Espurnes núm. 8 - Març 2013

AMPAAssociació de Mares i ParesMaristes Champagnat

LA JUNTA DE L’AMPA US DESITGEM

BONA SETMANA SANTA

Espurnes Març 20132

Benvolguts tots i totes, pensava aquests dies temes dels que us volia parlar des d’aquesta editorial i certament no em faltaven d’idees, perquè les que no tenim dintre del nostre àmbit de l’associació, ens les aporten cada dia els nostres estimats polítics. Perquè Déu n’hi do com està el panorama: des d’amnisties fiscals, a comptes a Suïssa i guerra d’espies. N’hi ha per llogar-hi cadires! Però després de pensar i pensar i donar-hi moltes voltes, he cregut més convenient no ficar-me en un lloc que no em demanen i parlar-vos del que realment ens ha d’ocupar des d’aquesta pàgina i que és el que em pertoca com a membre de la Junta de l’AMPA.

Doncs bé, ja tenim acabat el segon trimestre i em fa una especial il·lusió parlar-vos de la 2a Festa de les Famílies que ja ens està preparant la Comissió de Recreatives i a la qual des d’aquí us animo a tots i totes a participar. El curs passat vam celebrar la primera trobada de famílies a l’escola i he de dir que a pesar que el dia es va aixecar plujós, va ser tot un èxit de participació. Els diferents tallers, les activitats dels grups escoltes, el bollywood, el teatre de titelles, inflables, el dinar compartit i el fi de festa amb la disco mòbil, van ser part d’aquesta gran jornada familiar. La pluja ens va fer una mica la guitza i vam haver d’ajornar l’exhibició de taekwondo a la setmana següent.

Personalment, em va fer una especial il·lusió l’obra de teatre que va interpretar l’Associació d’Antics Alumnes i en la qual vaig participar. La idea d’aquesta representació va sorgir quasi sense voler en un dinar que van fer a l’ADEMAR i al qual vam assistir en representació de l’AMPA. Se’ns va ocórrer de demanar-los que preparessin alguna cosa per la festa de les famílies i és clar que els va agradar la idea i hi van posar fil a l’agulla.

Als pares i mares que formem part de la Junta, ens agrada i ens anima sentir-nos a prop dels antics alumnes de l’escola, ja que alguns de nosaltres i segur que molts de vosaltres hem estat alumnes maristes. Moltes vegades ens demanen que els fa falta gent més jove que ells que continuïn la tasca que l’Associació va començar fa molts anys i poder seguir l’ideari ADEMAR amb noves idees i ànims.

Penseu que entre tots podem donar vida i empenta a l’Associació i permetre que les persones que actualment la tiren endavant puguin portar a terme aquest relleu generacional que tanta falta els fa i per això us animem a tots els pares i mares exalumnes i a tots els que heu tingut fills i filles estudiant a Maristes Badalona a fer el pas i apuntar-vos a l’associació d’antics alumnes.

Aprofito per desitjar-vos una Bona Pasqua,

ampamaristesbadalona.ning.com [email protected]

AMPAAssociació de Mares i ParesMaristes Champagnat

Agustí SánchezPresident de l’AMPA

REVISTA ESPURNES CRÈDITSCoordinaCió diSSEnY i MaQUETaCióSergi Arévalo, Montserrat Sala

Col.laborEn Mercè Pérez, Estel Suau

EDitoRiAl Agustí Sánchez President de l’AMPA

lA CARtA DEl DiRECtoR Àlex de la Fuente Director MARISTES BADALONA

CARNEStoltES 2013 - ESMoRZARS DE NADAl

l’ESPoRt EXtRAESColARJoan Sánchez Cap de Serveis MARISTES BADALONA

ViSitA DElS PAtGES REiAlSLluís López - Miquel Àngel Fernández Comissió Recreatives

FUN AND lEARNiNG, HAND iN HAND! English department teachers

lEARNiNG WHilE CooKiNGMarta Sanz English Teacher

JA SoM MEDiADoRS!!Marcos Díez i Jofre Figuereo Alumnes de 5è i 6è de primària

lA MEDiACiÓ

l’ENtREViStA Laura Aixut

toMÀS MoliNAAde Montserrat Tutora de 1r B

l’oPtoMEtRiA Eva Capdevila Òptica i Optometria

lA REPoRtERA ESPURNEtA Imma Roig

ASSESSoRAMENt JURÍDiCJordi Verge

iNtERCANVi DiNAMARCASara Aparicio Rovira alumna de 2n BTLFamilia Esteban-Rodríguez

PARlEM DE CUiNAJuan Roanes

PEtitS GoURMEtSMontserrat Sala

El RElAt Txell Llussà

ollA DE llEtRESLidia Soriano

AGRESiVitAt i ViolÈNCiAMaría Teresa Abellán

CURS ENEAGRAMAiNtERNEt SEGURAEscola de Pares

ACtUAlitAtComunicacions i Publicacions

SUMari

EDITORIAL

3

El juny del 2007, l’Ernest Maragall, aleshores conseller d’Educació del govern de la Generalitat, va fer una visita a Finlàndia per estudiar el sistema educatiu d’aquell país, l’èxit del qual l’ha convertit en un referent mundial. L’any següent, l’Artur Mas, en aquells moments cap de l’oposició, també visità Finlàndia acompanyat de l’actual consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, amb la intenció, també, de descobrir el secret del miracle finlandès. És evident, per tant, que els polítics catalans tenen molt clar quin model cal seguir. Però quins són els tan envejats secrets del miracle educatiu finlandès?

Durant el curs passat, vaig tenir l’oportunitat de participar en un programa d’estudis anomenat learning from the best, en el qual vaig poder fer un viatge a Finlàndia amb l’objectiu d’esbrinar in situ les claus de l’èxit del seu sistema educatiu. Vam visitar cinc centres educatius, abastant tots els nivells, des d’Infantil fins a batxillerat i cicles formatius. De tot el que vaig tenir l’oportunitat d’observar durant aquella experiència, en destacaria dos aspectes fonamentals.

Ja fa molts anys que, davant dels pèssims resultats educatius que, any rere any, anem acumulant al nostre país, els polítics s’esmercen a buscar fórmules que reverteixin la situació. la loMCE, la nova llei d’educació que el polèmic ministre Wert s’afanya a aprovar al Congrés dels Diputats, de ben segur que entrarà a formar part de la llista de fórmules màgiques amb què molts han intentat resoldre, sense èxit, els problemes educatius del nostre país. A Catalunya, però, continuem aixecant la mirada més enllà de les nostres fronteres i, en particular, cap a Finlàndia.

En primer lloc, la confiança. És quelcom que traspua dins del sistema educatiu finlandès en qualsevol de les direccions possibles que es poden establir entre els seus protagonistes: les famílies, l’escola-professorat i els alumnes. A tall d’exemple, em va sobtar veure com els professors no comproven si els seus alumnes havien fet els deures perquè confien que cadascú fa el que ha de fer. De la mateixa manera, per exemple, quan les famílies han d’escollir centre educatiu per als seus fills, es limiten a buscar el col·legi més proper a casa seva amb la seguretat que l’educació que rebran serà tan bona o més que en qualsevol altre centre educatiu. D’això, se’n diu confiança.

Un altre element clau és la formació del professorat. Fa més de trenta anys, l’opció de país fou la de dedicar els màxims recursos en la formació dels mestres d’educació primària, tot al contrari del que tradicionalment s’ha fet al nostre país. De mitjana, només un 13% dels alumnes que aspiren a cursar els estudis de Magisteri són admesos a les diferents facultats d’educació del país. Aquests estudiants admesos cursen cinc anys a la universitat durant els quals, al voltant d’una cinquena part del temps, el dediquen a fer pràctiques als centres educatius.

Altres ingredients particulars del sistema i que, de ben segur, a tots ens sobten són, per exemple, que els nens no van a escola fins als 7 anys, que durant l’educació primària els alumnes passen un 30% d’hores menys al col·legi que els nostres alumnes, que la ràtio d’alumnes per professors és més baixa, fins i tot, al nostre país i que no existeix cap tipus de sistema d’inspecció educativa. Tot plegat dóna molt per pensar. Quan arribarà el miracle educatiu català?

