Butlletí 54

16
B U T L L E T Í 1 ÍNDEX Paraules del President (1) Casal: Des del consell (2) Notícies (3) Àlbum de fotos (7) Articles (8) Pere d’Alberní (8) Els capgrossos de Venice (11) El pitjor mal record de ma vida (13) Renovació (14) Tradicions i gastronomia (15) La veu d’en Lluís Jofre (16) El Butlletí. Número 54. Edició d’estiu. Agost 2001 PO Box 91142, Los Angeles, CA 90009 Tel (310) 640 88 47 Email [email protected] - http://www.casalcalifornia.org Paraules del President Words of the President CASAL DELS CATALANS DE CALIFÒRNIA Planificar amb temps per a maximitzar l’eficiència del Casal. El Casal, com qualsevol altra organització, requereix que els membres de la direcció i també els amics del Casal hi participin tant com sigui pos- sible en el seu funcionament. Aquest esforç suposa temps i paciència, i per tant necessitem dividir les tasques tant com sigui possible. Com a qualsevol altre treball voluntari, es requereix la col·laboració de moltes persones. Us demano que planifiqueu per endavant de manera que, en esdeveniments especials del Casal, estigueu a disponibles per a cooperar. És clar que sempre hi han circumstàncies inevitables que fan això im- possible, i tots en tenim d’aquestes. Vull felicitar a molts de vosaltres per fer aquest esforç planificador per a col·laborar i participar als esdeveniments del Casal, i per prendre responsabilitats, que sempre pot ser divertit i agradable. Per tant, quan veieu les dates de les trobades importants, que es decideixen a les diverses assemblees, intenteu participar-hi. Si això no és possible, busqueu altres persones que puguin assumir les vostres tasques. Quant més planifiquem per endavant, més fàcil serà la transició. Cal la cooperació de tothom per a fer funcionar el Casal efectivament i eficient. La distribució de tasques generalment es fa d’acord amb el temps i habilitats i, en alguns casos, la per- sona encarregada designa algunes tasques, sigui aquest el president, secretari, o designat, I les tasques es divideixen amb altres persones de manera que les coses es facin. Participem totes per a fer un millor Casal que ens permeti gaudir tant a nosaltres com als nostres amics i convidats. Gracies, Pete Balsells President del Casal dels Catalans de Califòrnia Planning ahead to maximize the effectiveness of the Casal. The Casal, like any other organiza- tion, requests members of the Directives and also friends of the Casal to participate as much as possible in the running of the Casal. This is an effort that requires time and patience and we need to try to divide such tasks as much as possible. Like any type of volunteer work, it requires the cooperation of many. I ask you to plan your time so that in special functions, you are available to contribute. Of course there are unavoidable cir- cumstances where this is not possible, and we all have such items to do. I want to congratulate the majority of you for making such efforts in planning for such events and participating in them, and taking the respon- sibility, which can be fun and enjoyable. There- fore, whenever you see important calendar dates that are decided at the various meetings, do make a point of participating. In the event that you cannot participate, then seek alternate persons that can assume such tasks. The more planning we can do the smoother the transition. It takes the cooperation of all to make the Casal work efficiently and effectively. The distribution of tasks generally is according to time and ability and, in some cases, the per- son in charge designates certain tasks, be the president, secretary, or designee and tasks are divided with alternate persons so that things get done. Let’s all participate for a better Casal for our en- joyment and that of our guests and friends. Thank you. Pete Balsells President del Casal dels Catalans de Califòrnia

description

Butlletí del Casal Català dels Catalans de California

Transcript of Butlletí 54

Page 1: Butlletí 54

BUTLLETÍ

1

ÍNDEXParaules del President (1)

Casal:

Des del consell (2)

Notícies (3)

Àlbum de fotos (7)

Articles (8)

Pere d’Alberní (8)

Els capgrossos de Venice (11)

El pitjor mal record de ma vida (13)

Renovació (14)

Tradicions i gastronomia (15)

La veu d’en Lluís Jofre (16)

El Butlletí. Número 54. Edició d’estiu. Agost 2001PO Box 91142, Los Angeles, CA 90009 Tel (310) 640 88 47

Email [email protected] - http://www.casalcalifornia.org

Paraules del President Words of the President

CASAL DELS CATALANS DE CALIF ÒRNIA

Planificar amb temps per a maximitzar l’eficiènciadel Casal. El Casal, com qualsevol altra organització,requereix que els membres de la direcció i tambéels amics del Casal hi participin tant com sigui pos-sible en el seu funcionament. Aquest esforçsuposa temps i paciència, i per tant necessitemdividir les tasques tant com sigui possible. Com aqualsevol altre treball voluntari, es requereix lacol·laboració de moltes persones. Us demano queplanifiqueu per endavant de manera que, enesdeveniments especials del Casal, estigueu adisponibles per a cooperar. És clar que sempre hihan circumstàncies inevitables que fan això im-possible, i tots en tenim d’aquestes.

Vull felicitar a molts de vosaltres per fer aquestesforç planificador per a col·laborar i participar alsesdeveniments del Casal, i per prendreresponsabilitats, que sempre pot ser divertit iagradable. Per tant, quan veieu les dates de lestrobades importants, que es decideixen a lesdiverses assemblees, intenteu participar-hi. Si aixòno és possible, busqueu altres persones quepuguin assumir les vostres tasques. Quant mésplanifiquem per endavant, més fàcil serà latransició. Cal la cooperació de tothom per a ferfuncionar el Casal efectivament i eficient.

La distribució de tasques generalment es fa d’acordamb el temps i habilitats i, en alguns casos, la per-sona encarregada designa algunes tasques, siguiaquest el president, secretari, o designat, I lestasques es divideixen amb altres persones demanera que les coses es facin.

Participem totes per a fer un millor Casal que enspermeti gaudir tant a nosaltres com als nostresamics i convidats.

Gracies,Pete Balsells

President del Casaldels Catalans de Califòrnia

Planning ahead to maximize the effectiveness ofthe Casal. The Casal, like any other organiza-tion, requests members of the Directives and alsofriends of the Casal to participate as much aspossible in the running of the Casal. This is aneffort that requires time and patience and we needto try to divide such tasks as much as possible.Like any type of volunteer work, it requires thecooperation of many. I ask you to plan your timeso that in special functions, you are available tocontribute. Of course there are unavoidable cir-cumstances where this is not possible, and weall have such items to do.

I want to congratulate the majority of you formaking such efforts in planning for such eventsand participating in them, and taking the respon-sibility, which can be fun and enjoyable. There-fore, whenever you see important calendar datesthat are decided at the various meetings, do makea point of participating. In the event that youcannot participate, then seek alternate personsthat can assume such tasks. The more planningwe can do the smoother the transition. It takesthe cooperation of all to make the Casal workefficiently and effectively.

The distribution of tasks generally is accordingto time and ability and, in some cases, the per-son in charge designates certain tasks, be thepresident, secretary, or designee and tasks aredivided with alternate persons so that things getdone.

Let’s all participate for a better Casal for our en-joyment and that of our guests and friends.

Thank you.

