Un gran any!

Hi ha tantes coses que vull compartir amb vosaltres

que no sé si en aquest escrit ho podré reflectir tot.

En primer lloc vull recordar aquest curs com a l’any en

què hem aconseguit el certificat de qualitat ISO 9001:2008.

EL segell és el fruit al treball i dedicació a la nostra escola

de totes aquelles persones que en algun moment han format

part de la nostra comunitat educativa.

No pot faltar en el meus acomiadaments parlar de les

obres que ha sofert el nostre centre al llarg dels darrers

anys (sempre com a millora) i que aquest any centren

l’atenció al nou pati que encara no hem pogut estrenar.

Esperem que l’inici del proper curs els nins ja hi puguin jugar.

Des d’aquí vull donar gràcies a tota la comunitat

educativa per la seva implicació en les tasques duites a

terme; als meus dos companys d’equip, a tot el claustre, al

personal no docent, a l’AMPA, al personal del menjador, als

pares i mares i a tots aquells que han fet possible una

ensenyança de qualitat adreçada als infants.

També vull comunicar-vos que m’han nomenat director

per quatre anys més, juntament amb la cap d’estudis, Mª

José Navarro i el secretari, Toni Campaner. Esper que el

projecte que iniciarem i que es durà a terme els propers

anys, sigui per continuar fent la nostra feina i millorar el

procés d’ensenyança-aprenentatge dels vostres fills.

Per acabar, m’acomiadaré pensant que aquest ha estat

un gran any pel centre Ponent i gràcies una altra vegada a

tots els que han participat per poder fer realitat un

projecte iniciat ....

Nico López Vidal

Director

LES TARONGES DE PONENT

3 ANYS A

Durant el tercer trimestre, el grup de 3 anys A va decidir que volíem estudiar els

animals. Com que no ens posaven d’acord per saber coses d’un animal en concret,

varem decidir que faríem un projecte on s’inclourien tots els animals.

Per poder realizar el projecte vàrem demanar la col·laboració dels papàs i mamàs

que varen cercar información per poder-lo dur a la pràctica i aquest ha estat el

resultat.

Com podreu observar a les feinetes, hem introduit a l’aula els sistemes alternatius

de comunicació per afavorir la comunicación de tota la comunitat educativa.

DURANT LA REALITZACIÓ DEL PROJECTE, UNA DE LES PREGUNTES QUE ES VAREN FER VA SER QUÈ TENEN ELS ANIMALS?

VAREM FER LA DIFERENCIACIÓ D’ANIMALS QUE TENEN PÈL, PLOMES O ESCATES. PERÒ ENS VAREM TROBAR AMB ANIMALS QUE TENIEN CLOSCA I PELL I, A MÉS A MÉS, QUE LA PELL PODIA SER FORTA O FLUIXA.

PÈL PLOMES ESCATES CLOSCA PELL FORTA FLUIXA

DESPRÉS ES VA DEMANAR A ON VIVIUEN ELS ANIMALS?

ELS NINS VAREN CONTESTAR A CASA, A LA GRANJA, A LA SELVA, AL BOSC I A LA MAR.

ELS VAREM EXPLICAR QUE ELS ANIMALS QUE VIUEN A LA GRANJA O A CASA SÓN ANIMALS DOMÈSTICS, ELS ANIMALS QUE VIUEN A LA SELVA O AL BOSC SÓN ANIMALS SALVATGES I ELS ANIMALS QUE VIUEN A LA MAR SÓN ANIMALS MARINS.

ANIMALS DOMÈSTICS ANIMALS SALVATGES ANIMALS MARINS

TAMBÉ VAREN DEMANAR D’ON SURTEN ELS ANIMALS?

DE LA PANXA DE LA MAMÀ O D’UN OU

UNA ALTRA QÜESTIÓ VA SER: COM SE MOUEN (DESPLACEN) ELS ANIMALS?

UNS NINS VAREN DIR CAMINANT, UNS ALTRES VOLAVEN, D’ALTRES QUE NEDAVEN. TAMBÉ N’HI VA HAVER QUE VAREN DIR QUE S’ARROSSEGAVEN O BOTAVEN.

Com cada any, a principi de curs hem hagut de triar un nom per a la nostra aula. En el cicle decidírem que aprofitant un recurs del que disfrutam a l’escola, com és el nostre hort, els infants podrien decidir quin nom li volien posar a cada aula. Així, i a partir de diferents visites que realitzàrem durant els mesos de setembre i octubre, vàrem fer una pluja d’idees dels noms que ens agradaven. Sorgiren diferents opcions a partir de coses que ells havien vist que hi havia a l’hort: figues, arboces, caragols, taronges, formigues i peixos. Després, els propis infants votaren quin nom li posaríem a la nostra aula: “La classe de les formigues”.

Durant aquest darrer trimestre ens hem dedicat a estudiar el nostre projecte: Les formigues. Començàrem el projecte contant tot el què sabem sobre aquests animalets. Després entre tots decidírem què volíem saber. Les seves respostes varen ser:

- Com són ses formigues? - Com són de grosses? - Com tenen els bebès? - Què fan les formigues?

- A on estan ses formigues? - Com fan els foradets dels formiguers?

A partir d’aquí demanàrem ajuda a tots els papàs i mamàs perquè ens aportassin tot tipus de material que ens facilitàs donar resposta a les nostres preguntes (com ho podem saber), i que, a més a més, ens ajudàs a conèixer més a aquests animalets petits que veiem contínuament. Gràcies a tots vosaltres per aportar-nos fotos, dibuixos, informació de diferents llibres i d’internet, contes, i sobretot gràcies per cuidar a les nostres formigues.

Per acabar ens quedaria plasmar tot el que hem après sobre aquest tema:

Les formigues viuen als formiguers, que solen estar en terra.

Les colònies de formigues estan formades per: la formiga reina que és la més gran, té ales i és la única que posa els ous dels que naixeran més formigues; la formiga mascle que també té ales, encara que és més petita i és la que vola amb la reina per fecundar-la; la formiga soldat que és més gran i forta que l’obrera, i que es dedica a defensar el formiguer de possibles atacs d’altres insectes i les que duen els aliments més pesats i forts; i la formiga obrera que es dedica a tenir cura dels ous, va a cercar el menjar i s’encarrega d’alimentar a la resta de formigues que no surten del formiguer.

Per quins estats passen les formigues: ou, larva, pupa formiga.

Quines coses mengen les formigues: insectes morts, fruites dolces, sucs dolços de les plantes o insectes com es pulgons, un fong que cultiven als formiguers en les fulles que tallen dels arbres, entre d’altres coses.

