la seva historia. Sense que Rosen ho te-matitzi en un discurs unitari logicamen-te constru'it, cl quc ens fa veure en a116que mostra es quc la filosofia es i ha es-tat una i la mateixa cosa. Aixo es mos-tra, es clar, font una relectura atenta i lu-cida dels textos dels moderns i dels an-tics; i aixi, dccidir si 1'autor hi vcu claro no hi veu clar nomes pot fer-sc bo ientrant scriosament en el dialog que ellmatcix propicia. Assenyalare nomes elcami de la investigacio desplegada perRosen.

La nostra epoca es caractcritza per ladispersio i la inquietud de la seva cons-ciencia. Aixo fa que no tinguem una vi-sio unitaria com a mare d'una orienta-cio assenyada. Pero, on to el seu origenaquesta dispersio? Per Rosen, el proble-ma roman en una certa ambiguitat inhe-rent a la forma d'interrogar de la mo-dcrnitat mateixa i quc, de fet, es essen-cial a la problematica respecte la qual lafilosofia neix corn a resposta. Segonsaixo, la postmodernitat vindria a ser ladecadcncia de la modernitat i de la filo-sofia. Per tal de refigurar una moderni-tat no-autocontradictoria, conve primerfer la diagnosi de la seva dcsfiguracio; iaixo passa per la tasca de repensar lapossibilitat d'un reinici de la filo-sofia.

El cami de Rosen el podem definir,bo 1 atenent les ^onsidcracions prece-dents, de la manera segucnt: amb la mi-rada fixa en i'ambiguitat essential inhe-rent a la problematica mateixa que la fi-losofia intenta resoldre, Rosen fa un re-corregut al llarg de les diferents filoso-fies que ens ban estat llegades per la tra-dicio i que, per tant, ens scrveixen determes de ]'auto-reconeixcmcnt. En larealitzacio d'aquest recorregut, 1'autorevita l'adhesio facil a qualsevol de lesoptions que viuen avui dia en ]'ambit deles diferents querelles contemporanies;Pero, al matcix temps, i potser precisa-ment per aquesta mateixa rao, evita tam-be la desqualificacio facil de qualsevold'aquestes options. Podriem dir que elque fa 1'autor es situar cada cosa at seuIloc, estabiir els limits precisos i les clausde la intel•ligibilitat dels diferents dis-cursos que en 1'actualitat circulen ambpretensions de saviesa. Ja dciem en co-

men4ar cl comentari quc ens trobavemdavant d'un intent scrios de diagnosi.Aquest intent dona resposta a la disper-sio i a la inquietud do la conscicncia ac-tual, bo i delimitant de forma lucida iacurada la multiplicitat do discursos ma-tematitzants (diguem-ne, «analitics» ) ipoctitzants (digucm-ne, ,pseudo-nietzscheans>>) com a consequcnciesd'una mateixa problematica. En situar«cada cosa al sell lloc > -en un cami queit-lumina els problemes derivats de lapreeminencia del conceptual en Hegel,cls problemes derivats del fracas de 1'es-trategia comunicativa nietzscheana, i cisproblemes derivats de la « ingcnuitat> dela situacio tant dcls «analitics» com dels«sofistcs contemporanis>>, etc.-, cl queaconsegucix Rosen es assolir un punt domira privilegiat merccs a un progres dia-logic, un punt do mira des d'on s'albirael tot do la discursivitat que aparcixia alprincipi en la dispersio. Si aqucsta visiosinoptica assenyalada dialccticamentconstitucix una visio clara o si, en cornp-tes d'aixo, es tracta merament d'un mi-ratge, aixo es quclcom quc nomes potdecidir cada un dels lectors quc assagiuna lectura seriosa i esforcada d'aquestaobra -declarar aqui un veredicte equi-valdria a caure en la frivolitat dcnuncia-da per 1'autor-. En tot cas, el gran me-rit de The Ancients and the Moderns es,Sens dubte, que orienta adequadament lamirada del lector esforcat perquc, fins enel suposit que hom no accepti la imatgeoferta, el proces dialogic endegat situaaquest lector davant del repte de «situar lalectura de Rosen al seu 110c., davant delreptc do redefinir la figura ajustada de lalectura oferta, la qual cosa ja fora avancarvers 1'assoliment de la visio sinoptica cer-cada. I aixo ja es, penso, una virtut lloa-ble -i un be certament ben escas.

Xavier Ibanez i Puig

Emmanuel L1 vINAS, Etica i Infinit(Dialeg amb Ph. Nemo), tracluccio doJosep Maria, Barcelona, Barcelonesad'Edicions, Col. Eixos, num. 3, 1988,121 pugs.

