Electrificació de la urbanització Pallaresos...

Electrificació de la urbanització Pallaresos Park.

TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial en Electrictat

AUTOR: Carlos Cuartiella Ferré. DIRECTOR: Juan José Tena Tena.

DATA: Juny de 2014


1. Índex General.

TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial Elèctrica

AUTOR: Carlos Cuartiella Ferré.

DIRECTOR: Juan José Tena Tena.

DATA: Juny 2014.

3

Electrificació de la urbanització Pallaresos Park. Índex General.

1. ÍNDEX GENERAL. ................................................................................................................ 2

2. MEMÒRIA. ........................................................................................................................... 14

2.0 FULL D‟IDENTIFICACIÓ. ................................................................................................... 15 2.1 OBJECTE DEL PROJECTE................................................................................................... 21 2.2 ABAST. ........................................................................................................................... 21

2.2.1 Xarxa de mitja tensió ................................................................................................. 21 2.2.2 Centres de transformació. .......................................................................................... 21 2.2.3 Xarxa de baixa tensió. ............................................................................................... 22 2.2.4 Xarxa d’enllumenat públic. ........................................................................................ 22

2.3 ANTECEDENTS. ............................................................................................................... 22 2.3.1 Situació. .................................................................................................................... 22 2.3.2 Característiques de la zona a urbanitzar. ................................................................... 23 2.3.3 Descripció de les parcel·les........................................................................................ 23 2.3.4 Descripció de la xarxa viària. .................................................................................... 23 2.3.5 Descripció de les zones verdes. .................................................................................. 24

2.4 NORMES I REFERÈNCIES. ................................................................................................. 24 2.4.1 Disposicions legals i normes aplicades. ..................................................................... 24

2.4.1.1 Caràcter general.................................................................................................. 24 2.4.1.2 Xarxa de mitja tensió. ......................................................................................... 24 2.4.1.3 Centres de transformació. ................................................................................... 24 2.4.1.4 Xarxa de baixa tensió.......................................................................................... 25 2.4.1.5 Seguretat i salut. ................................................................................................. 25

2.4.2 Bibliografia. .............................................................................................................. 25 2.4.3 Programes de càlcul i presentació. ............................................................................ 26 2.4.4 Pla de gestió de la qualitat aplicada durant la redacció del projecte. ......................... 26 2.4.5 Altres referències. ...................................................................................................... 26

2.5 DEFINICIONS I ABREVIATURES. ........................................................................................ 27 2.6 REQUISITS DE DISSENY. ................................................................................................... 28

2.6.1 Emplaçament. ............................................................................................................ 28 2.6.2 Requisits urbanístics. ................................................................................................. 28 2.6.3 Requisits elèctrics. ..................................................................................................... 29 2.6.4 Requisits de la xarxa de mitja tensió. ......................................................................... 29

2.6.4.1 Criteris generals. ................................................................................................ 29 2.6.4.2 Cables. ............................................................................................................... 29 2.6.4.3 Disposició dels cables. ........................................................................................ 29 2.6.4.4 Seguretat en la instal·lació del cable. ................................................................... 30 2.6.4.5 Encreuaments, paral·lelismes i proximitats. ......................................................... 30

2.6.4.5.1 Encreuaments amb carrers. .......................................................................... 30 2.6.4.5.2 Encreuaments amb d‟altres conductors d‟energia elèctrica. .......................... 30 2.6.4.5.3 Paral·lelismes amb altres conductors d‟energia elèctrica. ............................. 30

2.6.4.6 Posada a terra dels cables. ................................................................................... 31 2.6.4.7 Plànols de situació dels cables............................................................................. 31

2.6.5 Requisits dels centres de transformació. ..................................................................... 31 2.6.5.1 Ubicació. ............................................................................................................ 31 2.6.5.2 Accessos. ........................................................................................................... 31 2.6.5.3 Seguretat de les persones. ................................................................................... 32 2.6.5.4 Risc d‟incendi. ................................................................................................... 32 2.6.5.5 Integració a l‟entorn............................................................................................ 32 2.6.5.6 Ventilació. .......................................................................................................... 32

2.6.6 Requisits de la xarxa de Baixa Tensió. ....................................................................... 32 2.6.6.1 Criteris generals. ................................................................................................ 33

2.6.6.1.1 Quadre de distribució de BT en CT. ............................................................. 33 2.6.6.1.2 Caixes de seccionament. .............................................................................. 33 2.6.6.1.3 Caixa de distribució per a urbanitzacions. .................................................... 33 2.6.6.1.4 Connexions de servei. ................................................................................. 34

2.6.6.2 Cables. ............................................................................................................... 34 2.6.6.3 Disposició dels cables. ........................................................................................ 34 2.6.6.4 Seguretat en la instal·lació dels cables. ................................................................ 34 2.6.6.5 Encreuaments, paral·lelismes i proximitats. ......................................................... 35

4


2.6.6.5.1 Encreuaments amb carrers i carreteres. ........................................................ 35 2.6.6.5.2 Encreuaments amb altres conductors d‟energia elèctrica. ............................. 35 2.6.6.5.3 Paral·lelismes amb altres conductors d‟energia elèctrica. ............................. 35

2.6.6.6 Posada a terra de les xarxes subterrànies de BT. .................................................. 35 2.6.6.7 Plànols de situació dels cables............................................................................. 36

2.6.7 Requisits de la xarxa d’enllumenat públic. ................................................................. 36 2.6.7.2 Connexions des de les xarxes de distribució de la companyia subministradora. .... 36 2.6.7.3 Dimensionament de les instal·lacions. ................................................................. 36 2.6.7.4 Quadres de protecció, mesura i control. ............................................................... 37 2.6.7.5 Conductors d‟enllumenat. ................................................................................... 37 2.6.7.6 Xarxes soterrades. .............................................................................................. 37 2.6.7.7 Xarxes de control i auxiliars................................................................................ 38 2.6.7.8 Posta a terra de la xarxa d‟enllumenat. ................................................................ 38

2.6.8 Requisits lumínics. ..................................................................................................... 38 2.6.8.1 Eficiència energètica en les instal·lacions d‟enllumenat exterior. ......................... 38 2.6.8.2 Components de les instal·lacions. ....................................................................... 39 2.6.8.3 Lluminàries. ....................................................................................................... 39 2.6.8.4 Punts de llum...................................................................................................... 39 2.6.8.5 Sistemes d‟accionament. ..................................................................................... 39 2.6.8.6 Sistemes de regulació del nivell d‟ il·luminació. .................................................. 39

2.7 ANÀLISI DE SOLUCIONS. .................................................................................................. 40 2.7.1 Xarxa de Mitja Tensió. ............................................................................................... 40

2.7.1.1 Sistema de distribució. ........................................................................................ 40 2.7.1.1.1 Sistema radial. ............................................................................................ 40 2.7.1.1.2 Sistema en anell obert.................................................................................. 41 2.7.1.1.3 Sistema en anell obert amb doble alimentació. ............................................. 41 2.7.1.1.4 Sistema amb doble alimentació. ................................................................... 42

2.7.1.2 Traçat de la xarxa. .............................................................................................. 42 2.7.1.2.1 Traçat aeri. .................................................................................................. 42 2.7.1.2.2 Traçat subterrani. ........................................................................................ 43

2.7.2 Centres de Transformació. ......................................................................................... 43 2.7.2.1 Protecció contra incendis. ................................................................................... 43

2.7.2.1.1 Sistema passiu. ............................................................................................ 43 2.7.2.1.2 Sistema actiu. .............................................................................................. 43

2.7.3 Xarxa subterrània de Baixa Tensió. ........................................................................... 44 2.7.3.1 Esquema de distribució. ...................................................................................... 44

2.7.3.1.1 Esquema TN. .............................................................................................. 44 2.7.3.1.2 Esquema TT. ............................................................................................... 46 2.7.3.1.3 Esquema IT. ................................................................................................ 46


2.7.3.3 Selecció del conductor. ....................................................................................... 47 2.7.3.4 Elèctrodes de posta a terra. ................................................................................. 48

2.7.3.4.1 Pica vertical. ............................................................................................... 48 2.7.3.4.2 Placa enterrada. ........................................................................................... 48 2.7.3.4.3 Conductor enterrat horitzontalment. ............................................................. 48

2.7.4 Xarxa d’enllumenat públic. ........................................................................................ 48 2.7.4.1 Selecció de lluminàries. ...................................................................................... 48 2.7.4.2 Dispositiu de control de l‟encesa i apagada de les lluminàries. ............................. 49

2.7.4.2.1 Programador astronòmic.............................................................................. 49 2.7.4.2.2 Temporitzador............................................................................................. 49 2.7.4.2.3 Fotocèl·lula. ................................................................................................ 49

2.7.4.3 Equip de reducció del flux. ................................................................................. 49 2.7.4.3.1 Equip per equip. .......................................................................................... 50 2.7.4.3.2 En capçalera. ............................................................................................... 50

2.7.4.4 Elèctrodes de posta a terra. ................................................................................. 50 2.7.4.4.1 Pica vertical. ............................................................................................... 50 2.7.4.4.2 Placa enterrada. ........................................................................................... 50 2.7.4.4.3 Conductor enterrat horitzontalment. ............................................................. 50

5


2.8 RESULTATS FINALS. ........................................................................................................ 51 2.8.1 Xarxa subterrània de Mitja Tensió. ............................................................................ 51

2.8.1.1 Generalitats. ....................................................................................................... 51 2.8.1.2 Sistema de distribució. ........................................................................................ 51 2.8.1.3 Traçat de la xarxa. .............................................................................................. 51 2.8.1.4 Característiques dels conductors. ........................................................................ 51 2.8.1.5 Selecció del cable. .............................................................................................. 52

2.8.1.5.1 Aplicacions. ................................................................................................ 52 2.8.1.5.2 Construcció. ................................................................................................ 52 2.8.1.5.3 Característiques tècniques. .......................................................................... 53 2.8.1.5.4 Dades constructives. .................................................................................... 53

2.8.1.6 Característiques dels tubs. ................................................................................... 53 2.8.1.7 Selecció dels tubs. .............................................................................................. 54

2.8.1.7.1 Característiques tècniques. .......................................................................... 54 2.8.1.7.2 Dades constructives. .................................................................................... 54

2.8.1.8 Sistemes de protecció. ........................................................................................ 54 2.8.1.9 Posada a terra. .................................................................................................... 54

2.8.2 Centres de Transformació. ......................................................................................... 55 2.8.2.1 Generalitats. ....................................................................................................... 55 2.8.2.2 Ubicació. ............................................................................................................ 55 2.8.2.3 Característiques constructives. ............................................................................ 55

2.8.2.3.1 Dimensions del recinte. ............................................................................... 55 2.8.2.3.2 Característiques. .......................................................................................... 56 2.8.2.3.3 Fonaments .................................................................................................. 56 2.8.2.3.4 Envolvent. .................................................................................................. 56 2.8.2.3.5 Portes i tapa d‟accés. ................................................................................... 57 2.8.2.3.6 Reixes de ventilació. ................................................................................... 57 2.8.2.3.7 Cobertes...................................................................................................... 58

2.8.2.4 Dispositius de recollida d‟oli............................................................................... 58 2.8.2.5 Condicions de servei. .......................................................................................... 58 2.8.2.6 Enllumenat. ........................................................................................................ 58 2.8.2.7 Sistema contra incendis. ..................................................................................... 58 2.8.2.8 Armari de primers auxilis. .................................................................................. 59 2.8.2.9 Cel·les d‟Hexaflorur de Sofre (SF6). ................................................................... 59

2.8.2.9.1 Descripció. .................................................................................................. 59 2.8.2.9.1.1 Base i frontal. ...................................................................................... 60 2.8.2.9.1.2 Cuba. ................................................................................................... 60 2.8.2.9.1.3 Interruptor, seccionador i seccionador de posada a terra. ....................... 60 2.8.2.9.1.4 Panells de comandament. ..................................................................... 61 2.8.2.9.1.5 Fusibles de Mitja Tensió. ..................................................................... 62 2.8.2.9.1.6 Embarrat. ............................................................................................. 63 2.8.2.9.1.7 Connexió entre cel·les. ......................................................................... 63 2.8.2.9.1.8 Connexió dels cables............................................................................ 63 2.8.2.9.1.9 Enclavament. ....................................................................................... 64

2.8.2.9.2 Característiques tècniques. .......................................................................... 64 2.8.2.9.2.1 Cel·les de línia. .................................................................................... 64 2.8.2.9.2.2 Cel·les de protecció. ............................................................................ 65

2.8.2.10 Equip de Baixa Tensió. ..................................................................................... 66 2.8.2.10.1 Maxímetre................................................................................................. 67 2.8.2.10.2 Característiques constructives. ................................................................... 67 2.8.2.10.3 Característiques elèctriques. ...................................................................... 67

2.8.2.11 Pont de Mitja Tensió. ........................................................................................ 68 2.8.2.12 Pont de Baixa Tensió. ....................................................................................... 68 2.8.2.13 Transformador de potència................................................................................ 68

2.8.2.13.1 Elements constitutius. ................................................................................ 69 2.8.2.13.2 Característiques nominals. ......................................................................... 70 2.8.2.13.3 Dimensions del transformador. .................................................................. 71 2.8.2.13.4 Commutador de tensió. .............................................................................. 71 2.8.2.13.5 Proteccions del transformador.................................................................... 71

2.8.2.13.5.1 Contra sobrecàrregues del transformador. ........................................... 71

6


2.8.2.13.5.2 Contra curtcircuits. ............................................................................ 72 2.8.2.13.5.3 Contra contactes incidents interns del transformador........................... 72 2.8.2.13.5.4 Contra sobretensions. ......................................................................... 72 2.8.2.13.5.5 Contra curtcircuits externs. ................................................................. 72

2.8.2.14 Xarxa de terres. ................................................................................................ 73 2.8.2.14.1 Terra de protecció. .................................................................................... 73 2.8.2.14.2 Terra de servei. ......................................................................................... 74

