UN ALIATGE HARMÒNIC AL SERVEI DELS INFANTS L’escola...
95
1 La nova immersió, eines de llengua per a la construcció personal i la cohesió social. UN ALIATGE HARMÒNIC AL SERVEI DELS INFANTS L’escola al servei de tothom. L’escola eina de cohesió social. Des de l’escola del futur ... , i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries. Per començar a assolir-ho ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària i encara més la secundària, sigui capaç d’entendre el que escolti, comprendre el que llegeixi i d’expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma socialment correcta. Cal una societat futura amb uns bons fonaments de cohesió social, més justa i, si és possible, encara més participativa i solidària. Aquest projecte està pensat per a una nació mestressa de les seves decisions i que vol una societat lliure i cohesionada en el respecte als drets humans.
Transcript of UN ALIATGE HARMÒNIC AL SERVEI DELS INFANTS L’escola...
1
La nova immersió, eines de llengua per a la construcció personal i la cohesió social.
UN ALIATGE HARMÒNIC AL SERVEI DELS
INFANTS
L’escola al servei de tothom.
L’escola eina de cohesió social.
Des de l’escola del futur ... , i si pogués ser ja des d’ara, hauríem
d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai
més hereditàries. Per començar a assolir-ho ens cal que TOTA la
mainada, quan acabi la primària i encara més la secundària, sigui
capaç d’entendre el que escolti, comprendre el que llegeixi i
d’expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma socialment
correcta.
Cal una societat futura amb uns bons fonaments de cohesió social,
més justa i, si és possible, encara més participativa i solidària.
Aquest projecte està pensat per a una nació mestressa de les seves
decisions i que vol una societat lliure i cohesionada en el respecte als
drets humans.
2
POEMES (No s’hi inclouen els que estan editats i són d’ús corrent als centres. Com que només és un recull, esporgueu-lo o empelteu-hi el que us sembli més adient, al vostre gust).
Catalunya, febrer de 2019
3
POEMES ............................................................................................................. 2
És quan dormo que hi veig clar ........................................................... 9
J.V. Foix ........................................................................................... 9
18. ..................................................................................................... 10
Roc Casagran ................................................................................. 10
Un dia em va comentar... .................................................................. 11
Josep Pedrals ................................................................................. 11
La bruixa ............................................................................................ 12
Joana Raspall ................................................................................. 12
Pis moblat ......................................................................................... 13
Narcís Comadira ............................................................................ 13
A ritme del temps ............................................................................. 14
Josep Maria Espinàs ...................................................................... 14
Anhel ................................................................................................. 15
Bernat Artola ................................................................................. 15
Manelic .............................................................................................. 16
Àngel Guimerà .............................................................................. 16
Hivern ................................................................................................ 17
Àngels Gregori ............................................................................... 17
Als elegits .......................................................................................... 18
Joan Vinyoli ................................................................................... 18
Los qui amau, preneu aquesta cendra... ........................................... 19
Joan Roís de Corella ...................................................................... 19
Cançó a Mahalta ............................................................................... 20
4
Màrius Torres ................................................................................ 20
La paraula nua ................................................................................... 21
Montserrat Abelló ......................................................................... 21
De vell a vella .................................................................................... 22
Caterina Albert (Victor Català) ...................................................... 22
Els amants ......................................................................................... 23
Vicent Andrés Estellés ................................................................... 23
Té un poema amagat ........................................................................ 24
Eduard Sanahuja ........................................................................... 24
Punt de creu ...................................................................................... 25
Vinyet Panyella .............................................................................. 25
Panorama .......................................................................................... 26
PereJaume ..................................................................................... 26
Matí al bar ......................................................................................... 27
Francesc Parcerisas ....................................................................... 27
Criatura dolcíssima ............................................................................ 28
Joan Fuster .................................................................................... 28
Dies al camp ...................................................................................... 29
Joan Vinyoli ................................................................................... 29
Violí de Vidre ..................................................................................... 30
Abelaïs (Isabel Oliva i Prat) ........................................................... 30
De sobretaula .................................................................................... 31
Joan Brossa ................................................................................... 31
La informació .................................................................................... 32
5
Blai Bonet ...................................................................................... 32
Comiat ............................................................................................... 33
Ali ibn Jalaf al-Laridi ...................................................................... 33
Refrany .............................................................................................. 34
Enric Casasses ............................................................................... 34
La fira de Vic (fragment) ................................................................... 35
Jacint Verdaguer ........................................................................... 35
Què li passa a l’ós? ............................................................................ 36
Zoltan Kadaly, M. A. Pujol i-T.Roig ................................................ 36
A mitjan setembre ............................................................................ 37
Marià Manent ............................................................................... 37
Notes de Deià .................................................................................... 38
Joan Alcover .................................................................................. 38
Lloança de la camisa ......................................................................... 39
Guerau de Liost ............................................................................. 39
El distret ............................................................................................ 40
Gabriel Ferrater ............................................................................. 40
Mester d’amor .................................................................................. 41
Joan Salvat-Papasseit .................................................................... 41
