Lintellectualisme moral a Epicur de Samos

Antonio Moreno Castillo

Aquesta tesi doctoral est subjecta a la llicncia Reconeixement- NoComercial SenseObraDerivada 3.0. Espanya de Creative Commons. Esta tesis doctoral est sujeta a la licencia Reconocimiento - NoComercial SinObraDerivada 3.0. Espaa de Creative Commons. This doctoral thesis is licensed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0. Spain License.

1

LINTELLECTUALISME MORAL A EPICUR DE SAMOS Treball presentat per optar al ttol de doctor per Antonio Moreno Castillo Directora: Montserrat Jufresa Muoz Coordinador: Miguel Candel Programa de doctorat de la Universitat de Barcelona: Filosofa, histria, esttica i antropologia Bienni 2002-2004 Facultat de Filosofia Universitat de Barcelona Barcelona 2012.

2

Voldria expressar el meu agrament a Montserrat Jufresa, que sense

conixer-me prviament, va acceptar dirigir-me aquesta tesi, i va haver

de dedicar-me moltes estones.

Tamb voldria agrair el seu a ajut a Pedro lvaro, i especialment a la

meva dona, Elena, i a la meva filla Maria, sense el suport de les quals no

hauria pogut realitzar aquesta tesi.

3

INDEX 1- Preliminars.

a- Justificaci..............................................................................5 b- Metodologia...........................................................................8

2- Epicur de Samos i lepicureisme.................................................. 10

3- Lepicureisme dpoca romana: Filodem de Gdara, Lucreci i

Digenes dEnoanda......................................................................31 4- Epicur com a filsof moral: conceptes de plaer. .......................... 40

5- Lintellectualisme moral: Scrates i Plat....................................66

6- Lintellectualisme moral abans de Plat.

a. Homer............................................................................. .91

b. Hesode............................................................................100

c. Els presocrtics................................................................105

d. Els sofistes.......................................................................117

7- Intellectualisme moral i plaer en altres filsofs.

a. El plaer en Plat..............................................................138

b. Aristtil...........................................................................161

c. Els cirenaics....................................................................176

d. Els estoics.......................................................................189

8- Els detractors de la moral epicria.

e. Plutarc............................................................................200

f. Cicer............................................................................213

9- Conclusions................................................................................224

10- Bibliografia...........................................................................,....240 11- Annex. Traducci de la Carta a Meneceu............,,,..................247

4

1- Preliminars

5

JUSTIFICACI Passava jo un mat de desembre per la Plaa de la Vila de Vilafranca del Peneds,

on lAjuntament havia posat un pessebre. Aquest pessebre estava destrossat per obra

duns actes vandlics, i una senyora, en veure les destrosses, enfurismada, va dir: No hi

ha dret, haurien dafusellar-nos a tots.

La meva reacci ms immediata va ser pensar que, si per cas, afusellessin noms els

autors daquella destrossa, i no els que no hi tenem res a veure. Poc desprs, per, em

vaig adonar de la profunditat daquella asseveraci. La senyora es considerava de la

mateixa espcie moral que els autors de les destrosses, i era conscient que si actuava

duna altra manera s perqu havia rebut una educaci moral diferent de la daquells

vndals, per en cas contrari hauria pogut actuar de la mateixa manera. Per tant, tots els

individus inclosos en aquesta espcie moral mereixien el mateix cstig.

Largumentaci daquesta senyora estava dacord amb lintellectualisme moral.

Evidentment, aquesta ancdota, igual que la poma de Newton, no s la que em va

despertar linters pel tema, sin que linters en aquest tema em va fer recordar i

sobre tot interpretar aquesta ancdota. Des de les primers lectures dels dilegs de Plat

em vaig fixar en aquesta teoria moral, en principi sorprenent i provocativa, que indueix

reaccions airades en els interlocutors, per que em sembla inevitable, al marge de la

fortuna de Plat en el moment de defensar-la. Hi ha en aquesta tesi una reivindicaci de

ltica platnica, menyspreada per molts tractadistes fins a extrems sorprenents,

menyspreu al qual dedicarem molts comentaris. Cal dir, per, que la figura de Plat

6

sempre lhe trobada atractiva per diferents conceptes, com la fidelitat al mestre, el seu

estil literari, i fins i tot la ingenutat desplegada en la recerca del governant filsof.

Ms endinsat posteriorment en el mn grec, em va semblar que la figura d Epicur

destacava per la seva provocaci en el mn hellenstic, colof de la preponderncia

grega. Les exposicions modernes sobre Epicur, per, donen una versi moderada del

seu hedonisme, i llegint Epicur vaig tenir la sensaci que no es diferenciava tant de

Plat en els aspectes tics, i que fins i tot es podia considerar un intellectualista moral.

Aprofundint en la bibliografia, vaig veure que aquesta idea estava implcita en molts

comentaristes, tant clssics com actuals, i suggerida en daltres, que no arriben a parlar

dintellectualisme moral, per s de lherncia platnica dEpicur. Per desprs, en fer

un seguiment daquest intellectualisme, he anat veient com acompanya tota ltica

grega, fins i tot la dels cirenaics, considerats els hedonistes ms extrems i provocadors,

que, com veurem, no sallunyen tant dEpicur. O, dit a la inversa, tota ltica grega s

hedonista.

Hi ha tamb en aquesta tesi una reivindicaci de la cultura grega, innecessria en el

camp de la filosofia, per no en el de la histria de la cincia, en qu s menystinguda

per molts comentaristes, amb alguna excepci, com la del fsic alemany E. Schrdinger,

que no dubta a considerar la cincia grega com a precursora de la fsica moderna.1

Aquesta tesi no tracta de temes cientfics, per les idees dEpicur sobre la naturalesa

sn tractades amb molt de respecte, i considerades precursores de la qumica moderna.

Una vegada, en una xerrada sobre evoluci humana, en qu el conferenciant va fer

allusi als grecs duna manera una mica despectiva, li vaig demanar una mica de

respecte, i li vaig recordar que Anaximandre havia estat evolucionista i Empdocles

fins i tot darwinista. Creiem que laproximaci ms superficial a la histria de

qualsevol mbit del saber deixa molt clara la importncia dels grecs, i ens semblaria

difcil trobar-ne un del qual no pogussin ser considerats precursors. Fem nostra

lafirmaci dIsaac Assimov, en el seu llibre Historia de Grecia2, que diu que malgrat

las seves petites dimensions, no hi ha terra ms important que Grcia, ni cap altre poble

ha deixat en la histria una empremta ms profunda.

1 E. Schrdinger, Nature and the Greeks and Science and Humanism, Cambridge University Press, 1996. 2 I. Assimov, Historia Universal. Los griegos, Madrid, Alianza Ediorial, 2006.

7

Com hem dit abans, les conclusions daquesta tesi gaireb estan implcites en els

comentaris de molts tractadistes, tant clssics com actuals. Es pot dir que consisteix a

desenvolupar la intervenci de Torquat en De Finibus, de Cicer, i a portar fins a les

ltimes conseqncies les idees daquests tractadistes, que anirem comentant al llarg

daquest estudi. Daquesta manera creiem no noms haver demostrat que Epicur s un

intellectualista moral, sin que lafirmaci no t res descandalosa.

8

METODOLOGIA Aquest treball es desenvolupa al voltant de dos conceptes, lintellectualisme moral i el

plaer. Per estudiar lintellectualisme moral comencem per analitzar lobra de Plat,

que s el filsof que ms aprofundeix en aquesta idea. Segons la seva teoria, la virtut s

nica, ensenyable i inevitable. Els dilegs analitzats sn el Protgoras, el Grgias, La

Repblica i Les Lleis, que no sn els nics de caire moral per s els ms significatius

des daquest punt de vista. Posteriorment fem una histria daquest idea, i veiem que

apareix ja clarament en Hesode, Demcrit i ms vagament en Protgoras. En Aristtil

no est explicitada, per s assumida, i creiem que el filsof dEstagira hi fa valuoses

aportacions de caire psicolgic. Tamb trobem la mateixa idea en els cirenaics, que

passen per ser els hedonistes ms provocatius, i aix mateix apareix molt clarament en

els estoics.

Pel que fa al plaer, partim de la base mpliament acceptada que, com diu Digenes

Laerci, Epicur contempla dos tipus de plaer, el cintic i el catastemtic, consistent

aquest ltim en labsncia de dolor. Analitzant lobra tica dEpicur, bsicament la

Carta a Meneceu, les Mximes i les Sentncies, veiem que en Epicur el plaer

catastemtic s preponderant, i la major part de les vegades que fa servir la paraula

plaer ho fa amb aquest significat. En Plat, en canvi, el plaer catastemtic no existeix, i

noms existeix el cintic, que coincideix amb el significat ms acceptat de la paraula.

Per estudiar el plaer en Plat hem analitzat el Protgoras, el Grgias i el Fileb, dedicat

ntegrament al plaer. En aquest ltim es fa explcit ms duna vegada que labsncia de

dolor no s el plaer.

Hem estudiat els detractors de la teoria del plaer dEpicur ms importants, que sn

Plutarc i Cicer. Del primer hem estudiat lobra Epicur fa realment impossible una vida

plaent, on trobem una srie de crtiques interessants, i tamb la Rplica a Colotes. En

aquesta obra Plutarc diu que Epicur es pregunta a ell mateix si, com afirma en la

mxima XXXV, cometria un acte injust si tingus la seguretat de no ser descobert, i el

9

mateix Epicur diu que no sap contestar. Aquesta mxima s contrria a la nostra tesi, i

planteja una contradicci que el propi Epicur no pot solucionar. De Cicer hem estudiat

De finibus malorum et bonorum, escrit en forma de dileg, en el qual Torquat, un dels

dialogants, fa una defensa de lepicuresme que pot ser considerada com un resum de la

nostra tesi.

Finalment, basem la nostra tesi en el fet que trobem en la virtut epicria les

caracterstiques de la virtut platnica, que com hem dit abans, sn la unicitat,

lensenyabilitat i la inevitabilitat. I reforcem la similitud entre tots dos pensadors

interpretant el plaer catastemtic dEpicur com una conseqncia psicolgica del B

platnic. Pel que fa a la contradicci implicada en la mxima XXXV, que s la dificultat

ms gran de la nostra tesi, i que Epicur no pot solucionar, la resolem per via psicolgica,

ja que lgicament s irresoluble.

