Seminari sobre “Coneixement i informació en obert”(Barcelona, 21/11/2013)

Els reptes de l’accés obert a la ciència

Ernest AbadalUniversitat de Barcelona

abadal@ub.edu

E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència 2

Sumari

1. Introducció2. Les dimensions de l’accés obert3. La batalla de la credibilitat4. Altres àmbits5. Polítiques: verd o daurat?6. Conclusions

E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència

1 Introducció Accés obert és una “visió”.

•Convenciment de que el sistema de comunicació científica funcionaria millor amb aquest model (accés lliure i gratuït als continguts acadèmics).

Principals beneficis:•Millora el funcionament de la comunicació científica (difusió, impacte, reducció de costos, etc.).

•Trenca barreres entre països rics i pobres en informació.

•Permet la reutilització de la informació i de les dades.

3

E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència

1 Introducció (ii)

Suport institucional•Universitats, agències finançadores de la recerca, Unió Europea, Espanya (Llei de la Ciència), etc.

Moviment ja “madur”.•Ampli coneixement entre els científics, editors, etc.

10 anys de la Declaració de Budapest.

4

E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència

1.1 Objectius / reptes

Quantitat•Quin percentatge dels continguts acadèmics ja es troben en accés obert? Quan s'arribarà a l’OA ple?

Credibilitat•Com esvair les crítiques a la manca de qualitat i de rigor de les revistes OA? Com denunciar les males pràctiques d’alguns editors?

5

E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència

1.1 Objectius / reptes (ii)

Altres àmbits•Quins altres continguts, a més de les publicacions científiques, es poden oferir en OA?

Polítiques•Quines polítiques de suport s'han d'implementar per afavorir l’OA? Cal prioritzar alguna via (verda / daurada)?

6

E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència

2 Les dimensions de l’accés obert

7

Es disposa d'estimacions sobre l'impacte quantitatiu de l’accés obert en el sistema de comunicació científica. (Quant OA hi ha?)

Sistemes de càlcul:•Respecte del total de revistes.•Respecte del total d'articles.

E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència

2.1 Revistes

8

Revistes científiques•Èlit (19.000 títols)

- OA: 10%

•Revisió per experts (59.000)- OA: 8.000 (13,5%)

•Resta (101.000)- OA: 14.600 (14,5%)

(Font: Ulrich’s)

E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència

Taula 1. Distribució de revistes per països (valors absoluts)

(Font: DOAJ)

9

  País Títols

1 USA 1250

2 Brasil 921

3 India 640

4 Regne Unit 618

5 Espanya 506

6 Egipte 399

7 Alemanya 341

8 Romania 299

9 Itàlia 282

10 Canadà 277

E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència

Figura 1. Directori DOAJ (llistat per països)

10

E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència

Taula 2. Distribució de revistes per països (percentatge)

(Font: Ulrich’s)

11

PaísRevistes peer review

Open access

%

Brasil 568 374 65,85

Argentina 122 66 54,1

Romania 408 175 42,89

Espanya 559 191 34,17

India 2102 489 23,26

Canadà 1241 255 20,55

Itàlia 1667 195 11,7

USA 18057 1549 8,58

Alemanya 2626 223 8,49

Regne Unit 11263 476 4,23

E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència

2.2 Articles 17% d’Scopus (Laakso-Bjork, 2012)

- 12%, immediatament- 5%, embargament

20,4% del total (Bjork, 2010)- 8,5%, en portals d’editors de revistes- 11,9% en repositoris

23% de WoK (Gargouri, 2012) 50% del total (Archambault, 2013)

- Àrees: biomedicina (>60%)- Països: Brasil (>65%)- Estimació molt optimista

(Es basen en estimacions a partir de mostres)

E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència

3 La batalla de la credibilitat

Dubtes sobre la qualitat de la revisió per experts (peer review) en algunes revistes OA.

Les taxes (Article Processing Charges), condicionen el debat.

