1

REVISTA DE L'ESCOLA PIA NOSTRA SENYORA - GENER 201 4

2

sumar

iEditorialCicle de Conferències: Formació de Pares

Dimensió Interior. Ramon Ma. NoguésXarxes Socals. Miquel PratsEducació afectivosexual. Juani Mesa

El racó del joveSexualitat. Què ens preocupa?Malalties sexualsAvortament voluntariLOMCERENFE: mal de cap o servei?Entre bambolinesTricentenariEl fenomen IT GIRL

TendènciesVa de músicaEsports extraescolars

La MediatecaProgrames IntermacionalsDENIP 201 4Vida d'escolaJubilats: "Docendo discitur"

Entrevistem a Francisco CalacoEntrevistem a Josefina PujalsEntrevistem a Antoni Pérez

3

4

581 01 31 41 71 822242628303132333437384056576062

ESPIADIMONIS núm.1 3 _ Maig 201 4

Revista interna de l'Escola Pia de Nostra Senyora

C/ Diputació, 277 _ 08007 Barcelona

Tel_ 93 488 1 1 66 Fax_ 93 487 60 38

Adreça electrònica _ nostrasenyora@escolapia.cat

http: //nostrasenyora.escolapia.cat

Els continguts i grafisme d'aquesta revista han estat responsabil itat del grup de Redacció i Periodisme de 1 r de

Batxi l lerat, coordinat per Clàudia Argemí, i del grup de Disseny Assistit per Ordinador de 1 r i 2n de Batxi l lerat,

coordinat per Marta Turon. Tanmateix no seria possible sense la col· laboració dels responsables de tots els

nivel ls, de tots els departaments de l'escola i de tots els autors que signen. Gràcies a tots!

Correcció: Marta Casti l lon

Portadarevista:AntonioGóm

ez

3

F a només uns mesos donàvem la benvinguda aaquest curs, però el temps passa de pressa i la fi delcurs és ja a tocar. Per a molts alumnes suposarà la

satisfacció del que han estat capaços de fer amb l’esforç decada dia, i per a altres el penediment pel temps perdut i elsenyal que els cal emprendre el nou curs amb mésdedicació. En qualsevol cas, ha de ser un moment per mirarobjectivament enrere i per encarar amb il· lusió el futur.

Per als pares i per als professors és també el moment depensar si tot ha anat com esperàvem, si els fi l ls i alumnes hanprosperat com pensem que podien fer-ho i si els hem ajudaten la tasca de créixer com a persones i de construir el seuaprenentatge.

Per als alumnes de 2n de Batxi l lerat i per a molts deFormació Professional la fi del curs significa un comiat de laseva classe i dels professors, perquè final itzen la seva etapa al’escola. Les celebracions de comiat del curs són una ocasiód’acostar-se al personal de l’escola per reconèixer i agrair elvalor afegit, el suport i l ’afecte rebuts. Molts viuran aquestacabament del curs amb nostàlgia per allò que s’acaba, peròamb il· lusió pels nous projectes que començaran en un futurtan proper que quasi és present. Volem aprofitar aquesteslínies per desitjar-los bona sort, amb el convenciment que,tant l’escola com la famíl ia, han intentat donar-los bonesarrels per mantenir ferms els valors i ales potents per podervolar amb ll ibertat.

Per a l’escola aquest ha estat un any de canvis: l ’ inici delsestudis de formació professional de sanitat i del curs d’accésals cicles de Grau Superior, l ’acabament d’una fase d’obres

EDITORIAL

que ha renovat algunes instal· lacions, la voluntat de dotar lesaules d’equipaments informàtics que fan possible l' ús denous instruments didàctics, l ’avenç en el treball que han fetels equips docents per promoure l’aprenentatge autònom i elpensament estratègic dels alumnes, ajudant-los a ser méscompetents per resoldre per ells mateixos situacionsproblemàtiques amb els treballs de recerca i el treball perprojectes.

I hem finalitzat els actes del centenari, que ens ha permès feruna ullada atenta a la història de la nostra escola: només calfer una lectura ràpida al l l ibre del centenari, recent publicat,per descobrir la capacitat de resposta que ha tingut lainstitució a les dificultats que la societat l i ha plantejat, elconstant esperit de renovació per adaptar-se a novesrealitats, i el manteniment de l’acció educativa en la tradicióde servei al país.

El 21 de juny simbolitza el començament de les vacancesd’estiu, un parèntesi beneficiós i saludable en la vida, que ensajuda a oxigenar-nos i renovar les i l · lusions i les esperances,que ens convida a la recerca d’al lò que no hem pogut gaudirmentre hem estat sotmesos a horaris més rígids per lesfeines del curs. A l’estiu disposem de més temps ll iure, dedescans, d’estones per l legir, d’espais de reflexió i elscompartim amb la famíl ia i els amics. Tenim la possibi l itat deviure i conviure més intensament.

Us desitgem un bon estiu i que gaudiu amb plenitud d’aquesttemps de descans.

L’equip directiu

ACABANT EL CURS

4

CICLES DE CONFERÈNCIESFormació de pares

Hem dedicat dues sessions a reflexionar sobre aspectes quetenen a veure amb les polítiques d'Assemblea, que compartimamb la resta d'escoles del col·lectiu Escola Pia: DimensióInterior i Educació Emocional i Social.

I hem dedicat dues sessionsals aspectes educatius quesón més significatius perquèresponen a problemàtiquesque ens ocupen en les tutoriesamb els adolescents i joves:drogues i sexualitat,i els reptes que ensplantegen les xarxes socials.

Us en presentem un breu resumesquematitzat de tres d'elles:Dimensió Interior, Xarxes Socials iEducació Afectivosexual.

5

El cos descrit per Plató (el "soma" o cos el relacionaamb el "sema" o sepulcre) i heretat a la nostra cultura,era una realitat l lunyana. Avui s’hi pot aprofundir des deparàmetres nous cada vegada més interessants.

El món intern és resultat d’una sèrie de sedimentsque actuen en conjunt:

• Els aspectes orgànics, que són automàtics iinconscients.

• Les estructures on tenim gravades les cincconductes bàsiques: al imentació, agressivitat,jerarquia, territorial itat, sexualitat.

• Les emocions, que responen a l’anhel de serfel iç i conformen les nostres experiènciespersonals.

• El món mental, on rau la capacitat de raonar.Les experiències mentals, malgrat estarcorrelacionades amb les realitats neurals,presenten un to inevitablement subjectiu.

El món intern humà és singular:

• La persona, amb consciència reflexiva.

• El jo, capaç de responsabil itat, mostrapinzellades d’ indeterminació i de ll ibertat.

Formació de pares

DIMENSIÓ INTERIORUn vell tema en efervescència per noves perspectives

Retalls de la conferència de Ramon M. Nogués, del 12 de desembre de 2013.

Ramon M. Nogués és catedràtic emèrit de la UAB,doctor en biologia i escolapi.

Dedicat a la investigació en genètica de poblacionshumanes i en biologia molecular del cervell .

Col· labora amb la Fundació Vidal i Barraquer de laUniversitat Ramon Llul l en temes de Neurobiologiaevolutiva i comportamental. Ha publicat l l ibres i articlesdiversos referents a Antropologia Biològica, Evolució,Bioètica i Neuroreligió.

1. UNA MIRADA NEUROLÒGICA

6

El resultat: un món intern complex, ple de qüestionsenigmàtiques i « finals »

• Tenim un conjunt de processos mentals detreball intern, que no controlem. Goleman ensdiu que intuïm que la raó s’ imposa sobre el cor.

• El pensament sempre està impregnatd’emocions. Emocions i raonament treballensempre conjuntament, i la raó no treballa bé sino està assistida per les emocions. Enl’evolució, la por és un exemple d’una emocióque és elemental per a la supervivència de lesespècies, però en l’home algunes alarmesdecreixen i augmenta la importància de lasatisfacció.

2. UNA MIRADA TERAPÈUTICAEl jo ens dóna estabilitat, no és un « engany ». És unalgorisme per unificar el món mental. Un jo sòlid és lagarantia d’arbitratge entre emoció/raó,conscient/inconscient. Ull a les fàcils no dualitatsimportades d’Orient, que conformen la dissolució enuna entitat superior. El prestigi d’aspectes del mónoriental, davant d’Occident. La secularització ha fet queaspectes de la nostra cultura hagin entrat en fal l ida, ique importem un producte que no ens és propi.

El jo cal educar-lo, donar-l i entitat entre l’al lò i elsuperjo. L’educació s’orienta a equil ibrar el joegocèntric imprescindible i el jo al·olcènctric madur. Tésentit prestigiar el jo, fer que la vida interior ensestructuri i esdevingui un programa terapèutic.

El jo situat en el món : un diàleg complex i acceleratenfront d’un recentíssim devessall d’estímuls, ritmes idependències.

3. UNA MIRADA ESPIRITUALEl món interior en risc de ser segrestat per lapotència exterior.

• Existeix el peri l l de ser segrestats per altrescultures que ens han envaït. Exemples: lacreença de les cultures africanes en els esperitsque impregnen la natura (arbres, muntanyes) iens influencien. . . de la cultura japonesa queevoca el xinTo, l’esperit: en un societattecnificada, els sacerdots sintoistes beneeixenles màquines quan una indústria inicia o acabaun procés. . .

Eixamplar el jo: el valor estabilitzador de lainterioritat.

• La presència del jo ha d’estar equil ibrada amb lacultura en la qual vivim. Pascal parlava de lacapacitat d’estar bé amb un mateix, en solitud.Es tracta de no alienar-nos.

Fes, creences, espiritualitats, savieses i religions:connexió entre la raó i les emocions fondes que donensentit al viure.

• La fe té a veure amb la confiança bàsica que ensassegura que la vida val la pena: està a la based’una persona sana. Cosa diferent són lescreences que l’acompanyen, i són “el vestit dela fe”.

Els relats de les diferents cultures són constituentscom a elements personals i socials d’orientació.

• Ajuden a orientar la nostra vida, a donar unhoritzó de sentit. Cal que ens entusiasmem ambrelats que siguin vàlids i fiables; entrar-hi senseprejudicis, sense haver desaprendre odeconstruir, és un avantatge.

CICLES DE CONFERÈNCIES: Formació de pares

7

• En quins relats s’ inspiraran els nostres joves?Existeixen paral· lel ismes entre mites de culturesdiferents, per exemple entre la peregrinaciód’Abraham i el viatge d’Ulises: l ’ important és elcamí.

Les religions i el paper central de “DxU” . Caldiscerniment.

• La religió és una actitud profunda, és a l’arrel delque és humà, orienta la nostra vida i ens fa sentirla zona de silenci que ens envolta. És la forma devida per excel· lència. Cosa diferent són lesestructures de poder que estan al voltant de larel igió: tendeixen a fonamentar la moral i esbasen en pactes que condueixen a les l leis queens regulen. Wittgenstein ens parla de la relacióentre les tres dimensions del coneixementrel igiós (la veritat) , l ’ètica (el bé) i l ’estètica (labellesa). Quin és el l lenguatge adequat perdescriure les qüestions relatives al significat de lavida?

• La religió no molestaria en un determinat context.El Budisme –per exemple - no té déu, parlanomés de la saviesa que guia el viure.

• Hi ha aquells que pensen que la reverència a Déucom a ser suprem és inacceptable, perquè ésuna proposta inadequada.

• Religió per a no religiosos: una actitud espiritual,que porta a uns a una dieta vegetariana (la carnduu a la violència), a altres a meditar a través del’art (Tàpies a partir de textos de Joan de laCreu), a imperatius ètics (solidaritat de metgessense fronteres), al pacifisme de Ghandi.

4. UNA MIRADA PEDAGÒGICAUn país original i la necessitat de refer dimensions,de tornar a introduir, sense manies, la dimensió interior.

• La vida és un enigma. Les religions intenten ferpoemes, ens ofereixen relats per acostar-nos almisteri. La ciència descriu les coses com són.

• Exercicis i tècniques: tota mena de referènciesamb dificultat de discerniment (pregàries,meditacions, iogues, zens, mindfulness, arts,performances. . . ).

• Les imprescindibles disciplines del viure queacompanyen una interioritat serena, tan fruïdoracom austera i solidària.

Per saber-ne més: “Cervell i Trascendència”(Fragmenta editorial. Barcelona, 201 1 )

8

L’objectiu de la conferència ha estat comprendre elcontext sociotecnològic actual i conèixer les eines ambles quals els nostres adolescents treballen a l’escola i acasa, tot fent èmfasi en les amenaces i oportunitatsque ens ofereixen.

1. COMPENDRE EL MOMENTLa història de les aplicacions socials comença el 2003.Internet ens ofereix serveis i funcionalitats decomunicació diversos per mantenir contactes ambaltres usuaris. Les xarxes solen ser temàtiques, en elsentit que es dediquen a aspectes de la vida diària(aficions, relacions professionals i personals. . . ).

2. EL CONTEXT TECNOLÒGIC ISOCIAL ACTUALD'ençà de les darreres dècades del segle passat, s'haproduït una revolució tecnològica a escala mundial queha donat pas a una societat de la informació, definidaper la generació, la gestió i l ' ús de dades. La revolucióactual gira entorn de les tecnologies del processamentde la informació i de la comunicació que, cada vegadamés, s'usen en la majoria d'àmbits de la nostra vida.

La social izació virtual és l’aspecte clau: ofereix lapossibi l itat de generar el sentiment de pertinença a unacomunitat i de poder-hi participar com a usuaris actius.

XARXES SOCIALSRetalls de la conferència de Miquel Àngel Prats, 12 de febrer de 2014.

Miquel Àngel Prats és director dels estudis de Graud'Educació infanti l i professor de Tecnologia Educativaa la Facultat d'Educació de Blanquerna de Barcelona.

Durant anys ha estat director del Centre deTecnologies Ituarte (CETEI) de la Fundació Joan XXI I I .

En la seva vida professional, ha compaginat l’activitatacadèmica universitària amb l’activitat divulgativa endiferents mitjans de comunicació. És antic alumne deNostra Senyora.

9

3. NOVES EINES + NOUS ESPAIS +NOUS LLENGUATGES = NOVESHABILITATS.Els nois aprenen estratègies i habil itats de planificacióque després uti l itzaran a la vida.

Les xarxes socials ens permeten retrobar i reactivarantics coneguts la pista dels quals havíem perdut,mantenir els actuals contactes personals i tenir lasensació de tenir a prop la xarxa de companys,coneguts, amics i famil iars.

4. LA IDENTITAT DIGITALQui som a Internet? Tota l'activitat que cadascú generaa la xarxa conforma una identitat, estretament l l igada alpropi aprenentatge.

La visibi l itat, la reputació i la privacitat a Internetesdevenen aspectes clau per a la gestió eficaç d'unaidentitat digital. L'habil itat de gestionar la identitatvirtual té a veure amb un aprenentatge al l larg de lavida.