Tot i que ens basem en la Carta a Meneceu, les Mximes Capitals i les Sentncies

Vaticanes, tamb comentarem altres obres dEpicur i sobre Epicur. Les traduccions de

les diferents llenges sn nostres, tret de les del llat, que sn versions fetes a partir

daltres traduccions, generalment al castell, i la dels versos de Dante, que sn de

J.F.Mira, com sindica en el seu lloc. Al final adjuntem la nostra traducci de la Carta a

Meneceu, en qu justifiquem les frases tradudes ms lliurement, o en qu ens

distanciem ms de la major part de les traduccions. Els testimonis ms favorables a la

nostra tesi, o que requereixen una discussi ms detallada, els repetim a les conclusions,

on tamb nafegim de nous.

10

2- Epicur de Samos i lepicuresme.

11

EPICUR DE SAMOS I LEPICUREISME Segons el testimoni de Digenes Laerci,3 Epicur va nixer a lilla de Samos, a finals de

lany 342 o principis del 341 a.C. Els seus pares eren atenesos, que shavien establert a

lilla feia uns deu anys, per la qual cosa Epicur era ciutad dAtenes, i estava, per tant,

sotms a les lleis daquesta ciutat. Cap als catorze anys va comenar el seu inters per la

filosofia, probablement en assistir als ensenyaments de Pmfil, filsof platnic establert

a Samos, del qual, daltra banda, no en sabem res ms.4

Com que era ciutad dAtenes, se nhi va anar lany 321, per tal dacomplir el servei

militar. Van ser anys molt crtics en la histria dAtenes, i probablement Epicur nera

molt conscient. Dos anys abans, el 323, havia mort Alexandre Magne, i com a

conseqncia daix, tota Grcia es va rebellar contra els macedonis. Atenes va

encapalar un exrcit que es va enfrontar a Antpatre, general macednic, i va assetjar

les seves tropes a Lmia aquell mateix any. Per lany segent, el 322, Antpatre va

rebre reforos dsia, i va derrotar els grecs. Els atenesos, per tal devitar locupaci,

van decidir lliurar Demstenes. Per Demstenes va fugir a una petita illa, situada

prop de lArglida, i es va tancar en un temple, on es va sucidar en veures assetjat

pels soldats macednics. Aquell any, Atenes va perdre la llibertat i el ms aferrissat dels

seus defensors. Molts tractadistes diuen que aix va ser un fet molt decisiu, ja que la

filosofia epicria est indissolublement associada a la destrucci de la polis. Aquesta

afirmaci ser comentada desprs ms detalladament.

3 D. Laerci, Vidas de filsofos ilustres, Trad. prl. y notas de J. Ortiz, Barcelona, Iberia, 1986. 4 D. Ottaviani, Premires leons sur Les trois Lettres dEpicure, Paris, PUF, 1998.

12

Mentre Epicur feia el servei militar, el seus pares es van veure obligats a abandonar

Samos. Un decret de Prdicas, general macednic que va governar limperi

immediatament desprs de la mort dAlexandre, obligava els colons a retornar les terres

als antics propietaris.5 Empobrits, els familiars van anar a Colof, i en aquesta ciutat, en

tornar del servei militar, Epicur va decidir definitivament dedicar-se a la filosofia.

Posteriorment sen va anar a Rodes, on va estudiar probablement amb el peripattic

Praxfanes, i desprs amb latomista Nausfanes de Teos. Lany 311 es trasllad a

Mitilene, a lilla de Lesbos, on va exercir com a mestre, per no va tenir gaire bona

acollida degut a la seva fama dheterodox. Posteriorment es trasllad a Lmpsac, on va

arribar a formar un nucli de seguidors fidels. En aquest perode madur la seva teoria

personal, que pren forma tant dun art de viure com duna doctrina de pensament.

Lany 306 Epicur va tornar a Atenes, on va fundar una escola que era alhora una

comunitat. Va comprar una casa amb un hort, al nord-oest de la ciutat, que constituren

el Jard, (), al voltant del qual sestructur la vida de la comunitat. No era un fet

infreqent a Atenes lestabliment de noves escoles; cinc anys desprs, el 301, Zen, el

ms destacat dels filsofs estoics, hi va fundar lescola del Prtic. En aquest Jard,

Epicur va ensenyar durant trenta-cinc anys, interromputs espordicament per breus

viatges a Jnia, per tal de visitar altres grups de deixebles.

La comunitat epicria adopt una estructura peculiar, que probablement no tingui

precedents en el mn grec. Amparo Gaos, en un article intitulat La carta de Epicuro a

Meneceo6 , abundant en aquesta peculiaritat, diu que sassemblava a una secta o a una

comunitat cristiana. Estava regida per una mena de prior, el , i els seus

assistents, els , encarregats dinstruir els seus deixebles, els

, que havien de jurar obedincia a Epicur i als seus preceptes. Com

sha dit abans, la doctrina epicria s tant una construcci terica com un art de viure,

del qual sexclouen els dubtes, que no savenen amb la serenitat necessria per a la

saviesa. El sistema, sense deixar de ser racional, s dogmtic. La comunitat es mant per

la fidelitat dels seus membres a uns dogmes gaireb inamovibles, i per vincles damistat

mtua. Si a aix hi afegim que portaven una vida senzilla i frugal, entenem que shagi

5 C. Garca Gual, Epicuro, Madrid, Alianza Editorial, 1996. 6 A. Gaos, La carta de Epicuro a Meneceo, Nova Tellus, 1996, 87-105.

13

comparat amb una comunitat monstica. Alguns testimonis diuen que Epicur menjava

noms pa i formatge, i que noms bevia aigua, i que els deixebles conreaven verdures,

la qual cosa els va permetre ajudar els atenesos lany 295, quan van ser assetjats per

Demetri Poliorcetes. Segons Sneca, els costums de la comunitat que aspirava a gaudir

del plaer suprem haurien sorprs molts dels seus detractors. La presncia de dones i

esclaus a la comunitat la feia encara ms original, i explica en part la fama dheterodox

que sempre va acompanyar Epicur. Segons Digenes Laerci7, per, Epicur creia que el

savi no shavia denamorar mai, ni pensava que lamor fos enviat pels dus.

Montserrat Jufresa, en un article intitulat Love in epicureism8, analitza aquest tema,

al qual Epicur va dedicar una obra, de la qual no es conserva ni un sol fragment, per la

qual cosa la investigaci es basa en comentaris indirectes dels textos dEpicur o en

textos daltres autors. En principi, segons lautora, no ha de resultar-nos difcil entendre

que la passi amorosa no sadigui amb latarxia, ja que implica la por a la prdua de la

persona estimada, sigui per la mort o per voluntat daquesta persona. Pel que fa al

matrimoni com a instituci educadora dels nens, Epicur la considerava innecessria, ja

que la relaci entre pares i fills no tenia gaire justificaci en la comunitat del Jard, on

tots es cuidaven de tots. Lalternativa sembla haver estat la promiscutat i el concubinat,

segons es pot deduir de molts testimonis que asseguraven que les dones del Jard eren

hetairai, i tamb dels sentiments expressats per Epicur. Tenim notcia daquestes

hetairai, companyes dEpicur i dels seus deixebles, que havien entrat en la comunitat

epicria amb tota llibertat, de vegades provinents daltres punts de Grcia, i que

practicaven la filosofia. Segons lautora, aquesta valoraci de la dona, infreqent entre

els grecs, i labsncia de testimonis favorables a lhomosexualitat, fan dEpicur un dels

filsofs amb un posicionament ms equitatiu envers les dones del mn clssic.

Lany 270, a ledat de setanta-dos anys, Epicur va morir duna afecci a la vescula,

desprs de dues setmanes dun intens patiment, suportat amb la mateixa serenitat que va

mostrar tota la seva vida. Segons el testimoni dHermip, es va submergir en un bany

7 D. Laerci, OC. 8 M. Jufresa, Love in epicureism, a Storia poesia e pensiero nel mondo antico, Npols, 1981.

14

daigua calenta, va beure dun glop una copa de vi pur, i desprs danimar els seus

deixebles a no oblidar la seva doctrina, va morir.9

Epicur va arribar a la maduresa en els anys que es considera que pertanyen a lpoca

hellenstica, i el seu pensament sinscriu plenament en la filosofia daquesta poca.

A.A. Long10 considera lhellenisme com el perode que comena amb la mort

dAlexandre Magne, el 323 a.C., i que, duna manera una mica convencional, acaba

amb la victria dOctavi sobre Marc Antoni a la batalla dActium, lany 31 d. C.

Aquest perode est caracteritzat per la desintegraci de limperi dAlexandre com a

conseqncia de les guerres entre els seus hereus, i per la prdua de la llibertat de les

ciutats gregues, que ja havia comenat amb les conquestes dAlexandre, per que

shavia accentuat desprs de la seva mort. Ja hem dit que Epicur va arribar a Atenes

desprs de la mort de Demstenes, i hem citat altres esdeveniments que van ser

conseqncia de les poltiques dels successors dAlexandre, com el decret de Prdicas,

que va obligar els pares dEpicur a abandonar Samos, i el setge dAtenes per Demetri

Poliorcetes, que no va ser lnic.

Per Alexandre, amb el seu imperi, havia posat les bases per a una expansi sense

precedents de la cultura grega. Els soldats, juntament amb els funcionaris i negociants

que sestabliren a lsia i a Egipte van trasplantar-hi les institucions socials de la

Grcia continental, de manera que la cultura, i sobre tot, la llengua comuna, donaren al

conjunt un sentit dunitat. Alexandria, sota la dinastia dels Ptolomeus, es va convertir

en un nou centre de les arts i de les cincies, que arrib a eclipsar Atenes per la

diversitat de la seva cultura, tot i que aquesta ciutat va mantenir la preeminncia en

filosofia. Altres ciutats, com Antioquia, Prgam i Esmirna, eren tamb centres

intellectuals destacats, i els seus governants competien pel mecenatge de poetes,

filsofs, historiadors i cientfics.

Les tres escoles filosfiques hellenstiques ms importants sn les dels estoics, els

epicuris i els escptics. Tots els seus sistemes filosfics consten duna lgica, o una

teoria del coneixement, una fsica i una tica, i aquesta ltima ocupa en tots tres un

paper preeminent. Per aquesta ra sha dit que totes tres abandonen lespeculaci

9 M. Jufresa, Estudio preliminar, a Epicuro, Obras, Madrid, Tecnos, 1994. 10 A.A.Long, La filosofa helenstica, Madrid, Alianza Editorial, 1994.

