AllioliINTERSINDICALVALENCIANAQuaderns de l’ensenyament del País Valencià · núm. 228 · Època IV · Octubre 2009

Intersindical

Elmateix conseller,elsmateixos problemes> pàg. 7

ESPECIAL

DAVANT LA GRIP A > pàgs. 9 a 12

ESPECIAL

30ANYSD’ALLIOLI > pàgs. 13 a 17

2 / 228 / OCTUBRE 2009

PENSADES

Confie en que el senyor LluísBertomeu, del Partit Popular de laComunitat Valenciana, em cediscade bon grat el títol d’un article seu,

publicat en Levante-EMV el passat 30 dejuliol, encara que suprimida la seuainterrogació. I és que, segons ell, estemd'enhorabona, els valencianoparlants, ja que«vint-i-cinc anys després de l'aprovació de laLlei d'Ús i Ensenyamanent del Valencià, aratenim l'oportunitat històrica demillorar estasituació (la del valencià). El govern valenciàestà tramitant la reforma de la llei de lafunció pública valenciana, on podria fixar-seel requisit lingüístic valencià». Bertomeu vafer molt bé en aclarir-ho, perquè el requisitlingüístic castellà ja s'aplica, i en exclusiva. Iafegeix encaramés: «No podem ser l'únicterritori amb llengua pròpia que no atengaesta realitat i no la solucione al servici delsseus ciutadans».

Són aquestes paraules de concòrdia,doncs concòrdia és que els funcionarispúblics hagen de conéixer les dues llengüesoficials, com proclama el nostre Estatut. Alcap i a la fi, si ho va fer Fraga a Galícia, perquè no ho podem fer ací? El cas és que, elgovern del Partit Popular i la majoria delssindicats que integren la mesa general de lafunció pública, amb l’excepciód’Intersindical Valenciana, no han volgut queaçò fóra possible i ho van expressatformalment, quanta ironia, el mateix dia queel Sr. Bertomeu escrivia tan esperançadoresparaules, en l'acord pel qual es lliurarà a lesCorts un projecte de llei, mancat —per a 25anys més?— del requisit lingüístic valencià.El Sr. Bertomeu, del PPCV—què en

dèiem, d'ironies?— també va encertar enels dos arguments que l'impulsaven al'optimisme: «La nostra responsabilitat ifidelitat ens exigeix posar fi al conflicte, a ladivisió, i apostar pel diàleg, per entendre'ns.Per sort (...) tenim una institució queencarna l'acord en matèria lingüística entreels valencians: L'Acadèmia».Responsabilitat i fidelitat són qualitats

només atribuïbles a les persones, a la seuaconducta regida per uns principis morals,però no mai a les entitats, partits, sindicatso governs. Són les persones que formenpart del govern valencià i les que dirigeixenels sindicats les que podrien haver fetpossible el requisit lingüístic valencià. Sónles persones que formen part de l'Acadèmiales que han de dir la seua per a restituir elvalencià a la seua condició de llengua pròpiai oficial. Són les persones fidels a la seuacondició de valencianoparlants les ques’hauran de rebelar (què hi farà el Sr.Bertomeu?) per tal de capgirar, durant latramitació de la llei de la funció pública a lesCorts Valencianes, una deslleialtat i unairresponsabilitat envers el valencià com laque es va perpetrar en ple estiu.

ÈPOCA IV - Núm. 228 · OCTUBRE 2009 ·SINDICATDETREBALLADORSITREBALLADORESDEL’ENSENYAMENTDELPAÍSVALENCIÀ.INTER-SINDICAL VALENCIANA (STEPV-Iv)DIRECTOR:JoanBlanco ·CAPDEREDACCIÓ:RafaMiralles · COORDINADORA:RosaRoigREDACCIÓ:MarcCandela,BeatriuCardona,JoanCortés, SoniaIbàñez, Xavi Izquierdo, JaumeLlopis, VicentMauri.PRODUCCIÓ: Pep Ruiz · DISSENY I MAQUETACIÓ:Gràcia Ausiàs, Jordi Boluda, Amadeu Sanz ·CORRECCIÓLINGÜÍSTICA:ToniSoriano·ADMINIS-TRACIÓ, REDACCIÓ I PUBLICITAT: Juan de Mena,18, baix. 46008 València.Telèfon 96 391 91 47 ·Fax 96 392 43 34 ·allioli.stepv@intersindical.org ·www.intersindical.org/stepv · TIRATGE: 15.000exemplars · IISSSSNN:: 1576-0197 · DIPÒSIT LEGAL: V-1.454-1981 · FRANQUEIG CONCERTAT: 46/075 ·INTERSINDICAL VALENCIANA · ALACANT:Glorieta P. Vicente Mogica, 5-12. 03005 · T.965985165 · ALCOI: Oliver, 1-5º. 03802 · T.966540602 · ALZIRA: Avgda. Luis Suñer, 28-4t, p.16. 46600 · T. 962400221 · BENICARLÓ: Plaça del’Ajuntament, 3. 12580 · T. 964465283 · ELX:Maximilià Thous, 121-b. 03201 · T. 966225616 · CAS-TELLÓ: Marqués de Valverde, 8. 12003 · T.964269094 · GANDIA: Sant Pasqual, 13 - 1r dta.46700 · T., F. 962950754 · VALÈNCIA: Juan de Mena,18. 46008 · T. 963919147 · XÀTIVA: Portal del Lleó, 8,2ª. 46800 · T. 962283067 · UNIVERSITAT D’ALA-CANT: Edifici Germà Bernàcer, b. Tel. 965909512 ··UNIVERSITAT JAUME I CASTELLÓ: Ed. Rectorat.Campus Riu Sec. Tel. 964728812 ·· UNIVERSITAT DEVALÈNCIA: Blasco Ibáñez, 21. Tel. 963983018 ·· UNI-VERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA: Camí deVera, s/n. Tel. 963877046 · UNIVERSITAT MIGUELHERNÁNDEZ (ELX): Maximilià Thous, 121 b. Tel.966225616 · UNIVERSITAT CARDENAL HERRERA -CEU: Alfara del Patriarca. Tel. 963877046 · UNIVER-SITAT CATÒLICA SANT VICENT FERRER: Godella.Tel. 963877046

Al govern de la Generalitat i a lesorganitzacions sindicals que hanimpedit la consideració del valenciàcom a requisit per a accedir a lafunció pública.

Als mestres morts per defendre lademocràcia a Hondures; alstreballadors i les treballadores del’ensenyament d’aquest paíscentreamericà, que resisteixen i esmobilitzen contra el colp d’estat.

OLI

ALL

L’oportunitat delvalenciàVicent Esteve. Intersindical Valenciana

Molts problemes de la normalit-zació del valencià en les admi-nistracions públiques són de-guts a la falta de garanties que

havien d’haver-se reglamentat a través denormes bàsiques com la Constitució, l’Esta-tut o la Llei d’Ús. I tot això quan el valenciàés, segons l’Estatut, la llengua pròpia. Cal-dria esperar, doncs, que el valencià fos lallengua habitual de l’administració de lanostra Generalitat i de la resta de les admi-nistracions públiques. I calia, doncs, que laprincipal norma global que ha de regular lafunció pública valenciana solucionara lesmancances.

Però no ha sigut així. Mentre que el co-neixement del castellà és exigible a qualse-vol ciutadà o ciutadana, d’acord amb el quepreveu la Constitució, la llengua oficial ipròpia del País Valencià no podrà ser exi-gida al personal empleat públic que ha d’a-tendre la ciutadania en aquesta mateixallengua si prospera la Llei de la Funció Pú-blica Valenciana que ara es tramita a lesCorts després de negociar-se amb els sin-dicats.Que la Generalitat no considere el valen-

cià com a llengua normal de funcionamentera previsible, si atenem l’escassa conside-ració que hi dedica, però no és tan normalque no ho facen organitzacions que recla-men la seua dignificació i no tenen mira-ments a eixir al carrer a reivindicar-la. AlPaís Valencià no és possible allò que sí queho és en altres llocs; per a qui governa, enprimer lloc, però també per alguns sindi-cats.Cap altra comunitat autònoma amb llen-

gua pròpia distinta del castellà ignora l’exi-

gència del requisit lingüístic per a accedir ala funció pública. A Catalunya i al País Basc,els governs nacionalistes van aprovar lanorma fa molts anys, fins i tot administra-cions del Partit Popular, a les Illes Balears oa Galícia —amb Fraga de president de laXunta— van establir el requisit.Hauria de ser habitual que per accedir a

la funció pública s’hagueren d’acreditar co-neixements lingüístics abans de participaren les proves, com qualsevol altre dels re-quisits: ciutadania espanyola, edat, no haverestat inhabilitat, disposar de la titulació re-querida, coneixement del castellà, si s’ésestranger...Cap d’aquestes exigències bàsiques es

poden justificar a posteriori. Però la mancade concreció de la nova llei arriba a dir queen els concursos, s’hi podran valorar mèritscom el coneixement del valencià o d'altresidiomes comunitaris. Compte, que la possi-bilitat posa els coneixements de valencià almateix nivell que els d’alemany, francés oromanés, posem per cas.Moltes organitzacions socials, polítiques

i sindicals van signar el manifest Compro-mís pel Valencià, promogut per la Mesa perl’Ensenyament en Valencià, Escola Valen-ciana, Institut Interuniversitari de Filologia,Confederació d’Associacions de Pares i Ma-res Gonçal Anaya, Intersindical Valenciana,CCOO, UGT, BLOC, PSPV, EV, EUPV, ERPV,Acció Cultural del País Valencià, entre altresentitats i partits. Una de les demandes mésclares era l’exigència del requisit lingüístic.No era una demanda tancada, perquè per-metia establir fórmules graduals per adqui-rir i demostrar els coneixements sobre lallengua. Amb tot i això, dels sindicats repre-sentats a la mesa general de la Funció Pú-blica, només Intersindical Valenciana s'hamanitngut fidel a aquells compromisos ad-quirits. Altres encara segueixen fent jocsmalabars per intentar explicar la seua inca-pacitat per a assumir uns compromisos so-lemnes que mai no haurien de ser objected’intercanvi en la negociació. Perquè no espot repicar i estar en la processó.

EDITORIALDe bell nou, el requisit

Són les persones que formenpart del govern valencià i les quedirigeixen els sindicats les quepodríen haver fet possible el requisit lingüístic valencià

Cap altra comunitat autònomaamb llengua pròpia distintadel castellà ignora l’exigènciadel requisit lingüístic

Saben aquell que diu...?Joan Blanco

EL MORTER

Saben aquell que diu que ensapujaran el sou 60 euros? Es compleixen quatre anys del’acord que, en el marc de

desplegament de la LOE, el 20 d’octubre de2005, signaven els representants delMinisteri amb els sindicats de la mesaestatal, llevat dels STES.Fem-ne memòria. L'acord arreplegava,

entre altres punts: el compromís denegociar un estatut docent abans del 30 dejuny de 2006; la creació d’un noucomplement vinculat amb l’especialdedicació només per a una part delprofessorat —de 60 euros almenys—; unambiciós pla de formació permanent; lapròrroga de la jubilació LOGSE ambl'actualització de les indemnitzacions en unmínim del 25%; la millora del sistema depromoció dels docents a un cos superior(del B a l'A) i també a la universitat; l'accésal cos de catedràtics mitjançant concurs demèrits; la reducció del nombre d'interins al8% mitjançant un nou reial decret; mancade perjuís a determinades especialitatsperjudicades pels nous horaris de la LOE...STES no va signar l'acord perquè que noarreplegava millores reals, només era unacortina de fum per aconseguir el suportsindical a la llei. Tot barata res.

Convé recordar el silenci sospitósd’algunes organitzacions sindicals envers lanegociació de la LOE, una norma que no haservit per a avançar en la dignificació del’escola pública i millorar les condicionslaborals del professorat.Aquell acord s’anunciava com a part d’un

gran pacte per l’educació, tot i que, en realitat,servia per a obrir la porta a noves formes desubvencions a l’ensenyament privat.Han passat quatre anys des de la

signatura de l’acord i les milloresanunciades pels seus defensors encara nos’han vist enlloc. Al silenci de la tramitacióde la llei, ha seguit un silenci vergonyósd’amagar durant aquest temps un acordque mai no es va complir, com si mai nohagués existit. Eixe grandiloqüent pacte perl’educació —que havia de donar estabilitat alsistema i que va aconseguir que la majoriad’organitzacions progressistes el valorarencom a “raonablement positiu”— estavavalorat en 60 euros. Una quantitat que elcol·lectiu docent mai no cobrarà.El professorat va ser el gran absent en el

debat de la LOE. També ho va ser en l’inicidels debats d’un estatut docent, retirat pelsseus promotors quasi al temps que naixia.Aleshores, de què va ara l’anunci del

ministre Gabilondo d’un altre “gran pacteper l’educació”? Si atenem el que ha passatamb altres pactes recents, amb elsincompliments d’uns i les submissionsd’altres, no ens resultarà difícil contestar-li.Esperarem a conéixer-lo; ens agradaria norepetir el passat.

Es compleixen quatre anys del’acord que en l’àmbit estatal vansignar els representants delMinisteri amb altres sindicats.

OCTUBRE 2009 / 228 / 3

ENSENYAMENT

AllioliEl president ha perdut una bona oca-sió per a normalitzar la situació quetravessa l'ensenyament valencià i lesrelacions amb la comunitat educati-va. En l’última remodelació del seugabinet, Camps, en compte d'apostardecididament pel diàleg i el consens,ha optat per mantindre la política deconfrontació, sectarisme i privatitza-ció del conseller d’Educació. Amb elmanteniment de Font de Mora, el pre-sident del Consell assumeix plena-

ment les decisions del conseller i es-devé el màxim responsable de tot elque passe fins el final de la legisla-tura. Camps mostra així que és in-sensible al clam de la comunitateducativa i la societat valenciana queli han demanat de manera reiteradati insistent la destitució de Font deMora. Aquesta política d'ignorar la co-

munitat educativa, menystenir l'en-senyament públic i d'empitjorar lescondicions laborals del professorat,hi haurà més mobilitzacions, totes lesnecessàries fins que es produïsca uncanvi de política educativa i unasubstitució dels principals actorsresponsables de la lamentable si-tuació que travessa l'ensenyamentvalencià.

L'Organització per la Cooperació i elDesenvolupament Europeu (OCDE),una entitat que té com a objectiu co-ordinar les polítiques econòmiquesi socials, en el seu informe Panora-ma de l'Educació 2009, constata clarsavanços així com la persistència deforats negres en el sistema educa-tiu espanyol. Entre els primers, perprimera vegada la població adultaentre 25 i 64 anys que arriba a un tí-tol postobligatori (FP, batxillerat ouniversitat) és major (51%) que laque s'ha quedat només en l'ensen-yament obligatori (49%). Fa fa deuanys, aquesta xifra era del 69%.No obstant això, aquests indica-

dors mantenen l’estat espanyol llunyde la mitjana de la Unió Europea il'OCDE, a 18 punts d'ambdues mit-janes. La mitjana de la població es-panyola amb estudis superiors (29%)és, fins i tot, superior a la dels paï-sos de l'OCDE (27%) i la UE (24%), iel percentatge d'alumnes que vanacabar el batxillerat (45%) tambéestà lleugerament per sobre del43% de la UE. En canvi, tornen a aparèixer dife-

rències notables en els titulats de FPde grau mitjà, un 39% enfront del 51%de la UE, una de les debilitats del sis-tema espanyol, que adquireix majornotorietat enmig d'una crisi econò-mica que estan pagant els treballa-dors, especialment els joves, les do-nes i, sobretot, les persones ambmenor qualificació. L’autèntic forat negre del sistema

està en les taxes d'abandonament delsestudis després de l'ensenyamentobligatori, sense cap titulació espe-cialitzada, que es xifra ja en el 31%.Encara que les consideracions

més economicistes del problema,

consistents a advertir que cal pre-parar a la població per a recuperari mantenir el creixement econòmic,també pels beneficis que reporta al'estat la inversió en la formació deles persones, destaquen la falta detitulats en nivells intermedis. És, se-gons aquesta perspectiva, el princi-pal desfassament del sistema es-panyol. Per això, cal estendre lajustícia social en el camp educatiu,per a que els fills de les famílies ambmés baix nivell acadèmic —les derendes més baixes, molts d’ells atu-rats— milloren els perfils socioeco-nòmics dels seus pares.Cal augmentar la inversió pública

en educació, des del 4,9% del producteinterior brut actual, fins als nivells depaïsos com França (5,6%) i Finlàndia(6,1%), i que es destine, fonamental-

ment, a recuperar per al sistemaeducatiu a la joventut exclosa o malpreparada. En 2007, el fracàs escolaral País Valencià era del 37’8%, nomésper sota de Ceuta i Balears.STEPV comparteix les tesis de

Manuel García Ferrando, catedràtic desociologia de la Universitat de Valèn-cia, qui d’acord amb un altre estudi dela consultora McKinsey, en línia ambl’informe de l'OCDE, afirma que “calcentrar els majors esforços financersa evitar el fracàs escolar en les pri-meres etapes de l'educació bàsica,perquè en fer-ho en etapes mésavançades no només és més costóssinó que també, amb massa fre-qüència, bastant inefectiu. I per aaixò gens millor que comptar amb unprofessorat socialment respectat iprofessionalment motivat”

Combatre el fracàs escolardes dels primers nivellsSTEPV valora l’últim l’informe de l’OCDE

AllioliUna vegada més, Alejandro Font deMora atribueix les culpes del fracàsescolar als altres. Ara li ha tocat alprofessorat, per la falta d’autoritat, ials estudiants per la falta dedisciplina. Oblida el conseller d’Educació que

des de fa 14 anys el Partit Popular ésel responsable de l’educació valen-

ciana, també del fracàs del sistemaeducatiu. Oblida el conseller que du-rant el seu mandat s’ha incrementatl’autoritarisme de l’administració en-vers la comunitat educativa, espe-cialment el professorat, la polititzacióde la inspecció educativa, l’oberturad’expedients als directors, el controlde la formació en centres... L’autoritat del professorat no s’ha

perdut, a pesar que l’administracióeducativa ha abandonat el professo-rat i ha desatés les seues necessitats.És molt greu que el conseller i el seuequip desconeguen greu el que real-ment passa als centres educatius.