Quant mesura una formiga normal, una reina i la més gran del món, coneguda com la formiga geganta australiana o formiga bulldog. Després ens hem mesurat nosaltres per veure com són de grans i ho hem comparat.

Les formigues tenen cap, tòrax i gàster. Al cap tenen dos ulls, la boca amb dues pinces per tallar les coses i dues antenes amb les que reben les olors, els sons i amb les que es comuniquen. Del tòrax surten sis cames, tres de cada costat. El gàster és la seva panxa.

No us penseu que la cosa s’acaba aquí! Ja us fixareu que els vostres fills i filles estan molt pendents d’aquests animalets i que per ells trobar-ne és tot un descobriment. A les colònies trobàrem un parell de formiguers i ens fixàrem com entraven i sortien, com duien el menjar, totes en fila, una darrera l’altra.

De vegades, com a pares i mares ens pensam que els nostres fills són massa

petits per parlar amb ells de segons quins temes o que no ens entendran. No els infravaloreu, l’edat dels infants no és un límit pel seu aprenentatge.

La classe de 3 anys B

SA JAIA COREMA I ELS REPTES MATEMÀTICS

Enguany s'ha decidit que per la Jaia Corema es realitzin diferents reptes matemàtics, que ajudin a desenvolupar el pensament matemàtic dels infants. Els reptes consisteix en presentar un full fet per la Jaia amb diferents preguntes relacionades amb aparells de mesura. Ara explicarem com es varen dur a terme les sessions a les classes de 4 anys.

LA PRIMERA CAMA LI LLEVAM I UNES PREGUNTES CONTESTAM:

El primer repte que ens planteja la Jaia Corema són 2 preguntes

- Quants de nins i nines necessitam per tenir 7 cames com la Jaia Corema?

- Quants de dits té als peus la Jaia Corema si té les 7 cames? Primer llegim el missatge i tornam a formular les preguntes i els infants aportaven les seves hipòtesis i entre ells cercaren les solucions comprovant les hipòtesis: s’aixecaven, comptaven les seves cames i les dels companys, llevar les sabates comptant els dits, posar, llevar...

Una vegada trobada la solució es posa en comú per a tots els infants. Tot seguit representaren al full la resposta de les dues preguntes. Una vegada que tots han acabat les seves representacions les comparam i expliquen com ho ha representat.

Aprenem que: Per tenir 7 cames com sa Jaia Corema necessitam 3 infants i 1 amb el peu coix.

I que té 35 dits en les seves 7 cames.

LA SEGONA CAMA LI LLEVAM, i UN ALTRE REPTE ENS TROBAM:

EL TERMOMETRE Començam demanant als infants si saben que potser això. Sorgiren diferents tipus de hipotesis i de per que serveix. Un altre diu això ho tenen els metges per mesurar-nos. A ca meva en tenc un a la banyera. L'observam i veim que té números, que està escrits a una fusta i que té un tub prim amb una

cosa vermella a dedins. Va sorgir la idea de que es podria mirar les lletres que hi ha al cartó, efectivament hi ha unes lletres i les llegeixen TERMÒMETRE. Diuen que el termòmetre serveix per mirar si tenim el cos calen o fred. I els

termòmetres que teniu a casa són com aquest, tots no, ningú té un com aquest, tots no. Idó aquest per què deu servir?. Mirau ara el miram i veig que marca 22 i això vol dir que aquest termòmetre mesura la temperatura de la classe. I si el poséssim defora al pati farà la mateixa temperatura, no, per què? perquè defora fa més fred. I si el pos

defora que farà aquest líquid vermell pujarà o baixarà? alguns diuen que pujarà i d'altres que baixarà. El treim i al cap d'una estona el tornam a entrar i en miram que el líquid a davallat i que ara marca 14 ºC. Els explicam que s’empram per mesura la temperatura els grau centigraus, però hi ha altres països que mesuren en grau Kelvin o fahrenheit. Plantejam hipòtesis: A on el termòmetre marcaria molt de fred? diuen al Pol Nord i que marcaria? Alguns diuen que 0 o també pot davallar del 0 i que si ho fa és posa un - davant A on és que marcaria molt? Alguns diuen que a on fa molta calor, com al desert. Que pensau que marcaria? miren el termòmetre i diuen el numero de dalt de tot. Que passaria si arribàs a dalt de tot? Que és fondrien les

coses o explotarien. Durant la setmana omplim un gràfic pintant la temperatura que fa defora i dedins la classe. Divendres miram la graella i el dia que ha fet més fred? i el que ha fet més calor?Tot seguit representen l’experiència viscuda.

LA TERCERA CAMA LI LLEVAM, I UNA ALTRE APARELL ES HA DONAT:

LA BÀSCULA

Mostram l'aparell i demanam si saben què és? els infants donen es seves idees i fan hipòtesis, diuen llocs on els han vist, per a què serveix,.... Alguns es fixen en els peus que hi ha dibuixats i diuen que és per pesar els peus, entre ells sorgeix un intercanvi d’idees fins que arriben a la conclusió que és per pesar-nos. Ara alguns infants varen dir que a casa seva també

tenen una però és diferent. Com sabeu quant pesau? Perquè posa un número. I que vol dir aquest numero? el que pes. Obervam les característiques. Com es diu aquest aparell? és un pesador, un altre és un pes, és una bàscula. Però un infant diu mira hi ha lletres les llegim i quan giram la capsa per veure les lletres hi ha el dibuix d'un

munyeco que s’està pesant i demanam què fa? es pesa i com ho fa? es posa damunt amb els braços estirats i està quiet. La primera paraula que trobam, la llegim i posa bàscula. Devora hi ha unes instruccions de com s’utilitza, però estan en

anglès i ho traduïm A continuació d'un en un van pujant a la bàscula i amb la nostra ajuda miren què pesen. Cada infant mira quin números surten i comptam els pals. Després de que es pesi escriuen a un full el seu nom i el que han pesat. Feïm un llistat nom – pes de cada infant. Els infants representen l’experiència viscuda. Arrel d'aquesta activitat feim una gràfica de barres horitzontals del pes dels infants i comparam els pesos.

LA QUARTA CAMA LI LLEVAM I UN ALTRE REPTE TREBALLAM:

BALANÇA

Els infants en veurer-la fan hipòtesis de per què

serveix , com s'utilitza; l’observen i manipulen intentant

saber com funciona.

La majoria hi està d’acord en que serveix per pesar coses,

i donen idees del que podríem pesar.

