RECENSIONS DE LLIBRES

I:nunanuel LIZCAN0, Imaginario colec-tivo y creacion matematica. La cons-truccidn social del numero, el espaciov lo imposiblc en China y en Grecia,Gedisa, Barcelona (1993). 288 p.

<<Ver Como [las matematicas] emer-gen contaminadas por las significacio-nes imaginarias colectivas que laten enla razdn con-in propia dc cada epoca ycada cultura», aquest es l'objectiu del'autor, enunciat a I'inici de la Introduc-c16. En principi, dues idees se'ns podenocorrer: d'una Banda, podria semblarun objectiu facilment demostrable, singpueril, ja que la matematica, com qual-sevol altre discurs, es troba impregnadade les significacions culturals dels ter-mes amb que es construeix; en canvi, hihaura qui pugui pensar que, tot i scruna idea certament atractiva, no deixade scr merament anecdotica, pot scr queels conceptes matematics en la seva ge-nes] estiguessin contaminats per lesconnotacions dels termes amb que se'lsdesigna, pero essencialment son immu-tables i universals, de la qual cosa en te-nini tans l'evidcncia dels fets corn de lesautoritats, Platci, Descartes, Einstein,etc. Aqucstes dues postures podrien re-presentar, al nostre entendre, les posi-

cions mcs comunes dels qui s'enfrontena la matematica des de fora, i els qui hofan des de dintre. Les causes d'aixo calbuscar-les en el proces d'allunvamententre filosofia i matematiques -impen-sable en la mentalitat platonica-, nonomcs en els continguts, sing tambe enels seus metodes.

Emmanuel Lizcano no s'aproxima altema amb cap d'aquests dos prejudicis.S'adona, en canvi, do ]'element fona-mental sobre el qual gira el problcma: elIlenguatge. Perplex, escriu: ,siendo loshechos matematicos puros hechos tex-tuales... asombra constatar como his-toriadores, soci6logos o antrop6logosde las matematicas suelen recurrir a ver-siones modernas, cuando no a merasdescripciones generales, en vex de it aleerlos alli dondc todavfa estan emer-giendo: en los propios textos dondc schan ido diciendo/haciendo,, (p. 48). Esa dir, no s'atura en el concepte genericde llenguatge, sing que recorrc al dellengua i, mes especificament, al de texten que sorgeixen els conceptes mate-matics. Aquesta metodologia, en prin-cipi tan senzilla i economica -pel quefa als pressuposits que hem d'admc-tre- no ha estat massa sovintejada pelsestudiosos, el cas de I'hongares Arpad

213

Sr.ibo n'cs un ,t de Ies esecpcions, en CISsous llibres Les debuts des mathemati-ques grecques i Les debuts de 1'astrono-mie, de la geographic et de la trigono-metric chez les grecs. A mes , aquestplantejament obliga a l'autcntica inter-disciplinarietat -termc de moda, tanIlarg com adulterat , ja clue aquest ca-mi rcquercix concixemcnts filosufics,filologics i matematics , aixi corn un do-mini sufficient de la cultura en que sor-geix una matcmatica concreta.

Un dels principals problemes ambque s'ha trobat ha estat la falta de pre-cedents d ' aquest enfocament, o encarapitjor, la sistematica i quasi invariableconclusio dels qui ho intentaven: la im-possibilitat do tractar- lo. Ni la sociolo-gic, ni la histbria, ni I'antropologia, inI'hermenautica n'havien trobat cap tra4social, historic o simbolic. El primer ca-pitol es una mern6ria dels intents no re-eixits en la critica del discurs matematic:Comte, Manheim , Castoradis, etc. Uncas extrem, encara que representatiu,l'ofereix R.L.Wilder. Lizcano ens mos-tra com, malgrat compartir uns pres-suposits semblants -la natura culturalde la tasca matematica-, Wilder pro-posa una barrcja d'algcbra vectorial idarwinismc per analitzar el discurs ma-tematic i, corn no podia ser d ' una altramanera , conclou la seleccio natural deles especies matematiqucs ; canvia el mi-te de la historia sagrada i asseptica do lamatcmatica , per una autcntica historianatural.

