ESO4E-6

Avui parlem de cuina

Fumes habitualment?

LA MEVA CLASSE

AVUI PARLEM DE...

FOTO DENÚNCIA

VA DE CASTELLS

DIARI D’UNA ESCAPADA

PASSATEMPS

COMIAT AMB GOLEJADA

El Detectiu us ofereix:

Divendres 11 de Juny de 2010 Divendres 11 de Juny de 2010

El detectiu

Oriol Llavina, un cuiner que amb tan sols 32 anys ja ha aconseguit un cert renom en l’àmbit culinari, ja que el 2009 se li va atorgar el guar-dó de cuiner de

l’any de Catalunya. Actualment és el propietari de dos grans restaurants: El cigró d’or – de Gelida, i El Mer-cat – de Vilafranca del Penedès.

(pàg. 9)

Entrevista a Ana Subiranas

Una víctima que va aconseguir sobreviure a la Guerra Civil Espanyola.

(pàg. 16)

Sortim al carrer a fer una enquesta sobre el tabac a persones de diferents edats i sexes, si vols saber quines eren les preguntes i què han contestat aquí ho trobaràs.

(pàg. 5)

Vols anar al cinema aquets cap de setmana? Nosaltres et proposem 4 pel·lícules que creiem que et poden agradar.

(pàg. 6 i 7)

Estàs fart d’aixecar-te cada dia per anar a treballar? Nosaltres et proposem un petit viatge a Vic en el que podràs des-cansar i disfrutar amb la teva familia.

(pàg. 10)

El detectiu

Vam començar a 3rE, on ens van ajun-

tar a tots, molts ens coneixíem al haver

anat junts algun any, però amb altres

simplement ens coneixíem de vista.

Mica en mica la classe començava a

funcionar, ens enteníem

els uns als altres, sabíem

què havíem de fer per fer

callar una persona o què

fer quan no volíem enfadar

algú. Evidentment no amb

tots teníem una relació

d’amistat, amb alguns ens

saludàvem i res més, però

tot i així, es notava que la

classe començava a ser

una pinya. Quan una persona estava

malament encara que no la conegues-

sis massa ja t’hi preocupaves, com si

fóssim una gran família. Cada classe

estava plena de sermons, alguna que

altre llàgrima, abraçades, reconcilia-

ments, amors, amistat i evidentment,

no podien faltar els riures. Però va arri-

bar l’estiu, i amb molts no ens vam

tornar a veure fins aquest any, la veri-

tat és que moltes relacions s’havien

gairebé perdut ja que no s’havia man-

tingut el contacte, però a mida que

començava el nou curs, totes les emo-

cions i les velles amistats tornaven a

brotar. Ara mires a les persones i veus

com han madurat, si han canviat el seu

aspecte, la seva manera de ser... però

sobretot veus com ha canviat la vostra

relació (normalment cap a millor) des

de que us veu conèixer. És ara, a finals

de l’ESO quan te n’adones que tot

s’acaba, encara recordes aquell dia en

què per primera vegada vas traspassar

les portes de l’escola, plena de nervis,

por, inseguretat... i ara, en l’últim dia

de l’ESO la travesses amb nostàlgia i

tristesa, per un cantó estàs content,

per fi has acabat però per

l’altre trobaràs tant a faltar

els companys i companyes.

És cert que a la majoria els

veuràs l’any que ve, però

aquella gran família que es

va formar el Setembre de

2008, es trencarà, ja que hi

ha gent que marxa de

l’escola, altres que deixen

els estudis i la resta que es

separen en els diferents batxillerats.

Res serà el mateix, podríem dir que tot

es perdrà, és una mica dràstic però en

el fons és la veritat, tot i que cadascú

sap el que s’emporta d’aquests 2 anys

junts i segur que les amistats que s’han

fet, no les trencarà un títol que posi

Científic, Artístic o Social.

La meva classe

SUMARI Pàgina 2 La meva clase

Pàgina 3 Avui parlem de…

Pàgina 4 Foto denuncia

Sortida Voley-platja

Piscina i Equip 4

Pàgina 5 Què pensa la gent?

Página 6 i 7 La cartellera

Pàgina 8 Va de castells

Pàgina 9 Avui parlem de cuina

Espectacles: Bufa &

Sons

Pàgina 10 De viatge anem a…

Página 11 De viatge. Diari d’una

escapada

Pàgina 12 Encreuat

Pàgina 13 Laberint

El porc volador

Pàgina 14 Horòscop

Pàgina 15 Comiat amb golejada

Pàgina 16 A la contra: entrevista

a l’Ana Subiranas, una

víctima de la guerra

civil

Director: Aida Jorba Consell de redacció: Xavi Gumà Caps de seccions: Anna Cabré Maquetació: Aida Jorba i Aina Abad Col·laboradors: Xavi Gumà

Divendres 11 de Juny de 2010

Quan vam passar de primària a l’ESO no coneixíem gairebé a ningú i tots ens miràvem encuriosits, pen-sant que algú dels que ens rodeja-ven podrien acabar essent un dels nostres millors amics. Quan comen-ces un nou curs tot són il·lusions i propòsits que vols assolir. A més a més passes de ser el gran de l’escola, al fer 6è, a ser el petit de l’institut fent 1r d’ESO, també notes un canvi per part dels professors. Abans, quan feies primària només tenies un parell de professors que et feien totes les assignatures, en canvi, a l’ESO, en tens un per cada una. Pel que fa referència als estu-dis, no notes tant el canvi al passar de 6è a 1r d’ESO, per altra banda si que es nota el canvi d’escola ja que normalment vens d’una escola més petita. El primer dia de curs et sents perdut, sol, no saps on anar ni què fer, alguns fins i tot no conei-xen a ningú. Tot és nou.

