Els murs de l’espai sobreïxen de blauEl combat per la bellesa en la poesia de Màrius Torres

ANNA SAWICKALliçó inaugural

LlullCoberta2010-11_Q8:Maquetación 1 27/07/10 11:43 Página 1

<Màrius Torres al sanatori de Puig d’Olena, s.d. Universitat de Lleida. Biblioteca de Lletres. Llegat Màrius Torres

ACTE D’INAUGURACIÓDEL CURS 2010-2011DELS ESTUDIS CATALANS A L’EXTERIOR

20 de setembre de 2010Lleida. Universitat de Lleida

Els murs de l’espaisobreïxen de blauEl combat per la bellesa en la poesia de Màrius Torres

ANNA SAWICKALliçó inaugural

Abans d’entrar en matèria, volia agrair a l’Institut Ramon Llull i a laXarxa Vives d’Universitats la invitació per obrir el curs 2010-2011 delsestudis catalans a l’exterior. Per a mi és un gran honor que he accep-tat, en nom dels catalanistes i catalanòfils polonesos, com una opor-tunitat per deixar constància de la presència dels estudis catalans aPolònia: a Poznan, a Wrocław, a Varsòvia, i especialment a Cracòvia,on la Universitat Jaguellònica va celebrar l’any 2006-2007 el vintè ani-versari de la creació del lectorat català.

Quan l’any passat vaig participar en el XV Col·loqui de l’AssociacióInternacional de Llengua i Literatura Catalanes a Lleida, em vaig que-dar gratament sorpresa quan els organitzadors ens van obsequiar atots amb un text: la primera edició d’un llibre inèdit, Una fantasmacom n’hi ha poques, d’un gran escriptor procedent de Lleida, MàriusTorres (1910-1942), que va néixer a la capital de la comarca del Segriàel 30 d’agost de 1910, a la casa número 36 del carrer Major. Era unaobra dramàtica recentment recuperada i publicada en commemora-ció del centenari del naixement de l’autor. La meva satisfacció teniamotius personals que ara vull confessar públicament: Màrius Torresva ser el primer poeta català que vaig conèixer. La primera referènciaa la seva persona em va arribar fa 15 anys, durant el curs acadèmic1994-1995, quan treballava com a lectora de llengua polonesa a laUniversitat de Barcelona, en virtut de l’intercanvi interuniversitari delectors. Tot just començava aquesta etapa quan un dia la Dra. HelenaVidal, cap de Filologia Eslava, em va proposar fer juntes una escapadabreu fora de la Ciutat Comtal. Vam anar a un poble situat a l’extremsud de la comarca d’Osona. En realitat, ni tan sols era un poble, sinóuna casa pairal, envoltada de moltes hectàrees de bosc, a prop deCentelles. Es deia Mas Blanc. Màrius Torres, que coneixia aquest llocmolt bé, el descrivia així:

7

“[Mas Blanc] C’est une grande bâtisse du xviième siècle, solide et sobre, sansaucune prétention de vanité. La façade s’ouvre sur une grande era défrichéedans le bois, et flanquée d’une part par la maison des colons –où il y a unehorloge de soleil avec l’inscription: Nisi signo serenas2 –; et de l’autre part unepergola de glycines. La façade de midi est faite de deux étages de portiquesconstruits modernement. Ces portiques se penchent sur un délicieux petit jar-din en pente, fait de lauriers en obélisque, escaliers pleins de lierre, larges ter-rasses. Il y avait un massif de sauges qui gardaient leur écarlate radieux malgréle novembre qui finissait. Tout près d’elles, les premières violettes de l’année.Ce jardin est ceint par le bois, qui le sépare des terrains de culture. Le passagedu jardin au bois se fait insensiblement. Il y a des pins entre les roses, des lyssous les chênes-verts. Les arbres sont grands et le gazon a cette douceur quele temps généreux donne aux gazons comme aux vins.” (JS, 1940, p. 225)1

Després d’aquest primer viatge vaig tornar altres vegades al MasBlanc. Recordo encara els noms de les habitacions de convidats queen comptes de portar números s’identificaven per arbres: “roure”,“xiprer”, “alzina”, deixant entrar, d’una manera simbòlica, el bosc dinsl’espai humà. Com deia Màrius Torres: el passatge del bosc al jardí idel jardí a la casa es feia gairebé insensiblement. Recordo també molts“vagabunds dels camins” (XXVI, p. 62)3 que, igual que el poeta llei-datà, en aquella època feien escala al Mas Blanc per descansar-hi deles seves inquietuds espirituals: hi venien artistes, intel·lectuals, gentuniversitària. Recordo el gran xiprer, un xiprer senyor, que presidial’entrada de la casa. Des de llavors el Mas Blanc es va convertir per ami en el refugi personal preferit. També jo hi vaig portar gent, perensenyar als amics un lloc privilegiat, un espai de reflexió, un mones-tir silenciós,4 administrat en aquell temps per una petita comunitatecumènica, que es dedicava a treballs artesanals i a acollir pelegrins,independentment de si eren creients o no. D’un d’aquests viatges,me’n vaig emportar un record entranyable que des de llavors m’acom-panya i que ara es troba en un lloc d’honor a casa meva a Cracòvia:

8

1 Totes les referències a la correspondència entre Màrius Torres i Joan Sales (JS), i entre MàriusTorres i Carles Riba (CR) remeten a: M. Torres, Poesies. Barcelona: Ariel, 1977.