Pete BalsellsPresident del Casal

dels Catalans de Califòrnia

Page 2: Butlletí 54

2

Casal

Des del consell ...

El consell no s’ha reunit des de la publicació de l’últim butlletí.La pròxima reunió del consell tindrà lloc el 16 de setembre alRancho Domínguez a les 11 del matí. L’ordre del dia serà:

1. Convocatòria eleccions al consell

2. Subvencions, pressupostos, calendari d’activitats de 2001/2002 i assemblea general

3. Cau de la mainada

4. Grup Dansaire

5. Butlletí i activitats dels becaris

6. Festes i Aplecs: Comentaris Santa Joan, Dia de la sardana,Organització Aplec Tardor

7. Tresoreria

8. Correspondència

9. Propostes varies:a) Cercle de gegantersb) Pere d’Alberní

La Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC) delqual el Casal n’és membre, ens comunica que el 20 de setembrees celebrarà l’assemblea general al Centre Català de Rosario(Argentina) coincidint amb la VII Trobada Cultural de Cen-tres i Casals Catalans del Con Sud d’Amèrica i el Centenari dela Fundació del Centre Català de Rosario.

Pere GarrigaSecretari

Revetlla de Sant Joan

El Casal va començar la temporada d’estiu amb la tradicionalrevetlla de Sant Joan celebrada com altres anys a Santa Teresade Alhambra. La festa va caure aquest any precisament en el23 de juny, la vigília de Sant Joan, quan tradicionalment escelebra la festa. Vàrem ser una bona colla i es va fer bonagresca. La petita orquestra dels Good Vibrations va animarmolt la cosa i va agradar a tothom. Es va servir un sopar abase de pollastre a l’ast i a l’hora de les postres la TeresaWroblewski ens va presentar una coca de Sant Joan moltbona per tots. Va ser el moment de fer els brindis amb cavapels Joans i el Peres del Casal, que no falten. Després es vafer el “ball de rams”.

El matrimoni Samuel i Magda Lemoine ballant un tango

L’orquestra Good Vibrations animant la Revetlla

Page 3: Butlletí 54

3

El dia de la sardana

El diumenge anterior a la festa, el 17 de juny, el Casal vacelebrar el Dia Universal de la Sardana amb una ballada almigdia davant de l’ajuntament del poble de El Segundo. Ensuníem així, com ho hem fet en els últims anys, als milers quearreu del món s’apleguen per celebrar “la més bella de lesdances que es fan i es desfan”. Era un dia esplèndid. El GrupDansaire va fer una actuació de balls tradicionals per començar.Seguidament es va invitar a tothom a donar-se les mans iballar als sons inconfusibles de la cobla en rotllanes d’uniói germanor. Després ens vam ajuntar els sardanistes i amicsen un bar de la vora per fer el vermut. Quina manera tancivilitzada d’obrir una tarda de diumenge!

Casal/Notícies

Proclamació

Estimats catalans:

Em plau moltíssim poder-vos informar de que a petició del’American Institute for Catalan Studies el Governador deMaryland ha proclamat l’11 de Setembre Dia de Catalunya enel seu estat. També a petició del nostre Institut el Governadorde Pennsylvania ha estès una salutació als catalans per lacelebració de l’11 de Setembre. Considerem un gran honoraquests actes de reconeixement de Catalunya.

Records,

David Cardus, M.D.

El Dia Universal de la Sardana a El Segundo

Lliurats els premis FIEC

El FIEC (Federació Internacional d’Entitats Catalanes) ensinforma que el 17 de juliol de 2001, en un cèntric restaurant deBarcelona, foren lliurats els premis FIEC, a tres catalans resi-dents a l’interior del país, que s’han distingit pel seu treballenvers les comunitats catalanes de l’exterior.

Les tres persones guardonades han estat les següents:

- Josep-Lluís Carod-Rovira, Secretari General d’EsquerraRepublicana de Catalunya (ERC).

- Josep Nubiola, exresponsable de relacions amb els casalscatalans del Govern de Catalunya.

- Victor Castells, estudiós de les publicacions catalaneseditades a l’exterior.

Els premis FIEC complementen els guardons “Josep MariaBatista i Roca”, atorgats per l’IPECC (Institut de ProjeccióExterior de la Cultura Catalana), que es concedeixen des de facatorze anys a catalans residents a l’exterior.

La FIEC agrupa la major part d’entitats catalanes de fora deCatalunya. Fou fundada l’any 1996 i, entre d’altres iniciatives,ha instituït el “Dia Internacional de la Catalunya Exterior”que, una vegada l’any (coincidint amb Sant Jordi), recordaels milers de catalans que resideixen fora del país i el treballque desenvolupen per a donar a conèixer la nostra cultura irealitat nacional en les seves respectives comunitats deresidència actual.

Els socis que porten alguns anys al Casal recordaran elrecolzament i afecte amb què Josep Nubiola ens havia tractaten els contactes que havíem tingut amb ell durant els anys enque s’encarregava de les relacions entre la Generalitat i elscasals de l’exterior.

Pere Garriga

Page 4: Butlletí 54

4

Notícies

Revista de Sociolingüística

La Direcció General de Política Lingüística de la Generalitatens informa que ara es pot consultar per Internet la revistaelectrònica NOVES SL a la pàgina següent:

http://cultura.gencat.es/llengcat/noves/index.htm

També ens diu que a partir del 16 de juliol es pot consultar enaquesta pagina web la plataforma virtual del 2n CongrésEuropeu sobre Planificació Lingüística, organitzat pel governd’Andorra i la Generalitat de Catalunya, amb tota la informaciócorresponent al Congrés.

També disposa d’una bústia mitjançant la qual es poden enviarcomentaris, suggeriments i altres informacions:

[email protected]

The Generalitat’s Direcció General de Política Lingüística in-forms us that the new issue of NOVES SL is available at thefollowing address:

http://cultura.gencat.es/llengcat/noves/index.htm

Also, as of July 16 the new virtual platform of the 2nd Euro-pean Conference on Language Planning has information avail-able about the conference organized by the government ofAndorra and the Generalitat of Catalonia. You can emailNOVES at [email protected] in order to submitcomments or information.

Softcatalà

Barcelona, 9 de juliol de 2001.- Softcatalà presenta el lloc webi el glossari del projecte Open Office en català. Aquest projectees va encetar fa tres mesos arran d’un acord signat perl’associació Softcatalà i la multinacional Sun Microsystems, ien virtut del qual Softcatalà assumia la traducció al català dela versió de codi obert del conegut paquet d’ofimàtica.

Softcatalà ha fet pública avui mateix l’adreça web del projecteOpen Office, que és la següent:

http://www.softcatala.org/projectes/openoffice/

Mitjançant aquesta pàgina de projecte s’anirà informantpuntualment de l’evolució del procés de traducció d’aquesta“suite” ofimàtica.

Softcatalà també ha publicat, a la mateixa pàgina, el glossarique està fent servir per a la traducció d’aquesta “suite”, queconsta de més de 6.000 entrades. Softcatalà convida a tots elsusuaris i usuàries a fer-nos arribar els comentaris que creguinadients sobre aquest glossari.

