CATÀLEG DE CONFERÈNCIEs - Confederació Cristiana d ... · Mestre i antropòleg. Director...

CATLEG DE CONFERNCIEs CURs 2016-17 PER A PAREs I MAREs

Presentaci

Informaci general

Conferenciants

Conferncies per a pares i mares

Conferncies per als alumnes

nDEX 04

06

08

18

90

4

Presentaci

Premiar?

Accs a internet?

Controlar els mbils?

Evitar les frustracions?

Que tinguin els seus diners?

Llibertat o normes imposades?

Controlar els amics que tenen o confiar?

Imposar un tipus dalimentaci a casa?

Prohibir o acceptar lesttica i les modes?

Activitats extraescolars o passar el temps a casa?

Que tinguin criteri propi o que obeeixin?

Valors de la societat o valors de la famlia?

Una de les lnies de treball de la CCAPAC s la formaci dels pares i mares, acompanyar-vos en el creixement dels vostres fills. Ens fem preguntes davant la realitat, com ara: Estudiar i fer els deures o ajudar a les tasques de casa?; Acompanyar-los en els disgustos o evitar les frustracions?; Activitats extraescolars o passar el temps a casa?; Premiar o castigar?; Que tinguin els seus diners o no cal perqu ja els paguem el que necessiten?; La bufetada educativa, educa?; Els avis i vies a primera lnia de foc? o Quines situacions de ciberassetjament es poden produir? Posem de nou a les vostres mans una nova edici del catleg de conferncies per tal de donar resposta a aquests temes i a molts daltres amb 60 propostes de 17 conferenciants avalats per la seva experincia i professionalitat. Hi trobarem:

- Una classificaci de les conferncies en quatre grans temes (plana 19)

creixement dels fills

actituds educadores dels pares i mares

pares i escola

el mn davui, lentorn on creixen els nostres fills desenvolupats, alhora, en centres dinters.

- Les etiquetes o tags, unes paraules descriptives que ajuden a classificar el contingut de la conferncia, facilitar trobar la conferncia que sajusti al tema, assumpte, qesti... que desitgeu abordar amb els vostres pares. Les trobareu indexades de la plana 21 a la 24.

- Els enllaos o hipervincles us facilitaran la consulta del catleg online. Trobareu, tamb, una srie de conferncies adreades als alumnes que lAMPA pot proposar a lescola, si ho creieu oport. Recordar-vos tamb que trobareu publicat el catleg a la nostra web www.ampas.cat > Accs restringit > Servei de conferncies. Finalment, demanar-vos insistentment que feu una valoraci de la conferncia que hgiu rebut (una sola valoraci per AMPA) a travs dun breu qestionari online que ens ha de permetre de millorar i introduir elements de renovaci en aquest servei. Tamb trobareu lenlla en el mateix apartat que us indicvem abans.

http://www.ampas.cat/

6

Informaci general

sERVEI

PREus

La CCAPAC ofereix el servei de conferncies sobre temes educatius adreat a pares i mares per realitzar a la vostra AMPA o escola En el present catleg trobareu una srie de temes a tractar i de conferenciants. Si teniu inters en daltres temes, feu-nos-ho saber. Localitzem ponents sobre els temes que us interessin.

Per al curs 2016-17, el preu de les conferncies est estipulat de la segent manera: 200 euros per a les AMPAs federades, ms el desplaament del ponent 250 euros per a les AMPAs no federades, ms el desplaament del ponent Pel que fa als preus del desplaament del ponent: est estipulat a 0,29 /km. En lapartat III del catleg (els nostres conferenciants) en podreu conixer el lloc de procedncia per tal defectuar un clcul aproximat del desplaament.

Per tal de conixer el grau de satisfacci de les conferncies que gestionem des de la CCAPAC i ajudar-nos a la millora contnua del servei que oferim a les AMPAs i als centres, sou pregats de donar resposta a un breu qestionari que podeu trobar a la web de la CCAPAC www.ampas.cat

Per contractar una conferncia per a la vostra AMPA, cal sollicitar-ho directament al conferenciant. Trobareu les seves dades de contacte a la fitxa de cada conferncia.

VALORACI

sOLLICITUDs

https://docs.google.com/spreadsheet/viewform?formkey=dDBUQW9BVER2THVDMTJyZ1ZtNVdjMHc6MA#gid=4http://www.ampas.cat/

8

Conferenciants

9

ANDREU AMAT, JULIO ____________________________________

Psicleg i Pedagog. Ha fet diversos estudis de postgrau en direcci de centres i formaci de professors.

Treballa a la FECC, com a consultor del Departament Pedaggic, on realitza funcions de formaci i assessorament a centres.

Procedncia: Barcelona Conferncies:

1. El Servei dEducaci de Catalunya i lescola concertada 2. Lorientaci acadmica i professional dels alumnes de 4t dESO

________________________________________ BATET ROVIROSA, MARIA

Diplomada en Magisteri per la Universitat de Barcelona i Mster en Promoci Econmica i Desenvolupament Econmic per la Universitat de Barcelona.

Ha collaborat amb ESADE com a tutora de nous projectes empresarials i impartit cursos de formaci vinculats a lemprenedoria a lEscola dAdministraci Pblica de Catalunya, a lIDEC de la Pompeu Fabra, a lEscola dAdministraci Pblica del Pas Basc, a la UOC i a la UIC.

Tamb formant, mestres de primria i professors de secundria.

Procedncia: Vilafranca del Peneds

Conferncies Pares - Mares: 1. Com educar els fills per fer-los ms decidits 2. Entrenar loptimisme. Clauer i instruccions ds 3. Pedagogia de la voluntat. Educar una autodisciplina amable i no

rigida Conferncies Alumnes: 1. Habiliteca. Habilitat Comunicativa 2. Habiliteca. Habilitat Creativa

10

BUJALANCE ARGUIJO, SARA ____________________________________

Llicenciada en Psicologia per la UB, en possessi del Certificat d'Aptitud Pedaggica (CAP) i Mster en Terpia Cognitiu Social tamb per la UB. T experincia en el tractament dels Trastorns de la Conducta Alimentria i en Terpia Familiar. Collabora amb lAssociaci contra lAnorxia i la Bulmia (ACAB) en el programa dajuda i acompanyament a familiars i malalts i amb la Fundaci Imatge i Autoestima (impulsada per ACAB) com a directora del programa de prevenci i promoci de la salut. Collabora amb la plataforma adolescents.cat en la gesti del consultori especialitzat sobre imatge corporal i alimentaci adreat a adolescents.

Procedncia: Barcelona Conferncies: 1. Loperaci biquini i altres mites alimentaris

___________________________________________ COLLET SAB, JORDI

Educador social, socileg i doctor en sociologia (UAB). Professor titular de sociologia de l'educaci a la Universitat de Vic. s professor als Graus de magisteri i de psicologia, a ms del Mster d'Educaci Inclusiva (UVic) i Mster de poltiques socials i mediaci (UB-UAB). Ha dirigit i participat en recerques com: "Noves famlies, noves poltiques", "Famlies, sistema educatiu i xit escolar", "Bones experincies locals contra la segregaci escolar", etc. Entre algunes publicacions: Projectes Educatius de Ciutat: un procs permanent. Revisi metodolgica 2008, "Siguen llamando a las puertas del centro: educacin y participacin", Famlies, escola i xit. Millorar els vincles per millorar els resultats, "Famlies noves: educacions noves i relacions noves amb lescola" o "Educar els fills s molt complicat ! Malestars actuals de la socialitzaci familiar".

Procedncia: Vic Conferncies: 1. Escola, famlies i xit escolar: millorar els vincles, millorar els

resultats

FABR MONTOLIO, JAUME ___________________________________

Mestre i antropleg. Director pedaggic dInfantil i Primria de lEscola Mare de Du de la Merc. Collaborador amb la FECC en formaci per a mestres.

Procedncia: Barcelona Conferncies: 1. Per qu diem SI quan voldrem dir que NO? 2. Qu toca a cada edat?

http://guix.grao.com/revistas/guix/382-competencies-basiques-en-lacute-educacio-fisica-a-primaria/families-noves-educacions-noves-i-relacions-noves-amb-lacute-escolahttp://guix.grao.com/revistas/guix/382-competencies-basiques-en-lacute-educacio-fisica-a-primaria/families-noves-educacions-noves-i-relacions-noves-amb-lacute-escola

11

_____________________________________________ FARRS PRAT, ROSER

Terapeuta, formadora i conferenciant en temes de creixement personal, autoconeixement, gesti emocional, educaci en valors, interioritat, lideratge, creativitat, comunicaci, vincles.... En lmbit educatiu s creadora i responsable del projecte Ser per Crixer i el projecte Dins Teu. Tamb s co-creadora del projecte de vida compartit Kulinicor Formaci: Mster en Ecologia Emocional. Mestria de Reiki. Postgrau en Tcniques dAdministraci i Gesti de Personal. Llicenciatura en Administraci i Direcci dEmpreses. Procedncia: Moi Conferncies: 1. Comunitat educativa som tots. Com caminar plegats? 2. Les relacions i vincles dins la comunitat educativa

IGLESIAS COLL, AnnA _________________________________________ Ha treballat 24 anys com a docent entre centres dEducaci Infantil i Primria. Ha estat directora del CEIP Josep Boada de Riudarenes, de 2001 a 2006. Coneix des de dins, les vivncies del mn escolar i familiar i ha treballat sempre en proximitat amb les famlies. Conferenciant des de lany 2000, des del 2009 treballa dassessora familiar i formadora de pares, mares i docents. Formada en Educaci emocional, Intervenci familiar sistmica i Atenci preco, desenvolupa la seva tasca en diferents municipis duent a terme Escoles de Pares i Mares, xerrades i tallers formatius.

