Un nou espai pel Col·lectiu de la Fundació

NEIX Una revista pensada per a tu!

Re

vis

ta in

tern

a d

el C

ol·l

ec

tiu

de

la F

un

da

ció

Po

litè

cn

ica

de

Ca

talu

ny

a. J

ulio

l 20

09

. Nú

me

ro 1

Solucions corporatives,Projectes a mida per a empreses

Rumb al futur, parlem amb Mariël Koerhuis (Unitat d’Estratègia)

Camí d’Europa L’Espai Europeu d’Educació Superior, referència de la UPC

03 EditorialUna revista de persones, per Joaquim Olivé, director de la Fundació

04 Coses que passenL’actualitat de la Fundació

06 ComunitatSolucions Corporatives, projectes a mida per a empreses

11 La fitxaCristian Ricart, Recepció-Business Development Department

12 Mirada exteriorJuan Carlos Morales, delegat de l’FPC a Mèxic

14 De tu a tuMariël Koerhuis dibuixa el camí de l’FPC

18 Entre nosaltresL’Espai Europeu d’Educació Superior, a fons

21 NaturalmentEscull el teu mètode de relaxació

22 AltaveuAgenda d’oci a Barcelona i Terrassa

sumariEmotiva’t, la revista dels treballadors del Col·lectiu de la Fundació Politècnica de Catalunya

DireccióIgnasi del RíoCoordinació FPCErika LópezHan col·laboratMariël Koerhuis, Elisabet Rotllant, Sole García, Ismael Castiella, Pilar Mateu, Juan Carlos Morales, Marta Martí, Elodie Diestro, Josep Maria Martorell, Cristian Ricart

Disseny i realització: BPMO EdigrupGuitard 43, 1a planta 08014 Barcelona. Tel.: 93 363 78 40Fax: 93 410 84 15www.bpmoedigrup.com

Direcció creativaPaula MastrángeloCoordinació editorialToni PonceDirecció d’artRosa BaldrichMaquetacióBernat MajoralCoordinació lingüísticaRaúl PelegrínCoordinació de fotografiaCarlota PratsProduccióCristina Prats

La Fundació Politècnica de Catalunya té una llarga trajectòria com a institució de formació permanent en el nostre país. En els darrers temps, i d’acord amb l’esperit de renovació que caracteritza la Universitat Politècnica de Catalunya, hem emprès una sèrie de canvis que porten a la renovació de la nostra oferta acadèmica a través de la School of Professional & Executive Development i el Centre de la Imatge i la Tecnolo-gia Multimèdia, amb una nova oferta d’estudis i programes integrats a l’Espai Europeu d’Educació Superior. Canvis orientats a la millora i a la innovació que els aconseguirem gràcies al desenvolupament del talent de les persones: dels estudiants, dels professors, dels professionals i del personal de suport de la Fundació. Aquesta revista, que teniu ara a les mans, vol ser un mirall d’aquesta nova etapa.

Emotiva’t neix amb la voluntat de crear un espai de coneixement entre totes les perso-nes que pertanyem a la Fundació, tot donant forma a un vehicle de comunicació trans-versal que mostri la diversitat d’opinions. És, per tant, una publicació dinàmica i oberta a la col·laboració, i que conté reportatges i notícies que esperem que siguin d’interès per a tothom. Es tracta, doncs, d‘una revista on les persones són els protagonistes.

En aquest primer número coneixerem millor la feina de la Mariël Koerhuis, que, al front de la Unitat d’Estratègia, ajuda a marcar el camí que ha de seguir la Fundació; els companys de Solucions Corporatives, el pont de col·laboració entre les empreses i la Fundació, ens endinsen en un món ple de solucions a mida; l’Espai Europeu d’Educa-ció Superior (EEES) centrarà un reportatge d’actualitat que permetrà conèixer la futura posició dels nostres estudis dins la canviant oferta formativa; des de Mèxic, Juan Carlos Morales ens parla de l’experiència de representar-nos al país nord-americà. La revista dedica també unes pàgines a l’oci i l’entreteniment, i ens presentarà el dia a dia d’un personatge per tots conegut.

Sigueu benvinguts a Emotiva’t!

Una revista de persones

Joaquim Olivé Director de l’FPC

El passat 4 de juny, el Tech Talent Center, seu de la UPC School, va acollir la gala de lliurament dels premis Dona Tech XXI, guar-dons que pretenen impulsar el desenvolupa-ment professional de la dona en els càrrecs directius de les empreses tecnològiques, tot conscienciant enginyers, arquitectes i pro-fessionals tecnològics sobre la situació de desigualtat de les dones en aquest sector.En aquesta ocasió, el jurat, format per membres de la UPC, la Generalitat de Catalunya i la Cambra de Comerç de Barcelona, va decidir que el premi Dona Tech XXI anés a parar en mans de Ma Cinta Pastor, enginyera tècnica industrial química i exemple d’una trajectòria professional irreprotxable i conciliadora com poques de la seva vida laboral i personal. Pastor, que va recollir el premi de mans d’Antoni Giró i

El premi Dona Tech XXI, creat i atorgat per la UPC School of Professional & Executive Development, ha recaigut en aquesta primera edició en Ma Cinta Pastor i Cesca Ametller, en les categories de Dona Tech XXI i Futura Dona Tech XXI, respectivament.

Emprenedoria femenina La UPC SChooL, amfitriona deLS PremiS dona teCh XXi

En clau tecnològica

Entre les nombroses novetats que s’estan duent a terme a la Fundació, cal destacar la connexió VPN (virtual private network) en la qual s’ha treballat, i que permetrà que qualsevol persona de la Fundació pugui accedir a totes les unitats de la xarxa i programes des de qualsevol indret, és a dir, disposar d’una veritable oficina mòbil. Així mateix, altres dispositius que properament es podri-en posar en marxa són la versió 8.5 de

Lotus Notes, que té un aplicatiu per a PDA i una interfície millorada (actualment es troba en fase de proves pilot), la vir-tualització dels servidors més antics per minimitzar els costos d’administració, l’automatització de les enquestes per als alumnes i la cerca documental mitjan-çant el servidor Yellow Box de Google (en anàlisi), que permetria fer cerques transversals a través de tots els docu-ments i bases de dades de la Fundació.

avençoS

Coses que passen04

Roca, rector de la UPC, ha aconseguit fer-se amb una exitosa trajectòria professional com a directora tècnica del laboratori Dr. Olivé Rodés, càrrec que ocupa des de fa 35 anys.

futura dona tech XXiD’altra banda, amb el premi Futura Dona Tech XXI la UPC School busca reconèixer l’incipi-ent èxit professional de tres dones de l’entorn tecnològic que comencen la seva carrera amb iniciativa i empenta. En aquest cas, Cesca Ametller, enginyera industrial i analista de l’empresa ABB a Suïsa, es va alçar amb el primer premi, mentre que Laia Martín –enginyera química i demand planner de Sara Lee Iberia– i l’Alba Rosado –enginyera de Telecomunicacions i consultora de l’empresa Techforce– es van fer amb el segon i tercer premi Futura Dona Tech XXI, respectivament.

Xavier Carbonell, director gerent

Cambra de Comerç, Antoni Roca, rector

UPC, Laia Martín, (2n premi), Cesca Admet-ller (Futura Dona Tech XXI), Ma Cinta Pastor (Dona Tech XXI), Alba

Rosado (3r premi), Marisol Marqués,

vicerectora Relacions Institucionals UPC, i

Joaquim Olivé, direc-tor UPC School

El taller, que va tenir lloc els dies 22 i 23 de juny al Tech Talent Center, va aportar a les empreses del 22@Barcelona noves tècniques d’organització.

El CITM i EGM, empresa de serveis fotogràfics i de referència europea en l’avantguarda tecnològica, van realitzar una conferència conjuntament amb el tema de la fotografia i CGI de fons. La sala d’actes de l’edifici Tech Talent de la Fundació va ser l’escenari d’aquesta sessió, on es van tractar diferents aspectes relacionats amb l’àmbit professional i la fotografia. Els professors Toni Bover i Miquel Bigas i el gerent de l’empresa EGM i president del saló Sonimagfoto, Enric Calvé, van parlar sobre el concepte i aplicacions de les imatges genera-des per ordinador en el sector de la imatge.

La presentació dels treballs de final de carrera dels alumnes dels graus de Mul-timèdia i Fotografia i de Creació Digital a l’edició d’enguany del CITM FEST va ser tot un èxit. L’alt nivell dels treballs selecci-onats, desenvolupats a diferents assigna-tures del curs 2008/09 i d’altres personals van confirmar el nivell tècnic i creatiu dels alumnes del CITM i van deixar palesa la seva preparació per a la integració en el món laboral.

ConferènCia Citm-egm èXit deL Citm feSt

Postgrau empresarialLa UPC SChooL geStionarà eL noU ProjeCte formatiU d’agbar

La UPC School of Professional & Execu-tive Development serà l’encarregada de gestionar els nous programes de postgrau de l’empresa Agbar, que tenen com a objectiu adaptar els postgraus en distribució de l’aigua i depuració de l’aigua a la modalitat blended e-learning (combinació de les formaci-ons presencial i en línia).Aquest projecte, que preveu tenir continuïtat en el temps ja que l’oferta d’aquests postgraus s’aplicarà a altres em-preses de nivell nacional i internacional del grup Agbar, seran els primers programes corporatius a adaptar-se a les premis-ses de l’Espai Europeu d’Educació Superior. La UPC School assumirà les tasques de direcció tècnica i acadèmica de la formació.

