55erolaButlletí del Parc de Collserola. Abril 2002

20 d'abril 2002: recuperem el Diade Collserola 2001 .

A l'octubre, es va fer el primer acte de celebració del desèaniversari de Voluntaris. En aquesta trobada es va decidir quecalia deixar constància dels deu anys de presència al Parcd'aquest grup de col·laboradors. De tot això en va sortir laidea de traçar l'Itinerari dels Voluntaris. A les pàgines centrals

. trobareu la crònica del dia 3 de març, quan es senyalitzàaquest itinerari en el marc d'una jornada de festa i treball.

Us hi esperem!

EI Dia de Collserola d'enguany us pro­posem recórrer en bicicleta el Passeig deles Aigües, fer un itinerari a peu pels vol­tants de Sant Pere Màrtir, aprendre aorientar-se de la mà d'experts, creuar lapassarella que fa possible l'enllaç entreBarcelona i Esplugues o ballar sardanesal nou espai que s'inaugurarà a la plaçaMireia.

EI proper dissabte 20 d'abril, celebraremel Dia de Collserola, que les nevades vanobligar a suspendre. Tot i que" la Pas­sarel·la de les Aigües" ja és oberta desdel 16 de desembre, la seva presentacióoficial seguirà essent uns dels objectiusprincipals de la Jornada Aprofitarem,també, per inaugurar l'arranjament de laPI. Mireia amb una nova àrea d'estadaRamon Lopez i Lozano

Vice-president Executiudel Consorci del Parc de Collserola

L'oferta d'activitats relacionades amb ellleure a .Collserola, és múltiple i variada;hi podem passejar a peu, en bicicleta,a cavall. Perquè aquest tipus d'accionssiguin possibles hem de tenir presentel que preveu el Pla Especial d'ordenaciói protecció de Collserola. Com a gestorsdel Parc hem de posar èmfasi enrecordar que, si bé som moltes lespersones afortunades perquè gaudimd'aquest patrimoni natural, la nostraempremta serà molt diferent en funcióde l'ús que fem del Parc.

La gestió del Parc no seria completasi la nostra funció es centrés només enl'aprovació de normatives reguladores del'ús d'aquest espai. La gestió va més enllài contempla també accions divulgatives.

En aquest sentit, els amics i usuaris delParc podeu ser part implicada; la vostracomplicitat en la difusió de lesrecomanacions que tot usuari deCollserola ha de tenir present, éssignificativa per a continuar gaudint delpaisatge, dels aromes, dels ocells i delsilenci d'aquest espai natural.

Felicito les iniciatives que ens permetenrespectar i gaudir de Collserola

La reflexió personal al voltant de lesqüestions relacionades amb el dia a diade Collserola és un tema que ens afecta'a tots.

Gaudim tots deCollserola

d. Cal promoure la creació de la figurad'espais associats al Parc, considerant coma tals aquells espais naturals o seminaturalsque orogràficament i geogràficament sónpart de la serra a Collserola i que han quedatdeSVinculats del Pare. .

f. És necessari establir una moratòriadel desenvolupament urbanístic en el marc deCollserola I dels espais lliures del seu voltant,fins a l'obtenció d'un cons'ens i fins que no esreVisi la planificaCIÓ urbanística vigent

e. S'ha de procedir a la clausura i eliminaCIÓde les actiVitats extractives mineres

Tanmateix es va acordar donar publicitatals acords esmentats, així com fer-losarribar a tots els ajuntaments amb termemunicipal dins del Parc de Collserola i al'Ajuntament de Rubí, així com a la Gene­ralitat de Catalunya i als grups parlamen­taris del Parlament de Catalunya

a. Ésnecessari un canvi de les classificacionsdel sól que determina el PGM, dins de l'àmbitdel Pla Especial d'Ordenació i Protecció deMedi Natural del Parcde Collserola d'aquellsespais de caire natural susceptibles de serurbanitzats.

b. Cal una modificació de la xarxa viària quees concreti amb la desprogramació del túneld'Horta, del túnel Central i de la via de Cornisa.

