4ªA

INDEX

INTRODUCCIÓ. LA PAU DEL PARIS:

-Condicions i conseqüencies.- Alemanya es sent humiliada.

LA COSOLIDACIÓ DE LA PAU:- Les democracies.- La societat de nacions.- Crisi notable.- Inestabilitat pilitica i social.- Tensions entre potencies.- -La recuperacio económica.

CRISI DE 1929:- Causes de la depressió- El crac de Wall Street- La gran depressió- La lluita contra la crísi: EEUU i Alemanya

L’ASCENS DELS TOTALITARISMES- Totalitarisme fixísta- El feixisme Italià- El totalitarisme nazi- Els jueus sota el nazisme

CONCLUSIONS.

Després d’haver realitzat una breu investigació sobre els estats totalitaris en la dècada de 1920, anem a parlar-vos dels fets ocorreguts a Europa , conseqüencies y causes dels diferents obstacles que van tindre que afrontar alguns països de l’ Europa.

El 18 de gener de 1919, després de la Primera Guerra Mundial, es va dur a terme la conferència de pau de París, una reunió internacional, organitzada pels guanyadors de la Primera Guerra Mundial, amb la

finalitat de negociar els tractats de pau entre els vençuts i els anomenats aliats: França, l'Imperi Britànic, Sèrbia, l'Imperi Rus, els Estats Units i el Regne d'Itàlia.

Aquesta conferència va durar fins a l’agost de 1920, amb molts problemes que van provocar la desaparició de tres imperis; l’alemany, l’imperi austrohongarès i l’imperi otomà, a part de la creació de nous Estats a Europa amb el renaixement de la Polonia, i la creació Txecoslovàquia i el Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, provocant que les colonies alemanyes es dividiren entre el Regne unit, França, Belgica, Sud-Africa, els Estats Units i el Japó.

Al mateix temps l’Orient Mitjà, anteriorment possesió otómana, es va dividir entre els mandataris de la Lliga de nacions a França i Anglaterra. Tot açó va provocar que Alemanya es sentira humiliada.

Per aquest motiu, tots els països europeus van quedar endeutats, excepte Alemanya, que l’estat l’havia de pagar reparacions de guerra per ser les potencies guanyadores.

Per reduir els deutes els bancs centrals dels estats europeus van imprimir paper moneda, la qual cosa va comportar una terrible inflació.

A mes, els contrastos entre els diferents grups socials van augmentar formant governs d’esquerres a la majoria d’estats, però les diferencies socials, la crisi i la inestabilitat de les relacions internacionals van radicalitzar els moviments polítics.

Aixó va portar a constants alternances de govern, i colps d’estat. A conseqüència la població va perdre la confiança en la democràcia.

Finalment, tots els països de vell continent es van imposar i els règims autoritaris prometien restablir l’ordre i simpatitzaven amb els poders establerts.

A més de les constants alternances amb el govern, a Europa van ocórrer diverses tensions entre potències.

Una d’elles va ser en 1922, quan França va ocupar la regió més industrialitzada d’Alemanya, a causa d’un incompliment d’un pagament alemany.

Aquest succés va fer que la crisi Alemanya agreujara, però en canvi, també va evidenciar que l’economia de les principals potencies depenia d’una millora de l’economia alemanya.

Per a que Alemanya no perguera mes regions industrialitzades , en 1924, Pla Dawes li concedia a Alemanya un calendari de pagaments flexible, per a establir els terminis, en el que tenia en compte l’economia alemanya i la quantitat a pagar.

Gràcies al calendari de pagaments en 1925 els dos països enfrontats van arribar a un acord.

L’estabilització de les relacions va ajudar a que Europa es modernitzara, a més, l’indústria elèctrica i automobilística oferien llocs de treball i amb millors condicions laborals.

A diferència d’Europa, als Estats units la crisi no li va afectar tant, aquest país va experimentar un gran creixement econòmic, convertint-se en el centre del capitalisme mundial.

