serolaButlletí del Parc de Collserola Tardor 2002

57

Obres a la Carretera de les AigüesCalendari dels tancaments

Resposta a una carta sobre la grafiadels topònims

Ria, Johannesburg, ...

Aquests dies, després de la Cimera deJohannesburg, arriba el moment de ferbalanç. Se n'ha parlat força en els dife­rents mitjans de comunicació, i cal quecadascú dediqui uns moments a refle­xionar-hi. Se n'han tret conclusions, s'handestacat aspectes positius i, òbviament,d'altres no tan positius, però, en tot cas,la cimera sempre significarà un pasendavant.

Aquest marc més ampli ens ha de per­metre fer valoracions concretes. Si enssituem en l'àmbit municipal, podem dirque els ajuntaments estan fent els deures,com ens ho demostra l'elaboració de lesAgendes 21; ara, però, cal passar a l'acció.

A l'entorn d'aquests municipis, el Parcde Collserola és un element seductori un marc incomparable per a l'exercicidel coneixement, la reflexió i la conser­vació del nostre entorn natural. Les inicia­

tives municipals i les propostes que ofereixel Parc de Collserola poden tenir, i certa­ment en tenen, elements de relació quefusionen projectes i accions concretes.Perquè des d'aquests dos àmbits, espersegueix un objectiu comú: gaudir a lanatura, de la natura i amb la natura .. totafavorint actituds de respecte. I aquest ésnomés un exemple de com podem copsarplantejaments de caire global a partird'accions que formen part de lanostra vida.

Us convido des d'aquí a l'exercici de lareflexió, al valor d'adoptar mesures decaràcter personal que reverteixin en el bécomú, que reverteixin, en definitiva, enel benestar de tot el planeta ..

Ramón López i LozanoVicepresident executiu delConsorci del Parc de Collserola

Recentment, hem rebut un escrit referenta la grafia de "La Font d'en Ribes", que elConsorci utilitza en les seves publicacions.Segons l'amable remitent, el nom de lafont deriva de l'antic propietari de la fincasituada a la serra de l'Arrabassada, en LluísRibas, que a part de condicionar la font,també havia projectat la construcció d'unacasa en un pujol proper, raó per la qual esva haver de construir el viaducte del mateixnom. Cal dir que, segons la normativavigent, als noms dels llocs geogràfics quepassen a formar part de la toponímia se'lsaplica la grafia normalitzada lingüística­ment.

Així doncs, la grafia correcta és l'escritaamb la terminació -es. La mateixa cosasucceeix amb altres topònims que trobema Collserola, com "Can Cuiàs", en què,de vegades, se'ns reclama la grafia"Can Cuyàs" no normalitzada.

Aprofitem per agrair l'interès demostratper un tema que és prou important, la qualcosa ens ha permès fer aquestesapreCiaCions.

Tal com us vàrem anunciar all butlletíanterior, s'han iniciat les obres deperllongació del passeig Mirador de lesAigües corresponents a la primera fase,el tram comprès entre Can Ferrer i TorreBaró. EI nou passeig passarà per la pistadel Pasdel Rei, camí de Can Ferrer i camíde Can Rius fins a Torre Baró.

Per qüestions de seguretat i viabilitat,caldrà tancar el pas en alguns tramsdurant l'execució. Per tal que afecti elmenys possible a usuaris i veïns, usanunciem el calendari dels tancaments.

1a. Fase:del 9 de setembre al 31 de desembre,de Torre Baró a Can Ferrer

2a. Fase:del15 d'octubre al 31 de desembre, dela pista del Pasdel Rei (ctra de l'Arrabas­sada, Revolt de la Paella) al Portell de Vall­daura (ctra. de Cerdanyola a Horta).

Disculpeu les molèsties queus puguiocasionar.

La prevenció passivaLa lluita contra els incendis no s'atura després de l'estiu

A la tardor, reiniciem els treballs silvícolesa Collserola. Consisteixen, bàsicament, encrear i mantenir les franges de protecció,les obertures de caixa i el tractament deles masses boscoses procedents d'antiguesrepoblacions.

Les franges de protecció es realitzen al vol­tant dels camins de la Xarxa Viària Bàsicadel Dispositiu de Prevenció d'Incendis, i esdóna prioritat als que són perpendicularsa la direcció dels vents dominants, als demitja vessant i a aquells que permetenaccedir ràpidament a masses boscosesallunyades de les carreteres principals Lesfranges consisteixen en eliminar sotabosci talar l'arbrat fins assolir una densitataproximada de 150-200 arbres adultsper hectàrea en una franja de 10-20 ma banda i banda dels camins. La densitatd'arbres per ha a Collserola és d'aproxima­dament 1.200 exemplars, i en l'actuacióinicial se n'eliminen entre un 40 i un 50%,afavorint l'espècie dominant. En efectuarels manteniments al llarg dels anys es vaneliminant el percentatge restant fins assolir

la densitat òptima. L'objectiu d'aquestesfranges és facilitar les tasques d'extincióals bombers, en proporcionar-los accessosi zones d'actuació amb poc materialcombustible.

