Aula

Es presenta la nova farmàciai el nou laboratori clínic

6 A cel obert 8 A cel obertLa FPHAG, entre elsmillors hospitalsgenerals de l'Estatespanyol

12 article mèdicUn munt devivències al Senegalrelatades pelresident Iñaki Alegria

L'Hospital Mèdic de Dia compleix elsseus primers deu anys de servei

Revista de l'Hospital General de Granollers Núm. 69 - Maig'12

Es premia unprograma d'atencióals malalts crònicsimpulsat per la FPHAG

sumari

l'entrevista

Bel Olid, escriptora,traductora i professora

taulell

DE BAT A BAT. Revista de l'Hospital General de Granollers. Edició: Fundació Hospital-Asil deGranollers. Av. Francesc Ribas, s/n. Tel 93 842 50 00. Director: Rafael Lledó. Consell de redacció:Anna Padrós Mercade, Marta Felip Saborit, Mercè Guillamet Bosch, Mònica Botta Santasuana,Mònica Ribell Bachs, Marina Molins Viaplana, Francesc Xavier Subirana, Victoria RemediosRoman, Àgata Franco Carrera i Teresa Riu Alborna. Disseny, maquetació i impressió: EdicionsGargot. Etiquetatge i embossament: Residents del Centre Geriàtric.

Un munt d'experiènciesd'una estada al Senegal

Ofertes, descomptes iavantatges per alstreballadors de l'Hospital

3

12

13

editorial

a cel obert

6 El Dr. Joan Padrós,premiat pel Col·legi deMetges

L'Hospital participa en unprojecte de recerca anivell europeu

L'Associació d'Amics deJordi Vinardell, solidarisamb l'Hospital

Avedis Donabedian dónaa l'Hospital el premi al'excel·lència en qualitat

la columna

Entenent la demència16

7

Mirant enrere per anarendavant

Malgrat l’actual conjunturaeconòmica plena de notíciespessimistes que no s'acabend’esvair, voldria remarcar aquellsaspectes que fan del nostrehospital un motiu d'orgull perals que hi treballem.

Dos anys després de la mevaincorporació, els professionalsno han deixat de treballarintensament per millorar laqualitat, l'eficiència i ho han fetafrontant les dificultats senseembuts, encarant els objectiusque inicialment semblavenirreals per impossibles. Avui,després d'aquesta travessad'ajustos, acords, esforços,podem dir amb tot l'orgull queel nostre hospital segueixtreballant amb uns alts nivellsde qualitat gràcies al vostrecompromís.

Entre algun dels reptes assolitspodríem destacar la millora enl ’ e f i c i è n c i a d e l p r o c é sd’hospital ització mèdic iquirúrgic, el sobreesforç de totsels professionals implicats aurgències pel PIUC que hempatit, l ’avançament en lacoordinació amb primària, en laconsolidació dels sistemesd’informació, en l’ambulatorit-zació dels processos de crònicsi el treball als hospitals de dia.Fins i tot hem pogut introduirnoves tècniques quirúrgiques.Cal remarcar la difícil tasca enl’engranatge dels quiròfans i elprocés del postoperatoriimmediat. El suport necessaride la UCI tant a quiròfans com aurgències. L’assoliment delso b j e c t i u s d e f a r m à c i a ,l’adequació en les proves delaboratori, radiologia. L’esforçde les especialitats que presten

servei a altres centres.

Aquest any haurem d'augmen-tar l 'act ivitat quirúrgica,consolidar el model de crònicsa tot l'àmbit mèdic i sociosanitaride la mà de primària, i hohaurem de fer tot mantenint elsesforços d'eficiència. Tambéhaurem d'avançar en lainformatització de la històriaclínica, així com de la prescripcióper anar a la recepta electrònica.

Des de la direcció mèdica hempogut treballar en la junta decaps de serveis, les juntesd'àmbits, els grups de processosi els grups de participació i demillora. Hem rebut els vostresinputs quan hem vingut a lesvostres sessions de servei. Peròel camí ha de continuar, i ambtota la intensitat que requereixel moment. És per això que usvull encoratjar a no defallir,perquè la nostra força com agrup és molt gran. Sense lesvostres crítiques no podremmillorar. Sense que us feuvostres els objectius de lainstitució no es podran assolir.

El meu reconeixement va mésenllà de la pròpia tascaprofessional, del coneixementque demostreu cada dia. El meureconeixement vol remarcartambé aquell gest, aquells o m r i u r e q u e e n t r e e l sprofessionals o amb els pacientsens recorden que la nostra tascaés una de les tasques mésboniques que hi ha al món. Avuiestem orgullosos de la nostrafeina, avui estem orgullosos delsnostres professionals.

Dra. Pilar SauraDirectora mèdica de l'HGG

article mèdic

calaix

Mots encreuats15

9

el tema

10 anys de l'HospitalMèdic de Dia

5

10

aula

Debat sobre la seguretatclínica dels pacients

11

Bel Olid (Mataró, 1977) és escriptora, traductora i professora de didàctica de la llengua a la Universitat Autònoma deBarcelona des de l’any 2005. Ha col·laborat en diversos diaris i revistes i ha guanyat diversos premis com el Qwerty (2009)al millor llibre infantil amb el conte Crida ben fort, Estela!, el premi Rovelló (2010) amb l’assaig Les heroïnes contraataquen:models literaris contra l’universal masculí a la literatura infantil i juvenil, el premi Documenta (2010) amb la novel·la Unaterra solitària i el flamant Roc Boronat amb La mala reputació.

3

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

Bel, per què traductora?Vaig tenir la sort a l’institut de poderescollir una assignatura trimestralde traducció, en vaig fer un tastet iem va agradar molt aquesta feina.M’agrada molt la literatura im’agrada escriure; la traducció empermetia fer les dues coses iguanyar-m’hi la vida.

Ara en el cinema s’estan po-tenciant les versions originals pertal d’apreciar l’actuació delsactors i les actrius de maneraglobal. Creus que podria ser queles persones que traduïu llibresresteu en part la genialitat delsescriptors?Bé, jo sobretot el que tradueixo sónsubtítols per a cinema, de fetm’encanta la versió original i no veigpel·lícules doblades. En tot cas, undels meus escriptors preferits, perexemple, és Murakami, però jo noparlo japonès. El temps que hauriad’invertir per llegir-lo en versióoriginal, m’hi podria morir, en canvihi ha un senyor que es diu AlbertNolla que fa unes traduccionsesplèndides i, per tant, jo puc gaudirde Murakami a través d’aquesttraductor. És clar que hi ha traduc-tors que fan millor la seva feina qued’altres, però els traductors bonssón la meva porta d’accés a lesliteratures de llengües que no parlo.L’alternativa seria no llegir res encap llengua que no conegui i impli-caria perdre’m grans obres d’art ino poder tenir una cultura com-partida amb gent d’altres indrets.

Quin llibre t’han regalat aquestSant Jordi? Te n’has regalat alguntu mateixa?Jo me’n regalo cada setmana. PerSant Jordi m’han regalat El ruletista,de Mircea Cartarescu, que m’hafascinat. Pels volts de Sant Jordin’han caigut d’altres, com Vetlla,que em va regalar el mateix JordiLlavina, i un amic em va regalar Eltalent, de Jordi Nopca.

Si poguessis escriure sobre unpersonatge històric, de qui hofaries?No ho sé, els personatges històricsimportants em semblen poc

atractius per a la meva creació,perquè la feina de documentaciósegurament mataria el plaerd’escriure. M’interessen més elspersonatges petits, els anònims.