2nD, es podria definir per molts de nosaltres com la millor classe que hem tingut mai. Riures i sermons eren la base de la nostra relació, vam compartir molts moments inoblidables. Sense dubte tots els

moments i les anècdotes viscudes en aquesta classe seran recorda-des amb enyorança. Des de ser-mons de la Montse Rubio en els quals acabava plorant de riure fins a tenir un company amagat a l’armari mentre els professors fe-ien classe. El nivell d’exigència va augmentar, a més a més, vam co-mençar una assignatura completa-ment nova, física i química.

Quan ja portes tres anys seguits a l’Intermunicipal te n’adones que moltes de les amistats que tenies a primària ja no són el mateix, en canvi, les noves que has fet durant el curs guanyen en intensitat, hi ha més confiança i més sinceritat, però sobretot adquireix molta més força. Ets més conscient que has de treballar amb més ganes ja que l’any següent és l’últim i ja has de triar que fer. Quan vam acabar 3r no estàvem gaire tristos ja que sabíem que encara ens quedava un any per gaudir amb els nostres amics. Aquests anys a l’ESO han passat

molt ràpid i els recordes com si

fos ahir. Has de triar què fer, quin

camí vols seguir, per voler aconse-

guir el teu propòsit, per triar el

teu futur. Aquest any a més a més

hi ha les colònies, són unes colòni-

es úniques ja que les vius com un

gran comiat. Els últims dies estàs

més trist ja que ets conscient que

l’any que ve alguns dels teus

amics marxaran cap a un altre ins-

titut. La distància influeix, no és el

mateix veure els teus amics cada

dia ni que sigui una estona que

només veure’ls el cap de setmana.

Moltes amistats perdran la inten-

sitat aconseguida durant aquests

anys però tot i així intentarem que

aquesta amistat no es perdi mai.

Avui parlem de…

El detectiu

Després de molts Dilluns amb pluja i fins i tot un amb neu, el Dilluns 3 de Març tot 4t vam anar a la platja de Vilanova a jugar a volei. L’Aida, el Xavi i l’Anna formà-vem part de l’equip verd 2, que després de fer i canvi-ar les tàctiques de joc només vam aconseguir quedar en sisena posició. L’Aina formava part de l’equip Blau 2 que va quedar en desè lloc. La veritat és que tot-hom s’ho va passar bastant bé ja que per a molts era el primer dia de platja del 2010 i ens feia més gràcia encara que fos amb tots els companys de 4t. Els par-tits eren divertits, evidentment feia ràbia quan perdi-es i a més a més, no hi havia àrbitres que xiulessin les faltes. Va ser un dia molt cansat ja que la platja de per si cansa bastant però tot i així ens ho vam passar molt i molt bé. El podi estava format per: Blau 1, en tercer lloc; Vermell 5 en segon lloc i l’equip Vermell 1 que es va proclamar guanyador del torneig de volei platja.

A la piscina ens vem dividir en grups i vem anar a fer tres acti-vitats diferents un mateix dia: relaxació, un espai amb aigua calenta en el que ens podíem relaxar, un altre era a la piscina petita, ens vem dividir en 2 equips i vem jugar a bàsquet amb una pilota d’espuma. La tercera era fer piscines, en les que un monitor et deia de quina manera les havies de fer( braça, es-quena...). Em va agradar bastant tot i que hagués estat millor que ens deixessin anar més per lliure no que ens dividissin en grups tot i que si no ho haguessin fet segurament hagués es-tat tot un caos. El problema és que es va fer curt, potser si hi haguéssim anat un altre dia hagués estat millor perquè entre que arribàvem, ens canviàvem i tot vem perdre una mica de temps.

A l’equip 4 hi vem fer 4 sessions diferents durant 4 dies que consistien en: Steps, Spinning, Pilates i Peses. Totes les classes van estar bé tot i que la que més ens va agradar va ser la de spinnin, ens vem cansar molt més que en les altres i vem suar més però semblava més productiva i es notava que havies fet exercici que era el que voliem. El que menys ens va agradar va ser pilates, si que era relaxant i segur que després de fer una sessió intensa de peses,spinning o qualsevol altre cosa va molt bé perquè relaxa. El problema és que nosaltres no la vem fer després de cap sessió intensiva, simplement vem anar allà i ens vem relaxar i va ser una mica avorrit.

Sortida Voley-platja Piscina i Equip 4

Estic farta que la gent que té gossos no re-

culli els seus excrements i

els llenci a la brossa. Els

nens juguen al carrer i

sempre estan agafant co-

ses del terra i has d’estar

pendent per evitar que no

agafin res però a la que et

despistes un moment, ja

tenen les mans plenes de

burilles, xiclets o excrements de gossos i la

feinada és fer que les deixin altre cop a ter-

ra. Per tant, m’agradaria que

poséssiu algun objecte que

contingui bosses, com els de

Vilanova, perquè la gent pu-

gui llençar els excrements a

la brossa en comptes de dei-

xar-los a terra principalment

per als nens i també perquè

dóna la sensació que el poble

està deixat.