2.8.3 Xarxa subterrània de Baixa Tensió. ........................................................................... 74 2.8.3.1 Generalitats. ....................................................................................................... 74 2.8.3.2 Esquema de distribució. ...................................................................................... 74 2.8.3.3 Traçat de la xarxa. .............................................................................................. 74 2.8.3.4 Característiques dels conductors. ........................................................................ 75 2.8.3.5 Selecció del cable. .............................................................................................. 75

2.8.3.5.1 Aplicacions. ................................................................................................ 75 2.8.3.5.2 Construcció. ................................................................................................ 76 2.8.3.5.3 Característiques tècniques. .......................................................................... 76 2.8.3.5.4 Dades constructives. .................................................................................... 76 2.8.3.5.5 Normativa. .................................................................................................. 77 2.8.3.5.6 Característiques dels tubs. ........................................................................... 77 2.8.3.5.7 Selecció del tub. .......................................................................................... 77

2.8.3.6 Elements constitutius de la xarxa. ....................................................................... 77 2.8.3.6.1 Quadre de Distribució en BT. ...................................................................... 77 2.8.3.6.2 Caixa de Distribució per a Urbanitzacions. .................................................. 77

2.8.3.6.2.1 Característiques generals. ..................................................................... 78 2.8.3.6.3 Caixa de Protecció i Mesura. ....................................................................... 78

2.8.3.6.3.1 Característiques generals. ..................................................................... 78 2.8.3.7 Sistemes de protecció. ........................................................................................ 79

2.8.3.7.1 Protecció contra sobreintensitats. ................................................................. 79 2.8.3.7.2 Protecció contra contactes directes............................................................... 79

2.8.3.7.2.1 Protecció contra contactes indirectes. ................................................... 79 2.8.3.7.3 Posada a terra. ............................................................................................. 79

2.8.4 Xarxa d’Enllumenat Públic. ....................................................................................... 79 2.8.4.1 Generalitats. ....................................................................................................... 79 2.8.4.2 Esquema de distribució. ...................................................................................... 79 2.8.4.3 Traçat de la xarxa. .............................................................................................. 80 2.8.4.4 Característiques dels conductors. ........................................................................ 80 2.8.4.5 Selecció del cable. .............................................................................................. 80

2.8.4.5.1 Aplicacions ................................................................................................. 80 2.8.4.5.2 Construcció. ................................................................................................ 80 2.8.4.5.3 Característiques tècniques. .......................................................................... 81 2.8.4.5.4 Normativa. .................................................................................................. 81 2.8.4.5.5 Dades constructives. .................................................................................... 81

2.8.4.6 Característiques dels tubs. ................................................................................... 81 2.8.4.7 Selecció dels tubs. .............................................................................................. 81 2.8.4.8 Lluminàries. ....................................................................................................... 81

2.8.4.8.1 Urban Star................................................................................................... 82 2.8.4.8.2 Característiques tècniques. .......................................................................... 82

2.8.4.9 Làmpades. .......................................................................................................... 82 2.8.4.9.1 LED 22. ...................................................................................................... 83 2.8.4.9.2 LED 28. ...................................................................................................... 83

2.8.4.10 Suports. ............................................................................................................ 83 2.8.4.10.1 Columna troncocònica. .............................................................................. 83

2.8.4.11 Disposició de les lluminàries. ............................................................................ 84 2.8.4.11.1 Interdistància............................................................................................. 84

2.8.4.12 Quadre de maniobra i protecció. ........................................................................ 84 2.8.4.12.1 Dimensions exteriors. ................................................................................ 84 2.8.4.12.2 Característiques. ........................................................................................ 85 2.8.4.12.3 Elements constitutius. ................................................................................ 85

2.8.4.13 Conjunt de protecció i mesura. .......................................................................... 86 2.8.4.14 Conjunt de comandament i protecció. ................................................................ 86

7


2.8.4.15 Quadre de distribució enllumenat. ..................................................................... 86 2.8.4.15.1 Dimensions. .............................................................................................. 87 2.8.4.15.2 Característiques tècniques. ........................................................................ 87

2.8.4.16 Armari prefabricat per a la distribució d‟enllumenat públic. ............................... 87 2.8.4.16.1 Dimensions. .............................................................................................. 87 2.8.4.16.2 Característiques tècniques. ........................................................................ 88

2.8.4.17 Sistemes d‟estalvi i eficiència energètica. .......................................................... 88 2.8.4.17.1 Programador astronòmic. ........................................................................... 88 2.8.4.17.2 Equip de reducció del flux. ........................................................................ 88

2.8.4.17.2.1 Descripció de l‟equip. ........................................................................ 89 2.8.4.17.2.2 Funcionament. ................................................................................... 89 2.8.4.17.2.3 Característiques tècniques. ................................................................. 90

2.8.4.18 Sistemes de Protecció. ...................................................................................... 90 2.8.4.18.1 Protecció contra sobreintensitats. ............................................................... 91 2.8.4.18.2 Protecció contra defectes a terra................................................................. 91 2.8.4.18.3 Protecció contra contactes directes. ............................................................ 91 2.8.4.18.4 Protecció contra contactes indirectes. ......................................................... 91

2.8.4.19 Arquetes de registre. ......................................................................................... 91 2.8.4.20 Posada a terra. .................................................................................................. 92

2.9 PLANIFICACIÓ. ................................................................................................................ 92 2.10 ORDRE DE PRIORITAT DELS DOCUMENTS. ......................................................................... 94

3. ANNEXOS. ............................................................................................................................ 95

3.1 DOCUMENTACIÓ DE PARTIDA. ......................................................................................... 98 3.1.1 Previsió de potència. ................................................................................................. 98

3.1.1.1 Grau d‟electrificació. .......................................................................................... 98 3.1.1.1.1 Electrificació bàsica. ................................................................................... 98 3.1.1.1.2 Electrificació elevada. ................................................................................. 98 3.1.1.1.3 Càrrega corresponent a un conjunt de cases. ................................................ 98

3.1.2 Xarxa subterrània de Mitja Tensió. ............................................................................ 98 3.1.4 Xarxa subterrània de Baixa Tensió. ........................................................................... 99 3.1.5 Estudi lumínic. ......................................................................................................... 100 3.1.6 Xarxa d’Enllumenat Públic. ..................................................................................... 100

3.2 CÀLCULS. ..................................................................................................................... 100 3.2.1 Previsió de potència. ............................................................................................... 100

3.2.1.1 Descomposició de les potencies. ....................................................................... 100 3.2.1.1.1 Consum corresponent al conjunt de vivendes. ............................................ 101 3.2.1.1.2 Consum corresponent als serveis públics. .................................................. 101

3.2.1.2 Previsió de potència total. ................................................................................. 102 3.2.1.3 Previsió de potència dels transformadors. .......................................................... 102

3.2.2 Xarxa de Mitja Tensió. ............................................................................................. 103 3.2.2.1 Resistència i reactància del conductor. .............................................................. 103 3.2.2.2 Càlcul i dimensionament dels conductors. ......................................................... 104

3.2.2.2.1 Càlcul de la secció..................................................................................... 104 3.2.2.2.1.1 Criteri de la intensitat màxima admissible. ......................................... 104 3.2.2.2.1.2 Criteri d‟intensitat de curtcircuit. ........................................................ 105

3.2.2.2.2 Caiguda de tensió. ..................................................................................... 106 3.2.2.2.3 Dimensionament dels tubulars. .................................................................. 107

3.2.2.3 Resultats dels càlculs. ....................................................................................... 109 3.2.3 Centres de Transformació. ....................................................................................... 111

3.2.3.1 Distribució de la potència demandada. .............................................................. 111 3.2.3.2 Càlcul de les corrents assignades....................................................................... 111

3.2.3.2.1 Corrent assignada al primari. ..................................................................... 111 3.2.3.2.2 Corrent assignada al secundari. .................................................................. 112

3.2.3.3 Corrents de curtcircuit. ..................................................................................... 112 3.2.3.3.1 Corrent de curtcircuit al primari. ................................................................ 112 3.2.3.3.2 Corrent de curtcircuit al secundari. ............................................................ 112

3.2.3.4 Dimensionat de l‟embarrat. ............................................................................... 112 3.2.3.4.1 Comprovació per densitat de corrent. ......................................................... 112 3.2.3.4.2 Comprovació per sol·licitació dinàmica. .................................................... 113

8


3.2.3.4.3 Comprovació per sol·licitació tèrmica........................................................ 113 3.2.3.5 Dimensionament dels ponts d‟unió.................................................................... 113

3.2.3.5.1 Pont de Mitja Tensió. ................................................................................ 113 3.2.3.5.2 Pont de Baixa Tensió................................................................................. 114

3.2.3.6 Dimensionament de les proteccions. ................................................................. 114 3.2.3.6.1 Proteccions en Mitja Tensió. ..................................................................... 114 3.2.3.6.2 Proteccions en Baixa Tensió. ..................................................................... 115

3.2.3.7 Disseny del sistema de presa de terra. ............................................................... 115 3.2.3.7.1 Terra de protecció. .................................................................................... 115

3.2.3.7.1.1 Selecció de la configuració inicial. ..................................................... 116 3.2.3.7.1.2 Resistència de la pressa de terra. ........................................................ 117 3.2.3.7.1.3 Càlcul de la intensitat de defecte. ....................................................... 118 3.2.3.7.1.4 Tensions a l‟exterior del CT ............................................................... 118 3.2.3.7.1.5 Càlcul de les tensions a l‟interior del CT. ........................................... 119 3.2.3.7.1.6 Càlcul de la tensió de defecte. ............................................................ 121 3.2.3.7.1.7 Valors obtinguts i configuració adoptada. ........................................... 121

3.2.3.7.2 Terra de servei. ......................................................................................... 122 3.2.3.7.2.1 Separació entre les xarxes de posada a terra. ....................................... 122 3.2.3.7.2.2 Configuració adoptada. ...................................................................... 122

3.2.4 Xarxa subterrània de Baixa Tensió. ......................................................................... 123 3.2.4.1 Càlcul de la resistència i reactància del conductor. ............................................ 123 3.2.4.2 Càlcul i dimensionament dels conductors. ......................................................... 123

3.2.4.2.1 Càlcul de la secció..................................................................................... 123 3.2.4.2.1.1 Criteri de la intensitat màxima admissible. ......................................... 123

3.2.4.2.2 Criteri de potència màxima. ....................................................................... 124 3.2.4.2.3 Càlcul del nombre de conductors per fase. ................................................. 125

3.2.4.3 Caiguda de tensió. ............................................................................................ 125 3.2.4.4 Dimensionament dels tubs ................................................................................ 125 3.2.4.5 Resultats dels càlculs: ....................................................................................... 127 3.2.4.6 Càlcul de la instal·lació a curtcircuits. ............................................................... 134

3.2.4.6.1 Càlcul de les corrents de curtcircuit. .......................................................... 134 3.2.4.6.1.1 Impedància de la línia. ....................................................................... 134 3.2.4.6.1.2 Curtcircuit trifàsic. ............................................................................. 136 3.2.4.6.1.3 Curtcircuit bifàsic. ............................................................................. 136 3.2.4.6.1.4 Curtcircuit monofàsic......................................................................... 136 3.2.4.6.1.5 Curtcircuit bifàsic a terra. ................................................................... 137 3.2.4.6.1.6 Curtcircuit monofàsic a terra. ............................................................. 139

3.2.4.6.2 Temps màxim de suport del curtcircuit. ..................................................... 139 3.2.4.6.3 Resultats dels càlculs. ................................................................................ 140

3.2.5 Estudi lumínic. ......................................................................................................... 142 3.2.5.1 Paràmetres bàsics. ............................................................................................ 142 3.2.5.2 Factor de manteniment...................................................................................... 144 3.2.5.3 Compliment dels nivells d‟il·luminació. ............................................................ 145

3.2.5.3.1 Classificació dels vials. ............................................................................. 145 3.2.5.3.2 Classes d‟enllumenat. ................................................................................ 145 3.2.5.3.3 Valors d‟il·luminació. .............................................................................. 146

3.2.5.4 Resolució del estudi lumínic. ............................................................................ 146 3.2.5.4.1 Lluminàries escollides. .............................................................................. 147 3.2.5.4.2 Estudi lumínic 1. ....................................................................................... 148 3.2.5.4.3 Estudi lumínic 2. ....................................................................................... 154 3.2.5.4.4 Estudi lumínic 3. ....................................................................................... 160

3.2.5.5 Factor d‟utilització. .......................................................................................... 166 3.2.5.6 Flux hemisfèric superior. .................................................................................. 166 3.2.5.7 Eficiència i qualificació energètica. ................................................................... 166

3.2.5.7.1 Eficiència energètica. ................................................................................ 166 3.2.5.7.2 Índex de eficiència energètica. ................................................................... 167 3.2.5.7.3 Índex de consum energètic. ....................................................................... 167 3.2.5.7.4 Taules d‟avaluació energètica. ................................................................... 168

3.2.6 Xarxa d’enllumenat públic. ...................................................................................... 171 3.2.6.1 Càlcul de la resistència i reactància del conductor. ............................................ 171

9


3.2.6.2 Càlcul i dimensionament dels conductors. ......................................................... 171 3.2.6.2.1 Potència. ................................................................................................... 171 3.2.6.2.2 Càlcul de la intensitat màxima admissible. ................................................. 171 3.2.6.2.3 Càlcul de la intensitat de consum. .............................................................. 172 3.2.6.2.4 Caiguda de tensió. ..................................................................................... 172

3.2.6.3 Càlcul i dimensionat dels tubulars. .................................................................... 173 3.2.6.4 Resultats dels càlculs. ....................................................................................... 174 3.2.6.5 Càlcul de la instal·lació a curtcircuits. ............................................................... 178

3.2.6.5.1 Càlcul de les Intensitats de curtcircuit. ....................................................... 178 3.2.6.5.1.1 Curtcircuit trifàsic. ............................................................................. 178 3.2.6.5.1.2 Curtcircuit bifàsic. ............................................................................. 179 3.2.6.5.1.3 Curtcircuit monofàsic......................................................................... 179 3.2.6.5.1.4 Curtcircuit bifàsic a terra. ................................................................... 179 3.2.6.5.1.5 Curtcircuit monofàsic a terra. ............................................................. 179