Des de la lògica de funcionament deprotecció del Parc de Collserola el PGMno funciona com un marc adequat, resultainsuficient i es fa necessària la seva modifi­cació. Per aquests motius aquest ConsellConsultiu manifesta:

Crònica del consell consultiuEI consell consultiu del consorci del parc de collserola es pronuncia en relacióalies propostes del document "un nou marc de protecció de collserola"

EI Consell ConsultiU del Consorci del Parc e. S'ha de plantejar una ampliació dels límitsde Collserola, reunit en sessió extraor- del Parc Incorporant els espais lliures que. hi hadinària el dia 17 de gener de 2002, des- als seus voltants ...prés de debatre el punt de l'ordre del dia"Nou marc de protecció de Collserola",que havia quedat ajornat de la sessióordinària de desembre va acordar sotmetre

als òrgans de govern col·legiats del Con­sorci del Parc de Collserola, Comissió Exe­cutiva i Assemblea General, l'adopció deles següents propostes:

La collaboració de tots és indispensableper a reduir el nombre de focs.

Recordeu que des del 15 de març finsal15 d'octubre, a menys de 500metres del bosc és prohibit

Sumari

* encendre foc sigui quina sigui la sevafinalitat Només dintre de les àrees de

lleure i en les parcel·les d'urbanitzacionstancades, es permesa la utilització defogons de gas i barbacoes d'obra ambmataguspires

* abocar escombraries, restes vegetalsi industrials de qualsevol mena quepuguin ser causa de l'inici del foc

* llençar coets, globus, focs d'artificio d'altres artefactes que continguin foc

S'inicia la prevencióactiva dels incendisforestals

Editorial 1

Recuperem el dia de Collserola 1

Crònica del consell consultiu 2

EI mòdul d'assistència a la fauna 3

Un nou marc de relació urbanísticaentre el Parc i la ciutat 4

20 d'abril festa als miradors deSant Pere Martir 5

L'Itinerari dels Voluntaris 6

Entrevista amb Cristina Real 8

Treballs a la Penya del Moro 9

Des de la Porta de Parc de Canaletes 10

Verdaguer i Collserola 10

CD interactiu sobre les papallones 10

Resum meteorològic 11

55. Abril 2002 3

EI mòdul d'assistència a la faunade Can Balasc ja és operatiu

En aquest cas però, la rapidesa d'actuaciódeterminà el destí final d'aquests animalsTant el Servei de Protecció de la Natura de

la Guàrdia Civil (SEPRONA), que ens va ferarribar l'aligot, com els responsables d'unestabliment zoològic de la pròpia àreacomercial que ens van alertar de la pre­sencia de l'òliba, amb la seva celeritat,van aconsseguir dotar d'un final feliç i queambdós rapinyaires puguin tornar a volar.

Tots dos tindran, doncs, una segonaoportu nltat:

en molts dels casos no es pot salvar la sevavida.

L'enverinament té conseqüències moltgreus per als rapinyaires, que sovint cul­minen amb la mort de l'exemplar. Així, tantl'òliba com l'aligot, presentaven paràlisid'extremitats, hemorràgia pulmonar, sangen femtes, pèrdua de visió, etc. EI tracta­ment és complicat, i, malhauradament,

EI primer dels casos és el d'un esparver. (Accipiter nisus), una espècie boscana espe­cialitzada en la captura d'ocells. EI seu voles molt potent, ràpid i àgil. La seva tena­citat quan persegueix una pressa no télímits, i, en ocasions, el porta a xocar ambels obstacles que es troba pel camí.

En aquest cas l'obstacle va ser el vitralld'una fàbrica. L'esparver, una femellaadulta, empaitava un petit ocell, quan,durant la persecució, no va veure l'obs­tacle, per a ella, totalment invisible. Segura­ment l'impacte es va produir a més de 80km per hora. EI resultat va ser una greucommoció cerebral, paràlisi a les extremi­tats i pèrdua de la visió d'un ull Afortuna­dament, el personal de la fàbrica va alertaramb celeritat el nostre Servei, i l'esparver,després d'un període d'hospitalització ambel tractament adequat, s'ha recuperat ipodrà tornar al bosc on pertany. Esperemque aquesta vegada tingui més sort:

Els altres dos casos, una òliba (Tyto alba),rapinyaire nocturn ja molt escàs al nostreParc, i un aligot (Buteo buteo) -- del quenomés en tenim cinc parelles dins del Parc-­patien el mateix problema: s'havien enve­rinat amb raticides. Molt probablementamb.dós havien consumit un rosegadorque, prèviament s'habia alimentat d'aquestproducte. En el primer dels casos, aquestahipòtesi es fa més evident si ens adonemque va ser trobat al sostre d'una gransuperfície comercial, on, normalment, uti­litzen aquest producte per mantenir lliurede rates el seu entorn.

