Els llindars de la psicologia científica

7/24/2019 Els llindars de la psicologia cientfica

1/36

Els llindars de

la psicologiacientfica

Dra. Milagros Siz RocaAnna Valldeneu Urpina

P08/10503/01210


2/36


3/36

FUOC P08/10503/01210 Els llindars de la psicologia cientfica

ndex

Objectius................................................................................................. 5

1. Aproximaci a les arrels de la psicologia................................ 7

2. L'aportaci de la filosofia .......................................................... 12

2.1. Dualisme versus de monisme ................................................... 12

2.2. Substncia innata versus de substncia adquirida .................... 13

2.3. El sensacionisme empirista ....................................................... 14

2.4. L'associacionisme ...................................................................... 15

2.5. Altres influncies filosfiques del segle XIX ............................. 17

3. L'aportaci de la fisiologia ........................................................ 19

3.1. La distinci entre nervis motors i sensorials. La llei de la

conducci nerviosa ................................................................... 19

3.2. L'aclariment de l'especificitat de les vies sensorials nervioses ... 20

3.3. La naturalesa i transmissi de l'impuls nervis ........................ 21

3.4. L'estudi dels rgans sensorials .................................................. 22

3.4.1. Hermann Ludwig Ferdinand von Helmholtz

(18211894) .................................................................... 223.5. La frenologia ............................................................................. 23

4. El mesurament dels fenmens psquics................................... 26

4.1. Els temps de reacci. L'equaci personal i el mesurament de

l'impuls nervis ......................................................................... 26

4.2. Les mesures psicofsiques de Weber i Fechner .......................... 28

5. L'aportaci de la biologia: la teoria de l'evoluci i les

idees evolucionistes de Darwin i Spencer .............................. 33


4/36


5/36

FUOC P08/10503/01210 5 Els llindars de la psicologia cientfica

Objectius

En finalitzar aquest mdul 1, desprs de la seva anlisi i estudi, haureu de sercapaos de dur a terme les tasques segents:

1. Reconixer i fer servir adequadament les terminologies bsiques planteja-

des en aquest mdul, tant de conceptes filosfics com fisiolgics o biol-

gics.

2. Diferenciar clarament entre psicologia filosfica i psicologia cientfica, els

aspectes que les caracteritzen i els aspectes que les uneixen i les separen.

3. Conixer els plantejaments bsics formulats des de la filosofia, la fisiologia,

la biologia i des del camp del mesurament dels fenmens psquics que van

influir en el naixement de la psicologia cientfica, fruit de la confluncia

de totes aquestes disciplines.

4. Identificar les idees bsiques que la psicologia cientfica recolliria de cada

una d'aquestes disciplines per als seus plantejaments com a disciplina in-

dependent.

5. Ubicar correctament cada autor en la seva disciplina i poder fer la sntesi

de les seves aportacions.


6/36


7/36


1. Aproximaci a les arrels de la psicologia

Milagros Siz Roca

Tractar d'aproximarse a la histria de la psicologia s aproparse a l'anlisi

del seu esdevenir temporal com a disciplina que ha generat un saber o cos

sistemtic de coneixements especfics, amb teories, mtodes i tcniques que

li sn propis i amb una prctica social que la diferencia d'altres disciplines.

Aquesta anlisi pressuposa, en primer lloc, d'establir els lmits temporals; per

aix hem de plantejarnos fins on hem de retrocedir en aquest esdevenir tem-

poral per tal de localitzar el nostre origen histric, s a dir, on comencen les

arrels de la psicologia?

Si considerem l'evoluci de la psicologia globalment, quant als seus planteja-

ments conceptuals, sense distingir la seva adscripci a una metodologia cient-

fica, la seva histria comenaria just amb els primers indicis del pensament

hum, s a dir, des que l'home existeix s'ha preguntat sobre ell mateix i les

seves relacions amb la naturalesa. Tamb podem observar que la literatura i el

saber popular, plasmats tant en llibres com en refranys, estan plens d'allusions

al comportament hum. Tanmateix, els primers plantejaments ms o menys

sistemtics, els trobem entre els primers filsofs, que en els seus escrits van

presentar profundes reflexions sobre l'home (les seves sensacions, les seves

percepcions, la seva memria, la seva voluntat, etc.). Aix, parlar de la hist-

ria de la psicologia, durant un llarg perode, ser, en certa mesura, parlar de

la histria de la filosofia, ja que des del seu naixement, la filosofia ha tractat

problemes que podem considerar plenament psicolgics.

La histria de la psicologia occidental troba les seves arrels en els filsofs grecs

que, en el nostre entorn cultural, van ser els primers de plantejar reflexions

al voltant de l'home com a part de la naturalesa. Tanmateix, no podem par-

lar de psicologia cientfica com una disciplina independent fins al segle XIX,

moment en qu es van produir les situacions contextuals propcies, tant ci-entfiques com socials, per a la utilitzaci de mtodes cientificonaturals en

l'estudi dels problemes psicolgics, i en el qual es va anar gestant, en una srie

de cientfics, la conscincia d'estar fent una tasca diferencial que va propiciar

l'especialitzaci acadmica i tamb la creaci de laboratoris, canals de difusi

i l'aplicaci progressiva d'aquests coneixements a la societat que portaria al

reconeixement social d'un rol professional nou, el del "psicleg".

Lectura complementria

Per a la millor comprensid'algunes de les idees queanirem indicant en aquestmdul seria necessari de te-nir clares algunes nocions defilosofia. Si teniu aquests as-pectes una mica oblidats, po-deu consultar el vostre llibrede filosofia. Si voleu veure lafilosofia desenvolupada perun historiador de la psicolo-

gia, podeu recrrer a qualse-vol dels manuals recomanatsen la bibliografia bsica.


8/36


Si partim d'aquesta idea, podem diferenciar una psicologia filosfica, que es

desenvoluparia al llarg de la histria fins al segle XIX, que serveix d'antecedent

a la psicologia posterior, per que pot ser estudiada, pel seu valor, per si ma-

teixa, i d'una psicologia cientfica, la qual inicia el seu cam des de 1879,

data comunament acceptada pel fet que s el moment en qu Wundt funda

el primer laboratori de psicologia experimental a Leipzig (Alemanya).

La classificaci que acabem de fer obeeix un plantejament segons la utilitzaci

o no del mtode cientfic. Tanmateix, alguns autors, seguint els suggeriments

que McDougall va fer el 1912, estableixen els perodes de la histria de la psi-

cologia no d'acord amb el mtode, sin amb referncia a l'objecte d'estudi.

Aspecte diferencial de lapsicologia cientfica

Hem de deixar clar que el quefa que la psicologia sigui con-siderada cientfica no s trac-tar problemes psicolgics, sin

que aquests problemes siguintractats amb mtodes cient-fics, basats en dades empri-ques i en l'experiment.

Classificaci de la histria de la psicologia segons l'objecte d'estudi

Una psicologia de l'nima, que seria una psicologia metafsica, substancialista i espiri-tualista, que aniria des de la filosofia grega fins a Descartes.

Una psicologia de la ment, que seria una psicologia dels continguts mentals, emmarcadaen l'poca moderna fins al segle XIX. Aquesta psicologia podria englobar la psicologiade la conscincia, que sorgiria ms concretament en el segle XIX i que representarial'objecte d'estudi de la naixent psicologia experimental.

Una psicologia de la conducta, que se situaria en el segle XX, dins del si de la psicologiacientfica, que situa la psicologia com a cincia positiva i s'interessa per l'objectivitat delsseus mtodes i l'estudi de l'activitat pblicament observable, s a dir, la conducta externa,mesurable i quantificable.

Si prolonguem aquesta visi fins a l'actualitat, haurem de dir que el perode de la psico-logia que vivim ha experimentat un canvi conceptual que ens portaria a parlar d' unapsicologia de la ment i la conducta, ja que la psicologia actual s'interessa no noms perla conducta externa, sin tamb per explicar la complexa conducta de l'home mitjanant

la comprensi d'una srie de processos mentals, s a dir, prova d'explicar, a ms de laconducta externa, la cognici humana.

Tanmateix, s clar que, que sigui quina sigui la classificaci que fem servir,

la comprensi del desenvolupament contemporani de la psicologia requereix

del coneixement i del contrast de les idees filosfiques que la van precedir, i

tamb dels canvis contextuals, tant socials com cientfics, que van possibilitar

el trnsit cap a una psicologia de tipus experimental, que es va allunyar de

les reflexions metafsiques i intutives. Aix s aix, ja que s evident que els

problemes de qu van tractar els primers psiclegs no van sorgir alegrement ni

van ser escollits arbitrriament, sin que van ser herncia de la filosofia, i allque els va fer diferents va ser la decisi de tractarlos al laboratori per mitj de

mtodes similars als que van fer servir les cincies experimentals restants.

Aquesta referncia a la filosofia no s exclusiva de la psicologia, ja que durant

les poques antiga i medieval aquesta va englobar el contingut de totes les

cincies. En l'poca moderna es van comenar a produir els primers processos

d'autonomia de les cincies. Primer ho van aconseguir les cincies naturals

com la fsica, l'astronomia i la qumica; posteriorment, les cincies biolgiques

com la fisiologia, la zoologia o la botnica, i finalment, les cincies humanes,

entre les quals situem la psicologia.


Aquests aspectes es poden

desenvolupar en diferentstreballs, especialment en eld'H. Carpintero(1996).His-toria de las ideas psicolgicas.Madrid: Pirmide.


9/36


Un rpid recorregut, a tall de resum, pels plantejaments sobre l'home que van

predominar en l'anomenada psicologia filosfica fins al segle XIX ens perme-

tran de comprendre quines van ser les causes que van impossibilitar que la

psicologia tingus un estudi cientificonatural ms primerenc.

Podrem concretar que un dels grans esculls amb els quals va haver de

lluitar l'estudi cientificonatural en psicologia va ser el carcter espiritual

i transcendental que se li atribua a l'sser hum.