STEPV ha denunciat la falta detransparència i d’informació sobre el sis-tema educatiu. Des de 1995 la Conse-

lleria d’Educació oculta les dades sobreel resultats acadèmics dels estudiantsvalencians. Qualsevol notícia sobre es-tadístiques educatives valencianes sem-pre són de fons alienes a la Conselleria,per part del Ministeri, l’OCDE o algunesrevistes especialitzades.El Sindicat ha exigit al president

Camps la dimissió del conseller Fontde Mora, per la seua incompetència enl’adopció de mesures contra el fracàsescolar. A més, STEPV reclama la sus-pensió definitiva de noves “ocurrèn-cies” experimentals de laboratori, i quequalsevol mesura siga pactada amb elprofessorat, que s’ha de responsabi-litzar d’aplicar tots els plans i pro-grames de millora de l’educació al PaísValencià.

El professorat, principal responsable del fracàsescolar, segons el conseller Font de Mora

La Justícia tomba l’ocurrènciadel conseller d’impartirCiutadania en anglés

Camps perd una altraoportunitat per normalitzarl’ensenyament valencià

El conseller acusa delfracàs escolar alprofessorat, per faltad’autoritat, i alsestudiants per falta dedisciplina

AllioliEl Tribunal Superior de Justícia delPaís Valencià ha estimat el recurs in-terposat per STEPV contra l’ordre de 10de juny de 2008 de la Conselleria d’E-ducació que preveu la impartició de Ciu-tadania en anglés. La sentència des-estima tots els arguments de l’admi-nistració i de la Concapa, la confederacióde pares de centres catòlics.L’alt tribunal declara nuls distints ar-

ticles: el que estableix l’opció B per a cur-sar la matèria a través d’un treball; elque determina l’obligació d’impartirl’assignatura en anglés; el que legitimal’objecció de consciència; el que fixa l’a-valuació de la matèria. També anul·la ladisposició addicional que preveu l’ex-tensió del model a altres assignatures,i la Resolució, del mes de setembre de2008, que obliga el professorat d’anglésa entrar a l’aula juntament amb els ti-tulars de Filosofia o Geografia i Història. El text de la sentència explica que

l’opció B de l’ordre “incorre en una il·le-galitat, ja que estableix dues matèriesdiferents de les prefixades en el decret112/07” sobre el currículum de se-cundària, que defineix Ciutadania “comuna sola matèria que ha de ser im-partida per un professor”. També s’hiargumenta que impartir-la en duesmodalitats només és possible per aatendre l’alumnat amb necessitatseducatives especials: “Emparar enaquesta definició qualsevol altra ac-tuació adreçada a protegir diferèn-

cies o opcions ideològiques i morals éspervertir-la [l’atenció a la diversitat] iintentar ocultar actuacions manca-des de legitimitat”. L’opció B, a més,trenca el caràcter d’avaluació contínuaperquè l’alumnat no coneix tot el cu-rrículum i la llibertat de càtedra, ja queels òrgans de coordinació didàctica nopoden “adoptar els llibres de text i al-tres materials”.L’ordre, continua el veredicte judi-

cial, “va més enllà de la possibilitat dedefinir un programa bilingüe o pluri-lingüe i adquireix la condició d’univer-sal elevant una llengua estrangera a lacondició d’oficial”. En aquest sentit, l’a-lumnat hauria de ser avaluat pels co-neixements en la matèria però tambéen el grau d’adquisició de l’anglés, laqual cosa contradiu la LOE i “estàconvertint il·legalment aquesta llenguaestrangera en oficial o cooficial”.La Generalitat, afirma la sentència,

“no té competència per a establirque una matèria curricular bàsica iobligatòria s’impartisca obligatòria-ment en una llengua estrangera entots els centres i per a tot l’alumnatsense excepció”.

STEPV guanya el recurscontra l’ordre que haviaindignat la comunitateducativa

La remodelació delConsell manté l’equip que va provocar lesmobilitzacions

Manifestació a València 29N /A.S.

A.S.

4 / 216 / OCTUBRE 2008

A finals de juliol, la Conselleria de Jus-tícia i Administracions Públiques vaarribar a un acord sobre el text de la Lleid'Ordenació i Gestió de la Funció Pú-blica Valenciana amb quatre dels cincsindicats de la Mesa General de la Fun-ció Pública. Intersindical Valenciana vaser l'única organització sindical que nova subscriure l’acord. El text no millo-ra la professionalitat del personal quetreballa per a les administracions va-lencianes, no manté ni amplia elsdrets de què ja gaudia, i tampoc no in-trodueix millores per al conjunt de laciutadania valenciana, premises quehan guiat el Sindicat en la negociacióde la llei.La llei augmentarà la precarietat, ja

que una part important dels llocs detreball dependran de la voluntat delscàrrecs polítics, amb la qual cosa es

configura una administració més sot-mesa al partit polític que estiga en elpoder. El Partit Popular no ha apostatper una funció pública amb majorprofessionalitat i major independènciaa l’hora d’aplicar la legislació vigent.Durant la negociació, Intersindical Va-lenciana va defensar un model que ha-via de configurar una administració delsegle XXI. Totes van ser rebutjades:� Provisió de tots els llocs perconcurs, que seleccione ambcriteris de mèrit i capacitat i no delleialtat o confiança

� Participació social i sindical en elConsell Assessor de la FuncióPública, en lloc d’un òrgan internnomés amb membres del Govern.

� Aposta decidida per acabar amb latemporalitat.

� Tribunals d’oposicions en què la

major part del tribunal és elegitper sorteig.

� Escola Valenciana d’AdministracióPública: l’IVAP, l’EVES, l’IVASP iels CEFIREs s’integrarien en unagran escola de formació delpersonal de les totes lesAdministracions; encarregat, amés, de la selecció del personalde la Generalitat.

� Requisit lingüístic, deconeixement dels dos idiomesoficials. Cap altre sindicat ens vadonar suport i CSIF va amenaçaren alçar-se de la taula.

� Comissió de serveis per concurs,mitjançant convocatòria pública.

� Possibilitat del doble accés en eltorn lliure.

No hi ha res positiu?Les úniques novetats reals són l'or-ganització dels cossos i escales, l’o-bligació d'executar les Ofertes públi-ques cada dos anys,i la regulació de lacarrera horitzontal (professional) coma nou complement retributiu. No calia una llei nova per a introduir-les: es podria haver fet una llei de cos-sos i haver modificat la llei actual perintroduir la carrera professional, peròes va optar per fer un text nou.Res a objectar, si no fora perquè desde l’administració es pretén que elssindicats considerem un èxit sindicalmantenir qüestions que ja estavenincloses en l'actual normativa, com lamillora d'ocupació, ofertes públiqueso concursos anuals, que ja estava envigor però no es complia per manca devoluntat política.

Almenys, ens quedem igual?En alguns assumptes s'ha empitjoratgreument la regulació actual:� Tots els llocs de cap de servei esproveiran per lliure designació.Fins ara això era l’excepció.

� Els sindicats no estaran presentsen les comissions avaluadoresdels concursos de trasllats.

�Negociació de les RPTs i de laclassificació de llocs de treball: nos’accepta incloure-hi unareferència explícita en l’apartat dematèries objecte de negociació.

Si a tot l’anterior afegim la situaciódels serveis públics, farcits d'em-preses d'assistències tècniques, ambun percentatge important de perso-nal interí, de becaris, de falsos autò-noms... tenim un panorama en quèl'Administració tindrà de tot exceptepersonal funcionari estable i inde-pendent.En aquestes condicions, simplement noera possible que Intersindical Valencianadonara suport a aquesta llei.

I ara què?El text pactat encara ha de ser apro-vat pel Consell com a projecte de lleii enviat a les Corts. Malauradament, noés probable que puga modificar-se enassumptes importants durant la seuatramitació parlamentària, ja que elPartit Popular compta amb majoria ab-soluta i, sobretot, l’aval de quatre sin-dicats. Això no obstant, Intersindical Va-lenciana expressarà les seues pro-postes en esmenes que oferirà alsgrups parlamentaris, per tal de mi-llorar el text acordat.

‘Una Administració encaramés sotmesa’ amb la novallei de la funció valenciana Intersindical Valenciana rebutja l’esborrany de Lleipresentat per la Generalitat

Una part important delsllocs de treballdependran de la voluntatdels càrrecs polítics

El PP no ha apostat peruna funció pública ambmajor professionalitat i major independència

AllioliIntersindical Valenciana rebutja lacongelació salarial proposadapel Govern espanyol i acceptadaper CCOO, CSIF i UGT, que supo-sa un augment del 0,3% per a2010. La previsió de l'IPC oscil·laentre l'1,5% i el 2%. Són falses lesafirmacions que asseguren que elpersonal del sector públic hatingut augments superiors a l'in-flació real, un fet que només s’haproduït en 2009, perquè en anysanteriors, s'ha perdut poder ad-quisitiu. Des de 1990 fins 2009,amb governs del PP o del PSOE,s'ha retallat en un 14,3% el poderadquisitiu del sector. La propos-ta de clàusula de revisió salarialprevista per 2012 és un avançinsuficient, ja que hauria d’in-corporar-se indefinidament. Laclàusula, que ha de ser automà-tica per a compensar la desviacióreal de l'IPC, s’ha d’abonar cadaany, i no fer-se efectiva al final devigència de l'acord, a càrrec delspressupostos de l'estat de 2013.

A ningú no se li escapa que estem pa-tint una profunda crisi econòmicaque alguns, sense pal·liatius, volen ferque repercutisca íntegrament sobreles classes treballadores amb expe-dients de regulació d’ocupació i aco-miadaments massius, demandes dereforma del mercat laboral i retalla-des en les condicions laborals i lesprestacions socials o noves retalladesi privatitzacions dels serveis públics.No oblidem, però, que els orígens dela crisi els hem de buscar en la cai-guda del sistema financer, en la fe-blesa del nostre teixit productiu i enel model de creixement econòmicque han tirat avant els governs, ambla qual cosa, resulta una obvi que onno estan les causes no hem de bus-car les solucions.La causa de la crisi no han sigut ni

els costos salarials, ni les prestacionssocials ni el sector públic. Per tant,qualsevol negociació retributiva, me-diatitzada per la crisi, com l’actual, noes pot plantejar amb l’objectiu de lacontenció salarial com a fórmula dereversió de la crisi, puix, en cap cas,han de ser el conjunt de treballadorsi treballadores els que suporten el pesde la recuperació econòmica; unapremissa que és igualment vàlidaper a la negociació retributiva del sec-tor públic, com dels milers de con-

venis col·lectius pendents de nego-ciació. A més a més, cal recordar queen el sector públic una gran part delsempleats i empleades tenen salarisinferiors als 1.000 euros /mes i que lapèrdua de poder adquisitiu ha sigut

una situació progressiva, a excepcióde l’últim any, per la diferència entreels increments salarials aplicats so-bre les estimacions de l’augment del’IPC i la inflació real. En uns moments en el quals és

d’importància transcendental la des-tinació de fons públics a programesde protecció social i reinserció labo-ral que requereixen un gran esforçdels poders públics, les mesures fis-cals anunciades pel govern, com sónl’augment de l’IVA, no són satisfactò-ries, ja que faran recaure als sectorssocials més desfavorits l’eixida de lacrisi. Cal una fiscalitat progressiva iuna lluita veritable contra el frau fis-cal. D’aquestes consideracions genèri-

ques, se’n poden traure tres conclu-sions, que perfilaran el nostre posi-cionament davant la negociació dels in-crements retributius en el sectorpúblic: el rebuig a la congelació ocontenció salarial i la recuperació delpoder adquisitiu perdut els darrersanys.Les reivindicacions retributives que

es plantegen des de la Intersindical Va-lenciana són:� Increment retributiu d’un 2 % sobrela massa salarial per l’any 2010, sobrela base d’una previsió d’un incrementde l’IPC entre l’1,5 i el 2%.�Establiment de la clàusula de revisiósalarial amb caràcter indefinit i des d’a-quest mateix any 2010.� Incorporació del 0’3% de la massa sa-larial destinat als fons de pensions a lamillora de les retribucions dels em-pleats i empleades públics.

Intersindicalrebutja lacongelaciósalarialComunicat sobre l’acorddel govern espanyol i els sindicats CCOO,CSIF i UGT

FUNCIÓ PÚBLICA

Davant la negociacióretributiva del personal empleat públic per a 2010

OCTUBRE 2008 / 216 / 5

Albert SansanoFa uns dies, en llegir que a més de convertir-nos en autoritat, pretenien reinstal·lar lestarimes a les aules, recordava quan, en elsmeus temps d'estudiant d'educació, unprofessor ens recordava com la tarima va serl'evolució natural de la trona, per transformarles aules en el nou espai transmissor de lacultura dominant, quan l'ensenyament encaraera patrimoni exclusiu de l'Església.No puc deixar de citar ací l'autoritat que, a

l’institut, exercia sobre nosaltres el professorde filosofia. Don Fernando, que ja havia fetclasse a ma mare, no necessitava tarima, nialçar la veu, ni expulsar ningú. Des del seusaber i coherència —sabia reconéixer en públicels seus errors i defendre'ns davant algunainjustícia— havia aconseguit establir unesrelacions de reconeixement i d'estima mútues.Érem adolescents i no faltaven altres espaisautoritaris del centre on desenvolupàvem lesnostres estratègies de rebel·lia. I és que amb el debat sobre l'autoritat i

sobre els pactes en educació, hi ha qui nomésvol marejar la perdiu. És cert que hi haproblemes de disciplina en els centres i que hiha un sector del professorat que es queixa i amés busca solucions. Però, quin és el problemaen xifres?En primer lloc, cal denunciar la falsedat de

les dades que se'ns presenten. Ja fa anys queel departament de Sociologia de la Universitatde Salamanca denuncia els qui viuen del'alarma social, especialment organitzacions

corporativistes, fent passar nyaps perinvestigacions, donant dades a qui les vol sentir.També l’informe Talis de l’OCDE (juliol, 2009)indica que només un 18% del professorat del'Estat espanyol situa la disciplina com laprimera de les seues preocupacions, i en canvi,és un 61% el que exigeix major i millorformació com a solució, un 26% en novestecnologies i un 35% en necessitats especialsd'aprenentatge.I ara parlem d’Alejandro Font de Mora,

conseller valencià d’Educació i bon mestre amarejar la perdiu. Sobre la convivència escolar,per exemple, què ha fet el conseller que ellegitime per a parlar de pactes escolars i exigira l'estat que resolga la qüestió a través d'unpacte educatiu? Efectivament, no res. Font deMora va ignorar els dictàmens del ConsellEscolar Valencià (CEV) sobre el pla de prevencióde la violència i la promoció de la convivència

en els centres escolars (PREVI). També vamarginar el CEV de l'Observatori per a laconvivència escolar en els centres. Font deMora diu que el decret que regula laconvivència en els centres docents valencians jaestableix que “el professorat té dret a tindre laconsideració d'autoritat pública”. És a dir, noamplia —com no podria ser d'una altramanera— el que recullen altres disposicionsgenerals sobre la consideració dels funcionariscom a autoritat pública.