Foto denúncia


Durant el crèdit de síntesi hem sortit al carrer a enquestar 30 persones de diferents edats:

Sí que fumo habitualment: 33, 33 % - 45% fumadors són homes -55% fumadors són dones 1. Fumes diariament o ocasionalment? a) Diariament: 70% de persones b) Ocasionalment: 30% de persones Menors de 18 anys el 75 % fumen ocasionalment. 2. Estàs d’acord amb la nova llei que prohibeix fumar en llocs públics? a) Sí: 60% b) No: 30 % c) No interessa: 10% 3. En quin moment del dia prefereixes fumar? a) Després dels àpats: 100% dels majors de 18 anys b) De nit: 100% menors de 18 anys Menors de 18 anys: 75% de nit, 25% després dels àpats 4. Vas començar a fumar abans dels 18 anys? a) Sí: 80% persones b) No: 20% persones, de les quals 100% son majors de 50 anys. 5. Què prefereixes fumar? a) Tabac: 70% de persones b) Porros: 30% de persones Un 75% de joves prefereixen fumar porros. 6. Has intentat deixar de fumar? a) Sí: 40%, 100% de persones majors de 50 anys. b) No: 60%, 100% de persones menors de 18 anys.

No fumo habitualment: 66, 67% 1. Has provat mai de fumar? I si és aixi, t’hi has enganxat? a) Sí: 60% * 77, 78% s’han enganxat, 20% els ha costat deixar-ho, 80% no els ha costat. * 23, 2% no s’han enganxat b) No: 40% 2. Si ho has provat, va ser abans dels 18 anys? a) Sí: 58, 3% b) No: 41,7% 3. Estàs d’acord amb la nova llei que prohibeix fumar en llocs públics? a) Sí: 95% b) No: 5% 4. Estàs content/orgullós de no fumar? a) Sí: 100%

Nike ha creat una nova bamba en que tu pots triar el seu dis-seny, i si no tenim el disseny que tries pots portar-lo i fa-rem tot el possible perquè tinguis la teva superbamba!

El dia 8 de Juny ha sortit a la venda als Estats Units el nou Iphone 4. Les noves caracterís-tiques que s’han aplicat per millorar-lo han estat: Faceti-me, Pantalla de Retina 960 x 640, Multifunció, Grabació de video en HD...

Nou Fairy que només posant una gota al plat brut, aquesta es mou sola i te’l deixa ben net i a punt per guardar-lo. Amb la compra d’aquest pro-ducte, et regalem un collaret amb poders.

FUMES HABITUALMENT?

El detectiu

Títol original: Remember Me Any: 2010 País: EE.UU. Direcció: Allen Courter Guión: Will Fetters. Jenny Lumet Repartiment principal: Robert Pattinson, Emilie de Ravin, Pierce Bros-nan, Lena Olin, Chris Cooper, Peyton List, Amy Rosoff, Ruby Jerins, Tate El-lington, Justin Grace Fotografía: Jonathan Freeman Música: Marcelo Zarvos Producció: Nick Osborne. Trevor Engel-son Durada: 103 minuts SINOPSI Tyler Hawkins és el protagonista de la pel·lícula el qual germà es suïcida. Els seus pares no superen la pèrdua i es divorcien. Tyler és l'únic que cuida i entenc a Caroli-ne, la seva germana petita la qual és una promesa en l'àmbit artístic. Tyler coneix a Ally, una adolescent la qual mare van matar quan ella tan sols tenia 11 anys, i mantenen una relació.

CRÍTICA El que primer m'agradaria destacar és l'actor principal Robert Pattinson. La majoria d'adoles-cents l'identifiquen amb Edward Cullen, protago-nista de la saga Crepuscle. En aquí no podem comparar-lo amb Edward perquè són personat-ges totalment diferents i personalment crec que aquest paper l'afavoreix més com a actor. Cal dir que de moment, pel que hem pogut veure, és un gran actor. En quan els altres actors crec que han fet una bona feina. La música en aquest film té una gran importància ja que només començar, tan sols sentint la músi-ca, podem desxifrar que ens farà patir i potser plorar. També cal senyalar el fet que, fins al final,

no sabem que està ambientada a l'any 2001 y que, la mort de Tyler es deguda al 11S per tant penso que és un fet irrellevant i per tant és un fet encertat no donar-li importància. Personalment he trobat molt interessant el fet de enca-bir en l'argument original el tema del bullying o exclusió social ja que penso que s'en parla molt poc i és un pro-blema força greu que s'hauria de tractar com abans mi-llor.

La Cartellera

Títol original: Sorority Row Director: Stewart Hendler Gènere: Terror Any: 4 de desembre de 2009 Duració: 101 minuts País: Estats Units, Espanya Música: Lucian Piane Guió: Josh Stolberg, Pete Goldfinger Fotografia: Ken Seng Interpretes: Briana Evigan, Leah Pipes, Jamie Chung, Margo Harshman, Caroline D’Amore, Carrie Fisher, Julian Morris, Ru-mer Willis. SINOPSI Cinc amigues que pertanyen a la germandat Zeta Pi, cau-sen la mort d’una de les seves germanes al gastar una bro-ma que acaba malament. Amaguen el cos i guarden el se-cret per no posar en perill el seu prometedor futur. Un any després, a la festa de graduació, totes reben una foto del dia en què la seva amiga va morir. Lluiten per salvar-se d’un assassí en sèrie que pretén acabar amb totes les que

la van matar. CRÍTICA El tema és la por, la por que passen les noies du-rant tota la pel·lícula evitant que un assassí en sèrie les mati. La veritat és que es basa en un gè-nere bastant corrent, últimament moltes pel·lícules utilitzen aquest tema. No et sorprèn gaire, ja que des del principi veus més o menys com acabarà tot, és bastant previsible. Les actrius no interpreten massa bé els seus pa-pers, en molts casos sobre actuen i sinó, passen a l’extrem contrari, en el que es limiten a recitar les frases que els hi pertoquen sense transmetre gai-res sentiments. No les veus en el paper, com si no

es posessin a la pell del personatge, que és el que ha de fer un bon/a actor/actriu. A mi sincerament no m’ha agradat massa, ha estat bé i m’ha sorprès una mica qui era l’assassí però en algun mo-ment ho he arribat a imaginar. No és ni de bon tros la mi-llor pel·lícula que he vist en aquest gènere, però tot i així encara es salva algun moment bo.