Les obertures de caixa es realitzen en unafranja de 3 m a banda i banda dels camins,a fi d'eliminar les branques i arbusts queenvaeixen els vials i poden limitar la visibi­litat i el pas, i provocar danys als vehiclesd'extinció.

EI tractament de les masses boscoses con­sisteix en l'esporga de les branques sequesi la tala dels arbres dominats que no espoden recuperar. L'objectiu és evitar queaquests boscos es cremin i potenciar eldesenvolupament dels arbres restants.

Escontinuen fent intervencions per pal·liarl'efecte de les últimes nevades: l'eliminacióde branques que encara pengen, la taladels arbres que es van trencar en lesfranges de protecció i la trituració deles restes.

Franja de protecció contra els incendis

Campanya d'informació i sensibilitzaciósobre el senglars periurbansEI proppassat dia 2 d'octubre, arran de laproblemàtica generada per l'apropamentde porcs senglars a algunes àrees urbanes,el Parc de Collserola presentà la Campanyade sensibilització "Com conviure amb elsenglar a Collserola".

La campanya té una doble finalitat: d'unabanda, explicar quins són els motius queprovoquen aquesta penetració del senglaren determinades zones habitades, amb lesconseqüències que pot comportar per a laciutadania i els mateixos senglars. I del'altra, donar a conèixer les recomanacionsque evitin que aquestes situacions esprodueixin.

La presentació als diferents mitjans decomunicació també va servir per aclarirque no hi ha una sobrepoblació d'aquestaespècie al Parc de Collserola, sinó quesituacions com aquestes són el fruit deles característiques particulars d'un espainatural en estret contacte amb diversesàrees de població, ja siguin municipis ourbanitzacions ubicades dins el Parc.

Un dels elements de suport d'aquestacampanya és l'opuscle que heu trobat enaquest número del butlletí. En el mateix

sentit, la campanya es vehicularà a travésde la ràdio, la premsa i el web del Parc.

Us agra·lm la vostra col·laboració i esperemque, entre tots, puguem mantenir el graude naturalitat que mereix Collserola.

La verema 2002 Resum de la campanya d'incendis

Marina

Vallès

Àmbit del dispositiu

• Garraf

• Collserola

Total d'incendis isuperfície cremada

o ~Nombre Hectàreesde focs cremades

20 -

30 -

50 ~

10 -

70 -

40

60 ~

80

Enguany, la primavera i l'estiu han estatplujosos, aquest fet ha disminuí! el riscd'incendi, amb un nombre de focs moltper sota de la mitjana d'anys anteriorsi només 23,3 ha de superfície cremada.

Tanmateix, el nombre de focs ha estatprou elevat (71), segurament pel granvolum de matèria vegetal present albosc, conseqüència de les generosesbrotades primaverals.

Si voleu conèixer les dades amb detall,per sectors i municipis, consulteu a lapàgina web del Parc:

http://ParcCollserola.amb.es/focs

Per segon any consecutiu, a Can Colls'ha pogut acomplir el cicle de la vinya.La recollida dels raims s'ha realitzat endues etapes, atenent l'estat de maduresade cada varietat EI9 de setembre es vancollir 460 kg de la varietat ull de llebre,i tres dies després, 463 kg de caverneti 597 de merlot EI total verematenguarw ha estat, doncs, de 1.520 kg.

EI raim collit es va traslladar a la coopera­tiva, on l'ull de llebre va donar unamostra de graduació d' 11,7°, " i 13° lesaltres dues varietats. A la cooperativa télloc la premsada i primera fermentacióen unes tines d'acer inoxidable. Propera­ment, aquest most s'anirà duent al cellerde Can Coll per envellir-lo en una bótade 225 litres i embotellar quan arribiel moment

15 anys del Pla Especial de Protecció de CollserolaEI PEPCo és un document urbanístic queregula els usos i ·Iesactivitats de les zonesforestals de la serra de Collserola, i apuntatot un seguit de recomanacions paisatgísti­ques per a la resta de sòls que es trobendins de l'àmbit del Parc; és, doncs, el docu­ment normatiu que reglamenta les activi­tats i el destí del sòl forestal, i a la vegadaordena les infraestructures de lleure peraconseguir l'ordenació i la protecció dela serra de Collserola.

Els objectius del Pla són la preservació delsrecursos naturals i de l'equilibri ecològic -­que cal conservar, pel paper físic, sociali ambiental que tenen per ells mateixos i enrelació amb les ciutats de l'entorn--, comtambé el desenvolupament d'Infrastruc­tures de lleure que suportin una partimportant i qualitativament diferent de lesactivitats de lleure dels ciutadans, recollintla tradicional utilització de la serra com aespai d'esbarJo.

EI PEPCos'organitza en quatre línies deplanejament per aconseguir els objectiusesmentats:

1) Defineix les zones segons la naturalitati l'ús, que es classifiquen com a naturals,seminaturals i agricoles, i en cada unad'elles s'apliquen limitacions i determina­cions en funció dels valors naturalístics.