Res de resHem denunciat l’absoluta falta detransparència sobre les actuacions del plaPREVI. El País Valencià és l'únic lloc on lacomunitat escolar no participa en l'observatori

per a la convivència. Un organisme per certque, des de la seua creació, no ha fet públic capinforme rigorós sobre la situació de laconvivència a les nostres aules. I no ha fet resperquè, després de més d'un any, no esconeixen els resultats de les mesures previstesen el decret mencionat.Així, per exemple, les unitats específiques

per a atendre l'alumnat amb trastorns greus,permanents o temporals, de la personalitat ode la conducta, no s’han constituït. Ara se n'hacreat una, amb caràcter experimental, en elcentre d'educació especial Hortolans deBorriana. I què passa amb l'alumnat deValència i d'Alacant que no té cap centre dereferència com aquest?No ha fet res perquè, respecte a les aules de

convivència, no ha informat si han estatcreades i quin és el resultat del seufuncionament. Pel que fa a la mediació, una deles poques mesures acceptades a instància delCEV, els equips de mediació per a la resolucióde conflictes ja funcionaven abans del decret.És el professorat, l'alumnat i les famílies elsque els fan funcionar, al marge delsresponsables de l’administració. Coneixemcentres amb grups que tenen conflictes ambuna professora o un professor. Coneixemexperiències en què davant els inevitablesconflictes escolars s'ha optat —malgratl'administració— per una resolució dialogada idemocràtica. En uns casos, es promou lafigura dels estudiants mitjancers; en altres,s’hi estableixen contractes amb els estudiants iles seues famílies. En alguns col·legis públics,en zones especialment conflictives, lacomunicació amb l’entorn familiar és tan fluïdai oberta que les agressions són simplementinconcebibles. En tots aquests centres lavaloració social del professorat és altíssima. Elmillor clima escolar sol emergir quan elsdocents tenen un lloc de treball estable i mésexperiència, quan col·laboren entre ells i quanel nombre d'alumnes per aula és menor.També sabem que els qui aposten per la meratransmissió directa dels coneixements, peradjudicar a l'alumnat una funció passiva i pocparticipativa, solen percebre un clima escolarpitjor. De què parlem, llavors? De tornar a latrona?

AllioliSegons la LOE, els concerts educatiustenen per objecte garantir la imparti-ció de l’educació bàsica obligatòria igratuïta en centres privats, mitjan-çant l’assignació de fons públicsper asatisfer necessitats d’escolarització,atendre a poblacions escolars de con-dicions socials i econòmiques desfari-des o realitzar experiències d’interèspedagògic. La Generalitat, però, ha aprovat

aquest curs concerts públics amb trescol·legis privats catòlics de la provínciade Castelló: els centres Miralvent i To-rrenova a Betxí, pertanyents a Fomentde Centres d'Ensenyament (controlat perl'Opus Dei), i el Mater Dei a Castelló. Nia Castelló ni a Betxí, aquests centres noatenen precisament poblacions escolarsde condicions desfavorides. Però, amés, els centres Torrenova i Miralvent

segreguen l’alumnat per raó de sexe aPrimària. Torrenova és mixte en Infan-til però exclusivamnet per a xiquetes enPrimària i Miralvent per a xiquets. El curspassat ja es va concertar infantil i en-guany s’ha extés el concert a totes lesetapes educatives, de Primària a Bat-xillerat.Mentre a Castelló hi ha 300 barra-

cots i nombrosos centres necessitats deremodelació o reforma, mentre noméses pot impartir anglès en infantil en el50% de les escoles per falta de profes-sorat, mentre per estalviar dietes es ca-taloguen com a compartides i no itine-rants escoles situades a més de 40km(Almassora i Torreblanca), mentre esrestringeix any rere any la inversió enl’escola pública, el senyor Font de Morapromou concerts amb centres religio-sos ultraconservadors, elitistes i se-gregacionistes.

CONVIURE I PREVINDRE LA VIOLÈNCIA

A.S.� Un pla de prevenció de la violència i depromoció de la convivència ha de tindre encompte uns eixos bàsics:� Dotar els centres d'un equippsicopedagògic més i millor dotat.� Incrementar les hores de tutories.� Dotar el centre de major flexibilitathorària per a organitzar els seusprogrames.� Desenvolupar l'actuació del consellescolar de centre. El professorat, lesfamílies, l’alumnat i el personald'administració i serveis han de complir elreglament de règim intern aprovatdemocràticament.� Desenvolupar equips de mediacióintersectorials.� Impulsar una formació en centres, ambprogrames de mediació per a tots elsmembres de la comunitat educativa.� Impulsar programes per a capacitar elprofessorat en el tractament del nou perfild'alumnat que té a les aules:ensinistrament amb les noves tecnologies,atenció a les necessitats específiques…

La Conselleria aprova concertsamb centres de Castelló que segreguen l’alumnat

Educació pagarà els triennisal funcionariat docent enpràctiques

I SI INSTAL·LEMTRONES?

APORTACIONS A UN DEBAT

SOBRE L’AUTORITAT DEL PROFESSORAT A L’AULA

Amb el debat sobre l'autoritat i sobre els pactes en educació, hi ha qui només vol marejar la perdiu

ENSENYAMENT

AllioliLa Conselleria s’havia negat fins araa reconèixer al professorat que estavaen situació de funcionari en pràcti-ques el dret a percebre les retribu-cions corresponents als triennis quevenien cobrant com a funcionariat in-terí, incomplint així l’article 10.3 de lesordres de convocatòria d’oposicions.STEPV va iniciar el curs passat una

campanya per reivindicar que al pro-fessorat opositor del 2008 –i ara del2009- que, com a interins, tenien re-coneguts triennis, se'ls reconeguerael dret a percebre durant la fase depràctiques la remuneració corres-ponent més els triennis reconeguts.Doncs bé, la Conselleria ha anunciatque el professorat en pràctiquesd’enguany, és a dir, els opositors del2009, cobraran els triennis durant lafase de pràctiques sempre i quan s’a-

cullen a l’article 10.3 esmentat quediu: “Els aspirants que havent supe-rat les fases del concurs i oposició jaestiguen prestant servicis remuneratsen l’administració com a funcionarisde carrera, interins o com a personallaboral, sense perjuí de la situació ad-ministrativa o laboral que d’acordamb la normativa vigent els corres-ponga, hauran de formular opcióper la percepció de remuneracions,durant la seua condició de funciona-ris en pràctiques, de conformitatamb el que preveu el Reial Decret456/1986, de 10 de febrer, modificatpel Reial Decret 213/2003, de 21 defebrer”. STEPV es congratula de l’è-xit de la campanya i que finalmentl’administració aplique la seua prò-pia normativa i desbloquege una si-tuació injusta que es venia arrosse-gant des dels darrers anys.

001166TTeellèèffoonn dd’’aajjuuddaa

DDoonneess mmaallttrraaccttaaddeess

3300 aannyyssccoommuunniiccaanntt--nnooss

wwwwww..iinntteerrssiinnddiiccaall..oorrgg//sstteeppvv

6 / 228 / OCTUBRE 2009

AllioliEn la roda de premsa de l’inici de curs,Alejandro Font de Mora, va reiterar l’a-posta del seu departament per “l’en-senyament plurilingüe” que, segonsell, es tradueix en la posada en mar-xa de tres centres de primària que im-partiran el 80% de les matèries en an-glés, un model que no ha estat con-sensuat en la mesa sectorial ni elConsell Escolar Valencià.STEPV ha recordat que “un mo-

del d’ensenyament plurilingüe ha degarantir que l'alumnat valencià do-mine les dues llengües oficials en elmateix nivell de competència i, coma mínim, una llengua estrangera enacabar els seus ensenyaments obli-gatoris”. El Sindicat recorda que cal“implantar els programes d'im-mersió lingüística i d'ensenyamenten valencià en la totalitat dels cen-tres públics i privats i assegurar-nela continuïtat en secundària obli-gatòria i postobligatòria”. Quant a la introducció d'una pri-

mera llengua estrangera a partird’Infantil i Primària, regulada en laLOE, STEPV planteja que “l'admi-nistració ha d’ampliar les plantillesi dotar els centres de professorat es-pecialista en anglés, crear grups re-duïts per a garantir la seua eficàciai posar en marxa un pla específic deformació en llengües, en l’horari detreball”. Conselleria no ha considerat cap

d’aquestes mesures i està recon-vertint llocs de primària en llocsd’anglés, aprofitant el professorathabilitat en aquesta llengua. Això,adverteix STEPV, “empitjora la qua-litat de l’ensenyament, perquè lamaniobra es presenta falsamentcom un increment de professoratque impartirà la matèria Infantil iPrimària”. L’ampliació progressivad’aquest pla a altres centres enpròxims cursos, prossegueix el Sin-dicat, “perjudicarà l’ensenyamentdel valencià, que no compta amb lesmateixes garanties ni està en el ma-teix pla d’igualtat que el castellà”.

IInnffrraaeessttrruuccttuurreess ii aajjuuddeessQuant a les noves infraestructuresescolar, el conseller no va fer cap re-ferència a l’eradicació del milerd’aules prefabricades esteses per totel País. Quant a les ajudes per lacompra de llibres de text, l’admi-nistració encara no s’ha compromésa garantir que els materials i els tex-tos curriculars siguen gratuïts. Elmateix ocorre amb altres servies fo-namentals, com el transport, elmenjador escolar i d’altres com-plementari, així com les activitats ex-traescolars. Les despeses de les famílies va-

lencianes en el capítol educatiu du-rant el curs 2009/10, són les méselevades de tot l’estat, uns 993 eu-ros, només superades per la Co-munitat de Madrid i Catalunya.

Una dura realitat que contrasta amb la propaganda de laConselleria

Infantil i Primària Secundària

El passat 15 de setembre va començarel curs per a 318.037 alumnes d’ESO,batxillerats i cIicles formatius al PaísValencià, distribuït entre 371 centrespúblics i 473 concertats i privats. STEPV ha realitzat 91 enquestes

d’entre els 371 instituts públics, unamostra significativa per extrapolar elsresultats al conjunt de centres de se-cundària. D’aquestes dades en des-taquem:

Plantilles 51 centres (el 61% delsenquestats) han manifestat que tenenla plantilla incompleta perquè elsfalta professorat de diverses espe-cialitats. Per tant, molts centres co-mençaran el curs amb manca deprofessorat. InfraestructuresUn 20% dels centrestenen barracots destinats a tots tipusd’usos i especialment a aules d’ESOi Batxillerat. El 38% dels centres en-questats tenen més de 20 anys i no-més una desena d’aquests han tingutalguna remodelació o adaptació desd’aquesta fins ara.Algunes de les queixes més co-

munes dels centres respecte a ins-tal·lacions se centren en aspectes

com problemes en desaigües i cal-deres per a les dutxes del gimnàs, de-ficiències de construcció en centresnous, esquerdes estructurals, gote-res, manca d’espai per ubicar l’a-lumnat, humitats, calefacció defi-cient...Alumnat En quasi la meitat dels cen-tres s’ha incrementat el nombre d’a-lumnat, bàsicament per l’oferta denous cicles formatius i els Programesde Qualificació Professional Inicial(PQPI) que han permés recuperaralumnat que no haguera obtingut elGraduat Escolar.Batxillerat tecnològic Dels centresenquestats, 25 havien sol·licitat un bat-xillerat tecnològic, però la Conselleriaha denegat a 10 d’aquests centresaquesta modalitat de batxillerat.Ensenyament en valencià L a Conse-lleria no ha autoritzat moltes de lespeticions de nous grups en valencià(tal com denunciava el Sindicat a fi-nal del curs passat) en molts centres.La catalogació lingüística dels llocs detreball de secundària continua senseaplicar-se, amb la qual cosa es per-judica a aquest alumnat.

El Sindicat va fer un sondeig en uns 400centres d’Infantil i Primària. Aquestssón els resultats.Plantilles Centenars de places esta-ven sense cobrir. En els centres Es-pecífics d'Educació Especial i en lesaules d'integració en centres d'Infantili primaria faltava personal especia-litzat: fisioterapeutes, educadors ieducadores...Anglés a E. Infantil i Primària Aproxi-madament el 50% dels centres en-questats podran impartir la matèriad’anglés, tot i que en molts casos sen-se mestre especialista sinó amb mes-tres de primària amb l’habilitaciód’anglés, amb la qual cosa, part de lestasques que venien realitzant (su-ports, reforços, guàrdies, etc.) es de-dicaran a impartir aquesta llengua,empitjorant, doncs, la qualitat de l’a-tenció educativa.Aules prefabricades En general, esmantenen les mancances d’espaisen els centres, (espais habilitats pera biblioteca, audiovisuals, psicomo-tricidad, etc). També s’ha constatat quehi ha molts centres necessitats de re-formes urgents: calefaccions, banys,espais saturats, manca de gimnàs, bi-blioteca, menjador... Moltes d’aques-tes reformes s’haurien d’haver dut en-davant per adaptar els centres a laLOGSE (1990) i, ara, a la LOE (2006).El percentatge de centres d’infantil iprimària que encara no tenen lesadaptacions fetes se situa al voltantdel 76%.S’han detectat alguns casos en

què tot el centre es troba en barracotsa Alacant, Torrevella, Guardamar delSegura, La Xara, El Perelló, Montse-

rrat, Alaquàs, Torrent, Catarroja, Se-daví, Almassora, Castelló, Onda…EpC en anglés Aquest curs es com-pleta el calendari d’aplicació de la LOEen tercer cicle de Primària i, en con-cret, en la impartició de l’assignatu-ra d’Educació per a la Ciutadania en5è de Primària. La intenció de laConselleria era d’obligar a impartiraquesta assignatura en anglés, comva passar en Secundària el curs pas-sat. Finalment, l’obligatorietat s’haconvertit en voluntarietat per als cen-tres d’impartir-la en aquesta llengua.Dels centres enquestats pel Sindicat,només un impartirà EpC en anglés ila majoria han optar impartir-la en va-lencià (75%).Aquestes dades confirmen la man-

ca de planificació de Conselleria per aimplantar en tots els centres docentsla LOE pel que fa a la incorporació d’u-na llengua estrangera en Educació In-fantil i Primària. Aquesta incapacitat decomplir la llei contrasta amb la propa-ganda del Conseller del seu pla pluri-lingüe que es concreta en tres centres,que ni tan sols ha sigut capaç de con-sensuar amb la comunitat educativa.

Comença el curs amb lesplantilles incompletes i centres en mal estat

El consellerpresenta el cursamb dadesmanipulades i improvisacions

TEST SINDICAL A L’INICI DE CURS

ENSENYAMENT

Les despeses de lesfamílies valencianes eneducació durant el curs2009/10, són de les méselevades de tot l’estat

PLANTILLES INCOMPLETES

CIUTADANIA EN ANGLÉS

MANCA DE PROFESSORAT D’ANGLÉS

BARRACOTS

RETALLS PRESSUPOSTARIS...

Centres de secundària ambbarracots En percentatge

Llengua en què s’imparteix EpCNombre de centres

VALENCIÀ ANGLÉS

300

1

20%

Representants de la Plataforma perl’Ensenyament Públic es van concentrardavant el col·legi número 2 de Vila-marxant (el Camp de Túria), on el pre-sident de la Generalitat i el conseller

d’Educació inauguraven el curs esco-lar. Un portaveu de la Plataforma va lle-gir el manifest que s’havia enviat alsclaustres i a les ampes, per a ser lle-git en l’inici del curs. En acabar l’acte,

Francisco Camps i Alejandro Font deMora van abandonar el centre per laporta de darrere, per a evitar la protestade les persones concentrades. D’altrabanda, el proper 24 d’octubre se cele-brarà la primera Jornada de Platafor-mes del País Valencià, al Centre Octu-bre de València.