Àlex de la Fuente Director Maristes Badalona

El sistema educatiu FinlandÉs s’ha convertit en un referent mundial“

“

EL MIracLE EducatIu fInLandÈs


CARNESTOLTES

2013

Cada any la comissió de Cultura es fa càrrec dels esmorzars per a tots els alumnes. Es realitza l’últim dia de classe ja que és un dia de celebració de tota l’escola. On els nens i nenes d’infantil i de primària ensenyen les seves representacions de Nadal a la resta de companys. I els de secundària i batxillerat recullen notes.

Aquest any, però, només s’han preparat els esmorzars de l’edifici de secundària i batxillerat. S’han hagut de preparar 500 entrepans. Per tal de poder tenir els entrepans preparats a les 9 del matí vam comptar amb un grup de mares voluntàries que a les 7 del matí ja tallaven les barres de pa.

En canvi, a l’edifici d’infantil i primària es va optar per l’esmorzar solidari. Els nens havien de portar alguna cosa per compartir amb la resta de companys.

Des d’aquesta comissió volem agrair a tots els voluntaris i totes les voluntàries que any rere any ens ajuden sense res a canvi. Moltes gràcies

Margarita Guaita Comissió de Cultura

ESMORZARS DE NADAL

i UN AltRE ANY El CARNEStoltES HA EStAt PRESENt A lA NoStRA ESColA !!!

Ens les hem empescat cada dia per trobar aquell barret, accessori o altres elements que ens han demanat a classe, fins que hem arribat al divendres i després de dinar ens hem posat les nostres disfresses! Grans i petits aprofitem aquest dia tan especial per disfressar-nos d’allò que ens fa il·lusió.

I a més ho hem disfrutat fent un súper berenar en el que els pares hi han col·laborat portant coses boníssimes!

Espurnes Març 2013 5

La pràctica de l’esport és un requisit essencial per a tenir una vida saludable i, en el cas dels nens, vital per a la seva for-mació. Dels 3 als 12 anys el nen ha de tenir la màxima quantitat d’experiències psicomotrius per poder desenvolupar les seves capacitats motores.

El seu sistema neuromuscular està en formació i en constant creixement, tot allò que no aprèn i potencia a aquesta edat difícilment podrà realitzar-ho quan sigui adult. Tot moviment nou que l’ésser humà fa és en realitat una combinació de vells moviments ja adquirits quan era in-fant: saltar, reptar, trepar, escalar, llançar, arrossegar-se, botar, etc.

BENEFiCiS DE l’ESPoRt EN ElS

iNFANtSDesenvolupa els sistemes fisiològics com el cardiovascular i el pulmonar

Enforteix els ossos i tonifica els músculs

Desenvolupa les capacitats psicomo-trius bàsiques: flexibilitat, coordinació,

percepció, reflexes, etc.

Genera hàbits positius físics i d’higiene Fomenta la capacitat de concentració i

l’actitud participativa

Disminueix la tendència a desenvo-lupar actituds negatives o agressives

Aporta vitalitat i genera optimisme

Millora l’autoestima

És una eina de desconnexió

Els ajuda a dormir millor

Desafortunadament, els nens i nenes d’avui dia dediquen molt del seu temps lliure a activitats passives com la televisió o les videoconsoles. Estan exposats a patir en un futur problemes de sobrepès, de limi-tacions físiques o d’exclusió social. D’altra banda, l’exercici que fan a l’escola durant l’Educació Física no és suficient: els petits necessiten molta més activitat per asse-gurar-se un desenvolupament correcte. Quantes vegades reflexionem sobre el nostre cos i arribem a la conclusió que

hauríem de fer més esport? Potser si ja de ben petits assoleixen aquest hàbit, quan siguin adults serà prioritari per a ells invertir el temps adient per a l’esport.

Hi ha diversos factors que influeixen als nens perquè facin més o menys esport, com per exemple l’entorn social, la influència familiar o les seves característiques físiques. Però sou vosaltres, pares i mares, els que teniu un paper cabdal per motivar als vostres fills a moure’s.

CoM FoMENtAR lA PRÀCtiCA DE l’ESPoRt:

practicar esport amb ells, importantíssim. educar l’infant amb un estil de vida actiu

i participatiu.

Ajudar-los a trobar l’esport que més els pugui agradar.

Mostrar interès per allò que practiquen i assistir als entrenaments, partits, exhibi-

cions, sessions, etc.

Estructurar i limitar el temps que passen realitzant activitats passives i sed-

entàries.Potenciar l’alimentació saludable.

Mai obligar-lo a practicar un esport en concret, ha de ser aquell que els motivi.

A l’escola tenim una oferta esportiva molt variada. A Multiesport treballem amb els nens i nenes d’infantil per reforçar la feina dels mestres d’Educació Física i fer una iniciació als esports. A partir de P4 l’activitat de Dansa i expressió corporal ajudar els petits a desenvolupar la seva intel·ligència cinestetico-corporal. I és a partir de P5 quan els tres grans esports de l’escola comencen a treballar: L’escola de Judo és una disciplina ideal per a desenvolupar les capacitats bàsiques del cos humà.

L’Escola de Bàsquet de Maristes gaudeix d’una gran tradició dins del Centre i de la ciutat i, juntament amb el Futbol Sala, són els dos esports d’equip estrella.

AVANtAtGES DE l’ESPoRt EN EQUiP

Relaciona directament l’esport amb el joc i amb passar-ho bé.

És una escola de valors.

Millora la sociabilitat i ajuda a perdre la timidesa.

Ensenya a seguir unes regles.

Millora el comportament envers els altres.

Fomenta l’actitud de col·laboració enlloc de l’individualisme.

Ajuda a tenir una percepció real de les pròpies capacitats.

Introdueix el concepte de responsabili-tat i cooperació.

Aprenen la importància de l’esforç i superació personal.

Genera compromís amb un grup humà, projecte o objectiu.

Relaciona les famílies entre elles i crea lligams i amistats.

Us animem a tots a valorar la importància que té l’esport per als vostres fills i filles. Podeu triar, dins de l’oferta de l’escola, una activitat que els ajudi a créixer com a espor-tistes i persones en una formació integral.

Joan Sánchez Cap de Serveis Maristes Badalona

L’ESPORT EXTRAESCOLAR


Visita delsPATgES REiALS

A causa dels moments complicats que tots estem vivint, en què costa llegir en els diaris o veure a la televisió una bona notícia, estic segur que si som capaços de fer aquest petit exercici, podrem iniciar entre tots alguns canvis per fer un món més feliç per als nostres fills.

lluís lópez VivancosMiquel Àngel FernándezComissió de Recreatives

Em sento privilegiat de poder participar en l’organització de la festa dels Patges d’orient que se celebra cada any a l’escola.

El que per a alguns suposaria un esforç pel fet d’haver d’arribar tard a casa alguns dies, assistir a moltes reunions, contactar amb els animadors, comprar el berenar, decorar la sala, les hores que es passen el dia de la festa, etc., us asseguro que per a mi queda compensat quan veig la il·lusió i la innocència dels nostres fills, quan, finalment i després de fer una bona estona de cua, lliuren la seva carta als Patges. Aquestes cartes estan carregades de bons desitjos, de promeses, d’il·lusió i de màgia.

Per tot això, proposo que totes les mares i els pares de l’escola escrivim una carta -no fa falta que sigui en un paper, pot ser amb la imaginació-, en què intentem tenir la visió i la innocència dels nostres fills.

Això sí, hi han de figurar obligatòriament les paraules amor, comprensió, solidaritat, generositat, implicació, esforç, etc., i està prohibit utilitzar paraules com egoisme, intolerància, mal humor, problemes, violència, crispació...

FInalment i després de fer una bona estona de cua, lliuren la seva carta als Patges. Aquestes cartes estan carregades de bons desitjos, de promeses, d’il lusió i de màgia.

“

“.


