Els escribes

QUÈ ÉS UN ESCRIBA?

QUINA FEINA FEIEN ELS ESCRIBES?

A la civilització de l’Antic Egipte els Escribes eren uns personatges fonamentals,

perquè eren cultes, experts en escriptura jeroglífica i coneixien el secret del

càlcul. Solien procedir de la classe baixa i eren intel·ligents i educats.

NOM:

Els escribes sempre acompanyaven al faraó i als personatges importants i es

dedicaven a escriure tot el que era important a la vida del regne: les crescudes

del Riu Nil, l’estat del canals, l’escriptura dels textos sagrats, les oracions als

déus, el càlcul del jornal dels esclaus i obrers...

Eren tan cultes que coneixien a la perfecció els diferents tipus d’escriptura

egípcia: jeroglífica, hieràtica i demòtica.

QUI PODIA SER ESCRIBA?

ON ESTUDIAVEN ELS ESCRIBES?

QUANTS ANYS HAVIEN D’ESTUDIAR PER DOMINAR

L’ESCRIPTURA EGÍPCIA?

QUINS EREN ELS PROFESSORS DELS ESCRIBES?

A l’Antic Egipte el treball d’Escriba era molt important, no podia ser-ho

qualsevol. Havien de ser persones educades, molt cultes i intel·ligents. La

majoria eren persones que procedien de la classe baixa.

La família estalviava durant molts d’anys per a poder pagar les classes. Pels

antics egipcis la professió d’escriba era considerada la millor.

Els fills dels faraons, i potser algunes princeses estudiaven a l’escola del palau.

Aprenien a llegir i a escriure en jeroglífics. Aquests, però, no treballaven

d’escribes.

Els Escribes aprenien a estudiar a les “Cases de Vida” que depenien d’un temple.

Els Escribes aprenents estudiaven dels cinc als disset anys.

Estudiaven l’escriptura jeroglífica i l’escriptura hieràtica.

Generalment era un ofici que passava de pares a fills.

Durant l’Imperi Antic els professors dels escribes eren els seus propis pares que

s’encarregaven d’ensenyar als seus fills l’ofici d’escriure.

A partir de l’Imperi Mitjà en algunes ciutats van aparèixer les escoles o cases de

Vida.

els esclaus

QUÈ ERA UN ESCLAU?

QUINES RECOMPENSES DONAVEN ALS ESCLAUS

QUAN ACABAVEN EL TREBALL?

Els esclaus egipcis eren propietat d’altres persones: faraons, gent

important... i els obligaven a treballar per a ells.

Eren persones sense drets, obligats a realitzar dures tasques en què

les pallisses podien ser habituals. Solien pegar als esclaus utilitzant

branques de papir.

Quan un esclau acabava el seu treball li donaven un sou molt baix.

Quasi sempre consistia en unes poques llavors de blat.

NOM:

HI HAVIA DONES ESCLAVES?

QUÈ MENJAVEN ELS ESCLAUS?

PER A QUÈ COMPRAVEN ALS ESCLAUS? QUI ELS

VENIA?

Hi va haver també dones esclaves però gairebé totes elles eren

propietat del faraó. Varen arribar a estar tan bé amb les famílies

que vivien que inclús les enterraven amb el faraó o les podien

donar llibertat.

Els esclaus menjaven pa, aigua llavors i algunes sobres dels menjars

dels faraons. També solien caçar per als faraons i per a ells.

Compraven els esclaus per a treballar pel faraó, treure pedres o

metalls de les mines, construir ports, treballs de neteja, tasques del

camp o tasques de la casa.

Els esclaus eren propietat del faraó i només ells podien regalar els

seus esclaus a gent important. Els faraons eren els encarregats de

comprar-los, vendre’ls i llogar-los.

MALTRACTAVEN ALS ESCLAUS?

Els maltractaments no eren freqüents i quan ocorria l’esclau tenia

dret a reclamar als tribunals, sempre que el càstig hagués estat

injust.

Algunes vegades els pegaven amb fuetades per a què treballessin.

Sacerdots egipcis

QUÈ FEIEN ELS SACERDOTS I QUIN ERA EL SEU

TREBALL??