L’Open Office funciona sobre les plataformes més populars iés molt útil per a qualsevol usuari tant a nivell particular comprofessional. Aquest paquet d’aplicacions inclou unprocessador de textos, un gestor de fulls de càlcul, un gestorde base de dades, eines per a presentacions i dibuix, edició depàgines web, correu electrònic i una completa agenda.

La primera versió d’aquest nou programari estarà disponiblecap a finals d’aquest any, i tindrà edicions per a Windows,Solaris i Linux. A més, s’està estudiant la realització d’unaversió per a sistemes operatius Macintosh.

El producte, que serà de distribució lliure, és a dir, totalmentgratuït, estarà disponible a les pàgines web de Softcatalà(www.softcatala.org) i a les de l’Open Office(www.openoffice.org).

Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballaper la normalització de la llengua catalana en el sectorinformàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies apartir de la traducció de programes de distribució lliure. Per amés informació sobre els programes que aquesta associacióha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a

http://www.softcatala.org

ANUNCI

EL CASAL DELS CATALANS DE CALIFÒRNIA,NECESSITA UN O DOS MESTRES CATALANS AMBEXPERIÈNCIA D’ENSENYAMENT EN PREESCOLAR OPRIMÀRIA, PEL SEU CENTRE DE LA MAINADA.

HORES DE TREBALL: 2/3 CADA DISSABTE.

REMUNERACIÓ: A CONVENIR.

DIRIGIR-SE A:

Pere Garriga (310) 640 88 47 [email protected]

Page 5: Butlletí 54

5

Aniversari

Tots en celebrem un cada any. Però pocs tenim la satisfaccióde haver-ne celebrat 92! La Magdalena Bonvehí de Lemoineés una d’aquestes persones afortunades i es veia maca i feliçel dia que els va complir a mitjans de juny. Estava rodejadadel seu marit, en Sam, la seva filla i netes, i molt amics a lafesta que li van oferir. La Norma Cristina Vargas, la seva filla,ens escriu aquestes ratlles sobre la seva mare:

Magdalena Bonvehí de Lemoine va néixer el 17 de juny del1909 a Pergamo, un poble de la província de Buenos Aires deArgentina. No tenia un any encara quan els seus pares vananar a viure a la capital.

Els pares de Magdalena eren catalans. La seva mare,Magdalena Carcellé (o Escarcellé abans que les autoritats dela immigració argentina li canviessin el cognom) era deCaseres, Tarragona. El seu pare, Ignasi Bonvehí, era de Sallent,una mica més amunt de Manresa.

Des de petita els seus pares li parlaven en català i anaven alCasal de Buenos Aires, on es respirava cultura catalana. Finsi tot va formar part de la coral del Casal on va aprendre ungran nombre de cançons catalanes. Mai però a ballar sardanes.

De la mateixa manera que els nostres fills aquí no volen parlarmés el castellà una vegada dominen l’anglès, ella i els seusgermans van deixar de parlar català. Tanmateix, un cop a LosAngeles, va buscar la manera de connectar-se de nou ambcatalans i de mica en mica va tractar de tornar a parlar catalàdonant-se compte que el podia parlar més be que mairecordava haver-lo parlat a l’Argentina. Ella va estar la méssorpresa!

Fa 59 anys que està casada al meu pare, Samuel, que ésd’origen francès. Va ser el segon matrimoni pels dos. Als 15dies d’haver-se casat per primera vegada el seu marit va sortirde viatge (estava a la marina mercant argentina) i va tornarmortalment malalt. Tenia tuberculosi que als anys 30 no teniacura. Als sis mesos havia quedat viuda. Pocs anys desprésva conèixer al meu pare i la seva filla, Marta, qui la va adoptarde seguida com a mare. Als tres anys es casaven els tres. Amés de la Marta van tenir només una filla més: moi.

Tot i que havia treballat com a massatgista facial i altrestractaments de bellesa. També comprava i venia joies, cosaque li agradava molt. Era una bona negociant. Una vegadamare es va dedicar de ple a això, a ser mare i mestressa de lacasa. I també mare a estones lliures. I els caps de setmanatreballava full time de... mare.

El 1976 van venir al sud de Califòrnia a viure amb una contractede treball del meu pare. Ell tenia 72 i ella 67. Al començament ala mami li va costar una mica ambientar-se, no obstant lesdues nétes que ja tenia. Però ara amb tots els amics que té,especialment els catalans i espanyols, no ho canviaria perres.

Així com de joveneta ja havia format part de la coral del Casalde Catalunya de Buenos Aires, tota la seva vida va estar moltlligada a la música, possiblement un reflex de la seva mare quehavia sigut una gran amant de la sarsuela (quan vivia aBarcelona anava cada tarda amb els seus fills a veure’n una).La seva vida ha estat sempre rodejada de cant i ball.

Molts de vosaltres sabeu prou be que tot i els seus 92 anys lafacilitat amb que es posa a ballar de seguida que sent música.Després de la seva operació de finals de l’any passat, la primeraintervenció quirúrgica de la seva vida, va perdre bastant depes cosa que fa que balli més que mai. Ara ja no canta tant,degut a una ronquera persistent, però no es perd cap concerta la KCET i sempre que pot va als concerts del HollywoodBowl, o al Music Center de Los Angeles o a veure obresmusicals.

Norma Cristina Vargas

Notícies

Asseguts al sofà, d’esquerra a dreta: MatildeBonvehí, cunyada de mami; Paco Bonvehí, el germàpetit de mami, marit de Matilde; Magdalena Bonvehíde Lemoine, mi mami; Samuel Lemoine, marit deMagda i mi papi.Assegudes al terra, d’esquerra a dreta: Natalia, lanéta petita; Andrea, la segona i Norma Cristina,filla de Magdalena i Samuel.No hi eren Marcela, que estava a França, i Luis, queestava cuidant a la seva germana.

Page 6: Butlletí 54

6

The Naviaux - Balsells Family

The Naviaux family is from Wyoming, of Belgian descent.Astrid Naviaux being of Swedish descent. Jacques is the presi-dent of Bal Seal and is a war hero of the Vietnam war, havingreceived innumerable medals and listed on the honor role atPensacola, Florida at the U.S. Marine Museum, as an out-standing pilot. He was a sales manager for armaments forHughes for 20 years and a graduate of the U.S. Naval Acad-emy in mechanical engineering.

Jacques Jr. is a graduate from San Diego State College andalso a marine pilot and is now a pilot for Delta Airlines.Christophe Naviaux is approximately 1 ½ years old. My daugh-ter, Jeanine, is a graduate from San Diego State and used tobe a controller of Bal Seal. Phillipe is approximately two monthsold.

Pete is the Chairman/CEO of Bal Seal Engineering. Donna isself-employed as Dawson Services and is a senior editor oftwo composite magazines and a leading expert in the use offiber glass and graphite fiber from composites as used boats,airplanes, bridges, oil platforms or any other application wherelightweight is an important consideration.

Astrid, Jacques Jr., Christophe, Jeanine, Phillipe, Pete,Donna and Jacques Sr.

Naixements

El Pere Garriga va celebrar el naixement d’un nou nét. El petites diu Ryan Jacob Arnold. Va néixer el 10 de juny del 2001 i ésel tercer nét del Pere. Els seus pares són la filla petita del Pere,la Content i el seu marit Mike Arnold.