La Plataforma es concentra en la inauguració del curs pel president Camps

Allioli “Canviar la política educativa de l’ad-ministració, caracteritzada per l’acti-tud impositiva i prepotent, que ha dutl’ensenyament públic a una situació in-èdita, fruit d’un preocupant dèficit de-mocràtic del govern valencià i de laConselleria d’Educació: recessió delsdrets laborals, repressió i persecuciópolítica contra professorat, direccionsde centres i d’entitats, manca de vo-luntat de negociació i d’arribar aacords, imposició de normes absurdes,boicot al valencià…”. El comunicatpúblic de STEPV, presentat amb mo-tiu de l’inici del curs 2009/10, recordaque en el curs anterior “la resposta delprofessorat i de la comunitat educati-va ha sigut massiva, unànime i con-tundent. Les mobilitzacions i l’èxit dela vaga del 28 d’abril obrin la porta al’esperança”. El Sindicat ha reiterat lanecessitat de “canviar els màximsresponsables de la Conselleria d’E-ducació i d’obrir un procés de nego-ciació, amb voluntat d’assolir acordsque beneficien el sistema educatiu i noobeïsquen als criteris partidistes delgovern valencià”. En l’inici de curs,STEPV ha elaborat una relació amb elsprincipals conflictes que segueixenlatents, “per l’actitud intransigent delconseller Font de Mora”.

Adjudicacions telemàtiques El nouprocés d’adjudicació telemàtica deplaces docents en infantil i primària,amb l’oposició de STEPV, ha provocatnombrosos problemes, molts delsquals amb acabat amb desenes de re-clamacions que l’administració hadesestimat. Molts mestres s’han ha-gut de desplaçar fins a destins mésllunyans, i han empitjorat la seua qua-litat de vida.

Anglés en educació infantilSegueixensense dotar els llocs de treball que, peraplicació de la LOE, s’han de cobrir pera impartir la segona llengua estrangeraen el primer cicle de primària i en elsegon d’infantil. La Conselleria no haampliat les plantilles, sinó que haprocedit a reconvertir llocs de primà-ria en anglés, aprofitant el professorathabilitat en aquesta llengua. A més, elsprogrames de compensació, atenció al'alumnat nouvingut i amb necessitatseducatives específiques exigeixen tin-dre més professorat.

Personal d’administració i serveisElscentres d’infantil i primària necessitenPAS per a atendre la ingent burocrà-cia, que en molts moments col·lapsaels col·legis.

Noves plantilles La Conselleria s’hanegat a negociar unes noves plantilles

per a adaptar els centres a les novesnecessitats derivades de la LOE.

Salut laboralContinuen pendents d’a-plicació els acords i normatives en ma-tèria de salut laboral del professorat:plans d’autoprotecció de centres; co-ordinadors i coordinadores de salut la-boral de centre; planificació de la vi-gilància de la salut dels docents; re-coneixements mèdics preceptius;vigilància epidemiològica; decret sobreadaptació dels llocs de treball perraons de salut.

InfraestructuresHi ha més d’un milerd’aules prefabricades o barracons, entotes les ciutats i en molts pobles. Desde 1996 no s’ha acabat cap dels pro-grames d’infraestructures del governdel Partit Popular —mapa escolar, Cre-aescola, Milloraescola—. L’últim epi-sodi que mostra la falta de planifica-ció del Consell és l’anunci d’un noumapa escolar en el marc de la futuraLlei Valenciana d’Educació.

Fracàs escolarEls índexs de fracàs es-colar al País Valencià són dels més altsde l’estat, i les mesures per combatre’lsi els recursos de l’administració sónclarament insuficients per a abordar elproblema.

Més privatitzacióEn les ciutats i poblesmitjans, és constant el creixement denoves unitats concertades. S’afavoreix,amb diners públics, el creixement decentres privats que ja abracen tots elstrams educatius, inclosos els no obli-gatoris, mentre no s'inverteix sufi-cientment en la xarxa pública.

Desplegament de la LOEL’aplicació dela Llei d’Educació al País Valencià, ambun desplegament de caire partidista, haafectat el professorat interí, el de Fi-losofia i el Tecnologia, entre altres. Lanormativa pendent de desplegar s’hanegociat tard i malament, i no s’haaprovat amb el consens de la comunitateducativa.

Ensenyament en valencià Els ensen-yaments en valencià s’han vist greu-ment afectats. Malgrat la demanda d’a-lumnat i els acords dels claustres i con-sells escolars, la Conselleria hadenegat a molts centres les sol·licitudsde noves línies. L’ensenyament en va-lencià només arriba al 25% de l’a-lumnat, majoritàriament en la xarxapública i amb greus problemes percontinuar els estudis en aquesta llen-gua en els instituts.

Ciutadania en anglésL’obstinació de laConselleria d’impartir Educació per ala Ciutadania en anglés ha sigut des-

autoritzada pel Tribunal Superior deJustícia del País Valencià. Malgrataixò, el conseller es nega a demanardisculpes a la comunitat educativaper la seua gestió en aquest tema.

Gestió democràtica L'aplicació inte-ressada de la LOE ha provocat ungreu retrocés en la gestió democràti-ca dels centres docents. L’administracióha perseguit determinats directorsde centres per sostindre diferènciesideològiques. El director de l’institut LasNorias, de Monfort, s’enfronta amb unasanció de tres anys d’inhabilitació. Eldirector del col·legi Eduardo López Pa-lop, de població, no ha estat renovat enel càrrec i se li ha obert un expedient.Alguns d’aquests punts, presents en elmanifest de la Plataforma per l’En-senyament Públic —que van motivarles importants mobilitzacions del curspassat i la vaga del 28 d’abril— se-gueixen pendents de resoldre. Peròtambé hi ha altres temes pendents denegociació, reivindicats pel Sindicat elsdarrers anys.

Jornada escolar L’administració con-tinua negant-se a obrir la negociaciósobre la jornada i el calendari escolars.

Les noves realitats socials demanennous models de jornada i temps es-colars més adequats a les necessitatsde la comunitat educativa. Una jorna-da contínua permetria que l'alumnatcobrira les seues necessitats en acti-vitats esportives de base, culturals,musicals, aprenentatge d'idiomes es-trangers, que en les actuals circums-tàncies només està a l’abast de les fa-mílies amb més recursos econòmics.

Professorat interíEducació s’ha negata tancar un nou acord de millora de lescondicions laborals de 15.000 docentsen situació d’interinitat, un col·lectiuque encara es regeix per un acord de1993.

Nou acord retributiu L’aplicació del’acord retributiu del maig de 2007 con-clou pel gener de 2010, amb el com-promís de negociar un nou marc. Enaquest context, STEPV ha advertit queexigirà garanties per tal que el pro-fessorat valencià se situe entre els mi-llor retribuït de l’Estat i que els incre-ments salarials afecten tot el profes-sorat i que no establisca diferènciessalarials per realitzar un mateix treball.

OCTUBRE 2009 / 228 / 7

ENSENYAMENT

Objectiu: represa de les negociacions i dimissió de l’equip de Font de MoraSTEPV assenyala que continuarà treballant “per un canvi real” de la políticaeducativa del govern valencià

AllioliLa massificació, una oferta insuficientde places i unes instal·lacions obsole-tes i mal preparades és el trist pano-rama amb què s’han topat, des de prin-cipi de curs, els claustres de profes-sorat i un total de 70.000 alumnes de290 centres d’ensenyaments artístics,escoles oficials d’idiomes i escoles deformació d’adults, que pateixen unaproblemàtica que no és nova.

Escoles oficials d’idiomesLes EOI han experimentat una de-manda creixent que no es corresponamb l’escassa oferta de places quepresenta l’administració, i amb l’estatde les instal·lacions, sovint obsoletesper a prestar el servei educatiu. El pro-fessorat reclama la construcció denous centres, alguns dels quals estananunciats des de fa anys. Finalment,l’última normativa de la Conselleria,

pendent encara d’adaptar-se a laLOE, no preveu les noves formesd’accés a aquests ensenyaments. Elprofessorat de les EOI ha denunciat lasituació d’aquests centres, i la novanormativa dictada de la Conselleria,que amenaça l’oferta dels idiomes mi-noritaris. La manca de voluntat ne-gociadora per part de l’administraciópodria provocar la convocatòria de mo-bilitzacions en el sector.

Formació de persones adultesEls centres de FPA reclamen des de fatemps el compliment dels compromi-sos que preveu la llei de formació depersones adultes (1995). Demanen unpla de construcció; l’adequació i dig-nificació dels centres, per a garantir encondicions dignes l’oferta educativades de l’alfabetització fins al graduat enESO; l’elaboració d’una normativa,amb plans territorials específics; la sig-natura del conveni general multilate-ral entre la Generalitat i les corpora-cions locals, per a reordenar les com-petències i el finançament de la FPA;l’increment de personal d’adminis-tració i serveis i la dotació d’equips mul-tiprofessionals. Un altre problema,agreujat per la crisi econòmica, ésl’augment de la demanda per a obtin-dre el títol de graduat escolar. A con-seqüència d’això, les ràtios han expe-rimentat un significatiu increment.

Les EOI i elscentres d’adultsdenuncien queEducació elsmenysprea

Els problemesd’infraestructures i lasempre creixent demandade places en aquestscentres es repeteixen anyrere any

La manca de voluntatnegociadora per part del’administració podriaprovocar mobilitzacions

A.S.

8 / 228 / OCTUBRE 2009

ENSENYAMENT

Aprovats els estatuts de l’InstitutSuperior d’Ensenyaments Artísticssense consultar el professorat

AllioliEl govern valencià ha aprovat els esta-tuts de l’Institut Superior d’Ensenya-ments Artístics (ISEA), constituït fados anys, sense que durant aquesttemps se n’haja informat la mesa sec-torial d’Educació, on està representatel professorat. Com que es tracta d’untràmit preceptiu, perquè afecta lescondicions laborals dels docents, STEPVha presentat un recurs contra la dis-posició.L’ISEA, creat en 2006 i dependent de

la Conselleria d’Educació, té tretzecentres d’ensenyaments artístics su-periors: l’escola d’art dramàtic, elsconservatoris de música i dansa i les es-coles d’art i superiors de disseny i de ce-ràmica. Els estatuts de l’ISEA, redactats

per l’administració sense cap debatamb els representants del professorat,contenen punts que ultrapassen lesseues funcions, com ara els processosde selecció dels docents o l’elecció dela direcció dels centres, entre altres. Se-gons els estatuts, l’institut gestionaràels centres, el personal que hi treballa,l’alumnat i els estudis que s’hi impar-teixen.STEPV ha manifestat que “seguirà

atenent al desenvolupament de l’ISEAi vetlarà pels interessos del profes-sorat, especialment pel mantenimentde les borses de treball”. Aquests en-senyaments compten amb l’índexmés alt de professorat interí de totsels sectors.

AllioliEl programa Ítaca per a la modernit-zació de la gestió informàtica, pressu-postat amb més de sis milions d’eurosi presentat en el seu dia pel consellerFont de Mora amb tota la pompa, s’haconvertit en un malson per als centresd’infantil i primària. El programa ambquè la Conselleria va dotar tots els cen-tres públics valencians —col·legis, ins-tituts, escoles oficials d'idiomes, con-servatoris i altres centres públics d'en-senyament preuniversitari— estàconnectat a un superordinador ubicaten la mateixa la Conselleria d'Educa-ció, des d'on es gestiona tota la infor-mació, tant de l'alumnat com del pro-fessorat. Totes les escoles han verifi-cat múltiples errors en el sistema, quehan provocat conflictes i alteracions or-ganitzatives. En alguns casos, fins i tot,els problemes han acabat amb la pa-ciència dels equips directius i el pro-fessorat, que ha manifestat la seua in-dignació per les reiterades fallades.

“Desapareixen” alumnes matriculatsen els llistats, hi ha noms que es mo-difiquen sense cap explicació, s’impe-deix la tramitació de les beques detransport i de menjador escolar... Les fal-tes d'assistència a classe del setembre,per exemple, no s’han pogut introduir nigestionar des d’Ítaca, que també ha im-pedit actualitzar els horaris docents. Elcaos provocat pel programa informàticen la gestió de les beques de menjadorha impedit fer el càlcul del total d’u-suaris, una dada imprescindible per apoder contractar el personal educador.Amb el programa de gestió Ítaca,

l’administració pretenia agilitzar les tas-ques burocràtiques dels centres edu-catius, però el material tecnològic nohi va anar acompanyat d’una dotació depersonal administratiu per a gestionar-lo. El resultat, comprovat pertot arreu,és que el programa no resol els pro-blemes de gestió. Més de dos mil cen-tres públics en pateixen les conse-qüències.Els centres educatius realitzen una

complexa tasca burocràtica que ne-cessita personal administratiu, unareivindicació reiterada per STEPV. Elsequips directius supleixen aquestes ca-rències amb una dedicació extra per agestionar assumptes decisius per a lacomunitat educativa, com ara la tra-mitació de beques.

Les fallades enel programaÍtaca provoquenproblemesorganitzatiusals centres

Els equips directiusreclamen que se’ls doteamb personaladministratiu

Iniciat el contenciósadministratiu contral’ordre de batxillerat

STEPV ha recorregut per la via con-tenciosa administrativa contra l’ordrede modalitats de batxillerat, aprovadaper la Conselleria i publicada en el Dia-ri Oficial del 30 de juny. D’acord ambel procediment legal, Educació hatraslladat el recurs a la instància ju-dicial que ha de continuar-ne el pro-cés. L’actual redacció de l’ordre de bat-xillerats, que estableix les modalitatsdiürna, nocturna i a distància, impedeixque els centres puguen oferir la mo-dalitat de Ciències i Tecnologia, si notenen un mínim de dotze alumnes, iaules adequades per a cursar les as-signatures que conformen la brancatecnològica. El Sindicat entén quel’ordre vulnera la legalitat ja que dis-crimina l’alumnat que vol cursaraquesta modalitat.Prèviament, l’as-sociació de professorat de Tecnologia,junt amb STEPV, CCOO, UGT i CSIF, ha-vien presentat un recurs d’alçadacontra l’esmentada ordre..

Milers de docents esqueden sense cobrar lanòmina del setembre

La descoordinació entre les conselle-ries d'Economia i Hisenda i la d’Edu-cació està en l’origen de la indignaciód’una part de docents, bona part inte-rins, dels milers que han canviat dedestinació com a conseqüència delconcurs de trasllats o dels procedi-ments d’adjudicacions de places i decomissions de serveis, als quals l’ad-ministració no va ingressar la nòminadel setembre. STEPV va demanar ex-plicacions als responsables de la Con-selleria d’Educació i una solució im-mediata. El problema, que s’arrosse-ga des de cursos anteriors, afectaespecialment la direcció territoriald’Educació d’Alacant, que manca depersonal per a gestionar les nòminesdel personal que a principi de cadacurs ha modificat la seua destinació la-boral. Les conseqüències del malfuncionament administratiu són par-ticularment greus per al professoratamb càrregues familiars i per a la ma-

joria dels docents que ha de fer fronta despeses inajornables com ara hi-poteques, lloguers o desplaçamentsdiaris fora del lloc de residència.

Arxivada la denúnciacontra Font de Mora perles sentències del català

La sala civil i penal del Tribunal Su-perior de Justícia del País Valencià(TSJCV), presidida per Juan Luis de laRúa, ha decidit arxivar la denúncia deSTEPV contra el conseller d’Educació,Alejandro Font de Mora, per incom-pliment de sentències i malversació defons públics per no afegir la FilologiaCatalana entre les titulacions quepermeten l’exempció de la prova de va-lencià en les convocatòries d’oposi-cions en els cossos de mestres i de se-cundària. La sala argumenta que sen-tències anteriors del TSJCV i delTribunal Suprem consideren “equiva-lents ambdues titulacions [...] i per tantels posseïdors de l’esmentada titula-ció queden exempts de realitzar la pro-

va de coneixements del valencià”. Lasala desestima la invocació del delic-te de malversació de fons perquè “lescostes dels processos seguits perl’administració no són aliens a la seuapròpia activitat com a tal”. Amb tot iaixò, es reconeix que “la inclusió ex-pressa de l’esmentada titulació deFilologia Catalana en les successivesordres evitaria els plantejaments queara ens ocupen i possiblement altresprocessos contenciosos administra-tius”. La interlocutòria no admet re-curs.El Sindicat ha informat que con-tinuarà presentant recursos contra lesordres d’oposicions docents “mentreno es reconega expressament la titu-lació de Filologia Catalana com a và-lida per a l’exempció de les proves devalencià”.