La figura d'Emmanuel Levinas ha vistrcccntmcnt augmentada la seva prescn-

180

cia a Catalunva amh la traduccio de la

scva obra Etiac i in/init. Corn ens dcixa

entendre el subtitol, aquesta obra cor-

respon a les converses que I'autor man-

tinguc amb Philippe Nemo el febrer i

mar4 de 1981, enregistrades i difoses per

France-Culture. Son deu converses que

segueixen el desenvolupament del pen-

sament de Lcvinas tot recorrent les se-

ws obres De !'existence a 1'existant

(1947), Le Temps et 1'Autre (1948), To-

talite et Infini (1961), Autrement qu'e-

tre ou au-dela de !'essence (1974).

F. Lcvinas nasque el 1906 a Kaunas,Lituania. Estudia a Estrasburg de 1923a 1930. En una estada a Friburg, el curs1928-29, assisteix a classes de Husserl ide Heidcgger. Obte la nacionalitat fran-cesa I'any 1930. Durant l'ocupacio nazies ernpresonat, fet que estara presentsempre en el seu record. Despres de laguerra seguira la seva tasca intellectualque s'explicita en moltes publicacions,cursos i confercncics.

Erica i infinit: claus per a on itinerari

Els primers capitols de l'obra tenoncom a fit conductor ics fonts del pensa-ment de Lcvinas. La primera convcrsales explicita: la Biblia, cis classics russos,cis grans escriptors de !'occident euro-peu. En els sous anus de formacio a Es-trasburg s'inicia cn 1'estudi dels granspensadors com Plat(), AristOtil, Descar-tes, Kant. Atzarosament contacta ambHusserl, de qui descobreix cl sentit con-cret do la possibilitat mateixa del "tre-ballar en filosofia,,. El contacte ambHeidegger i 1'ontologia de I'Esscr mar-qucn una fita important, ja quc iniciara,per via de la discussio, el recorregut fi-losofic do Lcvinas.Una filosofia que pren la seva prime-

ra forma original en un estudi del

-hi-ha,,. De 1'existence a l'existant trac-

ta d'aquest hi-ha, del fenomen de 1'es-

ser impersonal, allo quc hi ha, a partir

dels records d'infantesa. Aquesta tema-

tica el porta a tractar de la solitud de

I'csser en Le Temps et l'Autre. Aquesta

solitud podria, pcro, trencar-se tot pro-

piciant una sortida: una via aparent I

il-lusoria still Ics fruicions amb Clue 110111enganya la solitud; una via que semblaque ens porta fora -cl coneixement-no es tries que assimilaci(). Una manerade sortir d'aquest csser es la socialitat iI'actitud desinteressada.

La conversa cinquena ens ha menat anous tcrrcnys: es on tracta de la rclacioamb I'altre propia dc 1'eros i do la filia-litat. La rclacio amorosa, diu, difcrcix dela possessio i el poder, i tampoc no esuna Iluita ni una fusi6, ni un concixe-ment. Es d'una altra mcna. Encara mcsmisteriosa cs la filialitat: una rclacio ambI'altre on, malgrat tot, l'altre es d'algunamanera el jo del pare -una rclacio Inesenlla del possible,,.

Es des d'una critica a la Totalitat queLcvinas arribava a la rcflexio politica(convcrsa VI: "Secret i Ilibertat»). Te elvalor do seguir una linia de pensamentque es relaciona amb Ies protester de-nunciant Ics filosofies totalitzadores.Aixi intenta fundar la ,socialitat,, en elsecret metafisic de l'existencia. Diu: "lapolitica sempre s'ha de poder controlar icriticar a partir de l'etica" (pag. 83).Mentre que cl liberalismc es incapa4 decrcar una socictat autcnticamcnt lliurc,la regulacio etica de la politica «faria jus-ticia at secret que es per a cadascu la scvavida, secret clue no tendeix a una clau-sura clue isolaria qualscvol domini rigo-rosament privat d'una interioritat tanca-da, sino secret que tendeix a la respon-sabilitat envers l'altrc, que, en el seu ad-veniment ctic es incediblc, de la qual res-ponsabilitat hom no s'esquitlla i que,aixi, cs principi d'individuacio absoluta"(pag. 83).Una tematica tambc central en la filo-

sofia do Lcvinas es el rostre (c. VII). El

rostre de 1'altre, la seva significacio, cs

el que fa sortir de 1'csser quant a corre-

latiu d'un saber. Una mcna de ruptura

dc la totalitat, de la visio objectivitzado-

ra: trencament clue tambc pot provocar

cl discurs. "El rostre parla. Parla, ja quc

cs ell qui fa possible i comcn4a tot dis-

curs (...) es el discurs, i mcs exactament,

la resposta o la responsabilitat, la que

constitucix aquesta rclacio autcntica»

(pag. 88).