Procedncia: Girona Conferncies: 1. Aix no! Lautoritat en positiu als 0-6 anys. 2. Ben equipats: tres conceptes per pensar en una autoritat

constructiva 3. Comenar a fer-se grans. Ladquisici dhbits, 0-6 anys. 4. Comenar amb bon peu: Qu han de saber les famlies de la

etapa de la primera infantesa (0-8 anys) 5. El llenguatge en el desenvolupament de linfant. 6. Jugar i aprendre. El joc com a motor del desenvolupament

12

___________________________________ FERNNDEZ SOLA, JUANJO

Llicenciat en Filosofia i Lletres. Casat i amb dos fills, les seves vocacions sn ensenyar i escriure. Ha estat professor de matries diverses durant 18 anys a Jesutes-Clot (Barcelona), aix com monitor i catequista d'infants i joves. Ha escrit obres de teatre i llibres de temtica religiosa (com "La Pregria de la Porta" i "Preguem de la A a la Z", ed. Claret), aix com obres de ficci ("No Abras El Cajn", Stonberg Editorial) i no ficci ("Com Ajudar els Fills a Estudiar -i fer els deures del col.le!-, Editorial Claret)". En l'actualitat s consultor pedaggic a la Fundaci Escola Cristiana de Catalunya, per la seva activitat principal sn les conferncies que imparteix a alumnes, mestres i famlies sobre temes educatius ben diversos. Procedncia: Barcelona Conferncies Pares - Mares : 1. A qu podem jugar? (Passar-ho b amb els fills de 3 a 10 anys) 2. Afectivitat i sexualitat per a totes les edats 3. Amb R de respecte (Convivint amb la gent. Desmuntant

lassetjament) 4. Com ajudar els fills a estudiar (i fer els deures del colle!) 5. Com fer de la lectura una aventura (i no una tortura!) 6. Comunicaci pares fills en ladolescncia 7. Comuniquem-nos amb tots els sentits (comunicaci assertiva i

efica) 8. Illusi i entusiasme en famlia... i arreu! 9. Lautntica Autoestima: 4s per triomfar! 10. No us baralleeeu! (germans i amics ben avinguts) 11. Pares de P3. Sense estrs! 12. Problemes de criana? Afrontals amb confiana! 13. Que no pateixi o que no creixi? 14. Relaci Famlia Escola (reunions, circulars, entrevistes i

whatsapps) 15. Ser ms felios per ser millors pares 16. TIC: tpics i pnic! 17. Valors en famlia, famlia amb valors

Conferncies Alumnes: 1. Amb FE o sense FE, el fet religis tafecta 2. Cal tenir valor... com Jess! 3. Com parlar i presentar els treballs en pblic 4. Emocionant! (Emocions, Afectes i Relacions) 5. EspaBbliat! (Aprendre i jugar amb la Bblia) 6. Una estona amb mutants del planeta sexe.

13

JUNCOSA PEXEGUEIRO, EVA ___________________________________ LEva est casada i te dos fills de 15 i 18 anys. Creu en limmens potencial daprenentatge de les persones i el seu repte s desvetllar-lo. Es psicleg i coach i te 20 anys dexperincia acompanyant a persones i a equips a que aconsegueixin el que es proposen. Realitza intervencions en tres mbits:

Famlies: conferncies, tallers, coaching.

Joves: entrenament de competncies socials, orientaci vocacional

Professorat i Directors de centres: formaci, consultoria de canvi, facilitaci dequips i coaching a Directors...

Gestiona una escola de pares duna llar dInfants, collabora amb la FECC en la formaci de mestres i amb la CCAPAC en xerrades a famlies. Ser la seva millor versi com a mare i acompanyar a daltres pares i mares a que ho siguin s la seva ra de ser. Procedncia: Barcelona Conferncies: 1. Com desenvolupar la millor versi dels nostres fills?

_____________________________________ MARTNEZ LPEZ, ELENA Nascuda el 1969 a Barcelona. Mestra d'Educaci Infantil i d'Educaci Primria i tutora en les dues etapes. Psicopedagoga. Treballa al Collegi Claret de Barcelona. Cap destudis de letapa 3-7 (Infantil i Cicle Inicial). Coordina el programa FEAC. Collabora amb la FECC en la formaci de mestres i amb la CCAPAC en xerrades a famlies. Procedncia: Torrelles de Llobregat Conferncies: 1. Perqu diem SI quan voldrem dir que NO? 2. Qu toca a cada edat (3-8)?

14

TOLOSA COSTA, M. HELENA_________________________________ Mare de tres fills. Ha treballat des de lany 1990 en centres dEducaci Especial, Infantil , Primria i ESO com a docent i logopeda. Des de lany 2006 treballa com a psicopedagoga en actiu en el camp de les escoles de pares i mares, lassessorament familiar, personal i dadolescents, formaci per docents i tallers als Instituts i escoles en les rees dorientaci vocacional i personal, resoluci de conflictes, comunicaci, gesti emocional i autoconeixement. Collabora amb la Diputaci de Girona en el Servei Local dOrientaci Familiar i amb la Generalitat de Catalunya en el programa Crixer en famlia. Recentment ha publicat Els nostres conflictes de cada dia: manual prctic de gesti de la vida diria. Barcelona: Editorial del Serval, 2016 Formaci en Magisteri, Logopdia, Psicopedagogia, Mster en Autoconeixement i Programaci Neurolingstica i Postgrau en Terpia familiar Sistmica Procedncia: Santa Coloma de Farns Conferncies Pares - Mares: 1. Agafem el tren de Primria a Secundria 2. Autonomia, automotivaci, autoaprenentatge, autocontrol 3. Bullying: qu s i com prevenir-lo 4. Coaching familiar I. Estils familiars 5. Coaching familiar II. Creixen b els nostres fills? 6. Coaching familiar III. Fem un DAFO 7. Comunicaci nutritiva 8. Davis i vies, nts i ntes, pares i mares! 9. Els adolescents poden ser encantadors! 10. Els nostres conflictes de cada dia 11. Els mites de lamor i els sex-mites. 12. Fomentar lautoestima dels nostres fills... noms s elogiar-los? 13. Motivar per aprendre 14. Qu en fem de les emocions? 15. Quins sn els talents dels nostres fills? Conferncies Alumnes:

1. Adolescents 2.0. 2. Canta la son, canta la gana 3. Emocionat 4. Entendrem, entendrens: Resoluci de conflictes 5. Glups! Pnic Escnic 6. Intelligncies Mltiples i canals dinformaci

15

________________________________________ TERRADEs PONs, TEREsA

Llicenciada en Geografia i Histria i Mster en Coaching i Lideratge Personal per la Universitat de Barcelona. Certificaci de Coaching relacional de lInstitut Relacional. Professora de Secundria a lEscola Intermunicipal del Peneds de Sant Sadurn dAnoia des de 1989. Formadora en educaci relacional i emocional per a docents i equips directius i famlies. Formadora del Projecte Xerpa (Mentoria entre iguals) per a joves i professorat de secundria Directora Espai de coaching educatiu La Sastreria d' orientaci acadmica i professional , coaching individual i dequips dirigit a adolescents, joves i adults.

Escric habitualment a: Diari Ara: Blog: Mobres la porta? http://mestres.ara.cat/mobreslaporta/ Diari de lEducaci: http://diarieducacio.cat/author/tterrades/ Procedncia: Vilafranca del Peneds Conferncies: 1. Adolescents: Dilegs de sords? Eines per a la millora de les nostres

converses 2. Vincles, autonomia i resilincia: el triangle que ens fa millors pares

sOL sANABRA, MIQUEL ________________________________________

Catedrtic de Geografia i Histria de secundria. Postgrau en Desenvolupament en Direcci de Persones, OW programa executive. Practitioner en PNL a lInstitut Gestalt. Assessora en la orientaci personal i acadmica del joves i a professionals en competncies, lideratge i gesti dequips. Ha estat gerent del Barcelona Centre Universitari, director de la Fundaci Cecot Formaci i director de Fundaci Cultural Unnim. Autor de diversos llibres dhistria com 1714. Fineixi la Naci amb Glria. Els fets i les conseqncies. Ed. Barcanova, Barcelona 2014, aix com coautor de publicacions de carcter docent com Sepharad: geografia i histria dEspanya i dels Pasos Hispnics. Ed. Barcanova, Barcelona 1986, entre daltres. Procedncia: Terrassa Conferncies: 1. Quin s el millor futur personal i professional per al nostre fill/a?

16

_______________________________________ VENTURA ROVIRA, CARLES

Coach dadolescents i famlies, formador, conferenciant i autor.

A partir de la seva experincia laboral amb Adolescents i Famlies, en Carles imparteix conferncies i tallers per a pares, alumnes i docents. Sap que ens calen eines clares i fcils dutilitzar, i per aix t un enfocament molt orientat a la prctica. Pare de tres fills, entn b les dinmiques familiars amb adolescents.

s lautor del llibre Els millors pares del mn NO sn perfectes (Ed. Artgerust)

Llicenciat en ADE i MBA per ESADE. Coach certificat per lICF (International Coaching Federation) i Diplomat en Coaching a Joves per The Coaching Academy (Regne Unit).

Procedncia: Barcelona

Conferncies: 1. Els millors pares del mn no sn perfectes

Conferncies Alumnes: 1. Per qu estudies? Motivaci pels estudis

VIss VINU, LEX _____________________________________________

Especialista en coaching familiar y de pareja a Instituto de desarrollo. Curs reconegut per llCF Postgrau Mediaci i Orientaci familiar a lUNED. Llicenciatura en Pedagogia i diplomatura d'Educaci Social. Fundaci Pere Tarres. Facultat de Psicologia i Pedagogia Blanquerna. Casat amb tres fills. Professional de leducaci amb mplia experincia docent, de formador de professors, i de gesti i innovaci en centres educatius. Especialitzat en noves metodologies daprenentatge, en acci tutorial, i en el desenvolupament de competncies personals i professionals. Com a conferenciant, principalment a escoles de pares i famlies, la seva passi s mostrar la bellesa de la vida familiar, interpretant les dificultats dins del seu context i trobant les solucions ms adequades per al creixement personal. Collabora amb la fundaci Gift&Task en el desenvolupament de projectes educatius i es coach familiar, educatiu i de parella. Procedncia: Barcelona Conferncies: 1. Com puc ajudar al meu fill al Batxillerat? 2. Els meus fills gelosos? No, home, no! 3. Tenir cura de lamor

17

_________________________ CODDIA PLANAS ALMIANA, MARC

Llicenciat en Psicologia. Terapeuta Familar. Format en Models Breus de Psicoterapia, PNL i Hipnosis Ericksoniana.

Actualment s Director del Centre CODDIA, Centre d'Orientaci i Diagnstic del Desenvolupament de la Infncia i l'Adolescncia, on va comenar la seva formaci professional durant la Llicenciatura.

A banda de les tasques estrictament lligades a la terpia, individual o de famlies, ha estat conferenciant i formador.

Tamb ha col.laborat: amb el Consorci d'Educaci de Barcelona en l'acompanyament d'adolescents amb Escolaritzaci Compartida; i amb la Fundaci pro-Disminuts dels Peneds, atenent als usuaris amb discapacitats fsica i psquica mitjanant comunicaci augmentativa. Procedncia: Sitges Conferncies: 1. Dificultats daprenentatge

140 COMUNICACI FAJARDO, YOLANDA ____________________

Llicenciada en Periodisme a la Facultat de Cincies de la Informaci de la UAB. Ha desenvolupat comunicaci corporativa per a empreses privades de diferents mbits; directora de redacci a grups editorials (Zeta, God, Hymsa, RBA...) i ha collaborat amb el sector editorial (Enciclopdia Catalana, Ocano...). Dels del 2002 treballa a difernts mbis de la comunicaci online: xarxes socials, webs, e-commerce i noves tendncies. Ha impartit formaci en temes de comunicaci i xarxes socials a Barcelona Activa i a diferents empreses i professionals i recentment en xarxes socials i mrqueting educatiu amb la FECC. Actualment, scia directora a 140 Comunicaci i a Verloc Editorial. Procedncia: Barcelona Conferncies Pares Mares: 1. Ciberassetjament entre adolescents

Conferncies Alumnes: 1. Ciberassetjament entre adolescents

18

CONFERNCIEs PER A PAREs I MAREs

AMPA

Trobeu la

CONFERNCIA

en funci de:

ms adient per a la vostra

La Temtica

Les etiquetes o tags

Ledat per a les que estan indicades

Lndex alfabtic

19

TEMTIQUEs *El nmero de conferncia correspon al nmero que figura davant del ttol de la conferncia i no al nmero de la pgina.