Una vegada mostrats cis prejudicis,problemes i intents fracassats en la crfti-ca de la matcmatica o, millor dit, deldiscurs matematic , entrem de ple en allbque es l'objcctiu , abans esmentat. Peraixo, i com ja sc'ns ha manifestat en laintroduccici , es tracta una matematicaconcreta, la grega, i cspecialment unconcepte , la negativitat -enunciat ambaquesta vaguctat per no imposar clconcepte mes concret de hombre nega-tiu-. Ara be, cstudiar aquest terme desdel si de la trad1ci6 occidental en queestem immersos impossibilita una criti-ca -dc xptvco , que vol dir separar, dis-tingir- si no podem establir cap coin-paracio fora dels nostres limits culturals-corn fa l'antropologia o la linguisti-

ca . Per aquest IMAM, F. h /C11110 Cs-tudia, en cl scgon capitol, les sig-nificacions possibles d'aquest terme enel context cultural xincs. Partcix, com jahem establert, dcls textos: cl Jiu zhangsuanshu o els «Nou capitols de fartmatematic», i els comentaris de LiuHui, cn son 1'excmplc mes antic (durantcl rcgnat dels primers Han, ss. II i Ia.C.). Mostra corn la negativitat encaixasense dificultat cn I'esquema del pcnsa-ment xincs, basat amb el pin/Yang/dao,es recull de forma natural cn la triada it-zheng/Jit/wu -que podricm entendre,simplificant-ho molt, corn positiu/nc-gatiu/zero. Aquesta naturalitat de lanegativitat ha pcrmes a la cultura xinesadisposar d'una scric de mctodcs ma-tematics no coneguts a occident tins I'e-dat moderna, com cs el cas de la resolu-cio de sistemes d'equacions que potcomparar-seamb el mctode de Gauss.

En cl capitol tercer, s'analitza la ne-gativitat des del pensamcnt grec i esconclou la impossibilitat del seu sorgi-ment. Aquesta impossibilitat es radical:aixi corn la irracionalitat numcrica, toti sobtar al pensamcnt grec, col•lisionafrontalmcnt amb la seva racionalitat, lanegativitat passa totalment inadvertida,no la veuen, o millor, no la poden veure.I diem be, ja que pcl pensamcnt grec totalto que es pensable 6s To rt6oS, a116que cs susceptible de ser vist i, per tant,la negativitat no es recollida ni tan solscorn a possibilitat. Aixi, passa inadverti-da. El conflicte que aixb provoca, i ja enel capitol 4, el trobem al s. III ambDiofant. Es el primer que construcixcertes formes de negativitat, tot i queintenta evitar-acs. 1)e fct, Homes rcco-neix les formes de negativitat en elsprocessos, mai en els resultats. Es trobaatrapat cntre el fet, innegable ja, de l'a-paricid del nombres ncgatius, i la inevi-table adhesio al pensarnent grec classic,encara que en declivi.

La conclusio, fonamcntada i no no-mes cnunciada corn a principi fonamen-tal, no pot ser altra que les diversesmatematiques -i no la Matcmatica,perque anomenar-la aixf es ja un pre-ju-dici semblen ser irreductibles entrc si:I'exemple de la negativitat aixi semblaindicar-ho. Nomcs I'abus en la corn-

214

p.uacio entre late matiques de diversescultures, I la projeccio ucronica, hanpogut crcar aquesta falsa imatgc dc des-cobriment o generacio d'objectcs ma-tematics que tcncn una identitat propiai separada. Sembla, en canvi, mds adientpensar en una matematica deponent del'ambit cultural, que recull tota la sevariqucsa 1, naturalment, tots cis sous 11-mlts.

No cal dir doncs clue ens trobem da-vant d'una obra important, d'ampliabast, en el carni d'alguns, pocs, investi-gadors que en els darrers vint-i-tineanvs han iniciat una revisio profunda icritica d'al]6 quc entenem per pensa-mcnt matematic. Sobta comprovar clpot interes, en el millor dels casos, queha despertat, sobretot si tcnim encompte I'indiscutit domini de la ma-tematica corn fonament de totes les al-tt es clencles.

I ]em detectat alguns errors en Icsexpressions matcmatiques; per exempleen les pagines 184, 249, 251, 257. Tot ique, en general, la comprensio global dcI'obra, quc no esta dedicada a expertsmatematics, no es veu afectada, s'hau-rien d'cvitar aquestes errates quc per-suadeixen al lector, riles encara, de latradicional il-legibilitat d'aquests textos.