Recorda’m

Hermandad de sangre


Títol original: The Last Song

Gènere: Drama País: USA Estrena a USA: 31/03/2010 Estrena a España: 04/06/2010 Productora: Touchstone Pictures (Disney) Directora: Julie Anne Robinson Guió: Nicholas Sparks i Jeff Van Wie Fotografía: John Lindley Música: Varis grups anglesos Durada: 108 minuts. Repartiment: Miley Cyrus, Bobby Coleman, Liam Hemsworth, Hallock Beals, Nick Lasha-way, Carly Chaikin, Nick Searcy, Kate Ver-non, Kelly Preston, Greg Kinnear, Adam Barnett i Stephanie Leigh Schlund. Sinopsis: Ronnie és una adolescent de disset anys que després de tres anys encara no ha superat el divorci dels seus pares. Aquest estiu la seva mare la obliga a passar-lo a Carolina del Nord amb el seu pare Stece en que la seva relació no és gens bona. Ell viu en una casa al costat de la platja on Ron-nie i el seu germà petit s’allotjaran durant les vacances. Allà coneixerà a un noi, Will, i descobrirà que encara sent

passió per la música i aconseguirà una segona oportunitat. Crítica: En la pel·lícula podem trobar diferents temes que són el primer amor, la relació entre pares i fills, l’amor per la música i les segones opor-tunitats entre d’altres, la pel·lícula està plena de dperò els més importants són el primer amor i la relació entre pares i fills. La trama de la pel·lícula està molt ben triada per les noies adolescents. És una pel·lícula dirigida més aviat per a les noies que per als nois ja que hi ha molt de romanticisme. Per als adults potser els hi és un xic pesada ja que pel·lícules d’aquest tipus n’hauran vist mol-tes.

Miley Cyrus és una bona actriu però d’aquests papers n’ha

fet molts i ja se’ls deu saber de memòria. La protagonista

al ser una adolescent, les noies entre 12 i 17 anys els hi

serà molt fàcil identificar-se només començar. La música

està molt ben triada i col·locada durant la pel·lícula i això

també ajuda a que t’agradi més.

Títol original: Alice in Wonderland Gènere: Fantasia País: USA Estreno en USA: 05/03/2010 Estreno en España: 16/04/2010 Productora: Walt Disney Pictures Director: Tim Burton Guión: Linda Woolverton Música: Danny Elfman Repartiment: Mia Wasikowska, Johnny Depp, Michael Sheen, Helena Bonham Carter, Anne Hathaway, Alan Rickman, Stephen Fry, Crispin Glover. Sinopsis: L’Alicia és una noia de 19 anys que torna al món màgic on va anar quan era una nena se-guint un conill blanc, i allà es troba amb en Tweedledee i en Tweedledum, la Lirona, l’Eruga blava, la reina blanca, el gat de Cheshire, el Barreter boig…. L’Alícia

s’embarca en una aventura fantàstica per trobar el seu destí i posar fi al regnat de terror de la reina de cors. Crítica:

'Alicia en el País de las Maravillas' és una pel·lícula que s’inspira en la bellesa i la creativi-tat dels llibres de Lewis Carroll, combinant-les amb acció i uns efectes especial espectaculars. La pel·lícula està ambientada en el segle XIX, però aquest fet no influeix a la trama principal de la pel·lícula, ja que aquesta es desarrolla sobretot al país de les meravelles. La pel·lícula té uns efectes especials impressionants, que fan que totes les situacions siguin molt realis-tes. Però durant la pel·lícula hi ha masses escenes

de “lluita” i acció, i això fa que en aquesta no es

s’expressi bé l’esperit de la història verdadera.

A més, la majoria dels espectadors s’esperaven més

d’aquesta pel·lícula essent de Tim Burton.

La última cançó

Alícia en el país de las maravillas

El detectiu

ELS CASTELLERS DE VILAFRANCA Avui dia 8 de juny, dos representants de la colla de castellers de Vilafranca han vingut al nostre institut per fer-nos cinc cèntims sobre el món dels castellers. També per animar-nos a participar en el concurs de castells on actuaran varis instituts del Penedès, que serà el pròxim 19 de juny. L'activitat ha consistit en aprendre l'estructura bàsica dels castells:

- Primer col·loquem el baix. Tot seguit el contrafort s'agafa al baix per darrera per com-pensar el pes del baix, després les crosses, que solen ser dones ja que es necessita certa flexibilitat. Més tard hi col·loquem l'agulla i tot seguit la pinya. Poden haver-hi també folre i manilles, que són pinyes afegides. - Després comencem a muntar el tronc que està format pels castellers, que pis a pis co-mençant arran de terra arriben fins al pom de dalt. - El pom del dalt el formen els dosos, l'acoixador i l'anxeneta, aquesta última és la que fa l'aleta i és quan un castell es considera carregat. -Quan un castell fa llenya és quan el castell cau perquè no ha pogut ser descarregat.

