ESBORRANY D’ACTA ÒRGAN IDENTIFICACIÓ DE LA …...ordenances fiscals per a l’exercici 2013 ja...

ACTA DEL PLE 2012/15, DE 8 DE NOVEMBRE DE 2012. 1

ESBORRANY D’ACTA ÒRGAN

• Ple municipal IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ Data: 08/11/2012 20:30:00 Número : PLE2012/15 Caràcter: Ordinari Temps de celebració:

Constitució: 20:30 Aixecament: 22:34

Assistents GENDRAU FARGUELL, JULI (CiU) IGLESIAS TRASERRA, MARIBEL (CiU) BAJONA RIU, RAMON (CiU) MEDINA MOLINA, CONCEPCIÓ (CiU) SALVADOR FÀBREGAS, SILVIA ( ) GUIU VENTURÓS, ÀNGEL (CiU) GORGAS TORNER, RAMON (CiU) VEGAS BAUTISTA, JAUME (CiU) CAMPS GARCIA, RAMON (PSC) ALTARRIBA GORGAS, ERMÍNIA (PSC) PARERA ORRIOLS, JORDI (PSC) SÁNCHEZ CALLE, DANIEL (PSC) GUIJARRO CASAS, ANNA MARIA (CUP) CAMPS CERVERA, ORIOL (CUP) RIBERA TONEU, FRANCESC (CUP) LOPEZ NOGUERA, JOAN ANTONI (PP) CALDERER TORRESCASANA, MARIA QUERALT (CiU) Absents Cap President Juli Gendrau i Farguell, alcalde - president. Secretari Antoni Pérez i Zúñiga, secretari Interventor Florenci Torrents i Gonfaus, interventor municipal QUÒRUM


Es verifica afirmativament el quòrum d’assistència a l’inici de la sessió i es manté durant el seu transcurs. CONVOCATÒRIA Primera ASSUMPTES CONEGUTS

Propostes de secretaria

ACTES

1. Lectura i aprovació de l'acta de les sessió ante rior 1.1. PLE2012/12 Ordinari 04/10/2012

Esmenes d’errors: No se’n produeixen. Votació: Sotmès a votació l’esborrany de l’acta de la sessió del ple municipal núm. 2012/12, de 04/10/2012, s’aprova per unanimitat dels membres consistorials presents sense cap esmena.

Propostes de la comissió informativa de servei a le s persones

2. Propostes

2.1. SERVEIS TRANSVERSALS

2.1.1. SECRETARIA 2.1.1.1. Moció presentada per l'entitat Castellers de Berga per a l'adhesió de l'Ajuntament de Berga al document de la Coordinador a de Colles Castelleres de Catalunya sobre els valors socials i el fet castell er. Es decideix tractar-lo com a últim assumpte en l’ordre del dia.

Propostes de la comissió informativa municipal

2. Propostes

2.2. SERVEIS TERRITORIALS

2.2.1. ACTIVITATS 2.2.1.1. Mapa de capacitat acústica del municipi de Berga.


PROCEDIMENT PROPOSTA A JGL I PLE - INFORME I CERTIFICAT 2012/99

MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DEL MUNICIPI DE BERGA MOTIVACIÓ 1. Vist el Mapa de capacitat acústica del municipi de Berga redactat pel Servei per a la prevenció de la contaminació acústica i lluminositat del Departament de territori i sostenibilitat i Debeacústica com a empresa col·laboradora del Departament. 2. Vist l’informe favorable emès per l’enginyer tècnic, Andreu Catllà i Sancliments. 3. Vist que la Llei 16/2002, de 2 8de juny, de protecció contra la contaminació acústica disposa que els Ajuntaments han d0elaborar un mapa de capacitat acústica amb els nivells d’immissió dels emissors acústics establint zones de sensibilitat acústica. Els mapes de capacitat acústica han de contenir: - La immissió del soroll calculada o mitja - Els models de càlcul utilitzat - Les dades d’entrada pel càlcul de soroll - L‘afectació dels sectors exposats al soroll - Les zones de sensibilitat acústica atribuïdes - Els valors límit d’immissió i els valors d’atenció atribuït a cada zona de sensibilitat acústica DISPOSICIÓ El ple municipal acorda, Primer .- Aprovar inicialment el Mapa de capacitat acústica del municipi de Berga, redactat pel Servei per a la prevenció de la contaminació acústica i lluminositat del Departament de territori i sostenibilitat i Debeacústica com a empresa col·laboradora del Departament. Segon .- Sotmetre l’expedient a informació pública per un termini de 30 dies hàbils amb inserció d’edictes en el Butlletí oficial de la província de Barcelona, el Diari oficial de la Generalitat de Catalunya i el diari Regió 7. Tercer .- Disposar que si en el termini d’informació pública no es presenten al·legacions, el Mapa de capacitat acústica del municipi de Berga esdevindrà aprovat definitivament. Deliberacions: L’Alcalde exposa que es tracta d’una eina tècnica per marcar zones, franges horàries, decibels, etc. El Sr. Ramon Camps, del grup municipal del PSC, demana si es pogués estudiar amb més detall ja que la zonificació que es fa no coincideix amb el Pla de Mobilitat i es poden crear diferències entre vies principals i secundàries. El Sr. Alcalde li respon que es tracta d’una aprovació inicial i que, per tant, hi podrà haver diferents reajustaments. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per Majoria simple dels membres consistorials presents amb el següent resultat:


Vots a favor: 9 CIU, 4 PSC, 3 CUP i 1 PP Vots en contra: --- Abstencions: ---

3. Propostes urgents Atès el caràcter ordinari de la sessió i d’acord amb els articles 46 LBRL, 47 TRRL, 103.3 LMRLC, 82 a 84 ROF i 105 ROM de Berga, l’Alcalde proposa a la resta de grups municipals la inclusió dels següents assumptes a l’ordre del dia. Prèviament a la votació es produeixen les següents intervencions: El grup municipal socialista proposa deixar sobre la mesa l’expedient de les ordenances fiscals per a l’exercici 2013 ja que hi varen tenir accés el passat dilluns i no han tingut suficient temps per poder-lo estudiar en profunditat. Per la seva banda, els grups municipals de la CUP i del PP es pronuncien en el mateix sentit atès que creuen que un expedient com és el de les ordenances fiscals no s’hauria d’entrar per urgència ja que ja se sap de cada any que s’han d’aprovar el mes de novembre. En aquest sentit, es produeixen dues votacions diferenciades: Votació per la inclusió de les ordenances fiscals 2013 a l’ordre del dia: Votació: Aprovat majoria absoluta Vots a favor: 9 CIU Vots en contra: 4 PSC, 3 CUP i 1 PP Abstencions: --- Votació per la inclusió a l’ordre del dia de la resta d’assumptes: Votació: Aprovat majoria absoluta Vots a favor: 9 CIU, 4 PSC, 3 CUP i 1 PP Vots en contra: --- Abstencions: ---

3.1. SERVEIS ECONÒMICS

3.1.1. INTERVENCIÓ 3.1.1.1. Modificació Ordenances Fiscals pel 2013 PROCEDIMENT

PRP2012/2155

MODIFICACIÓ ORDENANCES FISCALS PEL 2013 MOTIVACIÓ EL text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, estableix en els seus articles 15 a 19 el procediment per a l’aprovació i modificació de les Ordenances fiscals reguladores dels tributs locals.


En el cas d’imposició de nous tributs, les Ordenances fiscals hauran d’aprovar-se simultàniament a l’adopció dels respectius acords d’imposició. L’article 16.1 del text legal esmentat estableix que les Ordenances fiscals contindran com a mínim la determinació dels elements tributaris, el règim de declaració i d’ingrés, així com les dates d’aprovació i d’inici de la seva aplicació. Quan es modifiquen les Ordenances fiscals, els acords de modificació hauran de contenir la nova redacció dels preceptes afectats. La publicació dels textos actualitzats de les ordenances fiscals municipals resulta necessària, a fi de donar compliment al que estableix l’article 85 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, ja que aquestes han de complir la doble funció de servir com a eina normativa fonamental de gestió dels tributs locals i alhora comunicació informativa amb els ciutadans. Així mateix, la Disposició addicional quarta, apartat 3, de la Llei General Tributària, i l’article 12 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals possibiliten que les Entitats locals adaptin l’aplicació de la normativa tributària general al règim d’organització i funcionament propi de cada Entitat, previsió aquesta que justifica la proposta d’aprovar i mantenir actualitzada, amb les modificacions que s’escaiguin, una Ordenança General, redactada a l’empara de l’article 106.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local. En aquest sentit, les modificacions introduïdes als textos de les ordenances fiscals municipals obeeixen, al compliment de les previsions normatives esmentades anteriorment. Vistos els informes tècnic econòmics a què es refereix l’article 25 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, en els quals es posa de manifest el valor de mercat de la utilitat derivada de la utilització privativa o aprofitament especial del domini públic local en cadascú dels supòsits que originen la imposició de taxes o la modificació de les seves tarifes. Verificat que, en relació a les taxes per prestació de serveis públics o realització d’activitats administratives de competència local, que s’imposen o es modifiquen, l’import de la recaptació estimada no excedeix, en el seu conjunt, del cost previsible del servei o activitat que es prestarà, conforme al que preveu l’article 24.2 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals. Vista la Memòria de l’Alcaldia, els informes de la Secretaria i la Intervenció, es proposa al Ple l’adopció dels següents acords: DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Primer.- Aprovar provisionalment per a l’exercici 2013 i següents la modificació de l’Ordenança General de Gestió, Inspecció i Recaptació dels ingressos de dret públic municipals, que queda fixada es els següents termes: Modificar l’apartat 5 de l’article 20 sobre sol·licitud de concessió de beneficis fiscals, tal com s’indica: 5. L’acord de concessió o denegació dels beneficis fiscals de caràcter pregat s’adoptarà en el termini de sis mesos comptats des de la data d’aquella sol·licitud. Si no es dicta resolució en aquest termini, la sol·licitud formulada s’entendrà desestimada. No caldrà que l’interessat aporti la documentació acreditativa dels beneficis fiscals sol·licitats, quan l’Administració gestora del tribut pugui consultar i verificar telemàticament les dades declarades i consti el consentiment de l’interessat perquè es realitzi l’esmentada consulta.


Modificar l’article de notificació electrònica de denúncies i sancions: 1. Es notificaran electrònicament, les denúncies i sancions a les següents persones: a) Les que tinguin assignada direcció electrònica vial. b) Persones jurídiques que no tinguin direcció electrònica vial i, a proposta de l’ORGT, hagin acceptat el procediment de notificació electrònica. c) Altres persones que hagin sol·licitat la notificació electrònica. 2. Es remetrà un missatge al telèfon mòbil i/o a l’adreça del correu electrònic designats per l’interessat, Informatius de l’existència de la notificació de la denúncia i de la seu electrònica a la qual caldrà accedir per recollir la notificació. 3. La notificació podrà ser rebuda mitjançant certificat digital, o utilitzant la “paraula de pas” que, per a cada notificació, facilita la plataforma e-Notum. 4. El sistema de notificació permetrà acreditar la data i hora en què es posi a disposició del denunciat la notificació, així com l’accés al seu contingut, moment a partir del qual la notificació s’entendrà practicada a tots els efectes legals. 5. La notificació per mitjans electrònics s’entén rebutjada si, un cop s’ha acreditat la constància de la posada a disposició de la persona interessada, o del seu representant, han transcorregut deu dies naturals sense accedir-ne al contingut, llevat que es comprovi la impossibilitat tècnica o material de accedir-hi. 6. Les notificacions electròniques que no hagin pogut practicar-se per impossibilitat tècnica, es practicaran al tauler edictal de sancions de trànsit (TESTRA), previst a l’article 78 de la Llei de Seguretat Vial. Transcorregut el període de vint dies naturals des de que la notificació s’hagués publicat al TESTRA, s’entendrà que aquesta s’ha practicat. 7. Es podran notificar en la direcció electrònica vial, o en el TESTRA, segons procedeixi, els actes del procediment recaptatori de les multes imposades a persones posseïdores de direcció electrònica vial. En el seu cas, s’informarà els interessats del previst en aquest apartat quan es notifiqui l’inici del procediment sancionador. Modificar l’apartat 3 de l’article 36 sobre presentació electrònica d’al·legacions i recursos: 3. Quan no s’hagués detingut el vehicle, el titular, l’arrendatari a llarg termini o el conductor habitual disposaran d’un termini de vint dies naturals per identificar el conductor responsable de la infracció. La identificació de conductor es podrà fer electrònicament mitjançant accés a la seu electrònica de l’ORGT, on s’indicarà el Municipi en quin territori s’ha comés la infracció, el número d’expedient sancionador i el DNI de la persona que realitza la comunicació”. Segon.- Aprovar provisionalment per a l’exercici 2012 i següents la modificació de les Ordenances fiscals reguladores d’impostos, que a continuació es relacionen: Ordenança Fiscal núm.1, reguladora de l’Impost sobr e Bens Immobles. Modificar l’article 7 sobre determinació de la quota, els tipus impositius i el recàrrec, tal com s’indica:


2. El tipus de gravamen serà el 0,728 per cent quan es tracti de béns urbans i el 0,520 per cent quan es tracti de béns rústics. 3. El tipus de gravamen aplicable als béns immobles de característiques especials serà el 0,728 per cent. Ordenança Fiscal núm. 3, reguladora de l’Impost sob re circulació de vehicles de tracció mecànica. Modificar l’apartat 1 de l’article 8, que diu: La gestió, la liquidació, la inspecció, la recaptació i la revisió dels actes dictats en via de gestió tributària, correspon a l’Ajuntament del domicili que consti en el permís de circulació del vehicle. Quan no figuri aquesta dada en l’esmentat permís, s’entendrà que la competència de gestió, inspecció i recaptació de l’impost correspon a l’ajuntament del domicili fiscal del vehicle que consti en el Registre de Vehicles. Ordenança Fiscal núm. 4, reguladora de l’Impost sob re construccions, instal·lacions i obres. Modificar els apartats 2 i 3 de l’article 3 subjectes passius, quedant redactats, tal com s’indica:

2. En el supòsit que la construcció, instal·lació o obra no sigui feta pel subjecte passiu contribuent, en tindran la condició de subjectes passius substituts els qui sol·licitin les corresponents llicències, els que presentin les corresponents declaracions responsables o comunicacions prèvies o els que realitzin les construccions, instal·lacions o obres.

Els substituts podran exigir del contribuent l’import de la quota tributària satisfeta.

3. Els obligats tributaris que no resideixin a Espanya hauran de designar un representant

amb domicili en territori espanyol. L’esmentada designació haurà de comunicar-se a l’ajuntament en el moment de sol·licitar la preceptiva llicència d’obra o urbanística o de presentar la declaració responsable o comunicació prèvia i, en qualsevol cas, abans de l’inici de la construcció, la instal·lació o l’obra.

Afegir un paràgraf a l’article 5è. Beneficis fiscals de concessió potestativa.

6. Gaudiran d’una bonificació en l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres, quan el projecte de reforma prevegi la instal·lació de sistemes d’eficiència energètica. Aquesta bonificació serà del 25% en cas d’empreses i del 20% en el cas de particulars. Un cop finalitzada l’obra si es comprova que no s’ha portat a terme aquesta instal·lació, es procedirà a denegar la bonificació i s’haurà de procedir al reintegrament de la mateixa.