Temtiques Nm.

conferncia

1. Creixement dels fills:

1.1 Dimensions i aspectes de creixement 47

- mbits de creixement en el cicle vital: mbit fsic, social, afectiu i emocional, intellectual i cognitiu, moral

12

- Adquisici dhbits: de supervivncia, dautonomia, relacionals, dordre i planificaci i de lectura 17, 19

- Hbits saludables 39, 41

- Autonomia i iniciativa, automotivaci, autocontrol, autoconeixement, autoaprenentatge

7, 16

- Autoestima 36, 40

- Actitud i valors: Educar en valors, optimisme, responsabilitat (tasques domstiques)

34, 59

- Intelligncies mltiples 44, 54

- Intelligncia emocional 50

- Afrontar ladversitat i el dolor 51

- El joc 1

1.2 Etapes de desenvolupament

- Primera infantesa: 20

o Ajudar els infants a fer-se grans 49, 52

o El llenguatge en el desenvolupament de linfant 27

o El joc com a motor de desenvolupament 38

- Adolescncia:

o Canvis a ladolescncia 29

o Comunicaci amb adolescents 2, 22

- Desenvolupament moral 33

- Dificultats daprenentatge a diverses edats 26

20

1.3 Aprenentatge de les relacions

- Habilitats socials: Assertivitat 21

- Comunicaci assertiva i efica 23

- Relacions entre germans i amics:

o Ben avinguts 45

o Gelosia 30

- Afectivitat i sexualitat 3, 32

- Respecte vs. Agressivitat:

o Agressi i assetjament 6

o Bullying 9

o Ciberassetjament 10

2. Actituds educadores dels pares i mares 2.1 Estils educatius familiars 11, 60

- Com eduquem: DAFO 13

- Expectatives positives 15

- Illusi i entusiasme 37

- Autoritat i lmits 5, 8, 48

- Educant en el dileg 33

- Avis i vies educadors 25

2.2 Les emocions en leducaci familiar

- Estils emocionals dels pares 50

- Autoestima com a pares i mares 31, 36

- Ser felios per ser millors pares 56

- Tenir cura de lamor 57

- Pares primerencs de P3 46

3. Pares i escola 3.1 La bona relaci famlia escola i lxit acadmic 24, 35, 43, 55

3.2 Ajudar els fills a estudiar 14

3.3 Canvis detapa

- Pares de P3, sense estrs 46

- El pas de primria a secundria 4

- Orientaci acadmica i professional: 53

o Sortides desprs de lESO 42

o Sortides desprs de Batxillerat 18

3.4 Les lleis educatives 28

4. El mn davui, lentorn on creixen els nostres fills - La generaci TIC 58

21

ETIQUETEs

Actitud positiva: entusiasme i perseverana, 45

Actituds, 88 Actituds dels pares: Transparncia, 87 Actituds educadores de pares i mares, 34,

37, 40, 42, 44, 54, 60, 62, 66, 69, 75, 77, 78, 85, 86

Actituds i valors: optimisme, 63 Actituds positives vs. Negatives, 66 Actituds vitals constructives i destructives,

63 Activitats extraescolars, 33 Adolescncia, 31, 32, 51, 58, 61, 68 Adquisici dhbits, 48, 49, 78, 89 Adquisici dhbits: Lectura, 46 Afectivitat i sexualitat, 32, 61 Afrontar ladversitat i el dolor, 80, 89 Agenda, 33 Agressi i assetjament, 35 Agressivitat vs. Inhibici, 50, 52 Ajudar als fills a estudiar, 43 Ajudar els infants a fer-se grans, 69, 78, 81 Alegria vital, 65 mbits de creixement en el cicle vital:

mbit fsic, social, afectiu i emocional, intellectual i cognitiu, moral, 41

Ambivalent, 40 Amics, 32 Amistat, 74 Amor, 32, 61 AMPA, 84 Aprendre a estudiar, 55 Aprenentatge de les relacions, 32, 35, 38,

39, 50, 52, 59, 74 Assertivitat, 62 Autoaprenentatge, 36 Autoconeixement, 36, 69 Autocontrol, 36, 76, 78, 89

Autodisciplina, 76 Autoestima, 36, 38, 39, 44, 65, 68, 69, 70, 75,

76, 80 Autoestima com a pares i mares, 60 Automotivaci, 36, 69 Autonomia, 49, 78, 80, 81, 89 Autonomia i iniciativa, 36, 45 Autoritari, 40 Autoritat, 81 Autoritat i lmits, 34, 37, 77, 78 Aventura, 46 Avis i vies educadors, 54 Baralles, 74 Batxillerat, 71 Ben avinguts, 74 Benestar emocional, 31 Blogs, 87 Bona relaci famlia - escola, 53 Bullying, 38 Canvi, 63 Canvi detapa, 33 Canvis a ladolescncia, 58 Canvis fsics i psicolgics, 33 Capacitats motrius, 67 Carcter i personalitat, 79, 83 Cstig, 77 Cervell executiu, 73 Ciberassetjament, 39 Ciberbullying, 39 Clima escolar, 64 Coherncia, 47, 78, 87 Com eduquem: DAFO, 42 Competncies, 82 Complicitat, 84 Comportaments negatius, 75 Comproms, 47, 53 Comunicaci, 34, 37, 44, 45, 50, 53, 56, 58,

62, 67, 74, 78, 84, 87

22

Comunicaci a la parella, 52 Comunicaci amb adolescents, 31, 51 Comunicaci amb els fills, 52 Comunicaci amb gestos, 52 Comunicaci amb lentorn, 52 Comunicaci amb paraules, 52 Comunicaci assertiva i efica, 52 Conducta, 79 Conducta alimentria, 68, 70 Coneixement dels fills, 82 Coneixements, 67 Confiana, 53, 58, 60, 69, 72, 78, 81 Confiar, 34, 37 Conflicte, 59, 74 Conflictes, 34, 37, 62 Consens, 51, 62 Conseqncies, 77 Convivncia, 35, 38, 39 Cooperaci, 51 Creixement dels fills, 30, 32, 35, 36, 38, 39,

41, 45, 46, 48, 49, 50, 51, 52, 55, 56, 58, 59, 63, 65, 67, 73, 74, 79, 80, 81, 83, 88

Criteris, 78, 88 Crtica constructiva, 50 Democrtic, 40 Desenvolupament moral, 62 Deures, 33 Dileg, 87 Dialogar, 53, 77 Dieta equilibrada, 68, 70 Dificultats daprenentatge a diverses

edats, 55 Dimensions i aspectes de creixement, 30,

36, 41, 45, 46, 48, 63, 65, 68, 73, 79, 80, 83, 88

Disciplina, 34, 37, 76 Discutir vs. Negociar, 62 Dolor i patiment, 80 Donar grcies, 85 Educaci infantil, 75 Educant en el dileg, 62 Educar en valors, 88 El joc, 30 El joc com a motor de desenvolupament,

67

El llenguatge en el desenvolupament de linfant, 56

El mn davui, 87 Elogis constructius, 50 Emocions, 58, 59, 68 Emocions primries i secundries, 79 Emocions: por, 63 Emocions: Tristesa, 80 Empatia, 62 Enfrontament, 84 Entorn on creixen els nostres fills, 87 Entusiasme, 46 Enveja, 74 Equilibri emocional, 34, 35, 37, 38, 39, 44,

45, 69 Error, 65 Escola concertada, 57 Escolta, 53 Escoltar, 31, 75 Esfor, 55, 73, 76 Esperana, 88 Estils educatius familiars, 31, 34, 37, 40, 42,

44, 54, 55, 62, 66, 77 Estils emocionals, 79 Estimaci, 34, 37, 44, 45, 49, 78, 81 Estimulaci, 49 Estratgies dels fills, 77 Estrs, 85 Etapes de desenvolupament, 49, 51, 55, 56,

58, 67, 81 Etiquetes, 66 Exercici fsic saludable, 68 xit, 82 xit escolar, 55, 89 Expectatives positives, 44, 72, 89 Experincies, 67 Facebook, 87 Famlia, 86 Fantasia, 46 Fermesa, 34, 37, 77, 78 Formaci Professional, 71 Fotologs, 87 Fugir, 66 Futur personal i professional, 82 Gaudir, 30, 46, 67

23

Gelosia, 59, 61, 74 Generositat, 85 Groomming, 39 Habilitats socials: assertivitat, 35, 38, 39, 50 Hbits dautonomia, 48, 76, 78 Hbits destudi, 83 Hbits dordre i planificaci, 83 Hbits de supervivncia, 48 Hbits relacionals, 48 Hbits saludables, 68, 70 Identitat i orientaci sexual, 61 Illusi i entusiasme, 66 Indiferncia, 84 Intelligncia emocional, 36, 49, 51, 52, 80 Intelligncia emocional (interpersonal i

intrapersonal), 79 Intelligncies mltiples, 73, 82, 83 Internet, 87 Joc, 67 Joguines, 67 La bona relaci famlia - escola, 72 La bona relaci famlia escola, 84 La bona relaci famlia escola i lxit

acadmic, 64 La generaci TIC, 87 Les emocions en leducaci familiar, 60,

75, 85, 86 Lmits, 55 Llegir i escriure, 55 Lleis educatives, 57 Llenguatge corporal, 56 Llenguatge oral, 56 Lleure, 30, 67 Malalties a lescola, 75 Maltractament, 35, 38, 39 Materials, 67 Menjador escolar, 75 Metodologia daprenentatge, 33 Mite dels pares perfectes, 60 Mites de lamor, 61 Mitjans de comunicaci, 60, 68, 70 Moda, 68, 70 Models familiars, 48 Models i prototips de gnere, 61 Mort, 80

Mossegades a lescola, 75 Motivaci, 43, 63, 73, 76 Nen consentit, 34 Normes, 58 Orientaci acadmica i professional, 47,

