Els Àpits #54
58
-
Upload
escola-pia-olot -
Category
Documents
-
view
227 -
download
5
description
La revista de l'Escola Pia d'Olot. Desembre 2013 #54.
Transcript of Els Àpits #54
Segurament moltes per-sones ja coneixeu el sig-nificat d’aquestes lletres: Investigació + Innovació + Desenvolupament, però de ben segur que mai les heu relacionat amb l’àmbit educatiu.
En aquests primers anys del segle XXI s’ha posat de moda parlar de creativitat
i emprenedoria. Moltes de les metodologi-es que acompanyen a aquestes referències comencen a tenir una presència important a les escoles. Però ens hauríem de fer dos preguntes. Per què necessitem la creati-vitat o l’emprenedoria? Què ens aportarà estimular aquestes habilitats?El processos que necessitem per fer avan-çar i evolucionar la nostra societat, cada vegada són més complexos i interrelacio-nats. Necessitem que els nostres alumnes siguin capaços d’innovar, investigar i de-senvolupar idees noves a partir de pregun-tes simples però plenes de significat. El camí tradicional per adquirir coneixement i aprenentatge ha canviat i l’escola ha d’adaptar-se a aquest canvi. Aquest nou repte educatiu no el po-drem assolir si els nostres alumnes no són creatius. Des de l’emprene-
doria o des de l’aprenentatge–servei, hem de generar iniciatives que ajudin a eviden-ciar als alumnes les respostes a molts dels interrogants que es plantegen en el seu procés educatiu.
Hem iniciat una renovació metodològica que marcarà canvi substancial en com
aprendran els nostres alumnes i també en com s’organitzarà l’escola. Segurament necessitarem un temps per pair el concep-te de la II+D i per comprendre el seu funci-onament, però estem convençuts que ben aviat en podrem veure els resultats.L’esforç i el treball que tota l’escola hi està posant, bé s’ho val. Només ens cal de-manar a totes les famílies, que continuïn renovant el seu compromís i la seva con-fiança vers l’escola. El suport de la família és cabdal per afrontar amb èxit aquesta re-novació. Necessitarem l’acompanyament i la implicació de moltes persones per tirar endavant el projecte. D’antuvi pensem que hi podem comptar.
Bon Nadal i Feliç 2014 !!!
II+D
dREDACCIÓCarrie DorcaGenoveva Pascual
fMAQUETACIÓFerran Coves
eCOORDINACIÓCarrie Dorca
UPORTADA
Preguntes d'II+D.
wwww.olot.escolapia.cat
Editorial MIQUEL ÀNGEL ZARZA AIBAR
D I R E C T O R D E L’ E S C O L A P I A O L O T
El suport de la família éscabdal per afront ar amb èxit aquest a Renovació-
_ _ _ •
TREBALLAR AMB II+D
TREBALLAR DIFERENT
La columna del MestreDELFÍ ANGLADAP R O F E S S O R D E C I U T A D A N I A A L’ E S O
Fem PedagogiaGENOVEVA PASCUAL
P S I C Ò L O G A I B I B L I O T E C À R I A E S C O L A R
Amb l’arribada del nou curs hem iniciat una nova manera de treballar a ESO, així com a tota l’escola, que ens ha omplert
d’il·lusió i de grans expectatives a tota la comunitat educativa del centre: les II+D. Darrera aquestes sigles s’hi amaga una manera de fer que, a partir del treball en equip, pretén que els alumnes siguin capaços de manera autònoma, i cooperativa a la vegada, de descobrir eines, informació i mitjans que els hi seran útils i eficaços per poder respondre a qüestions i reptes. A
partir d’aquesta nova manera de treballar, els alumnes passen a ser uns investigadors que gràcies als coneixements adquirits, la experi-mentació, la lectura,... recerquen i arriben a hipòtesis útils per trobar resposta a preguntes que poden formar part del seu dia a dia. Aquest és un treball multidisci-plinar i transversal a tota l’escola; dels alumnes d’ infantil als de cicles formatius. No podem negar que en un principi els professors d’ESO, quan ens varen plantejar treballar d’aquesta manera, ens van passar pel cap multitud de preguntes que semblaven no tenir resposta: serem capaços de tre-
ballar així? Els alumnes, com s’ho agafaran? S’adaptaran a aquesta nova manera de fer?La resposta a aquestes preguntes s’ha anat resolent de manera po-sitiva a mesura que tots hem sigut capaços d’encarar aquest repte amb entusiasme i emoció. Hem d’agrair a tothom que s’hagi passat dels dubtes inicials, gràcies al treball i a les ganes que les coses surtin bé, a l’alegria en veure que els nostres alumnes són capaços de superar els nervis inicials per acabar realitzant unes feines magnífiques que ens indiquen que anem pel bon camí.
El treball de les II+D suposa un canvi im-portant a l’hora d’en-frontar-se a una tasca escolar.La nova organització
de treball requereix per part dels alumnes una sèrie de competèn-cies i predisposicions que no es donen en una sessió ordinària de classe.Posen en pràctica habilitats de comunicació, raonament, recerca, planificació, resolució, creació i
compromís envers a ells mateixos, al seu grup i al la resta de la clas-se. Això és possible ja que el treball a realitzar a partir d’una pregun-ta és un camí, un procés que els alumnes han de recórrer tot rea-litzant un seguit de tasques (indi-vidualment i en grup) de manera autònoma i cooperativa interactu-ant de manera globalitzada des de diferents àrees.Es tracta d’aprofundir en conei-xements propis, que impulsin els
nens a gaudir dels aprenentatges i a continuar aprenent.Es tracta de fer un aprenentatge vivencial i per tant significatiu de coneixements i metodologies que els serviran per resoldre situaci-ons al llarg de tota la seva vida.
2
3 8
7Editorial
Opinió la Fotodel trimestre
Entreteniments
54
Aquest curs hem començat una nova manera de treballar algunes matèries, ho fem amb les II+D. Fins
al moment, n’hem treballat dues i tant l’una com l’altra, han estat bastant entretingudes i enriqui-dores. A primer d’ESO s’ha treballat el clima i l’aigua, a segon d’ESO, s’ha treballat les energies i la llet, a tercer d’ESO les densitats i el nombre auri i a quart, s’ha tractat el comerç i la importàn-cia de la publicitat, i finalment les emocions.Tots els temes tenien un punt d’interès que ens motivava a investigar-los. En tots els casos hem fet una part d’experimen-tació que ha complementat l’apartat de recerca, i ha fet que l’experiència fos més divertida.
Creiem doncs, que és una bona manera de treballar, que t’ajuda a trencar amb la rutina diària de classes. Estem con-tents amb l’expe-riència, i animem a que es segueixi fent durant un temps més.
PARLEM DE LES II+D
Els Alumnes parlen PAULA BASSETS I MARIA PUJOL
A L U M N E S D E 2 N i 4 T D ’ E S O
El Còmic ÍNGRID CANTALEJO, M. JOSÉ CAMPAYO I VALERIE KATIMI
A L U M N E S D E 2 N D ’ E S O
10 12
20 14
18l'Entrevista
el Conte
AmipaMediateca
Grup d'Animacióa la lectura
ÍNGR
ID CA
NTAL
EJO
M. JO
SÉ CA
MPAY
OVA
LERI
E KAT
IMI
Entreteniments MARC FONT, MARC PUIGVERT I PAULA ZANCHI
A L U M N E S D E 2 N D ’ E S O
54
22 30
34 24
26 32
Exalumnes
Pastoral
Aula d'Acollida
Escola Verda
Educació Infantil
Entreteniments MARC FONT, MARC PUIGVERT I PAULA ZANCHI
A L U M N E S D E 2 N D ’ E S O
38 50
40 44
54
Cicle Mitjà Cicles Formatius
Cicle Superior
l'Entrevista
Esports
34Cicle Inicial
Qui és Marcin Ostasz? Ningú millor que vostè per presentar-seDoncs bé, em presentaré! Sòc de
Polònia però treballo a Barcelona al Centre Nacional de Supercomputació. És un cen-tre d’investigació on treballen científics i on tenim un supercomputador. Expliqui’ns, per què ho entenguem tots els alumnes de l'escola, què és un "su-percomputador" i concretament què és el "Mare Nostrum”?Un supercomputador, són molts ordena-dors petits junts que treballen alhora i per això és molt més ràpid i potent, pot fer
molts càlculs a la mateixa hora.El Mare Nostrum és el nostre supercompu-tador i és un dels més ràpids d’ Europa.
Quina funció té vostè com a gestor de projectes d'una infraestructura tan gran? Com ha arribat a assolir aquest càrrec?La meva funció és ajudar els investigadors a fer la seva feina, aconsegueixo diners, gestiono projectes, organitzo reunions, parlo amb gent d’altres projectes d’ Euro-pa, per exemple amb gent alemanya.
Quin és l'objectiu del "Mare Nostrum"? Un dels objectius que té és ajudar a simu-lar coses, objectes molt complicats, com el cor humà, el cervell humà, el mar, avi-ons, cotxes, etc. Quins estudis s'han de tenir per treba-llar-hi?S’ha de tenir una titulació d’enginyeria, i si pot ser també una de gestió de negocis. També cal parlar i escriure anglès molt bé.
• ENTREVISTA •
MARCIN
OSTASZ
DESEMBRE2013#54 11ENTREVISTA SR, MARCIN OSTASZ PER LA REVISTA ELS ÀPITSFETA PER MARTA HUBACH I JORDI AUMATELLALUMNES DE 2N I 4T D’ESO
SÓC DEPOLÒNIA PERÒTREBALLO A BARCELONA AL CENTRE NACIONALDE SUPERCOMPUTACIÓ. ÉS UN CENTRE D’INVESTIGACIÓ ON TREBALLEN CIENTÍFICS I ON TENIM UN SUPERCOMPUTADOR.