EI Mòdul de Recuperació de la FaunaAutòctona de l'Estació Biològica de CanBalasc va néixer amb la vocació de donar

una solució funcional a una de les pro­blemàtiques de gestió faunística més evi­dents a Collserola l'assistència a la fauna

salvatge ferida.

Als Serveis Tècnics del Parc arriben regular­ment un gran nombre d'incidències refe­rides, tant a troballes d'animals feritso necessitats d'assistència, com a tinençaillegal, cria d'orfes, etc. Així, aquests últimsdies han Ingressat al centre tres exemplarsde rapinyaires procedents de l'àrea delParc. Aquests exemplars patien dues deles causes de mortalitat més freqüentsa l'entorn immediat de la ciutat: la collisióamb una estructura humana i l'enverina­ment:

4

Un nou marc de relació urbanística entre el Parc deCollserola i la ciutat de Barcelona

Durant els darrers anys, diversos projectesdesenvolupats al vessant barceloní de laserra de Collserola han anat conformantnoves realitats. Davant de les transforma­cions puntuals sofertes i de les diverses pro­postes, en fase de redacció, que han anatsorgint en el transcurs del temps, s'ha fetpalesa la necessitat de disposar d'un docu­ment que aporti una visió global i conjuntadels límits de les àrees urbanes de la ciutatde Barcelona i el contacte amb els sistemesnaturals del Parc de Collserola. Aquestdocument pretén aportar solucions a situa­cions com per exemple la consolidaciód'àrees disconformes amb el planejament,la relació de les àrees urbanes difoses ambl'entorn natural, la manca d'una estructuraorganitzada per a la mobilitat ciutadana,ecosistemes que es malmeten per la pressiódels entorns, la degradació del paisatge delvessant barceloní, la manca d'infrastructuresd'ús públic a la perifèria de la ciutat, etc.

D'altra banda, cal considerar que la línia demuntanya, com ho fou antany la línia decosta, esdevindrà eix estructurador de pri­mera magnitud per a la ciutat de BarcelonaPer això és necessari endegar una reflexiócomuna des de la ciutat i des del Parc deCollserola, per tal de dissenyar els gransprojectes que han de configurar la zonade contacte i transició harmònica del Parca la ciutat i de la ciutat al Parc.

Per aquest motiu l'Ajuntament de Barce­lona i el CPC signen un conveni per a laredacció d'un estudi estratègic que serà labase de treball per dissenyar els possiblesàmbits de desenvolupament futur del ves­sant barceloní, així com també l'eina d'apli­cació de les mesures correctores i de millorapaisatgística del vessant i d'estructuracióde la zona de contacte entre ciutat i Parc.

L'Estudi constarà d'una diagnosi urbanísticade l'àmbit des de la perspectiva de l'evo­lució del PGM i de l'aplicació de Pla Especiald'Ordenació i Protecció del Medi Naturaldel Parc de Collserola (PEPCo), i tambéd'una diagnosi naturalística sobre la diver­sitat i els valors naturals. S'analitzaran lespropostes urbanístiques sobre els àmbits enfase de desenvolupament i sobre el àmbitsno desenvolupats (àrees de tractamentespecífic, parcs-coixí, digitacions connec­tores vers la ciutat, etc., l'ajust dels límits .del Parc en funció de la diagnosi i de la rea­litat física actual i el catàleg del patrimonipúblic actual i futur.

Prenent com a base l'estudi esmentat, esprocedirà a la redacció de diversos estudisd'actuació sectorials sobre el vessant barce­loní. Aquests estudis sectorials seran docu­ments marc on s'exposaràn les actuacionsa realitzar tant des de la intervenció muni­cipal com del Consorci. Elsestudis seranels següents

a) Estudi sobre les edificacions discon­formes a l'ordenació urbanística vigent

b) Estudi sobre la mobilitat dels usuarisdel parc, abordant al mateix nivell elsvianants, les bicicletes, els cavalls, etc.,així com recerca de mesures per aproparla xarxa de transport públic al vessantbarceloní. La mobilitat al vessant barce­loní és una peça bàsica per compatibi­litzar el respecte a la natura i el lleure.

c) Estudi sobre la configuració i el tracta­ment de la vegetació del vessant, de lesàrees de tractament específic i delsespais fortament organitzats, els qualsconfiguraran el Projecte de paisatge delvessant barceloní de la Serra de Collse­rola.