Les irregularitats en el procés de redacció dels estatuts de l’ISEA i lamanca d’informació en la mesa d’Educació motiven el recurs de l’STEPV

El MEC, amb lesuniversitats privades

El BOE del 9 d’octubre publicava laresolució que autoritza determi-nats títols de grau, com el DissenyMultimèdia i Gràfic i el de Dissenyde Moda, a la Universitat CamiloJosé Cela de Madrid i el títol deCiències de la Dansa a la Universi-dad Europea de Madrid. La dispo-sició que beneficia les dues uni-versitats privades comporta “unaclara competència amb els cen-tres d’ensenyaments artístics su-periors, que no tenen rang univer-sitari però que, d’acord amb la LOE,expedeixen titulacions de grau,equivalents a tots els efectes a lesuniversitàries”, ha denunciat laConfederació de STES, la qual haanunciat que hi interposarà un re-curs en contra. La disposició, apro-vada pel Consell de Ministres del 4de setembre, contradiu les prome-ses de l’anterior titular de depar-tament d’Educació —un compro-mís de l’aleshores secretàriad’estat, Eva Almunia, que continuaen el seu lloc—, la qual va negarque el govern donaria via lliure ales pretensions de les universitatsprivades. El Sindicat considera in-acceptable que en la mesura hajapogut pesar l’interés de l’actual mi-nistre de beneficiar les dues uni-versitats referides.

Escola d’Art i Superior de Disseny de València / A.S.

Els problemes hanacabat amb la paciènciadels equips directius i el professorat

OCTUBRE 2009 / 228 / 9

ESPECIAL GRIP A

La salut, segons l’Organització Mundialde la Salut (OMS), és «l’estat completde benestar físic, mental i social, nosolament l’absència d’afeccions o ma-

lalties». L’extensió del concepte al món del tre-ball és ben clara: una bona salut és garantiad’un treball ben fet.En els darrers mesos, una nova malaltia, ja

catalogada per les autoritats sanitàries com apandèmia, irromp per tot el món. La grip A ésuna variant del virus de la grip comuna o esta-cional, i les seues simptomatologies no sónmassa diferents. Tanmateix, els mitjans de co-municació no han escatimat recursos per aabordar la nova malaltia. Alguns asseguren quehi ha en joc poderosos interessos econòmics demultinacionals farmacèutiques que pretenencrear entre la població un estat d’alarma i depor, pels suposats efectes de la malaltia. Tam-bé hi ha qui lleva ferro a l’assumpte i diu que non'hi ha per a tant. Aquestes últimes veus es re-colzen en l’anàlisi de l’evolució de la malaltia al’hemisferi sud, on els seus efectes no han siguttan virulents com s’esperava.Ningú no discuteix, però, que per a evitar el

contagi les úniques mesures adequades són leshigièniques: rentar-se sovint les mans ambsabó, no tossir o esternudar a la cara d’un altrei usar mocadors de paper o fer-ho en la màne-ga. Per les seues característiques, la grip A,serà difícil d’aturar, llevat que ens aïllem elsuns dels altres o ens mantinguem a més d’unmetre dels altres, distància que permetria tren-car la cadena de transmissió.Però les persones són sers socials. Vivim,

ens relacionem i interactuem amb la resta desemblants; la pròpia organització social i labo-ral impossibilita l’aïllament radical per a evitarel contagi. Pel que fa al món del treball, i mésconcretament en l’àmbit educatiu, és molt difí-cil posar-li fre a la grip A per les característi-

ques d’aquests entorns. Com en qualsevol altresector de la societat, la malaltia serà igual debenigna o de maligna que la grip convencional.I entre tanta controvèrsia mediàtica, l’admi-

nistració valenciana, una vegada més, fa tardper a informar els centres educatius i per adesenvolupar plans que garantisquen la nor-malitat en els moments de màxima incidènciade la malaltia i que asseguren un sistema desubstitucions del professorat malalt que resulteàgil, ràpid i eficaç.Sense un pla ben definit, perillen les garan-

ties en l’organització dels centres i en les condi-cions laborals del seu personal. La inexistènciadels coordinadors i coordinadores de salut labo-ral a cada centre —denunciada en nombrosesocasions pel Sindicat— dificulta que progressenles actuacions en matèria informativa i preventi-va. Aquesta coordinació permetria vehiculitzareficientment en cada centre tota la informació al’abast. La Conselleria, però, segueix incomplintuna mesura aprovada ara fa més de dos anys.La previsió de crear una comissió perma-

nent de coordinació de responsables d’Educaciói Sanitat, sense comptar amb els representantsde les treballadores i dels treballadors, no ga-ranteix que el seguiment de l’evolució de la ma-laltia i les informacions que se’n donen, siguentransparents i objectives. Contràriament al ques’ha aprovat en altres departaments, com araJustícia i Administracions Públiques, la Conse-lleria d’Educació no ha dotat els centres de re-cursos econòmics extraordinaris per a fer fronta les mesures d’higiene enfront de la pandèmia—mocadors de paper, hidroalcohols…—. L’ad-ministració sembla ignorar la ja escassa parti-da de despeses de funcionament amb què dotal’educació pública. Educació oblida també im-partir instruccions a les empreses de gestió in-directa de determinats serveis, com el trans-port escolar, el menjador o la neteja.

Davant la grip A:les responsabilitatsde la Generalitat

La Generalitat s’ha limitat a repetir les reco-manacions del Ministeri d’Educació i el de Sa-lut, sense adequar-les ni adaptar-les a la rea-litat educativa. Des del mes de juliol, STEPVha exigit a la Conselleria d’Educació, de ma-nera urgent i extraordinària, que es reuniscaamb els sindicats i que convoque el comité deseguretat i salut laboral. La petició encara noha sigut atesa per les autoritats. El Sindicattambé ha sol·licitat reunir-se amb la comissióparitària de seguretat i salut en el treball pera desenvolupar protocols que desenvolupenles mesures d’intervenció. STEPV planteja al’administració valenciana “treballar de valenten l’assumpte, amb la màxima eficiència i ra-pidesa” i fer efectives les següents mesures:� Les directius establertes al pla —que jahauria d’estar elaborat i en vigor— han de serclares i factibles per a ser aplicades al centrei a l’aula. Cal definir què cal fer quan qualse-vol persona del centre, estudiant o personaltreballador, presente símptomes de grip, iproporcionar les eines necessàries per a fer-hi front.� Cal una planificació amb anticipació sufi-cient, amb una previsió de substitucions per

si es produeix un pic de l’epidèmia.lEn la comissió permanent de coordinació had’estar la representació de les treballadores idels treballadors, a través dels delegats i de-legades de prevenció. S’ha de traslladat totala informació necessària a les persones i alsòrgans corresponents.� Les directrius s’han de fer efectives en totsels centres, públics, concertats i privats, perevitar situacions de desconcert entre el pro-fessorat i les famílies.� Cal una formació específica sobre la grip Aper al professorat, per a aclarir dubtes sobrecom aplicar les recomanacions.� Les escoles han de disposar de recursos,facilitats per l’administració, que faciliten l’a-plicació de les recomanacions: sabó als lava-bos, mocadors i eixugamans de paper, serveide neteja instruït i suficient…� Les mesures organitzatives que comportenmodificacions de les condicions laborals delprofessorat i dels equips directius han de sernegociades amb la representació sindical delsdocents en els òrgans pertinents. Senseaquesta negociació prèvia no es pot responsa-bilitzar la direcció dels centres.

A.S.

Exigències a l’administració

10 / 228 / OCTUBRE 2009

QUÈ ÉS LA GRIP A?

EL VIRUS H1N1

La nova grip, anomenada grip A H1N1, és una malaltia de les vies respiratòries provocada per un virus molt contagiós. Aquest virus té l'origen en tres virus diferents.

3 Virus de la grip porcina

1 Virus de la grip humana

2 Virus de la grip aviària

Aquests tres virus es combinen en el porc i donen lloc a un de nou.4

En algun moment, encara no se sap quan, aquest nou virus s'hauria trans-mès, per via respiratòria, als humans.

5

Manteniu l'habitació amb entrada de llum solar, ben ventilada i airejada amb la finestra oberta una vegada al dia. No us automediqueu mai i utilitzeu els serveis de salut amb responsabilitat.No compartiu utensilis de menjar ni coberts. Eviteu beure d'un mateix got. Als primers símptomes, utilitzeu els analgèsics i antitèrmics habituals.Seguiu estrictament les recomanacions dels professionals sanitaris.Manteniu-vos ben informats i no doneu crèdit ni als rumors ni als comentaris.

Té tractament? Es pot previndre?

La nova grip està causada per un virus que no té cap tractament. Així i tot, existeixen medicaments que, sempre que s'administren durant les primeres 48 hores de la malaltia, fan que siga més suportable, s'acurte i els símptomes siguen més lleus. Aquests medicaments són d'ús qüestionable, ja que poden tindre efectes secundaris i només poden ser receptats per un metge.

Existeix una vacuna considerada la millor forma de previndre la nova grip, la qual es prepara cada any depenent dels diferents tipus de virus que circulen pel món. Sol ser ben tolerada, però no es pot administrar a persones amb al·lèrgia a les proteïnes de l'ou, amb antecedents de reacció greu a la vacuna o que hagen patit la síndrome de Guillain-Barré sis setmanes abans de la vacunació.

Nàusees, vòmits i diarrea

Febre alta (igual o superior a 38º C)

Augment de la secreció nasal, congestió

Tos, mal de coll i de cap, dificultats a l’hora de respirar

Telèfons de consulta

Fases d’alerta en una pandèmia

Una pandèmia és una malaltia epidèmica estesa a molts països i que afecta alhora molts individus del mateix país. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) utilitza una sèrie de fases d'alerta de l'1 al 6 per informar de la gravetat del brot i de les mesures necessàries que cal prendre.

> Risc baix de casos humans

> Risc elevat de casos humans. Alerta de pandèmia

> Transmissió nul·la o li-

mitada entre humans

> Proves majors de transmissió entre humans

> Proves significatives de transmissió entre humans

> Proves d'una trans-missió sostinguda i eficient entre humans

1

2

3

4

5

6Fase actual de la pandèmia

Mesures preventives bàsiques

Grups de risc

> Dones embarassades.

> Persones amb malaltia pulmonar crònica

(inclosa displàsia broncopulmonar, fibrosi

quística i asma moderat-greu persistent).

> Persones amb malaltia cardiovascular

crònica (exclosa la hipertensió).

> Persones amb diabetis mellitus tipus I i

tipus II amb tractament farmacològic.

> Persones amb insuficiència renal

moderada-greu, pacients en diàlisi.

> Persones amb hemoglobinopaties i

anèmies moderades-greus.

> Persones amb asplènia (falta de la melsa).

> Persones amb malaltia hepàtica crònica

avançada (hepatitis crònica, cirrosi hepàti-

ca).

> Persones amb malalties neuromusculars

greus (esclerosi múltiple, altres).

> Persones amb immunosupressió (inclosa

l'originada per la infecció pel VIH o per

fàrmacs o en els receptors de trasplanta-

ments).

> Persones amb obesitat mòrbida (índex de

massa corporal igual o superior a 40).

> Menors de 18 anys que reben tractament

continuat amb àcid acetilsalicílic, per la

possibilitat de desenvolupar una síndrome

de Reye.

A més…

La nova grip es contagia de persona a persona, a través de les secrecions de nas i boca quan tossim, esternudem, parlem o cantem; o per contacte directe amb l'ajuda de les mans o els petons. És una malaltia extremadament contagiosa a partir de l'aparició dels primers símptomes. Els llocs amb major risc de contagi són espais tancats com guarderies, escoles, residències d'ancians o albergs.

6 metres

Com es contagia?

Telèfon d'informació i atenció al ciutadà del Ministeri de

Sanitat i Política Social

901 400 100 (informació no mèdica)

Centre d'Atenció Telefònica de la Conselleria de Sanitat

900 100 355

Quins són els símptomes

El fet que aquest virus també posseïra un component humà facilita que es puga transmetre de persona a persona per via respiratòria, que és com s'ha contagiat. Per tant, el contagi no pot produir-se mai per menjar carn de porc, ni per la ingesta de cap altre aliment.

El virus pot afectar persones de totes les edats, i algunes mutacions importants poden causar complicacions greus i arribar a provocar la mort, sobretot a nens i gent gran. La la nova grip no és un simple refredat o una grip estacional. Les dues classes de grip són malalties respiratòries agudes i tenen símpto-mes compartits, però el microorganisme que causa la grip porcina és diferent.

Quedeu-vos a casa, si esteu malalts. Fins 24 hores després de baixar la febre, manteniu el distanciament social.

Feu servir mocadors de paper per tapar-vos la boca i el nas quan tossiu i esternudeu.

Llanceu els mocadors de paper després de fer-los servir a un recipient tancat.

En una sala d'espera o de camí a la consulta del metge, la utilització d'una mascareta pot evitar contagiar altres persones.

Renteu-vos sovint les mans amb aigua i sabó o preparats amb alcohol. Minimitzeu el contacte de les mans amb secrecions respiratòries.

Beveu líquids amb abundància (aigua, sucs...). És recomanable el consum de productes rics en vitamina C, com les mandarines i el suc de taronja natural.

Font: OMS, Ministeri de Sanitat i Política Social, Conselleria de Sanitat i elaboració pròpia / Gràfic: Amadeu Sanz

OCTUBRE 2009 / 228 / 11

QUÈ ÉS LA GRIP A?

EL VIRUS H1N1

La nova grip, anomenada grip A H1N1, és una malaltia de les vies respiratòries provocada per un virus molt contagiós. Aquest virus té l'origen en tres virus diferents.

3 Virus de la grip porcina

1 Virus de la grip humana

2 Virus de la grip aviària

Aquests tres virus es combinen en el porc i donen lloc a un de nou.4

En algun moment, encara no se sap quan, aquest nou virus s'hauria trans-mès, per via respiratòria, als humans.

5

Manteniu l'habitació amb entrada de llum solar, ben ventilada i airejada amb la finestra oberta una vegada al dia. No us automediqueu mai i utilitzeu els serveis de salut amb responsabilitat.No compartiu utensilis de menjar ni coberts. Eviteu beure d'un mateix got. Als primers símptomes, utilitzeu els analgèsics i antitèrmics habituals.Seguiu estrictament les recomanacions dels professionals sanitaris.Manteniu-vos ben informats i no doneu crèdit ni als rumors ni als comentaris.

Té tractament? Es pot previndre?

La nova grip està causada per un virus que no té cap tractament. Així i tot, existeixen medicaments que, sempre que s'administren durant les primeres 48 hores de la malaltia, fan que siga més suportable, s'acurte i els símptomes siguen més lleus. Aquests medicaments són d'ús qüestionable, ja que poden tindre efectes secundaris i només poden ser receptats per un metge.

Existeix una vacuna considerada la millor forma de previndre la nova grip, la qual es prepara cada any depenent dels diferents tipus de virus que circulen pel món. Sol ser ben tolerada, però no es pot administrar a persones amb al·lèrgia a les proteïnes de l'ou, amb antecedents de reacció greu a la vacuna o que hagen patit la síndrome de Guillain-Barré sis setmanes abans de la vacunació.

Nàusees, vòmits i diarrea

Febre alta (igual o superior a 38º C)

Augment de la secreció nasal, congestió

Tos, mal de coll i de cap, dificultats a l’hora de respirar

Telèfons de consulta

Fases d’alerta en una pandèmia

Una pandèmia és una malaltia epidèmica estesa a molts països i que afecta alhora molts individus del mateix país. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) utilitza una sèrie de fases d'alerta de l'1 al 6 per informar de la gravetat del brot i de les mesures necessàries que cal prendre.

> Risc baix de casos humans

> Risc elevat de casos humans. Alerta de pandèmia

> Transmissió nul·la o li-

mitada entre humans

> Proves majors de transmissió entre humans

> Proves significatives de transmissió entre humans

> Proves d'una trans-missió sostinguda i eficient entre humans

1

2

3

4

5

6Fase actual de la pandèmia

Mesures preventives bàsiques

Grups de risc

> Dones embarassades.

> Persones amb malaltia pulmonar crònica

(inclosa displàsia broncopulmonar, fibrosi

quística i asma moderat-greu persistent).

> Persones amb malaltia cardiovascular

crònica (exclosa la hipertensió).

