32

Tot i que les primeres ciutatsvan aparèixer fa milers d’anys,avui encara ens costa definir elconcepte ciutat.Al llarg dels anys, arreu delmón, hi han anat sorgint aglo-meracions de població, és a dir,grans ciutats. Actualment, latendència és que les ciutats crei-xin en nombre, població i su-perfície.Les ciutats no són totes iguals.Són diferents entre elles, i laseva estructura interna és moltvariada. Els barris, els carrers i lamanera de fer de la població quehi viu són diferents segons elspaïsos.Cal tenir present que les ciutatsno estan aïllades, sinó que man-tenen una relació estreta amb elseu entorn.Finalment, cal recordar que cadadia, quan la ciutat es desperta,s’obre un nou repte: afrontaramb èxit cada un dels problemesque comporta el desenvolupa-ment de la vida urbana.

Londres (Regne Unit).

Susah (Tunísia).

OBJECTIUS DIDÀCTICS

1. Definir el concepte ciutat.

2. Localitzar les grans àrees urbanes del món.

3. Descriure les principals funcions urbanes i les caracte-rístiques de les àrees on es desenvolupen.

4. Identificar les relacions que s’estableixen entre la ciu-tat i el territori que l’envolta.

5. Indicar algunes característiques de les xarxes urbanesde Catalunya.

6. Resumir els principals problemes de les grans ciutats.

La ciutat

33

poblament urbàciutat

funcions urbanesàrees urbanesxarxa urbana

àrees metropolitanesconurbacionsmegalòpolis

problemes urbansQuart Món

PARAULES CLAU

Unitat 2Unitat 2

Bangalore (Índia).

2. El concepte de ciutat

El poblament urbà es denomina ciutat. Però com es pot definir què éspròpiament una ciutat?

Hi ha dos aspectes que es poden considerar característics de totes lesciutats. En primer lloc, el fet que s’hi concentra* una quantitat im-portant de població. En segon lloc, les activitats econòmiques ques’hi desenvolupen solen correspondre al sector terciari o dels serveis,com, per exemple, el comerç.

En conseqüència, es pot definir la ciutat com una aglomeració* depoblació on predominen les activitats terciàries.

35

1. La població i el territori: espai

rural, espai urbà

La manera com la població s’estableix en el territori es denomina po-blament.

Hi ha diversos tipus de poblament. En l’actualitat, el tipus de po-blament més estès i en constant creixement és el poblament urbà.

34

Unitat 2Unitat 2

A C T I V I T A T S

2.6. Enumera altres activitats eco-nòmiques que es puguin conside-rar característiques de la ciutat.

2.7. Quins criteris s’utilitzen perdefinir el concepte de ciutat?

Concentrar. Reunir en un mateix punt.

Aglomeració. Conjunt de persones aple-gades en una massa compacta.

V O C A B U L A R I

Font 5. A l’esquerra, zona comercial de la ciutat de Lleida (Segrià). A la dreta, esta-ció de tren de París (França).

2.4. Quines activitats econòmiques es poden observar en les fotografies?

Font 6. Les deu ciutats més poblades de Catalunya

Font: Institut d’Estadística de Catalunya (2006).

2.5. Observa la taula i digues en quina comarca es localitza cada una de les deu ciutats.

A C T I V I T A T S

2.1. Digues a quin sector productiu corresponen les activitats econòmi-ques que es desenvolupen al poblament rural.

2.2. On penses que hi ha més densitat de població, al poblament rural o al poblament urbà?

2.3. En quin tipus de poblament hi ha més presència del medi natural?

Font 1. Poblament rural concentrat (Montpalau, Segarra).

Font 2. Poblament rural dispers(Aramaio, País Basc).

Font 3. Poblament rural aïllat (El Montseny, Vallès Oriental).

Font 4. Poblament urbà (Lleida, Segrià).

Barcelona 1 593 075 hab. Tarragona 128 152 hab.

l’Hospitalet de Llobregat 252 884 hab. Lleida 124 709 hab.

Badalona 218 553 hab. Sta. Coloma de Gramenet 118 129 hab.

Sabadell 196 971 hab. Mataró 116 698 hab.

Terrassa 194 947 hab. Reus 99 505 hab.

poblament urbà

PARAULES CLAU

ciutat

PARAULES CLAU

SABIES QUE...?

Segons l’ONU, l’any 2007 va ser elprimer any de la història en què hi vahaver més persones vivint en àreesurbanes que al camp.

37

3. Cap a un món de ciutats

El poblament urbà, a gran part del món, ha anat augmentant al llargdel temps i aquesta tendència no sembla que s’hagi d’aturar a curt ter-mini. És per això que es pot afirmar que la proliferació* d’aquest tipusde poblament ens durà cap a un món de ciutats.

Tot i que el creixement de la població urbana és general al món, espot constatar* que, actualment, el poblament urbà en els països en viade desenvolupament augmenta més que en els països desenvolupats.

Aquesta diferència s’explica, bàsicament, per dos factors. En primerlloc, el creixement natural de la població és més elevat als països delTercer Món. En segon lloc, en aquests països encara es continuen pro-duint processos de migració camp–ciutat a causa dels desequilibris so-cioeconòmics. La concentració de serveis a les ciutats fa que els nuclisurbans continuïn actuant com a focus d’atracció per a la població.

36

Unitat 2Unitat 2

Proliferació. Creixement ràpid d’unacosa.

Constatar. Comprovar una cosa.

V O C A B U L A R I

Font 7. Evolució de la població mundialresident en àrees urbanes.

2.8. Descriu la informació que proporcio-na el gràfic.

Font

:ON

U,N

ova

York

,19

95

.Dad

espe

rala

Con

ferè

ncia

Hàb

itatI

I(1

99

6).