2) Classifica els elements constrults i regulaels possibles usos, en funció de les dife-

rents categories del Pla: quins són elementsdels catàleg de patrimoni històric artístic,edificacions tradicionals, edificacions dota­cionals i, finalment, un grup d'altresentre les quals es troben les restes arque­ològiques.

3) Defineix unes àrees singulars en lesquals el tractament no pot ser únicamentde tipus forestal, sinó que es preveu unautilització superior, sia qualitativa o quanti­tativa, referida al lleure passiu.

4) Classifíca i Jerarquitza la xarxa viària enfunció de l'ús i el tipus de via.

Per poder desenvolupar les accionsnecessàries per dur a terme les línies deplanejament el pla va proposar la creaciód'un òrgan gestor, encarregat del desenvo­lupament del Parc, tal com el coneixemavui, sens perjudici de les competènciespròpies d'altres administracions públiques.

Gràcies a les inversions aportades per lesadministracions locals, la Mancomunitat deMunicipis de l'Àrea Metropolitana de Bar­celona i la Diputació de Barcelona, el Con­sorci del Parc de Collserola, com a òrgangestor del PEPCo,ha dut a terme inver­sions per a la millora i la protecció del medinatural en les zones naturals i seminaturals;ha potenciat l'agricultura tradicional en leszones agrícoles, ha reconvertit masies cata­logades en equipaments dedicats a l'edu­cació ambiental, ha constrult àrees de

lleure, miradors í portes de parc per tald'estructurar les àrees de tractament espe­cífic, i ha adequat els camins necessaris performar una xarxa bàsica de camins per al'ús de lleure dels ciutadans.

La valoració que es pot fer del Pla Especialdes dels serveis tècnics només pot ésserpositiva, si pensem que, des d'un planeja­ment urbanístic, es va crear un instrumentper preservar i ordenar un espai natural tanpeculiar com la Serra de Collserola, per laseva ubicació metropolitana

Amb el temps, el pla s'ha convertit en unreferent de consulta obligada per a laredacció d'altres plans especials de pro­tecció i ordenació per als espais naturalsmetropolitans del seu entorn.

Entrevista amb l'alcalde de Molins de ReiEn la línia d'oferir-vos entrevistes amb elsalcaldes dels municipis del Parc, hem tingutl'ocasió de conversar amb l'alcalde deMolins de Rei Sr. Ivan Arcas. En el transcursd'una passejada pels entorns del Centred'Informació del Parc, ens ha manifestat laseva opinió sobre el Parc. Us convidem allegir aquestes línies i li agraïm, des d'aquí,la seva col·laboració.

(PC: Què és el primer que ens vol explicardel Parc de Collserola?

EI Parc de Collserola el sento un espai moltmeu, hi he viscut molts anys, com a moli­nenc, però també com a veí de Vallpineda,i, per tant, forma part del meu món per­sonal A banda d'això, cal dir que Collse­rola ha estat una aposta forta i valenta pergestionar d'una manera lúcida i compar­tida un espai natural que és patrimoni nonomés de l'àrea metropolitana sinó tambéde Catalunya. I en aquest sentit, som unreferent --em consta--, per a d'altresmetròpolis. Collserola és un patrimonique hem de defensar entre tots.

(PC: Creu que els ciutadans/nes de Molinsde Rei s'identifiquen amb el Parc7 Quinavisió en té, com a alcalde?

I. A. Des de la meva perspectiva de moli­nenc, el Parc és un element que defineixuna important part del nostre territori Perals molinencs i molinenques, el Parc esconsolida progressivament com un elementpositiu en la gestió d'un entorn natural quefa molts anys que sentim com una realitatcol·lectiv9 No parlem sols de patrimoninatural Esel cas de l'àrea d'oci de Castell­ciuró, un element patrimonial de caire cul­tural que tothom té clar que està vinculatal Parc, Ja que fou l'òrgan gestor qui enel seu moment el va rehabilitar, i és qui,a més, en fa actualment el manteniment,i cal dir que de manera molt correcta Amés, hem de recordar que Molins de Rei téla major part del seu terme municipql dinsde l'àmbit del Parc de Collserola. Per tant,

el Parc és un espai que ha estat utilitzathistòricament, i accedir-hi i fer-ne ús és uncostum quotidià que s'ha realitzat tota lavida. Crec que no cal afegir-hi més. Molinsde Rei es relaciona amb Collserola tant pertradició com per quotidianitat. Això ens faésser especialment curosos i corresponsa­bles amb el futur d'un espai natural quefa anys que considerem molt nostre.

