Equip de PastoralVEDRUNA BALAGUER

Pregària del matí ESO1

Novembre 2015Pregària del matí. Novembre de 2015

Dilluns, 2 de novembre Hi ha molts tipus de persones. N'hi ha que només fan que parlar i parlar del modus de fer i resoldre les coses, sense intentar aplicar els propis consells i deixant que el vent s'endugui les paraules per por a comprometre's. D'altres, parlen poc i potser són les que passen més desapercebudes, però es comprometen en fer allò que diuen i són els primers en donar

exemple.Tu tries com vols ser: un xerraire en qui no es pot confiar, o una persona de paraula que és coherent amb el que diu i pensa. Creu-me, el segon grup requereix més esforç, però és el més valuós! Dimarts, 3 de novembre Senyor,NO VULL TANCAR ELS ULLS a les coses que no van bé;NO VULL TANCAR ELS ULLS per a no veureels que ho passen malament,els que estan sols... NO VULL TANCAR ELS ULLSi no assabentar-me del que passa.Senyor, no vull tancar els ulls!

Senyor,VULL TENIR ELS ULLS BEN OBERTSper a veure les coses boniques d’aquest món:el cel, el mar, la Lluna, les muntanyes...VULL TENIR ELS ULLS BEN OBERTSper a llegir la teva Paraula.VULL TENIR ELS ULLS BEN OBERTSper a veure on faig falta!

Senyor, vull tenir els ulls ben oberts!

2

Dimecres, 4 de novembre Ésta soy yo (El sueño de Morfeo) Y ésta soy yo...

Dicen que soyun libro sin argumento,que no se si vengo o voy,que me pierdo entre mis sueñosDicen que soy una foto en blanco y negroque tengo que dormir más,que me puede mi mal genio.Dicen que soy una chica normalcon pequeñas manías que hacen desesperar,que no se bien dónde esta el bien y el mal,

dónde esta mi lugar

Y ésta soy yo:asustada y decidida,una especie en extinción,tan real como la vidaY ésta soy yo:ahora llega mi momento,no pienso renunciar,no quiero perder el tiempoY ésta soy yo

Dicen que voycomo perro sin su dueño,como barco sin un mar,como alma sin su cuerpoDicen que soyun océano de hielo,que tengo que reír más

y callar un poco menosDicen que soyUna chica normalcon pequeñas manías que hacen desesperarQue no se biendónde esta el bien y el mal,dónde esta mi lugar

Y ésta soy yo:asustada y decidida,una especie en extinción,tan real como la vidaY ésta soy yo,ahora llega mi momento,no pienso renunciar,no quiero perder el tiempoY esta soy yoY esta soy yo.

No se lo que tu piensasNo soy tu cenicientaNo soy la última pieza de tu puzzle sin armar

No soy quien ideasteQuizás te equivocasteQuizás no es el momento

Y ésta soy yo,asustada y decidida,una especie en extinción,tan real como la vida.Y esta soy yo,

3

ahora llega mi momento,no pienso renunciar,

no quiero perder el tiempoY esta soy yo

Dijous, 5 de novembre

HIMME DEL ST CRIST

Del cel blau per la dreceraSiau el nostre davanter,Siau la nostra bandera, St. Crist de Balaguer Aqueixa terra és alegreperquè us veu de dia i nit:Vós la regueu més que el Segreamb vostre amor infinit

Divendres, 6 de novembre

Ofrena Floral al St. Crist de Balaguer.

Dimecres, 11 de novembre Hem passat dies de festa. La nostra ciutat ha celebrat les Festes del St. Crist de la millor manera.Molts de vosaltres haureu gaudit de les firetes i de d'altres activitats que s'han fet.Hem de saber donar gràcies per aquests dies de festa que hem viscut i també de recordar que hi ha molts nens i nenes al món que mai tindran la possibilitat de gaudir de dies de festa com hem tingut nosaltres. Malgrat això tenen sempre una rialla als llavis i saben ser feliços amb el que tenen.

4

Dijous, 12 de novembre Tu peor error (La quinta estación)

Hace tiempo que comento con la almohada, Que tal vez si para ti soy una carga, Hace tiempo que ya no le creo nada Y he notado tu sonrisa algo cansada.

Con los días se amontonan los momentos, Que perdimos por tratar de ser sinceros,

Y aunque no me creas creo que aun te creo, Y aunque no me quieras creo que aun te quiero.

Y yo, perdida entre la confusión,

De no saber si, si o si no, Voy esquivando tus miradas, Yo, que he sido tu peor error, Me quedo con la sensación, De no tener las cosas claras.

He tocado con la punta de los dedos Ese cielo que prometes con tus besos,

Como un niño me creí todos tus cuentos, Y aunque tú me entiendas yo ya no te entiendo.

