Apunts de psicologia. 1er Bat.

Primera part psicologia:

1. Introducció a la psicologia.

1.1. Definició i objecte d’estudi de la psicologia.

1.2. Mètodes de treball i camps d'aplicació de la psicologia.

1.3. El naixement de la psicologia com a ciència.

1.4. Models i escoles psicològiques: conductisme, gestalt, psicoanàlisi,

cognitivisme i psicologia humanista.

2. Bases biològiques de la conducta humana.

2.1. Filogènesi i ontogènesi de l'ésser humà. L’ésser humà com a producte

de l’evolució.

2.2. Sistema nerviós i endocrí.

2.3. Herència i ambient. Conducta animal i conducta humana.

3. Processos cognitius.

3.1. Atenció, sensació i percepció. Memòria.

3.2. Aprenentatge i condicionament.

3.3. Llenguatge, intel·ligència i creativitat. Les diverses intel·ligències.

3.4. La mesura de la intel·ligència. Els tests.

4. Personalitat i vida afectiva.

4.1. Motivació i afectivitat.

4.2. L’estudi de la personalitat. Teories.

4.3. Diferències individuals: medició i significat. Els tests de personalitat.

5. Psicologia clínica.

5.1. Malalties mentals. Trastorns de la personalitat i de la conducta.

6. Psicologia social.

1

Apunts de psicologia. 1er Bat.

B. Segona Part: Sociologia

1. Introducció a la sociologia

1.1 Objecte d’estudi i mètodes d’investigació en ciències socials: les tècniques

qualitatives i els seus problemes.

1.2. Àmbits de treball de la sociologia avui.

2. La socialització

2.1 El procés de socialització i els seus agents: família, educació, religió,

mitjans de comunicació.

2.2 Conformitat i desviació.

2.3 Grups i categories socials. Comunitat i associació. Les institucions. Les

noves identitats de grup.

3. Desigualtats socials

3.1. Estratificació social. Tipologia de les desigualtats socials: riquesa-

pobresa, gènere i sexe, raça i cultura, etc. Implicacions socials i

polítiques.

3.2. Transformació de l’estructura social del nostre país des dels anys 70 i

principals desigualtats socials a la Catalunya actual.

4. Conflicte i canvi social

4.1. Causes i tipus de conflictes socials. Formes de resolució.

4.2. Canvi i transformació social.

4.3. Canvis socials a la Catalunya d’avui.

2

Apunts de psicologia. 1er Bat.

1.Introducció a la psicologia:

ESTRUCTURA BÀSICA DEL COMPORTAMENT HUMÀ

Definició de Psicologia

La psicologia és la ciència que estudia el comportament humà, la ment i els seus

processos.

La psicologia actual es dedica a l'estudi científic de la conducta i els processos

mentals o psíquics. Si tenim en compte, doncs, l'objecte d'estudi i els diferents

camps d'aplicació de la Psicologia, aquesta es divideix en Psicologia bàsica i

Psicologia aplicada. La Psicologia bàsica es dedica a la investigació dels

processos psicològics mitjançant mètodes científics. La Psicologia aplicada

s'ocupa de la funcionalitat dels processos psicològics en els diferents ambients en

què els individus actuen.

1.1 Psicologia bàsica

Entre les diferents especialitats de la psicologia bàsica es poden seleccionar les

següents:

· Psicologia general: investiga la naturalesa i el funcionament dels processos

psicològics bàsics com la intel·ligència, la memòria, la cognició...

· Psicologia experimental: estudia els processos psicològics com la percepció,

l'aprenentatge, el pensament, mitjançant dissenys experimentals de laboratori.

Empra en la seva investigació tant animals com humans.

· Psicobiologia: estudia les bases biològiques del comportament, especialment

els sistemes nerviós i endocrí, però també les influències de la genètica o de la

farmacologia en la conducta.

· Psicologia evolutiva: es preocupa pels canvis que es produeixen en la conducta

durant el desenvolupament vital (descriure), per què succeeixen (explicar) i com

3

Apunts de psicologia. 1er Bat.

s'hi pot intervenir (modificar). Els canvis en la conducta són fruit de l'edat i de

factors tant historicoculturals com individuals. També s'anomena Psicologia del

desenvolupament.

· Psicologia social: el seu camp d'estudi és molt ampli i comprèn problemes

diversos, com l'anàlisi de la publicitat o de les influències que un grup determinat

exerceix sobre l'individu.

· Psicologia de la personalitat: investiga quines característiques defineixen una

persona, com interactuen les forces genètiques i ambientals en la personalitat de

cada individu i per què ens comportem d'una manera i no d'una altra.

