TRICENTENARI HISTÒRIA Diari de setge · 2019-11-20 · 53 a Valls i al Camp de Tarragona Comissió...
1
53 a Valls i al Camp de Tarragona Comissió del Tricentenari a Valls A la capçalera, espia, l’interpreta l’actor Oriol Grau al film Barcelona 1714. Com en qualsevol guerra, en la guerra de Successió els espies van ser una de les peces importants en la resolució del conflicte; a dins de la Barcelona assetjada n’hi havia que recopilaven informació per a les tropes borbòniques. Foto: Manel Martí. Miquel Pérez Latre Barcelona Dijous 28 de juny de 1714. Jornada 339 del setge. Davant de l’arribada immi- nent del duc de Berwick al camp enemic, tot i les pèssi- mes condicions meteorolò- giques, de pluja i de fang, el conseller en cap, Rafael Casa- nova, ha recorregut exhausti- vament avui les defenses de la Ciutat, i ha dirigit els treballs de la plaça, el reforçament de les bateries, les mitges llunes, els baluards i les muralles, i ha revisat tots els punts en què un atac de l’enemic po- dria fer fortuna i resultar-nos especialment letal. Els nostres canons no han callat avui tampoc, concen- trats en els cordons de setge de l’enemic i en les bateries borbòniques, que ens ataquen amb menys violència de la que havíem hagut de supor- tar fins ara. Deixo aquí constància, per a interès erudit, que he llegit al carrer (me l’ha mostrada un jove escrivent de l’Hospi- tal General de la Santa Creu que viu ben a prop de casa meva i amb qui em trobo tot sovint) una quarteta dels temps en els quals (ara que només aspirem a sobreviure lliures) encara crèiem en la possibilitat de construir des de Catalunya una monar- quia hispànica a mida dels nostres interessos. Diu així: «Abrid la puerta, castellanos, a aquél que el cetro empuña, que os dará rey Cataluña, y a él besaréis las manos.» Divendres 29 de juny de 1714. Jornada 340 del setge. Festa de Sant Pere. Durant dos dies, per donar la ben- vinguda al segon estiu de setge, la pluja ha estat tan abundant que, després de tantes hores, ha acabat per impedir completament l’ac- tivitat de l’artilleria dels bor- bònics: les bateries i els seus emplaçaments han quedat completament negats d’ai- gua, en particular, a l’entorn de la caserna del duc de Pò- puli, on la pluja ha estat més gruixuda. Nosaltres, en canvi, més ben resguardats, sí que hem pogut mantenir el foc. També, encara que amb mol- tes dificultats, els nostres fusellers han continuat les seves operacions d’atac con- tra els piquets dels cordons borbònics, tant a la part dels francesos com a la dels espa- nyols. El comandament de la plaça ha insistit novament en les disposicions sobre les obres de defensa i ha ordenat d’augmentar les bateries, re- forçar els baluards i les mit- ges llunes amb nous parapets, excavant trinxeres o refent la muralla, amb la finalitat de preparar i oposar una resis- tència a ultrança, en cas que els borbònics desencadenin finalment un atac general. Tant el comandant en cap, el general Villarroel, com el conseller en cap, Rafael Casa- nova, han estat exemplars a l’hora de donar alè a tots els barcelonins que hi treballen. Dissabte 30 de juny de 1714. Jornada 341 del setge. Tan aviat com s’han assecat una mica el terreny i les pe- ces, els enemics han volgut reprendre el bombardeig; les nostres bateries els han con- testat com de costum, men- tre els fusellers feien foc als borbònics als cordons i els nostres farratjadors es llan- çaven a intentar fer-se amb aliment per a les cavalleries que encara són a disposició de la defensa de la plaça. Destaco que els farratjadors han batut sobretot la zona de la Granota mentre resistien el foc enemic, l’artilleria del qual ha estat ben activa des de la cassola propera al Mas Guinardó. A les nou de la nit han entrat a port tres xabecs. Un, pro- cedent d’Eivissa, on havia venut una presa capturada; els altres dos havien sortit de Mallorca amb provisions de boca per a la Ciutat. Han informat que a la capital de les Illes s’hi prepara un gran estol en auxili de Barcelo- na. Molts ja creuen aquesta mena d’avisos: són molts mesos de setge. La Diputació del General ha enviat avui dues comunica- cions al seu ambaixador da- vant