Si jo fos pescador .............................................................................. 42
Joan Salvat-Papasseit .................................................................... 42
Nadal ................................................................................................. 43
Joan Salvat-Papasseit .................................................................... 43
Arri, arri cavallet ................................................................................ 44
6
Josep Carner .................................................................................. 44
Sol, solet ............................................................................................ 45
Josep Carner .................................................................................. 45
Com el Vallès no hi ha res ................................................................. 46
Joan Carner ................................................................................... 46
Cançó d’enyorança............................................................................ 48
Tomàs Garcés ................................................................................ 48
Tardor ................................................................................................ 49
Salvador Espriu .............................................................................. 49
Per la maresma ................................................................................. 50
Salvador Espriu .............................................................................. 50
Si compres pa ... ................................................................................ 51
Salvador Espriu .............................................................................. 51
La vella nit ......................................................................................... 52
Salvador Espriu .............................................................................. 52
La vaca cega ...................................................................................... 53
Joan Maragall ................................................................................ 53
Quin rebolcar-se avui totes les ones................................................. 54
Joan Maragall ................................................................................ 54
Vistes al mar ...................................................................................... 55
Joan Maragall ................................................................................ 55
La ginesta .......................................................................................... 56
Joan Maragall ................................................................................ 56
L’ametller .......................................................................................... 57
7
Joan Maragall ................................................................................ 57
La mar estava alegre ......................................................................... 58
Joan Maragall ................................................................................ 58
Marina ............................................................................................... 59
Miquel Costa i Llobera .................................................................. 59
Abril ................................................................................................... 60
Marià Manent ............................................................................... 60
Passa, vent ........................................................................................ 61
Clementina Arderiu ....................................................................... 61
Aquells ocells..................................................................................... 63
Josep Sebastià Pons ...................................................................... 63
Peix dins la peixera............................................................................ 64
Carles Riba ..................................................................................... 64
Cançóns de rem i de vela .................................................................. 65
Josep Maria de Sagarra ................................................................. 65
Aigua-marina ..................................................................................... 66
Josep Maria de Segarra ................................................................. 66
Xàfec d’estiu ...................................................................................... 67
Joaquim Ruyra ............................................................................... 67
Primavera .......................................................................................... 68
M. Marti i Pol ................................................................................ 68
Amb el vent de llevant ...................................................................... 69
Miquel Martí i Pol ......................................................................... 69
Ara us puc dir .................................................................................... 70
8
Miquel Martí i Pol ......................................................................... 70
La gent ............................................................................................... 71
Miquel Martí i Pol ......................................................................... 71
Ara et penso ...................................................................................... 72
Miquel Martí i Pol ......................................................................... 72
Corrandes d’exili ............................................................................... 73
Pere Quart ..................................................................................... 73
Tirallonga de monosíl·labs ................................................................ 74
Pere Quart ..................................................................................... 74
9
És quan dormo que hi veig clar
J.V. Foix És quan plou que ballo sol Vestit d’algues, or i escata, Hi ha un pany de mar al revolt I un tros de cel escarlata, Un ocell fa un giravolt I treu branques una mata, El casalot del pirata És un ample girasol. És quan plou que ballo sol Vestit d’algues, or i escata. És quan ric que em veig gepic Al bassal de sota l’era, Em vesteixo d’home antic I empaito la masovera, I entre pineda i garric Planto la meva bandera; Amb una agulla saquera Mato el monstre que no dic. És quan ric que em veig gepic Al bassal de sota l’era. És quan dormo que hi veig clar Foll d’una dolça metzina, Amb perles a cada mà Visc al cor d’una petxina, Só la font del comellar I el jaç de la salvatgina, –O la lluna que s’afina En morir carena enllà. És quan dormo que hi veig clar Foll d’una dolça metzina.
10
18.
Roc Casagran No ‘nem pas bé. Tenim tots els camins embarrancats, la llengua, segrestada, els llops mosseguen les flors dels jardins, carronyaires diversos fan estada als nostres nius, i emplenem intestins d’enemics tàcits, bufa una ventada que és fressa bèl·lica, que tomba els pins i el roure mil·lenari que si bada perdrà l’arrel i el nom i el lloc i el vent que l’acarona. Pots fer parapets, mostrar un enuig de foll irreverent, prometre guerra brandant ganivets, p’rò fet i fet sols murmures amén i t’entretens gargotejant sonets.
11
Un dia em va comentar...
Josep Pedrals Un dia em va comentar
algú que em volia bé,
que per a parlar més clar
no em calia tant merder,
que fent un discurs més pla,
més senzill i molt menys ple,
ja no parlaria en va
i seria més amè.
No amb A,
amb E!
12
La bruixa
Joana Raspall SOTA UNA OLIVERA SECA I RETORÇADA HI HAVIA LA COVA
QUE NINGÚ NO SAP; DIUEN QUE HI VIVIA UNA BRUIXA VELLA VESTIDA DE NEGRE,
AMB MOCADOR AL CAP.
SORTIA DE VESPRE CAVALCANT L’ESCOMBRA,
FENT DE CAPITANA DE CENT RATPENATS; OCELLS I BESTIOLES
DAVANT SEU FUGIEN PERQUÈ A COPS D’ESCOMBRA
EREN ATACATS.
DE TANTES MALESES QUE FEIA LA BRUIXA, TOTHOM LA TEMIA.
SOLS UN RATOLÍ DE BIGOTIS ROSSOS
I CUETA FINA VA DIR: - PLANTEM CARA!
DEIXEU-ME FER A MI!
I MENTRE DORMIA LA BRUIXA MALVADA
RATOLINS I RATES TRAÇAREN EL PLA:
VAN ENTRAR A LA COVA, I A COPS DE DENTETA
LA MÀGICA ESCOMBRA VAN ESMICOLAR.
D’ENÇÀ D’AQUELL DIA LA BRUIXA NO VOLA. PROP DE L’OLIVERA NO LA VEUEN MAI.
PERÒ DIU LA HISTÒRIA QUE ARA, DINS LA COVA,
QUAN VEU UNA RATA TREMOLA D’ESGLAI.
13
Pis moblat
Narcís Comadira
Res sembla teu quan t’hi poses, però
temps i manetes te’l fan habitable.