Jordi Ramirez

Rdmi BRACut:, Du temps chez Platonet Aristote. Quatre etudes, PressesUniversitaires de France, Paris, 1982,181 pigs.

Be quc fa uns anys dc la publicaciod'aquest llibre, no sembla injustificat defor-nos-en resso encara, atesos d'unabanda el sou interes 1 d'altra banda lacircumstancia segucnt: l'autor, prou co-negut a la Societal Catalana de Filo-sofia, on ha parlat precisament del Ti-mer (cf . Anuari V, 1992-93, p. 221 ss.),tracta en aqucst llibre un punt d'aquestaobra platonica, la qucstio del temps, nodesenvolupada en aquell curs, pero encanvi interessant no sols per si, sinotambc per la visio innovadora que I'au-tor ens ofcreix.

De fet, cl llibre cs un recull de quatre

estudis independents, sorgits del n-eballdel Centre de Recherches sur la Penseeantique (Centre Leon-Robin), seminaridc Pierre Aubenquc, que va consagrardos ant's a les conceptions filosofiquesdel temps en l'antigor. Deis quatre estu-dis, dos son dcdicats a Plat6 i dos aAristoti. En doncm aqui els titols:

1. Pour en finir avec ,le temps, ima-ge mobile de l'eternite» (Platon, Timdc,37 d).

2. L'isolation du sage. Sur on aspectdu mythe du Politiquc.

3. Sur la formule aristotelicienne(f trots 6v (Phvsique, IV 11 et 14).

4. En quel sens pent-on parlor d'unepriorite de la substance quant an temps?(Aristote, Metaphysique, Z 1).

En cada un d'aquests capitols I'autorcs contra en un breu passatge -a vega-des uses poques parauics-, del qua]questiona la intcrprctacio tradicional,un treball hermeneutic, filo]ogie i filo-sofic alhora, dun rigor innegable, cscritno nomds amb cstil fluid i llegidor,construct amb art, sino animat especial-ment per I'interes quc despcrta la capa-citat inquisitiva 1 la fccunda imaginaciode ]'autor. En aquesta recensio ens refc-rirem a dos dels quatre cstudis, el pri-mer, dedicat a Plato, i el tercer, dedicat aAristoti.

A Pour en finir avec ,le temps, ima-ge mobile de l'eternite», R. Brague posaen qucstio la tradicional intcrprctaciod'un passatge (37 d) del Timeu do Plato,segons la qual la definicib platonica deltemps scria «una imatgc mobil de I'c-ternitat'. A116 quc confessa 1'autor vadespertar ]a seva suspicacia, fou la cons-tatacio del caracter tarda d'aquesta in-tcrprctacio i la manca de noticies proce-dents dc 1'entorn proxim a Plato, qucreflectissin aquella pretesa definicib pla-tonica. Segurament , tot lector atentd'Aristbtil haura sentit alguna estranve-sa quan, al llibre IV de la Fisica, s'hauratrobat quc, en comencar I'cstudi deltemps, cl gran dcixcble do Plato es quci-xa de la insuficiencia del quc li hantransmcs els predecessors 1 afegclx:<<Uns diucn que el temps es el movi-ment del tot, d'altres, que cs l'esfcramatcixa '>. Eudem, Tcofrast i Alexandre

215

afirntaren quc la pnrncra d'aquc,tcsdues definicions era de Plat(); ho repor-ta Simplici, ! els han seguit en generalels comentaristes, tambe els mes re-cents. Tanmateix, corn Iliga aixo amb lainterpretacio rehuda del Timeu, quc vcula definicio del temps en la frase «unaimatgc mobil de i'cternitat>>? En el pro-pi dialog Timeu, aquesta frasc semblanegligida de seguida despres d'havcr es-tat proposada. Significatiu es tambe qucal recull pseudo-platonic de Defini-tions, en cinque Iloc i entre les del sol idel dia, la definici6 del temps diu aixf:-El temps es el moviment del sol, lamesura del transport> .