Alguns dels alumnes hem pogut gaudir de la sensació de ser sobre les espatlles del Toni Bach (conegut com Toni de Lloret). El 2 de 9 amb folre és el castell que més puntuació reb dels que s’han intentat fins ara. L’únic cop que s’ha carregat va ser per la diada de Sant Fèlix del 2005 pels castellers de Vilafranca.

Dosos

Acoixador

Anxeneta

Pinya

Folre

Manilles

Tronc

Pom de

dalt

Va de castells


Llavina va decidir estudiar un cicle formatiu d’hostaleria (cuina i sala) a Manresa, i mentre estudia-va a l’estiu va treballar a la costa brava i a Andorra on va exercir com a cuiner per primer cop. Un cop va aca-bar els estudis, durant l’agost del mateix any va treballar al Tram Tram, un restaurant de Barcelona. Després va anar a la Cerda-nya on només va treballar-hi durant una setmana, ja que la feina no li agradava gens i cobrava molt poc. Quan va tornar de la Cerda-nya va posar-se a treballar durant un any en un restau-rant que hi ha entre Sant Sadurní d’Anoia i Gelida, nom del qual desconeixem ja que no se’ns ha estat revelat perquè és de la competència, metre treba-llava els diumenges en El cigró d’or, de Gelida. Des-prés va treballar durant mig any en un restaurant de

Sant Sadurní d’Anoia, però no li va agradar gaire treba-llar-hi. Al cap de poc, va entra a treballar al Droma, el restaurant d’un hotel de cinc estrelles que s’anomena Majestic i que està a Barcelona. A en Llavi-na li va agradar molt treba-llar en aquest restaurant, ja que eren uns 10 cuiners per a tan sols unes 40 persones, i això feia que es poguessin treballar més els plats amb el que va aprendre bas-tant, i també te-nien a les mans productes de molta més quali-tat, però es clar, els clients també pagaven aquest bon servei, ja que un àpat en aquest restaurant té un cost d’uns 150€ per persona. El 2 de Juliol del 2002 va adquirir El cigró d’or, ja que estava en

traspàs, i el fet de tenir un restaurant propi li va agra-dar molt. Fa una any i mig, va obrir un segon restaurant que es diu El Mercat junta-ment amb en Lluís, un bon amic seu, a Vilafranca del Penedès. En Llavina ens ha dit que a

ell li agrada molt anar en

restaurants bons, on gaudir

d’un bon menjar mentre

beu un bon vi. Però la seva

opinió és que per gaudir

d’un bon àpat, s’ha d’anar

en restaurants en què

aquest tingui un cost d’uns

40 i 50€, però es clar, ales-

hores no tothom pot gau-

dir-ne. També ens ha dit

que fer de cuiner és una

feina d’equip, ja que un de

sol no podria tirar endavant

amb un restaurant. Per úl-

tim, però no per això menys

important, ens ha explicat

el premis que atorga la guia

Michelin, que és una guia

de restaurants que té molt

de prestigi. Els premis que

aquesta guia atorga són una

guardons al millors restau-

rant, el més baix dels quals

seria una estatueta, que és

el personatge de la marca

Michelin, seguit d’una es-

trella Michelin, dues estre-

lles i fins a tres estrelles

Michelin.

Avui parlem de cuina

Bufa & Sons és un grup musi-cal format ja farà 3 anys quan els van trucar de Caixafòrum per fer un espectacle indivi-dual. Allà es van conèixer els musics Guillem Aguilar, Marc Vila i Xavi Lozano i des de llavors han seguit junts. Els instrument que toquen són molt especials i curiosos ja que són objectes reciclats com una crossa, una cadira, una regadora, una escala... Actualment encara segueixen descobrint nous instruments reciclats per anar ampliant el seu repertori. El dia 9 de juny van anar a l’Intermunicipal del Penedès a fer un concert. L’espectacle

que vam apreciar va ser di-vertit ja que no ens imaginà-vem que amb objectes reci-clats es podrien fer tot tipus d’instruments. No seguien un ordre en concret, sinó simple-ment a mida que anaven to-cant ens explicaven com eren algun dels instruments que havien tocat i com els havien creat. Per exemple pots fer una flauta a partir d’un mani-llar d’una bicicleta, depèn de la intensitat amb la que bufis farà una nota o una altre i si a més a més el manillar té bo-cins i timbres ja tens més sons incorporats. En Marc Vila s’encarrega més de la part de percussió, en Guillem

Aguilar de la part de cordes i en Xavi Lozano de la part de vent. Els músics han tocat molt bé i se’ls notava que els agrada la seva feina. El concert ha estat molt divertit i el públic ha estat participatiu sempre que ho han demanat tot i que costava arrencar a causa de la vergonya, però ho acabaven fent. Després de cada actua-ció tothom aplaudia perquè havien tocat molt bé i també es sentia algun riure a causa dels instruments. El grup Bufa & Sons creuen

que hi ha molta música i vari-

ada però que els mitjans de

comunicació, com la televisió

o la ràdio, promocionen pocs

músics i més o menys del

mateix estil. També creuen

que tothom pot ser músic si

treballen força però sobretot

ha de ser bona persona i molt

observador. Els referents mu-

sicals en que s’han basat han

sigut els percussionistes bra-

silers i vídeos del youtube.

