LA TERCERA GENERACIÓ

Són antropomòrfics i estan jerarquitzats.

El deu suprem és Zeus amb la seua esposa Hera i vivien en el mont Olimp.

A cada déu li correspon un camp d'acció i té uns atributs que permeten identificar-lo.

Cada divinitat té un nom grec i un nom romà, perquè els romans van assimilar els seus déus als déus grecs.

Fill de Cronos i de Rea.

Rei de l'univers.

Déu del cel i la meteorologia: núvols, pluges, vents i tempestes.

Homer l'anomena "rei dels déus i dels homes".

Es va casar amb la seua germana Hera i mantingué nombroses relacions amb altres deesses i mortals, fruit de les quals va tenir molts fills il·legítims.

Els seus atributs són el raig, l'àguila i el ceptre.

Fill de Zeus i d'Hera o d'Hera només.

Era coix i lleig.

Déu del foc i de la farga; era el déu artesà i fabricava tots els ornaments i instruments dels déus ajudat pels Ciclops en el volcà Etna; es va casar amb Afrodita però el seu matrimoni no va ser afortunat.

Es representa vell, treballant en una farga amb la seua enclusa i martell.

Fill d'Hera i de Zeus.

Déu de la guerra i de la força bruta.

Són famosos els seus amors amb la deessa Afrodita

Es representa jove, vestit de guerrer amb casc, escut i llança; de vegades l'acompanya un gall.

Fill de Zeus i la titànide Leto i germà bessó d'Àrtemis.

Déu de la música, de la bellesa masculina i de la profecia.

Després va estar identificat amb Hèlios, déu del Sol.

El llorer és el seu símbol i es representa amb una lira, amb un arc i carcaix i, de vegades, amb els símbols del Sol.

Filla de Zeus i de la titànide Leto i germana bessona d'Apol·lo.

Deessa dels boscos i selves i de la caça; després fou identificada amb Selene, deessa de la lluna.

Representada amb un cérvol al seu costat, una mitja lluna al front, armada amb arc, carcaix i fletxes, acompanyada per las nimfes i una gossada de gossos; era una deessa molt gelosa de la seua virginitat.

Fill de Zeus i de Sèmele.

Zeus el va criar en la seua cuixa fins que pogué nàixer.

És el déu de las vinyes, del vi i del sentiment.

Va en un carro arrossegat per tigres i amb sàtirs, faunes i bacants; casat amb Ariadna.

Es representa coronat amb pàmpols i portant en la mà un tirs, un raïm o una copa.

Filla de Cronos i de Rea.

Deessa de l'agricultura i les collites: cereals, olivera, figuera.

Va parir Persèfone (Prosèrpina) de Zeus i si Persèfone està en la terra és primavera i estiu. Si està amb el seu marit Hades-Plutó, és tardor o hivern.

Els seus atributs són la corbella i un manat d'espigues i roselles.

Fill de Cronos i de Rea.

Déu del mar, de les aigües i dels terratrèmols.

"el que cenyeix i bat la terra".

Casat amb Amfitrita, filla del tità Oceà

Es representa amb el trident en un carro arrossegat per cavalls rodejat per un seguici de nereides i tritons.

Va nàixer de la bromera del mar en barrejar-se amb la sang i el semen d'Urà, mutilat pel seu fill Cronos.

Deessa de l'amor i de la bellesa.

Acompanyada pel seu fill Eros (Cupido), acostuma a anar rodejada per colomes, nua i arrossegada en una petxina.

Fill de Cronos i de Rea.

Déu del món subterrani.

Es posava un casc, que li feia invisible, per a pujar a la superfície de la terra; ajudat per sers infernals com Caront, el barquer, i el ca Cèrber.

Casat amb Persèfone (Prosèrpina), filla de Demèter , a la que rapta i porta als inferns.

Fill de Zeus i de Maia.

Missatger dels déus i déu dels vianants, mercaders i lladres.

Conduïa les ànimes dels morts als inferns.

Es representa amb un barret de vianant (petăsus), amb ales als peus i al barret i porta el caduceu (bastó amb dues serps entrellaçades).

Filla de Metis i de Zeus.

Atena va nàixer adulta i armada del cap de Zeus després que aquest hagués tragat sa mare.

Deessa de la saviesa, patrona de les arts i dels oficis i deessa de la guerra intel·ligent; s'anomena "la d'ulls d'òliba", "la dels ulls clars«.

Apareix armada i li estava consagrada l'òliba.

Filla de Cronos i de Rea.

Germana i esposa legítima de Zeus.

Els poetes l'anomenen "la de nivis braços", "la poderosa", "la de grans ulls", "la deessa del tro daurat"; deessa del matrimoni i de la llar.

Els seus atributs eren el paó real i la magrana.