la cort imperial, el mar- quès de Montnegre. També hem sabut de les vicissituds de Pau Ignasi de Dalmases, que ha anat a Gènova i a Milà per ordre del consistori, però que ha tornat a Londres per ordre directa de l’emperador, perquè es creu que allí hi serà més útil. Diumenge 1 de juliol de 1714. Jornada 342 del setge. Una granada ha ferit avui el capità de la Companyia de Gerrers, Ollers, Matalassers i Perxers de la Coronela, An- toni Berardo i Morera; és fill del senyor marquès de Mont- negre, el nostre ambaixador a la cort imperial de Viena. Déu, que no disculpa els més il·lustres del sacrifici, li doni llarga vida. El bombardeig entre assetja- dors i assetjats ha estat avui molt intens. Les bateries de la plaça s’han concentrat en els treballs dels enemics. De moment, els borbònics no donen mostres de voler iniciar trinxera d’atac; segu- rament, esperen l’arribada del duc de Berwick, a fi que supervisi personalment, amb els enginyers de la seva con- fiança, els millors plans per expugnar la Ciutat. Diuen que Berwick fa hores que va arribar a Perpinyà i que avui probablement dor- mirà a Figueres. Porta ins- truccions de no admetre cap tracte de rendi- ció dels assetjats, des del mateix moment en què obri la trinxera d’atac. A partir d’aquell moment, no hi haurà pietat, sinó per a les dones i els nens, i no es respectarà cap oficial, tingui o no patent de qualsevol sobirà, perquè ningú no l’hi haurà atorgat legítimament. Entretant, a la desembocadu- ra del riu Llobregat hi han ar- ribat dues galeres franceses: es diu que en elles hi ha tornat de València monsieur Orry. Dilluns 2 de juliol de 1714. Jornada 343 del setge. A les tres de la matinada l’enemic ha reprès el bom- bardeig amb gran violència. La plaça ha correspost també amb un foc intens, tot substi- tuint els mitjans amb perícia. Els nostres fusellers han aconseguit avui recollir al- guns cereals, ben valuosos, tot i el foc rebut de l’enemic, al qual han fet front amb va- lentia. Els farratjadors també s’han aventurat a penetrar en Núm. 27/52. Coordinador: Marcel Banús i Banús. Col·laboradors: Miquel Pérez i Latre, Jaume Pros Fernández, Viquipèdia, Museu d’Història de Catalunya, Manel Martí, productora del film Barcelona 1714 (www.barcelona1714.cat). Disseny: El Vallenc Diari de setge 414 * dies que van canviar tres segles de la història del nostre país. Memòria dels catalans assetjats fa 300 anys. Per casualitat i gairebé co- incidint en el temps amb la coronació del nou rei Felip VI (V per als catalans), els vallencs celebrem l’aniversari d’un altre esdeveniment regi. Es tracta d’un fet que Valls va viure el 4 de juliol del 1706 i que nosaltres, en el marc de la commemoració del Tricente- nari, volem recordar avui, quan se’n compleix l’aniversari. Des del mateix moment que es va saber que el rei Carles III tenia la intenció de venir a Valls, la ciutat va entrar en una febril ebullició. La capital de l’Alt Camp, en contra del que per error s’ha dit molt sovint, va prendre partit ben aviat pel pretendent de la Casa d’Àus- tria (que no hem de confon- dre amb el Carles III d’Espanya que va regnar del 1759 al 1788). Iniciada la sublevació austri- acista a Catalunya (1705), la vila de Valls va posar-se al cos- tat de l’Arxiduc Carles, i això va comportar entrar en conflicte amb el rei Felip i els seus aliats. Per això, aquell calorós diumenge de juliol d’ara fa 308 anys, els vallencs van re- bre Carles amb tots els honors (tal com havia de ser, si tenim en compte que es tractava del rei dels catalans). Era normal i just que Car- les visités Valls. Valls havia apostat amb fermesa per la seva candidatura i calia fer un gest d’agraïment cap a la ciutat. Carles va visitar Valls el 4 de juliol del 1706: avui fa justament 308 anys. Pensem que al setembre del 1705 la universitat vallenca (avui de les «universitats» o els «co- muns» en diem «ajuntaments» perquè ens ho va imposar la corona espanyola després de la guerra de Successió) ja va enviar una carta al rei fent-li saber l’adhesió vallenca i, per tant, el rebuig al borbó. ¿Valls una ciutat botiflera, com alguns ens han intentat de fer creure? La resposta, basada