Dels teus treballs es traspua uninterès per l’educació infantil,d’on surt aquesta motivació?Bé, hi ha aquesta dita en anglès, quediu “la mà que mou el bressol és laque mou el món”, i de fet crec quel’educació és molt important. D’altrabanda, des que tinc fills m’ho miroamb altres ulls, amb ulls de mare, iaixò s’ha anat filtrant a la meva vidaprofessional, empenyent-me aintegrar-me en un grup de recercaen literatura infantil i a tenir els ullsmés oberts.

I publiques Crida ben fort, Estela,un conte que de manera valentas’endinsa en un tema difícil comés el de l’abús a menors. Comcreus que ens pot ajudar aquestllibre?Jo crec que el millor que pot feraquest llibre és de pont, d’excusaper parlar amb els nens d’un delicteque pateixen els menors, però queno s’acostuma a parlar amb ells. Emsembla absurd que no es parli decom es poden protegir. El quebusca el llibre és donar eines alsnens i fer de pont entre grans ipetits per parlar d’un tema difícil.

No deixes l’interès per la literaturainfantil ni, si m’ho permets, la tevavessant reivindicativa, i cuines unassaig titulat Les heroïnes contra-ataquen, premi Rovelló 2010.Sobre què versa aquest estudi?Bé, el subtítol és Models literariscontra l’universal masculí. A lasocietat la visió masculina es prencom si fos neutra, i en canvi lamirada femenina es pren comnomés pròpia de les dones. És unareflexió que vol posar l’accent sobreaquest fet, que penso que no éscert, i que jo puc compartir coses oem puc sentir representada per lamanera de pensar de personesadscrites al meu o a un altre gènere.I tornant a la rellevància de l’edu-cació, crec important que els homeses puguin sentir representats per

dones, ja que a diferència d’aques-tes, als homes els costa identificar-se, respectar i admirar els personat-ges femenins. La idea és que si desde petits poden llegir literatura dequalitat protagonitzada per neneso per dones, que els faci pensar,que els remogui alguna cosa, aixòels pugui fer més fàcil d’adultsidentificar-se amb dones i potseraixí l’abisme entre homes i donessigui més fàcil de cobrir.

En el llibre parles del masculígenèric, però com traduiries,perquè l’entenguéssim, la frase“parlem en femení genèric”?El masculí genèric és una convencióque es va imposar perquè els queescrivien eren els homes i per alshomes. Així, quan jo dic “els nenssón guapos”, tant nenes com nenss’hi poden sentir identificats, peròsi dic “les nenes són guapes”, elsnens mascles diran “no, això no vaamb mi”. No tinc res en contra delmasculí genèric i de fet l’utilitzoamb normalitat, però com aconvenció ens la podríem saltar. Defet jo faig classes de traducció i demagisteri, i la majoria dels meusalumnes són dones i no em sentocòmoda dient “ei nois!”. Per tant, aprincipi de curs arribem a laconvenció que farem servir elfemení genèric i que això englobaràa totes les persones integrants delgrup. Les convencions estan fetesperquè ens entenguem, no hauriende servir per oprimir-nos.

A què fa referència el tòpic quecomentes en el llibre de “larepressió de la dona per la dona”?Hi ha una mica la idea que l’educaciódels fills depèn de les mares, i pertant que el masclisme es perpetuïés culpa d’elles. Això ja pressuposaque els pares no tenen res a veureamb l’educació dels fills. Jo rebut-jaria aquesta idea perquè si duespersones s’han posat d’acord pertenir una personeta, no té sentitque una d’elles no tingui responsa-bilitat sobre la seva educació. Peròés cert que hi ha un col·lectiu dedones que perpetuen el masclismeigual que un col·lectiu d’homes que

Entrevista a la Bel Olid, escriptora, traductora i professora de didàctica de la llengua

l'entrevista

"El que a mi em fa feliç és escriureel que em dóna la gana"

(passa a la pàgina següent)

4

de abat

l'entrevista

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

perpetuen el masclisme i ladiscriminació. El que em semblaimportant és que el masclisme nonomés discrimina les dones sinótambé els homes, marcant-los unespautes tancades en les quals moltsd’ells no se senten còmodes.

En el llibre analitzes set contesinfantils, protagonitzats per laCecília, la Clara, la Matilda, etc. Perquè ens recomanes aquesteslectures en comptes d’altrescontes?Recomano aquests llibres perquèacompleixen uns mínims de qualitatliterària. Buscava protagonistes ambpersonatges femenins no tan buitsni tan estereotipats com els quepoblen la literatura més comercialque inunda els mercats.

Si ens fixem en la figura paternade les protagonistes, en 6 dels 7contes el pare és absent, és morto es mor aviat, no té temps perals fills o és un maldestre. Noestem anant cap a l’altre extrem?En molts contes infantils els adultstenen una aparició funcional, quancal que aparegui un adult. Jo nom’ho havia mirat des d’aquest puntde vista que planteges, però perexemple a Coraline, ni el pare ni lamare no tenen temps per a la nena;a Matilda, tant el pare com la maresón un desastre; a Pippi la marehavia desaparegut i només haviaconegut el pare que va morir méstard; a Clara el pare és moltrepressor i la mare li segueix el joc;a Cecília i el drac hi ha pare i mare.Així doncs, jo no crec que sigui enperjudici dels homes, sinó més aviatmostra adults que no estan fent elque han de fer. Per tant, crec queno acabes de tenir raó del tot.

Què recomanaries als pares i a lesmestres de primària i secundàriaa l’hora d’escollir lectures per als

seus alumnes?Hi ha una cosa que dic a Heroïnes...que em sembla important: que norecomanis res que tu no llegiries, sia la pàgina tres ja penses que és unrotllo, no ho facis llegir al teu fill oals teus alumnes. Això comporta unproblema i és que has de llegir, i notots els mestres llegeixen. Llavorss’han de refiar d’altra gent, que potoferir consells des del punt de vistade la qualitat (com poden ser lesrecomanacions de Rosa Sensat, deles revistes especialitzades i delsacadèmics que estudien la literaturainfantil) i d’altres que potser aconse-llen amb criteris comercials o d’inte-ressos econòmics, com poden serels venedors de les editorials.

Per fi decideixes fer el salt a laliteratura per a adults i en pocsdies pareixes una obra tituladaUna terra solitària, que rep elpremi Documenta 2010. Podemdir que tot el que escrius esconverteix en un èxit?M’agradaria molt que fos així, peròla veritat és que exageres. Escricmolt i sempre he escrit contes pera adults, però fins ara no publicava.Ha arribat un moment en què m’hasemblat que podia compartir partde les coses que escric i altra gent,com els jurat dels premis i leseditorials, m’han fet costat. Aquestha estat el cas d'Una terra solitària idel recull de contes que es titularàLa mala reputació i editarà Proa.

En el llibre poses en un mateix sactres dones de tres generacionsdiferents, amb canvis culturals,vivencials i futurs diferents. Comes pot gestionar aquesta barrejasense que la gent es perdi durantla lectura?Hi ha tres narradors focalitzatsnomés en dos personatges, l’àvia ila filla. El que vaig fer és endreçar-ho, és a dir, que els narradorssempre apareguessin en el mateix

ordre. Primer sempre hi ha lahistòria de la Maria quan era petita,després la història de l’àvia i despréssempre hi ha la història de la Mariaquan és gran. Això ho repeteixodurant tota la novel·la. D’altrabanda, buscava estils narratiusdiferents, un en primera persona,un en tercera persona amb unnarrador focalitzat, i un últimnarrador que escriu en segonapersona com si li estigués parlant aalgú. Tot això ajuda al lector a noperdre’s, espero...