Éstert que, a vegades, es crea una contra­dicció entre la necessitat evident que elParc funcioni ni que funcioni bé-- i la res­tricció que aquesta necessitat a vegadesimposa. Però penso que això s'anirà ente­nent cada cop més si som capaçosd'explicar els bons resultats que la determi­nació de pautes en la interrelació entre lapressió humana i el medi natural han anatproduint durant els anys

(PC: La gestió del Parc de Collserola depènen gran mesura dels ajuntaments quetenen territori de Parc En aquest contextmés ampli, quina implicació creu que hade tenir un municipi com Molins de Rei7

I. A. EI Parc de Collserola és el fruit dela suma de moltes voluntats, d'administra­cions locals i supralocals. Potser més quedefinir quin paper polític hem de marcar, elque cal és aprofitar sinergies, i actualmentaquestes són positives. EI Parc ens permettenir unes eines de control i gestió del terri­tori que segurament ni el nostre Ajunta­ment ni molts ajuntaments que estan alParc hauríem pogut tenir per nosaltresmateixos. Aquest és un element importan­tíssim, perquè si no existís un òrgan gestordel Parc, l'hauríem hagut de crear indivi­dualment amb moltes menys possibilitatsd'èxit.

(P(: EI Parc de Collserola té unes 7. 7 72

hectàrees que corresponen al terme muni­cipal de Molins. D'aquestes, més de lameitat, unes 7.000 ha, són espais on espot caçar. Creu que al Parc de Collserola,

amb una freqüentació important d'usuaris,tot és compatible7

I. A. Sincerament, crec que hi ha usos que,amb el temps, no seran possibles a Collse­rola. Estem parlant d'un Parc natural enquè, a banda dels que acudeixen a visitar­lo puntualment, hi viuen unes 15.000 per­sones. Sense anar més lluny, a Molins deRei tenim àrees urbanes com La Rierada,Vallpineda i St. Bartomeu. També crec quesi bé hi ha usos que acabaran desaparei­xent o fins i tot s'hauran d'eliminar pro­gressivament, d'altres, vinculats al seucaràcter de parc metropolità, com l'esporti l'oci en general, seguiran creixentprogressivament.

Una consideració a part mereix la caça, queés un problema greu. Fins i tot els mateixoscol· lectius de caçadors són conscients de laprogressiva dificultat que implica l'exercicid'aquesta activitat amb lagarantia de seguretatexigible per alsmateixos caça­dors, i sobretotper a tercerespersones.Aquesta contra­dicció ha fet quemolts d'ells jahagin abandonatl'exercici d'aquestesport a Collserola,

La Penya del Moro restaurada

.\.~' "'l

,~;\y ••.. ,.--------...=.:;=====-..'::="-

... ". •...---.. -""' .....• ­- ....--...--- ...•.

Pla de les Bruixes_arqa.oool6gt<dere<l .••-...-¡u..l ..o

Sant Just Desvern, s'han posat de manifestunes interessant restes medievals i el con­junt ha guanyat en interès i en diversitat,constituint un atractiu espai amb un itine­rari organitzat i jerarquitzat, i un extraordi­nari Mirador sobre la Vall i el Delta del Llo­bregat, invitant encara més a fer un agra­dable passejada des de Sant Just o bé con­vertir la seva visita en un etapa atractivad'una excursió per Collserola ..

Aquests treballs es realitzaran al comença­ment del mes de novembre.

Aquesta actuació consistirà, d'unabanda, en la neteja de la vegetació exis­tent, esporga dels pins, per fer més agra­dable l'estada i la visita al jaciment, i d'unaaltra, en la instal·lació de quatre plafonsque explicaran les estructures del jaciment,tant amb illustracions com amb petitstextos.

EIdilluns 5 d'agost d'enguany es va inau­gurar el Parc arqueològic de la Penya delMoro.Tot i semblar desavinent la convo­catòria en tractar-se d'un dilluns feiner i almes d'agost, va ser un èxit de participaciópopular, doncs l'acte s'emmarcava en laFesta Major de Sant Just Desvern i vaanimar a molts Santjustencs a apropar-s'hi.

La Penya del Moro, de sempre ha estat unreferent geogràfic i històric emblemàtic dela Vall de Sant Just, i fins ara tothom l'asso­ciava a un poblat ibèric. A partir del treballsefectuats pel Consorci i l'Ajuntament de

Les restes ibèriques de Molins de ReiArranjament a l'entorn del jaciment ibèric al pla de les Bruixes

EI Consorci del Parc de Collserola, encol·laboració amb l'Ajuntament de Molinsde Rei, treballa en un projecte per adequarel recinte del jaciment del pla de lesBruixes, molt a prop de la porta de parcdel Terral.

i estic segur que aquesta pràctica desapa­reixerà d'una manera progressiva i cons­tant. Si bé és cert que tradicionalment lacaça ha estat un mecanisme de regulacióde la població de determinades espècies,hem de començar a plantejar-nos, demanera conjunta, altres mecanismesalternatius.

(PC: Finalment, i de manera breu, vol feralgun comentari en referència al Pla Espe­cial, ara que es compleixen 15 anys del'aprovació?

I. A. És molt important tenir un Pla Especialque ens garanteixi la conservació d'aquestterritori i d'aquest Parc. Però cal anar mésenllà: cal que, políticament, se segueixipressionant per anar incrementant aquestaprotecció i trobar acords intermunicipalsque ho permetin, implicant les institucions iorganismes autonòmics i locals Esperem

seguir trobant la complicitat del Parc en elsdiferents compromisos que puguem tenirdamunt la taula, avui i en futurs anys. EIParc pot estar ben segur que a nosaltrestambé ens hi trobarà quan sigui menester.