3.2.6.5.2 Temps màxim de suport del curtcircuit. ..................................................... 180 3.2.6.5.3 Corbes de tall de les proteccions. ............................................................... 180 3.2.6.5.4 Resultats dels càlculs. ................................................................................ 180 3.2.6.5.5 Proteccions del CMP. ................................................................................ 184 3.2.6.5.6 Proteccions del quadre de distribució. ........................................................ 184 3.2.6.5.7 Càlcul de la posada a terra. ........................................................................ 184

4. PLÀNOLS. .......................................................................................................................... 186

4.1 SITUACIÓ.............................................................................................................................188 4.2 EMPLAÇAMENT....................................................................................................................189 4.3 PLANTA URBANITZACIÓ.......................................................................................................190 4.4 XARXA DE MITJA TENSIÓ.....................................................................................................191

4.4.1 Xarxa de baixa tensió CT1.............................................................................................192 4.4.2 Xarxa de baixa tensió CT2.............................................................................................193 4.4.3 Xarxa de baixa tensió CT3.............................................................................................194 4.4.4 Xarxa distribució enllumenat públic CT1......................................................................195 4.4.5 Xarxa distribució enllumenat públic CT2......................................................................196 4.4.6 Xarxa distribució enllumenat públic CT3......................................................................197 4.4.7 Xarxa enllumenat públic CT1........................................................................................198 4.4.8 Xarxa enllumenat públic CT2........................................................................................199 4.4.9 Xarxa enllumenat públic CT3........................................................................................200

4.5 UNIFILAR MITJA TENSIÓ......................................................................................................201 4.5.1 Unifilar baixa tensió......................................................................................................202 4.5.2 Unifilar enllumenat CT1................................................................................................203 4.5.3 Unifilar enllumenat CT2................................................................................................204 4.5.4 Unifilar enllumenat CT3................................................................................................205

4.6 DETALLS RASES...................................................................................................................206 4.6.1 Dimensions i detalls externs del CT...............................................................................207 4.6.2 Dimensions i detalls interns del CT...............................................................................208 4.6.3 Xarxa de posada a terra del CT.....................................................................................209 4.6.4 Detalls CDU i CPM.......................................................................................................210 4.6.5 Instal·lació CDU i CPM................................................................................................211 4.6.6 Detall quadre de comandament i protecció d’enllumenat públic..................................212 4.6.7 Detall quadre i armari d’enllumenat públic..................................................................213 4.6.8 Detall columna i lluminària...........................................................................................214 4.6.9 Detall cimentacions i arquetes.......................................................................................215

5. ESTAT DE MEDICIONS. .................................................................................................. 216

5.1 CAPÍTOL 1: OBRA CIVIL................................................................................................. 218 5.1.1 Rases. ...................................................................................................................... 218 5.1.2 Centres de transformació. ........................................................................................ 225 5.1.3 Punts de llum. .......................................................................................................... 226

5.2 CAPÍTOL 2: CIRCUITS I CANALITZACIONS. ...................................................................... 227 5.2.1 Xarxa subterrània de Mitja Tensió. .......................................................................... 227 5.2.2 Centres de transformació. ........................................................................................ 227 5.2.3 Xarxa subterrània de Baixa Tensió. ......................................................................... 228

10


5.2.4 Xarxa d’enllumenat públic. ...................................................................................... 230 5.3 CAPÍTOL 3: APARELLATGE. ........................................................................................... 235

5.3.1 Xarxa subterrània de Mitja Tensió. .......................................................................... 235 5.3.2 Centres de transformació. ........................................................................................ 235 5.3.3 Xarxa subterrània de Baixa Tensió. ......................................................................... 236 5.3.4 Xarxa d’Enllumenat Públic. ..................................................................................... 237

5.4 CAPÍTOL 4: PUNTS DE LLUM. ......................................................................................... 240 5.5 CAPÍTOL 5: ALTRES. ..................................................................................................... 241

5.5.1 Seguretat i higiene. .................................................................................................. 241 5.5.2 Elements d’obra. ..................................................................................................... 241 5.5.3 Proves i verificacions............................................................................................... 242

6. PRESSUPOST. .................................................................................................................... 244

6.1 PREUS UNITARIS. .......................................................................................................... 246 6.2 PREUS DESCOMPOSTOS. ................................................................................................. 249

6.2.1 Capítol 1: Obra civil. ............................................................................................... 249 6.2.1.1 Rases................................................................................................................ 249 6.2.1.2 Centres de transformació. ................................................................................. 251 6.2.1.3 Punts de llum.................................................................................................... 253

6.2.2 Capítol 2: Circuits i canalitzacions. ......................................................................... 254 6.2.2.1 Xarxa subterrània de Mitja Tensió. ................................................................... 254 6.2.2.2 Centres de transformació. ................................................................................. 254 6.2.2.3 Xarxa subterrània de Baixa Tensió. ................................................................... 255 6.2.2.4 Xarxa d‟enllumenat públic. ............................................................................... 256

6.2.3 Capítol 3: Aparellatge i accessoris........................................................................... 259 6.2.3.1 Xarxa subterrània de Mitja Tensió. ................................................................... 259 6.2.3.2 Centres de transformació. ................................................................................. 259 6.2.3.3 Xarxa subterrània de Baixa Tensió. ................................................................... 262 6.2.3.4 Xarxa d‟enllumenat públic. ............................................................................... 263

6.2.4 Capítol 4: Punts de llum. ......................................................................................... 268 6.3 PRESSUPOST. ................................................................................................................ 269

6.3.1 Capítol 1: Obra civil. ............................................................................................... 269 6.3.2 Capítol 2: Circuits i canalitzacions. ......................................................................... 271 6.3.3 Capítol 3: Aparellatge i accessoris........................................................................... 273 6.3.4 Capítol 4: Punts de llum. ......................................................................................... 277 6.3.5 Capítol 5: Altres. ..................................................................................................... 278

6.4 RESUM DEL PRESSUPOST. .............................................................................................. 280

7. PLEC DE CONDICIONS. .................................................................................................. 281

7.1 CONDICIONS GENERALS ................................................................................................ 285 7.1.1 Abast. ...................................................................................................................... 285 7.1.2 Normes i reglaments. ............................................................................................... 285 7.1.3 Materials. ................................................................................................................ 285 7.1.4 Execució de les obres. .............................................................................................. 285

7.1.4.1 Començament................................................................................................... 285 7.1.4.2 Execució. ......................................................................................................... 285 7.1.4.3 Llibre d‟ordres. ................................................................................................. 286

7.1.5 Interpretació i desenvolupament del projecte. .......................................................... 286 7.1.6 Obres complementaries............................................................................................ 287 7.1.7 Modificacions. ......................................................................................................... 287 7.1.8 Obra defectuosa. ..................................................................................................... 287 7.1.9 Mitjans auxiliars. ..................................................................................................... 287 7.1.10 Conservació de les obres. ........................................................................................ 287 7.1.11 Recepció de les obres. .............................................................................................. 288

7.1.11.1 Recepció provisional....................................................................................... 288 7.1.11.2 Termini de garantia. ........................................................................................ 288 7.1.11.3 Recepció definitiva. ........................................................................................ 288

7.1.12 Contractació de l’empresa. ...................................................................................... 288 7.1.12.1 Forma de contractació. .................................................................................... 288 7.1.12.2 Presentació. .................................................................................................... 288

11


7.1.12.3 Selecció. ......................................................................................................... 288 7.1.13 Fiança. .................................................................................................................... 288

7.2 CONDICIONS ECONÒMIQUES. ......................................................................................... 289 7.2.1 Abonament de l’obra. .............................................................................................. 289 7.2.2 Preus. ...................................................................................................................... 289 7.2.3 Revisió de preus....................................................................................................... 289 7.2.4 Penalitzacions. ........................................................................................................ 289 7.2.5 Contracte. ............................................................................................................... 289 7.2.6 Responsabilitats....................................................................................................... 290 7.2.7 Rescissió del contracte. ............................................................................................ 290 7.2.8 Liquidació en cas de rescissió del contracte. ............................................................ 290

7.3 CONDICIONS FACULTATIVES. ......................................................................................... 291 7.3.1 Normes a seguir....................................................................................................... 291 7.3.2 Personal. ................................................................................................................. 291 7.3.3 Qualitat dels materials. ............................................................................................ 291

7.3.3.1 Obra civil. ........................................................................................................ 291 7.3.3.2 Aparellatge de mitja tensió................................................................................ 291 7.3.3.3 Transformadors. ............................................................................................... 292

7.3.4 Condicions d’utilització, manteniment i seguretat. .................................................... 292 7.3.4.1 Posada en servei. .............................................................................................. 293 7.3.4.2 Separació del servei. ......................................................................................... 293 7.3.4.3 Manteniment. ................................................................................................... 293

7.3.5 Reconeixements i assajos previs. .............................................................................. 293 7.3.6 Assajos. ................................................................................................................... 293 7.3.7 Aparellatge. ............................................................................................................. 294

7.4 CONDICIONS TÈCNIQUES. .............................................................................................. 295 7.4.1 Xarxa subterrània de Mitja Tensió. .......................................................................... 295

7.4.1.1 Rases................................................................................................................ 295 7.4.1.1.1 Obertura de rases....................................................................................... 296 7.4.1.1.2 Col·locació de proteccions de sorra. .......................................................... 296 7.4.1.1.3 Col·locació de protecció de rajola i maó. ................................................... 296 7.4.1.1.4 Col·locació de la cinta transportadora. ....................................................... 297 7.4.1.1.5 Rebliment i piconat de les rases. ................................................................ 297 7.4.1.1.6 Transport al abocador de les terres sobrants. .............................................. 297 7.4.1.1.7 Utilització dels dispositius de posicionament. ............................................ 297 7.4.1.1.8 Dimensions i condicions generals de la execució. ...................................... 297

7.4.1.2 Ruptura de paviments. ...................................................................................... 298 7.4.1.3 Reposició de paviments. ................................................................................... 299 7.4.1.4 Creuaments (cables baix tub). ........................................................................... 299 7.4.1.5 Creuaments i paral·lelismes amb altres instal·lacions. ....................................... 301 7.4.1.6 Estesa dels cables. ............................................................................................ 302

7.4.1.6.1 Manipulació i preparació de les bobines..................................................... 302 7.4.1.6.2 Estesa dels cables en els tubulars. .............................................................. 302

7.4.1.7 Entroncaments .................................................................................................. 303 7.4.1.8 Terminals. ........................................................................................................ 303 7.4.1.9 Ferratges i connexions. ..................................................................................... 303 7.4.1.10 Transport de bobines de cables. ....................................................................... 303 7.4.1.11 Sistemes de protecció...................................................................................... 304

7.4.1.11.1 Protecció contra sobreintensitats. ............................................................. 304 7.4.1.11.2 Protecció contra sobrecàrregues. .............................................................. 304 7.4.1.11.3 Protecció contra defectes. ........................................................................ 304 7.4.1.11.4 Protecció contra sobretensions. ................................................................ 304

7.4.2 Centres de transformació. ........................................................................................ 304 7.4.2.1 Ubicació. .......................................................................................................... 304 7.4.2.2 Obra civil. ........................................................................................................ 305 7.4.2.3 Aparellatge de Mitja Tensió. ............................................................................. 305

7.4.2.3.1 Característiques constructives. ................................................................... 306 7.4.2.3.2 Compartiment de l‟aparellatge. .................................................................. 306 7.4.2.3.3 Compartiment del joc de barres. ................................................................ 307 7.4.2.3.4 Compartiment de connexió de cables. ........................................................ 307

12


7.4.2.3.5 Compartiment de comandament. ............................................................... 307 7.4.2.3.6 Compartiment de control. .......................................................................... 307 7.4.2.3.7 Tallacircuits fusibles. ................................................................................ 307

7.4.2.4 Transformadors. ............................................................................................... 308 7.4.2.5 Parallamps........................................................................................................ 308 7.4.2.6 Normes d‟execució de les instal·lacions. ........................................................... 308 7.4.2.7 Proves reglamentaries. ...................................................................................... 308 7.4.2.8 Condicions d‟utilització, manteniment i seguretat. ............................................. 309

7.4.2.8.1 Prevencions generals. ................................................................................ 309 7.4.2.8.2 Posada en servei. ....................................................................................... 309 7.4.2.8.3 Separació del servei................................................................................... 309 7.4.2.8.4 Prevencions especials. ............................................................................... 310

7.4.3 Xarxa subterrània de Baixa Tensió. ......................................................................... 310 7.4.3.1 Traçat de línies i obertura de rases. ................................................................... 310

7.4.3.1.1 Traçat. ...................................................................................................... 310 7.4.3.1.2 Obertura de rases....................................................................................... 310 7.4.3.1.3 Tancament i senyalització.......................................................................... 311 7.4.3.1.4 Dimensions de les rases. ............................................................................ 311 7.4.3.1.5 Diversos cables en la mateixa rasa. ............................................................ 312 7.4.3.1.6 Característiques dels tubulars. ................................................................... 312

7.4.3.2 Transport de les bobines dels cables. ................................................................. 312 7.4.3.3 Estesa dels cables. ............................................................................................ 312 7.4.3.4 Creuaments amb cables de Baixa Tensió. .......................................................... 313 7.4.3.5 Creuaments amb cables de telecomunicacions. .................................................. 314 7.4.3.6 Creuaments amb conduccions d‟aigua i gas. ...................................................... 314 7.4.3.7 Proximitats i paral·lelismes. .............................................................................. 314 7.4.3.8 Protecció mecànica. .......................................................................................... 314 7.4.3.9 Senyalització. ................................................................................................... 314 7.4.3.10 Rebliment de les rases. .................................................................................... 315 7.4.3.11 Reposició del paviment. .................................................................................. 315 7.4.3.12 Entroncaments i terminals. .............................................................................. 315 7.4.3.13 Sistemes de protecció...................................................................................... 315

7.4.3.13.1 Protecció contra sobreintensitats. ............................................................. 315 7.4.3.13.2 Protecció contra contactes directes. .......................................................... 316 7.4.3.13.3 Protecció contra contactes indirectes. ....................................................... 316

7.4.3.14 Continuïtat del neutre...................................................................................... 316 7.4.3.15 Posada a terra. ................................................................................................ 316