A C T I V I T A T S

2.10. Quins són els factors que expliquen l’incrementdel món urbà en els països en via de desenvolupament?

2.11. Digues dues causes concretes que justifiquin lesmigracions camp–ciutat en els països en via de desen-volupament?

2.12. En els països desenvolupats, actualment, ja no esprodueixen les migracions camp–ciutat, però s’hidóna un altre tipus de migració. Sabries dir quin és?

2.13. Esmenta tres tipus de serveis que siguin atractiusper a la població i que ofereixin les grans ciutats.

Font

:ON

U,N

ova

York

(20

04

).

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

1970 1995 2025

Àfrica

(Població en %)

Àsia Europa AmèricaLlatina

EUA

Font 9. Les ciutats més poblades del món en milions de persones.

2.9. Observa el mapa i fes les activitats següents:a) Ordena els continents segons el nombre de ciutats més pobladesque tingui cada un.b) Elabora una llista amb els noms de totes les ciutats que hi ha enel mapa i indica quines pertanyen a països desenvolupats i quines apaïsos en via de desenvolupament.

Nova York (EUA)

Los Angeles (EUA)

Ciutat de Mèxic (Mèxic)

Rio de Janeiro (Brasil)

São Paulo (Brasil)

Buenos Aires (Argentina)

Lagos (Nigèria)

El Caire (Egipte)

Istanbul(Turquia)París

(França)

Londres(Regne Unit)

Moscou (Rússia)

Teheran (Iran)

Karachi(Pakistan)

Bombai(Índia)

Calcuta(Índia)

Nova Delhi(Índia)

Dacca(Bangla Desh)

Jakarta(Indonèsia)

Manila (Filipines)

Xangai(Xina)

Pequín (Xina)

Seül(Corea)

Tòquio (Japó)

Osaka (Japó)

0 2500 5000 km

Font 8. Carrer comercial, a Lagos (Nigèria).

4.2. Les àrees urbanes

Les funcions urbanes es concentren amb més intensitat en uneszones de la ciutat que en unes altres. Això permet diferenciar àre-es urbanes amb característiques concretes segons quina sigui lafunció o funcions que s’hi desenvolupen de manera predominant.

A les denominades àrees centrals terciàries o CBD (CentralBussiness District) sovint coincideixen les funcions comercial i ad-ministrativa. Estan ubicades en el centre geogràfic de la ciutat o béen barris de nova creació. Solen ser zones ben comunicades amb laresta de l’espai urbà.

Cal destacar la proliferació de grans centres comercials queconstitueixen espais urbans característics de l’actualitat on, a partde comprar, es poden realitzar activitats de lleure.

Les àrees residencials presenten una marcada diversitat rela-cionada amb els diferents nivells de renda de la població. Així, espoden trobar des de barris residencials amb tota mena de serveis iben comunicats, fins a barris caracteritzats per edificacions depoca qualitat i amb mancances de serveis bàsics. Cal remarcar queactualment en algunes ciutats es produeix una degradació pro-gressiva del centre històric que a la llarga pot comportar un dete-riorament de les condicions de vida de la gent que hi viu.

39

4. La ciutat per dins: funcions

i àrees urbanes

A les ciutats, s’hi realitzen diverses activitats de caràcter econòmic, po-lític, social i cultural. Aquestes activitats permeten definir les funcionsurbanes i les zones concretes de la ciutat, denominades àrees urbanes,on es desenvolupen aquestes activitats.

4.1. Les funcions urbanes

En la majoria de ciutats, malgrat les diferències que existeixen entreelles, s’hi poden identificar les funcions següents:

38

Unitat 2Unitat 2

Mercaderia. Producte destinat a sercomprat o venut.

V O C A B U L A R I

Font 10. Carrer de Sant Miquel, a Palma de Mallorca (Illes Balears).

Funció comercial. La funció comercial és una funció caracte-rística de la ciutat des de l’Antiguitat i es basa en l’intercanvide mercaderies*.

Font 11. Passeig de la Castellana, a Madrid (Com. Madrid).

Funció administrativa o de gestió. Aquesta funció està molt di-versificada, ja que pot estar vinculada al món de la producció(assegurances, finances,etc.) o bé a l’àmbit de les institucionspolítiques (ajuntament, govern autonòmic, govern central).

Font 12. Barri de Montigalà, a Badalona (Barcelonès). Font 13. Barri del Raval, a Barcelona (Barcelonès).

Funció residencial. La funció residencial és una funció característica de la ciutat des de l’Antiguitat i està estretament lligadaa la gent que hi habita. La funció residencial ocupa la major part del sòl urbà i presenta realitats molt diverses en funció de lescaracterístiques socioeconòmiques.

Font 14. Festa Major de la Mercè, a Barcelona (Barcelonès).

Funció cultural i d’oci. Aquesta funció està lligada als inte-ressos culturals de la població; per tant, la ciutat n’és el marcidoni. Comprèn museus, biblioteques, espectacles, esportsi oci en general.

Font 15. Polígon industrial de Berga (Berguedà).

Funció industrial. Aquesta funció és clarament residual enl’actualitat, ja que l’elevat preu del sòl i els problemes me-diambientals han fet que les indústries tradicionals es con-centrin en polígons industrials a la perifèria urbana.

2.15. Hi ha ciutats que es caracteritzen pel predo-mini d’una funció urbana concreta. Cita tres exem-ples de ciutats que siguin conegudes per una funciópredominant i explica quina és aquesta funció.

2.16. Enumera alguns dels serveis bàsics que ha detenir qualsevol zona residencial.

2.17. Indica en quina àrea urbana es pot trobar mésconcentració de cada un d’aquests serveis:a) botigues, b) museus, c) entitats bancàries, d) ha-bitatges.

2.18. Explica amb paraules teves quina és la dife-rència entre funcions urbanes i àrees urbanes.

A C T I V I T A T S

Font 16. La Défense de París (França).