Espectacles: Bufa & Sons

El detectiu

Vine a Vic un cap de setmana!

Les fires i festes amb les quals podeu coincidir quan visiteu Vic poden ser: FESTA DE SANT ANTONI ABAT (17 de gener) FESTIVITAT DE SANT SEBASTIÀ (20 de gener) CARNESTOLTES (Primera setmana de març) A part d’aquestes festes puntuals a Vic també hi ha els mercats: Mercat setmanal (Dimarts i dissabte) Mercat d'antiguitats (Primer dissabte de cada mes) Mercat de pintura (Segon dissabte de cada mes) Els llocs que trobem interesants per visitar al centre històric de Vic són els següents:

EL MERCADAL

LA CASA DE LA CIUTAT

HOSPITAL DE LA SANTA CREU

ESGLÉSIA I CONVENT DE SANT

DOMÈNEC

ESGLÉSIA DE SANT ANTONI M.CLARET

CATEDRAL

PONT DE QUERALT

ESGLÉSIA DE LA PIETAT

TEMPLE ROMÀ I CASTELL DELS MONT-

CADA

MURALLES DE PERE III

CASA CLARIANA Per quan vinguis et recomanem que dinis en algun dels restaurants que et proposem:

· El Bohemi (Plaça de la Pietat, 7 ) · El Jardinet (C/ Corretgers, 8) Per descansar després d’un bon àpat, el millor que pots fer és anar a algun dels següents

llocs:

· NH Ciutat de Vic (Centre de Vic)

· Canonge Collell (Avinguda Olímpia, 4)


El dia 22 de Març, gairebé tot 4t d’ESO ens vam desper-tar amb molta il·lusió, alguns fins i tot no van dormir a causa dels nervis ja que sabí-em que ens dirigíem a una setmana que recordaríem durant molt de temps: plena d’il·lusions, moments apassi-onants i companyerisme. Quan vam arribar ens vam adonar que aquelles colònies eren reals, el somni de tot un curs, finalment s’havia complert. Per alguns, sentir el seu cos lliscar per la neu era una sensació completament no-va, que es barrejava amb la por i amb l’emoció. Per al-tres simplement era una sensació ja coneguda, que donava diversió però alhora estranyesa al compartir-la amb els seus companys i amics. Trobar-te amb els teus amics per les munta-nyes cobertes de neu o al peu dels telecadires i remun-tadors era una sensació in-creïble i molt divertida, segu-

rament única i irrepetible. Portar aquelles incòmodes botes d’esquí ens ocasionava mal als peus i a les cames, cada pas que fèiem, amb o sense els esquís, fregava la ferida i feia mal. les ulleres ens pressionaven el cap, te-níem molta calor al anar tant abrigats, el casc ens molesta-va...però aquest era el preu que s’havia de pagar si volies divertir-te. No tot era quei-xar-nos de mal, també ens ho vam passar molt bé ja que per a molts era el primer o dels primers cops que ana-ven a esquiar. Era una sensa-ció nova, senties el vent que t’acariciava la cara brusca-ment, notaves com la neu lliscava sota els teus peus. Com a recompensa de l’esforç d’esquiar durant tot el dia i el cansament acumu-lat de no haver dormit gaire la nit anterior, vam anar a Caldea. Només entrar ja vam notar l’ambient que es respi-rava, un ambient atabalador i poc relaxant, ja que al prin-

cipi hi havia tanta gent que costava moure’s per dins les piscines. Però més tard, ens vam quedar gairebé sols i vam poder relaxar-nos ple-nament en qualsevol de les piscines. Sense adonar-nos vam arri-

bar a Divendres, havíem de

marxar, tots pensàvem que

mai arribaria aquest mo-

ment, però va arribar. Està-

vem tristos ja que això signi-

ficava el final de l’ESO, al-

guns portaven molt de

temps esperant aquestes

colònies que van passar

massa ràpid cosa que ningú

s’havia imaginat.

De viatge. Diari d’una escapada “Unes colònies reals, el somni de tot un curs”

El nou Kalia Vanish Oxi-action Crystal White fa que la teva roba sem-

pre s’adapti al teu cos, t‘hagis engreixat, aprimat o simple-ment hagis crescut. Si compres un parell d’unitats, et regalem una fregona que neteja el terra automàtica-ment.

La nova temporada d’aquest estiu ja està a les botigues del Pull & Bear amb fantàstica roba i a molt bon preu. Amb la primera peça comprada et regalem uns mitjons.

La Play Station 4 ja està a la venda a les boti-gues especialitzades. El preu és de 800€ i in-clou el joc del Final Fantasy XV.

S’ofereixen classes d’Italià a Sant Sadurní d’Anoia per a nens i nenes entre 10 i 20 anys per un mòdic preu. Per més informació tru-queu al 938912684.

El detectiu

Vertical

1.Llengua germànica parlada a la Gran Breta-nya.

2. Càrrec de tutor.

3.Branca de la ciència que tracta la utilització dels sistemes de transmissió i processament automàtics de la informació.

4. Llengua romànica parlada a França.

5.Ciència que estudia les coses relatives o pertanyents a la natura.

6. Ciència que estudia, des del punt de vista lògic, les seves relacions i estructures, i que ha evolucionat des de comptar, mesurar i descriure formes d’objectes fins a una idealit-zació i abstracció que permet aplicar les se-ves tècniques a la resolució de problemes científics i tecnològics.

7.Art que s’expressa mitjançant la combina-ció de sons, d’acord amb la melodia, l’harmonia i el ritme.