I sabeu com es diu? Varen dir bàscula i pesador.

Nosaltres els explicam que es pareix a la bàscula però té

un altre nom, es diu balança.

A continuació els mostram les peces amb les quals

es pesa; hi ha de diferents tamanys i colors. Els infants se

les miren i alguns se n'adonen de que tenen números i que

es repeteixen: hi ha peces de 1 gram, 5 grams, 10 grams i

de 20.

Començam a pesar coses petites de la classe; al

principi juguen lliurement fent provatures, sense arribar a

cap acord, per aquest motiu intervenim i els explicam com

funciona.

Una vegada explicat això anaren pesant les coses i

amb la nostra ajuda posaven fins que s’igualava. I la

graella dels números miram el número resultant.

Peces de fusta= 28 gr., llapis= 11gr., tassó cuineta=25gr.,

Sabata = 55gr. cuc de terra= 18 gr. I Caragol = 22gr.

A un full representaren l’experiència viscuda.

LA CINQUENA CAMA LI LLEVAM I AMB UNS APARELLS MESURAM:

TASSONS PER MESURAR LÍQUIDS. Quan els vàrem mirar els infants tots d'una varen

saber que era per coses líquides: aigua, llet, suc, i

observant-los varen veure que tenien números: 100, 250,

500, 750, 1000 i 1 litre. Amb aquests números varem llegir

i anàrem fent comprovacions amb diferents líquids

(aigua,llimonada,cola,llet). Primer varem presentar el litre

amb un pitxer de mesura; després varem anar provant

quin dels tassons corresponia a la mateixa mesura veient

als de menor mesura rebossava l’aigua; finalment varem

plantejar diferents problemes: quants tassons de 500 ml

necessitem per omplir el tassó de litre, quants de 250 ml,

quants de 100ml... Els infants anaven traspassant els

líquids d'un recipient a l'altre, intentant arribar a la solució

dels problemes que els plantejàvem i veient com de

vegades faltava més aigua i com de vegades es sortia

perquè en sobrava. Per acabar ordenarem els tassons de

menor a major mesura, trobant algunes solucions com: per

omplir un de 500 ml necessitam dos de 250, per omplir un

litre necessitam dos de 500ml o 4 de 250 o 10 de 100 ml,

per omplir un de 500 ml necessitem 5 de 100ml, etc

LA SISENA SETMANA UNA CAMA LI VAREM LLEVAR I LA RECEPTA DELS

CRESPELLS EN VA DONAR.

Primer llegim la recepta i les quantitats que havem de posar. Comencem a fer la recepta amb l’ajuda de les mares que varen participar en la setmana cultural. Amb cada ingredient miràvem quant havien de posar i pesàvem els ingredients amb els aparells que ja havíem aprés a utilitzat.

1 kilo de farina. 300 gr de saïm 600 gr de sucre 250 ml d'oli 175 ml de suc de taronja.

Mmmm!!! Crespells deliciosos.

LA DARRERA SETMANA LA CAMA LI LLEVAMI OUS DE PASQUA ENS

MENJAM.

La 7a setmana ens du una bossa amb 74 ous petits. Els comptam i classificam per colors (groc, vermell, verd i plata) fent files d'ous i veim de quin color hi ha més i menys i tot seguit contestam a la pregunta: Quants d'ous ens toquen a cadascun? Els infants fan hipòtesis: 1, 2, 3 o 4. Un altre diu que els comencem a repartir i que així veurem quants ens tocaran i així ho feim, alhora comprovan les hipòtesis. Primer cada infant agafa un i després tornarem a mirar el munt n’haurà per a que tots agafem un altre? suposen que si i tornam a agafar un altre.

Classe de cucs de terra: Ara que només queden 15 els tornam a demanar i ara tots podrem agafar un altre, alguns nins diuen que no. Ho repartim però veuen que no hi ha per tots. Idó que feim? Comptam els que queden i els infants donen diferents idees fins que un diu els xepam per la meitat i un per un els xepam i ara en torna a repartir i ens adonam que si que ens han bastat i que ens ha sobrat mig. Cada nin se n'adona de que li han tocat 2 ous i mig. Classe dels caragols: quan ja hem repartit els dos ous a cada infants diuen que no bastaran per tots i els que no s’han repartit sobren.

LES MADUIXES I ELS BOLETS

5 ANYS A i B

LES MADUIXES I ELS BOLETS VÀREM JUGAR A BOTIGUES, UNA ACTIVITAT QUE ENS VA

POSSIBILITAR TREBALLAR L’OFICI DELS BOTIGUERS I BOTIGUERES, AIXÍ COM PROCESSOS

MATEMÀTICS COM: COMPTAR, SUMAR I L’ÚS DE DIFERENTS MONEDES.

PREPARÀREM I REUNÍREM ELS

DIFERENTS PRODUCTES, VÀREM

FER ALBARANS, ETIQUETES,

CARTELLS I FINS I TOT LES

MONEDES.

VA SE MOLT PRODUCTIU I SOBRETOT

MOLT

DIVERTIT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

El pirata i la lluna

Curs 2009 – 2010

Fa molts anys, quan la lluna sortia cada vespre i sempre era blanca i redona, navegava per tots els mars un vaixell amb bandera pirata. Abord, els lladres més temibles coneguts, a les ordres del seu capità, el pirata Patixum. Aquell vell llop de mar només tenia una cama, l'altre era una pota de fusta. Quan caminava pel seu vaixell de proa a popa et sentia com la seva pota copejava la coberta del vaixell “xum...xum...xum”; per això era conegut amb el nom de Patixum. Quan arribaven a una illa se sentien els pirates cantant la seva cançó:

Les veles s'inflaran, el vent ens portarà, com un cavall desbocat per les ones ...(BIS)

A la gent gran els hi robava els diners, les joies i els miralls; als nins i les nines les joguines i les llepolies.... i fins i tot als bebès els hi robava les xupes i els biberons ... el pirata Patixum era molt dolent. Un dia, el vaixell d'en Patixum va arribar a una illa enmig del Mediterrani, era l'illa de Mallorca. Abans d'arribar a s'Escaló des Moro la gent de Llombards ja sentien acostar-se els pirates cantant la seva cançó:

Les veles s'inflaran, el vent ens portarà, com un cavall desbocat per les ones ...(BIS)