en els fets, és prou clara: el suport ciutadà vallenc a l’austríac era inqüestiona- ble. I ho demostren les grans festes i celebracions que es van organitzar amb motiu de la visita del monarca el cap de setmana del 4 de juliol. Però aquest suport també era polític. Els vallencs, com la majoria dels catalans, es malfiaven de Felip V per dues raons: pertanyia a la monar- quia més absolutista d’Europa (la francesa) i a més i sobretot tenia tot el suport de l’oligar- quia castellana, la qual des de com a mínim feia més d’un segle confabulava per castella- nitzar-nos. I encara el suport també era comercial. Parlem d’una ciutat que mirava cap a l’Europa ali- ada (la mateixa que estava en guerra amb els borbons) com a principal mercat per als seus productes (sobretot l’aiguar- dent i el vi). Valls, en aquell moment, tenia vuit gremis i una vinya en plena producció. L’Europa aliada, és clar, ens donava millors garanties que no pas Castella, tradici- onalment imperial i a partir d’aleshores a més vinculada a França, paradigma de l’absolu- tisme uniformitzador. Valls va contribuir a la cau- sa austriacista amb diners i homes. L’historiador vallenc Francesc Olivé ens parla de 170 homes que ben aviat van anar a Barcelona, i de 100 va- llencs més que van participar en el somatent que lluitava al Camp de Tarragona i a les muntanyes de Prades. Cal recordar que el somatent, que era un cos civil armat que feia tasques de control i vigilància, es va adherir ínte- grament al bàndol austriacista. Justament per aquesta raó l’article 39 del Decret de Nova Planta de Felip V ordena fer desaparèixer aquesta orga- nització armada tradicional catalana. El pas i l’estada per la vila de Valls de les tropes aliades co- mandades pel general austríac Gido Starhemberg, el 1708, van comportar molts malde- caps a una població empobri- da per la crisi del moment. Sigui com sigui, Valls, territori austriacista, es va convertir en un objectiu militar dels bor- bons i al setembre del 1709, els vallencs van repel·lir un atac borbònic contra la vila. Els exèrcits borbònics havien pre- tès d’aprovisionar-s’hi. Aquesta victòria vallenca no podem deixar que caigui en l’oblit. Per tot plegat, el 25 de desem- bre del 1709, el rei Carles III va atorgar a Valls el títol de Ciutat Imperial. Però el desenllaç de la història ja estava escrit. Felip V avançava sense pietat, com demostra el fet que al juny del 1707 l’absolutista va ordenar d’exterminar Xàtiva: «Empleo mi justicia mandando arruinar- la para extinguir su memoria.» El 1713 Valls es va veure obli- gada a acotxar el cap i a ac- ceptar el règim borbònic, com ja havien hagut de fer poc temps abans altres ciutats del Camp de Tarragona. Llavors Felip V li va arrabassar el títol de ciutat, el títol que li havia concedit Carles III. Però, de fet, quan Valls es va haver de sotmetre als caste- llans, el Camp de Tarragona ja estava gairebé deixat de la mà de Déu pels aliats (el rei Car- les ja se n’havia anat, cames ajudeu-me, cap al seu país). En fi, tot i les adversitats per què hem hagut de passar al llarg de la nostra història, els vallencs recordarem per sem- pre més aquell 4 de juliol com el dia en què tots vam cridar: «Visca el rei!», un rei que ara fa 300 anys els catalans vam voler i estimar. TRICENTENARI HISTÒRIA la història Jaume Pros Fernández COMISSARI DEL TRICENTENARI A VALLS territori ocupat pels borbònics, a fi d’aconseguir aliment per a les cavalleries. Abans de fer-se de dia ha arribat a port un llagut que venia fent cabotatge des de Tossa. El seu patró ha informat que, segons diversos subjectes dignes de crè- dit, a Girona s’hi espera en po- ques hores l’arribada del duc de Berwick amb el contingent que completa el seu poderós exèrcit de setge. També, que vindria al mateix temps que alguns delegats de l’emperador, nostre senyor. Les darreres xifres de control del nostre comandament apunten que ens queden poc més de cinc mil defensors; diuen que, per ca- dascun dels nostres bons patricis, el duc d’Anjou disposarà, per sub- jugar-nos, de fins a vint soldats. Des de l’inici del setge, fa gairebé un any, les nostres forces regulars han resultat