ESCOLA Dr. FORTIÀ SOLÀ - XTECde tots els nens i nenes de la localitat, procurant promoure...

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola Dr. Fortià Solà Av. Pompeu Fabra, 6 08570 – TORELLÓ (Barcelona) Tel. 93 859 02 51 / 93 859 09 81 Fax. 93 859 02 51 [email protected]

ESCOLA Dr. FORTIÀ SOLÀ

PROJECTE EDUCATIU

TRETS D’IDENTITAT

CURS 2011 – 2012

REVISAT EL CURS 2014-2015 (INDICADORS DE PROGRÉS)

ESCOLA Dr. FORTIÀ SOLÀ - PROJECTE EDUCATIU – Trets d’identitat – Indicadors de progrés Página 1

INDEX

INTRODUCCIÓ ................................................................................................ 2

1. TRACTAMENT DE LA LLENGUA .................................................................... 3

2. ESCOLA I ENTORN ......................................................................................... 4

3. ESCOLA INCLUSIVA ........................................................................................ 6

4. EDUCACIÓ EN VALORS I ACTITUDS ............................................................. 9

5. METODOLOGIA I APRENENTATGE ............................................................... 13

6. ORGANITZACIÓ I EQUIP DOCENT ................................................................ 16

7. AVALUACIÓ I INDICADORS PER AL SEGUIMENT......................................... 17

8. INDICADORS DE PROGRÉS ........................................................................... 19

9. ORGANIGRAMA ............................................................................................... 27


INTRODUCCIÓ

L’escola Doctor Fortià Solà és una escola pública d'Educació Infantil i Primària

de la localitat de Torelló que depèn del Departament d’Ensenyament de la

Generalitat de Catalunya. És un centre de doble línia que pot acollir 150 alumnes

d’Educació Infantil i 300 d’Educació Primària.

Torelló es troba al nord de la comarca d’Osona i és el municipi més gran

(14.000 habitants) de la subcomarca de la Vall del Ges.

El nom del centre procedeix d'un clergue que va publicar alguns llibres en les

diferents localitats on va exercir. Un d'aquests pobles és Torelló. Va escriure

"Història de Torelló" (1947) en 2 volums.

La nostra escola disposa de dos edificis, el d’Infantil, situat a la plaça Germà

Donat, s/n i el de Primària, situat a l'Avinguda Pompeu Fabra, 6. L’edifici d’Infantil és

una singular construcció de l’any 1942 que actualment s’ha remodelat. El de

Primària es una construcció de l’any 2008 que substitueix un edifici construit als anys

setanta que a part de la nostra escola també va acollir, en diferents períodes, altres

ensenyaments.

La nostra és una escola catalana, laica, oberta a la comunitat i al municipi,

que pretén ser un espai de trobada i cohesió social a partir de promoure la

participació de les famílies i la relació amb l’entorn.

Les seves perspectives de futur estan fonamentades en una acció docent

compromesa amb l’esforç i la cooperació, amb la finalitat de crear arrels d’identitat

que permetin als alumnes esdevenir ciutadans capaços i responsables per conviure

amb democràcia i llibertat en una Catalunya plural.


1. TRACTAMENT DE LA LLENGUA

ENTORN:

La llengua dominant en el nostre entorn és el català. La llengua castellana

també és present , sobretot a nivell col·loquial. A causa de la immigració també ha

augmentat l’ús d’altres llengües.

INSTITUCIÓ:

El Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels

ensenyaments de l’educació primària (DOGC núm. 4915, de 29.6.2007), estableix en

l’article 4 que el català, com a llengua pròpia de Catalunya, serà utilitzat normalment

com a llengua vehicular d’ensenyament i aprenentatge i en les activitats internes i

externes de la comunitat educativa: activitats orals i escrites de l’alumnat i del

professorat, exposicions del professorat, llibres de text i material didàctic, activitats

d’aprenentatge i d’avaluació, i comunicacions amb les famílies.

El català és la llengua institucional i ha de ser l’eix que consolidi un projecte

plurilingüe.

APRENENTATGE:

La llengua catalana és l’eix que estructura tots els aprenentatges i facilita

també l’aprenentatge de les altres llengües: castellana i anglesa en el nostre cas. El

tractament del castellà es farà tenint en compte que no és una llengua ni

desconeguda ni llunyana, que els/les nens/es coneixen a nivell oral. No se’n farà una

introducció sinó una sistematització.

El tractament de la llengua estrangera i els objectius que calen assolir es

tractaran de manera diferent al català i al castellà. No hi ha, en principi, ús previ ni

pràcticament semblances amb la llengua eix. Així és que la metodologia ha de ser

forçosament diferent perquè també ho és l’objectiu: la comunicació, especialment

oral.


2. ESCOLA I ENTORN

Des de tots els àmbits, l’escola fonamenta la seva educació en la relació amb

l’entorn més proper. L’aprenentatge ha de partir del coneixement de la realitat més

immediata. Per això l’escola procura fer ús dels recursos que ofereix el propi

municipi i participa en les iniciatives locals com a agent actiu per tal de fer una

escola arrelada a l’entorn i vinculada amb la nostra realitat social. És aquest sentit de

pertinença que ajuda a la formació d’actituds democràtiques, de diàleg, d’esperit

crític i de responsabilitat.

Per altra banda totes les iniciatives relacionades amb l’entorn i/o les activitats

i els serveis extraescolars, sempre que sigui possible, seran obertes a la participació

de tots els nens i nenes de la localitat, procurant promoure l’intercanvi, les bones

relacions i el compartir interessos comuns fora de l’horari escolar.