Canvies mobles, hi penges els quadres,
poses un llum. I ja totes les coses
prenen un aire ben teu: –com s’assembla
tot aquest pis a vosaltres –diran–.
I somriem. Bé sabem el que costa
de fer agradable un racó qualsevol.
Quan el deixem, tornarem com abans
taules, sofàs al seu lloc. Sense quadres
es quedaran les parets. Tot callat.
Cap dels sorolls coneguts, cap mirada.
Paguem lloguer per usar el pis, els mobles
i fins la roba. Però mai no ens paguen
tants de neguits que hi deixem: anys de vida.
14
A ritme del temps
Josep Maria Espinàs
M’agraden les noies que em miren amigues. M’agraden els homes que
em parlen tranquils.
I així m’enamoro i així me’ls escolto.
M’agrada el paisatge que no és espectacle.
M’agrada el silenci quan no és absolut.
M’agrada la fosca si al final veig un llum.
M’agrada la festa que no és obligada.
M’agrada el camí que no sé quan s’acaba.
M’agraden els brindis si es troben els ulls.
M’agrada la vida que no té un rellotge.
M’agrada pensar que la vida m’agrada.
M’agrada pensar que la mort mai no em pensa.
15
Anhel
Bernat Artola Qui poguera, cada dia, mudar l’ànima i la pell, per a ésser sempre novell i oblidar la melangia del temps nou i el record vell! Cada dia, flor novella dins d’un món renovellat. I el cor, infantilitzat, ardit per la meravella d’un glatir sense pecat. Llavors, l’eterna baralla de l’esperança i l’enyor, seria pau i claror sobre la fosca gramalla de la nit i l’avior. Fora la feixuga història, sense passat, sols futur, el seny seria segur per la recta trajectòria del cor innocent i pur
16
Manelic
Àngel Guimerà Com una daina tu vas córrer a buscar l’enamorada. I tots dos vàreu fer front a una societat marcada. Amb les urpes s’aferrava el llop ferotge a la cara però la vida et va fer vencedor una altra vegada. Aquella olor de la sang no t’era del tot estranya però el teu dolor es va tornar més amarg aquella vegada. Vas tornar a la muntanya de la mà de ta estimada mort el llop, morta la ràbia llàgrimes de fel i exili. Però rebrota la mala herba i és continu el sacrifici torna a la terra baixa queden molts llops per combatre.
17
Hivern
Àngels Gregori
Vas entrar a la meua vida com un febrer cansat. Com la matèria d’una lliçó que durant anys havies repetit a classe. I vas saber que la nostàlgia és un ascensor que puja fins a l’àtic
i amb els anys fa més llarga la baixada. Potser ja ens havíem trobat, en una altra vida, en un altre país, en la terrassa d’un Starbucks, fent cua per a un concert o obrint la porta dels congelats d’un supermercat del barri. Sé que, com diu la poeta, res passa ni passarà dues vegades. Però m’hauria agradat trobar-te així, de sobte, com cauen els botons descosits d’un abric.
18
Als elegits
Joan Vinyoli
A vosaltres, els qui del sofriment sou elegits per a les altes proves, com us escolto quan calleu i em deixo penetrar pels laments que mai no heu dit. Plens en excés de forces abatudes, plors ofegats i dominades ires, els ulls, les mans, com en ruïna, parlen d’imperis destruïts per sempre més. Sóc terra que vol ésser fecundada pel riu amarg que neix en vostre cor i, compartint el greu dolor, lloar-vos, a fi que us retrobeu, transfigurats.
19
Los qui amau, preneu aquesta cendra...
Joan Roís de Corella
Los qui amau, preneu aquesta cendra sobre lo cap, que no perdau l’arbitre: Amor és tal que, si us obre la porta, tard s’esdevé que pels altres la tanque; la part del mur que el fort enemic trenca mostra camí per on se puga vençre. E som tan folls, los ferits d’esta fleixa, que tots pensam tenir un esmaragde ab tal virtut que ens fa trobar la senda, vedant aprés algun altre no hi passe.
20
Cançó a Mahalta
Màrius Torres
Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels. Fan el mateix camí sota els mateixos cels. No podem acostar les nostres vides calmes: entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes. En els meandres, grocs de lliris, verds de pau, sento, com si em seguís, el teu batec suau i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga, de la font a la mar —la nostra pàtria antiga—.
21
La paraula nua
Montserrat Abelló
Tan sols la paraula nua
la teva, mai la d’un altre
la que reflecteix una vida
dins d’una solitud
curulla de promeses, on tot és possible. S’esvaneixen els dubtes
la foscor claror es torna
i els sols variants i múltiples
cauen damunt cada mot, el cobreixen i donen força. Enllà d’aquest ser-hi tan precís que
s’allarga en el contingut
de cada paraula clara.
Com ho és la poesia.
22
De vell a vella
Caterina Albert (Victor Català)
Altre cop sols, la vida mia, com en el jorn que ens vam casar…
S’han fos els cants i l’alegria
i restem sols vora la llar.
Ja ha saonat altra esperança
com en el jorn que ens vam casar; eixuga el plor de l’enyorança…
Encara som dos vora la llar!
Tots han volat els ocells joves, tots han volat lluny de son niu, s’han espargit les vides noves, restem tu i jo vora el caliu.
23
Els amants
Vicent Andrés Estellés No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles.
24
Té un poema amagat
Eduard Sanahuja De petit va amagar totes les pedres verdes que cercava amb amor per les platges ardents als calaixos secrets de l'armari de l'avi o al fons del safareig, com joies submarines. Amagava en el llit el fred de les espines i al trinxant amagava els llapis i el papers. De gran va fer el mateix, més o menys el mateix, amb coses més selectes i amagatalls més dignes.