7.4.4 Xarxa d’enllumenat públic. ...................................................................................... 317 7.4.4.1 Norma general. ................................................................................................. 317 7.4.4.2 Conductors. ...................................................................................................... 317 7.4.4.3 Làmpades. ........................................................................................................ 317 7.4.4.4 Drivers. ............................................................................................................ 317 7.4.4.5 Protecció contra curtcircuits. ............................................................................. 318 7.4.4.6 Caixes d‟entroncament i derivació. ................................................................... 318 7.4.4.7 Columnes. ........................................................................................................ 318 7.4.4.8 Lluminàries. ..................................................................................................... 318 7.4.4.9 Quadre de maniobra i protecció. ....................................................................... 319 7.4.4.10 Protecció de les baixants. ................................................................................ 320 7.4.4.11 Tubs per a canalitzacions subterrànies. ............................................................ 320 7.4.4.12 Conduccions subterrànies................................................................................ 320

7.4.4.12.1 Rases. ..................................................................................................... 320 7.4.4.12.1.1 Excavació i rebliment....................................................................... 320 7.4.4.12.1.2 Col·locació dels tubs. ....................................................................... 321 7.4.4.12.1.3 Creuaments amb canalitzacions o calçades. ...................................... 321

7.4.4.12.2 Cimentació de columnes. ......................................................................... 321 7.4.4.12.2.1 Excavació. ....................................................................................... 321 7.4.4.12.2.2 Formigó. .......................................................................................... 322

7.4.4.13 Transport i muntatge de columnes. .................................................................. 322 7.4.4.14 Arquetes de registre. ....................................................................................... 322 7.4.4.15 Estesa dels conductors. ................................................................................... 323

13


7.4.4.16 Connexions..................................................................................................... 323 7.4.4.17 Entroncaments i derivacions. .......................................................................... 323 7.4.4.18 Preses de terra................................................................................................. 323 7.4.4.19 Baixants. ........................................................................................................ 324 7.4.4.20 Fixació i regulació de les lluminàries............................................................... 324 7.4.4.21 Mesura de la il·luminació................................................................................ 324 7.4.4.22 Seguretat. ....................................................................................................... 325

8. ESTUDIS AMB ENTITAT PRÒPIA. ................................................................................. 326

8.1 ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT A LES OBRES. ....................................................... 328 8.1.1 Objecte. ................................................................................................................... 328 8.1.2 Abast. ...................................................................................................................... 328 8.1.3 Anàlisi dels riscos. ................................................................................................... 328

8.1.3.1 Riscos generals. ................................................................................................ 328 8.1.3.2 Riscos específics. ............................................................................................. 329

8.1.3.2.1 Excavacions. ............................................................................................. 329 8.1.3.2.2 Moviment de terres. .................................................................................. 329 8.1.3.2.3 Treballs amb ferralla. ................................................................................ 330 8.1.3.2.4 Treballs amb formigó. ............................................................................... 330 8.1.3.2.5 Manipulació de materials........................................................................... 330 8.1.3.2.6 Transport de materials i equips dintre de l‟obra. ......................................... 330 8.1.3.2.7 Prefabricació i muntatge d‟estructures, tancaments i equips........................ 330 8.1.3.2.8 Maniobra d‟aixecament, situació en obra i muntatge d‟equips i materials. .. 331 8.1.3.2.9 Muntatge d‟instal·lacions, paviments i acabats. .......................................... 331 8.1.3.2.10 Maquinaria i mitjans auxiliars. ................................................................. 331

8.1.3.2.10.1 Maquinaria fixa i ferramentes elèctriques. ........................................ 332 8.1.3.2.10.2 Mitjans d‟elevació. .......................................................................... 332 8.1.3.2.10.3 Bastides, plataformes i escales.......................................................... 333 8.1.3.2.10.4 Equips de soldadura elèctrica i oxiacetilènica. .................................. 333

8.1.4 Mesures preventives................................................................................................. 333 8.1.4.1 Proteccions col·lectives. ................................................................................... 333

8.1.4.1.1 En riscos generals. .................................................................................... 333 8.1.4.1.2 En riscos específics. .................................................................................. 334

8.1.4.1.2.1 Excavacions....................................................................................... 334 8.1.4.1.2.2 Moviments de terres........................................................................... 335 8.1.4.1.2.3 Treballs en altura. .............................................................................. 335 8.1.4.1.2.4 Treballs amb ferralla. ......................................................................... 336 8.1.4.1.2.5 Treballs amb formigó. ........................................................................ 337 8.1.4.1.2.6 Manipulació de materials. .................................................................. 337 8.1.4.1.2.7 Transport de materials i equips dintre de la obra. ................................ 337 8.1.4.1.2.8 Prefabricació, aixecament i muntatge de estructures, i equips. ............. 338 8.1.4.1.2.9 Maniobres d‟aixecament i ubicació en obra de materials i equips ........ 338 8.1.4.1.2.10 Instal·lacions de distribució d‟energia. ............................................. 339

8.1.4.2 Proteccions individuals. .................................................................................... 339 8.1.4.3 Controls i revisions tècniques de seguretat. ....................................................... 339

8.1.5 Instal·lacions elèctriques provisionals. ..................................................................... 340 8.1.5.1 Riscos previsibles. ............................................................................................ 340 8.1.5.2 Mesures preventives. ........................................................................................ 340

8.1.5.2.1 En els quadres de distribució. .................................................................... 340 8.1.5.2.2 En prolongadors, clavilles, connexions i cables. ......................................... 340 8.1.5.2.3 En eines i útils elèctrics portàtils. ............................................................... 341 8.1.5.2.4 En màquines i equips elèctrics. .................................................................. 341 8.1.5.2.5 Normes de caràcter general........................................................................ 341 8.1.5.2.6 Estudi de revisions de manteniment. .......................................................... 341


2. Memòria.

TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial Elèctrica.



DATA: Juny 2014.

15

Electrificació de la urbanització Pallaresos Park. Memòria.

2.0 Full d’identificació.

TÍTOL DEL PROJECTE. Títol del projecte: Electrificació de la urbanització Pallaresos Park.

Codi d’identificació: 00010.

Emplaçament: Carretera TV-2236 de Els Pallaresos a Perafort km. 1.

RAÓ SOCIAL DEL QUE ENCARREGA EL PROJECTE. Sol·licitant: Ajuntament de Els Pallaresos.

CIF: 75623489-V

Direcció: Avinguda de Catalunya 8, Els Pallaresos (43151).

Telèfon: 977-610568 // 977-610627.

Correu electrònic: [email protected]

RAÓ SOCIAL DEL AUTOR DEL PROJECTE. Nom: Carlos Cuartiella Ferré.

DNI: 47820816-K.

Nº de Col·legiat: 300123 (Enginyer Tècnic Industrial Elèctric). Direcció: Carrer Doctor Robert Gerhard 3 1er 2a.

Telèfon: 646106981.


RAÓ SOCIAL DEL REDACTOR DEL PROJECTE. Empresa: Enginyeria La Pineda S.L.

CIF: 47820816-K.

Direcció: Carrer Doctor Robert Gerhard 3 1er 2a.

Telèfon: 646106981.


Signatura del client: Signatura del redactor: Signatura de l‟autor:

A Tarragona, Juny de 2014.

mailto:[email protected]

mailto:[email protected]

16


2. MEMÒRIA. ........................................................................................................................... 14

2.0 FULL D‟IDENTIFICACIÓ. ................................................................................................... 15 2.1 OBJECTE DEL PROJECTE................................................................................................... 21 2.2 ABAST. ........................................................................................................................... 21

2.2.1 Xarxa de mitja tensió ................................................................................................. 21 2.2.2 Centres de transformació. .......................................................................................... 21 2.2.3 Xarxa de baixa tensió. ............................................................................................... 22 2.2.4 Xarxa d’enllumenat públic. ........................................................................................ 22

2.3 ANTECEDENTS. ............................................................................................................... 22 2.3.1 Situació. .................................................................................................................... 22 2.3.2 Característiques de la zona a urbanitzar. ................................................................... 23 2.3.3 Descripció de les parcel·les........................................................................................ 23 2.3.4 Descripció de la xarxa viària. .................................................................................... 23 2.3.5 Descripció de les zones verdes. .................................................................................. 24

2.4 NORMES I REFERÈNCIES. ................................................................................................. 24 2.4.1 Disposicions legals i normes aplicades. ..................................................................... 24

2.4.1.1 Caràcter general.................................................................................................. 24 2.4.1.2 Xarxa de mitja tensió. ......................................................................................... 24 2.4.1.3 Centres de transformació. ................................................................................... 24 2.4.1.4 Xarxa de baixa tensió.......................................................................................... 25 2.4.1.5 Seguretat i salut. ................................................................................................. 25

2.4.2 Bibliografia. .............................................................................................................. 25 2.4.3 Programes de càlcul i presentació. ............................................................................ 26 2.4.4 Pla de gestió de la qualitat aplicada durant la redacció del projecte. ......................... 26 2.4.5 Altres referències. ...................................................................................................... 26

2.5 DEFINICIONS I ABREVIATURES. ........................................................................................ 27 2.6 REQUISITS DE DISSENY. ................................................................................................... 28

2.6.1 Emplaçament. ............................................................................................................ 28 2.6.2 Requisits urbanístics. ................................................................................................. 28 2.6.3 Requisits elèctrics. ..................................................................................................... 29 2.6.4 Requisits de la xarxa de mitja tensió. ......................................................................... 29

2.6.4.1 Criteris generals. ................................................................................................ 29 2.6.4.2 Cables. ............................................................................................................... 29 2.6.4.3 Disposició dels cables. ........................................................................................ 29 2.6.4.4 Seguretat en la instal·lació del cable. ................................................................... 30 2.6.4.5 Encreuaments, paral·lelismes i proximitats. ......................................................... 30

2.6.4.5.1 Encreuaments amb carrers. .......................................................................... 30 2.6.4.5.2 Encreuaments amb d‟altres conductors d‟energia elèctrica. .......................... 30 2.6.4.5.3 Paral·lelismes amb altres conductors d‟energia elèctrica. ............................. 30

2.6.4.6 Posada a terra dels cables. ................................................................................... 31 2.6.4.7 Plànols de situació dels cables............................................................................. 31

2.6.5 Requisits dels centres de transformació. ..................................................................... 31 2.6.5.1 Ubicació. ............................................................................................................ 31 2.6.5.2 Accessos. ........................................................................................................... 31 2.6.5.3 Seguretat de les persones. ................................................................................... 32 2.6.5.4 Risc d‟incendi. ................................................................................................... 32 2.6.5.5 Integració a l‟entorn............................................................................................ 32 2.6.5.6 Ventilació. .......................................................................................................... 32

2.6.6 Requisits de la xarxa de Baixa Tensió. ....................................................................... 32 2.6.6.1 Criteris generals. ................................................................................................ 33

2.6.6.1.1 Quadre de distribució de BT en CT. ............................................................. 33 2.6.6.1.2 Caixes de seccionament. .............................................................................. 33 2.6.6.1.3 Caixa de distribució per a urbanitzacions. .................................................... 33 2.6.6.1.4 Connexions de servei. ................................................................................. 34

2.6.6.2 Cables. ............................................................................................................... 34 2.6.6.3 Disposició dels cables. ........................................................................................ 34 2.6.6.4 Seguretat en la instal·lació dels cables. ................................................................ 34 2.6.6.5 Encreuaments, paral·lelismes i proximitats. ......................................................... 35

2.6.6.5.1 Encreuaments amb carrers i carreteres. ........................................................ 35 2.6.6.5.2 Encreuaments amb altres conductors d‟energia elèctrica. ............................. 35

17


2.6.6.5.3 Paral·lelismes amb altres conductors d‟energia elèctrica. ............................. 35 2.6.6.6 Posada a terra de les xarxes subterrànies de BT. .................................................. 35 2.6.6.7 Plànols de situació dels cables............................................................................. 36

2.6.7 Requisits de la xarxa d’enllumenat públic. ................................................................. 36 2.6.7.2 Connexions des de les xarxes de distribució de la companyia subministradora. .... 36 2.6.7.3 Dimensionament de les instal·lacions. ................................................................. 36 2.6.7.4 Quadres de protecció, mesura i control. ............................................................... 37 2.6.7.5 Conductors d‟enllumenat. ................................................................................... 37 2.6.7.6 Xarxes soterrades. .............................................................................................. 37 2.6.7.7 Xarxes de control i auxiliars................................................................................ 38 2.6.7.8 Posta a terra de la xarxa d‟enllumenat. ................................................................ 38

2.6.8 Requisits lumínics. ..................................................................................................... 38 2.6.8.1 Eficiència energètica en les instal·lacions d‟enllumenat exterior. ......................... 38 2.6.8.2 Components de les instal·lacions. ....................................................................... 39 2.6.8.3 Lluminàries. ....................................................................................................... 39 2.6.8.4 Punts de llum...................................................................................................... 39 2.6.8.5 Sistemes d‟accionament. ..................................................................................... 39 2.6.8.6 Sistemes de regulació del nivell d‟ il·luminació. .................................................. 39

2.7 ANÀLISI DE SOLUCIONS. .................................................................................................. 40 2.7.1 Xarxa de Mitja Tensió. ............................................................................................... 40

2.7.1.1 Sistema de distribució. ........................................................................................ 40 2.7.1.1.1 Sistema radial. ............................................................................................ 40 2.7.1.1.2 Sistema en anell obert.................................................................................. 41 2.7.1.1.3 Sistema en anell obert amb doble alimentació. ............................................. 41 2.7.1.1.4 Sistema amb doble alimentació. ................................................................... 42


2.7.2 Centres de Transformació. ......................................................................................... 43 2.7.2.1 Protecció contra incendis. ................................................................................... 43

2.7.2.1.1 Sistema passiu. ............................................................................................ 43 2.7.2.1.2 Sistema actiu. .............................................................................................. 43

2.7.3 Xarxa subterrània de Baixa Tensió. ........................................................................... 44 2.7.3.1 Esquema de distribució. ...................................................................................... 44

2.7.3.1.1 Esquema TN. .............................................................................................. 44 2.7.3.1.2 Esquema TT. ............................................................................................... 46 2.7.3.1.3 Esquema IT. ................................................................................................ 46