M’havien dit que s’havia d’organitzar amb molt de temps, parlar amb ells, tancar el dia, era una època que estaven molt ocupats i s’havia de fer amb força antelació.Els camells no podien venir per la ciutat i s’havia de buscar també un lloc perquè descansessin i un mitjà de transport alternatiu per a ells.Ara el dia ja havia arribat. Era a la porta de l’escola amb els meus pares esperant que obrissin amb el meu tresor.Tenia sis anys, cinc mesos i quatre dies, i ho havia preparat amb tota la cura del món, havia posat només coses importants i m’havia portat tot l’any molt i molt bé.El sobre era ben tancat, que no es perdés, i només faltava deixar-lo als patges.Vam entrar i vam veure uns nois que explicaven històries molt

divertides. Que guai, tots vam anar cap allà, ens ho vam passar molt bé: cantaven reien, però,quan arribarien? no se n’haurien oblidat...i la meva carta i els meus regals? què passaria amb ells si no els la podia donar?Ja s’estava fent de nit quan de sobte vam sentir un soroll fortíssim i van començar a entrar unes motos xulíssimes que portaven, finalment, els patges dels Reis d’Orient.Tots vam anar cap allà, quines motos, eren súper grans, i quin soroll que feien, de gran voldria ser motorista, ho acabava de decidirEls patges van anar cap a la sala que els havien preparat, era súper maca: amb estrelles, boles gegants de colors, estaven asseguts a unes cadires brillants de colors i portaven els sacs per recollir totes les cartes . Nosaltres vam posar-nos a la cua.Ja arribava el moment, que bé.Estava una mica nerviós

Després d’una estoneta de cua, vaig donar el meu tresor al patge del rei negre, era molt simpàtic, em va seure a la falda i va agafar la carta. Em va preguntar si havia estat bo tot l’any, i vaig dir-li que sí. Tot i que alguna vegada els pares s’enfadaven amb mi, m’estimàvem molt, i això segur que volia dir que havia estat molt bo. Em va prometre que lliuraria la carta als Reis d’Orient i vaig sortir tot content volent que arribés ja la Nit de Reis.A la sortida repartien xocolata calenta amb pastetes, mmmm, que bona! Però el meu pensament era en la meva carta, que arribés i que em portessin tot el que havia demanat.Quina il·lusió!!!

Una nit especial

Transitaris de DuanesTransports Locals, Nacionals i Internacionals

C. Galicia núm. 8 08915 Badalona - Barcelona. Tel.934 973 970 Fax.933 956 322

8

Last year Pre-Primary pupils started to deal with SYMBoliC GAME using English as a means of communication. You may wonder… What is symbolic game?

Symbolic game refers to a specific type of game where children simulate real life situations in a ludic context trying to pretend reality. They have to perform according to different roles related to specific topics, such as “Let’s have a picnic”, “Family life”, “Crazy weather”… So, props and realia are used to get them into the roles they have to perform.

Once the children become familiar with the basic vocabulary and expressions, they have the opportunity to use them while playing. First, they do it in a guided way as a kind of role play. Then, they have some time to play more freely. As English is not their natural way to commu-nicate, teachers –with the language assistant’s support at some point– go around encouraging them to use the language.

Can you think of a better way to use English in a more meaningful way? Having fun while learning! Your children love it!

English department teachers

FuN ANd LEARNiNg, hANd iN hANd!

During the second term, in Year 5, we have been working on different topics related to likes and dis-likes of our students.

We have known which are the favourite dishes of our classmates as well as which is the food we hate. We have been also reading and analyzing different reci-pes of delicious dishes from all over the world. And the most interesting thing……

In order to create a meaningful link between our creations and the real life, we have chosen one of the most popular recipes among us and we have gone to the kitchen to cook these fantastic muffins. Mmmmmm….. they are delicious!

It has been a very interesting and memorable expe-rience. Children have had the opportunity to use the vocabulary they have learnt in class in anoth-er context and to have fun using English. These are the opinions of some pupils:

“Our muffins were delicious!!!”

“It has been a great experience. We have had a lot of fun!!!”

“I love cooking. I liked going to the kitchen with my friends”

Marta SanzEnglish Teacher


A inici de curs, els Mestres, a l’ hora de tutoria, ens van explicar breument què era això de la mediació i per-què servia. La idea era que sortíssim alguns alumnes voluntaris per formar-nos i mediar conflictes que passessin a l’escola. Era voluntari i havíem d’estar pre-disposats a rebre una petita formació i mediar con-flictes en estones de pati.

Ens vàrem oferir sense imaginar-nos que ens tocaria, érem molts alumnes amb ganes de fer-ho. Final-ment un dia la coordinadora de mediació d’infantil i primària ens va donar una carta on explicava que havíem estat escollits.

A l’inici no ho teníem gaire clar perquè hauríem d’emportar-nos deures de dues hores del dimarts a la tarda però animats vàrem dir que ho acceptàvem.Vàrem començar el curset i no ens veiem capaços de retenir tants conceptes. De tota manera el primer dimarts quan vam conèixer la resta de mediadors de l’escola, alumnes de l’ESO i BTL, vam pensar que ens agradaria i que era fet per a nosaltres.

Al segon dimarts ja va ser més fàcil i l’últim dia quan vàrem fer role-playing ja estàvem molt predisposats i fins i tot creiem que ho vàrem fer força bé.

Des del nostre punt de vista qualsevol que sigui media-dor ha de deixar de banda les seves opinions personals i centrar-se en ajudar els altres. Esperem estar a l’alçada del que l’escola ens demana i anar millorant amb la nostra feina diària.

La mediació ha estat una experiència inoblidable. Hem après, si més no, a resoldre els conflictes per la via del diàleg i sense violència.

Marcos Díez i Jofre FiguereoAlumnes de 5è i 6è de primària

JA SOM MEDIADORS!!

La mediació ha estat una experiència inoblidable. Hem après, si més no, a resoldre els conFLictes per la via del diàleg i sense violència.

“

“


Els conflictes són situacions que apareixen al llarg de la vida. ensenyar com afrontar-los de forma positiva contribueix a millorar les relacions interpersonals. La nostra cultura equipara el conflicte a dues connotacions negatives: l’excepcionalitat i la negativitat. En canvi, en altres cultures el conflicte s’entén com una oportunitat d’aprenentatge, de creixement personal de l’individu.

La nostra escola ha optat per la mediació i l’ús d’actituds mediadores com a eines per fomentar la cultura de pau i la millora de la convivència en el nostre entorn. La mediació és un procés estructurat en el qual les persones en conflicte són les que cerquen una solució als seus conflictes mitjançant el diàleg.

El procés de mediació és un espai de transformació. En la mediació es promou l’assertivitat, l’escolta, l’empatia i l’anàlisi dels interessos reals més enllà de les postures.

lES PERSoNES EN CoNFliCtE CERQUEN SoRtiDES CoNStRUCtiVES A UNA SitUACiÓ oN APAREiXEN iNtERESSoS CoNtRAPoSAtS.

La mediació fa posar en pràctica la creativitat per imaginar un altre futur i solucions possibles. Aprendre a solucionar els conflictes de forma dialogada és donar eines per afrontar amb confiança les diferents situacions que ens trobarem a la vida.

Afrontar la vida amb confiança, amb autoconeixement, amb capacitat d’anàlisi és donar als nois i noies eines per a una vida més plena.

l’EQUiP

El nostre equip de mediació està format per professores dels dos edificis, la Mònica González i la Rosa María Costa; per alumnes del cicle superior de primària, en Marcos Díez i en Jofre Figuereo; per alumnes de 3r d’ESO, la ivanna Gallardo i la Maria Altimira; de 4t d’ESO, la Natàlia Rabaneda i el Víctor Conesa i de 1r de Batxillerat, l’Elisabeth González i la Marina Soler.

Després de rebre la formació pertinent, l’equip de mediació ja està disposat a posar en marxa la mediació en el nostre centre escolar. La Ivanna Gallardo, una de les mediadores, comparteix amb tots nosaltres la seva visió:

EXPERiÈNCiA CoM A MEDiADoRA

Personalment, m’ha agradat molt assistir a les tres sessions del curs de mediació de l’escola.

M’ha semblat bona idea començar aquest projecte, de l’equip de mediadors, perquè així els alumnes poden solucionar els seus conflictes parlant i no utilitzant la violència. Les dinàmiques i les simulacions ha estat el que més m’ha agradat de tot, perquè era molt divertit posar-se en la pell de mediadors professionals i persones amb conflictes.

Penso que els meus companys al curset eren els indicats, perquè a part de ser bons estudiants, tenien les qualitats adequades per ser un bon mediador. Les monitores també han fet una feina excel·lent, explicant-nos els processos, elaborant les dinàmiques, divertint-se amb nosaltres...

En conclusió, m’ho he passat molt bé aprenent la mediació i ara podré fer coses que abans no podia fer. Ha estat una experiència molt divertida i educativa a la vegada, i estic orgullosa de poder dir que ja sóc mediadora.