Per al seguiment d'aquest conveni es cons­tituirà una comissió formada per tècnics delConsorci del Parc de Collserola i tècnics delsector d'urbanisme de l'Ajuntament de Bar­celona. Espreveu enllestir els treballs en eltermini d'un any.

Butil tl d~ I Parc de Collc;E'rolarum. ,;r; Abril 2002

20 d1abril: Festa als·miradors de Sant Pere MàrtirEI proper 20 d'abril celebrarem el Diade Collserola amb el programa d'activi­tats que inicialment havíem previst perel nevat 16 de desembre.

Tot i que la passarel,la del passeig deles Aigües va entrar en servei el mes dedesembre, aquest dia volem promocionaraquest passeig-mirador de 9,4 kmde recorregut, al llarg del qual podremgaudir de magnífiques panoràmiquessobre la ciutat de Barcelona i, els diesclars, del delta del Llobregat, el Garraf,l'Ordal i Montserrat.

També aprofitarem per inaugurar l'arran­jament de la plaça Mireia amb una novaàrea d'estada, que inclou l'habilitacióde les fonts de la Mandra i de la Senyora,nous espais enjardinats, una font d'aiguapotable i la instal·lació de taules i bancs

Això ens permetrà centrar la organitzaciódel Dia de Collserola en aquest espai, unanova àrea que a partir d'ara estarà dispo­nible per al lleure dels visitants del Parc.

..•."[.,,¡:~•.:,.---.

Inauguració de l'itinerari dels Voluntaris

Eran les 8.30 hores del 3 de març,començava la jornada a l'estació de

tren de Molins de Rei amb la sortidadel primer grup que portava els parti­

cipants a la font de la Budellera. Demanera esglaonada van anar sortint

els altres grups de Barcelona, de Vall-vidrera, i de l'estació del Baixador.

Durant més de tres hores la serra es vaomplir de voluntaris i amics que

anaven a la font per començar la feinade marcatge.

Poc abans del migdia, s'havien anat concentrant els diversosgrups a la Budellera. Del centenar llarg de persones en sorgiaun murmuri intens. Després d'una agradable caminada i ambel retrobament sobretot amb antics companys, era inevitablededicar una bona estona a fer-la petar. Segurament per a moltsdels assistents va ser un dels'moments més emotius del dia.

Butlletí del Parcde Collserolanüm. 55. Abril 2002 7

Estic convençut que a darrera hora, ja tornant cap casa, mar­xavem amb una bona sensació del dia; havíem assistit a unatrobada senzilla però intensa amb el retrobament i la compli­citat com a peces clau del dia

Podem dir doncs que la celebració dels 10 anys continua ambbon peu.

Per acabar, al Centre d'Informació, mentre es posava la placad'inici de l'itinerari es van fer diversos parlaments. Voluntarisen actiu van repassar un xic la història i la seva visió del Parc,el Marià Martí, director gerent del Parc, va recordar el paperd'aquest col·lectiu de ciutadans dins el Parc i va tancar el tornde paraules qui va ser el primer coordinador de Voluntaris,Josep Espigulé, actualment director del Parc Natural delsAiguamolls de l'Empordà.

"'f.'''~~

J~"!' A quarts de tres tots baixàvem cap al restaurant per compliramb el compromís final' de la jornada: compartir una bonacalçotada. Com tot bon dinar es va allargar fins a ben entradala tarda.

Evidentment, l'inici del marcatge es vaendarrerir un xic. Passaven més de vintminuts del migdia quan, en quatregrups, tothom es va dirigir cap alsdiversos trams d'itinerari que caliamarcar. Una hora llarga vam estar gau­dint amb els companys de la passejadai barallant-nos amb barrines, torna­visos, cargols i martells per plantar elssenyals.

Entrevista am'b Cristina Real, alcaldessade Cerdanyola del VallèsContinuant amb la sèrie d'entrevistes als

alcaldes dels municipis del Parc, us oferimen aquesta ocasió les opinions de l'alcal­dessa de Cerdanyola del Vallès, Sra, Cris­tina Real

Des d'aquestes pagines agra'lm a la Sra.Real la seva atenció,

1, Després de Sant Cugat i Barcelona,Cerdanyola és un dels municipis amb mésterritori al Parc de Collserola (1.367 ha),

Creu que des del seu municipi es té cons­ciència d'aquest fet!