2 Variant de la sentència llatina “Horas non numero nisi serenas”. Inspirat per aquesta sentència,Torres escriu: “Ah, qui pogués com tu, mogut per Sol més alt, / no mesurar tampoc les tenebresavares, / si en la pedra roent del nostre cor mortal / totes les hores no han de ser clares!” VegeuM. Torres, 62. Rellotge de sol. «Nisi signo serenas» (1938), a Poesies. op. cit., p. 101.

3 Les referències als poemes remeten a: M. Torres, Poesies. Barcelona: Ariel, 1977.4 A. Pascual i Piqué, “La Cataluña dulce y secreta de Màrius Torres”, El Norte de Castilla. Letras,

24-04-1993, p. 5.

un gravat realitzat per un dels monjos, en Pere. La imatge representala façana de l’edifici del Mas Blanc i va acompanyada d’un text:

Els murs dels jardins sobreïxen de rosesels murs de l’espai sobreïxen de blau.La llum sobre totes les cosesve tèbia com una pau. (VI, p. 43)5

Firmava aquesta poesia Màrius Torres, artista que va deixar alMas Blanc un record inesborrable de la seva presència. El poeta, quanestava hospitalitzat a Puig d’Olena, el sanatori antituberculós admi-nistrat per Maria Planas, anava de tant en tant de visita al mas, pro-pietat de la gerent. Sant Quirze Safaja, on es trobava el sanatori, és apoca distància del Mas Blanc: són només quatre quilòmetres. A l’es-criptor lleidatà li agradava aquest refugi, un lloc que per ser perfecte—deia Màrius Torres—,6 només hauria de tenir accés al mar. Hi vapassar quatre mesos de l’any 1942, des del juliol fins al novembre, pocabans de la seva mort prematura, que se’l va endur del món el 29 dedesembre, quan només tenia 32 anys.

Em va encuriosir aquest autor que parlava d’“els murs de l’espai”,sobreeixits de blau. Al Mas Blanc, era viva la seva memòria, i tambéel seu mite: el d’un artista jove que no va gaudir del reconeixementpúblic en vida, i també d’un metge que no va exercir la seva profes-sió, sinó que va passar set anys internat com a pacient, amb plenaconsciència de l’estat de gravetat, des que el fatídic 22 de desembrede l’any 1935 li van diagnosticar una tuberculosi pulmonar. Com deiael mateix malalt en una carta, la malaltia que patia es burlava olímpi-cament de la seva condició de metge.7

El fet de conèixer el Mas Blanc era suficient per despertar-me lacuriositat per la vida i l’obra d’un pelegrí excepcional que va passar

9

5 En el poema 88. Gener, no hi ha llum, sinó tristesa: “[...] l’aire és clar, d’una tristesa / tèbiacom una pau” (LXXXVIII p. 126).

6 “¿Oi que tots plegats ens farem companyia i passarem vetlles plenes de senderi i poesia enalgun Mas Blanc vora el mar?” (JS, 1941, p. 223).

7 “Ara em trobo amb una enfermetat que es burla olímpicament de la meva condició de metge”(CR, 1941, p. 254).

per aquest lloc. En l’aventura de seguir les seves petjades em van venira l’encontre moltes sorpreses. Vaig descobrir, com era d’esperar, algunsparal·lelismes entre les circumstàncies vitals del poeta i el destí de laseva pàtria; però molt més sorprenent era l’originalitat i la forta per-sonalitat d’un artista que sabia sobreposar-se a les seves circumstàn-cies i limitacions, gràcies a valors inhabituals que no tan sols elconverteixen en un personatge que pot simbolitzar els destins deCatalunya en un moment històric determinat, sinó que pot ser sím-bol de la integritat humana que es consolida en una situació extrema,a despit de les dificultats.

***

Set mesos després de l’ingrés del poeta al sanatori va esclatar la GuerraCivil. El seu germà petit, Víctor, va partir al front, a lluitar per la causarepublicana. Màrius Torres procedia d’una família d’esquerres. El seupare, Humbert Torres, a més de ser metge i filòsof, també era polític,membre d’Esquerra Republicana de Catalunya. Durant tres anys vaexercir el càrrec d’alcalde de Lleida (1917-1920), després va ser dipu-tat a les Corts Constituents de Madrid i, a continuació, vicepresidentdel Parlament de Catalunya. Al final de l’any 1938, quan Lleida, i des-prés Barcelona, van caure en poder dels exèrcits nacionals, la famíliaTorres es va exiliar a França, a Montpeller. La casa familiar de Lleidava patir saquejos i va ser confiscada. En una poesia, el poeta recordavaamb nostàlgia la seva ciutat natal, on ja no podia tornar:

Sé una ciutat, molt lluny d’aquí, dolça i secreta, on els anys d’alegria són breus com una nit; on el sol és feliç, el vent és un poeta, i la boira és fidel com el meu esperit. (LI, p. 90)

10

El poeta es va quedar sol al sanatori, retingut per la malaltia, perles fronteres geogràfiques i per l’abast dels esdeveniments polítics. Eltriomf del franquisme a Espanya i la Segona Guerra Mundial, que ràpi-dament es va estendre per tot Europa, el van separar de la seva famí-lia. Torres, igual que molts altres intel·lectuals de la seva generació, vaser “testimoni d’excepció d’un trasbalsament total de la civilitzacióoccidental”,8 d’una veritable “devastació apocalíptica”,9 conseqüènciad’aquells dos conflictes militars: local i global. Sense cap dubte, aquestaexperiència el va condicionar com a persona i com a escriptor. En unade les cartes va comentar així la situació general que observava: “Pelsenvirons, [la vida és] cada dia més fastigosa. El nostre temps marca undescens tan vertiginós en la civilització, que moltes vegades els euro-peus sentim un buit a l’estómac, com baixant en un ascensor massaràpid” (JS, 1942, p. 245). No era ingenu i s’adonava perfectament que,fos quin fos el resultat de la guerra, Catalunya acabaria vençuda: “Laliberté et le bonheur de notre pauvre pays, n’a en réalité aucun intérêtpour n’importe lequel des belligérants” (JS, 1940, p. 227).