La idea d'un home dotat d'un "al espiritual" l'nima allunyada de

la matria que va presidir els plantejaments religiosos occidentals, va

ser una de les causes que, unida a la mateixa dificultat que comporta

l'estudi de l'home, va provocar que aquest estudi no fos possible fins

ben entrat el segle XIX.

s fins a cert punt lgic i normal que en els primers moments la filosofia es

preocups per problemes cosmolgics, ja que aquests assumptes eren ms re-

llevants per a l'home que es veia sotms als designis d'una naturalesa incon-

trolable. Les primeres escoles gregues, majoritriament, van estar formades per

homes que es van apropar a l'estudi de l'Univers i el seu origen. Successiva-

ment, es va avanar cap a la reflexi de qestions de psicologia humana, mol-

tes vegades entroncades amb aspectes relatius a l'tica, la religi o la poltica.

Van ser molts els pensadors grecs (Herclit, Parmnides, Alcmon, Empdo-cles, Anaxgores, Digenes, Protgores, Scrates, Demcrit, etc.) que amb el

seu saber i les seves observacions van omplir de diferents punts de vista aquests

primers desenvolupaments de la psicologia; per, sens dubte, els que van cau-

sar una impressi ms profunda i van tenir una projecci histrica van ser

Plat i Aristtil, que influiran etapes posteriors de l'evoluci psicolgica. S'ha

de comprendre que plantejaments tan diversos van fer que no hi hagus, en

l'poca grega, una concepci uniforme de la imatge de l'home. Si sintetitzem,

podrem assenyalar dues orientacions: la naturalista i l'espiritualista.

Distinci entre naturalisme i espiritualisme

L'orientaci naturalistava creure que l'home era susceptible de ser observat de maneranatural i que estava sotms a les lleis de la naturalesa. Aquest punt de vista va ser defen-sat fonamentalment per Aristtil, amb qui la "psique" o l'"nima" entra a formar partd'aquesta naturalesa en la qual participen tots els ssers i, per tant, no s ja un elementque procedeix del "mn de les idees", sin que s part d'aquest mn de substncies.

L'orientaci espiritualistapensa que l'home s sobrenatural en el seu origen i dest. De-fensada aquesta orientaci per Plat, s'arribar a la creena que hi ha un mn diferent alterrestre "el mn de les idees" en qu l'"nima" (la psique) ha viscut abans de pertnyeral cos. D'aquest plantejament partir el dualisme platnic que diferencia entre nima icos. La mort separa aquestes dues entitats i allibera l'nima que retorna al mn ideal.L'nima s una substncia d'origen div, espiritual i eterna.

El pensament grec, encara que metafsic, havia apropat l'estudi de l'home a

la naturalesa, en considerarlo com un element ms d'aquesta. Tanmateix, el

carcter transcendental i espiritual de l'home, amb l'nima, aspecte peculiar i

El terme psicologia

Encara que els problemes psi-colgics van ser tractats des del'antiguitat i el terme psicolo-gia procedeix de les paraulesgregues logos('tractat' o 'estu-di') i psykh('nima' o 'ment'),no s fins a l'era renaixentistaque apareix explcitament es-crit el terme Psychologiade lam d'humanistes com Marulic,Melanchthon o Gcklen, que

el van fer servir per a referirsea l'estudi de la dimensi men-tal diferenciantla de la dimen-si corporal o somtica. La ge-neralitzaci de l's d'aquestterme es va produir uns centanys ms tard de la m deWolff (16891754) que la vapopularitzar quan va establirla diferncia entre psicologiaemprica i racional.


10/36


que li s propi, diferent del seu cos fsic, va envair el pensament medieval, en

el qual el saber filosfic va quedar a les mans de l'Esglsia. Aquest pensament

no va predisposar a un estudi "natural" de l'home. En aquest context va ser, en

certa manera lgic, que dels dos plantejaments de la Grcia clssica, encapa-

lats per Plat i Aristtil, predomins, en els primers temps de l'edat mitjana

sobretot a l'obra d'Agust d'Hipona el pensament platnic que defensava unanima transcendental i que ja havia estat vigent en els anys del desenvolupa-

ment del cristianisme. La filosofia aristotlica s represa per Toms d'Aquino,

qui amb els seus treballs sobre el coneixement i l'intellecte va donar gran re-

lleu a l'escolstica, filosofia fonamental del perode medieval. L'edat mitjana,

com s sabut, va ser dominada pels valors religiosos i va estar regida per

una cosmovisi teocntrica.

Amb el Renaixement es dna una nova interpretaci del mn i de la vida,

es va obrint pas a concepcions individualistes i naturalistes noves que diluei-

xen els plantejaments escolstics de l'edat mitjana. En aquest perode hist-

ric, la situaci de la cincia va experimentar un canvi substancial que va pro-

piciar novament l'estudi cientfic de la part fsica de l'home, no aix la men-

tal. La psicologia renaixentista estudia la naturalesa de l'nima, i la converteix

en el seu tema central, substituint en la seva orientaci el teocentrisme per

l'antropocentrisme. L'home confia en les possibilitats dels seus propis recur-

sos naturals, creu que pot observar per mitj dels sentits i que pot arribar a

conclusions a partir de l's de la ra. El coneixement ja no s producte de la

revelaci divina; tanmateix, els filsofs se les van haver d'enginyar per a parlar

dels aspectes mentals sense entrar en contraposici amb l'Esglsia.

Cosmocentrisme

Com va assenyalar Ortega iGasset, la vida antiga va sercosmocntrica; la medieval, te-ocntrica; la moderna, antro-pocntrica.

La visi cosmocntrica em-fasitza el cosmos, men-tre que la teocntrica d-na preponderncia a Du il'antropocntrica a l'home.

Aquesta cosmovisi nova va possibilitar la producci de procediments meto-

dolgics nous i aix van aparixer en el panorama dues postures epistemol-

giques diferents: l'empirisme i el racionalisme. Aquestes posicions van ser

sostingudes inicialment per Bacon i Descartes, respectivament.

Empirisme i racionalisme

L'empirismeafirma que qualsevol coneixement es basa en l'experincia; per aix negariala possibilitat d'idees a priorien la ment, s a dir, qualsevol coneixement que estigusdins d'aquesta prviament a l'experincia, s a dir, no accepta les idees innates. En l'mbitcientfic, les conclusions serien extretes a partir de les dades i no per mitj de l's de la ra.

El racionalismeadvocaria per tot el contrari, accentuaria el paper de la ra i creuria enunes veritats inicials indiscutibles dins la ment humana, a partir de les quals, per derivacio argumentaci lgica podria arribar a conclusions especfiques.

Epistemologia

El concepte epistemologiaprov de les paraules greguesepisteme('coneixement') i lo-gos('tractat'). L'epistemologias la disciplina que s'encarregad'establir de quina maneras'adquireix el coneixement.


11/36


El racionalisme i l'empirisme van ser essencials per a la psicologia filosfica de

l'etapa moderna de la histria, ja que amb la seva influncia impregnarien el

pensament d'aquells que donarien pas a la psicologia cientfica. s justament

en el segle XVII quan es produeixen canvis importants en el tractament dels

problemes psicolgics. La psicologia deixa decididament de centrarse en

l'nima i en lloc seu la ment i el seu funcionament ocupen el primer pla.Aquesta psicologia filosfica moderna va comenar a propiciar les estructures

per a un canvi conceptual i metodolgic, per s'hauria d'esperar al segle XIX

per a poder comenar a parlar de la possibilitat d'un estudi experimental de

la ment.

Al segle XIX, com veurem en els prxims apartats, es produeix una conflun-

cia especial en la qual els filsofs plantegen una psicologia basada en la sen-

saci com a vehicle per a l'adquisici del coneixement i en la qual altres dis-

ciplines cientfiques, com la fisiologia, l'astrologia, la biologia s'aproparan a

preocupacions molt coincidents. No s estrany, aix, que els filsofs, en aquell

perode, s'apropin a la fisiologia o que els fisilegs s'apropin a la filosofia, all

que donar com a resultat una cincia que recollir ambdues tradicions i que

ser batejada per Wundt com a psicologia fisiolgica.

Per tot aix, situats ja en els llindars de la psicologia cientfica, hem de fer

referncia tant a antecedents filosfics com als procedents d'altres desenvolu-

paments cientfics del segle XIX, perqu puguem comprendre davant de tot

el conjunt all que va possibilitar l'aparici cientfica de la nostra disciplina.

Nota recordatria

Recordeu que com a filsofsempiristes es poden esmentarHobbes, Locke, Hume, Berke-ley, etc. i com a filsofs racio-nalistes podem incloure Des-

cartes, Spinoza, Leibniz, Wolff,Kant, etc. Les idees fonamen-tals d'aquests autors les podeulocalitzar en qualsevol manu-al de filosofia o en alguns delsmanuals recomanats en la nos-tra bibliografia.


12/36


2. L'aportaci de la filosofia

Milagros Siz Roca

La llarga trajectria de la psicologia fa que arribem als llindars de la seva in-

dependncia amb una tradici que prov del seu desenvolupament en el si

de la filosofia. Aix, la psicologia cientfica que va aparixer a l'ltim quart

del segle XIX, encara que va pretendre deslligarse del seu passat metafsic,

no va negar uns certs debats i teories que eren l'herncia dels plantejaments

filosfics d'poques anteriors. Si b s cert que moltes de les teories psicolgi-

ques que van aportar aquests pensadors van estar mancades de la verificaci

experimental i poden ser considerades com a meres conjectures, tamb ho s

que el seu contingut es troba a la base de la primera psicologia cientfica quemitjanant l'exercici de l'experiment va intentar d'afirmar, negar i, fins i tot,

generalitzar aspectes determinats d'aquestes teories.

Segons Henryk Misiak hi ha unes caracterstiques clares que es poden deter-

minar en la "nova psicologia cientfica" del segle XIX:

1) Era dualista, s a dir, considerava l'home com un compost de cos i nima.

2) Era emprica i experimental, s a dir, feia de l'experincia i l'experiment les sevesfonts bsiques de coneixement i mtodes d'investigaci cientfica.

3) Era sensacionista, cosa que significa que confiava summament en la sensaci i queels seus principals interessos i objectes d'estudi eren la sensaci i la percepci.

4) Era associacionista, perqu considerava l'associaci com el procs fonamental de lament i procedia a explicar sobre aquesta base tota la vida mental i fins i tot la mentmateixa.

H. Misiak (1964).Races filosficas de la Psicologa(pg. 47). Buenos Aires: Troquel.

Gran part d'aquestes caracterstiques provenen, com comentvem, de

l'aportaci de la filosofia, i pot ser interessant que hi penetrem un mica per

tal de tenir una visi ms bona sobre les bases en les quals es va fonamentar

la psicologia d'aquest perode.