fortament delmades: potser som ara la meitat dels que érem quan ens vam recloure aquí a dins, a Barcelona. Dimarts 3 de juliol de 1714. Jornada 344 del setge. L’enemic ha tornat avui a bom- bardejar-nos amb quatre mor- ters. Hi ha hagut una major ca- dència de foc tant en les seves bateries com en les nostres. El comissari d’intercanvis ha portat a la plaça, en nom del duc de Pòpuli, credencials més res- pectuoses amb el comandament militar de la Ciutat: assenyala que és a punt de ser rellevat, per haver fracassat en les seves funcions. L’enemic ha mostrat molt d’in- terès a fer sortir de Barcelona un tinent agregat de granaders del Regiment de Castella que va caure a les nostres mans en una escaramussa recent al convent de Jesús. Ha mort avui el tinent Fran- cesc Catllar, del Regiment de Fusellers de Sant Vicent Ferrer, com a conseqüència de les feri- des rebudes per l’impacte d’una granada. Aprofitant la nit, una partida enemiga d’infanteria i cavalle- ria ha sortit des dels cordons dels Caputxins. El tinent coro- nel del Regiment de la Fe, que comandava la nostra guàrdia, ha donat puntual avís i n’hi ha hagut prou d’usar l’artilleria per dissuadir-los de la conveniència d’avançar contra nosaltres. En la retirada, alguns dels bor- bònics han quedat atrapats i, després de no permetre’ls ni aclucar l’ull en tota la nit, hem pogut capturar-los en fer-se de dia. Més soldats per als inter- canvis! Dimecres 4 de juliol de 1714. Jornada 345 del setge. El foc d’artilleria dels borbònics ha desaparegut gairebé del tot. Només en dos moments del dia s’ha fet sentir. Sembla que ens vulguin recordar que, encara que fan treva, estan preparats per reprendre l’atac quan els arribi el nou comandant. Des de la plaça ens hem limitat a respondre’ls. Segons els nostres avançats i informadors, al desembarcador del Besòs hi han arribat alguns gànguils i algunes embarcacions petites que portaven queviures que els francesos han aconseguit a Mataró i a Palamós. Aquesta nit, desconfiant que si- guem capaços de resistir durant gaire temps més, alguns honga- resos que feien piquet s’han pas- sat a l’enemic en companyia del seu oficial. La glòria d’un any de resistència perduda en una carrera de traïció ignominiosa. A la vista d’aquestes desercions, el comandament de la plaça ha decidit modificar les ordres ge- nerals de senya i contrassenya, a fi d’evitar sorpreses, davant la proximitat de les línies enemi- gues. Diuen que el duc de Berwick ve al capdavant de deu batallons francesos. No mostra diligència especial per arribar a la Ciutat: sembla voler esperar que tot estigui ben disposat al cordó, d’acord amb les seves instruc- cions, per prendre’n definitiva- ment el comandament. Carles III, rei dels catalans, quan era jove. Pintura sobre tela. Mides: 91 x 77 cm. Dipositada al Museu d’Història de Catalunya amb el registre MHC543 des del 4 d’octubre de 2002. Datada a la primera meitat del segle XVIII, se’n desconeix l’autor. Se sap que a la segona meitat del segle XIX l’historiador Josep Rafel Carreras Bulbena va comprar el quadre a la casa Llonch. Aquest histo- riador va investigar l’estada a Catalunya de l’arxiduc Carles entre el 1705 i el 1711, i el 1902 en va publicar un llibre bilingüe (català-alemany). Anys després el seu nét Josep Rafael Carreras de Nadal va voler, en el seu testament, que el quadre fos lliurat al Museu d’Història de Catalunya. Fotografia del quadre extreta de la Viquipèdia; se’n desconeix l’autor. Avui (4 de juny del 2014) fa exactament 308 anys que Valls va acollir el nostre rei Carles III amb tots els honors i amb grans festes. D’altra banda, recordem que el 25 de desembre del 1709 Carles III va atorgar a Valls el títol de Ciutat Imperial, un títol que ens va prendre després Felip V. *Fem notar que, per un error involuntari, fins ara havíem dit que el setge de Barcelona havia durat 413 dies, quan de fet en va durar 414. 52 TRICENTENARI 1714-2014 El Vallenc Divendres, 4 de juliol del 2014 El Vallenc Divendres, 4 de juliol del 2014 TRICENTENARI 1714-2014
Transcript of TRICENTENARI HISTÒRIA Diari de setge · 2019-11-20 · 53 a Valls i al Camp de Tarragona Comissió...
