H e l · l e n i s m e (-323 / -31)

Epicur

de Samos

Lucreci

-400

-300

-200

-100

1

100

Sofistes: Protàgores Gòrgies

Sòcrates

Cínics: Antístenes Diògenes

Plató

Aristòtil

A c

a d

è m

i a

Escepticisme Estoïcisme Epicureisme

Pirró

Timó

Sext Empíric

Zenó

Cleantes

Sèneca Epictet

Marc Aureli

Ciència Alexandrina

Euclides

Arquimedes

Aristarc

Eratòstenes

Hiparc

Ptolemeu

Grè

cia

clà

ss

ica

Grè

cia

hel·

len

ísti

ca

Ale

xa

nd

ria

- E

gip

te

Re

pú

blic

a r

om

an

a Im

pe

ri r

om

à

Alex

andre

Mona

rquie

s he

l.lenís

tique

s -148

, Prov

incia

Roma

na

Megàrics Hedonistes: Aristip de Cirene

L i c

e u

Filosofia hel·lenística a Roma -- --

Esc

ole

s pre

he

l·le

nís

tiqu

es

-Farmakon -Canónica: remeis -Física: àtoms-buit -Ètica: fi = plaers, autarquía, ataraxia

-Lògica: proposició -Física: logos panteista -Ètica: destí acceptació apatheia

-Res amb exactitud -Abstenció de judici

Sist. formal axiomàtic

Volums, pes específic formal axiomàtic Heliocentrisme

Any solar, radi Terra

Mapa estels, trigonom.

Almagest Geocentrisme Planetes: -deferent -epicicle

Desfe

ta po

lis

-31,

Prov

incia

Roma

na -27,

Octav

i C. A

ugus

t Epicur de

Samos

«Vana és la paraula del filòsof que no cura els sofriments de l’home. Doncs de la mateixa

manera que no és útil la medicina si no cura les malalties del cos, tampoc ho és la filosofia si no

serveix per suprimir les malalties de l’ànima.»

Hel·lenisme, -323/-31

Hel·lenisme, -323/-31

Epicur: Farmakon

Quatre remeis tetrafarmakon per a quatre pors

Malaltia Remei racional

Por als déus

Por a la mort

Por al destí

Por a les necessitats i mals

Hel·lenisme, -323/-31

Epicur: Farmakon

Quatre remeis tetrafarmakon per a quatre pors

Malaltia Remei racional

Por als déus Si existeixen, no s'ocupen dels assumptes humans; viuen feliços en la seva autarquia.

Por a la mort És absurd tenir por de la mort, no és res mentre vivim.

Por al destí La seva existència és dubtosa Llibertat humana davant el que s’esdevé.

Por a les necessitats i mals

Les necessitats són fàcils de satisfer, passant amb poc; els mals, fàcils d’evitar.

Hel·lenisme, -323/-31

Epicur: Parts Filo Canònica. Equipant contra pors i prejudicis

Física. Recupera atomisme de Demòcrit. Moviments mecànics i espontanis àtoms. Exclou parlar de destí, permet llibertat.

Ètica. Recerca plaer, fi de la vida. Plaers dinàmics i estàtics. Mirada preferencial pels estàtics; són: - l'absència de pertorbació de l'esperit, ataraxia, - l'absència de dolor o silenci del cos, aponia.

Per aconseguir-ho: - cal autarquia, autosuficiència + - conviure amb amics.

Altres plaers impliquen desassossec.

Parts filosofia: canònica, física, ètica. Canònica i física, fonamentant l’ètica.

Fresc de Pompeia Atenas: Epicur de Samos

Hel·lenisme, -323/-31

Sobre Epicur 1

«Condenaban la vida de relajamiento sensual y pensaban que se podía alcanzar mejor el placer a

largo plazo desarrollando la calma, la emancipación de las preocupaciones de la

angustia, la ausencia virtual de apetitos físicos y una mente cultivada. Estaban convencidos de que

los placeres que se consiguen con mayor facilidad y que resultan más intensos en el acto

son también los que producen al final mayor tristeza: son trampas, engañabobos. Tanto

cuidado pusieron los epicúreos en evitar los placeres momentáneos que pudieran tener

consecuencias desagradables que acabaron yendo hacia un ascetismo.»

HOSPERS. La conducta humana.

? Com s’explica que l’aspiració al plaer acabi esdevenint una ascesi?

Hel·lenisme, -323/-31

Sobre Epicur 2

«¿Qué placeres recomienda entonces Epicuro? En general, los intelectuales y

estéticos. No se aplica a ellos el carácter de autoderrota que tienen la mayoría de

placeres. El conocimiento requiere un cultivo cuidadoso y un despliegue inicial de

esfuerzo; pero, una vez que se ha superado este obstáculo, prácticamente todo son

ganancias y no existen pérdidas.» HOSPERS. La conducta humana.

? Quines raons pots aportar a favor o en contra de la idea epicúria segons la qual la majoria de plaers tenen el carácter de autoderrota?