> Persones amb diabetis mellitus tipus I i

tipus II amb tractament farmacològic.

> Persones amb insuficiència renal

moderada-greu, pacients en diàlisi.

> Persones amb hemoglobinopaties i

anèmies moderades-greus.

> Persones amb asplènia (falta de la melsa).

> Persones amb malaltia hepàtica crònica

avançada (hepatitis crònica, cirrosi hepàti-

ca).

> Persones amb malalties neuromusculars

greus (esclerosi múltiple, altres).

> Persones amb immunosupressió (inclosa

l'originada per la infecció pel VIH o per

fàrmacs o en els receptors de trasplanta-

ments).

> Persones amb obesitat mòrbida (índex de

massa corporal igual o superior a 40).

> Menors de 18 anys que reben tractament

continuat amb àcid acetilsalicílic, per la

possibilitat de desenvolupar una síndrome

de Reye.

A més…

La nova grip es contagia de persona a persona, a través de les secrecions de nas i boca quan tossim, esternudem, parlem o cantem; o per contacte directe amb l'ajuda de les mans o els petons. És una malaltia extremadament contagiosa a partir de l'aparició dels primers símptomes. Els llocs amb major risc de contagi són espais tancats com guarderies, escoles, residències d'ancians o albergs.

6 metres

Com es contagia?

Telèfon d'informació i atenció al ciutadà del Ministeri de

Sanitat i Política Social

901 400 100 (informació no mèdica)

Centre d'Atenció Telefònica de la Conselleria de Sanitat

900 100 355

Quins són els símptomes

El fet que aquest virus també posseïra un component humà facilita que es puga transmetre de persona a persona per via respiratòria, que és com s'ha contagiat. Per tant, el contagi no pot produir-se mai per menjar carn de porc, ni per la ingesta de cap altre aliment.

El virus pot afectar persones de totes les edats, i algunes mutacions importants poden causar complicacions greus i arribar a provocar la mort, sobretot a nens i gent gran. La la nova grip no és un simple refredat o una grip estacional. Les dues classes de grip són malalties respiratòries agudes i tenen símpto-mes compartits, però el microorganisme que causa la grip porcina és diferent.

Quedeu-vos a casa, si esteu malalts. Fins 24 hores després de baixar la febre, manteniu el distanciament social.

Feu servir mocadors de paper per tapar-vos la boca i el nas quan tossiu i esternudeu.

Llanceu els mocadors de paper després de fer-los servir a un recipient tancat.

En una sala d'espera o de camí a la consulta del metge, la utilització d'una mascareta pot evitar contagiar altres persones.

Renteu-vos sovint les mans amb aigua i sabó o preparats amb alcohol. Minimitzeu el contacte de les mans amb secrecions respiratòries.

Beveu líquids amb abundància (aigua, sucs...). És recomanable el consum de productes rics en vitamina C, com les mandarines i el suc de taronja natural.

12 / 228 / OCTUBRE 2009

ESPECIAL GRIP A

L'administració educativa és la res-ponsable de garantir que als centresde treball s'hagen pres les mesuresnecessàries, no solament per com-

batre la propagació de la pandèmia, sinó perminimitzar al màxim les repercussions que lagrip A puga ocasionar a la prestació del serveipúblic, a la qualitat d'aquesta prestació i a lescondicions de treball dels treballadors i treba-lladores.És, per tant, indispensable que els protocols

d'actuació no indiquen sols mesureshigièniques, preventives i resolutives, sinó queproposen models organitzatius, que obliguentambé a la mateixa administració a crearrecursos complementaris i a planificar-ne lagestió. Perquè siguen funcionals, aquestsmodels han de ser participatius i amb un altgrau d'autogestió. Quant a aquests models organitzatius, el

pes de la seua gestió ha de recaureprincipalment en l'administració, l'única capaçde garantir, per la seua capacitat políticaglobal, que els serveis públics funcionen ambnormalitat i que les condicions de treball delprofessorat adscrit als centres siga l'òptim, enqualsevol circumstància. Als centres educatius, el protocol comet un

error ben habitual: carrega l'equip directiu ambmés competències de les que ja li atorga lanormativa, sense que, en contrapartida,s'assignen més recursos i s'assenyale com esgestionaran. L'estructura administrativa quedissenya el protocol és, com sempre, piramidal—equip directiu, inspector, responsablespolítics— i el professorat i el personal nodocent adscrit al centre no són beneficiaris decap estratègia, ni informativa ni formativa. Elsreajustos estructurals que cada centreeducatiu ha d'aplicar davant la incidència de lapandèmia es deixen en mans del lliure arbitride l'equip directiu sota la coordinació d'unacomissió mixta educativosanitària, ambl'assessorament del servei de prevenció, elnomenament de personal considerat essencial,la supervisió de la inspecció educativa icomptant amb un inventari de mesureshigièniques de retalla i apega.Però qui fa què, en companyia de qui, inspirat

en quins criteris i amb quins objectius previstosquan al centre educatiu ocórreguen certescoses? Qui ha d'elaborar aquest pla d'actuació,semblant al plans d'autoprotecció de riscoslaborals que encara no s'han universalitzat alscentres per deixadesa de l'administració? Enl'esborrany de protocol del servei de Prevencióde Riscos Laborals del Sector Docent noUniversitari això és un secret, o no s'ha volgutespecificar. El protocol tampoc no aclareix perquè no es recorregué, per exemple, als delegats

i les delegades de prevenció, els quals tenen,per llei, unes competències assignades, uncamp d'acció delimitat, també per llei, i comptenamb una formació bàsica, amb un horari per adedicar-s'hi. A més, amb una estructura pròpiaorganitzada, els delegats i les delegades deprevenció poden ser un bon referent per alscentres educatius. L'esborrany del protocol nomenciona, ni una sola vegada, aquestespersones.Ningú no ha previst tampoc que, en general,

els treballadors i les treballadores dels serveispúblics disposen d’una informació suficientsobre la nova grip, no com a ciutadans iciutadanes sinó com a treballadors itreballadores. Si no disposen d'aquestainformació, els resultarà difícil imaginar-se aquins riscos laborals s’exposen i com podenevitar-los, de quina manera es pot mantindreel funcionament òptim del servei i quina podriaser la seua aportació professional en lesestratègies preventives i resolutives.És a dir, no hi ha hagut cap intenció, per

part de l'administració, d'informar-ne elstreballadors i les treballadores del’ensenyament, ni s'ha invertit cap mesura permillorar el seu nivell de competència per mitjàd'un programa de formació, abans que elservei públic s'haja vist sensiblement afectatper l'embat de la pandèmia. Que n'hi hauriahagut prou? Segons molts docents consultats,n'hi hauria hagut prou amb accionsplanificades i immediates que evitaren l'estatde desorientació i confusió en què ara mateixes troben. Què han de saber, quines actitudshan de cultivar, quins criteris els hand'orientar, quins objectius han de seguiraquests treballadors i treballadores?L'administració valenciana, sens dubte, s'haquedat ostensiblement curta.Una altra qüestió del dia a dia als centres

educatius són els mecanismes de substitucióde baixes laborals. L'esborrany de protocol delservei de Prevenció de Riscos Laborals delSector Docent no Universitari anuncia unsistema de suplències intern, però esdesconeix si l'administració pensa fer un esforçi augmentar el calendari, la intensitat il'eficàcia de l’actual sistema d'adjudicacions devacants per suplir les incapacitats laboralstemporals del professorat.Una altra qüestió a considerar és si la

recomanació de l'esborrany de no tancarcentres educatius —llevat de casos moltconcrets— i d’establir suplències internesentre el personal essencial respon al fet quel'administració aposta per la baixa intensitat dela pandèmia o cau en la ja coneguda actitudentre alguns paisans del “ja us apanyareu”. Enfi, paciència i el cap a la faena.

Contra l'alarma social:informació

LLa grip A H1N1 es reflectirà en unesdades estadístiques contundents,però els rumors poden fer més malque la mateixa malaltia. No es trac-

ta d'una afirmació gratuïta: es fonamenta enfets constatats en els quals el pànic ha jugatun paper multiplicador de les conseqüènciesd'una catàstrofe col·lectiva.Cal, per tant, contrarestar aquests rumors

amb informació veraç, i fer servir lesestratègies i els mitjans necessaris perquèaquesta arribe a tot el món, de la maneramés ràpida possible i amb el missatge mésentenedor i suggeridor. El correntd'informació ha de ser constant i lainformació ha d’estar permanentmentactualitzada. Els rumors s'alimentenprincipalment de l'existència de llacunesinformatives, dels estats emocionals alterats,de la desesperació col·lectiva, de la desraó. Icom més creix l'onada de rumors méscomplicat és calmar la mar picada queprovoca.Els rumors, a més, es cobren les seues

víctimes, que, en aquesta pandèmia, seranels afectats i les afectades. Com en elsperíodes més foscos de l'edat mitjana, lesvíctimes, a més de patir la infecció, seranobjecte de discriminació social. No es potpermetre aquest tipus de discriminació. Enaquest terreny, la informació és el millorremei.Qui té l'obligació d'informar-ne?

Fonamentalment, les administracions

públiques amb competències en els sectorson s'haja produït la crisi o el conflicte. D'altrabanda, però, les organitzacions socials tambés'han d'implicar en aquesta tasca perquètenen un compromís amb els seus afiliats,amb els seus associats, i amb l'àmbit ciutadàen què desenvolupen la seua acció social.Si el que pretenem, davant una crisi

sanitària d'aquesta envergadura, és establirun canal informatiu, caldra afanyar-se per aestructurar-lo i donar-li forma, perquè elsrumors corren més de pressa i s'escampen amés velocitat que la informació que voldesmentir-los. En aquest sentit, ésimprescindible ser rigorosos amb la tria decontinguts informatius, els criteris i lesestratègies per a difondre’ls. Quan es tractade desactivar la bomba de rellotgeria delsrumors sobre la pandèmia de la nova grip,totes les precaucions són poques. Cal buscarla major efectivitat possible, també perprevenció: per evitar la incidència de lamalaltia i les seues seqüeles socials,laborals, sanitàries i econòmiques. Encomunicació, tant de mal poc provocarl’excés com el dèficit d’informació.Tanmateix, convé no caure en el parany deconsiderar que la rumorologia és sempreinexacta, desestructurada, mancada detrellat. Res més lluny d'aquesta percepció,perquè el rumor té un alt poder de seducció,enganxa emocionalment, venç amb facilitatla feble resistència de l'interlocutor iestableix les bases operatives perquè la

transmissió es façacom més promptemillor, amb méscontundència i ambmés vehemència.Quan ens n'adonem,estem perdent elpartit contra aquestesinformacions errònies,malintencionades imanipuladores.Per descomptat,

l'organització decampanyesinformatives éscompetència del'administració, peròno cal perdre de vistaen quins aspectespoden col·laborar

moltes organitzacions, com ara elssindicats, sobretot als centres de treball i,fins i tot al cercle de relacions personalsmés pròxim. ¿Quantes vegades hem deixatcórrer un comentari alarmista infundat quehem sentit mentre preníem un café o enuna reunió? La nostra inhibició provoca queel rumor genere desassossec a altrespersones. Si no coneixem totes lesrespostes hem de promoure el debat, moltelemental si es vol, sobre afirmacionssense contrastar. Amb tot, cal unainformació exhaustiva, i mitjans perquètothom puga accedir-hi.Cada persona pot contribuir al combat

contra els rumors infundats, lesinformacions parcials i l'anecdotarisimplista que amb tota seguretatembolcallarà l'evolució de la pandèmia. Enaquest sentit, cal que tothom incidisca en elentorn social i laboral més immediat, perconvertir la informació en una eina capaçde desarborar els factors que alimentenl'alarma social.

Una bona organitzacióevita riscos

El rumor té un alt poder de seducció, enganxaemocionalment, venç ambfacilitat la feble resistència de l'interlocutor

Les campanyes informativessón competència del'administració, però podencol·laborar-hi moltesorganitzacions

OCTUBRE 2009 / 228 / 13

ESPECIAL 30 ANYS D’ALLIOLI

TRENTA ANYS MÉSENS ESPEREN

Poques vegades ens aturem. En el Sin-dicat, cada vegada que traiem al ca-rrer un exemplar d’Allioli comencem apensar en un altre. Garantir l’eixida

puntual de les nostres publicacions implica par-ticipar en una carrera que mai no s’atura. AlPaís Valencià, vam ser els primers en treure unarevista, hem fet vora de tres-centes edicions or-dinàries i extraordinàries. I com no en teníemprou, se’ns van ocòrrer altres iniciatives quetambé han estat imitades, una vegada i una al-tra, pels altres sindicats: calendaris, guies infor-matives de concursos, oposicions i adjudica-cions, cartells sobre la nòmina, els permisos...Ens vam avançar a complementar l’edició im-pressa amb un web, que ara mateix és una einade referència indispensable per a l'ensenyamentvalencià. Per a millorar el servei, hem dotat derecursos a l’àrea de comunicació i publicacions ihem ampliat el seu equip humà. Tot per a asse-gurar un objectiu, posar la informació a l’abastde les persones: són elles les que, al capdavall,han de prendre decisions. La política de comu-nicació és sens dubte un puntal clau per a la de-mocratització de l’acció sindical. A l’abril de1997 vam inaugurar el nostre web. Amb uns ini-cis tan modestos —poc més d’un miler de visi-tes al mes— era difícil imaginar un futur coml’actual. En més de dotze anys, però, les visiteshan crescut de manera exponencial. A puntd’enregistrar els deu milions d’accesos, el webés el complement de la revista impresa, l’altracara d’un mateix compromís.Disposem d’un bon equip de treball i d’unes

bones instal·lacions, però no sempre ha estat

així. Moltes vegades ens va tocar alhora escriu-re, maquetar, fotografiar, il·lustrar... I fer-ho encondicions ben adverses, on era normal acabard'enllestir-ho en la mateixa impremta. Eixe esforç ha estat reconegut per les treba-

lladores i els treballadors de l’ensenyament iaixí, des de 1987, fer l’Allioli posterior a cadaprocés electoral és una festa en la Redacció. Elprofessorat no ha deixat de regalar-nos unanova majoria electoral i ens torna a exigir conti-nuar en el tall.Hem gaudit i ens hem sentit orgullosos d’ha-

ver publicat articles que han tingut un ampliressò, o edicions emblemàtiques, com el núme-ro extra dedicat a Joan Fuster. En distints mo-ments, hem presentat aquestes edicions espe-cials en societat i ho hem aprofitat per a feste-jar-ho: hem ballat i ens hem divertit a la salutd’Allioli. A vegades, amb edicions singulars, comun número extra que li vam regalar a VicentLuna i Pilar Ganuza, companys de Benicarló ques’acabaven de jubilar. Però també hem treballatplens de ràbia i d’impotència, amb els ulls plo-rosos, quan hem hagut d’escriure per a acomia-dar-nos de companyes i companys imprescindi-bles, entre altres, Melchor Botella, Anna Ros,Juan Gómez, Toni Viñas o, en aquest mateixexemplar, de Mingo Ortolà, persones estimadesque avui haurien d’estar ací.Alguns no érem periodistes i hem hagut de

fer un llarg recorregut, des del voluntarisme i laimprovisació, per a aprendre a escriure i a dis-senyar la informació amb programes informà-tics que ens semblaven al principi impossiblesde manejar. Però, sobretot, hem tingut la sort de

fer amics i amigues,desplegant complicitatsque ens han ajudat a su-perar les nostres man-cances.Jaume Muñoz va ser

el primer protagonistad’aquest miracle infor-matiu. Després hem es-tat Vicent Esteve i jo ma-teix els qui, en distintsperíodes, hem dirigit lapublicació. Al marge de qui comandara la naude l’Allioli sempre hem tingut clar que es tracta-va d’un projecte col·lectiu de molta gent quèquasi sempre hi aporta de manera anònima elsseus coneixements. Amb aquesta gent hem in-tercanviat aprenentatges i il·lusions, sense per-dre mai de vista el rumb que ens guia: construiruna eina útil per al treball sindical.En trenta anys de presència ininterrompuda,

l'evolució de la revista ha avançat en paral·lelals canvis educatius, i ha estat testimoni de fetsdecisius. En l’anterior edició commemorativadels 30 anys vam rescatar de la memòria difi-cultats i reptes d’altres moments perquè per auna organització jove com la nostra, sense lli-gams amb cap organització social o política, erafonamental garantir l'eixida regular d'unes pla-nes que en poc de temps es van convertir en in-dispensables per a la pràctica sindical.Hem fet molta faena. M’ho recordava un sin-

dicalista com Vicent Maurí quan repassava l’al-tre dia la col·lecció d’Allioli i em confessava ques’havia sorprés en comprovar la quantitat i qua-

litat del nostre treball sindical. Té raó, tot i quemoltes vegades no ens parem a pensar sobreles conseqüències de les nostres intervencions icom ens han servit de manera decisiva per aavançar.“De la màquina d’escriure a l’era digital.