Què els diria als alumnes que estan inte-ressats en la supercomputadora i la infor-màtica en general?Els diria que és una tecnologia molt in-teressant i molt potent que també ajuda a resoldre grans problemes de la nostra vida, com dissenyar medicaments o avi-ons.
Ocupar un càrrec d’aquest tipus impli-ca viatjar molt. Vostè ho fa? Això vol dir conèixer molts idiomes, quants idiomes parla?Viatjo molt per negociar contractes i par-lar amb altres organitzadors que ges-tionen ordenadors. Viatjo molt a París, Roma, Bologna i Brussel·les. Parlo sis idiomes: anglès, polonès, irlandès, hon-garès, txec i català. Li permet la seva feina tenir hobbies? O practicar algun esport?Practico escalada de roca, a Sadernes, a prop d’Olot.
Li agraïm la seva col·laboració, ens agra-daria molt que vingués a veure’ns un dia a l’escola!
Foto
per
corte
sia d
el B
arce
lona
Supe
rcom
putin
g Ce
nter
- ww
w.bs
c.es
El Conte PAULA BASSETS, AINA FOGUET I VALERIE KATIMI
A L U M N E S D E 2 N D ’ E S O
hi havia una vegada, un animal petit que no podia volar. Es deia Max, i era
un cargol. En Max, des que va néixer, tenia el gran somni de veure el lloc on s’havia criat des dels núvols. Ara en Max tenia 14 anys i el desig que va demanar pel seu aniversari va ser poder complir el seu somni. Els seus pares, però, estaven preocupats pel que li podia passar. Tot i així, en Max no els va fer cas i va seguir el seu instint. Primer de tot va anar a buscar la Pepa Marieta, ja que va pensar que la podria portar volant. Ella era la seva millor amiga i en Max estava segur que l’ajudaria, però la Pepa es va queixar dient que pesava massa i que no podria amb ell.Tot i així, la Pepa li va donar una de les seves antenes, per si
es perdia poder contactar amb totes les altres marietes. En Max va fer camí a buscar en Ramon Llagosta, el seu veí. Va pensar que amb els salts tan grans que feia potser en podria fer un de tant gran que arribés als núvols. Però en Ramon li va dir que era impossible que pogués saltar tan alt.De fet, li va donar un trosset de la seva pinça per si algún altre animal li volia fer mal. En Max estava una mica decebut, però tot i així va continuar el seu viatje i va anar a veure la Laura Escarabat.Ell va pensar que la Laura sabria qui podria ajudar-lo. La Laura li va dir que aquest somni era molt difícil d’aconseguir, i que la única persona que el podria ajudar seria la seva enemiga, la Clara pit-roig. La primera reacció den Max va ser que no, però al cap de penssar-hi una bona estona es va armar de valor i va anar a parlar amb la Clara.La Clara el va rebre de mala manera, sobretot aquell dia
que necessitava parlar amb una marieta per fer-li una entrevista.Tots dos van arribar a un acord, la Clara portaria en Max als
Un somni possible
El Conte PAULA BASSETS, AINA FOGUET I VALERIE KATIMI
A L U M N E S D E 2 N D ’ E S O
que necessitava parlar amb una marieta per fer-li una entrevista.Tots dos van arribar a un acord, la Clara portaria en Max als
núvols i en Max li donaria l’antena de la Pepa per així poder parlar amb una marieta.A partir d’aquell dia, tots dos van ser amics, i en Max
va poder complir el seu gran somni.Conte contat, ja s’ha acabat!
Un somni possible
—Mediateca—
El nostreLlibre d’Honor
—Genoveva Pascual• P S I CÒ L O G A I B I B L I O T E C À R I A E S CO L A R •
Us heu fixat que quan una personalitat il·lustre visita un municipi o un país el fan signar en el Llibre d’Honor? Doncs nosaltres no serem menys!Aquest any hem encetat el nostre propi llibre, però sabeu què és un Llibre d’Honor?Es tracta d’un llibre que pot tenir qualsevol entitat, pública o privada, amb la finalitat de recollir les signatures de les personalitats rellevants que visiten la institució.Normalment sol ser un llibre d’estil clàssic i noble, però nosaltres hem optat per un dis-seny elegant i alegre a l’hora ja que estem en una escola plena de gent jove.En el nostre llibre d’honor hi signaran personalitats, autoritats i convidats que amb algun
motiu visitin la nostra escola. Aquest any ja l’hem estrenat.L’encarregada d’encetar-lo ha estat la Laila Karrouch, escriptora del llibre “De Nador a Vic” que va venir a fer una xerrada als alumnes de segon d’ESO que, previàment, havien llegit el seu llibre.
w w w.me diate capiaolot.blogsp ot.c om
DESEMBRE2013#54 15
—EN ELNOSTRE LLIBRE D’HONOR HI SIGNARAN PERSONALITATS, AUTORITATS I CONVIDATSQUE AMB ALGUN MOTIU VISITIN LA NOSTRAESCOLA.—
16 #54DESEMBRE2013
Per fer una bona recerca,per on començo?
—Genoveva Pascual• P S I CÒ L O G A I B I B L I O T E C À R I A E S CO L A R •
Aquest curs tots fem recerca, a les II+D, als projectes, al treball de recerca, crèdits de síntesi… i la mediateca com a espai de creació de coneixement i cen-tre de recursos, intenta ajudar tot l’alumnat per no perdre’s en la immensitat de la xarxa ni les
pàgines de milers de llibres.S’han fet petites xerrades a ESO i col-laborem activament amb les II+D de primària i infantil,intentant fer de guia i recolzament en tot el procés: 1-Definir la necessitat d’informació mitjançant una paraula clau.2-Delimitar el tipus de recerca depe-nent del treball a realitzar (projecte o exercici curt).3-Fixar-nos en les diferents fonts i for-mats.4-Validar la informació trobada. Com saber si una web és fiable?5-Recopilar en una bibliografia la in-formació utilitzada.
Si voleu saber.ne més visiteu la pàgina del bloc dedicada a la recerca d’informació:http://mediatecapiaolot.blogspot.com.es/p/com-busquem-informacio-per-fer-treballs.htmlI si necessiteu ajuda empleneu el formulari a:http://mediatecapiaolot.blogspot.com.es/p/et-puc-ajudar.html
DESEMBRE2013#54 17
Per fer una bona recerca,per on començo?
Per: Mediateca
—Grup d,AnimaciO a la Lectura—
elGoig deLlegir
—Grup d'Animació a la Lectura
EL GRUP D’ANIMACIÓ A LA LECTURA ÉS UN GRUP DE TREBALLDE L’ESCOLA PIA DE CATALUNYA FORMAT PER MESTRES, PROFESSORS I
BIBLIOTECARIS QUE S’ENCARREGA DE DUR A TERME ACTIVITATS DE DIFUSIÓDE LA LECTURA LÚDICA A TOTES LES NOSTRES ESCOLES.
EL NOSTRE OBJECTIU ÉS DIFONDRE EL PLAER DE LA LECTURA, I ÉS PER AQUEST MOTIU QUE PROMOVEM LES MALETES VIATGERES, ORGANITZEM EL PLA
EXPLORADORS DE LLIBRES, ELABOREM LLISTATS TRIMESTRALS DE LLIBRES RECOMANATS, I PROPOSEM LECTURES DE QUALITAT A LES NOSTRES ESCOLES.
ESPEREM QUE GAUDIU MOLT DELS LLIBRES QUE US RECOMANEM,I US ANIMEM A VISITAR LA NOSTRA PÀGINA WEB ON HI RECOMANEM
ALTRES LLIBRES I ALGUNES ACTIVITATS RELACIONADESAMB LA LECTURA QUE SEGUR US PODRAN INTERESSAR.
w w w.el goi gdelleg ir.es c olapia.cat
DESEMBRE2013#54 19
Llibres recomanats NADAL 2013
INFANTILPIP I LA POSI I LA GRANOTA D’ANAR A DORMIR. Alex Scheffer. Ed. Blok 2013
SOPA VERDE. Angela Madeira. Ed. OQO 2013EL DIA QUE ES VAN MENJAR EN LLUÍS. John Fardell. Ed. Joventut 2013
PRIMÀRIACICLE INICIAL
L’INCREIBLE NEN MENJALLIBRES. Oliver Jeffers. Andana 2013LO QUE NO VIÓ CAPERUCITA ROJA. Mar Ferrero. Edelvives 2013
LLANA A DOJO. Mac Barnett. Joventut 2013
CICLE MITJÀPERÒ JO SÓC UN ÓS! FRANK TASHLIN. Viena Edicions 2013
EL ÚNICO Y VERDADERO REY DEL BOSQUE. Iban Barrenetxea. A buen paso 2013EL OGRO DE ZERALDA. Tomi Ungerer. Ekaré 2013
CICLE SUPERIORLA INCREIBLE HISTÒRIA DE L’ÀVIA GANGSTER. David Walliams. Montena 2013
LA GUERRA DELS MOTS. Miquel Pujadó. Cruïlla 2013BAOBAB. Montserrat Codina. SD edicions 2013
SECUNDÀRIA1r - 2n ESO
EL CAVALLER DE L’OCEÀ ANTÀRTIC. Pasqual Alapont. Edebé 2013SERENA. Dolors García Cornellà. Cruïlla 2012
MI AMIGO LUKI LIVE. Cristine Nöstlinger. Alfaguara 2008.