2.14. Descriu les principals característiques del’àrea urbana que hi ha en la fotografia.

funcions urbanesàrees urbanes

PARAULES CLAU

5. La ciutat per fora: les relacions

amb el territori

La ciutat no desenvolupa la seves funcions i activitats tancada en ellamateixa, sinó que estableix relacions amb el territori que l’envolta. Laseva influència arriba a altres ciutats o pobles propers, els quals utilit-zen els seus serveis i, a la vegada, li proporcionen allò que la ciutat ne-cessita i no pot produir per ella mateixa.

5.1. Les xarxes urbanes

L’existència de les relacions entre ciutat i territori dóna lloc a la creacióde xarxes urbanes.

Una xarxa urbana és el conjunt de ciutats d’un territori que mante-nen entre elles relacions intenses que es manifesten a través dels movi-ments de població, de mercaderies o d’informació. La xarxa de transportsi comunicacions és el suport físic d’aquestes relacions ciutat–territori.

Com que les ciutats són diferents tant en grandària com en la quan-titat de serveis que ofereixen, dins de cada xarxa urbana unes ciutatssón més importants que d’altres. En conseqüència, es pot plantejar l’e-xistència d’una jerarquia urbana*.

Dins d’aquesta jerarquia es poden diferenciar ciutats que tenen in-fluència sobre una comarca sencera i que solen denominar-se capitals decomarca. En un nivell superior es troben les ciutats que influeixen sobrediverses comarques anomenades ciutats regionals i, finalment, hi ha lesciutats que constitueixen centres de poder econòmic i polític en l’àmbitmundial i que es poden denominar centres nacionals o mundials.

40

Unitat 2Unitat 2

5.2. Les aglomeracions urbanes

El creixement continuat de les ciutats i els avenços en els transports hanfet que l’espai urbà s’hagi anat estenent pel territori. Així s’han formatgrans aglomeracions urbanes que, segons les seves característiques con-cretes, es poden classificar en tres tipus diferents:

• Les àrees metropolitanes, que solen constar d’una ciutat central id’una sèrie de nuclis de població propers amb els quals s’ha creat una cer-ta continuïtat de l’espai urbà i una xarxa estable de relacions. Un exem-ple d’àrea metropolitana a Catalunya és l’àrea metropolitana de Barcelona.

• Les conurbacions, que estan formades per diverses grans ciutatsque a causa de llur creixement han fet desaparèixer l’espai rural que lesseparava. Un exemple de conurbació és el sistema urbà format per lesciutats de Rotterdam, l’Haia, Amsterdam i Utrecht, als Països Baixos.

• Les megalòpolis, que són aglomeracions urbanes encara més ex-tenses que les conurbacions i estan formades per grans ciutats i les se-ves corresponents àrees metropolitanes. La megalòpoli més gran delmón està situada a la costa est dels Estats Units d’Amèrica, que va desde Boston fins a Washington i que inclou Nova York i Filadèlfia.

41

M a rM

e d i t er r

àn

i a

Vielha

SortPont de Suert

Tremp

la Seu d’Urgell

Berga

Solsona

Puigcerdà

Vic

Figueres

Girona

Mataró

Barcelona

Vilanova i la Geltrúel Vendrell

Tarragona

Gandesa

Tortosa

Amposta

Reus

Lleida

Balaguer

Cervera

Igualada

Valls

F R A N Ç A

ANDORRA

Nodes de mobilitat laboral de primer ordre

Nodes de mobilitat laboral de segon ordre

Fluxos de mobilitat laboral0 50 km

Font 18. Àrees d’influència de les ciutatscatalanes segons la mobilitat laboral.

2.19. Digues quines són les principals ciu-tats catalanes segons la seva àrea d’influència.

Jerarquia urbana. Sistema d’ordenacióde les ciutats d’un territori d’acordamb la seva població i amb les sevesfuncions urbanes.

V O C A B U L A R I

A C T I V I T A T S

2.21. Consulta l’Anuari estadís-tic de Catalunya (enllaç 1 del webwww.espaibarcanova.cat) i cal-cula el nombre total de poblacióque viu actualment a l’àrea me-tropolitana de Barcelona.

2.22. Defineix el concepte dexarxa urbana.

2.23. Per què es pot plantejar l’e-xistència d’una jerarquia urbana?

2.24. Indica tres exemples de ca-pitals comarcals, tres de ciutats re-gionals i tres de ciutats importantsdins l’àmbit mundial.

2.25. Explica amb paraules tevesquina és la diferència entre àreametropolitana, conurbació i me-galòpolis.

Font 19. L’àrea metropolitana de Bar-celona.

2.20. Indica a quines comarques correspo-nen els municipis que formen l’àrea metro-politana de Barcelona.

Font 17. Vista parcial de la megalòpolide la costa est dels Estats Units.

xarxa urbanaàrees metropolitanes

conurbacionsmegalòpolis

PARAULES CLAU

SABIES QUE...?

A l’àrea metropolitana de Barce-lona, hi viu gairebé un terç de totala població de Catalunya.

MAR MEDITERRÀNIA

Cerdanyoladel Vallès

Sant Cugatdel Vallès

Barberàdel VallèsBadia

del Vallès

Ripollet

Castellbisbal

GavàCastelldefels

Sant Andreude la Barca

Cervelló

Sant Vicençdels Horts

Pallejà

Torrellesde Llobregat

Santa Colomade Cervelló

Sant JoanDespí Esplugues de

Llobregat

Sant Just Desvern

SantFeliu de

Llobregat

Molins de Rei

el Papiol

Montgat

Tiana

Barcelona

Sant Boide Llobregat

el Prat deLlobregat

l’Hospitaletde Llobregat

Cornellà deLlobregat

Santa Colomade Gramenet

Badalona

Sant Adriàde Besòs

Viladecans

Montcadai Reixac

Begues

la Palmade Cervelló

Corbera deLlobregat

Sant Climentde Llobregat

Límits entre municipis 0 5 km

7. Els problemes de la ciutat

La ciutat presenta una gran complexitat a causa de les diferents fun-cions que s’hi desenvolupen i de l’elevat nombre de població que hiviu. Totes les grans ciutats han d’afrontar quotidianament una sèrie dereptes o problemes urbans que cal aconseguir i resoldre per garantir-ne el funcionament.

