable per a tothom i que t’ensenya molt més del que puguis aprendre a l’escola. Vull anar a Turquia!”

L’Oriol Escolar va ser un els que va anar a Lituània i diu: “Per mi el projecte Comenius va ser una bona oportunitat per fer amics, aprendre més anglès i veure món. Jo animo a tothom que pugui a participar-hi.”

I ara ja us hem dit que la cosa continua. La propera parada és a Eslovènia, a l’escola Osnovna šola Cvetka Golarja, de Škofja Loka. Hi anirem al març i ja tenim els nous ambaixadors. Vegem quines expectatives tenen del viatge i amb quin ànim l’acaren:

L’Alejandro de la Rosa és un dels que viatjarà a Eslovènia i diu: “Els companys em van dir que era una bona experiència. Espero practicar anglès, conèixer gent d’altres països, etc. Em ve de gust anar de viatge i passar-ho bé. Com m’ho imagino? Doncs crec que seran pobles petits, casetes... Crec que l’escola serà força familiar i petita.”

Després d’Eslovènia... la trobada final, la cloenda de tot el programa en el país organitzador de tot plegat: Turquia. Això serà al maig i encara no hem obert el període d’inscripció. Esperem que s’hi animin força alumnes més. Ja veieu tot el que diuen els companys de segon d’ESO.

Des d’aquí donem les gràcies als ambaixadors de l’escola i a les famílies que han confiat en el projecte. El que és segur és que les experiències viscudes ens han fet créixer i ens han fet viure oportunitats d’aprendre, de madurar i d’obrir-nos al món que ens envolta. Hem après vivint i, a sobre, gaudint! Es pot demanar res més?

Equip COMENIUS

AMBAIXADORS DE L’ESCOLA PER EUROPACOMENIUS

?

Espurnes Desembre 2011 04

D’AIXÒ PUC?Heu vist mai a uns éssers estranys passe-jant-se pels supermercats, botiguetes de dietètica o “colmados” enganxats a les lletres petites de tots els productes?

Jo ja n’havia sentit a parlar, però mai m’hagués imaginat que un bon dia jo mateixa me’n convertiria... sóc una “mare lupa”.

Tot va començar el dia que el doctor X va olorar-se, pels altres símptomes associats, que la nostra petita tenia diverses al·lèrgies alimentàries... i després d’una analítica es va confirmar el diagnòstic. Va ser el primer dia que vam sentir les maleïdes paraules: pot contenir traces de... aquest producte conté.... està elaborat en una fàbrica que treballa amb....

I a partir d’aquell moment vam començar a llegir, com uns autèntics posseïts, totes les etiquetes de tots els productes que se’ns posaven al davant, no era necessari que el producte fos per la menuda, ni tan sols si el pensàvem comprar... només teníem set d’informació.

Va ser aquesta mateixa set la que ens va fer remenar per Internet i anar a petar a una fantàstica associació que va servir-nos de brúixola (www.immunitasvera.org)

Vam descobrir la diferència entre una al·lèrgia i una intolerància, ens van oferir llistats de productes, quines paraules havíem de vigilar a les etiquetes, quins medicaments era important portar al damunt i demanar als especialistes... fins i tot com organitzar la nostra cuina.

I amb el pas del temps la creativitat augmenta a l’hora de fer coques sense ou, beixamel sense llet, trobar xocolata sense traces de fruits secs, pasta sense traces d’ou... i remenant i compartint recursos amb altres famílies vas robant somriures a la menuda quan li ofereixes allò que generalment no pot menjar. I arriba un dia en que la petita es fa gran i comença a la nostra escola, atabales a la mestra amb xeringues d’adrenalina per si s’ofega, antihistamínics, ventolins.... i t’adones que a l’escola hi ha molts altres cargols, formigues, esquirols i d’altres més grandots que també tenen uns pares enganxats a les etiquetes. Perquè no compartir recursos, idees, receptes... per poder donar-nos suport i facilitar-nos el dia a dia?

Mitjançant l’AMPA decidim obrir un grup a la seva web que s’anomena D’això puc? que és aquella recorrent pregunta que ens fa sempre el nostre cargolet. Malgrat algunes vegades cal dir-li que no, intentem contestar-li el màxim de sis, encara que per això calgui deixar-se la vista o fer uns quants jocs malabars!

Glòria Miralles


El passat mes de juny van tenir lloc a l’edifici del carrer Temple els Actes Acadèmics de pas d’etapa.

Es van celebrar dues festes molt emocionants: la dels nens i nenes que acaben P-5 i comencen primer i la dels nois i noies de 6è de primària que comencen l’ESO.

És una celebració que preparen els mestres i els alumnes amb molta il·lusió per tal que tots els familiars i amics en puguem gaudir.

Aquest any les mestres d’infantil ens van relatar a través d’una bonica història les vivències dels nens i nenes d’infantil que van començar com uns cargols petits i que encara no sabien gaire bé on eren i que van passar a ser unes formigues molt responsables i treballadores per acabar convertint-se en uns esquirols molt grans i amb moltes ganes d’aprendre.

Els alumnes de 6è ens van preparar tot un espectacle musical. Van cantar, ballar i fins i tot ens van oferir una actuació de “stomp”, en què es van ajudar d’unes taules com a instruments musicals de percussió i de molta imaginació. Ens van fer sentir el ritme al cos a tots. La veritat és que totes dues festes van ser molt divertides i tothom va poder gaudir-ne d’allò més. Els vocals de curs de l´AMPA també van participar del final de festa amb un pica-pica que van preparar i al que van convidar a tots els assistents a la festa. Volem donar les gràcies a tots els pares, mares i avis que van col·laborar en la preparació de les dues festes i pels pastissos que van fer per a la festa de P-5.

L’AMPA, amb la col·laboració dels pares, va obsequiar els alumnes i professors amb un àlbum fotogràfic amb un recull de fotografies d’aquestes etapes escolars.