L argurnentac16 de R. Brague, doncs,no es nomes ex-silentio, sing tambe per-que troba entre els mes antics, indicisde l'existencia d'una <<altra definicio»:una definicio en termes de moviment ide mesura, i de clar context astronomic.Amb l'estfmul d'aquests indicis, Bragueacorda la lectura del passatge central,objecte del seu estudi. Cal dir, corn aminim, que la lectura que ell en proposarestableix naturalitat a la construccio i

que es, en conjunt, mes coherent ambl'entorn del propi dialeg. Iloin apreciael fet que 1'autor distingcixi manifesta-ment els graus de probabilitat de les se-ves hipotesis intcrpretatives. Heus acf,breument, ies seves conclusions:

No es el temps que es imatge do 1'c-ternitat (g.: aidn), sing el col, aixo es, laregio celeste amb el conjunt dels astresen ella. Aquesta imatgc es producix pre-cisament pel fet del moviment regularde revoluciu dels astres, i aixo es eltemps. Pcl que fa a I'aidn, l'objecte d'i-nutacio, no es simplement I'eternitat;tampoc ai6nios no es un simple sinonimd'aidios. Segons Brague -pet-6 aquestes un punt feble de les seves hipotesis,coin ell mateix reconeix-, Plato usaaquf el mot aidn corn una manera poeti-ca de designar !'anima. Tenint en comp-tc que, segons el relit de Timeu, !'animato una estructura regida pels nombres,resulta coherent que el moviment delsastres, en posar de manifest tambe unaestructura numerica (i corn a tai aqucstmoviment es temps), faci que cl col si-gui imatgc de l'anima del mon.

Aquesta proposta de Brague es in-

duht.tbleIII ent All aet1% a. l anmatei.\, nodeixa de tenir cls seus intcrrogants. Perexemple: Brague sembla passar d'unainterpretacio quc identifica el tempsamb el moviment ordenat dels astres, auna altra quc identifica el temps amb clnombre d'aquell moviment. Aquestdespla4amcnt, si per un costat ens portaa una proximitat d'Aristotil sorprenent,d'altra bandy deixa el lector un bon xicperplex.

En segos floc, la interpretacio d'aidncorn una forma poetica do dir !'animaseria suggestiva, si no fos quc Bragueno dona suficicnt rao de les indicationsanteriors de Plato, quc subministren clmotiu quo to cl demiurg per a la forma-6o del col: es tracta de donar al 'l'ot en-gendrat una major sernblanca al model,quc es un vivent <etern' (aidios). Corn iper quo passa aleshores Plato del con-cepte d'aidios al d'aidnios i al d'ai6n? Ames, I'anima es quclcom engendrat, iexpressament ha dit abans Plata que elfaedor havia de prendre coin a model elquc no es engendrat, sin6 quc es scm-pre. En tot cas, sembla quc l'ai6n ha deser algun aspecte o particularitat delmon intelligible, potscr la seva <vidacompleta, a la qual no Ii manta res>', oquclcom de semblant. Puix que tal cornescriu Plat() sembla quc: a) hauria de serrclativament obvi que -la natura del vi-vent es aionia><, i b) hauria de ser relati-vament obvi quc un ens engendrat nopot ser p!enament <aioni'<, creiern qucuna interpretacio d'aqucst tipus s'ajustames a la ideal.

Pinalment, diguem quc Plat() reafir-ma pot mes avail del passatgc que Bra-gue analitza, que cl temps ha estatengendrat segons el model de la <<na-turalcsa eterna>> (diai(nia), do maneraque, en general, sembla que Plato estaparlant mes de la genes! del temps quede la genesl del col. Tot el context delpassatge en qucstio es Ilegeix molt pale-sament corn un intent expres d'entendrela natura del temps; mes que no pas lagenesl del ccl.

No obstant tot aixo, ('article de Bra-gue mante tot cl sou tnteres, i en espe-cial voldriem dir que l'argumentacio dola hipotesi capital, que bandeja la dcfi-nicio atribuida per la tradicio i sugge-

216

rcix la prioritat d'una altra dcfinicio

platonica del temps, cns sembla alta-

mcnt convincent.