I aquest any et guardonen amb laXIV edició del prestigiós premiRoc Boronat de literatura encatalà, amb La mala reputació.Quan es publicarà? Ens en potsfer cinc cèntims?Teòricament hauria de sortir el 4d’octubre, que és el dia del meuaniversari. El llibre és un recull detretze contes que tenen com a fonscomú la violència i la sexualitat coma manera de relacionar-se i com amotor vital. Explora la banda mésfosca de les persones.

Utilitzes una prosa directa,assertiva, decidida, desacom-plexada i, si ens ho permets, unamica polèmica. És aquest el secretdel teu èxit?Això de l’èxit t’ho estàs inventanttu, eh? Estic molt contenta perquèhi ha un cert reconeixement, peròno és un superèxit, no sóc la MartaRojals ni molt menys! El que a miem fa feliç és escriure el que emdóna la gana i, per sort, resulta quehi ha gent a qui li interessa.

Què és el que t’atrau actualment,en quina direcció miren les tevesinquietuds?Estic escrivint més contes per agrans i també m’interessa el públicinfantil, de fet fa poc que he acabatun conte sobre la migració. Javeurem què en faig.

(ve de la pàgina anterior)

la contra preguntes curtes respostes breus

Plat preferit: uf!, no en tinc, depèn del dia.

Platja o muntanya: aquí sí, platja.

Primavera, estiu, tardor, hivern: etcètera, ha, ha!Jo sóc de caloreta, més aviat primavera-estiu. Latardor m’agrada per les fulles i l’hivern l’eliminaria.

Traductora, professora o escriptora: si ho puc tenirtot, per què he de triar?

Una afició: llegir.

Esport: la natació, que és l’esport dels que no ensagrada fer esport.

Un conte: uhm! Qualsevol de Cortázar.

Un llibre: podent-los tenir tots, per què he de triar?

Què detestes?: els pèsols congelats.

I finalment, si fossis un home, què en pensariesde la Bel Olid?: ha ha! Depèn de quina mena d’homefos...

5

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

el tema

El 2011 va fer 10 anys que es vaobrir l’Hospital de Dia Mèdic del’Hospital General de Granollers.Per aquest motiu, els professio-nals del servei van organitzar unatrobada festiva amb els seuspacients, el passat 26 de novem-bre, per així poder commemorari compartir amb ells aquest dia tanespecial. Durant la celebració esva presentar el llibre Cuinant lavida, fet amb receptes de cuinafacilitades pels malalts que hanassistit al servei en el darrer any.

Fins a la creació de l’Hospital deDia Mèdic els pacients haviend’ingressar per fer tractamentsendovenosos que duravenpoques hores o acudir a urgènciesper rebre transfusions o altresprocediments. L’obertura del’Hospital de Dia Mèdic vacomptar, des del seu inici, ambuna gran acceptació per part delspacients, ja que els permetiaseguir amb els seus tractamentssense haver d’ingressar i, per tant,sense alterar excessivament laseva rutina diària. Paral·lelament,aquest procediment disminuïa elsriscos associats a un ingrés, compodrien ser les infeccions noso-comials.

Posteriorment a l’obertura delservei també es va crear unaconsulta “ràpida” per poder fer elseguiment dels pacients atesos aurgències, dels derivats des del’Atenció Primària o després d’uningrés a l ’hospital . Es vacomprovar que els pacients ambpatologies agudes i, sobretot, elsque patien més d’una malaltiapresentaven recaigudes freqüentsi que amb un seguiment mésproper aquest grup de pacientsmillorava considerablement laseva qualitat de vida. En aquestalínia ara fa un any es va crear unprograma d’atenció al pacientpluripatològic reingressador.

L’Hospital de Dia Mèdic va fer unsalt qualitatiu amb l’obertura deldispositiu en els nous espais del’edifici de consultes externes.Aquesta nova ocupació ha milloratl’atenció dels malalts en molts

L'Hospital de Dia Mèdic de l'HGGcelebra el seu desè aniversari

sentits, com poden ser el confort,la lluminositat i comptar ambespais més amplis per a ells i elsseus acompanyants.

El dispositiu rep una mitjana de26 pacients al dia, 12 dels qualsreben tractament, i la resta noméssón visites. La durada mitjana delstractaments és de 2 a 3 hores, toti que hi ha pacients que enrequereixen una hora i d’altress’allarguen fins a cinc hores.S’atenen pacients de moltesespecialitats, com malalties

Un moment de la trobada festiva que es va fer entre professionals i pacients el 26 de novembre passat

v a s c u l a r s , n e u r o l ò g i q u e s ,digestives, reumatològiques,pneumòlogiques i, fins i tot,pediàtriques, fet que comportaque siguin molts els professionalsque directament o indirecta estanimplicats en el servei. Aquestsrealitzen una tasca multidis-ciplinar amb un gran treball enequip. El futur del servei està aseguir donant suport al pacienten l’àmbit ambulatori, obrintnoves línies i ampliant els lligamsamb l’atenció primària i l’atencióespecialitzada.

Algunes de les membres de l'equip de professionals que treballen a l'Hospital de Dia Mèdic de l'HGG

6

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

a cel obert

Es premia un programa d'atenció alsmalalts crònics impulsat per l'Hospital

El Dr. Joan Padrós rep el Premia l'Excel·lència Professional queatorga el Col·legi de Metges

L’equip de professionals del Serveide Medicina Interna de l’Hospitalformat per M. Segura Parra, M. VilaVill-Llovera, A. Soler Sendra, G.Pérez Giménez, I. Vidal Castell, C.Alfonso González i E. LlarguésRocabruna, ha obtingut beca enel IV Congrés Estatal d’AtencióSanitària al Pacient Crònic que esva celebrar a Alacant els dies 8, 9i 10 de març.

Aquesta trobada organitzada perla Societat Espanyola de MedicinaInterna i la Societat Espanyola deMedicina de Família i Comunitària

El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) ha atorgat al Dr. JoanPadrós i Bou, metge adjunt consultor del Servei de Medicina Internade l’Hospital General de Granollers, el premi a l’Excel·lència Professionalen reconeixement a la seva dedicació a la bioètica i a la creació delComitè d’Ètica Assistencial a la Fundació Hospital Asil de Granollers.

El COMB concedeix aquests premis, des de l’any 2004, als metges quehan destacat durant l’any per la seva excel·lència, pel seu recorregutprofessional, honestedat, compromís, altruisme i integritat. S’atorguenen els àmbits de medicina hospitalària, atenció primària, salut públicai mental, atenció sociosanitària, recerca biomèdica, educació mèdicai humanitats mèdiques.

va reunir experts de tot l'Estatamb l’objectiu de debatre novesestratègies i intercanviarexperiències per tal de donarresposta als reptes que plantegenles malalties cròniques.

En els darrers anys les malaltiescròniques com la insuficiènciacardíaca, la malaltia pulmonarobstructiva crònica, la diabetis ola hipertensió han passat a ser laprimera causa de demanda d’a-tenció al sistema sanitari, en bonapart a causa de l’envelliment pro-gressiu de la població, constituintla principal partida de despesa.

Davant d'aquest repte s’ha fetnecessari crear models d’atencióque s’adaptin a les necessitatsreals d’aquests pacients d’unaforma més eficient, canviantl’estructura sanitària actual, unsistema dissenyat als anys 60 quees va crear per donar resposta ales malalties agudes. Aquest noumodel implica un esforç decoordinació entre diferents nivellsassistencials. D’aquesta maneraes pot actuar de forma proactivai planificada en base a l’estabilitatde la malaltia i de forma ràpida ieficaç quan es produeixen lesdescompensacions. En aquestcontext, el març del 2008 es vapromoure al Vallès Oriental unPrograma de Malaltia Crònica queproposa definir la cartera deser veis per opt imitzar la

coordinació entre els diferentsnivells assistencials, apostar pelssistemes d’informació com a einade comunicació, compartirprotocols i donar suport alprograma en l’educació sanitària.