‘Workshop’ amb empresesKen morSe, aL gLobaL growth Program a La UPC SChooL

Kenneth P. Morse, director del Centre d’Emprenedors del Massachu-setts Institute of Technology (MIT), va presentar els dies 22 i 23 de juny a la UPC School of Professional & Executive Development el seminari Global Growth Program, dissenyat expressament per a presidents i equips directius de les empreses tecnològiques més ambicioses. De fet, un total de 20 empreses catalanes prèviament seleccionades van tenir l’honor de participar-hi.El workshop, conduït per Morse i que intercalava la teoria i la pràctica mitjançant presentacions, discussions interactives i l’experiència perso-nal del conferenciant tenia com a objectiu donar a conèixer a l’empresa-ri les claus de la innovació que porten a una gestió empresarial enfocada a l’excel·lència.El Global Growth Program és una iniciativa posada en marxa pel 22@Barcelona i Barcelona Activa en la qual col·laboren la Cambra de Co-merç de Barcelona, ACC1Ó , la Universitat Pompeu Fabra, l’Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona (IL3-UB) i la UPC School of Professional & Executive Development.

05Coses que passen

A mida del clientSolucions Corporatives

Vivim en un món globalitzat que experimenta una revolució tecnològica accelerada i on les TIC juguen un paper capital a les empreses en qüestions de formació i actualització de coneixements. En aquest context el departament de Solucions Corporatives (SC) esdevé una peça clau per a les empreses, ja que dóna respostes als canvis continus i als reptes tecnològics, i ofereix solucions formatives adaptades a les necessitats específiques de cada companyia.

Comunitat06

L’activitat del departament de SC, que tot just fa un any que es va crear, serveix de nexe entre universitat i empresa. Els màs-ters i postgraus ja posaven en contacte ambdues realitats, però aviat es va fer palès que, més enllà d’aquesta formació “estàndard”, calia un “paquet de soluci-ons” adaptat a les necessitats pròpies i específiques de cada empresa. Sobretot en camps molt tècnics, com ara les tec-nologies de la informació i la comunicació (TIC), la informàtica i les telecomunicaci-ons o les enginyeries en qualsevol de les seves especialitats. SC dissenya, proposa i projecta diferents solucions formatives especialment adap-tades a les necessitats de les empreses. Però no només això: també desenvolupa el talent intern de cada companyia per tal d’ajudar-la a assolir els seus objectius; potencia la creativitat i la innovació i aporta solucions per fer front als nous reptes tecnològics i de gestió. I, per últim, pot aportar a través d’innovadors programes de captació de talent la selecció i formació dels millors estudiants que passen per la universitat amb l’objectiu d’incorporar-los a l’empresa. I tot això, amb la garantia que suposa comptar amb el capital de coneixements i de recursos de la UPC,

ISMAEL CASTIELLA

PILAR MATEU

SOLEDAD GARCÍA

MARTÍ DURAN

la universitat científica i tecnològica de referència a Catalunya.

‘ACCount mAnAgerS’Els account managers són els refe-rents de SC. La seva tasca és de vital i estratègica importància: contacten i visiten l’empresa per tal de descobrir quines són les seves necessitats. I un cop detectades elaboren una proposta de formació concreta i confeccionen el seu pressupost. Finalment, preparen el marc de funcionament de l’activitat. “Però aquesta no és tota la nostra feina”, assenyala Ismael, account manager juntament amb Pilar Mateu: “A l’empre-

sa li garantim que un tècnic formatiu farà un seguiment molt acurat de tot el programa, tant quant a la qualitat com a la gestió. Tot perquè la companyia no s’hagi de preocupar de res”.SC posa a disposició de les empreses el campus virtual propi, anomenat Àgora,

per a l’aprenentatge en línia. S’hi aplica la metodologia de formació asíncrona, també anomenada diferida. En aques-ta modalitat, professors i alumnes es connecten a voluntat i poden participar i interrelacionar-se però sense necessitat de coincidir. S’han format en aquest tipus de campus el personal d’empreses com Agbar, Pans & Company, Nissan o el Banc de Sabadell.Els programes corporatius ofereixen a l’empresa dues possibilitats: escollir un dels màsters o postgraus de què disposa la UPC School i adaptar-lo a les seves necessitats o bé crear un de nou, fet a la seva mida. Per a l’empresa Agbar, per

exemple, s’ha elaborat un màster especí-fic que tracta sobre totes les àrees de la gestió de l’aigua que són línies de negoci de la companyia. El resultat: el màster corporatiu en la Gestió Integral de l’Aigua Agbar, que porta ja cinc edicions i ha for-mat més de 200 professionals d’alt nivell

Comunitat 07

SOLEDAD GARCÍA

SANDRA ZUMEL

ELISENDA BOS JUAN ANDRÉS CEDILLO

MARIA PIJUAN

ElS ‘aCCounT managErS’ Són ElS rEfErEnTS dE SC: ConTaCTEn I VISITEn l’EmPrESa PEr Tal dE dESCoBrIr lES SEVES nECESSITaTS I ElaBorar una ProPoSTa dE formaCIó

Comunitat08

per a aquesta empresa. Aquests progra-mes corporatius compten amb titulació UPC i s’aniran adaptant a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), i convertiran la nostra universitat en una de les capda-vanteres a impartir programes corporatius propis adaptats a l’EEES. Altres programes de formació a mida es dissenyen especí-ficament per cobrir necessitats concretes d’una empresa. Per a l’empresa Mango, per exemple, s’elaboren des de fa sis anys cursos especialitzats en tecnologia dels teixits, on s’han format més de 80 persones.

Una altra solució per a l’empresa és la va-lidació i acreditació de competències pro-fessionals per a persones que acumulen una àmplia experiència i coneixements, fruit d’una llarga trajectòria professional. Un procés molt rigorós determina si les seves competències són equiparables a les que s’adquireixen a través d’un màster o un postgrau UPC i, si és així, se’ls atorga el títol. Si no arriben al 100% dels

coneixements i habilitats, els implicats realitzen la formació complementària de-tectada per optar-hi. Han utilitzat aquest programa empreses com La Caixa (on van participar 200 professionals). SC també realitza projectes de consultoria en forma-ció sobre les necessitats de la companyia per elaborar plans de formació. Una de les iniciatives més interessants és la del talent recruitment program, que seleccio-na, recluta i forma els estudiants univer-sitaris més destacats de cara a la seva incorporació a les empreses. Nissan porta ja dues edicions d’un màster d’aquestes

característiques, anomenat Automotive Manufacturing & Engineering Business. A més a més dels serveis esmentats, SC pot dur a terme altres projectes, com el d’universitats corporatives, tot dissenyant itineraris formatius acreditats per la UPC; un exemple en seria la universitat corpo-rativa Cadbury, on s’han format més de 300 professionals en tres anys.

ProjeCteSUna altra branca del departament de SC és Projectes. “El que fem nosaltres i el que fa Projectes és molt semblant –mati-sen els account managers–, la diferència està en què ells gestionen programes formatius d’un gran volum”. En paraules de la responsable de Projectes, Soledad García: “Gestionem grans iniciatives formatives”.Actualment, aquest grup de treball compta amb un equip de 6 persones capitanejat per Soledad García i treba-lla en tres projectes: el primer d’ells és per a la Fundació La Caixa, que disposa d’una xarxa d’esplais i casals, en les aules informàtiques dels quals s’imparteixen diversos tallers per a la gent gran. La tasca de Projectes és coordinar i desenvolupar la iniciativa a Catalunya i Balears, és a dir, reclutar formadors, preparar-los adequa-

El dEParTamEnT dE ProjECTES duu a TErmE TrES granS InICIaTIVES formaTIVES: duES PEr a la fundaCIó la CaIxa I una PEr a al-PI I la gEnEralITaT dE CaTalunya

ISMAEL CASTIELLAI pILAr MATEu‘Account managers’

Quina és la vostra experiència a lFPC?Pilar Mateu: Jo vaig arribar-hi fa quatre mesos, provinent de l’àmbit de la formació corporativa a diverses empreses.Ismael Castiella: Jo vaig començar una miqueta abans, fa onze anys (riu), a Màr-queting i Comunicació. Però en l’últim any i mig desenvolupo temes formatius per a empreses.

Com és el vostre dia a dia?I.C.: La Pilar i jo visitem l’empresa, l’escol-tem, detectem les seves necessitats i li fem una proposta. Preparem el marc de funcio-nament de l’activitat.P.M.: Estem presents en molts dels contac-tes que la UPC School fa amb companyies, que no han d’estar per força destinats a fer

propostes formatives, sinó que de vegades són de caire més institucional.

Parleu-nos del vostre equip.P.M.: Treballem sols, però amb la col-laboració transversal d’altres departaments.

Expliqueu-nos una anècdota!I.C.: Una vegada havíem d’assistir a una cerimònia d’entrega de títols a Grècia i vam tenir problemes per arribar-hi. Vam fer tard, i es va haver de repetir l’acte amb els pares, els periodistes... Allà el protocol és molt important. Ens vam sentir malament, però ja se sap: els grecs són mediterranis, amb gran capacitat d’adaptació i amb dues copes en una taverna està tot arreglat.