Males pràctiques: editors “pirates” (predator publishers).

Corrupció en el model OA.

13

E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència

3.1 Editors pirates (“predatory”)

Són revistes que no acompleixen els mínims nivells de qualitat (científica, editorial, etc. etc.).

Únic objectiu: publicar a canvi de taxes. Jeffrey Beall (bibliotecari Univ. Colorado)

•Bloc (http://scholarlyoa.com/)•Denuncia les males pràctiques i els infractors.

Llista 2013•Més de 400 editorials (“potencials, possibles o probables”).

14

E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència

Fig. 2. Missatges enviats

15

E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència

Fig. 3. Pàgina web de la revista

16

E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència

Fig. 4. Portal web de l’editor

17

E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència

4 Altres àmbits

Dades obertes de recerca Dades obertes de l’administració Recursos educatius en obert

Èmfasi en la reutilització.

18

E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència

4.1 Dades obertes de recerca

Open Science Data. Objecte: les enquestes, mesures preses al

laboratori, seqüències ADN, etc. que acompanyen qualsevol recerca.

P.e. GenBank La seva reutilització pot suposar un estalvi

per a la recerca. Proposta d’una infrastructura global per a

dades. REBIUN té un grup específic i un informe.

19

E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència

Fig. 5. Registre de dades de recerca

20

E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència

4.2 Dades obertes de l’administració Open Government Data (Open Data)

Objecte: informació generada pel sector públic (administracions públiques). P.e. cartografia, dades transports, cens, etc.

Objectiu:•Afavorir la transparència de l’administració.•Possibilitar la creació de nous productes (reutilització).

21

E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència

Fig. 7. Portal dades obertes Generalitat Catalunya

22

E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència

4.3 Recursos educatius en obert

Open Educational Resources (OER). Objecte: materials educatius que es poden

fer servir i/o reutilitzar per a la docència i l’aprenentatge.

S’està començant a conservar i difondre en repositoris.

P.e. MDX, CIRAX, JORUM, etc.

23

E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència

Fig. 8. Repositori CIRAX

24

E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència

5 Polítiques: verd o daurat? Quin és l’objectiu d’una política OA?

•Que els investigadors dipositin les seves publicacions en repositoris (via verda) o que publiquin en revistes OA (via daurada).

Qui té la responsabilitat d’impulsar-les?•Gestors en política universitària (rectorats de les universitats, directors de centres de recerca, etc.) i administració pública (autoritats polítiques)

Debat:•Cal prioritzar alguna de les vies? Verd o daurat?

25

E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència

5.1 Informe Finch

Janet Finch, sociòloga Manchester Univ. Proposta: adopció de la via daurada per al

sistema de comunicació científica a GB. Cal incloure els costos de comunicació i

difusió científica en els pressupostos de recerca.

Model: pagament per part dels autors. Els editors hi estan d’acord. Ressò als mitjans de comunicació (britànics i

espanyols).

26

E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència

Fig. 9. Informe Finch

27

E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència

5.1.1 Alguns problemes

Què passa amb els autors que no disposen de finançament per a la recerca? (Són una part important del total)

Què passa amb el material científic que no es publica en revistes?

Com funcionaria el model en països amb poca estructura editorial? No dependrien encara més d’editors globals?

És possible la via daurada només en un sol país?

28

E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència

5.2 John Houghton / Alma Swan

Difondre la recerca amb el model d’accés obert és més efectiu i menys costós que per la via de les subscripcions.

En un sistema de comunicació científica totalment OA els beneficis nets de la via daurada serien superiors als de la verda.

De moment, però, els repositoris segueixen sent necessaris.

29

E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència

5.3 BOAI10

Segueix mantenint la vigència de les dues vies.

Recomanació 3.1•Totes les institucions d’educació superior han de tenir repositori o participar en un de consorciat.

Recomanació 3.5• Ajudar els autors a pagar taxes (raonables) en revistes OA.

•Finançar les revistes OA que no requereixen taxes.