25
Punt de creu
Vinyet Panyella Em miren d'esquitllentes, xiuxiuegen. Els brillen ulls menuts darrere les escletxes. Escolto la remor sibilant que talla l'aire. Creuen, imbècils, en la fidel espera que després disfressaran d'heroïcitat. Faig i desfaig tapís de punt de creu només per aturar el pas dels dies, l'inici del final, el del retrobament que em portarà a envellir, a morir en vida.
26
Panorama
PereJaume Damunt d'aquesta taula els mots són cims: el redall d'herba tendra, l'aire, una pedra, el boix clarer, els terraprims de la serra, Ribelles, Rocabruna, un munt de palla, Montnegre, les dues distàncies del suro: la real o bé aquella altra llunyana, corrues de fruiters, marges, feixes, el fangal del joncar, les colrades vessants d'un pa de molsa, el Brull, Sant Amanç, Santa Magdalena, un grup d'avets, algun esquei tot just nevat, la neu madura dels ginestars, Matagalls, Canal d'Ura. Amb cims als mots, Verdaguer s'ageganta.
27
Matí al bar
Francesc Parcerisas S'han vist sovint al bar, a les hores de sol del migdia, quan l'enrenou del carrer desafia la piuladissa dels ocells, i es fiten només amb un somrís que creua l'abisme de les taules. Ah!, si els acostessin ara, enderrocades les barreres que els separen! Quin goig dels cossos, quin delit! Però tot són cabòries. No hi ha hagut mai res. Mai no han creuat una paraula. I encara seguiran així dies i dies, tot observant-se de lluny, indecisos, canviant només la timidesa del somrís per aquesta felicitat de la distància: un fil a punt de trencar-se.
28
Criatura dolcíssima
Joan Fuster Criatura dolcíssima - que fores la sola riba forta, un deix d'idea, la mà que entre les meues perdurava! Criatura dolcíssima o miracle total o prosperada llum - que fores grat de llavis pertot i branca exempta! Criatura dolcíssima i fondària i visitació de mots atònits i pietat complida i cim - que fores ...
29
Dies al camp
Joan Vinyoli Amb ulls de fred i plens de vent contemplo la gebrada a l'hort i la metàl·lica teranyina clavada als muntants de fusta del galliner que guarda l’escapadís aviram. I sento la fetor grisa, coent, de gallinassa tova, calenta, que asfixia. Mes tard, hora de sol, ràpid, el gall empaita les gallines estarrufades, que fugen. Jo gusto la quallada negror dels fems rics de solatge, festa de la gran boca de la terra que els menjarà fumejants. Les eines del treball dormissen a l'entrada de la masia en ombra, cada dia més arraconades pel triomf vermell de les grans màquines ferrisses que sobre els camps naveguen. Magall, aixada, càvec, diuen pel mànec la indefensió de no poder servir sense la mà d'un home, però proclamen tostemps, dessota l'òxid del tall, l'antiga força de la mà de l'home.
30
Violí de Vidre
Abelaïs (Isabel Oliva i Prat) Només la mort podria arrabassar-li el seu violí que sonava com si unes mans invisibles tensessin les cordes amb un arquet màgic. Era una noia japonesa que tocava com a solista en un quintet de cambra. Havia viatjat arreu del món. Aquell dia, enregistrava un disc de música barroca i després de fer-se una fotografia amb un colom a la mà, sobre el pont del Loira, interpretava més lent que mai el seu adagio. Només la mort pogué arrabassar-li el seu violí que sonava diàfan com l'aigua.
31
De sobretaula
Joan Brossa Joan, ets una mica orgulloset. Digues: per què capgires el sonet? No em diràs que llegir-lo així t’agrada. Això és fer del vespre matinada o, un caminal que és ample, fer-lo estret. Però vine i agafa’m de bracet. No vull fer-te la contra, em semblaria cosa fosca i injusta. Crec, Joan, que ets una mica orgulloset, i quan t’entestes que la nit es torna dia et dono el nom de rei amb simpatia i et recordo el que dèiem tot dinant: a aquest aspecte teu altisonant, vull que li escriguis, sents?, una elegia.
32
La informació
Blai Bonet Es llançava a la pèrdua, com d'altres se'n van de cap a guanyar. Després hom li digué: -Si tens la paraula, vés-te'n... Deia la veritat, perquè ja era gran... El renou li produïa la sensació sorda, sorda, d'una manca de color, i, des d'aquest paratge situacional, exclamava que un poble perd la guerra just quan la seva voluntat està esfondrada, just quan no sap pegar bot des del gruny al satèl.lit. Tenia una rara qualitat: recordar els fets passats com a passats... Sabia la monotonia de l'excés. Ignorava que el plaer és subversiu; que l'home sempre és el que no és i es reconeix en la por de no ser real... Volia ser aquest ésser que hom vol perdre, perquè s'havia equivocat de grup, tot coneixent-se i donant-se a conèixer en el diàleg esquerp entre la vida i els anys…
33
Comiat
Ali ibn Jalaf al-Laridi
(València. 1132)
Bevies de mi i jo de tu bevia. I de tant beure’ns en l’aquí, l’avui i l’ara, vàrem oblidar que el càntir es badava. Haurem d’esperar la nova verema. La resta ja la saps: la gola resseca i un adéu de gebre al peu mateix del llit.
34
Refrany
Enric Casasses
Al pot petit hi ha poca confitura
i al cor trencat la veritat més dura: mal amagat és mal que no té cura, la llibertat, la llei que és més segura, la veritat, bandera que no es jura, i el paradís, un bon plat de verdura.