Alguns crítics de la dècada del 1950 van intentar imputar-li unapostura políticament neutral, una intenció deliberada d’apartar-se dela lluita política, però en realitat no era així. Màrius Torres no estavadesorientat i no fugia dels problemes actuals; no es tancava, com vadir un crític, dins el jardí espiritual de la seva poesia.10 És veritat queel temperament moderat i serè el predestinava a la reflexió11 més quea l’acció directa, però era sobretot la malaltia la que limitava dràstica-ment el seu camp d’activitats. No obstant això, no tractava l’aïllamental sanatori com una excusa per a la inactivitat. Durant l’any 1936,Torres va col·laborar al diari de Joventut Republicana de Lleida, L’Ideal,amb articles sobre temes polítics. Tot i que signava les seves col·labo-racions amb el pseudònim de Gregori Sastre, se li va aplicar la Ley de

11

8 E. Bou, “Poesia”, a M. de Riquer, A. Comas, J. Molas (eds.), Història de la literatura catalana.Barcelona: Ed. 62, 1987, X, p. 329.

9 M. Dolç, “Esa cosa absurda: un poeta lírico”, La Vanguardia, 10-02-1966.10 “[El poeta], asomado siempre a las claridades de su jardín espiritual, sabe, con amor profundo

y sin perder esperanzas, apartarse de esta época de fatal desorientación en el sentido de lavida.” Vegeu F. Colás, “Finura de Alma”, Ciudad, 1951, p. 26.

11 “No hay gritos ni aspavientos en su postura; sólo alusiones, pesares, esperanza y estupor.”Vegeu M. Dolç, op. cit.

Responsabilidades Políticas pels seus articles i l’any 1939 va ser con-demnat a pagar una multa.

Els interns del sanatori patien en la vida quotidiana les mateixesincomoditats que tota la població civil. Un dels problemes era la cen-sura, per culpa de la qual s’havia d’evitar durant una temporada l’úsdel català12 i fer servir la llengua castellana13 o francesa en la corres-pondència, recurs forçat que portava a situacions gairebé paranoiques,com la necessitat de traduir literalment al francès les poesies, que eral’única manera de fer-les arribar. Màrius Torres aconsellava a JoanSales: “Ne m’envoyes pas les versions originales des tiens [tes vers]:on ne comprend pas le polonais, ici. Fais-en une traduction stricte-ment littérale en français et cela nous permettra de reconstruire lesvers originaux” (JS, 1940, p. 218). (Màrius Torres deia polonais, tra-ducció literal de polaco, equivalent popular per dir ‘català’ que es faservir en castellà).

A l’antologia de Màrius Torres, em va sorprendre un poema queprojecta una nova llum sobre l’actitud vital del poeta, enemic del vic-timisme i del narcisisme egocèntric. El poema planteja l’enyoramenten un to irònic, com una antítesi, però és fàcil endevinar la veritableintenció de l’autor. Diu així:

Estimo tant el meu enyorament que, si al país que enyoro, un àngel em volgués portar sobtadament, diria a l’àngel: —Àngel, espera’t un moment; ara no puc venir; és que no veus que ploro? (CIII, p. 142)

***

12

12 “Ens diuen que la censura admet el català en correspondències familiars i sense importància”(JS, 1941, p. 232).

13 “Nos dicen que para optar al máximo de probabilidades de feliz término, la correspondenciacon América debe escribirse en inglés o castellano” (JS, 1942, p. 246).

Un dels trets del caràcter de Màrius Torres que més m’impressionaés la seva actitud envers la malaltia. S’estava morint, però no es quei-xava, i explicava d’aquesta manera el seu comportament: “Le métierde malade, comme Joan disait de celui de soldat, c’est quelque chosequ’il faut remplir sens en parler” (JS, 1941, p. 230).

En les fotos que es conserven es veu el poeta com un home prim,però bastant alt. Quan el seu cos es va reduir a 40 kg,14 va comunicaral seu amic la sensació estranya que llavors experimentava: “[...] magrecom estava ja. Amb la febrícula i el desmenjament vaig arribar empenso al límit de massa corporal compatible amb el funcionamentd’un cervell adult. [...] Us ho diré amb una paraula: em sentia desha-bitat” (JS, 1940, p. 233).

L’altra experiència insòlita que va tenir Torres era la concentra-ció de temps vertiginosa: la imminència de la mort va fondre en elseu esperit el passat, el futur i el moment present, i va dotar el poetad’una maduresa precoç. Se sentia jove i vell alhora. Explicava aquestasensació estranya al seu amic: “Jo també penso sovint en la vellesa. Avegades la veig impossible, a vegades llunyana, a vegades em semblaque ja hi sóc” (JS, 1940, p. 233).