· Psicologia de l'aprenentatge: el seu àmbit d'investigació inclou animals i

humans. Té per objectiu mostrar quins processos intervenen en l'aprenentatge i

com es pot modificar la conducta.

· Psicologia diferencial: es dedica a investigar les diferències individuals que

presenten els individus, per exemple si és un nen amb retard mental o superdotat,

quan el comparem amb la mitjana del seu grup de referència. La principal eina de

què se serveix és l'ús dels tests psicològics per estudiar diferents capacitats.

1.2. Psicologia aplicada

La psicologia aplicada s'ocupa de les funcions que realitzen els diferents

processos psicològics en els diferents àmbits en què actuen els individus. No

s'ocupa només de la dimensió normal, individual o col·lectiva, sinó també de la

conducta patològica. Algunes de les àrees aplicades més importants són:

· Psicologia educativa: els psicòlegs educatius fan i interpreten proves

psicològiques per ajudar els estudiants en les seves decisions, com també per

orientar els pares i els professors amb l'objectiu d'obtenir més rendiment de

l'etapa escolar.

· Psicologia clínica: els psicòlegs clínics diagnostiquen i tracten problemes

4

Apunts de psicologia. 1er Bat.

emocionals i de conducta, des dels més lleus, com ara la falta d'autoestima o

habilitats socials d'un individu, fins als més problemàtics, com ara la separació de

parelles, l'estrès o la depressió. Treballen de forma semblant als psiquiatres, però

aquest últim té una formació mèdica i pot receptar fàrmacs i en canvi el psicòleg

clínic, si no té un permís especial, no ho pot fer.

· Psicologia industrial: desenvolupa tècniques per adaptar el treballador a la

seva feina i optimar els recursos humans dins de les organitzacions i les

empreses.

· Psicologia esportiva: es dedica a tractar el rendiment dels esportistes i la seva

relació amb els diferents processos i estats mentals. El seu objectiu és millorar la

pràctica esportiva.

· Psicologia jurídica: aplicació de la psicologia als tribunals que han de jutjar en

un judici, als advocats, testimonis...

· Psicologia comercial: fa estudis de mercat, per saber com es pot vendre millor

un producte. Es pot aplicar també a la publicitat.

Exercici : Les diferents especialitats de la psicologia bàsica o pura. Estableix

correspondències :

Especialitats

a) Psicologia general

b) Psicologia social

c) Psicologia evolutiva

d) Psicologia diferencial

e) Psicobiologia

f) Psicologia de la personalitat

g) Psicologia experimental

h) Psicologia de l'aprenentatge

 

Objectes d'estudi

1. Diferències individuals.

2. Personalitat.

3. Funcionament dels processos psicològics bàsics.

4. Anàlisi de les influències socials.

5. Aprenentatge.

6. Canvis en la conducta durant el desenvolupament vital

7. Sistema nerviós.

8. Experimentació en laboratori de processos psicològics.

5

Apunts de psicologia. 1er Bat.

Exercici 2 : La psicologia aplicada.

Davant de les següents situacions, quin tipus de professional ( psiquiatre,

psicòleg clínic, psicòleg escolar, psicòleg esportiu, psicòleg industrial) creus que

és el més adient per resoldre-les:

Un empresari ha de seleccionar personal per a una plaça d'administratiu.

__________

Un estudiant vol saber quina carrera universitària és la més adequada a les seves

capacitats intel·lectuals. _______________________

Una persona està molt deprimida sense cap motiu aparent i li provoca forts mals

de cap i altres problemes nerviosos. ___________________

Un pare de família és molt dominador i provoca discussions constants amb la

seva dona i els seus fills. __________________________

Un esportista vol saber com l'afecta psicològicament l'esforç físic realitzat durant

els entrenaments. ___________________________

1.3Definició de comportament

El comportament és l'activitat mitjançant la qual un organisme viu es relaciona

amb el mitjà en el qual es troba i a través de la qual desplega les seves

possibilitats de control i modificació d'aquest mitjà i d'adaptació al mateix per a

la seva pròpia supervivència.

Els processos mentals o psíquics són tots aquells processos íntims, vitals,

intencionals, no quantificables i aliens a l'espai i al temps com la memòria,

imaginació, percepció, intel·ligència, motivació...

6

Apunts de psicologia. 1er Bat.

Podem distingir en el comportament dos components: la conducta i la

consciència.

1.4Conducta

Fa referència als aspectes observables del comportament. Inclouria tant aquelles

activitats que poden ser directament observables com aquelles que es poden

observar i mesurar pels instruments d'un experimentador.