5. INTERNETEls anomenats nadius digitals són els qui uti l itzen demanera intensiva Internet. És la generació nascuda apartir de la dècada dels anys noranta i que no haconegut la vida sense la xarxa. Usen Internet

diàriament per a una varietat creixent de propòsits itendeixen a preferir l ' ordinador abans que la l l ibreta i ell lapis. Són productors i consumidors d' informació aInternet: per a l'oci, per als estudis, per als interessos isovint per a tot alhora.

6. PERILLS, REPTES, LÍMITS I RISCOSCom gairebé totes les eines i l lenguatges, el mal ús deles xarxes socials pot ser font de confl icte i confusió :

· Abans de publicar a Internet cal pensar en lesseves conseqüències. Una vegada publicat, noes pot retirar.

· Els joves uti l itzen les tecnologies per relacionar-se, però no pensen en els seus efectes.

· La tecnologia et pot apropar als qui estan lluny iet pot al lunyar de les persones que tens a prop.

· Els adolescents coneixen la lògica de latecnologia, però han d'aprendre a fer-la servir:famíl ia i professorat han de guiar-los.

· La mil lor xarxa social que pot tenir un adolescentsón les abraçades dels seus pares.

CICLES DE CONFERÈNCIES: Formació de pares

1 0

Els alumnes de 3r i 4t d’ESO van fer unseminari sobre “ Sexualitat iafectivitat” a 3r, i sobre “Consumd’alcohol i altres drogues”, a 4t. JuaniMesa va dirigir les xerrades i varespondre les preguntes i interessosdels alumnes.

Als tutors dels nivells els va fer unaexplicació de quins van ser els aspectesmés remarcables i d’interès percontinuar treballant.

I el dia 1 d’abril es va fer la conferènciaals pares. Hi van assistir 30 persones. Vaser una sessió informativa sobre eltreball fet per la Juani amb els alumnesde tercer (sexualitat) i quart(addiccions), on es van exposar lespreguntes que més interessaven alsalumnes sobre aquests temes.

EDUCACIÓ AFECTIVOSEXUAL

Juana Rosa Mesa és psicòloga. Col· laboraamb el Professor Manuel Segura de laUniversitat de La Laguna de Canàries des de1 995 en la formació sobre el programa de"Competència social" .

Treballa en el programa de prevenció dedrogodependències de l'Associació "SanMiguel" , entitat subvencionada pel Governde Canàries per a la prevenció, tractament iincorporació social de drogodependents, al’ i l la de Tenerife. Des d’aquesta entitatassessora el professorat dels diversos nivel lseducatius que aplica el programa i participaen la formació de pares i mares.

1 1

1. OBJECTIU:Que siguin feliços, sans i bonespersones (responsables)Afectiu: Establir un bon vincle amb els fi l ls i les fi l les.Conrear la seva autoestima. Ajudar-los a créixer persortir a la vida.

Sexual: Acceptar, acompanyar, els seus canviscorporals (emocionals) i tenir cura del seu cos, senseentrar en confl icte per valoracions externes opressionats pels estereotips estètics de la culturaimperant.

Recordar:• que la informació sexual NO despertaprematurament el nostre comportament sexual.

• que els pares eduquem amb l’exemple.

2. TREBALL PREVI COM A PARESConèixer-nos a nosaltres mateixos ila nostra parella*Coneixements, actituds i valors que tenim i quecompartim respecte de:

• Diferents tipus d’amor.

• Alcohol, tabac i drogues.

• Idea d’oci que vivim i que transmetem.

• Potenciar l’autoestima: dignitat i igualtat de lapersona.

• Llibertat, prendre decisions de formaresponsable.

• Responsabil itat i compromís.

• El respecte: al nostre cos, a la nostra persona i ala de l’altra persona. Salut (atenció a lesdistorsions de la realitat, anorèxies. . . ), cura,valoració

• Honestedat i coherència personal: en els àmbitspersonal, laboral, en les relacions personals i enles de parella.

• Empatia; tenir cura, comprendre i respectarl’altre.

• No ens poden obligar a fer res (pressió del grup).Sé com sóc i vul l ser respectat. .

• Donar ajuda: ser bons amics.

• Saber dir no, davant la por que ens favulnerables.

.

CICLES DE CONFERÈNCIES: Formació de pares

1 2

3. ELS TEMES QUE VA TREBALLARAMB ELS ALUMNES

• Sexualitat: genètica i expectatives quetransmetem a la nostra cultura.

• Identitat sexual (0 a 6 anys).

• Orientació del desig sexual (adolescència).

• Rols de gènere.

Tipus d’amor

• A si mateix (autoestima)

• Maternofi l ial: el vincle

• Fraternal i als amics

• De parella

Elements comuns a tota mena d’amor

• Cura de si mateix i de l’altra persona.

• Responsabil itat i compromís

• Lleialtat i confiança

• Respecte

• Comunicació

• Llibertat (no dominació)

• Coneixement (empatia)

• Paciència i temps

4. COM I QUAN PARLAR D’AMOR I DESEXE?Crear un nivel l de confiança, de respecte i decomunicació amb els fi l ls i fi l les des de la infància: jugar,escoltar, acompanyar, aconsellar, dirigir, estar amatents,res de secrets (abusos sexuals)

5. SEGUIR EDUCANT EN VALORSA preguntes directes, respostes directes; clares,senzil les, honestes i en el moment.

No esperar que surti “el tema”; No és un tema, sónmolts i cal propiciar parlar-ne a cada etapa de la vida.Explicar anècdotes de quan teníem la seva edat: comens vam enamorar, desenamorar, deixar l’altre, ens vandeixar, etc. Comprar l l ibres i tenir-los a casa col· locatsestratègicament, per tal que puguin fer-los una ulladatranquil· lament: Segons l’edat. Amor i sexualitat.

• Uti l itzar el sentit comú: tampoc tot és “normal”.Inculcar els nostres valors.

• Donar exemple, como a pares, com a parella,com a persones….

• Derivar a professionals, en casos on siguinecessari.

• Deixar ben clar que, passi el que passi, seremallà pel que calgui: que no els fal larem.

“Si no em respecto i em valoro(per dins i per fora) difícilmentalgú em valorarà com apersona”.

CICLES DE CONFERÈNCIES: Formació de pares

1 3

EL RACÓDELS JOVES

1 4

SEXUALITATQuè ens preocupa?

Entrevistem la Paula, una educadora socialque treballa al CJAS (Centre Joved’Anticoncepció i Sexualitat)

1 5

Què ens preocupa? Si mantens relacions sexuals amb la regla potsquedar-te embarassada? Quantes probabil itats hiha?

Sempre pots quedar-te embarassada, les probabil itatshi són però reduïdes. Cal uti l itzar sempre mètodesanticonceptius, no només per evitar un embaràs, sinótambé per protegir-te de les malalties de transmissiósexual.

Com saps si una noia està embarassada?

La mil lor manera de saber-ho és fent un testd’embaràs després de tenir una falta de 1 5 dies. Nodoneu per suposat que els símptomes que pateix elvostre cos equivalen a un embaràs, ja que aquestssímptomes són els mateixos que els de la regla.

Els homes poden ser multiorgàsmics?

Si amb multiorgàsmics us referiu que un home tinguimés d’un orgasme en una sola relació sexual, no. Encanvi, les dones sí.

Quina és la mitjana de temps que un home aguantatenint sexe?

No hi ha una mitjana de temps, tot depèn de com és elnoi, de la companyia, de l’experiència i de l’excitació.

Són importants els preliminars?

Sí, molt, sempre, sobretot per a les noies, elsprel iminars per a elles facil iten les possibi l itats d’arribara l’orgasme, ja que ajuden que s’exciti més ràpid, encanvi els nois de seguida estan excitats.

És necessari visitar el ginecòleg després d'havermantingut relacions sexuals per primera vegada?

No és molt necessari, però està bé que a partir de l’anyde tenir una vida sexual activa s’hi vagi per fer lesrevisions reglamentàries. Tot i així, si la primera vegadacreus que hi ha possibi l itats d’estar embarassada od’alguna malaltia de transmissió sexual, sí que ésnecessari anar al ginecòleg, més que res perprecaució.

Cada quan s’ha de visitar el ginecòleg?

Això depèn de cada persona, ho diu el ginecòleg, peròactualment el període de temps general és cada 3anys.

En cas d’embaràs no desitjat què s’ha de fer i quinsprocessos judicials hi ha?

Actualment és el que us explicaré jo, la futura l leifuncionarà molt diferent.

Actualment, si una noia/dona vol avortar pot fer-holl iurement, per la seva pròpia voluntat sense donarexplicacions, això està subvencionat públicament.

Hi ha un termini de 1 4 setmanes, més o menys uns 3mesos per avortar. Per mal formacions el termini potampliar-se.

A partir dels 1 8 anys no cal cap autorització; dels 1 6als 1 8 anys, sí que és necessari assabentar els pares;mentre que els menors de 1 6 anys necessiten unaautorització per poder interrompre l’embaràs.

1 6

És important tenir sexe en la vida? En què t’ajuda ien què et perjudica?

Si parlem de la sexualitat sí, ja que forma part de quisom i de com ens expressem. Però si parlem de sexe,sí que és una cosa natural, però no és imprescindible,hi ha qui tria no tenir-ne i no passa res.

Hi ha algun període del mes en què sigui impossiblequedar-se embarassada?

No, definitivament no, tot i que hi ha mètodes quepoden funcionar amb algú molt regular, amb uncalendari i contant els dies molts mesos abans, però,sobretot amb la gent jove, s’ha de vigi lar, perquè maino és 1 00% segur.

Què és peri l lós de la marxa endarrera?

Doncs que la noia pot quedar-se embarassada i ésmolt freqüent. Ja que l’home sí que pot controlar queejacula però el preseminal no pot controlar-lo i aquestporta espermatozoides que sí que poden fecundar ladona. Per altra banda, també s’ha d'anar amb compteperquè no tot és quedar-se embarassada, també hi hales malalties.

Quins són els anticonceptius més eficaços?

No n’hi ha un de mil lor o un de pitjor. Quan parlem delsjoves el mil lor de tots és el preservatiu. És moltimportant saber uti l itzar bé els mètodes anticonceptiusja que moltes vegades aquesta falta de coneixement ésla causa d’un embaràs.

Cap anticonceptiu és 1 00% segur.

Cal que ens fixem en quin tipus de relació tenim per tald'escoll ir el mil lor mètode.

Quines són les malalties de transmissió sexual méscomunes en els joves?

Hi ha moltes malalties de transmissió sexual, peròsolen ser menys greus que la sida. El que nosaltres femmés sovint són proves del VH i la Sífi l is, ja que no tenimmés material per tractar-ne d’altres.

La malaltia més comuna d’avui en dia és la Clamídia,igual que els fongs també són freqüents ja que estransmeten fàcilment.

La pasti l la del dia després es pot trobar en algunaltre l loc a part de la farmàcia?

A l’ambulatori, en qualsevol centre joved’anticoncepció i sexualitat o a l’hospital. En aqueststres establiments la pasti l la és gratuïta, mentre que a lafarmàcia s’ha de pagar.

En el nostre centre l’atenció és anònima i confidencial,en canvi, a l’ambulatori o a l’hospital necessites latargeta sanitària.

És important que si una noia creu que es pot quedarembarassada es prengui la pasti l la abans no passin 72hores de l’acte. També s’ha de saber que no és 1 00%eficaç, cal que sigui el pla B, perquè no s’ha deconvertir en un anticonceptiu habitual, s’ha de prendreúnicament en situacions d’urgència.

Marta Tataret, Georgina de la Ossa, Neus Gorina,Anggi Peralta i Clara Bardagí

En qualsevol moment unanoia pot quedar-seembarassada

1 7

* És d’origen víric.

* No té cura.

* El preservatiu és l’únic anticonceptiuque n’evita la transmissió.

SIDA * Les lesions són cutànies.

* Es pot curar amb antibiòtics.

* Cal que es tracti en les primeres fases.

SÍFILIS

* Pot causar danys permanentsen els genitals femenins.

* Molt comuna en la gent jove.

* És una malaltia si lenciosa, jaque no es presentensímptomes.

CLAMÍDIA

* Es transmet per via sanguínia o sexual.

* Sovint és una malaltia crònica.

* Pot causar càncer de fetge.

* Hi ha una vacuna per prevenir-la.

HEPATITIS B

* És un virus que pot provocarberrugues cutànies i genitals.

* Pot provocar càncer a les partsgenitals dels homes i les dones.

* Afecta més a les dones que elshomes

PAPIL·LOMAHUMÀ

QUADRE DE LES MALALTIES SEXUALS

1 8

L'Avortament voluntariUn debat ètic

Què és l’avortament?Busquem al DIEC el terme avortar i el defineix com:1. Parir prematurament abans que el fetus sigui viable.2. Una malaltia, desaparèixer abans del terme natural.3 . Morir en germen, sofrir un arrest en el seu desenvolupament.

Deixant de banda els tecnicismes als quals estàsotmès el diccionari i que s’al lunyen del l lenguatge méshumà, podem dir que l’avortament és la interrupcióespontània de l’embaràs. És la interrupció deldesenvolupament vital del fetus, amb assistènciamèdica o sense, i en qualsevol circumstància social olegal que es realitzi abans que l’embaràs arribi a les 20setmanes.

El debat: què passa quan, de forma voluntària,s’interromp un embaràs no desitjat?Hi ha un debat ètic molt ampli al voltant del’avortament. Aquest se centra en tres punts:determinar si la mare té dret a decidir sobre lacontinuïtat de l’embaràs, determinar en quina mesurapodem considerar que el fetus és una persona ideterminar, si fa falta, la voluntat del pare sobre ladecisió.

Les lleis de l’avortament a Catalunya25 de desembre de 1 936: el govern de la Generalitatde Lluís Companys va aprovar la primera llei del’avortament. Elaborada pel metge Félix Martí Ibáñez,tenia la final itat d’acabar amb la mort de dones enavortaments clandestins i la mort de criatures perabandonament. Aquesta l lei permetia, entre altrescircumstàncies, que la dona pogués avortar pervoluntat pròpia. Ho podia fer abans de les primeresdotze setmanes, excepte en els casos on la vida de lamare o el fetus estiguessin en peri l l . “Que el fi l l fos lafinal itat, no un accident. ” (Dr. Fèlix Martí Ibáñez)

5 de jul iol de 1 985: la l lei que aprovava el govern deFelipe González despenalitzava l’avortament en trescasos: el terapèutic (quan hi ha risc per a la salut de lamare), en qualsevol moment de l’embaràs; l ’eugenèsic(quan el fetus pateix malformacions), fins a les vint-i-

1 9

Un debat ètic

dues setmanes; i el criminològic (en cas de violació),fins les dotze setmanes. Tanmateix, a diferència de lal lei de 1 936, no permetia que la dona avortés l l iurementper altres raons.

3 de març de 201 0: el govern del PSOE dirigit per JoséLuís Rodríguez Zapatero, va impulsar una reforma de lal lei de 1 885. Aquesta donava la possibi l itatd’avortament abans de la catorzena setmanad’embaràs i, a més a més, donava permís per fer-ho amenors d'entre setze i divuit anys sense consentimentpatern.