El poeta va morir a l’edat de 32 anys. Encara que en els momentscrítics de la seva malaltia se sentís vell, en general demostrava un entu-siasme propi d’un adolescent. Aquesta actitud li va permetre viurel’últim període amb la màxima intensitat, creativa i emocional. Puigd’Olena, el sanatori, va convertir-se per a ell en una mena de Muntanyamàgica.15 En les cartes informava els seus amics d’una allau intermi-nable de projectes que pensava realitzar:

“Sûrement, je devrais profiter de cette période d’inaction forcée pour entre-prendre avec rigueur ma formation intellectuelle.” (JS, 1939, p. 213)

13

14 “Del juliol ençà he guanyat 400 gr. Ara peso 40 kg 400 gr” (JS, 1941, p. 235).15 A. Pascual i Piqué, op. cit.

“J’étudie allemand et j’ai de grands projets pour l’avenir. Vous crierez tantque vous voudrez; j’entends étudier deux choses: philosophie et psychiatrie.”(JS, 1939, p. 216)

“Je bénissais Dieu qui m’avait accordé le privilège d’un travail à faire dansle silence et l’intimité, bien détaché de ce qui sera un jour de l’histoire.” (JS,1940, p. 222)

No només somiava a fer coses, sinó que efectivament les feia.Semblava que treia forces de la seva flaquesa. Al sanatori, dedicava eltemps lliure a l’estudi i a la lectura. S’interessava per diverses matè-ries, com la medicina, la grafologia o la filosofia. Estudiava llatí i ale-many. Feia exercicis de piano. Practicava el dibuix i l’escultura. Llegiagrans clàssics de la literatura universal (Molière, Maupassant,Baudelaire, Heine) i tornava a llegir autors catalans (Riba, Maragall).Traduïa al català poemes de l’anglès (John Milton, Ben Jonson, RobertBurns, Thomas Moore, William Wordsworth, Percy Bysshe Shelley iJohn Keats) i del francès (la Comtessa de Noailles, Alfred de Musset,Joachim du Bellay, André Chénier, Paul Valéry, Ronsard). Quan el juliolde 1939 va emprendre la traducció d’alguns poemes de Teixeira dePascoaes, va presentar aquesta aventura portuguesa com un viatge.Immòbil al sanatori, presumia en una carta a Carles Riba: “Estimatamic: Perdoneu el retard amb què contesto la vostra carta. No vaarribar-me sinó després d’haver anat a fer un tomb per Portugal” (CR,1942, p. 262). Al Mas Blanc, on va passar les últimes vacances de laseva vida, l’any 1942, organitzava amb els seus amics activitats musi-cals, recitals poètics, tertúlies i reunions. El poeta no perdia cap minutni cap segon: pocs mesos abans de la seva mort va iniciar estudis d’har-monia amb l’objectiu de posar música a alguns poemes de trobadorsprovençals (Jaufré Rudel, Bertran de Born, Bernat de Ventadorn, etc.).Però el seu objectiu principal era “l’afermament en la seva vocació”:16

14

16 “[Aquests quatre anys darrers m’han portat] l’afermament en la meva vocació, la consciènciaque jo sóc essencialment aquesta cosa absurda: un poeta líric” (CR, 1942, p. 262).

volia deixar de ser “un llec sense formació literària” (CR, 1938, p. 250),un “terrible semiprofà”, i convertir-se en un verdader poeta líric.Esperava deixar el llegat de la seva obra després de la mort. “J’aimeraistant arriver à être un poète qu’un autre siècle pût lire avec plaisir!”(CR, 1939, p. 213) —sospirava.

***

L’obra de Màrius Torres, autor que en l’actualitat es considera undels poetes catalans més importants del segle xx, va ser desconegudadurant molt de temps perquè va ser creada “en temps de guerra, en una llengua prohibida d’un país ensorrat i en un sanatori apar-tat de tot”.17

La primera edició de la seva poesia es va publicar després de lamort del poeta, l’any 1947, a Mèxic, a càrrec del seu amic, escriptor ieditor Joan Sales. Contenia noranta-sis poemes, seleccionats pel mateixautor. En les edicions posteriors, ja a la Península, s’hi van afegir méspoemes: trenta en la tercera (1953), vint-i-dos en la quarta (1964) i cin-quanta-dos en la cinquena (1977). En total, constitueixen el llegat líricde Màrius Torres 190 poemes: el doble del que ell volia publicar.Alguns crítics es neguen a reconèixer18 i a comentar19 els afegits pos-teriors, però a mi em sembla que no hi ha motius prou contundentsper negar-ne el valor, ans al contrari, s’haurien d’examinar les causesper les quals Torres va rebutjar alguns versos seus quan confeccio-nava l’antologia. En aquell moment el poeta aplicava a la seva creacióun criteri molt rigorós, fins i tot massa rigorós, perquè estava influ-enciat pel seu mestre, el gran poeta català Carles Riba. En una cartadirigida al mestre, Torres, com un alumne disciplinat, l’informava: “Hecondemnat tot el que em semblava «petit i bonic»20 —petit, sobretot.

