*Definició:

L'embaràs o gestació es refereix al procés posterior a la fecundació d'un òvul pel espermatozoide , pel quales desenvolupa un nou individu de l'espècie dins del cos de la mare, fins el moment del part ; fa referència a aquest període de temps que transcorreentre la fecundació i el part. Inclou tots els processosfisiològics de creixement i desenvolupament del fetusa l'interior de l'úter matern, així com els importantscanvis fisiològics, metabòlics i fins i tot morfològicsque es produeixen en la dona encaminats a protegir, nodrir i permetre el desenvolupament del fetus, com la interrupció dels cicles menstruals, o l'augment de la mida de les mames per preparar la lactància.

L'embaràs es produeix quan un espermatozoide arriba i travessa la membrana cel·lular de l'òvul, fusionant els nuclis i compartintambdós la seva dotació genètica per donar lloc a una cèl·lula ou o zigot, en un procés anomenat fecundació. La multiplicació cel·lulardel zigot donarà lloc a l'embrió, que després d'un llargdesenvolupament deriva en un individu adult.

L'embriologia és la part de la ciència que estudia el complexprocés de desenvolupament embrionari des del moment de la fecundació fins a la formació del fetus, que és com s'anomenal'organisme resultant d'aquest desenvolupament quan encara no ha tingut lloc el part.

Dins l'úter, el fetus està surant en el líquid amniòtic, i al seu tornel líquid i el fetus estan embolicats en el sac amniòtic, que estàadossat a l'úter. Al coll de l'úter, es forma un tap de moc densdurant l'embaràs per dificultar l'entrada de microorganismes que puguin provocar infeccions intrauterines. Aquest tap serà expulsatdurant l'inici del part.

Mentre roman dins, el zigot, embrió o fetus obté nutrients i oxigen i elimina els residus del seu metabolisme a través de la placenta. La placenta està ancorada a la paret interna de l'úter i està unida al fetus pel cordó umbilical. L'expulsió de la placenta després del part es denomina enllumenament

Els signes de certesa d'un embaràs consisteixen en poder demostrar senseerror la presència d'estructures embrionàries mitjançant l'ús d'ultrasons i altres imatges radiològiques.

Activitat cardíaca fetal La identificació de pulsacions cardíaques fetalsseparades i diferents de les de la mare assegura el diagnòstic de l'embaràs. Es pot auscultar l'activitat cardíaca fetal amb un estetoscopi o un fetoscopi especial o amb una ecografia Doppler. El batec cardíac fetal és ràpid-entre 120 i 160 batecs per minut-i pot ser identificat ambexactitud a partir de la setmana 19 i 20, excepte en dones obeses en les quals es dificulta escoltar el focus fetal.

Rastreig ecogràfic En qualsevol moment de l'embaràs, especialment en presència d'un fetus madur en la segona meitat de l'embaràs, és possibledemostrar per ecografia transabdominal bidimensional o tridimensional tantles seves parts anatòmiques com el sac vitelí.

Diversos factors augmenten la possibilitat que una dona tingui un embaràs de risc: Una edat menor de 14 anys o major a 35 anys. Existència de diverses malalties anteriors o durant l'embaràs, com

anèmia, alcoholisme, diverses cardiopaties, diabetis, hipertensió, obesitat, diversesmalalties infeccioses, afeccions renals o trastorns mentals.

Embarassos múltiples. Problemes en un embaràs previ. Fills anteriors amb alguna malformació. Pes corporal menor de 45 kg o superior als 90 kg (varia d'acord a talla) Talla menor a 140 cm. Riscos alimentaris. Els peixos amb alt contingut de mercuri han de ser evitats, com el

tauró, peix espasa, careta i algunes tonyines. Altres aliments, com gambes, salmó, bacallà i pagre, no han d'ingerir més d'una vegada per setmana per tenir un baix contingut de mercuri.