ESCOLES VERDES:

La nostra és una escola implicada amb el mediambient. Actualment forma part

de la XESC (Xarxa d’Escoles Sostenibles de Catalunya). Des de fa molts anys, el

coneixement i la millora del mediambient ha estat uns dels eixos transversals a

treballar. L’any 1997 vam començar una experiència de coneixement del riu i

d’implicació en la millora del seu estat: el Projecte Rius, i en la qual continuem

compromesos. Vam adoptar un tram de 500 metres del riu Ges que passa pel

davant de l’escola. Seguint aquesta dinàmica també s’ha fet l’adopció d’una font del

terme municipal de Torelló: la font de Sanaiàs

Des de l’any 2001 la nostra escola té el distintiu “d’Escola Verda”. L’any 2000,

dins del marc del “Pla Estratègic del la Vall del Ges, Orís i Bisaura”, es van establir

accions conjuntes i d’intercanvi entre tots els centres educatius de la zona.

Aquest projecte ha comportat promoure la participació dels alumnes a partir

de la creació del Parlament Verd: és un òrgan de representació democràtica dels

alumnes de Primària, la funció del qual és dinamitzar les accions a realitzar a partir

del debat a les aules, la recollida d’opinions i el posterior control de les accions que

s’acorda dur a terme. En aquest parlament també hi participa l’AMPA.


PLA CATALÀ DE L’ESPORT: La finalitat d’aquest Pla és posar a l’abast de tot l’alumnat la pràctica

d’activitats físiques i esportives, i aprofitar el potencial que aquestes activitats

generen per contribuir a la formació personal i cívica dels infants.

En el nostres cas, l’esport que es practica majoritàriament és l’Atletisme.

Aquesta activitat fa que el nostre centre formi part del Club Atlètic de Torelló.

També es promou la formació en esports diversos pels nens i nenes de 5 a 7

anys i la participació en lligues escolars de fulbol sala.

Aquesta dinàmica comporta una gran participació de les famílies i la

col·laboració en l’organització i participació de crossos escolars.

Totes les activitats estan obertes als nens i nenes de la Vall del Ges i es

realitzen al nostre centre i a les instal·lacions municipals.

Per a la gestió d’aquestes activitats el centre ha constituït la Secció Esportiva

de l’AMPA.

BIBLIOTECA ESCOLAR: “Un espai de trobada i de cultura”

Dins del Projecte de Direcció (període 2008 - 2012) es preveu fer-ne un ús

extraescolar que es va iniciar el mateix curs 2008 - 2009. L’AMPA del centre,

mitjançant subvencions de l’Ajuntament, contracta, tres dies a la setmana de 5 a 6

de la tarda, una monitora per gestionar aquest servei. La biblioteca en aquesta franja

horària resta oberta a tot el públic infantil del municipi i d’una manera especial als

alumnes de l’Escola Municipal de Música de Torelló que a partir de les 5 de la tarda

està ubicada al nostre centre. Aquest servei compleix amb aquests objectius

bàsics :

Acollir alumnes amb situacions socials desfavorides.

Fer servei de prèstec (els usuaris tenen un carnet i es porta un registre

d’assistència i de l’estona de permanència a la biblioteca).

Ajudar als alumnes en la tasca escolar: deures, treballs, recerca.

Facilitar el contacte entre alumnes de diferents escoles i procedències.

Pel que fa a l’ús dins l’horari escolar tots els nivells disposen d’una franja

horària per anar a la biblioteca, a part de l’ús voluntari que en pot fer cada

professor/a. És un objectiu prioritari de la biblioteca coordinar l’ús escolar i

l’extraescolar.


3. ESCOLA INCLUSIVA

La nostra és una experiència que, iniciada amb l’ànim de trobar solucions

pràctiques a l’hora d’atendre els alumnes amb dificultats, ens ha portat a una reflexió

molt més extensa que ens ha conduit sense remei, i per sort nostra, a descobrir les

vies que, d’una manera progressiva, ens donen pautes per a millorar el procés

d’ensenyament de tots els alumnes. És per aquest motiu que afirmem que la

inclusió, per definició, planteja d’entrada un seguit de qüestions que afecten a la

diversitat de l’alumnat i també al propi concepte d’ensenyament, així com a la funció

de l’escola en una societat tan complexa com la nostra. Pensem que la clau està en

el fet de la inclusió, perquè atendre els alumnes amb dificultats especials a l’aula

ordinària, fa que no es busquin solucions només per aquests alumnes concrets i al

marge dels altres, sinó per a ells conjuntament amb els altres, és a dir, per a tots, la

qual cosa porta a un nou plantejament de les estratègies d’ensenyament -

aprenentatge i també d’organització d’escola.

ESQUEMA :

Aquest esquema representa tres nivells del procés: el central defineix

l’objectiu prioritari, l’intermedi explicita les estratègies a seguir per tal d’aconseguir el

nostre objectiu, i el més extern resumeix els resultats esperats que més tard han

d’ajudar a definir els indicadors que avaluen el procés.

Els mestres s’ajuden Tots els nens aprenen a programar activitats més significativament efectives amb un treball cooperatiu Treball Aprenentatge

col.laborador cooperatiu entre entre mestres alumnes APRENENTATGE Reflexió sobre

Avaluació SIGNIFICATIU la pròpia pràctica

i registre dels docent progressos

Definir clarament els objectius Els alumnes es consciencien Es defineixen objectius

del què han après i comuns a partir de els mestres del què ensenyen la pròpia experiència

ACONSEGUIM

UN ENSENYAMENT MÉS PERSONALITZAT


FINALITATS:

Conceptualitzar d’una manera diferent les necessitats especials dels alumnes:

del concepte d’integració al d’escola inclusiva.

Avançar cap a una atenció educativa personalitzada per a tots els alumnes:

de l’atenció educativa individual a l’atenció des del currículum.

Crear les condicions necessàries perquè l’escola pugui donar resposta a tots

els alumnes.

Millorar l’escola, com a institució, a partir de la reflexió del professorat.

Progressar a partir d’una dinàmica de col·laboració en tots els àmbits.

Desenvolupar la competència social entre els alumnes a partir de

l’acceptació de la diferència com un tret de la pròpia identitat i de respecte

envers els altres.