La nova llei de l’avortamentLa reforma de la l lei de l'avortament, elaborada pelministre Alberto Ruiz-Gallardón i que ha entrat envigència amb l’arribada de l’any nou, és una reformaque el PP tenia en el seu programa electoral i quecomplirà dos anys més tard d'arribar al governespanyol. La llei canvia de nom i és ben explícit: Llei deProtecció de la Vida del Concebut.

La nova regulació és més restrictiva que l'actual i , defet, és un retorn a la legislació espanyola del 1 985. Lareforma, segons el ministre, està feta per "ajustar" la l leia la doctrina del Tribunal Constitucional sobre "els dretsdel no nascut" .

Arguments en contra i a favorArguments en contra de l’avortament- La vida comença en la concepció, aleshoresl’avortament és com un assassinat.

- L’avortament no pot ser uti l itzat com a mètodeanticonceptiu.

- Per a les dones que demanen un control total sobreel seu cos, aquest control hauria d’ incloure laprevenció de l’embaràs no desitjat mitjançant l’úsresponsable de mètodes anticonceptius o, fins i tot,l ’abstinència.

- Avortar causa greus efectes psicològics.

- Hi ha la possibi l itat de donar-lo en adopció abans queavortar, hi ha moltes famíl ies que desitgen tenir fi l ls.

Arguments a favor de l’avortament- Les dones són les úniques que haurien de tenir ladecisió sobre el que passa en el seu cos.

- No només les dones riques han de tenir dret aavortar en condicions segures. Es pot avortarlegalment en altres països si es tenen suficients diners.

- No és bo per al fetus (futura persona) néixer en unafamíl ia que, en un principi, no desitjava tenir-lo.

- Avui en dia, l ’avortament es practica igualment, peròen condicions poc adequades. Això posa en peri l l lavida de moltes dones.

- Una persona és considerada com a tal un cop hanascut. Per tant, no podem parlar d’un assassinat. Enshem de centrar en els drets que té la dona com apersona.

Parlem amb Victoria Maganto, la psicopedagogadel nostre centre1 . Quins són els efectes psicològics del fet que etquedis embarassada en una edat adolescent?

- Comporta por, molta por.

- És una reacció més que un efecte psicològic.

- Efecte: haver de prendre una decisió (que no es potajornar) en una edat molt jove.

- Depèn molt de la persona: si la noia té gent amb quicomptar, la situació es resol amb satisfacció. Nomésqueda el record d’un mal tràngol. Si la noia es trobasola, és un trasbals molt gran que no la deixa seguiramb la seva vida.

20

2. En què es basa la decisió d’avortar o tenir un fi l l?Creus que factors externs (famíl ia, amics, parella,societat) poden influir en la decisió? En quin grau?

-Hi ha factors que poden influir moltíssim en la decisiód’avortar:

-Si t’has educat en una famíl ia molt rel igiosa on larel igió és un pilar molt important en la teva vida, ésmolt complicat que puguis prendre una decisió que nosigui tenir el bebè, perquè aniria en contra dels seusprincipis.

-La societat és un factor important: avui en dia, enaquest país i segons on vagis, es veu com un horror.

-Hi ha centres de planificació famil iar anònims.

-Factor educatiu i molt important, de confiança. Depoder parlar amb algú, amb la famíl ia mil lor.

-Crec que hi ha un factor més personal i d’educació.

3. Quin és l’ impacte psicològic que pot patir unapersona en avortar?

-Depèn molt de la fortalesa, la confiança i l ’autoestimad’aquella persona abans de quedar-se embarassada.

-L’ impacte sempre hi és. És una qüestió com de “nom’hauria d’haver passat mai”, és com una mena detrasbals que es podria haver evitat. És una sensació deculpabil itat.

-I té un impacte també a la vida quotidiana: de nopoder fer la vida normal com si res. Fent veure comque no ha passat res, perquè teòricament tu ja estàsll iure de tot, ja està tot bé. . . però el teu cap. . . estàs unamica com en una mena de malestar, d’ inquietud.

-És una situació que sempre queda: “una vegada vaigavortar”.

4. Creus que el fet d’avortar en una edat prematurapot suposar un trauma que et marqui de manera queno vulguis formar una famíl ia?

-No té perquè, no.

-Les persones que han tingut problemes després, sónles qui han patit abandó. No estan disposades aintentar posar en marxa una responsabil itat famil iar. Eltrauma el pateixen les persones que han passat peruna molt mala experiència.

-Hi ha noies que han avortat i després tenen parella ifi l ls i són fel ices. La gent segueix endavant.

5. Què comporta més confl icte, la rel igió o l’ètica?

-El fet rel igiós diu que no hi ha res a discutir, no es potavortar i punt. Això no crea confl icte.

-L’ètica presenta més confl icte. Per exemple: no és elmateix quedar-se embarassada amb 1 6 anys que amb25.

Aleshores, com es regula una llei de l’avortament?

-Moralment és complicat.

6. Un consell per a qualsevol que es trobi en unproblema d’aquestes magnituds.

- DIR-HO. És el primer consell i el més gran.

-Cal molta valentia i coratge, però s’ha de dir.

-Et treus un pes de sobre.

Núria Grinyó, Núria Gall ifa i Clara García1 r de Batxi l lerat

21

22

LOMCErepercussions de la nova llei

Des de la presentació de la LOMCE per part de

José Ignacio Wert hi ha hagut molta polèmica

en tota Espanya.

Què és?

La Llei Orgànica per a la mil lora de la qualitat educativa(LOMCE), popularment anomenada Llei Wert, és unareforma educativa que replanteja el sistema educatiuEspanyol. Va ser presentada pel ministre d’educació,cultura i esport José Ignacio Wert el 1 7 de maig del201 3. Aquesta no va ser recolzada per cap altre grupparlamentari (tret del popular) i ha estat rebutjada per lamajoria de la població espanyola.

Arguments a favor i en contra:

A favor:

Els arguments uti l itzats a favor de la “l lei Wert” afirmen:

- Els alumnes estaran ben formats amb elsconeixements bàsics necessaris per treballar.

- Igualtat entre les diferents comunitats autònomes enles avaluacions: evitant el baix rendiment, disminuintaixí el fracàs escolar. I , per tant, mil loraria així la nostraimatge de cara a Europa.

- Està adaptada als mitjans i recursos que tenim entemps de crisi.

En contra:

- SENSE OPINIÓ PROFESSIONAL: és una reforma fetasense la participació de la comunitat docent nieducativa. . . sense comptar amb l’opinió dels alumnesni amb de les famíl ies. En conclusió, és una llei fetanomés des del propi partit i pel propi partit, amb unaclara essència antidemocràtica i tancada.

- MÀ D’OBRA DÒCIL I ACRÍTICA: el sistema elimina lesassignatures “no instrumentals” (plàstica, música. . . )creant un alumnat amb coneixements mecànics ipràctics.

- Reducció de beques i augment de les revàlides.

- REDUCCIÓ DEL CATALÀ: el català deixaria de seruna llengua vehicular, passant a ser una llengua“d’especial itat”. Això comportaria que estigués darreradel Castel là, de la primera llengua estrangera i fins i totde la segona llengua estrangera. Per tant, podriaacabar convertint-se en una assignatura d’una horasetmanal en les escoles que així ho decidissin.

REPRESSIÓ ARTÍSTICA:

Des de la creació de la l lei orgànica 2/2006 del 3 demaig en educació, es va establir una ordenança queregulava el sistema educatiu. Pel que fa al Batxi l lerat,

23

consistia a donar l’oportunitat de cursar el Batxi l leratartístic, incloent-hi tres itineraris: d’arts escèniques,d’arts plàstiques i d’arts audiovisuals.

Des del passat any 201 3, es va confeccionar una lleielaborada pel ministre d’educació Wert, anomenada lleiLOMCE, la qual, a part de fer passar la l lengua catalanaa segon pla a les escoles, decreta una eliminació detots els itineraris de Batxi l lerats d’arts.

Tot aquest tema ens ha provocat una gran revolta entrela majoria dels alumnes de l’escola, ja que, tant pelsalumnes de Batxi l lerat artístic, com per als escolars quecursen l’ESO, s’ha propagat la indignació; uns, perquèés el seu itinerari i el volen defensar i d’altres, perquèvolen aquests tipus d’estudis i els volen preservari.

A l’escola, tenim tots els itineraris que es poden cursaractualment i des de la revista volem promoure elsentiment de rebuig cap a aquesta l lei, ja que, coms’ha esmentat anteriorment, aboliria tot el sistemad’ itineraris i deixaria la discipl ina artística sensel’educació i el reconeixement que es mereix.

Irene Albanell , Adrià Andreu i Leon Guallart1 r de Batxi l lerat

24

RENFEMal de cap o servei?

La majoria de ciutadans d’aquest país, fem servir el transportpúblic per desplaçar-nos ja sigui a la feina, a l’escola o a casad’un familiar. Si parlem de serveis ferroviaris, l’única opciópossible és RENFE. Però, què és RENFE?

Comprem una targeta, les famoses T-1 0, que et fanplorar els ul ls cada vegada que donem 1 1 € i enstornen 70 cèntims.Si deixem de banda aquest primer fet, ens trobem ambla realitat d’unes instal· lacions lamentables.

Qui no ha pujat al tren, si és que no hi ha vaga, i no hapogut mirar per la finestra degut a les pintades o a lesratl lades que hi ha als vidres?

Qui no s’ha quedat penjat una tarda de diumengedegut a les vagues organitzades i ni tan sols ha sabutel motiu de les quals?

RENFE, què és RENFE?

Des d’aquesta secció de la revista et proposem unacosa molt senzil la: per què no ens informem una micasobre totes aquestes preguntes que tots ens hem fetalguna vegada? Per què no investiguem una mica méssobre RENFE?

1 . Com funciona RENFE?

RENFE va ser l'empresa ferroviària pública en tot l' estatespanyol des dels anys quaranta, quan el governfranquista fusiona les moltes companyies que hi havia,grans i petites, en una gran empresa.

El ferrocarri l de les següents dècades va ser el d'unpaís en desenvolupament, després de la catàstrofe dela guerra i la postguerra. En els anys vuitanta, el trencomença la seva modernització i la seva transformacióprofunda com tots els sectors en general en aquestpaís, culminant aquestes grans inversions en la creacióde l'alta velocitat al 1 992.

No obstant això, els diferents governs de lademocràcia han optat en major o menor mesura per lapartició de l'empresa, la privatització de molts serveis-30.000 treballadors a Espanya en l'empresa ferroviàriapública per 1 50.000 a França, per exemple- i perinvertir en l'alta velocitat per a “rics” en lloc de fer-ho altren que usa la majoria de la gent, les rodalies i mitgesdistàncies.

25

Així, s'han anat abandonant moltes línies i estacionsque no són “rendibles”, serveis com el transport demercaderies per ferrocarri l , que suposa solament unridícul 1 o 2 % per un 1 2 o 1 4 % a Europa, etc.

2. Podries dir-nos el motiu d'aquesta vaga?

A l'empara de les recomanacions de la Unió Europea,que normalment aquí s'han aplicat en la seva formamés extrema, el 2005 van dividir en dues l'empresa: lapart que posa els trens a circular (Renfe Operadora) i lapart que s'encarrega de la infraestructura, vies,senyals, estacions i tot això (Adif).

Però l'actual govern en majoria absoluta del PP preténaprofundir en la privatització del ferrocarri l , com en totsels serveis públics, com la sanitat, l ' educació o ladependència; i el passat any 201 3, publicà diversosdecrets l lei pels quals parteix l'Adif en dues societatspúbliques: Adif convencional i Adif alta velocitat; i RenfeOperadora en quatre societats anònimes: RenfeViatgers, Renfe Mercaderies, Renfe Fabricació iManteniment i Renfe Lloguer de Vehicles. Aquestapartició ha entrat en vigor l' 1 de gener de 201 4.

Contra aquesta divisió, dos sindicats minoritaris,-C.G.T. i S.F. -Intersindical-,que tenen entre tots dosuna representació de 3 sobre 1 3 en el Comitè Generald'empresa, van convocar catorze jornades de vaga(dies sencers i parcials) i altres accions de protestadurant l' últim trimestre de 201 3. Els sindicatsmajoritaris –Semaf (maquinistes), CCOO i UGT-entenen que contra un decret l lei no es pot l luitar i nosecunden les mobil itzacions.

3. Com afecta aquesta situació als treballadors deRENFE?

L'afectació als treballadors després de la divisió i lapossible privatització de les diferents societats

anònimes serà segurament la mateixa que hem vist entantes empreses públiques i privades que, gràcies a lessuccessives reformes laborals tant del PSOE com delPP (algunes d'el les acordades amb CCOO i UGT),tenen tanta facil itat per acomiadar, baixar salaris oempitjorar les condicions laborals.

4. Què s'espera d'aquesta vaga?

El que s'esperava per part dels convocants de la vagaera la no aplicació del decret que segregava lesempreses l' 1 de gener de 201 4, o almenys quel'entrada en vigor fora de la forma menys negativapossible. Aquests sindicats defensen un ferrocarri lpúblic, segur i de qualitat, no estaven reclamantmil lores laborals ni pujades salarials. Entenen que larendibi l itat d'un servei públic no es pot mesurar ambcriteris econòmics, sinó de rendibi l itat social. Elferrocarri l no ha de guanyar diners, igual que unhospital o una escola, sinó garantir un dret fonamentalque és la mobil itat de les persones i la cohesió delterritori.

5. Quines creus que estan sent les conseqüènciesd'aquesta vaga?

Les conseqüències de la vaga, més enllà de lespèrdues econòmiques dels qui les han realitzat, crecque han estat la constatació, una vegada més, del'ofensiva contra els drets dels treballadors que, engeneral, els diferents governs, al dictat de la Troika iamb l'excusa de la crisi, estan duent a terme a Europa ial món. D'altra banda, la divisió ha entrat en vigor elpassat 1 de gener, ara hi ha sis empreses ferroviàries al'estat i en qualsevol moment poden ser venudessenceres o a trossos a altres empreses privades quebusquen fer negoci només en aquelles línies o serveisque sí són rendibles econòmicament.

Carla Cassasin i Rut Balada, 1 r de Batxi l lerat

26

ENTRE BAMBOLINESQuè passa darrere l'escenari?

Després d’un petit trajecte fins al TNC,arribem a la porta d’entrada voltant ados quarts de quatre. Esperem arecepció on ens hem de registrar i enssorprenem veient que hi ha moltaseguretat (codis, contrasenyes,empremtes digitals.. .)A la fi, arriba en Lluís Navarro, tècnicd’escenari del TNC. Ens presentem ianem a una habitació on, per fi, li feml’entrevista:

1 . Quina formació has dut a terme per tal de realitzaraquesta feina?