De boca en boca i de poble en poble, la gent s'anava avisant de la terrible notícia, l'arribada d'en Patixum i els seus pirates. Tothom tancava portes i finestres ... i fins i tot s'amagaven dins armaris i davall dels llits. Però els pirates anaren robant poble a poble ... primer Santanyi, després Felanitx, Porreres fins arribar a Pollença. Pegaven potada a la porta i la gent gran els hi robava els diners, les joies i els miralls; als nins i les nines les joguines i les llepolies.... i fins i tot als bebès els hi robava les xupes i els biberons ... el pirata Patixum era terrible. Quan ja havien passat per tots els pobles i la bodega del vaixell ja era plena de diners, joies, miralls, joguines, llepolies, xupes i biberons, arribà el vespre i de darrere les muntanyes aparegué redona... blanca.... meravellosa, la lluna de Mallorca, que com tothom sap és la lluna més guapa d'arreu del món. En veure-la, en Patixum va quedar bocabadat. Mai no havia vist una cosa tan espectacular. El primer que va pensar va ser que aquella lluna havia de ser seva per poder-la contemplar quan ell volgués. Així que tot d'una es va posar a pensar com podia robar la lluna. Es va seure damunt una roca i el seu cap malèvol va començar a rumiar com ho podia fer. De cop i volta va donar un bot cridant:

Ja està!! En Patixum va pensar que si pujava a l’arbre més gran de Mallorca arribaria a agafar la lluna... i com tothom sap, aquest és el pi de Formentor. Així que en Patixum es va enfilar a l’arbre i branca a branca arribà a dalt. El pirata va estirà els braços i els dits mentre aguantava l'equilibri ... però no va arribar a atrapar la lluna.

Molt enfadat va baixar del pi i es va tornar a seure damunt la roca, i donant voltes al seu malèvol cap va tenir una nova idea. D'un bot es va aixecar cridant:

Ja està!! Aquesta vegada va pensar que la manera d'atrapar la lluna era fer-ho des de la muntanya més alta de Mallorca, que com tothom sap és el Puig Major. I camina, caminaràs, en Patixum va agafar camí cap a la muntanya: tac-xum, tac-xum, tac-xum .... En arribar a dalt de tot va botar i estirà els braços i els dits ... però aquesta vegada tampoc va poder atrapar la lluna. De nou, molt enfadat va baixar del Puig Major i tornà a seure a la roca per pensar un nou pla. I pensant, pensant, va recordar que dins el vaixell encara guardava una xarxa que havia robada als pescadors de les illes de les Filipines, que feien servir per pescar balenes. Va pegar un bot i cridà:

Ja està!! Anà a cercar la xarxa, se la va carregar a l’espatlla i començà de nou a pujar el Puig Major, i camina, caminaràs va arribar a dalt de tot. Va esperar a sortir les estrelles i de darrere les muntanyes aparegué la lluna. En aquell moment en Patixum va llançar la xarxa i ... aquesta vegada sí va atrapar la pobre lluna. Ben fermada, el pirata se'n va dur la lluenta lluna al seu vaixell. La va fermar del pal més alt i assegut a un balancí contemplava el seu nou tresor. La gent, de mica en mica, va començar a sortir dels seus amagatalls, sortiren de casa i espantats varen veure que la nit era fosca negre, la lluna havia desaparegut. La gent es demanava que havia passat, i va ser el més vell de tots l'únic que ho havia vist:

En Patixum ens ha robat la lluna. Havia homes i dones desesperats, nins i nines que ploraven desconsolats. Però va ser una dona, filla de can Bolea, la que va encoratjar a tothom: - Però que fem, però no vos adoneu que tots units tenim més força

que aquest pocavergonyes de pirates, anem tots plegats a recuperar la nostra lluna.

I tota la gent es va animar, i tothom va començar a cridar:

Anem, anem!!!!! I agafaren garrots i forques, i homes i dones, padrins i padrines, nins i nines, es dirigiren tots plegat cap a s’Escaló des Moro on havia atracat el vaixell pirata.

Cridaven ben fort:

Volem sa lluna, salvem sa lluna !!! Des de ben enfora es sentien retronar les veus de la gent, i en Patixum advertit per aquestes va decidir que si la lluna no podia ser seva no seria de ningú. Així que va agafar la seva espasa i amb dos talls va rompre la lluna en quatre trossos; i cada un d'ells els va amagar a un lloc diferent: el primer el va enfilar a les branques més altes del pi de Formentor, el segon el va pujar al cim del Puig Major, el tercer el va amagar al fons de la mar de s’Escaló del Moro i el darrer el va enterrar a l'arena de la platja. I una vegada feta la feina bruta varen arriar veles i partiren mar endins mentre la gent arribava a vora mar i cridaven:

On és la nostra lluna?, torneu-nos la nostra lluna!!!! El pirata Patixum els cridà:

En quatre trossos l’he tallada i ben amagats han quedat; ja els cercareu, JA,JA,JA!!! I mentre el vaixell s'allunyava sentien els pirates cantar ...

Les veles s'inflaran, el vent ens portarà, com un cavall desbocat per les ones ...(BIS)

La gent exclamà desesperada:

Què farem ara?!!!! com recuperarem la lluna?!!!! . La filla de can Volando, els hi va dir:

Deixeu de gemegar i comenceu a cercar; i així ho feren. En Perico de can Fumat, conegut per la seva traça per enfilar-se als arbres va trobar el primer tros de lluna.

Na Maria de can Joan de s’Aigua, que pujava cada dia a la Serra de Tramuntana a cerca neu per fer gelat, va trobar el segon tros al Puig Major. En Xesc, el pescador de Ses Salines, va bussejar durant tot un dia fins trobar el tercer tros vora un llamàntol ben enlluernat. I el darrer tros varen ser els infants qui el trobaren, mentre jugaven a fer castells d'arena. Ajuntaren els quatre trossos i es demanaren que podien fer per a què tornes a lluna fantàstica de sempre. El més vell de tots recordà que al bosc del castell de Bellver hi viva un mag, i tal vegada ell amb la seva màgia podia donar solució a aquell problema. Així que tothom va partir camí cap a Bellver. En arribar al bosc trobaren una cova amb una vella porta. L’ancià va picar tres vegades a la porta, i de l’interior de la cova es sentí una veu ronca que demanava qui era.

Som la gent dels pobles de Mallorca que et portam la lluna rompuda pel despit d'un terrible pirata, va dir el vell.

La porta de la cova es va obrir i en silenci entraren tots fins arribar a una sala plena d'estalactites i estalagmites. Al fons hi havia una taula plena de botelles i estranys estris màgics. De darrere d'aquesta va aparèixer majestuosament amb una llarga túnica el mag Dídac.

Porteu els trossos de lluna i deixeu-les dins aquesta capsa.