3r -4t ESOLA LLIBRERIA DEL SENYOR PENOMBRA. Robin Sloan. Amsterdam 2013
EL CUADERNO DE AROHA. Francesc Miralles. Destino 2013CICATRIUS DE 1714. Andreu Martín. Bromera 2013
BATXILLERAT – FORMACIÓ PROFESSIONALCARTA A LA REINA D’ANGLATERRA. Viçenc Pagès. Estrella Polar 2010LA BALADA DEL FUNICULAR MINER. Pau Joan Hernàndez. Cruïlla 2013
EL MAR DELS TRAÏDORS. Jordi Tomàs. Edicions 62 2013
PARES, MARES, AVIS, ÀVIES...LA MATERNITAT D’ELNA. Assumpta Montellà. Labutxaca 2012
MI PLANTA DE NARANJA LIMA. José Mauro de Vasconcelos. Libros del Asteroide 2013LA PRINCESA DE JADE. COIA VALLS. COLUMNA 2010.
LA CIÈNCIA DE LA SALUT. Valentí Fuster. Columna 2010GUÍA DEL MAL PADRE. Guy Delisle. Astiberri 2013
—AMIPA—
—La Junta de l'Ampa
n altre curs ha començat i ja arribem a Nadal, la Junta de l’Ampa us volem agrair la confiança dipositada en nosaltres un any més. L’objectiu per aquest curs és consolidar el projecte compartit o sigui la integració total d’activi-tats a realitzar conjuntament, professors, pares i alumnes.Estem preparant dues activitats noves, les dues al mes d’abril, una per anar a un espectacle de música i dansa a Barcelona el dia 6 d’abril i l’altra que consistirà en una sortida a peu o en bicicle-ta amb una arrossada per a tothom al pati de l’escola. Estigueu atents a les informacions que us anirem donant a traves de la plataforma de l’escola.Creiem que aquestes activitat són molt importants per mantenir la relació entre tots i així acon-seguir conèixer molt més l’escola i com no, estimar-la.Pensem que l’escola és de tots i la fem entre tots.La festa de Sant Josep de Calassanç ha estat molt concorreguda, totes les activitats han tingut un gran èxit tot i la previsió de fred.S’ha iniciat la recollida de dades d’ex-alumnes, per tant, tots els que en la vostra infància i jo-ventut vàreu passar per l’escola cal que us registreu, per tal de poder rebre informació de futures activitats així com de donar-vos la oportunitat de col-laborar en diverses activitats de l’escola.Nosaltres des de la Junta seguirem treballant conjuntament amb l’escola per tal d’aportar idees i realitzar accions destinades a millorar l’educació dels nostres fills i que aquests es sentin orgu-llosos de pertànyer a aquesta escola.Com sempre estem oberts a qualsevol suggeriment que permeti millorar l’escola pel bé comú.Molt Bon Nadal a tots!!!
w w w.olot.es c olapia.cat
INNO
VEM
DESEMBRE2013#54 21
— L’OBJECTIU PER AQUEST CURS ÉS CONSOLIDAR EL PROJECTE COMPARTITO SIGUI LA INTEGRACIÓ TOTAL D’ACTIVITATS A REALITZAR CONJUNTAMENT, PROFESSORS,PARES I ALUMNES.—
INNO
VEM
—EXALUMNES—
La màgia
de laCiència
—Ramon Pujol• E X A L U M N E I P R O F E S S O R D E L' E S CO L A •
L'escola segueix en obres i cada dia esta més maca, tot s’ha de dir, però no puc evitar recordar l’aspecte que tenien, quan jo era alumne, els espais que ara llueixen tant bé. De fet, quan jo vaig tornar a l’escola com a pro-fessor, ja no hi havia el saló d’actes dins el qual havia passat tants bons moments, ni la piscina – ubicada on ara hi ha el pavelló- en la que ens havíem banyat tota la classe a final de curs. Els temps canvien i amb ells l’escola.Caminant pel primer pis, però, a l’ala nord, encara queda el que considero
un símbol de l’escola de quan jo era alumne; les comportes de fusta que separen les classes de 4t i 5è de Primària. Dir que estan intactes és excessiu però és cert que han resistit el pas del temps i no em resulta massa difícil imaginar a l’interior
w w w.olot.es c olapia.cat
DESEMBRE2013#54 23
La màgia
de laCiència
—EM CONSIDERO AFORTUNAT PER HAVER-ME ENCOMANAT D’AQUELL ENTUSIASME I GANES D’APRENDRE QUE EM VA TRANSMETRE EL MEU PROFESSOR DE CIÈNCIES DURANT AQUELLS ANYS I GAUDEIXO ENSENYANT ALS MEUS ALUMNES CONTINGUTS QUE ELL EM VA EXPLICAR A MI PER PRIMERA VEGADA.—
d’aquestes aules un Joan Claret, de ca-bells molt llargs, amb vint-i-molt pocs anys i molta energia, un gran mestre, en part responsable que jo em dediqués definitivament a la Ciència i tornés a la meva escola com a ensenyant d’aquesta disciplina.Els tres cursos que vaig compartir amb ell van permetre que jo pogués posar nom i ordenar dins del meu cap, gran part de tot el que fins aleshores m’havia fascinat. N’hi va haver prou començant per treballar un llibre de ciències natu-rals inacabable anomenat “Consultor 6” a 6è i acabant amb un llibre de di-mensions enormes anomenat “Matèria i Vida” a 8è. Eren moltes pàgines però ell sabia com fer-nos-ho interessant i di-vertit fins i tot per aquells a qui la ciència no els despertava massa interès. També van ser nombrosos els experiments i muntatges diversos que ens va proposar en el decurs dels tres anys.Amb ell vaig descobrir paraules com “hipòtesis” “inferència” “conclusions” … les quals, tal i com vaig entendre més tard, formen part del protocol amb què es treballa en ciència - el mètode cien-tífic - , vaig entendre millor com podia sortir tota una mongetera sencera a partir d’una mongeta plantada dins d’un test, vaig poder anomenar aquells petits organismes que em semblava veure quan observava gotes d’aigua al microscopi des de feia temps a casa, vaig entendre per què la meva mare s’havia preocupat sempre de mantenir el salfumant i el lleixiu lluny de les me-ves mans.Tots els estris que apareixien en el joc de química que tenia a casa tenien un nom i no eren més que rèpliques d’utillatge de laboratori de veritat i, per si això fos poc, n’hi havia molts més. Tot plegat era
realment extraordinari. També va ser llavors quan em vaig adonar que ha-via estat una mala idea combinar els reactius químics que les instruccions del joc recomanava no posar en con-tacte, acció que gairebé acaba amb un petit incendi al soterrani de casa. Vaig aprendre a formular l’àcid sulfú-ric i a identificar la fórmula de l’àcid clorhídric, entre molts altres, i el més important, vaig comprendre que ha-via de prendre-me’ls seriosament.En Joan ho guarnia tot amb un toc de màgia i en realitat penso que la ci-ència és això, la descoberta de molts fenòmens i evidències que sovint et recorden com ets d’ignorant encara, i tot el que falta per descobrir i apren-dre. Tant és així que avui en dia se-gueixo aprenent i descobrint mentre comparteixo coneixements amb els meus alumnes i encara m’emociono quan veig les seves cares de sorpresa a classe, les mateixes que estic segur que jo mostrava quan en Claret ens sortia amb alguna altra de les seves.Em considero afortunat per haver-me encomanat d’aquell entusiasme i ga-nes d’aprendre que em va transmetre el meu professor de Ciències durant aquells anys i gaudeixo ensenyant als meus alumnes continguts que ell em va explicar a mi per primera vegada. Gràcies Claret!
—Carme Corcoy•T U T O R A D E L'A U L A D 'A CO L L I D A •
Poma, oceà, flor... Ens agrada sentir aquestes paraules, què ens evo-quen? Són agradables, de dolça fonètica, naturals, plàcides... En els darrers anys i amb l’arribada d’alumnes nouvinguts hem sentit noms de tot tipus que ens han resultat a tots estranys, graciosos i fins i tot difícils de pronunciar. Moltes vegades ens han semblat onomatopeies conegudes com ara: dong, miau, au!Això ens porta a pensar què fem quan ens trobem davant de coses diferents, noves, que surten del corrent, que no segueixen les es-
tadístiques o que la seva descripció no s’acosta a la definició que tenim apresa. Davant del desconegut a vegades sentim por, ens fa gràcia, però... què passaria si ens fes curiositat?Des de l’Ada ens proposem acostar-nos a allò que no coneixem i interes-sar-nos per temàtiques llunyanes, costums, maneres de fer i de pensar que no són iguals. Ens plantegem ser curiosos i obrir les portes a nous apre-nentatges. I això hem fet. Amb alumnes d’arreu hem investigat, aprofitant la multi-culturalitat, el significat d’alguns dels noms procedents de Xina que sovint sentim al nostre voltant.Ho sabíeu que PING vol dir POMA; MIAUHAI vol dir OCEÀ; DONG vol dir EST; YIQI vol dir JOGUINA; FANG vol dir PERFUM; ZIHAN vol dir MARINER; DA vol dir GRANDESA o YUHAU vol dir SIMPATIA?I amb aquests nous, petits i senzills mots hem construït això:
...poma,oceà,flor...
—AULA D,ACOLLIDA—
w w w. ac oll idapiaolot.blogsp ot.c om
DESEMBRE2013#54 25
—A L’ESTUN MARINER MOU UNA POMASOBRE L’ONADA BLAVA,COM UNA JOGUINA AMB PERFUM D’ORIENT.RECULL, SILENT,LA SEVA SIMPATIA ENMIG LA GRANDESADE L’OCEÀ.—
—ESCOLA VERDA—w w w.piaverds.blogsp ot.c om
NOUSreptes
i NOVES il·lusions
Un curs més un grup d’alumnes de cicle superior i d’ESO passen a formar part de l’equip d’Escoles Verdes,
del Parlament Verd de l’escola.Ens trobem cada primer dilluns de mes i treballem per
aconseguir una societat millor que respecti el medi ambient.Sabem que l’escola és el motor de molts canvis i que tenim un
paper molt important i transformador, així doncs,el que volem és motivar i ensenyar valors de sostenibilitat
per a un futur millor. per ensenyar-ho a l’escolahem de començar fent-ho nosaltres.