2.1. Dualisme versus de monisme

El debat entre dualisme i monisme1s clssic des que Plat disting en l'hum

dues entitats i, ms tard, Descartes hi aprofund ms i influ aix intensament

en la psicologia.

(1)Definici de dualisme i monisme

El dualisme s la doctrina que creu que l'home est compost per dues substncies dife-renciades; d'una banda, trobarem la part somtica (el cos) i de l'altra, la part psquica(la ment), mentre que el monisme, doctrina oposada al dualisme, creu que l'home estcompost d'una sola substncia; per tant, no hi ha realitats mentals i orgniques diferents.


Encara que es tracta d'un textclssic, per la seva senzille-sa i claredat expositiva es re-comana la lectura comple-mentria del llibre d'H. Mi-siak (1964).Races filosficas

de la Psicologa. Buenos Aires:Troquel.


13/36


Aquesta discussi va romandre com un assumpte irresoluble que irremeiable-

ment va portar la psicologia a plantejarse de quina manera es podien establir

relacions en l'home entre all que s somtic i all que s psquic, s a dir,

entre el cos i la ment. Les solucions a aquest problema van ser diverses entre

aquells que van fomentar el dualisme, penseu que aquest conflicte no se'l van

plantejar els monistes que van considerar l'home com una sola entitat.

Les dues teories que ms sobresurten pel que fa a la relaci mentcos, com a

entitats diferents, van ser, d'una banda, l'interaccionismeproposat per Des-

cartes i, de l'altra, el parallelisme psicofsicque insinuat per Leibniz es desen-

volupa fins a Spencer i Bain.

Interaccionisme versus de parallelisme psicofsic

L'interaccionisme creu que el cos (res extensa) i la ment (res cogitans) sn diferents i sepa-rats, per s'influeixen entre si. Per Descartes, la ment era all que pensa i la seva acti-

vitat era al cervell, encara que no ocupava un espai fsic, interaccionava amb el cos a laglndula pineal o "conarium". Al contrari, el parallelisme psicofsic opina que el cos i lament sn diferents i separats, i no s'influeixen entre si. Qualsevol activitat mental t elseu correlat corporal, per un no s la causa de l'altre.

D'aquestes dues opcions, la ms mpliament acceptada pels autors que

havien de promoure la "nova psicologia", va ser la del parallelisme psi-

cofsic.

2.2. Substncia innata versus de substncia adquirida

L'explicaci de la ment ha estat afrontada des de dos punts de vista totalment

oposats. Aix, hi ha autors que han defensat que la nostra ment s absent de

coneixement fins que la relaci amb el mn exterior, per mitj de l'experincia,

ens el proporciona, i n'hi ha d'altres que, al contrari, han afirmat que arribem

a aquest mn amb una srie de coneixements que sn inherents a la ment.

Aquests dos punts de vista sn, evidentment, l'expressi clara de les postures

epistemolgiques que hem assenyalat en l'apartat anterior i que es coneixen

com a empirismei racionalisme.

Encara que la controvrsia sobre aquests aspectes ha perdurat i al llarg del segle

XIX i principis del xx trobem defensors ms o menys radicals d'ambdues

postures, podem afirmar el segent:Ren Descartes


14/36


La psicologia cientfica del segle XIX va ser fonamentalment empirista,

i no solament en els seus plantejaments cientfics, sin tamb en algu-

nes de les seves posicions teriques, que intentarem de sintetitzar en el

prxim subapartat.

2.3. El sensacionisme empirista

L'element fonamental de l'experincia mental s, per als empiristes, la sensa-

ci2. La seva convicci que el coneixement prov de l'experincia fa necessria

la sensaci per a la creaci del contingut mental. Una vegada hi ha hagut una

sensaci, se'n pot tenir una experincia similar en la seva absncia; en altres

paraules, quan reconstrum imaginriament les sensacions originals produm

idees.

(2)Definici de sensaci

La sensaci s la resposta immediata dels rgans sensorials a l'estimulaci del mn ex-terior.

L'estudi del contingut de la ment va fer que els empiristes trobessin els dife-

rents elements que la componien i aquests elements eren: les idees, que sn

considerades per ells les unitats del coneixement.

Aquesta visi atomista de l'empirisme angls la trobarem reflectida

tamb en els diferents elements que la primera psicologia cientfica ale-

manya creu trobar en el contingut de la conscincia.

John Locke

Hem de recordar que encara que els empiristes van creure en la sensaci com

a font fonamental de la generaci d'idees, ja que aquesta per mitj dels sentits

produa en la ment percepcions del mn extern, tamb van creure que mit-

janant la reflexi es produen idees, fruit d'idees sobre altres idees.

Els empiristes es van centrar, com veiem, en l'estudi de les idees que contenia la

ment humana, i van reconixer dos tipus d'idees, les simplesi les complexes,

i un principi combinatori que les uneix: l'associaci.

Lectura recomanada

Un altre intent d'anlisi con-junta de l'empirisme ha es-tat dut a terme molt efica-ment pels professors Quinta-na i Tortosa, que resumeixenaquest moviment en dife-

rents principis bsics, el con-tingut dels quals el podeu lle-gir al captol 2 del llibre d'I.Tortosa: "Una Historia de laPsicologa Moderna". Madrid:McGrawHill (1998).


15/36


Principals idees de l'empirisme angls

Tal com s'ha assenyalat, amb Francis Bacon s'origina, a Anglaterra, una orientaci meto-dolgica observacional inductiva que fa sorgir el plantejament empirista. Aquesta lniade pensament es consolida a les illes Britniques, inicialment amb Hobbes, i sobretot permitj de John Locke i altres continuadors com Berkeley i Hume. Bsicament, podremmarcar les seves afirmacions fonamentals en els punts segents:

1)L'nica font de coneixement s l'observaci dels fenmens naturals, tal com es presen-ten als sentits, per tant: a)no hi ha idees innates i b)l'element fonamental de l'experinciamental s la sensaci.

2)El mtode de treball s l'inductiu, ja que l'aplicaci del mtode deductiu pot portaral dogmatisme.

3)Si el mn fsic es pot observar, tamb, la ment. L'"observaci d'un mateix" (introspec-ci) constitueix el mtode de reflexi bsic.

4)S'han d'analitzar els fenmens mentals, seguint el model de la fsica, reduintlos a"toms mentals" i explicant la seva relaci per mitj de "principis d'associaci".

5)Les idees, que es generen per mitj de la sensaci i la reflexi, poden ser simples icomplexes, essent les primeres inanalitzables i les segones, analitzables perqu s possiblela seva reducci a idees simples.

La influncia d'aquests pensadors en la primera psicologia cientfica

s'evidencia en els tres aspectes segents:

a)Generalment, van creure que l'experincia s la principal font de co-

neixement i el mtode principal per a l'estudi de l'home.

b)Es van centrar en els sentits, les sensacions, les percepcions i les imat-

ges.

c)Es van fonamentar en l'associaci, encara que amb aquest principi

els influssin ms directament els associacionistes britnics.

2.4. L'associacionisme

L'associacionisme va ser un moviment teric nascut a mitjans segle XVIII de

la m de Hartley, quan aquest autor va sistematitzar la idea d'associaci vigent

en l'empirisme angls. L'associacionisme s, de fet, una teoria psicolgica que

explica la unitat de la conscincia amb el principi de l'associaci d'idees3. Tan-

mateix, el concepte d'associaci d'idees no va ser inventat per l'empirisme,

encara que John Locke cres el terme en la quarta edici del seu llibre Assaig

sobre l'enteniment hum. La utilitzaci d'aquest concepte associaci mental

com a descripci d'alguns fenmens mentals es troba ja a Plat i, sobretot, a

Aristtil que en els seus tractats va deixar indicis del que desprs seria tradut

en les lleis de l'associaci d'idees (semblana, contrast i contigitat).

(3)Definici d'associaci

Quan un pensament o idea n'evoca un altre, quan dos o ms d'aquests tendeixen a apari-xer junts en la nostra ment, o quan en el mateix esdeveniment extern segueix la mateixasensaci, diem que estan associats. El procs pel qual es troben lligats o vinculats es diuassociaci.

Mtode inductiu versus demtode deductiu

El mtode inductiu parteixd'all que s particular peranar al que s general, men-tre que el deductiu parteix del

que s general per tal d'arribaral particular; en altres paraules,mentre que la inducci parteixdels fets o l'experincia per tald'arribar a les generalitzacions,la deducci parteix d'una ideao diverses idees hipottiquesd'acord amb una teoria gene-ral i desprs la verifica.


16/36


Els autors clssics (Aristtil, Quintili, Agust d'Hipona, Maimnides, o Toms

d'Aquino), quan van comenar a analitzar la ment humana, es van adonar que

les idees se succeen les unes a les altres, que unes evocaven les altres, o que

algunes apareixien sempre unides a altres. No solament ocorria aix amb les

idees, sin que alguns fets que havien esdevingut conjuntament es recordaven

desprs junts. En aquella poca, les idees associacionistes van estar lligadesprcticament a l'explicaci de la memria.

Amb Hartley i altres filsofs anglesos com James Mill, John Stuart Mill, Ale-

xander Bain o Herbart Spencer, el fenomen associatiu passa a adquirir un lloc

central es converteix en eix principal en l'explicaci de la ment humana. El

terme associaci va donar lloc a l'expressi complexa d'associacionisme, pa-

raula que denota un sistema. Per aix, malgrat el fet que en aquesta poca

encara no podem parlar d'"escoles psicolgiques", l'associacionisme s consi-

derat, per alguns autors, com el primer moviment o "escola" estrictament psi-

colgica. Dos motius justifiquen aquesta argumentaci: 1)va ser un sistema

sostingut invariablement per una srie de terics al llarg de tot el segle XIX, i

2)tots els autors van coincidir a acceptar l'associacionisme com a teoria bsica

de l'explicaci de la vida mental.

Tots els associacionistes dels segles XVIII i XIX van coincidir, com

hem assenyalat, a creure que el que donava coherncia a les idees era

l'associaci i que la tasca de la psicologia era estudiar les idees, les sen-

sacions i les seves relacions.