15

desinteressada, i intenten donar una guia moral als individus, prescindint de la poltica i

de la societat, que ja no estava centrada en la polis.

A.A.Long diu que a lpoca hellenstica la paraula filosofia va canviar de significat, i

va adquirir les connotacions actuals. Fins a Aristtil, aquest terme designava

prcticament tot el saber hum, incloent-hi sabers que avui considerem cientfics,

histrics o filolgics. A partir de llavors, el terme filosofia exclour la cincia i els

altres sabers considerats ms especfics. Segons el citat autor, aix va ser degut a

laugment de coneixements cientfics, histrics, geogrfics i filolgics que va tenir lloc

en aquest perode. Aix va provocar una compartimentaci del saber, que va fer que els

filsofs de les escoles citades, tret dalguna excepci, com lestoic Posidoni, no

sinteressessin especialment en les cincies particulars. A ms a ms, els filsofs ms

destacats, com Epicur, Zen, Argesilau i Crisip, van emigrar abans o desprs a Atenes,

mentre els cientfics com Aristarc, Herfil, Erasstrat i Arqumedes no van sentir

aquesta atracci. Aquest autor, en un altre pargraf, diu que lactitud dEpicur envers la

cincia s ingnua i reaccionria.11

Aquestes afirmacions les trobem inexactes, com a mnim en el cas dEpicur, i creiem

que lltima s duna superficialitat que no resisteix lanlisi ms elemental. El que

explica A.A.Long ens il.lustra la professionalitzaci de la fsica, lastronomia o la

medecina. Epicur, per, continuant amb la tradici grega, es veu obligat a elaborar un

sistema en que tot sigui explicat duna manera coherent i dacord amb els mateixos

principis. La seva teoria atmica, hereva de la de Demcrit i Leucip, s la base de la

teoria del coneixement. Les seves consideracions sobre els fenmens naturals estan

dacord amb la seva tica, perqu no tracten desbrinar les causes dels fenmens, sin

de demostrar que no sn deguts a causes sobrenaturals, per tal de perdre la por als dus i

tranquillitzar lesperit. Cal dir que aquesta teoria atmica del reaccionari Epicur, sobre

tot en lexposici de Lucreci, s reconeguda com la precursora de la qumica moderna,

que va agafar aquesta mateixa paraula per designar les partcules elementals de la

matria. Per creiem que aquesta coincidncia no s un mrit intrnsec, ja que una teoria

cientfica pretrita no sha de valorar per la coincidncia amb les actuals, sin per la

11 A.A. Long. O.C.

16

qualitat dels seus arguments. El terme reaccionari no s que sigui inadequat en relaci a

Epicur, sin que ms aviat s mancat de significat en la histria de la cincia.

Estem ms dacord amb A.A. Long quan parla dels condicionants sociolgics de la

filosofia hellenstica, ja que sense negar-los, els relativitza. Comena dient que s

infreqent poder establir un parallelisme tan evident entre un determinat corrent de

pensament, en aquest cas la filosofia hellenstica, i un determinat perode histric,

denominat tamb poca hellenstica. Diu tamb que les tiques platnica i aristotlica

noms sn concebibles a les ciutats estat, i que Alexandre va contribuir a destruir-ne els

valors. La renncia dEpicur a la poltica ciutadana i la concepci estoica del mn com

una espcie de ciutat, no deixen de ser dos intents molt diferents demmotllar-se a les

circumstncies poltiques i socials canviants daquell moment.

Per el mateix autor ens diu que la guerra del Peloponns va provocar a Atenes tants

patiments com varen provocar Alexandre i els seus successors, i que el pensament

hellenstic s en molts aspectes hereu de pensadors anteriors. Posa com a exemple

Digenes el Cnic, que ja desafiava moltes convencions de la Grcia clssica abans de la

mort dAlexandre, i que va heretar de Scrates una profunda preocupaci pels valors

morals, per a diferncia daquest no reconeixia lobedincia a cap ciutat, i fins i tot

atacava la ciutat estat com a instituci. Basant-se en lobservaci dels animals i en

suposicions sobre els hbits dels homes primitius, Digenes propugnava un ascetisme

basat en la naturalesa humana, que ell considerava contrria a les prctiques de la

societat grega. El ms important per a ell s lsser hum individual, al marge de la

classe social o de la nacionalitat, i el benestar a qu pogus arribar noms amb les seves

virtuts personals. Aquest mfasi en la racionalitat humana universal com a base per a la

felicitat s compartit per Epicur i per totes les escoles hellenstiques.

Molt ms radical s en aquest sentit M. Isnardi, que qestiona aquesta relaci entre la

destrucci de la polis i la filosofia dEpicur. En el seu article Epicuro e il carattere

pratico della filosofia dellellenismo12, es pregunta si no estem aplicant un

plantejament historiogrfic a un problema que no li escau, argumentant diferents raons.

En primer lloc, troba dubts que els homes de finals del segle IV tinguessin una

12 M. Isnardi , La dottrina di Epicuro e il carattere pratico della filosofia ellenistica, Rivista critica di storia della filosofia, 1978,I, 3-29.

17

conscincia clara de la crisi de la polis i de les seves institucions. Diu que las situaci no

es comparable a la crisi de les institucions republicanes a la Roma del segle I, de la qual

els contemporanis, com Tcit, neren conscients, i que no t sentit aqu parlar de

subconscient collectiu, sin de pensadors que han de justificar les seves posicions.

En segon lloc, a finals del segle IV i durant el segle III, les ciutats gregues van gaudir

duna intermitent vitalitat. A Atenes, filsofs aristocratitzants, com Demetri de Faleros,

van tenir una gran influncia sobre els governants macedonis, que propici una

moderaci de la democrcia. Els pensadors democrtics probablement varen prendres

seriosament la proclamaci de les llibertats de les ciutats gregues per part dAntgon

Monoftalmos, i aclamaren el seu fill Demetri com el restaurador de la democrcia. Els

tractadistes poltics encara idealitzaven les ciutats gregues, i elaboraven o modificaven

les seves constitucions. Lestoic Perseu, filsof actiu en ple segle III, va expressar la

seva admiraci sobre Esparta escrivint un llibre sobre aquesta ciutat. Alguns filsofs de

lAcadmia van ser educadors dels governants de les ciutats de la lliga aquea, i Esferos,

deixeble de lestoic Zen, va inspirar la poltica de Clemenes. No es pot parlar, per

tant, duna visi de la decadncia irreversible de les ciutats estat gregues, ni per part

dels poltics formats pels filsofs, ni per part dels filsofs que havien reflexionat sobre

el tema.

En tercer lloc, M. Isnardi salinea amb A.A. Long, argumentant no noms que

loposici a la polis i la denncia de la seva crisi per part dels filsofs s molt anterior,

sin tamb que no t res a veure amb la seva decadncia poltica. Sita aquesta autora

lorigen daquesta actitud en les crtiques de les classes dirigents ateneses a la poltica

de Pricles durant la guerra del Pelopons. Tamb diu que el vell Plat, Aristtil i

Iscrates sidentificaven ms amb lAtenes de Sol que amb la de Pricles. I acceptant

la seva autenticitat, M. Isnardi diu que en la Carta VII, Plat afirma que el filsof t

obligaci de abstenir-se de tota activitat poltica quan les condicions no sn favorables.

Tamb diu que durant tot el segle IV, abans de les conquestes dAlexandre, va haver-hi

un desenvolupament de lindividualisme i de la privacitat en tots els mbits de la vida

cultural, les mostres del qual seria molt llarg de citar.

18

Ens resulta difcil definir-nos sobre aquesta postura, que trobem extrema, o com a

mnim, infreqent. Si ms no per prudncia, ens inclinem ms aviat per la postura de

A.A. Long sobre aquest tema, ms matisada i eclctica.

Per indicaci expressa dEpicur en el seu testament, Hermarc de Mitilene el va

substituir a la seva mort en la direcci del Jard. Per els epicuris van destacar per la

fidelitat a la paraula del mestre com a norma indiscutible per assolir la felicitat, i no van

intentar aprofundir en el seu pensament. Per aquesta ra, malgrat lmplia expansi de

la que va gaudir lepicureisme, no va donar lloc a filsofs coneguts, amb les niques

excepcions de Filodem de Gadara i Lucreci.

Boyanc13, comentant aquest aspecte, afirma que cap escola de lantiguitat no ha estat

tan dominada pel pensament dun sol home, de manera que la majoria dels seus

seguidors han de ser considerats epgons, els noms dels quals no mereixen ser recordats.

I a Lucreci, el ms conegut dels seus deixebles, el considera el ms fantic, ja que

dintre del seu orgull i del seu estil guerrer, quan parla dEpicur, ho fa amb el ms humil

dels amors. Cita un frase de Sneca que diu: .. tot all que Metrodor o Hermarc han

dit, ha esta sota la conducta i els auspicis dun de sol. Boyanc diu, aclarint que parla

sense ironia, que en aquest sentit Epicur sassembla ms a un estrateg que a un filsof,

ja que entre aquests no s freqent tanta abnegaci. Afirma que cap filsof no ha tingut

lempenta de, essent el seu propi mestre, comenar el pensament del gnere hum a

partir de les seves intucions i descobertes, i que Epicur la va tenir en grau extrem.

Considerem una mica desafortunades aquestes ltimes frases, entre altres coses perqu

no es tracta tan duna qesti dabnegaci com del carcter prctic de la seva filosofia.

A ms a ms, la pretensi de refundar el pensament hum en un nou sistema filosfic no

s exclusiva dEpicur, ja que es dona en altres filsofs illustres, com per exemple

Descartes.

Ja hem comentat que lepicureisme va gaudir duna amplia expansi, que ja va

comenar en vida del seu fundador. En el segle II a.C. va tenir molt bona acollida a

Sria, per part de la dinastia selucida, alguns membres de la qual van ser adeptes de

lescola, com Antoc Epifani i els seu germ Crter. Testimoni de la pervivncia del

lepicureisme s una enorme inscripci de pedra trobada en la ciutat dEnoanda, feta

13 P.Boyanc. Lucrce et lepicurisme, Paris, PUF, 1978.

19

quatre segles ms tard, el segle II p.C., en la qual un tal Digenes va voler gravar sobre

pedra tots el principis daquesta filosofia. Daquesta inscripci en tornarem a parlar en

altres captols daquesta tesi.