Ryan Arnold moments després d'haver nascut, acompanyatdel seu pare Mike i l'enfermera que el va assistir

El Jordi i la Mariella Domingo ens comuniquen que són avisaltra vegada. En aquesta ocasió d’una nena, la VeronicaDomingo Lerman qui va néixer el passat 30 de maig. Tan alsseus felicos pares, la Carme i el David, com als seus bensarisfets avis els donem la nostra afectuosa enhorabona.

En Joan Bertran també ens anuncia l’arribada d’un nou nét.Es tracta de Elijah Joseph Bertran. Va néixer a Temecula el 16d’agost i es el tercer del fill gran del Joan, el Richard i la sevaesposa Debbie. El Joan, a qui li agraden molt els esports, ensdiu que amb aquest ja en té 12 de néts, més que suficients pera formar un equip de futbol.

Veronica Domingo Lerman

Notícies

Page 7: Butlletí 54

7

Pete, Christophe, Jeanine, Phillipe, Jacques Naviaux Sr.

Christophe Balsells Naviaux,1 ½ years old

Donna Dawson and PhillipeNaviaux

Àlbum de fotos

Page 8: Butlletí 54

8

Articles

El 29 d’agost de 1789, el Virrei En Manuel Antonio Flores,ordenà que un destacament dels Voluntaris de Catalunya, fosenviat a Nootka Sound (Illa de Vancouver) per restablir denou el fortí o castell espanyol, que havia estat construït perEn Esteban José Martinez l’any 1789 i abandonat més tarddavant la crisi o incident aparegut, quan en Martinez capturàuns vaixells anglesos i, a més a més matà a un familiar del capdel clan dels nadius de Nootka, se suposa, en defensa pròpia.

L’incident de la captura dels vaixells anglesos originà el quees va anomenar la Controversia o Crisi de Nootka, per la qual,Espanya i Anglaterra gairebé arribaren a una batalla armada alvoler tots dos els drets a la possessió dels territoris de lacosta del Nord-oest del Pacífic. Espanya havia enviat diversesexpedicions a aquestes costes durant el període de 1774 a1789 i havia estat la primera en navegar per aquests llocs l’any1774, enviant el vaixell Santiago comandat per Joan PérezHernández.

El destacament militar escollit va ésser la primera Companyiadels Voluntaris de Catalunya amb el seu capità Pere d’Alberní,que en aquell moment estaven destinats a Guadalajara (Mèxic).Aquests militars, amb un total de prop vuitanta homes, varenviatjar de Guadalajara al Departament Marítim de San Blas(Mèxic). Aquest departament marítim era el lloc d’on sortientots els vaixells cap al nord. Una vegada arribats a San Blasvaren formar part de l’expedició d’exploració d’en FranciscoEliza . Aquesta expedició estava formada per els vaixells:

Concepción, sota el comandament d’ Eliza ; el San Carlos,sota el comandament d’en Salvador Fidalgo i el Princesa Realsota el comandament d’en Manuel Quimper. Sortia de SanBlas el 3 de febrer de 1790 i arribava a Nootka el 5 de abril de1790.

Durant el viatge a Nootka, Alberní va estar arrestat 70 dies ala seva cabina del vaixell Concepción per haver discutit, abansde sortir amb un alt oficial espanyol, al demanar que els seushomes rebessin els havers que se’ls devia i també un equipadequat pel lloc on anaven.

Quan Alberní arribà al fortí espanyol de Nootka, va haver-lode reconstruïr, ja que havia estat desmantellat. Va posar 20canons i va distribuir els seus homes en llocs estratègics pera la defensa, tant per terra com per mar. Va fer barracons, lacasa del comandant, la casa del capità, forns, fargues,infermeria, cultivà tota classe de verdures (Alberní va ésserel primer home que va conrear un hort en el que avui és laprovíncia canadenca de la Columbia Britànica), va fer unregistre amb les temperatures mesurades, va fer un primerdiccionari de 630 paraules natives amb la seva equivalència al’espanyol i també va fabricar una cervesa antiescorbúticaextreta de les coníferes. En una paraula, va construir, organitzari administrar el fort per al benestar dels seus habitants i delsviatgers que arribaven al seu port, mentrestant, molts delsseus homes participaven amb les exploracions d’Alaska il’estret de Juan de Fuca acompanyant als exploradorsespanyols.

PERE D’ALBERNÍ,Capità de la companyia de voluntaris catalans a nootka,

B.C.,CANADA(1790-1792)

Dibuix del Presidio de Monterey al 1790, Museo Naval de Madrid.

Page 9: Butlletí 54

9

Articles

Totes les dades que Alberní recopilà van ser usades mes tardper Moziño, escriptor de “Noticias de Nootka”, que formavapart de l’expedició de Bodega-Quadra (1792) i per Malaspina(1791) en el seu viatge científic per tot el món. Segons Moziñoes va saber guanyar l’estimació i el respecte de tots els quel’envoltaven, inclosos els nadius, als quals per afalagar-los vacomposar un vers dedicat al seu cap Maquinna, amb la musicadel Mambrú. La lletra de la cancó deia :

Macuina, Macuina, Macuina,És un gran Príncep, amic nostre

Espanya, Espanya, EspanyaÉs amiga de Macuina i Nootka

Aquesta cançó es va fer molt popular, fins el punt quel’explorador Narváez la va escoltar a l’altra punta de l’illa i aprop de Point Grey (Narváez va arribar a lo que avui és la ciutatde Vancouver un any abans que el capità anglès Vancouver).L’estança d’Alberní a Nootka va coincidir també amb el majornombre d’exploradors espanyols i viatgers de altres nacionalitatsen aquella àrea.

Un cop acomplerta la feina encarregada per la Corona espanyola,i després d’haver estat en el fortí espanyol més de dos anys varebre l’ordre de tornar al Departament Marítim de San Blas. Elnomenament que se li va donar per ordre reial i a través delVirrei Revillagigedo, va ésser el de Governador i Comandantd’Armes del castell o fortificació de Nootka.

Pere d’Alberní havia nascut a Tortosa/Espanya un 30 de generde 1747, dins d’una família benestant i noble. El seu pare, JaumeAlberní, era notari públic i “ciutadà honrat de Barcelona”, aquest,s’havia casat el 24 de juny de 1728 i havia tingut cinc fillsvarons i dues filles, tots els fills menys l’hereu varen éssermilitars. Pere d’Alberní morí als 55 anys d’hidropesia aMonterrey (Califòrnia) un 11 de març de l’any 1802. S’haviacasat amb Juana Velez de Tepic (Mèxic), quan havia estat setanys de comandant de la guarnició de Nayarit (Mèxic).

L’escut dels Alberní, que es troba a la Catedral de Tortosa, ésen quatre quarters, el primer ones de mar, el segon mansagafades en actitud d’encaixar, el tercer espasa i tres coronesdels Aldana, i el quart dues esferes o dos medallons superposatsparcialment.