Solo quedan los recuerdos de ese invierno, Que pasamos enterrando sentimientos,

Y aunque no me creas creo que aun te creo, Y aunque no me quieras creo que aun te quiero.

Y yo, perdida entre la confusión, De no saber si, si o si no,

Voy esquivando tus miradas, Yo, que he sido tu peor error, Me quedo con la sensación, De no tener las cosas claras.

No he sido yo, lo amargo de tu voz, La mala entre nosotros dos,

Y no pasa nada, si apago la luz, Y busco y no estas tú,

Si el tiempo no nos dijo adiós, Y todo se acaba, yo.

Y yo, perdida entre la confusión, De no saber si, si o si no,

5

Voy esquivando tus miradas, Yo, que he sido tu peor error, Me quedo con la sensación, De no tener las cosas claras.

Divendres, 13 de novembre.

“Va preguntar un gurú als seus deixebles si sabien dir quan acabava la nit i començava el dia. Un d’ells va dir:

- Quan veus a un animal a distància i pots distingir si és una vaca o un cavall.

- No, va dir el gurú.- Quan mires un arbre a distància i pots distingir si és

un mango o un anacard.- Tampoc, va dir el gurú.

- Està bé –van dir els seus deixebles – digui’ns quan és.- Quan mires a un home al rostre i reconeixes en ell al teu germà; quan

mires a la cara a una dona i reconeixes en ella a la teva germana. Si no ets capaç d’això, llavors, sigui l’hora que sigui,encara és de nit”.

Dilluns, 16 de novembre

Vaig pel carrer, em trobo en una ciutat. Les ciutats tenen molts habitants i pertot arreu hi ha gent: uns van al despatx, amb la seva cartera, altres van a treballar al restaurant amb el seu uniforme; aquell és bomber, l’altre policia. Acostumo a distingir-los per com va vestits i gairebé mai no m’equivoco. Però em pregunto: com puc distingir els sants? Els sants no van vestits de sant, ni porten cap senyal extern. Van pel carrer com qualsevol, treballen com tots, viuen com els altres. Però porten Déu a dins, mai no van sols. Fan el que fa tothom però ho fan amb amor, no per diners, ni perquè els altres els vegin. Són normals, com tothom, però quan parlen sempre diuen la veritat i escolten amb el cor. Són solidaris, amables, alegres, bons. Tenen la mirada neta i sempre pensen bé dels altres. I estan disposats a ajudar qui sigui. S’assemblen a Déu. Jo creia que es passaven la vida amb les mans juntes, el cap tort i tot el dia resant. Si fossin així els hauria reconegut, sens dubte, però no, riuen sincerament i són oberts. De sant, en pot ser qualsevol sempre que s’assembli a Déu.

Tu també ho pots ser. I jo, i aquell altre. N’hi ha més dels que ens pensem!!!

6

Dimarts, 17 de novembre No (Shakyra)

No, no intentes disculparte,no juegues a insistir,las excusas ya existían antes de tiNo, no me mires como antes,no hables en plural,la retórica es tu arma más letal

Voy a pedirte que no vuelvas másSiento que me dueles todavía aquíAdentroY que a tu edad sepas bien lo que esromperle el corazón a alguien así...

No se puede vivir con tanto veneno,la esperanza que me ha dado amorno me la dio más nadiete juro, no miento...no se puede vivir con tanto veneno,no se puede dedicar al almaa acumular intentos.Pesa más la rabia que el cemento

Espero que no esperes que te esperedespués de mis 26la paciencia se me ha ido hasta los piesy voy deshojando margaritasy mirando sin mirarpara ver si así te irritas y te vas

Voy a pedirte que no vuelvas másSiento que me dueles todavía aquíAdentroY que a tu edad sepas bien lo que esRomperle el corazón a alguien así

No se puede vivir con tanto venenoLa esperanza que me dio tu amorno me la dio más nadiete juro, no miento...No se puede morir con tanto veneno,no se puede dedicar al almaa acumular un intentos.Pesa más la rabia que el cemento

No se puede vivir con tanto veneno...No se puede vivir con tanto veneno...No... no... No

7

¿En qué ocasiones debisteis decir NO y no lo hicisteis? ¿Por qué? Contadlo en el grupo y representar la situación de nuevo, pero diciendo que NO.

Dimecres, 18 de novembre

Segur que més d’un cop t’han dit: <<Baixa del burro>> I és que de tant en tant, ens entossudim de tal manera en les nostres coses que no ens parem a escoltar el que diu el company. Les coses no són sempre ni blanques ni negres, i si cadascú fa el propòsit d’escoltar allò que ens han de dir, segurament tots els problemes i dificultats serien resoltes per mitjà del diàleg i la pau.