53
a Valls i al Campde Tarragona
Comissió del Tricentenari
a VallsA la capçalera, espia, l’interpreta l’actor Oriol Grau al film Barcelona 1714. Com en qualsevol guerra, en la guerra de Successió els espies van ser una de les peces importants en la resolució del conflicte; a dins de la Barcelona assetjada n’hi havia que recopilaven informació per a les tropes borbòniques. Foto: Manel Martí.
Miquel Pérez Latre Barcelona
Dijous 28 de juny de 1714. Jornada 339 del setge.
Davant de l’arribada immi-nent del duc de Berwick al camp enemic, tot i les pèssi-mes condicions meteorolò-giques, de pluja i de fang, el conseller en cap, Rafael Casa-nova, ha recorregut exhausti-vament avui les defenses de la Ciutat, i ha dirigit els treballs de la plaça, el reforçament de les bateries, les mitges llunes, els baluards i les muralles, i ha revisat tots els punts en què un atac de l’enemic po-dria fer fortuna i resultar-nos especialment letal.
Els nostres canons no han callat avui tampoc, concen-trats en els cordons de setge de l’enemic i en les bateries borbòniques, que ens ataquen amb menys violència de la que havíem hagut de supor-tar fins ara.
Deixo aquí constància, per a interès erudit, que he llegit al carrer (me l’ha mostrada un jove escrivent de l’Hospi-tal General de la Santa Creu que viu ben a prop de casa meva i amb qui em trobo tot sovint) una quarteta dels temps en els quals (ara que només aspirem a sobreviure lliures) encara crèiem en la possibilitat de construir des de Catalunya una monar-quia hispànica a mida dels nostres interessos. Diu així: «Abrid la puerta, castellanos, a aquél que el cetro empuña, que os dará rey Cataluña, y a él besaréis las manos.»
Divendres 29 de juny de 1714. Jornada 340 del setge.
Festa de Sant Pere. Durant dos dies, per donar la ben-
vinguda al segon estiu de setge, la pluja ha estat tan abundant que, després de tantes hores, ha acabat per impedir completament l’ac-tivitat de l’artilleria dels bor-bònics: les bateries i els seus emplaçaments han quedat completament negats d’ai-gua, en particular, a l’entorn de la caserna del duc de Pò-puli, on la pluja ha estat més gruixuda. Nosaltres, en canvi, més ben resguardats, sí que hem pogut mantenir el foc.
També, encara que amb mol-tes dificultats, els nostres fusellers han continuat les seves operacions d’atac con-tra els piquets dels cordons borbònics, tant a la part dels francesos com a la dels espa-nyols.
El comandament de la plaça ha insistit novament en les disposicions sobre les obres de defensa i ha ordenat d’augmentar les bateries, re-forçar els baluards i les mit-ges llunes amb nous parapets, excavant trinxeres o refent la muralla, amb la finalitat de preparar i oposar una resis-tència a ultrança, en cas que els borbònics desencadenin finalment un atac general.
Tant el comandant en cap, el general Villarroel, com el conseller en cap, Rafael Casa-nova, han estat exemplars a l’hora de donar alè a tots els barcelonins que hi treballen.
Dissabte 30 de juny de 1714. Jornada 341 del setge.
Tan aviat com s’han assecat una mica el terreny i les pe-ces, els enemics han volgut reprendre el bombardeig; les nostres bateries els han con-testat com de costum, men-tre els fusellers feien foc als borbònics als cordons i els nostres farratjadors es llan-
çaven a intentar fer-se amb aliment per a les cavalleries que encara són a disposició de la defensa de la plaça.
Destaco que els farratjadors han batut sobretot la zona de la Granota mentre resistien el foc enemic, l’artilleria del qual ha estat ben activa des de la cassola propera al Mas Guinardó.
A les nou de la nit han entrat a port tres xabecs. Un, pro-cedent d’Eivissa, on havia venut una presa capturada; els altres dos havien sortit de Mallorca amb provisions de boca per a la Ciutat. Han informat que a la capital de les Illes s’hi prepara un gran estol en auxili de Barcelo-na. Molts ja creuen aquesta mena d’avisos: són molts mesos de setge.
La Diputació del General ha enviat avui dues comunica-cions al seu ambaixador da-vant la cort imperial, el mar-quès de Montnegre. També hem sabut de les vicissituds de Pau Ignasi de Dalmases, que ha anat a Gènova i a Milà per ordre del consistori, però que ha tornat a Londres per ordre directa de l’emperador, perquè es creu que allí hi serà més útil.
