Els pastorets del ferrer Magí - blocs.xtec.cat · Els Pastorets del Ferrer Magí d'Enriqueta...

Els Pastorets del Ferrer Magí d'Enriqueta Capellades

Plana 1

Acte 1 - Al bosc. En alçar-se el teló, apareix en Roc. Espera els altres dos companys amb els quals Ha sortit a buscar llenya. Molt aviat entren en BENET i en MISTELL. En Roc prepara una mica de foc. ROC (perdent la paciència). Llamp serè! Encara no es veuen! Ja estic ben

tip d'esperar-los (Petita pausa.) Amb en Mistell no es pot anar enlloc! Ben segur que ja deu estar explicant històries de les seves, i el beneit d'en Benet, bada que bada, i jo aquí, fes-te repicar! (Arregla el foc.) Ah, i amb tot, podria ser que féssim tard a l'assaig de els pastorets. Aquesta sí que no els la perdonaria! Au, carrega't de paciència, Roc. (Crida fent botzina.) Bene... e... et! Misteeeell!

BENET (contesta de lluny) Ja veniiiim! MISTELL Uh... hu... hu...! ROC Gràcies a aquell sant! Refoig, bé han trigat prou! (En MISTELL treu el

capfaceciós, i torna a amagar-se.) MISTELL Cu... cut! cu... cut! ROC (desesperat) Això, ara! cucut, cucut! els beneits! Potser sí que es

pensen que em faran riure. (en Roc, d'esquena a ells, no contesta). BENET (sortint de l'amagatall) Bo... Ja estàs empixonat com sempre, oi? ROC Sabeu quanta estona fa que us espero? Gairebé una hora! BENET Bé, bé, no cridis tant per això, que m'eixordes. ROC (rondinant) No cridis tant, no cridis tant; estic que no m'aguanto. Es

pot saber què redimoni us ha passat? BENET (sense perdre els estreps) Veuràs... aquest... ROC Això mateix, aquest: ja m'ho pensava! BENET Què és el que et pensaves, eh? ROC Que venint en Mistell a buscar llenya, no acabaríem mai ni mai més. MISTELL (empipat) Per què, eh? ROC Perquè ets un carregat de romanços que mai no acabes, i un llafegós,

més que llafegós! BENET Ja saps per a quan la volem aquesta llenya? MISTELL Ja pots pensar si ho sap; res no sap! ROC No sóc tan ase, eh, noi! BENET Doncs, vinga, explica-ho. ROC (indecís) La voleu... la voleu... per... per allò del foc de Nadal, ves.

(Revenint.) I per això havíeu de trigar tant? Mireu si n'he portada jo, sense pensar-m'hi tant.

MISTELL Doncs, mira, noi, és cosa de pensar-s'hi una mica. No pot ser una llenya qualsevol; ha de ser pi i del més olorós; que el bolquers del bon Jesús quedin ben perfumats.

ROC (encuriosit) Què dius? BENET No deies que ho sabies? MISTELL No li ho expliquis, Benet, que es faci fúmer, ara. ROC Ja t'ho pots ben confitar, home; tant se me'n dóna! (Va mastegant,

emmurriant-se, i a l'últim no pot aguantar més la intriga i, a mitja veu, pregunta a en Benet.)


Plana 2

ROC Què deia aquest dels bolquers? MISTELL Em pensava que no ho volies saber! BENET Va...! Li ho expliquem, oi, Mistell? MISTELL Primer que em juri que s'ho creurà, i que no se'n riurà com fa

sempre. ROC Fillet, és que de vegades n'hi peles cada una! MISTELL Veus? Ja hi som! ROC No... no, aquesta vegada m'ho creuré. MISTELL Doncs, jura-m'ho! ROC (besant-se els dits encreuats i escopint a terra) T'ho juro, t'ho juro

ben jurat. MISTELL (tot misteriós) Vuit dies abans de Nadal cal fer foc a cada llar, saps? ROC i BENET (impacients) Sí... i... i... i! MISTELL La llenya ha de fer flaire de pi. BENET Ja ho havies dit, això del pi, home! ROC (anant al gra) Sí, però què deies d'allò dels bolquers? MISTELL (amb calma desesperant) Ara ho veuràs: comencem pel

començament... ROC Ostres! No pots anar una mica més de pressa? MISTELL Com deia, es fa un gran foc i es deixa que faci un bon caliu; i quan és

mitja nit i tothom dorm... Ah, em descuidava de dir que s'ha de posar un tamboret a la vora de la llar...

BENET Deies, quan tothom dorm... MISTELL Sí, quan tothom dorm, veureu que molt a poc a poc s'obre la finestra

de la cuina i... entra un raig de lluna que no es pot mirar de tant com brilla. Sabeu qui hi va, damunt aquest raig de lluna?

BENET l ROC Qui? MISTELL La Mare de Déu! Roc (incrèdul) Sí, home, això mateix! MISTELL Ah, no? Pregunta-ho al ferrer Magí que també ho sap. Diuen que

passa per totes les cases on troba foc, s'asseu al tamboret, obre la seva falda i en treu tot un bé de Déu de camisoles, faixes, bolquers i... jo què sé. Quan ho té tot ben calent aquest raig de lluna la pren cel amunt... amunt; i, mira, cap a una altra casa falta gent.

ROC I qui ho ha vist mai, això? MISTELL Ja fa molts i molts anys que, una vella molt vella i molt bona, una nit

de Nadal va sentir fressa a la cuina, va baixar corrents i, en obrir la porta... compteu quina resplendor! Com que era tan bona jaia no va tenir gens de por, i amb la Mare de Déu, noi...! Diu que s'hi parlava com si res! I parlant, parlant, diu que li va explicar allò altre....

ROC i BENET (plens d'admiració) Què vols dir allò altre? MISTELL Una cosa que també passa pels volts de Nadal, una cosa d'un

serpent; del serpent infernal! BENET (arrupint-se prop dels altres) Carai! Mistell, que em poso de pell de

gallina. ROC Va, deixa't de pell de gallina, tu ara! Digues, digues, Mistell. MISTELL Veureu que quan s'apropa Nadal l'infern es posa com una brasa, més

encès que mai, i el diable gros, el que ho mana tot i que es diu Llucifer, crida la serpent maleïda, aquella del Paradís, sabeu?, aquella


Plana 3

que va fer menjar la poma a Adam i Eva, la converteix en una dona de mig cos en amunt, en una dona molt i molt astuta i mala bèstia, li col·loca una poma penjada al coll, i apa!, cap a la terra a xafardejar-ho tot.

BENET I què hi ve a fer, a la terra? MISTELL Prou que hi fa feina, prou! Va passant de poble en poble, i veureu

que, quan en algun hi troba collita per a l'infern, la poma es posa vermella, vermella, i ella, la mala bruixa, ja te l'apunta a la llista del diable.

ROC Carai... carai... carai...! BENET I no la veu ningú? MISTELL Bé prou vigila que no la vegin. ROC (sentint fressa) Sentiu? BENET Alguna cosa s'arrossega. Pobres de nosaltres! MISTELL I..., si fos el serpent? BENET Calla! Déu ens valgui! ROC (espiant entre el matolls) Benet, Mistell! Veniu; és la serpent i ben

de veritat que ho és. Veieu allà entremig d'aquells garrics una cosa tota verdosa?

BENET I MlSTELL Sí ... iii ... BENET Fugim, Roc, correm! ROC Ca barret! Ara és la nostra. Cal ser ben ardits; jo no tinc gens de por.

Escolteu bé: ens posem aquí ben amagats i esperem que passi primer aquest cap tan dret que porta, i quan veiem que passa la cua la hi trepitgem ben fort; amb el trontoll li caurà la poma i tu Mistell vas ben de pressa a collir-la i... cames, ajudeu-me cap a casa!

BENET De pressa, cuiteu que ja ve cap a... a... aquí. MISTELL No siguis tan cagarrina, home! (passa la Serpent). ROC (en veure-la) Ui...! I que és verda! MISTELL Quins cabells més llargs i més vermells...! ROC I quina cua més llaaarga! BENET (fa tentines i es desmaia) Ai... ai, que no em tinc! ROC Ara pla que ens la fa, aquest canyiula. (Es treu la barretina.) Té,

Mistell, venta'l una mica. Mira que esllavissar-se en aquest precís moment, l'ase!