7.1. L’abastament d’aigua, d’energia

i d’aliments

La ciutat no es pot autoabastir de tot allò que ne-cessita. Una ciutat consumeix cada dia una granquantitat d’aigua i d’energia per a l’ús domèstici per a l’ús públic, com el transport, la neteja ol’enllumenat. D’altra banda, la població neces-sita alimentar-se. A la ciutat de Barcelona, perexemple, es consumeixen, aproximadament,80 000 tones de carn i 700 000 tones de fruita iverdura a l’any.

7.2. Els transports urbans

Per garantir la mobilitat de la població entre els di-ferents barris de la ciutat i entre aquesta i el terri-tori proper, ha d’existir una bona xarxa de trans-ports, especialment, de caràcter col·lectiu. Enaquest sentit, cada vegada es fa més necessari des-envolupar al màxim el transport públic, ja que l’úsgeneralitzat del transport privat produeix proble-mes molt greus tant de trànsit com de contamina-ció acústica i atmosfèrica. També és molt conve-nient estendre l’ús d’energies menys contaminantsrenovant la xarxa d’autobusos amb vehicles que uti-litzen gas natural com a combustible.

7.3. L’eliminació de residus

La ciutat és una gran productora de tota mena deresidus, tant sòlids com líquids. En conseqüència,és necessària l’existència i el bon funcionament dexarxes de clavegueram, serveis de neteja, plantesdepuradores d’aigua i de selecció i reciclatge deresidus, en aquest sentit els ajuntaments estan aug-mentant el nombre de contenidors de recollida se-lectiva.

43

6. La població urbana

a Catalunya

Al llarg dels segles XIX i XX, a Catalunya la poblacióurbana ha anat augmentant de manera constant.En aquest procés, s’hi poden diferenciar dues fases:

• La primera fase correspon a les dècades del se-gle XIX i primera meitat del segle XX, i està relacio-nada amb la industrialització, procés que vaatreure un nombre molt elevat de població provi-nent de la resta d’Espanya.

• La segona fase correspon a la segona meitatdel segle XX i està vinculada al desenvolupamentdels serveis, sobretot, al turisme.

6.1. La xarxa urbana a Catalunya

La xarxa urbana catalana es caracteritza per la con-centració de nuclis urbans al litoral i prelitoral.

La primera aglomeració de població deCatalunya la constitueixen Barcelona, la seva àreametropolitana i les capitals de comarca properes. Lasegona aglomeració la formen les ciutats deTarragona, Reus i Valls. I, finalment, la terceraaglomeració la integren la ciutat de Girona i la sevaàrea d’influència.

A l’interior, la xarxa urbana és més feble; no-més destaquen les ciutats de Lleida i Manresa,mentre que la zona pirinenca està mancada de nu-clis urbans densament poblats.

En l’actualitat, cal remarcar la pèrdua de poblacióregistrada en l’àrea metropolitana de Barcelona, quecal relacionar amb la tendència contrària –de creixe-ment urbà– que es produeix a les poblacions situadesal seu voltant.

42

Unitat 2Unitat 2

1975

2000

Habitants1800000

900000

7500010000

A C T I V I T A T S

2.27. Per què hi ha una gran concentració de població al litoral i pre-litoral de Catalunya?

2.28. Per quins motius la zona pirinenca està mancada de nuclis urbansdensament poblats?

2.29. Quines et sembla que són les causes que expliquen la pèrdua depoblació de l’àrea metropolitana de Barcelona?

Font 20. Evolució dels municipis urbans aCatalunya entre l’any 1900 i l’any 2000.

2.26. Observa els mapes i respon les pre-guntes següents:a) ¿En quines comarques catalanes, entrel’any 1975 i l’any 2000, ha augmentat elnombre de municipis urbans i en quines co-marques ha disminuït?b) Actualment, ¿la distribució de la pobla-ció urbana a Catalunya es pot considerarequilibrada? Argumenta la teva resposta.

Font

: Cen

sos

depo

blac

ión

ypa

dron

esde

habi

tant

es(1

90

0–2

00

0).

Inst

ituto

Nac

iona

lde

Esta

díst

ica

deEs

pany

a(IN

E).

Font 21. Barri Gòtic de Barcelona (Barcelonès).

Font 22. Tramvia que uneix Sant Joan Despí i Barcelona.

Font 23. Centre de reciclatge de paper.

problemes urbans

PARAULES CLAU

7.4. Les bosses de pobresa

Les desigualtats socioeconòmiques provo-quen l’existència de les denominades bosses depobresa o Quart Món, on es concentra la po-blació exclosa socialment, és a dir, aquella queno compta amb els recursos mínims per sobre-viure. Generalment, aquesta situació comportala marginació social i condueix sovint a la de-linqüència.

Cal remarcar que, si als països rics existeix eldenominat Quart Món, als països pobres l’exis-tència de desigualtats més profundes fa que so-vint al costat de les grans ciutats creixin les de-nominades segones ciutats, on viuen milers o mi-lions de persones enmig de greus mancances re-lacionades amb l’habitatge, l’alimentació i eltreball.

44

Unitat 2Unitat 2

45

Font 25. La difícil tasca de gestionar unagran ciutat.

2.30. Relaciona cada fotografia amb un delsproblemes o reptes citats en aquest apartat.

A C T I V I T A T S

2.31. Enumera quatre aspectessobre els quals caldria incidir pergarantir la mobilitat de les perso-nes a la ciutat.

2.32. ¿Penses que l’ús de la bici-cleta a la ciutat pot fer disminuirels problemes de trànsit? Per què?

2.33. Explica amb paraules tevesel concepte de Quart Món.

Font 24. Persona sense sostre.

Rio de Janeiro (Brasil).