I fora de l’oficina, què us agrada fer?P.M.: A l’Ismael li agrada moltíssim la munta-nya, escalar... Els grans reptes. Jo, en canvi, sóc més tranquil·la, m’agrada molt la gent, m’ho passo bé fent activitats amb gent.

09Comunitat

Responsable de projectes

Com és el vostre dia a dia?En el cas de la Fundació La Caixa, el primer dia de tallers es truca a tots els centres per saber si hi ha hagut incidèn-cies... I després es contacta diàriament amb centres i formadors, la qual cosa ens proporciona informació de primera mà i actualitzada. També gestionem les matrí-cules, les assistències, l’avaluació de les enquestes de finalització... tot suposa un tracte continu, també amb el client.

Parla’ns del teu equip.Martí Duran, per exemple, té formació multimèdia i s’encarrega d’elaborar els continguts dels exercicis interactius i de les animacions del material en línia. Lla-vors, Elisenda Bos, que és pedagoga, es preocupa que s’apliqui una metodologia adequada per a la gent gran. Sandra Zu-mel, Maria Pijuan i el mateix Martí donen suport al Programa d’Informàtica i Co-municació. Juan Andrés Cedillo coordina aquest programa i, finalment, jo, Soledad García, sóc la responsable general.

Tindreu per explicar mil anècdotes...Sí, recordo una de molt divertida. Un dia, la Maria va explicar el significat de les sigles TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) als iaios. I va començar: “T de tecnologia...”, llavors els avis es van quedar aturats i un d’ells va exclamar: “T de toro?”.

I fora de la feina, què t’agrada fer?La meva gran afició és la meva família. Tinc dues filles, que són el que personal-ment més m’omplen.

SOLEDAD GArCÍA

dament i enviar-los als diferents centres perquè imparteixin els tallers. Un valor afegit molt important és la figura del “for-mador itinerant”, que substitueix el titular en cas de baixa o altres incidències, cosa que garanteix la continuïtat dels tallers.Les xifres del projecte ens donen una idea de la seva importància: 161 esplais i 1.401 tallers realitzats, amb 30.956 hores de for-mació, durant el curs 2008-2009. De 180 a 190 formadors per trimestre, dels quals el 67% repeteix l’experiència el darrer trimes-tre. El projecte, a més, ha experimentat un creixement espectacular, i ha passat de 8.000 hores de formació trimestrals l’any 2008 a les 10.000 actuals. Nou són les modalitats de taller, que van des de la ini-ciació a la informàtica fins a les eines de presentació (PowerPoint), passant per la fotografia digital o el taller de recursos per al voluntariat. Després d’haver guanyat el concurs privat que el 2008 els va atorgar la coordinació del Programa d’Informà-tica i Comunicació, Projectes va rebre també l’encàrrec de desenvolupar la seva Direcció Científica. Això significa dotar de contingut el programa, és a dir, proposar els temaris dels tallers. Un cop aprovat, el contingut es materialitza en una guia, que tant pot utilitzar el formador, per impartir les sessions, com la gent gran, per seguir-les i posar en pràctica a casa seva tot el que ha après a l’esplai. Cal destacar que s’ha posat en marxa l’Observatori del Programa d’Informàtica

i Comunicació de la Fundació La Caixa, eina de suport per al desenvolupament dels tallers d’informàtica de tot l’Estat espanyol; la creació de l’eina l’ha dut a terme el Departament de Sistemes d’In-formació de l’FPC. També s’ha desen-volupat el material en línia de tres de les guies de suport i es preveu que a finals d’aquest any hi siguin tots. Aquests ma-terials estan disponibles al web de l’Obra Social de La Caixa i són accessibles a qualsevol persona.El tercer encàrrec va ser el juliol de 2007 amb Al-Pi Telecomunicacions, proveïdora oficial dels serveis de veu i videoconferèn-cia de la Generalitat, adjudica a l’FPC el pla de formació que comportaven els ci-tats serveis. Això li compromet a desenvo-lupar-lo entre setembre de 2007 i setembre de 2010, que preveu la formació presencial i a distància de 60.000 tècnics i adminis-tratius. Projectes també crea un campus virtual propi amb material i manuals inte-ractius i realitza formació presencial.

• pilar: “És molt gratificant ajudar, mitjançant la formació, els professionals a desenvolu-par-se i les organitzacions a assolir els seus objectius”. • Ismael: “M’agrada moltíssim conèixer les persones que, tant a l’àmbit universitari com empresarial, tenen gran capacitat de treball, tenen empenta i iniciativa”. • Soledad: “El meu equip, que és de nova creació, està molt motivat i creu en el projecte. Això em fa sentir contenta i molt satisfeta”.

EL quE+

• Soledad: “Que ens confonguin amb La Caixa. Encara que al Programa d’Informàtica i Comunicació es vegi el nom d’aquesta entitat, la gent hauria de saber que no som La Caixa, sinó l’FPC”.• Ismael i pilar: “Quan aconseguim un projecte d’empresa, a part de l’eufòria lògica, m’agradaria que tothom a la UPC fos conscient del que ens hi juguem: el prestigi no no-més com a UPC School o Fundació, sinó com a universitat. Que una gran corporació quedi satisfeta del resultat d’una acció ens posiciona i trenca molts tòpics empresa-universitat”.

EL quE-

Comunitat10

ELISEnDA BOS LupIónCoordinadora del projecte Pla de formació dels serveis de veu i videoconferència de la Generalitat de Catalunya i tècnica del projecte d’acostament de les TIC a la gent gran.

“La feina que fem amb la gent gran és molt agraïda, ja que ens fan sentir que fem alguna cosa bona i útil per a ells i que els estem ajudant a integrar-se en el món de les noves tecnologies.Pel que fa a nosaltres, som un equip molt ben avingut, tots diferents entre nosaltresperò ens complementem perfectament. Sempre disposats a ajudar-nos per fer la nostra feina de la millor manera possible”.

MArIA pIjuAn MIrALLESBecària del departament de Solucions Corporatives.

“El que més m’agrada de treballar amb l’equip de Solucions Corporatives és la varietat de tasques que realitzo. Cada dia és diferent i això m’aporta tant professionalment, per al meu aprenentatge, com personalment, per les relacions que s’estableixen entre tots els membres de l’equip. El meu equip m’agrada ja que, tot i ser de perfils professionals diversos, l’ambient de treball és molt bo”.

MArTÍ DurAnTècnic de projecte i “formador itinerant”.

“El que m’agrada és poder treballar en un projecte que acosta les TIC a la gent gran i que genera un vincle intergeneracional entre alumnes i formadors. El bon ambient i la bona entesa entre els membres de l’equip motiva a l’hora de cercar noves idees i pro-postes per seguir evolucionant”.

SAnDrA ZuMEL VALLEDOrTècnica de projecte.

“Després de més de 5 anys treballant en aquest projecte em resulta molt gratificant veure com ha anat creixent gràcies a l’esforç de tots. És molt enriquidor saber que gràcies a la nostra feina la gent gran té il·lusió i motivació per formar-se i aprendre. A més, el bon ambient que hi ha al departament contribueix sens dubte a l’èxit del projecte”.

juAn AnDréS CEDILLO SALVADOrCoordinador del Programa d’Informàtica i Comunicació.

“La part més agradable és el vessant social, és a dir, la solució que donem a les necessitats de formació en informàtica del col·lectiu de la gent gran i les mostres d’agraïment que rebem per part d’aquest col·lectiu i dels professors que imparteixen els tallers d’informàtica. Som com una petita gran família, omple de goig arribar a treballar amb un somriure i marxar amb un altre. És fonamental una bona relació social dins de l’equip per tal que la feina es faci a gust i el resultat sigui excel·lent”.

L’interrogatori 11

Cristian riCart, Recepció-Business Development Department

Edat: 23 (natural de Barcelona)Fora de la feina em trobaràs a... el nou estadi de Cornellà-el PratUna pel·lícula i una cançó: Réquiem por un sueño i Mr. Brightside (The killers) Defineix-te: tinc un caràcter bastant extremista, puc ser la millor persona o la més dolenta… Ha! ha! ha!, i quasi sempre parlo amb ironia.

Qui inaugura aquesta secció és la persona que ens rep amablement a la recepció. Cristian treballa a la Fundació des de l’octubre: gestiona el telèfon, proporciona informació, atén les visites... “La gent es pensa que només rebem trucades, però fem moltes altres tasques de ges-tió, organització i mailing”, aclareix. Aquest seguidor del RCD Espanyol, “dels que viatgen per seguir els partits”, comença a treballar a les 17.30 h, un torn amb menys trucades on aprofita per organitzar-se la feina del dia: “Em trobo amb la companya del migdia i comentem les tas-ques o incidències que s’han de tractar al meu torn”. Pels matins abans d’entrar, en Cristian es-tudia Dret a la UB, amb la mirada fixada en un futur proper, on es veu treballant al departament jurídic d’alguna empresa o, si es presenta l’ocasió, al de la mateixa UPC. Un dels seus reptes és proporcionar una informació acurada de tots els departaments i persones de la Fundació, tot i que a vegades les trucades no van per aquest camí: “Recordo que al principi rebíem les truca-des d’un telèfon d’atenció al client d’una companyia telefònica perquè el número era similar: es queixaven sense escoltar-nos i després s’emprenyaven quan els dèiem qui érem!”.