8. Llengua romànica parlada a Catalunya.

9. Llengua itàlica parlada pels romans.

Horitzontal

1. Exercici corporal d’agilitat, destresa o força, que es practica individualment o en grup, amb intencionalitat lúdica o competitiva i seguint unes regles establertes.

2.Ciència de la vida.

3. Branca de la ciència que estudia els fenòmens i els cossos de la natura, tot cercant les lleis quantitatives que els regeixen i els seus constitu-ents fonamentals.

4. Ciència que estudia la composició íntima de les substàncies i llurs transformacions recípro-ques.

5. Sobrenom amb que s’anomena l’Escola Inter-municipal del Penedès

6.Natural de Castella.

7.Relatiu o pertanyent a la societat humana, a les relacions entre els individus pertanyents a dife-rents classes de la societat.

8. Art de modelar una matèria, especialment

amb finalitats artístiques.

1

2

6 1

3

7 5 4 2

4 3

5

6

8 9

7

8

MOTS ENCREUATS


LABERINT

EL PORC VOLADOR Troba les 7 diferencies dins la imatge

The Sims 3 Ambitions ja està a la venta a les botigues especialitza-des. Aquest joc inclou moltes innovacions com per exemple nous instruments, nous ofi-cis, nous llocs on anar...

La nova aspiradora de Phi-lips té forma de cargol per-què els petits de la casa es diverteixin mentre netegen la casa. La pots aconseguir per només 224’99 €

El detectiu

ÀRIES (21 març-20 abril) No és bon dia per prendre decisions en l’amor, pot ser que avui no tinguis les coses prou clares per decidir res. TAURE (21 abril-20 maig) Viu els moments com si fossin els últims. Avui et poden sortir nous plans en amb la familia. Gaudeix-ne! BESSONS (21 maig-21 juny) En el treball és on més pots tenir problemes de concentració. Intenta estar per la feina i no deixis et despistin. CRANC (23 juny-22 juliol) És probable que res et surti com has planejat, i el pitjor és que tens probabilitats que et surti mala-ment: no perdis la calma ni la confiança. LLEÓ (23 juliol-22 agost) Pots viure un moment molt romàntic amb una persona que no serà la teva parella, però et farà sentir la persona més feliç del món. VERGE (23 agost-21 setembre) Ets un exemple de superació, quan la vida t'ho posa més difícil saps sortir del problema. Ara no és el moment de rendir-se. BALANÇA (22 setembre-22 octubre) Els aspectes dolents de la teva salut indiquen que tindràs tendència als excessos en el menjar i et pots engreixar. Controla't. ESCORPÍ (23 octubre-21 novembre) Que els teus somnis professionals es compleixin depèn de molts factors. El primer és ser realista, des-prés posar-hi voluntat. SAGITARI (22 novembre-20 desembre) Si demanes ajuda, la trobaràs en les persones més properes a tu, tant a la feina com en l'àmbit perso-nal. CAPRICORN (21 desembre-19 gener) Avui sabràs trobar solucions ràpides a petits problemes que t'aniran sorgint. Un company de feina t'agrairà la teva capacitat d'improvisar. AQUARI (20 gener-18 febrer) Una discussió amb un amic es pot solucionar fàcilment si ets tu el que fas el primer pas per a la re-conciliació. No siguis tan orgullós. PEIXOS (19 febrer-20 març) No sempre pots estar d'acord amb tothom. Pots mostrar-te reivindicatiu, però no posar-te tothom en

contra.

HORÒSCOP


El Noia Freixenet va golejar el Pruïnosa Igualada en un partit en què des de l’inici estava decantat a favor de l’equip local ja que al descansa ja guanyaven 5 a 2. Tres jugadors del conjunt de Sant Sadurní es van acomiadar davant de l’afició en disputar el seu últim partit. Des de l'inici, el partit es va decantar a favor dels locals i en el descans guanyaven per 5-2. En la segona meitat van continuar augmentant l’avantatge en el

marcador fins acabar Noia Freixenet 10 a Pruïnosa Igualada 3. El públic va acomiadar amb intensos

aplaudiments als tres jugadors de la

plantilla del Noia que marxen de l’equip

(Bel, Cabestany i Càceres), a més, al aca-

bar el partit tant els jugadors del Noia

com els de l’Igualada els van fer un pas-

sadís d’honor.

COMIAT AMB GOLEJADA

En Marcos té un do. En Marcos acaba de perdre la seva mare, una reconeguda ba-llarina que li ha ensenyat tot a la vida i de-cideix que el seu món ja no pot ser igual sense ella. Just en el moment que donarà un gir a la seva vida, una trucada de telè-fon canvia radicalment els esdeveniments. El nou llibre d’Albert Espinosa ja està a la venda a totes les llibreries de la comarca i ven aviat a tota Catalunya per només 15,90€

El nou i

innova-

dor dis-

seny de

Converse

All Star ja

està a la

venta per

70€. Amb la compra de dos parells el ter-

cer és totalment gratuït.