71, 82 Pacincia, 78 Parella, 32, 35, 39, 61, 86 Pares i escola, 33, 43, 47, 53, 64, 71, 72, 84 Pares primerencs de P3, 75 Pas de primria i secundria, 33 Pensament positiu, 85 Perdonar, 85 Permissiu, 40 Pla destudi, 43 Planificaci, 87 Planificaci i estratgia, 67 Plasticitat neuronal, 49 Potencialitats i capacitats, 82, 83 Preocupaci, 85 Primera infantesa, 48, 49, 56, 67, 75, 81 Problemes de criana, 78 Protector, 40 Psicologia evolutiva infantil, 81 Publicitat, 68, 70 Queixes, 85 Raonament, 67 Recompensa, 43 Reforadors de conductes, 48 Reforar comportaments positius, 75 Relaci pares - fills, 77 Relaci pares - fills, 31 Relacions avis - pares, 54 Relacions entre germans i amics, 59, 74 Relacions intergeneracionals, 54 Relacions positives, 65 Resilincia, 65, 89 Respecte, 34, 37, 44, 45, 53, 72, 81 Respecte vs. Agressivitat, 35, 38, 39 Responsabilitat, 53 Responsabilitat educadora, 81 Rivalitat, 74 Rutines, 83 Salut, 70, 85 Seguretat, 34, 37, 44, 45, 49, 56

24

Sensibilitat, 80 Sentiments, 75 Sentiments positius, 60, 74 Ser felios per ser millors pares, 85 Servei dEducaci de Catalunya, 57 Sinceritat, 50 Sobreprotecci, 80 Sortides desprs de batxillerat, 47 Sortides desprs de lESO, 71 Sortides desprs del batxillerat, 82 Talent, 69, 82 Talents, 83 Temperament, 83

Tenir cura de lamor, 61, 86 Titularitat de les escoles, 57 Tossuderia, 50 Treball en parallel, 84 Vctima, 35, 38, 39 Vincle afectiu, 37, 44, 45, 49, 56, 72, 81, 89 Violncia, 35, 38, 39 Visi positiva, 42 Voluntat, 73, 76 Voluntat i esfor, 83 Xarxes socials, 39 Youtube, 87

25

UNA CONFERNCIA PER A CADA EDAT

Especialment indicada

Adient

Infa

nti

l 0-3

Infa

nti

l 4-6

Pri

mr

ia

ESO

Po

sto

blig

at.

Ed. E

spec

ial

1. A qu podem jugar?

2. Adolescents, dilegs de sords?

3. Afectivitat i sexualitat per a totes les edats

4. Agafem el tren de Primria a Secundria

5. Aix no! Lautoritat en positiu

6. Amb R de Respecte (convivint amb la gent, desmuntant lassetjament)

7. Autonomia, Automotivaci, Autoaprenentatge, Autocontrol

8. Ben equipats: Tres conceptes per pensar en una autoritat constructiva

9. Bullying. Qu s i qu podem fer per evitar-lo?

10. Ciberassetjament entre adolescents

11. Coaching familiar I: estils familiars

12. Coaching familiar II: creixen b els nostres fills?

13. Coaching familiar III: fem un DAFO

14. Com ajudar els fills a estudiar

15. Com desenvolupar la millor versi dels nostres fills?

16. Com educar als fills per fer-los ms decidits. Podem entrenar la iniciativa?

17. Com fer de la lectura una aventura

18. Com puc ajudar el meu fill al batxillerat?

19. Comenar a fer-se grans: Ladquisici dhbits

20. Comenar amb bon peu: Qu saber de la primera infantesa

21. Comunicaci nutritiva: Assertivitat dins la famlia

22. Comunicaci pares-fills en ladolescncia

23. Comuniquem-nos amb tots els sentits!

24. Comunitat educativa som tots. Com caminar plegats?

25. Dvies i avis, nts i ntes, pares i mares

26

26. Dificultats daprenentatge

27. El llenguatge en el desenvolupament de linfant

28. El Servei dEducaci de Catalunya i lescola concertada

29. Els adolescents poden ser encantadors!

30. Els meus fills gelosos? No, home, no!

31. Els millors pares del mn no sn perfectes

32. Els mites de lamor i els sex-mites

33. Els nostres conflictes de cada dia

34. Entrenar loptimisme. Clauer i instruccions ds

35. Escola, famlies i xit escolar

36. Fomentar lautoestima en els nostres fills

37. Illusi i entusiasme en famlia ... i arreu!

38. Jugar i aprendre. El joc com a motor del desenvolupament

39. Lanorxia i la bulmia. La prevenci comena a casa

40. Lautntica Autoestima: 4As per triomfar!

41. Loperaci biquini i altres mites alimentaris

42. Lorientaci acadmica i professional dels alumnes de 4t dESO

43. Les relacions i vincles dins la comunitat educativa

44. Motivar per aprendre

45. No us baralleeeu!

46. Pares de P3. Sense estrs!

47. Pedagogia de la voluntat. Educar amb autodisciplina amable

48. Per qu diem s quan voldrem dir que no?

49. Problemes de criana? Afrontals amb confiana!

50. Qu en fem de les emocions?

51. Que no pateixi o que no creixi?

52. Qu toca a cada edat?

53. Quin s el millor futur personal i professional del nostre fill/a?

54. Quins sn els talents dels nostres fills?

55. Relaci Famlia Escola (reunions, circulars, entrevistes, whatsapps)

56. Ser ms felios per ser millors pares

57. Tenir cura de lamor

58. TIC: Tpics i pnic!

59. Valors en famlia, famlia amb valors

60. Vincles, autonomia i resilincia: el triangle que ens ajuda a ser millors

27

nDEX COnFERNCIEs

A qu podem jugar? ........................................................................................................................... 30 Adolescents, dilegs de sords? ......................................................................................................... 31 Afectivitat i Sexualitat per a totes les edats ............................................................................... 32 Agafem el tren de Primria a Secundria ....................................................................................... 33 Aix no! Lautoritat en positiu, als 0-6 anys ................................................................................... 34 Amb R de Respecte ............................................................................................................................ 35 Autonomia, Automotivaci, Autoaprenentatge, Autocontrol..................................................... 36 Ben equipats: tres conceptes per pensar en una autoritat constructiva ...................................... 37 Bullying. Qu s i qu podem fer per evitar-lo? ............................................................................ 38 Ciberassetjament entre adolescents ................................................................................................. 39 Coaching familiar I : Estils familiars ................................................................................................ 40 Coaching familiar II : Creixen b els nostres fills? ......................................................................... 41 Coaching familiar III : Fem un D.A.F.O. ........................................................................................ 42 Com ajudar els fills a estudiar .......................................................................................................... 43 Com desenvolupar la millor versi dels nostres fills? .................................................................. 44 Com educar als fills per fer-los ms decidits. Podem entrenar la iniciativa? ............................ 45 Com fer de la lectura una aventura ................................................................................................. 46 Com puc ajudar el meu fill al batxillerat? ....................................................................................... 47 Comenar a fer-se grans: Ladquisici dhbits ............................................................................. 48 Comenar amb bon peu. ................................................................................................................... 49 Comunicaci nutritiva: Assertivitat dins la famlia ...................................................................... 50 Comunicaci pares-fills en ladolescncia ...................................................................................... 51 Comuniquem-nos amb tots els sentits! .......................................................................................... 52 Comunitat educativa som tots. ......................................................................................................... 53 Dvies i avis, nts i ntes i pares i mares ....................................................................................... 54 Dificultats daprenentatge ................................................................................................................. 55 El llenguatge en el desenvolupament de linfant........................................................................... 56 El Servei dEducaci de Catalunya i lescola concertada .............................................................. 57 Els adolescents poden ser encantadors! .......................................................................................... 58 Els meus fills gelosos? No, home, no! .............................................................................................. 59 Els millors pares del mn no sn perfectes! ................................................................................... 60 Els mites de lamor i els sex-mites.................................................................................................... 61 Els nostres conflictes de cada dia. .................................................................................................... 62 Entrenar loptimisme. ........................................................................................................................ 63 Escola, Famlies i xit escolar: ........................................................................................................... 64 Fomentar lautoestima en els nostres fills. (noms es tracta delogiar?) ..................................... 65

28

Illusi i Entusiasme en famlia... i arreu!........................................................................................ 66 Jugar i aprendre. El joc com a motor del desenvolupament. ....................................................... 67 Lanorxia i la bulmia: La prevenci comena a casa. ................................................................. 68 Lautntica Autoestima: 4As per triomfar! ..................................................................................... 69 Loperaci biquini i altres mites alimentaris .................................................................................. 70 Lorientaci acadmica i professional dels alumnes de 4t dESO. .............................................. 71 Les relacions i vincles dins la comunitat educativa ....................................................................... 72 Motivar per aprendre ........................................................................................................................ 73 No us baralleeeu! (germans i amics ben avinguts) ........................................................................ 74 Pares de P3. Sense estrs! .................................................................................................................. 75 Pedagogia de la voluntat. Educar amb autodisciplina amable i no rgida ................................ 76 Per qu diem SI quan voldrem dir que NO? (El problema dels lmits amb els fills)............... 77 Problemes de criana? Afrontals amb confiana! ......................................................................... 78 Qu en fem, de les emocions? ........................................................................................................... 79 Que no pateixi o que no creixi? ........................................................................................................ 80 Qu toca a cada edat (3-8)?............................................................................................................ 81 Quin s el millor futur personal i professional del nostre fill/a? ................................................ 82 Quins sn els talents dels nostres fills? ........................................................................................... 83 Relaci Famlia Escola .................................................................................................................... 84 Ser ms felios per ser millors pares ................................................................................................ 85 Tenir cura de lamor ........................................................................................................................... 86 TIC: Tpics i Pnic! ............................................................................................................................. 87 Valors en famlia, famlia amb valors .............................................................................................. 88 Vincles, autonomia i resilincia: el triangle que ens ajuda a ser millors .................................... 89

LEs CONFERNCIEs

30

A qu podem jugar?

Passar-ho b amb els fills de 3-10 anys

Creixement dels fills, Dimensions i aspectes de creixement, El joc, Gaudir, Lleure

Presentaci Aquesta s una xerrada diferent, perqu en realitat s una xerrada-taller amb molts jocs i moltes propostes moltes de les quals de sempre per aprendre a compartir estones mortes amb els nostres fills i convertir-les en moments joiosos... i educatius! Per poder aprofitar b la xerrada, el nombre dassistents no hauria de ser superior a trenta, ja que durant la sessi es posaran en prctica un bon nombre de les activitats proposades, algunes de les quals amb lajut de materials repartits en kits als assistents. Avorrir-se no s dolent... per mirarem de passar-nos ho b!

Gui

1. Qu s joc? Qu s jugar? 2. Els videojocs i els jocs 3. Som-hi: a jugar!

[una bona colla dactivitats de totes les mides i amb materials ben diversos... i molt senzills!]

globus

tres en ratlla

scooby-doo

botons

tabas

cordes i cordills

gomes

pinces

amb les mans

avions de paper

. . .

Imparteix Juanjo Fernndez Sola ([email protected]) Escriptor, Conferenciant, i Consultor Pedaggic de la Fundaci Escola Cristiana de Catalunya 654.812.920 www.juanjofernandez.com | twitter.com/juanjofdezsola | juanjocosesquepenso.blogspot.com

1

mailto:[email protected]://www.juanjofernandez.com/

31

Adolescents, dilegs de sords?