BENET (refent-se) Ja em passa, ja em va passant una mica. MISTELL No hi tornis, eh! ROC Calleu, calleu; sentiu com xerra? SERPENT (dirigint-se a la poma que duu penjada a dalt d'un pal) Poma

pometa, afanya't i torna't vermella que en Llucifer estarà content. (L'alça ben enlaire) Llambrega-ho tot, no et deixis cap racó, cal trobar un bon tionet per a l'Infern.

ROC (a mitja veu) La mala crusàpia, no la sentiu? SERPENT (amb gest vigilant) Sento algú. ROC (posant-se els dits al llavis) Psst... psst! SERPENT Potser és la fressa del vent entre el fullatge dels arbres. (A la poma.)

Au, vinga, afanya't, no podem pas anar-nos-en amb el cistell buit; vigila bé, ben segur que en aquest poble també hi trobarem bon recapte.


Plana 4

ROC Em vénen ganes d'escanyar-la! TOTS (la Serpent es malfia altra vegada) Psst... psst! SERPENT (tot fent girar la poma que serà ben vermella de l'altre cantó) Ja, ja

sento com tremola. Roja... roja! Vermella... vermella! Encesa! Ah, ja en tenim un altre a la caldera, poma estimada. (Va marxant tot arrossegant els peus.)

BENET (a Roc) Au, va, trepitja-la. MISTELL Ja... ja... Ara! (Trepitja la cua de la Serpent) SERPENT (li cau la poma, fa un xiscle esgarrifós) A... a... ai! Qui ha estat el

maleït, qui ha estat? Obre't Infern i amaga la meva vergonya. Llucifer, Llucifer, he perdut la teva poma estimada. (La Serpent desapareix).

ROC (tirant la poma enlaire). Ja la tenim, ja la tenim! BENET (tot estranyat) Roc, Roc, on ets? No et veig. ROC Fumets! Sóc aquí, Benet. MISTELL Jo tampoc et veig, Roc. ROC Què redimoni us passa? Com és possible que no em veieu si sóc aquí,

davant vostre. (Els altres el palpen.) BENET Pobres de nosaltres, estem embruixats! MISTELL No et veiem, Roc, només veiem la poma. BENET (somica) Roc, pobre Roc, deus haver-te mort! ROC (espantat, llença la poma) Carai! Potser sí que és obra d'aquesta

maleïda poma. BENET l MISTELL (corren a abraçar-lo) Roc, quin esglai que hem passat. ROC Ara em veieu? BENET Ara sí, i ben bé que et veiem. ROC (a Benet) A veure, Benet, agafa la poma tu ara; això és molt estrany. BENET (fent un bot) Això sí que no! ROC Doncs, tu, Mistell. MISTELL (espantat) Vols, dir, Roc? I si em passa alguna cosa? ROC Mira, jo encara sóc viu. Au, va! (En MISTELL l'agafa i resta invisible

als ulls dels altres dos.) Mistell, ja no et veiem; això és fantàstic! A veure, llença la poma, Mistell. (Aquest ho fa.) Fum-li! Ja et tornem a veure.

BENET Jo no la vull tocar, jo me'n vaig. (Somica.) ROC Vine aquí, cagacalces, i escolta el que tinc pensat. MISTELL Què tens pensat? ROC Que amb aquesta poma podem anar pertot arreu sense ser vistos, i

abans que en Banyeta faci dissabte de casa nostra, baixarem nosaltres a can Banyeta, m'enteneu?

BENET l MISTELL Queeeeè? ROC Vull dir que baixarem a l'infern a trencar-li les oracions. BENET i MISTELL Oooooh! ROC Esteu disposats? BENET i MISTELL (després de pensar-s'hi una mica, decidits) Ho estem! TOTS (de cara al públic) Baixarem a l'infern!


Plana 5

Acte 2 - A l'infern. Teló tirat, passen pel prosceni els tres pastors camí de l'infern. BENET Jo no sé pas com ho farem, Roc, per baixar a l'infern sense que ningú

no ens vegi. (Somica.) ROC Jo et dic que no has de tenir por de res; he fet els meus experiments,

saps? BENET Sí, però la poma no la podem pas tenir tots a la vegada. ROC (traient-se del sarró un farcell que desfà amb molt de compte)

Mireu, però no ho toqueu. MISTELL Gran cosa! Una corda. ROC Ah... ah... però, agafeu-la. MISTELL (l'agafa) No veig que passi res. BENET (cridant esgarrifat) Mistell, és embruixada aquesta corda, ja no et

veig. ROC Aquest és el descobriment, veieu? BENET I com ho has fet? BENET I la poma, on la tens? ROC Ja no en queda ni un tros; per assegurar-me ben bé de la seva

bruixeria, la vaig agafar, i vinga fregar-la per la corda fins que no va quedar-ne ni una mica, i ara aquesta corda és el nostre tresor, tots tres ben agafats a la corda serem els més valents del món. Vinga! Posem-hi tots les mans per fer la prova. (Ho fan i queden sorpresos en veure que la prova falla perquè no deixen de veure's.)

MISTELL Ara pla! Pífia, noi! ROC Això no pot ser. Tu, Benet, a veure, deixa la corda. (Aquest ho fa.) BENET Ai, ai!, que ja no us veig. ROC (tot manifasser) Ara la deixo jo i agafeu-vos-hi vosaltres. (Ho fan.)

Tururut! Ja no us veig. Carai! Que bé, que bé! Ara m'hi agafo jo i deixeu-la vosaltres. (Ho fan.)

BENET l MISTELL Oooooh! Ja no et veiem. ROC (deixant la corda) Què us sembla, eh? És fantàstic! Bé, ara el que cal

és trobar el forat d'aquelles roques per on va desaparèixer el serpent. BENET (esgarrifat perquè s'adona que la corda marxa tota sola) Mireu,

mireu! La corda se'n va tota sola. (Preparada amb un fil que no es vegi algú l'estirarà sense ser vist.)

ROC Oh! Vols-t'hi jugar que ens ensenya el camí? MISTELL Mira que si la perdíem... ROC Apa! Seguim-la i a veure què passa. (Passen per tot el llarg del

prosceni ajupits, cautelosos com el gat darrere la rata. La corda a poc a poc va desapareixent i ells al darrere. S'alça el teló i apareix l'infern. En un cantó d'escena un arbre sec tot ple defilots de llana grisos i negres i de pomes grossíssimes i vermelles. La Serpent aferrada a l'arbre. Cortines vermelles i verdes per teló de fons. Unes cordes (on es penjaran tota mena de pellingots acolorits i filagarses de sac) travessaran l'escena a tall d'estenedors; al mig de l'escenari una gran caldera rodona, feta simplement amb una tira de cartó dur


Plana 6

de prou alçada per poder-s'hi ficar un parell o tres de vailets simulant els condemnats. En alçar-se el teló un diable remena la caldera amb una forca; els condemnats faran veure que bullen i trauran ara les mans, ara els peus, ara les anques amb gests esgarrifosos.

ROC (veient la Serpent) Mira-te-la, la mala pell! MISTELL Mireu, mireu! Quantes pomes... ROC Així se'ls tornessin escurçons! BENET Jo... jo, no les tinc pas totes! ROC Tu no et deixis anar de la corda i avall, que fa baixada! MISTELL Psst... Calleu! SERPENT Ai, ai! Pobre de mi quan en Llucifer veurà que falta una poma al

pomer. MISTELL Fillets! i com grinyola! (Entra Satanàs i se les tenen amb la Serpent). 0SATANÀS (mofeta) Ja has tornat? SERPENT (seca) Ja ho pots veure. SATANÀS Molt aviat has acabat la feina, noia. SERPENT Sóc molt feinera, ja ho saps. SATANÀS (regirant les branques del pomer) Sí... sí...; i aquesta poma que falta

en aquesta branca, què? SERPENT (enfurida, li tira un roc entre cap i coll) I aquesta, què? MISTELL Rebony! Li ha fumut un bon xiribec. BENET Ai, ai! Que també rebrem! SATANÀS (fregant-se el nyanyo) Bruixa! Harpia! No sé com en Llucifer

t'aguanta. SERPENT No t'acostis perquè hi torno, eh! SATANÀS Què dius? Espera't. (Fa gest d'agafar-la pel coll.) LLUCIFER (entra i veu la baralla) Què passa a casa nostra? SATANÀS Senyor Llucifer, sabeu comptar? LLUCIFER Quina xanxa és aquesta, noi? SATANAS Mireu-vos, mireu-vos ben mirat el pomer, i vegeu si hi falta alguna

cosa. (Llucifer comença de regirar les branques. Els tres pastors amb sobresalt creixent, ben arraulits a primer terme, segueixen el joc de Llucifer).