Encara que van ser moltes les lleis associatives que van sorgir al llarg

d'aquest plantejament, exposades pels diferents autors que van sostenir

l'associacionisme, noms hi ha un principi bsic associatiu que tots ells van

considerar vlid, i aquest s la llei de la contigitat4.

(4)La llei de la contigitat

La llei de la contigitat diu que l'associaci es fa per la proximitat, en el temps i l'espai,dels objectes i els esdeveniments.

L'escola associacionista britnica va tenir amb John Stuart Mill i Alexander

Bain els seus ms importants exponents en l'ltim perode del segle XIX.

Ambds autors van ser figures destacades quan la psicologia acabava de prepa-

rar el terreny per a la seva aparici com a disciplina independent i van influir

amb les seves teories aquest procs constitutiu.

L'associacionisme aHartley

Heu de tenir present que, a di-ferncia d'altres associacionis-tes britnics, el fenomen as-sociatiu va ser vist per Hartleyd'una manera global, ja queamb aquest donava una expli-caci total del subjecte, tant

des del punt de vista mental,neurolgic, com conductu-al. Amb aquesta perspectivava anticipar nocions com ladel condicionament clssic oexplicacions conductistes del'aprenentatge.


17/36


La mecnica mental i la qumica mental

James Mill va elaborar un sistema explicatiu de l'activitat de la ment rigors i simple, enel qual els fenmens mentals, fos quina fos la seva ndole o la seva complexitat, podienestar explicats mecnicament segons les sensacions i les idees per mitj de la llei de lacontigitat. La mecnica mental entenia que les idees complexes eren la suma de lesidees simples.

John Stuart Mill, fill de James Mill, va introduir dues novetats importants en el marc del'associacionisme, que van canviar notablement la teoria del seu pare. D'una banda, vacanviar el model de la fsica, imperant a J. Mill, pel de la qumica, amb la qual cosa lesidees perdien la seva entitat d'tom original i indestructible, per a barrejarse, fondre's ireconvertirse en altres de ms complexes; d'altra banda, va incorporar la llei de la sem-blana, afegintla a la de la contigitat. La qumica mental entenia que les idees comple-xes eren generades per les idees simples.

Perqu vegeu com entn l'associacionisme angls l'associaci d'idees, a conti-

nuaci, podeu llegir un text clssic en el qual es pot apreciar com es dna la

continutat del pensament per mitj de l'associaci.

"Un pensament segueix un altre pensament; una idea, una altra idea, incessantment.Si els nostres sentits estan desperts, contnuament rebem sensacions de l'ull, de l'oda,del tacte, i aix successivament; per no solament sensacions. Desprs de les sensacionss'exciten perptuament idees de les sensacions rebudes anteriorment; desprs d'aquestesidees, altres idees; i durant tota la nostra vida, una srie d'aquests dos estats de conscin-cia, anomenats sensacions i idees, tenen efectes constantment. Veig un cavall: s unasensaci. Immediatament penso en el seu amo: s una idea. La idea del seu amo em fapensar en el seu crrec; s un ministre d'estat: vet aqu una altra idea. La idea de secreta-ri d'estat em fa pensar en els assumptes pblics; i em veig portat a pensar en una sried'idees poltiques; llavors, em criden per a sopar. Aquesta s una sensaci nova, seguidade la idea de la companyia i dels aliments que sn altres sensacions; aquestes suggereixenidees sense fi; apareixen contnuament altres sensacions, que suggereixen altres idees; iaix continua el procs."

J. Mill (1829).Analysis of the Phenomena of the Human Mind. Londres: Baldwin.

Entre totes les teories que van aparixer durant l'etapa de la psicologia

filosfica s l'associacionisme la que, probablement, va exercir una in-

fluncia ms forta en la psicologia que es desenvoluparia entre el final

del segle XIX i mitjans del segle XX. No solament va afectar la primera

psicologia cientfica que naixia a Alemanya, quan aquesta intentava de

comprendre com es relacionaven els diferents elements que componi-

en la conscincia, sin que veurem aquest plantejament associacionista

en el condicionament pavlovi, en el connexionisme de Thorndike, en

els arguments conductistes de Watson i en les teories neoconductistes,

sobretot, en la del condicionament operant de Skinner.

2.5. Altres influncies filosfiques del segle XIX

En els apartats previs s'han explicat noms aquelles caracterstiques de pro-

cedncia filosfica que sobresortien en la primera psicologia cientfica del se-

gle XIX. Entre aquests debats conceptuals el dualisme o el monisme, all que

s innat o adquirit, all que s empric o racional, etc., aquesta psicologia,

John Stuart Mill


18/36


com hem vist, va tenir tendncia a decantarse per unes quantes d'aquestes

postures i sn les que s'han comentat perqu tingueu clares les seves posicions

ms significatives.

Heu de tenir present, tanmateix, que parallelament o conjuntament a aques-

tes postures dominants en la psicologia cientfica, hi va haver altres punts devista en aquest mateix panorama temporal, encara que tinguessin conseqn-

cies menors en el futur immediat de la nostra disciplina, que van afectar tant

alguns grups concrets de psiclegs com els plantejaments de pasos concrets.

Per aix, seria bo de conixer que les idees racionalistes del francs Ren Des-

cartes van derivar passant per Leibniz i per Wolff fins a Kant, i com des de

Kant es va generar un idealisme profund a les mans de Fichte, Schelling i al-

tres autors i, com en aquesta evoluci, l'idealisme alemany va tenir propostes

de reforma des de dins mateix (Schopenhauer, Fries, Herbart, Beneke). Tamb

seria molt interessant d'aprofundir una mica ms en el moviment empirista

i associacionista que hem apuntat en pargrafs anteriors, perqu dins aquest

plantejament fssiu atenci al positivisme del francs August Comte, que tan-

ta transcendncia epistemolgica havia de tenir en el futur de la psicologia. El

contingut teric de tots aquests autors i tendncies el trobareu molt sintetitzat

en el llibre que us hem recomanat per ampliar aquest apartat.

Inmanuel Kant


19/36


3. L'aportaci de la fisiologia

Milagros Siz Roca

Durant el segle XIX la fisiologia va experimentar grans progressos, molt espe-

cialment en el coneixement del sistema nervis; progressos que tindrien una

repercussi important sobre la psicologia, ja que aportaven dades que ajuda-

ven a esbrinar la naturalesa de l'home.

s evident que la fisiologia, per l'ndole dels seus estudis i mtodes

d'investigaci, va ser una de les cincies que ms va contribuir al naixement

de la psicologia cientfica, fins i tot hi ha autors que afirmen que la nova psi-

cologia es va generar en els laboratoris dels fisilegs i anatomistes.

No ens introduirem, tanmateix, en el ventall de descobriments que es van anar

acumulant, tan destacats, per exemple, com la formulaci de la teoria cellular

dels organismes (penseu que en aquesta poca Matthias Schleiden i Theodor

Schwann estableixen qu s la cllula) o la identificaci de la substncia gri-

sa amb els cossos cellulars (que va establir Remak) i de la substncia blanca

amb les fibres nervioses (proposada per Errenberg); ens limitarem a oferirvos

una visi general dels aspectes fonamentals que va aportar la fisiologia a la

psicologia.

3.1. La distinci entre nervis motors i sensorials. La llei de la

conducci nerviosa

Al comenament del segle XIX hi ha un correcte aclariment de les vies nervi-

oses. Per obra de Charles Bell i Franois Magendie, que van treballar indepen-

dentment, es va descobrir l'existncia d'unes vies ascendents o aferents els

nervis sensorials i unes altres de descendents o eferents els nervis motors,

i es va posar fi a la creena que les vies nervioses transmetien indiscriminada-

ment la sensaci i el moviment fent servir les mateixes vies.

Per tal que pugueu veure la semblana de les conclusions a les quals van arri-

bar Bell, d'una banda, i Magendie, de l'altra, a continuaci us transcrivim dos

pargrafs illustratius:

La llei de la conducci deBell-Magendie

Hi ha una doble via funcionalnerviosa, una per als impulsosnerviosos sensorials i una altraper als impulsos nerviosos mo-trius.


20/36


"S'ha reconegut que les arrels anteriors dels nervis espinals atorguen el poder de la mocimuscular i les arrels posteriors, la sensibilitat. Quan en l'experiment es tallen les arrelsanteriors dels nervis d'una pota, l'animal perd qualsevol poder sobre aquesta, toti que el membre encara continua sensible. Per si, d'altra banda, es tallen les arrelsposteriors, el poder de moci continua, encara que la sensibilitat queda destruda."

Ch. Bell (1825).An exposition of the natural system of the nerves of the human body with arepublication of the papers delivered to the Royal Society, on the subject of nerves(pg. 21).

"Fent servir un escalpel molt afilat vaig poder (...) deixar al descobert la meitat posteriorde la medulla espinal(...) vaig veure que (el gos) es movia encara que la seva sensi-bilitat havia estat completament anullada(...). Vaig comenar a considerar que eraprobable que les arrels posteriors dels nervis espinalstinguessin funcions diferents queles anteriors, i estiguessin particularment relacionades amb la sensibilitat. Se'm vaocrrer, sens dubte, que el pas segent era tallar les arrels anteriors deixant intactes lesposteriors (...) el membre estava completament immbil i flccid, encara que no hi haviacap dubte que la seva sensibilitat quedava sense afectar."

F. Magendie (1822). "Expriencies sur les fonctions des racines des nerfs rachidiens".Jour-nal de physiologie exprimentale et pathologique(nm. 2, pg. 276279).

La llei de la conducci que sorgeix d'aquests dos autors va obrir el cam a l'arc

reflex, que seria formulat anys ms tard per Marshall Hall, fet que produiria

una via fructuosa que arribaria a la seva mxima esplendor amb la reflexologia

russa.

L'acci reflexa

Els moviments involuntaris o reflexos tractats des de l'antiguitat van ser objecte de ml-tiples discussions durant els segles XVIII i XIX. L'aclariment d'aquest tema la fa el fisilegescocs Marshall Hall, encara que Robert Whytt anticips en els seus experiments ambgranotes a les quals s'havia extirpat el cervell una certa participaci de la medulla enaquest tipus de respostes, a ms d'introduir els termes d'"estmul" i "resposta", descriptorsdel reflex. Tanmateix, s Hall, com diem, el que va poder concloure el 1833, per mitj

d'experimentacions sobre la medulla espinal en animals decapitats, que les respostesinvoluntries depenien de la medulla espinal i que aquesta, encara desconnectada delcervell, actuava com una espcie de cervell espinal. Afirmava, doncs, que les reaccions

reflexes5sn independents del cervell, que sn inconscients i que, en conseqncia,

sn automtiques i mecniques.