Cercar vies alternatives per a millorar la pràctica a l’aula, a partir de la

pròpia experiència dels professors: treball cooperatiu.

OBJECTIUS :

Desenvolupar processos de reflexió destinats a promoure els canvis

necessaris.

Identificar les estratègies i les condicions que es donin al llarg del procés

de desenvolupament de l’escola que serveixin de suport al mestre a l´hora

d’aplicar noves metodologies a láula, i que facilitin pràctiques educatives

efectives i benestar entre els professors i entre els alumnes, i la millora de la

qualitat de l’aprenentatge dins les aules.

Definir puntualment i en funció del nombre d’alumnes amb NEE greus, quin

tipus d’atenció i/o quina funció de suport han de desenvolupar els/les

especialistes d’Educació Especial.

Analitzar i avaluar la contribució dels serveis de suport a léscola (interns i

externs i en particular de lÉAP).

Avaluar el procés de desenvolupament de forma continuada.


EINES BÀSIQUES PER AL DESENVOLUPAMENT DEL PROCÉS INTERN

D’INCLUSIÓ:

1. La col·laboració entre professors

2. El treball cooperatiu entre els alumnes

Per tal d’analitzar la pràctica docent cal tenir recursos per millorar-la. És per

això que són molt importants les dinàmiques de reflexió entre el professorat.

Un recurs bàsic és el treball cooperatiu tant a nivell de mestres com

d’alumnes.

Els principis essencials són:

La interdependència positiva: tots som necessaris per l’èxit.

L’aprenentatge com a un fet social i vivencial: les aules com a comunitat

educativa.

El desenvolupament d’habilitats cooperatives entre els alumnes.

Canvis metodològics dins les aules.

La col·laboració entre parelles de mestres: en la planificació conjunta

d’estratègies de treball per a l’aula, en la seva pràctica i en la seva avaluació.

A nivell dels alumnes buscar l’optimització dels recursos humans per tal

d’aconseguir un èxit més alt en l’aprenentatge.

Desenvolupar processos interns com ara: la implicació de tots, la negociació,

l’autoestima, l’avaluació i la retroalimentació, i aprendre a valorar aspectes

forts i aspectes febles de les nostres pràctiques, per unificar-les, millorar-les i

cohesionar-les.

PROCESSOS INTERNS:

Aquests processos són els que convé desenvolupar com a equip docent, i

també, a través de les pràctiques educatives, cal treballar-los amb els alumnes.

Implicació de tots per arribar a la consciència d’equip a través de:

- la responsabilitat individual - la reflexió - la negociació - el consens

Desenvolupament d’habilitats cooperatives per arribar a l’optimització

dels recursos humans que ens porten a la pràctica i a la comprensió de:

- la interdependència positiva: tots som necessaris per l´èxit

- l’ensenyament com a fet social i vivencial: les aules com a comunitat

educativa

- la crítica positiva


L’autoestima: lligada a la responsabilitat i a la crítica positiva.

L’autoformació: tots plegats podem millorar i les experiències individuals són

molt més importants quan es comparteixen i es discuteixen.

L’avaluació interna: del propi procés per tal de poder reconèixer en cada

moment les necessitats i les condicions per a la millora.

L’organització interna: en funció dels criteris i de les necessitats més

immediates per tal d’optimitzar els recursos humans i materials en cada

ocasió.

4. EDUCACIÓ EN VALORS I ACTITUDS

L’escola té la responsabilitat de formar els seus alumnes en el marc d’un

conjunt d’actituds, valors i normes, amb la finalitat d’introduir als nens i nenes a la

realitat social. En aquest sentit procurarà donar als infants les eines necessàries que

els permetin analitzar la realitat social i estimular-los vers els valors d’una societat

democràtica. S’han de fomentar els valors essencials per a una bona convivència: la

solidaritat, la tolerància, el respecte mutu, l’actitud de diàleg, l’esperit crític, l’esforç i

la responsabilitat. Actituds que impliquin el respecte al pluralisme, al compromís amb

el conjunt dels valors democràtics, el respecte als Drets Humans, el rebuig a

qualsevol tipus de dogmatisme i a la defensa de la lliure manifestació de les pròpies

opinions.

La nostra escola és aconfessional per respondre als principis de pluralisme

ideològic de la societat que l’envolta. Per aquest fet cap família, cap alumne, cap

dels treballadors no podrà ser discriminat per raó de la seva confessionalitat o

aconfessionalitat religiosa. De la mateixa manera és respectuosa amb les diverses

concepcions filosòfiques del món i de la vida i amb les diverses ideologies polítiques.

De totes maneres creiem que el mestre podrà donar el seu parer personal si els

alumnes li ho demanen expressament.

En aquest marc de respecte mutu no hi poden tenir cabuda actituds

d’adoctrinament, de proselitisme i/o de sectarisme, i es procurarà donar a l’alumne/a

les informacions tan objectivament com es pugui perquè progressivament es formi

els seus propis criteris i pugui prendre decisions responsables.


Cal dir, però, que les festes populars que regeixen la vida quotidiana en la

nostra cultura, es celebraran sense excloure’n cap contingut fonamental, i a més a

més, es relacionaran amb el treball curricular del centre.

COEDUCACIÓ:

L’escola es basa en el principi de coeducació, entesa com una educació per a

la igualtat d’oportunitats, sense discriminació per raó de gènere. Suposa un procés

que ha de valorar les capacitats pròpies de cadascú en un clima de respecte,

comunicació i llibertat. El treball basat en la coeducació ens ha de proporcionar

estratègies que modifiquin les relacions i limitacions més estereotipades per a cada

gènere que impliquen relacions de poder i d’abús, i transformar-les en relacions més

justes, democràtiques i plurals.

EDUCACIÓ EMOCIONAL:

Educar és compartir la descoberta de la vida, que no pot existir sense un

compromís intern de voluntat i esforç. La nostra escola procura crear ambients

educatius que ajudin a enfortir sentiments de pertinença on l’expressió de les pròpies

necessitats i capacitats esdevingui una eina de progrés personal i de creixement.