SATANÀS (a la Serpent). Què, no sentiu una mica de corrípies, mestressa? BENET Ai, ai!, que ja troba la branca. ROC Calla! No veus que no ens pot veure? BENET Doncs, no m'ho acabo pas de creure, ves! LLUCIFER (amb veu de tro, adonant-se de la branca buida) Retruc infernal!

Què hi ha aquí? SATANÀS (tot satisfet) Hi ha que hi falta una poma, ves. Aquesta (a la Serpent)

en deu saber alguna cosa. LLUCIFER Sembla que te n'alegris, fellonàs del dimoni! SATANÀS Ah... ah... per vós no, però per aquesta sí. LLUCIFER Què has fet, serpent maleïda? SERPENT No m'ho explico, Llucifer, no m'ho explico... Ai! Quina pena tan gran!

(Somica.) SATANÀS (al públic) No, si encara l'entendrirà. Llàgrimes de serp... he... he...

he. M'hi hagués deixat anar a mi... A hores d'ara ja tindríem la caldera plena.


Plana 7

SERPENT (astuta, revenint) És veritat que he perdut una poma, Llucifer, però no és pas tan tràgic com sembla perquè, de fet, ella ja havia fet la seva feina.

SATANÀS (a Llucifer, burxeta) Si no fa res ben fet, home; recordeu-vos de la primera feina que li vàreu encomanar. Per fer menjar la poma a Adam es va haver de menester quart i ajuda, home! Res, que no hi havia manera de fer-l'hi clavar la queixalada, i...

SERPENT (interrompent) Però la hi va clavar, no? Això m'ha fet la serpent més poderosa de tots els temps.

SATANÀS Però et varen esclafar el cap, segons tinc entès, i avui t'han aixafat la cua. (Riu burleta.)

LLUCIFER (tallant la discussió) Prou! Calleu d'una vegada! Em regireu les tripes. Serpent, explica't.

SERPENT Deia que aquesta poma destinada al poble del ferrer Magí ja s'havia tornat ben vermella.

LLUCIFER Així la cosa ja canvia. SATANÀS I... sí algú troba la poma, què?, he... he... he...! SERPENT Que se la menjarà i santes pasqües. SATANÀS (reticent) Ja en parlarem, ja en parlarem! ROC (al públic) I tant si en parlarem! LLUCIFER Anem per feina: dius que la poma ja s'havia tornat vermella, oi? SERPENT Sí, molt i molt vermella. LLUCIFER Això vol dir que hi ha feina a fer. Satanàs, prepara tot l'exèrcit

infernal, que vinguin tots els mals esperits, i començarem de repartir la feina.

SATANÀS Ah! Això sí que m'agrada! (A la Serpent). Ara veuràs treballar fi.(Satanàs se'n va. Llucifer es passeja majestuós mentre observa els qui bullen dintre la caldera.

MISTELL Oh, oh! Mireu com bullen aquells desgraciats! BENET Semblen carn amb patates, oi? ROC Es veu, però, que no s'acaben de coure mai ni mai més! (Entren tota

una munió de DIABLES, es disposen al voltant de la caldera remenant amb les forques; a un gest de Llucifer es posen a cantar l'Himne de l'Infern seguint el compàs tot remenant. Tonada d'Els esclops d'en Pau ).

LLUCIFER (ara recitat) Trobareu els pastors, allà a la cova badant; aneu triant,

aneu lligant... Tindrem la caldera encesa, i a dintre els anirem tirant. DIABLES La gent de l'Infern tenim ràbia, tenim ràbia! La gent de l'Infern,

vostres ordres acatem LLUCIFER Perfecte! Començarem pel poble del ferrer Magí. Crec que aquest any

volen representar «Els Pastorets». Una tradició que cal fer desaparèixer; l'Infern no la pot tolerar! Fora el Nadal!

TOTS ELS DIABLES Fora!! LLUCIFER Els homes es tornen tous i llagrimegen; total per un esclafinyol de

criatura entre bèsties i quatre palles. Quina vergonya! DIABLES Quina vergonya! DIABLE 1 Digueu què cal fer! ROC Parem, parem l'orella!


Plana 8

SERPENT El ferrer Magí és el director d'«Els Pastorets»... MISTELL (posant-se les mans al cap esgarrifat) Refumets! És el nostre amo!

(En posar-se les mans al cap, en Mistell ha deixat anar la corda; per tant corre el risc de ser descobert. El diable comença a malfiar-se).

LLUCIFER Aquí hi ha algú; sento ferum de carn humana. TOTS ELS DIABLES (picant amb les forques) Carn humana! Carn humana! BENET (adonant-se que el dimoni s'apropa) Corre, corre! Agafa't a la

corda, pallús! LLUCIFER No veig ningú; potser sí que ja repapiejo! Bé, com dèiem, el ferrer

Magí és el que dirigeix tota aquesta bestiesa d'«Els pastorets», oi? Doncs, aquest any comencem per ell.

MISTELL Sentiu què diu? Això fa cremar les tripes! (Altra vegada deixa la corda.)

ROC Què fas, desgraciat? LLUCIFER (malfiant-se una altra vegada) Us dic que m'ha semblat de veure

quelcom que es bellugava allà baix. SATANÀS I a mi també, Lluci! LLUCIFER (contenint-se la ràbia) Fes el favor de no dir-me més Lluci; vull el

meu nom sencer, Llu-ci-fer! Què t'has cregut? Modernismes a l'infern! On aniríem a parar...?

SATANÀS Tens raó, Lluci... Llu-Llucifer, el cert és que a mi també m'ha semblat veure una cosa estranya allà en aquell racó.

LLUCIFER Acosta-t'hi, tu per un cantó i jo per l'altre, i si hi ha algú prou que l'arreplegarem. (Els dos diables avancen cap als pastors. Amb la mà fan pantalla sobre els ulls, com si el fum no els deixés veure-hi prou bé. A partir d'aquest moment el joc escènic serà molt viu i atitellat. Els pastors, sense deixar ni un moment la corda que els fa invisibles, s'escaparan de les grapes dels diables; els diables s'entrebancaran amb la corda i mai no podran arreplegar els pastors. Els diables petits seguiran, des del seu lloc, la facècia amb impaciència i gests de cobejança. Satanàs i Llucifer van a tomballons a cada passa que donen; a l'últim, cansats de no arreplegar res, s'alcen cansats i esbufegant. )

ROC (mentre els diables es refan) Mistell, no facis més animalades! BENET Si tornes a deixar el lligam de la corda, marxem i et deixem sol. LLUCIFER (refent-se, entre esbufecs) Satanàs, els ulls et fan pampallugues.

Anem per feina que es fa tard. SERPENT Llucifer, jo sé de quin peu coixeja el ferrer Magí; la gent d'allà dalt diu

que és un sant home. TOTS ELS DIABLES Un sant, he, he, he...! SERPENT Però, quan li pugen les sangs al cap, és capaç de tot; té un geni com

el vi de sis. ROC Recaricus! Això és veritat! BENET Calla, calla! Esperem a veure què volen fer. DIABLE 1 Jo puc ajudar-te a fer caure el ferrer Magí, Llucifer! LLUCIFER Com? DIABLE 1 Si ens ajuntem tots aquets, segur que el tombarem.


Plana 9

DIABLE 2 Jo el faré tornar dormilega; rondaré a prop del seu llit i escamparé el polsim de la son, fins que el senti roncar, i de moment ja haurà fet tard a la feina.

DIABLE 3 Jo li untaré tota l'escala amb greixum de la caldera, i així que hi posarà els peus... Catacric, catacrac, catacroc! Ja el sentirem caure!