El treball presentat pels professio-nals de l’Hospital al Congrés, ambel títol Gestión clínica del pacientepluripatológico. Experiencia en el“Case manegement”, exposa lacreació d’un programa d’atencióambulatòria liderat per unainfermera i un facultatiu queconsisteix a treballar de formaproactiva amb els pacients quepateixen pluripatologies, establintobjectius individuals centrats enl’atenció personalitzada i enl’educació sanitària (informaciósobre les malalties, hàbits de salut,adherència al tractament idetecció precoç de símptomes),tot donant resposta a les sevesnecessitats. A més, els pacientsdisposen de contacte telefònicper fer consultes i concertarvisites preferents en cas dedescompensació. La implantaciód’aquest programa també haimplicat una reducció delsrecursos assistencials, ja que hapermès baixar de forma moltimportant les visites a urgènciesen un 72%, els ingressos des delservei d’urgències (en un 67,7%),els ingressos hospitalaris (en un48,7%) i les estades hospitalàries(un 57 %).

Els professionals del Servei de Medicina Interna que van rebre el premi

7

de abat

a cel obert

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

L'Hospital participa per primer cop en unprojecte de recerca a nivell europeuEl passat 1 d’abril es va donar eltret de sortida del projecteeuropeu “Integrated preventionand Detection sOlutioNs Tailoredto the population and Risk Factorsassociated with FALLs “ (I-DONT-FALL). Es tracta d’un projectemultidisciplinar de l’àmbit de ladependència lligada o no al’envelliment que té com aobjectiu el disseny d’una eina queserveix per evitar caigudes tanten gent gran amb demènciamoderada com en gent jove ambproblemes motrius, mitjançantl’ús de les Tecnologies de laInformació i la Telecomunicació(TIC).

Aquesta proposta englobadiferents línies de recerca de laFundació Privada Hospital Asil deGranollers: hi participen elsserveis i unitats de psiquiatria,neurologia, geriatria, neuropsi-cologia i fisioteràpia. El projecteestà liderat pel Dr. Emilio Rojocom a investigador principal i laDra. Diana Navarro com a direc-tora de projecte.

Els enginyers de la UPC del grupK n o w l e d g e E n g i n e e r i n g &Machine Learning Group (KEMLG),dirigit pel Dr. Ulises Cortés, vanvisitar l’Hospital per potenciar elconeixement del projecte entreels diferents equips i poder

començar a treballar-hi. En aquestsentit, van presentar diferentsaparells que han desenvolupatper ajudar les persones ambproblemes de mobilitat a preveniri detectar les caigudes. Durant lavisita es van mostrar i poder veurede prop els dispositius i l'ús de lesTIC en el nostre context assisten-cial.

Aquest projecte suposa un saltqualitatiu en la recerca de laFundació Privada Hospital Asil deGranollers, ja que per primeravegada serà receptora de fons del

Setè Programa Marc de Recerca,un programa que financia larecerca a nivell europeu dins dela convocatòria del Programa deCompetitivitat i Innovació (CIP) del’any 2011. L’Hospital participa perprimera vegada com a membred’un consorci europeu format per12 socis de diferents països i dediferents àmbits: acadèmic(universitat, departament d’engi-nyeria), industrial (empreses desoftware), hospitals i centresgeriàtrics. L’altre soci de l'Estatespanyol és la Universitat Politèc-nica de Catalunya (UPC).

L'Hospital celebra la diada de Sant JordiCom cada any els treballadorsde l’Hospital General de Grano-llers van organitzar diversesactivitats per commemorar ladiada de Sant Jordi. Aquest any,com a novetat, es va engegar laI Marató de donació de sangdirigida a tots els professionalsde la institució. Totes les perso-nes que van ser donants vanrebre un llibre i una rosa,cortesia de Vivers Ernest. Peraltra banda, també es vacelebrar el tradicional recitalpoeticomusical, una activitatcultural on alguns professionalsfan una lectura de poemes ambl’acompanyament d’un músic. Diversos treballadors de l'Hospital van fer, com ja és tradicional, una lectura de poemes

Fotografia del grup de professionals de l'Hospital que participen en el projecte europeu "I-DONT-FALL"

índex d’un 0,63 demortalitat, la restad’hospitals pre-senten un 0,84.-Un índex menorde complicacionsajustat per risc del15%. Els TOP 20han presentat uníndex de 0,85c o m p l i c a c i o n smentre que laresta ho han fetamb un 1,11.-Un índex menorde readmissionsajustat per riscd’un 13%. Els TOP20 presenten un0,90 de readmis-sions urgents i laresta tenen un1,01.

Pel que fa als indicadors d’ade-quació de la pràctica clínica:-Un índex de cirurgia sense ingrésajustat del 16%. Els TOP 20 tenenun índex d’un 1,26 i la resta un1,06.-Índex d’hospitalitzacions evita-bles ajustat del 7%. Els TOP 20 enpresenten un 0,93 i la resta 0,96.

Pel que fa als indicadors d’efi-ciència:-Un índex menor d’utilitzaciód’estades ajustat per risc del 15%.Els TOP 20 presenten un 0,85 i laresta un 0,98.-Un índex menor del cost d’apro-visionaments per unitat de

producció ajustat del 35%. Elshospitals TOP 20 presenten (en €)284 i la resta 528.-Un índex superior de producti-vitat del 26%. Els hospitals TOP 20presenten un índex de 51,19respecte al 36,22 de la resta.

En total ja són sis els premis TOP20 que ha guanyat la FPHAG desde l’any 2000.

En l’estudi Hospitales TOP 20s’han avaluat un total de 163centres sanitaris de tot l’Estatespanyol, 126 dels quals sónpúblics i 37 privats. Aquesta és ladotzena edició del Programa TOP20, impulsat per l’empresa deserveis sanitaris IASIST.

8

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

a cel obert

La il·lustradora Elena Frauca, deGranollers, ha fet donació d’undels seus quadres a l’HospitalGeneral de Granollers. El quadre,de temàtica nadalenca, s’haubicat al passadís de la terceraplanta de Pediatria de l’Hospital,davant de la UCI Neonatal, onrestarà en exposició permanent.

El 25 d'octubre passat van donara conèixer els resultats de l’estudiHospitales TOP 20, un procésd’avaluació basat en una sèried’indicadors de qualitat, funcio-nament i eficiència econòmica, apartir dels quals es reconeixen elshospitals amb millors resultats detot l’estat.

La Fundació Privada Hospital Asilde Granollers (FPHAG) ha estatescollida entre els millors de lacategoria de grans hospitalsgenerals, juntament amb l’Hos-pital de Torrevieja (Alacant), elConsorci Sanitari del Maresme-Hospital de Mataró (Barcelona) il’Hospital Infanta Leonor (Madrid).

En un entorn de crisi com l’actualaquest és un reconeixement al’esforç, el compromís i el rigor detots els professionals de lainstitució que fan la seva tascadiària amb uns nivells de qualitatnotables. Els hospitals consideratscom a TOP 20 en la seva categoriaaconsegueixen una majoreficiència sense que repercuteixien la qualitat assistencial, tot alcontrari. Els índexs pels quals laFPHAG ha estat reconeguda entreels millors en la seva categoria,gran hospital general, són elssegüents:Pel que fa als indicadors dequalitat:-Un índex de mortalitat ajustat perrisc d’un 25% inferior a la restadels participants. És a dir, mentreel Grup Benchmark (TOP 20) té un

La il·lustradoraElena Frauca fauna donació d'unquadre a l'Hospital

La Fundació Hospital Asil de Granollers,entre els millors hospitals generals de l'Estat

Concepció MartíMartí, BeatrizMartínez García,Lourdes MoleroH e r n à n d e z ,Victoria MontillaS a m a n i e g o iFelicitas Ser-radilla Martin.