Concebem l’educació com un procés integral que es desenvolupa tot tenint en

compte les dimensions individuals i socials de cada alumne. Per aquest motiu

l’escola considerarà igual d’importants processos d’aprenentatge físics, manuals,

artístics, procedimentals, intel·lectuals o socials.

TUTORIA:

Entenem l’acció tutorial com una vessant de l’atenció a la diversitat i un tasca

escolar que no podem obviar. Per aquest motiu es prendran mesures organitzatives

que permetin treballar-la de dues maneres diferents:

1) Tutoria de grup classe. Responsable: tutor del grup

2) Tutoria individual o de petit grup. Responsables: tots els mestres del centre en

funció de la seva disponibilitat horària

El/la tutor/a del grup ha d’estar sempre informat de totes les accions i/o

intervencions que es facin amb alumnes del seu grup. És el responsable de

coordinar totes les actuacions i és el qui manté (conjuntament amb el/la

director/a, el/la mestre/a d’Educació Especial i/o algun/a especialista extern, si

cal) el contacte amb la família.


Objectius:

Tractar puntualment els conflictes de convivència.

Fer seguiment i acompanyament dels alumnes que presenten dificultats de

control emocional.

Implicar tots els mestres de l’escola en l’acció tutorial.

Promoure la participació dels/de les alumnes en la confecció i el seguiment

del pla de convivència, i en l’elaboració de les normes d’organització interna

del centre a través de materials preparats que fomentin la reflexió entorn la

relació directe entre el dret i el deure.

COMPETÈNCIES SOCIALS:

Adquirir un bon nivell de competència social és un repte molt important en la

societat actual, on el treball en equip es fa indispensable. Per aquest motiu

senyalarem els nostres propòsits en forma d’indicadors que dissenyen el context que

cal crear en l’àmbit escolar. Entenem que totes les situacions escolars, siguin o no

d’aprenentatge, són un escenari adequat per desenvolupar els criteris que defineixen

aquests indicadors.

Clima de treball:

Els indicadors que han de guiar el bon clima de treball els podem encabir en

tres criteris bàsics:

1. Les expectatives que els professors han de mantenir respecte els seus alumnes:

Marcar sempre unes fites altes.

Separar el que és essencial del que és anecdòtic.

Tenir en compte les diferències entre els alumnes a l’hora de treballar,

procurant que siguin menys acusades, i hi hagi un bon clima d’aprenentatge i

col·laboració.

2. L’autonomia i la responsabilitat del alumnes:

Millorar, en el treball, l’autonomia dels alumnes.

Que la pràctica de l’aprenentatge cooperatiu o similars sigui l’habitual a l’aula.

Procurar que el bon clima de treball i la disciplina siguin fruit de l’interès per

aprendre, procurant que els alumnes es sentin útils i apreciats.


3. La diversitat de l’alumnat, entenent-la com un enriquiment i un benefici per a tots:

Donar l’atenció adequada a tots i cadascun dels alumnes segons les seves

necessitats, amb una atenció més exhaustiva i personalitzada als alumnes

amb més dificultats.

Que l’atenció a la diversitat sigui per a tots els alumnes, els que tenen

dificultats i els que superen el nivell previst, amb materials de suport i

ampliació per als que ho requereixin.

Clima de relacions:

Permetre aquell contacte humà i d’afectivitat tant necessari en l’educació cap

a la tolerància.

Vetllar per l’adquisició de valors per part dels alumnes: respectar i atendre la

diversitat en el sentit més ampli.

Fomentar el respecte mutu i l’afecte entre mestres i alumnes: equilibri entre

confiança i autoritat.

Millorar les conductes socials, el respecte entre els propis alumnes i la seva

autoestima.

Mantenir criteris coordinats per a l’actuació davant les situacions conflictives i

diverses.

Potenciar i millorar al màxim que l’alumne es senti feliç i content dins l’escola.

Participació dels alumnes:

Procurar que, en la mesura que sigui possible, els alumnes prenguin part en

la presa de decisions dels temes escolars i de convivència que els afecten.

Crear sistemes perquè els alumnes s’impliquin en el funcionament de l’escola,

com a àmbit social que els correspon.

Implicar cada alumne en el seu procés de formació mitjançant el pacte i la

negociació i la consciència del propi aprenentatge.

Desenvolupar hàbits de responsabilitat i respecte amb l’acceptació i aplicació

pràctica de les decisions preses.


5. METODOLOGIA I APRENENTATGE

ESTRATÈGIES D’ENSENYAMENT- APRENENTATGE:

Cal produir els canvis necessaris en la metodologia i en l’organització de l’aula

ordinària per aconseguir la finalitat d’atendre i d’incloure la diversitat dins les aules,

millorar l’aprenentatge i la participació de tots els alumnes, i sobretot dels que tenen

menys possibilitats, tot per arribar a un aprenentatge significatiu.

Criteris:

1. Importància de l’aprenentatge social i de l’aprenentatge actiu:

Evitar el fracàs escolar procurant un tracte personalitzat que s’adeqüi a la

singularitat de cada alumne/a. Disminuir la gran diferència de nivells

d’aprenentatge en cursos alts a partir de potenciar l’autonomia i la

responsabilitat dels alumnes.

Programar diferents nivells d’activitats que afavoreixin l’autonomia dels

alumnes. Evitar les repeticions innecessàries d’activitats del mateix tipus o bé

les que no tenen una finalitat concreta i definida de cara als objectius a

aconseguir.

Programar sortides pedagòdiques relacionades amb el currículum. Treballar

dels objectius bàsics a partir de la realitat que ens envolta, partint de l’entorn

inmediat per anar-lo ampliant progressivament. Participar en projectes de

tipus social i/o relacionats amb el medi ambient, així com també en actuacions

puntuals de la pròpia localitat.