A Roma, per, s on la filosofia epicria va tenir ms xit, tot i que mai no hi pogus

competir amb lestocisme, corrent que va donar filsofs tan representatius com Sneca

i Marc Aureli. Sabem que ja a mitjans del segle II a.C. filsofs epicuris van intentar

introduir-se en la ciutat, per no va ser fins al segle segent que la doctrina va arribar a

tenir importncia en els ambients poltics i intellectuals de Roma. Tenim notcies de

lexistncia a Npols dun Jard, dirigit per un tal Sirius, probablement un oriental, on

molts literats, sobretot poetes, shaurien iniciat en la doctrina dEpicur. Aquests poetes

haurien estat, entre daltres Ctul, Virgili i Horaci, que tot i que no van mantenir

lentusiasme inicial tota la seva vida, van conservar un sentiment dhumanitat i

dharmonia interior, reflectit per exemple en Eneas, lheroi de LEneida, que posseeix

unes qualitats que lacosten al savi epicuri. Tamb trobem epicuris entre els poltics,

com Pis, Messalla, Manli Torquat i Vibi Pansa, o entre els homes de negocis, com

Pomponi tic. I en aquesta poca van viure els dos deixebles ms importants que ja

hem citat abans, Filodem i Lucreci, als quals, amb Digenes dEnoanda, del segle II

p.C., dedicarem un captol daquesta tesi. Sn els ltims temps de la Repblica, una de

les poques ms difcil de Roma, en qu les immoralitats i les guerres civils obliguen

els esperits a conformar-se amb la prdua de llibertat i amb la serenitat de la vida

interior. Filodem i Digenes, de llengua grega, insisteixen ms en els aspectes tics;

Lucreci, de llengua llatina, insisteix ms en latomisme, i en els aspectes cientfics en

general.

Desprs daquest perode, no tornem a tenir notcia de lactuaci dels epicuris fins al

segle II d.C., en qu lemperadriu Plotina, esposa de Traj, va fer que es reorganitzs

lescola com a antdot a la proliferaci de les tendncies mstiques. Malgrat aquest

esfor, aquestes tendncies mstiques es van imposar, i lepicureisme va sucumbir en

arribar el cristianisme al poder.

Aix no significa que lepicureisme fos considerat sempre enemic del cristianisme.

Eduardo Acosta, en el prleg a la seva edici de lobra de Quevedo, intitulada Defensa

20

de Epicuro contra la comn opinin,14 ens diu que la patrstica va considerar positius

molts aspectes de lepicureisme, i que aix com hi ha un estocisme cristi, podem

parlar dun epicureisme cristi. Clement dAlexandria considerava Epicur el pare de

lateisme, i la seva doctrina divinitzadora del plaer, allunyada de Du i de la seva divina

providncia, com una expressi de la desesperaci del pecador. Per lloava el seu

esperit ecumnic expressat en linici de la Carta a Meneceu, en qu invita tothom a

filosofar, i li semblava en aix parallel al cristianisme. Tamb lloava latarxia i

lautarquia com a domini de les passions que condueix a la pau de lnima, i feia servir

fonts epicries per polemitzar amb les religions tradicionals politeistes. Jeroni i Lactanci

tamb el consideraven un defensor del plaer, i menystenien la seva doctrina, sobretot en

comparaci amb el platonisme i lestocisme, per reconeixien la moderaci del filsof,

que mitigava les crtiques anteriors. Altres apologetes, com Basili, Gregori de Nacianz i

Joan Crisstom van mantenir punts de vista similars, de manera que de la patrstica no

sen pot deduir que la doctrina del Jard sigui lanttesi absoluta del cristianisme.

Ledat mitjana, per, va fer atenci als aspectes ms negatius, i es va quedar amb la

idea ms vulgar de lepicureisme, acceptant els tpics establerts per Plutarc i Cicer. El

plaer dEpicur va passar a ser considerat com una voluptuositat, lnica finalitat de la

qual era consolar-se de la mortalitat de lnima. Dante el va considerar com un heretge,

i el va condemnar a linfern amb tots els que no creien en la immortalitat de lnima, en

un tercet del Cant X de la Divina Comdia:

Suo cimitero da questa parte hanno

Con Epicuro tutti suoi seguaci

Che lanima col corpo morta fanno.

Aquest sector s on hi ha el cementiri

DEpicur i de tots els sequaos

Que diuen que, amb el cos, tamb mor lnima15

14 F. de Quevedo, Defensa de Epicuro contra la comn opinin, Ed. de E. Acosta, Madrid, Tecnos, 2008. 15 D. Aligheri, La Divina Comdia, Cant X, 12, Trad. de J.F.Mira, Barcelona, Proa, 2002.

21

A comenaments del segle XV, els humanistes italians van rehabilitat Epicur. Lany

1417, Poggio Bracciolini i Bartolomeo da Montepulciano van redescobrir el poema De

Rerum natura, i uns deu anys ms tard, Ambrosio Traversario va traduir al llat les

Vides dels filsofs de Digenes Laerci. Amb aix els humanistes disposaven duns

textos i duna descripci de la seva personalitat, que el convertien en un model de

saviesa. Cap al 1428, el cremonenc Cosma Raimondi va redactar la primera defensa

sistemtica del filsof grec, i lany 1431, Lorenzo Valla va escriure De voluptate, ms

tard intitulat De vero bono. En aquesta obra tres interlocutors exposen respectivament

les doctrines estoica, epicria i cristiana. Tots dos autors destaquen la reivindicaci del

plaer com a projecci de la naturalesa i no com a expressi duna sensibilitat perversa.

Valla anava ms lluny, ja que la identificaci entre felicitat i plaer li semblava

equivalent a la moral cristiana, en qu el comportament virtus sacompanya aqu i en

laltra vida duna felicitat, que ell entenia con una mena de plaer. I Francesco Filelfo,

en una carta a Bartolomeo Francazano, escrita lany 1428, diferenciava el plaer

secundum honestatem, considerat com una autntica voluptas christiana, situada per

Epicur en latarxia, de la voluptuositat dels animals. I el mateix autor, en una carta

datada el 1450, adreada a Andrea Alamanni, destacava lafinitat entre la voluptas

animi, considerada com el resultat de la saviesa i la virtut, i la voluptas animi del cristi,

prpia de la contemplaci de Du desprs de la mort.

Per s Erasme de Rotterdam el qui t un paper fonamental en les referncies

positives al filsof. En la seva obra De contemptu mundi, un tractat juvenil en forma

depstola, la vida monstica s presentada com una forma depicuresme amb base

cristiana. En el colloqui Epicureus, publicat el 1533, hi intervenen dos interlocutors,

Hedonius i Spadeus, el primer dels quals destaca el carcter cristi de les tesis dEpicur.

Diu que la negaci epicria dels plaers que comporten algun tipus de dolor suposa la

consecuci duna pau de conscincia que s el ms preuat dels bns de tots els bons

cristians. En redimir lhome del llast dels plaers desordenats, Epicur arriba a ser

considerat com el prncep de la filosofia cristiana. Per per arribar a aquesta

assimilaci, Erasme va haver de prescindir de la fsica i de la teologia epicries, i tamb

daspectes conflictius, com el de la mortalitat de lnima. Aquesta assimilaci de ltica

22

epicria i la cristiana ens sembla un manera dexpressar en clau religiosa el nucli de la

nostra tesi.

En un ambient ms neoestoic que erasmista situa E. Acosta lobra de Quevedo, que

insisteix molt en les similituds entre estoics i epicuris. Aquests neoestoics estaven molt

interessats en la interpretaci de Sneca i dEpictet, el Manual del qual va ser publicat,

tradut al castell, per Francisco Snchez de les Brozas, ms conegut com el Brocense.

Curiosament, en el prleg a la traducci, Snchez manifesta la seva preferncia per la

soluci epicria en la seva exaltaci del plaer espiritual. Quevedo, en el seu tractat, es

mostra molt sensible a les calumnies que van originar una idea falsa de lepicureisme, i

considera la identificaci entre plaer i virtut com un estocisme avant la lettre.

Jos Ferrater Mora, en el seu Diccionario de filosofia,16 diu que al segle XVII es

produeix una tendncia neoepicria, en la qual es pot situar Quevedo, per noms

Pierre Gassendi i els gassendistes poden ser considerats neopicuris en tota lextensi

del terme, ja que el seu epicureisme inclou la fsica i ltica. La seva teoria del

coneixement es basa en les anticipacions o prenocions epicries, que expliquen

lestructura mecnica atomstica de la realitat. Contrriament a Epicur, per, lordre de

lunivers no sexplica per combinacions fortutes dels toms, sin que s necessria una

substncia espiritual infinita, s a dir, Du, prenoci fonamental sense la qual no

sexplica lunivers i menys encara la seva harmonia. Gassendi tamb considerava

lexistncia de les nimes immaterials, necessries per explicar la reflexi sobre si

mateix i lexistncia de la llibertat, que permet arribar a la finalitat de lacci moral i a

la felicitat com a pau de lesperit, que s latarxia epicria impregnada de nocions

cristianes. Anna Maria Ioppolo, en una article intitulat Uninterpretazione moderna

dellepicureismo17, qestiona la interpretaci de Gassendi, ms basada en els textos de

Digenes Laerci que en els dEpicur. Segons lautora, Gassendi fa de lepicureisme una

variant de latomisme democriti, ali als coneixements matemtics del seu temps,

perdent la seva originalitat i capacitat innovadora. No podem entrar a valorar aquestes

observacions, que fan referncia a aspectes secundaris en aquesta tesi, i que, per altra

part, no estan gaire argumentades.

16 J. Ferrater Mora, Diccionari de Filosofia, Barcelona, Ariel, 1994. 17 A. M Ioppolo, Una interpretazione moderna dellepicureismo, Elenchos, XI, 95-96, 1990.

23

OBRES DEPICUR. Pel testimoni de Digenes Laerci,18 sabem que Epicur va arribar

a escriure fins a tres-centes obres, de les quals cita uns quaranta ttols, de vegades

acompanyats dextractes breus. Pocs textos originals, per, han arribat fins a nosaltres,

per la qual cosa tenim un coneixement fragmentari de la seva obra. El citat Digenes

Laerci ens ha transcrit quatres cartes, un seguit de sentncies denominades Mximes

Capitals i el testament dEpicur.