15

17 X. Cateura i Valls, “Màrius Torres. Centenari del naixement”, Avui. Cultura, 4-2-2010, p. 5.18 “Màrius ens ha deixat els noranta-sis, i no n’hi falta cap.” Vegeu J. Gabernet, a “Record i

Vigència”, Serra d’Or, desembre del 1967, p. 81.19 “Em referiré sempre als noranta-sis poemes de la primera edició de Coyoacan, no pas perquè

els altres siguin mancats d’interès, sinó per cenyir-me al nucli més conegut d’aquesta poesiai el que ha tingut més influència a la nostra història literària.” Vegeu P. Gimferrer, “Pròleg”,a M. Torres, Poesies, op. cit., p. 13.

20 Torres fa referència al consell procedent de la carta de Carles Riba: “És l’únic advertimentque jo gosaria fer-vos després de la lectura dels vostres [...]. Un fàcilment s’habituaria a veurei a sentir i a parlar a instants i a sospirs i a llampecs; es començaria essent breu i tibant desentit, i s’acabaria essent petit i bonic” (CR, 1942, p. 252). La cursiva és meva.

Potser perquè cada dia la poesia puja en la meva escala de valors, cadadia trobo menys justificable la poesia falsa —la poesia que no és poe-sia” (CR, 1941, p. 255). L’autoritat de Carles Riba sobre Torres pesavatant que el jove poeta es va posar a aprendre alemany quan el mestreli va recomanar un llibre important sobre la poesia epigramàtica japo-nesa, redactat en aquesta llengua.21

Carles Riba admirava sincerament l’obra del seu col·lega jove il’animava a continuar escrivint; això no significava que la seva inter-pretació de la lírica de Torres fos l’única vàlida. Riba trobava que elsvalors principals de la seva poesia eren la gentilesa de la forma i l’ex-pressió autèntica de la seva personalitat.22 En aquesta última obser-vació coincidia amb el poeta, que declarava:

“Crec que la poesia no és màgia, ni joc, ni charme, tot i que pugui tenir de totaixò. Les meves idees estètiques, banals i confuses, em fan prendre la poesiacom un mitjà expressiu de la personalitat. Allò que fem és allò que ens revela.L’artista s’expressa en el seu combat per la Bellesa.” (CR, 1942, p. 263)

Riba llegia els poemes de Torres com l’expressió d’una solitudprofunda i atribuïa a l’experiència de la vida solitària del poeta —queen realitat no era així— la dimensió metafísica de la seva lírica. Hi destacava la presència de Déu: “Els poemes de vostè són els d’unasolitud on Déu i la Seva acció i les Seves criatures són presents” (CR, 1942, p. 258).

Com es veu, Riba es decantava cap a una interpretació religiosadels poemes de Torres. La crítica moderna no se centra en aquestaspecte i emfatitza més la tensió entre pols contraris, evident en laseva lírica. Segons Enric Bou aquesta poesia és: “Una obra que per ellamateixa viu en el clarobscur, entre la realitat i el somni, entre la sal-vació i la dissort final, o entre la llum i la foscor.”23

16

21 K. Florenz, Geschichte der japanischen Literatur. Leipzig: Amelangs, 1906. Vegeu també CR,1938, p. 253 i CR, 1939, p. 216.

22 “Quina gentilesa, quins versos, quina viva ànima personal!” (CR, 1942, p. 258).23 E. Bou, op. cit., p. 333.

Les poesies en què Màrius Torres parla de Déu admeten una doblelectura: espiritual i existencial. D’una banda, el poeta evidentmentreflexionava sobre la relació del temps humà amb l’eternitat divina,però, de l’altra, vivia d’una manera intensa la tensió entre aquestesdues dimensions. Segons planteja la seva poesia, l’existència humanaés una ànsia de superar les limitacions materials, d’abastar allò inabas-table, de lluitar heroicament contra l’abisme del no-res. Dos exemplesho demostren amb prou claredat:

Potser l’arrel divina que és soterrada en mi, ¿és sols aquest afany, tan difícil de dir, de viure en un present una mica més ample? (XXXI, p. 67)

***Si allò que enyoro ja només és una ombra, ombres, digueu-me, ¿com la vostra tenebra fa llum en la meva ànima? (CXXV, p. 171)

Segons l’editor i prologuista de la cinquena edició, Pere Gimferrer,l’espiritualisme simbolista de Torres té arrels modernes i és una res-posta personal a la deshumanització de la vida i de l’art que es va pro-duir al segle xx: “Xarxa vivent d’imatges en constant intercomunicació,de símbols que encarnen de sobte la idea, de mots que encenen res-plendors secrets i lluen, ocults i visibles alhora, l’obra de Màrius Torresens mostra la recerca del sentit de l’existència humana en una tascapoètica que aspira a descobrir-ne la dimensió transcendent, és a dir,a retrobar allò que l’època moderna ha perdut: el fonament de la indi-vidualitat personal dins la vasta roda còsmica.”24

Jo admiro en Màrius Torres la percepció de l’essència de les cosesi dels fenòmens que observava o intuïa, des de la seva sensibilitat i

17

24 P. Gimferrer, “Pròleg”, a M. Torres, Poesies, op. cit., p. 24.

des de la seva ànsia de bellesa. Admiro la seva capacitat de transfor-mació del món material en la matèria etèria de la poesia. Fins i totquan parlava de l’amor, de l’amor impossible i de la passió subli-mada, l’origen de l’expressió poètica estava en una sensació artística,un nom bell i sonor —el de Mahalta—, que Màrius Torres va desco-brir sobre un sepulcre a la catedral de Girona i que li va fer volar laimaginació.25

És admirable la fascinació que el poeta sentia per la paraula. Lallengua era el seu territori sagrat. Torres és autor d’aquesta frase engi-nyosa que expressa perfectament la seva religiositat particular, la sevacreença en la clarividència poètica: “M’agenollo en el fons de la mevaparaula” (XXXVI, p. 72). El lector de la poesia de Torres queda capti-vat per aquesta i altres metàfores similars de gran força lírica. Quedengravades en la memòria frases genials com: “L’eternitat és sols un pre-sent que s’eixampla” (XXXI, p. 67) o “El meu cor s’exhaureix en elsilenci aeri” (XXIX, p. 65).