Diumenge 1 de juliol de 1714. Jornada 342 del setge.
Una granada ha ferit avui el capità de la Companyia de Gerrers, Ollers, Matalassers i Perxers de la Coronela, An-toni Berardo i Morera; és fill del senyor marquès de Mont-negre, el nostre ambaixador a la cort imperial de Viena. Déu, que no disculpa els més il·lustres del sacrifici, li doni llarga vida.
El bombardeig entre assetja-dors i assetjats ha estat avui
molt intens. Les bateries de la plaça s’han concentrat en els treballs dels enemics. De moment, els borbònics no donen mostres de voler iniciar trinxera d’atac; segu-rament, esperen l’arribada del duc de Berwick, a fi que supervisi personalment, amb els enginyers de la seva con-fiança, els millors plans per expugnar la Ciutat.
Diuen que Berwick fa hores que va arribar a Perpinyà i que avui probablement dor-mirà a Figueres. Porta ins-truccions de no admetre cap tracte de rendi-ció dels assetjats, des del mateix moment en què obri la trinxera d’atac.
A partir d’aquell moment, no hi haurà pietat, sinó per a les dones i els nens, i no es respectarà cap oficial, tingui o no patent de qualsevol sobirà, perquè ningú no l’hi haurà atorgat legítimament.
Entretant, a la desembocadu-ra del riu Llobregat hi han ar-ribat dues galeres franceses: es diu que en elles hi ha tornat de València monsieur Orry.
Dilluns 2 de juliol de 1714. Jornada 343 del setge.
A les tres de la matinada l’enemic ha reprès el bom-bardeig amb gran violència. La plaça ha correspost també amb un foc intens, tot substi-tuint els mitjans amb perícia.
Els nostres fusellers han aconseguit avui recollir al-guns cereals, ben valuosos, tot i el foc rebut de l’enemic, al qual han fet front amb va-lentia. Els farratjadors també s’han aventurat a penetrar en
Núm. 27/52. Coordinador: Marcel Banús i Banús. Col·laboradors: Miquel Pérez i Latre, Jaume Pros Fernández, Viquipèdia, Museu d’Història de Catalunya, Manel Martí, productora del film Barcelona 1714 (www.barcelona1714.cat). Disseny: El Vallenc
Diari de setge414* dies que van canviar tres segles de la història del nostre país. Memòria dels catalans assetjats fa 300 anys.
Per casualitat i gairebé co-incidint en el temps amb la coronació del nou rei Felip VI (V per als catalans), els vallencs celebrem l’aniversari d’un altre esdeveniment regi. Es tracta d’un fet que Valls va viure el 4 de juliol del 1706 i que nosaltres, en el marc de la commemoració del Tricente-nari, volem recordar avui, quan se’n compleix l’aniversari.
Des del mateix moment que es va saber que el rei Carles III tenia la intenció de venir a Valls, la ciutat va entrar en una febril ebullició. La capital de l’Alt Camp, en contra del que per error s’ha dit molt sovint, va prendre partit ben aviat pel pretendent de la Casa d’Àus-tria (que no hem de confon-dre amb el Carles III d’Espanya que va regnar del 1759 al 1788).
Iniciada la sublevació austri-acista a Catalunya (1705), la vila de Valls va posar-se al cos-tat de l’Arxiduc Carles, i això va comportar entrar en conflicte amb el rei Felip i els seus aliats. Per això, aquell calorós diumenge de juliol d’ara fa 308 anys, els vallencs van re-bre Carles amb tots els honors (tal com havia de ser, si tenim en compte que es tractava del rei dels catalans).
Era normal i just que Car-les visités Valls. Valls havia apostat amb fermesa per la seva candidatura i calia fer un gest d’agraïment cap a la ciutat. Carles va visitar Valls el 4 de juliol del 1706: avui fa justament 308 anys. Pensem que al setembre del 1705 la universitat vallenca (avui de les «universitats» o els «co-muns» en diem «ajuntaments» perquè ens ho va imposar la corona espanyola després de la guerra de Successió) ja va enviar una carta al rei fent-li
saber l’adhesió vallenca i, per tant, el rebuig al borbó.