En la resta de bonificacions afegir: Si un cop transcorregut un any es comprova que no s’han portat a terme les condicions que van donar lloc a la bonificació, es denegarà la bonificació s’haurà de procedir al reintegrament de la mateixa. Modificar l’apartat 3 de l’article 6è Base Imposable.

No formen part de la base imposable:

- L’Impost sobre el valor afegit, les taxes, preus públics i altres prestacions patrimonials de caràcter públic local relacionades, en el seu cas, amb la construcció, instal·lació o obra.


- Els honoraris que facturin els professionals que hagin dut a cap l’elaboració del projecte i la direcció tècnica de la construcció, instal·lació o obra.

- El benefici empresarial del contractista, sempre que l’existència i quantia d’aquest concepte estiguin acreditats de manera suficient. Pel contrari, si que formen part de la base imposable, el benefici empresarial dels diferents industrials que intervinguin en la realització de la construcció, instal·lació o obra.

Modificar l’apartat 3 de l’article 9 Regim de declaració i ingrés. 3. L’ingrés a compte resultant de l’autoliquidació provisional que haurà de presentar-se

quan es sol·liciti la llicència o es presenti la declaració responsable o la comunicació prèvia, serà el resultat d’aplicar el tipus impositiu a la base del pagament a compte.

Ordenança Fiscal núm. 5, reguladora de l’Impost sob re increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana. Afegir l’apartat 3 a l’article 3, subjectes passius, tal com s’indica: En les transmissions realitzades pels deutors compresos a l’àmbit d’aplicació de l’article 2 del Real Decret Llei 6/2012, de 9 de març, de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos, en ocasió de la dació en pagament de la seva vivenda prevista a l’apartat 3 de l’Annex de dita norma, tindrà la consideració de subjecte passiu substitut del contribuent l’entitat que adquireixi l’immoble, sense que el substitut pugui exigir del contribuent l’import de les obligacions tributàries satisfetes. Eliminar l’apartat 8è e modificacions de valors cadastrals per valoració col·lectiva de caràcter general. Afegir l’apartat 3 a l’article 8 sobre tipus de gravamen, quota i percentatge de reducció de valor cadastral, amb el següent contingut: Com a conseqüència del procediment de valoració col·lectiva de caràcter general, i a efectes de la determinació de la base imposable d’aquest impost, s’aplicarà als nous valors cadastrals dels terrenys una reducció del 40%. Aquesta reducció no serà d’aplicació als supòsits en els que els valors cadastrals resultants de la modificació a que es refereix el paràgraf anterior siguin inferiors als vigents fins aleshores. El valor cadastral reduït no podrà en cap cas ser inferior al valor cadastral del terreny abans del procediment de valoració col·lectiva de caràcter general. Segon.- Aprovar provisionalment per a l’exercici 2012 i següents la modificació de les Ordenances fiscals reguladores de taxes i preus públics, que a continuació es relacionen: Ordenança Fiscal núm. 8, reguladora de la taxa per llicències d’auto-taxi i altres vehicles de lloguer. Incrementar les tarifes previstes a l’article 6. Quota tributària, deixant-les fixades en els següents imports: La quota tributària es determinarà per una quantitat fixa assenyalada segons la naturalesa del servei o activitat, d'acord amb la tarifa següent: Euros Epígraf 1. Concessió i expedició de llicències Expedició de llicència municipal per a la prestació dels serveis d’auto-taxi, per una sola


vegada i vehicle 282,00 Epígraf 2. Us i explotació de llicències Ús i explotació de la llicència d’auto-taxi, per cada llicència i any 56,00 Epígraf 3. Autorització per a la transmissió de lli cències Expedició d’autorització o permís per a la transmissió de llicència d’auto-taxi, per cada autorització i vehicle

282,00

Epígraf 4. Substitució de vehicles Expedició d’autorització o permís per a substitució de vehicle afecte a la llicència d’auto-taxi, per cada autorització i vehicle

56,0

Ordenança Fiscal nº 9 reguladora de la taxa per l’a torgament de llicències o la comprovació d’activitats comunicades en matèria d’u rbanisme. Afegir els apartats c) i d) a l’apartat 1 de l’article 5è Base Imposable. c) El valor que tinguin assignats els terrenys i les construccions a l’efecte de l’impost sobre béns immobles, quan es tracti de parcel·lacions urbanístiques, de demolició total o parcial de construccions o edificacions, la constitució d’un règim de propietat horitzontal o be d’un complex immobiliari privat, o la seva modificació quan comporti un increment del nombre d’elements susceptibles d’aprofitament independent dels que hagin fet constar en una declaració d’obra nova precedent. d) La superfície dels cartells de propaganda col·locats de manera visible des de la via pública, la superfície afectada per la tala de masses arbòries, de vegetació arbusiva o d’arbres aïllats, en els supòsits en que ho exigeixi el planejament urbanístic, la superfície afectada per l’extracció d’àrids i explotació de pedreres i la superfície afectada per l’acumulació de residus i el dipòsit de materials que alterin les característiques del paisatge. Ordenança Fiscal nº 10 reguladora de la taxa per la prestació dels serveis d’intervenció administrativa en l’activitat dels ciutadans i les empreses a través del sotmetiment a prèvia llicència, comunicació prèvia o declaració r esponsable i pels controls posteriors a l’inici de les activitats. Modificar la tarifa 21 de l’article 6. Quota tributària La quantia de la taxa serà la resultant d’aplicar les següents tarifes:

21. Procediment de llicència municipal per als espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari (Art. 42 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol)

20,00 € Ordenança Fiscal núm. 11, reguladora de la taxa per prestació del servei de cementiri municipal. Modificar els apartats de l’article 6è, quota tributària, segons el següent detall: Article 6è. Quota tributària La quota tributària es determinarà per l’aplicació de la tarifa següent: Epígraf segon. Drets per diversos conceptes.


A) Cadàvers en dipòsit:

Per deixar un cadàver en dipòsit, excepte prescripció facultativa, per cada 24 hores comptades a partir de l’endemà de les 4 hores següents a l’entrada del cadàver

8,70 € B) Trasllat de cadàvers:

Sortides de cadàvers o despulles, cap a una altra localitat 43,00 € Entrada de cadàvers o despulles, d’una altra localitat 41,90 €

Epígraf tercer. Expedició de títols de drets funeraris:

Per cada títol que es lliuri 8,60 € Epígraf quart. Conservació i vigilància. A) Quota anual:

Per cada panteó 22,40 € Per cada titularitat funerària de tomba cinerària 16,40 € Per cada titularitat funerària de nínxol 16,40 € Per cada titularitat funerària de columbari 10,30 €

Epígraf cinquè. Tapar i destapar mausoleus i nínxols. Per cada servei de tapar o destapar:

Un panteó 69,00 € Un nínxol, en règim de concessió 55,50 € Un nínxol, en règim de lloguer 38,50 €

Epígraf sisè. Traspàs de drets de concessió. Per cada traspàs per mort del concessionari, demés del títol de concessió es satisfarà:

Si és entre parents fins 2n grau 7,00 € Entra parents de 3r grau en endavant 14,50 € Entre estranys, el 10% de la tarifa de venda

No es permetran cessions a títol onerós i en el supòsit que el titular decidís de renunciar a la concessió funerària, l’adquirirà l'Ajuntament indemnitzant-lo amb el 50 % de les tarifes en vigència. Epígraf setè. Per col·locació de làpides.

Per cada làpida que es col·loqui 7,00 € Epígraf vuitè. Conducció de cadàvers.

Per cada enterrament 12,00 € Epígraf novè. Nínxols de lloguer.

Els dos primers anys, per cada nínxol 75,80 € Cada any posterior, i fins un màxim de 10 anys 27,30 €


Epígraf desè. D’altres serveis.

Per drets d’enterrament, per cada cadàver o despulles 6,60 € Drets de trasllat, per cada cadàver o despulles 12,40 €

Ordenança Fiscal núm. 12, reguladora de la taxa per la prestació del servei de gestió de residus municipals. Modificar l’article 6è de tarifes: Article 6. Quota tributària 1. La quota tributària consistirà en una quantitat fixa, per unitat de local, que es determinarà en

funció de la naturalesa i el destí dels immobles i de la categoria del lloc, la plaça, el carrer o la via pública on estiguin situats.

2. A aquest efecte, s'aplicarà la tarifa següent: Habitatges Euros

Per cada habitatge 107,04

Per habitatge disseminat agrícola/ramader 58,70 NOTA: S’entén per habitatge el que es destina a domicili particular de caràcter familiar. Modificar els article 12 de tarifes: Article 12. Quota tributària 1. La quota tributària de la taxa per la prestació del servei de recollida, tractament i eliminació

de residus comercials consistirà en una quantitat fixa, per unitat de local , que es determinarà en funció de la naturalesa i el destí dels immobles als quals es desenvolupi l’activitat generadora del residu, i de la categoria del lloc, la plaça, el carrer o la via pública on estiguin situats.

2. A aquest efecte, s'aplicarà la tarifa següent: Euros

Epígraf primer. Despatxos professionals

Per cada despatx professional 147,28

Epígraf segon. Allotjaments

A) Hotels, motels, hotels-apartaments de cinc i quatre estrelles, fins a 60 places comensals

396,26

B) Hotels, motels, hotels-apartaments de cinc i quatre estrelles, de més de 60 places comensals

645,88

C) Hotels, motels, hotels-apartaments i hostals de tres i dues estrelles, fins a 60 places comensals

396,26

D) Hotels, motels, hotels-apartaments i hostals de tres i dues estrelles, de més de 60 places comensals

645,88

E) Hotels, motels, hotels-apartaments i hostals d’una estrella, fins a 60 places comensals

396,26

F) Hotels, motels, hotels-apartaments i hostals d’una estrella, de més de 60 places comensals

645,88


G) Pensions i residències cases de pagès sense menjador 147,28

H) Pensions i residències cases de pagès amb menjadors 396,26

I) Cases de Colònies 645,88

J) Càmping (per parcel·la) 17,68

K) Residències per a gent gran, fins a 80 places 1.541,28

L) Residències per a gent gran, de més de 80 places 2.180,80

M) Hospitals 3.271,18

N) Refugis, cases de pagès amb més de 10 llits 249,88

O) Campaments 105,48

Epígraf tercer. Establiments d’alimentació

A) Supermercats, economats i cooperatives 220,04

B) Supermercats fins a 500 m2 396,26

C) Supermercats de més de 500 m2 2.978,64

D) Magatzems a l’engròs de fruites, verdures i hort alisses 645,88

E) Magatzems a l’engròs en general 396,26

F) Peixateries, carnisseries i semblants 220,04

G) Botigues no alimentaries 175,98

Epígraf quart. Establiments de restauració

A) Restaurants fins a 60 places comensals 396,26

B) Restaurants de més de 60 places comensals 645,88

C) Cafeteries, bars fins a 40 m 2 220,04

D) Cafeteries, bars de més de 40 m 2 396,26

E) Whisqueries, pub i tavernes 396,26

Epígraf cinquè. Establiments d’espectacles

A) Cinemes i teatres 175,98

B) Sales de festes, discoteques, bingo 645,88

Epígraf sisè. Altres locals industrials, mercantils o de serveis

A) Centres oficials 147,28

B) Oficines bancàries 147,28

C) Grans magatzems 645,88

D) Altres locals no expressament tarifats Ordenança Fiscal núm. 13, reguladora de la taxa per retirada de vehicles abandonats o estacionats defectuosament o abusivament a la via p ública. Modificar l’apartat 5 de tarifes Vehicles de fins a 1.200 kg.:

Retirada del vehicle de la via pública i trasllat al dipòsit municipal 80,00 € Pel mateix concepte, quan el conductor retiri el vehicle abans del dipòsit del mateix

46,00 €


Vehicles de més de 1.200 kg.:


57,00 €

Motocicletes:


40,00 €

Ciclomotors:


22,00 €

Estada en dipòsit municipal:

Per cada dia o fracció d’estada del vehicle en el dipòsit, a partir del mateix dia de la retirada de la via pública

8,50 €

Quan en aquesta estada sigui per Ordre Judicial, per organismes de l’Administració estatal, autonòmica o local, tributaran a partir del dia d’entrada, per mes o fracció.

102,00 € Immobilització de vehicles a la via pública.

Per la immobilització d’un vehicle a la via pública amb el “Parany” 22,00 € : Ordenança Fiscal núm. 15, reguladora de la taxa per ocupació de terrenys d’ús públic amb taules i cadires amb finalitat lucrativa. Modificar els apartats de l’article 6è, quota tributària, segons el següent detall: Article 6. Quota tributària La quota a satisfer per aquesta taxa s’obté de l’aplicació de les tarifes contingudes als apartats següents : Epígraf primer. Aprofitaments fixes. Per cada taula de cafè amb 4 cadires ocupant la via pública, per any i en funció de la categoria del carrer:

- Categoria 1ª especial 65,00 € - Categoria 1ª. 37,50 € - Categoria 2ª. 27,00 € - Categoria 3ª. 20,00 € - Categoria 4ª. 16,00 €

Epígraf segon. Aprofitament temporal.

Per cada taula de cafè amb 4 cadires ocupant la via pública, en autoritzacions de caràcter diari, pagaran per dia, independentment de la categoria del carrer

1,80 €


Durant la celebració de festes extraordinàries tals com festes de la Patum, Fira de Maig, etc. sempre que els propietaris dels cafès o establiments anàlegs vulguin utilitzar un nombre de taules mes gran de les que figuren a la Llicencia Anual, hauran de sol·licitar-ho a l'Ajuntament, que podrà establir un concert exprés per a l'acreditament de l’exacció, durant aquestes festes. Ordenança Fiscal núm. 16, reguladora de la taxa per ocupació de terrenys d’ús públic amb parades, barraques, casetes de venda, espectacl es o atraccions situats en terrenys d’ús públic i indústries del carrer i ambulants. Modificar l’article 6é tal com s’indica: Article 6. Quota tributària La quota a satisfer per aquesta taxa s’obté de l’aplicació de les tarifes contingudes als apartats següents : Epígraf primer. Llocs de venda fixes o eventuals. Llocs de venda eventuals,

- Fins 3 metres lineals, al dia 35,00 € - De més de 3 i fins a 6 metres lineals, al dia 50,00 € - De més de 6 i fins 10 metres lineals, al dia (mesura màxima) 70,00 €

Modificar l’epígraf 6è de Festes de Corpus, afegint un paràgraf, amb el següent contingut: Epígraf sisè. Festes del Corpus Instal·lacions a la via pública, per cada m2

A. Bars (tipus barra, “meson”, etc.), patateres, màquines de cotó, frankfurts, creperies, malls i altres que per la seva superfície o característiques s’hi assemblin (amb un mínim de 4 m2 per parada) Superfície annexa ocupada amb taules i cadires Superfície annexa ocupada per altres complements

18,850 € 17,00 € 10,00 €

Llocs de venda eventuals: L’horari serà de dimecres a les 15:00 hores fins diumenge. Tot i que caldrà deixar l’espai lliure el dissabte a primera hora i fins a les 15:00 pel mercat setmanal “El Vall”. Còmput de dos dies, segons tarifa estàndard (punt 16. Art. 6) Epígraf setè. Fira de Maig i Santa Tecla, llocs de venda

- Fins 3 metres lineals, 35,00 € - De més de 3 i fins 6 metres lineals 50,00 € - De mes de 6 i fins 10 metres lineals 70,00 € - Fira Maig, exposició de vehicles, per metre quadrat 2,15 € - Fira maig, lloguer carpa 3x3 expositors vehicles 60,00 € - Santa Tecla, mercat del vehicle d’ocasió, per expositor 60,00 € - Santa Tecla, cessió espai 3,70 metres lineals 60,00 € - Santa Tecla, cessió espai 5,50 metres lineals 90,00 €

Epígraf novè. Mercat del Bolet, per espai:


- Espai de 3 metres lineals, 60,00 € - Espai de 6 metres lineals 120,00 € - Espai de 9 metres lineals 180,00 €

Epígraf desè.- Utilitzacions de la via pública per celebració de concerts, manifestacions culturals, artístiques, etc. i altres utilitzacions esporàdiques de la via pública.