La meva formació és autodidacta, jo vinc de laindústria del sector electromecànic. Aleshores, quantenia uns 22 anys, vaig començar directament en unacompanyia de teatre i vaig aprendre tot el que s’haviad’aprendre. Ara ja fa 1 5 anys bons que hi ha estudisreglats per estudiar aquests ofici de luminotècnic, demaquinista, de modista. . de tots el àmbits el teatre. . .que són aquests: sastressa, tècnic de so, d'atrezzo idel decorat.

A part d’escoles privades, n’hi ha una ll igada a launiversitat i a l’ Institut del teatre que està ubicada aTerrassa.

2. En què consisteix la seva feina al TNC? Quinshoraris té? Poden resultar esgotadors?

Sí, resulta satisfactòria. Ja que com us he dit, sócautodidacte i aquesta feina t’agrada o no t’agrada i enaquesta feina ets tu qui ho belluga. La planifiquesjuntament amb altres col· lectius i els teus caps i lameva feina consisteix en tenir un equip deluminotècnics d’1 1 persones i distribuir-los entre les

27

Imatge: Claude Truong-Ngoc. 201 3. Ll icència Creative Commons

Una nena, un professor, un llapis i un llibrepoden canviar el món.

Què passa darrere l'escenari?

diferents sales i horaris. En el teatre nacional tenim doshoraris, matí i tarda. El matí es comprimeix de 8 a 3 i latarda es comprimeix de 3 i fins que s’acaben a les 1 1 ,1 2 les últimes representacions, i tot això passa ambtots els col· lectius.

3. Hi ha dies que preferiries quedar-te al l l it que anara treballar? Compensa tot el treball i hores quedediques a la teva feina?

Sí, compensa, però també hi ha dies que et que etquedaries al l l it.

4. Quin és el funcionament del TNC a l’hora decomençar a muntar una obra? Quines etapesprincipals podíem trobar?

Tot té un procés, es pensa una obra, es busca undirector que la direcció artística trobi adient i, a partird’aquí, es forma un equip tècnic i artístic. L’equipartístic busca el director, els actors, escull l ’escenògrafque tracta l’escenografia. Dintre de l’escenografia, eldissenyador dissenya l’atrezzo i, aleshores, s’elaboratot un projecte que és revisat pels tècnics del teatre dedirecció, a nivel l econòmic, a nivel l tècnic, derealització. Llavors, si s’aprova el projecte, cadacol· lectiu agafa la seva part, encara que s’han d’unirper una oficina tècnica. Es comença a elaborar eldecorat aquí o a fora.

5. Quin tipus de relació s’estableix entre un tècnicd’escenari i el director i actors que participen al’obra? I entre els altres tècnics?

Cadascú té la relació que té amb el seu company, i anivel l de feina es forma un gran equip de col· lectius(sastres, vestuari, l lum, maquinària, etc) entre els qui estroba el regidor, qui, com el seu nom indica, regeix iuneix tots els col· lectius a l’hora de realitzar una obrade teatre. Està molt en contacte amb direcció i executales seves ordres (ordre d’entrada d’actors,sincronització de llums, etc). És com el directord’orquestra.

Durant la funció fa arrencar la l lum i comença la funció.A partir d’aquí segueix el guió i sincronitza i organitzatots els apartats.

6. Has treballat amb algun actor conegut delpanorama actual?

Ens distraiem veient que pel nostre costat passa elBruno (Vinagre, Polònia . . . ) la Clara Segura, etc

7. A la nostra escola, hi ha molta gent que es voldriadedicar a alguna cosa relacionada amb les artsescèniques o el muntatge teatral. Algun consell quepugui ajudar aquestes persones?

Que es pensin bé si els agrada o no ja que és treball ,estudiar una carrera, un ofici.

Ja no tenim més preguntes i ens proposa de fer untour exclusiu pel teatre, acceptem encantats.

Arribem a l’escenari, tots els l lums són oberts. Estanpreparat la pròxima sessió de la Rosa Tatuada . Tothomfa la seva feina mentre el Bruno Oro toca el piano icanta.

Adrià Andreu, Irene Albanell , Leon Guallart,Victòria Reznikas i Wilfredo Caballero.

1 r batxi l lerat

28

Enguany commemorem 300 anys de la conquesta de Barcelonaper part de les tropes borbòniques l’11 de setembre de 1714.Però, per què celebrem una derrota? Per què és tan especialaquesta data?

No se celebra una derrota, sinó que es commemora la dataamb què es va demostrar la valentia del poble català.

La mort sense descendència del rei Carles I I i la sevasuccessió per Felip d’Anjou, nét de Lluís XIV de França, vaprovocar un confl icte internacional, la Guerra de Successió(1 702 - 1 71 4). Quan la Corona d’Aragó va optar per Carlesd'Àustria enfront del suport del regne de Castel la a Felip V, laguerra també va esdevenir una guerra civi l .

Fel ip V va voler acabar ràpidament amb el focus deresistència al seu poder i convertir Espanya en un regnecentral itzat a l'esti l francès, és a dir, en un règim absolutista.

La retirada del pretendent austríac el 1 71 1 , en ser proclamatemperador, va deixar via l l iure a les tropes borbòniques, quevan omplir ràpidament bona part del Principat. En algunscasos, els mateixos oficials austriacistes van obrir alsborbònics les portes de les viles que defensaven. No va ser elcas de Barcelona, decidida a resistir l ' enemic.

El 25 de jul iol de 1 71 3, dia de Sant Jaume, es va presentarun gran exèrcit amb més de 20.000 soldats francesos icastel lans, ben equipats i amb experiència en combat. Persorpresa seva, la ciutat es va oposar a qualsevol rendició i esva aprestar a combatre per la seva ll ibertat. S' inicià així un

TRICENTENARI

setge que s'estendria al l larg de 1 4 mesos, durant els qualsels barcelonins van donar grans mostres de valor i esperit desacrifici. Ni solament el bombardeig indiscriminat a què va sersotmesa la població des de l’abri l de 1 71 4, va aconseguirtrencar la seva capacitat de resistència.

L'hora decisiva va arribar la matinada de l' 1 1 de setembre.Els soldats borbònics penetraren a la ciutat, carrer per carrer icasa per casa. Aquest cop la resistència dels catalans eraimpossible i ni tan sols l'aparició de la bandera de SantaEulàl ia que, segons la tradició, només es podia treure en elmoment que Barcelona corregués un greu peri l l per tal deprotegir-la, aconseguí revertir la situació. Finalment, la majoriadels membres del Govern, reunits al Baluard de Sant Antoni,decidiren iniciar les negociacions amb l'exèrcit borbònic, peròel seu cap, el duc de Berwick, es va negar a discutircapitulacions.

La derrota va suposar per a Catalunya la pèrdua dels seusòrgans d'autogovern. Amb el Decret de Nova Planta (1 71 6)es van abolir les institucions, les constitucions catalanes, esvan imposar les l leis de Castel la i es va iniciar una repressiól ingüística i cultural.

Per tal de controlar mil itarment Barcelona i sufocar possiblesdisturbis, es va reconstruir el Castel l de Montjuïc i es va

29

aixecar una nova fortalesa, la Ciutadella. Per fer la Ciutadellaes van enderrocar 1 .200 cases del barri de Ribera, (vanquedar 4.500 persones sense casa), així com els conventsde Sant Agustí i Santa Clara i es va desviar el Rec Comtal.

Així doncs, la Diada Nacional de Catalunya o Diada del'Onze de Setembre és la festa nacional de Catalunya ambla qual es commemora, anualment, la darrera defensa deBarcelona. S'ha convertit en un símbol de la resistència d’unanació i de la seva identitat. Durant la diada, els carrerss'omplen de senyeres i de crits per la l l ibertat i per laindependència, i es recorda amb orgull la resistència d'un“poble petit” a un imperi absolutista. I , any rere any, es viu elsentiment de pertinença a un país: Catalunya.

Cristina Bozal. 1 r de Batxi l lerat

Commemorem la data ambquè es va demostrar lavalentia del poble català

Sortida al Centre Cultural delBornL’1 1 de setembre de 201 3 va obrir les portes elBorn Centre Cultural, que acull en el subsòl del’antic mercat del Born del segle XIX, les restesarqueològiques del 5% de la ciutat enderrocada,en el barri econòmicament més dinàmic de laciutat.

El 3 de desembre els alumnes d'Història delMón Contemporani de primer de Batxi l lerat vamanar a visitar-lo amb la nostra professora, CarmeBartrés. La visita constava de dues parts, durantles quals ens van acompanyar unes guies moltexpertes.

Primer vam baixar al jaciment arqueològic, ambles seves àrees preindustrial, comercial iresidencial, de les quals també se’n coneixendescripcions detallades de les famíl ies que hivivien i de les seves activitats pels documentsnotarials conservats. L’exposició permanent delcentre “Barcelona 1 700. De les pedres a lespersones” explica la vida quotidiana de principisdel segle XVI I I i els costums de l’època, i mostrarestes del setge de la ciutat com algunesbombes que hi van caure.

A la segona part, vam visitar l’exposicióinaugural “Fins a aconseguir-ho! El setge de1 71 4”. Amb el suport de materials molt visualsens van explicar la situació de Catalunya durantla Guerra de Successió i, sobretot, l ' assetjamentque va patir la ciutat i vam poder viure unarecreació de la batalla de l’ 1 1 de setembre enun dels seus escenaris reals.

Va ser una visita molt enriquidora, ja que ensvam fer una bona idea de la Barcelona d’aquellmoment i vam entendre mil lor la importància dela diada de Catalunya i la celebració delTricentenari.

30

IT GIRLEl fenomen

El fenomen It Girl, creat l’any 1 927 per la novel· l ista Elionor Glyn, és unaexpressió que veiem normalment a blogs de moda o revistes i l ’uti l itzemactualment per descriure una noia jove, coneguda per assistir als l locs iesdeveniments més fashions i conèixer gent famosa.

Les It girls, hem d’afegir, que van ben vestides i marquen tendència,segons els experts en moda. Tot el que porten es posa de moda, s’esgota iels seus outfits són imitats per mil ions de dones a tot el món…

El problema és que les noies que compren les revistes creuen queaquestes noies marquen tendència, les volen imitar i això fa que la gentacabi perdent la seva essència personal.

Malgrat que el seu currículum ens digui que és o ha estat model, DJ,presentadora de televisió o dissenyadora de moda ocasional, l ' etiqueta deIt girl s'ha imposat a totes les altres que acompanyen al nom d'AlexaChung .

¿Va ser abans la fama o la professió ? És una de les moltes preguntes queens fem en observar l'evolució d'aquestes noies que serveixen d' inspiracióa dissenyadors, seguidors de tendències i interessats en la moda engeneral. Hi ha casos que la carrera professional té un pes important i és lacausant de la fama que acaba aconseguint la noia en qüestió però, tot iaixí, a l' entorn de les It girls el cas habitual sol ser el contrari i la famaprecedeix a la carrera professional. Generalment, això passa gràcies alcognom famil iar, com pot ser el cas d'Olivia Palermo.

Les més famoses, clàssiques i atemporals com Grace Kelly i AudreyHeburn s’han fet mundialment reconegudes gràcies a la seva granpersonalitat i el seu carisma de manera que el seu esti l mai no passarà demoda i seguirà sent imitat. Actualment, en canvi, tot s’ha tornat méssuperficial i aquestes icones de la moda vénen i van, excepte algunespersonalitats que porten ja uns quants anys amb el títol de It girls i són:Alexa Chung, Poppy Delevigne i Olivia Palermo.

Carla Palet i Patrícia Soler.

31

TENDÈNCIESL'esclavitud de la moda

La roba ha format part de l’home des de l’ inici delstemps. Primer, s'uti l itzava per protegir-se del fred i, mésendavant, per protegir-se de les mirades i els prejudicis.A mesura que el temps ha anat passant, la moda haaconseguit ser una de les raons per la qual la gent esmou més.

El món de la moda va sorgir quan la gent va decidirvestir per donar una imatge d’el l mateix als altres.Aquest món és famós per la seva exigència,determinació i crueltat.

Aquesta indústria ja no és el que era. Abans, només elsmil lors, els qui tenien un talent i un gust inimitable,regnaven en aquest món. Actualment, el valor delsdiners s’ha posat per davant de l’art i la creacióprovocant l’arribada d’aquells que es proposen destruirl ’alta costura.

La moda sempre ha inclòs tendències; aquestes hanservit per ajudar a l’evolució de la moda, però, per altrabanda, també han condicionat la manera de vestir i laconfiança de molta gent. Avui en dia, tenim moltsreferents com les models, les actrius, les It girls inormalment gairebé tota la gent del món artístic. El quela gent no entén és que cada persona té un cos únic ique no tot els pot quedar bé. Les tendències ensarriben com una cosa que hem de complir per poderdemostrar certes qualitats.

En aquest àmbit de la moda, podem trobar dos tipusde persona: la trend-setters, aquella persona queimposa i s’avança a les tendències, tendeix a serconsiderada una icona i ser seguida per l’altre tipus depersona; i la trend-follower, aquella persona quesegueix i compleix les tendències d’una maneraestricta i obsessiva. Aquestes dues personalitats sónels fonaments d’aquesta dictadura.

Segons la nostra opinió les tendències poden ser moltúti ls per, com ja hem dit abans, fer que la modaevolucioni i canviï, però no creiem que s’hagin deseguir d’aquesta manera tan exagerada. No a tothom liqueda bé el que està de moda i, si no es té en comptela pròpia personalitat, es pot acabar semblant unsimple penjador on les marques llueixen els seusdissenys.

En conclusió, trobem que seguir les tendències és moltpositiu, però sempre que s'escull i la roba que ensafavoreix i es respecti la nostra personalitat.

Les tendències ja dominen el món de la moda, nomésla voluntat pot ignorar-les.

Carla Palet i Patrícia Soler

32

Rock n Roll: Little Richard

A­wop­bom­a­loo­mop­a­lomp­bom­bom!

Little Richard és cantant dels anys 50, un dels pionersdel Rockabil ly, Soul, Rock and Roll. . . Inspiració delsBeatles i dels Roll ing Stones. Té una veu explosiva icançons divertides amb molt de ritme.

Va deMÚSICA

Electrònica: Daft punk

Roo­boot

La seva música té un sentit harmònic, rítmic i melòdicúnic en l’àmbit musical. Per altra banda, els seusdirectes estan considerats dels més exclusius iespecials. Totalment recomanat.

Heavy: Crown the empire

When you are living in a world without thesunCrown the empire no és un grup molt conegut ja quehan començat fa relativament poc. Tenen tant baladeslentes sense Screams I guturals com cançonsmogudes plenes d’aquest. Com a recomanacióespecial, la cançó Makeshift Chemistry

Hip Hop: Drake

Started from the botton now we’re hereÉs un raper, actor i cantant canadenc. El seu esti l ésmolt diferent als altres cantants del seu gènere, ja queell no parla d’història del gueto, sinó que parla d’amor ila seva bona vida.

Totalment recomanat.