Cada déu disposava d’un temple on es podia practicar el culte

religiós i guardar la seva estàtua. Cada temple tenia un cos de

sacerdots que netejaven, vestien a l’estàtua i practicaven els

rituals. Els sacerdots rivalitzaven entre ells per tal que el seu déu

tingués més influència i rebés més ofrenes i diners.

Cada dia anaven en processó fins al santuari portant aliments i

begudes com a ofrenes a la divinitat. Els sacerdots d’alguns déus

molt importants van acumular moltes riqueses i poder.

NOM:

COM EREN ELS SACERDOTS?

COM EREN ELS SACERDOTS?

QUÈ MENJAVEN?

ON FEIEN ELS EMBALSAMENTS ELS SACERDOTS?

Els sacerdots eren persones que es dedicaven a fer sacrificis i ofrenes

als seus déus. A part d’això s’ocupaven de l’estudi de la ciència,

l’ensenyament i la pràctica de la medicina.

S’afaitaven tot el cos i es vestien amb roba de lli.

Els sacerdots tenien accés a menjar carn de vaca i vi. Quasi sempre

es menjaven totes les ofrenes que els faraons dipositaven als déus

dels temples

Els sacerdots feien els embalsaments a la casa de la momificació a

Pernfe. Treballaven en els temples dedicant-se a ofrenar als déus, a

canvi rebien terres i ingressos.

El faraó no realitzava personalment les cerimònies dels temples. En

realitat el que feia era deixar que altres persones les fessin en el seu

nom. Els sacerdots ocupaven el lloc del faraó, ja que els faraons i els

sacerdots eren els únics que podien comunicar-se amb els déus.

QUINA DIFERÈNCIA HI HA ENTRE ELS

SACERDOTS EGIPCIS I ELS SACERDOTS CATÒLICS?

La gran diferència entre els sacerdots egipcis i els catòlics era que

els cures de les parròquies eren sacerdots perquè tenien vocació

pel treball, mentre que els de l’Antic Egipte eren una espècie de

funcionaris que s’encarregaven de custodiar els temples i

d’alimentar, mitjançant ofrenes, als déus.

Els sacerdots catòlics havien de ser molt bones persones i ajudar

als demés amb els seus problemes, mentre que els sacerdots

egipcis podien ser males persones, inclús alguns d’ells robaven

riqueses dels temples.

faraons egipcis

QUÈ ÉS UN FARAÓ?

QUI VA SER EL PRIMER FARAÓ D’EGIPTE? I

L’ÚLTIM?

Els faraons van ser éssers gairebé divins durant les primeres

dinasties i eren identificats amb el déu Horus.

El faraó era el rei d’Egipte i van existir molts al llarg de tota la

civilització. Varen estar repartits en trenta dinasties o famílies

regnants, i es van succeir des de l’inici de la seva història cap a l’any

3.100 AC fins a l’arribada dels grecs a l’any 332 AC.

Pels egipcis el primer faraó fou Normer l’últim fou una dona:

Cleopatra VII que va regnar des de l’any 51 AC fins al 30 AC.

NOM:

LA FAMÍLIA REIAL

QUI VA SER EL PRIMER FARAÓ D’EGIPTE? I

L’ÚLTIM?

QUI VA SER EL FARAÓ MÉS IMPORTANT?

Els egipcis creien que els reis o faraons eren semidéus i que, per

tant, estaven per damunt de les normes de la societat. La

majoria dels faraons van ser homes, però unes quantes dones

varen governar Egipte en diverses èpoques. Una faraona molt

poderosa que va regnar durant molt de temps fou Hatshepsut,

que va governar uns 15 anys fins al 1.458 AC, quan va morir. Duia

el vestit tradicional dels governants masculins, i fins i tot una

barba postissa per a què l’acceptessin millor.

Cap faraó no va ser tan important com Ramses II o Tuthankamon.

Alguns faraons van ser oblidats pel pas del temps.

COM VESTIEN ELS FARAONS?

Els faraons vestien molt elegants després de la seva coronació.

Rebien vàries insígnies reials que usarien durant tot el seu

regnat. Sobre el pit portaven el flagel o cetre nejej i el cetre

heka, símbols que representaven el déu Osiris. A la front, l’ureus

representava una cobra que els protegia dels enemics. Usaven

també una barba postissa fermada amb un cordó. En el cap es

col·locaven diferents tocats.