- Entitats sense ànim de lucre i partits polítics, 10,00 € - Per la resta 40,00 €

Ordenança fiscal núm. 17, reguladora de la taxa per estacionament de vehicles de tracció mecànica en les vies públiques municipals Modificar l’article 6è: Quota tributària: Afegir a l’apartat 2n. Entorn de l’Hospital Sant Bernabé:

1. Horari: de 9h a 20h a tot l’entorn. 2. Tarifes: Aparcament superior:

- 1 hora 0,30 € - 2 hores 0,40 € - 7 hores 0,50 € - Tot el dia 1,00 €

Pel que fa a la Plaça Cim d’Estela, els preus seran els generals, però l’horari de pagament serà el dissabte de les 9:00 fins les 13:30

Tarifes reduïdes per residents i comerciants en zones de baixa ocupació: Es considerarà zona de baixa ocupació, si en sis mesos consecutius no superi el 50% d’ocupació, segons plànol annex que delimita aquestes zones.

1. Horari: el mateix 2. Tarifes: 70% de bonificació sobre les tarifes vigents pels residents i comerciants de

cada zona, acreditant la documentació necessària. Els comprovants de pagament que s’utilitzin per aparcar d’una zona a una altra de característiques diferents (preu/durada), seran sancionats com si no es disposes del tiquet, és a dir 12,00 €.. Ordenança fiscal núm. 19, reguladora de la taxa per utilització privativa o aprofitament especial de la via pública amb estrades de vehicles a través de les voreres o de qualsevol altre espai de domini públic local i les reserves de la via pública per a aparcament, càrrega i descàrrega de mercaderies de qualsevol mena.

Modificar el títol, i l’article 1r Fonament i naturalesa, quedant redactat tal com s’indica a continuació:


A l’empara del previst als articles 57, 20 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març (TRHL), de conformitat amb el que disposen els articles 15 a 19 d’aquest text legal, aquest Ajuntament estableix la taxa per la utilització privativa o aprofitament especial de la via pública amb estrades de vehicles a través de les voreres o de qualsevol altre espai de domini públic local i les reserves de la via pública per a aparcament, càrrega i descàrrega de mercaderies de qualsevol mena, que es regirà per la present Ordenança fiscal. Modificar l’article 2 Fet imposable. Constitueix el fet imposable de la taxa l’aprofitament especial que té lloc per l’entrada de vehicles a través de les voreres o de qualsevol altre espai de domini públic local i la reserva de via pública per a aparcaments exclusius, càrrega i descàrrega de mercaderies de qualsevol mena, especificat en les tarifes contingudes a l’article 7 d’aquesta Ordenança. Modificar l’apartat 1 de l’article 3 subjectes passius: Són subjectes passius de la taxa, en concepte de contribuents, les persones físiques i jurídiques a què es refereix l'article 35.4 de la Llei General Tributària, a favor de les quals s'atorguen les llicències per a gaudir de la utilització o de l'aprofitament especial, o els qui es beneficiïn de l'aprofitament, si es va procedir al gaudiment sense l'oportuna autorització. Modificar l’article 7è de quota tributària: Article 7è. Quota tributària. 1. La quantia de la taxa es determinarà d'acord amb el següent quadre de tarifes: Epígraf primer. Entrades de vehicles amb placa de gual Fins a 3 metres d’amplada:

- En carrers de 1ª categoria 88,40 € - En carrers de 2ª categoria 63,30 € - En carrers de 3ª categoria 35,70 € - En carrers de 4ª categoria 25,20 €

Per cada metre lineal, o fracció de més, 1/3 de la quota corresponent. Epígraf segon. Entrades de vehicles sense placa de Gual (art. 15.1.c). Fins a 3 metres d’amplada:


Per cada metre lineal, o fracció de més,1/3 de la quota corresponent. Epígraf tercer. Entrades de carruatges (art. 15.1.d). Fins a 3 metres d’amplada:

- En carrers de 1ª categoria 29,40 € - En carrers de 2ª categoria 21,10 €


- En carrers de 3ª categoria 11,90 € - En carrers de 4ª categoria 8,40 €

Per cada metre lineal, o fracció de més, 1/3 de la quota corresponent. Epígraf 5è. A l’apartat de tarifes, que digui: Reserva d’espai a la via pública per aparcament exclusiu, durant tot el dia, per cada metre lineal, a l’any:


Quan aquesta reserva afecti només unes hores al dia, el preu per metre lineal i hora, a l’any serà:


Quan, per circumstàncies especials, es demani la reserva per unes hores, aquest preu quedarà fixat, per metre lineal i dia, en:

- Per reserves d’espai de càrrega i descàrrega, 0,70 € S’estableix una tarifa mínima de 8,00 € Afegir un apartat 4 a l’article 15 Acreditament: En els supòsits d’utilitzacions o aprofitaments del domini públic que s’estenguin a varis exercicis l’acreditament tindrà lloc el dia 1 de gener de cada any, excepte en els supòsits d’inici o de de cessament den el gaudiment. Modificar l’apartat 2 de l’article 16 Període Impositiu: Quan la duració temporal o aprofitament especial s’estengui a varis exercicis, el període impositiu comprendrà l’any natural, excepte en els supòsits d’inici o cessament de la utilització privativa o el aprofitament especial; en aquest cas el període impositiu s’ajustarà a aquesta circumstància. Modificar els apartats 1, 4 i 5 de l’article 17 Règim de declaració i ingrés:

1. La taxa s’exigirà en règim d’autoliquidació, en els supòsits següents:

a) Ocupacions de domini públic local amb duració temporal inferior a l’any. b) Primer període impositiu de les ocupacions del domini públic local, extensives a

varis exercicis.

4. Tractant-se d’aprofitaments especials que es realitzin al llarg de varis exercicis, el pagament de la taxa s’efectuarà en el període que aprovi i anunciï l’ajuntament, el qual no serà inferior a dos mesos. Amb la finalitat de facilitar el pagament, l’ajuntament remetrà al domicili del subjecte passiu un document apte per a permetre el pagament en entitat bancària col·laboradora.


No obstant, la no recepció del document de pagament esmentat no invalida l’obligació de satisfer la taxa en el període determinat per l’ajuntament en el seu calendari fiscal.

5. Les variacions dels elements tributaris determinats en la quantia de la taxa de

venciment periòdic hauran de declarar-se en el segon semestre de l’exercici immediat anterior al de l’acreditament.,

Afegir el paràgraf 4 a l’article 20 de Gestió per delegació. No obstant l’anterior, en els casos en que la gestió hagi estat denegada en la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament es reserva la facultat de realitzar per si mateix i sense necessitat d’avocar de forma expressa la competència , les facultats d’aprovar determinades actuacions singulars de recaptació, concedir beneficis fiscals, realitzar liquidacions per determinar deutes tributaris o aprovar l’anul·lació, total o parcial, de les liquidacions respecte de la taxa aquí regulada, quan circumstàncies organitzatives, tècniques o de distribució competencial dels serveis ho facin convenient. Afegir una disposició addicional amb el segÑuent contingut: Disposició addicional.- Modificació dels preceptes de l’ordenança i de les referències a la normativa vigent, amb motiu de la promulgació de normes posteriors. Els preceptes d’aquesta ordenança fiscal que, per raons sistemàtiques reprodueixin aspectes de la legislació vigent i altres normes de desenvolupament, i aquells en què es facin remissions a preceptes d’aquesta, s’entendrà que són automàticament modificats i/o substituïts en el moment en què es produeixi la modificació dels preceptes legals i reglamentaris de què porten causa. Ordenança fiscal núm. 21, reguladora del preu públi c per la prestació de serveis en les instal·lacions de la piscina coberta municipal.- Modificar l’article 4.- Quota tributaria, deixant-lo fixat tal com s’indica: 1. La quantia de la taxa es determinarà aplicant les tarifes següents: Epígraf primer.- Abonaments mensuals:

- Infantil 29,00 €

- Carnet jove de 16 a 25 anys 33,00 €

- Adult (17 a 64 anys) 39,00 €

- Majors de 65 anys i pensionista 21,00 €

- Famílies (3 o més abonaments) per unitat 31,00 €

- Famílies (4 o més abonaments) per unitat 27,50 €

- Franja 3 migdia (12 a 15 hores) 26,00 €

- Franja 3 matí (7 a 10 hores) 26,00 €

- Franja cap de setmana (dissabte/diumenge) 20,50 €

- Zona d’aigües 30,00 €

- Convenis empreses i entitats 32,00 €

- Adult bàsic (piscina, zona termal i sala de fitness) 34,50 €

- Quota de manteniment 8,50 €

- Drets inscripció 1 mensualitat Epígraf segon.- Entrades puntuals:


- Entrada reduïda i zona aigües 7,00 €

- Pack 10 entrades (3 mesos) 64,00 €

- Entrada normal 9,50 € Epígraf tercer.- Natació escolar:

- Horari lectiu Infantil (trimestre) 33,00 €

- Horari lectiu Primària (trimestre) 25,30 €

- Horari lectiu Secundària (crèdit variable) 79,00 €

- Horari lectiu altres grups (trimestre) 33,50 €

- Horari extraescolar infantil (trimestre) 37,80 €

- Horari extraescolar Primària (trimestre) 29,20 €

- Horari extraescolar altres grups (trimestre) 37,80 € Epígraf quart.- Activitats combinades dirigides (mensual):

CONCEPTE Preu Abonats - Activitats combinades (2 h/setmana) 34,00 € 17,00 €

- Pre i post part (1 h/setmana) 21,70 € 10,85 €

- Pilates 1h/setmana 55,00 € 27,50 €

- Balls i danses 35,00 € 17,50 € Epígraf cinquè.- Cursets natació (mensual):

CONCEPTE Preu Abonats - Adults 1 h setmana 16,50 € 8,25 €

- Adults 2 h setmana 26,50 € 13,25 €

- Adults 3 h setmana 35,00 € 17,50 €

- Adults 5 h setmana 53,00 € 26,50 €

- Infants 1 h setmana 14,20 € 7,110 €




- Majors de 65 anys i pensionistes 1 h setmana 10,70 € 5,35 €




- Nadons de 6 a 24 mesos 1h setmana 22,00 €

- Nadons de 2 a 3 anys 2h setmana 30,00 € Epígraf sisè.- Activitats físiques (només per abonats):

- Oposicions 35,00 €

- Activitats suaus (2h/setmana) 17,50 €

- Classes particulars 1h 35,00 €

- Entrenaments grups reduïts (1 h/setmana) 35,00 €


Epígraf setè.- Activitats de vacances:

CONCEPTE Preu Abonats - Curset de natació d’estiu 15 dies 28,80 € 14,40 €

- Curset de natació d’estiu 30 dies 46,20 € 23,10 €

- Escola esportiva matí (setmanal) 79,00 € 39,50 €

- Escola esportiva tarda (setmanal) 52,00 € 26,00 €

Epígraf vuitè.- Lloguers:

- Guixeta (anual) 76,00 €

- Entrenament (carrer/hora) piscina 25 m. 15,00 €

- Altres activitats (carrer/hora) piscina 25 m. 50,00 €

- Sales activitats dirigides (hora) 73,00 € Epígraf novè.- Iniciació esportiva

CONCEPTE Preu Abonats - Tecnonat (3 sessions) 32,80 € 16,40 €

- Tecnonat (2 sessions) 26,70 € 13,35 €

- Tecnosincro (2 sessions) 32,80 € 16,40 €

- Tecnosincro (3 sessions) 38,00 € 19,00 €

Epígraf 10è.- Administració

- Duplicat de targeta 6,00 €

- Canvi de modalitat 3,10 € Ordenança Fiscal núm. 24, reguladora de la taxa per ensenyaments especials en establiments municipals. Modificar l’article 4t de quota tributària, tal com s’indica a continuació: MATRICULES

Taxes associades al fet de la matriculació a l’EMMB:

1.1 MATRICULA PROGRAMA SENSIBILITZACIO 60,00€

1.2 MATRICULA PROGRAMA NE 75,00€

1.3 MATRICULA PROGRAMA NM PRO 75,00€

1.4 MATRICULA PROGRAMA NM 60,00€

1.5 MATRICULA PROGRAMA NM MODERN 75,00€

1.6 MATRICULA PROGRAMA OBERT 60,00€

1.7 MATRICULA PROGRAMA NE JOVES 60,00€

1.8 MATRÍCULA FORMACIÓ SUBVENCIONADA 10,00€

1.9 EXEMPCIÓ MATRICULA (PRESIDENCIA COMISSIO) 0,00€


MENSUALITATS

Taxes associades a les mensualitats, segons el prog rama d’estudis matriculat. El curs té un total de 10 mensualitats més la matrícula.