CR Cerdanyola és una ciutat privilegiadaen diferents aspectes, AI fet de ser unaciutat universitària i tecnològica, en relacióa la Universitat Autònoma i al Parc Tec­

nològic del Vallès, s'hi a de sumar quedisposa d'un gran espai verd com el parcde Collserola, que és, també, una de leszones més emblemàtiques de la ciutat Perexemple, sempre he opinat que Can Coll,el centre d'educació ambiental, és un equi­pament exemplar Només m'arriben bonesnotícies dels grups escolars que el visiten,Els ciutadans, en línies generals, són cons­cients que tenen a l'abast tot CollserolaPotser els nous habitants de Cerdanyolaho valoren més per la novetat; també elsgrups ecologistes de la ciutat En fi, unabona prova d'aquesta assimilació és ambquina freqüència visiten el parc els cerda­nyolencs,

2, Darrerament es parla molt dels projectesd'infrastructures que s'han d'implantar enel territori de Cerdanyola Com ho veuvostè des de la perspectiva de municipiintegrat en un espai natural7

CR. Cerdanyola en aquests moments ésuna ciutat estratègica per la seva situacióTenim la implantació del centre direccional-encara que no està a Collserola-, i perfer-ho de la millor manera possible volem

lima, Sra, Cristina Real, alcaldessa de Cerdanyoladel Vallès

i ens estem preocupant de resoldreaquestes zones de transició, és a dir,el contacte entre la ciutat i el Parc. Aquestprojecte consisteix en l'ampliació del parctecnològic, que Ja està consolidat i neces­sita créixer, i en la promoció d'habitatges:a causa de l'alça de preus els joves estanmarxant de Cerdanyola, i Cerdanyola ésla ciutat més jove de Catalunya, així quenecessita la construcció d'habitatges quesiguin, en un percentatge molt important,de protecció oficial I de lloguer Perrespecte a la natura, deixem un corredorde 500 metres d'amplada amb un total de140 hectàrees, En aquest aspecte, crec queCerdanyola ha fet els deures,

L'altre gran tema és el túnel d'Horta Ensha tocat perquè Cerdanyola està situada enaquest eix de Barcelona amb el Vallès. Des­prés de conèixer el projecte que proposavaTabasa, que partia de la ciutat, vam enca­rregar un projecte alternatiu al de la Uni­versitat Politècnica Aquest projecte eltenim ja fet, i a part de millorar el reco­rregut del túnel, creua la ciutat de forma

subterrània, Quan es reactivi el tema elfarem públic. De totes maneres, noestem en contra del túnel, perquè somconscients de la nostra situació i del segleen què vivim, EI que sí que exigim és quees faci de la millor manera possible, Entrealtres coses, hem demanat que el metroarribi a Cerdanyola i es potencil el trans­port públic amb les poblacions velnes,

3. Quina és la seva visió del futur del Parcde Collserola 7 Davant la massificació devisitants i sobretot d'usuaris que realitzendiferents activitats en alguns punts delParc, com veuen els ciutadans de Cerda­nyola el desenvolupament de la normativaper visitar el Parc que regula els diferentsusos passeigs, bicicletes, cavalls, etc. 7

CR: Bé, de moment és una cosa que Javam començar a fer en relació a l'aplec deSant Iscle, Va arribar un moment que deci­dírem tallar l'accés rodat AI principi vacostar una mica, però ara anar a peu aSant Iscle s'ha convertit en un passeig Demanera que si s'ha de fer es fa; tots hemde contribuir a conservar un espai comCollserola i al mateix temps garantir laconvivència entre els diferents usuaris

del Parc. L'Ajuntament sempre col laboraràen aquest sentit

;.Butuetí del Parc de ColIseroíanúm. 55. Abril 2002 9

Treballs arqueològics i d'adequació al cim de la Penyadel Moro de Sant Just DesvernLa intervenció arqueològica portadaa terme al cim de la Penya del Moro hadonat com a resultat l'exhumació d'unseguit d'estructures que amplien de formamolt notable la superfície del conjuntmedieval, a la qual s'han afegit altres ele­ments anteriors que han estat interpretatscom d'època ibèrica. Aquesta interpretacióes basa tant en els materials (ceràmica àticadel segle IVa. e i ceràmica ibèrica), comen la proximitat i relació amb les estruc­tures del poblat iber, algunes situades allímit del perímetre de la zona intervinguda.L'aspecte actual és el d'un conjunt com­plex, encara que excavat de forma parcial,on les estructures d'època medieval sesobreposen o conviuen amb les ibèriques.