Una de les característiques més originals del món líric de MàriusTorres és la capacitat de meravellar-se pels fenòmens naturals i quo-tidians; l’altra, relacionada amb la primera, és la percepció de diver-ses dimensions de la realitat com una entitat dinàmica, de vegadesparadoxal, en la qual regna la compenetració. D’una banda, Torresés un poeta que s’inspira en “el milagro cotidiano de la luz”:26 queesbatana els braços per abraçar la llum.27 D’altra banda, és un poetaque se sent solidari amb tot l’univers,28 del qual forma part integral.En una de les cançons més belles a Mahalta, amb el pretext de par-lar de l’amor, crea dues realitats perfectament compenetrades: unad’anecdòtica i l’altra de transcendental, unides per dos símbols: larosa i el jardí.

18

25 “Mahalta est la fille du Sicilien Robert Guiscard, qui se maria à Ramon Berenguer [...], ouCap d’Estopes, et dont le tombeau est dans le cloître de la cathédral de Gérone. Je me suisenamouré d’un nom. Un amour de pierre et musique qui commence à me lasser” (JS, 1940,p. 229).

26 A. Alegre Heitzmann, “Màrius Torres, lejos de Coyoacán”, Letras Libres, juny 2002, p. 97.27 “Per abraçar la llum esbatanant els braços” (XXIX, p. 65).28 “Même si on n’est plus panthéiste comme Emerson, cet «être un avec Dieu», cette solidarité

avec l’univers, garde une valeur troublante” (JS, 1940, p. 228).

Hi ha un esclat de rosa badant-se en el somriure que em deixes quan te’n vas,

i un moviment de branca entre dos aires, lliure, en l’últim zenit del teu braç. 

Per això quan ets lluny, i el meu desig et pensa, el teu adéu en mi

m’atansa al teu record amb la dolça temença d’entrar tot sol en un jardí. (LXIV, p. 103)

He començat recordant el privilegi que el destí em va proporcio-nar oferint-me la possibilitat de conèixer un lloc excepcional: el MasBlanc. Ara només em queda agrair al destí i a totes les persones i ins-titucions que ho han fet possible, l’oportunitat meravellosa de comen-tar aquesta anècdota personal en públic: en honor de Màrius Torres,un lleidatà universal, poeta de la bellesa amagada en la paraula.

Gràcies.

Dra. Anna SawickaUniversitat Jaguellònica de Cracòvia

19

Aquesta inauguració de curs acadèmic forma part dels actes d’homenatge a Màrius Torres en el centenari del seu naixement. Lleida 2010

XARXA VIVES D’UNIVERSITATS · UNIVERSITAT ABAT OLIBA CEU · UNIVERSITAT D’ALACANT ·

UNIVERSITAT D’ANDORRA · UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA · UNIVERSITAT DE BAR-

CELONA · UNIVERSITAT DE GIRONA · UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS · UNIVERSITAT

INTERNACIONAL DE CATALUNYA · UNIVERSITAT JAUME I · UNIVERSITAT DE LLEIDA · UNIVER-

SITAT MIGUEL HERNÁNDEZ D’ELX · UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA · UNIVERSITAT DE

PERPINYÀ VIA DOMITIA · UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA · UNIVERSITAT