El capitol IV, Sur la formule aristote-licienne ti ooze o'v (Physique, IV, 11 et14), es un estudi minucios i molt ins-tructiu sobrc aquesta expressio, queaparcix set vegadcs en cl tractat deltemps do la Frsica i nomcs tres vegadesen la recta del Corpus aristotclic. El1857 A. Torstrik la va explicar interpre-tant, en continuitat amb els comentaris-tcs antics, quc equivalia al tcrme, tambcaristotelic, de hypokeimenon. Remarca1'autor que aquesta cxplicacio do Tors-trik segucix com a unica vigent, consi-derada per alguns com a satisfactoria,per d'altres no tant, pet-6 tanmateix sen-se quc ningu hagi arribat practicament ares de millor. I'autor objecta que en1'cstudi de Torstrik Panalisi sintacticanomes es un apcndix a la interprctaciofilosbfica, sense fornir-ne la base, comhauria de ser. Aixi, Panalisi de la cons-truccio dels mots i la intcrpretacio fi-losofica resten inconnexes, i ambdos as-pectes In surten perdcnt. Es aquestdefecte que principalment R. Brague esproposa de pal liar, intentant, doncs, de,,prolongar Panalisi de Torstrik fins adonar-h el scu plc desenvolupamcnt-(p. 98). No es, doncs, corn ha escrit re-centment G. de Echandia, que Braguearguments -contra" la interpretac]6 deTorstrik-Ross (nota 124 al llibre IV dela seva traduccio de la Fisica); sino quela completa i n'afina el scntit. En cfecte,per a Brague, 1'expressi6 significara «elsubjecte, en la seva constitucio com atal».

En el mctode de Brague cal remarcardos punts: el primer es que comencaper Ianalisi sintactica, quc sera la basedo la intcrpretacio filos6fica; el segon csquc comenca per Panalisi de la primeraocurren4a de 1'expressio en la Fisica quees on espera que cl llenguatgc d'Aristo-til s'expliqui mes per ell matcix. Cal dirque les dues decisions de mctode resul-ten fructifcres i cnccrtades.

Seguint Panalisi de Brague, podriemtraduir csquematicamcnt la formulaaristotclica aixi: ,alto quc, cssent-ho al-guna vegada, S cs P-. Aixb significaria:x116 que quelcom ha de ser, per tal que

li correspongui una detcrminada dcno-minacio o qualificacio, aixo cs, per talde ser el subjectc S en una determinadapredicacio S es P. Es tracta, doncs, d'u-na concepcio del subjectc, pero justa-ment pres en la condicio de la sevaconstitucio com a subjecte. Ara be, aixoproporciona un concepte de subjectcmes ampli i comprensiu que el quecomporta el terme hypokeimenon, i tales el concepte que necessita ('estudi deltemps, el «subjectc,, del qual es el movi-ment.

Aquestes consideracions porten 1'c-rudit frances a vcurc en ('estudi aris-totclic del temps un enfocament mes lo-gic quc no pas fisic, i aixi es com fanotar quc el discurs sobrc el temps, es-pccialment el que es refereix a Para, csun discurs sense subjectc. O millor, undiscurs on el subjecte es constitueix pelpredicat que rep en cada cas. R. Braguecornpleta cl scu article donant la sevainterprctacio de dos termes capitals, pertal com apareixen a la definicio aristotc-lica del temps: -l'anterior i posterior-en el moviment, i 1'arithmos, el quc sesol traduir per «nombre,,.A la fi, diriem que es vcuen amplia-

ment complides les esperances de I'au-tor, d'« haver resolt alguns problemes ihaver-ne posat d'altres-. Com es natu-ral, cl primer problema quc ens posa esel de sospcsar i discutir les seves inter-pretacions, i en aquest sentit potser aca-bariem indicant que el mes problematiccns sembla la tesi global del punt dc vis-ta logic dominant el tractat aristotclicdel temps. El que cs 1'expressi6 o iroreov, en inclourc ella mateixa el participidel verb esser, ens orienta mes aviat capa un terreny onto-logic quc no pas so-lament logic. D'altra banda, Aristotil nopcrd de vista quc el scu fil conductor esel moviment, i aixo es el que formal-ment dona caracter fisic al seu tractat(no la referencia a un aunivers dels cos-sos en expressio de Brague). Creiemque la interpretacio filosofica es ressen-teix una mica d'una atencio desigual alspassatges on surt la formula. En parti-cular, el passatgc de Phys. IV, 14, 223a27 queda tractat d'una manera cstranya:a la pagina 103 sembla prometre'n unatraduccio I una cornprensio mes fina

217

mrs cndavant, [)Cl- (' ) Cl lector no hotroba, si no ha de prcndre coin a taldues l hies, amb la nota 86, a l'ultimapagina de Particle.