La carrera militar d’en Pere d’Alberní començà a l’ingressar el17 de Juliol del 1762 al Segon Regiment d’Infanteria Lleugera deCatalunya, va participar llavors amb aquest cos i com a cadet a

la campanya de Portugal (Guerra dels Set anys). D’aquestcos militar sortí mes tard la Companyia Franca de Voluntarisde Catalunya, amb la qual Alberní va servir durant més de 38anys. El mes de maig de 1767 sortia aquest cos militar deCadis destinat primer a Cuba i al arribar aquí, a la colònia deNova Espanya, Veracruz (Mèxic), a on arribà el Sots-tinentAlberní el mes de agost de 1767 .

A la colònia espanyola de Mèxic participà Alberní i elsVoluntaris de Catalunya en diferents campanyes desubmissió de les tribus indígenes. Serví el capità Alberní enguarnicions del centre i el nord-oest (Sonora de 1767 a 1771)de Mèxic com a tinent, capità i comandant. Va estar set anysa la província de Nayarit (Mèxic). Després de la seva estadade més de dos anys a Nootka va estar vuit mesos com acomandant del fort de San Juan de Ulúa de Veracruz enfuncions de Tinent Coronel del Rei d’aquesta plaça.

El mes d’abril de 1796, per ordre del Virrei de Nova Espanya,Branciforte, i junt amb la seva companyia, va anar a Califòrniaa on va arribar a ésser Comandant de totes les tropes militarsdestacades als forts espanyols de San Diego, Santa Bàrbara,San Francisco i Monterrey amb el càrrec de Tinent Coronelgraduat. L’any 1800 va ésser nomenat Governador interí deCalifòrnia, lloc que ocupà fins que es va nomenar un nouGovernador.

Alberní era un home de gran caràcter, coratge, diplomàtic ique tenia molts recursos per solucionar bé els problemesque se li presentaven. Francisco Eliza batejà el canald’Alberni (Illa de Vancouver) en el seu honor i més tard elCapità Richards del H.M.S. Hecate nomenà Port Alberní auna ciutat de l’Illa de Vancouver l’any 1861. A les ciutats deVancouver (Canadà) i Tortosa (Espanya) Alberní té el seunom en sengles carrers.

Angelina MiróCoordinadora de la comissió del Bicentenari de la mort de

Pere d’Alberní

Page 10: Butlletí 54

10

Articles

Alberni was born on January 30, 1747 to a noble family, in thecity of Tortosa, region of Catalonia, Spain and died at fifty-five in Monterrey, California on March 11, 1802. He marriedJuana Velez, from Tepic.

Pere d’Alberni, a forty-year-career Spanish officer, left hismark in Mexico, California and in British Columbia. He com-manded the Catalonian Volunteers in Nootka, Nayarit,Guadalajara, Sonora, Veracruz and the four military garrisonsof California.

Port Alberni is named after him. He also has a street namedafter him in Vancouver and in Tortosa.

On July 1762, he joined the army as a cadet and on 1767 hecrossed the Atlantic Ocean with destination to the SpanishColony of NEW SPAIN (now MEXICO) on May 27, fromCadiz, Spain to Veracruz, Mexico.

He participated in different campaigns in this Colony. On 1789he received an order from the Viceroy of New Spain to beready to travel the Northwest Coast with his Company. Theydeparted on January of 1790 with de Eliza’s expedition andthey arrived at Nootka Sound on April of the same year. Hismission: to take care of the Spaniards living in the SpanishFort at Nootka Sound.

After this assignment he was sent to the Castle of San Juande Ulúa, in Veracruz as commander of the military. On April of1796 he moved with his company to California to take care ofthe Spanish military garrisons of San Francisco, Monterrey

them properly clothed as well as for the pay that was owed tothem. Alberni was punished for this by being under arrest for70 days on his way to Nootka Sound.

He was the first gardener in BC and in the Northwest coast tokeep a list of what grew better and to make a type of beer fromthe coniferous trees.

He kept a record of the climate making him the first weather-man in BC.

He also acted as a linguist recording 633 words of the lan-guage of first nations of Nootka Sound and translating theminto Spanish.

To gain the friendship of local Chief Maquinna he wrote thelyrics of a song and dedicated it to him. He then made hissoldiers sing it every time they marched:

Maquinna, Maquinna, MaquinnaIs a great prince and our friend

Spain, Spain, SpainIs a friend of Maquinna and Nootka.

When he left Nootka Sound he was named “Commander ofArms and Governor of Nootka” by the Spanish Monarchy.Everybody missed him including Chief Maquinna who fortwo years and 80 days had been his best friend.

Translation to English by Carme Ortega

PERE D’ALBERNÍ,Commander of the Outpost at Nootka Island

and San Diego. He founded atown called Villa Branciforte(Santa Cruz). In 1800 he becamethe overall commander of the fourmilitary garrisons that Spain hadin the whole of California (SanDiego, San Francisco, Monterreyand Santa Barbara) and also In-terim Governor of California in1800.

He was a man of great character,education and diplomacy. Aswell, he was a gardener, linguist,meteorologist and overall, highlyresourceful. He defended his menagainst the bureaucratic Spanishcivil servants and fought to have San Francisco, als voltants de 1800, gravat de l’època.

Page 11: Butlletí 54

11

Articles

Sonya Davis s’explicava, “El meu avi tenia un taller a Veniceen els anys vint i n’havia fet centenars de capgrossos. Avuidia no en queda cap que jo sàpiga, els he estat buscant!”

A molts dels turistes que ens visiten a Los Angeles els agradadonar un tomb per la barriada de Venice. Hi ha un passeig alllarg de la seva platja fora de sèrie. En ella es conserva moltdel sabor de les múltiples cultures que al llarg del segle XXs’hi han trobat i dona una definició més de l’eclecticismecalifornià. Encanten les parades de massatgistes,d’endevinaires de la bonaventura, de cartomàntics, de pintorsi músics, de venedors ambulants, de xarlatans, de personesvestides estrafolàriament, de pallassos, d’acròbates, demissioners de religions i filosofies extranyes. A una banda delpasseig hi han els cafès, les botigues de souvenirs, algunafaçana del decco dels anys 30, una sinagoga... A l’altra banda,està l’amplíssima platja amb la pista pels ciclistes i elspatinadors; més enllà els amants del sol es torren sobre l’arenao s’aixopluguen sota un para-sol; sobre una franja de gespaels vagabunds s’estiren amb totes les seves possessionsembolicades en plàstics i contemplen la desfilada. Elspassejants doncs, homes i dones de totes les edats icondicions, a més dels turistes, són també tot un espectacle.Més d’un català m’ha dit que el lloc, d’una manera estranya,els recordava la rambla de Barcelona... En altres èpoquespotser els hauria recordat encara més la seva terra veure comhi desfilarien capgrossos els dies del Carnaval.