Eines per a la millora de les nostres converses

Adolescncia, Comunicaci amb adolescents, Estils educatius familiars, Escoltar, Benestar emocional, Relaci pares - fills

Presentaci

Quan els nostres fills sn adolescents s habitual tenir ms dificultats per parlar-hi i poder-nos entendre-hi tal com ho havem fet fins aleshores. No s estrany que els entrebancs de la convivncia diria desgastin les nostres relacions i ens acabem enfadant ms i dialogant menys del que voldrem. Us proposem de conixer i experimentar un model per a la millora de les nostres converses. Ens fixarem especialment en els cinc actes relacionals principals i en el poder transformador de lescolta i el reconeixement. Podrem comprovar com les eines que us proposem provoquen canvis i faciliten major benestar en les relacions amb els nostres adolescents.

Gui

1. Breu reps a les etapes de ladolescncia. 2. Som ssers relacionals:

Les nostres xarxes de relaci.

Principals actes de relaci humans: demanar, oferir, acordar, escoltar i reconixer.

El nostre estil de relaci parental segons els actes de relaci. 3. La conversa transformadora:

Lescolta i el reconeixement.

Tipus de conversa.

Prctica de la conversa.

Imparteix

Teresa Terrades Pons ([email protected]) Professora i coach educativa, formadora de pares, mares i docents. Atenci individualitzada a lEspai La Sastreria. 618 315 153 http://mestres.ara.cat/mobreslaporta/ | http://diarieducacio.cat/author/tterrades/ http://www.teresaterrades.com/ Twitter: @teresaterradesp

2

mailto:[email protected]://mestres.ara.cat/mobreslaporta/http://diarieducacio.cat/author/tterrades/http://www.teresaterrades.com/

32

Afectivitat i Sexualitat per a totes les

edats (o de com conviure amb mutants del planeta

del sexe!)

Creixement dels fills, Aprenentatge de les relacions, Afectivitat i sexualitat, Adolescncia,

Amics, Parella, Amor

Presentaci Vivim en un Planeta Sexe mitjans de comunicaci, publicitat, pellcules, Internet, canons...-, per la sexualitat no apareix sobtadament a l'adolescncia (encara que s llavors quan fills i filles esdevenen "mutants"), sin que va lligada al desenvolupament afectiu al llarg de tota la vida. Pares i mares hem de conixer aquest procs i saber com i quan intervenir-hi, amb discreci, naturalitat, sentit com i sentit de l'oportunitat. Aquesta xerrada proposa conceptes, recursos, reflexions i estratgies que sn d'utilitat en edats molt diverses. La xerrada t una durada duna hora i mitja i simparteix amb el suport duna dinmica presentaci de PowerPoint.

Gui 0. Qu s i qu no s la xerrada

1. La Diferncia

Tendim a la unitat des de la diferncia

Diferncies en el cos, en el cap... i en l'estimar

2. El Cam de l'Afectivitat

La sexualitat no comena de sobte en l'adolescncia

Des del naixement a l'amor perdurable, un cam de preparaci de l'afectivitat,

amb molts graons (la fusi amb la mare, l'atracci pel progenitor de l'altre sexe,

el narcissisme, l'amic ntim, els companys, l'altre sexe en general, el "tipus", la

primera tria...)

3. Dubtes, Reptes, Estratgies i Recursos

Les tres "C" de l'amor

La flor de la relaci

4. Pares i Mares... com han d'actuar?

Actituds com a educadors ("tcnic"?, "malabarista"?, "moderador"?,

"protagonista"?, "moralista"?)

La vida de parella, fonamental en leducaci afectiva dels fills.


3


33

Agafem el tren de Primria a Secundria

Pares i escola, Canvi detapa, Pas de primria i secundria, Canvis fsics i psicolgics, Metodologia daprenentatge, Deures, Agenda, Activitats extraescolars

Presentaci Hi ha molts canvis? Qu cal fer? Com ens situem? Qu cal tenir en compte?. Durant els 90 minuts que dura la xerrada, ens endinsem en les diferncies entre Primria i Secundria: metodolgiques, escolars, individuals i familiars. Parlem de ladolescncia, els canvis, els amics, els tutors, els deures, les agendes, les extraescolars, els pares i mares... Qu cal tenir en compte, qu val la pena intentar assolir i refermar abans del pas a lESO i qu val la pena mantenir desprs del pas a lESO!

Gui

1. Canvis, canvis, canvis... Canvis escolars

Canvis metodolgics

Canvis dels pbers : fsics, psicolgics i mentals

2. Nous conflictes? 3. Qestionari bsic per encarar els canvis 4. Els nostres fills es fan grans... dubtes, pors i esperances

Imparteix

M. Helena Tolosa Costa ([email protected]) Mestra, logopeda, psicopedagoga, PNL, terapeuta familiar 671 63 14 15 www.mhelenatolosa.com | www.mhelenalespersonalitats.com

4

mailto:[email protected]://www.mhelenatolosa.com/http://www.mhelenalespersonalitats.com/

34

Aix no! Lautoritat en positiu, als 0-6

anys

Actituds educadores de pares i mares, Estils educatius familiars, Autoritat i lmits, Fermesa, Disciplina, Estimaci, Seguretat, Nen consentit, Confiar, Conflictes, Comunicaci,

Equilibri emocional, Respecte

Presentaci La fermesa i la estimaci poden i han danar de la m en la educaci de la nostra mainada. Sn imprescindibles, totes dues, per transmetre les habilitats socials i de respecte necessries en el futur, per gestionar la prpia vida personal i social. Molts pares i mares viuen amb dubtes el seu paper educatiu. Els costa destriar, tot sovint, qu s all intolerable en el comportament de les seves criatures dall que s acceptable. Els costa exercir una autoritat positiva en la vida familiar. Els manquen recursos comunicatius i conceptes clars per aconseguir que dirigir la famlia no sigui una tasca feixuga i ingrata. En aquesta xerrada, els aportarem recursos, conceptes i idees clares per facilitar-ho. Ens centrarem en letapa de 0 a 6 anys, poca dels primers aprenentatges socials i emocionals.

Gui 1. Aclarim conceptes

Autoritat en positiu: la fermesa.

Cura i atenci: estimaci i fermesa.

0-6 Necessitats fisiolgiques i emocionals: latenci necessria.

La seguretat del niu protector. 2. La realitat

Fills consentits, fills educats.

On son, els lmits?

Per qu costa tant imposar-se?

La conscincia dels conflictes.

Confiar en un mateix, confiar en els fills. 3. Repertori de recursos parentals per a una fermesa constructiva:

Observar la criatura, escoltar amb tots els sentits.

Exercir el rol que ens pertoca.

Amb mainada petita, actituds coherents.

Les eines comunicatives, tamb de la fermesa.

Com dir no sense dir no. 4. Colloqui

Imparteix Anna Iglesias Coll ([email protected]) Mestra, formadora de pares, mares i docents 616 06 09 13 www.orientarfamilies.wordpress.com

5

mailto:[email protected]://www.orientarfamilies.wordpress.com/

35

Amb R de Respecte

(Convivint amb la gent, desmuntant lassetjament)

Creixement dels fills, Aprenentatge de les relacions, Respecte vs. Agressivitat, Agressi i assetjament, Maltractament, Violncia, Habilitats socials: assertivitat,

Convivncia, Vctima, Parella, Equilibri emocional

Presentaci Els nostres fills es relacionen dins i fora de lescola, i en aquestes relacions poden ser com els adults- passius, agressius o assertius. En ocasions es produeixen situacions dassetjament, que poden tenir greus conseqncies, immediates i a llarg termini. Per podem fer moltes coses en el terreny de la prevenci i de lactuaci, detectant, identificant, ajudant, prenent posici... i educant els nostres fills tamb des de lexemple personal! Aquesta xerrada pretn donar una informaci acurada per desfer tpics tot evitant lalarmisme i fent propostes concretes des duns perspectiva constructiva i positiva, per conviure amb la gent, desmuntant lassetjament!

Gui 1. Tema difcil, ple de jardinets i ple de mines

2. Passius, Agressius, Assertius...

[quin s el model de relaci dels nostres fills?]

3. Qu s el Maltractament entre iguals?

[Agressi, Violncia, Assetjament... tot NO s el mateix!]

4. Agressor i Agredit

[Desequilibri de forces, Tipus dagressions, Qui ha dintervenir en la soluci,

Conseqncies per a la Persona, en la Vida Acadmica, en la Vida Adulta]

5. Assetjament: 9 idees falses... i una de bona

[Lassetjament s com un cncer: difcil de detectar, difcil de tractar, pot tenir

seqeles... i no sel mereix ning!]

6. La persona Agredida

[Smptomes i factors de risc]

7. La persona Agressora

[Smptomes i factors de risc]

8. Qu podem fer per ajudar lAgredit i qu pot fer la persona agredida?

9. Qu podem fer per ajudar lAgressor?

10. Els Observadors i qu podem fer per ajudar-los

[Espectadors, Partidaris, Seguidors, Defensors Passius, Defensors Actius]

11. Qu pot fer lEscola?

12. Qu NO sha de fer?

13. Donem-nos de baixa de LEscola de lAssetjament!

14. Triem una bona R!

Imparteix Juanjo Fernndez Sola ([email protected]), Escriptor, conferenciant, i consultor pedaggic de la Fundaci Escola Cristiana de Catalunya 654.812.920 www.juanjofernandez.com | twitter.com/juanjofdezsola | juanjocosesquepenso.blogspot.com

6


36

Autonomia, Automotivaci,

Autoaprenentatge, Autocontrol.

Habilitats AUTO que cal promoure en els nostres

fills... en un mn de canvis (autoconeixement,

autocrtica, autoestima...)

Creixement dels fills, Dimensions i aspectes de creixement, Autonomia i iniciativa, Autoestima, Automotivaci, Autocontrol, Autoconeixement, Autoaprenentatge,

Intelligncia emocional

Presentaci Educar no sassembla tant a omplir una ampolla buida, sin ms aviat a fer crixer una flor a la seva manera. La famlia no ho pot preveure tot, ni pot preveure totes les habilitats que un fill pot necessitar al llarg de la seva vida. s per aix que ens cal PROMOURE ELS PROGRAMES AUTO en els nostres fills: autoconeixement, autoaprenentatge, autoconfiana, automotivaci, autocrtica,....s a dir autonomia perqu ell pugui crixer i seguir el seu cam fins hi tot en ladversitat i en limprevisible. En aquest espai parlarem i valorarem tos aquest AUTO, habilitats imprescindibles per assolir ladultesa. La xerrada t una durada de 90 minuts, i simparteix amb el suport duna presentaci amb PowerPoint i tos els exemples necessaris per fer-ho ms entenedor!