35
La fira de Vic (fragment)
Jacint Verdaguer Sembla un camp de roselles la plaça atapeïda de mocadors vermells, de llargues barretines, i gent i bestiar encara a doll hi arriben: brama l’ase auregut, salta la mula guita, bela el tendre anyellet i el cavallàs renilla, compta lo mercader lo quincallaire crida,
36
Què li passa a l’ós?
Zoltan Kadaly, M. A. Pujol i-T.Roig Què li passa a l’ós que brama? L’ha renyat la seva mare? Ha pres mel de les abelles i li piquen les orelles. S’ha banyat en aigua fresca i ara espera per si pesca. Per dinar menja una truita i per postres força fruita. Ja és fosc, la nit arriba, ai! La mare com el crida! Corre, ós, vés cap a casa que la mare s’encaparra. I demà si fa bon dia dins del bosc quina alegria!
37
A mitjan setembre Marià Manent (La ciutat del temps) Llarga com la carena, sobre el riu, cada matí s’adorm la boira clara. On són els lliris? S’ha tornat esquiu el sol adesiara. Però canten aloses cel amunt i fan les herbes una olor més forta. La vidiella no és un blanc repunt, sinó una seda morta. Amb cent ulls grocs ens mira el codonyer quan el reflex de l’aigua se’ns apaga. L’argent de l’albereda té el primer tremolor d’un or vague. No veureu a la posta aquells nacrats dofins del juliol. És grisa i bistre. La guineu caça vora els espadats amb un lladruc sinistre. I les aglans madures, pel camí, es desprenen del calze. L’avellana dringa pels sots. La poma fa venir el goig a la solana. I si l’avellaner duu el fruit vinent en verdes arracades, és vermella la pinassa, i les flors, vora el torrent, es parlen a l’orella.
38
Notes de Deià
Joan Alcover Baixa la pendent d’estret horitzó mitja carreró i mitja torrent. Cada casa sent, pel seu pontarró passar la remor de l’aigua corrent. El saltant eixorda, la figuera borda li dóna ombradís. Clivell de la Serra, dins un solc de terra tanca un paradís.
39
Lloança de la camisa
Guerau de Liost
Em plau la meva camisa de fil(que és fresca i llisquent). Camisa, d’amor divisa, vestia Tirant, vistent. No pas d’un lleixiu és neta, sinó d’un rabeig d’argent, ni eixuta amb l’escalforeta, sinó voleiant al vent; ni blanca d’una potinga, sinó del solell batent. En dur-la, l’ànima dringa, que d’herbes la troba olent.
40
El distret Gabriel Ferrater (Les dones i els dies)
Segur que avui hi havia núvols, i no he mirat. Tot el dia que veig cares i pedres i les soques dels arbres, i les portes per on surten les cares i tornen a entrar. Mirava de prop, no m’aixecava de terra. Ara se m’ha fet fosc, i no he vist els núvols. Que demà me’n recordi. L’altre dia vaig mirar enlaire, i enllà de la barana d’un terrat, una noia que s’havia rentat el cap, amb una tovallola damunt les espatlles, s’anava passant, una vegada i deu i vint, la pinta pels cabells. Els braços em van semblar branques d’un arbre molt alt. Eren les quatre de la tarda, i feia vent.
41
Mester d’amor
Joan Salvat-Papasseit Si en saps el pler no estalviïs el bes que el goig d'amar no comporta mesura. Deixa't besar, i tu besa després que és sempre als llavis que l'amor perdura. No besis, no, com l'esclau i el creient, mes com vianant a la font regalada. Deixa't besar -sacrifici fervent- com més roent més fidel la besada. ¿Què hauries fet si mories abans sense altre fruit que l'oreig en ta galta? Deixa't besar, i en el pit, a les mans, amant o amada -la copa ben alta. Quan besis, beu, curi el veire el temor: besa en el coll, la més bella contrada. Deixa't besar i si et quedava enyor besa de nou, que la vida és comptada.
42
Si jo fos pescador Joan Salvat-Papasseit (Poesies)
Si jo fos pescador pescaria l’aurora, si jo fos caçador atraparia el sol; si fos lladre d’amor m’obririen les portes, si fos bandit millor
que vindria tot sol:
-els carcellers del món no em sabrien mai l’ombra, si fos lladre i bandit no em sabrien el vol. Si tingués un vaixell m’enduria les noies, si volien tornar deixarien llurs cors: i en faria fanals
per a prendre’n de nous.
43
Nadal Joan Salvat-Papasseit (Poesies)
Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca. Així el grup d’homes joves que ara passa cantant. Sento el carro dels apis
que l’empedrat recolza i els altres qui l’avencen, tots d’adreça al mercat. Els de casa a la cuina, a la cuina,
prop del braser que crema, amb el gas tot encès han enllestit el gall. Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena; i ells recullen les plomes, i ja enyoren demà. Demà posats a taula oblidarem els pobres –i tan pobres com som-.
Jesús serà nat. Ens mirarà un moment a l’hora de les postres i després de mirar-nos arrencarà a plorar.
44
Arri, arri cavallet
Josep Carner
Arri, arri, cavallet, anirem a Sant Benet. Sant Benet és un besavi que afalaga els infantons i que els omple de joguines, de joguines i petons. Sant Benet té grans arrugues i dos llavis somrients; Sant Benet amb son gaiato pega als nens que són dolents. Fa sa barba pessigolles quan petona els infantons i té el cap ple de rondalles i la bossa de bombons. Del mantell li du la cua un dels àngels aprenents i el cenyeixen tres corones, tres corones resplendents. Para’t, para’t, cavallet, que s’adorm el teu genet.