La mediació és un procés estructurat en el qual les persones en conFLicte són les que cerquen una solució als seus conFLictes mitjançant el diàleg. El procés de mediació és un espai de transformació.

“

“

LA MEDIACIÓUNA EINA PER SOLUCIONAR ELS CONFLICTES


Per Laura Aixut

Jordi BriñolDetectiu privat i criminalistaVaig estudiar: Investigació privada, criminologia i criminalística.

la meva professió: Detectiu privat i criminalista.

El teu repte diari: Assolir les proves que els meus clients necessiten per defensar els seus interessos.

Un indret on perdre’m: El Ripollès.

El millor aprenentatge que he fet a la vida: Ser pare.

Un llibre per recomanar: El misteri del solitari de Jostein Gaardner.

Em treu de polleguera: La intolerància i la falta d’autocrítica.

Una virtut:Lleialtat.

Un defecte: Voler fer masses coses alhora.

Una mania: Posar els quadres rectes.

Si pogués ser una altra persona seria: Michael Landon.

Alguna cosa que mai no oblidaré: Bressolar les meves filles quan eren nadons.

la meva pel·lícula preferida: El codi da Vinci.

Ja som a la meitat del curs i amb el pas del temps cada cop comencem a tenir les idees més clares, molts ja comencem a veure més nítidament el camí, però segur que algun dubte encara corre pel nostre cap. Així que, com cada trimestre, intento enfocar aquesta entrevista com una peça més del gran trencaclosques del nostre futur.La nova peça ve carregada de novetat i és que aquest cop he volgut deixar enrere les professions “de tota la vida” i presentar-ne una de ben curiosa...

Què és el primer que se’t passa pel cap quan sents la paraula “detectiu”? El més probable és que pensis en un home amb una gavardina ocre i una lupa a la mà. Doncs aquest cop he tingut l’honor d’entrevistar un detectiu privat, en Jordi Briñol, però a no ser que es tragués la famosa gavardina quan el vaig entrevistar, aquest tret característic es queda al món del cine.

Sempre penso que per entendre la professió d’ algú, primer hem d’entendre i conèixer-lo a ell, així que aquí us deixo la secció de preguntes que ens faran veure el vessant més personal d’en Jordi:


Ara, fixem-nos en la seva part més professional:

Per aconseguir la informació que et demanen els clients deus haver d’investigar i espiar a la gent, oi?

Si, és la principal font d’informació.

Llavors, s’han de tenir permisos per investigar, fer fotos i “espiar” la gent?

Sí, s’ha de tenir la llicència de detectiu privat que et lliura la policia un cop obtingut el títol d’investigació privada a la universitat.

Quins són els casos que normalment investigues? Sempre són els mateixos o són variats?

Els assumptes s’emmarquen dins dels mateixos grups: empresa, família o temes financers, però cada cas té les seves particularitats.

I què és el més estrany que mai t’han demanat?

Una vegada, un client va demanar-me que el protegís ja que manifestava que tenia un afer amorós amb un membre de la família real espanyola i se sentia perseguit per aquest motiu (no cal dir que aquest client estava boig).

Vaja, no m’esperava una resposta com aquesta; La veritat és que és ben estrany.

M’imagino que deus utilitzar algun tipus d’eines o trucs per passar desapercebut i aconseguir tota la informació possible. Com ho fas?

Utilitzant tots els mitjans al meu abast, personals, tècnics i/o científics per descobrir allò que roman amagat. El meu truc es basa en exprimir la intuïció i el sentit comú i aprendre cada dia.

En alguna ocasió no has aconseguit la informació que necessitaves?

Desafortunadament, en moltes ocasions, però en aquests casos intento obtenir altres informacions que em permetin arribar al mateix objectiu per un camí diferent.

I tu, Jordi, quin perfil creus que és l’adequat per treballar en el que tu treballes?

Crec que has de ser una persona pacient, curiosa, constant, humil i amb capacitat d’adaptació a l’entorn.

I per últim: Si haguessis de donar un consell a algú que vulgui estudiar el mateix que tu, què li diries?

Que prioritzi l’aprenentatge i l’experiència abans que voler guanyar diners ben aviat.

Moltes gràcies, Jordi. Gràcies per dedicar-nos una part del teu temps i per ser tan precís i acurat amb la informació. El teu petit gra de sorra ajudarà que molts de nosaltres ens aclarim les idees i que de mica en mica anem construint el nostre demà.

Gràcies, Jordi. //

Bones vacances de Setmana Santa a tothom!

Agrairiem que si algun dels pares vol ser entrevistat o si teniu algú conegut que ho vulgui ser contacteu amb la revista de l’AMPA per correu electrònic: [email protected] a Espai Entrevista i ens posarem en contacte amb vosaltres. Recordeu que sense la vostra col·laboració aquesta secció no hi seria. Gràcies, pares!!!

Utilitzant tots els mitjans al meu abast, personals, tècnics i/o cientíFIcs per descobrir allò que roman amagat. El meu truc es basa en exprimir la intuició i el sentit comú i aprendre cada dia.

“

“


Els/les alumnes de Primer es van portar molt bé i van aprendre molt. Com a agraïment li vàrem fer una postal i uns regals de part de l’escola i de l’AMPA.

Ade MontserratTutora de 1r B

TOMÀS MOLiNAAixí es titula una de les unitats competencials que hem treballat aquestes últimes setmanes a 1r de Primària dins l’àrea de Medi. Elements i fenòmens naturals del nostre entorn, la seva ob-servació, identificació i coneixement d’algunes de les seves característiques principals són els continguts i objectius que s’han tractat.

En aquesta Unitat s’ha contemplat que els/les alumnes puguin utilitzar estratègies de pensa-ment i aprenentatge, desenvolupin l’autonomia i iniciativa personal, que participin en la vida col·lectiva de la classe posant en pràctica habili-tats socials que afavoreixen les relacions inter-personals. Imaginar, crear i expressar de man-era individual o col·lectivament afavorirà, també, millorar els seus aprenentatges.

És important que comencin a expressar idees i organitzin informacions de manera eficaç sobre fets, elements i fenòmens naturals i que mostrin curiositat científica plantejant-se preguntes.

Qui millor que el meteoròleg i presentador del programa de tV3 “Espai terra”, tomàs Molina, per contestar totes les preguntes que els nens i nenes s’han anat plantejant sobre aquests ele-ments i fenòmens de la Natura?

Doncs, sí, dimecres 30 de gener va venir a l’escola i va respondre les preguntes i a més va expli-car coses sobre núvols, tempestes, llamps bola, trons, pedra i calamarsa... Va ser molt atent, prop-er i simpàtic.

Tomàs Molina, quin temps farà demà?“ “


L’optometria és la ciència que estudia la prevenció, compensació i tractament de les anomalies visuals. L’optometria Comportamental s’encarrega de l’estudi funcional del sistema visual, del seu desenvolupament i de l’anàlisi de la percepció i l’aprenetatge, amb l’objectiu de desenvolupar les habilitats adequades per tal que el sistema funcioni de manera eficaç.

La visió és un procés neurològic pel qual identifiquem, interpretem i memoritzem la informació que ens arriba a través dels ulls. Aproximadament el 70-80% de la informació que rebem és visual.

Per aquest motiu, és important, per a un bon rendiment acadèmic, que les habilitats visuals bàsiques es desenvolupin de forma correcta des de l’edat preescolar. Qualsevol disfunció en alguna de les habilitats visuals impedirà que l’infant desenvolupi el seu potencial total.

lES HABilitAtS BÀSiQUES DEl SiStEMA ViSUAl SÓN:Agudesa visual: capacitat de veure-hi nítidament a qualsevol distància;

Motilitat ocular: habilitat per moure els ulls i canviar de fixació d’un objecte a l’altre, per seguir una línia o saltar d’una a l’altra;

Acomodació: habilitat per mantenir la visió nítida en visió propera de forma còmoda;

Binocularitat: habilitat per coordinar els dos ulls de manera còmoda i eficaç;

Percepció visual: anàlisi i processament de la informació visual;

lateralitat i direccionalitat: orientació en l’espai i en el temps.