D'un petit rebost, el mag va treure un petit pot de vidre del qual va agafar una pessigada de pols d'estrella, que va deixar caure a l'interior de la capsa. La va tancar i pronunciar unes paraules màgiques:

Eram sam sam, eram sam sam, guli guli, eram sam sam.

I després va copejar quatre vegades damunt la capsa... Quan la va obrir, una llum intensa va sortir de l'interior, i poc a poc va anar apareixent la lluna totalment redona i meravellosa com sempre. Davant de la gran fascinació de la gent la lluna es va començar a elevar i el silenci es va trencar amb un fort aplaudiment i amb els crits de la gent:

Visca la lluna!!! visca la lluna!!! I així va ser com la lluna va tornar lluir al cel de Mallorca, i del pirata Patixum mai més varen tornar a saber... i deu ser viu si no és mort. I conte contat ... conte acabat.

Aquest curs els alumnes de

primer hem fet i hem après

moltes coses.Una cosa molt

nova per nosaltres ha estat

aprendre a dibuixar i pintar

amb l’ ordinador.

L’HORT I ELS ORDINADORS

Alumnes de primer A i B

Mirau que bé

ho hem fet!!!

I mentre uns practicam amb l’ ordinador, els altres anam

a l’ hortet de l’ escola.

Allà observam les plantes , aprenem a cuidar-les i

respectarles. Quan més ens agrada és quan hi ha alguna

coseta per tastar!

EHHH…. QUE

TAMBÉ DIBUIXAM

BÉ AMB LLAPIS I

PINTURETES!

Aquest curs

hem après moltes

coses, però una de

les que més ens va

agradar va ser

aprendre amb els

nostres sentits a

experimentar les

diferents textures,

olors, sons i

imatges.

Els alumnes, els primers dies de setembre, es varen instal·lar a la primera aula de la primera planta. A

tercer A. Allà, varen trobar a la seva mestra, na M. Jacoba, que era molt bona professora. Varen aprendre

moltes coses: les aventures de multiplicar i dividir, a llegir millor, a complir normes, xerrar amb anglès,

aprendre els verbs, escriure cartes, contes, còmics,… escriure amb ordinador , reciclar, fer d’ecobrigada,

nombres de cinc xifres, i un llarg etcètera.

Per acabar el curs, vàrem anar de colònies a Hipocampo, i ens ho passàrem molt, molt bé. Anàrem a

la platja, nedarem a una piscina,…

Venguérem esgotats. I ara, estem a la classe i no sabem que escriure més, ja que no podem saber

què passarà al futur.

Ens imaginam que… el divendres farem la festa de fi de curs i començarem les vacances que esperam

que siguin les millors.

Moltes gràcies pel qui ho ha llegit i MOLT BONES VACANCES.

( Ens veim el setembre)

AL C.P. PONENT TREBALLAM PEL MEDI AMBIENT.

En el primer trimestre del curs, tenim unes

festes molt especials, arriba el Nadal, Any Nou,

Reis,...i a l’escola montam el nostre pessebre. El

curs passat realitzàrem els tres Reis amb material

de rebuig, aquest curs seguint el mateix estil, férem

el naixement. Creguérem oportú, participar al

concurs de betlems que organitza l’Ajuntament i la

sorpresa fou que guanyarem el Primer Premi de

betlems de la categoria conjunta. ENHORABONA

ALS PARTICIPANTS!!!!!

Dijous i divendres 10 i 11 de juny vàrem anar de colònies,

a Hipocampo, Portocristo. A dins l’autobús estàvem molt

emocionats, no sabíem si podríem nedar perquè a Inca estava

ennigulat, però en arribar a allà, estava fent un baté de sol. Ens

posarem en grups de sis dins l’habitació i ens anàrem, amb els

monitors, caminant a la platja, berenàrem, nedàrem una mica i

jugàrem amb l’arena, a futbol, a frisbie,… Dinàrem a la platja i

tornarem cap a Hipocampo, teníem molta set. Feia un

SOL!!!!!!!!!!!!!!

Després, poguérem nedar a la piscina i jugar. També,

havíem de preparar un petit espectacle (ball, cantar, contar

acudits, …) per després de sopar. Una vegada dutxats, anàrem a

sopar, a veure els espectacles de la resta dels companys i vàrem

anar a dormir.

Divendres, ben matí, ens aixecàrem, ens preparem per

fer una gimcana,i després nedarem a la piscina. Per acabar,

férem un taller de pintar camisetes. Varem quedar molt boniques

i les tenim com a record. Dinàrem i partírem cap a Inca. Dins

l’autocar, estàvem esgotats, dormirem,……….. no teníem ganes

de res.

Han estat dos dies fantàstics, increïbles. Ens ho passarem

molt, molt, molt bé. Esperam poder repetir.

AL C. P. PONENT CELEBRAM EL

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

Com a centre ecoambiental i com a

mestres, creim en la importància de

transmetre als nostres alumnes alguns dels

valors fonamentals; com ara, cuidar el medi

ambient, estimar i respectar la natura, …

Durant tot el curs escolar realitzam activitats

per tal de conscienciar-nos i ajudar entre tots,

a resoldre els problemes ambientals abans

esmentats.

Com a activitat final hem celebrat el

“gran dia”: el DIA MUNDIAL DE MEDI

AMBIENT. Aquí teniu una mostra de com ha

quedat la nostra petita obra d’art.

La Comissió Ambiental.

MUSEU DEL FANG (MARRATXÍ)

4t A novembre 09

Vàrem fer un taller de siurells Mirau que bé quedaren. Som uns artistes !

Sortim del taller i anam cap el museu ! Al museu vàrem veure moltes coses ben

curioses. Mirau que s’usava antigament per

afeitar-se

Inca, 29 de gener de 2010

Estimada PAU:

Els alumnes de 4t B volem celebrar amb tots els nins, les nines, els

mestres i tota la gent de l'escola de Ponent la teva festa: el dia de

la Pau.

Encara que ja sabem que has de ser amb nosaltres cada dia hem

pensat que no està gens malament que recordem com ets i què

podem fer cada un de nosaltres perquè seguesquis aquí, sempre i

per tots els llocs i racons.

Després de parlar una bona estona sobre tu hem arribat a unes

conclusions, a veure que en penses:

Tu, Pau, ets JUGAR TOTS JUNTS i no anar només a la

nostra.

Tu, Pau, ets ESCOLTAR I PARLAR enlloc de barallar-

nos, molestar-nos i discutir.