¿Valls una ciutat botiflera, com alguns ens han intentat de fer creure? La resposta, basada en els fets, és prou clara: el suport ciutadà vallenc a l’austríac era inqüestiona-ble. I ho demostren les grans festes i celebracions que es van organitzar amb motiu de la visita del monarca el cap de setmana del 4 de juliol.
Però aquest suport també era polític. Els vallencs, com la majoria dels catalans, es malfiaven de Felip V per dues raons: pertanyia a la monar-quia més absolutista d’Europa (la francesa) i a més i sobretot tenia tot el suport de l’oligar-quia castellana, la qual des de com a mínim feia més d’un segle confabulava per castella-nitzar-nos.
I encara el suport també era comercial. Parlem d’una ciutat que mirava cap a l’Europa ali-ada (la mateixa que estava en guerra amb els borbons) com a principal mercat per als seus productes (sobretot l’aiguar-dent i el vi). Valls, en aquell moment, tenia vuit gremis i una vinya en plena producció.
L’Europa aliada, és clar, ens donava millors garanties que no pas Castella, tradici-onalment imperial i a partir d’aleshores a més vinculada a França, paradigma de l’absolu-tisme uniformitzador.
Valls va contribuir a la cau-sa austriacista amb diners i homes. L’historiador vallenc Francesc Olivé ens parla de 170 homes que ben aviat van anar a Barcelona, i de 100 va-llencs més que van participar en el somatent que lluitava al Camp de Tarragona i a les muntanyes de Prades.
Cal recordar que el somatent, que era un cos civil armat que feia tasques de control i vigilància, es va adherir ínte-grament al bàndol austriacista. Justament per aquesta raó
l’article 39 del Decret de Nova Planta de Felip V ordena fer desaparèixer aquesta orga-nització armada tradicional catalana.
El pas i l’estada per la vila de Valls de les tropes aliades co-mandades pel general austríac Gido Starhemberg, el 1708, van comportar molts malde-caps a una població empobri-da per la crisi del moment.
Sigui com sigui, Valls, territori austriacista, es va convertir en un objectiu militar dels bor-bons i al setembre del 1709, els vallencs van repel·lir un atac borbònic contra la vila. Els exèrcits borbònics havien pre-tès d’aprovisionar-s’hi. Aquesta victòria vallenca no podem deixar que caigui en l’oblit.
Per tot plegat, el 25 de desem-bre del 1709, el rei Carles III va atorgar a Valls el títol de Ciutat Imperial. Però el desenllaç de la història ja estava escrit. Felip V avançava sense pietat, com demostra el fet que al juny del 1707 l’absolutista va ordenar d’exterminar Xàtiva: «Empleo mi justicia mandando arruinar-la para extinguir su memoria.»
El 1713 Valls es va veure obli-gada a acotxar el cap i a ac-ceptar el règim borbònic, com ja havien hagut de fer poc temps abans altres ciutats del Camp de Tarragona. Llavors Felip V li va arrabassar el títol de ciutat, el títol que li havia concedit Carles III.
Però, de fet, quan Valls es va haver de sotmetre als caste-llans, el Camp de Tarragona ja estava gairebé deixat de la mà de Déu pels aliats (el rei Car-les ja se n’havia anat, cames ajudeu-me, cap al seu país).
En fi, tot i les adversitats per què hem hagut de passar al llarg de la nostra història, els vallencs recordarem per sem-pre més aquell 4 de juliol com el dia en què tots vam cridar: «Visca el rei!», un rei que ara fa 300 anys els catalans vam voler i estimar.
TRICENTENARI HISTÒRIA
la història
Jaume Pros FernándezCOMISSARI DEL TRICENTENARI A VALLS
territori ocupat pels borbònics, a fi d’aconseguir aliment per a les cavalleries.
Abans de fer-se de dia ha arribat a port un llagut que venia fent cabotatge des de Tossa. El seu patró ha informat que, segons diversos subjectes dignes de crè-dit, a Girona s’hi espera en po-ques hores l’arribada del duc de Berwick amb el contingent que completa el seu poderós exèrcit de setge. També, que vindria al mateix temps que alguns delegats de l’emperador, nostre senyor.
Les darreres xifres de control del nostre comandament apunten que ens queden poc més de cinc mil defensors; diuen que, per ca-dascun dels nostres bons patricis, el duc d’Anjou disposarà, per sub-jugar-nos, de fins a vint soldats. Des de l’inici del setge, fa gairebé un any, les nostres forces regulars han resultat fortament delmades: potser som ara la meitat dels que
érem quan ens vam recloure aquí a dins, a Barcelona.