45
Sol, solet
Josep Carner
Sol solet, vine’m a veure que tinc fred! Se n’ha anat la mare, m’ha deixat tothom i només vigilen mos soldats de plom. Les gotes de pluja mullen el terrat; sento esgarrifances i tinc por del gat. La nina malalta jeu en un racó i roda per terra polsim de segó. Ara que tremolo sortiran plegats les ratapinyades i els escarabats. Vine, vine, vine, vine, sol solet, per una escletxa del finestronet. Sol solet, vine’m a veure que tinc fred!
46
Com el Vallès no hi ha res
Joan Carner
Ai casa tan camperola, Déu me la guardi de mal! A l’eixida, tota sola, veig una malva reial. Al safareig, de basarda, batega la llum que mor. Allí plau, caient la tarda, berenar d’un préssec d’or. Travessa l’horta de seda riera de bells destins, cenyida de pollancreda i ungida de quatre pins. De canyes envoltada una aigua fent cantussol; jo veig tota l’estelada caiguda en el reguerol. Els cims de la rodalia es senten amorosits, si per calitja, de dia, per celístia, de nits.
47
En un turonet, que empolsa un or envellit i rar, hi ha rengs d’una vinya, dolça com si fos vora la mar. I tot just, en l’ombra estesa, sona un grill escadusser, s’enfila la lluna encesa damunt d’un pal de paller.
JOAN CARNER
48
Cançó d’enyorança Tomàs Garcés (Vint cançons)
Enyoro la vela lleugera, el còdol blavís i lluen, la vinya, la cala planera, el núvol, la boira i el vent; la corba suau de la platja i la marinada frescal, la barca que fuig de l’oratge i aquell gallaret en el pal. Enyoro la font amagada, la branca menuda del pi, la nuesa de la collada, les herbes primes del camí, els esbarzers i la caseta, el degotís del rossinyol i aquella costa dura i dreta que va assecant-se sota el sol. Enyoro el mar i la muntanya, la feixa verda, l’erm grogós, el remoreig de cada canya en el camí silenciós, i aquella veu tan tèbia i clara i els ulls tan purs dins la nit, que fan el cel més ample encara i més estelada la nit.
49
Tardor
Salvador Espriu El vent, els boscos moren besant la lenta llum de la tarda. Exèrcits de nits vénen pels camins solitaris.
50
Per la maresma
Salvador Espriu Per la maresma s’estén el fred, lentíssim toc de campanes. Boires i grill dominen tots els camins del vespre.
51
Si compres pa ...
Salvador Espriu Si compres pa i et donen guix repintat, les dents, en rosegar-lo, se’t trencaran. El teu dolor fa riure l’home que sap l’indret de la farina i el de la calç. Et decandeixes mentre vas engreixant el lladre que venia falsedats.
52
La vella nit
Salvador Espriu La vella nit es posa de nou l’abric Se’l corda amb una llarga cançó de grills.
53
La vaca cega
Joan Maragall
Topant de cap en una i altra soca, avançant d'esma pel camí de l'aigua, se'n ve la vaca tota sola. És cega. D'un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega. Ve a abeurar-se a la font com ans solia, mes no amb el ferm posat d'altres vegades
ni amb ses companyes, no; ve tota sola. Ses companyes, pels cingles, per les comes, el silenci dels prats i en la ribera, fan dringar l'esquellot, mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria. Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna, i baixa el cap a l'aigua, i beu calmosa. Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines i se'n torna
orfe de llum sota del sol que crema, vacil·lant pels camins inoblidables, brandant lànguidament la llarga cua.
54
Quin rebolcar-se avui totes les ones...
Joan Maragall
Quin rebolcar-se avui totes les ones escumejant sorroses, desiguals! Com s’estiren i s’alcen tant com poden per a fugir el gran turment del mar! Tot el mar s’ensombreix i ses sorolla, ones vénen arreu, onades van, corrent cap a la platja clamoroses, l’escabellada escuma al vent donant.
55
Vistes al mar
Joan Maragall
Vora la mar eternament inquieta, floreix immòbil la pomera blanca i el presseguer vermell, que riu i brilla prop la mar inquieta aquietadora.
56
La ginesta
Joan Maragall La ginesta altra vegada, la ginesta amb tanta olor, és la meva enamorada que ve al temps de la calor. Per donar-li una abraçada he pujat dalt del serrat. A la primera besada m’ha deixat tot perfumat.
57
L’ametller
Joan Maragall A mig aire de la serra veig un ametller florit: Déu te guard, bandera blanca, dies ha que t’he delit! Et la pau que s’anuncia entre el sol, núvols i vents... No ets encara el millor temps, però en tens tota l’alegria.
58
La mar estava alegre
Joan Maragall La mar estava alegre, aquell migdia: tot era brill i crit i flor d’escuma, perquè feia molt sol i el vent corria. Al lluny se veia un gran mantell de bruma. Damunt les ones, amb les veles dretes, les barques hi brincaven com cabretes.
59
Marina
Miquel Costa i Llobera Canta i voga el mariner tot sol dins la seva nau, i al fons serè del cel blau aguaita l’estel primer. I la nau, seguit seguit, se balandreja i avança i sobre el mar en bonança vola adormida la nit. I alçant els ulls a l’altura i d’enyorança cantant, se’n va el mariner remant damunt la mar insegura.
60
Abril Marià Manent La ciutat del temps.