2. Programa de Sensibilització

2.1 PROGRAMA SENSIBILITZACIO CICLE EI 24.76€

2.2 PROGRAMA SENSIBILITZACIO CICLE EP 1 41.05€

2.3 PROGRAMA SENSIBILITZACIO CICLE EP 2 62.23€

3. Programa de Nivell Elemental

3.1 PROGRAMA ELEMENTAL 30M 62.23€



4. Programa de Nivell Elemental de Joves

4.1 PROGRAMA JOVES 30M <=18 62.23€



4.4 PROGRAMA JOVES 30M >18 68.45€



5. Programa de Nivell Mitjà PRO

5.1 PROGRAMA MITJA PRO CICLE 1 45M <=18 82.30€



5.4 PROGRAMA MITJA PRO CICLE 2 60M <=18 96,68€


5.6 PROGRAMA MITJA PRO CICLE 3 60M <=18 102,84€

5.7 INSTRUMENT SECUNDARI 30M <=18 13.60€

5.8 PROGRAMA MITJA PRO CICLE 1 45M >18 90.53€

5.9 PROGRAMA MITJA PRO CICLE 1 60M >18 101,83€


5.11 PROGRAMA MITJA PRO CICLE 2 60M >18 106.35€



5.14 INSTRUMENT SECUNDARI 30M >18 14.96€

6. Programa de Nivell Mitjà

6.1 PROGRAMA MITJA 30M <=18 62.23€




6.4 PROGRAMA MITJA 30M >18 68,45€



7. Programa de Nivell Mitjà Modern

7.1 PROGRAMA MITJA MODERN CICLE 1 30M <=18 82.30€



7.4 PROGRAMA MITJA MODERN CICLE 2 30M <=18 96,68€


7.6 PROGRAMA MITJA MODERN CICLE 2 60M <=18 102,84€

7.7 INSTRUMENT SECUNDARI MODERN 30M <=18 13.60€

7.8 PROGRAMA MITJA MODERN CICLE 1 30M >18 90.53€

7.9 PROGRAMA MITJA MODERN CICLE 1 45M >18 101,83€


7.11 PROGRAMA MITJA MODERN CICLE 2 30M >18 106.35€



7.14 INSTRUMENT SECUNDARI MODERN 30M >18 14.96€

8. Programa Obert

8.1 TALLER INSTRUMENT 15M <=18 20,44€

8.2 TALLER INSTRUMENT 30M <=18 33,65€

8.3 TALLER INSTRUMENT 30M + 15M AMPLIACIÓ <=18 54,33€

8.4 TALLER INSTRUMENT 30M + 30M AMPLIACIÓ <=18

75,01€

8.5 TALLER COL·LECTIU 60M <=18 23,68€

8.6 TALLER COL·LECTIU 120M <=18 40,12€

8.7 TALLER INDIVIDUAL 30M <=18 33,65€

8.8 TALLER INDIVIDUAL 30M + 15M AMPLIACIO <=18 54,33€

8.9 TALLER INDIVIDUAL 30M + 30M AMPLIACIO <=18 75,01€

8.10 FORMACIÓ SUBVENCIONADA 60M (22.90€) <=18 0,00€

8.11 FORMACIÓ SUBVENCIONADA 120M (38.80€) <=18 0,00€

8.12 TALLER INSTRUMENT 15M >18 22,49€

8.13 TALLER INSTRUMENT 30M >18 37,01€

8.14 TALLER INSTRUMENT 30M + 15M AMPLIACIÓ >18 59,75€

8.15 TALLER INSTRUMENT 30M + 30M AMPLIACIÓ >18 82,50€

8.16 TALLER COL·LECTIU 60M >18 26,05€

8.17 TALLER COL·LECTIU 120M >18 44,13€

8.18 TALLER INDIVIDUAL 30M >18 37,01€

8.19 TALLER INDIVIDUAL 30M + 15M AMPLIACIO >18 59,75€


8.20 TALLER INDIVIDUAL 30M + 30M AMPLIACIO >18 82,50€

8.21 FORMACIÓ SUBVENCIONADA 60M (25.19€) >18 0,00€

8.22 FORMACIÓ SUBVENCIONADA 120M (42.68€) >18 0,00€

9. Taxes complementàries d’altres programes

9.1 C TALLER INSTRUMENT 60M <=18 54,39€ 9.2 C TALLER INSTRUMENT 45M <=18 40,78€ 9.3 C TALLER INSTRUMENT 30M <=18 27,20€ 9.4 C TALLER INSTRUMENT 15M <=18 13,60€ 9.5 C TALLER COL·LECTIU <=18 16,94€ 9.6 C TALLER COL·LECTIU 120M <=18 33,86€ 9.7 C TALLER COL·LECTIU COMPLEMENTARI <=18 11,29€

9.8 C TALLER COL·LECTIU COMPLEMENTARI 120M <=18 22,57€

9.9 C TALLER INDIVIDUAL 60M <=18 54,39€ 9.10 C TALLER INDIVIDUAL 45M <=18 40,78€ 9.11 C TALLER INDIVIDUAL 30M <=18 27,20€ 9.12 C FORMACIÓ SUBVENCIONADA 60M (22.90€) 0,00€ 9.13 C FORMACIÓ SUBVENCIONADA 120M (38.80€) 0,00€ 9.14 C TALLER INSTRUMENT 60M >18 54,39€ 9.15 C TALLER INSTRUMENT 45M >18 40,78€ 9.16 C TALLER INSTRUMENT 30M >18 27,20€ 9.17 C TALLER INSTRUMENT 15M >18 13,60€ 9.18 C TALLER COL·LECTIU >18 16,94€ 9.19 C TALLER COL·LECTIU 120M >18 33,86€ 9.20 C TALLER COL·LECTIU COMPLEMENTARI >18 11,29€

9.21 C TALLER COL·LECTIU COMPLEMENTARI 120M >18 22,57€

9.22 C TALLER INDIVIDUAL 60M >18 54,39€ 9.23 C TALLER INDIVIDUAL 45M >18 40,78€ 9.24 C TALLER INDIVIDUAL 30M >18 27,20€ 9.25 C FORMACIÓ SUBVENCIONADA 60M (22.90€) >18 0,00€

9.26 C FORMACIÓ SUBVENCIONADA 120M (38.80€) >18 0,00€

LLOGUER D’INSTRUMENTS I ESPAIS

Taxes associades als lloguers d’instruments. Aquest es taxes no gaudiran dels descomptes descrits en el punt 11.

10.1 LLOGUER INSTRUMENT NO COMPARTIT ANY 1 <=18

7,23€

10.2 LLOGUER INSTRUMENT NO COMPARTIT ANY 2 <=18

12,07€

10.3 LLOGUER INSTRUMENT COMPARTIT ANY 1 <=18 3.62€

10.4 LLOGUER INSTRUMENT COMPARTIT ANY 2 <=18 6,03€

10.5 LLOGUER INSTRUMENT NO COMPARTIT ANY 1 7.95€


>18

10.6 LLOGUER INSTRUMENT NO COMPARTIT ANY 2 >18

13,28€

10.7 LLOGUER INSTRUMENT COMPARTIT ANY 1 >18 3.98€

10.8 LLOGUER INSTRUMENT COMPARTIT ANY 2 >18 6.63€

10.9 LLOGUER AULA USOS EXTERNS 20.00€/hora

BONIFICACIONS

Bonificacions aplicables a totes les taxes descrite s anteriorment excepte les mencionades en el punt 9, de lloguer d’instruments i d’espais. Aquestes bonificacions no són acumulables.

11.1 MEMBRES MATEIXA FAMILIA MATRICULATS 10%

11.2 FAMILIA NOMBROSA O MONOPARENTAL 20%

11.3 PERSONAL AJUNTAMENT DE BERGA 20%

11.4 PENSIONISTES I JUBILATS 10% Ordenança Fiscal núm. 26, reguladora de la taxa per la utilització del Teatre municipal.

Modificar l’annex de tarifes

1.- Per la utilització de la sala del teatre municipal:

Actes a l’estiu:

Actes simples (amb poca il·luminació i baix equipament tècnic)

150,00 €

Actes amb tot el muntatge d’il·luminació i tècnic 600,00 €

Actes a l’hivern:

Actes simples (amb poca il·luminació i baix equipament tècnic)

600,00 €

Actes amb tot el muntatge d’il·luminació i tècnic 1.050,00 €

2.- Per la utilització de la sala annexa al teatre municipal

Per dia 125,00 €

3.- Per l’ús permanent o esporàdic per part de Grups o Entitats, prèvia autorització segons els Estatuts del Teatre Municipal, de locals o despatxos habilitats a l’efecte, s’estableixen les següents tarifes:

Tarifa anual, per ús permanent 250,00 €

Quota esporàdica per usos esporàdics 30,00 €

En cas d’exposicions amb afany de lucre, per dia 30,00 €


4.- Els actes preparatius o assajos previs, tributaran:

Cas de no requerir-se especial consum d’energia, ni us d’utillatge, per dia

15,00 €

De requerir-se consums d’energia importants o us d’utillatge municipal, per dia

50,00 €

Ordenança Fiscal núm. 28, reguladora del preu públi c per la prestació de serveis d’atenció domiciliària. Modificar l’article 6è Quota Tributària:, tal com s’indica: Els ingressos mensuals es calcularan tot dividint els ingressos totals anuals entre dotze. A partir d’aquest import s’aplicaran els beneficis fiscals corresponents per a cada tram d’ingressos, seguint la proporció del quadre següent:

TAXA PER PRESTACIONS DE SAD

INGRESSOS MENSUALS BENEFICI FISCAL

A PAGAR PER HORA

Fins 1 vegada IRSC 100% Gratuït

De 1 a 1.25 vegades IRSC 95% 0,80 €

De 1.25 a 1.35 vegades IRSC 85% 2,30 €

De 1.35 a 1.50 vegades IRSC 75% 3,80 €

De 1.50 a 1.75 vegades IRSC 65% 5,40 €

De 1.75 a 2 vegades IRSC 50% 7,60 €

De 2 a 2.25 vegades IRSC 35% 10,00 €

De 2.25 a 2.50 vegades IRSC 25% 11,50 €

Mes de 2.50 vegades IRSC 0% 15,30 € CALCUL DE L’APORTACIÓ ECONÒMICA Segons l’Ordre ASC/423/2007 de 22 de novembre cal garantir un mínim d’ingressos a la persona beneficiaria del SAD, segons la tipologia del servei. En el cas dels beneficiaris del SAD estableix que la garantia d’ingressos ha de ser del 100% de l’IRSC. El preu hora del SAD a partir de l’1 de gener de 2013 serà de 15,30 €. Epígraf 2n.

Pel que fa a àpats i teleassistència, es fixen com a preus de referència dels serveis que es presten, en les tarifes següents:

- Servei de neteja 12,40 €

- Àpats a domicili 6,50 €/àpat

- Teleassistència tipus A 8,75 €/mes

- Teleassistència tipus B 4,37 €/mes

- Teleassistència tipus C 3,50 €/mes


El serveis de neteja i àpats a domicili, va destinat a persones majors de 70 anys o més joves, però amb un grau 2/3 de dependència reconeguda. Ordenança Fiscal núm. 30, reguladora del preu públi c per la prestació del servei de l’escola Bressol Deixar sense efecte l’article 4t. Beneficis Fiscals. Modificar l’article 5è Tarifes, segons el següent contingut: Curs 2012-2013

− Manteniment de les taxes acordades en les últimes ordenances fiscals, fins a desembre de

2012. La retallada de la Generalitat, al llarg d’aquest període l'assumeix l'Ajuntament. − A partir del 1 de gener de 2013, aplicar:

• Jornada sencera 132 €. • Mitja jornada 100 €.

manteniment una estructura de personal de jornada sencera pel 18% del nens. Cost que assumeix l’ajuntament. Curs 2013-2014 MATRICULA: 60 euros MENSUALITATS : El material inclòs a la quota mensual. De cara al proper curs, en quant als preus públics:

Després de la liquidació de cada exercici, i desprès d’haver fet l’estudi dels nivells de renda dels usuaris de l’escola bressol, s’ajustaran la taxa i els seus percentatges. MENJADOR

- Per l'esmorzar o berenar, al mes 23,30 €

- Per dinar, al mes 80,00€

SERVEIS EXTRAORDINARIS

- Pel servei de menjador: dinar un sol dia 5,70€

El criteri és el de renda disponible bases imponibles del IRPF Menys impost del IRPF Casella 455 + casella 465 - casella 732

Categoria A

Categoria B

Categoria C

Categoria D

Categoria E

Categoria F

Categoria G

Fins a 12.000€

de 12.000 € 18.000 €

de 18.000 € 24.000 €

de 24.000€ 30.000 €

de 30.000€ 36.000€

de 36.000€ 42.000€

Més de 42.000€

Respecte taxa 2011 85 € 100 € 130€ 150€ 170€ 200€ 244€

% taxa assumeix famílies 35% 41% 53% 61% 70% 82% 100%


- Pel servei de menjador:esmorzar/berenar, al dia 2,30€

- Hora de 8:00 a 9:00 per a nadons 16,50€ Ordenança Fiscal núm. 34, reguladora de la taxa per utilització d’instal·lacions i equipaments culturals municipals. Modificar l’article 6è Tarifes: Epígraf 1.- sala d’exposicions de l’Oficina de Turisme:

Vestíbul, per dia 20,00 € Epígraf 2.- Sala d’actes del Pavelló de Suècia, per dia:

Entitats cíviques i ciutadanes inscrites al Registre d’Entitats i Associacions de s de la Generalitat de Catalunya, i partits polítics

10,00 €

La resta d’Entitats cíviques i ciutadanes 155,00 €

Utilització per persones físiques o jurídiques amb caràcter privat 250,00 € Epígraf 3.- Casaments

Per la utilització de les diferents sales d’actes de l’Ajuntament per realitzar casaments

100,00 €

En funció del tipus d’acte programat, es podrà exigir una fiança de 300,00 € Epígraf 4t. Instal·lacions annexes al Centre Cívic del carrer Mestre de Pedret. Per la utilització dels locals per cada local i any o fracció 8,70 €

Per la utilització de l’auditori del Centre Cívic

Actes amb finalitat comercial o lucrativa, per cada acte 41,00 € Per actes sense finalitat comercial o lucrativa 10,00 €

Per la utilització de l’auditori del Parc de Lledó:

Amb finalitat lucrativa, diürn 41,00 € Amb finalitat lucrativa, nocturn 82,00 € Sense finalitat lucrativa 10,00 €

Tercer.- Exposar al públic en el tauler d’anuncis de l’Ajuntament els anteriors acords provisionals, així com el text complet de les Ordenances fiscals aprovades de nou o modificades durant el termini de trenta dies hàbils, comptats des del dia següent al de la publicació de l’anunci d’exposició en el Butlletí Oficial de la Província. Durant el període d’exposició pública de les Ordenances, els qui tinguin un interès directe o resultin afectats, en els termes previstos a l’article 18 del text refós de la Llei reguladora de les