Per altra banda,els professionalsque en el decursde l’any 2011s’han jubi latsón: SalvadorAixalà Abelló,Francisco Álva-rez Yamuza, Miguel BenítezGómez, Miguel Ángel BerruezoNaval, Pedro Castellano Guerra,Montserrat Grau Bergada, IsabelLlopart Lorite, Ramon MarchanMuñoz, Nieves Otero Colomina,Francisco Pérez Rota, Emilia PontPont, Ramon Sabaté Montagut i

Carmen Rigol Urpinell

A l’acte honorífic hi van assistirprofessionals de l’Hospital,familiars i amics dels homenatjats,l’equip directiu de l’Hospital i elsmembres del Patronat de la Fun-dació.

Foto de família dels treballadors de l'Hospital General de Granollers homenatjats

9

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

a cel obert

L'Hospital homenatja els treballadors que esjubilen i els que fa 25 anys que hi treballenEl 21 de desembre passat l’Hos-pital General de Granollers vacelebrar a la sala d’actes del CentreGeriàtric Adolf Montañá l’acted’homenatge als professionals del’Hospital que en el decurs de l’any2011 han fet 25 anys que treballenal centre i de comiat de lespersones que s’han jubilat durantaquest any.

Aquest és un acte que se celebracada any a l’Hospital coincidintamb l’inici de les festes de Nadal.Enguany, són 11 les persones quecelebren els seus 25 anys a lainstitució i 13 les que fan el comiatper jubilació.

Els professionals que en el decursde l’any 2011 han fet 25 anys quetreballen a l’Hospital són: LluïsaBanco Tura, Andreu Espada García,Maria Rosa Filbà Rosas, AntoniaFrutos Vega, Rafaela GalisteoRodríguez, Emilia García Ferre,

L'Associació d'Amics d'en Jordi Vinardell,solidaris amb l'Hospital General de Granollers

A finals de l’any passat es va posaren marxa la iniciativa solidària LaMitja la correm per tu i pels queens han deixat o lluiten contra elcàncer, en record del granolleríJordi Vinardell, i que pretenia

donar suport a la lluita contraaquesta malaltia i a les unitatsassistencials que hi estan rela-cionades. Aquest projecteimpulsat per l’Associació d’Amicsd’en Jordi Vinardell (AAJV)

englobava diferents accionssolidàries amb l’objectiu derecaptar fons per a la millora delsequipaments de la Unitat de CuresPal·liatives de l’Hospital, com arala dotació d’aire condicionat permillorar el confort tant de pacientsi familiars com de professionals.Algunes de les accions que vandur a terme són: la venda desamarretes per a la Mitja Maratóde Granollers per assolir una“marea blava” d’atletes par-ticipants a la cursa, l’organitzacióde concerts solidaris i la destinaciódel 5% de la campanya nadalencaque organitza cada any l’As-sociació de Comerciants GranCentre Granollers amb el suportde “la Caixa”.

El passat 25 de març, en unemotiu acte de celebració decloenda de totes les accions dutesa terme, l’AAJV va lliurar l’importde 25.000 euros a l'Hospital, quees van sumar als 26.300 euros dela campanya Il·lusiona’t, és Nadala Gran Centre.

L'Associació d'Amics d'en Jordi Vinardell va donar a l'Hospital una de les samarretes amb què van omplir de color la Mitja

10

de abat

a cel obert

La Xarxa XISCAT, Xarxa d’ Innovacióen Salut per Catalunya, va serguardonada el passat 7 de novem-bre amb el premi a la Millor Ideaen Gestió pel Diario Médico.

XISCAT, constituïda i presentadadurant la segona meitat del 2011,és la primera xarxa d’Hospitals iCentres medicosanitaris catalanai espanyola dedicada al foment del’R+D+i, protecció de propietatintel·lectual i transferència detecnologies mèdiques que ellsmateixos generen.

La Fundació Privada Hospital Asilde Granollers (FPHAG) gestiona, através de la Unitat de Recerca iInnovació, el desenvolupamentdels projectes d'R+D+i de l’Hos-pital General de Granollers, i enaquest marc de treball concret ésalhora membre de la Xarxa XISCAT.

El premi atorgat reconeix la bonagestió de coordinació de la Funda-ció Parc de Salut, així com la delshospitals i centres medicosanitarismembres. Representa un reconei-xement a la realitat dels hospitals

El Diario Médico guardona la xarxa XISCATamb el premi Mejores Ideas 2011

en la seva actuació com a agentsinnovadors i posa de manifest elvalor afegit de la creació d’unaxarxa d’hospitals i centresmedicosanitaris que donencobertura mèdica i assistencial ala corona metropolitana deBarcelona, alhora que actuen coma agent econòmic tot desenvo-lupant projectes d’R+D+i ambmires internacionals que puguindonar com a resultat millores perals seus pacients. El reconeixe-ment de Diario Médico suposaalhora un repte pel que fa a lesexpectatives elevades generadesi estimula que els nous projectessorgits i treballats des de XISCATestiguin a l’alçada.

Durant el lliurament de premis, laDra. Diana Navarro, cap de laUnitat de Recerca i Innovació dela Fundació Privada Hospital Asilde Granollers (FPHAG), encarre-gada de recollir el premi en nomde la institució, va destacar elsuport i participació que ladirecció del centre va donar al’equip de treball que conformaXISCAT.

La Xarxa XISCAT, coordinada desde Sabadell per la Fundació Parcde Salut, la formen les fundacionsi centres medicosanitaris delsprincipals hospitals i centres de lac o r o n a m e t r o p o l i t a n a d eBarcelona, els quals donencobertura mèdica a uns dosmilions de persones alhora quedesenvolupen dins l’entorn detreball de Xarxa XISCAT un R+D+iamb mires internacionals perpoder donar solucions mèdiquesals seus pacients. Són: Althaia,Xarxa Assistencial de Manresa, F.P.(Bages); Fundació d’ Osona per ala Recerca i l’Educació Sanitàries(Osona); Fundació Privada Hospi-tal Asil de Granollers (Vallès Orien-tal); Fundació Joan Costa i Roma(Vallès Occidental); FundacióMútua de Terrassa per a la Docèn-cia i la Recerca Biomèdica i Social(Vallès Occidental); Fundació Parcde Salut (Vallès Occidental); Fun-dació Parc Taulí (Vallès Occiden-tal); Fundació Privada Salut delConsorci Sanitari del Maresme(Maresme); Fundació Privada SantAntoni Abat (Garraf); i FundacióSanitària d’Igualada (Anoia).

Avedis Donabedian dóna a l'Hospitalel premi a l'excel·lència en qualitat

La Fundació Avedis Donabedianha guardonat la Fundació PrivadaHospital Asil de Granollers amb elPremi a l’Excel·lència en Qualitaten l'apartat d'Hospitals. Aquestguardó és un reconeixement alshospitals que desenvolupen

programes de millora contínua dela qualitat, com a mitjà d’excel·lèn-cia, a través dels resultats aconse-guits en termes de millora del'assistència i la satisfacció delsusuaris. El guardó es va lliurar l'11de gener passat al Palau de laMúsica de Barcelona, en el decursdel Concert de Cap d’Any de laSanitat. L’acte va comptar amb lapresència del conseller de Salut,Boi Ruiz i de l’alcalde de Barcelona,Xavier Trias.