Autrement qu'etre ou au-dell de !'es-sence parla do la responsabilitat moral,

181

aspecte que comenta en el capitol VIII.La relacio intersubjectiva es asimetrica,i cs per aixo quc soc responsablc de 1'al-tre sense esperar la reciproca « encaraque m'hagi de costar la vida» (pag. 98).«SOc responsablc amb una responsabili-tat total, que respon de tots els actes ide tot en els altres, fins i tot de llur res-ponsabilitat» (pig. 99). La relacio ctica,doncs, ens fa sortir de la solitud de l'cs-ser. Estero aicshores en socictat? Quese'n fa de l'Infinit que ve al pcnsamentdins la significac16 del rostre? L'infinitno apareix mai com a terra, sing en unsignificat etic: 1'exigencia de santedat.,,En cap moment ningu no pot dir:he fet el meu deure. Tret de I'hipocri-ta... .

La gloria del testimoniatge

Assumir la responsabilitat envers I'al-tre es una mancra de testimoniar la glo-ria de (' infinit. La veritat erica es comu-na als homes i esta en tothom i ,a tra-ves de tota la literatura parla -barbotc-ja, o s'atorga una postura , o Iluita ambla seva caricatura- el rostre huma». Larelig16 apareix en un horitz6 de conso-laciO i es per aixo que Levinas diu queles Sagrades Escriptures " em signifiqucnper tot cl quc varen desvetllar en cl dc-curs dels segles en llurs lector i reberende Ilurs exegesis i de la transmiss16 d'a-questes. En realitat dirigeixen tota lagravetat de It's ruptures on, en el nostrcesser , es posa en giiest16 la bona cons-ciencia del sou esser-hi,> (pag. 116).

Per acabar , dir dues coses sobre Eticai infinit. La primcra es comentar la im-portancia de la forma dialogal quc tc elllibre. Hom podria banalitzar el contin-gut d'una filosofia expressada en con-verses. No es pero accidental -i no esmoment ara do fer un recorregut pclsantecedents histories- quc el dialogaparegui com una forma classica de ferfilosofia . L'exercici al qua] sc sotmct Le-vinas es al do tornar a donar vida alsmots ja fixats dels sous textos publicats(ironicament , els seus comentaris ens ar-riben fixats altre cop). El dialog torna aser font de filosofia. -He parlat en al-gun Iloc del dir filosofic coin d'un dirquc cst scmprc en la nccessitat de dcs-

dir-se. Fins i tot n'lie let, d'aqucst des-dit, una forma propia de filosofar» (pag.105).En segon I Oltim Iloe, Erica i infinit es

cntre la important obra de Levinas (delqual afirma Ph. Ncmo que es 1'6nic mo-ralista del pcnsament contemporani) unamena de planol que ens pot scr util envistes a posteriors incursions en la restadel pensament del fildsof. Amh tot, sicom diu 1'abat Tcrrason (Kant KrV Axix) mesuressim un llibre no pcl hom-bre de planes sin(-) pcl temps que homtarda a entendre'(, Etica i infinit striames curt si no fos tan curt. Aquesta ob-jecciO, pero, no cs important si ensfixem en els avantatges que to viatjar perI'obra de Levinas amb una guia feta perell mateix.

Joscp Monserrat i Molas

Felipe MARTINI(!. MARZOA, Releer a

Kant, Anthropos, Barcelona, 1989,

142 pigs.

Felipe Martinez Marzoa es catedratic

de Filosofia a la Universitat de Barcelo-

na. Les seves investigations se ccntren

en la Grecia antiga (des dels sous inicis

fins a Aristotil) i en I'Edat Moderna (des

de Leibniz fins a Hegel i Marx). Ha pu-

blicat, entre d'altres, Its obres segiicnts:Historia de la Filosofia (1973), La Filo-

sofia de -El Capital,, de Marx (1983), El

sentido y lo no-pensado. (Apuntes para

el tema ,Heidcgger y los griegos<)

(1985), Desconocida raiz comun (estudio

sobre la teoria kantiana de lo bello)(1987) i Aproximacion a Leibniz. Cdlcu-lo y Ser (1991).

A la contraportada del fibre quc co-mentem sc'ns diu quc Releer a Kant pre-senta una molt determinada proposta delectura del conjunt do l'obra de Kant. Enla recensio quc ara presentem ens pro-posem unicament d'aclarir el sentit do laparaula «rcllcgir,, en el titol do l'obraque cstem considerant. En fer-ho, tin-drem l'oportunitat d'establir el valord'aquesta obra dins cls estudis kantiansi dins els estudis filosofics en general.Una relectura cs la repetic16 d'una lec-

tura. Repetir una lectura ens dona unaproposta molt determinada de lectura

182