Cristian riCart“La gent es pensa que només rebem trucades”

mirada exterior12

L’expansió internacional de l’activitat de formació de la Fundació Politècnica de Catalunya ha experimentat un canvi de paradigma que modificarà la trajectòria que s’estava portant a terme fins al moment.

Projectes de futur

Nous horitzons internacionals de l’FPC

Aquest nou paradigma pren forma després d’uns anys en els quals l’expansió interna-cional de la Fundació s’havia portat a terme prioritzant uns països concrets. Fins a aquest 2009 s’ha treballat bàsicament a partir de tres models diferenciats: per una banda, a Mèxic es va crear una institució anomenada Centro de Alta Formación (CAF), dedicada a promoure programes de formació de la UPC juntament amb socis locals o de manera independent. Els resultats obtinguts per-metran, com s’exposa més endavant, tirar endavant una major activitat institucional. El segon model era el xilè, en el qual la Fundació ha estat treballant amb un soci local no universitari amb el qual es va formar una societat, i que ha donat com a resultat la posada en marxa d’aules i productes de formació propis.Quant al model del Perú, a partir de l’experiència personal de professors de la UPC que han mantingut contacte amb alguna universitat del país, per exemple al desenvolupar el seu doctorat, s’ha creat un portafoli de programes comuns en forma de cursos encapçalats per professorat de la casa, entre d’altres.A banda d’aquests tres grans casos, matisa el director de Programes de Formació de l’FPC, Josep Maria Martorell, “també s’han

dut a terme altres accions de formació, com les que hem organitzat en col·laboració amb universitats de Grècia, Portugal, Suïs-sa o Argentina, per citar alguns païssos”.

Nou rumb estratègicLa Fundació inicia ara una nova trajectòria quant a expansió internacional a partir del

model que fins ara s’ha aplicat al Perú o Grè-cia, és a dir, acords a llarg termini amb una o més universitats de referència de cada país per crear programes conjunts. “Hem arribat a la conclusió que sense una universitat local de referència no arribarem enlloc”, explica sobre això Josep Maria Martorell.Tot això, amb dos grans objectius a mitjà termini: per una banda, establir arreu del món una xarxa de socis de primer nivell i, per l’altra, materialitzar amb cadascun d’ells un portafoli de productes de qualitat.

Com a exemple, i fent referència de nou al model aplicat al Perú, actualment l’FPC té un acord bilateral molt potent amb la Universitat de Panamà de Ciències Aplicades, resultat del qual s’organitzen cada any entre 6 i 7 programes, que fins al moment han obtingut molt bons resultats i crítiques positives per part dels alumnes.

L’aCtivitat de La FundaCió va aLineada amb La PoLítiCa internaCionaL de La uPC; no tindria sentit anar en direCCió Contrària

Portugal

XIlE

argEN

tINa

grECIa

MEXIC

mirada exterior 13

Valor afegitSota aquesta nova estratègia d’expansió internacional, el principal objectiu passa per “posar en valor els elements que hem aconseguit fruit de la nostra experiència en aquest àmbit”, explica Josep Maria Marto-rell. Un valors que recauen en l’actual xarxa d’universitats amb les quals la Fundació es relaciona arreu del món i en els projectes que estan ja en marxa en totes elles. En paral·lel, l’aposta per aquesta política estratègica està provocant que algunes empreses que ja coneixen la UPC i que també s’estan expandint a d’altres països estiguin obrint les portes a la Fundació per iniciar aquesta nova trajectòria com a partners. Com especifica Martorell, “no es tracta només de la formació dels treballadors d’aquestes empreses, sinó de gestionar el coneixement que aportem nosaltres com a valor afegit i iniciar nous projectes interes-sants per al desenvolupament dels seus professionals”.Sobre els orígens d’aquest nou model, bàsi-cament s’ha estructurat a partir de les man-cances que s’havien detectat en les accions que s’havien desenvolupat fins al moment. Un model que ja segueixen les grans escoles de negocis a nivell mundial, que disposen d’una gran xarxa internacional de projectes comuns amb d’altres partners similars.

rePtes de futurL’objectiu de cara al curs 2009-2010 seria de-terminar tant els nous països com les seves respectives universitats en les quals portar a terme els projectes de formació, mentre que per al 2010-2011 s’hauria de disposar ja d’un portafoli complert dels socis i programes per desenvolupar amb cadascun d’ells. “D’aquí a dos anys, aproximadament, tot plegat hauria d’estar bastant consolidat”, conclou Marto-rell. Quant a àrees geogràfiques en les quals créixer de cara al futur, l’opció va més enllà d’un model expansiu pensat únicament des del punt de vista econòmic, el repte passa per ampliar la seva cobertura a nivell mundial en aquells països i amb aquelles universitats amb les quals sumem valor quan ens posem a treballar junts. Partint d’aquesta base, l’FPC aposta per augmentar el pes de la seva activitat a Europa aprofitant la integració de programes al marc europeu. En aquest sentit, com afegeix el director de Programes de Formació: “Estem començant a preparar en conjunt línies d’ac-tuació potents, ja que la nostra activitat com a Fundació va alineada amb el corresponent pla de política internacional de la UPC. No tindria sentit anar en la direcció contrària”.

Juan Carlos Morales i Aranza Martínez són els delegats de l’FPC a Mèxic. “Tot va començar quan a l’octubre de 2006 vam rebre l’encàrrec de continuar la tas-ca de representació de l’antic delegat de l’FPC”, explica Morales: “Per a tots dos, que treballem a la Fundació des de fa anys i que, a més, som parella, la nostra vida faria un gir de 180 graus. Amb molta il·lusió pel nou projecte vam aterrar per consolidar el projecte d’estudis i afermar les relacions institucionals i acadèmiques ja iniciades”, afirma. El 2007 va ser d’adaptació: es van crear un màster sobre Gestió integrada de prevenció de riscos laborals, qualitat i medi ambient (amb l’Institut Mexicà de Normalització i Certificació) i un de Gestió Creativa i Transformació de la Ciutat (amb el Centre Metropolità d’Arquitectura Sustentable, CMAS). L’oferta es completava amb cursos a mida, com el de formació de formadors que va encarregar l’Institut Mexicà de la Propietat Industrial (IMPI). Amb la implementació d’aquests cursos el 2008, l’FPC s’anava consolidant ràpidament i es van llançar dos màsters més per pròpia iniciativa: amb el CMAS, un sobre Gestió del Turisme i Nous Territoris, i amb l’Institut Politècnic Nacional, sobre Administració i Gestió de l’Educació Superior. En paral·lel, l’FPC va rebre encàrrecs, com el del Tecnològic de Monterrey, per crear un màster en Ani-mació i Art Digital. També es van generar nous formats d’activitats: tallers a Barcelona per a grups mexicans, més cursos a mida el 2009, com el de Negociació Avançada amb Directius, de l’IMPI, altres tres sobre formació de formadors i altres temes so-bre habilitats directives. Per l’agost està preparada la segona edició del màster de Gestió Creativa i Transformació de la Ciutat i, més endavant, la segona edició del màster en Gestió integrada de prevenció de riscos laborals, qualitat i medi ambient.

L’experiència a Mèxic

© Santi Llobet

“Aquest tipus d’acords amb altres centres de referència ens posicionen mútuament a nivell mundial”, assenyala Martorell.A diferència de les accions portades a terme fins al moment, les implicacions d’aquest model pel que ha apostat la Fun-dació són vàries, com per exemple, el fet que ja no sigui necessari tenir una oficina física al país en qüestió. “Disposem d’una universitat local amb la que col·laborem i que és l’encarregada de comercialitzar el programa, és a dir, de captar alumnes, i de gestionar-lo des del punt de vista acadèmic, mentre que la nostra funció és gestionar el quadre docent, fer el seguiment acadèmic del producte, les titulacions, organitzant les estades a Barcelona... tasques que podem realitzar des d’aquí”, explica el director de Programes de Formació.El segon aspecte important és la necessitat, per aconseguir consolidar el projecte que està desenvolupant la Fundació, d’una ma-jor implicació del professorat d’alt nivell de la universitat. Un professorat que, com explica el seu responsable, “cal que assumeixi un paper institucional de tancament d’acords d’alt nivell amb les universitats de prestigi”.

el

va

lor

de

l’

es

tr

at

èg

ia

Dib

uix

an

t n

ou

s h

ori

tzo

ns

Ma

rië

l Ko

erh

uis

és

re

sp

on

sa

ble

de

la U

nit

at

d’E

str

atè

gia

de

l’F

PC

de

s d

e f

a g

air

eb

é m

ig a

ny

. A

jud

a l’

org

an

itza

ció

a d

efi

nir

el s

eu

fu

tur

i a f

ac

ilita

r e

l co

mp

lime

nt

de

ls o

bje

cti

us

mit

jan

ça

nt

pro

jec

tes

es

tra

tèg

ics

. Pa

rla

r a

mb

ella

és

pa

rla

r a

mb

un

a d

on

a a

mb

mo

lta

vis

ió e

mp

res

ari

al,

de

cid

ida

i a

mb

ga

ne

s d

e t

reb

alla

r.