DIABLE 4 I jo li prepararé un vinet que el farà caure de clatell! LLUCIFER Magnífic! Deixeu de remenar la caldera i anem per feina. DIABLE 4 Senyor Llucifer, és que encara no sabem si són ben cuits. DIABLE 5 Tampoc no sabem si estan bé de sal; hauríeu de tastar-los (Llucifer

els tasta tot fent grans espetecs de llengua). BENET Farem aquesta trista fí, ja ho veureu! MISTELL Oh!, i que se'ls crospiran, eh! Roc (convençut) I tant! Bé, per avui ja hem vist prou coses; agafeu-vos

bé a la corda i cap a la terra falta gent; ens hi espera un bon tràfec. Van passant pel prosceni ben ajupits, agafats a la corda, í desapareixen.

LLUCIFER (besant els cinc dits de la mà formant pinya) Estan de pistons! Bona calderada! Aquest tan grassó, qui era? (Assenyala els de la caldera.)

DIABLE 5 Un, que li pesava molt la bossa. LLUCIFER I aquest tan escarransit? SÀTANÀS Aquest és un que no menjava per... per no... Ja m'enteneu, oi? LLUCIFER Aquest l'escuraràs tu, Satanàs, les meves dents comencen a ser

massa velles i necessiten talls més tendres. (A tots els Diables que no paren de ficar els dits a la caldera.) Prou tastets! Us vull tots a la terra abans no claregi.

SATANÀS L'Himne de l'Infern i som-hi! (Tots canten. Cau el teló).


Plana 10

Acte 3 - A cal ferrer Magí. A un cantó d'escenari, una fornal de ferrer: claus, martell, ferradures i tota mena d'estris del ram donaran caràcter a l'escena. Quan s'alça el teló, Mònica, la muller del ferrer, neteja l'estança. MÒNICA Magí! Magí! Ai bon Déu! Com dorm aquest home! Magiiiií! I que és

estrany, això no ho havia fet mai. Tanta feina com té! (Un bon crit.) Magiiiií!

MAGÍ (llunyà) Ja baixooo...! MÒNICA En bona hora! Ja em feia mala espina, tant de dormir. (En Magí cau a

tomballons movent gran xivarri). Què és això, Magí? Sant Antoni gloriós! (L'ajuda a alçar-se.) Què t'ha passat?

MAGÍ No ho sé, noia. Tinc el cap com una carabassa. (Enfurismat.) I es pot saber amb què redimonis has netejat l'escala! Així que hi he posat el peu ja he estat de cop a baix! (Per les cortines, un Diable petit treu el cap i riu amb murrieria).

MÒNICA Això és que has dormit massa, home; saps l'hora que és? MAGÍ La de sempre, no? MÒNICA Ja pots pensar, si és la de sempre; mira, mira on para el sol. MAGÍ Corre, corre! L'esmorzar! Els vailets, on són? MÒNICA Ja han fet quasi un jornal, i ara són a fer beguda. (Tot feinejant

desapareix.) MAGÍ (encrespant-se) Sí que l'he feta! Sí que l'he fe-ta! Calma't, Magí,

calma't, no t'enfilis que després hi perdràs... (Cop de puny sobre la taula.) Mònica! El vi!

MÒNICA (surt eixugant-se les mans amb el davantal) Què són aquests crits, borrango! Té, aquí el tens! (Li deixa el porró. Surt un Diable petit i, sense ser vist d'en Magí tira unes pólvores dins el porró).

MAGÍ (després d'un traguet) Bufa! És del que xiula! Mònica, d'on has tret aquest vi? (Beu altra vegada.) Ai, Magí, que et puja al cap! Brrr... Només em faltarà aquest vi; però, mira, tornem-hi!

MÒNICA (traient el cap i veient el traguejar d'en Magí) Però què fa aquest desgraciat! Si no sembla el mateix. Alça't, Magí, alça't que la feina t'espera.

MAGÍ (clavant-li una empenta) Fuig! Que et penses que no em tinc? (Fa tentines i canta tot engargussat.) Un pobre pagès tenia una filla tra-ra-la-ra-la-la. (Amb un crit.) Roc, la manxa! Mistell, aguanta'm el ferro! (Apareixen els vailets tots estranyats.) Virolet sant Pere, virolet sant Pau. (Balla)

ROC Carat! L'amo Magí s'ha begut l'enteniment. MISTELL Sembla mig tocat del bolet, mira! BENET (assenyalant a terra) Voleu dir que aquest d'aquí sota no hi ha

posat la grapa? Roc Fotris! És clar, ja no hi pensàvem. BENET Avui cal que vigilem bé tot el que passa. MAGÍ (canta) La nit de Nadal és nit de... Avui tenim assaig d'«Els

Pastorets», oi, vailets?


Plana 11

BENET Sí, amo Magí. MAGÍ (s'ajeu damunt el banc) Doncs, mireu; tinc una mandra... Això dels

Pastorets, fet i fet és una bona ximpleria. MÒNICA Què dius, Magí? Aquest home no hi és tot; li falta un bull; sembla

obra de bruixeria. ROC Mestressa, em sembla que hi toqueu. MAGÍ (picant la ferradura) Aquest ferro maleït! Re-déu! Se m'encenen les

sangs! MÒNICA (somica) I com està, de felló, Maria de Déu! (Entra l'ermítà Guim.

Fa una veu tota someguera). FRARE Bon dia que Déu ens do! TOTS Bon dia! MÒNICA On aneu per aquests camins amb tant de fred, ermità Guim? FRARE (allarga la mà) Una almoina, per l'amor de Déu! MÒNICA Seieu i us posaré un bon plat de sopes calentes (Marxa i el frare

s'asseu a taula.) FRARE Sou bona gent, a fe, i el bon Déu us ho premiarà. MÒNICA (sortint) Aquí les teniu; també aquesta llesca de pa amb

cansalada, després feu un bon tragueig que us reconfortarà. I ara doneu-me el sarró que us l'ompliré.

FRARE (tot mastegant) Sou bona gent, sou bona gent; com hi ha món! MÒNICA Calleu, calleu! Avui som molt desgraciats. Mireu aquest home com

està, d'enfurit. No sé pas quin mal vent li ha tocat. ROC (al públic) Jo prou que ho sé! FRARE (eixugant-se els llavis) No us hi encaparreu, mestressa, i digueu-me

amb què puc recompensar la vostra generositat. MÒNICA Fugiu, home de Déu; no s'ho val! (Repensant-se.) Però ara que hi

penso, potser sí que em podríeu fer un bon favor. FRARE Maneu! MÒNICA Si me li féssiu un sermonet, al meu home, que avui està molt gandul

i renegaire... MAGÍ (que ho sent) No estic pe... pe... per sermons! Vós sou aquell

frare que diuen que fa tants prodigis? FRARE Podria concedir-vos tres dons, si és que n'heu de fer bon ús. MAGÍ (rumiant) Voldria... voldria... MISTELL (corre a dir quelcom a l'orella del ferrer) Xiu... xiu... xiu... MAGÍ (tot rient) Home, serà divertit! Molt divertit! Mireu; el primer do que

us demano és que tothom que s'assegui en aquest banc no se'n pugui alçar fins que jo vulgui.

FRARE (tot misteriós) Aneu bé per ara. Vinga! El segon! ROC (a l'orella d'en Magí) Xibi... xibi... xibi... MAGÍ (riu altra vegada com un liró) Ha, ha, ha! Mireu, voldria que tothom

que pugi a dalt de la perera que tinc a l'hort no en pugui baixar sense el meu consentiment.

FRARE També ho teniu concedit. Bona...! Bona...! Vinga, anem per l'últim! BENET (corrent a dir alguna cosa al ferrer) Xiu... xiu... xiu... MAGÍ (al Frare) Veieu aquest sac? FRARE Prou que el veig.


Plana 12

MAGÍ Vull que si algú es fica a dintre no en pugui eixir si no és per voluntat meva.