Problemes d’aprenentatgeEs important detectar aquests problemes al més aviat possible, en què la visió pot ser un factor desencadenant de diversos símptomes, com ara:

fregar-se els ulls constantment, desviar un ull, veure-hi borrós i/o doble, seguir la lectura amb el dit, moure el cap quan es llegeix, dificultat per entendre el que s’està llegint, dificultats per copiar de la pissarra o d’un altre text, falta d’atenció i concentració, confusió de números i lletres, dificultat per fer esports...

I és que la visió forma part del desenvolupament de la major part de funcions de la persona, com ara la psicomotricitat, la relació de l’individu amb el seu propi cos i amb el seu entorn, el moviment i l’equilibri, l’aprenentatge, la memòria, la codificació i descodificació de símbols, i un llarg etcètera.

Eva Capdevila ( Espai Visual )D. Òptica i Optometria.D. Infermeria

L’OPTOMETRIA I EL BON RENDIMENT ACADÈMIC

OftalmoscopiEn òptica i en oftalmologia, el oftalmoscopi és un instrument per veure ampliat el fons de l’ull d’un pacient, on es troba la retina. Va ser inventat per Hermann von Helmholtz el 1851. Per utilitzar-lo, l’explorador (bé sigui òptic o metge) s’ha de posar davant del pacient, mirant-li, i projectar el raig de llum de l’oftalmoscopi, en un ambient de poca lluminositat. Per llei, si el navegador és metge oftalmòleg, tindrà permís per dilatar la pupil·la al pacient mitjançant medicaments midríatics.

En cas de ser òptic optometrista, l’exploració s’ha de fer sense cap administració de medicaments.

Aquest aparell té variants quant als seus dispositius, però el seu funcionament bàsic es basa en la reflexió per miralls d’un raig de llum que va al pacient. Disposa de diverses lents fons de l’ull.

Examen del fons d’ullConsisteix a mirar la retina, especialment els vasos sanguinis, l’entrada del nervi òptic i alteracions mateixes que poden trobar a la retina (pigmentacions, exsudats, hemorràgies). Per això s’usa l’oftalmoscopi que és un instrument proveït d’una font de llum i un joc de lents amb diferents diòptries que serveixen per enfocar la retina.

L’examen es fa en un ambient fosc. Si és possible, convé dilatar les pupil·les amb un midriàtic.

Espurnes Març 2013

LA REPORTERA INVESTIGADORAESPURNETA

Per imma Roig Vocal de l’AMPA amb la col·laboració de les tutores de 2n. Primària

Hola a tothom!!! Ja han passat uns quants mesos des que us vaig explicar, en la darrera revista de l’Ampa , tota la feina que feien els mes petitons de l’escola els cargols.

Aquesta vegada he visitat als que ja són una mica més grans ....he estat durant dues setmanes al cicle inicial amb els nois i noies que fan segon de Primària. Ja que les seves tutores, l’Assun, la laura i la Marta, van tenir una idea molt original i súper divertida per conèixer una mica més de la vida dels romans. Van pensar que seria més divertit i engrescador treballar des de la pròpia experiència, així que durant les dues primeres setmanes del mes de febrer els alumnes de segon de Primària es van traslladar a l’antiga Roma.

i tots vosaltres us preguntareu... i com ho van fer????? Doncs és força senzill i a la vegada súper motivador!!!

Amb molts i diversos tallers van ensenyar als alumnes com era el dia a dia en la vida dels romans .Van començar amb una petita història que els va transportar màgicament des de l’època actual fins a l’antiga Roma. El passadís que porta a les classes es va transformar en una autèntica via romana amb el seu Arc de triomf inclòs....

El primer taller per convertir-se en autèntics romans consistia a preparar-se el seu propi vestit i portar-lo durant tot el dia. Quan ja estaven tots vestits van començar a treballar per saber com eren les ciutats i com estaven distribuïdes i com vivien els romans, com i què menjaven i finalment què feien per divertir-se... Hi ha algunes activitats que ara tenen el mateix nom que abans com el teatre o el circ, encara que amb els anys han anant canviant. També hi ha alguns jocs antics que recorden força als que tenim avui dia. La veritat és que tant els romans com aquests nois i noies sabien com passar una bona estona...

M’ ha encantat poder viure aquesta experiència !!!!!!Recordeu que molt aviat arribarà la Setmana Santa i les delicioses Mones de Pasqua !!!!!BoNES VACANCES A totHoM!!!


ASSESSORAMENT FINANCER

Limitacions als dipòsits bancaris

Quan va començar l’any, es va fer una recomanació als bancs espanyols per part del Banc d’Espanya en què els demanava que limitessin els interessos oferts per aquests als seus estalviadors. Estalviadors que destinen els seus estalvis en productes bancaris com Comptes Corrents, Dipòsits, Pagarés o Bons de les mateixes entitats.

Fins ara, qui invertia en productes del banc podia trobar rendibilitats al voltant del 4%, fins i tot més. Això no obstant, aquests interessos estaran per sota de inflació almenys al llarg d’aquest any a causa d’aquestes limitacions.

Aquesta limitació afecta la rendibilitat dels estalviadors ja que el Banc d’Espanya demana a les entitats bancàries que no ofereixen més de l’1,75% anual en productes de fins a un any de durada, d’un 2,25% anual els de fins a 2 anys i mai més del 2,75% anual per períodes superiors. Pel que fa a comptes corrents no els permeten donar més de l’1,25%.

L’objectiu d’aquesta mesura ve arrossegada perquè els bancs, amb la seva lluita per obtenir liquiditat per garantir la seva supervivència, no puguin aplicar interessos per damunt del mercat i a més a més que no ofereixin als seus clients productes no coberts pel Fons de Garantia de Dipòsits com ara Preferents, Subordinades, etc. Recordem que aquesta mesura no afecta només als Dipòsits i Comptes Corrents.

tot i que el Banc d’Espanya no ha redactat res al respecte, ho ha fet de forma verbal quan s’ha dirigit als bancs i, tot i que aquestes recomanacions no són obligatòries, són pràcticament vinculants.

Amb les condicions imposades per la Comissió Europea per al Rescat Bancari Espanyol, es dotava al Banc d’Espanya amb la capacitat suficient per emetre unes directrius vinculants sense necessitat de comptar amb facultats reguladores. És a dir, la recomanació a d’ésser respectada com si es tractés d’una norma escrita.

Tot i així, les entitats bancàries poden concedir unes rendibilitats superiors a no més d’un 15% dels seus clients inversors. Però aquest 15% queda assumit pels més rics ja que el petit o mitjà estalviador es queda fora d’aquest tant per cent.

En resum, el que el Banc d’Espanya pretén amb aquesta acció és exigir un major marge de solvència de les entitats bancàries espanyoles. A les entitats asseguradores sempre se’ls ha exigit un

major marge de solvència i és per això que no els afecten aquestes limitacions.

Penso que aquesta mesura limitativa pot provocar que els clients que busquen una manera d’estalviar, com a alternativa d’inversió, decideixin canviar o iniciar els seus estalvis dirigint-los a productes més rentables com els Fons d’Inversió, la Borsa o la Renda Fixa.

Però han de tenir ben present que per obtenir una major rendibilitat estan assumint un major risc amb aquest tipus d’inversions.

És per tot això que jo us recomanaria, si no volem dependre de les fluctuacions del Mercat, les Assegurances de Vida Garantides que poden oferir fins el 4% sense cap tipus de risc, amb la solvència de les entitats asseguradores i amb els avantatges fiscals que tenen implícits aquests productes.

Per Jordi Verge, Assessor Financer i Assegurador

les Assegurances de Vida Garantides poden oferir FIns el 4% sense cap tipus de risc.

“

“


INTERCANVIDINAMARCA

Un any més arriba l’hora d’acollir els alumnes de l’escola Virum Gymnasium amb la que portem dos anys consolidant un projecte d’intercanvi que està resultant tot un èxit.

Després de ser rebuts molt hospitalà-riament a Dinamarca per les nostres respectives famílies, ara ens toca a nosaltres obrir els braços i poder gaudir d’experiències de nou, però aquesta vegada a Badalona. Tenim realment unes altes expectatives de la setmana que ens espera i tots els que hi estem involucrats ens estem esforçant per tal d’obtenir els fruits desitjats. Un dels objectius principals del projecte era la pràctica de

la llengua anglesa i podem assegurar que vam satisfer-lo plenament, però el viatge va significar alhora moltes altres coses.