Victòria Reznikas i Wilfredo Caballero1 r de Batxi l lerat

33

esports extraescolars

A principi de curs, tots rebem una carta que explica que hi ha unasèrie d’activitats extraescolars a l’escola, però fins aquí arriba lanostra informació.A l’escola Pia Nostra Senyora, entre d’altres, hi ha un equip masculíinfantil de futbol sala, del qual hem tingut l’oportunitat d’entrevistara un dels seus jugadors: Roger Vidal.

1 - Com es va formar l’equip?

-Doncs un grup d’amics que volíem jugar a futbol salaho vam proposar al Luís Dos Santos i aquest ens vadonar la seva positiva, per tant, ens vam federar i vamaconseguir entrenadors.

A partir d’aquí, l ’equip ha seguit endavant.

2- Qui és el vostre entrenador/a?

La Laura, juga també a un equip de futbol sala femeníd’exalumnes de l’escola.

3- Quan entreneu i on?

Entrenem aquí, a l’escola, els di l luns a les 1 8.00 i elsdimecres a les 1 5.30

4- Quins dies jugueu?

Els divendres a les 1 8.00.

5- Quants sou a l’equip?

Set o vuit.

6- Recomanaries a algú jugar al teu equip?

Sí, perquè ens ho passem molt bé entrenant i és unamanera de fer esport i passar-ho molt bé amb els teusamics.

7- Com veus el futbol?

Des que sóc petit, he jugat al futbol i m’agrada molt.

M’agrada molt el futbol sala perquè hi ha molta méscontinuïtat al joc i més toc.

A més, dins del nostre equip volem jugar i passar-nos-ho bé. Volem guanyar però gaudint.

8- A quina posició jugues?

De tancament: juguem amb rombe que és u, dos, u ijo sóc el qui defensa.

Carla Cassasin i Rut Balada, 1 r de batxi l lerat

Futbol Sala Infantil

34

LA MEDIATECA

Durant el curs heu anant rebent els butl letins de la mediateca amb les novetats que podíeu agafar en préstec i ambalgunes recomanacions de lectures. Per si encara no les heu llegit us proposem les que hem valorat com a mil lors:

PRIMER I SEGON D’ESOWonderR.J. PALACIOLa Campana, 201 2.

recomana...

Ens explica la història d’un nen amb una estranya malformació genèticaque li ha provocat una cara absolutament deforme i tracta sobre el cursescolar en què l’August s’ incorpora finalment a l’escola, quan té deuanys.

TERCER I QUART D’ESONoel et buscaÀngel BURGASLa Galera, 201 4.

L’Enric es desperta en un hospital. No recorda res. La policia el vigi la i no sap en qui confiar.L’única alternativa que té és descobrir el seu passat a través dels records inconnexos quel’assalten. Però de vegades no saber és una protecció i oblidar-ho tot és l’única sortida.Només té una certesa, que algú el busca. I no sap si l i convé que el trobin… Un thriller quet’atraparà i et mantindrà en suspens fins al final!

35

BATXILLERATEl murWill iam SUTCLIFFEFanbooks, 201 4

Darrera d’un cop de pilota mal xutat, el protagonista ensopega amb untúnel que condueix cap a un territori prohibit. Ha sentit moltes històriesd’aquest l loc però mai no s’havia imaginat el que hi trobaria. Unalectura molt interessant sobre el difíci l confl icte entre israelians ipalestins, en el context d’una complicada relació famil iar.

ADULTSHa tornatTimur VERMESBarcelona: Columna, 201 3

No sabem com i tampoc ens interessa però ha passat: AdolfHitler desperta en un descampat al Berlín de 201 1 . L’últim querecorda és romandre al búnquer del Führer, tot esperant el final dela guerra.

COMICLa niña de rojoAaron FRISCHKalandraka, 201 3

És una versió moderna del conte de la Caputxeta Vermella. Sesitua en una gran ciutat, un nou bosc peri l lós, bigarrat i caòtic, plede gent d’origen divers, cares hosti ls i l locs a vessar d’objectes deconsum, tecnologia i entorns de desferres. L’atac dels “l lops” noresulta pas menys peri l lós.

36

RECORDEU VISITAR EL BLOG DE LA MEDIATECA!!

http://mediatecaescolapianostrasenyora.blogspot.com.es/

LA MEDIATECA

Els alumnes de primer i segon d’ESO participen alprojecte “Exploradors de ll ibres”, un projecte on elsalumnes voluntàriament l legeixen i valoren ll ibresseleccionats pel “Grup d’Animació Lectora” de l’EscolaPia. Enguany estem molt contents dels resultats doncshi ha hagut una participació molt elevada respecte acursos anteriors, sobretot a primer d’ESO. Moltesfel icitats nois i noies per participar , ja sabeu que a finalde curs rebreu el vostre diploma i algú de vosaltres unpremi al mil lor comentari.

Han llegit els següents l l ibres:

1 r d’eso:

“Tigre, Tigre”, ” Mandrágora”, “Violet Park” i “El noi delvestit”

2n d’eso:

“Cavall de guerra”, “El secreto del fuego”, “Kafka i lanina que se’n va anar de viatge” i “La verdaderaconfesión de Charlotte Doyle”.

Rosa Mº Dos Santos

Mandrágora:M'ha agradat el l l ibre. La barreja de misteriamor i aventura et fa venir moltes ganes dellegir-lo. La història està molt ben pensada, ladesaparició misteriosa d'un savi i la investigacióper trobar-lo el fan un molt bon ll ibre.

El noi del vestit:M'ha agradat molt perquè en poques paraulesexplica que cadascú és com és i si ets un noi it' agrada portar vestits o altres coses no passares i és igual els comentaris que et facin. Tuseràs així i no has de canviar per agradar a unaltra persona.

Exploradors d'ESO

37

Visita de l'escola Victor Hugo d’Harnes (França)

El di l luns 7 d’abri l vam acoll ir uns estudiants francesos al nostre institut.També van venir uns alumnes de l’escola de primària de Laia. A les9.30h vam ensenyar l’Escola Pia als nens i nenes de Laia, ja que elsfrancesos van arribar més tard.

Quan van venir els alumnes francesos, vam fer una activitat de “trencarel gel”, que consistia en fer-nos preguntes sobre el nostre dia a dia.Després vam anar al menjador i vam esmorzar tots junts. Quan ens vamatipar de menjar croissants i ensaïmades, els companys francesos i elsde l’escola Laia ens van ensenyar un Power Point on ens explicavencom era la seva escola.

Cap a les 1 1 .30h vam acomiadar els alumnes de l’escola Laia i vamretornar a la nostra aula per fer una hora de classe normal(matemàtiques), mentre que els alumnes de l’escola Victor Hugo feienuna classe de castel là amb l’ajut dels alumnes de Laia.

Després de la classe vam fer la visita guiada als companys francesosper l’escola, amb grups de cinc o sis persones.

A la 1 .30h vam anar a agafar el metro, que ens va portar fins a laBarceloneta (a la platja), on vam descansar una estona mentre dinàvemplegats. Després d’uns tres quarts d’hora de temps ll iure, vam feractivitats esportives, com ara, acroesport i volei. Va ser molt divertit! Finsles 5 vam estar jugant i parlant tots junts, intentant comunicar-nos enfrancès o castel là.

M’ho vaig passar molt bé i vaig aprendre molt. M’agradaria repetir-ho!

Meritxel l Serisier, 3r ESO

PROGRAMES INTERNACIONALSUn dia amb alumnes francesos!

38

30 de gener de 2014 Dia escolar de la no-violència i la pau (DENIP)

Aquest segon trimestre hem engalanat la nostra escalaprincipal amb les creacions dels alumnes de l’escola.Des de Pastoral, Visual i Plàstica i tutories s’hantreballat textos i imatges referents a la pau,contraposant-les a la guerra i a la violència. A partir detextos i imatges motivadores cada alumne ha elaboratuna imatge personal i pròpia, ha fet un collage, o hajugat amb les paraules.

Cadascú des de la seva realitat, grans i petits, hemintentat deixar constància del costat trist i dur del món

DENIP

violent on sovint es troben immersos alguns països,pobles o col· lectius, però també hem volgut fer-nosressò de l’esperança, la solidaritat, l ’esforç i laconstància que demostren molts homes i dones que nodefalleixen en la seva lluita per aconseguir un món mésjust on la no-violència i la pau són els valors principals.

A les aules s’ha dedicat una breu estona a la reflexió,l legint un manifest del 201 2, fruit del treball en equipd’alumnes de 2n cicle d’ESO, alumnes que ara cursen1 r de batxi l lerat.

39

El manifest diu així:

Els i les alumnes de l'Escola Pia Nostra Senyora juntament amb els nostres professors iprofessores, volem fer públic el nostre compromís amb la pau en aquesta celebració delDia Escolar de la No-violència i la Pau .

En un món en què la violència, la por i la injustícia formen part de la vida de moltespersones, volem manifestar que:

1 . La pau no es fa sola, l ' ha de crear cadascú de nosaltres i ajudar a mantenir-la.

2. El camí de la pau no sempre és el més fàcil ni el més ràpid, però sí el que dónamil lors resultats.

3. Desitgem que la pau sempre sigui present entre els més propers (famíl ia,escola, amics).

4. La pau es construeix quan ens esforcem a ajudar i comprendre els altres.

5. Evitarem moltes situacions confl ictives si ens relacionem amb respecte.

6. El diàleg, la tolerància i el perdó són unes eines molt més poderoses que laviolència.

7. Uti l itzar la violència per resoldre els problemes no és la solució. No resol elproblema sinó que en genera molts més.

8. La violència genera por, i la por ens fa fer coses terribles.

9. Tots hem de fer-nos responsables dels nostres actes i hem de ser conscientsde com afecten als altres les nostres actuacions.

1 0. Si intentem mil lorar com a persones, farem un món més humà.

1 1 . La societat ignora aquells que no són dits, que no tenen nom. Si unim forcesper trencar barreres com la corrupció i la sobreexplotació podem construir unmón mil lor.

1 2. Sabem com vèncer la violència, posem-ho en pràctica.

Hem manifestat desitjos en paraules, però volem que aquestes paraules donin pas a fetsque ens condueixin a la veritable pau. Tots junts podem fer-ho possible!

40

VIDA D'ESCOLA

41

1r ESO

1 4-2-201 4. Aquest va ser un dia especial i calorós perals alumnes de 1 r d’ESO, ja que vàrem fer una sortidad’escriptura al Caixaforum.

En sortir del metro, Plaça Espanya, vam veure unsedificis que ja coneixíem, entre ells Les Arenes. Suant,vam caminar cinc minuts i quan vam arribar allà, ensvàrem seure a esmorzar.

Ens impactava el sol als ul ls, així que vam buscarl’ombra. La vam trobar i seguidament ens vam endinsara l’edifici on anàvem a fer la pràctica. Vam pujar a unasala on un senyor ens va dir que agaféssim deu ful ls iseguidament ens asseguéssim. Aquell senyor era unescriptor català! ! !

Vam fer unes quantes activitats com, per exemple,escriure una carta per al President de la Generalitatescrit per una persona concreta. A mi em va tocar unnen petit! ! !

Quan vam acabar aquesta activitat tan divertida, vamanar a divertir-nos al parc de Montjuïc, on vam jugar afet i amagar una bona estona. Quan la Begonya i laMeritxel l ens van cridar, vam anar a la plaça on estroben Les Arenes, i , més tard, cadascú va anar per uncamí diferent, dient-nos entre nosaltres: bon cap desetmana! ! !

Arnau Andorrà

VIDA D'ESCOLACarta a l’Honorable President de la Generalitat

Hola Honorable President de la Generalitat,sé que tu ets un senyor que mana aCatalunya, en canvi jo sóc un nen de sis anys imig que creus que no sap fer res, però diu lameva mare que sóc molt llest. Demanosiusplau, que no rebaixis els diners de la mevamare, em sembla que d’això en diusretallades. T’ho dic perquè, sinó, la meva mareno em pot comprar galetes. Quan un cop almes me’n compra, no me'n deixa menjar-ne jaque em diu que si no, no sopo… En fi, que nobaixis els diners a ma mare. T’ho dic jo: unnen de sis anys i mig que vol menjar galetes.

TALLER D'ESCRIPTURA AL CAIXAFORUM

42

2n ESO

Aquest any els alumnes de 2n d'ESO som elsencarregats d'elaborar l'acte de Sant Jordi de l'escola.Amb l’objectiu que tot surti molt bé, el mes de febrervam anar al Caixaforum a fer un tal ler d' interpretaciópoètica. Allà ens van ensenyar com havíem d'estardamunt d'un escenari sense passar vergonya nitransmetre inseguretat al públic, també vam aprendre aprojectar la veu i a acompanyar-la amb moviments.

Uns dies més tard, a l'escola, vam baixar en petitsgrups a la sala d'actes i amb el Pol Cardona vam feruna sèrie d'activitats per perdre la por a l'escenari iguanyar seguretat a l' hora d'expressar-nos. El dia deSant Jordi de ben segur que aquests consells enpermetran fer una gran actuació.

Emma Polo Sàez 2n ESO B

3r ESO

El passat 26 de març els alumnes de 3r d’ESO vam feruna visita al Caixaforum. Vam tenir l ’oportunitat dereflexionar i comentar en equips les representacions dela companyia de teatre “FREC-A-FREC”. Aquestacompanyia duu a terme un teatre especial en el qualpreparen les obres depenent del públic: és un a teatrea mida. Van fraccionar l’obra en tres escenes, demanera que, en acabar cadascuna d’el les, paravenl’acció, feien una pregunta i nosaltres havíem de trobaruna resposta en comú amb el nostre equip i escoltarles opinions dels altres companys. Per comprovar isaber com actuaríem en determinades situacions,alguns alumnes tenien l’oportunitat de pujar al’escenari, jo hi vaig poder pujar i vaig improvisar lainterpretació d’un personatge. Tots nosaltres, o gairebétots, vam sortir amb molt bones sensacions.Considerem que és una bona dinàmica, entretinguda,propera i productiva.

Marta Gonzàlez 3r ESO

VISITA AL CAIXAFORUMTALLER D'INTERPRETACIÓ POÈTICA

43

Trobada amb la Sra. Anna Gener, Directora General d’Aguirre-Newman aBarcelona dins del Programa “Empresa-Escola”

Dimarts dia 1 8 de març va venir a classe la Sra. Anna Gener, una directiva d’unaempresa internacional, per explicar-nos el món empresarial de més a prop. Va veniracompanyada per una representant de FEMCAT (Federació d’Empresaris deCatalunya).

La Sra. Anna Gener és la cap en una empresa que es diu Aguirre & Newman, unaempresa que es dedica a buscar immobles o espais a Barcelona, demanats pelsseus clients, molts dels quals són d’altres països.

Tot va anar molt bé, no va tenir problemes per explicar-se i es va sentir còmoda. Vaser molt correcta i entenedora a l’hora dir-nos com és el seu dia a dia i a què esdedica la seva empresa.