FRARE No heu demanat pas massa coses i, no sé per què, em sembla que us faran un bon servei. (Als vailets.) Ah!, aquests murris de vailets saben on jeu la llebre. Apa, adéu-siau! Si puc fer-vos algun servei ja sabeu on trobar-me: allà a dalt a l'ermita. (Se'n va lentament. Se sent un trot de cavall. Magí i els vailets paren de treballar atents al portal per on fa entrada un misteriós personatge amb un cavall estrafolari i malgirbat: És el Diable.)

DIABLE (va tot cobert amb una capa) Salut, gent de la ferreria! TOTS Bon dia! MAGÍ Què us porta a casa meva? DIABLE Aquest cavall que no tira; té les ferradures gastades. MAGÍ (se'l contempla) I quin cavall més estrany, mai no n'havia vist cap

com aquest. DIABLE (empipat) Què és el que té d'estrany, eh? MAGÍ No sé ben bé què és, no ho sabria dir, però no m'agrada! DIABLE És a mi que m'ha d'agradar! M'enteneu? (Als vailets, que no paren

d'inspeccionar el cavall mirant-li les dents, alçant-li la cua, etc.) Fora d'aquí, llepaplats! Au, a la feina tot seguit!

MAGÍ Bé, bé; el ferrarem. Benet, agafa aquest cavall i ferma'l. Tu, Mistell, prepara les ferradures, i en Roc que li aguanti la pota. (Proven de ferrar el cavall, el qual no para d'etzibar guitzes. El ferrer i els vailets rodolen per terra cada vegada que intenten de posar-li la ferradura).

MAGÍ (alçant-se de terra) Quina bèstia més bèstia! D'on l'heu treta, bon home?

DIABLE No preguntis tant, i ferra'm el cavall, que tinc pressa. Au, espavila't! MAGÍ Bé ho haurem de provar. (Va per clavar un clau a la ferradura; el

cavall fa uns renills esgarrifosos i d'una guitza engega el ferrer un tros lluny. En Magí de grapes a terra, terriblement enfurit diu:) Que el diable se m'emporti, si no aconsegueixo ferrar-te, bèstia de l'infern! (Forta riallada del Diable) Calma't, calma't, cavall maleït! Una mica més i ja haurem acabat. Fet! Ja és ferrat! Teniu el cavall amb sabates noves; podeu cavalcar tant com vulgueu.

DIABLE (llençant la capa i donant-se a conèixer) I tu amb mi al darrere; ja ets ben meu!

ROC Mira-te'l! Ja el tenim aquí! MAGÍ Ai! Ai! He begut massa vi! És el diable! És el diable! M'he venut al

diable! Pobre de mi, m'he venut al diable! MISTELL (a l'orella d'en Magí) Xiu... xiu... xiu... DIABLE Tu, bergant! No culbufis més l'orella del ferrer, i vós espavileu-vos

que el cavall i el camí ens esperen. MAGÍ Deixeu que vagi a acomiadar-me de la Mònica, almenys! DIABLE No estic per cançons. De pressa, que tinc tard. (Surt.) ROC (al Diable) Mentre espereu el ferrer Magí, per què no seieu una

estona aquí en aquest banc? DIABLE Seuré si vull, m'entens? A mi ningú no em mana! MISTELL (de lluny) Carai! Sou ben malagradós.


Plana 13

BENET Mira, saps què, Roc? Treu el banc i així no hi podrà seure encara que vulgui.

MISTELL Això! Que s'estigui dret. Apa! DIABLE Ah... sí? (Fa un salt i s'hi asseu.) Doncs, mira, ja hi sóc! A veure qui

me'n treu. (Els vailets s'estripen de riure.) ROC Magí, Magí! Ja el tenim agafat a la trampa. MAGÍ (sortint amb calma) Quan vulgueu! He... he... he DIABLE (provant d'alçar-se) Trons esquerdats! Tripes de bruixa! Bocs

infernals! Ajudeu-me! MAGÍ Quin trisagi, noi! No t'hi amoïnis, d'aquí no t'alçaràs pas fins que jo

vulgui. ROC I sense menjar ni beure, mestre. Aviat semblareu l'ànima d'en

Rosegacebes. DIABLE (després d'inútils esforços per alçar-se) —Tu guanyes, avui, però no

pensis pas sortir-te amb la teva la pròxima vegada; i treu-me d'aquest banc. Caga-tripes! Rebordonit ferrer!

MAGÍ Ah... Ah... Primer m'has de fIrmar un paperet... DIABLE Porta'l! Vinga! Abans no exploti! MISTELL Renoi, i com està d'enravenxinat! BENET I ben enganxat que s'hi ha quedat, eh? MAGÍ (al DIABLE)Aquí tens ploma i tinta. DIABLE Què vols que hi posi? MAGÍ Posa que no tornaràs mai més a la terra a embolicar la troca. DIABLE (fa un guixot i d'un bot s'alça; els altres s'arrauleixen tots en un racó)

Aquí ho tens, firmat! (D'un salt puja a dalt del cavall.) L'infern és ple de diables que no es deixaran ensarronar com jo. Magí, l'infern us espera! (Desapareix.).

MAGÍ (revenint) Quines coses més estranyes que m'han passat avui, vailets.

BENET Sabeu, què? No hi penseu més i afanyem-nos que avui tenim assaig. MISTELL Què assajarem avui, Magí? MAGÍ Avui... avui... (Rumia.) Ah, sí! L'Àngel del cel visita la bona Maria. (En

dir això en Magí té els vailets abraçats, i cau lentament el teló.)


Plana 14

Acte 4 - L'Àngel visita la bona Maria. La Mònica i en Magí preparen l'escena. La Mònica guarneix la noia que fa de Maria, i en Magí ajudat dels vailets dóna els últims retocs. MÒNICA Mira-te-la, Magí, quin goig que fa; sembla de veritat. BENET (va amb un test ple de flors i porta una túnica blanca perquè fa

d'Àngel) Magí, on poso el test amb les flors? MAGÍ Bona l'has feta! No veus que et posaràs fet un fàstic? Deixa'l, ja el

col·locaran en Roc i en Mistell. ROC On el posem? MAGÍ Aquí prop del tamboret on ha de seure Maria. MÒNICA (a Maria) Apa! Vine! No tinguis por que tot anirà molt bé. (L'asseu al

tamboret.) MARIA Tota jo tremolo, Mònica; tinc tanta por! MÒNICA (a Maria) Mira, veus? Aquí als teus peus et poso aquest covenet tot

ple de robeta blanca, de puntes i randes; pren la filosa i fes veure que files amb un gest ben lent perquè així amb la música i tot sembli un somni.

MARIA (a Mònica) Posa les randes que pengin per fora del cove, Mònica (Mònica ho fa) Veus que rebonic que fa?

MÒNICA (a Magí) Magí, aquesta ja és a punt. MAGÍ Ara acabo d'arreglar en Benet i ja podrem començar. (Van per

col·locar unes ales grossíssimes a en Benet i tots esclafeixen a riure.) Què passa, eh? Estaven una mica tronades, però les he repintades i trobo que fan molt bonic.

ROC Ostres! En Benet amb ales, tan ganàpia! BENET Jo no me les vull posar! MAGÍ (corrent amb les ales darrere d'en Benet) Vine'm aquí, ase! Sí que la

faríem bona; un Àngel sense ales. BENET No me les posareu pas, Magí. MAGÍ Ah... sí? Doncs, que faci d'Àngel un altre, vinga! BENET (arremangant-se la túnica decidit) Prou, prou; ara mateix. MAGÍ (afluixant veles) Però quina rauxa t'ha agafat ara, eh? BENET Que no vull fer riure amb aquests dos ventalls. MAGÍ (decebut) I la perruca, doncs? Tampoc? BENET A veure, ensenyeu-me-la. (Tots s'aboquen a la capsa d'on en Magí

treu una perruca desastrosa). MAGÍ Mira, veus? És tota rossa. Rossa com un fil d'or. BENET (esgarrifat) Ah... això sí que no; ni boig no me la fareu posar. Sembla

un niu de pardals! (Tots riuen de valent.) MAGÍ (desant furiós la perruca) Com vols fer d'Àngel sense ales, sense

perruca i amb aquest cap tan pelat, eh? BENET Pelat o sense pelar, així ha de ser o plego ara mateix. (En MAGÍ

s'asseu, desesperat, amb el cap entre les mans). MÒNICA Magí, tu has vist mai cap Àngel de debó? MAGÍ Mira quines preguntes, aquesta! MÒNICA Contesta! N'has vist mai cap?