Vam haver de viure i adaptar-nos als costums d’altres famílies durant una setmana, cosa que va resultar molt enriquidora. També vam haver de responsabilitzar-nos i esdevenir relativament autònoms en un país desconegut, però allà ens vam trobar amb un grup de persones que van cuidar de nosaltres en tot moment i van fer-nos sentir com a casa.

Probablement, aquest sigui un dels motius que em van portar a participar en el projecte i el més curiós és que crec que només els que ho hem viscut podem concebre la magnitud dels vincles que es creen i l’afecte que neix dels uns cap als altres. Així doncs, encoratjo tots aquells que en tingueu l’oportunitat més endavant a prendre-hi part per poder viure en primera persona tot això que ara us explico.

És una experiència que val la pena viure i estic segura que no deixa ni deixarà ningú indiferent.

Sara Aparicio Rovira Alumna de 2n BTL.

A casa tots esperàvem amb impaciència que arribés el mes de febrer, ja que ens venia a visitar uns dies en Peter, el noi danès d’intercanvi.

En Peter era per a nosaltres allò que el nostre fill ens va explicar de la seva experiència a Dinamarca, però al cap i a la fi no es va equivocar gaire. Havent arribat el dia ens vàrem trobar amb un noi ros, alt i d’etern somriure...

Sempre que algú arriba a casa intentes fer-lo sentir còmode i que se senti com a casa però en aquest cas amb més raó, en Peter volia aprendre el nostre idioma i faríem el possible perquè el practiqués.

Vàrem compartir amb ell totes els nostres costums, amics i activitats programades per a l’ocasió.

Passats un parell de dies, en Peter era un més de nosaltres, integrat del tot en nosaltres i nosaltres amb ell. Compartíem dinars i alguns sopars ja que havent sopat els nois volien conèixer la nit de Badalona i voltants i sortien a ballar i fer xerinola.

Va aprofitar tot el temps que va passar aquí, visitant museus, carrers principals de Barcelona i coneixent els costums catalans.

L’experiència viscuda durant aquests dies va ser del tot positiva i crec que per a ell també, el noi mostrava estar content i molt receptiu amb tot el que estava vivint.Aquesta vivència ha estat molt satisfactòria i recomanable tant pel que fa a l’experiència en general com pel que fa a conèixer nois com els nostres d’arreu del món.

Ah, per cert, en Peter ja ens ha escrit i ens avisa que tornarà aviat a visitar-nos.

Familia Esteban-Rodríguez

En Peter a casa


ElABoRACiÓ

Escalfeu i peleu els tomàquets, obriu-los i traieu-los la polpa sencera. Talleu el tomàquet (no la polpa) en trossos.Agafeu una paella, poseu-hi oli d’oliva i confiteu el tomàquet a foc lent, que quedi una mica dur. Poseu-hi sal, orenga i farigola. Retireu-ho del foc i afegiu-hi les polpes. Deixeu-ho coure 10 minuts. Escalfeu ben escalfada una paella i marqueu per una cara el provolone, fins que veieu que es fa una crosta cruixent. Traieu-lo i reserveu-lo. Talleu amb un cilindre les llesques de pa i torreu-lo una mica.

Per presentar-ho poseu en un plat una llesca de pa. A sobre, el provolone i poseu-ho un minut al microones. Poseu-hi una cullerada de tomàquet i amaniu-ho amb una mica d’oli d’oliva. Decoreu-ho amb orenga i un branquilló de cebollí.

Per fer el maridatge amb algun vi, us proposem que, ja que és un formatge molt gras i que el tomàquet és força dolç i per tant ens trobem davant un plat cremós i untós, ho combineu amb un cava brut nature jove o un vi blanc de varietat Verdejo. Creiem que per les notes afruitades i vegetals que té quedaria força harmoniós.

Recepta gentilesa d’en Juan Roanes, del Restaurant Les Banderes

PARLEM DE CUINA RECEPTACOCA AMB PROVOLONE I TOMÀQUET KUMATO CONFITAT

4 Llesques de pa de motlle4 Trossos de provolone d’1 cm de gruix5 Tomàquets de varietat KUMATOOli d’oliva Sal, Orenga i Farigola fresques

iNGREDiENtS PER A 4 PERSoNES


OUS PIRATES!!!

Petits Gourmets serà a partir d’ara un espai on us proposarem receptes bones i senzilles per gaudir de la cuina i rebosteria en companyia dels vostres fills i filles. Feu que us ajudin a barrejar, amassar, decorar... i assaborir-ho!

iNGREDiENtS 4 ous

1 llauna de tonyina

Pebrot escalivat

Olives negres sense pinyol

Maionesa (casolana o de pot)

ElABoRACiÓ

Bulliu els ous durant 10 minuts amb una mica de sal.

Els pelem i partim per la meitat i en traiem els rovells.

Barregem en un bol els rovells, la tonyina i la maionesa i farcim els ous.

Amb un tros de pebrot escalivat fem el barret vermell i amb una tireta petita la boca (també ho podem fer amb ketchup si no tenim pebrot).

Amb mitja oliva negra i tiretes petites farem el pegat i l’ull del pirata.

1.

2.

3.

4.

5.

Per Montserrat Sala

Voleu donar als vostres fills un plat divertit i molt nutritiu? proveu aquests ous pirates!! A l’abordatge!!


EL RELAT<<Ostres, àvia, quina història tan maca... Et toca, avi! Et toca a tu! Que no hi sents bé, avi? Que és el teu torn!>>

Veig tots els meus néts amb cara expectant, sis parells d’ulls que es claven en el més profund dels meus. Fins i tot la meva dona es prepara d’una manera exagerada quan estic a punt d’explicar una història, com faig cada any en aquestes dates, igual que ella. Moments abans s’aixeca, s’estira el jersei de color cru que sempre du posat i se’l col·loca bé per no tenir fred, després torna a seure al sofà. Trobar la posició correcta li porta uns quants segons. Tots mostren el màxim grau d’atenció. <<Avi, ens sents o no?>> Sempre interrompent el que em passa pel cap. Els deu semblar que estic acabat, que cada vegada estic més fet pols. Afortunadament, això no em molesta. De tant en tant, m’agrada fer veure que estic una mica sord per observar les seves cares atònites i els seus esbufecs. Quina poca paciència que tenen els joves...

<<Fa molts anys...>>, començo, i tots reincorporen els cossos lleugerament cap endavant.

<<...una família vivia en una casa heretada a la vora del mar. Tenien dos fills, un de nou anys i l’altre de dinou. La diferència de temps entre els dos naixements va predestinar la seva relació. Gairebé no parlaven entre ells, mai no s’explicaven res. Convivien perquè eren germans i ja ho havien pres com a costum. De fet, el de dinou no parlava ni amb el pare, mai s’havien entès. Quan el gran va fer vint anys, no va rebre cap regal. A casa seva no podien malbaratar diners d’aquesta manera. Aquell any va ser ell qui va fer el regal, i era el pitjor regal que podia fer als seus pares. Es dividia en dues parts. La primera s’oferia al moment immediat de donar el regal: instants de sorpresa i una tristesa immensa. La segona part es regalava uns dies després: soledat i patiment, sobretot patiment. Aquell dia, el noi va decidir marxar de casa, però no per un termini específic de temps, ho feia per sempre. Mai més no tornaria, i ho va dir als seus pares sense cap mena de preocupació. Al seu germà ni li ho va dir, va pensar que els seus pares ja li ho farien saber...>> <<Com es deien?>>, em talla l’Àngela. <<Això no és important, bonica. Són noms que es van quedar en el passat. Per on anava? Ah, sí... per un dels moments més durs que vaig passar, que va passar, vull dir. El jove es va acomiadar d’ells, va agafar la maleta que la nit anterior havia estat preparant i va emprendre rumb cap a Amèrica. La idea de començar de nou i buscar una feina que li permetés guanyar molts diners l’emocionava. El nerviosisme el va perseguir durant tot el viatge en vaixell. No feia més que pensar en com el rebrien i en si s’acostumaria ràpidament als costums d’allà. Havia de tenir en compte que se n’anava a un país totalment diferent. Però quan va sentir nervis de veritat va ser el dia que, enlloc de l’alegre cant de bon matí de la seva mare, el que el va despertar va ser un quadre que li va caure al cap. Tot el que estava als prestatges queia a terra i la cambra es movia bruscament d’esquerra a dreta, i després de dreta a esquerra. No sabia què passava fins al moment en què va sortir a fora i es va ofegar en un crit. El vaixell s’enfonsava amb tots els passatgers que no havien tingut temps de pujar als bots salvavides. Ja no en quedava cap. El capità havia fugit com un covard i l’ambient s’havia tornat insuportable. Tot eren crits i plors. Hi havia gent que mirava al cel buscant la salvació

per part d’un ésser sobrehumà. Ell només veia coses caient: llàgrimes que relliscaven galtes avall i persones que l’única sortida que veien era llançar-se enmig del mar. Semblava que el jove era l’únic capaç de mantenir la calma un cop havia estudiat la situació. Formava part de la seva personalitat, sempre s’havia pres les coses d’una manera excessivament positiva, ho afrontava tot amb una tranquil·litat increïble. En aquell moment, va limitar-se a pensar. Entenia que la gent estigués corrent d’una banda a l’altra, però ell no va sentir la necessitat de fer-ho. Ell només volia paper i ploma. Volia escriure una carta a la seva família.