A Escoles Verdes ens mou l’entusiasme, la implicaciói el treball.
Creiem en una filosofia que ens permet un canvi d’hàbits per tal de respectar l’entorn i els recursos naturals.
T’HI APUNTES?—
DESEMBRE2013#54 27
— ALUMNES DE CICLE SUPERIOR QUE FORMEM PART DEL PARLAMENT VERD. COMENÇANT PER BAIX, DE DRETA A ESQUERRA: CESC, ARNAU, CLARA, ABRIL, SANTI, MARC, GUILLEM, ARNAU, BERNAT, SANTI, ÈRIC, POL, CLAUDIA, JÚLIA, ESTER, OMAIMA.—
28 #54DESEMBRE2013
Aquest curs, els alumnes del parlament verd, hem inici-at un nou projecte: “Els Interrogants de la natura“. En aquest nou apartat us anirem proposant aquelles pre-guntes, simples i senzilles, sobre la natura però que en la majoria d’ocasions desconeixem la resposta.La primera pregunta que ens hem fet està molt relaci-onada amb l’estació de l’any en la que ens trobem, la tardor.
Quan en aquesta estació de l’any anem d’excur-sió per un dels nostres boscos ens haurem fixat en la extraordinària varietat de colors de les fulles dels arbres i ar-busts. Durant la primavera veiem que totes les fulles són verdes, en canvi, a la tardor obser-vem que també n'hi ha de color vermell, marró, ocre, taronja, etc.Per què canvien de color les fulles del arbres?El que hem fet és passar per totes les classes de pri-mària plantejant l’interro-gant. Els hem donat uns dies per cercar informació i més tard hem passat a posar-ho en comú.El resultat ha estat molt satisfactori. L’explicació del canvi de color la trobem en els pigments que contenen els arbres i vegetals en general. Un pigment és un material que canvia el color de la llum que reflecteix com a resultat de l’absorció selectiva del color. La
clorofil·la dóna el color verd de les fulles. És el pigment més conegut de les plantes i és fonamental en la fotosíntesi. Però les plantes en tenen altres com els carotenoides o l’antocianina. Els carotenoides produeixen el color groc, taronja i marró dels vegetals com les pastanagues, el blat de moro o els plàtans. La funció principal d’aquests elements és la de servir com pig-
ments accessoris en la captació de la llum durant el procés de la fotosíntesi. També actuen
com a substàncies fotoprotectores.
Les antocianines són pigments de color vermellós i donen la
coloració a pomes, cireres, maduixes, etc. La seva
funció és protegir de les radiacions ultraviola-des. Quan arriba la tardor, les fulles tenen una pèrdua de nutrients
altíssima, ja que les pluges són escasses i
els dies comencen a ser més curts i menys llumi-
nosos, això fa que l’activitat de la fotosíntesi perdi intensi-
tat i surtin altres pigments com els carotens i antocianines, que abans es-
taven “amagats”. Per això les fulles canvien de color.
A que és divertit aprendre?
Les II+Dd’Escoles Verdes
—Equip d'Escoles Verdes
DESEMBRE2013#54 29
—PASTORAL—
Dia de l'EDUCACIÓ.
Dia de la nostra.
ESCOLA.
w w w.olot.es c olapia.cat
CONSTRUÏM SOMRIURES.VOLEM QUE AQUEST LEMA I
VALOR ENS AJUDIN A CONÈIXER LA FUNDACIÓ RICHI, I A
SENSIBILITZAR-NOS DAVANT LA REALITAT DELS INFANTS QUE
ENMIG D’UNA MALALTIA, UNA DE LES COSES QUE MÉS NECESSITEN,
ÉS UN SOMRIURE.—
Equip de Pastoral
DESEMBRE2013#54 31
El diumenge 24 de novembre tota l’escola, pares, alumnes i mestres, vam celebrar el Dia de l’Educació. Visca l’educació!Vam voler recordar la tasca que va fer Sant Josep de Calassanç , el pare de l’Escola Pia, ja fa més de 400 anys, a un petit barri humil
de Roma. Construir una escola per a tot-hom.El programa d’actes fou ben complert i pensat per a tothom.Dues bicicletades, una per a esportistes de veritat, pels camins de la Fageda i Ba-tet, i una altra pels carrers i parcs pen-sada per a tota la família, guiades pels alumnes del Cicle Formatiu d’Activitats Físiques i Esportives de l’escola. El relat de contes de sempre però expli-cats de manera innovadora i moderna pels alumnes del Club de Lectura d’ESO. El taller de construcció d’un punt de lli-bre ple de somriures a càrrec de l’Anna i la Montse.I aquest any com a novetat, un túnel ple de sorpreses, espants i fantasia, que els alumnes de 4t d’ESO van preparar per aconseguir finançament pel seu viatge de final de curs. I després un text, que més avall us re-produïm, el ball de l’Api, la Carbassa i en Llampec, i el vermut de fi de festa ofert per l’AMiPA. Una festa plena, una festa nostra, la festa de l’Educació.
Com que parlem d’educació, repassem la llista dels pronoms personals.JO crec en l’educació. Amb l’educació aprenem coses que ens serveixen per la vida. L’educació ens fa persones, ens obre rutes, ens relaciona amb el món.
TU sents l’educació. Tu vius l’educació com aire, com a força que t’empeny a ti-rar endavant. Tu i jo, tu i els altres, ens sentim família quan compartim l’ex-periència de l’aprendre, de conèixer, de fer-nos preguntes, de construir recerca, de ser solidaris amb els altres.
ELL va defensar l’educació. Sant Josep de Calassanç, va renunciar al poder d’un càrrec dins l’església, per lluitar per una escola per a tothom on els valors i els co-neixements fossin les millors armes pel futur.
NOSALTRES lluitem per a l’educació. Nosaltres, els mestres i professors de l’Escola Pia, treballem cada dia per una educació al servei de la societat, una educació arrelada al país i a la seva llen-gua, el català, una educació que ens aju-di a fer i ser persones crítiques, compro-meses, responsables, amb valors ètics i solidaris. Volem doncs explicar-vos que aquest curs, gràcies a la proposta que ens va fer arribar la Laia Reixach, una ex alumna, hem escollit el valor de la SOLIDARITAT i el lema que l’acompanya és CONSTRU-ÏM SOMRIURES. Volem que aquest lema i valor ens ajudin a conèixer la Fundació
Richi, i a sensibilitzar-nos davant la rea-litat dels infants que enmig d’una malal-tia, una de les coses que més necessiten, és un somriure.
VOSALTRES confieu en l’educació. Vos-altres, els pares i mares, espereu que l’educació que doneu a casa i la que es treballa a l’escola, ajudi als vostres fills i filles i els formi com a persones, els faci créixer en coneixements i en manera de ser, els obri les portes del seu futur. A vosaltres us volem dir, que confiar en l’educació és la millor manera per fer del món que ens ha tocat viure, un món una mica millor.
ELLS viuen l’educació. Els que per a nos-altres són alumnes i per a vosaltres, els vostres fills i filles, respiren l’educació. A casa, a l’escola, tot fent esport, a la so-cietat que els envolta. I a partir de totes aquestes influències s’aniran fent grans, aniran avançant en la seva ruta, pren-dran decisions i construiran la seva ma-nera de fer i de ser.
Aquesta és la força de l’educació.
Gràcies a tots i a totes per ser part d’una gran família que és l’Escola Pia d’Olot.
—Ita Asparó • D I R E C T O R A P E D A G Ò G I C AD E L’ E S CO L A P I A D ’ O L O T•
cap de nosaltres se li escapa que els temps actuals i el futur demana que l’escola canviï dinàmiques i promogui entre els seus alumnes actituds que fins ara no n'havíem parlat com emprenedoria, creativitat o innovació.
Cada quatre anys Escola Pia de Catalunya celebra una assem-blea on tota la comunitat edu-cativa defineix polítiques, eines de treball, que han de donar resposta a les necessitats i rep-tes de futur. Aquestes polítiques
queden definides en un pla estratègic que marca uns objectius per portar-les a terme durant el quadrienni.El que estem treballant, ara estem just a la meitat, marcava una política per a totes les Escoles Pies que demanava ade-quar una organització nova, una nova manera de treballar, que facilités que els alumnes fossin competents i capaços de respondre a nous reptes.
Nosaltres, com Escola Pia d’Olot, hi vam afegir que a més fossin creatius.
Durant aquests dos anys Escola Pia de Catalunya ha treballat amb un grup d’experts i com a escola ens hem format per portar-ho a terme.
Què volem treballar de nou que ens ho demana el futur i la pròpia Institució?A l’escola ja fa temps que treballem amb temes d’innovació, en són alguns exemples l’aplicació del treball per pro-jectes, ara ja fa més de quinze anys o , més recentment, l’aplicació de les noves tecnologies a l’aula. També com escola estem contents dels resultats de les competències que s’ava-luen des del Departament, des d’Escola Pia Catalunya o des de la pròpia escola.Per tant continuarem treballant els aprenentatges instrumentals com llegir, sumar, restar i les competències per tenir una bona comprensió, l’escriptura o la resolució de problemes tal com fèiem fins ara.
Però hi afegim una nova proposta que demana als alumnes donar resposta a problemes reals o complexos a partir de tots aquests aprenentatges anteriors. Aplicar el coneixement per investigar, innovar i desenvolupar idees interes-sants i útils.Fer-ho de manera individual i col·lectiva, a partir del treball cooperatiu, on l’ús de l’anglès, a part del català i el castellà, s’incorpori d’una forma progressiva com a llengua de treball.