Planta depuradora d’aigües residuals, a Louisiana (EUA). Menjador popular del Convent de les Josefines, a Barcelona (Barcelonès).

Mercat, a Viti Levu (Fiji). Avinguda de Diagonal, a Barcelona (Barcelonès).

A B

D

F

C

E

Pantà de la Boadella (Alt Empordà).

Quart Món

PARAULES CLAU

SABIES QUE...?

Un dels principals objectius fixats perl’ONU per a aquest mil·lenni és acon-seguir eradicar la pobresa extremal’any 2015.

LA CIUTAT

una aglomeracióde població

un lloc on es realitzenun gran nombre

d’activitats terciàries

augmenta a totel món

– àrees metropolitanes– conurbacions– megalòpolis

xarxes urbanes

– centrals terciàries– comercials– residencials

actualment creixmés de pressa alspaïsos en via de

desenvolupament

47

Esquema de la unitat

ésestà formada per

que

població urbana

té

que dóna lloc a

que es relacionen i formen

que depèn de

i es reflecteix en

problemes urbans46

Arxiu Edició Visualització Preferits Eines Ajuda

Endarrere Cerca

El racó d’Internet

Preferits

Vincles

Internet

Adreça http://www.espaibarcanova.cat

INTRODUCCIÓ

Tal com heu pogut comprovar a través del contingut d’aquesta unitat, el poblament urbà presenta una gran diversitatd’aspectes molt interessants i que mereixen ser tractats a fons. Certament, en la majoria de ciutats es desenvolupenactivitats molt semblants, però cada ciutat té les seves característiques pròpies. En aquest sentit és especialment re-llevant el patrimoni cultural específic de cada metròpolis. Tant és així, que algunes ciutats han estat consideradesPatrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Per aconseguir informació sobre aquest aspecte, paga la pena utilitzar elsrecursos que ens ofereix la Xarxa.

TASCA

Formeu grups de tres alumnes i redacteu un treball sobre ciutats considerades Patrimoni de la Humanitat. Cal queacompanyeu el text amb totes aquelles imatges que siguin necessàries. El treball, incloent-hi les imatges, no ha de te-nir més de deu pàgines, i cal que l’elaboreu en format Word. També podeu exposar-lo a classe, per als vostres com-panys i companyes, en format PowerPoint.

PROCÉS

El treball ha de constar d’una introducció, de cinc apartats i d’unes conclusions. El primer i el segon apartats seransemblants en tots els treballs, però el tercer, el quart, el cinquè i el sisè seran diferents, ja que cada grup haurà triatciutats diferents d’entre totes les ciutats que són Patrimoni de la Humanitat.A continuació us suggerim un guió. Els subapartats us poden facilitar la feina, però mai limitar-la. Per tant, podeu mo-dificar aquest guió amb altres aspectes.

UN PARELL D’ADVERTIMENTS

– No escriviu mai cap paraula de la qual noconegueu el significat.– No copieu mai frases senceres de lesfonts que consulteu.

RECURSOS

Per poder elaborar aquest treball, cal que entreu en el web www.espaibarcanova.cat (enllaços 2–5).

1. Introducció (presentació del treball)2. Ciutats Patrimoni de la Humanitat

2.1. Criteris emprats per la UNESCO2.2 Repercussions per a les ciutats

3. Ciutat 13.1. Localització i dades generals3.2. Breu síntesi històrica3.3. Descripció del patrimoni

4. Ciutat 2(els mateixos subapartats anteriors)5. Ciutat 3(els mateixos subapartats anteriors)6. Conclusions

El 1987, la ciutat de Venècia va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per laUNESCO.

les funcionsurbanes

les àrees urbanes

– capitals de comarca– ciutats regionals– centres nacionals

jerarquia urbana

aglomeracionsurbanes

– abastament d’aigua,d’energia i d’aliments– transports urbans– eliminació de residus– bosses de pobresa o Quart Món

influència sobreel territori

una estructurainterna

48 49

Unitat 2Unitat 2

48 49

Resum gràfic

El poblament urbà és sinònim de ciutat i actualment és el ti-pus de poblament més estès i en constant creixement.

poblament urbà 1.

Les àrees metropolitanes solen constar d’una ciutat central id’una sèrie de nuclis de població propers amb els quals s’ha cre-at una certa continuïtat de l’espai urbà i una xarxa estable derelacions.

àrees metropolitanes 5.2.

MAR MEDITERRÀNIA

Cerdanyoladel Vallès

Sant Cugatdel Vallès

Barberàdel VallèsBadia

del Vallès

Ripollet

Castellbisbal

GavàCastelldefels

Sant Andreude la Barca

Cervelló

Sant Vicençdels Horts

Pallejà

Torrellesde Llobregat

Santa Colomade Cervelló

Sant JoanDespí Esplugues de

Llobregat

Sant Just Desvern

SantFeliu de

Llobregat

Molins de Rei

el Papiol

Montgat

Tiana

Barcelona

Sant Boide Llobregat

el Prat deLlobregat

l’Hospitaletde Llobregat

Cornellà deLlobregat

Santa Colomade Gramenet

Badalona

Sant Adriàde Besòs

Viladecans

Montcadai Reixac

Begues

la Palmade Cervelló

Corbera deLlobregat

Sant Climentde Llobregat

Límits entre municipis 0 5 km

Les conurbacions estan formades per diverses grans ciutats quea causa de llur creixement han fet desaparèixer l’espai ruralque les separava.

Les megalòpolis són aglomeracions urbanes encara més exten-ses que les conurbacions i estan formades per grans ciutats i lesseves corresponents àrees metropolitanes.

megalòpolis 5.2.

Els problemes urbans són tots aquells problemes que té una ciu-tat i que cal resoldre per garantir-ne el funcionament. Aquestsproblemes són fruit de les diferents funcions que s’hi desenvolu-pen i de l’elevat nombre de població que hi viu.

problemes urbans 7.