Allioli és la principal revista d’informació i d’opi-nió sindical i educativa del País Valencià. El nos-tre web també ho és. La primera, des de 1979,l’altre des de 1997. L’una, amb quasi tres-centsexemplars publicats, l’altre, amb deu milions devisites. Sempre amb la informació al dia. Refle-xionant, opinant, amb transparència i rigor, i elcompromís de compartir la nostra mirada ambtots i amb totes, sense limitacions. Gràcies, so-bretot a les persones que ens lligen. Continuemcomunicant-nos.” Amb aquestes paraules tan-càvem l’edició commemorativa. Però la faena nos’hi atura. Trenta anys més ens esperem.

Joan Blanco Paz és director d’Allioli

HOMENATGE A LA GENERACIÓ DEL SINDICALISMEASSEMBLEARI I L’ESCOLA VALENCIANA

Joan Blanco Paz

14 / 228 / OCTUBRE 2009

ESPECIAL 30 ANYS D’ALLIOLI

Més de 400 persones s’aplegaven aGandia, el dissabte 17 d’octubre, percelebrar el 30è aniversari d’Allioli. Lacommemoració servia també per ahomenatjar la generació que, al finalde la dictadura i durant la primeratransició, va erigir el vitalíssim movi-ment assembleari d’ensenyants. Erala llavor del que seria, a partir de1979, el Sindicat de Treballadores iTreballadors de l’Ensenyament delPaís Valencià.

En un matí assolellat, amb unatemperatura esplèndida, el degoteigd’autobusos i de cotxes, arribats a lacapital de la Safor des de les distintescomarques, s’aturava al complex SanMarcos, on s’hi havia habilitat ungran menjador. A l’exterior del re-cinte, un jardí era testimoni de troba-des successives entre companyes icompanys de lluita que tornaven acoincidir, en alguns casos després demés d’una dècada. Intercanvis d’a-braçades, besades, somriures, re-cords, anècdotes... I l’alegria de com-partir, amb orgull, més de trentaanys, un projecte arrelat a la terra,per transformar l’escola i la societat.

En una taula, s’amuntegavencentenars d’exemplars de l’edicióextraordinària d’Allioli, que els as-sistents retiraven i fullejaven ambatenció, mentre un grup de dolçai-ners i tabaleters amenitzava l’am-bient. Dalt l’escenari, habilitat ambsenyeres i pancartes commemorati-ves, Beatriu Cardona —una jove sin-dicalista de Cocentaina— i LlorençGiménez —contacontes de profes-sió, també afiliat— donaven pas ales successives intervencions. Des-prés dels parlaments, en nom delsequips d’Allioli i del Sindicat —Jaume Muñoz, Joan Blanco, RosaRoig, Toni Piera, Vicent Mauri—,

arribava un dels moments mésemotius de la jornada: Pepe Gonzá-lez Box, històric militant de la VegaBaixa del Segura, repassava en nomde totes les persones homenatjadesels principals trets identitaris delSindicat. Les seues paraules, el tes-timoni d’una generació de personesque van posar els fonaments del’organització més important de l'e-ducació valenciana, servien per aconnectar vells i nous reptes. Elssons de la Muixeranga van clourel'acte. Els brindis, ja dins el menja-dor, posaven el colofó a una jornadaque ja forma part de la història, lanostra història.

UNA JORNADA HISTÒRICA

Ben acompanyats

A més de les persones homenat-jades, a l’acte de Gandia s’hi van su-mar distintes personalitats de la so-cietat civil valenciana i una àmpliarepresentació d’entitats, organitza-cions socials i partits polítics. Entreells, Zequi Castellano, Emili Piera iManolo Jardí (periodistes); DiegoGómez,Vicent Moreno, Vicent Ro-mans i Àngel Martí (Escola Valencia-na); Vicent Bataller (Federació MRPdel País Valencià); Lluís Hurtado(BEA); Josep Àngel Mas (Tirant loBlanc); Toni Gisbert i Robert Llorca(Acció Cultural del País Valencià);Àngel Giménez i Esteve Romero(USTEC-STES); Luis Montilla i PilarBalches (Confederació STES); BielCaldentey (STEi Illes Balears); JoséLuis López Lillo, Paco García i Enri-que Fuster (STE Regió de Múrcia);Manuela Ferrer (AFID); Pilar Sarrión(PSPV-PSOE); María Ángeles Martí-nez (EUPV); Enric Morera i FacundPuig (Bloc); Miquel Real (IniciativaPV). Entre les persones que es vanadherir a l’acte i van enviar una sa-lutació solidària, estava el directorde Cuadernos de Pedagogía, JaumeCarbonell.El Partit Popular, així com els

responsables de l’administració edu-cativa valenciana, que també estavenconvidats, no hi van assistir.

OCTUBRE 2009 / 228 / 15

ESPECIAL 30 ANYS D’ALLIOLI

ADÉS I ARA

L’Allioli de fa30 anys

VICENT ESTEVE

Tothom guarda una part del seu pas-sat en paper, tot i que no en siga cons-cient. Si traguérem de la capsa un re-but de la llum de fa vint anys, ens abo-

rronaríem, però si traguérem una nòmina, ensen faríem creus. I què dir dels pamflets revo-lucionaris que tanta tendresa ens inspiren? Su-perada la primera impressió, podríem re-construir el record, sempre sotmés a les re-gles de l'oblit. Escriure la història ja seria unaaltra cosa. De la pròpia, no podem ser més quetestimonis, però no autors. Una bona part delsnostres papers sindicals, dels nostres re-cords, algun dia també de la història de l’STEPV,es reuneixen al voltant d'un nom ple de remi-niscències sensorials: Allioli.Un Allioli de fa 30 anys ens conta moltes

coses de nosaltres mateixos. De nosaltres o,ara ja es pot dir, dels nostres pares. Percomençar, érem menys i menys“especialitzats”. Qualsevol de nosaltrespodia escriure la seua aportació a la revista ienviar-la a A bústia oberta. Tampoc no seriamolt difícil esdevindre Corresponsals, atésel nombre de comarques. Una firma invitadatenia el seu lloc reservat a Parle vosté, comara Joan Fuster, Vicent Ventura o JosepVicent Marqués. Per un forat anomenat Aixòera, guaitàvem als nostres ancestresescolars. I a Vidas ejemplares es feia unanota biogràfica, amb certa dosi d'humor od'ironia, però exempta de mala llet. Mestrescom érem, dedicàvem un Raconet al'expressió oral i corporal dels infants, justal damunt d'Anem d'excursió, perquè unpaís que no es coneix no es pot estimar. Calreconéixer que de tant en tant se'ns n'anavala mà: ¿Què feia Escriuen els xiquets—huidiríem i les xiquetes— en una revistasindical? Probablement, molta gràcia. Unaaltra contribució per pal·liar la ignorànciadel propi entorn va ser Història urbana, oqui era el tal que donava nom al nostrecarrer. No cal dir que la revista del sindicatdel valencià en donava lliçons: Millorem elllenguatge, amb un mestre de primera fila,com l'Enric Valor. A Claqueta es parlava decinema, i a Experiències, de treballs al’escola, per exemple: “Parque Alcosa. Unaescola en lluita”. Encara hi havia espai per auna secció sobre Els llibres i una altra,Boerias, que s'explicava així: “El campo dela legislación es áspero, farragoso y de nograta lectura en la mayoría de los casos ypara el común de los ciudadanos”. Cap alfinal es podia trobar Esplai, amb una claraintenció que trobem raonable. També espublicava molta informació sindical.Aquella revista intensiva i simpàtica,

una farmaciola d'urgència per a atendreles carències d'un temps famolenc, haesdevingut una publicació mésprofessional, més centrada en lainformació sindical i més connectada ambla resta del món, sense perdre ni un gramde la seua íntima inserció nacional. O nohem canviat totes i tots?

16 / 216 / OCTUBRE 2008

Des de noves talaies,tres dècades enllà,continuem atiant el focvora d’una nova llar,canosa ara, penada ans.Foníem els darrers llumsper obrir porta i finestresa cendroses, a opaquesi estrangulades dècades,closes en tardor perenne.Descloíem forrellatsacarnissats durant anys,dibuixant nou pervindre.Sense dret a la paraulanoves lliçons escrivíem.Ara, en dos mil nou, tres dècades enllà,continuem atiant focs, movent aturats rellotgeso enlairant corcats puntals.Alé en lliures primaverespintades de nostàlgia,cantem antigues corrandes,novelles cendres aventemper sobre de minses propostesi de paraules alienants.

Àlex Agulló(adaptació d’un poema dedicat al’Ovidi Montllor)

Trenta anysdesprés

ESPECIAL 30 ANYS D’ALLIOLI

Una part de la delegació de Castelló

OCTUBRE 2008 / 216 / 17

ESPECIAL 30 ANYS D’ALLIOLI

Sí, “ella” és real, de carn i os, primera condicióper a la gosadia i l'enteniment. És real i havingut a dinar. Mireu-la: és la generació que pelsanys setanta albirava la fi d'un “silenci antic imolt llarg”. I es va arromangar i es posà a pastarun nou País, on havia d'habitar una nova escola,riallera i esclarida, de casa, nostra, i tanmateixoberta al món de bat a bat.Sí, i tenia una rosa, el fruit madur d'una llavor

convenientment adobada amb amor a la terra,acaronada per la veu materna i protegida ambsaviesa. Que la rosa fora de paper no té massaimportància, o sí, ja que tot allò que en té,d'importància, acaba als papers. I sí, la rosatambé ha vingut. Mireu-la: és l'escola i l'institutque brollen en cadascú de nosaltres, quanparlem, quan treballem, quan lluitem. Són elspètals els infants, la jovenalla, els pares i lesmares, els ensenyants. No inclourem “elsamos”, només saben que manar. Aquests d'ací,tan agrupats, podrien ser el Sindicat. El perfum,a manera de senyal, és l'energia, la rauxa quesolem demostrar sempre que cal.

Fins que un dia d'aquells diesva manar l'ajuntamentque fos cremada la rosa,perquè allò no estava bé.

No cal dir, en aquesta història, qui ésl'ajuntament. Hem quedat que tot és als papers.La rosa no fou cremada, per bé que es vaintentar, i ja sabeu com es posa, de vegades,l'ajuntament. El poble no s'empassà allò que “noestava bé”, per molt que ho digués santa Rita osant Antoni del porquet.

Però, com una consigna,circula secretamentde mà en mà, per tot el poble,una rosa de paper.

I a aquella generació l'ha succeïda una altrala qual també ha vingut a dinar. Mireu-la: és lagent de l’any 2000, que continuen arromangats,amb les mans empastifades, perquè continuenel treball: quin quefer dóna la rosa!I així és com la rosa té vida pròpia, tot i que

siga de paper. De paper han sigut moltes de lesfogueres que ha encés l'ajuntament. Perquè hiha paper que és aliment, i l'aliment manté lavida, i mentre hi haja vida, sempre hi podràhaver una rosa, l'escola i el sindicat, ni que sigade paper.Gent lletrada com sou, s'haureu reconegut en

el poema i en la seua utilització metafòrica. Lapoesia parla de coses reals, més tractant-se deVicent Andrés Estellés. La bellesa de llenguatgeno resta credibilitat a la tragédia, a l'emoció ni ala militància.Aquesta trobada és, abans que res, un acte

d'agraïment. D'agraïment personal id'agraïment històric. Els ensenyants d'avui usdevem una escola pública potent, encarainsubstituïble, les millors condicions de treballque han tingut mai les treballadores i elstreballadors de l'ensenyament, la supervivènciad'una empenta renovadora i l'arrelament de totaçò a una realitat nacional. I també us devem la

creació de l'instrument que, encara hui, vetla pelseu manteniment i perquè siga possiblemillorar-ho abans de transmetre’l a les futuresgeneracions d'ensenyants. Es tracta delsindicalisme assembleari i autònom quevosaltres vau crear per a un temps ja passat,però que hem fet servir fins trenta anys després.Açò diu molt del vostre encert inicial. Per tant,per tot, moltes gràcies.Aquesta festa us l'han preparada alguns dels

vostres companys i companyes de generació,encara en actiu, i d'altres que no us han conegutperquè, quan han arribat al centre de treball o alsindicat, ja no hi éreu. Per unes hores, tindran,tindreu, l'oportunitat de conéixer-vos icomprovar que, efectivament, els uns sou tanimportants com es diu, i els altres seguramenttambé ho seran. En qualsevol cas, uns i altresfugirem dels mites.Comprovarem que quan algú com nosaltres

s'ha entestat a fer les coses bé, encara que sigacontracorrent, ho ha aconseguit. I tambécomprovarem que les generacions que ens hansucceït o estan a punt de fer-ho, corren el mateixrisc d'encertar o d'equivocar-se, com qualsevol.Finalment, eixirem d'ací amb la seguretat queallò que compta, que ha comptat durant aqueststrenta anys, és ser coherents amb nosaltresmateixos i honestos amb tothom. Els ho devemtambé als companys i companyes que no hanarribat fins ací. I com els trobem a faltar! Així, doncs, aquest acte és, també, la

renovació d'un compromís, just en un tempsdifícil per als treballadors i les treballadores,complicat per al futur de l'escola pública, quanestem immersos en el desgovern i la mésgrollera instrumentalització de la política.Precisament, quan som més necessaris.El sindicalisme assembleari i autònom,

nascut del compromís amb la gent del seu País ial servei d'una escola popular, democràtica ivalenciana, té i tindrà una llarga vida per davant.Amigues i amics, endavant amb l'STEPV!Secretariat Nacional de l’STEPVGandia, la Safor, 17 d’octubre de 2009

METÀFORA DE LA ROSAA LA GENT QUE ALBIRAVA LA FI D'UN “SILENCI ANTIC I MOLT LLARG”

La rosa és l'escola, l'institut i la universitat que brollen encadascú de nosaltres, quanparlem, treballem, lluitem

Els ensenyants d'avui us devemles millors condicions que hantingut mai les treballadores i elstreballadors de l'ensenyament

Les generacions que ens hansucceït o estan a punt de fer-ho,corren el mateix risc d'encertaro d'equivocar-se, com qualsevol

Ella tenia una rosa,una rosa de paper,d'un paper vell de diari,d'un diari groc del temps.

Pilar Sarrión, secretaria d’Educació del PSPV, Mari Ángeles Martínez, Coordinadorad’Educació d’EUPV i Enric Morera, Secretari General del Bloc

REPORTATGE GRÀFIC: ÀLVAR ANYÒ, GRÀCIA AUSIÀS, JORDI BOLUDA, ROSA ROIG, PEP RUIZ I TOMÀS TAPIA

Allioli Intersindical Alternativa de Catalunya(IAC), Intersindical Valenciana (IV) iSTEI–Intersindical de les Illes Balears(STEI-i) es van reunir, el 10 de setem-bre, per signar un protocol de treballunitari. Les tres organitzacions, tot i man-

tenint la seua autonomia, fa anys quemantenen una relació preferent i esta-ble en diversos assumptes sindicals, so-cials, culturals i lingüístics. Les tres in-tersindicals comparteixen a més his-tòria, llengua, cultura i una realitatsocial i econòmica molt semblant. Elprotocol té com objectius afavorir les re-lacions i el treball en comú en els di-ferents àmbits sectorials i transversals:la salut laboral, la política lingüística, elsmoviments socials, feminisme, el mediambient, la cooperació internacio-nal...Les tres organitzacions sindicalsreclamen l'establiment de marcs de re-lacions laborals propis, amb l’as-sumpció de les competències en ma-tèria laboral per part de la Generalitatde Catalunya, la Generalitat valencia-na i el Govern de les Illes Balears.Els sindicats s’han compromés a tre-

ballar “per aturar l’actual dinàmicamercantilista, privatitzadora i d’exter-nalització dels serveis públics, aixícom les contínues agressions que pa-teixen els seus treballadors i treballa-dores amb el tancament d'empreses,l'aprovació d’eros o la congelació sa-larial en el sector públic i privat. A més, les tres intersindicals han do-

nat suport a la campanya Televisiósense fronteres, en especial per a lalliure recepció de TV3 al País Valenciài les Illes Balears.