Dimarts 3 de juliol de 1714. Jornada 344 del setge.
L’enemic ha tornat avui a bom-bardejar-nos amb quatre mor-ters. Hi ha hagut una major ca-dència de foc tant en les seves bateries com en les nostres.
El comissari d’intercanvis ha portat a la plaça, en nom del duc de Pòpuli, credencials més res-pectuoses amb el comandament militar de la Ciutat: assenyala que és a punt de ser rellevat, per haver fracassat en les seves funcions.
L’enemic ha mostrat molt d’in-terès a fer sortir de Barcelona un tinent agregat de granaders del Regiment de Castella que va caure a les nostres mans en una
escaramussa recent al convent de Jesús.
Ha mort avui el tinent Fran-cesc Catllar, del Regiment de Fusellers de Sant Vicent Ferrer, com a conseqüència de les feri-des rebudes per l’impacte d’una granada.
Aprofitant la nit, una partida enemiga d’infanteria i cavalle-ria ha sortit des dels cordons dels Caputxins. El tinent coro-nel del Regiment de la Fe, que comandava la nostra guàrdia, ha donat puntual avís i n’hi ha hagut prou d’usar l’artilleria per dissuadir-los de la conveniència d’avançar contra nosaltres.
En la retirada, alguns dels bor-bònics han quedat atrapats i, després de no permetre’ls ni aclucar l’ull en tota la nit, hem pogut capturar-los en fer-se de dia. Més soldats per als inter-canvis!
Dimecres 4 de juliol de 1714. Jornada 345 del setge.
El foc d’artilleria dels borbònics ha desaparegut gairebé del tot. Només en dos moments del dia s’ha fet sentir. Sembla que ens vulguin recordar que, encara que fan treva, estan preparats per reprendre l’atac quan els arribi el nou comandant. Des de la plaça ens hem limitat a respondre’ls.
Segons els nostres avançats i informadors, al desembarcador del Besòs hi han arribat alguns gànguils i algunes embarcacions petites que portaven queviures que els francesos han aconseguit a Mataró i a Palamós.
Aquesta nit, desconfiant que si-guem capaços de resistir durant gaire temps més, alguns honga-resos que feien piquet s’han pas-sat a l’enemic en companyia del seu oficial. La glòria d’un any de resistència perduda en una carrera de traïció ignominiosa.
A la vista d’aquestes desercions, el comandament de la plaça ha decidit modificar les ordres ge-nerals de senya i contrassenya, a fi d’evitar sorpreses, davant la proximitat de les línies enemi-gues.
Diuen que el duc de Berwick ve al capdavant de deu batallons francesos. No mostra diligència especial per arribar a la Ciutat: sembla voler esperar que tot estigui ben disposat al cordó, d’acord amb les seves instruc-cions, per prendre’n definitiva-ment el comandament.
Carles III, rei dels catalans,
quan era jove. Pintura sobre tela. Mides: 91 x 77 cm. Dipositada
al Museu d’Història de Catalunya amb el registre MHC543 des del 4 d’octubre de 2002.
Datada a la primera meitat del segle XVIII, se’n desconeix l’autor. Se sap que a la segona meitat del
segle XIX l’historiador Josep Rafel Carreras Bulbena va comprar el quadre a la casa Llonch. Aquest histo-riador va investigar l’estada a Catalunya de l’arxiduc Carles entre el 1705 i el 1711, i el 1902 en va publicar
un llibre bilingüe (català-alemany). Anys després el seu nét Josep Rafael Carreras de Nadal va voler, en el seu testament, que el quadre fos lliurat al Museu d’Història de Catalunya.
Fotografia del quadre extreta de la Viquipèdia; se’n desconeix
l’autor.
Avui (4 de juny del
2014) fa exactament 308 anys que Valls va acollir el
nostre rei Carles III amb tots els honors i amb grans festes. D’altra
banda, recordem que el 25 de desembre del 1709 Carles III va atorgar a Valls el títol de Ciutat
Imperial, un títol que ens va prendre després
Felip V.
*Fem notar que, per un error involuntari, fins ara havíem dit que el setge de Barcelona havia durat 413 dies, quan de fet en va durar 414.
52 TRICENTENARI 1714-2014El Vallenc Divendres, 4 de juliol del 2014
El Vallenc Divendres, 4 de juliol del 2014TRICENTENARI 1714-2014