2. Organització d’aula:

Vetllar perquè l’estructura de les aules i el disseny de les activitats faciliti

l’atenció de tots els/les alumnes: agrupaments, espais, ambientació,

temporització, altres.

Tenir molts materials elaborats per a cada àrea perquè els alumnes puguin

ser autònoms per a fer el seu propi nivell d’aprenentatge.


3. Pautes per al desenvolupament de l’acció docent:

Optimitzar els recursos humans i materials a partir de la col·laboració entre el

professorat i l’intercanvi d’idees, recursos i estratègies.

Vetllar perquè la intervenció a l’aula contempli la pràctica de diferents

metodologies, varietat d’estratègies d’ensenyament-aprenentatge i sigui

l’aplicació de criteris i materials consensuats a nivell d’escola que facilitin un

ensenyament efectiu.

Promoure l’experimentació d’activitats innovadores que ajudin a introduir

canvis a l’aula que fomentin un aprenentatge contextualitzat, funcional i

motivador per als alumnes, orientat a l’aprenentatge de les competències

bàsiques, la generalització i l’aplicació de coneixements adquirits.

Desenvolupar el pensament científic a partir de la compresió de fenòmens i la

construcció de models científics.

Establir una línea transversal al llarg de l’escolaritat en l’aprenentatge digital,

tant d’usuari de programes bàsics com d’ús funcional en treballs i activitats

curriculars, que asseguri l’assoliment d’aquesta competència.

ATENCIÓ CURRICULAR:

A) Elaborar i aplicar un currículum consensuat, que sigui útil a la pràctica

diària de les aules, que permeti la inclusió i la participació de tots els alumnes, i que

faciliti l’assoliment de les competències bàsiques.

1. Elaboració d’objectius comuns i ben definits:

Mantenir un currículum actualitzat i flexible.

Distribuir el currículum de manera que quedin equilibrats tots els blocs de

competències en el treball de les diferents àrees.

Consensuar criteris comuns sobre els mínims a avaluar al final de cada cicle.

Orientar les pràctiques i els criteris d’avaluació de cara a l’adquisició de les

competències bàsiques.

Mantenir un registre històric que permeti analitzar els resultats i poder fer un

seguiment de les millores que cal assolir en cada moment.


2. Seqüenciació pautada i amb suport material dels continguts:

Unificar criteris respecte els materials didàctics.

Seqüenciar els diferents aspectes de cada àrea al llarg de l’escolaritat.

Evitar que siguin els materials didàctics que marquin els objectius.

3. Desenvolupament de pràctiques procedimentals i funcionals:

Revisar els mètodes i els continguts de les diferents àrees de manera

continuada.

Aplicar pràctiques i estratègies variades de manera habitual a l’aula.

Partir de les necessitats reals d’aprenentatge dels alumnes, és a dir conèxer

bé en quin punt del procés d’aprenentatge es troben.

Integrar la pràctica del treball cooperatiu a determinats processos del

currículum.

4. Tractament de la competencia artística:

Donar una importància rellevent a les àrees de música i plàstica, tant en la

seva dedicació horària com en el tractament curricular.

Entendre que la competència artística permet una educació on queden

integrats molts procediments i actituds que són necessaris en tot

aprenentatge.

Desenvolupar la sensibilitat i el respecte per les aptituds dels altres en el

treball de grup i cooperatiu.

5. Autoformació del professorat:

Preveure les necessitats de formació de l’equip docent en cadascun dels

moments del seu procés de desenvolupament, i planificar i organitzar

diferents tipus de formació interna: assessoraments externs, debats

monogràfics, intercanvi amb altres escoles…

Orientar la pròpia autoformació en el si del claustre. Mantenir debats

pedagògics, promoure reflexions, aportar materials ..., amb la finalitat de

desenvolupar una cultura interna pròpia basada en treball d’equip

(comissions, intercicles, treball per parelles, comissions...)


6. ORGANITZACIÓ I EQUIP DOCENT

COL·LABORACIÓ ENTRE MESTRES:

A) Fomentar i facilitar l’intercanvi i la col·laboració entre els mestres, com a

eina bàsica de treball.

Criteris:

1. Intervenció conjunta de dos mestres a l’aula (quan sigui possible):

Planificació, realització a l’aula i avaluació, d’unitats de treball cooperatiu per

part de parelles de mestres del mateix cicle o de diferents cicles (segons els

recursos de l’escola).

Reflexió de la pràctica docent per part dels mestres que coincideixin a l’aula.

2. Intercanvi entre els professors de tots els cicles:

Organització d’activitats puntuals i accions concretes en les quals hi

intevinguin tots els docents, a fi de facilitar el coneixement mutu i l’intercanvi.

Potenciació de la relació i la coordinació entre tots els docents.

Facilitar l’exposició en el claustre de professors de treballs i experiències

realitzades en el centre pels propis docents.

3. Reflexió sobre la pràctica diària:

Anàlisi conjunt dels propis treballs d’escola per a la seva revisió i difusió

interna.

Recull continuat dels aspectes positius i dels aspectes a millorar, incentivant

les propostes que ajudin als possibles canvis necessaris.

4. Autoformació del professorat:

Millora de la formació del conjunt del professorat a partir del debat, el

coneixement de la tasca docent de tots els membres del claustre, i de

l’adopció de criteris comuns que fomentin la creativitat i l’experimentació de

cara a aconseguir els objectius d’escola.


B) La col·laboració entre el professorat ha de crear una percepció col·lectiva de:

Augment de l’ajuda i el suport mutu.

Potenciació de l’autoestima i el reconeixement.

Millora de la consciència d’equip.

Bon clima de relacions i de treball.

7. AVALUACIÓ I INDICADORS PER AL SEGUIMENT

AVALUACIÓ I SEGUIMENT DE L’ALUMNAT:

Aquest procés està inclòs en el diferents plans d’avaluació interna que

promou el Departament d’Ensenyament en l’àmbit d’ensenyament-aprenentatge. Es

registren i controlen a partir de les diferents proves elaborades per l’escola i també

per les que que promou el Departament d’Ensenyament. La seva finalitat és

aconseguir que tots els alumnes assoleixin les competències bàsiques.