Des del 1991, la Fundació AvedisDonabedian (FAD) reconeix lespersones i institucions que hancontribuït a la millora de la qualitatassistencial en l’àmbit estatal iinternacional, distingint pública-ment la feina feta pels professio-nals i els centres dia a dia. Elspremis s'agrupen en tres àrees:informació social i transparència,

millora de la qualitat en els dife-rents sectors i reconeixement apersones d'especial rellevància.

Aquest és el quart reconeixementque la Institució rep per part de laFAD. En anteriors edicions laFundació Privada Hospital Asil deGranollers ha obtingut els premisa l’Excel·lència en Qualitat enAtenció Sociosanitàr ia , e ld’Homenot de la Sanitat en lapersona del Dr. Carles Vallbona,ambdós l’any 2007, i el de la millorMemòria de les institucionssanitàries i socials, l’any 2008. Aixímateix, l’any 2011, l’Ajuntamentde Granollers va obtenir el premide la FAD Agència de Protecció dela Salut de Catalunya per unprojecte de Salut Pública que vacomptar amb la col·laboració dela Fundació Privada Hospital Asilde Granollers.

Rafael Lledó, director general de la FPHAG, recollint el premi

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

11

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

aula

Prop de 250 professionals interes-sats en la diabetis es van reunir el16 de març al Teatre Auditori deGranollers per debatre diferentsaspectes de la malaltia i intercan-viar experiències. Va ser la primeravegada que el Servei de MedicinaInterna va organitzar la IX Jornadade l’Associació Catalana de Dia-betis, que enguany portava pertítol El contínuum assistencial a ladiabetis.

Durant la Jornada es van realitzardiferents taules rodones i ponèn-cies on es van tractar temes coml’organització assistencial, el paperdels diferents tractaments que espoden oferir segons el momenten el que es troben els pacients oel paper de les noves tecnologiesdins d’aquest àmbit.

L'1 de març passat a la tarda esva celebrar a l'Hospital Generalde Granollers la II Jornada deBioètica del Vallès Oriental.Organitzada pel Comitè d’ÈticaAssistencial amb l’objectiuprincipal de fomentar el debatsobre aspectes rellevants de labioètica en l’àmbit sanitari pera professionals i usuaris, aques-ta jornada també estava obertaa la ciutadania.

En aquesta edició, el tema cen-tral versava sobre l’autonomiadel pacient com a element clauen la participació d’aquest enles decisions que li afectaran pera la curació, millora o pal·liacióde la seva malaltia. El terme“autonomia” és molt ampli i està

Per vuitè any consecutiu laFundació Privada Hospital Asil deGranollers va organitzar la Jornadade Salut amb l’objectiu defomentar el debat sobre aspectesrellevants en l’àmbit sanitari entreels professionals del nostre centrei els professionals de la salut de lacomarca del Vallès Oriental.

En aquesta edició, que va tenir llocel 17 de febrer al Museu de Grano-llers, el tema central va ser laseguretat clínica de pacients coma element clau en la millora de laqualitat assistencial i l’eficiènciaen els serveis de salut, un termeque abasta moltes àrees d’atenció:des de la primària, a l’hospitalitza-ció, a la sociosanitària i a la salutmental. Durant la Jornada es vadonar a conèixer i compartir unconjunt d’experiències de com, acada àmbit assitencial, s’intentagestionar i assolir uns nivellsòptims i adequats.

Per parlar d’aquests aspectes desde la vessant conceptual fins al ’experiència professional,enguany la Jornada de Salut vatenir com a ponents el Dr. Joa-quim Bañeras, director general de

La seguretat clínica dels pacients en elsdiferents àmbits de la salut, a debat

la Fundació Avedis Donabedian;Rosa Sabater, infermera de Quali-tat de la Fundació Privada HospitalAsil de Granollers; M. José Bueno,responsable de la Política de Quali-tat del grup Sagesssa; el Dr. AntoniYuste, director d’Investigació,Innovació i Docència del ConsorciSanitari del Garraf i gerent de laFundació Sant Antoni Abat; i JordiGonzález, supervisor d’infermeriade Benito Menni ComplexAssistencial en Salut Mental.

La 8a edició de la Jornada de Salut, que va tenir lloc a la sala d'actes del Museu de Granollers, va tenir força públic

La inauguració de la jornada vaanar a càrrec de Josep Mayoral,alcalde de Granollers i presidentdel Patronat de la FundacióPrivada Hospital Asil de Granollers(FPHAG), del Dr. Rafael Lledó,director general de la FPHAG,d'Aurora Dueñas, directora delsServeis Sanitaris Vallès Oriental iOccidental, i la moderació va anara càrrec del Dr. Andreu Aloy,director de Qualitat i Planificacióde la FPHAG.

L'Hospital organitza la II Jornadade Bioètica del Vallès Oriental

p r e s e n t , a q u a l s e v o lorganització sanitària, enmoltes àrees d’atenció: des dela primària, a l’hospitalització, ala sociosanitària i a la salutmental.

Aquesta jornada gratuïtapretenia donar a conèixer icompartir entre els assistentsun conjunt de reflexions sobretemes tan diversos com lacapacitat de decidir delspacients, l’adequació de l’esforçterapèutic, la responsabilitatmèdica o el consentimentinformat, etc., i com a cadaàmbit assistencial s’intentagestionar i assolir una relacióòptima i adequada entrepacient i professional sanitari.

El Teatre Auditoriacull la IX Jornadade la Diabetis

12

de abat

article mèdic

“El fonament més important de lamedicina és l’amor.”Paracelsus

Vaig arribar a Granollers no fa niun parell d’anys. El Senegalcaminava pels carrers deGranollers i acudia, com qualsevolciutadà, al servei d’urgències.Amagava una cultura, tradició idarrere de cada rostre una històriapersonal… que volia conèixer,volia descobrir, entendre’ls unamica millor: Què els porta a dexiarla seva família, deixar-ho tot ijugar-se la vida per arribar alnostre continent? Així que vaigdecidir embarcar-me rumb alSenegal en un projecte decooperació en un poble rural.

Es tracta de Mballocounda, unpetit poblat d’humils cabanesd’adob i palla al qual s’accedeixper un petit senderol on l’ampladaprohibeix el pas de cotxes,permetent només l’accés a peu,en bici o els més afortunats enmoto, i on en l’estació humida lesabundants tempestes tropicalst’obliguen a anar a peu o a peu.

A l’arribada, tot el poble sencer etdóna la benvinguda al ritme decants i balls, desde les dones mésgrans als infants més petits. Deseguida que vaig ser allà em vaigadonar que el verb donar pren laseva máxima expressió. Deixentot el que estiguessin fent, res ésmés important, arriben de molt

Un munt d'experiències al Senegallluny uns hostes i cal acollir-los.L’important són els altres, no unmateix. Aquí, en canvi, si arribaalgú a casa nostra per sorpresa elprimer que li diríem seria "per quèno ens has avisat? Ara no em vabé, estic acabant una cosa…" Quiés aquí l’important? Un mateix, iés l’altre el qui s’ha d’adaptar anosaltres.

Vam desenvolupar la nostra feinaen el petit dispensari del poblaton cada matí rebíem de 30 a 40infants malalts, la majoria ambmalària. On cada nen era el reflexd’un sentiment, d’una emoció…El Senegal són emocions intenses.Pots passar de l’alegria mésmeravellosa a la tristesa mésprofunda en qüestió de segons.En en mateix dia pots riure ariallades i plorar desconsola-dament incomptables vegades.És així… Mai no et deixarà indi-ferent.