2.7.3.3 Selecció del conductor. ....................................................................................... 47 2.7.3.4 Elèctrodes de posta a terra. ................................................................................. 48

2.7.3.4.1 Pica vertical. ............................................................................................... 48 2.7.3.4.2 Placa enterrada. ........................................................................................... 48 2.7.3.4.3 Conductor enterrat horitzontalment. ............................................................. 48

2.7.4 Xarxa d’enllumenat públic. ........................................................................................ 48 2.7.4.1 Selecció de lluminàries. ...................................................................................... 48 2.7.4.2 Dispositiu de control de l‟encesa i apagada de les lluminàries. ............................. 49

2.7.4.2.1 Programador astronòmic.............................................................................. 49 2.7.4.2.2 Temporitzador............................................................................................. 49 2.7.4.2.3 Fotocèl·lula. ................................................................................................ 49

2.7.4.3 Equip de reducció del flux. ................................................................................. 49 2.7.4.3.1 Equip per equip. .......................................................................................... 50 2.7.4.3.2 En capçalera. ............................................................................................... 50

2.7.4.4 Elèctrodes de posta a terra. ................................................................................. 50 2.7.4.4.1 Pica vertical. ............................................................................................... 50 2.7.4.4.2 Placa enterrada. ........................................................................................... 50 2.7.4.4.3 Conductor enterrat horitzontalment. ............................................................. 50

2.8 RESULTATS FINALS. ........................................................................................................ 51 2.8.1 Xarxa subterrània de Mitja Tensió. ............................................................................ 51

18


2.8.1.1 Generalitats. ....................................................................................................... 51 2.8.1.2 Sistema de distribució. ........................................................................................ 51 2.8.1.3 Traçat de la xarxa. .............................................................................................. 51 2.8.1.4 Característiques dels conductors. ........................................................................ 51 2.8.1.5 Selecció del cable. .............................................................................................. 52

2.8.1.5.1 Aplicacions. ................................................................................................ 52 2.8.1.5.2 Construcció. ................................................................................................ 52 2.8.1.5.3 Característiques tècniques. .......................................................................... 53 2.8.1.5.4 Dades constructives. .................................................................................... 53

2.8.1.6 Característiques dels tubs. ................................................................................... 53 2.8.1.7 Selecció dels tubs. .............................................................................................. 54

2.8.1.7.1 Característiques tècniques. .......................................................................... 54 2.8.1.7.2 Dades constructives. .................................................................................... 54

2.8.1.8 Sistemes de protecció. ........................................................................................ 54 2.8.1.9 Posada a terra. .................................................................................................... 54

2.8.2 Centres de Transformació. ......................................................................................... 55 2.8.2.1 Generalitats. ....................................................................................................... 55 2.8.2.2 Ubicació. ............................................................................................................ 55 2.8.2.3 Característiques constructives. ............................................................................ 55

2.8.2.3.1 Dimensions del recinte. ............................................................................... 55 2.8.2.3.2 Característiques. .......................................................................................... 56 2.8.2.3.3 Fonaments .................................................................................................. 56 2.8.2.3.4 Envolvent. .................................................................................................. 56 2.8.2.3.5 Portes i tapa d‟accés. ................................................................................... 57 2.8.2.3.6 Reixes de ventilació. ................................................................................... 57 2.8.2.3.7 Cobertes...................................................................................................... 58

2.8.2.4 Dispositius de recollida d‟oli............................................................................... 58 2.8.2.5 Condicions de servei. .......................................................................................... 58 2.8.2.6 Enllumenat. ........................................................................................................ 58 2.8.2.7 Sistema contra incendis. ..................................................................................... 58 2.8.2.8 Armari de primers auxilis. .................................................................................. 59 2.8.2.9 Cel·les d‟Hexaflorur de Sofre (SF6). ................................................................... 59

2.8.2.9.1 Descripció. .................................................................................................. 59 2.8.2.9.1.1 Base i frontal. ...................................................................................... 60 2.8.2.9.1.2 Cuba. ................................................................................................... 60 2.8.2.9.1.3 Interruptor, seccionador i seccionador de posada a terra. ....................... 60 2.8.2.9.1.4 Panells de comandament. ..................................................................... 61 2.8.2.9.1.5 Fusibles de Mitja Tensió. ..................................................................... 62 2.8.2.9.1.6 Embarrat. ............................................................................................. 63 2.8.2.9.1.7 Connexió entre cel·les. ......................................................................... 63 2.8.2.9.1.8 Connexió dels cables............................................................................ 63 2.8.2.9.1.9 Enclavament. ....................................................................................... 64

2.8.2.9.2 Característiques tècniques. .......................................................................... 64 2.8.2.9.2.1 Cel·les de línia. .................................................................................... 64 2.8.2.9.2.2 Cel·les de protecció. ............................................................................ 65

2.8.2.10 Equip de Baixa Tensió. ..................................................................................... 66 2.8.2.10.1 Maxímetre................................................................................................. 67 2.8.2.10.2 Característiques constructives. ................................................................... 67 2.8.2.10.3 Característiques elèctriques. ...................................................................... 67

2.8.2.11 Pont de Mitja Tensió. ........................................................................................ 68 2.8.2.12 Pont de Baixa Tensió. ....................................................................................... 68 2.8.2.13 Transformador de potència................................................................................ 68

2.8.2.13.1 Elements constitutius. ................................................................................ 69 2.8.2.13.2 Característiques nominals. ......................................................................... 70 2.8.2.13.3 Dimensions del transformador. .................................................................. 71 2.8.2.13.4 Commutador de tensió. .............................................................................. 71 2.8.2.13.5 Proteccions del transformador.................................................................... 71

2.8.2.13.5.1 Contra sobrecàrregues del transformador. ........................................... 71 2.8.2.13.5.2 Contra curtcircuits. ............................................................................ 72 2.8.2.13.5.3 Contra contactes incidents interns del transformador........................... 72

19


2.8.2.13.5.4 Contra sobretensions. ......................................................................... 72 2.8.2.13.5.5 Contra curtcircuits externs. ................................................................. 72

2.8.2.14 Xarxa de terres. ................................................................................................ 73 2.8.2.14.1 Terra de protecció. .................................................................................... 73 2.8.2.14.2 Terra de servei. ......................................................................................... 74

2.8.3 Xarxa subterrània de Baixa Tensió. ........................................................................... 74 2.8.3.1 Generalitats. ....................................................................................................... 74 2.8.3.2 Esquema de distribució. ...................................................................................... 74 2.8.3.3 Traçat de la xarxa. .............................................................................................. 74 2.8.3.4 Característiques dels conductors. ........................................................................ 75 2.8.3.5 Selecció del cable. .............................................................................................. 75

2.8.3.5.1 Aplicacions. ................................................................................................ 75 2.8.3.5.2 Construcció. ................................................................................................ 76 2.8.3.5.3 Característiques tècniques. .......................................................................... 76 2.8.3.5.4 Dades constructives. .................................................................................... 76 2.8.3.5.5 Normativa. .................................................................................................. 77 2.8.3.5.6 Característiques dels tubs. ........................................................................... 77 2.8.3.5.7 Selecció del tub. .......................................................................................... 77

2.8.3.6 Elements constitutius de la xarxa. ....................................................................... 77 2.8.3.6.1 Quadre de Distribució en BT. ...................................................................... 77 2.8.3.6.2 Caixa de Distribució per a Urbanitzacions. .................................................. 77

2.8.3.6.2.1 Característiques generals. ..................................................................... 78 2.8.3.6.3 Caixa de Protecció i Mesura. ....................................................................... 78

2.8.3.6.3.1 Característiques generals. ..................................................................... 78 2.8.3.7 Sistemes de protecció. ........................................................................................ 79

2.8.3.7.1 Protecció contra sobreintensitats. ................................................................. 79 2.8.3.7.2 Protecció contra contactes directes............................................................... 79

2.8.3.7.2.1 Protecció contra contactes indirectes. ................................................... 79 2.8.3.7.3 Posada a terra. ............................................................................................. 79

2.8.4 Xarxa d’Enllumenat Públic. ....................................................................................... 79 2.8.4.1 Generalitats. ....................................................................................................... 79 2.8.4.2 Esquema de distribució. ...................................................................................... 79 2.8.4.3 Traçat de la xarxa. .............................................................................................. 80 2.8.4.4 Característiques dels conductors. ........................................................................ 80 2.8.4.5 Selecció del cable. .............................................................................................. 80

2.8.4.5.1 Aplicacions ................................................................................................. 80 2.8.4.5.2 Construcció. ................................................................................................ 80 2.8.4.5.3 Característiques tècniques. .......................................................................... 81 2.8.4.5.4 Normativa. .................................................................................................. 81 2.8.4.5.5 Dades constructives. .................................................................................... 81

2.8.4.6 Característiques dels tubs. ................................................................................... 81 2.8.4.7 Selecció dels tubs. .............................................................................................. 81 2.8.4.8 Lluminàries. ....................................................................................................... 81

2.8.4.8.1 Urban Star................................................................................................... 82 2.8.4.8.2 Característiques tècniques. .......................................................................... 82

2.8.4.9 Làmpades. .......................................................................................................... 82 2.8.4.9.1 LED 22. ...................................................................................................... 83 2.8.4.9.2 LED 28. ...................................................................................................... 83

2.8.4.10 Suports. ............................................................................................................ 83 2.8.4.10.1 Columna troncocònica. .............................................................................. 83

2.8.4.11 Disposició de les lluminàries. ............................................................................ 84 2.8.4.11.1 Interdistància............................................................................................. 84

2.8.4.12 Quadre de maniobra i protecció. ........................................................................ 84 2.8.4.12.1 Dimensions exteriors. ................................................................................ 84 2.8.4.12.2 Característiques. ........................................................................................ 85 2.8.4.12.3 Elements constitutius. ................................................................................ 85

2.8.4.13 Conjunt de protecció i mesura. .......................................................................... 86 2.8.4.14 Conjunt de comandament i protecció. ................................................................ 86 2.8.4.15 Quadre de distribució enllumenat. ..................................................................... 86

2.8.4.15.1 Dimensions. .............................................................................................. 87

20


2.8.4.15.2 Característiques tècniques. ........................................................................ 87 2.8.4.16 Armari prefabricat per a la distribució d‟enllumenat públic. ............................... 87

2.8.4.16.1 Dimensions. .............................................................................................. 87 2.8.4.16.2 Característiques tècniques. ........................................................................ 88

2.8.4.17 Sistemes d‟estalvi i eficiència energètica. .......................................................... 88 2.8.4.17.1 Programador astronòmic. ........................................................................... 88 2.8.4.17.2 Equip de reducció del flux. ........................................................................ 88

2.8.4.17.2.1 Descripció de l‟equip. ........................................................................ 89 2.8.4.17.2.2 Funcionament. ................................................................................... 89 2.8.4.17.2.3 Característiques tècniques. ................................................................. 90

2.8.4.18 Sistemes de Protecció. ...................................................................................... 90 2.8.4.18.1 Protecció contra sobreintensitats. ............................................................... 91 2.8.4.18.2 Protecció contra defectes a terra................................................................. 91 2.8.4.18.3 Protecció contra contactes directes. ............................................................ 91 2.8.4.18.4 Protecció contra contactes indirectes. ......................................................... 91

2.8.4.19 Arquetes de registre. ......................................................................................... 91 2.8.4.20 Posada a terra. .................................................................................................. 92

2.9 PLANIFICACIÓ. ................................................................................................................ 92 2.10 ORDRE DE PRIORITAT DELS DOCUMENTS. ......................................................................... 94

21


2.1 Objecte del projecte. Aquest projecte té com a objectiu el dissenyar i calcular les instal·lacions elèctriques

necessàries per a la realització del subministrament elèctric, en mitja i baixa tensió, a totes

les parcel·les que constituiran a la urbanització Pallaresos Park.

L‟objecte del projecte consisteix en la electrificació de les parcel·les on es construiran

cases unifamiliars i de l‟enllumenat públic dels carrers, així com el dimensionat dels

centres de transformació i xarxa de mitja i baixa tensió per a garantir la demanda d‟energia

elèctrica a tots els futurs consumidors.

2.2 Abast. L‟abast d‟aquest projecte es detalla en els següents apartats:

2.2.1 Xarxa de mitja tensió

La xarxa de mitja tensió es un circuit enterrat, a partir del qual realitzarem la interconnexió

entre els diferents centres de transformació a instal·lar i disposat segons les directives de

les normes tècniques particulars de la empresa subministradora ENDESA.

L‟abast d‟aquest apartat es el següent:

- El traçat de la línia i la ubicació dels centres de transformació.

- Selecció de conductors.

- Rases.

- Les proteccions adequades de tota la xarxa de mitja tensió.

- Entrada de mitja tensió i cel·les de seccionament.

La reducció de tensió des de la línia trifàsica ja existent d‟alta tensió de 220 kV i 50 Hz

mitjançant dos transformadors, un a cada extrem de la urbanització que es travessada per

aquesta línia, no es objecte del present projecte ja que la realització d‟aquesta feina es

competència de l‟empresa subministradora.

2.2.2 Centres de transformació.

Els centres de transformació estan alimentats per la xarxa subterrània de mitja tensió

(25 kV), i són els encarregats de transformar aquesta tensió a 400 V, que es distribueix a

les diferents parcel·les mitjançant una xarxa de baixa tensió. La ubicació d‟aquests centres

s‟ha realitzat al perímetre de la urbanització, evitant molèsties al veïns.


- Característiques tècniques i constructives dels centres de transformació.

- Selecció del/s transformador/s de cada centre de transformació.

- Càlcul de tots els elements dels centres de transformació.

- Xarxa de posada a terra dels centres de transformació.

22


2.2.3 Xarxa de baixa tensió.

La xarxa de baixa tensió està formada per diversos circuits de forma radial, enterrats, que

parteixen tots del quadre de baixa tensió situat als centres de transformació i que

subministra a tots els consumidors. Aquesta xarxa engloba el quadre de baixa tensió dels

centres de transformació, les diverses escomeses, les caixes de seccionament, els quadres

generals de potència, les caixes de derivacions per a urbanitzacions i les caixes de

protecció i mesura.