En ella va posar-hi que les coses no li podien anar millor, que estava a punt d’arribar al seu destí. De fet, al seu destí sí que hi arribava, però no era Amèrica, com els pares es pensaven, sinó la mort. Va tenir temps de redactar un escrit força detallat. Cada paraula que escrivia li recordava el passat, i com que no estava acostumat a plorar, va posar punt i final a la carta per donar-la per acabada. La va col·locar dins l’ampolla de vidre que tenia a l’habitació, l’havia agafat aquell matí durant l’esmorzar. Ara només feia falta llançar l’ampolla ben lluny amb l’esperança que algun dia arribés a la costa i fos trobada per algú que investigués i la portés a la seva família.

Però l’únic que va ser llançat, va ser ell. Una noia amb la qual havia parlat molt durant aquells dies, fins i tot es podria dir que s’havien fet amics, el va empènyer per darrere per salvar-se junts i va caure en un bot salvavides. La sort l’havia reservat per a ells. L’endemà, quan després de moltes hores els van rescatar d’alta mar, va decidir que no tornaria a casa per por que pensessin que era un covard. Ell havia estat molt valent, era injust que ho pensessin.

Així que va guardar la carta i mai més no la va tornar a mirar. Malgrat el que havia passat, no volia tornar enrere. Vivia amb l’única idea de seguir endavant. I fins aquí arriba la història d’enguany...>> <<Però la història continua!>> diu la meva dona. <<Sí, però això és una altra història.>>, li etzibo. És mentida que això és la fi de la història. Encara no els vull acabar d’explicar la història sencera. Algun dia els hauré de dir que jo tenia un germà més jove que mai no han conegut, però encara no. Quan tinguin l’edat que tenia jo al marxar de casa, els diré que l’autor d’aquella carta és qui ara mateix miren amb tanta admiració.

Ara no és el moment apropiat, vull que segueixin creient en mi, no que em vegin com un covard. És aquesta atenció que em mostren la que m’ajuda a seguir endavant i a no pensar en el meu passat. I és que l’ampolla que tinc guardada en un espai de la meva vella calaixera, és una ampolla amb una carta que no fa referència al mapa d’un tresor, sinó a una vida.

Aquest és el tresor. I aquesta la meva història.

Per Txell Llussà

En aquest número us vull fer partícips del que ha estat una gran descoberta, Rolf & Flor i Flor & Rolf, el fantàstic projecte bilingüe del grup barceloní de música indie the Pinker tones.

Rolf & Flor o Flor & Rolf, depèn de per quin cantó comencis a llegir, són dos contes i dos CD en un mateix llibre.

En Rolf explica la seva història en castellà i canta en castellà. La Flor explica la seva història en anglès i canta en anglès.

En Rolf és un nen de Barcelona, la Flor és una nena de Nova York. Són dos nens que se senten especials cadascú pels seus motius, i porten vides paral·leles sense saber-ho. El destí, o millor dit, dos

títol: Rolf & Flor , Flor & Rolf

Autors: the Pinker tones (il·lustracions de Miguel Gallardo)

Editorial: Alba1a edició: novembre 2012 Nº de pàgines: 65

978-8484287889

De 3 a 12 anys i més

gelats amb premi, faran que guanyin unes vacances al Carib on es coneixeran i descobriran que són ànimes bessones i inseparables.

Rolf & Flor és un llibre d’amor infantil, ple de màgia, ritme i tendresa.

Una història senzilla explicada en escenes curtes, on cada escena va acompanyada d’una cançó.

Es pot llegir mentre s’escolta el CD o per separat, en castellà o en anglès, com us vingui de gust. Però el que és segur és que un cop hagueu conegut aquests dos personatges, no us els podreu treure del cap, ni ells ni les seves cançons.

Una història explicada per a nens i nenes del segle XXi, una delícia absoluta i gens cursi que farà de ben segur gaudir tota la família.

lidia Soriano Vocal P4

Una història explicada per a nens i nenes del segle XXI, una delícia absoluta i gens cursi que farà de ben segur gaudir tota la família.“

“

LA CREATIVITAT QUE ES MENJAGALETES + PASTISSOS DECORATS I PERSONALITZATS

WWW.GALETARIUM.CAT


AGRESIVITAT i violènciaEl passat mes de novembre la comissió de l’AMPA de L’Escola de Pares vam tenir l’oportunitat d’organitzar una xerrada sobre un tema de gran interès com és l’agressivitat i la violència. L’escola cada dia treballa per millorar la dinàmica i la resolució de conflictes que facilitin un millor clima d’aprenentatge a les aules . Però tots els esforços són pocs si no col·laborem directament implicant-nos dia a dia. Per aquesta raó vam voler convidar la Susana Fernández Pantoja, Llicenciada en Pedagogia i Màster en gestió de conflictes, per explicar-nos de quina manera podem actuar quan es genera una situació violenta.

Vam poder saber que l’agressivitat de l’individu s’activa quan entra en un conflicte que se li planteja en termes de lluita d’interessos o quan sent que les seves necessitats o posicions estan en joc.

El conflicte, inherent a l’ésser humà i per tant, també a la realitat escolar quotidiana, té a veure amb la interacció de dues parts amb interessos incompatibles; la violència és la utilització de la força per part d’una o d’ambdues parts per resoldre el conflicte. Resoldre un conflicte implica diferenciar les causes que l’han originat, de la mateixa manera que comprendre les emocions implica distingir un estat d’ànim de les seves pròpies causes. En tot conflicte interpersonal es dóna una forta càrrega emocional que en molts casos pot ser la causa principal del conflicte.

Les emocions són reaccions ràpides, impulsives i intuïtives que experimentem sense gairebé ni adonar-nos-en. Per tant, el treball amb els nostres fills/es sobre les emocions i els sentiments és bàsic per tal d’afavorir la connexió entre el seu pensament, les seves emocions i les seves sensacions.

“Les emocions són energia que cal canalitzar, treure del cos, i és per això que ens hauríem de donar permís per dir com ens sentim en moments de conflicte, d’alegria, de preocupació, etc. Quan sentim ràbia i no la canalitzem, aquesta es queda dins nostre i possiblement la somatitzarem en forma de mal de panxa, problemes d’asma, etc., o bé la descarregarem contra altres persones que no tenen res a veure amb la causa de la nostra ràbia. La ràbia, l’agressivitat…, cal canalitzar-les. Quan una persona és capaç de gestionar les seves pròpies emocions és quan podem dir que és intel·ligent emocionalment.”

María teresa Abellán

Algunes investigacions sobre neurologia i agressivitat arriben a la determinació que el cervell humà té regions especialitzades per modular, organitzar i coordinar les pautes de violència de l’atac o la defensa. El cervell límbic (regulador de les emocions i l’afectivitat) i algunes zones del tronc de l’encèfal (relacionades amb el processament del dolor i la irritació física), entre d’altres, són estructures relacionades amb la conducta intimidatòria i les reaccions d’agressió irritable (Tobeña, 2001).

L’existència d’aquestes estructures, però, no determina quina és la inclinació cap a interaccions violentes, agressives o cooperatives de l’ésser humà. Hi ha diversos factors que la condicionen (Tobeña, 2001; Wicks-Nelson, 2001):

Les influències genètiques: heretabilitat de trets de caràcter lligats a la combativitat o d’altres trets antiagressius.

Les influències relacionals: l’empobriment i l’abandonament social precoç afecten la capacitat per a la interacció posterior a causa de la impossibilitat de crear vincles de pertinença i llaços afectius.