POLITÈCNICA DE VALÈNCIA · UNIVERSITAT POMPEU FABRA · UNIVERSITAT RAMON LLULL ·

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI · UNIVERSITAT DE SÀSSER · UNIVERSITAT DE VALÈNCIA · UNI-

VERSITAT DE VIC

UNIVERSITATS AMB ESTUDIS CATALANS A L’EXTERIOR · AICHI PREFECTURAL UNIVER -

SITY · ALBERT-LUDWIGS-UNIVERSITÄT FREIBURG · ALLAMEH TABATABA’I UNIVERSITY · ALMA

MATER STUDIORUM UNIVERSITÀ DEGLI STUDI DI BOLOGNA · BANGOR UNIVERSITY · BROWN

UNIVERSITY · CAMERON UNIVERSITY · CARDIFF UNIVERSITY · CENTRAL INSTITUTE OF

ENGLISH AND FOREIGN LANGUAGES · CENTRE COLLEGE · CENTRE D’ÉTUDES CATALANES-

UNIVERSITÉ PARIS SORBONNE- PARIS IV · CHRISTIAN-ALBRECHTS-UNIVERSITÄT ZU KIEL·

CITY UNIVERSITY OF NEW YORK · COLUMBIA UNIVERSITY · DALHOUSIE UNIVERSITY ·

DONETSK INSTITUTE OF TOURIST BUSINESS · DURHAM UNIVERSITY · EBERHARD-KARLS-

UNIVERSITÄT TÜBINGEN · ÉCOLE NORMALE SUPÉRIEURE DE LYON · EÖTVÖS LORÁND

TUDOMÁNYEGYETEM · EUSKAL HERRIKO UNIBERTSITATEA · FREIE UNIVERSITÄT BERLIN ·

FRIEDRICH-ALEXANDER-UNIVERSITÄT ERLANGEN-NÜNBERG · GEORG-AUGUST-UNIVERSITÄT

GÖTTINGEN · GEORGETOWN UNIVERSITY · GLENDON COLLEGE-YORK UNIVERSITY ·

HANKUK UNIVERSITY OF FOREIGN STUDIES · HARVARD UNIVERSITY · HELSINGIN YLIOPISTO ·

HOSEI UNIVERSITY · HUMBOLDT-UNIVERSITÄT ZU BERLIN · INDIANA UNIVERSITY · JAMIA

MILLIA ISLAMIA UNIVERSITY · JOHANN WOLFGANG GOETHE-UNIVERSITÄT FRANKFURT AM

MAIN · JOHANNES GUTENBERG-UNIVERSITÄT MAINZ · JULIUS-MAXIMILIANS-UNIVERSITÄT

WÜRZBURG · KING’S COLLEGE LONDON · LANCASTER UNIVERSITY · MARTIN-LUTHER-

UNIVERSITÄT HALLE · MASARYKOVA UNIVERZITA · MOSKOVSKII GOSSUDARSTVENNYI UNI-

VERSITEIT IMENI LOMONOSSOVA · NATIONAL UNIVERSITY OF IRELAND, GALWAY ·

NATIONAL UNIVERSITY OF IRELAND, MAYNOOTH · NEWCASTLE UNIVERSITY · PHILIPPS-

UNIVERSITÄT MARBURG · PONTIFICIA UNIVERSIDAD CATÓLICA DE CHILE · QUEEN

MARY, UNIVERSITY OF LONDON · RHEINISCHE FRIEDRICH-WILHELMS- UNIVERSITÄT BONN ·

21

RUHR-UNIVERSITÄT BOCHUM · RUTGERS, THE STATE UNIVERSITY OF NEW JERSEY ·

SANKTPETERBURGSKII GOSSUDARSTVENNYI UNIVERSITET · SOFIA UNIVERSITY ST. KLIMENT

OHRIDSKI · STANFORD UNIVERSITY · SVEUC ILIŠTE U ZADRU · SZEGEDI TUDOMÁNYEGYETEM ·

TARTU ÜLIKOOL · THE HEBREW UNIVERSITY OF JERUSALEM · THE UNIVERSITY OF CHICAGO ·

THE UNIVERSITY OF EDINBURGH · THE UNIVERSITY OF MANCHESTER · THE UNIVERSITY OF

SHEFFIELD ·UNIVERSIDAD COMPLUTENSE DE MADRID · UNIVERSIDAD DE ALCALÁ · UNIVER-

SIDAD DE CHILE · UNIVERSIDAD DE GRANADA · UNIVERSIDAD DE GUADALAJARA · UNI -

VERSIDAD DE LA HABANA · UNIVERSIDAD DE LA REPÚBLICA · UNIVERSIDAD DE MURCIA ·

UNIVERSIDAD DE OVIEDO · UNIVERSIDAD DE SALAMANCA · UNIVERSIDADE DE VIGO · UNI-

VERSIDAD DE ZARAGOZA · UNIVERSIDAD DEL ACONCAGUA · UNIVERSIDAD NACIONAL

AUTÓNOMA DE MÉXICO · UNIVERSIDAD NACIONAL DE EDUCACIÓN A DISTANCIA · UNIVER-

SIDAD NACIONAL DE ROSARIO · UNIVERSIDAD NACIONAL DEL LITORAL · UNIVERSIDADE

DE SANTIAGO DE COMPOSTELA · UNIVERSIDADE DE SÃO PAULO · UNIVERSIDADE NOVA DE

LISBOA · UNIVERSITÀ CA’ FOSCARI VENEZIA · UNIVERSITÀ DEGLI STUDI DI CAGLIARI ·

UNIVERSITÀ DEGLI STUDI DI MESSINA · UNIVERSITÀ DEGLI STUDI DI MILANO · UNIVERSITÀ

DEGLI STUDI DI NAPOLI FEDERICO II · UNIVERSITÀ DEGLI STUDI DI NAPOLI-L’ORIENTALE ·

UNIVERSITÀ DEGLI STUDI DI PAVIA · UNIVERSITÀ DEGLI STUDI DI ROMA “LA SAPIENZA” · UNI -

VERSITÀ DEGLI STUDI DI SASSARI · UNIVER SITÀ DEGLI STUDI DI TORINO · UNIVERSITÀ DEGLI

STUDI DI TRENTO · UNIVERSITÀ DEGLI STUDI DI TRIESTE · UNIVERSITÀ DEGLI STUDI DI