Venice, anglès per Venècia, va ser la invenció d’Abbot Kinney,el descendent d’una família adinerada de l’est dels EstatsUnits, que havia vingut a Califòrnia a les acaballes del segleXIX pel bon clima que la regió li prometia a la seva delicadasalut. Passada la febre de l’or, el mite de Califòrnia s’estavaforjant encara per continuar atraient les multituds d’immigrants.A més del clima, Califòrnia s’ufanejava de la seva incompa-rable riquesa, fertilitat i bellesa, del seu passat colonialromàntic, de les seves colònies d’artistes i intel·lectuals, deles seves llibertats i oportunitats de viure videsdespreocupades sense formalitats, de les oportunitats detreball; tot ajudava a multiplicar anualment la seva població.Al començar el segle XX, Abbot Kinney va adquirir els dretsa una extensa zona de terrenys i aiguamolls de la costa al sudde Santa Mònica i va iniciar el disseny de la seva Venècia delPacífic, un poble solcat per un ample sistema de canals ambun moll i passeig marítim amb parc d’atraccions. Al peu delmoll i dels canals es va bastir un noble hotel de tres pisos, elSan Marc, amb una façana d’estil de palazzo renaixentistaamb un seguit de voltes elegants a la seva planta baixa. A lavora s’hi va fer una gran piscina coberta, i un llac ambamfiteatre per a espectacles aquàtics.

Malgrat la multitud de dificultats que va haver d’enfrontarper a portar a terme la seva fantasia, les especulacions de Mr.Kinney van tenir bon resultat, al menys al començament. Deseguida es van vendre molts terrenys, i es van construir cases,esglésies, comerços, edificis civils, escoles i en poc tempsVenice tenia tot el caire d’un poble ben assentat.

Atès que des de la seva concepció, el turisme era una de lesprincipals fonts d’ingrés del poble, s’ havien de inventarcontínuament maneres de promocionar-lo i atraure visitants.Durant els anys 20 no faltaven doncs els concursos de bellesestant de noies com d’homes musculosos i de nens i nenes, lescurses de tota mena de vehicles de locomoció, i les desfilades.L’època del jazz i del swing va fer que s’hi construís una deles grans sales de ball de ballroom on les principalsorquestres hi tocarien. Entra ara a l’escena Arthur Reese deNew Orleans. Reese era un artista, un escultor i un decoradorde primera línia. Aviat els seus dissenys es veien per tot Venice.La decoració del gran ballroom va córrer al seu càrrec. El fetque fos negre no va importar a Abbot Kinney.

Reese va convèncer a Mr Abbot fer les desfilades del mardigras, del “carnaval de Venice”, amb les seves carrossesdecorades a la manera de New Orleans. Reese va dissenyarper elles els caps grossos basats en figures populars idiferents personalitats de l’època. N’hi havia de totes midescom podem apreciar en les fotos.

Aquesta va ser l’època d’or de Venice. El poble però teniaproblemes crònics amb el manteniment dels canals i no podiaproduir el capital necessari per a fer-hi les reformes que calia.El poble s’inundava de tant en tant i el moll de fusta sofriaperiòdicament per les tempestes i els incendis. La situació nova millorar quan Venice es va incorporar a la ciutat de LosAngeles. A la primera oportunitat la ciutat va tapar un bonnombre dels canals convertint-los en carrers normals. Els quevan quedar a la part més al sud de l’antic poble es van deixarmig abandonats. El moll amb tot el seu parc d’atraccions esva enderrocar després de la guerra mundial. El San Marc enels 60 es va declarar un perill en cas de terratrèmol i sense mésmiraments es van decapitar els seus dos pisos superiors.Venice ja no era un lloc de privilegi sinó un suburbi decadentque hom volia oblidar. Això era exactament l’ambient que afinals dels 50 els beatniks , els precursors dels hippies dels60s i 70s, van trobar tant inspirador. Artistes i poetes de lacontracultura s’hi van instal·lar i van començar a fer soroll.

A partir d’haver tocat fondo Venice va començar la sevarecuperació. Es va reconèixer que era un lloc diferent, unamena de Greenwich Village de l’oest. Els canals que quedaven

ELS CAPGROSSOS DE VENICE

Page 12: Butlletí 54

12

Articles

es van netejar amb la gran urbanització del port de la Marina del Rey immediatament al seu sud. Als anys 70 i 80 es van fer lesinstal·lacions necessàries perquè les aigües tinguessin una circulació normalitzada. Ara tothom volia tornar a viure al peudels canals de Venice.

Dels capgrossos en queden les memòries que apareixen en les històries nostàlgiques de Venice. La neta d’Arthur Reese,Sonya Reese Davis, té una bona col·lecció de fotos. Vaig parlar amb ella recentment. Em va explicar que el seu avi havia arribata tenir un gran taller a Venice on es feien elements i objectes decoratius per a sales i festivals. Va fer una carrossa peltradicional Rose Parade d’Any Nou de Pasadena que es va premiar. També havia fet gòndoles pels canals de Venicecombinant elements dels de Venècia amb els vaixells del delta del Mississippi. De capgrossos (large heads en anglés) n’haviafet centenars. Una vegada per una fira internacional de San Francisco en va fer 230. Els capgrossos eren de dos tipus. Unseren caricatures de personatges coneguts de l’època: artistes de cinema, dels còmics o de política. D’altres eren els queanomenaven els grotescs. Aquestes eren figures més estranyes que segons Mrs. Davis tenien orígens en les supersticionscriolles del delta i servien per a foragitar els mals esperits.

La fàbrica d’Arthur Reese es va dissoldre al començament de la Segona Guerra Mundial. Ell va morir a mitjans de la dècadadels 50. Mrs. Davis diu que no sap enlloc on s’hagi conservat ni un capgròs. No sols capgrossos, sinó gairebé res de lesfantasies decoratives de Reese han quedat. “Només tinc el rem d’una de les seves gòndoles.”

Pere Garriga

ELS CAPGROSSOS DE VENICE

El gegant de Venice als anys 30

Page 13: Butlletí 54

13

ArticlesEL PITJOR MAL RECORD DE MA VIDA

- escriu el pare Ram-Mar, escolapi -

Un servidor va néixer a Vallbona de les Monges, a la provínciade Lleida, el 26 de Novembre de 1928. Diuen que era Diumenge.Per tant, quan va esclatar la malaurada Guerra Civil, jo teniapoc més de 7 tendres anys. L’únic germà de la meva mare,l’oncle Ramon Timoneda, va enviduar tornant del viatge denuvis. I aleshores, per distreure’s una mica del dol i ajudar asa germana que ja tenia 7 fills i n’esperava un altre, van decidirque jo passés a viure amb ell i l’àvia a Llorenç de Vallbona. Allívaig viure jo aquells tres anys de la seria baralla entre germans.A Llorenç no hi hagué morts per plorar. El senyor Rector,Mossèn Pere, i els caps de cases, diguem de dretes, com elmeu oncle, van desaparèixer i jo vaig anar a portar més d’unavegada un bon cistell ple de menjar a la cova, camí d’Omellade Nagaya, on estaven alguns amagats.

El nou alcalde del poble va fer la gran obra de fer pujar l’aiguadel pou del fons de la vall on tothom que volgués aigua frescahavia de baixar a carregar...fins el cim d’un turó on construïrenun dipòsit. I el poble va tenir fonts públiques i les cases aiguacorrent. Van fer una curta estada uns quants milicians, i l’últimany, unes quantes famílies de refugiats que ompliren la buidaRectoria per un temps.