- El traçat de les línies.

- Selecció de conductors instal·lats.

- Rases.

- Les proteccions de la xarxa de baixa tensió.

- Entrada de mitja tensió i cel·les de seccionament.

2.2.4 Xarxa d’enllumenat públic.

La xarxa d‟enllumenat públic està formada per diferents circuits subterranis, que

s‟encarreguen de subministrar tots els punts de llum de la via pública de la urbanització per

a disposar d‟una il·luminació a les zones d‟ús públic.


- El traçat de la línia.

- Selecció del tipus i potència de lluminàries.

- Selecció de la distribució de les lluminàries.

- Selecció dels conductors.

- Xarxa de posada a terra.

2.3 Antecedents. Amb la realització d‟un nou pla d‟urbanisme per part del municipi de Els Pallaresos es pot

extreure en que els terrenys on es desenvoluparà el projecte d‟urbanització estan

classificats com a terreny urbanitzable. Aquests terrenys seran destinats a la construcció de

una nova urbanització residencial promoguda pel mateix municipi que s‟erigirà com a

promotor de l‟obra.

La urbanització s‟ubica al nord del nucli urbà de Els Pallaresos, i la superfície total de la

urbanització és de 205.567 m2 que es dividirà en carrers, parcel·les i zona verda.

2.3.1 Situació.

La urbanització Pallaresos Park està situada a les afores del nucli urbà de Els Pallaresos,

per la carretera TV-2236 que surt des de Els Pallaresos en direcció a Perafort.

Al punt quilomètric 1 en direcció a Perafort es troba l‟única entrada a la urbanització,

situada al costat del cementiri municipal. L‟emplaçament de la urbanització son terrenys

que estan poblats per pins mediterranis i vegetació diversa.

23


2.3.2 Característiques de la zona a urbanitzar.

Els terrenys on es realitzarà la urbanització residencial ocupen una superfície total de

205.567 m2 repartits entre parcel·les particulars, vials i zones verdes. es tracta d‟una zona

classificada com a de sòl urbanitzable.

2.3.3 Descripció de les parcel·les.

El projecte consisteix en l‟electrificació de 161 parcel·les individuals que es divideixen en

al llarg de tota la urbanització. Aquestes parcel·les estan destinades a la construcció de

cases unifamiliars aïllades de la resta de parcel·les. Cada parcel·la podrà disposar de jardí

particular i altres serveis com piscines, pistes de tenis, etc. Depenent de la mida de la

parcel·la i de les necessitats de cada propietari les edificacions i els equipaments seran de

distribucions i superfícies diferents a petició dels futurs propietaris.

2.3.4 Descripció de la xarxa viària.

Els vials i voreres projectades en la urbanització residencial Pallaresos Park consten de 3

tipus diferents d‟amplada de carrer en funció de si es tracten de carrers en alta, mitja o

baixa densitat de tràfic. Les voreres seran en tots els vials de la mateixa amplada.

La distribució que tindran les amplades queda reflectit en la taula següent:

Vorera

Nom Carrer Calçada [m]

Esquerra [m]

Dreta [m]

Llarg 11 2 2

Major 11 2 2

Dels Ceps 7 2 2

Dels Rossinyols 7 2 2

Dels Ocells 9 2 2

De l'Esplai 9 2 2

De les Alzines 7 2 2

Dels Ametllers 9 2 2

Dels Pins 9 2 2

De l'Avenc 9 2 2

Del Racó 9 2 2

Dels Lliris 9 2 2

Dels Rosers 7 2 2

Dels Clavells 7 2 2

De les Torres 7 2 2

Del Mar 9 2 2

Dels Geranis 9 2 2

Taula 1. Quadre de vials i voreres.

24


2.3.5 Descripció de les zones verdes.

A part de la creació de parcel·les per emplaçar les cases, també s‟ha previst la construcció

de diferents zones verdes on s‟instal·laran els diferents centres de transformació per evitar

d‟aquesta manera molèsties degudes al funcionament dels equips acabats de mencionar.

2.4 Normes i referències.

2.4.1 Disposicions legals i normes aplicades.

A continuació es mostra una relació de normes que s‟han utilitzat en el present projecte i

que son d‟aplicació vigent:

2.4.1.1 Caràcter general.

- Ordre 14-7-97 de la “Consejería de Industria, Trabajo y Turismo”, per la que

estableix el contingut mínim de projectes tècnics de determinats tipus

d‟instal·lacions industrials.

2.4.1.2 Xarxa de mitja tensió.

- Instruccions Tècniques Complementàries del RAT, establertes per OM del

06/07/84, BOE núm. 183 del 01/08/84 i OM del 18/10/84, núm. 256 del 25/10/84.

- Normes UNE i recomanacions UNESA.

- Condicionants que puguin ser emesos per organismes afectats per les instal·lacions.

- Norma particular de l‟empresa subministradora NTP-LSMT, NTP-GEN.

- Qualsevol altra normativa i reglamentació d‟obligat compliment per aquest tipus

d‟instal·lacions.

2.4.1.3 Centres de transformació.

- Reglament d‟alta tensió aprovat per Decret 3.151/1968, del 28 de novembre,

B.O.E. del 27/12/68.

- Reglament sobre Condicions i Garanties de Seguretat en Centrals, Subestacions i

Centres de Transformació (RD 3275/82, del 12/11/82, B.O.E. núm. 288 del

01/12/82).

- Reglament Electrotècnic per a baixa tensió. Aprovat per Decret 2.413/1973, del 20

de setembre, B.O.E. del 9/10/73.

- NTE-IEP. Norma tecnològica del 24/03/73, per a instal·lacions elèctriques de

posada a terra.


- Ordenances municipals de l‟ajuntament on s‟executi l‟obra.

- Norma particular de l‟empresa subministradora NTP-CT, NTP-GEN.

- Qualsevol altra normativa i reglamentació d‟obligat compliment per a aquest tipus

d‟instal·lacions.

25


2.4.1.4 Xarxa de baixa tensió.

- Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i Instruccions Tècniques

Complementàries (Reial Decret 842/2002 del 2 d‟agost del 2002).

- Normes particulars i de normalització de l‟empresa subministradora d‟energia

elèctrica NTP-LSBT, NTP-GEN.


- Condicions imposades per els Organismes Públics afectats i Ordenances

Municipals.

- Publicació del Comité Español de la Iluminación sobre requerimientos técnicos

exigibles para luminarias con tecnología LED de alumbrado exterior del

”ministerio de industria, turismo y comercio” de 2011.

- Reial Decret 1890/2008 (Reglament d‟eficiència energètica en instal·lacions

d‟enllumenat exterior).

2.4.1.5 Seguretat i salut.

- Llei 31/1995, del 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals.

- Reial Decret 1627/1997 del 24 d‟octubre de 1997, sobre Disposicions mínimes de

seguretat i salut a les obres.

- Reial Decret 485/1997 del 14 d‟abril del 1997, sobre Disposicions mínimes en

matèria de senyalització de seguretat i salut en el treball.

- Reial Decret 1215/1997 del 18 de juliol del 1997, sobre Disposicions mínimes de

seguretat i salut per a la utilització per part dels treballadors dels equips de treball.

- Reial Decret 773/1997 del 30 de maig del 1997, sobre Disposicions mínimes de

seguretat i salut relatives a la utilització per part dels treballadors d‟equips de

protecció individual.

2.4.2 Bibliografia.

Títol: REGLAMENTO ELECTROTÉCNICO PARA BAJA TENSIÓN.

Editorial: Paraninfo Cenage Learning.

Títol: REGLAMENTO DE LÍNEAS ELÉCTRICAS DE ALTA TENSIÓN.

Editorial: Paraninfo Cenage Learning.

Títol: INSTALACIONES ELÉCTRICAS EN MEDIA Y BAJA TENSIÓN.

Autor: José García Trasancos.

Editorial: Thomson Paraninfo.

Títol: ALUMBRADO ELÉCTRICO Y SUS INSTALACIONES.

Autor: José Roldán Viloria.

Editorial: Creaciones Copyright.

26


2.4.3 Programes de càlcul i presentació.

Per a la realització dels càlculs en el present projecte s‟han utilitzat els següents programes

de càlcul:

- Microsoft Office Excel 2007.

- DiaLUX 4.10 Lighting.

Per a la realització de la presentació del present projecte s‟han utilitzat els següents

programes de presentació:

- Microsoft Office Word 2007.

- Microsoft Office Excel 2007.

- AutoCAD 2011.

2.4.4 Pla de gestió de la qualitat aplicada durant la redacció del projecte.

Per al desenvolupament del projecte s‟ha utilitzat el programa de càlcul Microsoft Office

Excel i s‟han comparat els resultats obtinguts amb càlculs manuals.

A més, s‟ha implicat a una tercera persona per a la comprovació de tots els càlculs

realitzats per a la projecció i desenvolupament de la instal·lació elèctrica.

2.4.5 Altres referències.

Pàgines web consultades:

- http://www.lighting.philips.es

- http://www.ormazabal.es

- http:/www.generalcable.es

- http:/www.cahors.es

- http:/www.himel.com

- http:/www.endesa.com

- http:/www.arelsa.com

- http:/www.tupersa.com

- http:/www.benito.es

Base de dades de preus:

- http://www.itec.es

http://www.lighting.philips.es/

http://www.itec.es/

27


2.5 Definicions i abreviatures. Totes les abreviatures utilitzades en aquest projecte son abreviatures normalitzades i

conegudes, en cap cas inventades.

- AT: Alta Tensió.

- BT: Baixa Tensió.

- CBT: Quadre de distribució en Baixa Tensió.

- CDU: Caixa de Distribució per a Urbanitzacions.

- CGP: Caixa General de Protecció.

- CIE: Comitè Espanyol d‟Il·luminació.

- CMG-CML: Cel·la Modular de Línia.

- CMG-CMP-F: Cel·la Modular de Protecció amb Fusibles.

- CMP: Quadre de Maniobra i Protecció de l‟enllumenat públic.

- CPM: Caixa de Protecció i Mesura.

- CT: Centre de Transformació.

- CT-AT: Centre de transformació de Alta Tensió.

- EP: Enllumenat Públic.

- GE: Normes Generals de Endesa.

- HM: Halogenurs Metàl·lics.

- ID: Interruptor Diferencial.

- ICP: Interruptor de Control de Potència.

- IGA: Interruptor General Automàtic.

- IM: Interruptor Magneto tèrmic.

- IP: Índex de Protecció.

- ITC-BT: Instrucció Tècnica Complementària per a Baixa Tensió.

- LED: Diode emissor de llum.

- MIE: Ministeri d‟Indústria i Energia.

- MIE-RAT: Reglament sobre centrals elèctriques, subestacions i centres de

transformació.

- MT: Mitja Tensió.

- NNSS: Normes Subsidiàries municipals.

- NTE: Normes Tècniques de la Edificació.

- NTP: Normes Tècniques Particulars.

- OGSHT: Ordenança General de Seguretat i Higiene al Treball.

- p.a.t.: Posada a terra.

- PIA: Petit Interruptor Automàtic.

28


- PVC: Policlorur de Vinil.

- RD: Reial Decret.

- REBT: Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió.

- TM: Terme municipal.

- UNE: Una Norma Espanyola.

- UNESA: Associació espanyola d‟indústries elèctriques.

- VSAP: Vapor de sodi d‟alta pressió.

- VSBP: Vapor de sodi de baixa pressió.

- XLPE: Polietilè reticulat.

2.6 Requisits de disseny.

2.6.1 Emplaçament.

Com ja s‟ha exposat en el punt 3 d‟aquesta memòria, l‟emplaçament de la urbanització està

ubicat al terme municipal de Els Pallaresos i disposa d‟una superfície d‟edificació de

161.931 m2 tal com s‟indica en el plànol 3 Planta General.

2.6.2 Requisits urbanístics.

La distribució de les parcel·les on es construiran les cases serà segons la mostrada en el

plànol 3 Planta General.

Totes les línies elèctriques es canalitzaran de forma subterrània, ja que ens ofereix mes

seguretat i un risc més baix d‟avaria, a més té un impacte visual molt més reduït.

Les superfícies es repartiran de la següent forma:

Superfície [m2] Superfície [%]

Parcel·les 161.931 78,74

Carrers 39.283 19,15

Zones Verdes 4.353 2,11

Total 205.567 100

Taula 2. Quadre de superfícies.

29


2.6.3 Requisits elèctrics.

La urbanització està formada per 161 parcel·les destinades a la construcció de cases, tal i

com indica l‟apartat 2.1.2 de l‟ITC-BT-10 del REBT, l‟electrificació de totes les cases de

la urbanització es considerarà elevada, ja que les cases unifamiliars en previsió superen els

160 m2, i a més, es preveu que la majoria tindran instal·lacions d‟aire condicionat,

calefacció i altres instal·lacions com reg, piscines, enllumenat de jardí, etc.

La distribució de Mitja Tensió correrà a càrrec de la companyia subministradora que ens

proporcionarà un transformador de Alta tensió provinent de una línia aèria de 25 kV que

ens servirà per a realitzar una distribució en anell tancat per abastir tota la demanda

elèctrica del projecte.

2.6.4 Requisits de la xarxa de mitja tensió.

2.6.4.1 Criteris generals.

Per a la distribució en Mitja Tensió es tindran en compte els següents requisits:

- La línia subterrània de MT que alimentarà la urbanització prové del Centre de

Transformació d‟Alta Tensió (CT-AT) amb una tensió de 25 kV i 50 Hz de

freqüència.

- El valor límit de la caiguda de tensió s‟estableix en el 7 % amb les condicions de

màxima càrrega i/o situació d‟emergència.

- La intensitat que circuli pels conductors no serà superior a la intensitat màxima

admissible d‟aquestos.

2.6.4.2 Cables.

Els cables subterranis de MT quan estiguin soterrats baix tub hauran de complir els

següents requisits.

Els cables a utilitzar tindran una secció de 3x1x240 mm2 d‟alumini com a seccions per a la

xarxa de distribució.