En conclusid, cal dir que tot i l'apa-ren4a modesta do les sevcs pretensions,aquest escrit de Brague cs una aportac16d'envergadura a la comprensio de ladoctrina aristotelica del temps. Per aix6,tot i 1'aparici6 do diverses publicacionsposteriors en cis anys que han transcor-regut, segueix essent actualmcnt una re-ferencia neccssaria per al seu estudi.

Antoni Prevosti i Monclus

Remi BRA<;UP., Aristote et la question

du monde, Presses Universitaires de

France, Paris, 1988, 560 pags.

Amb aquest llibrc (vcrs16 retocada iabrcujada d'una tesi doctoral dirigidaper Pierre Aubenque) ens trobcm da-vant d'una Icctura do l'obra aristotelicaen clau fenomenoldgica i amb Iieideg-ger coin a constant referencia de ions.R. Braguc veu entre Sein and Zeit iAristotil una rclac16 intrinseca, i diuquc, en aplicar certs conceptcs claboratspel filosof alemany al pcnsamcnt d'A-ristotil i aixo cs el que ell fa en aquestllibrc-, no li sembla sino que aplicauns cstris a l'objectc per al qual forenforjats.

1.'autor aborda cis quatre grans do-nminis que considera centrals do l'obraaristotelica: la metafisica, I'etica, la psi-cologia i la fisica. Amb cl seu conegutdornini i finor filoldgics, unit a un co-neixement admirable del Corpus aristo-telicum, R. Brague ens dona la seva vi-sid do I'antropologia, do I'ontologia i dela cosmologia d'Aristotil, lluny dcls Ga-mins mcs frcssats, pero amb enccrt i in-teres innegables.

El conceptc de m6n al qual fa refe-rencia el titol del llibrc no es el concep-

te grec de kdsmos, sin6 el concepte fe-nomenologic de mon, que designa altoque nosaltres som; un concepte, pertant, que, coin no deixa de demostrar1'autor, manca en el pensament d'Aris-totil (i en tot el pensament grcc classic).Aquesta mancanga, pet-6, possecix per a

I'autor till s alor hcrmcnCUtic singular; ja

que Ines quc d'un simple dcsconcixe-

ment, es tracta d'un enunascarament,

Iligat a l'ocultac16 do tot un nucli im-

pensat. R. Brague vcura coin un tret

constitutiu de l'originalitat del pensa-

ment d'Aristdtil la resistencia enfront

do la tendcncia que el porta (luny d'a-

quell nucli impensat.

Aquesta tendcncia cap enfora -cs adir, a no pensar aquell nucli fonamen-tal- R. Brague la rclaciona amb alldque Ilcidegger havia anomenat la<<constitucio onto-tco-logica do la me-taffsica». Brague tanmateix generalitzaaquesta estructura als altres dominis delpcnsamcnt aristotclic, en els quals des-cobreix tambe una ambiguitat i tensiosemblants. Aixi, en el Proteptic, el goigtic la vida filosofica s'identifica amb elgoig de viure, simplement. 111 ha, pertant, una oscil•laciu entre la vida gene-rica i la vida amb un contingut detcr-minat, aqucll quc cs suprem i cl millor

de tots. Aquesta estructura tie fluctua-cio entrc el quc cs universal i cl quc esprimer, Braguc i'anomena «cstructurakatholou-protologica,,, i la retrobasemblantment en cis ambits etic, antro-pologic i cosmologic (Phonic es alhoral'animal mcs universal i el primer delsanimals, el moviment local cs alhora elmoviment mcs universal i el primer delsmoviments, etc.).

D'altra banda, Brague descobreix cntots aquests ambits cis indicis de la«facticitat» coin a nucli no pensat peroactiu en cl pcnsamcnt d'Aristdtii. A ti-tol d'cxemple digucm que, segons ell, ladoctrina aristotelica de la phronesis con-t6 cl hoc buit d'una doctrina de la cura(souci) corn a constitutiu do l'ipseitat (p.163). Brague considera tambc les doc-trines del pensament, de la no generac16

do les formes i de l'enteniment agentcom a elements de tensio centripeta, esa dir, que assenyalen dins del pensa-ment aristotclic cap a la zona latent dela facticitat.

Tot i quc fa ja vuit anus que es vapublicar aquest llibre, no ha pcrdutgens d'actualitat ni d'interes, i pensantque no cs mercix el silenci que fins araI'ha envoltat en el nostre pals, crelem

que es del tot adient que ara ens en fern

218