Hem dit adéu al març, però encara blanqueja la neu fina de l’arç. Quina flaire és amb mi, quin cant? No ho endevines? La veu prima dels grills, l’alè de les glicines. Heus, la flor del perer és una dolça dama, dreta sobre les fulles com en un prat. I mai no se’n mou, amb l’ombrel·la blanca. Si alcés la cama trobaria l’espai.
61
Passa, vent
Clementina Arderiu Passa, vent, cosa sinistra, qui et pogués mai deturar! Tota la casa en fa trista el teu malastruc xiular. M’enfolleix les colomes allà dalt del colomar; de l’arbre arrenques les pomes molt abans de madurar; I colltorces la florida novella del roserar; i esfulles la margarida –si vindrà, si no vindrà-. A l’hort el planter m’aplanes i em malmets el fonollar; del llibre em gires les planes com si em volguessis reptar. I els papers treus de la taula i me’ls llences a volar. Si al jardí tingués saule, com el faries plorar!
62
Ni finestra ni portella res no hi val, tot és en va: sempre et resta una clivella per poder-te enforinyar. Ja a ciutat no et coneixia i ara m’ets tot casolà! Véns a casa cada dia i hi entres sense tustar.
Clementina Arderiu
63
Aquells ocells Josep Sebastià Pons (Cantilena)
Aquells ocells entraven al graner, Afluixant l’ala en un munt de civada. Al mig s’hi arrodonia un vell erer I tot l’hivern la porta era tancada. Blanca, s’assolellava la paret. De l’alba a sol ponent el vent fugia, deixant a cada teula un or distret. La veu de la muntanya resplendia.
64
Peix dins la peixera
Carles Riba Ondules brusc, com un silenci dins el seu cristall; ignorant de ta inútil fuga constant –¿cap a quin secret que comenci tot just, oh humil sempre en retard, dins ta presó, al somni lliure que esperava el teu front? Per viure, recules, dolçament covard. De més lluny que d’una memòria, la llum et visita; tu ets obscur sota la immòbil glòria. Que travesses, amb ulls quiets, com qui, sense comprendre, es mira a un mirall que eternament gira.
65
Cançóns de rem i de vela Josep Maria de Sagarra
El cel era és tot clapa i clariana; la lluna és d’una lívida blancor; esporuguida per la tramuntana se’n va a jeure darrera del turó. Aquest vent tot s’ho empassa i tot ho esborra, -amenaça, cridòria i desgavell-; m’escup al rostre mil granets de sorra que es claven com agulles a la pell. I el mar endiablat, fúria i onada, es rebolca pel llit com un gelós, i l’aigua, si ara es llença platejada, ara és un gran deliri de plom fos. Com tremolen d’angúnia les barquetes! Però el poble és immòbil i adormit: les parets de les cases són molt netes, blanques i fines com un os polit.
66
Aigua-marina
Josep Maria de Segarra Voldria, ni molt ni poc: ésser lliure com una ala, i no mudar-me del lloc platejat d'aquesta cala; i encendre el foc del pensament que vibra, i llegir només un llibre antic, sense dubte, ni enveja, ni enemic. I no saber on anirem, quan la mort ens cridi al tàlem: creure en la fusta del rem i en la fusta de l'escàlem. I fer tot el que fem, oberts de cor i de parpelles, i amb tots els cinc sentits; sense la por de jeure avergonyits quan surtin les estrelles. Comprendre indistintament rosa i espina; i estimar aquest moment, i aquesta mica de vent, i el teu amor, transparent com una aigua-marina.
67
Xàfec d’estiu
Joaquim Ruyra L’aire ardent, enfebrat, tot buf s’atura, cauen gotasses d’un pes mort de plom, i, crepitant i detonant, es romp, esquerdada de llamps, la volta obscura. De sobte, en xiscladissa el vent prorromp i es desboca pels monts i la planura. Després es desfà en aigua la natura; cel i terra en van plens de gom a gom. Al cap de poca estona, un sol d’estiu s’estén festós pel degotant fullatge on gais pardals, eixint dels caus, s’atropen; la gent surt als balcons, la vila riu, i, com enamorats del fresc aiguatge, xics i xavals, xipollejant-hi, es xopen.
68
Primavera M. Marti i Pol (L’arrel i l’escorça)
Heus ací: una oreneta, la primera, ha arribat al poble. I l’home que treballa al camp, i la noia que passa pel pont, i el vell que seu en un marge, fora vila, i fins aquells que en l’estretor de les fàbriques tenen la sort de veure una mica de cel, han sabut la notícia. L’oreneta ha volat, una mica indecisa, ran mateix de l’aigua del riu, s’ha enfilat pont amunt, ha travessat, xisclant, la plaça i s’ha perdut pels carrers en silenci. I la mestressa que torna de comprar Ho ha dit als vailets que van a l’escola, i aquests a les dones que renten al safareig públic, i elles ho han cridat i l’home ho ha repetit qui sap les vegades i n’ha fet una cançó al ritme feixuc de la roda. Heus aquí el que diu: -La primavera ha arribat al poble.
69
Amb el vent de llevant Miquel Martí i Pol (Obra poètica 1947-1971. Vol:1)
Amb el vent de llevant estimaré el record dels pins de vora mar i les barques tan clares, oh vells amics! Tota la densitat del verd quan la tarda declina al vell palau de tarongers i un sol xiprer, com l’ombra d’un absent, per fer la llum més pura. Tots els qui heu fet record delmeu record estimareu com jo la veu del vent i l’enyorança clara de les veles. Això us farà menys inclement l’absència i jo podré dialogar amb vosaltres, com ales tardes íntimes, vora la mar quietament amiga.