Criteris:

Els resultats obtinguts en les proves de competències bàsiques i d’altres, han

de configurar un full de traspàs d’alumnes (canvi de nivell) on hi participin tots

els mestres que intervenen a cada nivell. La reflexió conjunta i el consens ha

d’orientar les necessitats de cada alumne.

El seguiment de les necessitats marcades al principi de cada curs es farà en

les sessions d’avaluació que es realitzen trimestralment a cada nivell i en les

quals hi paticipen tots els mestres que intervenen en el mateix.

El tutor de cada grup és el responsable de mantenir a la familia informada

sobre les decisions preses a partir d’entrevistes personals, almenys dues

vegades al curs. El compromís de la familia queda explicitat en la carta de

compromís que prèviament han signat amb l’escola.

Quan sigui necessari, intervindran en tot el procés els/les especilistes

d’Educació Especial, de l’EAP i/o altres professionals externs al centre.

L’equip responsable de coordinar i dinamitzar dins el centre tot el que fa

referència a l’avaluació dels alumnes és la Comissió de Diversitat. Quan no

s’arribi a un acord, en algun cas puntual, en les comissions d’avaluació

corresponents, ha de ser aquesta comissió qui prengui la decisió.


AVALUACIÓ INTERNA DEL PROCÉS D’ESCOLA:

En aquest procés s’inclouen els plans d’avaluació interna de l’àmbit

organitzatiu. Els indicadors d’avaluació han de tenir en compte els àmbits i aspectes

que s’especifiquen a continuació. La seva finalitat és comprovar la millora

progressiva en cadascun d’ells, i convé que pautin, si és el cas, el tipus de correcció

puntual que cal adoptar entorn del seu enunciat. Aquests àmbits són els següents:

Organització:

- Bona qualitat en la gestió docent.

- Rendibilització de recursos.

- Adopció de criteris que permetin assolir objectius concrets a curt i llarg

termini.

Professors:

- Benestar i bona dinàmica de treball.

- Millora de la formació.

- Dinàmica de col.laboració i intercanvi.

Pràctica docent:

- Treball cooperatiu.

- Priorització d’objectius.

- Criteris d’avaluació.

- Organització d’aula.

Alumnes:

- Bon clima de relació i treball a l’aula.

- Progrés individual i de grup.

- Participació activa i autonomia.

Famílies:

- Compromís amb l‘educació dels fills.

- Participació en les actuacions que promou l’escola a fi de mantenir un

contacte continuat.


8. INDICADORS DE PROGRÈS

El indicadors de progrés han de permetre fer el seguiment del projecte

educatiu d’escola, del resultat acadèmic dels alumnes, de l’organització del centre,

de la dinàmica d’equip i d’implicació del professorat, de la pràctica docent, del nivell

de convivència entre els alumnes i en l’àmbit escolar en general i de la relació amb

les famílies. També de manera prioritària, han de permetre valorar el grau

d’assoliment dels objectius i finalitats pel que fa a l’ús de la llengua catalana, la

castellana i l’estrangera (que queda recollit en el Projecte Lingüístic) i el model

d’escola inclusiva definit en aquest projecte.

Per a la definició dels indicadors referits al concepte d’escola inclusiva, ens

hem basat (i en la majoria d’ells els hem incorporat literalment) en els indicadors

recollits en el document editat pel Departament d’Educació de la Generalitat de

Catalunya el juny del 2010 “Guia per a l’anàlisi, la reflexió i la valoració de pràctiques

inclusives” de David Duran, Climent Giné i Álvaro Marchesi. El motiu és el fet que la

nostra escola va participar els anys 1996 – 98 en un Projecte pioner a Catalunya

impulsat per Departament d’Ensenyament sobre la inclusió: “Cap a una escola

efectiva per a tots els alumnes” – Projecte Unesco, que dirigia el professor Meil

Ainscow de la Universitat de Manchester. El resultat d’aquella experiència queda

recollit en el nostre projecte educatiu a l’apartat d’escola inclusiva i és per aquest

motiu que es recullen els indicadors esmentats.

TRACTAMENT DE LA LLENGUA

1 - El català és la llengua usada en totes les activitats acadèmiques i és l’eina de

cohesió i integració entre totes les persones del centre.

2 - El centre té consciència clara sobre la necessitat de l’ús del català en la

comunicació quotidiana i n’impulsa actuacions d’ús entre tota la comunitat educativa.

3 - Hi ha un plantejament integrat de les quatre habilitats (comprensió i expressió

oral i escrita). Aquest és responsabilitat del professorat de totes les àrees i s’actua

en conseqüència.

4 - Existeix un pla d’acolliment on es recullen i se sistematitzen la major part de les

actuacions i les mesures organitzatives que s’han de posar en marxa per facilitar la

incorporació de l’alumnat nouvingut.


5 - El Centre educatiu ha pres l’acord que tot el professorat s’adreçarà habitualment

en català a l’alumnat nouvingut. Es garanteix una atenció individualitzada intensiva

per aprendre aquesta llengua, i es fa amb un enfocament comunicatiu i amb la

metodologia adequada.

6 - Al centre es reconeix i valora la llengua d’origen de l’alumnat. L’equip docent té

present la interdependència lingüística i l’assoliment de les competències comunes

per millorar l’aprenentatge.

7 - El centre ha previst activitats d’ús de la llengua castellana per reforçar-ne el

procés d’ensenyament/aprenentatge (projectes)

8 - Hi ha un enfocament comunicatiu de l’ensenyament de segones llengües i una

coordinació efectiva entre el professorat de llengües estrangeres del centre.

9 - El centre ha reflexionat sobre el tractament de les estructures lingüístiques

comunes. L’acord del tractament de llengües i de les estructures involucra tots els

professors, tot considerant els principis bàsics de la seva metodologia, així com el fet

del tractament de la llengua catalana com a primera llengua d’aprenentatge.