INFANTIL I PRIMÀRIA

Imma RoigVocal de l’AMPA

ESO I BATXILLERAT


A finals del curs passat a l’edifici de Dos de Maig també es van celebrar dues festes molt significatives.

Al mes de maig, la de Batxillerat, va ser una festa molt emotiva. No deixava de ser el comiat per a molts nois i noies de l’ escola en la que han passat molts moments de la seva vida.

Quin goig que feien, tots amb la seva banda acadèmica: el reconeixement de l’esforç fet durant anys. L’acte va incloure unes boniques paraules per part del cap d’estudis i la direcció de l’escola i un emotiu missatge per part del vocal de curs de l’AMPA.

Per part dels nois, un divertit Power point amb els millors moments viscuts al centre durant aquests anys.

La festa va estar amenitzada amb l’actuació d’un dels alumnes que feia de tot.

En conjunt, un acte molt animat. Va concloure amb un pica-pica ofert per l’escola per a tots els assistents. Un dia per a recordar.

Al juny, la graduació dels nois de 4t. de Secundària també va ser tota una festa molt emotiva. Després d’haver estat molts cursos junts, aquell dia alguns s’acomiadaven del centre.

Les noies, molt maques amb vestits preciosos i talons alts. Els nois, també molt elegants. Però per sobre de tot, en tots ells es podia veure una mirada d’ il·lusió per al futur. Les paraules del professorat i la direcció de l’escola els animaven en tot moment a seguir endavant.

Els alumnes van fer diverses actuacions, alguns moments divertits i també ens van oferir un muntatge musical amb fotos del seu pas per l’escola.

El vocal de curs de l’AMPA també va tenir el seu moment per fer agraïments tant als professors com als alumnes per l’esforç fet. La festa va concloure amb un pica-pica ofert per l’AMPA, fotos i records per tal de no oblidar aquell dia especial.

Volem agrair a tots els pares, mares i alumnes voluntaris, que van treballar de valent en l’organització i preparació de tots els actes i que van fer possible l’èxit d’aquestes dues festes.

Loli RodriguezVocal de l’AMPA


Des de fa més de 3 anys els alumnes de 4t. d’ESO de la nostra escola dintre de l’assignatura d’Ética i en colaboració amb el Banc de Sang i Teixits porten a terme el projecte de servei “Donació de Sang”.

Els Maristes Champagnat és el primer centre de Badalona en ser reconeguts amb la distinció “Escola amiga del Banc de donació de sang i teixits”.

Els alumnes s’encarreguen de donar a conèixer el seu projecte, mitjançant videos, publicitat al carrer i a les famílies, etc.

PROJECTE DE SERVEI 4t. de SecundàriaDONACIÓ DE SANG

Introduiriem aquest article donant les gràcies a totes aquelles persones que han fet possible el desenvolupament d’aquest projecte de servei ja que sense ells segurament aquesta tasca no hauria estat el que ha estat, un gran èxit. Dit això explicarem breument en què va consistir: la seva organització i difusió entre altres aspectes. Començaríem primerament explicant com ens va arribar a nosaltres la proposta de realitzar un projecte de servei per a la nostra societat. En la primera sessió ens va venir l’Arnau a fer una xerrada per tal d’introduir-nos una mica en aquest món, ens va explicar de què estava composta la sang, en què consistia un projecte de donació, quina n’era la importància... És a dir, dues hores de formació, les quals posteriorment van donar els seus fruits. Cada classe es va dividir en diferents grups especialitzats cadascun en una tasca: ràdio, fulletons, cartes als pares i als veïns... tot el necessari per fer possible una difusió àmplia i detallada del que consistia el projecte de servei. El dia 16 de novembre va arribar l’hora de la veritat. A la sala d’actes de l’escola Maristes Dos de Maig estava tot preparat per posar tota la teoria apresa a la pràctica i comprovar si tota la nostra tasca havia valgut la pena. Personalment tot i no saber quins són exactament els resultats obtinguts, creiem que ens hem superat ja no tan sols pel volum de persones que van acudir-hi, sinó a nivell personal, ja que ha estat una experiència molt gratificant que ens ha ajudat a comprendre i a adonar-nos de la importància que té el gest de donar sang, ja que no tan sols és una gran satisfacció personal, sinó que ajudes a millorar la salut d’aquells que més ho necessiten. Maria FigueroaMarc LoperaMarina TórtolaAlumnes 4t. ESO

QUE CAL SABER SOBRE LES DONACIONS DE SANG:· Segons la legislació vigent es pot donar sang entre els 18 i 65 anys, pesar més de 50 kgr. i estar en perfecte estat de salut.

· Mantenir, com a mínim, un interval de dos mesos entre donacions. És recomanable que les dones donin sang un màxim de 3 vegades l’any i els homes 4.

· Les persones amb la pressió màxima per sobre de 18 mmHg o la mínima per sobre de 10 mmHg no poden donar sang. De tota manera, les persones hipertenses, tractades i ben controlades en poden donar si en aquell moment la tenen normal. Cal esperar 6 mesos després de l’embaràs per a la donació i en el cas de lactància materna, després d’aquest període de 6 mesos, es recomana no donar sang fins a la seva finalització.

· Actualment no n’hi ha cap substitut de la sang. El cos humà i més específicament la medul·la òssia és l’encarregada de “fabricar-la”. És molt probable, a mig o llarg termini, que la sang es pugui fabricar per enginyeria genètica. De moment nosaltres, i tan sols nosaltres podem donar-la. Ni tot el diner ni totes les assegurances del món tenen cap valor si no hi ha gent que fa el gest de la donació de sang. Un gest anònim, voluntari i altruista.

· Pel que fa al volum sanguini, en 4 o 5 hores es recupera totalment. Els glòbuls blancs en 12 hores, les plaquetes en 3 dies i el que tarda més són els glòbuls vermells: dos mesos. És per això que es fa imprescindible guardar aquest interval de temps entre donacions de sang. Donant sang no et pots contaminar amb cap malaltia infecciosa. Els materials que s’utilitzen són d’un sol ús i per tant utilitzats únicament per al donant en la seva donació.