Lestatus daquestes cartes s motiu de controvrsia. Sempre segons Digenes Laerci,

Epicur va escriure una obra en trenta-set volums, titulada Sobre la naturalesa, perduda

avui dia en la prctica totalitat, de la qual les tres primeres cartes podrien ser-ne un

resum. Les Mximes Capitals sn com un manual que exposa els temes filosfics en

forma daforismes, sense demostracions doctrinals. La majoria daquestes mximes

parlen de la justcia i de lamistat, aclarint aspectes no tractats directament a les Cartes.

Noves descobertes van augmentar el nostre coneixement de lobra epicria. Lany

1884 es van descobrir a la biblioteca del Vatic, en un Cdex del segle XIV, uns

aforismes que van ser denominats Sentncies Vaticanes. Totes aquestes sentncies sn

de carcter moral, per la qual cosa sn considerades com un complement de les

Mximes Capitals.

Larqueologia tamb ha ampliat els nostres coneixements sobre Epicur. En les runes

dHercul, es va descobrir lobra citada Sobre la natura, en un estat de conservaci molt

precari. Actualment molts estudiosos treballen en la seva edici i en la seva

interpretaci, per els textos sn tan fragmentaris, que s molt difcil extreure una visi

global del conjunt. Ja hem parlat abans de loriginalssim testimoni dEnoanda, ciutat

situada a lantiga Lcia, al sud-oest de lactual Turquia, en la qual lany 1884 es va

trobar una curiosa inscripci gravada en unes pedres, fetes per un tal Digenes,

probablement del segle II d.C. En aquesta inscripci podem llegir extractes de la seva

doctrina, algunes mximes, i una carta, dirigida probablement a la seva mare. Aquestes

pedres formaven un mur en que es podien llegir els textos, la qual cosa suposa una

manera molt original de difondre el missatge epicuri. I lany 1916 es va descobrir en un

18 D. Laerci, OC.

24

papir egipci una carta epicria de tema religis, ms probablement obra dun deixeble

que no pas del mateix Epicur.

M. Jufresa diu que Epicur inicia dos gneres destinats a tenir un gran xit en els segles

segents, que sn les cartes i les mximes19, i que aix no s casualitat, ja que la carta,

per diferents raons, sadiu amb el dogmatisme epicuri. En primer lloc, la carta s

dextensi ms exigua, la qual cosa obliga a resumir els arguments amb un estil ms

acurat. En segon lloc, la carta, en comparaci amb els dilegs, s un monleg en el qual

han desaparegut les veus discordants. I en tercer lloc, les cartes estan dirigides a una

persona determinada amb qui hi ha una certa amistat, amb la qual se suposa una certa

afinitat ideolgica, de manera que els arguments serveixen per perfilar idees de les quals

el destinatari ja est ms o menys convenut. Pel que fa a les Mximes i les Sentncies,

totes de caire moral, el seus noms ja ens indiquen que sn encara ms breus i destil ms

concs, de manera que encara saccentuen ms les caracterstiques anteriors.

Resumint, les obres dEpicur que han arribat fins a nosaltres sn les segents:

- Carta a Herdot, transcrita per Digenes Laerci, que s un compendi relativament

complet del pensament dEpicur sobre la naturalesa i les sensacions, fonamentat en la

concepci atomista de la matria. s un text difcil, adreat als iniciats, en qu es tracten

succintament temes que requereixen una explicaci ms extensa. La carta est

interrompuda per vuit escolis, que probablement siguin de Digenes Laerci. Al final

daquesta carta ja suggereix el que dir ms detalladament a la Carta a Pitocles, que la

finalitat de la cincia s fugir de les supersticions o explicacions sobrenaturals.

Latomisme consisteix a afirmar que el tot est format de cossos i de buit. Pel

testimoni de lexperincia, diu Epicur, sabem que hi ha cossos, i que aquests cossos es

mouen, la qual cosa implica un espai buit entre ells a travs del qual es puguin moure.

Aquests cossos poden ser compostos o simples. Els cossos simples, denominats toms,

sn indivisibles, eterns, infinits en nombre, i de formes molt variades. Les formes

possibles no sn infinites, per s inconcebiblement nombroses. Els cossos compostos

sn agregacions dtoms formades com a resultat de collisions, i si els toms se separen

el cossos es desfan. Els toms, sigui quin sigui el seu pes, tenen una velocitat uniforme

19 M. Jufresa. O.C.

25

en el buit, ja que no hi ha res que els oposi resistncia. Aquesta velocitat s la mateixa

per a tots els toms, fins i tot desprs dels xocs, i s igual a la velocitat del pensament.

El moviment dels toms s perpetu, ja sigui com a moviment en el buit o com a

vibraci dels toms que formen un cos, ja que aquests no sn absolutament plens, sin

que hi ha espais intersticials que permeten aquesta vibraci. I com que el nombre infinit

dtoms no pot cabre en un sol mn, s necessari afirmar que la quantitat de mns s

infinita. I si els cossos compostos no tenen la mateixa velocitat, s perqu nosaltres

percebem la composici dels diferents moviments que agiten els toms. Els cossos es

mouen en la direcci en qu es mouen la majoria dels seus toms.

Latomisme dEpicur t el seu indiscutible antecedent en latomisme de Leucip i

Demcrit. Aquesta teoria apareix com una soluci intermdia entre lsser de

Parmnides i lesdevenir dHerclit. Els toms presenten les caracterstiques de lsser

parmenidi, per la seva infinitud numrica i les diferents combinacions possibles

expliquen laparent diversitat que capten els nostres sentits. Hi ha, per, diferncies

entre latomisme de Demcrit i el dEpicur. Demcrit diu que la mida dels toms s

molt variada i poden ser infinitament grans, que no tenen pes, i que es mouen en

turbulncies. Epicur, en canvi, diu que han de ser prou petits com per no ser vistos, que

tenen pes i que es mouen en lnia recta de dalt a baix, per que canvien de direcci per

efecte dels xocs. Epicuris posteriors van introduir el concepte de declinaci, o desviaci

de la trajectria per tal dexplicar els xocs, desviaci a qu Lucreci es va referir amb el

nom de clinamen. Daquesta manera, al necessitarisme de Demcrit, que identifica

latzar amb la necessitat, lepicureisme oposa la hiptesi de la declinaci que, segons

interpretava K. Marx, permet explicar la llibertat humana.

Jeffrey S. Puriton t un article, intitulat Epicurus on free volition and the atomic

swerve,20 dedicat integrament a aquest tema. En aquest article passa revista als

comentaristes que creuen que del clinamen es dedueix el lliure albir i els que creuen

que no s aix, decantant-se pels primers. Tamb fa referncia al fet que Epicur no en

faci cap allusi explcita, i comenta les diferents explicacions que shan donat a aquest

fet. La primera s que no la va explicitar perqu es va estimar ms transmetre-la

20 F.S. Puriton, Epicurus on free volition and the atomic swerve, Phronesis XLIV, 1999, 253-299.

26

sibillinament al seus deixebles,21 i donat el tarann conservador de lEscola, totes les

idees eren atribudes a Epicur. La segona s que Epicur va postular les desviacions, per

no les va considerar com un tercer tipus de moviment, diferent del produt pel pes i les

collisions.22 La tercera s que Epicur la considerava un tercer tipus de moviment, per

que si la Carta a Herdot no en parla s perqu el text no est sencer.23 La quarta s que

Epicur va arribar a aquesta conclusi desprs dhaver escrit la Carta a Herdot.24

Lautor no troba convincent cap daquestes explicacions, i diu que Epicur considerava

el clinamen com un tercer moviment quan va escriure la Carta a Herdot, i que si no

ho explicita s perqu no hi est tan interessat com a doctrina positiva, sin com a

manera de negar el determinisme, que li sembla inacceptable.

Ens resulta difcil definir-nos sobre aquest tema, i ms encara sobre les deficincies

textuals. s discutible que el clinamen sigui una explicaci correcta del lliure albir25.

Per el que s creiem s que Epicur o els seus deixebles van intentar compaginar, amb

xit discutible, el mn de la llibertat amb el mn de la necessitat, la volici en un

univers determinat per lleis fsiques, i en aquest intent pot ser considerat precursor

dImmanuel Kant.

La Carta a Herdot tamb parla de lorigen de les sensacions, basat en la teoria

atmica de la matria. Els objectes emanen constantment i a gran velocitat simulacres, o

embolcalls dtoms, que mantenen les caracterstiques de lobjecte, i aquests simulacres

produeixen les sensacions. La constncia daquestes emanacions fa que la percepci de

lobjecte no sigui intermitent, i la velocitat fa que percebem lobjecte tal com s en el

moment present. La sensaci t lloc, per tant, per contacte entre els toms dels

simulacres i els dels rgans dels sentits. Per aquesta ra Epicur ens descriu el

mecanisme de la vista, loda i lolfacte, i no els del gust i del tacte, en els quals aquest

contacte s evident.

21 Adolf Brieger, Die Urbewegung der Atome und die Weltenstehung bei Leucipp und Demokrit, i Mau- rice Solovine, picure: Doctrines et Maximes, traduts et accompagnes dune note sur le clinamen, Paris, 1940, 130-48. 22 Carlo Pascal, La declinazione atomica in Epicuro e Lucrezio, a Studi Critici sul Poema di Lucrezio, Roma, 1903, 130-48, 137-138. 23 Ettore Bignone, Epicuro, Opere, frammenti, testimonianze, Bari, 1920,78-79. 24 Ettore Bignone, La dottrina epicurea del clinamen, Atene e Roma 17, 1940, 157-98. 25 M. Jufresa, OC.

27

Les reiterades percepcions dun mateix objecte produeixen en nosaltres les prolepsis,

que ens permeten reconixer els objectes sensibles. La definici que dna Epicur

daquestes prolepsis s molt confusa, la qual cosa ha donat lloc a moltes interpretacions.