Gui

1. Instal.lar, promoure, facilitar... Educar

2. Autoestima i autoconcepte- identitat

3. Automotivaci - autoconfiana autocontrol - emocions

4. Autoconeixement i autoaprenentatge conixer

5. Autocrtica i autogesti opini i valors

6. Autonomia - ms enll de lobedincia

Imparteix

M. Helena Tolosa Costa ([email protected]) Mestra, logopeda, psicopedagoga, P.N.L., terapeuta familiar 671 631 415 www.mhelenatolosa.com | www.mhelenalespersonalitats.com

7

http://www.mhelenatolosa.com/http://www.mhelenalespersonalitats.com/

37

Ben equipats: tres conceptes per pensar

en una autoritat constructiva Actituds educadores de pares i mares, Estils educatius familiars, Autoritat i lmits, Fermesa, Disciplina, Estimaci, Vincle afectiu, Seguretat, Confiar, Conflictes, Comunicaci, Equilibri

emocional, Respecte

Presentaci Abordarem la vivncia de lautoritat constructiva des de tres conceptes bsics amb lobjectiu que ens aportin noves visions de les dinmiques de les nostres relacions familiars. Conv, de tant en tant, obrir finestres a casa i deixar entrar aire fresc. Des de lhumor i la reflexi abordarem el camp de proves de les actituds de grans i petits dins el grup familiar: la vida diria. En les necessitats dels uns i els altres trobarem tres claus bsiques que ajudaran que el camp de proves no es converteixi en una pista americana massa feixuga.

Gui

1. Tres conceptes bsics:

El vincle afectiu, la seguretat que permet el desenvolupament harmnic. La nostra part biolgica. Les necessitats dun cadell i de qui el cria. El respecte i el reconeixement per sentir-nos membres del nostre grup.

La meteorologia familiar. El clima emocional i la vivncia de la vida diria. Lndex de molsties suportables. Climogrames familiars.

La comunicaci global. Les paraules no sn els nics missatgers. El que es pensa, sexpressa. All que sexpressa dia a dia, arriba i modifica.

2. Tres claus bsiques.

Estimar des de la sinceritat tot procurant el benestar emocional.

Mirar i actuar en positiu, la clau de la confiana, la prevenci de les crides datenci.

Ensenyar a fer, millor que ensenyar a no fer. 3. Colloqui


8


38

Bullying. Qu s i qu podem fer per

evitar-lo?

Creixement dels fills, Aprenentatge de les relacions, Respecte vs. Agressivitat, Bullying, Maltractament, Violncia, Habilitats socials: assertivitat, Convivncia, Vctima, Equilibri

emocional, Autoestima

Presentaci EL CONFLICTE FORMA PART DE LA VIDA HUMANA. El conflicte arriba quan aquest senquista. VIOLNCIA, VANDALISME, DISRUPTIVITAT, CONFLICTES INTERPERSONALS... De qu parlem exactament? Qu faig per prevenir? I si el meu fill s lassetjador? Aix no sn les bromes pesades de tota la vida? I les relacions abusives? Sn el mateix? La xerrada t una durada de 90 minuts i simparteix amb el suport duna presentaci amb PowerPoint i tots els exemples necessaris per fer-ho ms entenedor, a part dun munt de material i de recursos per descarregar!

Gui

1. Qu s i qu no s el bullying?

Els conflictes entre iguals dins i fora de lescola

Vandalisme, bromes, violncia, lassetjament

2. Qui sn els protagonistes?

Vctima, assetjador, agressor o espectador... Qui ets tu?

3. Factors de risc i conseqncies.

4. Abordar el conflicte. Qu fem?

5. I si parlem tamb de les relacions abusives?

6. La prevenci dins lmbit familiar.

Un complex dinferioritat mal superat!

Autoestima positiva.

Educar en els drets i els deures

7. Contes, pellcules i idees per parlar-ne obertament!

Imparteix

M. Helena Tolosa Costa ([email protected]) Mestra, logopeda, psicopedagoga, P.N.L., terapeuta familiar 671 631 415 www.mhelenatolosa.com | www.mhelenalespersonalitats.com

9


39

Ciberassetjament entre adolescents

Creixement dels fills, Aprenentatge de les relacions, Respecte vs. Agressivitat, Maltractament, Violncia, Ciberassetjament, Ciberbullying, Groomming,

Xarxes socials, Habilitats socials: assertivitat, Convivncia, Vctima, Parella, Equilibri emocional, Autoestima

Presentaci Els ltims estudis sobre ciberassetjament han mostrat un creixement daquest fenomen entre els adolescents i joves dentre 12 i 18 anys. Xerrada per detectar, prevenir i actuar sobre aquest problema tant des de lmbit de la comunicaci (s adequat de les xarxes socials) com des del vessant psicolgic a els adolescents i les seves famlies. La conjunci dambds punts de vista permet oferir una visi ms mplia de la complexitat de la situaci en unes edats, en general, conflictives. Aquestes xerrades ofereixen les claus tant des de la ms recent actualitat de les xarxes socials, com dels aspectes psicolgics que les famlies necessiten conixer per actuar. Les situacions davant les quals es poden trobar els adolescents sn:

Violncia de gnere entre adolescents: lndex de control per part dalguns dels joves sobre les seves parelles.

Ciberbullying escolar: assetjament entre escolars a travs de les xarxes socials.

Groomming: assetjament dadults a adolescents.

Gui

Informar de les diferents situacions de ciberassetjament que poden produir-se.

Identificar els senyals ms habituals que mostren que un adolescent est sent vctima duna daquestes situacions.

Identificar les xarxes ms utilitzades pels adolescents i el tipus ds que realitzen en cadascuna: Instagram, Facebook, Twitter, Watsapp.

Factors de risc dun adolescent per ser vctima daquestes situacions.

Facilitar pautes bsiques dactuaci per a la famlia i /o el centre.

Com actuar si ladolescent s lassetjador

La prevenci. s saludable de les xarxes socials a travs de leducaci en valors: fomentant les relacions digualtat ja des de ledat escolar i ls responsable i sa de les xarxes socials, els smartphones i el correu electrnic.

Imparteix 140 Comunicaci ([email protected]) Yolanda Fajardo 629 75 98 44 www.140comunicacio.com | https://www.facebook.com/140comunicacio https://twitter.com/140comunicacio

100

mailto:[email protected]://www.140comunicacio.com/https://www.facebook.com/140comunicaciohttps://twitter.com/140comunicacio

40

Coaching familiar I : Estils familiars

Massa autoritari, massa permissiu...? ...un espai de

parada i reflexi per saber com i cap on anem...

Actituds educadores de pares i mares, Estils educatius familiars, Autoritari, Protector, Permissiu, Ambivalent, Democrtic

Presentaci Sovint ens assalten els dubtes anem b? Ho estem fent b? Estic prou al cas del que passa? Mhe de preocupar? s normal que ? Massa autoritari? Massa permissiu? Quines fites em plantejo a nivell familiar? Quins objectius? Qu vol dir per mi educar? Hi ha un bon nivell de felicitat a casa? Vivim o sobrevivim? Gaudim o patim? Ens enriquim?.... totes aquetes preguntes ens venen al cap com a pares i mares. Aquesta s una xerrada - taller dinmica i participativa on es van enfilant diferents punts que els assistents aniran reflexionant i donant resposta (les aportacions generals sn totalment voluntries!).

Gui

1. El cicle vital

El cicle vital dels ssers humans

Pedres bsiques: comunicaci, autoestima, normes i rutines i, visi del mn 2. ndex de felicitat familiar (adaptaci F. Salmurri)

Autoestima

Autocontrol de conducta

Autocontrol emocional

Pensament positiu

Vincles i relacions 3. Els diferents estils familiars:

Autoritari

Protector

Permissiu

Ambivalent

Democrtic 4. Alguns pistes per encarrilar

Objectius: realistes, positius i ecolgics.

Imparteix

M. Helena Tolosa Costa ([email protected]) Mestra, logopeda, psicopedagoga, P.N.L., terapeuta familiar 671 63 14 15 www.mhelenatolosa.com | www.mhelenalespersonalitats.com

11


41

Coaching familiar II : Creixen b els

nostres fills?

Creixement dels fills, Dimensions i aspectes de creixement, mbits de creixement en el cicle vital: mbit fsic, social, afectiu i emocional, intellectual i

cognitiu, moral

Presentaci Aquesta s una pregunta que ens fem sovint els pares i mares. En questa xerrada pensarem en les diferents rees: salut, relacions, estudis, intellecte, com anem dequilibri emocional,... Aquesta s una xerrada - taller dinmica i participativa on es van enfilant diferents punts que els assistents aniran reflexionant i donant resposta (les aportacions generals sn totalment voluntries!). I al final donarem algunes pistes que ens poden ajudar a fer LA MILLOR VERSI DELS NOSTRES FILLS!

Gui

1. Respirem a fons ... El cicle vital dels ssers humans

Quins sn els salts qualitatius de cada etapa?

Avanar al mateix ritme per crixer harmnicament 2. Creixen b els nostres fills?

Els mbits que ens conformen: Fsic, social, emocional i cognitiu

Pintem una estona ... com van els nostres fills?

Siguem objectius... creixen harmnicament? 3. Els estadis morals

Ho fa expressament?

La conscincia del que est b i el que est malament.... quan arriba? 4. Algunes idees per encaminar

Pel bon desenvolupament fisiolgic

Pel bon desenvolupament afectiu i emocional

Pel bon desenvolupament cognitiu i intellectual

Pel bon desenvolupament social

Imparteix M. Helena Tolosa Costa ([email protected]) Mestra, logopeda, psicopedagoga, P.N.L., terapeuta familiar 671 63 14 15 www.mhelenatolosa.com | www.mhelenalespersonalitats.com

12


42

Coaching familiar III : Fem un D.A.F.O.

(Dificultats, Amenaces, Fortaleses, Oportunitats)

un espai de parada i reflexi per saber com i cap on

anem... Actituds educadores de pares i mares, Estils educatius familiars,

Com eduquem: DAFO, Visi positiva

Presentaci Valorem leducaci que hem rebut, quines han estat les fortaleses i les debilitats de la nostra educaci rebuda i de com ens han criat. ... i valorem com volem educar nosaltres als nostres fills. Quines sn les nostres fortaleses i debilitats com a pares i mares? i les de la nostra famlia actual?. Quines sn les nostres prioritats? Aquesta s una xerrada - taller dinmica i participativa on es van enfilant diferents punts que els assistents aniran reflexionant i donant resposta (les aportacions generals sn totalment voluntries!). Tot plegat per anar prenent nota i poder canalitzar lenergia de manera positiva i constructiva.

Gui

1. Primer de tot... Fora culpes!!!! Ni som perfectes... ni hem de ser-ho!

Educar, cadasc ho entn diferent?

Diferents visions, diferents maneres 2. La nostra motxilla de fbrica

Fortaleses i debilitats de leducaci rebuda dels pares

Fortaleses i debilitats nostres 3. Fem un D.A.F.O. personal

Quines debilitats tenim quan exercim de pares i mares?