Hisendes Locals aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març , podran examinar l’expedient i presentar-hi les reclamacions que estimin oportunes. Transcorregut el període d’exposició pública sense haver-se presentat reclamacions, els acords adoptats restaran definitivament aprovats. Deliberacions: La Regidora d’Hisenda enumera les trenta-quatre modificacions que es fan a les ordenances fiscals. El Sr. Alcalde remarca dos punts: un és el manteniment de les bonificacions de l’ICIO pel tema de la creació de llocs de treball i; l’altre és el tema de bonificacions per eficiència energètica en el cas d’edificis ja existents perquè en els de nova construcció ja ve marcat per llei. El Sr. Ramon Camps, del grup municipal del PSC, explica les esmenes que presenta el seu grup: La primera és en l’ordenança de construccions on demanen l’eliminació de la bonificació d’un 95% perquè qui decideix que l’obra és d’interès per la ciutat o no, és el Ple en cada cas; a canvi introduirien una bonificació del 10% per cada lloc de treball que es generés i mantingués durant un any i així es produiria una aplicació directa de la taxa i el Ple no hauria d’intervenir en cada cas. La segona és en la taxa per exposicions al vestíbul del Museu on veuen un augment de preu excessiu ja que passa de 3’60 € a 20 € al dia, eliminant la possibilitat de fer exposicions a les sales interiors així com una barreja de serveis. El Sr. Parera, del grup municipal del PSC, en el tema de l’Escola Bressol demana que l’any vinent no s’augmentin els preus a mig curs donat que a l’Escola de Música tampoc se’ls ha augmentat a meitat de curs i que es té temps per aprovar les taxes del curs 2013-2014 la primavera vinent. El Sr. Ribera, del grup municipal de la CUP, no troba sentit a que l’ordenança núm. 3 parli de bonificar l’impost de construccions quan el projecte prevegi sistemes d’eficiència energètica quan és obligat fer-ho per llei i, per tant, demanen la no inclusió d’aquest redactat. A l’ordenança fiscal núm. 15, reguladora de la taxa per ocupació de terrenys d’ús públic amb taules i cadires amb finalitat lucrativa, s’inclou la categoria primera especial mentre no es defineix quina és aquesta. Demanen la derogació de les ordenances núm. 10, 26 i 34 ja que en un context com l’actual l’Ajuntament no té la capacitat per organitzar activitats culturals. El Sr. Oriol Camps, del grup municipal de la CUP, presenta l’esmena sobre l’ordenança fiscal núm. 1 que regula l’Impost sobre els Béns Immobles. Creuen que seria convenient implantar un tipus impositiu variable, no només en funció del tipus de bé, sinó en funció de l’ús que es faci de l’immoble i del seu valor cadastral, tot això basant-se en l’art. 72 del R.D.L. 2/2002, de 5 de març, text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals. També parla de la possibilitat que el propietari d’un solar el pugui posar a disposició de l’Ajuntament si a aquest li fos d’utilitat, aplicant, això si, una bonificació de la taxa. Per últim, demana que el tipus de gravamen aplicable als béns immobles de característiques especials, com el cas de la C-16 en el seu tram sotmès a peatge a l’ombra, posar-li el percentatge més elevat que permet la llei: 1’3%. La Sra. Guijarro, del grup municipal de la CUP, diu que creu que no s’haurien de canviar els preus del curs 2012-2013 de l’Escola Bressol com a conseqüència de les


retallades de la Generalitat. Qui hauria d’assumir-ho és l’Ajuntament i no les famílies. En referència al curs 2013-2014 diu que s’elimina la mitja jornada, que es parla d’una taxa única i que s’hauria de parlar de les necessitats individuals ja que així no es protegeixen les rendes baixes. Expressa el seu malestar amb els grups de l’oposició perquè no han presentat propostes concretes. Finalment defensa el criteri de bonificació per renda. El Sr. López, del grup municipal del PP, diu que està d’acord amb la proposta que es fa d’Escola Bressol, això si, demana més antelació en l’entrega de les ordenances per l’any vinent. La seva proposta és demanar la congelació d’impostos i taxes municipals. Valora positivament la proposta del PSC en el cas de l’ICIO i que en el tema de l’Escola Bressol se li ha de reconèixer a l’equip de govern que realment ha intentat negociar. Es mostra sorprès per l’actitud dels dos grups de l’oposició ja que demanen que tothom pagui el mateix, tant si és ric com pobre. Per últim, demana per l’any vinent que es faci un estudi per saber quantes famílies anirien a cada calaix de l’Escola Bressol. El Sr. Alcalde intervé responent als grups de l’oposició. Diu que l’esmena de treure la bonificació del 95% en l’ICIO no és factible perquè està regulada per la Llei d’Hisendes Locals. Veu bé la bonificació en el tema d’eficiència energètica segons l’ocupació de llocs de treball. Recalca que pel que fa al Teatre no s’aplica l’ordenança a les entitats sense afany de lucre però en el cas d’entitats que en treguin algun rendiment econòmic és just que col·laborin amb la seva aportació a les despeses del Teatre. En quant a la proposta de congelació de taxes, recorda que es va aprovar un pla d’ajustament que comprometia a fer un seguit d’ingressos i la puja s’ajusta a l’IPC. Sobre l’Escola Bressol, el mes de juliol es va fer un increment de només 12 € mensuals i es va introduir fer una proposta de criteris de renda. Han aportat propostes concretes a cada Patronat que han fet, assenyala la conveniència de l’aprovació de taxes, l’ampliació de l’últim calaix per donar-hi més cabuda, que no hi volen fer negoci i que el que demanen és que qui tingui la renda més alta, pagui més. En l’Escola de Música aquest any hi ha hagut un petit increment perquè l’increment fort es va aplicar l’any passat. El Sr. Parera del PSC diu que es van plantejar la proposta per rendes però finalment es van decantar pel preu únic perquè l’Escola Bressol no deixa de ser una escola i creuen que tots els nens han de tenir el mateix preu, que matricular-se sigui el més fàcil, senzill i còmode possible pels pares, per tant, que sigui un servei àgil i accessible. Assenyala que l’aportació per nen és molt més gran a l’Escola Bressol que a l’Escola de Música però, tenint en compte les hores que els nens passen a cadascuna de les escoles, l’aportació és molt més gran a l’Escola de Música i, que el servei d’Escola Bressol és un servei imprescindible. El Sr. Camps del PSC diu que no creu que l’IBI hagi d’estar subjecte a ser progressiu, que amb les taxes es paga un servei que ha de costar igual a tothom i qui no pugui accedir-hi se li bonifiqui des d’una altra instància. Assenyala que no recorda el vot del PP en el Pla de Sanejament però li sembla que demanar una congelació de taxes ara està fora de lloc. La Sra. Guijarro de la CUP aclareix l’actuació del seu grup en el tema de l’Escola Bressol. Des de l’inici van trobar bé la idea de criteris de renda sempre que fos ben aplicat, en cas contrari però, veien el perill de convertir l’Escola Bressol en un servei


elitista, que a cada Patronat han presentat propostes com que mai se superés el preu de l’escola privada o que fins els 30.000 € no s’apugés la quota i, que s’han ofert a negociar per arribar a un consens fins l’últim moment. El Sr. Alcalde li contesta que és un cas de clientelisme polític i amiguisme. El Sr. Ribera de la CUP remarca que en l’ICIO la reforma també queda inclosa en el Decret 21/2006 i, per tant, s’està modificant una cosa que ja s’està obligat a fer per llei. També demana una explicació de la categoria primera especial de l’ordenança de taules i cadires ja que no hi està definida. El Sr. Camps de la CUP aclareix que no és que deixin subjecte a renda la proposta de l’IBI, que la deixen subjecte al valor cadastral de la propietat i que encara es disposa de tres setmanes per estudiar-ho i aprovar-ho en un Ple extraordinari. El Sr. López del PP diu que va votar favorablement al Pla de Sanejament i que no veu fora de lloc congelar les ordenances fiscals si es redueixen les despeses. El Sr. Alcalde conclou el debat de les ordenances dient que s’ha limitat a explicar els fets pel que és l’ordenança fiscal de l’Escola Bressol, que la Llei de Règim Local marca la bonificació que pot arribar fins el 95%, que ningú s’ha acollit a la bonificació per creació de llocs de treball, per desgràcia i que l’any vinent es podrà tornar a parlar del tema de l’IBI segons la proposta de la CUP. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per Majoria simple dels membres consistorials presents amb el següent resultat: Vots a favor: 9 CIU Vots en contra: 4 PSC, 3 CUP i 1 PP Abstencions: ---


3.2.1. PERSONAL 3.2.1.1. Complements de les prestacions econòmiques de la incapacitat temporal del personal al servei de l’Ajuntament de Berga. PROCEDIMENT

Proposta a JGL i Ple - Informe i certificat 2012/164 PRP2012/2151

COMPLEMENTS DE LES PRESTACIONS ECONÒMIQUES DE LA INCAPACITAT TEMPORAL DEL PERSONAL AL SERVEI DE L’AJUNTAMENT DE BERGA. MOTIVACIÓ

Atès que pel RDL 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat, es modifica temporalment el règim retributiu del personal inclòs en el Règim General de la Seguretat Social durant la situació de incapacitat temporal. Així, cada Administració Pública determinarà, respecte del personal al seu servei, els complements retributius que en concepte de millora voluntària de la acció protectora de la Seguretat Social correspongui en les situacions de incapacitat temporal. En cada cas, quan es tracta de una incapacitat


temporal per contingències comunes, durant les tres primers dies, tant el personal funcionari inclòs en el Règim General de la Seguretat Social com per al personal laboral, el complement retributiu que amb caràcter general de millora voluntària es pugui establir no podrà superar el cinquanta per cent de les retribucions. Així mateix, des del quart dia de la situació d’incapacitat temporal per contingències comunes i fins el vintegéssim, ambdós inclosos, el complement retributiu que amb caràcter de millora voluntària es por establir no podrà superar el setanta-cinc per cent de les retribucions. Així doncs, el Reial decret 20/2012, de 13 de juliol, inclou una sèrie de mesures de reordenació i racionalització de les administracions públiques i, concretament, l’article 9 estableix els límits al règim aplicable als complements retributius en concepte de millora de la prestació econòmica per incapacitat temporal del personal al servei de les administracions públiques, La nova regulació estatal, que és d’aplicació a totes les administracions públiques, implica un canvi d’orientació en aquesta matèria, ja que l’article 9.7 deixa en suspens les acords, pactes i convenis vigents que contradiguin les previsions establertes en la mateixa. La disposició transitòria quinzena del Reial decret 20/2012 disposa que cada Administració pública ha de desenvolupar les previsions que conté l’esmentat article 9 en el termini de tres mesos des de la publicació del Reial decret llei. Atès que s’ha considerat necessari equiparar el règim retributiu durant la situació d’incapacitat temporal al previst per al personal al servei de l’Administració general de l’Estat i al de la Generalitat de Catalunya, a l’efecte de no generar desigualtats retributives poc raonables entre els empleats públics d’acord amb l’Administració per a la qual presten els seus serveis. Atès que finalitza el termini concedit per tal de desenvolupar les previsions de l’article 9 del Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, és fa necessari emprar la forma de resolució de l’Alcalde per raons d’urgència. Vist l’informe favorable de la Intervenció General Municipal de data 3 d’octubre de 2012, adjunt al present expedient. Atès l’informe desfavorable del Secretari de la Corporació de data 3 d’octubre de 2012, adjunt al present expedient i que a continuació es transcriu literalment:

“Antecedents de fet:

1. Vist que en data 2 d’octubre de 2012, la mesa de negociació de representants unitària i sindical del personal de l’Ajuntament de Berga, va arribar als Acord que continuació es transcriuen literalment:

“Primer .- Complementar la prestació d’IT per contingències comunes del personal de l’Ajuntament de Berga, amb els topalls màxims permesos pel Real decret llei 20/2012, d’acord amb el detall següent :

a. 3 primers dies d’IT :complementar fins arribar al 50% de les retribucions fixes i periòdiques percebudes durant el mes anterior al de la situació d’IT.

b. Del 4 al 20 dia , ambdós inclosos:complementar fins arribar al 75% de les retribucions fixes i periòdiques percebudes durant el mes anterior al de la situació d’IT.


c. A partir del dia 21 i durant tot el període d’IT :complementar fins arribar al 100% de les retribucions fixes i periòdiques percebudes durant el mes anterior al de la situació d’IT.

Segon.- Les prestacions que derivin de situacions d’incapacitat temporal que es produeixin durant l’embaràs i les que vinguin motivades per una situació de violència de gènere , acreditades d’acord amb el que disposa la Llei orgànica 1/2004 de 28 de desembre es complementaran fins arribar a un 100% de les retribucions fixes i periòdiques percebudes durant el mes anterior, durant tot el període de durada de la incapacitat temporal.

Tercer.- En el supòsit d’ IT per contingències professionals i en els casos d’hospitalització i/o intervenció quirúrgica es percebrà el 100% de les retribucions durant tot el període d’ IT.

Quart.- Les parts es comprometen a adoptar els supòsits que s’incorporin com a requirents de una especial protecció i que per tant rebin la percepció del 100% de les retribucions en situació d’incapacitat temporal o l’adopció d’altres mesures socials que vinguin aprovades per la MEPAG ( Mesa d’empleats públics de l’administració de la Generalitat).

Cinquè.- El que disposa aquest acord serà d’aplicació a les situacions d’incapacitat temporal que s’iniciïn a partir del dia 15 d’octubre de 2012.

Sisè.- Comunicar aquest acord als representants dels treballadors, als serveis econòmics i als serveis de recursos humans de la Corporació per tal que adoptin les mesures necessàries pel seu acompliment.

Setè.- Aquests acords seran també d’aplicació al personal laboral dels organismes autònoms i de les empreses públiques depenents de l’Ajuntament de Berga, prèvia la negociació de millora amb els seus representants legals i la ratificació pels seus òrgans de govern.”

Legislació aplicable:

1. Llei 7/1985, de 2 d’abril, de bases i de règim local. 2. Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local. 3. Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya. 4. Real Decret Llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per a garantir l’estabilitat pressupostària i el foment de la competitivitat (correcció d’errors del reial decret Llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per a garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat).

Informe:

Que s’emet em compliment del que es disposa a l’art. 177 del Reial Decret 2568/1986, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el reglament d’organització i funcionament dels ens locals.

Primer.- L'article 9 del Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, regula en el número 1 la prestació econòmica en la situació d'incapacitat temporal del personal al servei de les Administracions Públiques i òrgans constitucionals, si bé, d'acord amb el segon paràgraf de la disposició transitòria 1 ª, no és aplicable als empleats públics que al seu entrada en vigor estiguin en la situació d'incapacitat temporal. Cal tenir en compte que les referències a dies incloses en aquest article s'han d'entendre fetes a dies naturals.

Per la seva banda, el número 2 del mateix article 9 preveu que cada administració pública, en l'àmbit de les respectives competències, podrà complementar les prestacions que


percebi el personal funcionari inclòs en el Règim General de Seguretat Social i el personal laboral al seu servei en les situacions d'incapacitat temporal, d'acord amb els següents límits referits a les retribucions que perceben el mes anterior en causar la incapacitat:

1. - Quan la situació d'incapacitat temporal derivi de contingències comunes es podran reconèixer els complements retributius:

- Durant els 3 primers dies fins a arribar com a màxim el 50% de les retribucions.

- Des del dia 4 º fins al 20 º, ambdós inclosos, la suma de la prestació econòmica reconeguda per la Seguretat Social i el complement reconegut no podrà superar en cap cas el 75% de les retribucions. (En el règim general de la seguretat social la quantia de la prestació és del 60% de la base reguladora).

- A partir del dia 21 º, inclusivament, l'equivalent al 100% de les retribucions. (Al règim general de la seguretat social la quantia de la prestació és del 75% de la base reguladora).

2. - Quan la situació d'incapacitat temporal derivi de contingències professionals, la prestació reconeguda per la Seguretat Social pot ser complementada, des del primer dia, fins a arribar com a màxim el 100% de les retribucions que vinguessin corresponent a aquest personal en el mes anterior al de causar la incapacitat. (En el règim general de la Seguretat Social la quantia de la prestació és del 60% des del 4 º dia a partir del de la baixa fins al 20 º dia inclusivament i del 75% des del 21 º dia en davant, tots dos de la base reguladora).

A més, segons el número 5 de l'article 9, cada Administració Pública podrà determinar, respecte al seu personal, els supòsits en què amb caràcter excepcional i degudament justificats es pugui establir un complement fins a arribar, com a màxim, el 100% de les retribucions que gaudien en cada moment, considerant-se en tot cas, degudament justificats els supòsits d'hospitalització i intervenció quirúrgica.

Per tant, cada Administració Pública, en l'àmbit de les seves competències i dins el termini de tres mesos, podrà complementar les prestacions, d'acord amb els límits de l'article 9.2 del Reial decret llei 20/2012.

Segon.- Atès, la Disposició transitòria 15ª concedeix un termini de 3 mesos perquè cada Administració Pública desenvolupi les previsions que conté l'article 9.2 des de la publicació de Reial decret llei, termini a partir del qual té efectes en tot cas.