Agraïm al senyor alcalde la seva atenció i elfelicitem pel seu compromís amb el Parc.

I. A. Hi ha dues propostes que ens agra­daria poder realitzar conjuntament encollaboració amb el Parc. Una d'elles vin­culada a la font dels Casats, que a més depossibilitar un no\.l camí d'entrada al Parcdonaria peu a l'ordenació definitiva d'unseguit important d'horts que actualmentsón irregulars. D'altra banda, volem iniciarla col·laboració del Parc en el funciona­ment de la calefacció de barri, una cale­facció centralitzada que dóna servei al barride la Granja i que funciona amb biomassa,(en aquest cas, pinyes i closca d'ametlla)Aquesta installatió permet subministrar a700 habitatges el calor necessari ta)lt per al'aigua sanitària com per a la calefacció. Labiomassa necessària es podria obtenir delmanteniment i la neteja forestal que es faa Collserola.

(PC: Quines propostes de futur es plan­tegen des de l'Ajuntament en relació aCollserola?

Obres a la font de la BudelleraLa font de la Budellera és una de les méssingulars del Parc. D'una banda, perquè ésel lloc de trobada per a molts visitantsdurant el cap de setmana, de passejantsque hi fan parada obligada, d'excursio­nistes que segueixen els itineraris que esproposen a l'entorn de la font. I de l'altra,perquè el seu disseny integrat en l'entornfa reconèixer la mà de l'arquitecteForestier.

Sigui per la raó que sigui, podem consi­derar la font de la Budellera com una deles emblemàtiques del Parc. Actualment,estan a punt de finalitzar les obres deremodelació que s'iniciaren ara fa gairebédos anys. Era una remodelació necessària,atès que el mur de contenció principalhavia anat cedint, i l'escorrentiu d'aiguadel pendent havia malmès l'entorn.

Cal tenir en consideració l'entorn naturali l'accessibilitat a la font per tal de dur aterme les obres de remodelació, la qualcosa ha comportat tenir cura de la vege­tació; citem, a tall d'exemple, la protecciódel tronc d'alguns arbres amb pneumàticsper tal que no es malmeti l'escorça, aixícom aspectes de seguretat per als visitantsque, esporàdicament o regularment acce­deixen a la font, raó per la qual s'ha tancatl'accés a un espai.

Recomanem que si voleu descobrir aquestparatge, ho feu a partir del mes de gener,moment en què està previst que finalitzil'obra. Des d'aquestes pàgines del butlletí,volem agrair la bona comprensió que heutingut, i excusar-nos, si s'escau, pels malde­caps que l'obra us hagi pogut ocasionar,tant si sou velns com usuaris del Parc.per circular-hi.

Peatonalització de la Carretera alta de Roquetes

145,00

aproximadament la peatonalització de942 metres respecte del total del vial. Lesobres s'inicien per la banda de Torre Baró,i està previst que, entrat l'any 2003,estiguin acabades. La resta del tram,uns810 metres, formaran part d'una segonafase que es portarà a terme al llarg delpropermandat municipal.

Les obres restaran convenientmentsenyalitzades. Tot i així, sempre comporten

.uns riscs que cal tenir presents. En cas quecirculeu a peu o en cotxe per aquestacarretera, sigueu prudents. Us demanemque disculpeu les molèsties que us puguinocasionar els treballs; ben aviat podreugaudir d'aquestes millores.

ISO.ool'4t.1l

Amb l'arribada de la tardor, s'inicia elprojecte de peatonalització parcial de laCarretera alta de Roquetes. EI tram decarretera comprèn, en la seva totalitat,1.752 metres. EI projecte pretén adequarles necessitats dels usuaris que utilitzenaquesta carretera com a via de passeig i, almateix temps, garantir la seva seguretat, jaque és una via d'accés al Parc que té unús continu i que no disposa de zonapeatonal per circular-hi.

EI projecte contempla la construcciód'una vorera de 2,5 metres per a vianants.En els trams on el terreny ho permet,es generaran zones verdes amb arbrati s'instal·laran bancs per al descans

D'aquesta manera, es pretén que aquestazona de transició entre la ciutat i el Parcsigui al més agradable i suau possible.

Inicialment, s'executa la primera fase delprojecte, que representarà

Adhesió del Parc a l'Agenda 21 3. Millorar la mobilitat i fer del carrer ur)entorn acollidor

EI proppassat 9 de juliol, al Saló de Centde l'Ajuntament de Barcelona, cent catorzeentitats barcelonines i l'Ajuntament vansignar el Compromís Ciutadà per la Soste­nibilitat - Agenda 21 de Barcelona.

EIConsorci del Parc de Collserola, amb laseva adhesió, es compromet a implicar-seactivament en l'elaboració d'un pla d'accióespecífic i a contribuir, d'aquesta manera,a la sostenibilitat de la ciutat.