2.6.4.3 Disposició dels cables.

Les canalitzacions, llevat de casos de força major, s‟executaran per terrenys de domini

públic, sota les voreres o calçades, preferentment sota les primeres i s‟evitaran angles

pronunciats. El traçat serà com més rectilini possible, paral·lel en tota la seva longitud en

voreres o façanes dels edificis principals.

En marcar el traçat de les rases, es tindrà en compte el radi mínim que calgui deixar en les

corbes segons la secció del conductor o conductors que s‟hagin de canalitzar.

Els cables es disposaran soterrats dins de tubs en sec. Sota les voreres, en les zones

d‟entrada i sortida de vehicles a les finques, a les quals no es prevegi el pas de vehicles de

gran tonatge, es disposaran a dins de tubs en sec (sense formigonar). En els accessos a

finques de vehicles de gran tonatge i en els encreuaments de la calçada, es disposaran a

dins de tubs formigonats.

La profunditat fins a la part superior del cable no serà menor de 0,80 m sota vorera, ni d‟1

m sota calçada. Quan hi hagi impediments que no permetin aconseguir les profunditats

30


esmentades, es podran reduir aquests paràmetres sempre i quan s‟hi afegeixin proteccions

mecàniques suficients, tal com especifiquen el Decret 120/92 i la Resolució TRI/301/2006.

2.6.4.4 Seguretat en la instal·lació del cable.

L‟objectiu en la instal·lació d‟un cable subterrani, és que, després de la seva manipulació,

estesa i protecció, el cable no hagi sofert cap dany, i ofereixi seguretat en futures

excavacions fetes per tercers. Per això:

El llit de la rasa que rebrà el cable serà llis i estarà exempt d‟arestes vives, còdols, pedres,

restes de runes, etc. S‟hi disposarà una capa de sorra de riu rentada, neta, solta i exempta

de substàncies orgàniques, argila o partícules terroses, que cobreixi l‟amplada total de la

rasa amb un gruix de 0,06 m.

El tub s‟estendrà sobre aquesta capa de sorra i es cobrirà amb una altra capa de sorra de

0,24 m de gruix, de manera que la sorra arribarà fins a 0,30 m per damunt del llit de la rasa

i cobrirà la seva amplada total.

Sobre la capa anterior es col·locaran plaques de polietilè (PE) com a protecció mecànica.

A continuació, s‟estendrà una altra capa de terra de 0,20 m de gruix, sense pedres ni runa,

piconada amb mitjans manuals. La resta de terra s‟estendrà per capes de 0,15 m, piconades

amb mitjans mecànics. Entre 0,10 i 0,20 m per sota del paviment es posarà una cinta de

senyalització que avisi de l‟existència dels cables elèctrics de MT

2.6.4.5 Encreuaments, paral·lelismes i proximitats.

Quan no es puguin respectar les distàncies que se senyalen per a cada un dels casos que

segueixen, s‟haurà d‟aplicar el Decret 120/92 de 28 d‟abril, i la Resolució TRI/301/2006

de 3 de febrer.

2.6.4.5.1 Encreuaments amb carrers.

Els cables es col·locaran en tubs formigonats en tota la seva longitud amb profunditat

mínima d‟1 m. Sempre que sigui possible, l‟encreuament es farà perpendicular a l‟eix del

vial.

2.6.4.5.2 Encreuaments amb d’altres conductors d’energia elèctrica.

La distància mínima entre cables d‟energia elèctrica de MT d‟una mateixa empresa serà de

0,20 m. La distància mínima entre cables de MT d‟empreses diferents o entre un de MT i

un de BT serà de 0,25 m. La distància del punt d‟encreuament a les unions, quan

existeixin, serà superior a 1 m. Quan no es pugui respectar alguna d‟aquestes distàncies, el

cable que s‟estengui en darrer lloc es disposarà separat mitjançant tubs, conductes o

divisòries constituïdes per materials incombustibles d‟adequada resistència mecànica.

2.6.4.5.3 Paral·lelismes amb altres conductors d’energia elèctrica.

Es procurarà evitar que els cables subterranis de MT quedin en el mateix pla vertical que

les altres conduccions.

La separació mínima entre cables de MT d‟una mateixa empresa serà de 0,20 m. Si els

cables de MT instal·lats en paral·lel són d‟empreses diferents, o si un cable és de MT i

l‟altre és de BT, la separació mínima serà de 0,25 m. Quan no es pugui respectar alguna

31


d‟aquestes distàncies, la conducció que s‟estableixi en darrer lloc es disposarà separada

mitjançant tubs, conductes o divisòries constituïdes per materials incombustibles

d‟adequada resistència mecànica.

2.6.4.6 Posada a terra dels cables.

Les pantalles metàl·liques dels cables de MT es connectaran a terra a cada una de les seves

caixes terminals extremes.

2.6.4.7 Plànols de situació dels cables.

Les empreses propietàries dels cables, un cop s‟hagin canalitzat hauran de disposar de

plànols de situació dels cables, on hi figurin les cotes i referències suficients per a la seva

posterior ubicació i identificació. També hi figurarà la ubicació de les unions.

Aquests plànols serviran tant per a la identificació de possibles avaries en els cables, com

per poder senyalitzar-les per causa d‟obres de tercers.

2.6.5 Requisits dels centres de transformació.

Els aspectes que amb caràcter general s‟hauran de tenir en compte en el disseny i la

instal·lació del CT són els següents:

2.6.5.1 Ubicació.

L‟emplaçament del CT es farà de tal manera que sempre s‟hi pugui accedir directament des

del carrer o vial públic a través d‟una porta ubicada a la línia de façana.

L‟emplaçament escollit per al CT haurà de permetre l‟estesa de totes les canalitzacions

subterrànies previstes, que surtin des del CT, cap a vies públiques o galeries de serveis.

El nivell freàtic històric més alt es trobarà 0,3 m per sota del nivell inferior de la solera més

profunda del CT.

2.6.5.2 Accessos.

L‟accés s‟efectuarà directament des del carrer o vial públic, de manera que en tot moment

permeti la lliure i permanent entrada de personal i material, sense dependre en cap

circumstància de tercers.

L‟accés a l‟interior del local del CT serà exclusiu per al personal de l‟empresa

distribuïdora. Aquest accés estarà situat en un lloc de tal manera que, amb el CT obert, es

deixi pas lliure permanentment a bombers, serveis d‟emergència, sortides d‟urgències o

socors, etc.

Les vies per als accessos de materials hauran de permetre el transport en camió, fins al lloc

d‟ubicació del mateix CT, dels transformadors i d‟altres elements integrants del CT.

Quan l‟accés del transformador i els materials es faci mitjançant tapes practicables situades

sota altres forjats (CT situat en primer soterrani d‟edificis destinats a altres usos) i la cota

del qual respecte de la tapa sigui menys de 4 m, en el forjat superior s‟hi haurà de disposar

un ganxo anclat, capaç de suportar una càrrega puntual de 5.000 daN, aplicats a un

dispositiu d‟enganxament que permeti la utilització d‟un element mecànic d‟elevació.

32


Els terres de les zones per on s‟hagi de desplaçar el transformador per dipositar-lo al seu

emplaçament definitiu, hauran de suportar una càrrega d‟ aproximadament 4.000 daN

recolzada sobre quatre rodes equidistants 0,67 m.

Les obertures destinades a accessos i ventilacions compliran les distàncies reglamentàries i

condicions de seguretat indicades a la ITC MIE-RAT 14 i a la Norma Bàsica de l‟

Edificació NBE-CPI 96.

Quan el CT es dissenyi per allotjar un conjunt prefabricat compacte (CPC), en el qual tot

l‟aparellatge constitueix una sola unitat indivisible, l‟accés i les ventilacions s‟efectuaran

per la part frontal.

2.6.5.3 Seguretat de les persones.

S‟aplicaran criteris de disseny que aportin seguretat passiva al personal que accedeixi al

CT per treballar-hi.

Es tindran en compte els següents aspectes:

- Guardar les distàncies mínimes als elements susceptibles d‟estar en tensió,

previstes a la legislació vigent.

- Compartimentar els elements de maniobra del CT de manera que en cas d‟arc

intern en el circuit de potència no existeixi risc per a l‟operador.

- No s‟hauran de sobrepassar els límits legals establerts pels CEM.

- No s‟hauran de transmetre tensions perilloses a l‟exterior del CT.

2.6.5.4 Risc d‟incendi.

A la construcció es prendran les mesures de protecció contra incendis d‟acord amb el que

s‟estableix a l‟apartat 4.1 del MIE-RAT 14, NBE–CPI en vigor, i a les Ordenances

Municipals aplicables en cada cas.

2.6.5.5 Integració a l‟entorn.

Amb l‟objecte de disminuir el impacte visual, el CT tindrà els acabats exteriors necessaris

per harmonitzar amb l‟entorn on està ubicat.

2.6.5.6 Ventilació.

L‟evacuació del calor generat a l‟interior del CT s‟efectuarà segons com s‟indica en la

MIE-RAT 014 apartat 3.3, i s‟utilitzarà únicament el sistema de ventilació natural. La

ubicació de les reixes de ventilació es dissenyarà.

2.6.6 Requisits de la xarxa de Baixa Tensió.

La xarxa de baixa tensió destinada per a l‟alimentació de les vivendes es considerarà com a

zona de densitat mitjana destinada a nova urbanització.

33



Per a la distribució en Baixa Tensió es tindran en compte els següents requeriments:

- Les línies subterrànies de baixa tensió s‟estructuraran a partir del centre de

transformació d‟origen.

- El sistema de tensions alternes serà trifàsic amb neutre, mallat o no. Es

dissenyaran en forma radial ramificada, amb secció uniforme. En zones d‟alta

densitat de càrrega poden formar xarxes mallades, explotades en forma radial.

- Els conductors estaran protegits en capçalera contra sobrecàrregues i curtcircuits

mitjançant fusibles classe gG.

- En el traçat de les línies s‟hauran de complir totes les reglamentacions i

normatives en relació amb encreuaments, paral·lelismes i proximitats a altres

serveis subterranis.

- El valor de la tensió nominal de la xarxa subterrània de BT serà 400 V.

- L‟estructura general de les xarxes subterrànies de BT de FECSA ENDESA és de

bucle, per tant, s‟utilitzaran sempre cables amb secció uniforme de 240 mm2

d‟Al per a les fases i, com a mínim, 150 mm2 d‟Al per al neutre.

- La caiguda de tensió no serà major del 7 %.

- La càrrega màxima de transport es determinarà en funció del corrent màxim

admissible en el conductor, i del moment elèctric de la línia.

- A les xarxes subterrànies de BT les derivacions sortiran, en general, de caixes

d‟entrada i sortida d‟un cable de BT principal. Així, en cas d‟avaria d‟un tram de

cable subterrani de BT, es facilita la identificació i separació del tram avariat

- Les derivacions de línies secundàries s‟efectuaran en caixes de distribució o en

caixes de seccionament, en les quals s‟ubicaran, si procedeix, fusibles de

protecció de calibre apropiat, selectius amb els de capçalera.

- El conductor neutre estarà connectat a terra al llarg de la línia de BT, en els

armaris de distribució, almenys cada 200 m i en tots els finals tant en les línies

principals com en llurs derivacions.

2.6.6.1.1 Quadre de distribució de BT en CT.

Es procurarà que la càrrega màxima de les sortides sigui equilibrada, d‟acord amb la

potència del transformador. Els consums de l‟explotació s‟aniran esglaonant segons la

potència absorbida, la qual cosa comportarà l‟estudi de la resta de la xarxa pel que fa a

armaris i caixes a instal·lar.

2.6.6.1.2 Caixes de seccionament.

Son caixes allotjades en un nínxol a la paret tancat amb una porta metàl·lica, i instal·lades

immediatament abans de la CGP de la finca. Faciliten la localització i separació d‟avaries

en els cables subterranis de BT, així com l‟alimentació de socors.

2.6.6.1.3 Caixa de distribució per a urbanitzacions.

En zones residencials o urbanitzacions d‟habitatges unifamiliars, en lloc de caixes de

seccionament s‟utilitzaran aquest tipus de caixes de distribució que permeti fer entrada i

34


fins a dues sortides de la línia principal de BT i derivar a client fins a un màxim de 2

subministraments trifàsics o 4 de monofàsics, amb calibre de 63 a 80 A. Aquestes

derivacions a client acabaran en les caixes de protecció i mesura (CPM).

S‟instal·laran en intempèrie a dins de poselles o mòduls prefabricats, o aniran allotjades en

el mur dels habitatges a alimentar.

Podran estar alimentades des d‟un armari de distribució de BT en CT, un armari de

distribució i derivació urbana o d‟altres caixes de distribució per a urbanitzacions.

2.6.6.1.4 Connexions de servei.

S‟efectuaran, de manera general, des d‟una caixa de seccionament.

2.6.6.2 Cables.

Els conductors a utilitzar a les xarxes subterrànies de BT seran unipolars, segons Norma

GE CNL001, tipus RV, tensió assignada 0,6/1 kV, amb aïllament de polietilè reticulat

(XLPE) i coberta de PVC, i tipus RZ1, de tensió assignada 0,6/1 kV, amb aïllament de

polietilè reticulat (XLPE) amb coberta de poliolefina, segons Norma UNE 211603-5N1.

2.6.6.3 Disposició dels cables.

Les canalitzacions, excepte en casos de força major, s‟executaran per terrenys de domini

públic, sota les voreres o calçades, preferentment a sota de les primeres i s‟evitaran angles

pronunciats. El traçat serà com més rectilini possible, paral·lel en tota la seva longitud a

voreres o façanes dels edificis principals.

Al marcar el traçat de les rases, es tindran en compte els radis de curvatura mínims, fixats

pels fabricants (o en el seu defecte, els indicats en les normes de la sèrie UNE 20435), a

respectar en els canvis de direcció.

En l‟etapa de projecte, s‟hauran de consultar amb les empreses de servei públic i amb els

possibles propietaris de serveis per conèixer la posició de les seves instal·lacions en la zona

afectada. Una vegada coneguda, abans de procedir a l‟obertura de les rases, s‟obriran cales

de reconeixement per confirmar o rectificar el traçat previst en el projecte.