(5)Concepte de reflex

S'entn per reflex la resposta automtica (R), s a dir, sense intervenci de la voluntat delsubjecte, davant l'estimulaci (E) dels receptors sensorials.

Reflex = E R.

3.2. L'aclariment de l'especificitat de les vies sensorials nervioses

La creena d'una certa especificitat sensorial era pressentida des de l'antiguitat,

autors com Demcrit, fins i tot l'havien preformulat, per aquest aspecte s

reprs de manera moderna i experimental per l'alemany Johannes Mller, qui

enuncia en el volum v del seu Manual de Fisiologia humana (18331840), el

principi de l'especificitat de les vies sensorials.


21/36


Mller coneixedor de la importncia del descobriment de Bell i Magendie, que

havien determinat, tal com hem assenyalat, l'existncia de dos tipus de nervis

de conducci especfica per als sentits uns i per a l'activitat nerviosa d'altres,

es va plantejar si no hi hauria en l'home una activitat nerviosa especfica per

a una activitat o estimulaci determinada. Aix, Mller, amb els seus treballs,

va indicar l'existncia d'una divisi i diferenciaci de les fibres sensorials, enel sentit que cada un dels sentits clssics t les seves classes de nervis especfics

i diferents.

Es distingeixen, amb Mller, cinc classes de nervis, els relatius als cinc

sentits (vista, oda, olfacte, gust i tacte). Sota el seu principi, cada un

d'aquests nervis podia exclusivament transmetre un tipus de sensaci

especfica. D'aquesta manera, els nervis visuals conduen informaci vi-

sual i no sensacions acstiques. En conseqncia, cada rgan sensorial

era especialment sensible a una classe particular d'estmuls.

La llei o principi de l'energia especfica dels nervis sensorials de Mller esta-

bleix la relaci entre els nervis i la ment, en el sentit que no coneixem res

directament sobre els objectes i estmuls que ens envolten, sin que noms

tenim coneixement directe dels nostres nervis i, per tant, els nervis sn els

intermediaris entre els objectes que percebem i la ment.

Principi de l'especificitatnerviosa sensorial

"El nervi de cada sentit sem-bla ser capa noms d'un ti-pus determinat de sensaci ino d'aquells propis dels altres

rgans dels sentits, per la qualcosa el nervi d'un sentit no potocupar el lloc i fer la funci delnervi d'un altre sentit."

J. Mller(1842). Elements ofphysiology(pg. 1069). Lon-dres: Taylor & Walton.

L'Escola Fisiolgica de Berln

Johannes Mller, catedrtic de fisiologia a la Universitat de Berln, s considerat el pare dela fisiologia experimental alemanya, del seu model experimental partir una escola quedeixar empremta en diferents enfocaments de la psicologia. Els seus deixebles, contrarisal seu vitalisme, van entendre que els processos fisiolgics podien explicarse per forcesfisicoqumiques, i van donar aix a l'organisme una explicaci materialista. Els seus com-ponents ms importants van ser: Herman von Helmholtz, que va establir la velocitat del'impuls nervis, Emil Du Bois Reymond, que va descobrir la naturalesa electroqumicade l'impuls nervis, Carl Ludwing, especialista en la circulaci de la sang i les glndulesde secreci interna, i Ernest Brcke, mestre de Freud a la Universitat de Viena. La visid'aquests autors que van entendre l'organisme com una mquina especialitzada a trans-formar energia va influir tant en la teoria psicoanaltica com en la reflexologia russa.

3.3. La naturalesa i transmissi de l'impuls nervis

L'estudi de les vies nervioses es va veure facilitat pel descobriment de

l'electricitat i de l'impuls nervis, per la determinaci de la seva naturalesa

elctrica per part de Du Bois Reymond.

El fet de saber que hi havia corrent nervis va ser un gran aven en el conei-

xement de l'estructura i funcionament de l'sser hum i va donar pas a establir

com es transmet l'electricitat nerviosa. El plantejament va ser clar, si en els

nervis es produeix corrent elctric, aquest ha de trigar un temps determinat

a recrrer un espai determinat i aquell temps tradut en velocitat pot ser me-

surable.

Vitalisme versus de

materialisme

El vitalisme creu que els fen-mens de la vida no poden es-tar justificats per les lleis de lafsica i de la qumica. Sota laseva opini, aquests fenmenssn produts per una espcied'nima o principi vital. Al con-trari, els materialistes consi-deren que la vida orgnica sfruit de les mateixes lleis queactuen en el mn material.


22/36


L'estudi de l'impuls nervis comena a ser resolt per von Helmholtz, malgrat

el fet que el seu mestre Mller penss que era impossible, i aix, per mitj del

procediment experimental va quedar de manifest que la reactivitat nerviosa

i psquica era quelcom natural i mesurable, i, amb aix, es va obrir un llarg

captol de mesuraments de fenmens psquics sensorials i perceptius coneguts

amb el nom de "temps de reacci", que serien focus d'estudi de la naixentpsicologia experimental. Aquests temps de reacci seran explicats una mica

ms extensament en el prxim punt.

3.4. L'estudi dels rgans sensorials

L'estudi dels rgans dels sentits va tenir un fort inters per part dels fisilegs;

penseu que la influncia empirista que havia fet de la sensaci el suport de

qualsevol coneixement donava rellevncia als rgans sensorials, que eren els

que captaven la informaci del mn exterior.

Durant les primeres dcades del segle XIX van proliferar estudis cientfics so-

bre els rgans sensorials, especialment del sentit de la vista i de l'oda, proba-

blement perqu eren considerats com a ms importants en la tasca de capta-

ci de l'estimulaci sensorial. Aix, es van tractar problemes com la visi dels

colors, la percepci de l'espai i de la profunditat o la localitzaci de la font

sonora. Altres sentits van ser ms desatesos: l'olfacte i el gust no van rebre

atenci, prcticament, fins al final del segle XIX, per en canvi, els estudis del

sentit del tacte, que es van iniciar en la dcada dels anys trenta (1830), a part

de la importncia de l'aclariment del seu funcionament, van ser especialmentrellevants per a les futures formulacions de la psicofsica, plantejament que

veurem desenvolupat ms endavant.

Dins l'estudi dels rgans sensorials, t una menci especial el gran fisileg von

Helmholtz per la seva gran contribuci a l'aparici de la psicologia experimen-

tal.

3.4.1. Hermann Ludwig Ferdinand von Helmholtz (1821-1894)

Von Helmholtz s considerat un dels grans cientfics del segle XIX, ell, i tambFechner i Wundt, van tenir un paper primordial en l'establiment de la psico-

logia experimental. Tal com diria Boring:

"Van ser els temps els que van plantejar els problemes, per va ser el geni de Helmholtz quiva desenvolupar teories per a solucionarlos. A diferncia de Wundt, Helmholtz no bus-cava l'establiment formal de la psicologia com a cincia independent; tanmateix, el pesdels seus treballs i l'efecte produt pel seu prestigi van tenir molt a veure amb l'establimentde la psicologia com a cincia."

E.G. Boring (1950).Historia de la Psicologa experimental(pg. 318). Mxic: Trillas (1978).

Hermann von Helmholtz


23/36


Von Helmholtz va investigar sobre la fisiologia de l'ptica i de l'acstica, i va

contribuir amb grans aportacions a la psicologia. En el camp de la visi, esta-

bleix una teoria de la percepci del color, reelaborant la de Young i reconeixent

l'existncia de receptors sensibles als tres colors: vermell, verd i violeta. Tamb

va inventar l'oftalmoscopi, que fa possible auscultar la retina, i l 'oftalmmetre,

que permet de mesurar els canvis oculars. Respecte a l'audici va classificarla funci dels ossos de l'oda mitjana: martell, enclusa i estrep. Va dissenyar,

a ms, una teoria de la ressonncia sobre la funci de l'oda interna, la qual

explica perqu l'sser hum pot distingir milers de tons diferents.

Von Helmholtz no va ser un psicleg sistemtic, per el seu treball sobre la

visi el va portar a tractar el problema de la percepci visual i, per tant, el

problema de la percepci en general, per a la qual va proposar una explicaci

psicolgica que va ser molt popular:

Unes quantes dadesbiogrfiques de Helmholtz

Aquest fisileg alemany va serprofessor de Fisiologia a Hei-delberg de 1858 a 1871, on vatenir com a assistent Wilhelm

Wundt. De 1871 a 1894 va serprofessor de Fsica a la Univer-sitat de Berln, on va formarpart de l'Escola Fisiolgica deBerln.

Per Helmholtz, mentre que la sensaci era l'experincia produda per la

impressi sensorial, la percepci era la interpretaci dels processos sen-

sorials. La sensaci era un procs que depenia dels mecanismes del sis-

tema visual, la percepci un procs psicolgic que implicava un judici

del subjecte i que es produa en el sistema nervis central. L'acte inter-

pretatiu del subjecte que comportava un judici era habitualment inad-

vertit per a ell. Helmholtz va anomenar aquesta construcci inferncia

inconscient.

Si sintetizem els plantejaments de von Helmholtz direm que la nostra percep-

ci dels objectes del mn extern inclou no solament esquemes simples de sen-

sacions causades per l'estimulaci del moment, sin tamb, imatges derivades

d'impressions anteriors. All que percebem en un moment determinat seria

una combinaci de passat i present.

Una altra de les grans aportacions d'aquest autor, com ja hem comentat i veu-

rem desprs quan tractem sobre el tema dels temps de reacci va ser, sens

dubte, el fet d'haver mesurat per primera vegada la velocitat de l'impuls

nervis.

3.5. La frenologia

La frenologia va ser un moviment medicofisiolgic que va tenir el seu impacte

en aquesta poca antecedent a la psicologia cientfica. Aquesta disciplina va

tractar d'establir que el cervell era l'rgan de la ment, i tamb que determinades

partcules del cervell eren rgans especials de facultats mentals separades, s a

dir, creien que el cervell es dividia en zones de funci independent.