Saps? A la nostra escola ens ensenyen a resoldre els

conflictes que a vegades tenim entre nosaltres per això

tenim mediadors i uns racons especials amb un semàfor

que ens ajuda a controlar les nostres emocions, a parlar

del que ens ha passat, de reconèixer els nostres errors,

a demanar disculpes i a trobar una solució sense

violència i que ens serveixi per tornar grans.

Tu, Pau, ets COMPARTIR idees, sentiments, coses, etc.

i no quedar-nos-ho tot per a nosaltres sols.

Tu, Pau, ets DONAR amor, amistat, amabilitat enlloc de

prendre.

Tu, Pau, ets AMISTAT i no odi.

Tu, Pau, ets AJUDAR i CONSOLAR enlloc de donar

l'esquena.

Tu, Pau, ets RESPECTAR els amics, els pares, els

mestres, les persones i sobretot,

Tu, Pau, ets ESTIMAR.

Per tot això creim que val la pena que pensem amb tu molt sovint

perquè sempre venguis i estiguis amb nosaltres. No ho creus?

Ja ens acomiadam de tu però sense dir-te adéu, sinó que esperam

que ens acompanyis

i et quedis amb

nosaltres en aquesta

celebració i que tots

els altres moments

de cada dia siguin

així una festa

d'alegria, amor,

esperança i felicitat.

MOLTA PAU PER A TOTHOM!!!!

Els alumnes i les alumnes de 4tB

EN JOANET DE SA GERRA

Textos: Bilal i Esteban. Dibuixos: Jenell i Youssef. Les fotografies són de la representació de dia 27 d’abril a la Plaça

de l’Ajuntament.

(Variacions partir de “la rosa de paper” de Vicent andrés estellés)

Ella tenia una rosa,

una rosa de paper,

d’un paper vell de diari

d’un diari groc del temps…

Un dia la va plantar,

i dues setmanes després,

un roser de paper va créixer

de la rosa de paper...

La rosa pel camí anava

buscant l’Ajuntament

i la rosa camina encara

cap a la dona, silenciosament…

Ella plantà la rosa

a prop del jardinet

i amb altres flors la dona

un ram en volgué fer...

Quan era ben de nit

va ploure d’allò més

i tant es banyà la rosa

que no tornà mai més…

Però la dona un dia

una altra rosa volia

una rosa de paper

que no se la sabia fer…

Molt lentament passava

quan anava pel carrer

però a casa arribava

sempre, la rosa de paper…

En el poble de Maria

una rosa aparegué

una rosa molt bonica

que era feta d’un Fuster…

Allà on ella vivia

la rosa havia de guardar

i no la podia mostrar

perquè l’Ajuntament no volia.

Però com una consigna

circula secretament

de mà en mà, per tot el poble,

una rosa de paper.

Dibuixos: Marta, Ainoha, Àlex i Camila

Textos: Pilar, Àlex, Victòria, Esteban, Camila,

Mohamed, Esteban Josué i Azucena.

La primera i la darrera estrofa, marcades amb

negreta, són de l’autor.

CANÇÓ DE LA ROSA DE PAPER A

MAPA EMOCIONAL

Durant aquest curs la meva classe, 5èB, i l'altra classe, 5èA, estam analitzant el nostre barri “CRIST REI”. Sortim un dia

a la setmana i feim una llista de les coses negatives i positives que hi ha al nostre barri.

Sempre abans de sortir planificam la volta que hem de fer i per quins carrers hem de passar i preparam els fulls i el

llapis per apuntar. A cada volta analitzam tres o quatre carrers i també analitzam parcs i jardins. De cada carrer o parc

emplenam una graella on recollim informació sobre els contenidors que hi ha, si el carrer està en bones condicions, l’estat de

les aceres, etc.

Aquest anàlisi du molta feina i ho acabarem l'any que ve. Quan ho acabem tota la informació recollida pels cursos que

participen a l’anàlisi: 5 anys, tercer i cinquè, es resumirà en un llibre que enviarem a l'ajuntament perquè així el batle intenti

millorar les coses negatives. Però també donarem les gràcies a l'ajuntament per les coses positives.

Els alumnes de Ponent estam molt contents de poder donar la nostra opinió sobre el barri i esperam que la tenguin en

compte.

Narjis 5è B

ACUDITS

Això era un professor d' art que li ensenya als alumnes a fer dibuixos animats i el professor li diu a un alumne:

- Molt bé, esta fantàstic I al segon li diu: - I el teu dibuix?

I el nin li diu: -És que era tan animat que se m' ha escapat.

Fabio 5è B

Son dos ovejas que juegan al fútbol

y se le escapa la pelota.

Una de las obejas dice:Beee!

y la otra dice:Beee! tuuu!

Cristian 5è B

Este era Juanito que acababa de llegar del colegio

escondiendo las notas detrás de la espalda

Le ofrece un boli a su padre y le dice:

-Papá, ¿ sabes firmar con los ojos cerrados?

Narjis 5è B

ENDEVINALLES

Soc molt gran tinc moltes plantes

i no soc un jardí

qui soc? Gabriel G. 5è B

Vivo en un país de fantasía

y todos mis vecinos viven en harmonía

dos alas en mi cuerpo tengo

y una varita mágica manejo.

Cristian 5è B

No sóc un bou i tenc banyes.

No sóc un paraigua i surt quan plou

Què sóc?

Narjis 5è B

FIXA’T BÉ EN LES DUES IMATGES I TROBA LES 8 DIFERÈNCIES

Gabi 5è B

It’s a vegetable. It’s orange and

it’s the favourite food of the rabbits.

Ainoha 5th A

It’s a word that can be a fruit and a

colour.

What is it?

Andreu 5th A

You can see films

You can eat popcorn

You can come with your friends.

What’s this place?

I'm an animal

I'm green

I've got lots of teeth

and a long tail

I can swim.

Julia 5th B

It’s an animal.It lives in the sea.

It has got eight legs. What is it?

Tobias 5th B

Marta 5th A

EN LOS BANCOS DEL COLEGIO

EN LOS BANCOS DEL COLEGIO,

NACIÓ NUESTRA AMISTAD ,

POR ESO QUIERO QUE LA LLEVES

TODA LA ETERNIDAD.

Marjolijn 5è B

SENTIMIENTOS

Yo estoy llena de

harmonía y fantasía

y no quiero que nadie

me destroce la alegría

Khadija 5è B

PRIMAVERA

Jo sóc una flor

tinc un bon color

faig bona olor

per tenir molta esplendor.

Khadija 5è B

TUS OJOS

Tus ojos ,

tus ojos me vuelven loca.