Em va colpir fortament la im-potència… de veure morir cadadia nens que no haurien de morir,nens que al nostre país viurien.Sentir com la vida dels més petitsse t’escorre de les mans sensepoder retenir-la…

He viscut que la felicitat... no éstenir, és donar. La felicitat no ésser, és fer als altres. Quant méstenim més ens costa donar. Nocal tenir res per poder donar.Tothom pot donar un somriure,

una abraçada, una mirada, unaparaula. És quan no tenim res queho podem donar tot. He rebutmolt més del que he pogut donar.Tenia massa per poder donar-hotot. Ells m’ho han donat tot.

I la fam… sí, hi ha nens que morende gana… És inacceptable. Ésomissió. Un nen que mor de gana,mor assassinat. Recordo el quedeia Mahatma Gandhi: “Tot el quees menja sense necessitat es robaa l ’estòmac dels pobres.”

L’alegria… dels nens tothora al bellmig del poblat. Aferrant-se a lavida amb un somriure.

La vida… val el que puguis pagarper ella, en altres paraules: hasd'escollir entre un dels fills. Allà lavida depèn de si tens diners o noen tens, i a vegades això suposa“deixar morir” un fill per poderpermetre la supervivència delsaltres. Però, si hi hagués una vidasense importància, cap no seriaimportant.

La mort… habitant habitual a lesfamílies… La mort no és unavivència estranya a les famílies, ésuna convivència “pacífica” a la quemai no t’acostumes. La mort éspresent, és una realitat. Una mareviu amb la certesa que hauràd’enterrar algun dels seus fills. Haacceptat allò que és inacceptable.Els ulls dels pobres hi veuen ambuna altra llum.

El resident Iñaki Alegria ensexplica, entre d'altres coses,que els senegalesos són moltacollidors i que, tot i no tenirres, t'ho donen tot

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

13

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

article mèdicL’entrega… que defensava la MareTeresa de Calcuta: “No us canseude donar, però no doneu el queus sobra. Doneu fins que us facimal. Estima fins que faci mal. Si famal, bona senyal.” El que som, ésprecisament el que donem, i nopas el que tenim.

Això és en el que hem convertitÀfrica, però Àfrica és molt mésque això. Àfrica no només ésguerra, pobresa o corrupció.Àfrica és teranga, “acollida”. Uncontinent que t’obre les portes ite l’ensenya de la mà. Àfrica ésconvivència pacífica entre catòlicsi musulmans, entre wòlof i fula.

En un context de pobresa,extrema en moltes ocasions, elSenegal continua sent un país desomriures i alegries enmarcadesen la teranga; una paraula wòlof,un dels idiomes oficials delSenegal, que es traduiria com“hospitalitat” o “calidesa”, i éspossiblement el concepte quemillor defineix els senegalesos.

Quan marxes de l’Àfrica nomarxes. Un cop s’arriba a l’Àfrica,l’ànima queda seduïda per lariquesa i puresa espirituald’aquest continent.

Marxo del Senegal havent-mesentit com a casa, m’han fet sentirun més de la familia, en realitat,m’han fet un més de la familia.

A l’arribada es deia Mballocounda,a la meva partida l’havien reba-tejat: “Alegriacounda”.

Mirant enrere, i agafant el quadernde viatge, reneixen els sentimentsque vaig atrapar en escrits com:“Avui no he dinat, però amb elmeu dinar, dues famílies s’hanalimentat. Avui he après que ésmillor donar que rebre, quenomés ho reps tot quan ho dónestot.” “A l’hospital, el que millorsaben fer és embolicar elscadàvers.”

Hi tornaré, “inshallah” (si Déu vol)!

Em pregunto: aquestes personesmalviurien així, si nosaltresvisquéssim com hauríem deviure? Al Senegal tots hi teniu lesportes obertes. Us convido a anar-hi, no us faltarà allotjament ni unaacollida sentint-vos un més de lagran família.

Allà el Nadal encara no ha passat,

cada dia pot ser Nadal. Cada diapot ser Nadal si naixem en lapobresa i la humilitat per rescatard’aquesta als altres.

Finalment, voldria donar lesgràcies a totes les persones quehumilment i amb un gran gestm’han ajudat i que han patitdurant la meva estada al tròpic:tot el servei de Pediatria, lesinfermeres de Pediatria tant de laplanta com de la unitat neonatali maternoinfantil, al servei deFarmàcia, a les infermeres iauxiliars del servei d’urgències i ales germanes de la ComunitatVedruna. Moltes gràcies a tots!

I finalitzo a amb una cita del’educador Enrique MartínezReguere: "Elegir el altruismo como

opción de vida es como nacerheredero de una cuantiosa fortunaque atesora lo mejor de la gente:hará que te vayas encontrando conlas personas más generosas quedeambulan por el mundo. Lagenerosidad en cierto modo es unsistema selectivo como lo es uncasino financiero; en los casinosfinancieros se encierran loscodiciosos para restregarseambiciones y envidias; en loscasinos de la generosidad seencuentran los que necesitanmenos para repartir con los demáslo mucho que les sobra."

Iñaki Alegria,resident de Pediatria

PS: Pertanyem al món, tots somgermans

14

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

taulellOfertesDescomptesAvantatges

Empreses amb avantatges i beneficis per als professionals de la FundacióPrivada Hospital Asil de Granollers. Per a més informació consulteu la intranet.

impossible dellegir. El primer 9horitzontal enanglès. A lesm a t r í c u l e sd’Holanda. Altar.-9 . G r e i x d ep r o c e d è n c i aanimal o vegetal.Rebaix fet a lav o r a v i a p e rfacilitar que elscotxes puguinentrar o sortir dela calçada. Bótad ’ u n e s c i n ccargues.- 10.F o r m a d epronom. Unaaltra. Que té lacara bruta.- 11.Consonants demolt mal record.Que, per la sevaforma, sembla

un ou. Lletra grega.- 12. Un.Congestió perifèrica causada per unaassolellada o per un estat febril(plural).- 13. Ruac. Aroma. Demanaconfirmació.- 14. Un aire afrancesat.De ferradura, de mig, punt, de sant

15

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

calaix

Marina Molins

Mots encreuats

H: 1.Promoure la formació d’unmineral normalment per l’acció d’unasubstància sobre una altra. Oest.- 2.Tècnica que tracta del vi. Que contéoli.- 3. El seu símbol és Li. Consonant.H i p o c o r í s t i c d ’ A s s u m p c i ó ,Encarnació i d’altres. Sud. Un romàsol.- 4. En el dret balear, contracteen virtut del qual els fruits d’unapossessió rústica es reparteixen permeitat entre el cultivador i elpropietari. Mil. (Al rev.) Ases.- 5. Nomd’una joguina cinematogràficapatentada als anys 30 i que va durarfins els 70. Acció d’agitar o d’agitar-se. Iode.- 6. Relatiu a l’orella. Unidesper l’amistat amb algú. Sofre.- 7. Unagala ben desordenada. Jo no. Deldret, Real Academia de la lenguaEspañola. Símbol del bor.- 8. Un llibre

H: 1. Radioterapia. I.- 2. Enartament.Bes.- 3. Sil. Ombra. Calo.- 4. Toia.Boers. Tal.- 5. Rn. Miol. Aar. A.- 6.Esgarrifances.- 7. N. Abric. Iti. Al.- 8.Yz. Lana. Radell.- 9. Io. Ecartament.- 10. Mot. Id. Res. As.- 11. Ema. Oest.Na. Nu.- 12. N. Instint. Eta. - 13. Tinta.Opi. sosU.- 14. So. Lata. Mal. S.