Exemple de sensaci ipercepci

All que captem dels objectess la llum que reflecteixen, perla qual cosa la visi d'una ro-sa, per exemple, provocaria larecepci sensorial sensacide diferents intensitats de llumque ens transmetrien la sensa-ci de verds (fulles i tija) i ver-mells (ptals); aquest procsseria una via purament fisiol-gica. La identificaci o inter-pretaci del fet que aquests es-pectres de llum corresponen auna rosa i no a un clavell s unacte que necessita elaboraci icontrast de la informaci ambesquemes anteriors, i s aquellque anomenarem percepci,que correspondria al nivell psi-colgic.

Franz Gall


24/36


Aquesta doctrina va ser introduda per Gall al final del segle XVIII i continuada

i desenvolupada pel seu deixeble Spurzheim. Va ser un sistema ben estructurat

que va tenir la seva importncia ms gran en el camp de la psicologia. Com

acabem de comentar, la base terica d'aquest moviment s la concepci d'unes

localitzacions cerebrals, amb unes tendncies mentals prpies d'aquestes i amb

una repercussi en la forma del crani, com veurem en els pargrafs segents.De fet, les facultats mentals havien estat proposades per la filosofia d'poques

anteriors i molt elaborades per l'Escola Escocesa del Sentit Com, la influncia

de la qual podem detectar entre els frenlegs. Tamb la visi organicista que

trobem en aquest moviment es va veure influda pel materialisme francs de

Cabanis.

F.J. Gall i J.C. Spurzheim

F.J. Gall (17581828) va serun anatomista que es va pre-ocupar moltssim per l'estudidel cap i el cervell, i J.C. Spurz-heim (17761832) va ser el

collaborador de Gall que vafer servir per primera vegada elterme frenologia, i li va donarel seu carcter modern.

Postulats terics dels frenlegs

1)s necessari que la doctrina demostri que la configuraci exterior del crani correspona la interior i tamb al cervell. (Gall sostenia que aix s aix, que la forma del cervell

est determinada almenys des de la infantesa i que el crani es forma d'acord amb aquestadeterminaci.)

2)Es necessitaria creure que la ment pot estar analitzada satisfactriament en un deter-minat nombre de facultats i funcions (trentaset poders i tendncies) i fer aquesta anlisi.

3)Les facultats i poders de la ment es localitzen de manera diferent en el cervell i unexcs de qualsevol facultat est correlacionat amb un engrandiment del lloc que corres-pongui a aquesta facultat en el cervell. Una protuberncia del cervell (i la seva correspo-nent protuberncia al crani) indicaria que hi ha un excs de la facultat corresponent. Unenfonsament en alguna part del cervell indicaria que aquesta facultat fa falta.

Exemples de localitzacicerebral proposats perGall

La memria verbal estaria si-tuada a la regi frontal pr-xima als ulls, les facultatsintellectuals al lbul frontal, lacapacitat d'enamorarse al ce-rebel. Vegeu la pgina web enqu apareix el mapa de localit-zacions cerebrals proposat perSpurzheim.

La creena en aquests postulats va derivar en el diagnstic individual dels hu-

mans per mitj de la inspecci cranial. La frenologia t inters per a la psico-

logia quan situa les capacitats humanes lligades a l'estructura cerebral i esta-

bleix un nexe amb les qestions psicolgiques en preocuparse pel diagns-

tic de les diferncies individuals. Va contribuir, a ms, a crear una mentalitat

organicista en la psiquiatria i en la psicologia, va tenir una certa influncia

en la valoraci jurdica del delicte i va constituir un punt ms en l'aven de

l'orientaci positivista.

Hi va haver un gran entusiasme en l'mbit popular, tant a Frana, Sussa i altres

pasos continentals, com a Anglaterra i els Estats Units i, tamb, a Catalunya,

les Balears i Llevant, de la m, aqu a la nostra ptria, de Mari Cub.

Aquest entusiasme s comprensible, ja que ofereix a l'home del carrer una te-

oria de la personalitat i un mtode de diagnstic (la palpaci cranial) que per-

met trobar les diferncies individuals amb unes garanties cientfiques. La tre-

menda acceptaci popular de la frenologia, no va tenir el seu parallel dins la

cincia, on no va ser completament acceptada. Va trobar grans opositors i va

ser molt ridiculitzada. Aix motiv, al costat de les crtiques des de postures

eclesistiques, que aquest moviment caigus rpidament en l'oblit. Tanmateix,

hem de tenir present, que encara que el punt de vista de la frenologia va ser

Lectures recomanades

Encara que no tracten de lafrenologia especficamentquan parlen de la figura deCub, els textos segents pre-senten una visi genrica implia d'aquest moviment ide la seva repercussi a Espa-nya.

E. Domenech(1977).La fre-nologa. Anlisis histrico deuna doctrina psicolgica orga-nicista. Barcelona: SeminariPedro Mata.

E. Domenech; M. Siz

(1996). "Mariano Cub yla Frenologa". A: M. Siz;D Siz.Personajes para unaHistoria de la Psicologa enEspaa. Madrid: Pirmide.


25/36


erroni, va servir per a impulsar el pensament cientfic i va suggerir la possibi-

litat de que diferents parts del cervell tindrien diferents funcions fisiolgiques

i psicofisiolgiques.


26/36


4. El mesurament dels fenmens psquics

4.1. Els temps de reacci. L'equaci personal i el mesurament de

l'impuls nervis

Milagros Siz Roca

La possibilitat del mesurament de la reactivitat humana es va fer especialment

atractiva desprs dels grans descobriments que es van produir al voltant del

funcionament dels nervis des de l'inici del segle XIX. Aconseguir de mesurar el

"temps de reacci" dels humans podia ser, fins a cert punt, bastant elemental.

Segons Wundt, el temps que requereix un hum per a donar una resposta da-vant l'estimulaci s fcil de mesurar, ja que consisteix a registrar el moment de

l'estimulaci i del moviment de reacci per mitj d'un dispositiu cronomtric.

El mesurament del sentit del temps va passar a ocupar un lloc important en

la investigaci guiada per Wundt al seu Laboratori Psicolgic de Leipzig. Tan-

mateix, abans d'arribar a Leipzig, la histria dels temps de reacci6recorre un

cam peculiar.

(6)Definici de temps de reacci

El temps de reacci s un "procs que s'inicia amb la influncia d'un estmul sensorialsimple de naturalesa coneguda per endavant i que acaba amb un moviment arbitrariefectuat el ms rpidament possible desprs de la recepci de l'estmul."

W. Wundt(1881/1883). "ber psychologische methoden".Philosophische Studien(nm.1,pg. 138).

A la persona poc iniciada en histria de la psicologia, li pot semblar estrany que

una cincia tan distant a la nostra disciplina com s l'astronomia hagi pogut

tenir una gran influncia en l'aparici de l'estudi dels temps de reacci; tan-

mateix, s justament un incident en l'estudi i control del moviment de les es-

trelles un dels camins pels quals transcorre l'inici d'aquest tipus d'investigaci.

La localitzaci precisa dels astres no t en aquests moments les dificultats que

fins a mitjans del segle XIX van haver de patir els astrnoms per falta d'una

metodologia "segura". Abans d'aquests sistemes mecnics i fotogrfics actuals,

la determinaci de qualsevol moviment astral depenia fonamentalment de

l'habilitat d'aquests professionals. L'astrnom mirava el cel amb el telescopi

que tenia aplicat un reticle, i sentia alhora el so d'un rellotge. Quan el cos

celeste, la velocitat del qual volia mesurar, entrava en el camp de visi, ell

marcava l'hora exacta del rellotge i comenava a comptabilitzar els tictacs que

sonaven fins que desapareixia l'estrella, que venien marcats per l'espai prefixatque anava d'un lloc a un altre del reticle del telescopi. Encara que aquest mto-

de necessitava una gran habilitat mai, de manera reconeguda pels astrnoms,Obervatori de Greenwich


27/36


no havia presentat problemes. Un fet esdevingut a l'Observatori de Greenwich

el 1796 i llegit anys ms tard, al comenament del segle XIX, per l'astrnom

alemany F.W. Bessel va fer plantejar la qesti de la constncia i fiabilitat en

l'anotaci entre diferents observadors per mitj d'aquesta metodologia.

L'esdeveniment de Greenwich es pot resumir en l'acomiadament de Kinner-brook, ajudant de Maskelyne, per negligncia en el seu treball. Maskelyne va

despatxar el seu collaborador perqu des de feia uns quants anys les anota-

cions d'aquest no coincidien amb les seves. Quan des de Knigsberg, Bessel

llegeix aquest episodi, es pregunta quina s la causa real d'aquesta aparent dis-

tracci laboral i es contesta si no pot ser a causa de les diferncies individuals

existents entre els subjectes que fan aquest tipus de tasca.

La qesti suscitada va portar Bessel a comparar els seus temps d'observaci

amb els d'altres illustres astrnoms, i va comprovar, aix, que la seva sospita

era justificada. Per a resoldre aquestes repetibles discrepncies, Bessel va cons-

truir les anomenades "equacions personals", que tenien com a finalitat ser

aplicades als clculs astronmics i compensar d'aquesta manera l'error coms.

Les equacions reflectien els temps de reacci personals i, en conseqn-

cia, sabent aquesta dada, tan sols consistia a corregir adequadament les

posicions de les estrelles. Havia nascut, aix, la problemtica dels temps de

reacci, nom encunyat per von Exner el 1871 per a aquest fenomen que fins

aleshores havia tingut la denominaci de temps fisiolgics.

D'altra banda, la histria dels temps de reacci est lligada a la figura del granfsic alemany Hermann von Helmholtz. Tanmateix, en aquest cas, el problema

que provoquen els experiments s molt diferent, ja que es tracta d'intentar

mesurar la velocitat de la conducci nerviosa. Helmholtz va demostrar experi-

mentalment, com ja hem vist en parlar de la fisiologia d'aquests llindars previs

al naixement de la psicologia cientfica, que l'impuls nervis era mesurable

i davant la idea imperant que aquest impuls era gaireb instantani, va posar

en evidncia que el corrent nervis es propagava a la velocitat de vinticinc

metres per segon.