Ate

nta

als

canv

is te

cnol

ògic

s, e

conò

mic

s i e

duc

acio

nals

del

món

que

l’en

volta

, tot

s aq

uest

s es

tímul

s p

orte

n la

Mar

iël K

oerh

uis

a es

tar,

tal c

om e

lla m

atei

xa a

firm

a, “

cons

tant

-m

ent r

eflex

iona

nt”.

I és

que

orie

ntar

el f

utur

d

e l’o

rgan

itzac

ió n

o és

una

tasc

a ge

ns fà

cil.

Ens

ho

exp

lica

ella

mat

eixa

.

Què

et

va m

oti

var

a ve

nir

a la

Fun

dac

ió?

Des

d’u

n p

rinci

pi,

el p

roje

cte

m’a

trei

a m

olt.

A

més

a m

és, e

l fet

de

ser

un c

àrre

c d

e no

va c

reac

ió e

m p

erm

etia

pos

ar e

n p

ràct

ica

tot

el q

ue v

aig

apre

ndre

a l’

MB

A i

els

cone

i-xe

men

ts q

ue h

e an

at a

dq

uirin

t al

llar

g d

e la

m

eva

exp

eriè

ncia

pro

fess

iona

l.

Què

cre

us q

ue p

ots

ap

ort

ar a

aq

uest

a o

rgan

itza

ció

?U

ns c

onei

xem

ents

de

man

agem

ent q

ue c

on-

side

ro b

àsic

s en

una

Fun

daci

ó co

m a

ques

ta.

Tots

els

he

adq

uirit

grà

cies

als

meu

s es

tud

is

i a l’

exp

eriè

ncia

pro

fess

iona

l a l’

esco

la d

e ne

goci

s, a

les

emp

rese

s on

he

treb

alla

t o

DE TU A TU14

DE TU A TU 15

amb

què

he

col·l

abor

at. D

e to

t p

lega

t sé

q

ue p

uc e

xtre

ure

mol

tes

idee

s p

ositi

ves

i ad

ient

s p

er a

l nos

tre

pro

ject

e. D

’altr

a b

an-

da,

pot

ser

puc

ser

faci

litad

ora

de

mill

ores

en

l’àm

bit

orga

nitz

atiu

. Per

últi

m, c

om a

st

aff d

e d

irecc

ió, o

pin

o q

ue t

amb

é ap

orto

un

aire

fem

ení:

és im

por

tant

que

les

don

es

form

in p

art

del

s eq

uip

s d

e d

irecc

ió, j

a q

ue

som

cap

aces

d’a

por

tar

visi

ons

dife

rent

s a

les

del

s ho

mes

.

Par

lant

de

la F

und

ació

, qui

ns

avan

tatg

es t

é tr

ebal

lar

en u

na

org

anit

zaci

ó t

an jo

ve c

om

aq

uest

a?L’

avan

tatg

e m

és g

ran

és q

ue p

ots

ajud

ar a

d

isse

nyar

el p

roje

cte

segu

int

l’ins

tint

de

la

teva

exp

eriè

ncia

. A m

és a

més

, pot

s ap

ren-

dre

mol

t p

erq

uè s

om c

onsc

ient

s q

ue t

amb

é et

pot

s eq

uivo

car

qua

n p

rens

alg

unes

d

ecis

ions

(som

una

lear

ning

org

aniz

atio

n).

D’a

ltra

ban

da,

hi h

a m

olte

s p

erso

nes

que

es

tem

pos

ant

mol

ta il

·lusi

ó i g

anes

per

fer

que

tot

sur

ti en

dav

ant

i aix

ò ta

mb

é és

bo

per

què

t’a

nim

a a

cont

inua

r tr

ebal

lant

.

La

Mar

iël,

hola

ndes

a d

e na

ixem

ent,

va

arrib

ar a

Bar

celo

na a

mb

21

anys

des

-p

rés

d’h

aver

est

udia

t C

iènc

ies

Em

pre

-sa

rials

i es

pan

yol a

l seu

paí

s. D

esp

rés

de

crea

r la

sev

a p

ròp

ia e

mp

resa

de

com

unic

ació

i m

àrq

uetin

g, v

a tr

ebal

lar

al s

ecto

r d

e l’a

lum

ini c

om a

exp

ort

man

ager

. Més

tar

d, v

a es

tar

lliga

da

a E

SA

DE

, on

va e

stud

iar

un M

BA

i va

tr

ebal

lar

per

al d

egan

at e

n un

pro

ject

e so

bre

el d

esen

volu

pam

ent

del

pro

fes-

sora

t i,

final

men

t, c

om a

res

pon

sab

le

d’E

xecu

tive

Ed

ucat

ion;

va

com

pag

inar

el

s se

us e

stud

is a

mb

la m

ater

nita

t i a

c-tu

alm

ent

és m

are

de

dos

fills

. Des

pré

s va

acc

epta

r l’o

fert

a d

e l’I

nstit

ute

for

Sp

ort

Stu

die

s q

ue d

irigi

a el

seu

com

pa-

trio

ta J

ohan

n C

ruyf

f. A

llà v

a d

isse

nyar

i d

irigi

r el

Màs

ter

Inte

rnac

iona

l de

Sp

ort

Man

agem

ent

on e

ncar

a im

par

teix

cla

s-se

s d

e ge

stió

em

pre

saria

l. A

ra a

por

ta e

l se

u ta

lent

a l’

FPC

. Ben

ving

uda!

Un

a t

ra

je

ct

òr

ia e

nf

oc

ad

a a

la

ge

st

ió

DE TU A TU16

Hi h

a al

gun

s d

esav

anta

tges

o

inco

nven

ient

s a

la t

eva

fein

a?M

és q

ue d

esav

anta

tges

jo c

rec

que

el q

ue

hi h

a só

n ce

rtes

com

plic

acio

ns. R

ealm

ent,

p

artim

d’u

na b

ase

on e

ncar

a hi

ha

mol

t p

er c

onst

ruir.

Aix

ò p

ot s

er e

ncor

atja

dor

p

erò

tam

bé

una

tasc

a ge

ns fà

cil p

erq

uè

s’ha

de

don

ar fo

rma

a to

t. E

n el

meu

ca

s, a

més

a m

és, d

e m

omen

t no

tin

c eq

uip

al m

eu c

àrre

c i t

reb

allo

sol

a. A

ixí

mat

eix,

la F

und

ació

per

tany

a u

na g

ran

inst

ituci

ó ac

adèm

ica,

la U

PC

, i a

veg

ades

, le

s ne

cess

itats

que

ten

im n

osal

tres

com

a

orga

nitz

ació

no

són

exac

tam

ent

les

mat

eixe

s q

ue t

é la

uni

vers

itat.

Pot

ser

és

per

què

nos

altr

es e

ns c

entr

em m

és e

n el

m

ón e

mp

resa

rial,

on t

rob

em e

ls n

ostr

es

clie

nts,

i la

uni

vers

itat

no t

ant.

De

qui

nes

eine

s d

isp

ose

s a

la f

eina

?P

er fe

r la

mev

a fe

ina,

util

itzo

eine

s d

e m

anag

emen

t q

ue d

onen

sup

ort

al p

rocé

s d

e d

efini

ció

estr

atèg

ica:

anà

lisis

DA

FO,

ben

chm

arki

ng, g

estió

per

pro

cess

os,

gest

ió p

er p

roje

ctes

, etc

.Ve

ig la

mev

a fig

ura

com

una

ass

esso

ra in

-te

rna

de

la d

irecc

ió i

em d

edic

o a

treb

alla

r en

pro

ject

es m

ultid

isci

plin

aris

am

b a

ltres

d

epar

tam

ents

. A

ixò

vol d

ir q

ue, e

n el

cas

que

hi h

agi a

l-gu

n te

ma

que

ens

inte

ress

a d

esen

volu

par

o

imp

ulsa

r (c

om p

er e

xem

ple

, la

gest

ió

del

con

eixe

men

t), e

m p

oso

en c

onta

cte

amb

els

res

pon

sab

les

imp

licat

s p

er t

reb

a-lla

r en

la m

atei

xa lí

nia,

de

form

a co

here

nt i

inte

grad

a am

b e

l pro

ject

e es

trat

ègic

.

Pre

cisa

men

t, p

arla

nt d

e la

ges

tió

d

el c

one

ixem

ent,

cre

us q

ue e

s d

uu

a te

rme

de

man

era

efica

ç?

En

el n

ostr

e ca

s m

ai n

o he

m ti

ngut

una

ge

stió

del

con

eixe

men

t. To

t est

ava

mas

sa

dis

per

s: ta

nt la

info

rmac

ió c

om e

l con

eixe

-m

ent e

s tr

oben

a d

ifere

nts

par

ts i

nive

lls d

e l’o

rgan

itzac

ió p

erò

el p

rob

lem

a és

que

no

teni

m a

ssum

ida

la c

ultu

ra d

e co

mp

artir

-los

.

Què

vo

l dir

cre

ar u

n m

apa

estr

atèg

ic?