A l’hora de les preguntes no li vam posar gens fàcil i el la va respondre amb moltaeducació i molt encertadament. Ens va comentar que tenim un bon vocabulari enl’àmbit del món professional i que estàvem ben preparats. Era una senyora quetransmetia confiança i que ens feia participar, no ho vam considerar una xerrada sinóque ho vam considerar un debat, on tothom podia donar la seva opinió ambeducació i el la ens ho comentava des del seu punt de vista.

En general, va servir per fer-nos veure que el món laboral i el món empresarial no estroben tan lluny com pensem i qui sap si algun dia un de nosaltres serà un empresari.

Àlex Monteys 4t ESO C

4t ESOEmprenedoria

44

VIATGE CULTURAL A CANTÀBRIA I PAÍS BASC

Són quasi quatre anys que hem viscut plegats i havien de tenir un gran final. El nostreviatge de cinc dies ha estat l’ inici d’aquest fet inoblidable.

Ens vam trobar davant la porta de l’escola una mica abans de mitja nit, per poderviatjar tota la matinada del di l luns 7 d’abri l , fent aturades per sopar i estirar lescames, arribar ben d’hora a Santi l lana del Mar (Cantàbria) i poder així aprofitar tot eldia. Tots estàvem molt animats i fent gresca, però a mida que anaven avançant leshores, ens vàrem anar adormint en posicions inexplicables.

En arribar, vam poder apreciar que es tractava d’una localitat que és anomenada“Vil la de les tres mentides”, doncs precisament, ni és Santa, ni és “l lana”, ni té mar,però es considera un dels pobles més bonics de la península. Vam poder passejar iveure la Colegiata de Santa Juliana, vam esmorzar i després ens dirigirem al Museude la Tortura El Solar. Es tracta d’una exposició dedicada als diferents instruments detortura i càstig que uti l itzava la inquisició, on ens vam quedar ben esgarrifats. Totseguit, ens vam acostar a la ciutat de Santander, coneguda com la ciutat elegant, ivam visitar la seva Catedral.

El dimarts vam anar a Fuente Dé, on vam agafar el telefèric que ens va portar al cordels Picos d’Europa i, en arribar a dalt, ens vam trobar amb la sorpresa que hi havianeu, la qual cosa va significar. . . guerra de boles de neu! Un cop vàrem dinar a Potes,retornàrem a la civi l ització. D’al là, l ’autocar ens va portar cap a Comil las, on vamvisitar la Universitat Pontifícia i el Capricho de Gaudí, que és una residència d’estiuconstruïda el 1 883 per la famíl ia del Marqués de Comil las i cal dir que és unameravella. Aquell l larg dia va acabar en un pub karaoke, encara ens quedavenforces per ballar, cantar, cridar i, fins i tot jugar, al bi l lar!

El següent dia va ser un passeig per la natura, començant per la prehistòria, vamanar a les coves del Casti l lo de Puente Viesgo, on hi ha les pintures datades mésantigues que s’han descobert. A continuació, l ’autocar ens va portar cap al parcnatural de Cabàrceno, on hi ha un zoo amb alguns animals en règim de semil l ibertat,també vam assistir a una demostració de lleons marins. Era dimecres i era dia deChampions, ens vam afanyar a sopar i vam tornar anar al pub karaoke a veure elpartit de futbol i a moure una mica l’esquelet.

4t ESO

45

Al dia següent deixàvem Cantàbria per passar els dos darrers dies que ensquedaven de viatge a Euskadi. Arribàvem a Donostia (San Sebatián), es tractad’una ciutat oberta al mar. Vam anar a passejar per la ciutat fins arribar al Peinedel Viento, que és una de les obres més conegudes de l’escultor EduardoChil l ida i que es troba a un extrem de la platja d’Ondarreta . Després, vam ferun passeig per la platja de la Concha, on alguns ens vam remullar una mica elspeus, encara que l’aigua estigués congelada. També vam pujar al MonteUrgull , un dels tres que protegeixen la ciutat, juntament amb el Monte Igueldo iel Monte Ulia. A la nit vam anar de “tapeo” a la Parte Vieja, on es concentren elsbars i restaurants.

Ja arribem a l’últim dia de viatge i toca fer les maletes per tornar cap a casa.Vam sortir de l’hotel direcció Bilbao, on ens esperava una guia al MuseuGuggenheim d’art Contemporani, us puc assegurar que tots ens vam quedaresmaperduts amb l’espectacularitat d’aquest museu. Corre-cuita vam anar adinar i cap allà a les 1 5h començàvem el nostre retorn cap a Barcelona.

Aquest ha estat el nostre viatge cultural de quart d’ESO, viscut intensament ique sempre portarem dins de nosaltres.

Cristina Fort4t ESO A

46

El dimecres 26 de març els alumnes de batxi l leratescènic vam anar al Museu del Cinema de Girona. Allà,vam aprendre de la imatge mentre ens divertíem ambels diferents invents que s’han fet al l larg del temps.Ens va agradar molt. A més a més, també vam gravarun petit curt de cinema mut inspirat en CharlesChaplin. Va ser un dia molt interessant i lúdic amb elsnostres companys de classe.

L’endemà, dijous 27 de març, ens vam trobar al Museude la Música, on vam fer un recorregut per la històriadels instruments. En vam descobrir alguns de moltcuriosos que no coneixíem com, per exemple, elclaviorgue o una flauta de vidre. Al final de la visita, ensvan deixar experimentar amb instruments diversos.Aquest dia també ens va agradar molt. Esperem que lasetmana cultural es torni a repetir, ja que en vam treuremolt de profit.

1r BatxilleratSetmana cultural 1batx escèni c

2n BatxilleratPRAGA: La ciutat de les cent punxes

Sortim de l'hotel, els nervis els tenim a flor de pell , totstenim ganes de veure el centre de la ciutat.

Comencem a caminar i plou, plou molt, tenim els peusfreds i les mans congelades però seguim somrient; nosom gens conscients que som al centre d'Europa finsque arribem a la Plaça de la Ciutat Vella, l lavors el corens fa un salt, acabem de reaccionar: som a Praga.

Ens estem una estona, el sol cau i les estrel lescomencen a bri l lar, veiem el rel lotge de l'AjuntamentVell , l ' església de Týn i la sinagoga Vella-Nova.

Després de fer un volt i dispersar-nos una mica elsprofessors en criden i ens dirigim cap al Pont Carles.

Passem per tot de carrers amb un ambient del mésalegre; els carrers són amples, antics i irregulars, peròtot està perfectament restaurat.

Ens aturem davant d'una torre, no podem passar - elsemàfor està vermell - i l lavors descobrim com deràpids són els semàfors, només tenim deu segons percreuar el carrer i amb tota la gent no és gens fàcil , peròho acabem aconseguint. Travessem la torre per sota ija hem arribat, estem sobre el pont més antic dePraga.

És fosc i segueix plovent, però res ens permet nogaudir del viatge, recorrem el pont mentre ens femfotos - va ara una fent ganyotes - contemplem lesescultures que hi ha als marges i veiem bri l lar els l lumsde les barques que naveguen pel riu Moldava. Fembromes fins arribar a l'altra banda del pont on hi ha unaaltra torre, on ens inventem que va viure un granbruixot quan Praga eren quatre cases i els dracs

47

poblaven les muntanyes. De sobte ens parem i ningúsap cap a on hem d'anar, els professors fan recompte itornem a creuar el pont.

Els escènics sempre anem junts - semblem una secta,o almenys així tenim entès que és com es refereixen anosaltres els altres batxi l lerats - però els deu segons delsemàfor s'esgoten i ens quedem uns quantsendarrerits. Es posa verd, travessem corrents el carrer iseguim uns paraigües de colors, segur que són elsnostres. Ens distraiem mirant botigues, sobretot les detitel les, girem un carrer i veiem el teatre negre, ja sabemon anar algun dia. Seguim passejant i trobem un cartel lon s'anuncia Don Giovanni i intuïtivament tots ensposem a cantar.

Ens estem quedant més endarrerits així que avancem iens adonem que seguíem els paraigües equivocats.

Se'ns acosten unes del social i ens pregunten si sabemtornar i. . . no, no sabem. Busquem un fanal i treuen unmapa, ens situem, busquem la plaça de la Ciutat Vella iuna vegada orientats comencem a caminar.

Ens disculpem al Fede i tot seguit emprenem la marxacap al restaurant, ja que els nostres estómacs estanbuits i el menjar txec és d'al lò més bo, tot i així, entre la

sopa, la carn amb salsa, el seu "pa bimbo" i el pastísde postres, ens costarà aixecar-nos una vegadaacabem.

Un cop hem sortit del restaurant tornem a la plaça de laCiutat Vella i l lavors tenim dues hores per fer el quevulguem, el que té un sol i únic significat: anar a un bara prendre's una birra.

Estem una estona i després sortim a fora, seiem al terrai parlem de la vida en general fins que arriba tothom itornem a l'hotel. Pel camí pensem en aquests dies icom de meravellosos poden arribar a ser quan visitemel museu del comunisme i el de Kafka, quan pugemfins el castel l o senzil lament quan visitem el casc antic;el que no sabem és que seran molt més increïbles delque ens pensem.

Òscar Larraga Domènech, 2.3

48

CASvisita al cccb

El passat dia 27 de març vam visitar el CCB (CentreCultural del Born) per conèixer la història de l'antigamuralla que envoltava Barcelona el segle XVI I I . Al là estroben restes arqueològiques d'origen romà, musulmà idel segle XI I fins el segle XVI I I .

La Guerra de Successió va marcar un punt d' inflexió en lahistòria del país i la ciutat de Barcelona va perdre una partvital del seu territori. La visita ens va oferir una reflexiósobre el passat, el present i el futur.

El Born Centre Cultural és un lloc de memòria viva, unequipament històric i patrimonial sense precedents, arrelaten els fonaments del passat per plantejar-nos lacomplexitat de l'avui i els somnis del demà. Els mateixossomnis als quals el catalans de 1 700 no van renunciar-himai: prosperitat i l l ibertat! Visca Catalunya!

Alumnes del CAS

Cicles Formatiusla millor forma d'aprendre: practi cant!

“En començar el cicle, les pràctiques eren el que mésil· lusió em feia. Quan s’anava apropant la data decomençar i els primers dies, són moments plens denerviosisme ja que és un nou ambient al qual no estàsacostumada, però a poc a poc vas guanyant confiança entu mateixa i en els coneixements que tens i te n’adonesque aprens més del que et podies imaginar”

“Les pràctiques m’han donat l’oportunitat de posar a provaels coneixements adquirits a classe i, encara que la teoria ila pràctica no sempre coincideixen, he tingut l’oportunitatd’aprendre moltes coses de diagnòstic i curesd’ infermeria. ”

“Els primers dies no em deixaven fer gaires coses. Un coppassa el temps i mostres interès per aprendre, et deixen fermés coses, comencen a donar-te més ll ibertat per treballar,i ara ja vaig sol per l’hospital”

Els alumnes del Cicle de Grau Mitjà de Cures Auxil iarsd’ Infermeria tenen la possibi l itat de practicar tot al lò queaprenen a classe a un centre de treball . En aquest cas,estan a diversos hospitals de Barcelona i rodaliesexperimentant el dia a dia de la feina d’auxil iar. Elshospitals on col· laborem en aquest moment són la Valld’Hebron, l’Hospital de nens de Barcelona, L’Hospital del’Hospitalet, l ’Hospital Moisès Broggi, el centresociosanitari de l’Hospitalet i l ’Hospital de Viladecans.

Aquestes són algunes de les reflexions dels alumnesrespecte a les pràctiques que estan fent:

49

“Les pràctiques m’estan agradant, és una manerad’anar motivada a classe ja que amb el que faig al’escola pots adquirir el coneixement i després ho potsportar a terme a les pràctiques. El que més m’agradaés que la meva auxil iar em deixa fer moltes coses, emdóna molta l l ibertat. Si les infermeres fan algunprocediment em criden per anar-lo a veure i aprendremés coses”

“Tinc una opinió de les pràctiques molt positiva ja quem’agrada molt i crec que és una bona manerad’apropar-me una mica més a l’ofici. Els primers diesvan ser una mica durs, degut al nerviosisme i a lesprimeres defuncions però, a poc a poc vas aprenent itot això passa. ”

“És difíci l combinar les classes amb les pràctiques, jaque són moltes hores de dedicació i s’ha de fer unesforç important, però tens la recompensa que en unany ja has acabat i tens un títol”

“Els seminaris que fem a classe són molt úti ls percompartir amb els companys i amb la professora lesnostres inquietuds, les nostres pors. Per explicar-noscom ens ha anat i veure que a tots ens passen cosessimilars i podem aprendre els uns dels altres a actuaren determinades situacions”

Els centres de pràctiques també demostren estar moltcontents amb els nostres alumnes, tant pel seucomportament com pels seus coneixements teòrics.De tots ells destaquen la seva educació i amabil itatamb els companys i amb els pacients. Tambédestaquen la seva implicació; les ganes d’aprendre i fercoses noves. Per últim destaquen els coneixementsque tenen i que apliquen al seu lloc de treball . Estemmolt contents amb la seva actitud i ens omple d’orgullque parl in tan bé d’el ls. Aquesta és la mil lorrecompensa que tenim de la formació que elsproporcionem a l’escola i el ls tenen la recompensad’aprendre més, de poder fer-ho en casos reals i coma premi a tot això també gaudeixen d’ofertes de feinaper fer substitucions a l’estiu. Una manera perfecta percomençar a inserir-se al món laboral.

50

cangur 2014El dijous 20 de març es van celebrar a tot Catalunya les XIX provesCangur i, una vegada més, la nostra escola en va ser una de les seusparticipants, amb un total de 138 alumnes (93 de l’escola i 45 més de tresescoles properes) que es van aplegar a la sala d’actes. Durant 75 minuts,aquests alumnes es van enfrontar a 30 preguntes de dificultat creixentper tal d’aconseguir la màxima puntuació possible. A continuació, duesalumnes de l’escola us expliquen l’experiència viscuda en la prova Cangurd’enguany.

Cangur: 1 , 2, 3 i 4El dia de les proves Cangur és una dia especial per ales Matemàtiques i a la sala d'actes de l'escola es viviacom a tal. L'escola va ser un cop més una de les seusde les proves i enguany tots els alumnes vam fer-lesjunts a la sala d'actes, preparada per l'ocasió.

Unes taules distribuïdes per tota la sala amb vuitcadires al voltant i papers de color verd, blau, groc ivermell, que indicaven el nivel l dels participants,donaven a la sala una imatge per recordar. Fins i tot, hihavia una alumna que tocava el piano de fons, mentreels alumnes de les diferents edats seien a les taules i espreparaven per començar la prova.

Els de segon de batxi l lerat fèiem les proves per últimavegada. Per a alguns va ser un alleujament, altres nivan pensar que seria l' última vegada, però a molts enssabia greu no tornar-les a fer mai més.

Les proves Cangur són com el dia de Sant Jordi de lesMatemàtiques. No són un examen, no tens l'obligació

de saber allò que et pregunten ni tampoc de fer-ho totbé. Simplement, et donen una oportunitat d'aplicar allòque has après a classe de matemàtiques per resoldreenigmes d'al lò més diversos, amb enunciats quemoltes vegades semblen indesxifrables i moltes altres,fins i tot, són divertits.

