1. L A C R E A C I D E L S E S T A T S U N I T S

2. A dia de hui, coneixem els Estats Units, com una uni americana de 50 estats. Per no sempre ha sigut aix. 3. Fins al segle XVII, gran part d'Amrica del Nord, pertanyia a Gran Bretanya.Eren les anomenades ''Tretze Colnies''. LES TRETZE COLNIES AMRICA COLONIAL 4. Anem a conixer un poquet ms aquestes colnies.: Virginia,fou el primer asentament angls (1607), el seu nomse li va posar en honor a la reina Elissabet I. Una persecuci religiosa va portar un grupdanglesos aMassachusettsinstalant-se en un poble abandonat al 1620. Al llarg del riu Piscataqua en 1623 va ser ons'establiren els primers anglesos aNew Hampshire, aquesta ciutat va ser la primera en declarar la seua independncia. La colnia deMaryland,va estar baix el control de Baltimore, es va crearen un sistema quasi feudal. 5. Els colons holandesos van ser desallotjats pels britnics que arribaren entre 1630 i 1642,aquests'asentaren en 3 ciutats que desprs van unificar per formar lEstat deConnecticut. Aquest estat tamb va participar molt notablement a la revoluci Americana i es va convertir en el quint estat de la uni. En 1644, 4 municipis es van unificar per crear l'estat deRhode Island . El duc de York va cedirDelwareal'angls William Penn. 6. Els anglesos s'establiren permanentment aCarolina del Suda l'any 1670. La colnia de Carolina del Nord es separ de Carolina del Sud al 1719. Carolina del Nord OriginalmentNova Yorkfou fundada com una colnia holandesa, es cridava Nova Amsterdam, per prompte seria conquistada pels britnics en 1664, el rei Carles IIdAnglaterra va cedir les terres al seu germ James, duc de York, qui va canviar el nom de la colnia. 7. La colnia dePensilvaniasigu concedida pel rei Carles II en 1681 comuna propietat a William Penn, per cancellar deutes contragudes pel rei. (d'ha el nom en angls, Pennsylvania). En aquest estat el president ms fams s el cientfic i filsofBenjamin Franklin(1706-1790). La Declaraci de la Independncia, que Franklin va firmar, fou declarada desdeFiladelfia.Pennsylvania va ser el segon estat en unir-se a la Uni; ho va fer el12 de desembre de 1787. La colnia deGeorgiava ser fundada en 1732 per James Oglethorpe (1696-1785), un soldat, poltic,al que li havia sigut otorgat un poder per apoderar-se del territori en nom de la Gran Bretanya. Georgia fou lltima de les tretze colonies britniques establertes en els Estats Units. Per, a pesar da, els georgians foren delsprimers colons en firmar laDeclaraci de la Independncia. Anglaterra va assumir el control deNova Jerseydesprs de que el Rei Carles II va concedir una regi al 1678. 8. COM VA COMENAR EL CONFLICTE? REVOLUCI AMERICANA ''Sense representaci no hi ha contribuci'' QuanGran Bretanya pretena fer-los pagar impostos(aduanes per als intercanvis comercials) ,als americans no els paregu just que fren considerats britnics a l'hora de pagar per no a l'hora de participar en la poltica ( ja que no podien enviar representats al Parlament) i protesataren i boicotejaren productes anglesos. s un conflicte entre els colons d' Amrica del Nord i Gran Bretanya, en la que els primers buscaven la llibertat . QU S? Amb elconflicte dels impostos. Entre els colons hi havia ''El pacte colonial'', pel qual, es sentien autnoms i havien acordat, no pagar-hi la majoria dels impostos. 9. MOT DEL TE DE BOSTON 16 de desembre del 1773 10. Diversos vaixells anglesos carregats de te, arribaren al port de Boston , els colons, es disfressaren d'indgens j els assaltaren, llanant al mar ms de 40 tonelades de te. QU VA PASSAR? En resposta d'aquest atac, els britnics van bloquejar aquest port i tamb van suprimir tots els drets a Massachuchetts. 11. Mentrestant... 12. Els britnics organitzaven: INDEPENDNCIA GUERRA LA DE LA 13. Un conflicte entreLes tretze colnies d'Amrica. Gran Bretanya Entre 1775 i 1783 Qued en la derrota dels britnics amb elTractat de Versalles Frana collabor amb els estadounidenses amb tropes martimes i terrestres i Espanya amb armes i subministres.On es reconeixia la independncia delsESTATS UNITS 14. 1776 Thomas Jefferson Escrigu laDeclaraci de drets de Virgnia. Aquesta, va ser la base de la A partir d'aquest moment, els estats tingueren una nova organitzaci poltica:

Formaren una Repblica

S'escrigu una Constituci

Sufragi Divisi de poders Sobirania nacional Executiu Judicial Legislatiu President George Washington Declaracid'indepndencia 15. La guerra de la Indpendncia acab al setembre de l'any 1783,amb la signatura del Tractat de Versalles. * Estats Units: Independncia de les tretze colnies nord-americanes i delimitaci de les seves fronteres amb Canad. El Regne Unit li va atorgar plens poders per a la pesca en Terranova. * Regne Unit: Se li va retornar Bahames i la colnia de Providncia, i va retenir Gibraltar i Canad. Els Pasos Baixos li van lliurar Negapatam (en l'ndia) i va atorgar el dret a la navegaci lliure pel Oce ndic). * Espanya: Se li va retornar Menorca, Florida oriental i occidental, i part de les costes de Nicaragua i Hondures (costa dels Mosquits) i Campeche . * Frana: Se li va cedir Louisiana, Saint-Pierre i Miquelon, Saint Lucia, Tobago, i el riu Senegal en frica. Se li va atorgar el dret de pesca en Terranova. * Pasos Baixos:Van rebre Sumatra. TRACTAT DE VERSALLES QU ES VA ACORDAR A AQUEST TRACTAT? 16. Es cre el 17 de setembre de 1787LA CONSTITUCI DELS ESTATS UNITS s la constituci nacional ms antiga que es troba en vigor actualment. Const de 7 articles, escrits en 5 pgines, l'ltima fimada per tota la Convenci Constitucional. Es van portar a la prctica: - La sobirania nacional el poder correspon als ciutadans,aquests pacten amb l'estat refelectint-ho en la constituci.- La separaci de poders El poder executiu,judicial i legislatiu no podia recaure sobre una mateixa persona o grup 17. Entre els anys 1803 i 1850, els Estats Units hi visqueren un creixement de la poblaci L'expansi cap al Oest Immigraci S'adquiriren territoris de diverses formes: comprant-los, guanyant-los amb guerres.,.. Degut a 18. EXPANSI CAP AL OEST 1812 . S'anex Florida, que pertenia a Espanya. 1847. Es guanya Texas amb la Guerra de Mxic 1819 .Espanya va cedir Oregn als EEUU 1850. El tractat de Guadalupe Hidalgo obliga a que Mxic cedisca les provincies interiors als Estats Units. 1803 .Es compra Louisiana a Frana 1818 . S'incorpora Minnesota. 19. GUERRA CONTRA MXIC En aquest enfrontament,els EEUU van vncer els mexicansi prengueren el territori en disputa i altres territoris mexicans de Nova Califrnia i de Nou Mxic. 20. LA GUERRA DE SECESSI 21. GUERRA DE SECESI Estats abolicionistes Estats esclavistes S'enfrontaren Abraham Lincoln, s'opos a l'esclavitud Els estats del Sud, com que viuen dels esclaus, fan una Confederaci i volen separar-se 1861-1865 LA UNI LA CONFEDERACI VA VNCER I AMB LA PROCLAMACI D'EMANCIPACIVA ACABAR AMB L'ESCLAVITUD EL MS BSIC 22. ESTATS DE LA CONFEDERACI 23. Estatsde l'uni que prohibirenla esclavitud Territorisde l'uni Estats de la Confederaci Kansas Estats no secessionats que permitiren la esclavitud Territoris confederats reclamats i a voltes sostingut ESTATS DE LAUNI (en blau) 24. Va haver una divisi de poders Partit demcrata pel sud amb Jonh Breckinridge,Kentucky. I el nord amb Stephen Douglas. El nou partit constitucional,que reflexava els estats de la frontera, estaven representats per John Bell. Estaven a favor de la constitucion,l'uni i l'aplicaci de lleis, per tamb l'esclavitud Els republicans elegiren a AbrAham Lincoln que s'oposava a l'esclavitud Els surenys tenien que fer un esfor per a lograr la indepncia en lloc de quedar-se allats polticament. 25. En Febrer de 1861 en Montgomery,Alabama els re`resentats dels estats secesionats es reuniren per a crear una nova naci,els estats Confederats d'Amrica. La guerra era evitable si Lincoln haguera acceptat la esclavitud.Carolina del sud es va separar el 20 de desembre de 1860 i li van seguir Missipi,Florida,Alabama,Georgia i Luisiana. L'home elegit per liderar la Confederaci s Jefferson Davis.Un mes ms tard Texas s'unix al secessionistes. El sud volia tindre una guerra. Fuertes Sumter no es va rendir i Lincoln va ajudar-li enviant refor i el 12 d'Abril Lincoln va ser el primer a atacar. 26. L' ambient poltic dels Estats del sudhaba sigut moldejatper l'interers de lessevesplantacions i la esclavitud. Mentres quela restas'inclinaben cap alcomer,la nevegaci i els interesos financiers ; d'un costat trovabem elsagricultorsi per l'altre elscapitalistes Representats per Tomas Jefferson. Representats per Jefferson David. 27. Periode posterior a la guerra civil, on lesclavitud va ser abolida. Tamb va ser una gran prosperitat econmica per als EEUU que van iniciar undesenvolupament econmicimparable. Es van convertir en la primerapotncia mundialdel mon al comenament del segle xx. En aquest peride la vida politica va comenar a organitzar-se entonr de dospartits Els republicans Els democrates Bipartidisme que arriba fins avui. LA RECONSTRUCCI 28. ElPartit Republicdels Estats Units es basa en elconservadurisme . Enlactualitat s el principal partit de la oposici al govern del President Barack Obama. Desde 1874 el seu smbol es un Elefant i el seu color el roig. ElPartit Demcrata , vol unasocietatprogresistai es bassa en elliberalisme. L'actual president, Obama pertany a aquest. El seu simbol es unase i el seu color el blau. 29. SEGLE XVIII Gran part del nord-est d'Amrica pertanyia a la Gran Bretanya. Aquests territoris eren les anomenadesTretze Colnies REVOLUCI AMERICANA Aquestes, s'enfronten amb Gran Bretanya. Al 1775, s'enfronten amb un conflicte armat anomenat GUERRA DE LA INDEPNDENCIA (1775-1783) Al mot del Te de Boston (1773) Conflicte dels impostos Amb l'anomenada En la que buscaven la seva indepndencia Desprs de diverses rebellions Declaraci dels drets de Virgnia (1776) per Thomas Jefferson. Declaraci d'indepndencia Aquesta va ser la base de la Es va formar una Repblica 30. SEGLE XIX Comenal'expansi cap a l'Oest Es compr Louissana (a Espanya) i Florida (a Frana). Augmenta la poblacidels EEUUambl'arribada d'immigrants desdeGran Bretanya i Alemanya i amb I s'ocupen altres territoris com: -Oregon -Texas -Mxic -Califrnia A partir d'aquest moment es diferencien tres regions Nord-estDesenvolupament industrial i urb. Sud Economia agrria (cot i tabac) Oestgrangers independents ESCLAVITUD Estava molt present II Guerra entre Gran Bretanya-EEUU EEUU pretenia apoderar-se de Canad Per van ser els britnics els que van vncer i van quedar-se amb la ciutat de Washington 31. GUERRA CONTRA MXIC GUERRA DE SECESI Estats abolicionistes Estats esclavistes S'enfrontaren Abraham Lincoln, s'oposa a l'esclavitud Els estats del Sud, fan una confederaci i volen separar-se PERODE DE RECONSTRUCCI 32. QUI S QUI?