L’aprenentatge (atès que té un paper determinant en tots els àmbits de la conducta i del funcionament cognitiu): la conducta agressiva es pot aprendre. Influències sociocognitives: el desenvolupament moral i la capacitat de raonament semblen estar vinculats als problemes de conducta.

Per tots aquests aspectes creiem que és fonamental formar-nos i preparar-nos per resoldre situacions de conflicte que diàriament ens trobem i condicionen les nostres relacions amb els altres. Potser així serem capaços de millorar el nostre entorn i la nostra convivència.

BiBlioGRAFiA:Boqué, M. C. “Conflicte d’infants”, dins Guix núm. 255, pàg. 49-55 (1999).Cantón, J.; Cortés, M. R. El apego del niño a sus cuidadores. Madrid: Alianza Editorial (2000).Fernández, I. Prevención de la violencia y resolución de conflictos. El clima escolar como factor de calidad. Madrid: Narcea (1998).Tobeña, A. Anatomía de la agresividad humana. De la violencia infantil al belicismo. Barcelona: Galaxia Gutenberg (2001).Vinyamata, E. [coord.]. Aprender del conflicto. Conflictología y educación. Barcelona: Graó (2003).

PER SABER-NE MÉSL’Agressivitat constructiva, de Paco CascónAgresividad en niños y niñas. Ayudas, tratamiento, apoyos en la familia y en la escuela, d’Alan Train


Durant el mes de gener, febrer i març he tingut l’oportunitat d’impartir un curs d’Eneagrama a l’Escola Maristes... Segurament us ha vingut una pregunta al cap...Enea què???

Abans d’explicar-vos què és l’Eneagrama, m’agradaria compartir breument amb tots vosaltres com vaig arriba-hi.

Després d’estudiar molts cursos de coaching, programació neuro-lingüística, constel·lacions familiars etc. amb el propòsit d’aprendre a pensar millor, d’aprendre a ser feliç al cap i a la fi, em vaig adonar que abans d’utilitzar les eines de canvi que m’aportaven totes aquestes tècniques, havia de conèixer-me més per poder aplicar-les i començar el meu viatge personal...No es pot canviar allò que no es coneix.

Tirant del fil de totes aquestes tècniques vaig anar al primer curs d’Eneagrama...i la veritat és que vaig trobar el que havia estat buscant feia temps.

l’eneagrama és un mapa psicològic que classifica en nou els patrons de personalitat. Sense dubte la millor eina per fomentar l’autoconeixement que ens permet situar-nos en el punt de partida ideal per començar el creixement personal un cop sabem quin eneatipus som ( quin és el meu patró de personalitat).

Els coneixements d’Eneagrama també ens dóna

la possibilitat d’entendre millor les persones més estimades un cop sabem quin eneatipus son i ens connecta amb la idea, per mi fonamental, que el mapa no és el territori.

Com va dir Lluis Serra a Onda Cero ( 2/4/ 12), germà Marista i doctor en psicologia, llicenciat en filosofia i col·laborador de la universitat Ramon Llull: “l’Eneagrama és un excel·lent per conèixer-nos millor”.

És realment apassionant iniciar el viatge per aconseguir la millor versió de nosaltres mateixos, lliurar-nos de les petites pors i ansietats, i sortir victoriosos de la nostra batalla personal.

La veritat és que per la meva experiència com a coach personal, l’efecte del Coaching, combinat amb l’Eneagrama, la millora personal que es genera és realment fascinant i assoleix en molts casos la realitat desitjada a la seva vida i l’assoliment dels seus objectius.

Vull agrair la oportunitat que m’ha donat l’Ampa de Maristes i donar les gràcies per la seva atenció i suport logístic i vull agrair als alumnes el seu interès i participació.

Per a informació sobre les sessions de coaching o sobre els meus cursos d’eneagrama: [email protected]

Josep Velasco Coach personal ( sessions de coaching ) i professor d’Eneagrama

Per a aquest curs, a més de les xerrades, hem volgut endegar un nou projecte.

Aquest projecte es basa en la realització de petits cursets, sempre pensats en com poder rebre ajuda per a la nostra pròpia autoformació com a pares i mares.

La nostra primera experiència ha estat amb el curs d’introducció a l’Eneagrama, mètode psicològic d’autoconeixement i desenvolupa-ment personal que es basa en la diferenciació de 9 tipus de personalitats.

Agraïm la bona resposta d’acollida per a aquest primer pas i aprofitem per animar-vos a fer-nos arribar els vostres comentaris i/o suggeriments a la següent adreça electrònica:

[email protected]

Nova iniciativa

...un mapa psicològic que classiFIca en nou els patrons de personalitat.“

“CuRS d’ENEAgRAMA


RECURSoS PER A UNA BoNA EDUCACiÓ EN l’ÚS DE lA XARXA i lES NoVES tECNoloGiES.El passat dia 7 de febrer ens va visitar a l’edifici de Infantil/Primària el mosso Artur Matamoros.

Agraïm la seva col·laboració per recordar-nos un cop més la importància del bon ús de les noves tecnologies.

Podeu trobar més informació a les adreces següents:EDU 365http://www.edu365.cat/internetsegura/index.htm

XtEC http://www.xtec.cat/web/recursos/tecinformacio/internet_segura

GENCAthttp://goo.gl/iQIXA

Infantil y AdultosKárate Kyokushinkai

C/ Sant Ramon 7-9 cantonada Coll i Pujol · Badalona Tel. 93 399 22 04 · [email protected]

PRÓXIMA EXHIBICIÓN DE TAEKWONDO A CARGO DEL GIMNASIO-ESCUELA LEE YOUNG BADALONA, DÍA 21 DE ABRIL EN “LA FESTA DE LES FAMÍLIES” DEL COLEGIO MARISTES CHAMPAGNAT DE BADALONA.


NEWS

El Dissabte 15 de desembre va tenir lloc a l’escola la Jornada de Portes obertes. Hi va haver una bona participació de famílies que es van apro-par per conèixer el projecte educatiu que ofereix Maristes Champagnat.

Com que va coincidir amb les dates nadalenques l’escola lluïa molt maca, amb els guarniments, pessebres i altres elements típics d’aquestes dates.

Com en anteriors edicions, la junta de l’AMPA va ser-hi representada, tant a l’edifici d’infantil i primària com al de secundària i batxillerat.

Alguns dels seus membres van apropar la tasca que es fa des de l’Associació a totes les persones que s’hi van interessar.

JoRNADA DE PoRtES oBERtES

El 23 de desembre el grup de teatre dels Antics Alumnes, sota la direcció d’en Joan Morera, i amb la participació del president de l’AMPA, l’Agustí Sánchez, i dels alumnes de l’escola laura Aixut i Gerard Sánchez, ens van oferir a la sala d’actes de Dos de Maig el Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra.

Va ser una gran interpretació, a l’alçada de professionals i a la qual van acompanyar amb la direcció musical de la Mónica González, professora de música de l’escola, un grup d’alumnes de se-cundària, que ens van oferir algunes nadales. També vam poder gaudir de la veu del tenor Jaume Puigmartí, que cantà El Cant dels Ocells i Santa Nit.

Tots els assistents a l’acte vam quedar molt satisfets amb la representació teatral i musical i quan va acabar la funció vam poder compartir un piscolabis ofert per l’Associació d’Antics Alumnes.

PoEMA DE NADAlRecollint la petició d’en Biel a través d’una mare de la nostra escola des de l’AMPA estem recolzant la recollida de taps de plàstic (qualsevol tipus i mesura) per a la seva operació.

Els bidons estàn a la vostra disposició a les recepecions dels edificis de temple i Dos de maig.

REColliDA SoliDÀRiA DE tAPS DE PlÀStiC

SÓC BIEL, TINC 10 ANYS I AMB LA MEVA FAMÍLIA ESTEM RECOLLINT TAPS PER PODER OPERAR-ME DEL PEU.

MOLTES PERSONES ME ESTAN AJUDANT, COM VOSALTRES.DIR-VOS QUE ESTIC MOLT CONTENT I AGRAÏT QUE

COL.LABOREU AMB MI.

UNA ABRAÇADA MOLT FORTA, BIEL CARBÓ

Espurnes núm. 8 - Març 2013

Documents

Transcript of Espurnes núm. 8 - Març 2013