Banc de sang i teixits

Hola a tothom!!! Em presento, em dic ESPURNETA i m’han contractat a la revista perquè els ajudi una miqueta. És que els pobres tenen molta feina... i tots sols no se’n surten i això no m’agrada gaire. Així que aquí estic i amb moltes ganes de treballar. FARÉ D’INVESTIGADORA, SI SI, PERÒ NO DE MISTERIS. NO US PENSEU QUE AQUÍ A L´ESCOLA HI HAN MISTERIS SENSE RESOLDRE!!!

És que els vostres mestres m´han explicat que sou tots molt treballadors i que feu feines molt maques i és clar és una pena que no les puguem veure tots !!!! Doncs i que us sembla, el que us he explicat ??? Encara no heu endevinat el que faré ???? Doncs aniré buscant per les classes, aquestes feines i treballs tan xulos que feu i a cada edició de la revista els hi ensenyarem a tothom !!!Avui us he portat aquests dibuixos tan divertits que han fet els nens i nenes de primer de primària.

LA REPORTERA INVESTIGADORAESPURNETA

Pere Albert


LA REPORTERA INVESTIGADORAESPURNETA

Marco de Paco

Mireia Pando Pol Duran

Comencem un nou curs. Uns nous petits comencen a anar a l’escola, uns alumnes comencen el batxillerat, uns alumnes que ja no hi són i comencen el seu primer any de la universitat... I jo començo 4rt d’ ESO. És l’últim any d’aquest cicle i ningú no vol quedar-se enrere. Noves matèries hem d’escollir i cadascú el seu propi camí ha de cultivar. Les petites decisions són les que et marcaran i et definiran, així que, el que s’ha de procurar és elegir la correcta. Una d’aquestes decisions és elegir els tipus d’estudis que vols cursar (mòduls, batxillerat) o si vols treballar. Es nota que el batxillerat està a només un curs perquè ens han fet escollir entre quatre itineraris: tecnològic, científic, social o alternatiu. Com que he elegit el científic, he de fer Biologia i Física i Química, però les matèries de cada itinerari són diferents i pensades per a uns estudis posteriors. Encara que de física i química ja en vam fer a tercer, només van ser quatre pinzellades, per la qual cosa gairebé tot és nou. He de dir que m’agrada i per això i per alguna cosa més, en aquesta edició, entrevistaré a un químic, al Pascual Martín Gualda. Espero que us agradi l’entrevista tant com a mi i que us desperti un interès per la química i en general per la ciència.

Quan i per què vas decidir ser químic?

Vaig decidir ser químic quan feia 3r de BUP, que actualment equival a 2n de Batxillerat. Vaig triar estudiar Química per diversos motius, com va ser per exemple el fet que jo sempre havia volgut saber com passen les coses, els processos quotidians i els fenòmens de la natura, i el perquè succeeixen. I sempre m’havia formulat preguntes com per què el gel sura a sobre de l’aigua si és un sòlid, per què l’oli queda a sobre de l’aigua i aquestes dues substàncies se separen quan es barregen en un got o per què es produeixen els llamps o els trons quan hi ha tempesta i moltes altres coses més. Però jo no em conformava amb la típica resposta que passen perquè sí o perquè sempre han estat així.

El segon motiu que em va ajudar a decidir la meva vocació van ser les pràctiques de laboratori, perquè t’ensenyen que pots tocar i veure de forma molt visual tot el que estàs fent.

Per últim, vaig pensar que la química és una carrera que té una gran varietat de sortides, ja que la seva indústria abraça molts sectors. Avui dia gairebé tot el que ens envolta està fet o modificat amb processos químics, fins al punt que és difícil trobar productes en els que en la seva elaboració no hi hagi participat un producte químic o un procés químic.

En què consisteix la teva professió? Com l’explicaries als altres?

Quan el clients, els usuaris d’un producte o els comercials detecten la necessitat d’un nou producte en el mercat és quan comença la meva feina. Primer cal la recerca d’una gran quantitat d’informació, després, dissenyar les proves de laboratori adients. A continuació, es realitzen els assajos de laboratori, i, per últim, cal fer les proves industrials i donar-ho per provar als usuaris.No tots els químics fan la mateixa feina, n’hi ha alguns que fan anàlisis de materials, que és una tasca una mica més rutinària, però no per això,

Pascual Martín Gualda

En Pascual Martín Gualda va néixer el 6 de març de 1962, està casat amb la Mª Àngels i tenen dos fills, la Nerea i l’Óscar Martín. És aficionat al bàsquet i li encanta viatjar. És llicenciat en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona des de 1987. Li hauria agradat investigar com a bioquímic en una gran empresa i sobretot li encantaria gaudir d’una final de l’NBA amb el seu fill.

L’ENTREVISTA


Per Maria Lara

Agrairia que si algun dels pares vol ser entrevistat o si teniu algú conegut que ho vulgui ser contacteu amb la revista de l’AMPA per correu electrònic: [email protected], dirigit a Espai Entrevista i ens posarem en contacte amb vosaltres. Recordeu que sense la vostra col·laboració aquesta secció no hi seria. Gràcies, pares!!!

menys important. També n’hi ha d’altres que dissenyen processos o instal·lacions.

En el teu entorn familiar, hi ha persones de la mateixa professió?

No, en el meu entorn familiar no hi ha ningú que es dediqui a la química. A la meva família no van tenir gaire oportunitats per poder estudiar, ja que l’entorn econòmic i la situació política anterior va fer que tots haguessin de treballar des d’edats molt primerenques. Va ser gràcies a l’esforç dels meus pares, i al fet de que vaig treballar mentre estudiava, el que em va permetre tenir una carrera universitària.

A la meva edat, què volies ser?

A la teva edat tenia dubtes entre estudiar medicina o química. Ajudar a altres persones m’atreia molt, però penso que per ser metge has d’estar-ne molt convençut i no tenir-ne cap dubte, ja que jugues de forma directa amb la vida de les persones.