És

a d

ir, e

l que

vol

em é

s d

isse

nyar

un

dib

uix

del

s p

rinci

pal

s re

pte

s q

ue t

enim

al

dav

ant

bas

ant-

nos

en la

mis

sió,

la v

isió

i el

s va

lors

de

l’org

anitz

ació

.P

er a

cons

egui

r-ho

, tre

bal

lem

a t

ravé

s d

e q

uatr

e ni

vells

de

per

spec

tiva:

la p

rimer

a és

una

per

spec

tiva

inte

rna

d’a

pre

nent

at-

ge i

crei

xem

ent

de

l’org

anitz

ació

on

es

defi

neix

en le

s ca

pac

itats

que

es

nece

s-si

ten

per

des

envo

lup

ar, c

anvi

ar o

mill

orar

l’o

rgan

itzac

ió. L

a se

gona

tam

bé

és u

na

per

spec

tiva

inte

rna,

per

ò d

e p

roce

ssos

: es

tud

iem

els

pro

cess

os o

n he

m d

e se

r ex

cel·l

ents

per

arr

ibar

a a

cons

egui

r el

re

pte

de

la v

isió

. La

terc

era

és u

na p

ers-

pec

tiva

finan

cera

i se

cen

tra

no t

ant

en e

l re

ndim

ent

econ

òmic

que

n’o

bte

nim

(som

un

a fu

ndac

ió, n

o ho

hem

d’o

blid

ar) s

inó

en c

om p

odem

tre

ure

més

ren

dib

ilita

t al

s no

stre

s re

curs

os o

en

qui

ns s

iste

mes

haur

íem

d’in

vert

ir p

er d

esp

rés

torn

ar a

re

inve

rtir.

Fin

alm

ent,

la q

uart

a p

ersp

ectiv

a se

cen

tra

en e

l clie

nt i

en c

om e

ns h

em

de

mos

trar

dav

ant

del

s no

stre

s al

umne

s i

del

s no

stre

s cl

ient

s co

rpor

atiu

s.

A t

ravé

s d

e to

ts a

que

sts

nive

lls, a

nem

co

nfigu

rant

els

ob

ject

ius

i mar

que

m le

s d

ifere

nts

rute

s a

segu

ir. E

sper

em t

enir

acab

at e

l map

a es

trat

ègic

aq

uest

est

iu.

D’a

ltra

ban

da,

pel

que

fa a

la U

PC

Sch

o-ol

, s’e

stan

dis

seny

ant

dos

nou

s òr

gans

as

sess

ors,

un

d’o

rient

at a

l món

em

pre

-sa

rial i

l’al

tre

d’o

rient

at a

l món

aca

dèm

ic:

l’ad

viso

ry b

oard

i l’a

cad

emic

boa

rd d

e la

UP

C S

choo

l. E

s tr

acta

d’im

pul

sar

una

form

a d

e co

rpor

ate

gove

rnan

ce d

inàm

ica

i àgi

l que

ens

per

met

i ob

teni

r in

form

ació

És

un s

iste

ma

d’a

nàlis

i ex

tern

a i i

nter

na. E

s d

e-d

ica

a re

cond

uir

estu

dis

q

uant

itatiu

s (e

stud

is d

e m

erca

t i d

e vi

abili

tat)

i q

ualit

atiu

s (a

dvi

sory

bo-

ard

i ac

adem

ic b

oard

).

As

ses

so

rA

men

t in

ter

n

ob

ser

vA

tor

i

Àrees D’ACtUACiÓ

Es

trac

ta d

’ap

orta

r in

for-

mac

ió d

e fo

rma

pro

activ

a i r

eact

iva,

tan

t a

la d

irec-

ció

com

a le

s d

ifere

nts

àree

s o

dep

arta

men

ts.

Aix

í mat

eix,

ser

veix

per

d

isse

nyar

i p

riorit

zar

les

activ

itats

del

por

tafo

li co

rpor

atiu

de

l’FP

C.

“

Un

dE

ls

no

st

rE

s r

EP

tE

s é

s

Mil

lo

ra

r l

a g

Es

tió

dE

l n

os

tr

E

C

on

Eix

EM

En

t i

Co

ME

nç

ar

a

Co

MP

ar

tir

-lo

sE

ns

E P

or

”

DE TU A TU 17

Dis

seny

i im

ple

men

taci

ó d

el p

la e

stra

tègi

c d

e l’F

PC

.

rep

res

entA

CiÓ

po

siC

ion

Am

ent

De

lA U

pC

sC

ho

ol

plA

es

trA

tèg

iC

Ass

olir

algu

nes

func

i-on

s d

e re

pre

sent

ació

in

stitu

cion

al i

par

ticip

ar

en c

onfe

rènc

ies,

míti

ngs

inte

rnac

iona

ls, e

tc.

Valo

rar

l’act

uaci

ó d

e-si

tjad

a en

rel

ació

am

b

rànq

uing

s, a

cred

itaci

ons

(inte

rnac

iona

ls) i

fer

pro

pos

tes

de

crea

ció

de

valo

r.

De

vega

des

, no

es t

ract

a d

’una

falta

de

volu

ntat

sin

ó d

el fe

t q

ue n

o te

nim

una

p

lata

form

a p

er fe

r l’i

nter

canv

i de

form

a co

rrec

ta. U

n d

els

nost

res

rep

tes,

sen

s d

ubte

, és

mill

orar

la g

estió

del

nos

tre

cone

ixem

ent

i com

ença

r a

com

par

tir-l

o se

nse

por

. Ja

este

m t

reb

alla

nt a

mb

la

dire

cció

en

la im

pla

ntac

ió d

’una

ein

a q

ue

ens

per

met

rà p

rend

re d

ecis

ions

bas

ades

en

els

imp

ulso

s d

els

ento

rns

exte

rns

i in-

tern

s. A

ra e

s tr

acta

de

veur

e co

m h

o fe

m

arrib

ar a

tot

a l’o

rgan

itzac

ió.

Qui

ns a

ltre

s p

roje

ctes

p

ort

eu a

ter

me

dur

ant

aque

st p

rim

er

curs

aca

dèm

ic?

Teni

m m

olte

s id

ees

i per

aix

ò an

em m

és

lent

s d

el q

ue m

’esp

erav

a. N

o ob

stan

t ai

xò, e

stic

sat

isfe

ta p

erq

uè h

i ha

mol

ts a

s-p

ecte

s q

ue e

stem

mill

oran

t. E

stic

seg

ura

que

si a

nem

a p

oc a

poc

és

per

què

ane

m

en la

bon

a d

irecc

ió p

erq

uè t

ot fu

ncio

ni

corr

ecta

men

t. D

e fe

t, ju

ntam

ent

amb

la

dire

cció

, ens

est

em c

entr

ant

en e

l pla

es

trat

ègic

i re

flexi

onem

sob

re c

om h

a d

e se

r la

nos

tra

actu

ació

en

el fu

tur

i qui

ns

rep

tes

hem

d’a

fron

tar

per

aco

nseg

uir

la

visi

ó d

e l’F

PC

, am

b e

spec

ial è

mfa

si e

n la

U

PC

Sch

ool i

el C

ITM

.A

que

st é

s el

pro

ject

e m

és im

por

tant

i es

vi

sual

itza

mitj

ança

nt la

cre

ació

del

map

a es

trat

ègic

.

d’a

lt va

lor

afeg

it d

e l’e

ntor

n em

pre

saria

l i a

cad

èmic

(la

qua

l cos

a en

s ha

d’a

jud

ar

en la

pre

sa d

e d

ecis

ions

).

I en

el c

urs

que

ve,

qui

ns p

roje

ctes

te

niu

pen

sat

des

envo

lup

ar?

Co

men

çare

m a

alin

ear

l’est

ratè

gia

co

rpo

rati

va (

en l’

àmb

it d

e la

Fun

dac

ió)

en t

ots

els

pro

cess

os

de

l’org

anit

za-

ció

bas

ant-

nos

en u

na a

nàlis

i ext

erna

i i

nter

na.

El q

uad

re d

e co

man

dam

ent

que

s’e

stà

dis

seny

ant

ens

faci

litar

à aq

uest

alin

eam

ent

i gar

anti

rà u

na

mill

ora

co

ntín

ua d

e la

ges

tió

. L’

utili

t-za

rem

per

mes

urar

la im

ple

men

taci

ó d

e l’e

stra

tèg

ia i

cont

rola

r aq

uells

p

roce

sso

s en

els

qua

ls h

aure

m d

e se

r ex

cel·l

ents

.Ta

mb

é co

men

çare

m a

defi

nir

les

estr

atèg

ies

com

pet

itive

s d

el C

ITM

i d

e la

UP

C S

cho

ol.

Per

aco

nseg

uir

dife

renc

iar-

nos

de

la r

esta

, he

m d

e p

osi

cio

nar-

nos.

Per

aix

ò,

nece

ssite

m

anal

itzar

l’en

torn

, el

fut

ur d

el m

erca

t,

els

nost

res

com

pet

ido

rs,

etc.