El Quart Món són bosses de pobresa on es concentra la poblacióexclosa socialment, és a dir, aquella que no compta amb els recur-sos mínims per sobreviure en un país ric. Generalment, aquesta si-tuació ve provocada per les desigualtats socioeconòmiques, com-porta la marginació social i condueix sovint a la delinqüència.

Quart Món 7.4.

Una xarxa urbana és el conjunt de ciutats d’un territori quemantenen entre elles relacions intenses que es manifesten a tra-vés dels moviments de població, de mercaderies o d’informació.La xarxa de transports i comunicacions és el suport físic d’a-questes relacions ciutat–territori.

M a rM

e d i t er r

àn

i a

Vielha

SortPont de Suert

Tremp

la Seu d’Urgell

Berga

Solsona

Puigcerdà

Vic

Figueres

Girona

Mataró

Barcelona

Vilanova i la Geltrúel Vendrell

Tarragona

Gandesa

Tortosa

Amposta

Reus

Lleida

Balaguer

Cervera

Igualada

Valls

F R A N Ç A

ANDORRA

Nodes de mobilitat laboral de primer ordre

Nodes de mobilitat laboral de segon ordre

Fluxos de mobilitat laboral0 50 km

Una funció urbana concentra un tipus d’activitat que la de-termina i que és important per a la ciutat. Les funcions bàsi-ques són la comercial, l’administrativa o de gestió, la residen-cial, la cultural i d’oci, i la industrial.

funcions urbanes 4.1.

Les àrees urbanes són aquelles zones concretes de la ciutat quees caracteritzen per la funció o les funcions que s’hi desenvolu-pen de manera predominant.

Una ciutat és una aglomeració de població on predominen lesactivitats terciàries.

ciutat 2.

àrees urbanes 4.2.

conurbacions 5.2.

xarxa urbana 5.1.

AC

TI

VI

TA

TS

AC

TI

VI

TA

TS a) Quines són, segons el text, les causes principals de

les migracions camp–ciutat?b) ¿Tothom que arriba a la ciutat procedent del campaconsegueix millorar les seves condicions de vida?

La ciutat per dins: funcions i àrees

urbanes

2.40. Imagina’t que arribes a una gran ciutat i volsrealitzar una sèrie d’activitats. Copia i completa lataula següent indicant a quina àrea urbana t’hauràsde dirigir en cada cas:

2.41. TREBALL COOPERATIU. En grups de tres o quatrepersones, escolliu un barri de la vostra ciutat i realit-zeu-hi un itinerari tot recollint informació sobre elsaspectes següents:• Funcions urbanes que s’hi desenvolupen.• Característiques dels carrers i edificis.• Serveis socials que s’hi poden trobar.• Tipus d’activitats que s’hi organitzen.Finalment, elaboreu un informe per escrit i comple-teu-lo amb fotografies.

La ciutat per fora: les relacions amb

el territori

2.42. Explica amb paraules teves els conceptes dexarxa urbana i jerarquia urbana.

2.43. Digues si és certa o falsa cada una d’aquestesafirmacions. Després torna a escriure correctamentles afirmacions falses:a) Una àrea metropolitana està formada per una ciu-tat central i altres poblacions properes amb les qualsmanté relacions estables.b) Tarragona és la principal ciutat catalana a causa dela seva àrea d’influència.c) Totes les ciutats no ofereixen el mateix nombre deserveis.

d) Les principals aglomeracions urbanes del món estroben totes a Europa.

2.44. Copia i completa la taula següent indicant aquin tipus de ciutat, comarcal o regional, aniries perrealitzar les activitats que s’esmenten:

La població urbana a Catalunya

2.45. Llegeix el text següent i respon les preguntesque hi ha a continuació:

a) Quins aspectes s’han estudiat per establir la jerar-quia urbana a Catalunya?b) Quins aspectes de la ciutat de Barcelona influeixenmés a l’hora de considerar aquesta ciutat com a nuclicentral del territori català?

La població i el territori: espai rural, espai

urbà

2.34. Digues a quin tipus de poblament corresponla població on vius. A continuació, argumenta lateva resposta.

2.35. Observa la fotografia que hi ha a continua-ció i elabora un breu comentari d’acord amb elspunts següents:• Característiques del medi físic. • Tipus de poblament. • Activitats econòmiques.• Probable localització dins de Catalunya.

El concepte de ciutat

2.36. Copia i completa la taula següent sobre lesdiferències que hi ha entre el món rural i el mónurbà:

Cap a un món de ciutats

2.37. Amb l’ajut d’un atles, situa en un planisferipolític mut les poblacions següents, les quals corres-ponen a algunes de les ciutats més poblades del món:Lagos, Tòquio, São Paulo, Buenos Aires, El Caire,Bombai, Calcuta, Moscou, Nova York, Londres,París, Xangai, Dacca, Ciutat de Mèxic, Los Angeles,Osaka, Nova Delhi, Karachi, Rio de Janeiro i Jakarta.

2.38. Observa aquestes dades estadístiques i res-pon les preguntes que hi ha a continuació:

a) Quina és la tendència general en l’àmbit mundialpel que fa a l’evolució de la població urbana?b) Quin tipus de països van ser els primers a urba-nitzar-se?c) En quin tipus de països creix més la població urbana?

2.39. Llegeix el text següent i respon les pregun-tes que hi ha en la pàgina següent:

50 51

Unitat 2Unitat 2

Món urbàMón ruralCaracterística

Activitats econòmiques

Presència delmedi natural

Relacions socials

Densitat de població

…

La densitat de població acostuma aser elevada o moltelevada.

Les relacions socialsacostumen a ser di-rectes perquè gairebétothom es coneix. Solexistir un fort senti-ment de comunitat iels àmbits de relaciósón bastant reduïts.

…

…

Gairebé no hi ha pre-sència de natura. Lavegetació sol ser intro-duïda mitjançant tècni-ques de jardineria.

Gran part de la població treballa enactivitats del sectorprimari.