ESCOLA I ENTORN

1 - Des de tots els àmbits l’escola fonamenta l’educació i l’aprenentatge en relació

amb l’entorn més proper.

2 - La nostra és una escola implicada amb el mediambient i està compromesa en

projectes que asseguren un coneixement dels aspectes més rellevants pel que fa a

la sostenibilitat del nostre entorn (Escoles Verdes, Projecte rius i altres).

3 - La nostra escola participa en el Pla Català de l’Esport amb la finalitat de posar a

l’abast de tot l’alumnat la pràctica d’activitats físiques i esportives, i aprofitar el

potencial que aquestes activitats generen per contribuir a la formació personal i

cívica dels infants.

4 - El centre promou l’assistència a actes artístics i programa sortides escolars i

colònies per a cada nivell d’escolarització (des de P.3 a 6è).

5 – L’índex de participació es manté en un 90% en les sortides d’un dia i en un 70%

en les colònies (percentatge global d’escola)


EN BASE A UNA VISIÓ INCLUSIVA DE L’EDUCACIÓ (conceptes):

- La inclusió és un procés sense fi que cerca maneres més eficaces de

respondre a la diversitat present en l’alumnat.

- El centre comparteix un concepte d’inclusió que està definit com a procés

de millora contínua.

- El centre desenvolupa contextos i crea oportunitats perquè tots els alumnes

se sentin valorats.

- El centre està compromès activament en la identificació, reducció o

supressió de barreres per a la participació i l’aprenentatge.

- El centre entén la inclusió com un procés de canvi i la diversitat com una

riquesa.

- El centre promou mecanismes perquè tothom s’hi senti ben acollit.

- L’equip directiu del centre està compromès amb l’ensenyament inclusiu i el

comparteix amb bona part del professorat i de les famílies.

- L’equip directiu fomenta la creació d’espais físics i temporals perquè el

professorat reflexioni conjuntament sobre les millores escolars en un clima de

col·laboració.

1 - Són clarament presents les practiques i/o el compromís en la transformació i

millora del centre, amb l’objectiu de generar oportunitats perquè progressi tot

l’alumnat.

RESULTAT ACADÈMIC DELS ALUMNES

1 - L’escola manté al dia tota la informació necessària per tenir actualitzada la

diagnosi del centre pel que fa referencia a: alumnat amb necessitats educatives

especials, suport escolar personalitzat, material adaptat disponible a l’escola i

resultats d’aprenentatge dels alumnes.

2 – Es manté un assoliment mínim d’un 85% dels alumnes en les proves de

Competències Bàsiques a sisè en totes les àrees (CAT, CAST, ANG i MAT); dos

terços d’aquest percentatge (aproximadament un 60% dels alumnes que assoleixen

les CB) es mantenen en les franges alta i mig-alta.


3 – El centre aplica proves internes (de P.5 a 5è) de llengua i matemàtiques, que

permeten fer un seguiment de l’alumnat en particular i del centre en el seu conjunt,

amb la finalitat d’obtenir dades que ajuden a mantenir actualitzada la diagnosi del

centre i permeten adoptar mesures de millora on es fa necessari en cada

programació anual.

4 - Es fa un seguiment dels alumnes amb suport escolar personalitzat amb la finalitat

d’avaluar la incidència directa d’aquest suport en la millora dels aprenentatges.

5 - Les avaluacions internes de les àrees de cada nivell segueixin una coherència

vertical que ens permet valorar amb credibilitat, a cada curs, la dificultat dels

alumnes i les mancances en l’aprenentatge.

6 - El percentatge d’assoliment de les àrees s’anivella amb la mitjana de Catalunya i

és correlatiu amb els resultats de les proves externes.

ORGANITZACIÓ DEL CENTRE

1 - Hi ha actuacions de la direcció per fomentar la formació del professorat per

estimular els processos de canvi i millora.

2 - Hi ha temps i espais perquè el professorat treballi en equip.

3 - Es fan trobades periòdiques entre els diversos estaments de la comunitat escolar

per debatre les iniciatives de millora.

4 - S’avaluen periòdicament l’efectivitat i la continuïtat dels suports i els agrupaments

d’alumnes.

5 - El centre disposa de documents que concreten aspectes didàctics i organitzatius.

6 - Es disposa de protocols per fer el traspàs de les promocions d’alumnes a cada

nivell, quan hi ha un canvi d’etapa i quan hi ha un canvi de cicle.

7 - Hi ha coordinació amb els centres de secundària que reben alumnes del nostre

centre.

8 - Les reunions de coordinació de nivell i les reunions de coordinació entre cicles

estan planificades d’una manera sistemàtica.

9 - S’apliquen criteris explícits i compartits per a la selecció de llibres de text i per a la

adaptació i/o creació de materials didàctics, per atendre la diversitat de necessitats

d’aprenentatge, i per als materials que es consideren complementaris ( diccionaris,

textos, recursos audiovisuals ...).


10 – S’aplica de manera efectiva, amb els corresponents traspassos en els càrrecs

(quan sigui necessari i oportú), l’actual organigrama de centre com a model de gestió

compartida i lideratge distribuït.

PROFESSORAT

La finalitat és crear responsables en tots els àmbits escolars, els quals puguin

prendre iniciatives i col·laborin activament a promoure i a impulsar en el si de les

comissions corresponents els continguts i els aspectes que els pertoquen, d’acord

amb un criteris consensuats i desplegant el Projecte Educatiu de manera

progressiva.

Tots els documents interns es discuteixen en el Consell de Direcció, es

consulten al Consell Escolar i posteriorment els aprova la Direcció del centre.

1 – Des de la direcció, i segons l’organigrama del centre, es promou el lideratge

compartit, el treball en equip i la participació del sector pares (a través del Consell

Escolar i l’Ampa) en la gestió del centre.