Al meu poble, Vallbona, les coses van anar molt més malament,A l’entrada del poble, en una casa bastant senyorial, hi haviaun Mestre retirat, el Senyor Altaba. Doncs un mal dia delprimer any de la guerra, es va parar un cotxe a la porta i unsmilicians de la FAI se me’l van emportar, segons ells, a declararqui sap que i qui sap on. Passat Sant Martí de Malda, vanparar en un retomb de la carretera i a la cuneta me’l van afusellar.Per què?... Quin mal o quin crim havia comès aquell bonhome?... El crim el van fer els que el van matar. Només perquèvivia de renta, es passejava amb barret, tenia un germà capellàa Tarragona i com bon catòlic anava a Missa.

La notícia va commoure a molta gent. A l’endemà d’aquestassassinat, un bon home es presenta al vespre a casa meva, acal Pau-Antón, per parlar amb el meu pare malalt al llit pel malde gota. Havia estat moltes vegades jornaler del Senyor Josep,com li deia, i li estava agraït.

-Ja sap el que ha passat amb el Senyor Altaba, - va dir; - pel béque li vull, Senyor Josep, marxi tot seguit del poble perquèvostè és el segon de la llista. Li dic perquè jo l’he vista.

I a les quatre de la matinada del dia següent, el meu pare,doblegat pel dolor i ajudant-se d’una mangala, acompanyatde la mare van agafar l’únic cotxe de línia que de Rocallaura

anava cada dia fins a Tàrrega, per pujar al tren que els portariaa Barcelona, per amagar-se en un pis d’uns amics de l’EsplugaCalva. I que el tenien el segon de la llista devia ser veritat,perquè per dues vegades, mentre es passejava per la granciutat, uns milicians van anar a registrar el pis. I també perquè? Perquè era un dels homes considerat més ric del poble,amb una casa com un palau de gran i maca, havia estat mésd’una vegada alcalde, tenia un germà Capellà de Vicari a falset,no faltava cap diumenge a Missa i a casa es resava el Rosaricada vespre després de sopar. La trista notícia de que al SenyorOncle, com li dèiem al germà del pare sacerdot, l’havienassassinat ens va commoure naturalment a tota la família,grans i petits.

Un bon dia de l’any 39 van passar per Llorenç camí amunt capa Vallbona i Rocallaura uns camions plens de soldats del’exèrcit de Franco mentre tota una gentada els saludava iaplaudia. Va tornar Mossèn Pere, que s’havia amagat a casaseva de Maldà, i al setembre de l’any 40, als meus 10 anysescassos, jo entrava al seminari de Barcelona, que havia estatcremat i estava ple de paletes a més de seminaristes.

Fou allí que un diumenge, dia de sortir de passeig, ens van feranar a visitar les Xeques de Sant Elies. Un antic convent demonges l’havien convertit els rojos en lloc de turment. Veuretotes aquelles instal·lacions pensades només per fer patir apersones em va marcar de tal manera la meva psique que a ladistancia del i l’espai no ho puc pas oblidar. Recordoperfectament que l’impacte final fou el més fort. Vam entrar aun corredor estret amb parets de ciment. Jo era el primer delgrup. Al final del corredor, a la paret del fons hi veiem unesescales de ferro estil submarí. El guia ens crida que amunt.Doncs amunt s’ha dit. Allà dalt, sobre el cap hi veig com unaporta rodona. L’empenyo i fem cap a una sala semiesfèricatota de ciment amb un cercle de llum de la mida de la porta albell mig del sostre. Ens hi vam entaforar tots el guia ens va dirque allí hi posaven als presoners despullats totalment i benatapeïts. Després, tancaven la comporta i del voltant del cerclede llum començava a gotejar quitrà fos a més d’un xisclarmetàl·lic horrorós que guanyava amb intensitat als crits dedesesperació dels que acabaven, per descomptat, morintescaldats i ofegats.

No detallo totes les demés dependències, per cert bensofisticades algunes, perquè n’hi havia moltes i variades peraturmentar el cos però també altres per aturmentar l’ànima ola ment.

Page 14: Butlletí 54

14

Aquest estiu, vaig tornar a Catalunya, a veure vells amics, amenjar plats favorits, a visitar la Verge Negra, i .... a fer uncurset a l’Escola Oficial d’Idiomes de la Generalitat. Voliamillorar el català. Fa quasi 30 anys - encara vivia Franco -que vaig arribar a Barcelona i vaig sentir la gent parlar unaaltra llengua que no era el castellà. Era universitària en aquelltemps i vaig aprendre català durant l’any d’estudis. Durantles següents dècades havia tingut l’oportunitat de tornar, perpreparar la tesi doctoral, per preparar un curs per a la UCLA,i per fer turisme. Però aquest any era diferent.

Tornava amb l’objectiu de fer un curset intensiu. Les classesvan durar un mes. Ens reuníem 5 dies a la setmana, 4 hores aldia. El primer dia vam fer un examen d’anivellament. L’examenconsistia en 3 parts: una secció amb 75 preguntes d’opciómúltiple sobre la gramàtica, una avaluació del domini oral, iuna redacció. Van classificar els estudiants segons elsresultats i d’aquesta manera vaig arribar a formar part delnivell 4.

A la meva aula, érem com 20 companys en total i vàrem tenir 2professors, l’Abraham per les primeres 2 setmanes i l’Olgaper les últimes 2 setmanes. La gran majoria dels companyseren de diferents parts de l’Estat Espanyol – Burgos, Oviedo,Galícia. Uns quants companys eren nascuts a Catalunya.Desprès hi havia un noi txec i jo, l’única dels Estats Units.

Cadascú vam presentar-nos. Vaig explicar que era de Califor-nia i que era sòcia del Casal dels Catalans. No coneixen el

Casal i el professor em va demanar que fes una presentaciósobre el nostre grup. Doncs, com a part del curset, jo els vaigparlar dels aplecs, el grup Dansaire, el cau de la mainada, etc.Gràcies als esforços del secretari del Casal, vaig aconseguirunes quantes copies extres del Butlletí per repartir entre elscompanys.

A més a més de les classes, el Departament de Català tambéva organitzar unes activitats especials pels estudiants. Laprimera setmana, vam fer una visita al Palau Güell. Jo ja haviavisitat la Sagrada Família, el Parc Güell, la Pedrera, i la CasaBatlló. Però el Palau és prop de Les Rambles, a una illa del’Escola Oficial d’Idiomes. El Gaudi l’havia construït per a lafamília Güell a la vora de la casa del Sr. Güell, el pare. No vanviure mes de 3 anys al Palau però encara conserva els moblestípics de l’època.

Un altre dia, l’escriptor en Ramon Salsona ens va explicar elsdetalls dels serials catalans. A migdia sembla que tot el mónveu el serial actual, El cor de la ciutat. Desprès, l’AssumptaMiralpeix ens va fer una conferència sobre els àpats d’estiui la dieta mediterrània. Uns dies desprès, un jove ens vaexplicar uns contes per a nens i com ens feia participar a tots,vam gaudir d’aquesta presentació. L’últim programa espe-cial va ser la conferència i diapositives d’ en Ernest Costasobre paisatges dels Països Catalans.