En exercir de químic, s’han acomplert les inquietuds que tenies de jove?

Una bona part de les meves inquietuds sí que s’han acomplert, però no totes. Quan comences a estudiar química somies a ser un gran investigador i poder descobrir algun producte com una vacuna o similar, que ajudi a moltes persones i, fins i tot, que et faci ser reconegut en la teva professió. Però això està a l’abast de molt poques persones, ja que és semblant al que passa amb els esportistes d’elit, només hi arriba un grup molt selecte de persones.M’agrada la meva feina i la prova és que vaig content cada dia a treballar, cosa que no pot dir molta gent.

Sents inquietud de solidaritzar-se amb la societat mitjançant la teva professió?

Sí, perquè encara que la paraula química sembla estar associada a la contaminació i als productes contaminants, penso que

som realment els químics els que estem més involucrats i més cons-cienciats que no s’ha de contaminar, i també intentem minimitzar les conseqüències que produeixen els productes creats per nosaltres mateixos.

Amb la teva experiència professional pots aconsellar a les noves generacions el teu model de valors per afrontar la vida. Estem interessats a conèixer-los.

En la química, com en moltes altres professions, i en la vida quotidiana, s’ha de tenir una ètica professional i personal, i fer les coses de manera adient dintre de la legalitat, intentant que els productes no puguin fer mal a ningú, ni al medi ambient. I si això no és possible, doncs cal posar totes les indicacions, símbols i frases de perill necessàries per evitar qualsevol problema.

Hi ha desviacions o persones dolentes, com en totes les professions. Persones que volen guanyar una gran quantitat diners fàcils en poc temps i que, d’aquesta manera, poden arribar a fer bestieses, com per exemple la de l’oli de colza (van posar un oli per a màquines a l’oli de consum humà, cosa que va provocar la mort i invalidesa de moltes persones), o poden dedicar-se a sintetitzar drogues.

I per finalitzar, quins consells donaries a les persones que volen ser químics?

Que tinguin confiança en ells mateixos, que a l’inici la carrera és dura, però una vegada que tries l’especialitat tot és molt més senzill i agradable. Que pensin que la química té moltes sortides professionals i que és relativament fàcil trobar feina. I que si tenen esperit científic, la química satisfarà les seves inquietuds.Gràcies Pascual pel teu temps. Pascual, ja et coneixia perquè ets el pare de la Nerea, una amiga meva, però no en aquesta faceta professional. //

En la pròxima edició una nova entrevista us esperarà.

Natural SteticC/Tanger, 13 (esquina Xaloc) 08917 Badalona. Tel. 93 465 82 92 [email protected]

El millor que té practicar esport no és la competició, guanyar o perdre partits. Hi ha valors que van més enllà d’un simple marcador i que l’esport, ben entès, ens ajuda a apreciar. Conèixer altres llocs, fer nous amics i companys... són un complement educatiu clau en la formació dels nostres joves jugadors i nosaltres, els pares, hi tenim un paper important.

És important la nostra actitud vers el nostre fill, els seus amics, entrenadors, jugadors de l’equip contrari, àrbitres i els altres pares. També hem de saber jugar perquè tots formem part del joc i particularment els pares en el vessant més important, que és la formació humana.

Fa un temps, vaig veure aquest escrit que podria ser una carta d’un jugador qualsevol en una revista i va semblar-me molt interessant. Reflecteix el que alguns nens i nenes pateixen en la pràctica del seu esport.

Si més no és un convit a la reflexió sobre com assumim l’esport i el dia a dia de tants nois i noies que somien en el partit del proper cap de setmana. No el convertim en un malson...

Jordi SansAMPA Esports Maristes Champagnat

No sé com dir-t’ho. Segurament que ho fas pel meu bé, però no puc evitar sentir-me estrany, molest, malament. Em vas regalar una pilota quan només començava a caminar. Encara no anava al col·legi quan em vas apuntar a l’equip. M’agrada entrenar durant la setmana, fer broma amb els meus companys i jugar el cap de setmana, com ho fan els equips grans.

Però quan vas als partits... no ho sé. Ja no és com abans. Ara ja no em dónes un cop a l’esquena quan acaba el partit, ni em convides a un “bocata”. Vas a la grada pensant que tots són enemics. Insultes els àrbitres, els entrenadors, els jugadors, els altres pares... Per què has canviat?

Crec que pateixes i no ho entenc. Em repeteixes que sóc el millor, que els altres no valen res al meu costat, que qui digui el contrari s’equivoca, que només serveix

guanyar. Aquest entrenador que tu dius que és un inepte, és el meu amic, el que em va ensenyar a jugar. El noi que l’altre dia va sortir en el meu lloc...Te’n recordes? Sí, home, aquell que vas estar tota la tarda criticant perquè “no serveix ni per portar-me la bossa”, com tu dius. Aquest noi va a la meva classe. Quan el vaig veure dilluns, em vaig morir de vergonya.

No vull decebre’t. Molts cops penso que no tinc prou qualitat, que no arribaré a ser professional ni a guanyar molts milions, com tu vols.

M’angoixes! Fins i tot he pensat a deixar-ho, però, m’agrada tant...! Papa, si et plau, no m’obliguis a dir-te que no vull que vinguis a veure’m jugar.

Signat: el teu fill...


PAPA... QUÈ ESTÀS FENT?UNA VISIÓ DES DEL PUNT DE VISTA DEL NEN...

Natural SteticC/Tanger, 13 (esquina Xaloc) 08917 Badalona. Tel. 93 465 82 92 [email protected]

Normes bàsiques.Afecten l’estabilitat de la família i estan vinculades als valors propis de cada sistema familiar. Per exemple, en tot el que fa referència a l’esforç en els estudis. És convenient una posició ferma davant el compliment d’aquestes normes bàsiques i una posició comuna del pare i de la mare. Això transmet coherència familiar.

Normes flexibles.La modificació puntual de les normes bàsiques no altera l’estabilitat emocional. Per exemple, podem negociar l’hora d’arribada a casa els dissabtes a la nit.