Recordem d'un mode especial als països en conflicte

Dijous, 19 de novembre Palabras para Paula (La oreja de Van Gogh)

Es pronto para comprenderque pueda mirarte y verme a la vez,que escuches hoy mi voz, que tanto te cantó los meses que tú fuiste yo

Es pronto para comprender,la vida es tan bella como tú la quieras verSi lloras cantaré, si sufres te hablaré, si mueres moriré también

Si te cuentan que lloré cuando te cogí en mis brazos..no me pude contener porque te quiero tanto

Es pronto para comprender, verás cómo el mundo es injusto y cruel

Porque un amanecer sin nada que perder es muy difícil de entender

Si te cuentan que lloré cuando te cogí en mis brazos...no me pude contener porque te quiero tanto

Porque te quiero tanto cómo el mar a su verano,cómo el dolor a su amigo el engaño,cómo el sol cuando ve nacer una flor

Si te cuentan que lloré cuando te cogí en mis brazos...no me pude contener porque te quiero tanto,porque te quiero tanto,porque te quiero tanto,porque te quiero tanto..

8

Divendres, 20 de novembre

Déu escolta semprequalsevol necessitat.Parla-li en silenci.i espera la seva bondat.Déu escolta sempre.Explica-li les teves coses,Ell t’escolta.Es poden compartir coses que demanen els nens i nens

Dilluns, 23 de novembre

Jesús, et demano: Energia per a lluitar, Grandesa de l’ànima per a estimar, Noblesa per a no ser fals,Rebel·lia contra la injustícia, Sinceritat per a no ser un farsant, Decisió per a viureel meu ideal cristià,Tenacitat per a estudiaramb confiança,

Alegria per a saber viure,Força per a confessar la teva Veritat,Esperit de sacrifici per a ser més fort,Llum per a conèixer els meus defectes,Entusiasme per a ser el teu apòstol,Constància per a perseveraren la teva gràcia,

Valentia per a donartestimoniatge de TU, Amor per a estimar-teamb lleialtat total.

9

Dimarts, 24 de novembreSenyor,et donem gràcies pel germà vent.Sí que de vegades és empipador,però ens espavila i ens despertai ho remou tot.Senyor,fes que, com el vent s’enduu la pols,el vent del teu Amors’endugui totes les coses dolentesque se’ns arrapen a l’esperit!

Dimecres, 25 de novembrePorto al cap, durant tot el dia, aquesta cançó que parla de Tu, Senyor!La vam cantar l’altra dia, amb altres tantes cançons... I ara només em ve aquesta!Gràcies, Senyor, per la possibilitat de cantar-te, unint en una sola, les nostres veus; unint en un de sol, els nostres cors.Gràcies per unir-te a nosaltres en l’alegria; per escoltar amb goig el nostre cant.Gràcies, Senyor,per convertir el nostre cant en una senzilla i alegre lloança.Gràcies, Senyor.

Dijous, 26 de novembre Ajuda’ns, Sta Joaquima,

a ser generosos i a saber compartir tot el que tenim.

1

Ajuda’ns a ser feliços i a fer feliços els qui ens envolten.Ajuda’ns a assemblar-nos més a tu per assemblar-nos més a Jesús.

Ajuda’ns a estimar més Maria i a fer sempre el bé.Ajuda’ns, Sta. Joaquima, a fer cada dia una obra bona,

així acabarem essent més amics de Jesúsi de Maria, la teva bondadosa Mare.

Divendres, 27 de novembreL'Emma era una gran dibuixant, pels seus 7 anys acabats de fer, feia uns dibuixos molt divertits i preciosos.A més a més era un nena tranquil·la, que passava les hores jugant tranquil·lament o asseguda llegint o dibuixant i pintant.Malgrat això la seva mare estava preocupada. Tots els dibuixos de la seva filla representaven situacions estranyes que ella no havia conegut mai. D'on dimonis podia treure l'Emma aquelles

idees, aquelles entremaliadures que ni feia ni se li acudien mai?La mare insistia que dibuixés altres coses i ella deia que no, que volia dibuixar trapelleries.Quan la seva mare li va preguntar, per què, l'Emma una mica avergonyida va contestar:- Mare, em dibuixo tal com m'agradaria ser: divertida, esbojarrada i entremaliada... i no tant bona nena i avorrida!

I tu... Com ets?

Dilluns, 30 de novembre

En veritat, Senyor, he arribat a estimar-los; i ells a mi, també; estic segur.

Tenen tanta o més il·lusió que nosaltres perquè tot funcioni i vagi bé;

sempre atents a tot i a tothom;sempre a punt en els neguits,

i també en les alegries...Gràcies, Senyor, per aquests profes:

pel seu esforç, temps, ànim, amistat, presència... Gràcies perquè saben donar-nos

1

tot el que porten a dins del seu cor.Cuida’ls, Senyor: que no es perdin.

Que no els perdem.

1