Plana 15

MAGÍ No, és clar, però per baixar aquí a la terra com volies que ho fessin, a veure?

MÒNICA (expeditiva) Doncs mira, simplement dient: baixo! I s'ha acabat. MAGÍ I la perruca què? MÒNICA Mira, Magí; puc ensenyar-te unes estampes on els Àngels no porten

cap mena d'ales ni perruca. (En MAGÍ bada.) Són uns noiets joves i ben plantats, això sí, però prou.

MAGÍ Tu Mònica en saps, de coses, eh? MÒNICA Au, va! No se'n parli més i comencem. (Música d'El clar de lluna, de

Debussy. En Benet entra a poc a poc i es col·loca uns moments amb les mans alçades darrere de la Maria. Aquesta va filant sense adonar-se de la seva presència. Cal donar ingenuïtat i tendresa a aquesta escena.

BENET Déu te salvi, Maria! (Breu gest d'esglai de Maria) Plena ets de gràcia, el Senyor és amb tu.

MARIA Qui ets? Per on has entrat que no t'he vist? BENET (alçant les mans amb gest litúrgic) Sóc Gabriel, enviat de Déu. No

tinguis por, Maria, tu has trobat gràcia a la presència de Déu. MARIA Jo no entenc pas això que em dius. BENET Concebràs i infantaràs un fill, el vel de Déu et cobrirà i el qui naixerà

de tu serà sant entre els sants! MARIA Àngel, m'esglaies; jo no en sabré pas! BENET (s'asseu als peus de Maria i li pren les mans) Mira, no has

d'amoïnar-t'hi gens ni mica; com que serà tan bon minyó no et donarà gaire feina.

MARIA Àngel, tu no ho entens; cal faixar-lo amb bolquers, i jo no en sé, s'han de fer els giponets i encara no és treballat el fil... (Amoïnada) I les puntes, les camisoles.

BENET Pren la filosa, Maria. (La hi posa a les mans.) Pren-la! MARIA I per fer-lo dormir, quina cançó li cantaré? BENET Mira, de cançó sí que en sé una que ni feta a mida. MARIA A veure, canta-me-la! BENET Què li darem al noi de la mare, què li darem que li sàpiga bo? Panses

i figues, i nous i olives i una plateta de mel i mató.(Molt baixet se sent la cançó d'El noi de la Mare. L'Àngel va marxant de puntetes mentre Maria bressa dintre els seus braços un infant tot just somiat.


Plana 16

Acte 5 - El diable a la perera. A l'hort de cal ferrer. Benet, Mistell i Magí. El Diable enganxat a la perera. Per entremig del públic entren en Roc i la Càtia. CÀTIA (tot entrant) Magí! Magí! Què feu? Fa molta estona que us

esperem per assajar. Què us passa? MAGÍ (passejant-se amunt i avall) No m'encaparris, no m’encaparris que

prou que la ballo! CÀTIA Us passa alguna cosa de mal, Magí? MAGÍ Que si em passa, dius? Mira, mira allà a la perera. CÀTIA Què punyal és allò tan vermell? DIABLE (bagolant) Allò, allò tan vermell... Els dropos! BENET (a Càtia) No el coneixes? CÀTIA No, però el cor em diu que és alguna mala cosa. BENET El diable! CÀTIA (arrencant a córrer) El diable? Reina santa! Jo me'n vaig! ROC (encalçant-la) Tu aquí com els altres, noia. (Al Diable) Pel que es

veu tu no escarmentes amb res, oi? Doncs, el que és avui ja pots començar de posar-te el cul en remull; poc et penses la que t'espera.

DIABLE La caldera! La caldera, us espera a tots. Brètols! MAGÍ (a Càtia i a Roc) Mira, veniu que ni fets a mida; heu de fer una cosa

que us diré... CÀTIA Maneu-me el que vulgueu, però no em feu acostar a la perera. MISTELL (fent el valent) Ca, dona, ca! No has de tenir por. Mira, veus?

(Acostant-se al Diable) Què tal, carabrut? Són bones aquestes peres? DIABLE Aquestes burles me les pagareu cares! CÀTIA Que rebràs, Mistell! MAGÍ No tinguis por: està ben enganxat. ROC Per això en Mistell és tan valent, no et pensis... BENET Home, veuràs; el diable és el diable! DIABLE Sóc el segon diable que ensarroneu, però això no passarà més: la

pròxima vegada serà el mateix Llucifer qui vindrà a buscar-vos, Magí, i vindrà el dia de Nadal. Veureu quins Pastorets més lluïts. He... he!

MAGÍ Amén, fas bé de dir-m'ho. Tu, Càtia, i tu, Roc, hauríeu de pujar a l'ermita a buscar l'ermità Guim.

CÀTIA Ara mateix l'acabem de veure que pidolava per les cases del poble. MAGÍ Correu! De pressa! A veure si l'atrapeu. (En Roc i la Càtia se'n van i

en Magí els diu des de dalt l'escenari:) Ah! No us descuideu de dir-li que porti el perolet de l'aigua beneita.

DIABLE (removent-se i gesticulant furiós) Què es proposa aquest bèstia de ferrer?

MISTELL Ah, diable malandrí! Bé prou que ho veuràs! MAGÍ Hi estàs bé aquí dalt, noi? DIABLE Tu sí que hi estaràs bé, a l'Infern; i a fe que no et tindrem pas

compassió! MAGÍ Vols dir que n'has tinguda mai de ningú?


Plana 17

DIABLE (astut i tot melós) Mira, jo m'ocupo de la caldera, i podria fer que et rostissis més o menys estona, saps? Un pollastre més o menys cuit no ve d'aquí, comprens?

MAGÍ Tu sí que ets un bon pollastre, i aviat et plomarem, sense escaldar, en sec! Firmes, sí o no?

DIABLE (amb veu de tro) No! MAGÍ Doncs, prepara't. (Càtia, Roc i el Frare compareixen per entremig de

la gent. El Frare va proveït del perolet i el salpasser). FRARE (tot arremangant-se la túnica per pujar l'escala) Doncs, què us

passa, gent de bé? ROC Que en Magí aquell dia que en duia més al cap que als peus, va fer

tractes amb aquest (al Diable i ara ve a buscar-lo). BENET I com que vós ens vàreu concedir aquells tres dons... us en recordeu? FRARE Prou, prou que me'n recordo. Ja... ja sabia que us anirien com oli en

un llum. BENET I aquí el tenim enganxat fins que ens firmi un paper on es

comprometi de no tornar mai més, però no hi ha manera; no vol firmar. No sabem com fer ho, i no ens el podem pas confitar aquí per a sempre.

MAGÍ (al Diable) Vols signar? Sí o no? DIABLE No i no! (Fa uns crits i una estrebada tan forts que dóna la impressió

que va a desempellegar-se de l'arbre. Tots menys el Frare boten cap a l'altre cantó d'escena.)

FRARE (al Diable suaument) Apa! No siguis tossut i firma; no veus que no se'n treu res, de ser tan marrà?

DIABLE (cridant) No! FRARE Ah... sí... Espera't, doncs, que m'hi arremango! Càtia, porta el

perolet! (El Frare suca el salpasser dintre el perolet i comença de cantar un gori-gori tot esquitxant el Diable) Diable rebordonit! Xip, xap! Xap, xip!

DIABLE Ai! Ai! Ui! Ui! FRARE Boc de l'infern i encara mal nascut. Xip, xap! Xap, xip! DIABLE Ai! Ai! Aquesta aigua! Pareu, que em butllofeu! Aaaai! La pell. Aaaai,

la pell! La peeeell! FRARE Signa tot seguit. DIABLE (s'hi repensa) No! FRARE (fa un bot enlaire perdent la paciència) Això fa petar els trons! Au,

tornem-hi (Repeteix.) Diable rebordonit (etc... etc.). DIABLE No, no! Pareu, que no puc més! Doneu-me el paper. MAGÍ Aquí el tens. (L'hi dóna i el Diable el signa. Tots s'apilonen en un

cantó d'escenari. El Diable d'una estrebada es desenganxa de l'arbre i d'un salt es plantifica davant d'en Magí i els vailets amb aire amenaçador; el Frare amatent el segueix amb el salpasser a punt, i el Diable, veient-s'ho perdut, fuig fent tentines, però amb aires de valent cantant l'Himne de l'Infern.