Coherència: ha de quedar clar que la norma de no prendre alcohol ni drogues és la mateixa en tot moment i situació: a casa nostra, a la d’un amic o amiga, o a qualsevol altre lloc.

Ser raonable: no afegir noves sancions si no s’havia parlat abans de l’incompliment de les normes. Cal evitar les amenaces poc realistes. Cal reaccionar amb calma i fer que es compleixi el càstig que el fill o la filla espera rebre per haver incomplert la norma.En el diàleg dels pares i les mares amb els fills i les filles és important diferenciar: Les seves obligacions (per exemple estudiar). El que es pot negociar (sortir de nit, la roba...). Els seus interessos propis (preferències musicals, les activitats esportives...).

EL PAPER DE LA NEGOCIACIÓLa negociació serveix per resoldre conflictes de manera que tant fills i filles com pares i mares participem i acordem una solució que satisfaci ambdues parts. Poder negociar en família facilita al jovent aplicar la negociació en altres entorns i situacions de la vida. Han de saber que han d’existir unes normes bàsiques, però que no tot és negociable. La negociació directa permet establir unes normes i unes sancions que són fruit de l’entesa entre els pares i les mares i els fills i les filles.

Crear les normes conjuntament augmenta la probabilitat de compliment, ja que se les senten més pròpies que si són imposades per una figura adulta. Quan apareix el conflicte, s’ha de negociar, però és millor fer-ho abans que aparegui.

Pilar Sánchez

Cada persona té idees, opinions i preferències diferents. Un conflicte implica un desacord que és normal, inevitable i fins i tot saludable. Tenir opinions i idees diferents pot causar conflictes però no cal que aquests desemboquin en una batalla. Entenem la negociació com el procés mitjançant el qual, les parts expressen les seves intencions, els seus arguments, els seus desitjos...amb la finalitat d’arribar a un acord.

NORMES BÀSIQUES I NORMES FLEXIBLESUna estructura familiar necessita establir unes normes i uns límits que donin coherència i facilitin la vida familiar.

PODEM DIFERENCIAR DOS TIPUS DE NORMES:

En l’adolescència els punts principals de conflicte giren entorn de l’estètica, els diners i els horaris. En aquests tres aspectes reafirmen les seves diferències amb el món de les persones adultes.

Les persones adolescents desitgen ser autònomes però viuen sentint-se petites i adultes al mateix temps. És freqüent la insistència a fer les coses a la seva manera, que moltes vegades és contrària al que nosaltres desitgem.

Cal tenir present que, tot i no ser recomanable des del punt de vista sanitari, l’important de portar un pírcing és el desig i el missatge que intenta transmetre.

EN RELACIÓ AL CONSUM DE SUBSTÀNCIES, HEM DE TENIR PRESENT LA IMPORTÀNCIA DE:

Ser específic: explicar als fills i les filles el que són les normes i la conducta que s’espera d’ells. Indicar la raó de cada norma. Analitzar les conseqüències d’incomplir-les: especificar el càstig.

LA NEGOCIACIÓ AMB ELS FILLS


ASSESSORAMENT FINANCER


LA PRIMA DE RISC

Degut a la situació inestable que estem patint, últimament sentim a parlar molt tècnicament als mitjans de comunicació. Igual és que es pensen que som economistes o financers. Parlen i ens presenten gràfics amb un vocabulari força complicat per a la majoria dels ciutadans sense adonar-se’n que molts no acabem d’entendre, ni tan sols, del tema principal que discuteixen.

El mateix ens passaria si anem a l’oftalmòleg i aquest ens diu que tenim presbícia o anem al metge i ens diu que hem d’esperar a la saleta perquè l’infermer ens ha de posar un apòsit. Quin esglai si no coneixem aquests termes... no sonen bé oi? Però ens tranquil·litzaríem si sabem que l’oftalmòleg ens està dient que tenim vista cansada o el metge ens diu que ens posarà una tireta a la ferida.

Doncs bé, intentaré aclarir una mica un concepte que penso que a tothom ens sona perquè s’està parlant molt darrerament tant a ràdio, televisió, periòdics i Internet: la Prima de Risc.

Per a començar, penso que hem d’entendre que un país necessita finançar les seves inversions perquè necessiten tenir diners, fer caixa, per poder fer front a una serie de despeses imminents com poden ser les pensions, el sistema de salut pública, carreteres i un llarg nombre d’accions estatals per a donar un servei a la población, per això necessiten fer-se amb suficients diners per a afrontar aquestes despeses. Aquests recursos financers s’emeten en forma de títols de

valor (Bonos del Estado, Letras del Tesoro, Pagarés, etc...). Totes aquestes emissions de títols de valor que s’emeten per part d’un país és el que anomenem Deute Públic.

Un cop entenem que tot país necessita d’aquestes emissions de forma regular per a finançar-se, hem d’entendre el per què cada país dona una rendibilitat diferent d’aquest deute. Els Estats busquen, al seu propi país o a l’estranger, entrada de diners que en un futur hauran de tornar als inversors amb un tipus d’interès fixat. No tots els Estats poden oferir el mateix tipus d’interès ja que d’aquesta manera tothom compraria els títols de valor més segurs. És a dir, si ens ofereixen invertir a Grècia o a Alemanya a canvi d’un mateix tipus d’interès, què escollireu? Evidentment, tots coneixem la difícil situació de Grècia al igual que coneixem la suposada estabilitat d’Alemanya... llavors, per què hem d’arriscar-nos invertint a Bonos de Grècia a canvi de res? És per això que invertir a Grècia ens ofereix un interès més alt que no pas a Alemanya.

Això que us acabo d’explicar és traslladable a tot tipus d’inversió. Enteneu ara per què Nueva Rumasa oferia un tipus d’interès tan alt?. Enteneu també per què els Bonos de la Generalitat ofereixen un interès per damunt de la mitjana del nostre país?