El tipus d'investigaci que va donar pas a aquest gran descobriment s bsica-ment un experiment de temps de reacci. Helmholtz subministrava a un sub-

jecte un estmul en un punt d'un membre i el subjecte havia de prmer un bot

en el mateix moment de rebre l'estmul. Mesurava aix el temps d'aquesta re-

acci. Ms tard, aplicava un altre estmul a un punt diferent del mateix mem-

bre i anotava aquest segon temps de reacci. La diferncia entre aquells dos

temps era la quantitat de temps precisa perqu l'impuls nervis arribs d'un

punt a un altre del membre del subjecte. Helmholtz es converteix, aix, en el

primer que introdueix els experiments de temps de reacci en psicologia.


28/36


Encara que la problemtica i investigaci dels temps de reacci prove-

nen tant de l'astronomia i la seva "equaci personal", com de von Helm-

holtz i el seu estudi sobre la velocitat de l'impuls nervis, qui recull

aquestes dues fonts d'influncia i els dna un carcter d'estudi psicol-

gic s el fisileg holands Frans Cornelius Donders.

Els experiments de Donders plantejaven tres condicions: 1)es presentava un

estmul al qual el subjecte havia de donar una resposta (reacci simple); 2)el

subjecte rebia ms d'un estmul als quals havia de respondre amb una resposta

diferent (reacci complexa), i 3)davant de diversos estmuls, el subjecte noms

havia de respondre a un ometent la resposta en presncia dels altres (reacci

complexa). Donders va comprovar que els temps de reacci ms rpids eren

els que es feien davant la primera condici, seguits de la tercera i segona situ-

acions.

El tipus de metodologia emprada per Donders va ser, al principi, utilitzada per

Wundt i va ser present en els primers psiclegs, ja que era una frmula que

ajudava pel seu rang quantitatiu a refermar el grau de cientificitat de la nou-

nada psicologia experimental. Al voltant d'aquesta temtica es van publicar

molts articles importants, que presentaven els temps dels diferents processos

mentals. Per aviat van sorgir dificultats en la constncia de les dades aconse-

guides, provocades per la incidncia d'una altra rea de treball que tindria un

focus d'inters ampli, sobretot en la psicologia anglesa i americana: el proble-

ma de les diferncies individuals, aspecte que veurem una mica ms endavant.

4.2. Les mesures psicofsiques de Weber i Fechner

Anna Valldeneu Urpina

L'estudi de la sensaci, com hem observat en parlar de la fisiologia sensorial

en aquest mateix mdul, va resultar ser un dels objectius primordials per als

fisilegs de la primera meitat del segle XIX. Aquests, ocupats amb el coneixe-

ment sobre l'anatomia i la fisiologia dels rgans sensorials, van aprendre a ma-

nipular l'estimulaci exterior (tipus, intensitat, etc.) per tal d'observar les sen-sacions que produa i els canvis que s'ocasionaven en l'organisme quan aquest

rebia els estmuls. Els subjectes dels seus experiments, doncs, eren exposats a

diferents estmuls i se'ls demanava que els discriminessin segons les variacions

que s'observessin pel que fa a la mida, la lluminositat, el pes, etc. D'aquesta

manera, s'iniciava la utilitzaci d'una metodologia ms precisa i rigorosa que

apostava pel control experimental. Aquesta metodologia influiria, com veu-

rem ms endavant, en l'obra de Wundt i en el seu Laboratori de Leipzig, i aju-

daria en el naixement de la psicologia cientfica.


29/36


s de la m de Gustav Theodor Fechner (18011887)que s desenvoluparen

aquests plantejaments nous en els quals es relacionava els esdeveniments

externs amb el coneixement intern o experincia en el marc de la disciplina

que ell va anomenar psicofsica.

Gustav Theodor Fechner va nixer a Halle (Alemanya) l'any 1801. Es va gradu-ar en Medicina per la Universitat de Leipzig el 1822, per no continu amb els

estudis de doctorat, sin que s'interess per altres disciplines com la fsica, les

matemtiques i la filosofia. Desprs de publicar nombrosos articles correspo-

nents a les seves investigacions en fsica, va caure en una crisi psicolgica que

el condu a una malaltia, la qual el va forar a deixar la seva activitat univer-

sitria. Durant la seva malaltia i a causa d'aquesta, es va lliurar de ple a l'estudi

filosfic, el qual va perdurar durant els anys quaranta. La seva doble passi

per la fsica i la filosofia el condu a la formulaci de les bases de la psicofsica,

les quals va posar per escrit l'any 1851 en el llibre ZendAvesta('la revelaci

del mn'). Al cap de deu anys, els quals li van servir per a elaborar els seus

experiments i desenvolupar els tres mtodes psicofsics, va publicar Elemente

der Psychophysik('Elements de psicofsica'), llibre amb el qual s va donar per

fundada de manera oficial la psicofsica.

Fechner va portar a terme la primera investigaci sistemtica en psicologia

experimental. Com a bon coneixedor de la fsica i la filosofia, va trencar les

barreres de la ment, que fins ara havia estat entesa com una entitat privada,

i s'adon que el control de l'estimulaci exterior al qual est exposat qualse-

vol individu permet la manipulaci de la conscincia conscient (sensacions).Aquest control li possibilitava l'experiment mental.

"La idea de tractar les sensacions com a estats conscients que varien quantitativaments remunta a les mnades de Leibniz i a les seves doctrines de la petita percepci il'apercepci. Aquesta lnia de pensament havia estat elaborada ulteriorment pel filsofalemany Herbart. Fechner va seguirlos tots dos en admetre l'existncia de sensacionsinconscients o, com ell les anomenava, negatives que no travessen el llindar de la cons-cincia."

Th. Leahey (1998).Historia de la Psicologa. Principales corrientes en el pensamiento psicol-gico. Madrid: Prentice Hall.

El que propos Fechner fou la quantificacide les sensacionsde manera in-directa, i deman als seus subjectes experimentals que distingissin entre les

diferncies d'estmuls.

Gustav Th. Fechner

Aquest mtode, per, ja havia estat utilitzat per Ernst H. Weber (17951878),

professor d'anatomia i fisiologia de la Universitat de Leipzig entre el 1817 i el

1878, i especialitzat en fisiologia sensorial. Weber va treballar fonamentalment

amb el sentit del tacte i el sentit muscular. Concretament, va experimentar

amb la localitzaci tctil i la detecci de pesos.

Ernst H. Weber


30/36


31/36


Malgrat que l'aspiraci de Fechner era no limitarse a l'aspecte sensorial i es-

tudiar la relaci cosnima en tots els seus fenmens psicolgics (atenci, per-

cepci, etc.), la facilitat i la claredat de la mesura dels estmuls en la sensaci

el va fer desistir, i es va dedicar exclusivament a l'estudi de les sensacions.

El mn fsic de Fechner i, per extensi, la psicofsica en general es dividienen dos:

La psicofsica externa, en la qual es tenia en compte el material

extern, consistia en l'estudi de les relacions que es podien mesurar

entre la sensaci i l'estimulaci exterior.

La psicofsica interna, en la qual es tenia en compte all fisiolgic

i orgnic, consistia en l'estudi de les relacions directes entre la sen-

sibilitat (sensacions) i els canvis produts en el sistema nervis.

La psicofsica interna considerada a la vegada com a fonament de la psicofsica

externa no va ser desenvolupat per Fechner. El camp en el qual es podia ubicar

era en el si de la psicologia fisiolgica, que, per ell, no estava prou desenvolu-

pada i l'estudi de la qual li representava massa dificultats metodolgiques.

"Les experincies fonamentals per a la totalitat de la psicofsica noms poden ser buscadesen el camp de la psicofsica externa, perqu noms aquesta s accessible a l'experincia

directa i immediata."G.Th. Fechner (1882). Revision der Hauptpunkle der Pschopysik. Leipzig: Breitkopf undHrtel.

Com s'ha apuntat anteriorment, Fechner va establir que les relacions no es

podien mesurar de manera directa; per exemple, davant d'una sensaci audi-

tiva Y, no es podia dir en quina proporci diferia de la sensaci auditiva Z. Per

aquest motiu, la mesurade la sensacihavia de ser indirecta: en aquest cas,

mitjanant la capacitat de resposta de l'individu als estmuls o, dit d'una altra

manera, mesurantne el llindar sensorial.

Aquesta capacitat o sensibilitat, per, era inversament proporcional als llindars

sensorials, s a dir, quan els individus tenien una sensibilitat alta era perqu

responien davant de molt poca estimulaci; per tant, tenien un llindar baix; en

canvi, quan els individus tenien una sensibilitat baixa era perqu necessitaven

una gran estimulaci (llindar alt). Fechner, desprs d'haver postulat aquest

axioma, va voler elaborar una escala quantitativa que l'ajuds en la seva recerca

d'una frmula matemtica que fos aplicable a totes les situacions.


32/36


Passos per a l'elaboraci de l'escala quantitativa

1)Estmuls fsics = sumes d'increments diferencials.Diferncies entre estmuls = increments estimulars positius o negatius.2)Sensaci = sumes d'increments positius de sensaci.3)La unitat de la sensaci s l'm.d.p. (Weber). L'm.d.p. es mant constant.4)El punt zero s el llindar absolut (mnima energia necessria perqu l'estmul siguipercebut).

Per tal de no haver de fer s i abs de les comparacions en la recerca de les

diferents m.d.p. entre infinitat de pesos i el llindar absolut, Fechner va elabo-

rar el que actualment s'anomena llei de Fechnero llei de WeberFechner.

Aquesta representava, en llenguatge matemtic, la relaci existent entre les

variacions incrementals de les sensacions i les dels estmuls.

Encara que no ens interessa de conixer a fons la srie de passos que van portar

Fechner a la consecuci d'aquesta llei, s que s convenient de tenir una idea

de la forma que t, i tamb una explicaci de les relacions que s'hi veuenreflectides.

Llei de Fechner (frmula psicofsica)

Lectura:La lletra Scorrespon a la sensaci.La lletraRcorrespon a l'estmul.La lletra ks una constant dependent de la mesura (unitats).

Queden per comentar ms precisament els mtodes utilitzats per Fechner en

la seva experimentaci. La metodologia que va fer servir va ser curosament

sistematitzada i es pot explicar a partir del que s'ha anomenat mtodes psi-

cofsics, utilitzats tots per a mesurar la sensibilitat diferencial.