Organización

És la gran de 8 germans, El seu pare, en Luis, era català (Vic), venia d’una família molt rica, se’n va anar a Ceuta i allà va conèixer la Lluisa, la seva futura esposa i mare dels seus fills. Ella també venia d’una família molt rica, junts tenen 6 fills, dins dels quals moren les dues primeres filles, que són bessones, quan només te-nen 1 any. En la seva infàn-cia viu d’una manera molt acomodada. Durant la Guer-ra i la Postguerra es mante-nen en una posició destaca-da econòmicament, fins al punt en què la mare d’Ana, que mai havia anat a com-prar, passejava pel carrer amb una dona que l’única feina que tenia era aguan-tar-li el para-sol. Ja qu abans les dones blanques es consi-deraven amb més prestigi que les que estaven more-nes perquè això volia dir que treballaven al camp. Ana des de sempre ha estat una dona molt inquieta i nerviosa, s’estimava molt el seu pare, estaven molt units. Quan ella tenia 8 anys el seu pare mor de pulmo-nia, és un cop terriblement dur per a ella. Al poc temps la seva mare es torna a ca-sar, però no perquè estigui enamorada d’ell sinó que s’hi casa perquè aquest ho-me que estava completa-ment boig s’havia enamorat d’ella i l’amenaçava amb fer mal als seus fills sinó es ca-saven. Junts tenen dos fills més, aquest home els hi dóna una mala vida a tots, tot i la riquesa que posseïen ell deia que havien de men-jar al terra, o decidia que no

li agradaven els cotxes que tenien i els cremava. . La meva àvia pensa que ell la maltractava, però d’això se n’ha donat amb el temps, pensant en tot el que veia. Lluisa mor en el part del segon fill, i la família d’ella (els tiets d’ Ana) aconseguei-xen ingressar al padrastre de la meva àvia en un mani-comi a les Illes Canàries (allà hi va passar 50 anys, sense sortir-ne mai, fins que va morir). Nombren tutors le-gals als tiets, que separen als quatre fills grans i els envien a diferents llocs (Madrid, Sevilla i a ella l’ envien a un convent de clausura ja que és la que més protesta i qüestiona tot el que li diuen, aquí té 12 anys, és la gran i la més lles-ta). Als germans petits els donen en adopció en famíli-es separades, fins i tot els hi canvien noms i cognoms. Entra al convent amb 12 anys i no en surt fins als 21, a la majoria d’edat. Només veu el carrer una vegada, des de la finestra, mai surt del convent, ni tan sols les deixaven parlar, l’únic que feien alguna vegada era cantar. No tenien visites, allà les monges l’ensenyen a brodar. Quan surt del con-vent, va a la casa dels seus tiets, però quan hi arriba veu que ells s’havien gastat tots els diners de la família, era el que volien des del principi, per això els van separar.

Aconsegueix descobrir on són els seus germans grans els va a buscar i se’ls empor-

ta tots a Ceuta on lloguen una casa. Per pagar-la ella i la seva germana Loli broden, en Luis treballa com a apre-nent en un taller i Rosa, la germana petita, continua anant a l’escola. Llavors és quan la meva àvia coneix al meu avi, ell es de Córdoba i l’envien al Sàhara a fer la mili durant tres anys. Els cinc militars que estan desti-nats allà agafen la malaltia del tifus, tres d’ells moren i els dos que sobreviuen els traslladen a Ceuta, el meu avi després d’acabar la mili decideix quedar-s’hi. Ell també és orfe, la seva mare va morir al part i el seu pare ho va fer quan ell tenia 2 anys, la seva mort encara no està del tot clara. El van trobar ofegat al riu Guadal-quivir, no se sap si va ser un suïcidi o un assassinat, abans no s’investigaven tant les morts, per això no se sap segur el que va passar. És possible que es suïcidés ja que es va quedar sol al càr-rec de ni més ni menys que 14 fills. El meu avi es posa a treballar en un taller de me-cànica i lloga una casa on la propietària és la dona que va adoptar un dels dos ger-mans petits de la meva àvia. Ana ja sabia des de feia un temps que els seus germans petits vivien a Ceuta, els anava a veure cada dissabte i diumenge i dinaven tots junts, amb els altres ger-mans grans també. No se’ls volien emportar d’aquelles cases ja que els nens deien que allà hi estaven bé, que els tractaven de meravella i que s’estimaven als seus pares adoptius. El meu avi i

la meva àvia s’anaven tro-bant en aquests dinars i mica en mica es van anar enamorant fins que ell li va demanar per sortir. Quan porten 4 anys junts a ell li surt una proposta per anar a treballar a Barcelona, com que no tenen gaires diners, primer hi va ell sol. Allà hi passa 1 any i amb la meva àvia no es veuen en tot aquest temps, la seva rela-ció es basa en les cartes que s’anaven escrivint, era l’únic contacte que tenien. En aquest temps estalvia els suficients diners per viatjar a Ceuta i casar-se amb Ana allà mateix, a les 7 del matí ja que a les 8 ja partia el vaixell que els portava a Barcelona. El meu avi treba-lla en aquest taller tota la vida i junts tenen 5 filles, la quarta mor, aconsegueixen portar tots els germans d’ella a Barcelona i viuen tots junts. A en Luis l’atropellen davant de casa, tots ho van veure, dos dies després de l’accident mor. La Rosa es casa i mor en el part de la segona filla, els dos germans petits es casen respectivament i marxen a viure a Cádiz, l’única que es queda es la Loli. Als 65 anys el meu avi es jubila, té càn-cer de ronyó, per això actu-alment viuen a Terrassa, a sobre del pis d’una de les seves filles que els pot aju-dar quan ho necessitin. L’obsessió de la meva àvia després de tot el que ha passat és mantenir la seva família unida.

Ana Subiranas Jimenez, 78 anys, va néixer a Ceuta, actualment viu a Terrassa. Té 4 filles.

A la contra: entrevista a l’Ana Subiranas

ESO4E-6

Documents

Transcript of ESO4E-6