…

2015 (previsió)

20001975

Percentatge de la població mundial que viu en regionsurbanes de cinc milions d’habitants o més

Països més desenvolupats 9,3 9,5 9,9

Països menys desenvolupats 3,2 6,3 8,5

Conjunt del món 4,8 6,9 8,7

Font: United Nations Population Information Network.

Les forces que impulsen les migracions del camp a la ciutat

E l creixement demogràfic a les zones rurals supera lacapacitat del sector agrícola per absorbir-lo. La in-

versió en aquest sector no es concentra en petites empresesamb alta densitat de mà d’obra, sinó en l’agricultura agran escala i amb alta densitat de capital. En conse-qüència, disminueixen les necessitats de mà d’obra i, pertant, augmenta l’atur i la migració a les ciutats.Com a resultat de polítiques que, en general, afavoreixenles concentracions urbanes, el nivell de serveis és més grana les ciutats que a les zones rurals. També els salaris sónmés elevats a les ciutats i les poques millores que es pro-dueixen en els transports fan que les ciutats esdevinguinmés accessibles.

Intermón (1998).

Tipus de ciutatActivitat

L’ estudi realitzat sobre les trucades telefòniques, elsmoviments diaris de residència–treball i la inten-

sitat de trànsit, entre d’altres, permet constatar que en lajerarquia urbana de Catalunya destaca, sobretot, lapresència de Barcelona com a veritable centre motor enla formació i ordenació del territori. A més de serveis bà-sics, s’hi concentren activitats especialitzades que es di-fonen per Catalunya i, en alguns aspectes, fins i tot mésenllà dels seus límits administratius. D’altra banda,Barcelona també és la principal seu del poder polític: jaque s’hi localitzen institucions com la Generalitat o elParlament.En el nivell immediatament inferior de jerarquia, hi haquatre ciutats que actuen com a grans pols d’atracció de lesseves àrees d’influència: Tarragona, Girona, Lleida iManresa.

Àrea urbanaActivitat

Comprar roba i llibres …

Obrir un compte en un banc …

Demanar una beca …

Llogar un pis …

– Agafar un avió per anar a la Xina. …

– Comprar un ordinador d’última generació. …

– Fer una consulta en un despatx

d’advocats. …

– Rebre tractament en un centre mèdic

especialitzat en malalties tropicals. …

– Comprar els llibres de text. …

– Aconseguir un visat per viatjar

a l’estranger. …

– Cursar estudis de Batxillerat. …

AC

TI

VI

TA

TS

d’a

va

lu

ac

ió

53

AC

TI

VI

TA

TS 2.46. Consulta l’Anuari estadístic de Catalunya i

elabora una llista amb les ciutats catalanes que tinguinmés de 50 000 habitants. A continuació, amb l’ajutd’un atles, situa totes aquestes ciutats en un mapa mutde Catalunya. Finalment, fes un breu comentari perescrit sobre les conclusions que es poden treure sobrela distribució d’aquestes ciutats en el territori català.

2.47. Observa atentament el gràfic següent sobrel’evolució de la població de la ciutat de Barcelonadurant els segles XIX i XX i respon les preguntes que hiha a continuació:

a) Quina informació ens proporciona el gràfic?b) Quins són els factors que han influït en el creixe-ment de la població barcelonina?c) Quins són els factors que expliquen que tantBarcelona com altres ciutats dels països desenvolu-pats hagin perdut població a finals del segle XX?

Els problemes de la ciutat

2.48. L’habitatge constitueix en l’actualitat unaltre problema important a les ciutats catalanes i es-panyoles en general. Llegeix el text de la columna dela dreta i respon les preguntes que hi ha a continua-ció:

a) ¿Penses que la majoria dels ciutadans pot accedir a un habitatge digne actualment?b) Quins sectors de la població tenen més problemesper aconseguir un habitatge?c) Explica amb paraules teves què s’entén per especu-lació immobiliària.d) Investiga què és el moviment Okupa i quins sónels seus objectius.

2.49. Posa’t en contacte amb l’ajuntament de lalocalitat on vius i esbrina si existeixen serveis muni-cipals que s’ocupin dels problemes relacionats ambles desigualtats socials. Amb la informació que n’ob-tinguis elabora’n un breu informe.

2.50. TREBALL COOPERATIU. Tothom pot contribuir a re-duir l’impacte d’alguns dels problemes urbans. Perexemple, reduint la despesa que fem d’aigua i d’e-nergia. En grups de dues o tres persones, feu una llis-ta amb les vostres propostes d’actuació. Després, po-deu fer una posada en comú amb la resta de com-panys i companyes de classe, per tal d’elaborar demanera consensuada una sola llista.

2.51. JOC DE SIMULACIÓ. Una associació denominada Femuna Ciutat Sostenible ha presentat a l’Ajuntament unaproposta d’ampliació dels carrils per a bicicletes. S’ha decelebrar un ple extraordinari obert al públic on es deba-trà la proposta. El debat serà molt intens, perquè hi haaltres associacions que estan en contra de la proposta:una associació considera que l’ampliació redueix l’espaiper als vianants, una altra creu que es vulneren els dretsdels conductors de motocicletes i automòbils, i una al-tra planteja que el que cal ampliar és el carril bus.Entre tota la classe distribuïu-vos els diferents papers,incorporant també els rols d’alcalde o alcadessa i el deregidor o regidora de mobilitat, i prepareu els vostresarguments per defensar les vostres posicions.

52

Unitat 2Unitat 2

1. Defineix els conceptes següents: poblament, ciutat, àrea urbana i xarxa urbana.

2. Explica les causes que justifiquen que el creixement de la població urbana sigui més elevat als païsosen via de desenvolupament que als països desenvolupats.

3. Indica si les afirmacions següents són certes o falses. Després torna a escriure correctament les afirmacionsfalses.a) La funció industrial cada dia és més important a les ciutats.b) Les funcions residencial i comercial són característiques de la ciutat des de l’Antiguitat.c) Les àrees centrals terciàries o CBD només es localitzen al centre històric de les ciutats.d) Les funcions urbanes es distribueixen d’una manera heterogènia en l’espai urbà.