Amb aquest compromís, caldrà treballarper assolir, en el termini de deu anys, deuobjectius, a traves de plans d'acció quecontribueixin a l'aplicació de mesures quemodifiquin els hàbits de vida a l'efecte quesiguin menys agressius amb el nostreentorn.

[AGENDA21aCN]

COMPROMIS CIUTADÀ PERA LASOSTENIBILlTAT-AGENDA21DE BARCELONA

Objectius 2002-2012

1. Protegir els espais lliures i la biodiversitatde Collserola i ampliar el verd urbà

2. Defensar la ciutat compacta i diversa,amb un espai públic de qualitat

4. Assolir nivells òptims de qualitatambiental i esdevenir una ciutat saludable

5. Preservar els recursos naturals ipromoure l'ús dels renovables

6. Reduir la producció de residus i fomentarla cultura de la reutilització i el reciclatge

7. Augmentar la cohesió social enfortint elsmecanismes d'equitat i participació

8. Potenciar l'activitat econòmica' orientadacap el desenvolupament sostenible

9. Progressar en la cultura de lasostenibilitat mitjançant l'educació i lacomunicació ambientals

10. Reduir l'impacte de la ciutat sobre elplaneta i promoure la cooperacióinternacional

EI CDRE suggereix ... implicar-se en les Agendes 21

La proposta d'elaborar Agendes 21 va serun dels acords importants que van subs­criure els participants en la Cimera de laTerra (Rio de Janeiro, 1992) Ara, recent­ment finalitzada la següent ConferènciaMundial sobre Desenvolupament Soste­nible (Johannesburg, 2002), s'ha posat demanifest que s'avança lentament en laposada en marxa d'aquest acord, peròque segueix sent d'importància capital

Cada Agenda 21 es proposa elaborardiagnosis i plans d'acció encaminats a tre­ballar envers la sostenibilitat, amb unaimplicació forta d'administracions locals id'agents socials

Agenda 21 dels municipis de CollserolaTots els ajuntaments de Collserola estantreballant and l'Agenda 21. A continuació,trobareu una llista a partir de la qualpodeu obtenir més informació.

A Barcelona:Ajuntament - Secretaria Tècnica de l'A2 7 LTel 932374743a. e. :agenda2 7@mailbcn.esWeb: wwwbcn.es/agenda 27

A Cerdanyola del Vallès.Ajuntament Web. www.cerdanyola.org

A Esplugues de Llobregat.Ajuntament - Secció vialitat i medi ambientTel 93473 74 70

A Molins de Rei.Web: wwwmolinsderei.net/ajuntament/

A Montcada i ReixacAjuntament - Servei de medi ambientTel 93576474Web: www.montcada.org

AI Papiol.Web.' wwwelpapioldiba.es

A Sant Cugat qel Vallès.'Ajuntament - Ambit Ciutat SostenibleTel 93 565 7000a. e.' agenda2 7@aj.santcugatobertnetWeb wwwsantcugatorg

A Sant Feliu de Llobregat:Ajuntament - Servei de medi ambientTel 936858000Web. wwwsantfeliu.org

A Sant Just Desvern:Ajuntament - Oficina Agenda 27Tel 934804800

La Diputació de Barcelona promou la Xarxade Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat,un referent important per conèixer l'estatde la qüestió de les Agendes 21 locals(webs. wwwdiba.es/xarxasost/,wwwsostenible.es;wwwdibaes/mediambient).

Nou punt d'acollida a Can Coll Itinerari literariCollserola, des del Balcó de la Ciutat

Des d'aquesta tardor, a Can Coll trobareuun punt d'acollida atès per Voluntaris. Enaquest punt, similar al que hi ha al Centred'informació, els voluntaris es posen a dis­posició dels visitants ja sigui per compartiramb ells una passejada pels entorns, unavisita a la casa, o per informar del que espot trobar al centre.

Tot i la serietat i el rigor dels voluntaris enla seva feina, les seves propostes no s'hand'entendre com un servei de guiatgeestàndard, amb uns comentaris i unes acti­vitats fixes, com serien les d'un especia­lista. Ben al contrari, a Can Coll amb elsvoluntaris cada dia pot ser diferent, comdiverses són les persones que formen elcol·lectiu. Avui, potser, el Ricard us convi­darà a que l'acompanyeu a veure ocells ala feixa; el proper diumenge tal vegadacoincidireu amb la Fina, que acostuma afer un tomb fins a la font de sant Pau; isegurament un altre cap de setmana hihaurà aquell que, en dies clars, vol anar aveure el Vallès des del puig de la Guàrdia.ben segur que qualsevol d'ells us podràexplicar les anècdotes imaginàries o realsque s'expliquen de la casa.

Perquè els voluntaris que fan feina d'aco­llida als visitants són personeò que esposen a la disposició d'altres per compartirels seus coneixements i transmetre el seuinterès per la natura i per Collserola. I els

interessos i el coneixements de cada unsón diferents. Com un amic que ensensenya casa seva, cada voluntari ens potacompanyar per la serra amb la illusió dequi presenta una cosa pròpia i amb la sevavisió particular. Potser no sempre hi tro­barem la precisió d'un tècnic, però si una·cosa segurament més valuosa: l'afecte delqui s'estima el Parc.

