EMPLAÇAMENT P -...

2
1 2 HABITANT EL POBLENOU El projecte s’estructura en diverses etapes. En la primera es realitzarà un estudi urbà col·lectiu amb l’elaboració de diverses maquetes urbanes i l’anàlisi paramètric del lloc. Es tracta de l’elaboració d’una cartografia col·lectiva com a base per a la reflexió projectual que a continuació es desenvoluparà sobre aquesta base, a nivell d’avantprojecte i també en parelles d’estudiants. S’arribarà a una definició equivalent a una escala 1/100 on la maqueta tindrà un rol important. En l’últim tram del curs, es realitzarà de manera individual el seu desenvolupament constructiu en parts amb escales que arribaran al 1/20. Si en el primer exercici es reflexiona sobre els continguts del treball de l’arquitecte que s’endinsen en el compromís social, aquí parlem de disciplina. En aquest projecte tractarem tant dels habitatges, els models d’agregació i les tipologies edificatòries que conformen la seva dimensió urbana... Treballarem no solament el tipus i els models d’agregació, sinó que en el discurs urbà ens preocuparem de la configuració del buit, la seva relació amb els buits preexistents i de la seva consideració d’ús –públic, privat o mixt. A la planta baixa se li atribuirà la condició conformardora de la ciutat que tants exemples ens han ensenyat. El procediment s’inverteix, si en el primer exercici es tracta d’una agregació, aquí podem contemplar la subtracció. La dimensió tècnica s’haurà d’introduir damunt del procés del projecte per tal de no solapar-se a la seva part final. L’estructura com a condició originària de l’espai i l’intencionalitat constructiva de les decisions inicials seran ingredients bàsics d’aquesta aproximació. EMPLAÇAMENT La parcel·la es situa en una de les àrees més transitades del barri, exactament a l’extrem marítim de la Rambla del Poblenou. Aquest carrer s’ha convertit en un punt de referència del barri, no només pels veïns i els treballadors de la zona, sinó també per tots els turistes que cada cop més venen a gaudir de les condicions úniques que ofereixen els seus voltants. El teixit variat posa en evidència la transformació que ha viscut el barri. El que abans era un àrea industrial amb fàbriques de maó i habitatges socials totalment aïllats de la ciutat, s’ha convertit en un referent pel paradigma empresarial i jove. La nostra parcel·la compleix moltes d’aquestes característiques, recollint, per una part, el final d’un carrer gran i transitat i, per un altre, donant façana a un teixit de baixa densitat i a les famoses torres Tupolev. Per tant, el projecte haurà de relacionar-se amb la ciutat a diferents escales. L’anàlisi del lloc, des de diferents temàtiques i amb una bona representació en maqueta, és imprescindible per entendre el significat i l’impacte que tindrà el projecte dintre del barri del Poblenou. En aquesta part del curs procedirem de manera inversa, és a dir, de fora cap endins. DADES URBANÍSTIQUES · Superfície total del solar: 1952 m2 · Qualificació urbanística: 18 – Zona subjecta a ordenació volumètrica específica · Alçada establerta per normativa: PB + 4 Les dades urbanístiques formen part del plà metropolità de Barcelona. En aquest exercici ens serveixen només com a referencia o guia, sent possible la seva modificació o reinterpretació. PARÀMETRES EXERCICI Els paràmetres de l’exercici es plantegen com un mínim de condicions a complir. Són una sèrie de directrius que faciliten l’organització del programa i donen una idea més aproximada de la magnitud i forma del edifici. El seu compliment és obligatori, però no es descarten modificacions o excepcions durant el desenvolupament del exercici. · Edificabilitat: 5000 m2 · Edificabilitat en planta baixa: 1000 m2 · Percentatge de terreny drenant: 30 % · Superfície destinada a l’habitatge: 4000 m2 · Superfície destinada a l’ús comunitari: 1000 m2 · Places d’aparcament: 40 L’edifici haurà d’acollir com a mínim 150 persones en diferents configuracions d’habitatges. Les conclusions del primer exercici són primordials per proposar un programa i un enunciat coherents, i així facilitar el bon desenvolupament del projecte. PROJECTES III [m] ETSAB 2016-2017 CÀTEDRA BLANCA BARCELONA direcció Alberto Peñín unitat docent Eduard Gascón Ramón Godó Judith Leclerc Julio Mejón Mara Partida Alberto Peñín Jorge Vidal assitència docent Guillermo de Oca ESTRUCTURES DEL HABITAR 2016 2017 Vista aèria del barri del Poblenou de Barcelona, 1920 Dibuix presentació concurs ‘Tupolev’, 1952 Plànol d’emplaçament N SUPERFICIE TOTAL: 1952 m2

Transcript of EMPLAÇAMENT P -...