Ho hem anomenat II+D
Investiguem i pensem individualment i col.lectivament, innovem pensem temes nous, cerquem noves respostes, desen-volupem i resolem un problema o creem un nou coneixement individualment i col·lectivament. Finalment cerquem eines que ens permetin comunicar-ho. Són temes de ciències en general, natu-rals, socials, econòmiques, exactes...En aquesta mateixa revista hi veureu alguns exemples a diferents etapes. Ens hem preguntat per què cauen les dents? O per què els cargols surten a la tardor? o sí és veritat que les emocions tenen a veure amb la química. Són preguntes que s’han presentat amb una estruc-
tura de treball diferent i que busca desenvolupar ments creatives i innovadores.
Això no és un canvi petit, l’aplicació serà progressiva i poc a poc anirà formant part del dia a dia de l’escola i caldrà que impliqui a tothom. Per tant com a professors suposa can-viar la nostra organització buscant crear equips de treball amb tasques diferents i autonomia que permeti treballar com els engranatges. Cada equip ha d’esdevenir motor per un altre. Tot això acompanyat per una formació i equips impulsors.
Com tota innovació, durant tot el procés estarà pilotat per la pròpia Institució i amb les eines d’avaluació interna i exter-na se’n farà el seguiment, vetllant per la continuïtat dels bons resultats obtinguts fins ara, obrint la porta a valorar altres aspectes més enllà de les competències que es demanen.
El seguiment i la implicació dels pares serà clau. Per tant ens caldrà trobar espais i recursos per compartir, inves-
—AIXÒ NOÉS UN CANVI PETIT, L’APLICACIÓ POC A POC ANIRÀ FORMANT PART DEL DIA A DIA DE L’ESCOLA I CALDRÀ QUE IMPLIQUI A TOTHOM. —
inve
stiga
ció, innovació més desenvolupament
tigar con-juntament, compartir informació, reptes, gaudir dels treballs o objectius aconseguits.
Finalment, com sabrem pares, alumnes i professors, si
tot això respon als objectius que ens
marcàvem que eren fer que els alumnes fossin més
creatius i capaços de respondre a reptes o problemes complexes?
Més enllà de les avaluacions, d’aquí un temps, en els nos-tres alumnes o fills hauríem de notar a casa, a l’escola i a
les converses del pati que:• Amb freqüència es pregunten so-
bre el món. Ja no esperen una res-
posta, ell mateix comença a fer-se pre-guntes interessants i intenta donar-hi respostes seguint un mètode.• Sent que és important treballar en equip, pot arribar enfadat perquè el grup no ha funcionat, però ja no diu que la solució és el treball individual, sinó que busca solucions per resoldre el conflicte perquè sap que les comuni-tats científiques funcionen així.• No té por d’equivocar-se o llençar idees que provoquen desconcert, disconformitat o algun comentari poc agradable. Inventa sense por, va més enllà.
• Parla sovint del que treballa a l’escola com una tasca important per viure. No es qüestiona si els aprenentatges escolars són útils, retrògrades, li fan il·lusió, li demanen esforç però hi gaudeix i els identifica com claus pel seu futur.
Per fer-ho possible a pares i professors també se’ns ha de notar el mateix. Si ens veuen treballar conjuntament entendran que el que fan és important, per tant és un projecte que busca la implicació de tothom amb un objec-tiu comú i clar: Busquem una dispo-sició, per a tota la vida, a aprendre, a investigar i a crear.
—BUSQUEM UNA DISPOSICIÓ,PER A TOTA LA VIDA, A APRENDRE,A INVESTIGARI A CREAR. —
inve
stiga
ció, innovació més desenvolupament
—EDUCACIO INFANTIL—w w w.infant i les c olapiaolot.blogsp ot.c om
II+D. Innovar, investigar i
desenvolupar.EL MÈTODE CIENTÍFIC.
—Equip de Mestres d’Educació Infantil
El tema de recerca en forma de pregunta és un repte. La pregunta central hauria d’ex-pressar amb la màxi-ma exactitud possible què és allò que es vol SABER, EXPLICAR o
COMPRENDRE i ens hauria de servir de fil conductor de la recerca.La ciència és el nostre millor aliat per dotar-nos d’aprenen-
tatge i de coneixement, ens ajuda a millorar la qualitat de vida dels humans i a resoldre les nostres preguntes quotidi-anes. Per això necessitem una eina que ens permeti avançar cap a aquest CONEIXEMENT CI-ENTÍFIC.
El coneixement científic cons-ta de sis etapes fins arribar a una conclusió:1-Fem-nos preguntes (Defini-ció de la tasca).
2-Documentem-nos.3-Elaborem una hipòtesis de treball.4-Experimentem: provem i comprovem la hipòtesi de tre-ball.5-Analitzem les dades.6-Concloem i comuniquem. Elaborem una teoria i la co-muniquem perquè existeixi i perquè tothom se’n pugui beneficiar i la ciència pugui avançar.El treball que es porta a terme
amb mètode científic necessi-ta el TREBALL COOPERATIU.En aquest, l’alumne, té dues finalitats que es donen alhora (hi ha una interdependència positiva): l’aprenentatge in-dividual (activitat o tasca que es donarà abans de treballar en equip) i l’aprenentatge en equip.La interacció entre alumne/professor i alumne/alumne a més del treball individual i treball en equip serà el que ens
“ QUÈ EN SAP UN PEIX DE L’AIGUA ON VIU TOTA LA SEVA VIDA? ”(Albert Einstein)
“M’AJUDEU A TROBAR ELS MEUS AMICS?” (Escola Pia, P3A)
“ COM CUINARIEN UNS FOLLETS?”(Escola Pia, P3B)
“PODEM CULTIVAR BOLETS A LA CLASSE?”(Escola Pia, P4A)
“ÉS MÉS VALENTA UNA FORMIGA QUE UN ELEFANT?”(Escola Pia, P4B)
“PER QUÈ LES PAPALLONES SÓN DE COLORS?”(Escola Pia, P5A)
“ PER QUÈ ELS CARAGOLS SURTEN A LA TARDOR?” (Escola Pia, P5B)
donarà el fruit final.A l’etapa d’Educació Infantil hem començat treballant el nom de la classe, repartit al llarg del primer i el tercer tri-mestre:P3: El cavallets ( 1r trimestre ) i Els follets ( 3r trimestre )P4: Els bolets ( 1r trimestre ) i les formigues ( 3r trimestre )P5: Els caragols ( 1r trimestre ) Les papallones ( 3r trimestre )Com a mestres d’Educació In-fantil hem rebut la formació
adequada, duent a la pràcti-ca diferents activitats per tal d’endinsar-nos en la merave-llosa idea del mètode científic. A canvi, ens hem trobat da-vant d’un munt d’idees, il-lusions, preguntes, respostes, informació… però TOT, amb ale-gria i certesa, acaba arribant al seu lloc.Podem constatar, a les aules, la motivació i ganes de desco-brir dels nostres alumnes, de-manant-nos quan descobri-
rem més coses sobre el tema que els hem proposat. Després d’encetar el “pot” del mètode científic us podem assegurar que la nostra feina és la d’anar destriant allò que ens va més bé d’allò que no funciona. És com destriar el gra de la palla, com començar cada dia una nova aventura, una història de la qual en gau-dim tots: els vostres fills i nos-altres. I el camí no s’acaba aquí, arri-
barà al final de la seva aventu-ra havent après a compartir, a respectar, a investigar i mol-tes coses més! Arribarà a aprendre que, tre-ballant en equip i amb el mè-tode científic, aconseguirà una societat millor. I això no té preu si es tracta de perso-nes, dels nostres fills.
—CICLE INICIAL—w w w.inic iales c olapiaolot.blogsp ot.c om
PER QUÈEM
CAUENLES
DENTS POSSIBLEMENT UNA DE LES
PREOCUPACIONS QUE OMPLE ELSCAPS DELS NENS I NENES DE SIS ANYS.
AQUESTA PREGUNTA ÉS LA QUE HAENCETAT UN NOU TEMA DE CONEIXEMENT
DEL MEDI A CICLE INICIAL.—
Equip de Mestres de Cicle Inicial
DESEMBRE2013#54 37
38 #54DESEMBRE2013
DESEMBRE2013#54 39
Primer va ser el nom de la clas-se; tot seguit el cos humà; i ara les dents. Tot això a tra-vés d’una metodolo-gia, d’un sistema, d’unes agrupacions, d’una manera
d’aprendre diferent: les I I + D (In-novació + Investigació + Desenvo-lupament).Primer de tot i de forma individual, ens vam preguntar per què ens ca-uen les dents. Després de les hipò-tesis més inversemblants, ens vam dibuixar les dents (vam traslladar el mirall del lavabo a la classe) i vam fer fotos de les nostres boques. El responsable de la taula (és un rol rotatiu a cada sessió) va recollir i exposar a tota la classe les aporta-cions de tots els nens i nenes del seu grup i vam fer una estadística de quantes dents ens havien cai-gut.La següent tasca en petit grup fou veure les diferències i semblances entre les dents de llet i unes dents definitives, alhora que arribàvem a un acord de perquè no tenim dents quan naixem. També ens vam de-manar què passava amb les dents que ens queien: el Ratolí Pérez, els angelets, el coixí, etc.A través de diferents fonts (llibres, informació de casa, Internet, ...) hem après el nom de les dents, el creixement d’aquestes i quins és-sers fantàstics apareixen i s’em-porten les dents de sota el coixí.Ens hem fet una altra pregunta: les dents que ens creixen després de les de llet ens poden caure? Per quina raó? Què podem fer si ens passa? Per resoldre això i altres preguntes hem comptat amb la col·laboració de l’Araceli, mare de la Júlia, que ha vingut a l’escola a fer-nos una xer-rada sobre la higiene bucodental, la importància de raspallar-nos les
dents i tenir uns bons
hàbits d’alimentació.També hem experimentat obser-vant amb lupes totes les dents que han portat els nens i nenes, així com dents d’altres animals. També ens hem posat a fer la feina de les dents tallant, esquinçant i triturant una poma. Al fer-la passar per un tub, hem vist que el menjar s’ha de mastegar bé perquè sino, podem tenir mal de panxa.
