ESCULTURACARACTERÍSTIQUES GENERALS

Doble influència:- Etrusca: influeix en el realisme (màscares funeràries) bust- Grega, especialment hel·lenística (còpies i l’arribada d’escultors grecs) i es plasma en, certa idealització dels retrats i la realització de relleus narratius - Els materials i tècniques són com els grecs: treballen la pedra, especialment el marbre (talla) i el bronze (tècnica de la cera perduda)

Triple funció:- De propaganda (fonamentalment)- Commemorativa (recordar persones i fets importants)- Estètica (la menys important, però també decorava cases i espais públics)

La individualització s’aplica al rostre, mentre els cossos es podien fabricar en sèrie. Té preeminència el punt de vista frontal. Estaven policromades, al menys fins el segle II d.C.L’escultor és considerat un simple artesà anònim al servei del client i del poder

Divinitzat: tors descobert i corona de llorer al cap (com Júpiter)

Com a pontifex maximus: amb un mant que cobreix el cap i una patena

Com a generals: amb la cuirassa (toracato)

• Dos gèneres: – El retrat– El relleu històric i narratiu

- El retrat .S’intenta captar la psicologia del personatge representat: retrat psicològic

Evolució; època republicana (segle IV-27 a.C.)

Patrici amb dos bustos o Togat Barberini (cap al 30 a.C.)

Junio Lucio Brutus (segle III a.C.)

Retrat de Juli Cèsar (cap al 50 a.C.)

Retrats enèrgics, forts i decidits. Bustos curts.El cabell és curt, de talla plana, i quasi sense pentinar

Principi imperi (27 a.C. - 68 d.C.).Influència hel·lenística: Comencen a fer-se retrats de cos sencer idealitzats. Cabell un poc més llarg i treballat i rostre sempre rasurat

Exemples: diferents retrats d’Octavi August, Claudi,...

August de Prima Porta

Autor: desconegut Tècnica: fosa (còpia talla)Cronologia: 19 aC (còpia: 14 dC) Material: bronze (marbre)Estil: romà imperial Formes: exemptaDimensions: 2,04 m alt Tipologia: dempeusLocalització original: vil·la Ad Gallinas Cromatisme: policroma Albas (propietat de Lívia, de PrimaPorta (Roma)Localització actual:Museus Vaticans Personificat com a thoracatus

(descoberta 1863)

Còpia en marbre de Carrara d’un original de bronze

2 m. apx

DempeusCom un general victoriós

Capot roig de general, o túnica

Cuirassa molt cenyida

Descalç, original calçatImmortalitat

Eros/Cupido i dofí de Venus Recorda origendiví d’August

Ceptre sosté latúnica

Mostrava insígnies de la legió / Gest de comandament

CONTRAPPOSTO Pes equilibratDona vida i força

És la romanització del Dorífor de Policlet

Centre : 10 Mart i la Lloba Capitolina reben les ensenyes romanes que retorna un guerrer part. 1. L'Aurora guiant la quadriga del Sol . 2. El Cel cobreix l'Univers. 3. Fòsfor ( Llucifer, estel del matí ) . 4. El Rocío , al costat de Fòsfor , precedeix l'Aurora 5. Hispania, vençuda. 6. Apol·lo sobre una aixeta , amb la lira . 7. La Terra nodridora ( Tellus ) , amb dos nens ( ¿ Ròmul i Rem ? ) I la Cornucòpia . 8. Diana caçadora . 9. Gàl·lia , vençuda.

Època flavia (69-96 d.C.).

Vespasià (cap al 74 d.C.)

- Torna la tendència més realista i psicològica- El bust augmenta de tamany, arribant fins els pectorals- El treball del cabell guanya en profunditat, especialment en les dones amb els rulls treballats amb el trepà

Exemples: Vespasià, Tit, Júlia o Dama de la Permanent,...