Per analitzar la conducta humana, com la de qualsevol altre ésser viu, s'ha de

partir de l'observació de la seva relació amb el mitjà (tant intern com a extern).

Així tenim les tres primeres variables a considerar:

O: l'organisme

M: el mitjà amb el qual es relaciona

C: les accions i reaccions d'aquest organisme davant el mitjà, que en sentit

estricte són la conducta.

Així la conducta depèn tant de l'organisme com del mitjà (o situació en la qual es

produeix).

1.5 Consciència

Fa referència als aspectes de l'experiència interior de cada subjecte. És el conjunt

d'experiències internes que són conegudes per qui les experimenta (encara que no

sempre de forma conscient) i que pot descriure-les. Aquest tipus d'experiències

són, en realitat, processos mentals i constitueixen també una forma de

comportament encara que no siguin observables. Tot comportament exterior

(conducta), en el cas de l'ésser humà, va acompanyat en menor o major grau de

consciència. El mètode pel qual una persona observa els seus propis estats de

consciència i els descriu es coneix amb el nom d'introspecció.

Mètodes d'investigació en psicologia

7

Apunts de psicologia. 1er Bat.

Quant a la metodologia utilitzada, la psicologia ha discorregut

tradicionalment per dues opcions d'investigació:

1. La psicologia entesa com a ciència bàsica o experimental, emmarcada en el

paradigma positivista, i que utilitza un mètode científic de tipus quantitatiu, a

través de la contrastació d'hipòtesis, amb variables quantificables en contextos

experimentals, i apel·lant a més a altres àrees d'estudi científic per exemplificar

millor els seus conceptes. Els mètodes emprats dins d'aquesta perspectiva són els

següents:

-Investigació correlacional, investigació experimental, observació naturalista,

estudi de casos, enquesta.

El primer laboratori d'estudi de la psicologia experimental va ser fundat l'any

1879 pel psicòleg alemany Wilhelm Wundt.

2.S'ha intentat comprendre el fenomen psicològic en la seva complexitat real, des

d'una perspectiva més àmplia però menys rigorosa, mitjançant la utilització de

metodologies qualitatives d'investigació que enriqueixen la descripció i

interpretació de processos que, mitjançant l'experimentació clàssica

quantificable, resulten més difícils d'abastar, sobretot en àmbits clínics. A

diferència del mètode experimental naturalista, la investigació d'enfocament

sociocultural no s'ocupa de l'estudi de processos específics o variables aïllades,

produïdes o analitzades experimentalment, sinó que procura una explicació dels

fenòmens en la seva dimensió real, assumint la realitat del subjecte com un

escenari complex de processos integrats i interrelacionats, tant en l'individu com

al seu món sociocultural, i amb una perspectiva històric-biogràfica, en l'entès que

cap procés pot ser aïllat i, més encara, que es tracta de processos irreversibles.

Concepció positivista de la ciència i la psicologia: L'aplicació dels principis

positivistes en l'estudi científic del comportament de les persones en contextos

determinarà en gran mesura l'anàlisi i la comprensió d'aquests fenòmens, com

també les estratègies d'intervenció que s'utilitzin en aquests contextos. Des d'un

8

Apunts de psicologia. 1er Bat.

punt de vista ontològic, el positivisme es caracteritza per adoptar una

perspectiva realista, segons la qual el món és independent de l'ésser humà, del

seu coneixement i de la seva manera d'accedir-hi, i per tant concep la realitat com

a única i absoluta. D'altra banda, també es dóna per fet la naturalesa

individualista i determinada biològicament de l'ésser humà (Ovejero, 2000).

En primer lloc, la influència positivista es tradueix en tres supòsits bàsics que

serviran de pilars durant molt de temps a l'orientació teòrica, a la investigació i a

la intervenció en el món del treball i de les organitzacions: supòsit del realisme,

l'objectivisme i la racionalitat.

La concepció construccionista de la ciència i la seva influència a la psicologia

Si ens centrem en la influència que la concepció construccionista de la ciència ha

tingut i té en l'evolució contemporània de la psicologia, tant als EUA com a

Europa, veiem com els estudis el comportament de les persones fan un gir

radical, ja que s'hi comencen a desterrar o, almenys, a qüestionar els tres supòsits

bàsics (realisme, objectivisme i racionalitat) que han sustentat, tradicionalment,

l'aproximació positivista a aquesta realitat social.

Qüestions: Presentem, a continuació, diferents. Identifica els textos i

relaciona'ls amb els diferents enfocaments teòrics ,estudiats a classe,

corresponents, així com amb les dues concepcions de la ciència, realitzant

l'argumentació i reflexió adequada. Heu de tenir present que un text pot

relacionar-se amb més d’un enfocament teòric, amb una o dues concepcions

de la ciència o paral·lelament a un enfocament teòric i concepció de la

ciència… És a dir, hem de realitzar una anàlisi del text, i partint del que diu

el text i com ho diu ho interrelacionarem amb una o un altra teoria i/o model.