70
Ara us puc dir
Miquel Martí i Pol
Ara us puc dir que sóc un home antic en el gest i en la veu i que he estimat les coses com si fóssim germans; per això he esdevingut tan feble i solitari. Tornar on comença tot, la pedra i el neguit I la veu que fecunda cada cosa, prudent com un ocell i alhora agosarat com si el destí fos una deu secreta. Ara us puc dir que ja res no m’apressa i que tot el que és vell m’atreu amb una càlida dolcesa, que he ben desat el vent en un calaix secret i estimo la duresa de la pedra. No sé si podré escriure gaire més, ja que l’esforç de suportar aquest pes dels anys que encara no he viscut m’abaltirà potser i em farà insípid; vosaltres ho direu, els qui em llegiu, germans. Però de tant de temps de sofriment no en vull altre record que aquest retrobar-me, elemental i rar comuna criatura, avui que, lluny dels meus, he sentit enyorança.
71
La gent
Miquel Martí i Pol
La gent que es lleva quan encara és de nit. La gent obscura que treballa quan encara és de nit obre sempre el primer solc a la neu, sap el retorn de la primera oreneta i rep la primera carícia de la pluja. Un privilegi seductor – diguem-ho- que sovint no s’estima com és degut. És allò del costum! La gent que es lleva quan encara és de nit ignora que el món recomença cada matí per la seva virtut, que el sofriment l’agermana amb milers d’homes d’arreu del món i que el seu gest d’embolicar-se la bufanda, o bé d’encendre la primera cigarreta del dia, forma part d’algun ritu solemníssim que vivifica la sempre remota possibilitat d’establir la pau entre els homes de bona voluntat.
72
Ara et penso
Miquel Martí i Pol Ara et penso –tan lluny!- i t’invento un posat expectant perquè m’omplis aquest buit de la tarda. Cada mot és un món amb rius i mars i pobles, o un vidre trencadís, o una cambra en silenci. Que lent el pas del temps! Que feixuga la vella solitud i que pròxims els teus ulls, quan t’invento un posat expectant perquè m’omplis la tarda.
73
Corrandes d’exili Pere Quart
Una nit de lluna plena tramuntàrem la carena, lentament, sense dir re ... Si la lluna feia el ple també el féu la nostra pena. L'estimada m'acompanya de pell bruna i aire greu (com una Mare de Déu que han trobat a la muntanya.) Perquè ens perdoni la guerra, que l'ensagna, que l'esguerra, abans de passar la ratlla, m'ajec i beso la terra i l'acarono amb l'espatlla. A Catalunya deixí el dia de ma partida mitja vida condormida: l'altra meitat vingué amb mi per no deixar-me sens vida. Avui en terres de França i demà més lluny potser, no em moriré d’enyorança ans d'enyorança viuré. En ma terra del Vallès tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra. "Com el Vallès no hi ha res". Que els pins cenyeixin la cala, l'ermita dalt del pujol; i a la platja un tenderol que batega com una ala. Una esperança desfeta, una recança infinita. I una pàtria tan petita que la somio completa.
74
Tirallonga de monosíl·labs
Pere Quart Déu I tu, què vols? Jo Doncs jo sols vull -ei, si pot ser-: Un poc de fam i un xic de pa. Un poc de fred i un xic de foc. Un xic de son i un poc de llit. Un xic de set i un poc de vi i un poc de llet. I un poc de pau. Un poc de pas, un poc de pes i un poc de pis. I un xic de niu. Un xic de pic i un poc de pac -o un xic de sou i un xic de sec.
75
Un poc de sol i un poc de sal i un poc de cel. Un xic de bé i un xic de mal. Un poc de mel i un poc de fel. I un poc de nit i un xic de por, i un poc de pit un xic de cor i un poc de crit. I un xic de llum i un xic de so: un poc de llamp i un xic de tro. Un poc de goig i un xic de bes i un poc de coit. I un xic de gos. I un poc de gas. I un poc del fort i un poc del fluix,
76
i un poc de rom i un poc de fum. Un poc de lloc. I un poc de joc -tres reis, dos nous. I un poc de groc i un xic de gris i un xic de verd. I un xic de blau. Un poc de tren i un poc de nau; i un xic de rem. Un xic de vent. Un poc de neu. I un poc de rou. I un poc de veu -i un poc de vot. I un poc de cant. I un xic de vers. I un xic de ball. I d’art. I d’or.
77
Un poc de peix. I un poc de greix. I un xic de feix. I un poc de gruix. I un poc de carn i un poc de sang; i un poc de pel. un poc de fang i un xic de pols. Un xic de flam i un poc de gel. Un poc de sant i un xic de drac. Un xic de risc i un poc de rès -i un poc de rus. I un tros de camp i un xic de fruit; un tros de clos prop de la llar amb aus i flors. I un poc de bosc amb pins i brins.
78
I un xic de font. I un xic de riu i un poc de rec i un poc de pont i un poc de gorg. I un poc de mar i un xic de port. i un poc de llor. Un xic de lli i un poc de cuir i un poc de pell i un xic de fil. Un poc de lluç i un xic de suc. I un poc de porc. I un xic de parc. Un poc de gust i un xic de rang. I a més del meu un poc del seu i un xic del llur.
79
Vull ser: ruc? clerc? bell? lleig? dret? tort? gras? prim? llest? llosc? nou? vell? ferm? flac? bla? dur? buit? ple? dolç? tosc? sec? moll? greu? lleu? curt? llarg? fosc? clar? xaix? fi? Un poc de tot. I a més, què vull? Un xic de seny. I un poc de temps. I un xic de món. I un poc de sort. I un poc de mort. I un poc de Vós. Ei, si pot ser. “Tirallonga de monosíl·labs” Pere Quart (Joan Oliver i Sallarès)