Època antonina (96-193 d.C).Es posen de moda les barbes, amb cabell i barba treballats amb profunditat i dinamisme amb el trepà.Exemples: Trajà, Adrià, diferents retrats de Marc Aureli (incloent l’eqüestre), Còmode...

Retrat eqüestre de Marc Aureli (cap al 166 d.C.)

Baix Imperi (235-476 d.C.).L’escultura es torna anticlàssica, amb rigidesa, hieratisme, esquematització, deshumanització i colossalisme

El relleu històric i narratiu : - D’origen asiàtic, arriba per influència grega.- Voluntat històrica, narrativa, funció propagandística i commemorativa. - Es busca la profunditat amb la utilització d’efectes pictòrics com la perspectiva, la situació dels personatges a diferents plànols i la utilització d’elements paisatgístics, combinant l’alt, el mig i el baix relleu en una mateixa obra o els escorços -

El ritme compositiu i el moviment s’aconsegueix variant l’actitud dels personatges, amb una gran riquesa gestual que, junt a l’horror vacui, donen un gran dinamisme a les obres

Context històricLocalitzac

ió

Palazzo Fiano (Roma)

És un altar, edifici religiós, que va fer construir August per celebrar la pau de l’imperi després de tornar de les seves campanyes d’Hispània i la Gàl·lia. Per poder celebrar cada any amb un sacrifici la prosperitat de l’època d’August, l’any 17 aC August va manar construir un altar de fusta pels sacrificis, que l’any 13 fou reproduït en marbre.

O

E

ALTAR

La fundació de Roma amb Ròmul i Rem.

Tellus, la Mare Terra, flanquejada per dues nimfes aquàtiques i acompanyada dels seus dos fills.

Deessa Roma (en molt mal estat).

Els sacerdots, home amb un destral Agripa, August, el seu net Gai Cèsar...

Senat i les dones i els nens de la cort d’August, dues figures femenines que simbolitzen Roma i la Pau.

NS

Troià Enees, fundador de Roma, fa un sacrifici

Al·legoria de Tellus (deessa Terra)

El Senat o Processó dels Quirils

Relleus de l’arc de Tit (81 d.C.)

Columna de Trajà (114 d.c)

Columna de Marc Aureli (175 d.C.)

El relleu històric i narratiu segles III-V d.C.

Destaca la decoració dels sarcòfags, ja siga amb motius vegetals i geomètriques o amb escenes mitològiques o cristianes Sarcòfag Ludovisi

PINTURALes cases romanes solien estar decorades amb pintures (sobretot a les parets, pintades al fresc). També pintaven al tremp o encàustica sobre taula i tela.

Al-Fayum: El Forner i la seua dona)

Destaquen pel seu alt grau de realisme, destacant l’ús de la perspectiva (disminució de la mida de les figures i difuminació dels detalls amb la profunditat), detallisme, precisió, riquesa cromàtica i força expressiva

Pintura eròtica en la sala dels servents. Ruïnes de la Casa dels Vettii. Pompeia. Itàlia.

Vil·la dels Misteris el triclinium, decorat amb frescos del segle I aC, conservats magníficament gràcies a la tècnica de recobrir els colors a base de cera . Sala de la Iniciació, decorada amb un fris continu amb un tema central: les noces entre Dionís i Ariadne o una representació de les etapes en la iniciació al culte de Dionís. Sembla que el fris és còpia de dos originals àtics de gran qualitat.

Vil·la dels Misteris (segle I dC). Pompeia.

Lectura del nin dels rituals dels misteris

Donaespantada

SILÉ (sàtir)

Faunes

La flagelació.

Detall de la flagel·lació i Mènade (ballarina) del cicle dels frescos.

EL MOSAIC.

Batalla d’Issos

Influència hel·lenística, Comencen representant temes mitològics i copiant pintures gregues, però s’anirà elaborant un ampli repertori temàtic, incloent motius vegetals i geomètrics