V: 1. Restrenyiment.- 2. Anions.Zoom. Is.- 3. Dali. Ga. Ta. No. - 4. Ir.Amable. It.- 5. Oto. Irracional.- 6.Tamborinades. A.- 7. Embolicar.Stop.- 8. Rere. F. T . Tipa.- 9. Anar.Airar. Ni.- 10. Pt. Santament. M.- 11.I. C. Acidesa. Sa.- 12. Abatre. En. Eol.-13. Ela. Saltants.- 14. Isola. Ll. Suaus.

SolucióMots encreuats

número 68

Martí... Emperadors russos.

V: 1. Coloració negrosa de la llengua,causada habitualment per fongs.- 2.No susceptibles d’ésser imitats. Eldéu Sol.- 3. Secció de notíciesd’actualitat. Ocell.- 4. Grup minoritaride persones que tenen un llocprivilegiat. Símbol del clor. Netejar elnas de mocs.- 5. Una altra vegadaaquella grega. Símbol del gal.li. Queté la forma d’una ogiva.- 6. Quetendeix a agregar. Vas rodó deterrissa o metall generalment ambdues nanses, que serveix per cuinar.-7. Cinquanta-un. Acció de simular.Consonant.- 8. Remugant del Tibet.Símbol del titani. (Al rev.) Queixal delseny.- 9. Consonant. Una imatgecastellana. Referent al rei.- 10. Parczoològic. Cuagra. Paraula.- 11.Contracció gramatical. (Al rev.) Senseells no hi hauria monarquia.Treballadors, feiners.- 12. Arriscat.Segment apical del cap delsartròpodes. La primera.- 13. Oest.Símbol de l’urani. Escudella. Thor.-14. Déu egipci. Germana de la maredel revés. VI.

La vinyeta de... Jaume Parera

(RECEPTA DE MENORCA)Ingredients; 4 carabassons, 2 cebes grosses, 2tomàquets, 1-2 ous, pa ratllat, pebre negre, sal i oli.

Preparació: bulliu els carabassons al vapor, tallatsper la meitat, pel llarg. Feu un sofregit amb les cebesi els tomàquets, posseu-hi sal, pebre i la polpa delcarbasso que hem buidat. Quan sigui ben fred,poseu-ho en un recipient i barregeu-hi l’ou. Farciula meitat dels carabassons, cobriu-ho amb pa ratllat,ruixeu-ho amb oli verge d’oliva. Poseu-ho al fornfins que tot sigui cuit.

Maria Vila i M. Antònia Farrés

Carabassons farcits

· Hospital General de Granollers 93 842 50 00· Urgències 93 842 50 31· Urgències Centre 93 860 47 70· Emergències 112· Bombers de la Generalitat de Catalunya 085

Telèfons d'interèsi

Si tu fossis un veler

Si fossis un cowboy, et seguiria.Si fossis un veler, et portaria a la costa.…Si tingués gana, m’alimentaries.Si estigués a les fosques, em trauries al sol.Si fos un llibre, em llegiries cada vespre…

Katie Melua

Si hagués d’elegir la millor manera per representarla quinta essència de l’abordatge centrat en lapersona a les demències (Kitwood,1998), sense capmena de dubte, seria a través d’aquestes estrofesmusicades per la cantautora georgiana Katie Melua.I és que és aquest doble vincle –on hi tenen cabudaels sentiments–, aquest plaer del contacte recíprocque confereix "estatus" a la persona que té demència.

"Crisi" vol dir canvi, i el constructe "salut" no és unaexcepció. Estem vivint una transformació deparadigma en el model d’atenció a les personesdependents i, en concret, de les persones quepateixen algun tipus de malaltia neurodegenerativa,com les demències. Cada vegada més, el constructe"salut" està estretament relacionat a millorar la"qualitat de vida i la cura de l’atenció".

La investigació biomèdica sobre les malaltiesdegeneratives ha ofert avenços indiscutibles dinsl’àmbit de la salut i, a dia d’avui, l’orientació de majorconsens per poder tractar les persones ambdemència ha posat èmfasi en el treball cap a laconsecució del manteniment de les capacitatscognitives-funcionals, i el tractament dels símptomesneuropsiquiàtrics. Sense oblidar el lema: "S’ha decuidar el curador".

Entenent lademència

Tanmateix, i a falta d’un tractament que curi orecuperi les capacitats perdudes, ens queda un llargcamí per recórrer per tal de millorar la qualitat devida al llarg del procés de la malaltia. Els resultats dela creixent investigació fenomenològica del’experiència d’una malaltia neurodegenerativa i delseu tractament, han demostrat que l’atenció basadapurament en una perspectiva biomèdica no generani el benestar ni la satisfacció d’acord amb laperspectiva de la persona malalta (Penrod, Yu,Kolanowsky, Frick, Loeb i Hupcey, 2007).

Les persones que tenen-tindran demència volen-voldran decidir com viuen aquesta malaltia, comvolen ser tractats i, fins i tot, com volen morir i alcostat de qui. En definitiva, que allò que les defineixcom a persones està molt per sobre del que lesdefineix com a malalts. I tot això, sabem que significatenir en compte les seves emocions –més fortes quemai–, valors i creences. Ens toca obrir-nos a les sevesnecessitats psicològiques per ser capaços demantenir la "persona" que porten dins, i poder-losdonar veu, des del seu jo "subjectiu" –perquèl’essència de la persona roman–, malgrat que lamalaltia despersonalitzi i vagi robant la identitat. Itambé sabent que les raons i les emocions no sempreestan d’acord, sinó que més aviat estan en conflicte.

Si la demència és un dels aspectes més temuts del’envelliment, i malauradament un dels mésdemocràtics, el repte està servit. Fins ara, els centresassistencials han plantejat el seu treball i les activitatspensant en la malaltia, totes elles absolutamentnecessàries, però, com hem vist, no suficients. Elplantejament és com complementar el modelbiomèdic amb un model on es té present la "persona"i donem resposta des de les necessitatspsicològiques, emocionals i socials que tot individuté, però que no necessàriament podrem satisfer; afi i efecte de poder completar l’altra part de la mitjalluna que ens falta.

En aquest sentit, el centre geriàtric, amb més de 25anys d’història, s’erigeix com l’epicentre d’unmoviment en què les seves brases ja fa temps queestan en combustió. Ara, només cal sumar peralimentar-ne la seva flama.

Per acabar, i parafrasejant a la Katie Melua:

…Crec en el destí,però els camins que obrimsempre porten més lluny.Ens hem arriscat a estimar-nos l’un a l’altre.

Sergi BertranPsicòleg

Centre Geriàtric Montañá

PD: Vull agrair a la gent de la revista de l’Hospital deGranollers haver-me ofert la possibilitat d’escriureen aquest número tan especial: núm 69. Més enllàde qualsevol connotació eròtica de la numerística,com deia Heràclit, filòsof de la naturalesa i del canvi:"Tota cosa s’inverteix sobre si mateixa i evoluciona".

TOP

2 0 0 5

TOP

2 0 0 6

TOP

2 0 0 7

TOP

2 0 0 8

Fes-te voluntari!Si teniu interès a formar part del col·lectiu de voluntaris delnostre Hospital, només heu de trucar al telèfon imprès asota i la coordinadora del voluntariat serà qui us informarài donarà resposta a les preguntes o dubtes que tingueu.Som un grup de persones amb un bon tarannà, il·lusió ientusiasme que volem saber-ho transmetre. Us hi esperem!

· Tel. 695 228 950 ·