DIABLE L'infern és encès; la caldera ja bull per als vailets i en Magí i aquest dropo de mal frare que la pell m'ha fet fregir.


Plana 18

Acte 6 - Un Àngel als Pastors diu. Una colla de Pastors preparen l'escena de l'Anunciata. L'olla, els bastons, el foc, etc. Entre ells comenten tots atemorits les facècies del diable a cal ferrer. PASTOR 1 (un que va tot carregat amb llenya) Jo no sé per què ens hi amoïnem

tant; l'infern té més poder que no us penseu. PASTOR 2 Què vols dir? PASTOR 3 Vol dir que aquests pastorets no es representaran; que en Banyeta se

sortirà amb la seva. PASTOR 1 Diuen que ahir es va presentar altra vegada a cal ferrer. PASTOR 4 No tingueu por, l'ermità Guim no bada. PASTOR 5 Jo quan vaig veure què passava amb el perolet... ja m'ho vaig pensar

que en passava alguna. PASTOR 1 I grossa que va passar, i si no arriba a ser per l'ermità Guim no sé

pas si se'n surten aquesta vegada. PASTOR 2 Això fa posar els cabells drets, nois! Ara, valents com en Roc, en

Benet i en Mistell, pocs, eh! Heu de pensar que en Mistell diu que les hi clavava que feia goig; bla bla per aquí, bla bla per allà... i el Banyut podeu comptar! (Entren més Pastors i Pastores).

PASTOR 1 (als nou arribats) Quina mena de posat que feu; sembleu tots espantats.

PASTORA 1 Tot venint ens han passat coses molt estranyes. PASTOR 2 Vinga! No ens vingueu amb romanços que prou espantats que estem. PASTOR 6 No són romanços que és ben de veritat. PASTORA 2 Per arribar més aviat a l'assaig, hem passat per la drecera del bosc, i

tot d'una sentim una fressa i una mena de llum que ens seguia per entre els arbres.

PASTORA 3 Una mena de llum tota estranya, i no feia gens de fred i la neu s'anava fonent als nostres passos.

PASTOR 6 Hem sentit una veu dolça, dolça. No hem sabut pas el que ens deia. PASTORA 2 Res, que hem arrencat a córrer esgarrifats. (se sent llunyà El cant

dels ocells). PASTOR 1 Sentiu? PASTORA 2 És la mateixa música que hem sentit al bosc. (S'arrauleixen.) És una

música fina... fina com un violí; a mi no em fa gens de por. PASTOR2 No sentiu gran fressa d'ales? (S'abracen tots ben estrets. Apareix un

àngel dalt de l'escala.) Déu meu! Tots de genolls! L'Àngel! (l'Àngel va amb els braços oberts i canta tot baixant l'escala)

ÀNGEL Allà dalt de la muntanya un àngel als pastors diu: Hola! Hola! Eixiu, eixiu! Tra-la-ra-la-ra la-ra la-ra. Hola! Hola! Eixiu, eixiu; que Jesús és nat i és viu! (Quan fa el tra-la-ra-la, l'àngel balla. En acabar la canço, se sent un gran espetec i surt un Diable. L'Àngel corre a posar-se davant dels pastors).

DIABLE (a l'Àngel) Surt d'aquí, caganiu! No veus que no hi podràs res, amb mi? (Riu satisfet.) No tens esperons encara, i aquest parell d'aletes esquifides prou feina tindran a ajudar-te a fugir.

ÀNGEL Pot més un caganiu del cel que tots els diables de l'infern!


Plana 19

DIABLE Deixa'm passar! Tots aquests bordegassos ja són meus. (Els pastors tremolen de por)

ÀNGEL Avui farem camí cap a Betlem; no t'escarrassis que no te'ls enduràs pas. (Entra en Roc i veu la lluita entre l'Àngel i el Diable. Es queda visiblement corprès sense saber ben bé què fer.

DIABLE (adonant-se d'en Roc) Això sí que és estar de sort. La collita d'avui serà perfecta! (Avança amb cobejança vers en Roc.) Ja pots començar de posar-te a la pila amb els altres; de res no els serviran les mans esteses d'aquest àngel escarransit.

ROC (refent-se, i com il·luminat) Bé, no t'acostis tant que em fas calor. DIABLE Ja tornes a llengüejar, gripau! ROC No et tinc cap mena de por, saps? M'he repensat. DIABLE Ja! Te les veus negres, oi? ROC No t'ho creus? DIABLE A l'Infern estan tips de les teves astúcies; com vols que et cregui? ROC (li tira un sarró) Mira: aquí en tens la prova. Veus aquest sarró?

Obre'l i a dins trobaràs una corda amb la qual podràs lligar tots aquests i així no se te n'escaparà cap. (Els Pastors en sentir això alcen les mans suplicants vers l'Àngel; aquest amb cara de murri es posa els dits als llavis i els diu baixet:

ÀNGEL Psst! No tingueu por! DIABLE I tu al davant; no et valdran excuses de cap mena aquesta vegada. ROC Home, és clar! Ja t'he dit que ara sóc dels teus (EL Diable treu la

corda i lliga tots els pastors, que fan pinya i no paren de gemegar). DIABLE Ja els tinc!! Ja els... Fúries de l'Infern!! No els veig enlloc! Baldragues

de vailets! On sou? On sou? ÀNGEL A la panxa del bou que no hi neva ni hi plou... A la panxa del bou que

no hi neva ni hi plou... hi, hi, hi! DIABLE És la corda, és la corda maleïda!! (Els Pastors aniran tots agafats a la

corda. L'Àngel sempre al seu davant amb les mans esteses, i desapareixeran de l'escena, de puntetes.

DIABLE (adonant-se d'en Roc) Podrit bordegàs! Què n'has fet dels pastors? ROC No reganyis tant les dents, home, que te les trencaràs, i a fi de

comptes tampoc no en trauràs res. DIABLE Llengua d'escurçó! Aquesta vegada no te m'escaparàs. ROC (amb molta calma) Mira, si em vols creure, tornate'n per allà on has

vingut i deixa'ns assajar en pau d'una vegada; ja veus que tenim la gent de dalt a favor nostre. Assenyala el sostre.) L'àngel era ben bé de debò, ja ho has vist.

DIABLE Assajar, assajar... Ara ho veuràs. (Va decidit cap a en Roc.) Aquí mateix on tantes burles heu fet de l'infern i els seus diables, seràs engolit per les flames infernals.

ROC (va decidit cap al teló de fons) Si fas un pas més alço aquest teló i altra vegada el món contemplarà la teva derrota.

DIABLE (rabiós) No faràs això que et proposes. Això no!! ROC Avui és l'últim assaig; darrere aquest teló la gent espera veure't

vençut per sempre. (El Diable fa un bot cap a en Roc, però no hi és a temps. En Roc d'una estrebada obre la cortina i veiem en Magí i els Pastors que preparen l'escena de la cova. Es giren cap el Diable i tot


Plana 20

assenyalant-lo se'n riuen amb grans rialles. El DIABLE es tapa les orelles).

DIABLE Les rialles! Les rialles! El cap se m'estavella! (A en Roc) Abaixa els cortinatges, tapa aquestes cares. No les vull veure!

ROC Torna-te'n a l'infern! DIABLE Obriu-vos portes infernals i abrigueu-me! (S'obre la tapa i

desapareix, o se'n va corrents. En Roc cau de genolls. Se sent altra vegada El cant dels ocells.

ROC Jesús de Nadal' Ajudeu-nos! (Cau lentament el teló.)


Plana 21

Acte 7 - A Betlem. En Benet i en Magí preparen la cova per al Naixement. Porten túniques i còfies bíbliques. MAGÍ Benet, apa! Ajuda'm! BENET Jo estic molt espantat: avui és l'últim dia i ens en passarà alguna de

crespa. MAGÍ (calmós com si no el sentís) Tu posa l'estel a la cova i una miqueta

de neu a l'arbre que hi ha al costat. BENET Ja ho he fet: què més hi falta? MAGÍ (mirant-s'ho) Hi manca el tamboret per a la Verge, el bressol per al

menut, la menjadora per a la mula i el bou i. Moltes coses falten encara: ja cal que ens espavilem. Els altres, on són?