1. Si la realitat es construeix socialment, aleshores és perquè aquesta no

existeix, no està edificada, llavors, la sociologia del coneixement s'ha de

dedicar a estudiar els instruments i mètodes utilitzats per a la seva

construcció, i arrencar d'un pressupost d'inexistència, o per contra, construir

sobre altres estructures ja existents.

9

Apunts de psicologia. 1er Bat.

2. En la realitat existeix un ordre únic que tendeix al progrés indefinit de la

societat. Tot el que ocorre respon a aquest ordre natural que cal descobrir,

conèixer i acceptar. Així, l'ésser humà no és el constructor de la realitat social,

proposa una sort d'immobilisme social, d'ordre social descartant la

problematització. El coneixement ja està donat, elaborat i acabat no permetent-

se la problematització.

3. La societat no solament es compon de persones aïllades, sinó del conjunt de

persones que es relacionen espontàniament entre si. Una organització industrial

és alguna cosa més que una multiplicitat d'individus que actuen segons els seus

interessos econòmics. Aquests individus també experimenten afectes i sentiments,

es relacionen entre si, i en el seu tracte diari tendeixen a establir patrons

d'interacció. Solament la comprensió de la naturalesa d'aquestes relacions

humanes permet l'administrador obtenir millors resultats dels seus subordinats.

Així, per a la majoria dels obrers els estímuls psicològics i socials són tant o més

importants que les condicions materials o econòmiques. La concepció de homo

economicus no explica adequadament el comportament humà, i s'equivoca a

l’establir una relació lògica i primària entre causa (condicions físiques) i efecte

(cooperació). La fatiga no és només orgànica i fisiològica, sinó també subjectiva

i psicològica.

4. Tots els sistemes socials, s'integren mitjançant les activitats dissenyades d'un

nombre de persones; més encara, aquestes activitats són complementàries o

interdependents d'algun producte o resultat comú; es repeteixen, són

relativament perdurables i limitades en l'espai i temps. Si la pauta únicament

ocorre una vegada o a intervals imprevisibles, no es pot parlar d'organització.

10

Apunts de psicologia. 1er Bat.

1.2. Mètodes de treball i camps d'aplicació de la psicologia.

MÈTODE EXPERIMENTAL.

El mètode emprat pels conductistes.

Molt emprada per WUNDT i els seus deixebles.

Les seves característiques són:

- És un treball en laboratori;

- Amb condicions controlades;

- S'utilitzen aparells de mesura.

Els passos d'aquest mètode són:

Plantejar un tema d'investigació;

plantejar una hipòtesi com a resposta a les qüestions a estudiar, amb dues

variables: la variable depenent1 (per exemple, l'atenció que es presta en una

classe), i la variable independent (la temperatura que hi ha en una classe i

condiciona l'atenció).

Es provoca la conducta a observar, mitjançant un material seleccionat que el

subjecte ha de manipular i elaborar, encara que en general, la tasca encomanada

no està preparada ni planificada fins a en els seus mínims detalls. És molt

1 L'expressió Variables dependents i independents es refereix a valors que varien de forma correlacionada entre elles. Les variables dependents són aquelles que s'observa que varien en resposta a les variacions de les variables independents. Les variables independents són aquelles que es manipulen de forma deliberada per a provocar el canvi de les variables dependents. En resum, "si es dona x, llavors resulta y", on x representa les variables independents i y representa les variables dependents.

11

Apunts de psicologia. 1er Bat.

important evitar que es produeixi una conducta fictícia, l'experimentador ha de

procurar que la situació s'assembli el més possible a la vida real.

"si es dona x, llavors resulta y", on x representa les variables independents i y

representa les variables dependents.

Exemples: en laboratori seria la relació entre l'emoció davant una persona o

situació determinades i el nº de batecs per minut.

Si s'estudia com afecten diferents dosis d'un medicament la severitat dels

símptomes d'una malaltia, es podria comparar la freqüència i intensitat dels

símptomes (les variables dependents) amb les diferents dosis (la variable

independent) que s'administren, i provar de extreure'n una conclusió.

Qüestions:

Cerca la variable depenent i la independent dels següents casos:

En un article recent s’ha estudiat las diferències de las actituds cap a les

matemàtiques, els seus hàbits d’estudi i el seu rendiment en nens y nenes de 13

anys. En l’avaluació del rendiment en matemàtiques es tenen en consideració

varies àrees: operacions, geometria, àlgebra, càlcul i anàlisis de dades.