Cal dir que aquesta circumstància no ésgens estranya a la nostra geografia i querespon a les necessitats de cada època.En temps d'inseguretat es buscava la pro­tecció de llocs de fàcil defensa com aquestcim, des d'on es pot controlar visualmentel delta del Llobregat. L'estat de conser­vació és molt irregular, amb estructuresque arriben a sobrepassar els tres metresd'alçada, d'una gran solidesa aparent, comés el cas de la torre, i d'altres que handesaparegut parcialment. Malgrat tot, espot afirmar que l'estat general del conjuntés prou bo per ser entès amb una inter­venció mínima.

EI recinte medieval està format per unagran torre circular, posteriorment reforçadaamb un altre cos intern que va reduir nota­blement el seu espai interior, i a la qual s'a­dossen per l'est i pel sud les estructuresque completen el conjunt i amb les qualsconforma tres habitacions de diferentsdimensions. Destaca l'habitació sud per laseva grandària; al seu subsòl es concen-

tren la major part de les estructures ibèri­ques. En aquesta habitació la circulaciós'efectuava en un mínim de tres nivells,seguint de manera més suau el fort pen­dent del turó. Del període medieval es con­serven murs lligats amb calç, una estruc­tura amb pedra seca i una altre lligada,potser, amb fang. La cronologia que esdesprèn de les restes ceràmiques medievals

associades a la torre no és més antiga delsegle XII. Tanmateix, és molt difícil de pre­cisar el moment fundacional del castell ode la torre per la manca de restes que enspermetin proposar una datació clara.

Les restes d'època ibèrica consisteixen entres estructures massissesde pedra, simi­lars a plataformes, acabades en parets ver­ticals i una estructura circular que nomésha estat excavada a dins del recintemedieval però no per fora. També esdocumenta un retall a la roca, anteriora aquestes estructures, i que pertany alperíode ibèric.

Aquest tipus de retalls són un recurs cons­tructiu àmpliament documentat a la restadel poblat iber A causa de la ubicacióestratègica de les restes al cim del turó ia la seva solidesa es podria interpretar queel seu caràcter ha estat de tipus defensIu.

Per últim, cal assenyalar la nova dimensióque ha assolit aquest jaciment arque­ològic, no només des del punt de vistad'entitat de les restes medievals, on s'hapassat de torre a castell, sinó també el saltqualitatiu que per a la didàctica del patri­moni suposa la unió física, sobre elterreny, dels dos períodes històrics. Aixòpermetrà donar una visió sincrònica i deconjunt del, ara sí, mateix jaciment.

José Antonio CantosEduard Sanchezarqueòlegs

Resultat de les excavacionsEsquema de restat originari

10 .

Verdaguer i Collserola

Des de la Porta de Parc de Canaletes,a Cerdanyola

Singularment atractives i populars,les papallones són, de ben segur, el grupd'insectes més conegut, estimat i, proba­blement, estudiat Però les papallones sóntambé, a causa de la seva gran sensibilitatclimàtica i de l'estreta vinculació amb lesplantes que les alimenten, unes magnífi­ques indicadores dels canvis ambientalsmés subtils I això les ha fet protagonistesde projectes de monitorltzació ambientalde gran abast com el BMS (Butterfly Moni­toring Scheme)

Aquest nou CD que ara presentem, junta­ment amb una completa guia de les espè­cies més freqüents a Collserola, inclou, enforma de JOCinteractiu, una proposta pera l'aprenentatge de les tècniques d'obser­vació de camp que s'utilitzen en elsmètodes d'estudi poblacional estandardit­zats; concretament, dels que s'apliquena Collserola des de l'any 1992.

Pel que fa a la guia, junt amb la descripciói les imatges, hi trobareu, per a cadaespècie, una animació que mostra el volcaracterístic de la papal19na, aspecte degran utilitat per a la identificaCIÓ de camp.

Finalment, el CD incorpora una àmpliadocumentació sobre el coneixementhistòric i els estudis actuals sobre lespapallones a la serra.