Quines fortaleses tenim quan exercim de pares i mares?

Quines sn les nostres amenaces familiars? (amics dels fills, relacions, laborals, entorn,...)

Quines sn les nostres oportunitats familiars? (amics dels fills, relacions, laborals, entorn,...)

Qu taporta de positiu fer de pare o mare? 4. Posat un objectiu!!!!

Cadasc ho fa el millor que pot i el millor que sap

Realista, positiu i ecolgic... i que depengui de TU!!!!

Imparteix M. Helena Tolosa Costa ([email protected]) Mestra, logopeda, psicopedagoga, P.N.L., terapeuta familiar 671 63 14 15 www.mhelenatolosa.com | www.mhelenalespersonalitats.com

13


43

Com ajudar els fills a estudiar

(i fer els deures del colle!)

Pares i escola, Ajudar als fills a estudiar, Pla destudi, Motivaci, Recompensa

Presentaci Es tracta duna xerrada que dna algunes orientacions sobre les millors actituds i estratgies dels pares per ajudar els fills a estudiar i fer la feina del colle. Desprs dunes consideracions sobre el valor de lestudi, es proposen dues eines, es detalla un programa de 8 punts i sofereix un decleg sobre lestudi a casa. La xerrada t una durada duna hora i mitja i simparteix amb el suport duna dinmica presentaci amb PowerPoint. En lexplicaci sinclouen alguns contes illustratius i motivadors i es lliuren alguns materials perqu pares i mares els puguin aplicar de forma immediata.

Gui

1. Per qu ens amona aquest tema? Actituds negatives que els joves assumeixen: les 3ges

Propostes positives que hem de fer: posar els talents al servei dels altres

Una bona notcia 2. De veritat podem fer-hi alguna cosa?

Dos principis bsics: si no est trencat, no cal arreglar-ho, per tothom pot canviar i millorar

Com saber-ho: dileg + evidncies= intervenci! 3. Dues poderoses eines!

Una eina per ajudar-nos a decidir: lEduBalana (Qu s ms educatiu?)

Una eina per ajudar-nos a intervenir: lAPAbarret (Aqu (hi) Puc Ajudar!) 4. Un programa de 8 punts

1. Previs: a lescola i a casa - Temps (Horari i Pla destudi: personal, realista, flexible, escrit, visible) - Espai (taula, cadira, illuminaci, suro, prestatges, calaixos, ventilaci,

temperatura, silenci) 2. Situaci: dues preguntes (qu he de fer?, qu em cal per fer-ho?)

- Els deures del colle no defineixen el vostre fill! 3. Preparaci: tot a punt! (distribuci de la feina) 4. Propsit 5. Realitzaci: Lectura, Repetici, Memoritzaci, Comprovaci

- Evitem ser Deus Ex Machina! 6. Motivaci: marcar el progrs visualment i mentalment, refor positiu 7. Aplicaci: demostrem que el que aprenen t aplicaci prctica, i siguem creatius

en la comprovaci. 8. Recompensa


14


44

Com desenvolupar la millor versi dels

nostres fills?

Actituds educadores de pares i mares, Estils educatius familiars, Expectatives positives, Estimaci, Vincle afectiu, Autoestima, Equilibri emocional,

Seguretat, Comunicaci, Respecte

Presentaci

El nen es valora a si mateix tal com ha estat valorat Com valoro el meu fill i quins missatges li envio en relaci la seva vlua? Quines fortaleses i potencialitats t el meu fill? Estic ajudant-lo perqu tregui el millor de si mateix?- Qu s fonamental per aconseguir aquesta fita? Les expectatives dels pares tenen una gran influncia en el comportament dels fills; per tant, val la pena que les revisem perqu donin els fruits desitjats. Aquest taller pretn que prenguem conscincia del poder transformador de les expectatives que tenim dels nostres fills. A continuaci, identificarem les etiquetes negatives (ets lent, ets un ploramiques...) i les convertirem en una comunicaci positiva, ja que s cabdal per facilitar lexpressi del potencial dels fills.

Gui

1. La clau de pas per a un desenvolupament saludable

El paper cabdal de lautoestima.

El kit de supervivncia: lacceptaci incondicional i el sentiment de valor.

2. Expectatives i etiquetes: limiten o donen ales? Qu pensem dels nostres fills? Com sn els nostres fills?

Les expectatives com a instrument de mesura.

Expectatives massa altes o massa baixes. On s el punt dequilibri?

Les etiquetes sn fruit de les expectatives.

Etiquetes positives i negatives: totes limiten!

Conseqncies de les etiquetes en el comportament del fill.

3. Caixa deines per desenvolupar el potencial dels fills Lefecte Pigmali: el poder de les expectatives en els resultats.

Amb quines ulleres em miro el meu fill? Ulleres facilitadores del desenvolupament i ulleres obstaculitzadores.

Les 10 eines per ser un Pigmali positiu dels fills i treuren el millor.

I si ens rendim? Suggeriments per sortir-ne airs.

Imparteix Eva Juncosa Pexegueiro ([email protected]) Psicloga, especialitzada en desenvolupar el potencial de persones, famlies i escoles. Collaboradora de la FECC en la formaci de mestres. 629 779 778 - entrenanteltalentdelesfuturesgeneracions.wordpress.com

15

mailto:[email protected]

45

Com educar als fills per fer-los ms

decidits. Podem entrenar la iniciativa?

Creixement dels fills, Dimensions i aspectes de creixement, Autonomia i iniciativa, Actitud

positiva: entusiasme i perseverana, Estimaci, Vincle afectiu, Equilibri emocional, Seguretat, Comunicaci, Respecte

Presentaci Aquesta xerrada pretn fer reflexionar els pares i mares sobre la importncia deducar els nens i nenes i els i les joves en la iniciativa i lentusiasme. Vol donar orientacions sobre com ajudar-los a tenir ms empenta per comenar les activitats i projectes i perseverana per continuar-los. Dos valors que cal treballar i entrenar perqu sn competncies que els ajudaran a tenir una actitud positiva i possibilista davant la vida. La xerrada dura aproximadament una hora. Sillustra amb un powerpoint i, com que s un entrenament, es proposen i es practiquen alguns exercicis.

Gui

1. Qu s la iniciativa? Desgranarem el significat daquesta paraula i per qu resulta una virtut til en el present i en el futur.

2. Es pot educar o s innat?

Aprendrem quins elements de leducaci poden i han de condicionar la iniciativa.

3. Iniciativa en qu? Els nens han de viure la infantesa i no els hem de fer adults abans dhora. Decidits no ha de voler dir fer-los crixer abans dhora, sin fer-los protagonistes de les seves decisions.

4. Com sentrena?

El concepte dentrenament porta associats els conceptes dhbit, de prctica i de mtode. Aprendrem alguns mtodes que ens ajudaran a posar en prctica aquest entrenament.

5. Els valors que lacompanyen

Educar la iniciativa vol dir educar la creativitat, el seny, lentusiasme, la responsabilitat i la perseverana.

Imparteix

Maria Batet Rovirosa ([email protected]) Professora i entrenadora demprenedors 618 315 180

16

mailto:[email protected]

46

Com fer de la lectura una aventura

(I NO UNA TORTURA!)

Creixement dels fills, Dimensions i aspectes de creixement, Adquisici dhbits: Lectura, Gaudir, Aventura, Fantasia, Entusiasme

Presentaci Es tracta duna xerrada que, a partir dalgunes realitats ms o menys catastrfiques, proporciona elements per a la reflexi sobre la lectura en els nostres fills, especifica uns quants errors a evitar i proposa diverses estratgies per animar la lectura en diverses edats. La xerrada t una durada duna hora i mitja i simparteix amb el suport duna dinmica presentaci amb PowerPoint. En la xerrada sinclouen la lectura de diversos fragments i moltes ancdotes i referncies a tot tipus de llibres. Tamb es lliuren alguns materials perqu pares i mares els puguin fer servir de forma immediata.

Gui

1. Per... Qu passa amb la lectura?

La lectura que fa por per queda b

En qu quedem: llegeixen o no llegeixen? (una mica molt poca- estadstica)

Els enemics de la lectura: dols amb peus de fang 2. Llegim, que hi ha bones notcies!

Des de sempre, llegir s una passada! (grans moments de la lectura a la Histria)

La Fora de la lectura ens acompanya amb tot el seu poder! (molts motius per llegir)

3. Com fer de la lectura... Una tortura?

Mtodes infallibles per fer que els nostres fills... NO vulguin llegir!

Estem trepitjant els Drets del Lector? 4. Un vademcum de reconstituents per fer una lectura robusta!

(tota mena de recursos i estratgies)

Coherentine (siguem nosaltres els primers a llegir)

Entusiasmaton (comuniquem-los el nostre entusiasme pel que llegim)

Cuentinit (un conte cada nit, al peu del llit)

Altavox (la lectura en veu alta)

Descoberten (descobrim-los temes, llibres, autors... i deixem que ens els descobreixin)

Suggerina (suggerim llibres, no els imposem)

Tothoriarreu (llegim on sigui i en tot moment)

i encara algun ms, com per omplir tota la farmaciola!

Imparteix Juanjo Fernndez Sola ([email protected]) Escriptor, Conferenciant, i Consultor Pedaggic de la Fundaci Escola Cristiana de Catalunya | 654.812.920 | www.juanjofernandez.com | twitter.com/juanjofdezsola | juanjocosesquepenso.blogspot.com

17


47

Com puc ajudar el meu fill al batxillerat?

Pares i escola, Orientaci acadmica i professional, Sortides desprs de batxillerat, Coherncia, Comproms

Presentaci Aquesta s una xerrada per a tots els pares que tenen fills a la selectivitat, perqu tornin a veure als seus fills com a fills i no nicament com a estudiants que han de treure una gran nota ni com a fracassats perqu en suspenen moltes. O com... Primer cal entendre el neguit dels nois i noies. Desprs, donar una orientaci adulta. I tercer, ajudar-los a acomplir els seus compromisos. Sembla fcil, per no ho s. Hi ha moltes emocions pel mig. Per tamb existeixen algunes idees que poden funcionar.

Gui

1. Com estem? Quina emoci tenim davant daquesta situaci?

2. Com podem ajudar? No podem arrossegar ni deixar que faci el que vol

Una proposta: Coherncia + Consistncia + Continutat + Vincles = xit

3. Si estudia i no treu resultats...

Tcnica

Context

Temps

4. Si no vol estudiar...

Estudiar o treballar, no hi ha ms opci?