30

E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència

Fig. 10. BOAI 10

31

E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència

5.4 Situació a Espanya RD Doctorat (2011)

• Obligació de dipositar les tesis en repositoris. Ley de la Ciencia, Tecnología e Innovación

(Espanya, 2011)• Article dedicat a l’accés obert. • Obligació de dipòsit de les publicacions derivades de

l’activitat de recerca amb finançament públic.• Limitació en cas que no es tinguin els drets.

Universitats• Mandats (UPC, UOC, UB, UPF, etc.)• Ajuts a publicació en revistes OA.

Valoració: promouen fonamentalment la via verda.

E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència

5.5 Valoració

Cal optar per una via exclusivament? Estem encara en una fase de transició i la

via verda (repositoris) encara és necessària. Avantatges:

•Pot ser adoptada de manera unilateral (i més ràpida, per tant) per part del finançador, la institució, a nivell nacional, etc. A un cost relativament baix.

•Permet incloure treballs de recerca que no són estrictament articles de revista.

33

E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència

6 Conclusions

L’accés obert aporta importants beneficis al funcionament de la comunicació científica.

Creixement quantitatiu•Bons percentatges en general (entre 20% i 50% del total, segons estimacions).

•Majoria absoluta a països emergents (Brasil, model a seguir).

Sobre la credibilitat•Èmfasi en els controls de qualitat.•Denunciar editors “depredadors”.

34

E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència

6 Conclusions (ii)

Ampliació del model d’accés obert• Dades obertes de recerca i de l’administració.• La reutilització és un element clau.

Desplegament de polítiques favorables a l’accés obert.• Suport exclusiu a la via daurada presenta

problemes.• Importància de mantenir la doble via (suport a

revistes i a repositoris).• Importància del seguiment de l’acompliment dels

mandats.

35

E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència

7 Bibliografia Abadal, E. (2012). Acceso abierto a la ciencia. Barcelona: UOC.

(http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/24542) Abadal, E. (2012). "Retos de las revistas en acceso abierto: cantidad,

calidad y sostenibilidad económica". Hipertext.net. (http://www.upf.edu/hipertextnet/numero-10/retos-revistas-en-acceso-abierto.html)

Archambault, Eric; Amyot, D.; Deschamps, P.; Nicol, A.; Rebout, L.; Roberge, G. (2013). Proportion of open access peer-reviewed papers at the European and world levels—2004-2011. Brussels: European Comission. (http://www.science-metrix.com/pdf/SM_EC_OA_Availability_2004-2011.pdf)

Björk, B-C et al. (2010). “Open access to the scientific journal literature: situation 2009”. PLoS ONE, 5, 6. (doi:10.1371/journal.pone.0011273)

Budapest Open Access Initiative: Ten years on from the Budapest Open Access Initiative: setting the default to open (2012). (http://www.opensocietyfoundations.org/openaccess/boai-10-recommendations)

36

E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència

7 Bibliografia (ii)

Finch, Janet (2012). Accessibility, sustainability, excellence: how to expand access to research publications. (http://apo.org.au/sites/default/files/Finch-Group-report-FINAL-VERSION.pdf)

Houghton, John et al (2009). Economic implications of alternative scholarly publishing models: exploring the costs and benefits. London: Joint Information Systems Committee. January 2009. http://www.jisc.ac.uk/publications/publications/economicpublishingmodelsfinalreport

Laakso, M., et al. (2011). “The development of open access journal publishing from 1993 to 2009”. PLoS ONE, 6, 6. (doi:10.1371/journal.pone.0020961)

Laakso, M.;Björk, B-C. (2012). “Anatomy of open access publishing - a study of longitudinal development and internal structure, BMC Medicine, 10:124 (doi:10.1186/1741-7015-10-124).

Swan, Alma; Houghton, John (2012). Going for Gold? The costs and benefits of Gold Open Access for UK research institutions.

37

E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència 38

Moltes gràcies per la vostra atenció