Un cop entenguem tot això, penso que quedarà clara la definició de Prima de Risc. La Prima de Risc és el sobre-preu que paga un país per a finançar-se en comparació amb altres països. Quan més alt sigui el risc d’un país, més alta serà la seva prima

de risc i conseqüentment més alt serà el tipus d’interès que oferirà. Dit d’una altra manera, és la rendibilitat que exigeixen els inversors a un país per a comprar el seu deute públic en comparació al que exigeixen a altres països. És per això que la prima de risc mesura la confiança dels que inverteixen en la solidesa de l’economia d’un país.

Quan ens parlen de números als mitjans de comunicació, ho fan comparant Espanya amb Alemanya ja que aquest últim és considerat, a dia d’avui, el país de referència degut a la seva suposada solidesa. Com que a Espanya passem actualment per un moment econòmic difícil, la nostra prima de risc és molt alta. Per exemple: si la rendibilitat dels Bonos espanyols a 10 anys és el 6% i la dels alemanys del 2,5%, la diferència és del 3,5%, es a dir, ens diran que la prima de risc espanyola és de 350 punts bàsics. Resulta evident que aquest 3,5% que ofereix de més el nostre país fa que resulti atractiu invertir a Espanya respecte a Alemanya, tot i assumir part de risc. Si Espanya ofereix el mateix tipus d’interès que Alemanya, tothom invertiria a Alemanya ja que no resultaríem tant atractius.

Desitjo haver aclarit els vostres possibles dubtes amb aquest article. Ara, quan ens parlin de la prima de risc, potser puguem entendre el que ens diuen. Desitjaria que continuéssiu oferint-me temes a tractar a posteriors revistes.

Fins a la propera publicació.

Per Jordi Verge, Assessor Financer i Assegurador

Transitaris de DuanesTransports Locals, Nacionals i Internacionals

C.Galicia núm. 808915 Badalona - Barcelona. Tel. 934 973 970 Fax. 933 956 322

VISITA DELS PATGES REIALS A L’ESCOLA

Els satèl·lits de la Nasa han detectat un moviment allà per l’Orient llunyà, que es repeteix fa més de dos mil anys al voltant del mes de novembre.

Després d’enfocar els telescopis cap a aquest punt concret, s’ha descobert que els Patges dels Reis Mags han començat el seu viatge per tot el món, per recollir les cartes de tots els nens i nenes.

ELS REIS VENENAixí doncs, prepareu paper i llapis per escriure les vostres cartes, ja que el dia 17 de desembre arribaran a la nostra escola.

Com sempre els prepararem uns trons ben còmodes, xocolata calenta per al fred i una festa perquè tots ens ho passem molt bé. Ah!, i sigueu bons, ja que, com sabeu, els Reis no porten res als nens dolents.

VINE A DONAR LA CARTA ALS PATGES! 17 DE DESEMBRE A LES 18:00h

04 Digital Pro December 201117 Espurnes Desembre 2011

C/Eduard Marquina, 25-27 (Canyadó)Tel. 933890336 - Mòbil [email protected] . www.lesbanderes.com

Menú de dilluns a divendres.Servei de carta, divendres nit i dissabte migdia i nit. Diumenges tancat.

RESERVA DE TAULES PER A GRUPS I EMPRESES, DINARS I SOPARS DE NADAL.

US DESITGEM MOLT BONES FESTES

ELABORACIÓ

Tallem la ceba i la pastanaga en petits trossets, les posem en una paella amb una mica d’oli i mantega. Quan estigui daurat hi afegim el pollastre trossejat i el fregim fins que estigui fet. Hi afegim el confit a trossets i ho deixem ofegar 5 minuts. Hi afegim la sal, el pebre fins a deixar-ho al gust. Ho deixem refredar i ho passem per la trituradora fins a deixar-ho amb textura de farcit. Ho tornem a escalfar i hi afegim la terrina de foie fins que estigui tot desfet. Ho deixem refredar de nou. Bullim la pasta fins a deixar-la al dente, la refredem bé amb aigua freda, la deixem escórrer i la col·loquem sobre un drap. Posem el farcit a sobre i ho enrotllem. Ara ho col·loquem en una safata per a forn.

Posem en un cassó la llet, la nata líquida, la sal, el pebre i la nou moscada. Quan ho tenim a punt d’ebullició diluïm la farina de blat de moro amb llet i ho afegim. Ho deixem bullir fins que s’espesseixi. Hem de deixar-la sempre una mica més líquida perquè s’acabarà d’espessir al forn.

Sobre els canelons hi posem el formatge parmesà rallat i una mica de mantega damunt perquè quedin més daurats.Els podem servir en un plat i ratllar-hi per damunt la tòfona negra (aconsellem que la poseu al congelador perquè estigui dura, així costarà menys ratllar-la i ens durarà més si sobrés). La posem una vegada estigui acabat el plat per mantenir l’aroma de la tòfona fresca.

Com sempre us volem aconsellar amb un bon maridatge. Per a aquesta ocasió optarem per un Ribera del Duero amb estructura, ja que el greix i untuositat de la beixamel i l’aroma terrós de la tòfona contrarestaran amb l’astringència tànnica i les aromes minerals i balsàmiques del vi.

Recepta gentilesa d’en Juan Roanes, del Restaurant Les Banderes

Ingredients per a 4 persones (3 unitats per persona)

INGREDIENTS DEL FARCIT 12 làmines de canelons 2 confit d’ànec de llauna 1 kgr. Pollastre de pagès desossat 1 ceba, 1 pastanaga 1 cullerada de mantega 50 gr. de terrina de foieSal, pebreFormatge parmesà ratllat1 tòfona negra Melanos 5 gr. Confitada

BEIXAMEL ½ litre llet ½ litre nata liquida Nou moscada 50 gr. Farina de blat de moro (diluïda en llet)

PARLEM DE CUINA RECEPTACANELONS D’ÀNEC AMB BEIXAMEL TRUFADA


CASTANYADA A PRIMÀRIAEl dia 28 d’octubre, els nens i nenes de cicle inicial, conjuntament amb els nois i noies de cicle superior, van gaudir al pati de l’escola de l’arribada de la castanyera amb el seu cistell tot ple de castanyes. Van tenir molta sort, perquè desprès d’uns dies de pluja la tarda es va presentar serena i fresca, ideal per menjar-se les castanyes calentetes.