Ajudar a madurar

Reconstruir vincles

Obrir finestres

Imparteix

lex Viss Vinu ([email protected]) Coach familiar, educatiu i de parella. Orientador familiar. pedagog Telfon contacte 660 08 24 50 www.alexvisus.com

18

48

Comenar a fer-se grans: Ladquisici

dhbits

Creixement dels fills, Dimensions i aspectes de creixement, Adquisici dhbits, Hbits de supervivncia, Hbits dautonomia, Hbits relacionals, Primera infantesa,

Models familiars, Reforadors de conductes

Presentaci En la primera infantesa, la mainada ha de fer un munt daprenentatges imprescindibles per a la seva vida posterior. Fins i tot per a la prpia autoestima, ladquisici dels hbits bsics dautonomia en el grau que l'edat i el desenvolupament de les capacitats permetin s imprescindible. En una etapa dautonomia quasi zero, els ritmes fisiolgics marquen les primeres rutines que esdevindran els hbits bsics de supervivncia: menjar, dormir, la higiene, el lavabo... El cam de lautonomia personal ja est iniciat. Haurem dentendre, per, qu son els hbits i com dimportants sn per a l'estructuraci de la nostra personalitat i com van molt ms enll de la supervivncia, intervenint en el mn de la convivncia i del comproms personal. Parlarem del paper educador de la famlia i de laprenentatge de la mainada. I de com s en el dia a dia quan transmetem els models que els nostres fills aprenen.

Gui

1. Aclarim conceptes

De qu parlem quan parlem dhbits?

Hbits bsics de supervivncia, hbits dautonomia, hbits relacionals

Laprenentatge de lautonomia.

0-6 anys: madurar per aprendre a fer. Fer per ser.

2. Dia a dia sintegren hbits

Com integra els hbits la mainada: observaci, imitaci, repetici, integraci.

La importncia dels models familiars.

Som el que fem o el que diem que fem?

La vida diria familiar, les rutines.

3. Deixar que es facin grans El reconeixement, latenci: un gran motor de laprenentatge.

Reforadors de conductes adequades: premis, cstigs, elogis...

4. Colloqui

Imparteix

Anna Iglesias Coll ([email protected]) Mestra, formadora de pares, mares i docents 616 06 09 13 www.orientarfamilies.wordpress.com

19


49

Comenar amb bon peu.

Qu han de saber les famlies de letapa de la

primera infantesa (0-6)

Creixement dels fills, Etapes de desenvolupament, Primera infantesa,

Plasticitat neuronal, Estimulaci, Estimaci, Vincle afectiu, Seguretat, Autonomia, Intelligncia emocional, Adquisici dhbits

Presentaci En la primera infantesa la mainada fa un salt maduratiu importantssim, que estructura els fonaments dels seus aprenentatges i la seva vivncia posterior. Aquest procs maduratiu s una necessitat biolgica de linfant, que ha de descobrir i adaptar-se a lentorn en qu ha nascut i desenvolupar les seves habilitats per integrar-se, primer en el seu nucli familiar, per desprs atrevir-se amb el Mn. Entendre les seves necessitats i el procs que va vivint en la descoberta de qui s i qui sn els altres ens ajuda en les dinmiques del dia a dia i en lacompanyament del seu creixement.

Gui

1. Qu ens expliquen els neuropediatres? La plasticitat neuronal: El poder de la estimulaci de lentorn. Maduraci i estructuraci neuronal i cerebral en la primera infantesa. Del quasi de res al quasi de tot. 2. En qu estan tots dacord? El vincle afectiu segur: Lembolcall de la seguretat i lafecte en el cam cap a lautonomia Famlia i entorn, referents, protagonistes i modeladors, en la vida de linfant 3. Algunes caracterstiques de la mainada en aquestes edats Emocions en estat debullici Creixement i adquisici dhabilitats vertiginosos. Els moments clau i les finestres daprenentatge. 4. Els motors de les conductes Les emocions bsiques en la primera infantesa. 5. Activitat i joc La curiositat i la sorpresa. El plaer i la constncia. Fer per saber. Laprenentatge ms global. 6. Colloqui


20


50

Comunicaci nutritiva: ASSERTIVITAT

dins la famlia

Creixement dels fills, Aprenentatge de les relacions, Habilitats socials: assertivitat, Comunicaci, Agressivitat vs. Inhibici, Sinceritat, Crtica constructiva,

Elogis constructius, Tossuderia

Presentaci Es pot ser ASSERTIU dins la famlia? LASSERTIVITAT s lestil comunicatiu pel qual som capaos de parlar amb els altres sense trepitjar els seus drets i sense que ens trepitgin els nostres! Comunicar des de lemoci i el sentiment sense culpabilitzar, sense assenyalar amb el dit, sense retrets, sense queixes... s possible dins lmbit familiar? A la xerrada donarem la clau per obrir aquesta comunicaci que ni s agressiva ni s inhibida. La xerrada t una durada de 90 minuts i simparteix amb el suport duna presentaci amb PowerPoint i tots els exemples necessaris per fer-ho ms entenedor!

Gui

1. Lassertivitat... De qu parlem?

Comunicaci ms enll de les ordres

Comunicaci des de lnima: efectiva i afectiva 2. Que no s assertivitat... 3. Test dassertivitat... Ms enll de la famlia, sc assertiu? 4. Empatia o simpatia? 5. Les paraules creen mons

Etiquetes

Ets i fas

Crtica constructiva

Elogis constructius

Sinceritat i franquesa 6. Qu passa amb el no? 7. Com superar els crits?

Per qu cridem?

alternatives 8. Tcniques per fer front a la tossuderia dels nostres fills!

disc ratllat

canvi de cadira

banc de boira

perseverar ...

Imparteix M. Helena Tolosa Costa ([email protected]) Mestra, logopeda, psicopedagoga, P.N.L., terapeuta familiar 671 631 415 www.mhelenatolosa.com | www.mhelenalespersonalitats.com

21


51

Comunicaci Pares-fills en ladolescncia

30 manaments per tractar amb adolescents

Creixement dels fills, Etapes de desenvolupament, Adolescncia, Comunicaci amb adolescents, Intelligncia emocional, Cooperaci, Consens

Presentaci Per qu de sobte no expliquen res? Qu s el que amaguen? Nosaltres fiem el mateix? Llavors per qu ens enfadem tan sovint? Com s que la convivncia pot resultar tan complicada? Si no fa ni quatre dies que eren uns nens! Ladolescncia dels fills pot plantejar aquestes o daltres qestions, sovint relacionades amb les dificultats de comunicaci. En aquesta xerrada es plantegen aspectes de ladolescncia i es proposen possibilitats viables per abordar els sentiments, aconseguir la cooperaci i consensuar solucions a problemes quotidians, i un munt destratgies aplicables.

Gui

1. Adolescent i Adolescncia: un cop dull

La xerrada podria tenir altres ttols? (conceptes diversos sobre ladolescncia que no sempre ens fan b)

Una etapa apassionant... amb algunes pegues i fora preocupacions.

2. Comunicaci? S, per... que hi ha alg?

No sempre s fcil per als pares... ni tampoc per als fills.

Per qu no expliquen? (les seves raons)

Ens estan donant pistes, fins i tot quan no volen que els atabalem.

No actuem a preu fet (pares caixa deines i mares sismgraf)

Juguem b les nostres fitxes (com respondre a les demandes de comunicaci dels fills)

Actuem amb estratgia (abordar els sentiments, aconseguir la cooperaci, trobar alternatives i solucions consensuades)

3. Imatges poderoses que ens poden ajudar

El mtode de les 5Ps (pescant amb canya!)

Siguem una mica animals (com una manada de lleons!)

Sembrem i collim (les plantes que van creixent!)

Sempre tornen a casa! (el coet que travessa latmosfera abans daterrar!)

4. Un Multicatleg del tracte amb ladolescent rabis

30 propostes diverses, realistes i aplicables (b, amb una mica de voluntat!)


22


52

Comuniquem-nos amb tots els sentits!

Comunicaci assertiva i efica

Creixement dels fills, Aprenentatge de les relacions, Comunicaci assertiva i efica, Intelligncia emocional, Agressivitat vs. Inhibici, Comunicaci amb gestos, Comunicaci

amb paraules, Comunicaci a la parella, Comunicaci amb els fills, Comunicaci amb lentorn

Presentaci

Ens comuniquem amb tothom i per tot arreu! Amb la parella, amb els fills, amb els amics, a la feina, amb desconeguts... Ens comuniquem en comunitat. Per, com ho fem? Som agressius, passius... o assertius? Som capaos de comunicar-nos amb tots els sentits? Veniu a conixer els cercles de la comunicaci, els secrets de la comunicaci efica i com protegir-se dels genets de lapocalipsi comunicatiu... Veniu a apostar fort per la comunicaci desinteressada i generosa amb els altres i a passar-ho b comunicant-nos tots plegats... Perqu la comunicaci no est en crisi!

Gui

1. Sempre ens estem comunicant amb GESTOS, amb PARAULES... i SENSE PARAULES!

[fem un exercici per comprovar-ho!] 2. Ens comuniquem en cercles

Parella (potser no pensem igual, per ens podem comunicar molt b el nostre amor)

Famlia (tinguem cura dels espais mgics amb els petits, fem servir estratgies amb els adolescents)

Els Altres (quan sn de la nostra... i daltres cultures!)

En el cercle familiar, de vegades magnifiquem els problemes!

Companys, Compartir, Comunitat, Comunicaci! 3. Agressius, passius... O assertius?

Ser Assertiu val la pena... per no s evident!

Molts obstacles... que podem superar! 4. Els genets de lapocalipsi... De la comunicaci!

El TrencaTimpans Ofensiu

El Jo-Ista Sobrat

El Barrufet Rondinaire

El Vampir Psquic 5. Aprenem a comunicar-nos amb tots els sentits! (incloent-hi el cap i el cor)

6. Per acabar... Benem!

Imparteix

Juanjo Fernndez Sola ([email protected]) Escriptor, Conferenciant, i Consultor Pedaggic de la Fundaci Escola Cristiana de Catalunya www.juanjofernandez.com | twitter.com/juanjofdezsola | juanjocosesquepenso.blogspot.com 654.812.920

23


53

Comunitat educativa som tots.

Com caminar plegats?

Responsabilitat, Respecte, Confiana, Escolta, Comproms, Comunicaci, Dialogar, Bona relaci famlia - escola, Pares i escola

Presentaci

Caminem junts; comunitat educativa som tots! Prendre la responsabilitat de SER per poder CRIXER plegats partint de linterior de cadasc S ESSENCIAL.

Estimar no s mirar-se l'un a l'altre; s mirar junts en la mateixa direcci. Antoine de Saint-Exupery. Xerrada on, plegats, reflexionarem sobre el moment actual que vivim i, a partir daqu, traarem possibles fulls de ruta per caminar plegats i sumar a cada pas. Aquesta xerrada sadrea a famlies, docents i collaboradors que formen part de la comunitat educativa.

Gui

1. Ens centrarem a partir d

CATÀLEG DE CONFERÈNCIEs - Confederació Cristiana d ... · Mestre i antropòleg. Director...

Documents

Transcript of CATÀLEG DE CONFERÈNCIEs - Confederació Cristiana d ... · Mestre i antropòleg. Director...