BENET Magí, per què no pleguem? MAGÍ Que t'has tornat boig? BENET Potser l'any que ve en Banyeta anirà a fer la guitza a un altre poble.

És que no para, eh? A cada pet el tenim aquí! MAGÍ I de l'Àngel que van veure els pastors, què me'n dius? BENET (concedint) És veritat, però com que diuen que era tan remenut... MAGÍ Tu el que has de fer és callar, i no espantar els altres; que, per cert,

massa triguen a arribar. BENET Ara acaben de vestir-se i vénen tot seguit. Mireu, ja són aquí. Entren

tots els Pastors i Pastores, Josep i Maria i l'Àngel. Van amb vestits bíblics. Fan gran aldarull.

PASTOR 1 On em poso? PASTOR 2 I jo què he de fer? PASTORS (tots parlen alhora) Magí, Magí, i nosaltres, què? MAGÍ (traient-se'ls del davant) No tabalegem tant; si parlem tots alhora no

ens entendrem. Aneu-vos posant cadascú al lloc que li correspon. (Mirant-se'ls.) Deixeu que us miri primer. I quin goig que feu! Això serà un èxit, nois! Apa! Som-hi! (A uns pastors.) Vosaltres aquí a punt d'entrar a la cova com si vinguéssiu de lluny.

ÀNGEL I jo, Magí? MAGÍ Tu aquí dalt amb la cinta de la pau que es vegi ben bé; ara la bona

Maria assegudeta al tamboret (Els va col·locant.) i el bon Josep ben a prop d'ella contemplant-se el menut. Molt bé, i... (S'adona que falta la nina que fa de Nen Jesús.) El menut on és? On redimoni l'heu posat?

MÒNICA Jo l'he portat, Magí, tot bolcat i cofat amb una gorreta amb puntes que fa goig de veure: sembla una criatura de veritat.

MAGÍ Molt bé, però on és? El teló s'alçarà tot seguit: busqueu-lo de pressa! (L'Àngel, Sant Josep, la Mare de Déu,i tots els altres van atrafegats buscant el menut. En un racó de prosceni en Roc, tot voltat de les Pastores, fa tota mena de magarrufes a la suposada criatura, com si el volgués fer riure. La situació és còmica i les noies riuen d'en Roc).

MÒNICA (adonant-se que en Roc té el menut). Mira, Magí, qui el té!


Plana 22

MAGÍ Ai vatua! En Roc! No en volia saber d'altra. Porta la criatura ximplet! (La hi pren.) Fumets! Qui na angúnia: ja em pensava que no el trobaríem! (Se'l mira i tots envolten en Magí que té la criatura als braços.) Sí que és bonic, Mònica, n'has sabut, de guarnir-lo. Aquí el tens, Maria. Tots poseu-vos al vostre lloc i ja podem alçar el teló; vosaltres sortiu per aquell costat tot cantant. (Entren cantant els Pastors i les Pastores i ofereixen els seus presents. L'escena no pot ser massa il·luminada; ha de donar la impressió de feta amb pocs mitjans i així contrastarà amb la fantasia de l'escena final)

PASTOR 1 Aquí us porto un bon feix de llenya seca per escalfar el vostre infant. PASTORA 1 I jo aquest giponet fet amb llana dels meus xaions. ELS TRES PASTORS Nosaltres hem seguit l'Àngel i us hem trobat. PASTORA 2 Que bé s'hi està, aquí amb vós, Jesús del Pessebre! PASTORA 3 Sou tan resplendent com l'estel que ens ha guiat! MAGÍ Bon Josep, bona Maria, accepteu la meva ofrena: mel i mató que la

meva Mònica ha fet per a vosaltres. MÒNICA També panses i figues tal com diu la cançó. (Se sent un retruc de

timbal que anirà pujant en intensitat. Tots els personatges, tret dels de la cova, s'aniran agrupant a un costat de l'escena, espantats. De sobte se sentirà un fort espetec i de l'escala saltarà el mateix Llucifer).

LLUCIFER Aquí s'acaba la comèdia, pastors d'enganyifa! TOTS (assenyalant-lo) És el diable! És el diable!! LLUCIFER Pastors, ja no sigueu més babaus: què pot dir-vos una estrella de

paper de plata i un cel pintat de blau? Un àngel amb ales de cartó i un infant engiponat amb quatre pellingots? (Riu bàrbarament.)

TOTS (amb força) És el nostre Nadal! LLUCIFER El vostre Nadal aquí s'acaba. Magí, l'infern us espera. (Als pastors.)

Què fareu ara sense el vostre ferrer Magí? (Estira el ferrer i riu burleta.)

BENET (surt disparat amb un sac) Magí, Magí! Teniu, el sac: el sac del frare.

MAGÍ (fa un salt í es fica de peus al sac) Ja hi sóc i a veure qui me'n treu. LLUCIFER (fent una rialla) Aquesta vegada no et valdran les astúcies dels teus

vailets; certament que d'aquí no en surts fins que tu vulguis, però baixaràs a l'Infern de peus a dintre, amb sac i tot! (Va per estirar el sac. Tot seguit se sent la música Així parlà Zaratrusta, de Richard Strauss. Ara tots miren cel amunt com atemorits, com si alguna cosa anés a esberlar-se. En el punt més fort del tema musical apareix l'Àngel Gabriel.

GABRIEL Frena la teva ira, rei de l'infern! LLUCIFER Llum que m'encegues, digues d'on véns! GABRIEL D'allà dalt de les altures entre els núvols i els estels; allà on mai tu

no podràs pujar perquè duus el pes de tots els dolors del món. LLUCIFER Jo regno a l'infern! GABRIEL Tu regnes a l'infern però, a la terra, no hi posaràs mai més els peus! LLUCIFER Qui pot privar-me'n? Tot aquell qui conquereixo ja és ben meu.

Digues, qui pot privar-m'en?


Plana 23

GABRIEL L'espasa de foc del cel, el foc de la bondat dels homes que escalfa i no crema com el teu foc de l'infern. Aparta't, Llucifer, el cor del bon ferrer és com de seda i tot ple de dolçor de mel.

LLUCIFER (desesperat) L'odi m'ofega i foll de ràbia sento l'esperit meu. Infern, obre'm les teves ales negres i bressola aquests ossos que em cremen la pell. (Crida cada vegada més fort. Infern! Infern! Infern! (S'obre la tapa i desapareix. Música d'El cant dels ocells. L 'escena s'il.lumina tant com es pot. Els Pastors i Pastores i el ferrer Magí queden corpresos com davant d'un gran prodigi. L 'escala s'emplena d'Àngels petitons. Porten encensers i els fan brandar compassadament.

MAGÍ (avança meravellat) Jo no sé on sóc, Déu meu! Quin prodigi és aquest?

ROC I aquesta lluminària? MÒNICA (en sentir-se un plor, d'un disc és clar) Un infant que plora de debò! MAGÍ Jesús, Josep i Maria; sóc un home foll? Però, jo avui us veig com si a

la terra haguéssiu baixat. MISTELL L'estrella del portal ja no és de paper de plata, que ens cega amb la

seva llum! BENET L'Àngel fa fressa amb les ales, i se'n puja cel amunt! MAGÍ Jesús de Nadal, això és el gran miracle, el cor dins del pit no em cap,

deixeu, deixeu-me quedar per sempre aquí al vostre portal! (tots cauen a poc a poc de genolls, i diuen també, com si resessin:

TOTS Deixeu-nos quedar per sempre aquí al vostre portal. (tots agenollats es procura formar un quadre plàstic que faci bonic. Música d'el Messies de Händel (l'Al·leluia), ben potent. Es deixa caure lentament el teló).

Els pastorets del ferrer Magí - blocs.xtec.cat · Els Pastorets del Ferrer Magí d'Enriqueta...

Documents

Transcript of Els pastorets del ferrer Magí - blocs.xtec.cat · Els Pastorets del Ferrer Magí d'Enriqueta...