RAMSES II

DJOSER

Ramses II va regnar durant 67 anys i va tenir 162 fills. Va fer

construir molts de temples i ciutats. Fou considerat un dels

faraons més importants de l’Antic Egipte.

La piràmide més antiga de l’Antic Egipte fou construïda durant el

regnat del faraó Djoser. Coneguda com la piràmide escalonada de

Saqqara durant l’època de Djoser.

TUTANKAMON

CLEOPATRA

Recents estudis han confirmat que al contrari del que es suposava

fins aleshores, Tutankamon no va ser assassinat. La seva mort es

va produir a causa d’una fractura a la cama. La seva curació es va

complicar i va causar la mort degut a una infecció o simplement

per una hemorràgia interna.

Va acceptar el regnat als 9 anys i va morir als 18 /20 anys.

Cleopatra, que va ser la reina d’Egipte Ptolomeico, va néixer a

l’any 69 AC i va morir a l’any 31 AC. Va ser l’última reina de la

dinastia Ptolomeica i va regnar juntament amb el seu pare,

Ptolomeo Cesarión.

El nom complet de la qui fou reina de l’Antic Egipte fou Cleopatra

Filopator NeaThea, que significa Cleopatra amada pel seu pare.

Quan na Cleopatra es va proclamar reina d’Egipte, els romans

saquejaren la ciutat, robaren, mataren... i tiraren a l’aigua una

estàtua molt valuosa de na Cleopatra.

els déus de l’antic Egipte

QUÈ ÉS UN DÉU?

QUANTS DÉUS HI HAVIA?

Pels antics egipcis els déus estaven per tot arreu: a l’aigua, a l’aire, a

la Terra i a l’invisible regne dels difunts.

Els egipcis creien que els déus havien creat el món i els humans i per

això, s’encarregaven d’assegurar la seva continuïtat. Creien que els

déus lluitaven contra les forces del mal i que en ocasions lluitaven

entre ells.

Els egipcis creien en 700 déus.

NOM:

QUÈ MENJAVEN ELS DÉUS?

RA, DÉU SOLAR

Els egipcis creien que els déus menjaven tres vegades al dia un

buffet de carn i dolços, que eren les ofrenes que deixaven els

faraons i la gent del poble als temples. Però els qui es menjaven

tot això eren els sacerdots amb la seva família.

Ra era considerat el déu solar d’Egipte.

Ra és un dels noms del sol.

Quan desapareix cap a l’est és Aton, l’ancià encorbat que espera

en el més enllà als morts. Quan torna a la vida el matí, per l’est,

ho fa en forma d’escabarat, Jepri. Durant el dia il·lumina la Terra

en forma de falcó.

HORUS FALCÓ, DÉU DEL CEL

OSIRIS, DÉU DELS MORTS

Horus va lluitar contra el seu oncle Set per recuperar el tron del

seu pare Osiris, que havia estat assassinat per Set. Horus va

guanyar l’enfrontament i es va convertir en rei d’Egipte.

Osiris era rei a la Terra i va ensenyar als egipcis la religió i el cultiu

dels cereals. Però va ser assassinat pel seu gelós germà Set, i va

ressuscitar per esdevenir senyor i jutge dels morts.

TEFNUT

SET, DÉU DE LES FORCES DESTRUCTORES

Tefnut era considerada la deessa que encarna la humitat,

representa a la rosada i als processos corporals que produeixen la

humitat.

El seu nom prové de Tef (humit) i Nut (cel). Es diu que es va

enfadar amb Ra i se’n va anar a Nubia. El déu Shu i Thot anaren a

buscar-la, la consolaren i tornà a Egipte en forma d’inundació.

Se la representa com una lleona o com una dona amb cap de lleó.

Déu que va personificar la terra desèrtica, la sequera.

Simbolitzaven les forces destructores. La seva veu era com un tro

i era fill de Gueh i Nut. Com no va ser totalment vençut,

amenaçava periòdicament l’ordre còsmic. Va ser l’assassí d’Osiris.

Era representat com un estrany galgo amb orelles llargues

tallades.