Aquest és l’escenari pel que fa referència al marc general del RD Llei 20/2012, de 13 de juliol. En referència a l'administració local, s'ha de tenir en compte que l'article 142 del Reial Decret legisla/tiu 781/1986, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local (TRRL) estipula que:

“els funcionaris de l'Administració local tenen dret a les recompenses, permisos, llicències i vacances retribuïdes previstes en la legislació sobre funció pública de la Comunitat Autònoma respectiva i, supletòriament, a l'aplicable als funcionaris de l'Administració l'Estat”

Per la seva banda, l'article 3.1 del la Llei 7/2007, de 12 d’abril pel qual s’aprova l’Estatut de l’Empleat Públic (EBEP) preveu:

“el personal funcionari de les Entitats Locals es regeix per la legislació estatal que sigui aplicable, de la qual forma part aquest Estatut i per la legislació de les comunitats autònomes, amb respecte a l'autonomia local”


Per tant, la possibilitat que es preveu a l'article 9.2 del Reial Decret Llei 20/2012, de 13 de juliol perquè cada administració pública, en l'àmbit de les seves respectives competències, pugui complementar les prestacions que percebi el personal funcionari inclòs en el Règim General de Seguretat Social i el personal laboral al seu servei en les situacions d'incapacitat temporal, no va adreçada a les corporacions locals que no tenen competència per regular les prestacions econòmiques en la situació d'incapacitat temporal del personal funcionari al seu servei. Així es preveu a la Disposició Final 2ª de la Llei 7/1985, de 2 d’abril de bases i de règim local:

“1. Els funcionaris públics de l'Administració local tenen la mateixa protecció social, en extensió i intensitat, que la que es dispensi als funcionaris públics de l'Administració de l'Estat i estarà integrada en el sistema de Seguretat Social.

2.L’aportació dels funcionaris de l’administració local pel finançament de la Seguretat Social serà la mateixa que s’estableixi pels funcionaris pels funcionaris públics de l’Administració de l’Estat, quan sigui idèntica l’acció protectora (...)”

Sobre aquesta qüestió en concret, es fa referència a la SSTS de 4 de desembre de 1995 (fonament jurídic segon – recordar qu l’art. 90.2 LBRL ha estat derogat per la disposició derogatòria única apartat e) de l’EBEP -), 16 de maig de 1991 (fonament jurídic segon). Aquesta última sentència recorda que els drets passius dels funcionaris és un dels mecanismes forma part dels aspectes bàsics de la situació personal o de servei del funcionari, i per tant del seu règim estatutari segons la doctrina del Tribunal Constitucional de 5 d’agost de 1983 (...) sens perjudici la reserva de llei per a la regulació de l’estatut funcionarial d’acord amb l’art.103.3CE (...) a la vegada que els drets passius dels funcionaris afecta al règim de la Seguretat Social sobre el qual l’Estat també té, competència exclusiva segons l’art. 149.1.17 CE.

Per tant, la possibilitat que obre l'article 9.2 del Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol perquè cada administració pública, en l'àmbit de les seves respectives competències, pugui complementar les prestacions que percep el personal funcionari inclòs en el règim General de Seguretat Social i el personal laboral al seu servei en les situacions d'incapacitat temporal, no va adreçada a les corporacions locals que no tenen competència per regular les prestacions econòmiques en la situació d'incapacitat temporal del personal funcionari al seu servei.

Segons la disposició final 2ª, els funcionaris públics de l'Administració local tenen la mateixa protecció social, en extensió i intensitat, que la que es dispensi als funcionaris públics de l'Administració de l'Estat i estarà integrada en el Sistema de Seguretat Social, i que la disposició derogatòria única del Reial Decret Llei deroga l'article 21.1.a) del Reial Decret Legislatiu 4/2000, de 23 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei sobre Seguretat Social dels funcionaris civils de l'Estat pel qual es determinava la prestació econòmica en la situació d'incapacitat temporal durant els primers tres mesos i que també deroga la disposició addicional sisena de la Llei 26/2009, de 26 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2010 per la qual s'estenia els previst en aquest article 21.1.a) a tots els funcionaris fos quina fos l’administració en la qual presten els seus serveis i, per tant, als funcionaris de l’administració local.

En conseqüència, les corporacions locals només podran aplicar ex article 142 TRRL la legislació autonòmica que es promulgui en desplegament de l'article 9.2 del Reial Decret-llei, o bé, un cop transcorregut el termini de 3 mesos, sense que la comunitat autònoma respectiva hagués promulgat la pertinent legislació de desplegament de l'article 9.2, haurem d’aplicar, supletòriament, la normativa d'aplicació als funcionaris de l'administració de l’Estat en virtut de l'article 142 TRRL. Normativa que es troba prevista en la disposició Addicional 18 ª del Reial Decret-Llei, - que té efectes en els processos d'incapacitat temporal que tinguin inici transcorreguts tres mesos des de l'entrada en vigor d'aquesta norma - que reconeix al personal funcionari i laboral de l'Administració General de l'Estat i


organismes i entitats que en depenen acollits al règim general de la Seguretat Social els complements retributius màxims de l'article 9.2 tant en les situació d'incapacitat temporal derivada de contingències comunes com a la derivada de contingències professionals, i que disposa que l'Administració de l'Estat determinarà els supòsits en què amb caràcter excepcional i degudament justificat el complement pugui assolir durant tot el període de durada de la incapacitat el 100% de les retribucions que gaudien en cada moment, considerant en tot cas degudament justificats els supòsits d'hospitalització i intervenció quirúrgica.

Tercer.- Per la seva banda, la Generalitat de Catalunya ha dictat el Decret Llei 2/2012, de 25 de setembre, sobre les millores de les prestacions econòmiques d’incapacitat temporal al servei de l’administració de la Generalitat, del seu sector públic i de les universitats públiques catalanes. Aquest Decret Llei, tal i com estableix en el seu article únic, pel qual es modifica la disposició addicional sisena de la Llei 5/2012, de 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics, no és aplicable a l’àmbit local. Tal i com es pot despendre de la lectura d’aquest precepte. Per altra banda, també és molt clar l’art. 300 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya:

“Article 300

Règim estatutari dels funcionaris

300.1 El règim estatutari dels funcionaris locals pel que fa a l'adquisició i la pèrdua de la condició

de funcionari, les situacions administratives, els drets sindicals i de participació, les vacances, les llicències i els permisos, els deures i les responsabilitats, i el règim disciplinari han d'ésser idèntics als dels funcionaris de l'Administració de la Generalitat.(...)”

Per tant doncs, la Llei municipal de Catalunya, també es clara en aquest sentit.

Conclusió:

Atès la proposta d’acord que s’ha fet arribar aquest secretaria, s’informa DESFAVORABLEMENT atès que les corporacions locals, no són competents per negociar aquesta matèria. En aquest sentit doncs i d’acord amb els fonaments més amunt esmentat, i la remissió que opera la Disposició Final 2ª de la Llei 7/1985, de 2 d’abril de bases i de règim local, aquesta Corporació haurà de donar compliment al que s’estableix a la Disposició addicional divuitena, que regula l’incapacitat temporal a l’administració de l’Estat, en els paràmetres que es transcriuen literalment:

“Disposición Adicional decimoctava. Incapacidad temporal en la Administración del Estado

Al personal funcionario y laboral de la Administración General del Estado y organismos y entidades de ella dependientes acogidos al Régimen General de la Seguridad Social o al Régimen Especial de la Seguridad Social de los Trabajadores del Mar, se le reconocerán los siguientes complementos en los supuestos de incapacidad temporal:

1.ª Cuando la situación de incapacidad temporal derive de contingencias comunes, hasta el tercer día, se le reconocerá un complemento retributivo del cincuenta por ciento de las retribuciones que se vinieran percibiendo en el mes anterior al de causarse la incapacidad. Desde el día cuarto hasta el vigésimo, ambos inclusive, se reconocerá un complemento que sumado a la prestación económica reconocida por la Seguridad Social sea equivalente al setenta y cinco por ciento de las retribuciones que vinieran correspondiendo a dicho


personal en el mes anterior al de causarse la incapacidad. A partir del día vigésimo primero, inclusive, se le reconocerá una prestación equivalente al cien por cien de las retribuciones que se vinieran percibiendo en el mes anterior al de causarse la incapacidad.

La Administración del Estado determinará respecto a su personal, los supuestos en que con carácter excepcional y debidamente justificado el complemento alcance el cien por cien de las retribuciones que vinieran disfrutando en cada momento. A estos efectos, se considerarán en todo caso debidamente justificados los supuestos de hospitalización e intervención quirúrgica.

2.ª Cuando la situación de incapacidad temporal derive de contingencias profesionales, la prestación reconocida por la Seguridad Social será complementada durante todo el período de duración de la misma, hasta el cien por cien de las retribuciones que viniera percibiendo dicho personal en el mes anterior al de causarse la incapacidad.

3.ª La presente disposición surtirá efectos en los procesos de incapacidad temporal que tengan inicio transcurridos tres meses desde la entrada en vigor de esta norma.”

Això és el que ha d’informar aquesta secretaria, sens perjudici de les observacions que s’observin des de la intervenció general de la Corporació, no obstant això, l’òrgan municipal competent amb millor criteri resoldrà allò que s’escaigui al respecte.

El Secretari

Antoni Pérez i Zúñiga

Berga a 3 d’octubre de 2012.

PD : En referència als punt setè i per tal que no hi hagi cap dubte interpretatiu, s’informa que els representants dels treballadors i personal funcionari de l’Ajuntament de Berga, no té legitimació per negociar les condicions del personal que forma part de la plantilla dels organismes autònoms i l’empresa municipal de capital íntegrament municipal dependents de l’Ajuntament”

Atesa la urgència per a canviar el Decret d’alcaldia amb núm. 2012/1108 de 15 d’octubre, en conformitat amb les competències que m’atorguen l’article 22) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local i l’article 52 de la Llei 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. Havent-se negociat amb les representacions unitària i sindical del personal de l’Ajuntament de Berga, i havent arribat a un acord entre ambdues parts per la sessió de la mesa de negociació de data 2 d’octubre de 2012, pel present es proposa l’adopció dels següents acords sortits de la negociació : DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Primer .- Complementar la prestació d’IT per contingències comunes del personal (funcionari i laboral) de l’Ajuntament de Berga, amb els topalls màxims permesos pel Real decret llei 20/2012, d’acord amb el detall següent :


a. 3 primers dies d’IT: complementar fins arribar al 50% de les retribucions fixes i periòdiques percebudes durant el mes anterior al de la situació d’IT. b. Del 4 al 20 dia , ambdós inclosos:complementar fins arribar al 75% de les retribucions fixes i periòdiques percebudes durant el mes anterior al de la situació d’IT. c. A partir del dia 21 i durant tot el període d’IT :complementar fins arribar al 100% de les retribucions fixes i periòdiques percebudes durant el mes anterior al de la situació d’IT.

Segon .- Les prestacions que derivin de situacions d’incapacitat temporal que es produeixin durant l’embaràs i les que vinguin motivades per una situació de violència de gènere , acreditades d’acord amb el que disposa la Llei orgànica 1/2004 de 28 de desembre es complementaran fins arribar a un 100% de les retribucions fixes i periòdiques percebudes durant el mes anterior, durant tot el període de durada de la incapacitat temporal.

Tercer .- En el supòsit d’ IT per contingències professionals i en els casos d’hospitalització i/o intervenció quirúrgica es percebrà el 100% de les retribucions durant tot el període d’ IT. Quart .- Les parts es comprometen a adoptar els supòsits que s’incorporin com a requirents de una especial protecció i que per tant rebin la percepció del 100% de les retribucions en situació d’incapacitat temporal o l’adopció d’altres mesures socials que vinguin aprovades per la MEPAG ( Mesa d’empleats públics de l’administració de la Generalitat). Cinquè .- El que disposa aquest acord serà d’aplicació a les situacions d’incapacitat temporal que s’iniciïn a partir del dia 15 d’octubre de 2012. Sisè .- Comunicar aquest acord als representants dels treballadors, als serveis econòmics i als serveis de recursos humans de la Corporació per tal que adoptin les mesures necessàries pel seu acompliment. Setè.- Aquests acords seran també d’aplicació al personal laboral dels organismes autònoms i de les empreses públiques depenents de l’Ajuntament de Berga, prèvia la negociació de millora amb els seus representants legals i la ratificació pels seus òrgans de govern. Deliberacions: El Sr. Bajona de CIU diu que es tracta de ratificar l’acord pres en una mesa de negociació col·lectiva el dia 2 d’octubre, que és el següent: en cas de baixa per malaltia comuna es cobrarà fins un màxim d’un 50% els tres primers dies, un màxim d’un 75% del quart al vint-i-unè dies i un màxim del 100% a partir del vint-i-dosè dia. Si la baixa és per malaltia professional, accident laboral, per causa d’embaràs i víctimes de violència de gènere rebran el 100% de les retribucions des del primer dia. El Sr. Camps del PSC diu que votaran que no per mostrar el seu desacord amb Madrid tot i que moralment estan d’acord amb els complements.


El Sr. Camps de la CUP demana quina anàlisi fa CIU sobre l’informe negatiu de Secretaria al respecte ja que aquest acord podria ser il·legal, que si l’acord es pot tombar per falta de legitimitat i si és imprescindible la seva aprovació en aquest Ple. El Sr. Alcalde li respon que l’informe només diu que l’Ajuntament no és competent en aquesta matèria, que no estan fent cap incompliment a l’igual que s’han aprovat moltes mocions de les quals l’Ajuntament no era competent. Que s’està a l’espera de rebre un informe de la Diputació i que per terminis és imprescindible aprovar-lo ara. El Sr. Bajona de CIU respon que no són competents però ho porten al Ple. El Sr. López del PP manifesta la seva abstenció en la votació degut a l’informe desfavorable de Secretaria. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per Majoria simple dels membres consistorials presents amb el següent resultat: Vots a favor: 9 CIU Vots en contra: 4 PSC Abstencions: 3 CUP, 1PP

3.2.2. SECRETARIA 3.2.2.1. No entendre com a efectuada la comunicació sobre l'arrendament de l'aulari del carrer Sardana 24. PROCEDIMENT

Proposta a JGL i Ple - Informe i certificat 2010/232 PRP2012/2170

NO ENTENDRE COM A EFECTUADA LA COMUNICACIÓ D’INBERGATUR SL SOBRE L'ARRENDAMENT DE L'AULARI DEL CARRER SARDANA 24 AL CONSORCI DE FORMACIÓ I INICIATIVES DE CERCS. MOTIVACIÓ Vist que per Registre d'entrada 4503 de 26 d'octubre de 2012, el Sr. Joan Sistach en representació de INBERGA TUR SL, posa de manifest que procedeix a l'arrendament de l'aulari del carrer de la Sardana 24, al Consorci de Formació i Iniciatives de Cercs, en relació al contracte administratiu especial de concessió demanial sobre el bé municipal hotel escola, englobat en el contracte administratiu especial per a l’atorgament d’una concessió demanial sobre el bé municipal hotel escola, amb contracte accessòri privat d’operació de crèdit, i per la constitució d’un dret de superfície sobre el bé municipal hostatgeria del Santuari de Queralt, amb contracte accessori del servei públic per a la gestió de l’ascensor inclinat de la muntanya. Atès que en l'esmentat escrit, es manifesta que el mateix respon a les clàusules Novena i Setzena del contracte referit. Atès que la clàusula 9.4 estableix uns requisits que no s'acrediten a l'escrit presentat pel Sr. Sistach, en quant l'actualització en funció de la legislació d'ensenyament, entre els requisits exigits, i atès que la comunicació es formula el dia 26 d'octubre en relació al dia 1 de novembre de 2012, incomplint així el termini de dos mesos fixats.