Page 1: EMPLAÇAMENT P - catedrablancabarcelona.comcatedrablancabarcelona.com/datos/2016_17/ENUNCIADO/ENUNCIADO_2_PIII... · 3 4 EXEMPLES BIBLIOGRAFIA La arquitectura de la vivienda colectiva

1 2

HABITANT EL POBLENOU

El projecte s’estructura en diverses etapes. En la primera es realitzarà un estudi urbà col·lectiu amb l’elaboració de diverses maquetes urbanes i l’anàlisi paramètric del lloc. Es tracta de l’elaboració d’una cartografia col·lectiva com a base per a la reflexió projectual que a continuació es desenvoluparà sobre aquesta base, a nivell d’avantprojecte i també en parelles d’estudiants. S’arribarà a una definició equivalent a una escala 1/100 on la maqueta tindrà un rol important. En l’últim tram del curs, es realitzarà de manera individual el seu desenvolupament constructiu en parts amb escales que arribaran al 1/20.

Si en el primer exercici es reflexiona sobre els continguts del treball de l’arquitecte que s’endinsen en el compromís social, aquí parlem de disciplina. En aquest projecte tractarem tant dels habitatges, els models d’agregació i les tipologies edificatòries que conformen la seva dimensió urbana... Treballarem no solament el tipus i els models d’agregació, sinó que en el discurs urbà ens preocuparem de la configuració del buit, la seva relació amb els buits preexistents i de la seva consideració d’ús –públic, privat o mixt. A la planta baixa se li atribuirà la condició conformardora de la ciutat que tants exemples ens han ensenyat. El procediment s’inverteix, si en el primer exercici es tracta d’una agregació, aquí podem contemplar la subtracció.

La dimensió tècnica s’haurà d’introduir damunt del procés del projecte per tal de no solapar-se a la seva part final. L’estructura com a condició originària de l’espai i l’intencionalitat constructiva de les decisions inicials seran ingredients bàsics d’aquesta aproximació.

EMPLAÇAMENT

La parcel·la es situa en una de les àrees més transitades del barri, exactament a l’extrem marítim de la Rambla del Poblenou. Aquest carrer s’ha convertit en un punt de referència del barri, no només pels veïns i els treballadors de la zona, sinó també per tots els turistes que cada cop més venen a gaudir de les condicions úniques que ofereixen els seus voltants.

El teixit variat posa en evidència la transformació que ha viscut el barri. El que abans era un àrea industrial amb fàbriques de maó i habitatges socials totalment aïllats de la ciutat, s’ha convertit en un referent pel paradigma empresarial i jove. La nostra parcel·la compleix moltes d’aquestes característiques, recollint, per una part, el final d’un carrer gran i transitat i, per un altre, donant façana a un teixit de baixa densitat i a les famoses torres Tupolev. Per tant, el projecte haurà de relacionar-se amb la ciutat a diferents escales.L’anàlisi del lloc, des de diferents temàtiques i amb una bona representació en maqueta, és imprescindible per entendre el significat i l’impacte que tindrà el projecte dintre del barri del Poblenou. En aquesta part del curs procedirem de manera inversa, és a dir, de fora cap endins.

DADES URBANÍSTIQUES

· Superfície total del solar: 1952 m2

· Qualificació urbanística: 18 – Zona subjecta a ordenació volumètrica específica

· Alçada establerta per normativa: PB + 4

Les dades urbanístiques formen part del plà metropolità de Barcelona. En aquest exercici ens serveixen només com a referencia o guia, sent possible la seva modificació o reinterpretació.

PARÀMETRES EXERCICI

Els paràmetres de l’exercici es plantegen com un mínim de condicions a complir. Són una sèrie de directrius que faciliten l’organització del programa i donen una idea més aproximada de la magnitud i forma del edifici. El seu compliment és obligatori, però no es descarten modificacions o excepcions durant el desenvolupament del exercici.