Al final de tot el treball hem arri-bat a la conclusió que les dents ens cauen perquè creixem, perquè ens fem grans.Fer-se gran és una cosa extraordi-nària, i alhora inevitable. Moltes vegades no volem que passi per por d’haver d’assumir responsabili-tats, però són aquestes les que ens fan créixer.
—CICLE MITJA—w w w.c iclemitjaes c olapiaolot.blogsp ot.c om
Una manera diferent de treballar medi.—
Equip de Mestres de Cicle Mitjà
Hem començat aquest primer trimestre, tre-ballant les diferents espècies d’animals vertebrats formulant la pregunta: Muntem un zoo. Qui-nes coses hem de tenir
en compte per tenir cura dels animals?
Per iniciar aquesta investiga-ció, vam fer prendre consci-ència dels coneixements que tenia cada un dels alumnes a nivell individual i en grup. Vam observar que sabien aspectes generals dels ver-tebrats però hi havien man-cances que no els permetien respondre a la pregunta. Per això, es va plantejar al grup classe quina seria la millor
manera d’investigar al vol-tant del tema. Es va decidir de quina forma podríem arribar a un consens i/o ampliar els coneixements inicials. Davant la dificultat de tenir a les aules diferents espècies d’animals, es va donar impor-tància a la cerca d’informació a partir de llibres de text, lli-bres de consulta, Internet, ví-deos especialitzats... per tal d’aprofundir en el tema.A mida que s’han anat am-pliant els coneixements han anat sorgint nous dubtes que els alumnes han hagut d’in-vestigar a casa. Això passa perquè el nen pren conscièn-cia de l’entorn on viu i de la necessitat d’anar més enllà.Després d’haver posat en comú tota la informació cer-
cada en els diferents mitjans, es posa en comú en gran grup i s’elaboren unes conclusions finals que es reflecteixen en un mapa conceptual i donen resposta a la pregunta com-petencial. Tot això, és impor-tant que el nen ho visualitzi al llarg de tot el procés. Per això, a les classes hi ha un gran mural on es mostra el recull de tot el treball fet. APORTACIONS ALUMNES:-El que més m’ha agradat han sigut les preguntes d’investi-gació i la xerrada d’en David Jimeno. Alumne de 3r.- El que més m’ha agradat ha sigut la recerca d’informació i tenir capgrossos a la classe. Alumne de 3r.- M’ha agradat molt buscar
informació a la mediate-ca i fer el mapa conceptual. Alumne de 3r.-M’ha agradat investigar per-què he trobat curiositats dels animals molt interessants. Alumne de 3r.-A mi em sembla molt bé tre-ballar d’aquesta manera per-què puc tenir nova informa-ció i ser capaç de fer recerca amb Internet i amb els llibres. Àlex Bigas.-Treballar científicament és molt divertit i enriquidor. És una manera diferent d’apren-dre. Pol Domínguez.- Aquest trimestre he aprés moltes coses a les hores de medi. La recerca, el treball en grup i la sortida m’han ajudat a conèixer de més a prop els vertebrats. Aina Vila.
DESEMBRE2013#54 41
Una manera diferent de treballar medi.—
Equip de Mestres de Cicle Mitjà
— ALUMALUMNES ESCOLTANT L’EXPOSICIÓ D’EN DAVID JIMENO (MEMBRE DE L’AGRUPACIÓ NATURALISTA DE LA GARROTXA). —
—CICLE SUPERIOR—w w w.c icles up er iores c olapiaolot.blogsp ot.c om
LES II+D DE CICLE
SUPERIORAQUEST PRIMER TRIMESTRE,
A CICLE SUPERIOR,ES TREBALLEN LES II+D SEGÜENTS:
PER QUÈ GIRA LA TERRA? (5È)COM ÉS L’AIGUA? SÓN IGUALS
DUES GOTES D’AIGUA? (5È)PER QUÈ EL SALDO MIGRATORIA ESCALA MUNDIAL ÉS 0? (6È)
PER QUÈ UTILITZEM LES MÀQUINESA LA CLASSE I A CASA? (6È)
—Equip de Mestres de Cicle Superior
DESEMBRE2013#54 43
44 #54DESEMBRE2013
Primer fer preguntes "facilita la comprensió significativa i estimula els estudiants a fer pauses i assegurar-se si estan al cas del que es diu, si han captat bé el sentit del que s'ha explicat, si relacio-nen la nova informació amb
el que ja saben; si ho poden exem-plificar". Aprendre és un procés de construc-ció, això vol dir, que l'alumne va in-tegrant el que aprèn en el substrat que ja coneix. Així, el nou conei-xement s'incrusta en una xarxa de conceptes. Per això creiem que el procés d'aprenentatge ha d'estar més lligat a les preguntes i a la in-terrogació que no pas a les respos-tes. El mètode II+D vol un aprenentat-ge que suposi la construcció activa dels significats i no pas la seva re-producció passiva. Aquest primer trimestre, a cicle superior, es treballen les II+D se-güents:
Per què gira la terra? (5è)Com és l’aigua? Són iguals dues go-tes d’aigua? (5è)Per què el saldo migratori a escala mundial és 0? (6è)Per què utilitzem les màquines a la classe i a casa? (6è)
Un cop plantejada la pregunta en surten moltes més que, de vegades, són més rellevants. Així:-Per què es veuen els planetes a la nit? El sol gira? Per què els astres són rodons?-L’aigua que estem bevent és la mateixa que bevien els dinosaures? Per què diuen que hem d’estalviar aigua si no s’acaba mai?-Què són les migracions? Quina és la diferència entre immigració i emigració?-Totes les màquines funcionen amb energia? Quina diferència hi ha en-tre una màquina simple i una de composta?
Un cop feta la pregunta formulem hipòtesis, fem recerca, experimen-tem, cooperem fent un treball en grup, ens ho expliquem i ho posem en comú per arribar a unes conclu-sions. Aquest pas final ens ajuda a explicar els resultats obtinguts en funció dels objectius inicials.La nostra intenció és aconseguir, com a mestres, la transferència de coneixements de la manera més completa possible, deixant de me-moritzar conceptes que després no són capaços de transferir. Volem que aprenguin a pensar, a desco-brir, a experimentar, a tenir inicia-tiva, a anticipar resultats, a comu-nicar i a gaudir.
DESEMBRE2013#54 45
—AAEPO—w w w.es o es c olapiaolot.blogsp ot.c om
L’AAEPO també comença el Curs!Enguany és un any d’innovacions, canvis i celebracions a l’Associació d’Alumnes de la nostre escola.
En primer lloc, ha entrat en funcionament el nou Manual de Règim Intern. Aquest document fou aprovat en Assemblea Ordinària el dia 6 de Juny d’enguany i entrà en vigor el dia 11 de Setembre.
La intenció d’aquest escrit és la de modernitzar l’entitat, delimitar les funcions dels càrrecs organitzatius i millorar la interrelació amb el Parlament Verd i el Club de Lectura.
Un dels punts del Manual és la creació de diversos departaments funcionals, els quals són: Presidència, Relacions Institucionals, Règim Intern, Economia i Hisenda, Sostenibilitat i Medi Ambient, Cultura i Participació i Esports.
La titularitat d’aquests departaments i seguint el mateix ordre, recau en el President, el Vicepresident, el Secretari, el Tresorer, i els vocals de la Junta. Per millorar l’anomenada interrelació s’ha demanat que un representat del Parlament Verd i el Club de Lectura formin part de la Junta de l’AAEPO, tot essent Delegats
dels Departaments de Sostenibilitat i Medi Ambient i Cultura, respectivament. En segon lloc, hi ha hagut forces canvis a la Junta de l’AAEPO, a part de les noves delegacions departamentals que s’exerceixen.
L’organigrama actual és el següent:
Càrrecs determinats pels Estatuts:
PresidentSr. Jordi Aumatell i MasVicepresidentaSra. Maria Gelis i FitéSecretariSr. Pere Hubach i CorominaTresorerSr. Pau Vila i LloràVocal Primera / sotsecretàriaSra. Marta Hubach i CorominaVocal Segona / Representant del Par-lament Verd
Sra. Meritxell Pujol-Galceran i Esque-na
Vocal Tercer / Representant del Club de Lectura
Sr. Marc Font i Aranda
Vocal QuartSr. Guillem Sacrest i Demonjó
Departaments:
Nom del Departament:Titular del Departament:Altres integrants del De-partament:
PresidènciaSr. Jordi Aumatell i Mas
DESEMBRE2013#54 47
L’AAEPO també comença el Curs!Enguany és un any d’innovacions, canvis i celebracions a l’Associació d’Alumnes de la nostre escola.
En primer lloc, ha entrat en funcionament el nou Manual de Règim Intern. Aquest document fou aprovat en Assemblea Ordinària el dia 6 de Juny d’enguany i entrà en vigor el dia 11 de Setembre.
La intenció d’aquest escrit és la de modernitzar l’entitat, delimitar les funcions dels càrrecs organitzatius i millorar la interrelació amb el Parlament Verd i el Club de Lectura.
Un dels punts del Manual és la creació de diversos departaments funcionals, els quals són: Presidència, Relacions Institucionals, Règim Intern, Economia i Hisenda, Sostenibilitat i Medi Ambient, Cultura i Participació i Esports.
La titularitat d’aquests departaments i seguint el mateix ordre, recau en el President, el Vicepresident, el Secretari, el Tresorer, i els vocals de la Junta. Per millorar l’anomenada interrelació s’ha demanat que un representat del Parlament Verd i el Club de Lectura formin part de la Junta de l’AAEPO, tot essent Delegats
dels Departaments de Sostenibilitat i Medi Ambient i Cultura, respectivament. En segon lloc, hi ha hagut forces canvis a la Junta de l’AAEPO, a part de les noves delegacions departamentals que s’exerceixen.