4. Relaciona cada un dels conceptes següents amb la seva definició: àrea metropolitana, conurbació imegalòpolis.a) Creixement independent de dos o més nuclis urbans que arriben a perdre els seus límits.b) Grans espais urbans formats pel contacte de diverses àrees metropolitanes veïnes.c) Conjunt constituït per una ciutat central i els municipis de la seva àrea d’influència.

5. Explica les causes que justifiquen el creixement de la població urbana a Catalunya.

6. Localitza en un mapa mut les deu ciutats més poblades de Catalunya.

7. Anomena i explica breument els principals problemes que tenen les grans ciutats.

8. Indica quins són els principals factors que atreuen la població cap a les ciutats.

9. Observa la taula i extreu-ne conclusions:

Article 47 de la Constitució espanyola de 1978

T ots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habi-tatge digne i adequat; els poders públics pro-

mouran les condicions necessàries i establiran normesper fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòlper evitar l’especulació.

1 700 000

1 500 000

1 300 000

1 100 000

900 000

700 000

500 000

300 000

100 000

248 943187 657

115 000

18

02

18

50

18

77

19

00

19

20

19

40

19

60

19

81

19

99

533 000

1 503 451

1 557 863

1 754 900

1 081 175

710 335

1975 2000 2015

Les deu àrees urbanes més poblades del món

Tòquio 26,6

Nova York 15,9

Ciutat de Mèxic 10,7

Osaka 9,8

São Paulo 9,6

Los Angeles 8,9

Buenos Aires 8,7

Calcuta 7,9

Rio de Janeiro 7,6

Moscou 7,6

Àrea urbana Població(en milions)

Àrea urbana Població(en milions)

Àrea urbana Població(en milions)

Tòquio 34,4

Ciutat de Mèxic 18,1

Nova York 17,8

São Paulo 17,1

Bombai 16,1

Xangai 13,2

Calcuta 13,1

Delhi 12,4

Buenos Aires 11,8

Los Angeles 11,8

Tòquio 35,5

Bombai 21,9

Ciutat de Mèxic 21,6

São Paulo 20,5

Nova York 19,9

Delhi 18,6

Xangai 17,2

Calcuta 17,0

Dacca 16,8

Jakarta 16,8

Font

:Nac

ions

Uni

des

(20

05

).

D o s s i e rUnitat 2

Unitat 9Unitat 2

La ciutat sostenibleD o s s i e r

El constant i ràpid creixement de les ciutats provoca un augment dels pro-blemes ambientals (augment del consum energètic, contaminació, resi-dus) i un augment de les desigualtats socioeconòmiques en el context dela globalització econòmica.

Què és la Xarxa?La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a laSostenibilitat és una associació demunicipis compromesos per avançarcap a un desenvolupament sostenible.Constitueix una plataforma de coo-peració i intercanvi on els municipistroben un marc adequat per discutirels seus problemes, les seves inquie-tuds, les seves necessitats, les seves ex-periències, i promoure i dur a termeprojectes d’interès comú.La Xarxa es va crear el 16 de juliol de1997 en l’assemblea constitutiva queva tenir lloc a Manresa, on 118 muni-cipis van formalitzar la seva adhesióper decisió del Ple municipal i vanaprovar la Declaració de Manresa:Municipis cap a la Sostenibilitat. Setanys més tard, en l’assemblea celebra-da el 30 de març de 2004, els socis re-noven els compromisos de sostenibi-litat de la Xarxa amb l’anomenadaDeclaració de Mataró. En aquests moments, la Xarxa té as-sociades més de 220 entitats locals ca-talanes, que representen el 78 % de lapoblació total de Catalunya.

Com que la ciutat no és un sistema tancat i desenvolupa fortes relacions amb el seu en-torn, cal que evolucionem cap a una ciutat sostenible. Una ciutat sostenible és

aquella en la qual s’apliquen polítiques que equilibren la protecció del mediambient amb un desenvolupament econòmic suficient, de tal ma-

nera que es puguin satisfer les necessitats de les generacionspresents sense comprometre les necessitats de les

generacions futures.

El concepte de ciutat sostenible es va crear a la Cimera de la Terra deles Nacions Unides, celebrada a Rio de Janeiro (1992), on es va apro-var l’Agenda 21 Local, document en el qual es concreten les direc-trius per a la sostenibilitat urbana.

Des d’una perspectiva europea, també han estat importants les con-ferències sobre ciutats sostenibles celebrades a Aalborg (Dinamarca,1994) i a Lisboa (Portugal, 1996). I, des d’una perspectiva regional ca-talana, cal destacar la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitatque es va crear a Manresa (1997).

A la Universitat d’Strathclyde

(Escòcia) s’han construït re-

sidències d’estudiants soste-

nibles a partir d’un sistema

incorporat a les façanes ano-

menat aïllament tèrmic trans-

parent. Amb aquest sistema

s’obté calefacció natural i

gran quantitat de llum solar.

Pàrquing de bicicletes a l’Estació Cen-

tral, a Amsterdam (Països Baixos). Du-

rant la primera Conferència Mundial

sobre la Bicicleta Velo Mondial, cele-

brada a Amsterdam el juny de l’any

2000, es va aprovar una declaració en

la qual els participants proclamaren el

dret de totes les persones d’anar en bi-

cicleta quan vulguin, alhora que feien

una crida als governs, als sectors eco-

nòmics i a les organitzacions perquè

adoptessin mesures en aquest sentit.

En conclusió, cal pensar en un nou concepte de ciu-tat. Cal treballar per aconseguir que les ciutats si-guin sostenibles i, per tant, cal una planificació ur-bana que incorpori una millora en la mobilitat i enla construcció i, a la vegada, una reducció del con-sum d’energia i una bona gestió dels residus.