18 / 228 / OCTUBRE 2009

Les Intersindicals del PaísValencià, Catalunya i Balearssignen un protocol d'actuació

Diferents entitats socials, culturals, sin-dicals i cíviques, entre ells Intersindi-cal Valenciana, van participar en la pre-sentació de la Iniciativa de llei propo-sada a les Corts espanyoles per a queles emissions de TV3 es puguen rebreal País Valencià. Els responsables d'Acció Cultural

del País Valencià (entitat impulsora dela iniciativa) han destacat que el pro-jecte de llei pretén resoldre l'intent detancament de TV3 al País Valencià, peròtambé el reconeixement dels espais decomunicació català, basc i gallec.La campanya es concreta en la re-

collida d'un mínim de 500.000 signa-tures en el conjunt de l'estat espanyolfins el pròxim 24 de març.www.televisiosensefronteres.cat

Intersindical participa en la manifes-tació contra la pobresa A València,10.000 persones van eixir al carrer sotael lema: "contra la pobresa: més fetsi menys paraules". En la pancarta,Carmen Gómez, del Secretariat de laIntersindical. Intersindical i CAT vanportar una pancarta sota el lema: "lacrisi que la paguen els bancs i els rics".

El Moviment de Renovació Pedagògi-ca Col·lectiu de mestres de la Safor, ce-lebra en 2009 els 30è aniversari de laseua legalització, tot i que els inicis esremunten al 1974. Per a commemorar-ho, el Col·lectiu ha organitzat diversesactivitats sobre el passat i present delgrup, la inauguració d’una exposició re-trospectiva i diverses conferències.Més informació: www.mestrescomarquescentrals.cat

Presentada a València lainiciativa legislativapopular “per una televisiósense fronteres” per apoder veure TV3

30è aniversari de l’MRPCol·lectiu de mestres de laSafor

FENT CAMÍ

Membres de les tres Intersindicals reunits a Barcelona el 10 de setembre / Arxiu

Les tres organitzacions sindicals reclamen l'establimentde marcs de relacions laborals propis

Els mestres estan jugant un paper molt actiu enles protestes contra el règim encapçalat per Mi-cheletti. Bona part de les mobilitzacions i la re-sistència i contra el colp al país centreamericàestan protagonitzades per “una majoria de mes-tres” —n’hi ha uns 60.000—, els quals “fan unatasca molt important entre els estudiants, alsqui tracten de convéncer perquè no responguena les provocacions de les autoritats i les forcesrepressives”. Ho conta, a la seu de la Intersindi-cal, Beti Matamoros, portaveu del Frente Nacio-nal contra el Golpe de Estado en Honduras, queha viatjat a València per explicar la situació queviu el país i demanar la solidaritat de les institu-cions i les organitzacions socials.A més dels mestres, en el Frente, que té el

suport dels partits polítics, s’hi han incorporatartistes, intel·lectuals, professorat universitari ialtres professionals. La plataforma unitària dela resistència contra el colp exigeix el restabli-ment immediat de l’ordre constitucional. Laportaveu hondurenya puntualitza, però, que elFrente no es pronuncia sobre les posicions po-lítiques de Zelaya, tot i que exigeix el seu retorna la presidència: “No som defensors de Zelaya,nosaltres defensem el sistema democràtic, vo-lem eixir d’aquesta crisi amb la convocatòriad’una assemblea general constituent”.Tot i que no es corresponen exactament

amb els sindicats, Beti Matamoros comentaque, a Hondures, hi ha col·legis magisterials,les organitzacions del professorat que lluitenen defensa dels drets dels docents. “Però elscol·legis magisterials no s’autodefineixen coma organitzacions de classe, ni formen part decap central obrera”. Dels sis col·legis que hi haal país, els cinc més actius contra el colp d’es-tat han impulsat una vaga general en el sis-tema educatiu, que els dijous i els divendresparalitza totes les activitats en els centres.Com a represàlia per a aquesta mobilització, elrègim colpista ha suspés les quotes als col·le-gis, fet que significa que els docents han deixatde percebre els seus salaris.

Sis mestres mortsHondures, un país amb apenes cent anys d’història,recorda la representant del’oposició al colp, “ha estatutilitzat molt sovint pelsEstats Units com una pla-taforma per a invadir al-tres països llatinoameri-cans”. Des del colp d’estat,el nou règim només ha re-conegut quatre morts,com a conseqüència de larepressió dels agents ar-mats enviats per Miche-letti contra els manifes-tants opositors. “Peròaquests només són elsmorts oficials, perquè jatenim un informe que dónaa conéixer que hi ha moltsmés morts extrajudicials,entre ells sis mestres”,assegura la portaveu delFrente.Matamoros relata el cas

de l’últim mort, Félix, unmestre i actiu membre de

la resistència que solia anar amb la seua motodavant de les manifestacions per obrir el pas.“Félix desapareix inexplicablement un dia i s’i-nicia la seua cerca per tot arreu, es visiten elscentres sanitaris, s'hi fa una batuda molt in-tensa, però sense cap èxit. Tres dies després dela desaparició, el seu cos sense vida apareix in-explicablement en el depòsit d’un hospital, nose sap qui l’ha deixat allà. Les autoritats indi-quen que la mort s’ha produït “per atropella-ment”, però el seu cos no té senyals d’haver es-tat atropellat, tots els colps els té concentratsen el cap, amb senyals evidents d’agressionsfetes amb algun objecte contundent, com untub metàl·lic. La moto que duia Félix és desco-berta més tard, amagada en una comissaria depolicia, gràcies al treball dels col·legis magiste-rials”.

Repressió contra els sindicatsAmb una població de tres milions d’habitants,només el 7% d’hondurenys pertany a alguna deles organitzacions sindicals, que no reben captipus de transferència o ajuda per part de l’es-tat. Les dificultats per a poder constituir orga-nitzacions de treballadors i la dura repressiócontra els líders sindicals ajuda a entendre lesbaixes xifres d’afiliació, així com “la desafeccióde la gent per la política en un país on, en lesúltimes eleccions, hi va haver un 54% d’absten-ció”, indica Beti Matamoros. Arran el colp d’es-tat, les centrals obreres ultimen la convocatò-ria d’una vaga general.

OCTUBRE 2009 / 228 / 19

“Molts mestres estan impulsant laresistència i les mobilitzacions”Beti Matamoros, portaveu del Frente Nacional contra el Golpe de Estado en Honduras

FENT CAMÍ

Condemna generalitzada

El 28 de juny, a Hondures, un colp d’estatva acabar amb la destitució del presidentManuel Zelaya i la designació de RobertoMicheletti com a nou mandatari. Lesforces armades van violar el domicili deZelaya i el van expulsar del territorihondureny. El Congrés va decretar l’estatde setge i va suspendre les garantiesciutadanes contingudes en la Constitució.El nou govern no ha estat reconegut percap país ni cap institució internacional,com ara les Nacions Unides,l’Organització d’Estats Americans ni laUnió Europea, entre altres. Totesaquestes organitzacions condemnen elcolp d’estat i exigeixen la restitució deZelaya a la presidència del país.

Sindicalistes contral’esclavitud

Les molt adverses condicions laborals ila repressió que tradicionalment hanexercit els governs contra elstreballadors i les treballadoresd’Hondures expliquen la persistència deles maquiladoras, una mena de polígonsindustrials peculiars, amb molta màd’obra femenina que, segons explica BetiMatamoros, “són autèntics focusd’esclavitud”. Amb tot i això, subratlla,“hi ha dones i homes valents que hanaconseguit formar un sindicat en eixosllocs, a pesar de la duresa de la repressióque han patit. Gràcies al seu testimoni, elTribunal Permanent dels Pobles hacondemnat la situació que pateix la gentque treballa a les maquiladoras”.

El professorat, protagonista de la resistència contra el colp a Hondures

Estimado Pedro Polo: Espero te haya ido muy bien en tuviaje. Te comunico que el gobiernogolpista hondureño presidido porRoberto Michelety, decidió cancelarel año escolar hondureño a partir deayer 16 de octubre. De acuerdo a estedecreto las niñas, los niños y losjóvenes no deberán volver a claseshasta el próximo curso. Sin embargo,los docentes nos hemos rebelado entodo el país, en vista que, las leyeseducativas hondureñas expresantácitamente que el año escolarempieza el 1 de febrero y termina el30 de noviembre. El lunes 19 deoctubre seguiremos normalmente enclases y concluiremos nuestra laboreducativa el 30 de noviembre.Esta medida arbitraria es tomada

por el gobierno golpista paradesarticular la resistencia nacionalcontra el golpe de estado debido aque los educadores y educadorassomos una de las fuerzas principalesque luchamos por la restitución delorden constitucional que tiene entreotros objetivos la restitución delpresidente José Manuel ZelayaRosales a la Presidencia de laRepública, quien fue víctima de ungolpe de estado planificado yejecutado por la derecha nacional einternacional.La gran mayoría de los docentes

seguiremos en nuestras aulas connuestros educandos. El Ministerio deEducación está utilizando una seriede medidas intimidatorias hacia elmagisterio nacional, expresandoentre otras que a quienes noobedezcan se les cancelará sussalarios, inclusive, amenaza consanciones y destituciones.En el magisterio nacional, sobre

todo en la capital, se especula que apartir del 1 de noviembre serántomados los centros educativos por elejército nacional. Por el momentoestamos tomando algunas medidaspreventivas, por ejemplo sacar ladocumentación necesaria de lasescuelas para evitar que ladestruyan. Además, si el hecho se da,levantaremos una acta testimoniandolo sucedido. Te seguiré informandode lo sucedido. C.L.

ÚLTIMA HORA

Carta d’un mestrehondureny a PerePolo, de l’STEI-i

R. M. L.

Josep Lluís González MeseguerMingo Ortolà es va comprometre amb cos i ànima amb totes les tasques sindicals relacio-nades amb la salut laboral. Va serdelegat de prevenció del primercomité de seguretat i salut laboraldocent no universitari de València,del qual va arribar a ser secretari ipresident. El compromís, però, vacristal·litzar en 2004, en responsa-bilitzar-se de la coordinació de l’à-rea de Salut Laboral de l’STEPV.MIngo exigia que la prevenció

de riscos laborals fóra una realitaten l’àmbit de l’ensenyament. Per aaixò, calia canviar les condicionsque generen accidents o malaltiesrelacionades amb el treball, i cercar les que creen benestar.La pressió, la denúncia insistent

va donar els seus fruits amb lasignatura dels acords de juliol de2006. A l'octubre, però, les autori-tats se'n van desdir… Des de lla-vors, l'exigència i la mobilització endefensa de la salut, tasques on ellva deixar la seua empremta, hanmarcat l’actuació del Sindicat.Mingo va dinamitzar els òrgans departicipació, la comissió sectorialde seguretat i salut laboral i els tres comités del País Valencià.La unitat sindical va ser un clarobjectiu en el seu treball: sempreva intentar aconseguir mobilitza-cions i acords unitaris entre lesdistintes organitzacions. També vafer costat als companys i les com-panyes de l’ensenyament privat,els assessorava en les negocia-cions dels convenis i en les reu-nions plenàries. També va respon-dre amb cura a les demandes delsector sindical de les universitats.Estava estretament coordinat ambla Intersindical Valenciana, i col·la-borava amb els STES.Prestava una atenció especial a

la conscienciació i a la formaciódels treballadors i les treballado-res, es va vincular amb l’EscolaSindical Melchor Botella, i va es-criure molts treballs — Allioli, QSL,Intersindical, El Clarión, Cuadernosde Pedagogía...—. També va parti-cipar en campanyes sobre violèn-cia en el treball, el reconeixementde les malalties professionals, lasituació del professorat interí i iti-nerant, la convivència escolar, elsplans d'autoprotecció... Si la seua generositat, prepa-

ració tècnica i intel·ligència erennotòries, va sobreeixir en el tre-ball quotidià. Dia a dia, Mingo as-sessorava i donava suport, ambproximitat, sensibilitat i fermesa,al professorat que es presentavaen el Sindicat per patir distintsproblemes de seguretat i salut enel treball. D’ell vam aprendresempre. La presència del seu lle-gat, el testimoni del seu compro-mís amb el treballadors i les tre-balladores de l’ensenyament—amb la classe obrera— ensajuda a seguir aprenent.

Sentim la teua presència, Mingo

J.B.PSota les altes branques de les pinades de la se-rra de Gredos, un grapat de persones contem-plàvem, amb llàgrimes als ulls i el cor trencat,com era introduït, en una fosa cavada en aquellaterra aspra, el fèretre del combatent per la lli-bertat que acabàvem d’envoltar amb una impro-visada bandera roja. Eren les nou de la vespradai semblava com si el sol es resistira a pondre’s.Era el 19 de juliol i el company havia caigut eldia anterior, víctima d’un accident absurd i ines-perat. Un dels presents va proclamar “¡Mingo,hermano, no te olvidamos!”,multitud de punyss’enlairaren i amb la veu trencada per la ràbia,començàrem a entonar La Internacional, l’himnede la classe treballadora. Palada a palada, el fè-retre va anar cobrint-se d’una terra —roja— queanava barrejant-se amb les flors que hi llençavala gent. A poc a poc, la comitiva va anar disgre-gant-se i vam retornar als nostres llocs d’ori-gen. Deixàvem allí un tros de la nostra lluita, dela nostra memòria col·lectiva. L’esperit mariner imediterrani de la Marina oriünda de Mingo des-cansava per sempre més entre les muntanyesdel la Meseta que tant va estimar.Mingo, lluitador des de la més tendra adoles-cència, havia fet un recorregut imparable, sensetreva, tota sa vida. Des del compromís polític alcompromís social, amb una intensa vida sindicalque va desplegar durant més de vint anys enSTEPV, no hi ha hagut combat social que nocomptara amb la seua insubornable adhesió.Des de la rotunda radicalitat en defensa de lescauses justes, Mingo era, però, tranquil i conci-liador, disposat a escoltar i debatre, a convénceri ser convençut.A Gredos deixàrem un tros de les nostres

il·lusions i les nostres esperances. La lluitaencara és llarga i Mingo sempre restarà entrenosaltres.

Josep Manuel Esteve

IDel teu coll alçat dins una gran boiraix un començament d’estel madur,una corbella dolça, una dallaamable amb els humils, potent de l’iraque s’aixeca contra la injustíciade la confraria silent que no pot comprendre ni s’empassa la fel que, com cap de fibló, judica els actes.

IIDels teus ulls profunds d’encertat esguard,la calma que ara envaeix la presènciade multituds i soledats desprésde cada clamor, cada puny dreçat.Mai no haurem vist que s’alcen tants clavells,mai no haurem entés revolucions,la permanent crida de qui és sensat.Si encara no hem comprés pacientmentel cargol de mar de la teua oïda,no albirarem més horitzó que el murd’aquells que imposen o una miradadesenfocada, un llarg desesper.

IIIDel fil de veu que encara es repeteixcada paraula pren un eco fort,la vigència del gest generós,el fum d’un cigarret extraviata la porta del treball, un consell,la saviesa dels anys condensadaen una melodia greu i dolça,l’homenatge a la revolta senzilla:l’esperança que brolla del teu rostre,l’únic consol de la justa mesura,treballadors guarits pels teus afanys,assetjats empeltats de força nova,el megàfon que vol denunciar cada incompliment, cada acte, vergonyaque, com la nafra que cal desinfectar,es transforma en crit contra els covards.Com Sísif alliberat de la càrregaque es duu al turó, ara l’aixequem,ara entre tots redrecem el teu cosi, en aquesta amorosa cerimònia,et tornem a convocar entre els vius.

L’home que era terra i era estel

Gredos en la memòria

EN LA MORT DE MINGOORTOLÀ PLACOORDINADOR DE SALUT LABORAL DE L’STEPV

20 / 228 / OCTUBRE 2009

Acte d’homenatge en memòria deMINGO ORTOLÀ PLA (Dénia, 1960-Hoyo del Espino, 2009)Coordinador de l’àrea de Salut Laboral

Divendres, 6 de novembre, a les 20h.Sala d’Actes IES Benlliurecarrer Convent de les Carmelites, 13València 46010