L’organigrama actual és el següent:
Relacions InstitucionalsSra. Maria Gelis i FitéSra. Laia Zarza i Arbusà i Sra. Ariadna Rodríguez i Collmalivern
Règim InternSr. Pere Hubach i Coro-mina
Sra. Marta Hubach i Co-romina
Economia i HisendaSr. Pau Vila i Llorà
Sostenibilitat i Medi Am-bient
Sra. Meritxell Pujol-Gal-ceran i Esquena
CulturaSr. Marc Font i Aranda
Participació i EsportsSr. Guillem Sacrest i De-monjó
Des de la Junta, es vol agrair la feina feta pels membres que enguany han deixat el càrrec, fent especial èmfasi als que també han acabat quart d’ESO i han deixat l’escola. Ja per acabar, però no menys important, anunciar que el dia 10 de Juny de 2014 l’AAEPO celebra el seu quinzè aniversari, per aquest motiu, des de la Junta, tenim la intenció de poder escriure un article, a la pròxima revista de l’escola, més monogràfic d’aquests quinze anys que portem com a entitat.
Jordi Aumatell i Mas, President de l’AAEPOPere Hubach i Coromina, Secretari de l’AAEPO
Critiquem:II+D 1r ESO
—Teia Vallés, Astrid Belastegui, Roger Planella
Els alumnes de 1r de secun-dària hem realitzat un pro-jecte anomenat II+D que té com a finalitat resoldre una pregunta. A la primera II+D que vam fer havíem de resoldre aquesta qüestió :
QUÈ PORTARIA UN NORUEC, UN AUSTRALIÀ I UN GARROTXÍ UN 15 DE JULIOL?La pregunta ens la van plantejar a dos quarts de nou del matí i havia de ser resolta a dos quarts de sis de la tarda, quan acabessin les classes.
Un cop vam rebre les instruc-cions dels professors, ens vam posar molt nerviosos, perquè ens pensàvem que no acabarí-em i seria una tasca complicada de fer.A mesura que avançaven les ho-res veiem que se’ns tancava la possibilitat d’acabar el treball.Tot i tenir problemes amb la connexió a Internet, la majoria de grups van acabar a temps.D’aquest treball no ens va agra-dar gaire que els grups no els
féssim nosaltres, ja que ens ha-gués agradat molt anar amb els nostres amics, tot i que hem de reconèixer que els grups estaven ben pensats pel que fa referència al fet de treballar.Un altre aspecte que voldríem comentar és que la informació que vam haver de treballar, ja la coneixíem, nosaltres ens pensà-vem que seria nova i aprendríem algun altre concepte, però no va ser així!Un dels aspectes a recalcar és
que vam aprendre una mica més a treballar en grup, i vam apren-dre petites cosetes que ens van anar explicant. Resumint, podem dir que va ser una jornada diferent a les altres amb un aprenentatge diferent: vam provar una manera nova de treballar, ja que individualment o col·lectivament ens vam ha-ver d’espavilar a experimentar, a buscar informació, i posar-ho tot en comú per donar resposta a la pregunta inicial.
—ESO—w w w.es o es c olapiaolot.blogsp ot.c om
DESEMBRE2013#54 49
Comentem:II+D 2n ESO
—Marta Hubach, Neus Juanola, Ferran Delgà
El dia de la II+D va ser un dia especial. II+D significa: Investigar, Innovar i Desenvolupar. A tots en general ens va agradar molt. Els grups en els que ens van posar estaven ben fets. Ens
semblava una cosa estranya, és el primer cop que a l’escola es fa, i no sabíem ben bé com aniria. En primer lloc ens van expli-car una mica com es desenvo-luparia el dia II+D.
Després ens vam posar a tre-ballar amb els documents per tal de poder contestar al final del dia la pregunta que ens van plantejar al principi. La pregunta era:
“SI REDUÏM EL CONSUM ELÈCTRIC, QUI HI SURT GUANYANT?”
En saber els grups, cadascú va anar cap a la taula, el punt de trobada entre tots els del grup. I un cop tots situats i
a to, ens van repartir les pri-meres fitxes, una individual i una altra en grup, en què es plantejava quina imatge en teníem nosaltres de la pre-gunta formulada. En definitiva, ens van repar-tir sis fitxes, no gaire difícils, però molt enrevessades, llar-gues d’omplir. Havies de pen-sar, i molt, el que escrivies, i consensuar bé la resposta. Tot això es el que es pretenia que els alumnes assolíssim a
través de la II+D.Aquesta proposta és molt in-novadora i engrescadora, ens ajudarà molt als joves a pre-parar-nos per el món que ens espera.
50 #54DESEMBRE2013
Expliquem:II+D 3r ESO
—Betsy Cachimay i Júlia Xuclà
Ja portem dos II+D, una va ser al novembre i fa poc dies hem fet la segona, a principis de desembre. En la primera, el tema era de ci-ències. Vam poder veure les dife-rències entre la densitat de l’aigua destil·lada i la de l’alcohol. Durant la seva realització vam conèixer el
funcionament de les II+D, vam entendre que la llengua anglesa és molt important i la vam reforçar, ja que hi ha sempre
una part en la que has d’utilitzar-la. La segona II+D es va decantar cap a la part artística, matemàtica i social. Vam observar algunes obres i elements en els quals hi havia el rectangle d’or, la suc-cessió de Fibonacci i altres relacions ma-temàtiques. També vam poder practicar altres activitats visuals que ens van aju-dar a complementar el treball i per aca-bar, intentarem dibuixar la Giochonda.
En les II+D hem profunditzat algunes preguntes que ens han plantejat de les quals no en sabíem gaire i finalment, les vam contestar, així vam ampliar el nos-tre coneixement sobre els temes trac-tats.
DESEMBRE2013#54 51
Opinem:II+D 4t ESO
—Irene Pagès i Meritxell Masias
Aquest nou any s’ha portat a ter-me una innovació basada en una recerca que fem durant tot un dia sobre un tema en concret. Aquest projecte rep el nom de II+D.La primera sessió de les II+D que vam realitzar va tractar un tema social basat en el comerç just i
l’explotació infantil. Per nosaltres, els alumnes, va ser tota una novetat i no sabíem exactament com enfocar el tema ni la feina que havíem de fer. Però amb l’ajuda dels professors vam aconseguir realitzar el projecte de manera correcta, tot i que durant el matí no va ser prou in-teressant i productiu com imaginàvem.
En canvi, l’activitat que vam dur a terme a la tarda ens va semblar més entretin-guda i productiva.Malgrat l’experiència de la primera ses-sió d’II+D esperàvem que la segona fos més productiva des d’un bon principi.En la segona II+D el tema que ens van exposar va ser de ciències, les emocions. Va ser més entretingut perquè el tema donava pas a una diferència d’opinions entre els diferents estudiants i profes-sors. Per tant, vam poder debatre, si es podien o no controlar les emocions.Ens sembla que el fet de poder donar l’opinió i dur a terme un debat, crea
en els estudiants un major interès pel tema, i per això, un millor aprofitament del temps.Cal destacar l’activitat que vam dur a terme a la tarda, que es basava en fer emocionar els companys a través de mitjans audiovisuals (power point, mo-vie maker, poemes, cançons...). Aques-ta sens dubte, va ser la millor part de la II+D.Esperem que la tercera II+D sigui encara millor.
—CICLES FORMATIUS—w w w.ccffepiaolot.blogsp ot.c om
L
aura
Llag
oste
raUNA SELECCIÓ DE LES MILLORS PREGUNTES REALITZADES PELS ALUMNES DE GRAU MIG I DE 2N DE GRAU SUPERIOR ENS PERMET CONÈIXER D’UNA MICA MÉS A PROP A LA LAURA LLAGOSTERA.NASCUDA A OLOT EL 12 DE NOVEMBRE DE 1988. VA CURSAR CIÈNCIES DE L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT A LLEIDA. EL CURS 2012-2013 S’INCORPORA A L’EQUIP DE PROFESSORS DE L’ESO I DELS CICLES FORMATIUS PER SUBSTITUIR EN JORDI SAGRISTÀ.ACTUALMENT S’HA TORNAT A INCORPORAR A L’EQUIP DE CICLES PER SUBSTITUIR A LA LAIA CASTELLVÍ.
—
Comencem parlant de la faceta acadèmica. Quins motius et van portar a escollir la car-rera de CAFE? Com i quan decideixes dedi-car-te al món de l’en-senyament?
El motiu principal era perquè m’agradava l’esport, tenia clar que volia dedicar la meva vida professional en algun dels àmbits que aquest em podria oferir. Des de ben pe-tita sabia que volia ser profes-sora d’Educació Física. A pri-mària, les classes d’Educació Física m’encantaven i quan et feien la típica pregunta: Què
vols ser quan siguis gran? Jo sempre responia: professo-ra d’Educació Física. Mai vaig canviar d’opinió i fins a dia d’avui no me’n penedeixo del camí que vaig escollir.Més endavant, al comen-çar CAFE vaig poder conèixer nous àmbits als que poder dedicar-me, tots relacionats amb l’esport, com podria ser la gestió, la salut, activi-tats en el medi natural, però sempre vaig tenir clar que la “branca” que volia escollir (a 3r de carrera, a l’antiga lli-cenciatura, havies d’escollir una especialitat) seria ense-nyament.