Les papallones deCollserola, pas a pas:nou CD interactiu a lavostra disposició

PRIMAVERA

iQue hermosos son los matins,Los matins de primaveralCada bri porta un flor,Cada flor porta una perla,Cova un amor cada pit,Cada cervell una ideaS'omple el cel de resplendorI d'hermosura la terra.

EI quiosc d'informació és obert elsdiumenges i festius de 10 à 14 hores.

1992 Conté diverses exposicions i unmuseu de la vida rural. Obert els diumengesi festius de 10:30 a 15 hores.

Puig de la Guàrdia. Podreu arribar al cimtravessant pinedes i bosquets d'alzinesi roures prenent un camí a la dreta passatcan Canaletes Un cop dalt, la panoràmicadel Vallès és espectacular

. GR 173. Seguint les Indicacions d'aquestgran recorregut, arribareu a Sant Cugatamb un parell d'hores Els indrets que tra­vessa són de gran bellesa: torrent de canCodina, tram del camí de can Cerdà, con­reus de can Borrell, Pi d'en Xandri ..

EI 10 de juny de 2002 farà cent anysde la mort de Jacint Verdaguer i Santaló(Folgueroles, Osona 1845-Vallvidrera,Barcelona 1902)

En el marc de la celebració del centenari,organitzat per l'Ajuntament de Barcelona,el Consorci d~l Parc de Collserola volafegir-se a aquest homenatge a través deles diferents activitats que es programenels caps de setmana, dirigides als visitantsdel Parc, i que tenen lloc al Centred'Informació davant de Vil la Joana.

Amb l'objectiu d'apropar la figura deVerdaguer a diferents tipus de públic,estem preparant dins el programa"Conèixer el Parc de prop" unespassejades guiades d'una hora de duracíó,en què l'eix de l'activitat serà la difusió delsfragments de textos de Verdaguer méslligats a la natura iai territori. Podreuseguir la programació a l'agenda trimestral,primavera 2002, o bé trucant al Centred'Informació del Parc.

Aviat farà un any de l'obertura del quioscd'informació de la Porta de Parc de Cana­letes Allà us poden informar de les diversespossibilitats que el lloc ofereix per aconèixer més bé el Parc de Collserola

Aquí us en proposem algunes:

· Poblat ibèric del Turó de Ca n'Olivé.És un jaciment de grans dimensions on lamajoria d'espais que podreu veure són delperíode comprès entre finals del s. V i finalsdel s. IIIaC. Obert els diumenges d' 11 a 14 h.

· Església de Sant Iscle de les Feixes d'estilromànic, restaurada recentment, ha recu­perat l'aspecte de devia tenir entre elssegles XVI i XIX. Obert al públic el 3r diu­menge de cada mes d' 11 a 14 hores.

· Can Coll, masia del s. XV restaurada el

er;) l.'lI"''1;.U:'J h

Resum meteorològic del 2001Dades de l'Observatori Fabra (432 m)

Precipitació 2001

-- Temperatura 2001

EI2001 el vam acomiadar amb neu alscarrers i una de les setmanes més gèlidesque mai no havíem patit: "un hivern comels d'abans." Tanmateix, el 2001, enconjunt, va ser Un any calorós i molt sec.

I un any especialment irregular: elsperíodes de sequera es van produir enèpoques habitualment molt humides; eljuliol va ser -- paradoxalment -- l'únic mesrealment plujós, i el perfil tèrmic vaexperimentar notables alts i baixos: es vanbatre alguns rècords tan per dalt (febrer,octubre) com per baix (desembre)

Tot plegat, des del punt de vistameteorològic, un any sorprenent i difícil,i un any que ens deixa, per al 2002, lanece,ssitat d'un esforç addicional en lagestió del Parc per tal de contrarestarl'increment del riscos d'incendi i flagellsforestals que la trencadissa arbòria de lanevada i el dèficit hídric han afavorit

30

20

15

10

25

40

35

45

50

DA S O N

Precipitació mitjana 1914-2001

Temperatura mitjana 1914-2001

MM AG F

30

10

20

40

50

90

100

BO

~.g·70

~~ 603"

BreusSa Mostra d'Entitatsd'Horta-GuinardóLa Sa Mostra d'Entitats d'Horta-Guinardóaplegarà tot tipus d'associacions deldistricte els dies 10, 11 i 12 de maig de2002. Elsestands s'ubicaran a l'avingudaCardenal Vidal i Barraquer, al peu del'escultura dels Mistos.