“Les dones que assisteixen a 5 o més consultes prenatals durant el seu embaràs,

tenen fills amb major pes en néixer que les que assisteixen a menys consultes”.

En aquesta hipòtesi les variables són: el nombre de consultes prenatals i el pes

dels nens en néixer; la unitat d'anàlisi són les dones i l'element lògic és el terme

“major que”.2

Qüestió:

2 Independiente: la accesibilidad de la consulta prenatal del ambulatorio. Dependiente: la calidad del control del embarazo. Intervinientes: Para que una mujer controle correctamente su embarazo, no solo es necesario tener acceso a las consultas prenatales,

pues aún teniéndolo, si no cree que esa evaluación es necesaria, no acudirá al médico; entonces esa creencia, esa percepción que

posee la población sobre la necesidad de la consulta prenatal, es una variable extraña que debe ser controlada en la investigación.

12

Apunts de psicologia. 1er Bat.

En un experiment la variable independent és:

a) La variable que l'experimentador mesura i en la qual espera detectar canvis.

b) El factor que manipula l'experimentador.

c) Controlada per l'individu que participa en l'experiment.

Qüestió :

Inventa una situació d'investigació en la qual sigui necessari aplicar un mètode

experimental: Indica el problema, la hipòtesi i identifica la variable independent,

la variable depenent i algunes variables estranyes que puguin afectar als resultats

http://www.dailymotion.com/video/xak5h4_psicologia-cientifica-metodo-

experi_school

17,22 Mín.

En general, totes les explicacions, incloses les de la psicologia, intenten

respondre a la pregunta "per què?". Però si matisem més trobem moltes

diferències entre el que els científics entenen que ha d'oferir-nos la ciència:

Alguns creuen que també és ciència no l'explicació sinó la mera descripció.

Uns altres consideren que el criteri de debò (el requisit que ha de complir un

conjunt d'idees per ser veritable i acceptable) està en la funcionalitat de les

nostres explicacions, en la seva capacitat per permetre'ns un domini i control de

la naturalesa

Finalment, tenim també la posició hermenèutica (en psicologia humanística, p.

ex.) que considera indispensable referir-se als propòsits, intencions i sentits

presents en la realitat a estudiar (en la conducta humana, en el cas de la

psicologia)

13

Apunts de psicologia. 1er Bat.

MÈTODE DESCRIPTIU:

Consisteix a recollir informació a través de la vista i l'oïda, fonamentalment. Té

el propòsit d'investigar les modificacions que es produeixen en el transcurs del

desenvolupament, en condicions ambientals naturals. A conseqüència d'aquesta

manca de control planificat, les dades obtingudes no es presten, com a

conclusions universals. Aquest mètode permet que el seu ús subministri alguna

informació sobre les estructures del pensament, les relacions socials, el

comportament afectiu i motivador, així com sobre múltiples aspectes de la

dependència de tals estats, respecte de les condicions culturals i socials.

És un mètode que podria caure en la subjectivitat; per evitar que succeeixi això

, es poden usar els instruments tancats: la llista de control, i l'escala d'estimació,

que és una escala en la qual es recullen les estimacions de l'observador.(què es

vol observar?).Durant l’observació es mesura la latència,la freqüència,la durada,

intensitat.

MÈTODE CORRELACIONAL

Consisteix a posar en relació dos elements a estudiar (ex. el rendiment i

l'aprenentatge escolar...). El coeficient de correlació oscil·la entre 0 i 1;

correlacions baixes són de 0,1..., com entre l'alçada i les notes, i correlacions

altes serien de 0,9..., com entre el tipus de personalitat i el rendiment. Quan una

variable es correlaciona amb una altre no significa que una sigui causa de l’altre.

Aquest mètode busca conèixer les diferències individuals sense modificar cap

variable ni de l’individu ni de l’entorn. La gran avantatge és que estudien un rang

molt ampli de variables i busquen la interacció entre les mateixes, per la qual

cosa recull informació concreta a través de l’entrevista.

METODE CLÍNIC i/ o psicoanalític:

Mètode que s’aplica dintre el context clínic. Es fa una recollida de dades sabent

que el context clínic és menys artificiós que un laboratori d'experimentació. Les

14

Apunts de psicologia. 1er Bat.

tècniques que usa són l’entrevista poc estructurada, les verbalitzacions dels

pacients i l’associació lliure del client.

Llegeix atentament la següent psico(bio)grafia i, basant-te en els referents conductuals aportats i inferits a partir de la corresponent descripció de la personalitat, respon a les qüestions plantejades a continuació.