Va ser el primer president dels Estats Units.

El seu primer cognom t el mateix nom que el d'una ciutat americana.

GEORGE WASINGTON 33. QUI S QUI?

s l'actual president dels EEUU

BARACK OBAMA

Pertany al Partit Republic

34. QUI S QUI?

Va ser president de l'estat de Pensilvania.

BENJAMIN FRANKLIN

Tamb era un cientfic i filsof molt fams.

35. QUI S QUI?

Va escriure la Declaraci de drets de Virginia, base de la posterior Declaraci de la Independncia

THOMAS JEFFERSON 36. QUI S QUI?

President que s'opos a l'esclavitud.

ABRAHAM LINCOLN 37. ARA, AMB AJUDA DELS GRFICS (Doc. 7 / Doc.8) DE LA PGINA 83 DEL LLIBRE DE TEXT, HEU DE RESPONDRE LES SEGENTS PREGUNTES:

Al grfic s'observa un augment de la poblaci entre els anys 1800-1850 (aproximadament).

A qu s deu aquest augment?

Tenint en compte, on es situaven els estats abolicionistes i on ho feien els esclavistes, digueu quina regi tindr un major augment de la poblaci? Al nord, al sud o al oest?

Per qu l'expansi va ser cap al Oest i no cap a l'Est?

De quin pas arribaren ms immigrants als Estats Units?

Per qu creus que van ser aquests?

38. PREGUNTES D'EXMEN

La declaraci de independncia de les colnies i la guerra de la

independncia

Quines van ser les ajudes internacionals als colons?

Explica que sn els estats esclavistes i abolicionistes i en quina Guerra s'enfrontaren.

Quines van ser les causes que van portar al creixement de la poblaci dels EEUU, explca-les.

En qu consisteix el perode de ''La Reconstrucci''

39. BIBLIOGRAFA http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/2426.htm http://es.wikipedia.org/wiki/Historia_de_los_Estados_Unidos http://www.portalplanetasedna.com.ar/secesion.htmhttp://wapedia.mobi/es/Evoluc%C3%B3n_territorial_de_los_Estados_Unidos LLIBRE DE TEXT: Histria 4 eso Ed: Santillana (Voramar) 40. TREBALL REALITZAT PER: A ntonio Lpez Romero A lba Mira SausA driana Sanz Maogil L'EQUIP A