Atès que la clàusula setzena invocada pel Sr. Sistach, entre d'altres, s'estableix la prohibició de constitució de cap altre dret real, ni es permet el subarrendament ni l'arrendament, sinó que el que es preveu es la contractació de la gestió a empreses que reuneixin les condicions de solvència, etc..., mentre que a l'escrit presentat, es manifesta que es celebrarà contracte d'arrendament de l'aulari, no de la gestió, a la vegada que en relació al cessionari, només s'indica el nom, adreça i NIF, sense justificació dels demés requisits exigits per dita clàusula. Atès, per altra part, que el contracte va ser resolt per l'Ajuntament de Berga, si bé el Jutjat Contenciós administratiu núm. 7de Barcelona (autos 494/2011), va acordar la suspensió de l'executivitat de la resolució, cal dir que aquell auto, no és ferm, doncs està pendent de resolució el recurs d'apel·lació interposat per l'Ajuntament, davant la Sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Atès, per altra part, que l'empresa Inbergatur SL, està en situació de concurs, que es segueix en el Jutjat Mercantil n. 6 de Barcelona, per la qual cosa, no consta a l'escrit presentat la intervenció de l'Administrador concursal, ni si aquest intervindrà el contracte d'arrendament al que es refereix l'escrit. Vistes les clàusules Novena i Setzena del Contracte de referència, no es compleixen els requisits, doncs com s'ha manifestat no es pot procedir a l'arrendament, i pel que fa a la gestió de serveis, s'han d'acreditar requisits per que l'ajuntament ho pugui autoritzar, no essent suficient una simple comunicació d'arrendament, i a la vegada quan, dita activitat ni s'ha iniciat, ni es coneix l'estat a data d'avui de les instal·lacions, més enllà del que ja consta acreditat a l'expedient de resolució i recollit al Dictamen de la Comissió Jurídica Assessora. Finalment cal dir que al tractar-se l'escrit d'una comunicació i no de sol·licitud, s'aprecia que en posar en comunicar un arrendament de l'aulari, la comunicació conte defectes no esmenables. DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Primer.- Aprovar la següent proposta de disposició:

Primer.- L'Ajuntament no pot tenir per feta la comunicació realitzada pel Sr. Sistach en representació de Inberga Tur SL, sobre arrendament de l'aulari del carrer de la Sardana n. 24, pels motius que consten a la part expositiva, que es donen per reproduïts com a motivació, amb els efectes de que no queda autoritzat l'esmentat arrendament de l'aulari. Segon.- Atesa la situació dels diversos expedients a que s'ha fet referència en la part expositiva, s'entén procedent notificar la present resolució a l'interessat, i també a Consorci de Formació i Iniciatives de Cercs, Ctra. C-16 Km 107 (08698 Cercs), tot indicat als afectats, que l'Ajuntament de Berga no reconeixerà drets adquirits, cas de portar-se a terme l'arrendament anunciat, així com la possibilitat d'intervenció en l'activitat al no constatar-se a data d'avui, ni la situació actual de l'aulari, ni al solvència del cessionari, ni els demès requisits establerts al contracte administratiu especial de concessió demanial, entre d'ells els establerts a la clàusula novena apartat quart.

Segon.- Atorgar un termini d’audiència als interessats de deu dies. Disposar que la proposta de resolució esdevindrà resolució si durant el termini d’audiència no es formula cap al·legació.


Tercer.- Notificar aquesta resolució a l’interessat, a l’Administrador Concursal, pel seu coneixement i pel cas que entengui necessari aportar-ho al Jutjat Mercatil núm. 6, i al Jutjat Mercantil 6 de Barcelona. Deliberacions: El Sr. Alcalde explica que INBERGA TUR, S.L. ha tramès una notificació d’arrendament d’uns locals i que donat que l’Ajuntament entén la concessió no operativa el que es fa és no entendre com efectuada aquesta comunicació. La Sra. Guijarro de la CUP esmenta el deute actual d’aquesta empresa, la no devolució de les claus i com a conseqüència de l’aval que va fer l’Ajuntament en el seu dia, el pagament que assumeix l’Ajuntament a l’Institut Català de Finances. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per Majoria simple dels membres consistorials presents amb el següent resultat: Vots a favor: 9 CIU, 4 PSC, 3 CUP i 1 PP Vots en contra: --- Abstencions: --- 3.2.2.2. Requeriment manteniment ascensor de Queral t, INBERGA TUR SL. PROCEDIMENT

PRP2012/2202

REQUERIMENT MANTENIMENT ASCENSOR DE QUERALT, INBERGA TUR SL. MOTIVACIÓ 1. Vist l’acord adoptat per la Junta de govern local en data 8 de novembre de 2012: PROCEDIMENT

(PRP2012/2148)

REQUERIMENT MANTENIMENT ASCENSOR DE QUERALT, INBERGA TUR SL. Interessat: INBERGA TUR SL MOTIVACIÓ 1 Atès el que disposa el contracte de manteniment de l’ascensor de Queralt, inclòs dintre la concessió de l’Hotel Escola de la Caserna i de Queralt. 2 Atès el que disposa l’article 98 del ROAS dels ens locals, Decret 179/1995. 3 Atès el que disposa l’article 98 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les Administracions publiques i del procediment administratiu comú. DISPOSICIÓ La Junta de govern local ACORDA: Primer .- Establir com a proposta de resolució el següent text, atorgar termini d’audiència de 10 dies hàbils a INBERGATUR, i disposar que en cas que no es presentin al·legacions aquesta proposta de resolució esdevindrà resolució sense la necessitat de cap més tràmit: 1.- Requerir a INBERGATUR les actuacions de reparació de les rodes de contrapès de l’ascensor de Queralt, que han de consistir en aixecar i fixar contrapès, desmuntar grups, porta rodes, treure els que es tenen que vulcanitzar, tornar a muntar provisionalment per poder funcionar temporalment , repara i vulcanitzar rodes, canviar rodaments, tornar aixecar contrapès i muntar tots els conjunts reparats, en el termini d’1 mes. 2.- Comunicar a INBERGATUR que l’incompliment del requeriment faculta a l’Ajuntament a la seva execució subsidiària. 3.- Sotmetre aquests acords a ratificació del ple de la corporació en la propera sessió que es celebri. DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda:


Primer i únic .- Ratificar l’acord de Junta de govern local de data 8 de novembre de 2012 que consta a l’apartat motivació. Deliberacions: El Sr. Alcalde diu que és un requeriment que es va fer a INBERGA TUR, S.L., es va aprovar per Junta de Govern i ara necessita la ratificació del Ple. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per Majoria simple dels membres consistorials presents amb el següent resultat: Vots a favor: 9 CIU, 4 PSC, 3 CUP i 1 PP Vots en contra: --- Abstencions: --- 3.2.2.3. Moció que presenta el grup municipal del P SC per la redacció del Pla Local de Joventut 2013-2016. PROCEDIMENT

PRP2012/2174

MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PSC PER LA REDACCIÓ DEL PLA LOCAL DE JOVENTUT 2013-2016. MOTIVACIÓ La guia principal dels municipis per l’orientació de les polítiques de joventut és el Pla Local de Joventut (PLJ) , on s’analitza detalladament la realitat dels i les joves del municipi i les necessitats i demandes del col·lectiu. De la mateixa manera, es fixen les línies estratègiques que el municipi utilitzarà per duu a terme les polítiques de joventut que s’hagin definit prèviament. En definitiva, un full de ruta clar i més que necessari en un horitzó a curt termini. En l’actualitat la ciutat de Berga no disposa d’aquest full de ruta, és a dir, no disposa d’un Pla Local de Joventut vigent que serveixi per aclarir i definir les línies d’actuació de l’administració local en aquesta matèria. L’últim PLJ en vigència de la ciutat és el del període del 2008-2011 que va ser redactat sota el marc del Pla Nacional de Joventut de Catalunya (PNJCat) aprovat l’any 2000 i amb una vigència de 10 anys, és a dir, fins l’any 2010. La realitat dels i les joves ha canviat, i el marc legal i jurídic en relació aquesta matèria també ha sofert modificacions significatives. Actualment, Catalunya disposa d’un nou Pla Nacional de Joventut (PNJCat), aprovat l’any 2010 i també amb una vigència i horitzó de 10 anys. Un instrument que té com a objectiu principal guià les polítiques de joventut del nostre país durant aquesta dècada. Paral·lelament, Catalunya també disposa d’una Llei de Polítiques de Joventut (LPJ) , aprovada l’any 2010 i que dóna vinculació jurídica al Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2010-2020 (PN JCat) . En aquests dos documents de gran rellevància també es defineix el paper que té el món local, entre ells, els ajuntaments, en l’aplicació de les polítiques de joventut. En concert destaca el desenvolupament del Projecte Territori com a marc que concreta, planifica i articula les accions en polítiques de joventut per part de l’administració local.


DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: 1- L'Ajuntament de Berga redactarà el Pla Local de Joventut 2013-2016 en el primer semestre del proper any. 2- Per la redacció del nou Pla Local de Joventut 2013-2016 s'obrirà un procés participatiu amb l'objectiu d'implicar a tota la joventut de la ciutat. Deliberacions: La Sra. Altarriba del PSC demana es faci la redacció del Pla Local de Joventut pel 2013-2016 en el primer semestre de l’any vinent, així com que s’obri un procés participatiu per implicar a totes les entitats de la Ciutat de joventut i presenta, com a punt de partida, el Pla Horitzons de les Polítiques de Joventut a la Ciutat de Berga 2013-2016. El Sr. Vegas de CIU el troba més aviat un manual de fer Plans Locals de Joventut i que s’oposa al que van aconsellar des de l’Àrea de Joventut com que al grup motor no hi hagués ni l’Alcalde ni el Regidor, només el tècnic i els joves. Informa com han anat fins ara les reunions amb les diferents entitats, que es té presència a les xarxes socials, que el Local de Joves està pendent de finalitzar la segona fase i les activitats que s’han portat a terme. Recalca que el fet de no tenir aprovat el Pla Local de Joventut no vol dir que no es puguin acollir a subvencions. El Sr. Camps de la CUP puntualitza que només s’ha demanat que es redactés un Pla Local de Joventut. El Sr. López del PP diu que es continuï treballant en aquesta línia i que si no es redacta un nou Pla es contacti amb els joves per parlar de l’actual situació. El Sr. Vegas diu que no es neguen a redactar el Pla Local de Joventut, però que primer veu necessari acabar les obres del Local de Joves que també serà seu de l’Oficina Jove de Berga i de la Comarca. La Sra. Altarriba del PSC també diu que només ha demanat que es fes el nou Pla Local de Joventut i en cap cas ha dit que no s’estiguessin fent actuacions. Demana el Pla perquè és una ajuda per dinamitzar les polítiques de joventut i no veu la raó per la qual hagi d’estar acabat el Local de Joves abans de redactar el Pla. El Sr. Alcalde diu que el Regidor de Joventut ha exposat les actuacions de l’anterior legislatura i de l’actual i que l’equip de govern és el primer que vol un nou Pla Local de Joventut. Que el què s’ha intentat és consensuar i unificar esforços entre l’Ajuntament, la Diputació i la Generalitat. Votacions: Sotmesa a votació la moció dalt transcrita, s’aprova per Majoria simple dels membres consistorials presents amb el següent resultat: Vots a favor: 9 CIU, 4 PSC, 3 CUP i 1 PP Vots en contra: --- Abstencions: ---


Propostes de la comissió informativa de servei a le s persones

2. Propostes


2.1.1. SECRETARIA 2.1.1.1. Moció presentada per l'entitat Castellers de Berga per a l'adhesió de l'Ajuntament de Berga al document de la Coordinador a de Colles Castelleres de Catalunya sobre els valors socials i el fet castell er. PROCEDIMENT

PRP2012/2055

MOCIÓ PRESENTADA PER L'ENTITAT CASTELLERS DE BERGA PER A L'ADHESIÓ DE L'AJUNTAMENT DE BERGA AL DOCUMENT DE LA COORDINADORA DE COLLES CASTELLERES DE CATALUNYA SOBRE ELS VALORS SOCIALS I EL FET CASTELLER. MOTIVACIÓ Vist el document de la Coordinadora de colles castelleres de Catalunya sobre els valors socials del fet casteller, que es transcriu a continuació: “ELS VALORS SOCIALS DEL FET CASTELLER

El fet casteller: una tradició amb capacitat d’adaptació

El fet casteller, amb més de dos-cents anys d’història, té el seu origen a Valls i s’ha estès

progressivament arreu del país com a una manifestació festiva més de la cultura popular

catalana d’arrel tradicional. Els castells es construeixen sobre la base de l'esforç i la

coordinació d’un conjunt de persones que d'una manera lliure s'agrupen en diferents

colles, en les quals la cultura, la tradició, la identitat i l'amistat fan de nexe d’unió. El fet

casteller i les colles som el resultat d’una evolució que ens ha permès, tot preservant els

nostres senyals d’identitat, d’adaptar-nos amb èxit a la societat catalana contemporània,

superant al llarg de la història tot tipus d’avatars.

Les colles castelleres som conscients de l’acceptació que el fet casteller té en la societat

catalana, de l’alt grau d’identificació col·lectiva que els castells, convertits en símbol de la

nostra cultura, han assolit i de la responsabilitat que assumim com a conseqüència del seu

reconeixement com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la

UNESCO. En conseqüència, les colles, quan prenguem decisions, també haurem de tenir en

compte els punts de vista d’aquestes persones que s’identifiquen amb el que fem i amb els

valors que representem. D’altra manera, podríem posar en risc, per qüestions

circumstancials, la consideració que tant ens ha costat de guanyar.

Caracterització del fet casteller i dels seus valors

Els castells constitueixen una activitat col·lectiva que es desenvolupa en un espai públic a

través de l’esforç coordinat d’un conjunt de persones organitzades en el si d’una colla

castellera, abillades amb vestits identificadors, les quals enlairen, al so d’una música


tradicional coneguda com el toc de castell, unes construccions humanes de característiques

predeterminades, que requereixen habilitat pràctica i preparació, i que serveixen per

expressar una aspiració col·lectiva materialitzada en un ambient festiu i promouen una

comunió basada en uns sentiments compartits pels castellers i el públic present a

l’actuació.

Les colles castelleres facilitem un tipus de lleure no consumista comú a les manifestacions

de la cultura popular d’arrel tradicional de Catalunya. Pertànyer a una colla castellera

propicia la participació directa i activa en la festa, i ofereix una alternativa a altres

propostes de lleure contemporànies que únicament ofereixen un paper de mers

espectadors/consumidors.

Les colles castellers som obertes i inclusives, i desenvolupem una activitat on tothom és

necessari perquè tothom hi pot aportar alguna cosa sense que es doni cap tipus de

diferenciació per raó de gènere, edat, condició social, raça, origen i creences polítiques i

religioses. Per tot plegat, les colles castelleres constituïm espais de convivència i

comunicació plural i intergeneracional, oferim una oportunitat única per al lleure familiar

i fomentem relacions interpersonals de gran valor formatiu, sobretot per als més petits.