Així, quan arribeu a Can Coll podeu estarsegurs que la casa, els camps i els boscosseran els de sempre; però els que si serandiferents seran els amfitrions que us convi­daran a fer un volt amb ells. Poseu-vostranquil·lament a les seves mans i deixeu­vos conduir, perquè ¿qui ens pot descobrirmillor els secrets d'un lloc que el quededica esforç de manera generosa aconèixer-lo 7

Descobreix Collserolaamb els voluntaris

EI llibre amb les propostes delsvoluntaris per conèixer la serra, ja ésa la impremtal

A principIs de desembre el podreu trobaral centre d'informació

EI Consorci de Biblioteques de Barcelonaus proposa un itinerari per a tota la famíliades del balcó de Barcelona la serra deCollserola. Una passejada per poder gaudirde la literatura, del paisatge i de la naturaque ha inspirat molts escriptors del nostrepaís. Així, tindrem l'ocasió de sentir textosi contes que parlen de la natura, visitarVil·la Joana, la masia on enguany fa centanys va morir Jacint Verdaguer, i enfilar­nos al mirador de la torre de Collserola,des d'on podrem gaudir d'una vista esplèn­dida del Barcelonès i del Vallès.

Dates 5,19 i 26 d'octubre i 9 i 16 denovembre. Durada de 10.15 a 14 hPreu: 5,5 euros i 2,5 eul'Os els menors de16 anys

Inscripcions: trucant al telèfon 93 316 1242 (de di a dv de 12 a 14.30/ 16.30 a 18h) Imprescindible que tingueu el carnet debiblioteques, fer-se'l és gratuit

Collserola a la ràdio

De tots és prou coneguda la importànciaque tenen els mitjans de comunicacióactualment Per aquesta raó, el Parc deCollserola torna a estar en antena desd'aquest mes d'octubre. La utilització d'unmitjà com el radiofònic és interessant perarribar a públics molt variats, i una einaimportant com a mitjà per difondre infor­macions sobre'l'ús i el coneixement delParc.

La nostra participació es concreta en men­cions en directe referides al Parc i realit­zades pel conductor del programa La Gra­deria, de Ràdio Barcelona (969 FM)

AI mateix temps, si us agrada el futbol, usanimem a escoltar els partits per aquestaemissora, on sentireu quatre falques refe­rides a Collserola. Aquestes falques no pre­tenen ser anuncis publicitaris sinó recoma­nacions o informacions que poden serútils per a tothom.

La geologia del Parc més a l'abast"Dia de la MuntanyaNeta", a CollserolaAmb motiu de l'Any Internacional de lesMuntanyes declarat per les Nacions Unides,el passat 29 de setembre, el Centre Excur­sionista de Catalunya, conjuntament ambaltres centres de València, Alcoi i Castellóvan organitzar el "Dia de la MuntanyaNeta".

L'acte va consistir en una acció de netejade deixalles urbanes a diferents serraladesmediterrànies de Catalunya i València.L'acció organitzada pel CEC es va desenvo­lupar a la vall de Sant Iscle on els socis par­ticipants van recollir els objectes més insò­lits. Amb aquesta actuació, les entitatsexcursionistes volen reivindicar un ús rès­ponsable de la muntanya per preservar elpatrimoni cultural i natural, i demanar a lesadministracions públiques amb com­petència sobre aquests territoris una majorsensibilitat respecte de la problemàtica deles muntanyes de la mediterrània.

EI nou curs al Parc

Ha començat el nou curs, i el Parc entraen plena efervescència escolar.

Collserola és un espai amb un gran potencialeducatiu, i un dels eixos que inspiren la sevagestió és, precisament, desenvolupar-lo.

A l'inici d'aquest nou curs, volem destacari celebrar la progressiva implicació delmunicipis en el projecte educatiu del Parc.A la línia iniciada fa uns anys pels

Com els darrers anys, a mitjan novembre,i amb motiu de la SETMANA DE LACltNCIA, s'obriran les portes de moltesinstitucions científiques catalanes i es pro­posaran més de tres-centes activitatsadreçades a fomentar entre la ciutadania elgust pel coneixement científic en general.

En la SETMANA DE LA CltNCIA d'enguany,la Universitat de Barcelona i el Consorci delParc de Collserola han organitzat unad'aquestes activitats. Estracta d'una sor­tida de camp en la qual, partint de Castell­ciuró, al terme de Molins de Rei, pujaremfins a la pedrera de pissarres negresd'Olorda, on es presentarà i s'interpretaràel fenomen del drenatge àcid de lesroques, un interessant procés geoquímicamb importants conseqüències ambientals.AI llarg del itinerari, procurarem, tanma­teix, no deixar de costat la interpretació demolts d'altres valors científics i naturalísticsque se'ns aniran presentant a mesura quefem camí plegats