Es tracta de la descripci material del procs dabstracci, ja que la memria no pot

conservar tots els simulacres, que augmentarien el seu volum fins a linfinit, sin que t

la capacitat de reproduir el moviment que shavia produt en cada representaci. Segons

Digenes Laerci, aquest procs s doble, ja que la reiterada percepci dun objecte

individual ens deixa una imatge estable daquest objecte, i la reiterada percepci

dobjectes duna mateixa espcie deixa una imatge de les caracterstiques comunes a

aquests objectes.

Aquestes prolepsis tenen la mateixa funci que les idees platniques o els universals

dAristtil. Ens permeten arribar als conceptes generals, amb els quals podem valorar la

validesa de les proposicions que no depenen de levidncia dels sentits. Tamb

constitueixen el significat de les paraules, ja que en pronunciar-les, ens apareix la

imatge de lobjecte designat. Epicur elabora aix a partir de les prolepsis una teoria

sobre lorigen del llenguatge.

La Carta a Herdot tamb ens parla de lnima. Igual que el cos, est formada per

toms de diferents mides, els ms subtils dels quals sn els que experimenten les

sensacions. Lnima, per, noms t sensibilitat quan est unida al cos. El cos

proporciona a lnima la possibilitat de no dispersar-se i de vibrar amb els seus propis

moviments, mitjanant els quals t lloc la sensaci a lnima, de la qual el cos participa

grcies a una mena de simpatia. Les sensacions es produeixen en els rgans especfics

del cos, per la intellecci i lafectivitat noms es donen en la part ms noble de

lnima, que es troba al pit. Pot haver-hi tamb simulacres duna subtilesa tal, que

penetrin directament en la ment sense impressionar prviament cap rgan sensorial. Cal

dir, per, que algunes daquestes precisions sobre lnima estan ms explicitades en el

poema de Lucreci que en la Carta a Herdot.

- Carta a Pitocles, transcrita per Digenes Laerci, de la qual hi ha raons per qestionar

la seva autenticitat. Ens parla de la gnesi dels mns i dels fenmens naturals,

28

fonamentada tamb en latomisme presocrtic. El ms interessant daquesta carta, per,

s la claredat amb qu Epicur exposa les seves motivacions cientfiques. La cincia

sempre estar supeditada a ltica, i la seva funci no s tant descobrir la veritat

cientfica com rebutjar les explicacions sobrenaturals, assegurant aix la felicitat als

humans. Per aquesta ra dona ms duna explicaci cientfica a un nic fenomen

natural, afirmant que totes sn igualment vlides si no entren en contradicci amb

levidncia sensorial.

- Carta a Meneceu, transcrita tamb per Digenes Laerci, que s un resum de ltica

epicria. s, per tant, la que ms ens interessa, i podrem dir que s lobra ms

important dEpicur, considerant que ltica s el tema cabdal de la filosofia. Miguel

Candel26, en la seva traducci al castell daquesta obra, diu que mai no shavia

formulat una invitaci a la filosofia tan atractiva i planera com a linici daquesta carta,

que qualifica de joia de la histria del pensament. Per alhora s la ms incompleta, ja

que omet aspectes essencials de ltica epicria, com lamistat, la justcia i el plaer

cintic, que sn tractats ms detalladament en les Mximes Capitals i les Sentncies

Vaticanes. En aquesta tesi presentem la nostra traducci daquesta carta, de la qual no

val la pena parlar ms en aquest resum de les obres dEpicur, ja que hi farem allusions

constantment al llarg del nostre estudi.

- Carta a Idomeneu, transcrita per Digenes Laerci, escrita lltim dia de la seva vida.

Tamb s de carcter moral, per no s tan important com les anteriors, i a ms a ms,

molt ms breu. En aquesta carta Epicur fa allusi a la importncia del record dels plaers

passats, que compensen els dolors presents, i a la necessitat de lautarquia i la frugalitat

per tal de tenir una vida feli.

- Carta a la seva mare, inclosa en la inscripci dEnoanda, de la qual alguns

especialistes qestionen que estigui adreada a sa mare27. No s de gaire inters, ja que

26 Epicuro, Carta a Meneceu, Trad. de M. Candel, Luxemburgo, La Moderna, 1999. 27 D. Ottaviani. O.C.

29

consta dunes consideracions sobre la relaci entre els homes i la divinitat presents en la

Carta a Meneceu, i daltres de caire personal.

- El testament, transcrit per Digenes Laerci, de no gaire inters teric, ja que no s un

testament intellectual, sin de caire jurdic, s adir, un testament en el sentit estricte de

la paraula.

-Mximes capitals , transcrites per Digenes Laerci, que sn una srie de quaranta

aforismes de carcter moral, alguns dels quals sn una mica ms llargs del que

suggereix el ttol. Sn una obra cabdal, ja que, com hem dit abans, aclareixen punts de

la Carta a Meneceu, i al llarg de la tesi hi farem constants allusions.

- Sentncies vaticanes, trobades a la biblioteca del Vatic el 1884. s tamb una

srie daforismes, ms nombrosa que les Mximes, per la majoria ms breus. Totes sn

de carcter moral, per la qual cosa, com hem dit abans, se les considera un complement

de les Mximes, havent-nhi algunes que coincideixen exactament amb una mxima. El

seu estat de conservaci, per, no s tan bo. s possible que no totes siguin obra

dEpicur, sin dun deixeble. Tamb hi farem allusions constantment, donat el seu

carcter tic.

- Sobre la naturalesa, que com hem dit abans va ser trobada a les runes dHercul en

un estat de conservaci molt deficient, per la qual cosa s de difcil interpretaci. s

possible que les cartes o si ms no, algunes, en siguin un resum.

- Fragments, de molt diversa procedncia, preferentment citats per Digenes Laerci i

Filodem, per tamb daltres autors com Plutarc, Cicer, Ateneu, Sneca i Estobeu.

Molts daquests fragments estan adreats a una persona determinada, igual que les

cartes, per la seva brevetat o el seu fragmentari estat de conservaci fa que no es

considerin com a tals.

30

A aquestes obres que ens han arribat hem dafegir les obres dels seus deixebles,

Filodem, Lucreci i Digenes dEnoanda, en qu trobem alguns aspectes del pensament

dEpicur ms ben explicats que en els textos dEpicur.

31

3- Epicureisme dpoca romana: Filodem de Gdara, Lucreci i Digenes dEnoanda

32

LEPICUREISME DPOCA ROMANA: FILODEM DE GDARA,

LUCRECI I DIOGENES DENOANDA

Hem dit en el captol anterior que dedicarem un captol exclusivament a Filodem i

Lucreci, i Digenes dEnoanda, que sn els deixebles dEpicur ms destacats, ja que

dintre de lortodxia sn els ms originals. Tamb hem dit que Filodem, de llengua

grega, insisteix ms en els aspectes tics, mentre Lucreci, de llengua llatina, en els

cientfics. El testimoni de Digenes dEnoanda s ms dispers i est deteriorat, per,

com el de Filodem, est en grec i insisteix ms en ltica.

D. Sider, en la introducci del seu llibre The Epigrams of Philodemos28, ens explica

detalladament la biografia de Filodem, tot i que molts aspectes de la seva vida sn

hipottics. Segons aquest autor, va nixer a la ciutat siriana de Gdara, cap a lany 110

a.C, probablement en el s duna famlia de cultura hellenitzada. De jove sen va anar a

Atenes amb la seva famlia, qui sap si per raons poltiques, i all va entrar a lescola de

Zen de Sid, que va ser el cap de lescola epicria des del 100 fins al 75 a.C. No

sabem si quan hi va entrar era un epicuri convenut, o si va esdevenir-ne desprs

dhaver conegut altres escoles. Segons alguns testimonis, va tenir contactes amb

acadmics, estoics i peripattics. s possible que desprs hagus estat en altres ciutats,

com Rodes o Alexandria. Tamb hauria pogut ser lepicuri foragitat de la ciutat siciliana

dHimera pels seus habitants, que pensaven que les idees impies sobre la divinitat del

savi epicuri havien estat la causa duna epidmia que la ciutat havia patit29.

Cap a lany 73 o 74 Filodem va anar a Itlia, on va publicar la seva Retrica. De

seguida va conixer Calpurni Pis, pare Calprnia, que va ser esposa de Juli Csar,

28 D. Sider, The Epigrams of Philodemos. Introduction, Text and Commentary, New York Oxford, Oxford University Press, 1977. 29 D. Sider, OC.

33

que va actuar com el seu patr a Hercul, i a casa del qual va viure ms de vint anys.

Aquesta relaci ens permet conixer amb precisi una poca de la seva biografia,

sobretot a travs de les crtiques de Cicer als epicuris, i precisament per aquestes

crtiques podem deduir que Filodem i Pis es van conixer a Npols i no a Roma, ja que

Cicer critica tan durament els cercles epicuris romans per la seva superficialitat, que

sens fa difcil pensar que Filodem en forms part.

No sabem res de la seva mort, i no tenim ni de Filodem ni de Pis notcies posteriors

als esdeveniments del 44 a.C., per hem de pensar que tots dos haurien pogut viure uns

quants anys ms.

Lobra ms ben conservada de Filodem s un conjunt depigrames, continguts en

lAntologia Palatina. Des del nostre punt de vista, per, sn ms interessants els papirs

dHercul, trobats en les excavacions arqueolgiques daquesta ciutat, coberta per les

laves del Vesubi. Lestat de conservaci daquests papirs s en general molt defectus, i

dalguns papirs es discuteix si sn o no de Filodem. En conjunt, els escrits epicuris de

Filodem podrien definir-se com un equilibri entre ortodxia i originalitat, que en certa

mesura poden trencar el tpic de limmobilisme epicureista. Algunes de les seves

aportacions seran comentades desprs ms detalladament.

Una part daquests escrits es limiten a defensar lepicureisme de les crtiques dels seus

adversaris, no sempre del tot identificats.30 Daltres aprofundeixen en les seves

implicacions psicolgiques, explicant tots els problemes personals que pateixen les

persones que creuen en la influncia de la divinitat sobre la vida humana, incloent-hi les

implicacions en les relacions amb els altres31. Un altre enumera les diferents virtuts

que hem de trobar en un home virtus, comentant que de les idees dEpicur pot deduir-

se que formen part duna nica virtut32, tot i que mai no ho hagus explicitat.33 Aquesta

afirmaci la trobem especialment interessant, ja que apropa Epicur a Plat. En altres

escrits hi ha un acostament a altres escoles, com els estoics, els cnics i els peripattics, 30 Philodemus, On choices and avoidances, Trad i comentari de G. Indelli i V.T.Mc Kirahan, Napoli, Bibliopolis, 1995. 31 Philodemus, O.C. 32 Philodemus, OC 33 Aix ho trobem inexacte, ja que, com veurem en les conclusions, a la Carta a Meneceu est inequvo- cament explicitat.