[Embarassos d'atenció especial Hi ha embarassos que, per les seves especials circumstàncies, requereixen una cura i un

seguiment específic. En aquests casos poden sorgir complicacions o problemes imprevistos que han de ser atesos ràpidament i de manera professional per evitar col·locar a la mare o el nadó en una situació de risc. Fonamentalment es poden destacar els següents casos:

Embarassos en adolescents Anèmia Hemorràgia prepart Despreniment de la placenta Placenta prèvia Diabetis Embaràs ectòpic Cardiopatia Hipertensió

Canvisfisiològicsdurantl'embaràs

Tot i que no sempre es deu per aquest motiu i pot ser aquesta un simple desajustament, l'embaràs duu com a primer senyal, habitualment, la pèrdua de la menstruació. Aquest símptoma va acompanyatnormalment per tota una sèrie d'altres més o menys habituals, com ara molèsties o dolor a la part baixa del ventre, sensibilitataccentuada als pits, vòmits, nàusees i augment del flux vaginal. De tota manera, l'aparició d'un o més d'aquestsímptomes no és una prova de l'embaràs de la dona, el qual no es pot comprovar fin que no es realitzi una prova d'embaràs.[2]

La dona embarassada es troba en un estat hipervolèmic crònic. El volum d'aiguacorporal total s'incrementa a causa de l'augment de la retenció de sal i aiguapels ronyons. Aquesta major quantitat d'aigua ocasiona dilució de la sang, el que explicaria l'anèmia fisiològica pròpia de l'embaràs que persisteix durant totl'embaràs.L'augment del volum sanguini causa un augment en la despesa cardíac, el volumurinari i el pes matern. L'acció de la certes prostaglandines causa broncodilatació i augment en la freqüència respiratòria. A nivell renal es veu una lleu disminució en la depuració de creatinina, i altres metabòlits.El pes de la mare durant l'embaràs augmenta a expenses del pes del fetus, el pes del líquid amniòtic, placenta i membranes ovulares, l'increment de la mida de l'úter, la retenció de líquids materns i l'inevitable dipòsit de greix en teixitsmaterns. El metabolisme de la mare també incrementa durant l'embaràs.La freqüència cardíaca augmenta fins a una mitjana de 90 batecs per minut. La tensió arterial es manté constant o sovint lleument disminuïda. La resistènciavenosa augmenta, en especial per sota de la cintura gestant. El cor tendeix a augmentar de mida, condició anomenada hipertròfia ventricular especialmentesquerra i desapareix a les poques setmanes després de l'enllumenament. La presència circulant de prostaglandines causa vasodilatació en oposició alsvasoconstrictors fisiològics angiotensina i noradrenalina, en especial perquèl'angiotensina II augmenta per mantenir la pressió arterial normal. La hipertensió i l'aparició d'edema són en general signes d'alarma en l'embaràs.La taxa o índex de filtrat glomerular i la perfusió del ronyó augmenten a expenses de l'augment de la despesa cardíac i la vasodilatació renal. Això causa un lleu augment dels valors de creatinina en sang per disminució de l'aclarimentde creatinina i igualment de nitrogen ureic. La disminució de la pressió parcial de diòxid de carboni en la sang materna causa un augment en l'excreció renal de bicarbonat.

Els importants canvis fisiològics i emocionals que experimenta la dona durant l'embaràs produeix també una sèrie de molèsties que són típiques d'aquest estat, que van canviant a mesura que l'embaràs va desenvolupant-se, i que depenen també de quantsembarassos hi hagi tingut la dona, la seva situació socio-econòmica, etc.Les molèsties digestives són habituals al primer trimestre de gestació, en el qual la dona pot patir d'acidesa, nàusees i vòmits, causats sobretot pels canvis hormonals que estàexperimentant. Els consells mèdics habituals passen per la reducció de la quantitat de les ingestes sumada a un major número d'ingestes cada dia, a més a més de canvis a la dieta i l'administració de antiemètics.Aquest augment de les nàusees i elsvòmits coincideixe amb un moment de grans canvis al desenvolupament del fetus i en el qual és molt sensible a les possibles sustàncies tòxiques que pugués consumir la mare. Les dones que tenen més nàusees, i que per tant, restringeixen el consum d'aliments potencialment nocius, tenen menys possibilitatsde tenir bebés amb malformacions.Finalment, també pot passarque les genives tinguen més sensibilitat, es congestionen i, en alguns casos, sagnin.Són habituals també els mareigs produïts pels canvis bruscs de posició però també per permanèixer molt de temps sense moure's.

Durant el primer trimestre el risc d'avortamentés major (mort natural de l'embrió o fetus). Aixòté major incidència en embarassos aconseguitsmitjançant fecundació in-vitro, ja que l'embrióimplantat podria deixar de desenvolupar per fallades en els cromosomes heretats dels gàmetesdels seus progenitors.

Durant el segon trimestre el desenvolupament del fetus pot començar a ser establert o diagnosticat.

El tercer trimestre marca el principi de la viabilitat-aproximadament després de la setmana25-que vol dir que el fetus podria arribar a sobreviure d'ocórrer un part prematur, partnormal o cesària.