D’a

ltra

ban

da,

tam

bé

nece

ssita

rem

fer

una

an

àlis

i int

erna

per

co

nèix

er q

uine

s só

n le

s ca

pac

itats

i co

mp

etèn

cies

co

r-p

ora

tives

que

té

l’org

anitz

ació

. Q

uan

ho s

apig

uem

, b

asan

t-no

s en

el q

ue

real

men

t sa

bem

fer

mo

lt b

é, h

aure

m

de

dec

idir

co

m v

ole

m p

osi

cio

nar-

nos

i co

m e

ns v

ole

m d

ifere

ncia

r d

e la

res

ta.

entre nosaltres18

Avançar per millorarIntegració dels programes de formació permanent de la UPC a l’EEES

La UPC està treballant en la integració d’una cinquantena de programes de formació permanent de cara al proper curs 2009-10, que hauran de ser validats per la Comissió de Formació Permanent i aprovats pel Consell de Govern, mentre que la resta de programes estaran integrats a partir del curs acadèmic 2010-2011.

desenvolupar materials de suport (memòries d’activitat, glossaris, fitxes de competènci-es...) i els protocols de validació.Per altra banda, i juntament amb el departament de SSII, s’ha desenvolupat una eina per al departament de Disseny de Programes de la Fundació Politècnica de Catalunya que permet realitzar tot el procés descrit a través d’un entorn virtual per agilitzar el procés de validació. D’altres avantatges? D’aquesta manera s’ofereixen més garanties de compartir la informació amb la resta de departa-ments de la UPC implicats en el projecte i s’aconsegueix una màxima fiabilitat pel que fa a la informació acadèmica que constarà al sistema de gestió.

nova estructura proposada (grau, màster i doctorat), millorar les metodologies docents i actualitzar-ne els continguts, d’acord amb les necessitats i els perfils dels estudiants. Unes condicions que també han de complir els programes de formació permanent que formen part de l’oferta d’ensenyaments de la universitat.

PaS a PaSLa integració d’aquests programes de forma-ció permanent va acompanyada d’una reor-denació del catàleg de formació permanent de la UPC, per configurar així l’oferta forma-tiva per àmbits de coneixement i aconseguir que el conjunt d’activitats sigui més coherent. Com a pas previ també ha estat necessari

Un dels objectius del Pla de Govern 2006-2010 de la UPC és el de configurar una oferta d’ensenyaments de qualitat d’acord amb les directrius que emanen de la construcció de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). Actualment, ja s’està definint i implantant el mapa d’ensenyaments de grau i de màster d’acord amb els criteris establerts, tot i que de forma complementària s’ha de configurar també una oferta de formació permanent que concordi amb els àmbits d’expertesa de la UPC i orientada a les necessitats dels titulats de grau i dels professionals.En concret, els ensenyaments universita-ris requereixen, a més d’adaptar-se a la

entre nosaltres 19

CAlendAri d’implAntACió

RESPoSta a lES nECESSItatS dEl mERCatConscient del seu paper a la societat, la UPC ja fa anys que ha incorporat la forma-ció permanent a la seva oferta formativa

per donar resposta tant a les demandes de la societat en general com a les necessi-tats de millora del nivell i de la qualitat de l’ocupació dels titulats, en particular.

Curs 2008-09. Selecció d’un conjunt de programes actualment vigents que, de forma pilot, se’ls aplicarà el protocol d’integració a l’EEES. Aquests programes estaran adaptats per al curs acadèmic 2009-2010.

La integració dels programes de formació permanent de postgrau de la UPC actuals a l’EEES es realitzarà en les següents etapes:

Durant el curs acadèmic 2009-2010 es treballarà en la integració de la resta de programes de formació permanent per-què ho estiguin de cara al 2010-2011 o, com a molt tard, el 2011-2012.

1A e

tAp

A

2A

etA

pA

I és que satisfer les demandes del mercat laboral és un dels principals ob-jectius de fons de la formació. Per tant, els programes de formació permanent de postgrau, entesos com les activitats formatives orientades especialment a persones amb titulació universitària sobre les àrees d’expertesa de la UPC, incideixen en l’aplicació professional dels coneixements. Tot això en forma d’activitats formatives dirigides a l’es-pecialització i al desenvolupament dels professionals.A partir d’aquí, quins programes s’in-clouen? D’una banda els programes de màster de desenvolupament profes-sional, que tenen com a objectiu la

La inteGraCió d’aqUests ProGrames va aComPanyada d’Una reordenaCió deL CatàLeG de FormaCió de La UPC

entre nosaltres20

formació avançada, especialitzada o mul-tidisplinària dirigida a una especialització professional. Han de tenir una durada entre els 60 i els 120 crèdits ECTS, que es poden fer en un o més cursos acadèmics, i qui els superi té dret a obtenir un títol de màster de la UPC.De l’altra, els programes de postgrau de desenvolupament professional aporten un nivell elevat de coneixements en una determinada especialització dins d’una àrea de coneixement de la UPC. Amb una durada entre els 15 i 60 crèdits ECTS, es faran en un curs acadèmic i atorgaran a qui els segueixin el títol de postgrau de la UPC.Els més curts són els cursos de forma-ció contínua, que aporten coneixements especialitzats dins d’un àrea concreta i no superen els 15 crèdits ECTS, i que es fan en un sol curs acadèmic. Per exem-ple, van adreçats a titulats universitaris i a professionals que es vulguin reciclar

Els crèdits ECTS són les hores de dedicació esti-mades que un estudiant necessita per obtenir un determinat aprenentatge i no només les de classe o projecte. Per tant, s’en-globen també les d’estudi, pràctiques, tutories, d’anà-lisi de documentació...

La integració dels programes a l’EEES significa un canvi im-portant de concepte, amb l’aprenentatge de l’alumne com a principal unitat de mesura.

L’aprenentatge de l’estu-diant es basa en l’adqui-sició de competències (genèriques o transversals) i també específiques dels programes. Per aquest motiu, tot el programa ha de tenir definides les com-petències que l’alumne ha d’haver assolit quan finalitzi el curs.

Els criteris i el procés d’admissió dels estudi-ants han d’especificar en quins casos es pot acreditar quina part del coneixement del programa ja ha obtingut l’alumne per altres vies (a través dels estudis reglats, de l’aprenentat-ge informal...).

Cr

èdit

s

Co

mp

etèn

Cie

s

AC

red

itA

Cio

ns

nou ConCepte d’AprenentAtge

Tot i que actualment és el departament de Disseny de Programes de la Fundació Politècnica de Catalunya qui està lide-rant el projecte, el seu abast va molt més enllà i involucra també d’altres departaments de l’FPC, especialment els vincu-lats a l’àrea de formació. I és que mentre els res-ponsables de promoció i venda dels programes han de comunicar aques-ta reorientació formativa i respondre a les qüesti-ons que puguin sorgir, des del departament de Gestió de Programes hauran de vetllar pel procés d’admissió dels alumnes i gestionar-ne la matriculació seguint pos-sibles itineraris formatius. Per la seva banda, la tas-ca del Servei de Gestió Acadèmica serà també fonamental en l’expedició dels títols, ja que indicarà les competències ad-quirides i altres caracte-rístiques acadèmiques del programa. Tot això sense oblidar la funció de l’equip de Solucions Corporatives, encarregat d’explicar a les empreses i institucions clients què implica un programa integrat a l’EEES o el concepte de l’acreditació de competències.

un

pr

oj

ec

te

de

to

tsprofessionalment o aprofundir en coneixe-

ments específics.

la qUalItat, Una PRIoRItatEl procés d’integració dels programes de formació permanent porta implícit un increment de la qualitat acadèmica de les activitats de la UPC, partint de la base que el canvi esdevé un bon moment per reorientar i actualitzar continguts, fusionar programes similars, etc.En l’àmbit dels programes de formació permanent, la UPC es dotarà de crite-ris i directrius per tal que els promotors d’aquests programes puguin disposar d’uns procediments associats a l’asse-gurament de la qualitat, els quals recullin uns mecanismes formals per al control, la revisió periòdica i la millora contínua. Uns procediments que es basaran en l’experiència de la UPC en aquest àmbit i els quals l’AQU ha establert en el seu programa AUDIT.

natUralMent 21

Diuen que la feina dignifica l’home; i a més el treball és fonamental a les nostres vides. Però no s’ha d’oblidar que tant el cos com la ment també necessiten una mica de relax. Com assolir la pau interior? Com aconseguir que les circumstàncies no ens descentrin dels nostres objectius?

Viure bé és molt fàcil si saps com

‘relax, take it easy!’

De tècniques de relaxació hi ha moltes. En qüestió de relax, els orientals ens porten avantatge. Tècniques mil·lenàries tan arrelades en la seva cultura son cada vegada més esteses i més valorades en la nostra. Però a casa nostra, el més conegut i practicat per tothom és l’esport. I és que fer exercici hauria de ser una activitat bàsica i diària en la nostra vida: nedar, córrer, passejar, anar en bici, jugar a tennis, pàdel, ballar… La majoria d’es-ports són senzills i fàcils de practicar, tant sols com en grup. S’ha de tenir en compte que l’exercici físic és el més eficaç que hi ha contra l’estrès, sobretot si es practica a l’aire lliure. A més, la Organització Mundial de la Salut planteja que a llarg termini fer esport aixeca l’autoestima, augmenta la integració e interacció social, redueix la ansietat, elimina toxines i ajuda a evitar malalties cardiovasculars, la diabetis, l’osteoporosi i l’obesitat.

tERàPIES InSòlItESA banda de l’esport i les tècniques ori-entals, hi ha moltes teràpies naturals per assolir un alt nivell de relax. La majoria

d’aquestes tècniques són encara quasi desconegudes al nostre país, encara que disposem de centres especialitzats que ens les ofereixen: la musicoteràpia (estirat i amb els ulls tancats mentre s’escolta música new age, clàssica o sons de la na-tura), la hidroteràpia (banys de bombolles, sauna, bany turc, spa, hidromassatge,

olis i sabons en la dutxa, entre d’altres) i l’aromateràpia (olors que relaxen com els dels olis essencials de lavanda o eucalip-tus) en són alguns exemples. Aprendre a respirar és una altra tècnica al nostre abast. Quan som petits res-pirem instintivament amb el diafragma (a l’abdomen) i, a mesura que ens fem grans, respirem des de la part alta del pit. Aquest canvi provoca sense adonar-nos, més tensió al cos i a la ment. Para’t, torna a pensar i respira!