Cal dir que tot va començar el dia d’abans quan un grup de mares i avies voluntàries van estar una estona preparant les castanyes pel dia següent. La castanyera no podia preparar-les totes ella sola!!!

L’endemà, les cuineres del col·legi van ajudar a cuinar les castanyes perquè a les cinc en punt, la castanyera les tingués preparades per repartir-les. Així tots, mestres i alumnes, van poder gaudir de les castanyes i de les danses i cançons que els nens i nenes de primer i segon van preparar. I com a premi perquè ho van fer molt bé, les noies i nois de cinquè i sisè van regalar una bonica titella feta amb una castanya.

Una jornada molt bonica en la que tothom va participar, l’AMPA comprant les castanyes, la castanyera amb el suport de les mares i avies tallant les castanyes, les cuineres rostin-les, el director i els vocals dels cursos les van repartir, i els nens, nenes i mestres que se les van cruspir.

Tota una feina en equip!!!

Amb aquest nou títol de la prolífica escriptora i guionista Maite Carranza i el brillant il.lustrador argentí Agustín Comotto inaugurem la secció “Olla de lletres” de la nostra revista. En aquesta secció us volem presentar una novetat editorial de literatura infantil i juvenil que considerem interessant, per si de cas us la trobéssiu en una llibreria o biblioteca i us vingués de gust donar-li una ullada i perquè no, llegir-la!.

El protagonista de Víctor i els vampirs és un nen d’ onze anys que estudia cinquè de primària i preferiria ser japonès i dir-se Víctor Iobacuto a dir-se Víctor Llobregat i viure a Barcelona. A en Víctor li agraden molt els còmics manga, tocar la guitarra, escoltar música de Bob Marley i una mica menys la seva professora, la Terminator.

OLLA DE LLETRES

Títol: Víctor i els vampirs

Autors: Maite Carranza i Agustín Comotto (il.lustrador)

Editorial: Edebé1ª edició, octubre 2011

Nº de pàgines: 199

ISBN: 978-84-683-0199-0

De la mateixa col.lecció: Víctor i els romans

De 9 a 12 anys

Gràcies a les seves vacances estiuenques en un viatge organitzat a Transsilvània, coneixerem al seu pare amant del karaoke, a la seva mare despistada, als seus amics en Nil Pernil i els germans Jojo i Tempesta Bel. Tots plegats faran la ruta del comte Dràcula …. i alguns d’ ells acabaran també convertits en vampirs.

Amb un llenguatge àgil i fresc la Maite Carranza ens fa una petita i amena introducció al món del Dràcula de Bram Stoker i a la veritable i terrorífica història d’en Vlad Tepes. Un llibre plè d’acció i un enorme sentit de l’humor en el text i en les il·lustracions que fan que les 199 pàgines de les que consta Víctor i els vampirs es llegeixin d’una revolada i amb un somriure permanent a la cara. Lidia Soriano

Tel. 679.225.695 [email protected] / www.tecnobadal.net

Servicio TécnicoProfesional InformáticoReparación, mantenimiento einstalación equipos informáticos

Precios económicos, sin ataduras.

TECNOBADAL

US NECESSITEM!Anuncieu la vostra empresa a la

revista de l’AMPA.

D’aquesta manera poseu el vostre granet de sorra per a que aquesta revista informativa sigui possible i arribi a totes

les families de l’escola.Si voleu anunciar-vos en la propera revista envieu un email a

[email protected]

GIMNASIO - ESCUELALEE YOUNG BADALONA

Taekwondo:infantil y adultos

Kárate Kyokushinkai

C/ Sant Ramon 7-9esquina Coll i Pujol

BadalonaTel. 93 399 22 04

FELICES FIESTAS

CAMPEONATO DE ESPAÑA 2011

celebrado en Alicante el pasado 12-11-2011

Categoría Cadetes Femenino MAITE NAVARRETE

3ª Clasificada

Categoría Cadetes MasculinoGERARD SÁNCHEZ

5º Clasificado


Cada persona busca la felicitat d’una manera diferent i per diferents mitjans, i així es construeixen diferents formes de viure… Aristòtil

Es pot arribar molt lluny i a molts llocs diferents, però la felicitat la trobaràs al llarg del camí, no en el destí, la sentiràs, no la posseiràs.

Reflexionem un moment. Què necessitem per ser feliços? Per ser més feliços? Potser més diners? Una relació? Semblar més jove? Una nova feina? Més amics? Una habitació més? Una parella més atenta? Un fill? Que no et faci mal l’esquena? Que el teu fill/a sigui bon/a alumne/a? Treure’t quilos de sobre? Més temps? Guarir-te tu o algú que estimes d’una malaltia? Saber el què vols fer realment a la vida?

Estudis de psicologia demostren que la felicitat depèn en un 50% de la genètica, en un 10% de l’exterior, de les circumstàncies i el 40% restant és la nostra actitud. Encara que la capacitat per ser feliç és una cosa innata, una bona part està a les nostres mans incrementar-la. Tots tenim un increïble potencial de millora del benestar, i que depèn exclusivament dels nostres actes i pensaments. Potser busquem la felicitat a llocs erronis. Potser el què ens fa més infeliços no és el què tenim o som o no, és el fet de comparar-nos amb altres.

En tots els àmbits de la vida, la felicitat sembla oferir molts productes secundaris positius que poca gent s’ha pres el temps per comprendre realment. Al ser més feliços, no només augmenten les experiències d’alegria, satisfacció, amor, orgull i respecte, sinó que també milloren altres aspectes de la nostra vida: el nostre nivell d’energia, el nostre sistema immunitari, la nostra dedicació a la feina i als altres i la salut física i psicològica. Al ser més feliços també reforcem la nostra sensació de confiança en nosaltres mateixos i la nostra autoestima, realment estem convençuts que som unes persones dignes i mereixem respecte. Una darrera avantatge, i no la menys important, si som més feliços, no només ens beneficiem a nosaltres mateixos, sinó que també a la nostra parella, la nostra família, la nostra comunitat i fins i tot a la societat en general.