2 - La pràctica a l’aula es mostra com una actuació del centre i és coneguda pel

conjunt del professorat.

3 - Es considera l’anàlisi crítica dels resultats dels alumnes com la base per proposar

millores.


PRÀCTICA DOCENT

- Una bona pràctica és tota actuació que, fonamentada en la realitat del

centre i a partir del compromís, s’orienta a promoure la participació i l’èxit

de tot l’alumnat, sobretot d’aquell en situació més vulnerable.

1 – Tot el professorat té accés físic a la informació i al currículum del centre.

2 – La pràctica a l’aula es fonamenta en el treball col·laboratiu entre el professorat i

la formació realitzada al centre.

3 - La proposta d’activitats és diversa perquè tothom hi pugui participar, tenir èxit i

sentir-se valorat. Es reconeixen les capacitats (diferents) de tothom; es valora la

singularitat com a aportació a la diversitat.

4 - Les programacions aporten diverses activitats o continguts per a la consecució

del mateix objectiu.

5 - S’evita qualsevol forma de discriminació, d’etiquetatge amb baixes expectatives i

de formes d’agrupament que puguin dur l’alumne a l’exclusió.

6 - El professorat de suport atén l’alumnat que ho requereix, preferentment dins les

aules. Únicament s’atenen alumnes fora del grup classe si les característiques de

l’atenció ho fan imprescindible.

7 - Els suports específics fora de l’aula tenen com a objectiu el desenvolupament de

l’autonomia de l’alumnat i la incorporació al context ordinari el més aviat possible.

8 - S’usen les ajudes entre alumnes com a recurs d’atenció a la diversitat.

9 - La pràctica mostra que es duen a terme tasques d’activació i avaluació de

coneixements previs per ajustar els objectius i les ajudes.

10 - Es promouen activitats de reflexió sobre els aprenentatges que es fan quan

s’ensenya als altres amb la finalitat de fomentar la consciència i l’autoestima.

11 - Hi ha evidències de planificació col·laborativa entre el professorat.


CONVIVÈNCIA

1 - S’adverteix clarament una actitud positiva cap a la diferència com a valor, i

s’atribueix al fet de conviure amb persones diverses com un repte per a

desenvolupar actituds de respecte vers els altres.

2 - El centre desenvolupa plans d’acolliment per al professorat nou, els alumnes en

pràctiques, per als nous grups d’alumnes i les seves famílies i per tots als que

s’incorporen al llarg del curs.

3 - Es valora l’esforç en la participació de cada alumne i en queda constància en els

criteris d’avaluació.

4 - S’usa el conflicte com a element per a l’aprenentatge, la reflexió i la presa de

consciència.

5 - Els grups d’alumnes regularment seran heterogenis i s’hi promou la

interdependència positiva com una eina per a la millora.

6 - Regularment s’usen mètodes d’aprenentatge cooperatiu.

7 - Es promou explícitament l’ajuda entre alumnes a classe (tutoria entre iguals, etc)

RELACIÓ AMB LES FAMÍLIES

1 – En la informació i els canals de participació es constata que es vetlla per

transmetre, des de la Direcció del Centre, el sentit de comunitat educativa perquè

tots els sectors educatius es vegin implicats des de la seva funció en el procés

educatiu.

2 – Les Planificacions Anuals de Centre preveuen la convocatòria de reunions amb

les famílies i fan el seguiment de la participació consegüent, a fi de millorar-la si és el

cas a través de tots els mitjans possibles, inclosos els externs a l’escola (serveis

socials, mediació...)

3 – Es programen actes i trobades que fomentin la participació de les famílies en

esdeveniments escolars.

4 – Des de la Direcció, es formalitza la implicació de les famílies en el progrés

escolar dels seus fills mitjançant el compliment de la carta de compromís i altres

documents específics, si és el cas.


5 – En el cas d’alumnes amb necessitats educatives especials que requereixin

suports específics i/o adaptacions curriculars es signaran protocols que garanteixin

la participació i la col·laboració amb les famílies i el professorat.

6 – L’organització del centre preveu la participació de les famílies a través de les

comissions mixtes i a través del Consell Escolar. La relació amb les famílies es

contempla des de quatre vessants:

- Des de l’equip directiu: reunions informatives sobre el Projecte Educatiu (a

començament de curs), circulars informatives durant el curs i directament

quan calgui.

- Des dels tutors de grup: pel que fa al seguiment dels alumnes.

- Des de la comissió de diversitat: respecte al seguiment dels alumnes amb

dificultats i de cara a coordinar els serveis externs al centre.

- Des de l’Ampa: respecte activitats extraescolars, jornades de trobada de

les famílies a l’escola, tallers per a mares, organització de casals durant

els períodes de vacances.


9. ORGANIGRAMA DE CENTRE

ÒRGANS DE GESTIÓ

ÒRGANS COL·LEGIATS

COMISSIÓ ECONÒMICA

COMISSIÓ CONVIVÈNCIA

EQUIP DIRECTIU

direcció

secretaria cap d’estudis

CONSELL ESCOLAR

AMPA

CLAUSTRE DE PROFESSORS

COORDINADORS ETAPA

COMISSIONS PEDAGÒGIQUES COMISSIONS

MIXTES

COMISSIÓ DIVERSITAT

EQUIP DE COORDINACIÓ

EQUIPS DE

CICLE

EQUIPS NIVELL EQUIPS

ESPECIALITATS

ESCOLES VERDES

SERVEIS EXTERNS

SECCIÓ

ESPORTIVA

CONSELL DE DIRECCIÓ

COMISSIONS CURRICULARS

COMISSIÓ TAC

BIBLIOTECA

ESCOLAR

ESCOLA Dr. FORTIÀ SOLÀ - XTECde tots els nens i nenes de la localitat, procurant promoure...

Documents

Transcript of ESCOLA Dr. FORTIÀ SOLÀ - XTECde tots els nens i nenes de la localitat, procurant promoure...