Tus ojos ,

en tus ojos me siento viva.

Tus ojos,

es lo que más me enamoran.

Marjolijn 5èB

UNA ESTRELLA

Una estrella en el bosque

una estrella en el mar

y una mirada perdida

que no sabe qué mira.

Cati 5è B

LOS PAJARITOS

Algunas personas quieren volar

y otras quieren aprender a cantar.

Los pajaritos saben eso en un instante

lo de saber volar y ser cantante.

Cristian 5è B

El dia abans de l’excursió tota la classe estava molt nerviosa perquè no havíem fet cap vegada una excursió a la Serra de Tramuntana.

Era una sortida gratuïta que el Govern Balear va pagar als grups de 5è A i 5è B per el dia 28 de maig. Abans de l’excursió ens varen

donar una camiseta, un portamines i un quadernet per fer les activitats.

Durant l’excursió férem tres aturades. La primera va ser al Mirador de ses Barques. Allà

dalt el que més em va impressionar va ser que es veia tot el poble de Sóller amb els

vaixells que arribaven i se n’anaven del moll. Vàrem veure la mar, sentírem les ones i com

cantaven els ocells. Es veia el far i també sentírem les fulles dels arbres que es movien i el

renou dels cotxes que passaven per la carretera. Després anàrem pel camí vell de Bàlitx on

vàrem aprendre que abans les parets es feien de pedres, sense posar ciment i que per

això havien de cercar pedres que encaixaven. Els nostres avantpassats feien una feinada!.

Quan tornàvem per berenar un professor va exclamar: - Una serp! - i vam veure la serp

que ràpidament es va amagar per les pedres. Quasi totes les nines es van assustar.

La segona aturada va ser a l’embassament de Cúber. Allà vàrem veure molts cabrits i

vàrem veure arribar un helicòpter que agafava aigua de l’embassament. Pels voltants hi

havia molts “coixinets de monja” que són endemismes i sols es troben a les Serres de

Mallorca. Després d’aquesta aturada tornàrem a l’autocar. Cada pic que hi pujàvem

fèiem fotografies durant el camí cap al següent trajecte. Fou en aquest moment que les

professores ens varen dir que havien acceptat tots els alumnes apuntats per fer el

viatge a Andalusia el pròxim curs.

A la tercera aturada, vàrem anar a la depuradora de Lluc. Hi havia moltes

voltes i alguns de nosaltres ens vàrem marejar. A A Lluc hi havia una església

molt alta i també una font on tiraven doblers i demanaven un desig. Alguns

alumnes es portaren malament perque volien agafar les monedes de dins la

font. Però, finalment van haver de creure i les tornaren a la font. Davant de la

porta de l’església ens férem una foto. Vàrem anar per un camí i tocàrem el

tronc d’una alzina i vàrem aprendre que tocant arbres, plantes o animals es

poden sentir coses diferents.

Després les professores ens varen deixar jugar una estona al parc. L’autobús

ja ens esperava per dur-nos a l’escola. Per tornar ho va tenir difícil per les

voltes, però ho va aconseguir. Va ser una excursió aventurera i divertida i

donam les gràcies al Govern Balear que ens va pagar l’excursió.

Els alumnes de cinquè pensam que si alguna persona és capaç de destruir la naturalesa és perquè no pensa en les coses que destrueix.

Per això ens agradaria que la Serra de Tramuntana fos declarada patrimoni de la humanitat.

Text: Bilal, Marta, Laura i Narjis

Dibuix: Andreu

UN FINAL DE CURS A LA PISCINA SaraiUn dels dies que més m' han agradat a aquesta

escola va ser el final de curs 2006-2007. Aquest dia varem anar a la piscina de devora l' escola. Varem estar jugant, amb un monitor molt divertit que es nomia Marcos, amb pilotes, fent carreres nedant... Després d'estar unes quantes hores a la piscina vàrem tornar a l'escola a fer una petita festa a la classe. Va ser genial!

DES DE PETIT TomeuEl primer dia que vaig venir al CP Ponent tot em

pareixia diferent i no volia quedar, però no sabia que ens cuidarien tant bé, i ara ho sé i no me'n vull anar.

Tenc un munt de bons records en aquesta escola: les colònies, totes les excursions, els professors/es, el viatge d'estudis i moltes altres coses més que mai oblidaré. Aquí he aprés un munt de coses que no sabia. Han estat uns anys molt bonics.

Hola, som en YassineEl primer dia que vaig venir al CP PONENT, vaig

entrar a la classe; tenia molta por! Encara no sabia xerrar ni espanyol ni mallorquí. Però sabia xerrar francès molt bé, al Marroc me´n varen ensenyar. Després al principi pensava fins que passen 2 o 3

mesos no sabré ni dir "bon dia" però després d'una setmana ja en vaig aprendre. Vaig saber que és molt fàcil, només he de estar concentrat. És una escola genial! De veres jo he passat en aquesta escola de tot: divertir-me, jugar, plorar, coses bones i coses dolentes. Bé, mai oblidaré aquest Col·legi Públic Ponent. M'agrada aquest col·legi més que els altres col·legis i no dic això perquè som un alumne de CP Ponent no, perquè ho es!. I donam les gràcies a na Maria José i en Nico i me pareix que, els va costar deu i ajuda arribar fins aquí!

TOTA UNA VIDA AL C.P.PONENTJuan CarlosRetrocedim un poc en el temps (9 anys ).

El primer dia d'escola amb 3 anys, me'n record que quan vaig obrir la porta de la classe, em vaig posar molt nerviós i per això em vaig posar a plorar, però, gràcies a això vaig conèixer als meus amics.Avançam fins a 5 anys: a les colònies, la primera vegada que em vaig separar tant de la meva família però m'ho vaig passar molt bé.Aquesta redacció la vull compartir amb vosaltres, nins i nines de Ponent, perquè... , passes tota una vida tant si comences des d'infantil com sinó.Molts de vosaltres estireu cansats de l'escola però aprofitau el que vos queda dins l'escola.... I ens ha costat deu i ajuda , arribar fins aquí.

VIATGE ESTUDIS 2009-2010

DRAGON KHCAN

Quan vàrem arribar a PortAventura vàrem decidir anar a la Xina per pujar a la muntanya russa més xula del món "el Dragon Khan". Vàrem estar més d'una hora fent coa i quan ens tocava érem els nins més il·lusionats del món. Quan pujàrem, ens fermaren i quan va arrencar tots varem començar a cridar com bojos. Després una volta per aquí, una volta per allà, a dalt i abaix sense aturar; i en un minut tot va acabar. Segurament alguna persona pensarà que tant de temps per un minut de diversió no val la pena, però s'equivoca. No ho oblidaré en la meva vida!