Les classes, els companys, els professors, i les activitatsespecials van fer que el curset fos una experiència única iinoblidable.

Patricia Petherbridge

RENOVACIÓ

Articles

Jo em preguntava en silenci com era possible que en aquestmón hi hagués persones capaces de divertir-se fent sofrir imatant altres persones. M’ho segueixo preguntant cadavegada que alguna gent entra en guerra o que algú és víctimade l’estúpida violència humana.

Ens van dir que tot allò, aquella espècie d’infern a la terra peròno per ningú dolent sinó més aviat per gent bona, ens van dirque tot era el resultat de l’ajuda de la Rússia comunista a lacausa. I ara, que sorprenent a tot el món, la Rússia d’ahir i desempre ha deixat de ser comunista, em pregunto seriosamentsi algun dia també s’acabaran d’una vegada els Cains per mésque abundin.

Si al lector no li agrada el tema, li demano amablement perdonila meva feblesa de parlar als meus quasi 73 anys del pitjorrecord de la meva vida.

Page 15: Butlletí 54

15

Tradicions i gastronomia

HEADS AND SHOULDERS ABOVE

Revelers in the village of Vilafranca del Penedès in Cataloniawatch the formation of a human tower during their annualfestival. Building such structures, using 100 to 200 people, isa tradition in the northeastern Spanish region.

In Los Angeles TimesFriday, August 31, 2001

Patricia Petherbridge’s mother has told us about this restau-rant in Tustin close to where she lives. The food is Mediterra-nean, mostly Southern France and Catalonia with a touch ofItaly. It’s good but on the expensive side.

Restaurant, Bistro & Marketin Old Town Tustin,California, USA.

“Bringing your favorite Catalan & Provençale specialties fromthe Mediterranean coasts of France, and Spain. Just backfrom vacation (check it out) and ready to begin celebratingthe beginning of our 13th year with a;

Lucky 13 tasting menu!”

France:Salads,Duck,Chicken,Fish,Seafood& Musselssee our Grand Aioliwhich includes all the Above!

Spain:Tapas,Zarzuela,Lamb,Fish,Seafood,Sausages& 3 Versions of Paella

“It could easily be a small restaurant in the middle ofnowhere in France or Spain”

Restaurant, Bistro & Market

Located in charming Old Town Tustin303 El Camino RealTustin, CA 92780

E-mail: [email protected]

714-544-6060714-544-0210 Fax

Rick & Diana Boufford, Owners

Visit the open air Farmer’s Market on Wednesdays and Satur-days!

(Right across the street!)

MEDITERRANEAN RESTAURANT

Page 16: Butlletí 54

16

El Butlletí som:Pere Garriga, editor en cap i redactor.Mari Cruz Villa, Andreu Fargas, Alba Pérez, Miki Sainz i JordiAmatller, editors.

Les opinions expressades al Butlletí són les dels autors dels articles.

Aquest número ha comptat amb les col.laboracions de:Pete Balsells, amb les seves paraules.Pere Garriga i Norma Cristina Vargas amb les activitats del casal.Pere Garriga, el Pare Escolapi Ram-Mar, Patricia Petherbridge iAngelina Miró amb articles. Pere Garriga, Mariella Domingo iJoan Bertran amb notícies. Lluís Jofre, qui ha fet sentir la seva Veu.

La Veu d’en Lluís JofreCalifòrnia i Catalunya: terres d’innovació (tercera part). Les empreses innovadores

Si ens fixem en la vitalitat empresarial relativa per millió d’habitants, observem que les dades són comparables tan en termesde nombre de companyies (28 per miler d’habitants a Califòrnia i 37 a Catalunya) com en termes de la relació exportació/producció (als voltants del 10%). Quan mirem les inversions en R+D comencem a observar diferencies molt importants tan entermes absoluts (relació de 50 a 1) com també en termes relatius per milió d’habitants (relació 8 a 1). També hi ha una diferènciasignificant en el pes relatiu que ocupen les inversions en R+D fetes a la indústria i a la universitat i centres de recerca (2 a 1en el cas californià i 1 a 2 en el cas català). Finalment però, allà a on les distàncies són enormes és en les xifres de inversiócapital-risc per a la posada en marxa de noves empreses, amb una relació 100 a 1 en termes absoluts i 20 a 1 en termes relatius.Aquesta última dada és molt significativa quan observem, segons la “1995 White House Conference on Small Business”, lesnecessitats de capital per a la posada en marxa d’una nova empresa: entre $250.000 i $5 M per una “start-up”, quantitat quepot arribar fins a $ 20 M per finançar els primers cinc anys d’existència de la companyia.

Si donem ara un cop d’ull a nous sectors emergents com el de la biotecnologia o l’aerospacial que tindran durant aquestapropera dècada inversions i creixements comparables als que han tingut les tecnologies de la informació durant la dècadapassada, les coses són encara més crítiques. Per una part Catalunya ha acumulat durant els darrers anys una forta experiènciaen el camp de la tecnologia sanitària i farmacèutica, i en el sector de la indústria de l’automòbil que poden constituir una basesòlida per entrar en els sectors emergents esmentats si sap enfocar correctament les seves fortaleses. Això però, sens dubta,posarà en evidència les fortes mancances actuals en capital intel·lectual i financer existents avui a casa nostra. A talld’exemple una empresa en el camp de la biotecnologia pot necessitar entre $250 i $500 M fins que no aconsegueixi els primersguanys.

Com a resum d’aquesta visió contrastada entre els dos països, podem entreveure, com dèiem en el primer escrit, i hem anatconfirmant en els altres dos, que tenim una societat ben educada, socialment ben estructurada, amb unes einesd’intercomunicació actualitzades, i econòmicament i industrialment madura. Tot i amb això, els reptes que tenim per endavant,resultat de la nova realitat econòmica i tecnològica a nivell mundial, són enormes i necessitarem de tota la cohesió social,concentració de coneixement, encert estratègic i suport econòmic per a fer-hi front amb èxit. Catalunya, com Califòrnia, teelements distintius que la fan candidata a ocupar un lloc de lideratge dins d’aquesta nova Europa que s’està configurantperò, per això, necessita del suport de tota la seva gent de dins i de fora de la seva petita realitat geogràfica.

Lluís Jofre, UPC Visiting Professor, University of California, Irvine

Amb aquest tercer i darrer escrit volem donar un cop d’ull a un altre dels àmbits claus per a l’equilibri econòmic d’un país150sobre el que es puguin establir equips de gestors, científics i tecnòlegs altament qualificats que, a partir d’un plantejamentindustrial consistent, basat en una tecnologia puntera i recolzat amb una inversió suficient, siguin capaços de sortir al mercatamb una proposta prou sòlida. Com sovint ens recorda en Pete Balsells, persones imaginatives i amb un desig de superació,en un entorn econòmic i cultural apropiat són la llavor i el terreny apropiats per a fer florir una nova empresa. Tot i que no espot dir que existeixi una fórmula per a l’èxit, en general quan més radical sigui la visió i innovativa la proposta, més garantiesd’èxit sembla tenir el nou projecte. Veiem a la taula següent algunes dades comparades.