Sostenint una política internacional aïllacionista, ja que no estaven segurs de la situació internacional. Amb aquesta política van recuperar tot allò originalment americà.

Això va comportar un rebuig dels immigrants, un retorn del puritalisme i un augment de les tensions racials.

Mes tard, el republicans es van mantenir al poder i varen donar un gran impuls a la industria estadounidesa amb les seues mesures proteccionistes, les concessions de credit als països europeus, encoratjant l'individualisme i la competència dels ciutadans i donant llibertat per a l'especulació i l'establiment d'una nova mentalitat empresarial.

Aquesta nova mentalitat, tenia com a objectiu aconseguir una matjor productivitat amb la intenció de reduir els costos i augmentar els beneficis mitjançant una ampliació del mercat, aixo es va aconseguir gracies a F. W. Taylor, que va crear una nova organitzacio de treball a les cadenes de muntatge que implicava una estandarditzacio del producte.

Mentrestant en el mon automobilístic, l'empresari Henry Ford, dona suport a aquesta nova organització de treball i es converteix en un dels pioners del nou sistema de treball.

Aquest sistema abaratia els costos fent possible una reducció dels preus i de la jornada laboral, a més d‘un increment dels salaris.Es va potenciar el consum i afavorir més la producció en sèrie.

A més de provocar un extraordinari creixement de la producció industrial nord-americana, que va fer posible una concentració d'empreses financieres i industrials i una especulació borsària desenfrenada.

El nou sistema de producció va ajudar a que apareixera la venda a terminis, la publicitat i els magatzems, també van apareixer els mitjans de comunicació, com la radio i el cinema, a més, molta gent pertanyent al sector terciari va començar a gaudir de temps lliure, gràcies al creixiement extraordinadri, la majoria van poder emmigrar del camp a la ciutat.També el nou model de societat va agradar, les dones es van alliberar.

Pero com tot, aquesta societat també tenia problemes, certs grups van ser marginats. Les classes benestants van tindre un fustració espiritual, i va augmentar el gangsterisme.

El creixement econòmic nord-americà va estar acompanyat de la crisi de sobreproducció agrària i de l’increment de l’atur i d’ un augment moderat dels salaris, conseqüència del procés tecnològic i la racionalització del treball.

A partir de 1927, l’especulació borsària es va disparar sense tenir en compte la situació real de l’economia, i dos anys més tard, diversos

índex vas començar a indicar dificultats, va provocar un pànic borsari, fent que moltíssim especuladors vengueren les seves accions i el preu general començara a baixar en picat.

Per altra part, l’ expansió que va viure Estats units durant aquesta década de 1920 va terminar amb el crac de la borsa de Nova York, concretament en 1929.Milers de nord-americans havien invertit en borsa i es varen arruïnar.

El consum va disminuir, el estocs van acumular i els preus van baixar.

Això va comportar una davallada de la producció industrial, un agreujament de la crisi agrària, un augment de l’atur.

A més, els Estats Units van suspendre els crèdits a l’estranger, fent que la crisi també s’hi estenguera als dominis britànics i als països asiàtics, africans i llatinoamericans.

A continuació, en 1932 concretament, es van convocar unes eleccions. En les que Rooselvet va guanyar gràcies a la proposta de New Deal, en la que l’estat es comprometia a donar suport a l’economia i a lluitar contra l’atur.

Per a fer-ho possible varen distribuir subvencions i controlar la producció agrícola, també varen establir un preu i salaris mínims, i implantar treballs públics per tal d’absorbir l’atur.

A causa dels grans problemes patits, els països varen aplicar polítiques proteccionistes, fet que va reduir el comerç internacional, i , a la seua vegada augmentar les diferencies entre les diferents potencies polítiques.

Els estats units, junt a Gran Bretanya i França disposaven de zones de influencia a les quals podien exportar la seua producció des d'on importaren matèries primes. Als mateix temps que Alemanya, Italià i Japó no tenien zones de accés comercial ni a matèries primeres.

Tot açò va fer desembocar en noves polítiques i una vegada mes va crear conflictes internacionals.