H e l · l e n i s m e (-323 / -31)

Epicur

de Samos

Lucreci

-400

-300

-200

-100

1

100

Sofistes: Protàgores Gòrgies

Sòcrates

Cínics: Antístenes Diògenes

Plató

Aristòtil

A c

a d

è m

i a

Escepticisme Estoïcisme Epicureisme

Pirró

Timó

Sext Empíric

Zenó

Cleantes

Sèneca Epictet

Marc Aureli

Ciència Alexandrina

Euclides

Arquimedes

Aristarc

Eratòstenes

Hiparc

Ptolemeu

Grè

cia

clà

ss

ica

Grè

cia

hel·

len

ísti

ca

Ale

xa

nd

ria

- E

gip

te

Re

pú

blic

a r

om

an

a Im

pe

ri r

om

à

Alex

andre

Mona

rquie

s he

l.lenís

tique

s -148

, Prov

incia

Roma

na

Megàrics Hedonistes: Aristip de Cirene

L i c

e u

Filosofia hel·lenística a Roma -- --

Esc

ole

s pre

he

l·le

nís

tiqu

es

-Farmakon -Canónica: remeis -Física: àtoms-buit -Ètica: fi = plaers, autarquía, ataraxia

-Lògica: proposició -Física: logos panteista -Ètica: destí acceptació apatheia

-Res amb exactitud -Abstenció de judici

Sist. formal axiomàtic

Volums, pes específic formal axiomàtic Heliocentrisme

Any solar, radi Terra

Mapa estels, trigonom.

Almagest Geocentrisme Planetes: -deferent -epicicle

Desfe

ta po

lis

-31,

Prov

incia

Roma

na -27,

Octav

i C. A

ugus

t

Estoïcisme

Estoics, els del pòrtic. (Stoa, pòrtic)

Zenó de Cition (332/262), considerat el fundador , deixeble del cínic Crates; coneixia la lògica de Megara. Admirava l’autodomini de Sòcrates.Cleantes d’Assos, deixeble de Zenó; Crisip

A Roma: l’hispà Sèneca (-3/+65), preceptor de l’emperador Neró;l’esclau Epictet (50/138);l’emperador Marc Aureli (121/180)

Hel·lenisme, -323/-31

H e l · l e n i s m e (-323 / -31)

Epicur

de Samos

Lucreci

-400

-300

-200

-100

1

100

Sofistes: Protàgores Gòrgies

Sòcrates

Cínics: Antístenes Diògenes

Plató

Aristòtil

A c

a d

è m

i a

Escepticisme Estoïcisme Epicureisme

Pirró

Timó

Sext Empíric

Zenó

Cleantes

Sèneca Epictet

Marc Aureli

Ciència Alexandrina

Euclides

Arquimedes

Aristarc

Eratòstenes

Hiparc

Ptolemeu

Grè

cia

clà

ss

ica

Grè

cia

hel·

len

ísti

ca

A

lexa

nd

ria

-

Eg

ipte

Re

pú

blica

ro

ma

na

Imp

eri

ro

mà

Alex

andre

Mon

arqu

ies

hel.le

nístiq

ues

-148

, Prov

incia

Rom

ana

Megàrics Hedonistes: Aristip de Cirene

L i c

e u

Filosofia hel·lenística a Roma -- --

Escole

s p

rehe

l·le

nís

tiqu

es

-Farmakon -Canónica: remeis -Física: àtoms-buit -Ètica: fi = plaers, autarquía, ataraxia

-Lògica: proposició -Física: logos panteista -Ètica: destí acceptació apatheia

-Res amb exactitud -Abstenció de judici

Sist. formal axiomàtic

Volums, pes específic formal axiomàtic Heliocentrisme

Any solar, radi Terra

Mapa estels, trigonom.

Almagest Geocentrisme Planetes: -deferent -epicicle

Desfeta

polis

-31, P

rovin

cia R

oman

a -27, O

ctav

i C. A

ugus

t

Estoïcisme Sèneca

Sèneca:

“Així com tants rius i tanta pluja que es

precipita no canvien ni atenuen la salabror del

mar, de la mateixa manera l'ímpetu de les adversitats no doblega

l'ànim del fort.”

Hel·lenisme, -323/-31

Estoïcisme: Parts Filo

Física: la racionalitat del cosmos.Un logos que regeix i determina el

cosmos = física panteista.Tot el que s’esdevé, té un sentit

Lògica, per comprendre el món.Lògica proposicional: MPP, MTT, MTP,…

Ètica de l’acceptació i de l’absència de desig.Savi, el que accepta l’ordre còsmic.Llibertat = comprende la necessitat.Absència de passions o desitjos: apatheia

Parts filosofia: física, lògica, ètica. Física i lògica, fonamentant l’ètica.

Desig versus realització dels desig

Hel·lenisme, -323/-31

Estoïcisme: Sèneca

Hel·lenisme, -323/-31