El senyor A és un home blanc que viu en una còmode residència ubicada en un barri de la zona metropolitana de Barcelona. Fa 20 anys que és casat, té dues filles (de 16 i 18 anys d'edat) i treballa d'enginyer elèctric en una empresa important del sector de l'automòbil. Diu que és catòlic però que en el passat gairebé mai assistia a l’església i que, actualment mai no va a cap servei religiós. No hi ha aspectes a destacar en la seva història mèdica (només va patir les malalties típiques de la infància) i la seva salut en general és bona. Malgrat que el senyor A i la seva dona al principi del matrimoni tenien un pressupost limitat, ara viuen en una situació financera còmode gràcies a la promoció i augments de sou del senyor A.

El senyor A és fill únic. va néixer en una ciutat petita d'una comarca d'interior. El seu pare, ara jubilat, va ser durant molts anys el cap del departament d'enginyeria química d'una empresa important. La seva mare, també jubilada, ensenyava literatura en un institut del qual en va arribar a ser subdirectora al final de la seva carrera professional. El senyor A va tenir una infància relativament feliç i sense esdeveniments a destacar. Tenia bones notes a l'escola i era un nen més aviat seriós que generalment actuava d'acord amb allò que li havien ensenyat els seus pares sobre la importància de treballar dur i obtenir qualificacions excel·lents. La seva mare i el seu pare li tenien estimació però eren una mica freds. Mai no els havia vist manifestar-se públicament el seu afecte o fer-se carícies, i el seu pare només e una ocasió es va mostrar molt enfadat quan ell li va dir que volia abandonar el batxillerat.

En tots els anys de primària, secundària i batxillerat, el senyor A va pertànyer a un petit grup d'amics d'ambdós sexes. Els membres d'aquest grup s'assemblaven molt a ell: callats , seriosos i estudiosos. Les seves activitats socials incloïen algunes reunions de grups amb un interès especials (per exemple un club de filatèlia o d'aprenentatge de l'alemany) així com sortides al cinema i a concerts. Quan es va matricular a la universitat com a estudiant d'enginyeria, el senyor A va continuar vivint amb els pares i mantenint els hàbits socials s i d'estudis establerts. A la meitat del tercer any d'universitat, s'havia fet molt amic d'una noia intel·ligent amb la qual s'entenien molt bé; es trobaven en algunes classes

15

Apunts de psicologia. 1er Bat.

d'humanitats que ell va haver d'estudiar com a requisit acadèmic. Al principi ell l'havia convidat que sortissin junts amb els seus amics a concerts, futbol o teatre, després van començar a sortir com a parella.

El senyor A se sentia molt feliç amb la seva companya, però mai no li va mostrar els seus sentiments ni físicament ni verbalment. Quan finalment ella li va parlar de matrimoni, ell es va sorprendre però va pensar que era una idea excel·lent. als pares del senyor A també els va agradar la idea i es van casar al poc temps d'haver acabat la universitat. El naixement de les dues filles va ser acollit amb grat i la seva vida es va convertir en un cicle plaenter de treball, oci i criança de les filles.

Els problemes van començar a aparèixer a mesura que les filles atractives dels senyor A van entrar a l'adolescència. Es van tornar molt freqüents les discussions sobre els amics, la política, les drogues, Déu i els permisos per sortir, i el clima familiar es va convertir en un camp de batalla. Aquestes dificultats relativament comuns, encara que van provocar força tensió i estrès, posteriorment van passar a un segon pla per un conjunt de problemes seriosos i absolutament inesperats.

Fa poc més d'un any, el senyor A ha estat experimentant atacs de mareigs, taquicàrdies i, més recentment desmais. Malgrat que ha rebut atenció mèdica molt extensa tant del metge de família com d'una sèrie d'especialistes, no s'ha detectat cap base orgànica del problema. La freqüència i la gravetat dels atacs han augmentat durant els últims mesos a un grau tan elevat que el senyor A s'ha vist obligat a sol·licitar la baixa mèdica sense expectativa de retorn a la feina en breu. Malgrat que l'assegurança i els ingressos de la seva dona com a mestra substituta han evitat una crisi financera, ell es deprimeix cada vegada més amb els seus problemes. Després que els senyor A hagués esgotat les seves esperances que els atacs marxarien de forma espontània, va acceptar amb reticència les conclusions dels metges sobre que podria haver-hi implicats factors psicològics i ha telefonat a diferents psicòlegs clínics.