Els mtodes psicofsics

a) Mtode de les mnimes diferncies perceptibleso dels lmits. Aquest mtode con-sistia en la presentaci de dues estimulacions de les quals una es mantenia fixa i l'altras'anava canviant. Les diferncies entre ambdues variaven de manera sistemtica. Gene-ralment, es comenava per les grans diferncies fins que acabava amb la mnima difern-cia perceptible. Seguidament, es feia el mateix procediment per invertit, s a dir, es co-menava presentant dos estmuls iguals i s'anava augmentant la diferncia fins que arri-bava igualment a l'm.d.p. La mitjana de les mesures que s'obtenien en les dues situacionsexperimentals era el que s'anomenavallindar diferencial.

b) Mtode dels casos veritables o falsoso tamb d'estmuls constants. En aquest cas icom en el mtode anterior, un dels dos estmuls es mantenia constant, mentre que l'altrediferia. El subjecte havia de determinar, mitjanant la comparaci, si els estmuls erendiferents contestant S o NO. En aquest cas, per, els llindars eren explicats en termesestadstics i expressats, doncs, per percentatges.

c) Mtode dels errors mitjans o d'ajust. El subjecte era l'encarregat de, davant d'un est-mul estable (utilitzat com a patr), ajustar els altres estmuls de manera que coincidis-sin en magnitud amb aquest. Per tant, el subjecte feia una estimaci de la magnitud del'estmul guia. El que es mesurava, en aquest cas, era la resta entre les dues magnituds(estimada i real) i s'obtenia una mitjana que ens indicava els errors produts. Aquest m-tode va ser adaptat per Fechner a partir del seu s en astronomia.

Descripci relacions

La frmula psicofsica ens ex-pressa que la relaci entre elnom i el seu logaritme es cor-respon amb el mateix tipusde relaci que hi ha entre unaprogressi geomtrica i una al-tra d'aritmtica.


33/36


5. L'aportaci de la biologia: la teoria de l'evoluci iles idees evolucionistes de Darwin i Spencer

Milagros Siz Roca

La histria de la vida sobre la Terra havia estat interpretada des d'Aristtil sota

un plantejament "fixista". Aquesta visi, que veia els ssers orgnics i inorg-

nics immutables des de l'origen del mn, va dominar fins que al final del segle

XVII hi va haver descobriments geolgics que van posar en evidncia les im-

portants transformacions que havia experimentat l'Univers al llarg dels segles,

encara que aleshores no es tenia coneixement exacte de l'origen temporal de la

vida terreste. Tamb en el curs d'observacions naturalistes es van trobar fssils

tan distants a les espcies conegudes que van posar en dubte el plantejament

"fixista". D'altra banda, la idea d'evoluci va comenar a sorgir en el si de les

cincies histriques i de la filosofia, i el concepte de "progrs" es va manejar

durant el segle XVIII.

El primer a proposar una teoria evolutiva aplicada als ssers vius va ser el

francsJean Baptiste Lamarck (17441829), que, davant el fixisme, va afir-

mar que els organismes canviaven. Aquest autor va plantejar la hiptesi que

els canvis de l'entorn sn els responsables d'alteracions estructurals en animals

i plantes, i que aquests canvis d'estructura poden ser heretats, en certa mesura,pels seus descendents. Lamarck va argumentar que els organismes adaptats al

medi, quan aquest medi seu canvia de manera imprevista, es veuen obligats a

crear recursos nous i a abandonarne d'altres per falta d'utilitat. D'aquesta ma-

nera, apareixen funcions noves que per mitj de l's donen carcter d'rgan

als elements que entren en joc durant l'execuci i fan que desapareguin o

s'atrofin aquells que no es fan servir. Aquests plantejaments van ser coneguts

com el "principi de l'herncia dels carcters adquirits" o la "llei de l's i del

dess". Tanmateix, aquest intent d'explicar els canvis en les espcies es va re-

butjar, i van triomfar, en aquell moment, les interpretacions catastrofistes.

Exemple d'evolucilamarckiana

L'exemple ms tpicament es-mentat s el de les girafes quevan allargar el coll per a poderassolir les branques dels arbreso el d'algunes espcies de llan-gardaixos convertits en serpsperqu van emigrar als pan-

tans i van deixar de fer servirles potes. Aquestes noves gira-fes de coll llarg o aquests llan-gardaixos sense potes devientransmetre les seves caracters-tiques noves als seus descen-dents.

El ''catastrofisme''

El catastrofisme suposa que ala Terra hi ha hagut perodesdiferents separats per catstro-fes i que en aquestes han su-

cumbit, han desaparegut, de-terminades espcies, i que des-prs d'aquestes catstrofes hansorgit altres espcies noves.


34/36


Charles Darwin (18091882), probablement per haver sabut acompanyar

d'una important quantitat d'informaci emprica les seves idees, va aconseguir

de fer penetrar l'evolucionisme. Les teories de l'evoluci han estat, sens dub-

te, un dels esdeveniments ms destacats de la segona meitat del segle XIX.

Darwin va transformar la imatge de l'sser hum, aquest va passar de ser la

figura protagonista del Gnesi a ser un organisme ms que lluita per la sevasupervivncia i que estava dotat d'instints, com la resta dels animals.

Les principals idees de Darwin les trobem en el seu llibreL'origen de les espcies

(1859), en el qual va demostrar que l'evoluci era un fet real i que aquesta

es fonamentava principalment en la selecci natural. En aquest llibre, tan-

mateix, no es feia referncia expressa a l'espcie humana, per d'alguna ma-

nera es podia interpretar que l'home, com qualsevol espcie, era producte de

l'evoluci. Seria el seu deixeble Thomas Huxley qui enunciaria de manera ex-

plcita les semblances entre l'home i els grans simis.

Elements bsics de la teoria darwinista

1)Els organismes s'adapten al medi per a sobreviure.2)Els ssers vius lluiten per la seva existncia.3)En els individus es produeixen variacions o diferncies individuals que els ajuden aadaptarse millor a l'ambient.4)En els organismes es dna una selecci natural; aquells que estan ms ben preparats,que sn ms aptes, s'adapten millor, sobreviuen i es multipliquen.5)Els organismes ms ben dotats i que han sobreviscut traspassen per mitj de l'hernciaels carcters adquirits.

Les afirmacions que apropen l'home a l'animal apareixen en el llibre Origen de

l'home(1871), en el qual defensa la continutat de l'home i l'animal, i assegura

que no hi ha diferncies fonamentals entre l'home i els mamfers superiors

respecte a les seves facultats mentals i que la diferncia que podria existir

s de grau i no de classe, per tant, entre la intelligncia animal i la humana

noms hi havia una diferncia quantitativa.

Charles Darwin

La idea d'una continutat animalhome fa que desenvolupi una tasca compa-

rativa en el llibreL'expressi de les emocions en l'home i els animals(1872), on

intenta de determinar els gestos amb qu expressem les emocions i on fa servir

l'observaci objectiva mitjanant el registre de conductes i gestos emocionals.En aquest llibre que el fa mereixedor de ser el punt d'inici de la psicologia

animal o comparada moderna va arribar a proposar que el comportament

emocional de l'home depn de l'herncia de determinats comportaments que

van ser tils en la vida animal anterior, per que ja no fan un paper til per a

l'home actual. Aix, per exemple, va afirmar que el que avui no s sin un gest

de menyspreu o ritus de clera, va ser possiblement, en una poca anterior,

una preparaci per a mossegar.

D'altra banda, un altre angls, Herbart Spencer (18201903), proclamava,

abans que Darwin, que la ment noms es podia comprendre mostrant la se-va evoluci i encunyava l'expressi "supervivncia del ms apte", que ms

tard assumiria Darwin. En el seu llibrePrincipis de Psicologia (1855) va formu-

Lectura recomanada

Podeu llegir fcilment tex-tos originals d'aquesta obra,traduts al castell, en els lli-bres deJ.M. Gondra(1982).La Psicologa moderna. Textosbsicos para su gnesis y des-arrollo histrico. Bilbao: Des-cle de Brouwer. I tamb enl'obra segent: W. Sahaki-an(1982).Historia de la Psi-cologa. Mxic: Trillas. Totsdos llibres els podeu utilit-zar tamb per a aproparvosals textos originals de moltsdels autors que apareixeranen aquesta assignatura.


35/36


lar bsicament les seves tesis, que podrem simplificar per mitj de la teoria

que s'ha anomenat "associacionisme evolucionista". Segons aquesta doctrina

evolucionista, la llei de la freqncia associativa actua filogenticament.

L'associaci, quan es repeteix amb freqncia, comporta una tendncia here-

ditria que en generacions successives es torna acumulativa. Sota aquest punt

de vista, Spencer explicava l'herncia d'associacions adquirides i la formacidels instints. Noteu com en aquestes afirmacions apareix clarament la influn-

cia de la teoria evolucionista de Lamarck.

La influncia de l'evolucionisme en la psicologia va ser important,

s'abandonar progressivament l'estudi dels continguts de la conscincia (ob-

jecte d'estudi de la psicologia precientfica i de l'experimental alemanya, que

encara no hem vist) i passaran a primer pla les idees d'adaptaci, ajust, hern-

cia, medi, etc. Aquesta influncia va ser de tota manera molt ms directa so-

bre la psicologia americana, en especial, en tot all que fa referncia als as-

pectes d'adaptaci, supervivncia, etc., que eren fcilment entesos pels autors

d'aquesta nacionalitat atesa la seva idiosincrsia.

Influncies fonamentals de les teories evolucionistes en la psicologia

1)Quan situem l'home en el marc d'una teoria evolutiva, fa pensar que les tcniquesutilitzades per tal d'estudiar l'home es poden generalitzar en els animals i viceversa, cosaque dna lloc al naixement de la psicologia animal o comparada. D'altra banda, lateoria evolutiva va donar peu a una perspectiva gentica i evolutivaen la psicologiaque va intentar d'explicar l'origen i el desenvolupament de les funcions psicolgiques.

2)El pensament evolutiu desplaa l'objectiu dels psiclegs. Sembla ms adequat derespondre la pregunta "quines funcions exerceix la conscincia?" que no pas intentar

Els llindars de la psicologia científica

Documents

Transcript of Els llindars de la psicologia científica