34

que amb unes preocupacions tiques semblants als epicuris, havien aprofundit ms en

els aspectes psicolgics. Altres textos fan tmides correccions a Epicur, com els que

afirmen que la felicitat implica virtut, per sense explicitar la implicaci inversa,

evitant aix lobjecci que la virtut pot ser dolorosa (PHerc 1251)34. Daquesta manera

safebleix el vincle que Epicur havia establert entre totes dues nocions, sense

qestionar-lo obertament. No hi falten tampoc modificacions de caire lgic, com la que

adapta la classificaci dels plaers i dels desitjos al mtode diairtic, segons el qual els

desitjos es divideixen en necessaris i no necessaris, els necessaris en necessaris per a la

salut i necessaris per a la vida feli, etc35. Aquesta petita correcci, com moltes altres,

no compromet en res els fonaments de la doctrina epicria.

Pel que fa a Lucreci, tenim poques dades sobre la seva biografia, com si hagus

portat a lextrem la mxima epicria damagar la vida privada. M. Dol, en la

introducci a la seva traducci del poema de Lucreci 36, ens explica aquestes dades i les

seves fonts. Segons notcia de Sant Jeroni, probablement basada en el llibre De viris

illustribus de Suetoni, per que no podem considerar absolutament fidedigna, Lucreci

va nixer lany 94 a.C., i va morir el 51 a.C, o com a ms tard el 50, a ledat de 43 anys.

Tamb ens diu Sant Jeroni que Lucreci patia atacs de bogeria intermitent, a causa

dhaver pres un filtre amors, i que hauria escrit el seu nic poema, De rerum natura

en els intervals de lucidesa. En un daquests atacs es va sucidar, la qual cosa explica

que deixs el seu poema sense corregir. El mateix testimoni ens diu que va ser corregit i

publicat pstumament per Cicer, la qual cosa ens fa pensar que Lucreci hi mantenia

relacions literries i damistat, i que en vida seva li hauria deixat veure part de la seva

obra. No sabem quina relaci va tenir amb Virgili, per no s impensable que lautor de

Les Gergiques es refers a Lucreci quan anomena venturs el qui ha pogut conixer

les raons de les coses i el que ha posat sota els seus peus totes les temences,

linexorable fat, i lestrpit que envolta lavaricis Aqueront . Lestil culte de Lucreci i

els slids coneixements de les lletres gregues i llatines ens fan pensar en una persona de

classe alta, probablement de la ciutat de Roma.

34 Philodemus, OC 35 Philodemus, OC 36 Lucreci, De la natura, Traducci i edici a cura de Miquel Dol, Barcelona, Ed. Laia, 1986.

35

No tenim especials motius per rebutjar la cronologia de Sant Jeroni, ni tenim ms

dades sobre la seva bogeria o el seu estat mental. El seu poema, per, no sembla escrit

en estats de lucidesa intermitents, ja que les idees estan molt ordenades i els arguments

sn molt rigorosos. El que s veiem, amb molta claredat, s un esperit turmentat i

pessimista, obsessionat per la idea de la mort, amb una vehemncia en les seves

conviccions que no sadiu amb la serenitat de la mentalitat epicria. Entotsolat i

esquerp, demostra una clara aversi envers lsser hum, i fins i tot lamor s per a ell

no noms una malaltia, sin tamb una vergonya. No s inversemblant que pats un

desequilibri psquic, agreujat per moments de depressi, ni que se sucids, demostrant

aix que, com ell havia dit, lodi a la vida s conseqncia de la por de perdre-la.

No sabem qui va ser el mestre de Lucreci, per fos qui fos li va infondre un amor a

Epicur que es confon amb ladoraci. El mateix ttol, De rerum natura, s la traducci

al llat de , expressi que dna ttol als trenta-set llibres de lobra dEpicur

de ms envergadura, de la qual noms coneixem escassos fragments. Miquel Dol es

pregunta si aquesta admiraci s resultat de la seva aversi a lestocisme o dun

magisteri persuasiu, dacord amb el seu temperament,

Al comenament del poema, en el llibre I fa un gran elogi dun grec que va vncer la

religi i va alliberar la humanitat de les seves amenaces, que sens dubte s Epicur. El

llibre III comena amb una invocaci a Epicur, en la qual, sense citar el seu nom, el

tracta de pare i de descobridor de la veritat. El llibre V37 sobre amb una altra srie

delogis desmesurats a Epicur, en la qual, sense citar-lo tampoc, com s el seu costum,

diu que s un du, ja que noms un du pot haver arribat a la saviesa i haver portat la

pau als homes Per aquesta ra trobem inoportuna la pregunta sense resposta que es fa

Miquel Dol, ja que creiem que aquest elogis i invocacions no deixen lloc a dubtes

sobre la validesa de la segona alternativa.

El poema de Lucreci s un desenvolupament de la fsica epicria en qu ens dna

ms informaci que el mateix Epicur, els textos del qual sn molt ms fragmentaris. En

el llibre II descriu el clinamen, de qual Epicur no parla, que s la desviaci dels toms

de les seves trajectries rectilnies, degut a collisions recproques aleatries, amb el

37 Lucreci, O.C.

36

qual Lucreci explica el lliure albir. I com Epicur, quan ha dexplicar la causa dun

fenomen, en dna ms duna, perqu no es tracta desbrinar quina s exactament, sin

de demostrar que no sn necessries les explicacions sobrenaturals. Tamb hi ha

allusions a altres temes epicuris, com la mortalitat de lnima, lexistncia dels dus i

la seva indiferncia envers els assumptes humans.

Com ja hem dit abans, hi ha molt poques allusions a ltica en el poema de Lucreci.

Una delles la trobem al comenament del llibre V, en la invocaci comentada abans, en

qu desprs de dir que all que van fer conixer a la humanitat els dus Ceres i Lber, el

blat i el vi, sn coses prescindibles, diu referint-se a Epicur:

at bene non poterat sine puro pectore uiui;

quo magis hic merito nobis deus esse uidetur

ex quo nunc etiam per magnas didita gentis

dulcia permulcent animos solacia uitae.38

No es possible una vida feli sense un cor net; amb ms ra hem de considerar un du

aquell a qui devem, encara avui escampats per grans nacions, els dolos consols de la

vida que solacen lnima.

Aquesta allusi s clarament intellectualista, ja que diu que la felicitat est unida a la

virtut, i ha de ser considerat un du qui ens ho ha fet veure.

Tampoc tenim gaire informaci sobre la vida de Digenes dEnoanda, Martin F.

Smith, en la introducci del seu llibre The Epicurean Inscription,39 ens diu que era

absolutament desconegut fins que no es va descobrir la seva inscripci ptria. En

aquesta inscripci ens parla ampliament dell mateix, dels seus viatges i coneguts.

38 Lucreci, OC, V, 18-21. 39 Diogenes of Oinoanda, The Epicurean Inscription, Napoli, Bibliopolis, 1993.

37

Sembla ser que no tenia gaire bona salut, i que visitava amb freqncia lilla de Rodes,

tant pel seu inters per la filosofia com per fugir de lhivern dEnoanda. Des de Rodes

va escriure una carta a un tal Antipater, un epicuri que probablement vivia a Atenes.

Tamb ens parla dels seus viatges a Atenes, Calcis i Tebes per tal de visitar-ne els seus

cercles epicuris. I tot i que, com a bon epicuri, menyspres la riquesa i el poder poltic,

tot sembla indicar que pertanyia a una de les famlies ms riques i influents dEnoanda,

ja que si no fos aix no hauria pogut portar a terme la seva inscripci ni exhibir-la

pblicament. Probablement, la seva mala salut i les seves estades a Rodes li permetien

reduir les seves obligacions socials al mnim.

El mateix autor, per, diu que aquest Digenes no diu res de la seva persona i dels seus

avantpassats. En el fragment 117 dona instruccions als seus parent i amics sense dir ni

un sol nom. Divuit Digenes diferents sn mencionats en altres inscripcions de la

mateixa ciutat de lpoca romana, sense que podem saber si lautor de la inscripci

epicria es pot identificar amb alg dels seus conciutadans homnims, ni lany en qu

es va fer la inscripci, qestions absolutament relacionades. Lautor dedica la resta de la

introducci a parlar daquest tema, sense arribar a cap conclusi.

En altres captols, fa una srie de consideracions sobre les motivacions i

lexcepcionalitat de la inscripci. Tamb defensa Digenes de les crtiques de manca

doriginalitat,i de desconeixement de la filosofia, de superficialitat i reiteraci. M. Smith

reconeix la seva manca doriginalitat, per diu que aix no s motiu de crtica ni de

sorpresa, ja que no s signe dignorncia ni de feblesa intellectual. I tant Filodem com

Lucreci, ms preparats intellectualment, estaven menys interessats en introduir novetats

que en escampar lepicuresme, ents com un missatge de salvaci. Pel que fa a la

superficialitat, diu que tant la manca despai com la necessitat darribar als no iniciats la

justifiquen plenament. Tamb fa unes consideracions sobre les possibles equivocacions

referents a les allusions a altres filsofs.

Nosaltres no entrarem en aquestes consideracions. Ens limitem a comentar un

pargraf que ens pot ajudar a entrendre millor ltica epicria, que, com no ens pot

sorprendre, s laspecte ms extensament tractat.

38

Creiem que el fragment 32 s el ms interessant, perqu explicita una idea que en

Epicur est suggerida. Diu que, contrriament al que creien els estoics, la virtut no s

un finalitat en ella mateixa, sin un mitj per arribar al plaer, i per tant a la felicitat. En

un determinat pargraf, diu:

...

-

-

-

(

,

)

, -

.40

...dic ara i dir sempre, en veu molt alta, a tos els grecs i als que no sn grecs, que el

plaer s la finalitat que guia la millor de les vides, i la virtut, desplaada del seu lloc

inoportunament per aquestes persones41, (que la consideren finalitat en comptes de

mitj), no s una finalitat, sin all que produeix aquesta finalitat.