Per telèfon informa que mai no ha tingut un "atac" a casa a no ser que hi hagués present la seva filla gran, però que és gairebé segur que es marejarà i es desmaiarà si surt de casa per qualsevol raó, Per aquest motiu, no pot conduir i encara que durant un temps va demanar a la dona o als amics que li fessin de xofer, actualment està totalment tancat a casa. També explica que passa els dies llegint, veien la TV o mirant per la finestra. Té molt poca gana i està perdent pes. Dorm malament i te discussions freqüents amb la seva dona i filles, a les quals acusa sovint de la situació actual. Té malhumor per la situació actual i està tan pessimista sobre el futur que ha pensat en morir-se.

16

Apunts de psicologia. 1er Bat.

Els tres psicòlegs van proposar exploracions ben diferents.

Exploracions.

Psicòleg 1:

El principal instrument que utilitzaria seria l'entrevista clínica en un format poc estructurat ja que treballaria amb la hipòtesi que les verbalitzacions espontànies serien més reveladores i conduirien als aspectes més rellevants que no si s'imposés una seqüència de preguntes. Per exemple, les seves afirmacions inicials per telèfon dirigeixen la seva atenció a la filla gran com a "disparador" precipitant dels atacs d'ansietat. per tant escoltaria amb atenció tot allò que digués sobre les relacions amb la seva filla gran i exploraria de forma específica les circumstàncies immediates que van precedir l'"atac" en la seva presència. La seva premissa no són els esdeveniments reals els que constitueixen la font de l problemes sinó les fantasies internes i els significats d'aquests esdeveniments, buscaria escolar certs matisos de les seves expressions, "lapsus linguae" o altres evidències de les seves fantasies que el podrien ajudar a avaluar els significats i la psicodinàmica inconscient i simbòlica. Per exemple, la paraula "atac" suggereix un acte d'agressió. ¿Se sent atacat per algú? O, ¿tem convertir-se ell en "qui ataca"? La paraula "atac" té una connotació sexual...Vàries idees i preguntes d'aquest tipus jugarien en la seva ment mentre l'escoltés, encara que recolliria molta informació abans de donar pes a associacions com aquestes i convertir-les en hipòtesis probables...

Psicòleg 2:

L'entrevistaria centrant-se en: història laboral (pressions extres de treball que coincideixin amb l'inici dels atacs); relació amb la dona (conflictes matrimonials); Interacció amb la filla gran (és diferents que amb la resta?)..

Administraria una escala de depressió per a explorar només els símptomes depressius un qüestionari d'habilitats socials i un de Locus de Control.

Demanaria que el subjecte omplís un registre durant dues setmanes sobre el seu nivell d'ansietat en una escala de 10 punts cada hora que estigués despert cada dia de la setmana i que anotés esdeveniments rellevants associats a aquest nivell d'ansietat.

Observació directa de la interacció familiar espontània. explorar senyals de reforçament positiu de l’agorafòbia i/ de la conducta depressiva verbal o motriu.

Psicòleg 3:

No té interès en dades prèvies l contacte amb el seu client, les primeres visites no es destinarien a obtenir dades o historia del cas. No intentaria cap exploració psicològica formal ni utilitzaria proves psicològiques, Faria una

17

Apunts de psicologia. 1er Bat.

entrevista no estructurada, donaria l'oportunitat al client perquè es presentés a ell mateix, que es projectés al seu ritme, a la seva manera, en tota la seva individualitat. Els elements històrics significatius ja sortirien en els moments i temps apropiats. Les relacions i seqüències causa-efecte es manifestarien i conduirien a la percepció del client com una persona única. No es faria cap intent de formular un diagnòstic ni de classificar el client o els seus problemes en cap sentit. L'interès es centraria en les seves actituds, sentiments, emocions i conductes específiques.

Fixem-nos ara amb els diferents abordatges que fan els tres psicòlegs.

1. -Distingiu els diferents procediments que s’han utilitzat per a descriure la personalitat del nostre subjecte?.

2. -Identifiqueu quin tipus de mètode fan de l’estudi de la personalitat del subjecte segons les tres grans aproximacions que hem estudiat.

3. -Descriviu-les, indiqueu quin objectiu persegueix cadascun i feu-ne una valoració crítica.

4. -Trobem a faltar algun del tres mètodes indicats a classe? Si és així com s’hauria de plantejar en aquest cas?

1.3. El naixement de la psicologia com a ciència.

La constitució de la Psicologia Contemporània

La psicologia científica apareix amb el primer laboratori de psicologia el 1879,

creat per Wilhem Wundt (1832-1920), un professor de medicina i fisiologia

humana de la Universitat alemanya de Leipzig, a qui li interessava conèixer tant

els problemes fisiològics com els filosòfics que formen la base de la psicologia.