· Edificabilitat: 5000 m2

· Edificabilitat en planta baixa: 1000 m2

· Percentatge de terreny drenant: 30 %

· Superfície destinada a l’habitatge: 4000 m2

· Superfície destinada a l’ús comunitari: 1000 m2

· Places d’aparcament: 40

L’edifici haurà d’acollir com a mínim 150 persones en diferents configuracions d’habitatges. Les conclusions del primer exercici són primordials per proposar un programa i un enunciat coherents, i així facilitar el bon desenvolupament del projecte.

PROJECTES III [m] ETSAB 2016-2017CÀTEDRA BLANCA BARCELONAdireccióAlberto Peñín

unitat docentEduard GascónRamón GodóJudith LeclercJulio Mejón Mara PartidaAlberto PeñínJorge Vidal

assitència docentGuillermo de Oca

ESTRUCTURES DEL HABITAR

2016 - 2017CBBarcelona

www.cbbarcelona.com

P.III [m]

20162017

Vista aèria del barri del Poblenou de Barcelona, 1920

Dibuix presentació concurs ‘Tupolev’, 1952

Plànol d’emplaçament

N

SUPERFICIE TOTAL:1952 m2

Page 2: EMPLAÇAMENT P - catedrablancabarcelona.comcatedrablancabarcelona.com/datos/2016_17/ENUNCIADO/ENUNCIADO_2_PIII... · 3 4 EXEMPLES BIBLIOGRAFIA La arquitectura de la vivienda colectiva

3 4

EXEMPLES BIBLIOGRAFIA

La arquitectura de la vivienda colectiva - J. M. Montaner

La buena vida: visita guiada a las casa de la modernidad - Iñaki Abalos

Cambiando el arte de habitar - A. & P. Smithson

Casa collage: un ensayo sobre la - Xavier Monteys & Pere Fuertesarquitectura de la casa

Plus: la vivienda colectiva - Frédéric Druot & Anne Lacatonterritorio de excepción

De la casa del futuro a la casa de hoy - A. & P. Smithson

Typology + innovative residential architecture - Birkhäuser

La Casa, historia de una idea - Witold Rybczynski

Habitatge i tipus a l’arquitectura - César Díaz & Pere Joan Ravetllat i Mira catalana

Densidad: nueva vivienda colectiva - Javier Mozas & Aurora Fernandez Per

Arte de proyectar en arquitectura - Ernst Neufert

El tendido de las instalaciones - Joan Luis Fumadó & Ignacio Paricio

Tratado de construcción - Heinrich Schmitt & Andrea Heene

Constructing architecture - Andrea Deplazes

Col·lecció Habitatge i ciutat - Departament de Projectes Arquitectònics

Palimpsesto - Cátedra Blanca, 2011*Exemples i bibliografia completa disponibles al web de la càtedra

CALENDARI DE CURS

L12

L03

L19

L10

L26

L17

L24

L31

L07 X09

L05

L14

L12

L21

L19

V20

L28

PRESENTACIÓ CURS

Conferència de suport: EL LLOC

Tallers projectes

Tallers projectes

Tallers projectesPosible conferència

Tallers projectes

LLIURAMENT Exercici 1Presentació Emplaçament + Exercici 2

Tallers Projectes

Tallers Projectes

Tallers Projectes

Tallers Projectes

LLIURAMENT EXERCICI 2

TUTORIES

Tallers ProjectesFormació de grups

VISITA EMPLAÇAMENT

FESTIU

Tallers Projectes

Tallers Projectes

CICLE CONFERÈNCIES + TAULA RODONA

LLIURAMENT FINAL PROJECTES III

Tallers ProjectesTallers Projectes

FESTIU

Tallers Projectes

Tallers Projectes

Tallers Projectes

Correcció personal Exercici 2

Tallers Projectes

Correcció entre tallersSESSIÓ DOBLE

LLIURAMENT INTERMIG

SETEMBRE2016

OCTUBRE2016

NOVEMBRE2016

DESEMBRE2016

GENER2017

X14

X05

X12

X21

X28

X19

X26

X02

X07

X16

X14

X23

X21

X30

2016 - 2017CBBarcelona

www.cbbarcelona.com

P.III [m]