Destacaries algun professor de la teva formació acadèmi-ca a la Universitat?Sí, la primera persona a des-tacar és Jorge Serna, el vaig conèixer en dos àmbits dife-rents, el primer com a entre-nador de bàsquet de l’equip que jo jugava, i també el vaig tenir de professor de bàsquet a la Universitat al segon curs. Gràcies a ell em vaig formar com a jugadora i entrenado-ra, però també vaig créixer com a persona. Vaig descobrir una altra manera de viure el bàsquet, però també una al-tra forma d’ensenyar-lo, des de la passió amb la que ell ens transmetia els seus coneixe-
ments i vivències.Una altra persona que “m’em-porto” de la carrera és l’Àlex Gordillo, el vaig tenir com a professor de Psicologia de l’activitat física i l’esport (1r), a Aprenentatge motor (2n) i com a tutor de pràctiques al final de la carrera. És una altra persona que també m’ha mar-cat, que vaig aprendre moltís-sim d’ell i les seves tècniques de motivació, de la importàn-cia de seguir-nos formant i que l’aprenentatge és infinit, que aprens de llibres, de pro-fessors, però també aprens de les vivències, experiències, dels teus alumnes, etc... A dia d’avui encara ens enviem cor-
DESEMBRE2013#54 53
reus sobre “què n’és de la nostra vida”. Quins punts forts i punts febles destacaries de la carrera?L’aspecte més important que destaco de la carrera és la pos-sibilitat d’aplicar tots aquells continguts que treballes: hi ha molta teoria, és cert, però du-rant les pràctiques, tant amb el teu grup-classe com a centres externs, t’adones de la impor-tància que té. És una carrera que per si sola t’aporta vivències i experiències constants amb la realitat de l’àmbit al qual et vols dedicar.Com a punt feble destacaria que no tots els centres educatius estan dotats de la gran quanti-tat de material que té l’INEFC, i quan surts de la carrera t’adones que algunes pràctiques que has fet o dissenyat durant la carre-ra, no les podràs realitzar amb la mateixa facilitat a la teva vida laboral, per falta de recursos. Nosaltres quan érem estudiants en dèiem “ la bombolla de l’IN-EFC”, perquè després els recur-sos de clubs, escoles i entitats, són molt més limitats.
Eres bona estudiant?A Secundària i Batxillerat no era una estudiant brillant, sin-cerament, sobretot perquè les assignatures que donàvem no m’interessaven ni em motiva-ven i pensava (i és un error) que no em servirien per res del que jo volia estudiar. Per mi eren un pas cap a la carrera que tenia clar que volia fer. A entrar a la car-rera vaig fer un canvi d’actitud i treball molt important, suposo que perquè tenia clar que estava fent un pas molt important cap al meu futur, sobretot laboral, el qual jo havia decidit i ningú m’obligava a fer-lo. Estava allà perquè jo volia i per tant, tot es-tava a les meves mans. Parlem ara de la vessant més es-portiva. Quin esport practiques i a quins equips has jugat?Quan era més petita alternava la natació amb el bàsquet, fins el dia que vaig haver de deci-dir un o l’altre per coincidència d’horaris. Em vaig decidir pel bàsquet. Els meus inicis van ser aquí a l’Escola Pia, com a esport escolar. El primer curs d’ESO vaig marxar a jugar a l’C.B.Olot on em vaig seguir formant. Du-rant els anys que vaig estar a Lleida, vaig jugar al C.B.Lleida dues temporades i una més al C.B. Secà Sant Pere, les dues a primera catalana. Al tornar a les comarques gironines vaig estar jugant al C.B.Torelló on vaig te-nir el privilegi de viure un ascens i jugar una temporada a Copa Catalunya. A quin equip jugues actual-ment?He tornat als orígens, estic ju-gant al C.B. Olot, recent ascendit a primera catalana.
“L'ESPORT HA DE SER UNA EINA EDUCATIVA, TANT A NIVELL DE SALUT COM A NIVELLDE VALORS. ”
54 #54DESEMBRE2013
Quins altres esports t’agrada practicar?En general m’agraden tots els esports, però sóc més d’esports col·lectius, futbol, handbol i altres. L’handbol platja el vaig descobrir a l’IN-EFC i m’encantava, sempre que podíem organitzàvem tornejos o sinó partits im-provisats. En general però, si es proposen altres activitats esportives, també m’apunto. Què significa l’esport per tu?Com a educadora un agent per transmetre aprenentat-ges i valors, i com a jugadora l’adrenalina que sento quan el practico. En general, tot el que tu pots aportar a través de l’esport però també tot el que ell et pot transmetre a tu. Quin creus que ha de ser el paper de l’activitat física i l’esport a la societat actual?Una eina educativa, tant a ni-vell de salut com a nivell de valors. Estem vivint un mo-ment en què s’ha disparat el nombre de persones amb problemes d’obesitat, coles-terol, cardiovasculars, entre d’altres i penso que no només s’han de tractar des del punt de vista mèdic, sinó també des de l’esportiu, com a me-sura de prevenció i coneixe-ment a partir d’aquest àmbit.Per altra banda, a partir de l’esport podem treballar, transmetre, educar una gran diversitat de valors com po-den ser els emocionals i so-cials, fomentar aquestes re-lacions socials, controlar els nivells d’estrès, etc... Comentem finalment aspec-tes més laborals. Quin dels crèdits que has ensenyat als cicles t’agrada més?El bàsquet l’any passat, so-bretot perquè ho donàvem des d’un punt de vista molt més comprensiu del joc.
Aquest any, si m’hagués de decantar per algun crèdit, el voleibol. Hi ha algun crèdit que t’hagi sorprès?En general no, tots els havia realitzat a la carrera i més o menys el currículum és sem-blant. Encara que les formes que després tu pots treballar aquest currículum varien en funció del professor que dóna la matèria. Quins aspectes positius i quins aspectes a millorar destacaries dels cicles forma-tius?L’aspecte positiu a destacar és la proximitat professor-alumne, almenys aquí a l’Es-cola Pia som com una peti-ta família, en una carrera el nombre d’alumnat és molt més elevat, a vegades el pro-fessor no sap el teu nom, no coneix el teu passat, etc... i al cap i a la fi, penso que som persones, no un simple nú-mero en un full d’examen.Com a aspecte a millorar la ubicació de les instal·lacions, ja que en la majoria t’has de desplaçar, però per altra ban-da també tenim l’avantat-ge de les instal·lacions que ens pot oferir l’Ajuntament d’Olot. Quin valor personal creus que és essencial per poder ser un bon professor?La principal és la passió per la feina que estàs fent, que no acabi essent una rutina, seguir-te formant i tenir in-quietuds d’investigació i innovació. Pensar que sem-pre s’aprèn i estar disposat a aprendre també dels teus alumnes.
Què t’emportes dels mesos que has estat treballant a l’Escola Pia?Molta experiència, madure-sa, aprenentatges de dife-rents mètodes de treball, des de la coordinació com amb els diferents companys amb els que he pogut compartir moments, formacions, dub-tes, etc... també aprendre coses dels meus alumnes, i no perquè sigui més o menys jove, sinó perquè penso que els aprenentatges es poden donar en qualsevol moment de la vida i que la vida és un aprenentatge continu. T’han tractat bé els teus com-panys de feina?Molt bé, la veritat és que tinc molt a agrair-los i m’empor-to l’experiència d’haver com-partit aquests mesos amb un gran grup humà i professio-nal. Et tornarem a veure?No ho sé, espero que sí. M’agradaria molt poder se-guir formant part d’aquesta família.
“A PARTIR DE L'ESPORT PODEM TREBALLAR, TRANSME-TRE, EDUCAR UNA GRAN DIVERSITAT DE VALORS COM PO-DEN SER ELS EMOCIONALS I SOCIALS, FOMENTAR AQUESTES RELACIONS SOCIALS, CONTROLAR ELS NIVELLS D’ESTRÈS...
”
DESEMBRE2013#54 55
PREGUNTESCURTES Com et definiries a tu matei-xa?Autoexigent, proactiva, amb un caràcter fort i sociable.
Quines són les teves aficions fora de l’escola? Jugar a bàsquet, veure pel-lícules (sobretot de terror) i fer activitats amb la família i amics.
Un llibre?La Massai Blancade Corinne Hofman.
Un grup musical o una can-çó? Going Home, la versió de Dire straits.
Una pel·lícula?El Pianista de Roman Polans-ki, em va marcar tant que vaig fer el treball de recerca de la Segona Guerra Mundial.
Un animal? Molt típic, el gos.
Un menjar?Macarrons a la carbonara, però podria fer una llaaaarga llista.
Uns postres? Maduixes amb nata.
Equip de futbol?El Barça, sense dubte!
Si no fossis professora de què t’agradaria treballar?De preparadora física.
Una frase? “M'ho van explicar i ho vaig oblidar, ho vaig veure i ho vaig entendre, ho vaig fer i ho vaig aprendre” (Confuci).
—ESPORTS—w w w.olot.es c olapia.cat
Escolade FutbolEscola Pia
Olot—Roger Vidal
L'Escola de Futbol de l’Escola Pia ja ha engegat els motors. El passat 12 de setembre els joves jugadors van iniciar la temporada. Els equips Escoleta i Prebenjamins entrenen als patis de l’escola els dimarts i dijous, mentre que els equips benjamins i aleví ho fan al camp del Morrot els dimecres i divendres.Aquest any l’Escola de futbol està formada per un equip d’Escoleta (jugadors nascuts al 2008), dos equips prebenjamins nascuts al 2007, un equip prebenjamí nascuts al 2006, un equip benjamí nascuts al 2005, tres equips benjamins nascuts al 2004 i un equip aleví. Tots els equips juguen els partits al camp d’herba artificial del Morrot, i participen a les
lligues organitzades pel Consell Esportiu de la Garrotxa, menys l’aleví que ho fa a la lliga de la Fe-deració Catalana.L’objectiu principal és fomentar valors mitjançant la pràctica esportiva i també millorar en un as-pecte global a nivell futbolístic. Els jugadors de l’Escola de Futbol s’emportaran aquest Nadal un bon regal, ja que el proper dissabte 21 de desembre s’enfrontaran als diferents equips del F.C. Barcelona, en una matinal futbolística que es disputarà als camps annexes al Mini Estadi de Barcelona.
DESEMBRE2013#54 57