Va ser el fundador de l'Estructuralisme. En aquest laboratori estudia les

sensacions a un nivell molt elemental, com la calor i el fred. Va escriure el llibre

"Fonaments de la Psicologia Fisiològica" un dels llibres més citats dins de la

psicologia. Per Wundt hi ha dos aspectes essencials en el comportament:

l'objectiu (el que veiem i sentim) i el subjectiu (com captem allò que estem

percebent).

Wilhem Wundt

Amb aquesta nova psicologia experimental es descriu per primera vegada el

temps de reacció, que és el que triga l'organisme a reaccionar a un estímul

determinat. També es descobreixen les primeres localitzacions cerebrals, base

somàtica de la conducta i sorgeix la idea de malalties mentals com a malalties del

18

Apunts de psicologia. 1er Bat.

cervell, alguna cosa fisiològic. Wundt era un individu amb vasts interessos

intel·lectuals. Per exemple, entre 1900 i 1920 va publicar una obra de deu volums

titulada Psicologia dels pobles, en la qual examinava el desenvolupament

psicològic de la humanitat.

Apareix també una psicologia basada en la comprensió de la mà de Wilhem

Dilthey (1833-1910), encara que aquesta seria molt menys experimental que

l'anterior. Estudia l'aportació que fa la cultura a la psicologia, interessant-se

també per les lleis que regeixen la consciència humana. Vol comprendre el

comportament des dels processos motivacionals (el motiu més important és la

vida i el seu valor), els processos cognitius (la intel·ligència) i els processos de

personalitat (que és la unitat de totes les nostres sensacions i fenòmens psíquics)

William James

    També és en aquesta època que William James (1842-1910), germà del famós escriptor Henry James i professor de medicina, filosofia i psicologia, va fer una important aportació referent a la vida mental. Va parlar de les aferencias que són les comunicacions que es produeixen entre l'interior i l'exterior de l'organisme, i de les eferencias que són la resposta que exerceix l'organisme des de l'interior a l'exterior cap a un estímul. Per a James la consciència és un producte de l'evolució, canvia i flueix constantment. També va descriure tres parts de la personalitat: l'El meu o Jo material (el meu cos), l'El meu social (les persones del nostre al voltant com la família, amics, etc) i l'El meu espiritual (el que pinso, les meves idees i sensacions).

    El desenvolupament de la Psicologia Experimental Els primers estudis sobre la memòria parteixen de Hermann Ebbinghaus (1850-1909). La seva obra principal "Sobre la memòria" és on queden reflectits els seus estudis de mesurament de la capacitat per memoritzar sota un mètode rigorosament experimental. Primer va treballar amb la memorització de síl·labes sense sentit, perquè el significat de les paraules no pogués ser d'ajuda i després va passar a síl·labes amb sentit, i va concloure que la memòria era igual pràcticament en un cas com en l'altre. Va determinar que per memoritzar 12 síl·labes necessitem 6'8 seg./síl·laba, però per aprendre 24 el temps és més del doble, 17'6 seg./síl·laba. També va dir que per aprendre alguna cosa nou hem d'oblidar alguna cosa vell, això va comportar i comporta el qüestionament dels exàmens, ja que s'obliden

Alfred Binet

19

Apunts de psicologia. 1er Bat.

ràpidament quan hem de preparar-nos el següent. Al principi oblidem amb enorme rapidesa i després ho fem més lentament, però mai arribem a oblidar tot per complet, sempre queda una mica en la memòria. Quan intentem recordar alguna cosa moltes vegades aquests records es deformen, i això és perquè tendim a simplificar i regularitzar el recordat, perquè establim relacions lògiques entre records inconnexos i perquè intervenen factors afectius de cadascun   El creador dels primers estudis sobre la intel·ligència va ser Alfred *Binet (1857-1910), al principi va tenir com a primera vocació el dret i no va iniciar els seus estudis de psicologia fins als 37 anys d'edat. A la fi del s. XIX el Govern francès va obligar a tots els nens a escolaritzar-se, per això *Binet va ser l'encarregat de confeccionar unes proves per saber què nens tenien retards. Aquestes proves les va passar a escolars d'entre 3 i 15 anys i les va cridar Proves d'Intel·ligència. Va utilitzar un criteri estadístic per mesurar la intel·ligència i li va cridar Quocient d'Intel·ligència (*CI), que es calcula dividint l'edat mental entre l'edat cronològica i multiplicant per cent.En 1916 aquestes proves es van traduir a l'anglès i va passar a cridar-se Test de *Stanford (perquè es va traduir en aquesta Universitat) o Test de *Stanford-*Binet.

 

20