El poder de relaxació del shiatsu sumat a les bondats de l’aigua fan possible aquesta nova teràpia. A mig camí entre la filosofia oriental i els tractaments aquàtics, aconsegueix proporcionar relaxació i, tot i que sembli contradictori, també energitza el cos. El watsu para atenció als punts i meridians del cos que s’utilitzen a l’acupuntura però fa servir únicament els dits i l’aigua marina.

El ioga ens condueix a trobar l’es-tabilitat tant mental com emocional mitjançant la respiració, les postures (asanas) i la meditació. És una tècnica que fa canviar la manera de veure els problemes i ens ajuda a afrontar-los. El hatha ioga és el més difós arreu del món i preten aconseguir que el cos estigui apte per a la meditació. Troba el teu moment i deixa’t portar pel ioga!

‘WA

tsu

’

‘HA

tHA

iog

A’

aPREndRE a RESPIRaR éS Una altRa tèCnICa al noStRE abaSt: la RESPIRaCIó CoRRECta éS amb El dIafRagma

ALTAVEU22

Recital‘The Gospel X-perience!’

Gospel Viu! és un grup de gospel nascut a finals del 2002 a Palafolls (Barcelo-na), amb arrels fins a nombroses poblacions de diferentes comarques catala-nes. Actualment, compta amb més de 70 components, a més de banda musical pròpia. El grup neix com un homenatge a les generacions d’afroamericans que van transmetre, des de l’esclavitud, un missatge de llibertat, d’esperança, de pau i d’unió de races, ètnies i cultures. Gospel Viu! porta a l’Auditori l’energia electrificant de la seva proposta d’èxit The Gospel X-Perience!: un flux d’emoci-ons, vibracions i sentiments amb el seu segell de qualitat inconfusible.

+ info:

+ info:

On: l’Auditori (c/ Lepant, 150)Quan: dissabte 19/09/2009 a les 21.30 hPreu: 30 €Entrades: www.telentrada.com

On: Museu Marítim de Barcelona (avda. Drassanes, 1)Quan: 29/09/2009Preu: gratuïtObservacions: cal confirmar l’assistència. Aforament limitat.

Per a escolars

On: Centre Cultural La Farinera del Clot (Gran Via de les Corts, 837)Quan: de dimarts a diumenge, de 10 a 20 hPreu: 80 € per grup de 20 nensWeb: http://www.museuhistoria.bcn.es

Itinerari pels espais i edificis indus-trials del Poblenou per mostrar la tra-jectòria industrial de Barcelona, des dels prats d’indianes al 22@. Itinerari guiat adreçat a ESO, Batxillerat i

cicles formatius. El nombre màxim d’alumnes es de 25 per educador/a. La durada de l’activitat és de dues hores aproximadament. És impres-cindible fer una reserva prèvia.

“el poblenou, bressol indusTrial”

+ info:

Conferències“arribar a l’eTerniTaT: l’aiXovar funerari de TuTankhamon”

agenda barcelona

Conferència a càrrec de Maite Mascort. Estudi dels objectes de l’aixovar funerari te-nint en compte la seva funció i en particular el poder màgic-religiós que ells mateixos tenien. Poder que es manifestava en la seva forma, material i color, per assegurar les màximes garanties del nou renaixement del rei. Moltes de les peces dipositades en la tomba van tenir un caràcter funerari només gràcies a les modificacions que es van operar després de la mort del rei, ja que molts d’aquests objectes havien estat d’ús personal durant la curta vida del faraó nen.

+ info:

Musical‘la bella y la besTia’

L’espectacle La Bella y la Bestia és el conte clàssic de Disney convertit en un musical ple de màgia i poesia que ha conquerit milions de cors arreu del món. La tendra història d’amor entre Bella i Bèstia, juntament amb un disseny carregat d’imaginació, aconsegueix introduir l’espectador en un món de fantasia i sorpresa, amb la companyia d’uns personatges singulars que ens descobriran el missatge universal que ens porta aquesta història: la bellesa està a l’interior. Una festa de postí!

Una de les millors vocalistes del jazz actual ens presentarà en directe el seu nou treball disco-gràfic Quiet nights, el dotzè àlbum de la seva carrera. Un disc que no només confirma la seva excel·lent interpretació sinó que, a més, deixa al descobert el seu gran talent com a composito-ra. L’artista canadenca va començar a tocar el piano als 4 anys i als 15 ja interpretava estàn-dards en cafès plens de gent. Tot un prodigi!

Concertla Gran veu de diana krall

arriba a barcelona

On: Barcelona Teatre Musical BTM (c/ Guàrdia Urbana, 7)Quan: fins al 31/07/2009Preu: de 25 € a 120 €Entrades: Servicaixa

+ info:On: Edifici Fòrum – Auditori (rbla. Prim, 2)Quan: 8 d’octubre de 2009 a les 21 hPreu: de 75 a 92 €Entrades: Ticketmaster, FNAC i Carrefour

© Stage Producciones

© U

nive

rsal

Mus

ic S

pai

n

© Gospel Viu!

Negociscom idenTificar les oporTuniTaTs de neGoci i aprofiTar-les

En el marc del cicle de conferències sobre optimització de la gestió de l’empre-sa, es durà a terme una sessió on es facilitaran directrius per tal d’identificar els factors que poden contribuir al creixement de la nostra empresa, i es posaran en relleu els diferents aspectes que poden esdevenir oportunitats d’expansió del nostre negoci. Ponència a càrrec de la Sra. Ester Almenar, sòcia i directora de Koncepts.

Exposició

Després de recórrer durant 10 anys els volcans del planeta, Philippe Bourseiller presenta 100 fotografies fascinants, seleccionades entre una col·lecció de 50.000 imatges. Cadascuna d’aquestes fotografies ve acompa-nyada d’una explicació que ens apropa a la màgica belle-sa dels volcans i ens permetrà comprendre la influència que han exercit sobre la vida quotidiana de les persones d’arreu del món.

‘els volcans i els homes’

23ALTAVEU

Va néixer a Úbeda (Jaén) fa 25 anys però viu a Barcelona des de fa temps. Malgrat la seva joventut, ja fa 10 anys que compon i interpreta les seves cançons pop per molts escenaris arreu d’Espanya. La fabulosa historia és el seu segon disc, que conté 11 cançons produïdes per Carlos Jean i Ricky Falkner. La música de Zahara combina jazz, blues, bossa i cançó d’autor amb una sensibilitat desbordant i una poesia pura, que esgarra fins i tot el cor més resistent. Potser encara no et sona la seva veu però el senzill Merezco, del seu nou disc, serà la sintonia oficial de la Volta Ciclista a Espanya 2009. Així doncs, a partir del 29 d’agost podràs sentir-la cada dia al comen-çament de la prova ciclista. A Zahara ja se la qualifica com l’últim gran fenomen nas-cut a través d’Internet, que és on la cantant ha aconseguit, de mica en mica, un gran seguici de fidels seguidors.

Teatre‘una comedia española’

Música‘la fabulosa hisToria’,

de ZaharaEls actors Ramon Madaula, Mónica Randall, Xicu Masó, Maria Molins i Cristina Plazas donen vida a cinc actors que en un espai buit –la sala d’assaig d’un teatre– represen-ten la complexitat de les relacions entre la família: la mare, el company de la mare, la filla gran, el seu marit i la filla petita. Què passa quan la família s’ajunta? El resultat és una comèdia subtil i intel·ligent, una obra que ens parla de les passions humanes i de la família com un invent a vegades pervers. El Centre d’Arts Escèniques de Terrassa (CAET) participa com a col·laborador en l’obra Una comedia española, de Yasmina Reza. Està dirigida per Sílvia Munt, produïda per Bitó Produccions i coproduïda pel Cen-tro Dramático Nacional de Madrid i el Teatre Nacional de Catalunya.

agenda Terrassa

On: Centre Cultural Caixa TerrassaAdreça: rambla d’Egara, 340Tel.: 937 804 766Quan: dissabte 26/09/2009Preu: encara per decidir

+ info:

Quan: 09/10/2009 a les 23.00 hOn: sala Faktoria d’Arts, 2. C/ La Rasa, 64-66Preu: 12 € ant. / 15 € taquillaWeb: www.zaharapop.com

+ info:On: Cambra de Comerç i Indústria. C/ Blasco de Garay, 29Tel.: 937 339 833Correu electrònic: info@cambraterrassa.esQuan: dimecres 16/09/2009Preu: gratuït

+ info:

Quan: del 24 de setembre al 15 de novembreOn: Centre Cultural Caixa Terrassa. Rbla. d’Egara, 340. Tel: 902 180 677Preu: gratuït

+ info:

© Wikipedia Commons

© Universal Music Spain