Com hem dit abans, Digenes dEnoanda, igual que Lucreci, deixa ms clar un punt

del pensament epicuri que el mateix Epicur. Sen dedueix que lestatus ontolgic de la

40 Diog. Oen. Fr. 32, II 10- III 9. 41 Els estoics.

39

virtut en Plat s diferent que en Epicur, per tornarem a parlar daix en altres captols

de la tesi.

40

4- Epicur com a filsof moral: conceptes de plaer.

41

EPICUR COM A FILSOF MORAL: CONCEPTES DE PLAER

L'tica ens sembla l'aspecte fonamental de la filosofia epicria, i no perqu Epicur

no ens hagi deixat escrits sobre cincia natural. La Carta a Herdot s un compendi de

la teoria atmica, un tractat de les sensacions, i acaba amb unes allusions als

moviments dels astres, per no s precisament una invitaci a la cincia. Al final diu

que la seva principal finalitat s fugir de les supersticions o qualsevol explicaci

sobrenatural que provoqui torbaci en lesperit, i que per aix no cal ser un professional

de la cincia, sin simplement tenir presents els seus principis. Ms aviat al contrari, els

que observen aquests fenmens poden patir ms per ladmiraci que els produeix si no

entenen les lleis supremes. I diu molt explcitament que si creiem que un fenomen

natural es produeix duna determinada manera, tot i sabent que nhi ha daltres

possibles, estarem tan tranquils com si tingussim la seguretat que s tal com creiem.

Aix es fa ms evident en la Carta a Pitocles, ntegramente dedicada a lastronomia i a

la meteorologia, que comena amb unes afirmacions semblants. En totes dues cartes es

refereix a latarxia, que s el plaer catastemtic de lnima, com derivada daquests

coneixements dels fenmens naturals, que ens alliberen dels temors. En la Carta a

Herdot diu:

.42

42 Epicur., Ep., 81.

42

La tranquillitat de lesperit neix de lalliberament de tots aquests temors i del record

constant dels principis generals i les normes fonamentals.

I en el pargraf 85 de la Carta a Pitocles, diu:

43

En primer lloc, sha de tenir molt clar que el coneixement dels fenmens celestes,

tant si es tracten en relaci amb els altres com si no, no t cap ms finalitat que la tran-

quillitat i la confiana de lnima,

La supeditaci de la cincia a ltica est clarament expressada tamb en la mxima

dotzena, que diu:

-

,

.44

Era impossible alliberar-se de la por a les qestions ms importants, sense investigar

la naturalesa de l'univers, noms suposant algunes coses a partir del mites. No era

possible, per tant, gaudir dels plaers purs sense una cincia de la naturalesa.

Aquesta preponderncia de l'tica en la filosofia d'Epicur, per, no la fa excepcional

dintre de la filosofia grega, i menys encara entre les escoles hellenstiques

contempornies. T les seves arrels en els sofistes, que sn els primers a considerar

l`tica el punt crucial de la filosofia. C. Rowe, en el seu llibre An introduction to Greek

ethics45, i M. Snchez, en La tica de los griegos46, coincideixen en aquest punt, ja que

43 Epicur., Ep. a Pitocles, 85, 8-9. 44 Epicur., Sent. XII.

43

tots dos parlen de les implicacions tiques derivades dels poemes d'Hesode i d'Homer, i

seguidament s'endinsen en l'humanisme dels sofistes. M. Vegetti47, en el seu llibre La

tica de los antiguos, comena parlant tamb de l'tica d'Homer, comenta desprs les

implicacions tiques del teatre grec, i finalment de Plat i Aristtil. C. Rowe, en el

prleg de l'obra citada48, diu que els presocrtics, pel que fa a l'tica, es limitaven a

repetir les afirmacions de la saviesa popular, i alguns intentaven relacionar-les amb les

seves idees fsiques. Aquesta afirmaci s correcta en sentit general, per hi ha

excepcions, com Demcrit, que es va preocupar del tema, i el va tractar amb ms

profunditat.

C. Rowe, en el prleg del llibre ja citat, assenyala com a caracterstica de l'tica grega

el seu carcter prctic. Aquest carcter prctic, per, no s'ha d'entendre com una

casustica sense fonament teric. El que vol dir s que l'tica grega no est interessada

noms a establir l'estructura lgica dels conceptes i els judicis morals, sin tamb a fer

que els homes siguin bons i, com a conseqncia, felios. J. Creixells en una nota a la

seva traducci catalana del Protgoras49, diu:

La moral grega sempre fou hedonstica. Una acci bona implicava sempre el plaer,

ara o desprs, i menys o ms refinat. Per tant, la formulaci de la pregunta sobre la

possibilitat d'un acte dolent que no porti cap mal ni ara ni en el futur, ja deixa entendre

que s impossible una resposta afirmativa.

Compartim plenament aquesta afirmaci, que creiem que s el fil conductor de tota

l'tica grega, en la qual l'hedonisme epicuri, tot i tenir una significaci particular, ens

sembla perfectament inserit.

Aquesta felicitat, per, dista molt de ser a l'abast de tothom, sin que est reservada a

un determinat grup d'individus, la qual cosa constitueix una altra caracterstica de l'tica

45 C. Rowe, Introduccin a la tica griega, trad. de F.Gonzlez, Mxico, Fondo de Cultura Econmica, 1979 46 M. Snchez, La tica de los griegos, Madrid, Ediciones clsicas, 2001. 47 M. Vegetti, La tica de los antiguos, Madrid, Ed. Sntesis, 1989. 48 C. Rowe, OC. 49 Plat, Crmides, Lisis i Protgoras, trad. de J. Crexells, 2a edici a cura de C. Riba, Barcelona, F.B.M, 1932.

44

grega. El subjecte moral, el destinatari del discurs tic, mai no ha estat l'home en sentit

universal, sin uns individus seleccionats segons unes determinades caracterstiques i la

pertinena a uns determinats estrats socials. Segons M.Vegetti50, el domini moral d'un

mateix que tenen els subjectes morals s condici i legitimaci del domini sobre els

altres, com a premi a la seva virtut.

Les caracterstiques prpies d'aquests individus triats varien amb el temps i la seva

base social s'amplia progressivament. En el mn homric aquest grup coincideix amb

els herois guerrers, tot i que aquesta condici s necessria per no suficient. En Plat i

Aristtil aquesta base s'amplia a una certa aristocrcia, que s lnica que t temps i

possibilitats materials d'accedir a una slida formaci intellectual. Se nexclouen les

dones, que segons aquests filsofs, no tenen la capacitat de pensar autnomament, i

temporalment tamb els nens i els adolescents, perqu encara no han desenvolupat la

seva racionalitat.

Tot i que Epicur es refereix al subjecte moral com el savi, aquesta base s'amplia

considerablement des del punt de vista intellectual, ja que en el Jard s'accepten les

dones i els esclaus, perqu no es considera necessria en el subjecte moral una formaci

intellectual slida. Per la capacitat moral tampoc no est universalitzada, sin ms

aviat ms restringida, ja que s patrimoni dels components d'una determinada

comunitat, amb unes determinades caracterstiques, capa de denunciar la bogeria i

degeneraci del mn. Segons Digenes Laerci,51 el savi epicuri es mantindr apartat de

la creaci artstica, de la retrica, de la poltica, dels honors, i s recomanable que no

senamori, no es casi ni tingui fills. El savi, per tant, viur al camp, allunyat de la polis i

de la societat familiar, i reduir al mnim les seves necessitats materials.

Montserrat Jufresa, en un article intitulat Il tempo e il sapiente epicureo52, ens parla

de la concepcin del temps implicada en les caracterstiques citades abans. La saviesa

no s el resultat de lexperincia, ni la felicitat el resultat duna successi

desdeveniments ms o menys afortunats. La saviesa, i amb ella la felicitat, arriba com 50 M. Vegetti, OC. 51 D.L., De clarorum philosophorum vitis. 52 M. Jufresa, Il tempo i el sapiente epicureo, Epicureismo greco e romano, Atti del Congresso interna- zionale a cura di G. Giannantoni e M. Gigante, Napoli, Bibliopolis, 1993, 287-298.

45

una revelacin sobtada, que no admet graus, i com hem dit abans, no requereix una

formaci prvia. No es necessita, per tant, dedicar un temps a aquesta formaci, per la

qual cosa ledat s absolutament indiferent. Amb aquest aclariment comena la Carta a

Meneceu, de la segent manera:

, .

.

Ning, pel fet de ser jove, ha dajornar el filosofar, ni ning, pel fet de ser vell, ha

destar cansat de la filosofia, ja que ning no s massa jove ni massa vell per ocupar-

se de la salut de lnima.

El temps no s, per tant, gaire important per als epicuris, que sinstallen en un present

continu, fet dinstants singulars de plenitud, tots amb el mateix valor. Aix ho va

expressar molt explcitament Walter Pater, en la seva novela Marius the epicurean53,

que diu del seu personatge:

And so the abstract apprehension that the little point of this present moment alone

really is, between a past which has just ceased to be and a future which may never co-

me, became practical with Marius, under the form of a resolve, as far as possible, to

exclude regret and desire, and yield himself to the improvement of the present with

and absolutely disengaged mind.

Aix, Mrius va decidir portar a la prctica la idea que noms el moment present

existeix realment, entre un passat que tot just ha deixat de ser i un futur que potser mai

no arribar. A partir de llavors, en la mesura que fos possible, evitaria les queixes i els

desitjos, i sentregaria despreocupadament a gaudir del present.

Epicur s un filsof qualificat unnimement com a hedonista, per s ja un tpic afirmar

53 W. Pater, Marius the Epicurean, London, Macmillan and Co., 1902.

46

que l'hedonisme epicuri est molt allunyat, en molts aspectes, del que s'entn

vulgarment per la recerca del plaer. En primer lloc, com veurem desprs, Epicur no es

refereix noms als plaers sensibles. En segon lloc, Epicur, en els pargrafs 127 i 128 de

la Carta a Meneceu, fa una acurada classificaci dels desitjos, segons la qual poden ser

naturals o superflus, els naturals poden ser necessaris i no necessaris, i els necessaris

poden ser-ho per a la felicitat, pel benestar del cos o per a la vida mateixa.

Posteriorment parla de la necessitat de conixer correctament aquest desitjos per tal de

triar correctament sempre en funci de la salut del cos i de la tranquillitat de l'nima, i