VERONA · UNIVERSITÀ DEGLI STUDI ROMA III · UNIVERSITÀ DEGLI STUDI SUOR ORSOLA

BENINCASA · UNIVERSITÀ DI PISA · UNIVERSITÄT BASEL · UNIVERSITÄT BIELEFELD ·

UNIVERSITÄT BREMEN · UNIVERSITÄT DES SAARLANDES · UNIVERSITÄT HAMBURG · UNI -

VERSITÄT HEIDELBERG · UNIVERSITÄT KONSTANZ · UNIVERSITÄT LEIPZIG · UNIVERSITÄT

MANNHEIM · UNIVERSITÄT SALZBURG · UNIVERSITÄT SIEGEN · UNIVERSITÄT STUTTGART ·

UNIVERSITÄT WIEN · UNIVERSITÄT ZU KÖLN · UNIVERSITÄT ZÜRICH · UNIVERSITATEA DIN

BUCURESTI · UNIVERSITÉ DE BOURGOGNE · UNIVERSITÉ DE BRETAGNE-SUD · UNIVERSITÉ

CHARLES-DE-GAULLE LILLE 3 · UNIVERSITÉ DE FRIBOURG · UNIVERSITÉ DE MONTRÉAL ·

UNIVERSITÉ DE NANTES · UNIVERSITÉ DE PICARDIE JULES VERNE · UNIVERSITÉ DE

PROVENCE AIX-MARSEILLE I · UNIVERSITÉ DE REIMS CHAMPAGNE-ARDENNE · UNIVERSITÉ

DE TOULOUSE II-LE MIRAIL · UNIVERSITÉ DE YAOUNDÉ I · UNIVERSITÉ JEAN MONNET

SAINT-ETIENNE · UNIVERSITÉ LUMIÈRE LYON 2 · UNIVERSITÉ MICHEL DE MONTAIGNE

BORDEAUX 3 · UNI VERSITÉ NANTERRE-PARIS X · UNIVERSITÉ PARIS 8 VINCENNES-SAINT

22

DENIS · UNIVER SITÉ PAUL-VALÉRY MONTPELLIER III · UNIVERSITÉ RENNES 2 HAUTE

BRETAGNE · UNIVER SITÉ SORBONNE NOUVELLE PARIS III · UNIVERSITÉ STENDHAL-

GRENOBLE 3 · UNIVERSITEIT VAN AMSTERDAM · UNIVERSITY COLLEGE CORK · UNIVERSITY

OF BIRMINGHAM · UNIVERSITY OF BRISTOL · UNIVERSITY OF CALIFORNIA, LOS ANGELES ·

UNIVERSITY OF CALIFORNIA, SAN DIEGO · UNIVERSITY OF CALIFORNIA, SANTA BARBARA ·

UNIVERSITY OF CAMBRIDGE · UNIVERSITY OF COLORADO AT BOULDER · UNIVERSITY

OF EXETER · UNIVERSITY OF FLORIDA · UNIVERSITY OF GLASGOW · UNIVERSITY OF ILLINOIS

AT URBANA-CHAMPAIGN · UNIVERSITY OF KENT · UNIVERSITY OF LEEDS · UNIVERSITY OF

LEICESTER · UNIVERSITY OF LIVERPOOL · UNIVERSITY OF MASSACHUSETTS AM HERST ·

UNIVERSITY OF MISSOURI · UNIVERSITY OF OXFORD · UNIVERSITY OF PENNSYLVANIA · UNI-

VERSITY OF RICHMOND · UNIVERSITY OF TEHRAN · UNIVERSITY OF TORONTO · UNIVERSITY

OF WOLVERHAMPTON · UNIVERZITA KARLOVA V PRAZE · UNIVERZITA PALACKÉHO V

OLOMOUCI · UNIVERZITET U BEOGRADU · UNIWERSYTET JAGIELLONSKI W KRAKOWIE ·

UNIWERSYTET WARSZAWSKI · UNIWERSYTET IM. ADAMA MICKIEWICZA W POZNANIU ·

UPPSALA UNIVERSITET · VANDERBILT UNIVER SITY · VRIJE UNIVERSITEIT BRUSSEL ·

WESTFÄLISCHE WILHELMS-UNIVERSITÄT MÜNSTER · WIRTSCHAFTS UNIVERSITÄT WIEN

ASSOCIACIONS INTERNACIONALS DE CATALANÍSTICA · ASSOCIACIÓ INTERNACIONAL DE

LLENGUA I LITERATURA CATALANES · ASSOCIATION FRANÇAISE DES CATALANISTES ·

ASSOCIAZIONE ITALIANA DI STUDI CATALANI · DEUTSCHE KATALANISTENVERBAND E.V. ·

FEDERACIÓ INTERNACIONAL D’ASSOCIACIONS DE CATALANÍSTICA · NORTH AMERICAN

CATALAN SOCIETY · THE ANGLO-CATALAN SOCIETY

CENTRES D’ESTUDIS CATALANS · CENTRE D’ÉTUDES CATALANES - UNIVERSITÉ PARIS

SORBONNE PARIS IV · FORSCHUNGSSTELLE KATALANISTIK-JOHANN WOLFGANG GOETHE–

UNIVERSITÄT FRANKFURT AM MAIN · GINEBRE SERRA VISITING CHAIR – STANFORD

UNIVERSITY · JOAN COROMINES VISITING CHAIR OF CATALAN STUDIES – THE UNIVERSITY

OF CHICAGO · MOMPOU CHAIR – CITY UNIVERSITY OF NEW YORK – THE GRADUATE CENTER ·

RESEARCH CENTER FOR CATALAN STUDIES – QUEEN MARY, UNIVERSITY OF LONDON ·

RODOREDA CHAIR – CITY UNIVERSITY OF NEW YORK – THE GRADUATE CENTER · SALVADOR

DALÍ VISITING CHAIR – BROWN UNIVERSITY

23

PUBLICA:

Institut Ramon Llull Xarxa Vives d’Universitats

DISSENY:

Saura-Torrente,Edicions de l’Eixample

IMPRESSIÓ:

IGOL, SA

Dip. leg.: B-33.168-2010

www.llull.catwww.vives.org