La prova va ser difíci l i tothom la va comentar enacabar-la. Vam passar una bona estona pensant,relacionant, aplicant la lògica i el sentit comú, calculanti resolent sistemes, per tal d' intentar esbrinar laresposta correcta de tots aquells enigmes, qüestions iproblemes que se’ns plantejaven.

En definitiva, va ser una jornada agradable i especialper a tots aquells que ens agraden les matemàtiques igaudim d’el les.

Aina Anton Martínez (grup 2.1 )

51

El meu segon CangurEm vaig aixecar amb la mentalitat enumerada,l iteralment. Eren les proves Cangur. Era el segon anyque les feia, però els nervis eren inevitables. No sabiaquina mena de preguntes omplirien el paper aquestany i si sabria les seves respostes o si directament nosabria ni el meu nom.

Quan va ser l’hora, van entrar nois i noies de totamena, però tots amb una cosa en comú: un interès perles Matemàtiques. Hi havia alumnes d'altres escoles ide diferents cursos: des de 3r de l’ESO fins a 2n deBatxi l lerat. Ens van situar en taules de vuit en vuit, totsbarrejats i mai al costat d’algú del mateix curs. Aixídoncs, em vaig asseure a una taula on, al principi,només érem jo i un company meu i ens anàvem mirantdesesperats, escoltant la música d'un piano quesonava de fons intentant tranquil· l itzar el tens ambient.

Un cop tots asseguts, ens van explicar les normes i elsprocediments, ens van repartir les proves i, com per artde màgia, milers de bolígrafs van començar a ballardamunt de papers mentre feien operacions que, sensesaber la pregunta, diries que són indesxifrables,operacions que cadascú feia a la seva manera,cadascú tenia la seva pròpia resposta, la seva pròpiaestratègia.

La veritat és que en el moment en què començaves acalcular no paraves, la lògica explotava dins el cap i nodeixaves de mirar el paper fins que no acabaves traientel resultat que volies. Però, a mesura que avançaves, lacosa s’anava complicant, ja que hi havia 3 nivel ls: commés difíci l era, més punts donava, però no et podiesarriscar a fer les preguntes a sort, ja que, si ho feies,descomptava.

Els nervis que tenia al principi es van començar a esvairquan em vaig adonar que, de fet, aquella prova era perpassar-s’ho bé amb les Matemàtiques i veure realmentque això pot ser possible, ja que no tothom ho veu així,i que era una oportunitat per posar-te a prova a unmateix. És la segona bona experiència que en trecd’aquestes proves anomenades Cangur i, de bensegur, les tornaria a fer una altra vegada.

Anna Andorrà Gómez (grup 4A)

52

WALL PAINTING

El Mural va ser una iniciativa de dos alumnes, quevolien expressar-se i pintar a l'escola. Es va agafar laseva proposta i es va transformar en una acciócol·lectiva: ells es van organitzar en un petit grup, i apartir de les seves idees van definir de principi a fil'accio entre tots. Jo em vaig oferir com a"mediadora", és a dir, he estat una més del grup i heajudat a organitzar les trobades i ser el nexe ambl'escola, però el treball ha estat dels alumnes deprincipi a fi . Crec que això és el que ha fet d'aquestaactivitat tota una experiència, ja que entre tots hemfet néixer una idea i entre tots l'hem pogut ferpossible.

Anna Fuster. Professora.

Acció col·lectiva a les parets del pati

53

54

CICLES FORMATIUSCFGS Laboratori Diagnòstic Clínic

La Formació Professional continua creixent a la nostraescola. El curs vinent completarem l’oferta de la famíl iade Sanitat amb el cicle formatiu de grau superior deLaboratori de diagnòstic clínic. D’aquesta forma oferimun itinerari complert que comença amb un cicle degrau mitjà de Cures auxil iars d’ infermeria, continua ambel curs d’accés a grau superior i final itza amb el ciclede grau superior de Laboratori de diagnòstic clínic. Sivols continuar cap a la universitat o sortir al món laboralja és la teva opció. Tant alumnes de 4t d'ESO comalumnes de Batxi l lerat es poden beneficiar de la nostraoferta i de l’alternativa que els ofereix la formacióprofessional, tant a nivel l de coneixements com desortides laborals. Fer un cicle de grau superior dóna lapossibi l itat d’arribar molt més preparat a la universitat i ,fins i tot, d’aconseguir la nota que es necessita perentrar als estudis que un desitgi. La tradició de ferCiència a la nostra escola està avalada per lespràctiques al laboratori que es preparen i que fan totsels alumnes de l’escola o la iniciativa dels Vesprescientífics, on professors de l’escola fan divulgaciócientífica per amor a aquesta. Tot això ens va ferpensar que volíem donar un pas més i dipositar totaaquesta experiència en la formació de nois i noies quevolen treballar específicament en un laboratori.

Per tot això ens hem posat a treballar per oferirprofessors amb expertesa en la matèria i en ladocència i unes instal· lacions ben preparades amb lesinstal· lacions i materials que necessitem per practicar lateoria que ensenyem a les classes. El laboratori deCiències naturals serà reformat aquest estiu i es dotaràals laboratoris del nou equipament necessari per

realitzar el cicle de Laboratori de diagnòstic clínic i, a lavegada, mil lorarà les possibi l itats de les pràctiques detots els altres nivel ls de la nostra escola.

En dos anys aconseguireu tenir un títol de Tècnicsuperior de Laboratori de diagnòstic clínic i sereucapaços d’aprendre a fer tot el procés des que esrecull una mostra corporal humana (un tros de teixit,sang, femtes, material genètic. . . ), es tracta, esconserva, s’analitza i, finalment, s’emet un diagnòstic.Rebràs tota la formació necessària a l’escola i també acentres de treballs especial itzats on aplicaràs tots elsteus coneixements a casos reals. Vols descobrir quinés l’agent infecciós que ha causat una malaltia a ungrup de malalts? Vols identificar gens responsables dedeterminades malalties? Vols treballar en la recercad’un nou medicament? Vols descobrir com potsmil lorar la resposta immune de determinadespersones? Vols determinar malalties metabòliques?Aquest cicle és el teu. Podràs treballar a laboratorisclínics, a centres de recerca, a bancs de sang, abiobancs (centres on s’emmagatzemen teixitscorporals humans per al seu estudi o transplantament),podràs ajudar als metges forenses en la seva tasca,fins i tot, també com a comercial de productes delaboratori. Sumat a tot aquest vental l d’aprenentatges ide sortides laborals, no podem menysprear el fet quel’ índex d’ inserció laboral d’aquests professionals deLaboratori de diagnòstic clínic és molt alt.

Si ets fel iç amb una bata i treballant a un laboratori, not’ho pensis, aquest és el teu cicle formatiu.

55

CRÈDIT

Organització i gestió de l’àrea de treball assignada en la unitat

Obtenció, preparació i conservació de mostres biològiques humanes

Tècniques instrumentals

Bioquímica clínica

Microbiologia

Immunologia

Fonaments i tècniques d’anàlisis hematològiques i citològiques

Anatomofisiologia i patologia bàsica

Formació i orientació laboral

Formació en centres de treball

Crèdit de síntesi

Crèdits de ll iure disposició

TOTAL

C1

C2

C3

C4

C5

C6

C7

C8

C9

C1 0

C1 1

DURADA

60 hores

1 80 hores

1 80 hores

21 0 hores

21 0 hores

90 hores

270 hores

60 hores

60 hores

440 hores

60 hores

1 50 hores

1 560 hores

CONTINGUT CURRICULAR:

56

A la fi d’aquest curs som tres les persones de l’escola queens jubilem. Els alumnes de periodisme ens han fet unesentrevistes, sempre cordials i atentes.

La dita l latina que encapçala aquestes línies diul iteralment que “ensenyant s’aprèn”. Es podria agafar comun tòpic, una mena de concessió paternalista per vendreproximitat als alumnes. Doncs no. És una realitat evidentque les experiències del dia a dia ens ensenyen a rectificarpautes d’actuació no encertades, si estem disposats aaprendre dels propis errors. Perquè si errar és humà,rectificar és intel· l igent i demanar disculpes quan cal, enshonora i ens fa persones.

Confesso que en aquests anys de treball he d’agrairmoltes oportunitats d’aprendre:

- He après que cal definir bé les funcions i saber delegar,confiar en l’equip.

- He après que si vols ensenyar una matèria, primer hasde conèixer l’alumne.

- He après que idees presentades com a innovadores jahavien estat explotades abans.

- He après que cal dedicar molt més temps i imaginació apensar en les recuperacions i en l’ajustament a lesdiferents capacitats i esti ls dels alumnes, que a laprogramació.

- He après que la cortesia és la mil lor forma de dir al lò quecal; mai no passa de moda.

- He après que davant d’un alumne rebel sol fer mésefecte un somriure comprensiu i una frase amable quequalsevol càstig estèri l , i el compromet més a esmenar-se.

- He après que company i amic no són sinònims, i que lafeina no hi venim a fer amics.

- He après la relació alumne professor no és simètrica i quetampoc no són sinònims tolerància i permissivitat, perquèla proximitat ha de ser no d’amic, sinó de mestre.

- He après que cal al l iberar la paraula discipl ina deconnotacions negatives, perquè no es tracta d’ imposicionsarbitràries, sinó d’aprendre a viure en comú i a respectar.

- He après que les normes només tenen sentit si han estatconsensuades prèviament per educadors -i alumnes, quancal-. Cerquen el bé comú i el respecte per la dignitat.

- He après que el si lenci només cal reclamar-lo quan ésfuncional, i l ’atenció, sempre.

- He après que el respecte a la democràcia de la paraula(quan un la té, tots els altres escolten) és un dels mil lorsrecursos per mantenir l ’ordre a classe, a les reunions. . .

- He après que cal compartir els èxits: en educació són,gairebé sempre, cosa de tots.

- He après que una de les grans satisfaccions és saber, alcap d’uns anys, que aquell alumne del qual potser notenies cap expectativa d’èxit, se n’ha sortit i n’està agraït.

- I he après que ningú no és imprescindible, que som aquíde pas i vam pujar un dia a un tren en marxa i que altrescontinuaran la tasca que molts han fet bé, molt abans.

Antoni Pérez. Director.

JUBILATS:"Docendo discitur"

57

¿Qué año entraste a trabajar a este colegio?

Yo entré el 1 de septiembre de 1 998. Anteriormente, estuveen otro centro que cerró de ciclos formativos de grado medioy grado superior en el área económica-financiera y, después,fui recolocado como economista y, des de entonces, estuveaquí.

¿En qué consiste tu trabajo en la escuela?

Aquí básicamente en esta última etapa de prejubilación mitrabajo ha consistido en dar la materia de economía de laempresa de 2º de bachil lerato y, de una manera u otra l levartodo el tema de “estada a l’empresa”.

¿Y antes?

Anteriormente, para completar las horas, hacia básicamenteformación laboral. Además también impartí economía deprimero, economía de la empresa en primero también y,matemáticas .

¿Cuál es la parte que más te ha realizado como persona?

A mí me ha realizado como persona el estar con losalumnos/as, sobre todo, con los de 2º de bachil lerato que yaentienden mejor, dominan más los temas. Siempre explico eltemario de economía de la empresa des de un enfoque de lavida profesional o de la empresa, ya que estuve 21 años eneste mundo laboral, en el que realicé distintas tareas y ahoraya he estado 42, casi 43 años de cotización y para mí hasido una satisfacción dar clases a los alumnos de 2º debachil lerato y explicarles el funcionamiento de la empresa(temas de contabil idad, área financiera…) y tener una basemuy muy sólida des del mundo profesional… Yo entré atrabajar en una multinacional creo que el día 4 de junio de1 973 y me marché en el 93. He hecho todos los estudiossuperiores trabajando, por lo tanto, la experiencia la heconseguido más en el mundo profesional que en el mundoacadémico y luego también comencé a dar cursos dereciclaje al personal que está en activo en las empresas.

ENTREVISTEM A:Francisco Calaco

El Sr. Calaco, professor d’aquesta escola, vanéixer a Badajoz i l’any 1973, desprésd’acabar el servei militar, va venir aBarcelona on, mentre feia classes en catalàa la Universitat i després les traduïa per tald’entendre-les i poder estudiar, buscavafeina. Després de molts anys exercint,aquest és el seu últim any com a professorde l’escola, ja que es jubila, és per això que lifem una entrevista per conèixer bé el seupas per l’escola i per conèixer-lo una micamillor.

58

He impartido cursos durante 4-5 años en el área fiscal: Elimpuesto de sociedades y I .R.P.F. También impartí cursos degestión y una parte de contabil idad superior. Esto me hadado un aire, aparte del mundo laboral, una visión muycompleta del mundo educativo y del mundo económico-financiero.

¿Qué te llevó a trabajar a este colegio?

Al quedarme en la bolsa de recolocado, automáticamentehubo dos o tres centros –entre ellos Jesús y María de SantGervasi- que intentaron, de una manera u otra, contratarmeporqué economistas en el año 1 998 que estuvieran en elmundo educativo no había muchos, pero yo tengo un famil iarque forma parte del equipo directivo de las instituciones delas escuelas y siempre me aconsejó este centro por elprestigio que tenía, por la cantidad de alumnos/as que habíaen bachil lerato, por tanto habría más alumnos/as paraimpartir mis materias de esta forma en este centro disfrutaríamás que en otro que tuviese menos alumnos/as. Y de estono me arrepiento.

¿Crees que este ha sido tu trabajo vocacional?

Por supuesto ha sido vocacional porque, comoanteriormente dije, estuve des del año 1 973 hasta el 1 992 o93 en el mundo profesional y, entonces, cuando empecé aimpartir estos cursos y a reciclar a personal, me di cuentaque mi vocación estaba ahí. Además he sido coordinador dela escuela-empresa tanto aquí como en la Escola Pia Balmesdonde también imparto y, de una manera u otra, me he dadocuenta de que esta era mi vocación hasta tal punto que, en2002, cuando mi hi jo murió en un accidente de tráfico a los22 años, me enterré en el trabajo, porque quería pensarsolamente en el trabajo y estuve aquí las 30 horas más unaparte proporcional en la Escola Pia Balmes y en laUniversidad; por lo tanto, salía a las 6 y media de la mañanade mi casa y volvía a las diez de la noche y estuve así 5 años.Eso me demuestra que mi vocación estaba en impartir clasesen el área económica-financiera.

¿Ha habido algún momento en el que has querido dejar detrabajar?