A mesura que identifiquem les nostres fortaleses, podrem saber la nostra vocació que ens farà feliços. La vocació és el coneixement dels nostres punts forts i la possibilitat de poder-los aplicar a quatre àmbits de la nostra vida: a l’amor, a l’educació dels fills/es, a la feina i a l’oci. Una de les fórmules de la felicitat és poder viure el present, aplicant la nostra vocació, sense rancors i penediments del passat i sense por al futur. Com si fos tant fàcil oi? QUÈ PODEM FER PER VEURE LA VIDA AMB UNES ULLERES D’OPTIMISME I ATRAURE ALLÒ QUE ENS FA FELIÇOS?

· Tot allò similar atreu allò similar, quan tenim un determinat pensament estem atraient cap a nosaltres pensaments similars.

· Tots els pensaments que enviem sempre retornen a l’origen, a nosaltres mateixos.

· Els pensaments que tenim ara creen la vida futura, allò en què pensem o que ens concentrem més es manifestarà a les nostres vides.

· El predomini de la idea de prosperitat és el què proporciona aquesta mateixa prosperitat.

· Els nostres pensaments esdevenen coses, no és màgia, és així.

_ I VOSALTRES, COM SON ELS VOSTRES PENSAMENTS?

_ COM VEIEU L’AMPOLLA?

_ EN QUINA MESURA SOU FELIÇOS? OPTIMISTES?

Per saber-ne més:Sonja Lyubomirsky, La ciencia de la felicidad, Ediciones Urano S.A, 2008Rhonda Byrne, El Secret, Ediciones Urano S.A. 2007

Conferència: Emilio Duro. Creciendo Felices. El Coeficiente del Optimismohttp://www.youtube.com/watch?v=gzWQke1I824&feature=related

ESCOLA DE PARES


CURSOS DE FORMACIÓ PER A DIRIGENTS D’AMPAEl dissabte 19 de novembre i organitzat per la CCAPAC ( C o n f e d e r a c i ó C r i s t i a n a d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya) van tenir lloc a Barcelona els cursos adreçats als dirigents d’AMPA’s associades.

Per part de la nostra junta van participar en els cursos 3 membres que durant el matí van assistir a les d i f e r e n t s c o n f e r è n c i e s i assessorament tècnic que van oferir els ponents.

Va ser una experiència enriquidora, donat que a més de oferir-nos c o n e i x e m e n t s p e r a l b o n d e s e n v o l u p a m e n t i gestió de l’associació, ens va permetre intercanviar opinions amb tots els assistents i reflexionar sobre el paper i la importància de les AMPA’s en les escoles.

NEWS

Durant els passats mesos de setembre i octubre han tingut lloc a l’escola les reunions de pares de tots els cursos. La junta de l’AMPA ha estat present en tots els actes, representada pel president de l’associació i el vocal del curs corresponent.

Ens hem de felicitar per la gran participació de les famílies, així com per les presentacions que van realitzar la direcció, caps d’estudis i professorat en general.

La junta de l’AMPA hem considerat molt important poder comptar amb les dades de contacte de les famílies, telèfons, correus, per poder fer-vos partícips de totes les notícies relatives a l’associació, així com per disposar d’un llistat de mares i pares voluntaris per participar i col·laborar amb la junta quan sigui necessari, per això s’ha fet entrega a tots els alumnes d’un full de presentació de cada vocal de curs, en el que hi havia un apartat per emplenar per les famílies i retornar a l’escola. En aquest sentit volem donar les gràcies a totes les persones que han retornat les butlletes amb les seves dades i us oferim el compromís d’establir aquest canal de comunicació amb tots els que ho heu fet.

En el cas que alguna família tingui el dubte si la seva butlleta ens ha arribat, pot contactar amb nosaltres a través de la nostra web. Si no l’heu retornat i valoreu poder-ho fer, en qualsevol moment us el podeu descarregar en l’apartat de documents de la web i portar-ho emplenat a la secretaria dels 2 edificis.

REUNIONS DE PRESENTACIÓ DE CURS

ACTIVITAT DE PISCINA DELS DISSABTES

El dissabte 1 d’octubre va començar a la Piscina Municipal del Centre, l’activitat de piscina dels dissabtes que des de fa anys gestiona l’AMPA per als alumnes d’Infantil i Primària de la nostra escola.

En aquest curs hem tingut un nombre de sol·licituds d’alumnes molt superior a les places assignades per la Regidoria d’Educació, Esports i Joventut de l’Ajuntament de Badalona, però gràcies a la bona gestió del responsable de l’AMPA, Jordi Verge, han estat acceptats tots els alumnes.

Ens felicitem per la bona acollida que any rere any té aquesta activitat.

EL GERMÀ LLANSANA ES RETIRA A LES AVELLANESEl 14 de juliol passat l’Associació d’Antics Alumnes de l’escola va homenatjar al germà Ramon Llansana amb motiu del seu comiat com a professor de l’escola a Badalona. Després de més de 35 anys dedicat a la docència i a la formació de bons alumnes i bons cristians el germà Llansana s’ha traslladat al Monestir de Les Avellanes, des d’on ajudarà a cuidar dels germans més grans de la Comunitat Marista que es troben retirats a Santa Maria de Bellpuig.

A la festa de comiat celebrada a la Sala d’Actes de l’edifici del carrer Temple, l’Associació d’Antics Alumnes va convidar a la junta de l’AMPA que va voler compartir amb tots ells aquest acte tan entranyable.

Espurnes núm. 4 - Desembre 2011

Documents

Transcript of Espurnes núm. 4 - Desembre 2011