La Mostra constitueix un espai de trobadade les associacions, un marc on relacionar­se per intercanviar experiències i serveis.També és l'aparador ideal on donar-se aconèixer al públic.

Enguany la Mostra adopta criteris desostenibilitat amb l'objectiu de propagar elsvalors de respecte a les persones i al mediambient En aquest sentit destaca lapresència de l'exposició itinerant"Collserola una realitat compartida" cedidapel Consorci del Parc de Collserola.

EI programa "Cuidem laterra, cuidem Collserola"a Sant Cugatdel VallèsEn resposta a la invitació de la Comissióper l'Ensenyament Públic de Sant Cugat,el CEA Can Coll ha col·laborat amb el pro­grama "Cuidem la Terra, cuidem Collse­rola" en la 3a Mostra d'EnsenyamentPúblic de Sant Cugat celebrada del lS al17 de març, sota el lema " Escola Pública,escola de valors".

L'Ajuntament de Sant Cugat, enguany hapropiciat aquesta col·laboració, subvencio­nant a través del seu Pla de Dinamització,als alumnes de cicle mig de les escolespúbliques del municipi.

La participació de públic i de mestres haestat considerable, i molt ben valorada perla comissió organitzadora

Oh o'' A~ "".1'-. núm. 55. Abril 2002

I

J-

giscosa

lORREOECOOS8lOlAIA

ESj\.gbar

~I ~SERVEIS FUNERARISW DE BARCELONA, SA

SONY

~~~!del Mediterraneo

Amb la col·laboració de:

Web del Parc: http://ParcCollserola.amb.es

Serveis, rees de pícnic. Santa Creu d'Olorda:936 689 665 (dimecres tancat). Can Coll:935 806 986 (dimarts tancat). Santa Mariade Vallvidrera: 932 802 649. La Salut deSant Feliu: 936 852 618 (dimarts tancat).

Bombers:Generalitat: 085Barcelona: 080

Guàrdia Urbana: Barcelona: 092,Esplugues: 93 371 33 50, Sant Just:934804879, Sant Feliu: 93 666 1543,Molins de Rei: 93 668 14 12, EI Papiol:93 673 09 22, Sant Cugat: 93 589 22 88,Cerdanyola: 93 691 2000, Montcada:935756474

Auditex: cat. 93 481 0042,cast. 93 481 1042

Informació transport públic: 010

Centre d'Informació i seu dels ServeisTècnics. Ctra. de l'Església, 92 (Ctra.Vallvidrera- Sant Cugat, km 4,7).08017 Barcelona. Tel. 93 28035 52.Accés: FGC: Baixador de Vallvidrera.Horari: cada dia de 9,30 a 15 h.E-mail: cpcollserola@amb.es

Mas Pins, Centre d'Educació Ambiental.Ctra. Molins de Rei a Vallvidrera, km 8.08017 Barcelona. Tel. 93 406 95 60Feiners activitats programades(Secundària i UniverSitaris), festiusestades de treball per a grups d'adults.Aie: maspins@bcn.servicom.es

Can Coll, Centre d'Educació Ambiental,Feiners visites escolars (Infantil, Primària)concertades. Tel. 93 692 03 96, festiuobert de 9,30 a 15 h, visites guiadesper Voluntaris.

Centre de Documentació i RecursosEducatius. Tel. 93 692 29 16.Ctra. Cerdanyola a Horta, km 2.08290 Cerdanyola del VallèsAie: cancoll@bcn.servicom.es

Equipaments

Plou i fa solDades facilitades per l'Observatori Fabra (432 m)Període

TMATMTTmTmaPPA

Novembre 2001

19,613,810,67,52,969,3382,4-- Novembre 1914-2001 19,1 13,811,08,22,883,5589,8

Desembre 2001

15,29,56,84,1-2,431,0413,4

Desembre 1914-2001

15,810,78,15,40,151,8641,6

Gener 2002

17,312,78,37,03,648,248,2

Gener 1914-2001

15,710,17,34,5-0,738,638,6

TMA Temperatura màxima absoluta TM Temperatura màxima mitjana T Temperàturamitjana Tm Temperatura mínima mitjana Tma Temperatura mínima absolutaP Precipitació total mes (11m2) PA Precipitació acumulada des de 1'1 de gener