ELS DÉUS GREGS

HERADeessa de la vida conjugal, anomenada Juno pels romans i Frega dels Víkings

DÉMETER

Deessa de l'agricultura i la maternitat. El seu nom significa: Metis "mare" Protegeix l'agricultura, especialment el blat.

HESTIA

És la deessa del foc que

donava calor i vida al llars

mortals.

ZEUS

És el pare de déus i d'homes, és el sobirà de les altures, "el que amuntega

els núvols", llança el llamp i administra la Justícia.

Només contra el Destí no pot combatre. En ell es

dóna com en cap altre déu la barreja del sublim i del

frívol

POSEIDÓ

• Déu de l'aigua, era un dels grans déus de l'Olimp. El té la sobirania de tot l'element líquid, fos quin fos el seu origen. Tenia un trident com a arma, que el feia servir per tot des de fer deus, fins a provocar terratrèmols. Els seus vasts dominis els recorria en un carro arrossegat per impetuosos cavalls, per això l'animal amb el qual s'identifica Posidó és el cavall.

HADESDéu dels inferns, amb els seus germans Zeus i Posidó, després de matar el seu pare es van repartir l'imperi, van col · locar els símbols en un elm i així ho van compartir on a ell li va correspondre l'infern, a Zeus el cel ja Posidó l'aigua, van deixar la terra i l'olimp com un territori neutre, Hades té l'elm, que el pot tornar invisible. La paraula hais, haides o hades significa "invisible", i també "aquell que torna invisibles als altres". Al infern estava prohibit mirar la cara de Hades o Persèfone (la seva dona), qui ho fa es tornava invisible.

DIONÍS• Déu de la vegetació i les flors i,

sobretot, del vi. En algunes ocasions es compta entre els déus olímpics, en altres, en canvi, no hi és. Dionís és el déu de la festa i la bogeria, de l'exaltació i el desordre. Segons el seu culte mor cada hivern i neix a la primavera. Es considera déu d'aliat de dones i esclaus.

HERMES

• És el déu missatger, el que anuncia les notícies, el protector dels camins i guia del viatger. Protector del comerç i del que es pacta en tractes, passa per ser l'inventor de les peses i mesures utilitzades en les transaccions comercials

AFRODITA

Era la deessa de la bellesa , de l’ amor i de la reproducció.

HEFESTO

Fill d'Hera, és el constructor de les elaborades mansions de l'Olimp, és el déu del foc.

ARESSimbolitza i és la guerra. Ares no coneix el combat amics ni enemics, destrueix a tots sense distinció. Per això Atenea, defensora de la guerra justa, detesta al déu de la guerra gratuïta. En Grècia no és ben rebut ni honrat. És mort, dolor i destrucció.

ARTEMISA• És la deessa dels naixements i la

fecunditat masculina, anomenada Diana, pels romans. Porta arc i fletxes i és capaç de guarir malalties i de matar funestament. Protegeix als nens petits i estima la caça, especialment de cérvols. Artemisa va demanar set desitjos al seu pare Zeus quan aquesta tenia tres anys, els quals van ser: · Virginitat perpètua. · Molts noms. · Arc i fletxes. · La capacitat de donar a llum a altres. · Una túnica color de safrà amb rivets vermells que li arribés als genolls. · Sis nimfes del mar que tinguin la mateixa edat i li servissin d'escorta. · Vint nimfes dels rius perquè li cuidessin seus amaniments de caça i els seus gossos.

APOL·LO

És el déu de la llum. És també el déu de la música, de la medicina i de la poesia i com a tal presideix el cor de les nou Muses, "coronat de violetes", que viuen a la muntanya Helicón. El seu més famós precepte va ser una assenyada recomanació psicològica: "Coneix-te a tu mateix".

ATENEA

És la deessa de la intel · ligència, i per això se la fa

néixer del cap de Zeus. És la deessa consellera i protectora de la ciutat i de les institucions polítiques. Deessa de la guerra

justa

FI ESPERO QUE US

HAGI AGRADAT I

GRÀCIES PER ESCOLTARM

E