S'anomena drenatge àcid de les roquesels "corrents d'aigües àcides i carregadesde metalls que s'originen quan determinatsminerals presents en les pedres del terrenys'alteren per l'acció de l'oxigeni l'aigua". Un parell de dades us donaranraó de la transcendència d'aquest fenomen

ajuntaments de Cerdanyola, Sant JustDesvern i Esplugues, de difondre isubvencionar la participació dels seusescolars en els programes del Parc, aquestany s'hi ha sumat l'Ajuntament de SantCugat. En el marc del nou conveni signatamb el Consorci, aquest ajuntamentdonarà suport als centres escolars de lapoblació que vulguin participar en elprograma "Cuidem la terra. CuidemCollserola" .

en el medi natural. Lesaigües i els llotscarregats de metalls tòxics que es vessarenquan es trencà la presa d'Aznalcóllar s'ori­ginaren a través d'aquest procés. Més llunyde casa nostra, als Estats Units, es consi­dera que en l'actualitat el drenatge àcid deles roques contamina amb àcid i metallspesants més de vint mil quilòmetres de riusi rierols i unes setanta mil hectàreesd'aigües d'embassamentsi llacs amb àcid i metalls pesats.

Fins on sabem, aquest és el primer cop acasa nostra on es presentarà i valorarà anivell de camp tant el mateix fenomen deldrenatge àcid de les roques com els seusefectes sobre l'entorn, i fer-ho en un indretdel Parc de Collserola, potenciant els valorsja de per si força importants d'aquest espainatural, suposa per a tots nosaltres unmotiu de satisfacció molt especial.

Les sortides, en grups d'unes 20 persones,es faran els matins (de 8.00 a 13.30 h) delspropers 15, 16 i 17 de novembre. Per ainscriure-us truqueu la mateixa setmana alCentre d'Informació del Parc.Tél. 93 280 35 52.

Francesc A. Centellas i MasuetUniversitat de Barcelona. Responsable del'activitat

Http://La migració dels rapinyaires

ParcCollserola.amb.es/rapinyairesLes aus observades en el pas de tardordes del Turó de la Magarola.

Els senglars a CollserolaParcCollserola.am b.es/ seng larInformació sobre la situació de l'espècie alParc. Recomanacions bàsiques per a evitarmolesties.

ParcCollserola.amb.es

Sj\gbar

Amb la col·laboració de:

giscosa

¡

J-TORlI[ OC COUSElOIA SA

~~~!!del MediterrGneQ

t'; NOYARTIS

~I! SERVEIS FUNERARISW DE BARCELONA, SA

SONY

Web del Parc: http://ParcCollserola.amb.es

Can Coll, Centre d'Educació AmbientalFeiners visites escolars (Infantil, Primàriajconcertades. Tel. 936 920 396, festiusobert de 9,30 a 15 h, visites guiades perVoluntaris.

Centre de Documentació i RecursosEducatius. Tel. 936 922 916.Ctra. Cerdanyola a Horta, km 2.08290 Cerdanyola del VallèsE-mail: cdre@retemail.es

Can Balasc. Estació BiològicaCamí de Can Balasc, s/n08017 Les Planes (Barcelona)Tel.: 935 879 513 - 600464006E-mail: mrfc@amb.es

Informació transport públic: 010

Bombers:Generalitat: 085Barcelona: 080

Equipaments

ServeisÀrees de pícnic. Santa Creu d'Olorda:936689665 I 936681 507. Can Coll:935806986 (dimarts tancat). Santa Mariade Vallvidrera: 932 802 649. La Salut deSant Feliu: 936 852 618 (dimarts tancat).

Auditex: cat. 934 810 042,cast. 934 811 042

Centre d'Informació i seu dels ServeisTècnics. Ctra. de l'Església, 92 (Ctra.Vallvidrera- Sant Cugat, km 4,7).08017 Barcelona. Tel. 932 803 552.Accés: FGC: Baixador de Vallvidrera.Horari: cada dia de 9,30 a 15 h.E-mail: cpcollserola@amb.es

Mas Pins, Centre d'Educació Ambiental.Ctra. Molins de Rei a Vallvidrera, km 8.08017 Barcelona Tel. 934069 560Feiners activitats programades(Secundària i Universitaris), festiusestades de treball per a grups d'adults.E-mail: maspins@bcn.servicom.es

Plou i fa sol

Dades facilitades per l'Observatori Fabra (432 m)

Període

TMATMTTmTmaPPA

Maig 2002

26,419,015,512,16,8112,8291,6

Maig 1914-2001

31,3('20)20,016,012,02,4('47)59,7238,5

Juny 2002

32,626,422,318,310,037,4329,0

Juny 1914-2001

35,5('47)24,119,915,66,9('36)40,3278,8

Juliol 200231,227,321,218,614,6125,9454,9

Julio1l1914-200139,8('82)27,322,918,510,6('66)25,2304,0

TMA Temperatura màxima absoluta TM Temperatura màxima mitjana T Temperaturamitjana Tm Temperatura mínima mitjana Tma Temperatura mínima absolutaP Precipitació total mes (11m2) PA Precipitació acumulada des de l' 1 de generEntre parèntesi s'indica l'any en que s'assoleixen els valors extrems.