Hubo un momento en el cual, aparte de hacer mi trabajo yver que mi hi jo había muerto, yo acababa la tesis doctoral.Esa tesis doctoral la acababa a las diez de la noche el día 1 0de agosto del 2002, año capicúa, y, al acabar la tesisdoctoral, que hice trabajando ya en el mundo educativo, elproyecto lo pude presentar pero la tesis doctoral me ha sidoimposible. Más de una vez, he estado tentado a dejar el

trabajo, pero es de agradecer a la institución, al centro y a loscompañeros que tengo, que son los que me han arropadopara tirar adelante, enterrándome en el trabajo. Sobre todo,quisiera agradecer a la institución, porque des de este centroy des del equipo de gestión, me dijeron que podíamarcharme a casa un año, venir aquí cuando quisiese, etc. Yesto era contraproducente para mí, he estado con unpsiquiatra también, esos momentos fueron muy difíci les yestuve a punto de tirar la toalla, pero en temas de trabajonada, he trabajado 60-70 horas a la semana, inclusosábados.

¿Desde qué entraste a trabajar en este colegio quécambios crees que ha habido en la educación o en elcolegio?

Hombre la educación ya sabemos que depende del partidopolítico tiende a una derecha, a una izquierda o hacia uncentro, pero yo creo que es un error que los políticos seanlos que gestionen el mundo educativo, opino que el mundoeducativo tiene que establecer sus normas y directrices apartir de unos profesionales del campo de la educación;personalmente, me siento desmoralizado cuando a vecesescucho determinadas cosas.

¿Cuál es la anécdota que siempre recordarás del tiempoque has estado trabajando aquí?

Yo tengo muchas anécdotas, pero una de las anécdotas másgrandes que tengo es cuando salgo por la calle a pasearcuando tengo un poco de tiempo libre, que no tengo mucho,y escucho: «¡Señor Calaco, Señor Calaco!» me giro haciaatrás, veo una persona y no la conozco. «Oiga, soy tal».Claro, el tema de las prácticas de empresa, tanto aquí comoen el otro colegio, ha dado a algunos alumnos continuidad enla empresa donde hicieron la asignatura. Aquella persona queme encontré tenía 35 años y de esto hace menos de un añoy me dijo: «¿Recuerda usted que me llevó a tal empresa?» yle pregunté cómo se llamaba, recordé un poco, perológicamente es muy difíci l acordarte de estas cosas. Él medijo que era muy feliz y que había hecho la carrera deeconomía y que estaba dirigiendo un departamento comodirector económico-financiero. Esto para mí fue realmenteuna satisfacción personal. Cuando estuve en la facultad deeconómicas, que por allí me movía bastante, me paso algosimilar.

Esto son anécdotas que me hacen muy feliz, ya que mehacen ver que mi trabajo ha servido de algo, que no me heequivocado desde el mundo empresarial ni desde eleducativo.

59

¿Cuál crees que es la edad indicada para jubilarte?

Hombre, yo como me puedes observar estoy en plena forma,gracias a Dios, tengo un poco de barriga, pero me encuentroen bastante buena forma. El año pasado tuve la posibi l idadde jubilarme con 64, no quise.

¿Cuáles han sido los motivos que le han llevado ajubilarse?

Los motivos que me han llevado a jubilarme, evidentemente,es el dar paso a la juventud a los 65 años me encuentro bieny echaré en falta el trabajo, pero creo que ha llegado elmomento.

¿Y ahora que te vas, qué te llevas de este colegio?

De este colegio me llevo grandes amigos/as, grandespersonas que han estado a mi lado día a dia y me hanestado apoyando, sobre todo, estos años difíci les para mí yquiero agradecerles de todo corazón.

Dime tres palabras con las que definirías este centro.

La primera de las tres palabras sería ubicación, ya que tieneuna ubicación inmejorable. Segunda, atiende a la diversidad.Y tercero, yo diría que hay grandes profesionales en todas lasáreas para conducir al alumnado a nivel de tutoría y parteacadémica. A mí lo que más me ha llamado la atención altener contactos con muchísimas empresas, es que muchossus directivos han pasado por este centro, recordándolecomo de prestigio, cosa que yo también colaboro y ahípodemos comprobar los resultados de selectividad denuestros alumnos/as.

¿Cómo te ves en un futuro próximo?

En principio, descansar y viajar. . . , si la salud me lo permite.Dedicarme aún más a mi famíl ia, ya que el tiempo es breve,pasa muy de prisa.

¿Qué consejos nos darías ahora a los jóvenes?

El consejo que os daría a los jóvenes y que le daría a mipropio hijo es que aunque hagáis los estudios universitariosintentad entrar en el mundo laboral aunque sea un mes,aunque sean dos meses, o aunque sean determinadoshechos puntuales como navidad, verano… para que tengáisun contrato y veáis el mundo laboral, porque os abremuchísimo las puertas una vez acabéis la l icenciatura,porque, si no es así, es bastante complicado entrar en elmundo laboral.

Eso es todo, muchísimas gracias Sr. Calaco.

Muchísimas gracias por tu parte.

Rut Balada Elias, 1 r de Batxi l lerat

Un any, un any és el temps que hem tingut peraprendre al teu costat. Un any per comprendre queens costarà molt tornar a trobar-nos amb un altreprofessor com tu; amb aquestes ganes d'ensenyar iaquest carisma tant singular. MOLTES GRÀCIES perla teva dedicació a tots i cada un dels alumnes quet'han pogut disfrutar. Segur que molts exalumnesagraeixen a hores d'ara la teva constància, la tevapersistència i les ganes de que les coses surtin bé.Qui ens hauria dit a principi de curs que enspresentariem a selectivitat amb la seguretat de saberfer un balanç o calcular un ràtio? Sense tu, no haguésestat possible.

De part de tots els teus alumnes:

Moltes Gràcies, Francisco!

60

Quin any vas entrar a treballar a l’EPNS?

A l’Escola Pia hi vaig entrar l’any 1 971 . Els 1 0 primersanys els vaig treballar a l’Escola Pia de Sarrià, al COU“Jaume Bofi l l” . L’any 1 982 em vaig trasl ladar amb totl’equip del COU “Jaume Bofi l l” , a l’Escola Pia de NostraSenyora.

Quants anys fa que exerceixes com a part de l’equipdocent?

Vaig entrar a l’Escola Pia com a Secretària de Direcció. Noera de l’equip docent; malgrat això, el primer any del COU(1 971 ), el director, el Sr. Pau López, em va demanar sipodria fer classes de Català a un grup que ho haviasol· l icitat (en aquells moments no hi havia la matèria deLlengua Catalana); ho vaig acceptar.

I no només això! També va donar classes de català aimmigrants a barris perifèrics i es va trobar amb quèmolts eren analfabets.

En què consisteix la teva feina a l’escola?

En fer de Secretària, tant de Direcció com Acadèmica.

Què et va portar a entrar a treballar a aquestaescola?

M’hi va portar el projecte de muntar el COU “JaumeBofi l l” ; em van fer la proposta, me la vaig estudiar i vaigacceptar. Això era la primavera de 1 971 . En aquellmoment havia d’entrar a treballar a la Banca Catalana ihi vaig haver de renunciar.

ENTREVISTEM A:Josefina Pujals i Saludes

La Josefina Pujals i Saludes ha estatsecretària de Direcció i Acadèmica al'escola Pia Nostra Senyora més de 43anys i en breu es jubilarà. En entrar aldespatx percebem la seva il·lusió cap al'escola i els anys treballats, una il·lusióque ens contagia.

61

Quina és la part de la teva feina que més t’ha enriquitcom a persona?

Sobretot la relació amb les persones!

Creus que la teva és una feina vocacional?

L’he anat adquirint, però també hi tenia una certapredisposició. M’agradava llegir, escriure, organitzar, crear,observar, decidir, donar suport a entitats i a persones.

Hi ha hagut algun moment de crisi en què has volgutdeixar-la?

Sempre hi ha un moment en què et planteges si la feinaque fas és la mil lor que pots desenvolupar. He arribat a laconclusió que sí; que la feina de Secretària em satisfà. Emsento bé quan al final de cada jornada he complert ambl’agenda prevista i deixo preparada la que he d’executar al’endemà. De crisis n’hi ha sempre, però el compromísadquirit et fa ser conseqüent; també t’ajuda a créixer i aadquirir una nova dimensió de les coses.

Des que vas entrar, quins canvis creus que hi hahagut en l’educació i a l’escola?

Des de l’ inici de la meva incorporació a la feina he vistmolts canvis; des de la meva perspectiva els que mésm’han afectat són l’adaptació de les Normes en cadaremodelació o dictat de nous Decrets, per tant, els canvishan estat en la part administrativa i tecnològica.

Quina és l’anècdota que sempre recordaràs deltemps que has estat treballant aquí?

No se me n’acut cap en especial; amb 43 anys n’hanpassat de tot color: de simpàtiques, alegres, doloroses. . .El que sí recordaré és com les he viscudes.

Ara que marxes, què és el que t’emportes del’escola?

Tenir la consciència d’haver fet en cada moment i, encada situació, al lò que calia; d’haver treballat ambprofessionalitat, pulcritud i delicadesa. També me’n porto,no cal dir, el record i l ’estimació de totes les personesamb qui he treballat durant tants anys!

Quina creus que és una edat indicada per jubilar-se?

Depèn de la professió. En una escola de secundària, comés la nostra, 65 anys està bé. Si hi ha sort encara pots ferun altre plantejament de vida.

Quins són, si es pot preguntar, els motius que han fetdecidir-te jubilar?

El proper mes de jul iol en faig 65! Em toca.

Com et veus en un futur pròxim? I , quins plans tensde cara al futur, ara que tindràs més temps ll iure?

Fent d’àvia, fent esport (això va bé), conreant les amistats,estudiant, l legint, viatjant, etc.

Quins consells donaries als joves per realitzar-secom a persones?

Els recomanaria l’esforç, la constància, la discipl ina, elrigor. Aquests valors els aplicaria a la vida d’estudi quetambé s'han d'aplicar en el dia a dia, però en aquest cashi afegiria l' ètica que suposa un imperatiu d'acció, elcivisme, el respecte i l ’honradesa. Amb els valorsdemostrem qui som.

Acaba l'entrevista, està contenta d'haver parlat ambuns estudiants (abans els coneixia a tots!) i ensacomiadem desitjant-l i que li vagi tot molt bé!.

I rene Albanell (1 . 1 )Adrià Andreu (1 . 1 )Leon Guallart (1 . 1 )

62

Quants anys fa que exerceix com a part de l’equipdocent?

A Nostra Senyora des de setembre del 2007.

Què el va portar a entrar a treballar a aquestaescola?

La proposta de l’Escola Pia, que em donava el marc dereferència per actuar i que pensava en mi per ajudar apensar i dur a terme projectes de futur. També lapermanència durant trenta anys al mateix l loc, l ’Escola Piade Sarrià, amb encàrrecs diferents.

En què consisteix la seva feina a l’escola?

Fer de director vol dir donar impuls als projectes i suport ales persones que fan escola. Tenir clar el que cal fer perassegurar la qualitat educativa, transmetre-ho alscompanys posant en joc les habil itats complementàries decadascun, gestionar el creixement de les persones itambé les dificultats i les preguntes del dia a dia. I tenircoratge per canviar el que cal canviar.

Quina és la part de la seva feina que més l’ha enriquitcom a persona?

Hem intentat mantenir la qualitat dels ensenyaments imantenir la preferència pels més desafavorits.

Creu que la seva és una feina vocacional?

El que és vocacional és el treball amb els nois i noies, ésel moll de l’os de la professió, i el que menys he tingutocasió de practicar en aquests anys. Però hi ha feines desuport als qui fan aquest treball nuclear, feines derepresentació de l’escola i també feines de papers, demanteniment i mil lora de les instal· lacions. . . que són

ENTREVISTEM A:Antoni Pérez

Aquest any, el director de l’escola esjubila i deixa un llegat a les novesgeneracions, que des del seu punt devista, són els pilars del nostre futur.L’Antoni Pérez, nascut a Laza (Ourense)l’any 1949, ha estat mestre i llicenciaten psicologia i teologia. Ha treballatdurant trenta anys a l’Escola Pia deSarrià, en càrrecs de coordinació i dedirecció pedagògica, compartint durantels darrers vuit anys aquesta feina ambel treball a l’equip de gestió de l’EscolaPia de Catalunya. És deixeble delsescolapis de Balaguer i va començar ales escoles dels escolapis d’Olot,Calassanci i Sabadell.

63

necessàries a les institucions. I les fas pensant que sóntambé vocacionals, perquè hi creus. Quan vaig arribar aaquesta escola el 2007, en Bernat Puigdollers - tambéalumne de periodisme com vosaltres – em va fer unapregunta semblant. Li vaig dir que tornaria a ser mestre sitingués una segona oportunitat.

Hi ha hagut algun moment de crisi en què haguésvolgut deixar-la?

Mai. Et compromets amb unes persones i comparteixesamb ells plans, èxits i fracassos. Vam fer una aposta perfer una escola integrada, que garantís el procés educatiudes d’ infanti l i primària. I vam fer una proposta d’escolainclusiva, on hi cabia un grup de prop de setanta nois inoies de necessitats especials, amb la voluntat demantenir la preferència pels més desafavorits, alhora quecercàvem l’excel· lència de tots des d’aquesta diversitat.Tot i que aquesta proposta concreta no ha reeixit, ésvàlida i a no oblidar: segur que pot tenir futur en uncontext més favorable.

Quina creu que és l'edat indicada per jubilar-se?

Per als professors de secundària - que són tots enaquesta escola - els 65 anys.

És una bona edat, perquè cal molta energia i l ’edats’emporta el que és seu.

Quins són els motius que l’han fet decidir a jubilar-se?

Quan toca, toca. Puges a un tren que fa un viatge i enbaixes amb l’esperança d’haver ajudat que el trajectehagi estat agradable i que el camí sigui l larg i amb unadirecció que estàs convençut que és la que cal. I , sobretotavui, cal passar el testimoni a un jovent molt ben preparati amb poques oportunitats.

Ara que marxa, què és el que s’emporta de l’escola?

La consciència d’haver intentat servir, sense cap altremèrit més que el de complir el meu compromís, i laconsideració dels companys que han fet camí amb midurant aquests anys.

Com es veu en un futur pròxim? Quins plans té decara al futur ara que tindrà més temps ll iure?

Fent d’avi, ajudant les persones properes en allò quepugui, i gaudint de més temps per l legir aquells l l ibres,escoltar aquella música, fer aquell viatge amb els amicsde sempre. . .

Quins consells donaria als joves per realitzar-se coma persones?

Tenir un comportament ètic d’acord al teu sistema devalors.

El respecte i la responsabil itat envers els altres: et permetviure amb dignitat.

L’esforç, la tenacitat, el treball constant per treure el mil lorde tu mateix.

L’ofici d’estudiant requereix rigor i discipl ina, per construirconeixement.

Adrià Andreu i Victoria Reznikas (1 .3)

64

ESPIADIMONIS núm. 1 3 _ Maig 201 4

Revista interna de l'Escola Pia de Nostra Senyora

C/ Diputació, 277 _ 08007 Barcelona

Tel_ 93 488 1 1 66 Fax_ 93 487 60 38

Adreça electrònica _ nostrasenyora@escolapia.cat

http://nostrasenyora.escolapia.cat