Les colles castellers hem esdevingut espais de solidaritat, cohesió social i integració,

especialment de persones nouvingudes, a les quals oferim la possibilitat de relacionar-se,

comprendre millor els trets propis i els costums de la societat catalana i participar

activament en el manteniment d’una activitat vinculada a la cultura popular i tradicional

del nostre país. D’aquesta manera, l’activitat castellera reforça l’arrelament dels castellers

i dels afeccionats al fet casteller a un país amb unes tradicions i unes maneres de fer

pròpies.

Les colles castelleres fomentem un model associatiu obert, participatiu i democràtic, que es

fonamenta en la lliure pertinença al col·lectiu, la renovació freqüent dels seus components,

la lliure elecció dels seus dirigents, la permanent necessitat del suport col·lectiu a aquests

dirigents per al desenvolupament de la seva acció, la necessitat d’implicació de tot el

col·lectiu per a l’assoliment dels objectius fixats i l’obertura a noves idees i maneres de fer

per facilitar la progressió de les respectives colles. D’aquesta manera, les colles castelleres

tenim la voluntat de reforçar un model democràtic de la nostra societat fonamentat en la

formació de persones compromeses activament en l’avenir col·lectiu.

Les colles castelleres, a través de la convivència i de les fites col·lectives, possibilitem

l’establiment d’un lligam personal de lleialtat i identificació del casteller envers la seva

colla, que va més enllà dels efímers moments de triomf o de crisi, amb la particularitat que

aquests últims són vistos, en la majoria de casos, com una oportunitat per superar-se a

través de la intensificació del treball.

El fet casteller, per la seva pròpia naturalesa, treballa i desenvolupa un ventall amplíssim

de valors, que es fa molt difícil de trobar aplegats en una sola activitat associativa. Entre

aquests valors cal assenyalar:

- el treball en equip, - les relacions interpersonals, - el compromís personal envers la resta del col·lectiu,

- la tolerància i el respecte a la diferència - la solidaritat personal i també col·lectiva, més enllà de l’activitat castellera,

- l’autoestima i la confiança envers els companys,


- la capacitat de comunicar-se,

- la importància de l’esforç personal per assolir un objectiu,

- el treball ben fet, - l’esperit de superació, - la lliure acceptació de la tasca assignada i l’autodisciplina, i - la importància de les fites col·lectives, perquè en els castells no hi ha resultat ni

avaluació individual, i pel fet de ser una activitat on tothom és necessari però ningú és

imprescindible.

En definitiva, les colles castelleres promovem el civisme, principalment perquè fomentem i

posem de manifest un conjunt de valors humans que haurien de ser fonamentals en la

nostra societat. Tots aquests valors tenen un alt contingut pedagògic, especialment per a la

canalla, ja que els més petits es troben en un moment clau per a la seva formació com a

persones i com a ciutadans. Així doncs, considerem que l’activitat castellera és un bon

exemple dels resultats positius que té l’aplicació pràctica de molts d’aquests valors no

només per aquells que hi participem activament, sinó per a tothom que té l’oportunitat de

veure i de conèixer el treball que desenvolupem.

Les colles castelleres ens comprometem amb els nostres castellers i la nostra societat

Les colles castelleres estem compromeses amb els nostres castellers, no tan sols vetllant per

l’observança dels valors que ens són propis, sinó també adoptant i cercant continuadament

mesures per a la millora de la seguretat activa i passiva que minimitzin el risc de l’activitat

castellera.

Les colles castelleres estem decidides a mantenir i a desenvolupar els vincles

d’identificació amb el municipi o el barri on ens trobem arrelades, portant amb orgull i

responsabilitat el seu nom, projectant la seva imatge i el seu caràcter arreu, dinamitzant el

teixit social i associatiu del seu entorn, i integrant-nos en la seva tradició festiva.

Les colles castelleres, conscients que la rivalitat és una realitat que ha contribuït al

desenvolupament del fet casteller, manifestem també que això no ha de ser un obstacle

perquè les nostres relacions es regeixin pels principis del respecte mutu, la cordialitat, la

solidaritat i la cooperació. Amb l’objectiu de mantenir la bona imatge del fet casteller i de

continuar preservant aquesta tradició, les colles castelleres ens comprometem a seguir

col·laborant a nivell institucional en totes aquelles qüestions que són d’interès comú.

Les colles castelleres considerem necessari mantenir i potenciar una bona entesa i

col·laboració amb el conjunt d’agrupacions que treballen en l’àmbit de la cultura popular i

tradicional catalana, de manera que permeti potenciar-nos mútuament en el marc de la

festa i enfortir el conjunt de les manifestacions que formen aquesta realitat.

Les colles castelleres, conscients que els castells ja no són patrimoni exclusiu de les colles,

sinó que són símbol del país i aglutinadors de tota una sèrie de valors universals

reconeguts per l’UNESCO, declarem la nostra voluntat inequívoca de seguir treballant

responsablement de manera individual i col·lectiva en el manteniment i desenvolupament

d’aquesta manifestació de la nostra cultura popular d’arrel tradicional, així com dels

valors propis que la sustenten i del seu caràcter simbòlic:

- adoptant les decisions necessàries per garantir el respecte i el desenvolupament dels

valors propis del fet casteller;


- difonent la seva realitat i la seva història, els valors que atresoren i els trets específics que fan dels castells una activitat singular i diferenciada;

- assajant de manera metòdica i rigorosa, i adoptant en tot moment les decisions que

permetin garantir la seguretat dels nostres castellers; és a dir, reflectint el tarannà

responsable i assenyat del fet casteller;

- estant oberts a aquelles innovacions que permetin reforçar i desenvolupar l’activitat

castellera, vetllant en tot moment per la preservació dels valors abans esmentats;

- procurant adaptar les nostres actuacions als hàbits del públic i a les singularitats de les diferents festes;

- reafirmant el compromís d’actuació conjunta de les colles en la recerca i l’adopció de

mesures en matèria de seguretat;

- garantint l’amateurisme del casteller;

- assegurant el manteniment de les colles amb una gestió responsable i sostenible; cercant

fórmules de finançament que no ofereixin una imatge mercantil de les colles, que no

desvirtuïn el caràcter simbòlic del fet casteller i que no afectin la seva participació en

les activitats festives tradicionals que li són pròpies;

- oferint una imatge de col·lectiu cohesionat, que treballa conjuntament en la defensa del

valor simbòlic del fet casteller i en el manteniment d’aquesta manifestació.

(Document aprovat per l’assemblea de la CCCC el 24 de març de 2012)” Vistos els valors que allí fomenten, i que són els volguts per a la nostra societat, com el treball col·lectiu i la cooperació, el respecte mutu, la cohesió i integració social, la solidaritat, el compromís, i l'esperit de superació, entre d'altres. Considerant el recent reconeixement dels castells com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO. Considerant, doncs, la necessitat de garantir la continuïtat d'una activitat cultural i de lleure no consumista com és l'activitat castellera que, a més de potenciar mundialment el nostre patrimoni i cultura, ens aporta uns valors que són ben rebuts per a la ciutadania catalana. Vist el compromís de treball que exposen les colles castelleres i la necessitat de garantir-lo a través d'un recolzament i compromís institucional. DISPOSICIÓ El ple municipal acorda, Únic .- L'adhesió al document de la Coordinadora de colles castelleres de Catalunya sobre els valors socials del fet casteller. Deliberacions: Defensa la moció en representació de l’entitat el Sr. Xavier Torrabadella i Boixader. Celebra l’oportunitat que tenen les entitats de participar en els Plens. Diu que el document, que no llegirà íntegrament perquè tots els Regidors en tenen un exemplar, es va aprovar per l’Assemblea Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya el març de 2012 i fa referència al valor social que té el fet casteller. Va ser fruït d’un procés de totes les colles que hi havia en aquell moment i parla del treball en equip, les relacions interpersonals, la tolerància respecte a la diferència, l’esperit de


superació, etc. Una sèrie de valors pels quals la UNESCO els va declarar Patrimoni de la Humanitat el novembre del 2010. El que pretenen és el compromís i recolzament de l’Ajuntament respecte a la Colla Castellera de Berga i el món casteller en general. Són una colla castellera de recent creació però conscients que tenen una solidesa de gent i de projecte que assegura de tenir castells per molts anys a la Comarca. Amb l’adhesió de l’Ajuntament esperen el reconeixement oficial cap els Castellers de Berga i als castells en general. El Sr. Ribera de la CUP aprofita l’ocasió com a grup de la CUP i en nom també de l’esquerra independentista de saludar a la Colla de Berga i esperen que el suport no només sigui moral sinó també material en un futur. Votacions: Sotmesa a votació la moció dalt transcrita, s’aprova per Majoria simple dels membres consistorials presents amb el següent resultat: Vots a favor: 9 CIU, 4 PSC, 3 CUP i 1 PP Vots en contra: --- Abstencions: ---

Part de Control

4. Part de control

4.1 Donació de compte de les disposicions de l’alca lde i de la Junta de Govern Local adoptades des de la darrera sessió ordinària.

4.1.1 Decrets de l’alcaldia: del 1031/2012 a 1068/2 012. El ple es dóna per assabentat. 4.1.2 Juntes de Govern Local: de la 36/2012, de 27 de setembre de 2012, a la

39/2012, de 18 d’octubre de 2012. El ple es dóna per assabentat.

4.2 Precs i preguntes. Grup Municipal de la CUP:

1. En relació al ple monogràfic de pressupostos d’a cord amb l’art. 164 ROM. Demana per què encara no s’ha celebrat el Ple de caràcter extraordinari i monogràfic que preveu el ROM per aprovar el Pressupost General de l’Ajuntament abans del 15 d’octubre. El Sr. Alcalde li contesta que ha sigut degut a la feinada dels Serveis Econòmics durant l’últim mig any i que se celebrarà abans del Ple ordinari de Nadal i espera que tinguin la documentació amb la deguda antelació.

2. Sobre el certificat de comptes de l’Ajuntament a data 31 de desembre de 2011.


Diu que no ha rebut els certificats bancaris que van demanar per instància el 15 d’octubre passat i reclamen una explicació a l’equip de govern: perquè tenint tants diners al banc no es pagava a proveïdors? El Sr. Alcalde respon que aquest debat ja el van tenir al Ple anterior i com que havent-li respost i no havent-ho entès, si li torna a explicar és possible que torni a no entendre-ho, diu que tant ell, com la Regidora d’Hisenda, com l’Interventor, com l’Assessor Econòmic i el Secretari estan a la seva disposició per mantenir una reunió i explicar-li tots plegats. Diu que l’Interventor ja li va dir que estaven a l’espera de rebre aquests certificats, li va explicar el motiu pel qual no els tenien i tan bon punt en disposin els hi farà arribar.

3. En relació al projecte de vial del càmping no pr esentat a l’Ajuntament. Hores d’ara no ha arribat el projecte de cessió del vial del càmping. S’està complint una il·legalitat ja que es van bonificar unes obres a condició que prèviament s’entregués el projecte de cessió de vial, aquest l’ha de fer la mateixa empresa i l’Ajuntament l’ha de validar, llavors és quan es pot procedir a la bonificació i aquí s’ha fet al revés. L’Alcalde respon que ells també volen que s’acompleixi la llei, que se’ls hi ha reclamat i que quan arribi se li notificarà.

4. En relació a la Junta de Govern Local de data 4. 10.2012 canvi Diputació sobre la xarxa de consum. Demana com es portarà a terme el conveni signat amb la Diputació pel qual s’adhereixen a la Xarxa Local de Consum on l’Ajuntament es compromet a proporcionar els recursos suficients així com la formació tècnica de personal per garantir a la ciutadania un servei d’atenció a les persones consumidores propi o gestionat mitjançant la col·laboració directe de la Diputació. El Sr. Alcalde diu que el que es demana és algun tècnic format en aquest aspecte, que al ser cap de Comarca aquest servei és obligat i està finançat per una subvenció de la Diputació.

5. En relació a l’acord de la Junta de Govern local de data 4.10.2012 sobre l’aprovació de la primera certificació del casino i l’informe sobre el retard en les obres. Demana si ja es disposa de l’informe que es va requerir a la direcció d’obra justificant el motiu del retard de les obres del Casino i si poden explicar el seu contingut. El Sr. Guiu de CIU diu que no el tenen i quan arribi ja els hi notificaran. El Sr. Alcalde contesta que la pregunta hauria d’haver sigut pel Regidor d’Obres i Serveis, que ja es disposa d’aquest informe, que hi ha un planning de la nova reestructuració i l’hi faran arribar.


6. En relació a l’acord de la Junta de Govern Local de data 18.10.2012 en relació al conveni amb l’arxiu comarcal del bergued à per tal que faci les funcions d’arxiu de l’Ajuntament de Berga. Demana com es farà la dotació de personal a l’Arxiu segons conveni signat entre la Conselleria de Cultura i el Consell Comarcal del Berguedà perquè l’Arxiu Comarcal del Berguedà exerceixi també la funció de l’Arxiu de Berga. El Sr. Alcalde respon que s’està treballant en que una persona d’aquest Ajuntament pugui ser destinada a l’Arxiu.

7. Prec novament en relació a la cessió del registr e d’entrades i sortides de l’Ajuntament. Reclamen el registre d’entrades i sortides, cosa que han estat fent des del primer Ple de la legislatura.

El Sr. Alcalde respon que aviat el tindran.

8. I en relació a la moció del juliol de 2012, sobr e els aliments dels

supermercats i grans superfícies i comerciants de B erga. Demanen a la Regidora de Serveis Socials expliqui com han anat les reunions sobre la recuperació d’aliments en bon estat dels supermercats, moció que es va aprovar el juliol passat. La Regidora explica que es va convocar tots els supermercats, petits i grans, la Unió de Botiguers i Comerciants i la Panificadora. Van assistir-hi un supermercat gran i dos de petits. Posteriorment es va afegir PABEVSA que col·laborarà amb l’excedent de pa. Els participants ja treballaven en el repartiment d’aliments i continuaran col·laborant amb nosaltres en campanyes puntuals. No va haver-hi massa resposta de la resta de grans superfícies. La Sra. Guijarro demana que especifiqui qui col·labora i qui no. La Regidora diu que Carrefour, Supermercat Pedret, Petit Preu i PABEVSA, tot i que Caprabo col·labora recollint aliments per donar-los a la taula d’aliments.

DECLARACIÓ DE FE PUBLICA Antoni Pérez i Zúñiga, secretari de l’Ajuntament de Berga, certifico que el seu contingut íntegre plasma el desenvolupament de la sessió plenària corresponent. I, perquè així consti, estenc aquesta acta, el contingut de la qual certifico, corresponent a la sessió plenària Ordinari del dia 8 de novembre de 2012, amb el vistiplau de l'alcalde, Juli Gendrau i Farguell.

L’alcalde, El secretari,

ESBORRANY D’ACTA ÒRGAN IDENTIFICACIÓ DE LA …...ordenances fiscals per a l’exercici 2013 ja...

Documents

Transcript of ESBORRANY D’ACTA ÒRGAN IDENTIFICACIÓ DE LA …...ordenances fiscals per a l’exercici 2013 ja...