Juan Carlos Rodríguez Martínez

RÀFTINGEn el viatge d'estudis ens ho vàrem passar d'allò més

bé, però el que me va agradar més va ser anar als Pirineus.Perquè hi ha coses que aquí no hi ha: vàrem fer rafting, esports d'aventura ...Al rafting ens varen posar un vestit de neoprè, un casc i un guarda-pit salva vides, després ens vàrem ficar dins unes barques de set o vuit persones a cada una; va començar un viatge molt divertit, encara que ens vàrem encaixar alguna vegada, quan vàrem sortir i volíem pujar una altre vegada.Una experiència inoblidable!

Tomeu Quetglas i Florit

MULTIAVENTURAEl tercer dia en el viatge d'estudis vàrem poder fer

Multi-Aventura.Va ser molt divertit fer activitats que mai hem fet a l'escola. Les activitats que vàrem fer són: escalada, tirolina, equilibri sobre una corda... El que més me va agradar va ser la tirolina, perquè era molt llarga i al principi va ser un poc complicat llançar-te, perque estava a dalt d'una muntanya, però després, al llançar-te, és genial!. L'escalada també va estar bé i no era una escalada normal de les que tenen les peces posades per posar els peus i les mans, sinó que era com la pared d'un penya-segat. Però no va ser molt complicat pujar perquè un monitor ens explicava com i on havíem de posar els peus.

El que més em va fer por, va ser haver de passar un riu amb una corda per posar els peus i dues per les mans.La Multi-Aventura va ser una de les coses més divertides del viatge d'estudis.

Itsaso Ouekkai Nieto

LA MEDIACIÓ A L’ESCOLA

Un grup de professors i professores del centre, una AT i una mare, hem participat a un projecte d’innovació pedagògica (PIP) que s’ha fet

conjuntament amb professorat de l’escola Llevant. Aquest projecte té com objectiu l’educació emocional i la convivència al centres

escolars.

Des del mes d’octubre fins el mes de maig hem reflexionat sobre la manera d’afrontar el conflicte i les eines que necessitem alumnat i

professorat per poder resoldre’ls des d’una perspectiva enriquidora i positiva.

L’educació emocional és una part de la competència del mestre. Si un alumne supera molt bé les àrees del seu nivell però es sap

relacionar-se amb els demés la seva formació serà incompleta.

Els nins i les nines del centre han treballat l’expressió de sentiment (el que

pensen, el que els alegra, el que els angoixa, el que desitgen...), que les coses se

poden dir però sempre de manera respectuosa. No cal dir que amb els nins i

nines també ho hem treballat els professors i les professores i que moltes

vegades nosaltres ens hem hagut d’ aplicar el que hem intentat ensenyar.

Per les classes i els passadissos de l’escola haureu vist uns símbols (boca ,orella,

semàfors...), ens recorden que quan tenim un problema hem de pensar,

reflexionar seguint unes pautes. Aquestes pautes estan pensades pels nins i

nines però en realitat serveixen per a tothom.

Sabem que quan estam molt tensos és millor no fer res i intentar calmar-nos. Que quan ens hem calmat hem de reflexionar sobre el que

ha passat. Quan hem reflexionat hem de cercar la millor solució.

Des del curs passat tenim un grup d’alumnes mediadors. Són alumnes de 5è i 6è que ajuden en la mediació de conflictes entre els seus

companys.

No és necessari dir que aquesta tasca no ha acabat i que hem de seguir

treballant en aquest aspecte si volem desenvolupar el creixement individual i

social dels alumnes.

Si volem assegurar-nos que en el futur tinguin una bona relació en si mateixos i

amb els demés.

Situació de mediació

Mediadors i mediadores Curs 2009/2010

Comissió de convivència

II CONCURS LLORENÇ RAMIS

(Redacció i Dibuix)

GUANYADORS DIBUIX GUANYADORS REDACCIÓ

3 anys A Gabriel Alzina Amer

3 anys B Marta Llabres Espinosa

3r A Aaron Aguiló Barceló

3r B Sonia Roman Gómez

4 anys A Marc Cerda Ramis

4 anys B Sara El Allali

4t A Mª Carmen Garcia Guevara

4t B Natalia Torres Torrent

5 anys A andrea NUñez Cerezo

5 anys B Samuel Scott Pages

5è A Esteban Aragon Cañadillas

5è B Julia Candela Andreozzi

1r A Daniel Santiago Alvarez

1r B Kautar Yacobi

6è A Noemi Vallori LLompart

6è B Juan carlos Rodriguez Martinez

2n A Silvia Pino Amer

2n B Noelia Zhang

Estimats pares,

Un any més ja arriba l’estiu i per tant, el final d’un altre

curs escolar.

Com cada any, l’AMPA ha planificat activitats no tan sols

adreçades als infants, sinó també als pares i famílies. S’han duit

a terme les activitats extraescolars, s’ha fet l’escola de pares,

s’han realitzat sortides familiars, festes... Com a novetat,

l’AMPA enguany ha organitzat les vacances de Ponent.

Una passa endavant que ha fet l’AMPA han estat les

reunions amb les altres AMPAS dels centres públics d’Inca i

d’aquestes s’han tret experiències, conclusions, etc. que han

enriquit a cada una d’elles.

A les famílies que formen part de l’AMPA se’ls ha lliurat

un carnet i amb aquest poden beneficiar-se de descomptes que

fan alguns comerços d’Inca, a més hi ha un preu especial a la foto

de Nadal, la foto de grup, a l’orla…

Anam cap a l’era virtual i per tant, al llarg del curs s’ha

creat el blog de l’AMPA de Ponent que està a la vostra disposició,

visiteu-lo i veureu com aquest és una eina de comunicació entre

les famílies. Hem de pensar que el més important per als pares i

per als educadors són els infants i tot el que feim va adreçat a

ells, per això, us anim a que vos faceu socis de l’AMPA i així

entre tots aconseguirem una ensenyança de qualitat pels alumnes

de Ponent.

Per acabar, vull donar les gràcies a totes les persones que

han fet possible tot el que s’ha fet durant el curs escolar : a la

junta directiva de l’AMPA, als monitors, a l’equip directiu,

mestres i personal no docent del centre.Moltes gràcies a tots

Des d’aquí deman als pares que s’animin a formar part de

la junta directiva.

PILAR ALBERTÍ

Presidenta de l’AMPA PONENT