Els cables es disposaran enterrats dins de tubs en sec. Sota les voreres, a les zones

d‟entrada i sortida de vehicles a les finques, en les quals no es prevegi el pas de vehicles de

gran tonatge, es disposaran a dins de tubs en sec (sense formigonar). Als accessos a finques

de vehicles de gran tonatge i als encreuaments de calçada, es disposaran a dins de tubs

formigonats.

La profunditat, fins a la part superior del cable no serà menor de 0,60 m a sota la vorera, ni

de 0,80 m a sota la calçada.

Quan no es puguin aconseguir, degut a qualsevol impediment, les anteriors profunditats es

podran reduir si s‟afegeixen proteccions mecàniques suficients.

2.6.6.4 Seguretat en la instal·lació dels cables.

L‟objectiu en la instal·lació d‟un cable subterrani és que, després de la seva manipulació,

estesa i protecció, el cable no hagi rebut cap dany, i ofereixi seguretat en futures

excavacions fetes per tercers. Per això:

35


El llit de la rasa que va a rebre el cable estarà llis i exempt d‟arestes vives, còdols, pedres,

restes de runes, etc. En l‟esmenta‟t llit es posarà una capa de sorra de riu rentada, neta,

solta i exempta de substàncies orgàniques, argila o partícules terroses, que cobreixi

l‟amplada total de la rasa amb un gruix de 0,05 m.

El tub s‟estendrà sobre aquesta capa de sorra i es cobrirà amb una altra capa de sorra de

0,10 m de gruix, o sigui que la sorra arribarà fins a 0,20 m per damunt del llit de la rasa i

cobrirà la seva amplada total, la qual serà suficient per mantenir 0,05 m entre els cables i

les parets laterals.

Sobre la capa anterior es posaran plaques de polietilè (PE) com a protecció mecànica.

A continuació, s‟estendrà una altra capa de terra de 0,20 m de gruix, exempta de pedres,

còdols o runa, piconada per mitjans manuals. Després, s‟anirà omplint la rasa per capes de

0,15 m, piconada per mitjans mecànics. Pel damunt seu, i a uns 0,10 m del paviment es

col·locarà una cinta de senyalització que adverteixi de l‟existència dels cables elèctrics de

BT.

2.6.6.5 Encreuaments, paral·lelismes i proximitats.

Els cables subterranis de BT quan estan enterrats directament al terreny hauran de complir

els següents requisits.

Quan no es puguin respectar les distàncies que se senyalen per a cada un dels casos s‟haurà

d‟aplicar el Decret 120/92 de 28 d‟abril.

2.6.6.5.1 Encreuaments amb carrers i carreteres.

Els cables es disposaran en tubs formigonats en tota la seva longitud a una profunditat mínima

de 0,8 m. Sempre que sigui possible, l‟encreuament es farà perpendicular a l‟eix del vial.

2.6.6.5.2 Encreuaments amb altres conductors d’energia elèctrica.

La distància mínima entre cables de BT serà de 0,10 m, i entre cables de BT i cables de

MT serà de 0,25 m. La distància del punt d‟encreuament a les unions, quan existeixin, serà

superior a 1 m. En el cas que no es puguin respectar alguna d‟aquestes distàncies, el cable

que s‟estengui en últim lloc es disposarà separat mitjançant tubs, conductes o divisòries

constituïts per materials incombustibles d‟adequada resistència mecànica.

2.6.6.5.3 Paral·lelismes amb altres conductors d’energia elèctrica.

Els cables de BT es podran instal·lar paral·lelament a altres de BT, si mantenen entre si

una distància no inferior a 0,10 m; si aquests cables són de MT la distància no serà inferior

a 0,25 m. Quan no es pugui respectar alguna d‟aquestes distàncies, la conducció que

s‟estableixi en últim lloc es disposarà separada mitjançant tubs, conductes o divisòries

constituïts per materials incombustibles d‟adequada resistència mecànica.

2.6.6.6 Posada a terra de les xarxes subterrànies de BT.

Les posades a terra a les línies subterrànies de BT es realitzaran a través del conductor

neutre. En el cas de CT amb terres úniques, o sigui quan la resistència de la presa de terra

única, Rt, multiplicada pel corrent de defecte a terra, Id, que pugui presentar-se en cas de

defecte de la instal·lació, no sigui superior a 1000 V (Rt·Id ≤ 1000 V), el conductor neutre

36


de la xarxa de BT es podrà connectar a terra en el mateix elèctrode de posada a terra del

CT, i complirà el punt 7.7.4 de la MIE-RAT 13.

Si el CT té terres separades, la terra del neutre de la xarxa ha de ser independent i

l‟elèctrode se situarà a la distància resultant del càlcul específic, segons s‟indica en Mètode

de càlcul i projecte d’instal·lacions de posada a terra per a centres de transformació

connectats a xarxes de tercera categoria (UNESA). S‟emprarà cable aïllat (RV-0,6/1 kV),

en tub i independent de la xarxa, amb seccions mínimes de coure de 50 mm2, unit a la barra

del neutre del quadre de baixa tensió. Aquest conductor de neutre a terra s‟instal·larà a una

profunditat mínima de 60 cm, i es podrà instal·lar en una de les rases de qualsevol de les

línies de BT.

2.6.6.7 Plànols de situació dels cables.

Les empreses propietàries dels cables, un cop els hagin canalitzat, hauran de disposar de

plànols de situació dels cables, en els quals figurin les cotes i referències suficients per a la

seva posterior ubicació i identificació. Hi figurarà, també, la ubicació de les unions.

Aquests plànols serviran tant per a la identificació de possibles avaries als cables, com per

a poder senyalitzar-los enfront d‟obres de tercers.

2.6.7 Requisits de la xarxa d’enllumenat públic.


Els aspectes que amb caràcter general hauran de tenir-se en compte en el disseny de línies

subterrànies de BT d‟enllumenat són els següents:

- La caiguda de tensió acumulada en cada tram no superarà el 3% de la tensió

nominal.

- Cada lluminària ha de tenir un factor de potència superior o igual a 0,9.

- La intensitat que circuli pels conductors no serà superior a la intensitat màxima

admissible d‟aquestos.

2.6.7.2 Connexions des de les xarxes de distribució de la companyia subministradora.

La connexió serà subterrània i es realitzarà d‟acord amb les prescripcions particulars de la

companyia subministradora, aprovades segons el que preveu el REBT per a aquest tipus

d'instal·lacions.

2.6.7.3 Dimensionament de les instal·lacions.

Les línies d'alimentació als punts de llum, estaran previstes per a transportar la càrrega

necessària als propis receptors, als seus elements associats, als seus corrents harmònics,

d'arrencada i desequilibri de fases.

Per tal d'aconseguir estalvis energètics i sempre que sigui possible, les instal·lacions

d'enllumenat públic es projectaran amb diferents nivells d‟il·luminació, de manera que

aquesta decreixi durant les hores de menys necessitat d‟il·luminació.

37


2.6.7.4 Quadres de protecció, mesura i control.

Les línies d'alimentació als punts de llum i de control, quan n'hi hagi, partiran des d'un

quadre de protecció i control.

Les línies estaran protegides individualment, amb tall omnipolar en aquest quadre, tant

contra sobreintensitats (sobrecàrregues i curtcircuits), com contra corrents de defecte a

terra i contra sobretensions quan els equips instal·lats ho precisin. La intensitat de defecte,

llindar de desconnexió dels interruptors diferencials, que podran ser de reenganxament

automàtic, serà com a màxim de 300 mA. i la resistència de posada a terra, mesurada en la

posada en servei de la instal·lació serà com a màxim de 30 Ω.

Si el sistema d'accionament de l'enllumenat es realitza amb interruptors horaris o

fotoelèctrics, es disposarà a més d'un interruptor manual que permeti el accionament del

sistema, amb independència dels dispositius esmentats.

L‟evolvent del quadre, proporcionarà un grau de protecció mínima IP55 segons norma

UNE 20.324 i IK10 segons norma UNE-EN 50.102 i disposarà d'un sistema de tancament

que permeti l'accés exclusiu al mateix, del personal autoritzat, amb la seva porta d' accés

situada a una alçada compresa entre 2 m i 0,3 m. Els elements de mesures estaran situats en

un mòdul independent. Les parts metàl·liques del quadre aniran connectades a terra.

2.6.7.5 Conductors d‟enllumenat.

Els cables seran unipolars amb conductors de coure i tensió assignada de 0,6/1 kV.

El conductor neutre de cada circuit que parteix del quadre, no podrà ser utilitzat per cap

altre circuit.

2.6.7.6 Xarxes soterrades.

S'empraran sistemes i materials anàlegs als de les xarxes subterrànies de distribució

regulades en la ITC-BT-07. del REBT.

Els cables seran de les característiques especificades a la UNE 21123 i aniran baix tub.

Els tubs per a les canalitzacions soterrades han de ser els indicats a la ITC-BT-21 del

REBT i el grau de protecció mecànica l'indicat en aquesta instrucció, podran anar

formigonats en rasa o no. Quan vagin formigonats el grau de resistència a l' impacte serà

lleuger segons UNE -EN 50.086 -2-4.

Els tubs aniran enterrats a una profunditat mínima de 0,4 m del nivell del sòl mesurats des

de la cota inferior del tub i el seu diàmetre interior no serà inferior a 60 mm.

Es col·locarà una cinta de senyalització que adverteixi de l'existència de cables

d'enllumenat exterior, situada a una distància mínima del nivell del terra de 0,10 m i a 0,25

m per sobre del tub.

En els encreuaments de calçades la canalització a més de baix tub, anirà formigonada i

s'instal·larà com a mínim un tub de reserva.

La secció mínima a emprar en els conductors, inclòs el neutre, serà de 6 mm2.

Els entroncaments i derivacions hauran de realitzar en caixes de borns adequades, situades

dins dels suports de les lluminàries a una alçada mínima de 0,3 m sobre el nivell del sòl o

en una arqueta de registre que garanteixin, en ambdós casos, la continuïtat i l'aïllament del

conductor.

38


2.6.7.7 Xarxes de control i auxiliars.

S'empraran sistemes i materials similars als indicats per als circuits d‟alimentació, la secció

mínima dels conductors serà 2,5 mm2.

2.6.7.8 Posta a terra de la xarxa d‟enllumenat.

La màxima resistència de posta a terra serà tal que no es superin en qualsevol tram de l‟any

els 24 V, en les parts metàl·liques accessibles de la instal·lació (suports, quadres metàl·lics,

etc). La posada a terra dels suports es realitzarà per connexió a una xarxa de terra comú per

a totes les línies que parteixin del mateix quadre de protecció, mesura i control.

En les xarxes de terra, s'instal·larà com a mínim un elèctrode de posada a terra cada 5

suports de lluminàries, i sempre en el primer i en l'últim suport de cada línia.

Els conductors de la xarxa de terra que uneixen els elèctrodes hauran de ser nus de coure

de 35 mm2 de secció mínima, si formen part de la pròpia xarxa de terra, en aquest cas

aniran per fora de les canalitzacions dels cables d'alimentació.

El conductor de protecció que uneix de cada suport amb l'elèctrode o amb la xarxa de

terra, serà de cable unipolar aïllat, de tensió assignada 450/750 V, amb recobriment de

color verd-groc, i secció mínima de 16 mm2 de coure.

Totes les connexions dels circuits de terra es realitzaran mitjançant terminals,

grapes, soldadura o elements apropiats que garanteixin un bon contacte permanent i

protegit contra la corrosió.

2.6.8 Requisits lumínics.

Els requisits lumínics es basen segons el Reial Decret 1890/2008, del 19 de novembre, on

s‟aprova el Reglament d‟Eficiència Energètica en instal·lacions d‟enllumenat exterior.

El projecte objecte d‟estudi determina que aquesta urbanització es classifica l‟enllumenat

vial com a tipus d‟enllumenat ambiental amb suports relativament baixos, entre 3-5 m, ja

que esta format per carrers residencials suburbans amb voreres per a vianants situats

paral·lelament a la calçada.

Aquesta configuració implica dins la norma d‟eficiència energètica en el seu punt ITC-EA-

02 Nivells d’il·luminació, com a una instal·lació d‟enllumenat vial ambiental amb un flux

de tràfic, vianants i ciclistes hipotètic baix, corresponent a una classe d‟enllumenat S3.

Tots el carrers de la urbanització estan classificats com a situacions de projecte D3 de

baixa velocitat (entre 5 km/h fins a 30 km/h) i classe d‟enllumenat tipus S3 tant per voreres

com per a la calçada, que implica un flux de tràfic normal dintre de la classificació

escollida.

2.6.8.1 Eficiència energètica en les instal·lacions d‟enllumenat exterior.

Amb la finalitat de aconseguir una eficiència energètica adequada en les instal·lacions

d‟enllumenat exterior , aquestes tindran que complir els següents requeriments:

- Els nivells d‟iluminació de la instal·lació no superin l‟establi‟t en la ITC-EA-02,

llevat dels casos excepcionals que requereixin la autorització prèvia del òrgan

competent de la Administració Pública.

39


- Per a l‟enllumenat vial es compliran els requeriments mínims d‟eficiència

energètica establerts en la ITC-EA-01.

- Es disposarà un sistema d‟accionament i de regulació del nivell lluminós tal i

com s‟explica en la ITC-EA-04.

2.6.8.2 Components de les instal·lacions.

En el referent als mètodes de mesura i presentació de les característiques fotomètriques de

les lluminàries, es seguirà l‟establi‟t en les normes de la sèrie UNE-EN 13032.

El flux hemisfèric superior, el rendiment de la lluminària, el factor d‟utilització, el grau de

protecció IP, la eficiència de la lluminària i altres característiques rellevants de cada tipus

de lluminària deuran ser garantides per el fabricant mitjançant una declaració expressa o

mitjançant una declaració d‟un laboratori acreditat.

2.6.8.3 Lluminàries.

Les lluminàries en les instal·lacions d‟enllumenat exterior deuran complir els requeriments

establerts en la Taula 1 de la ITC-EA-04 respecte als valors de rendiment de la lluminària i

factor d‟utilització.

2.6.8.4 Punts de llum.

Els punts de llum utilitzats en instal·lacions d‟enllumenat exterior tindran una eficiència

lluminosa superior a 65 lum/W per a enllumenats vials.

2.6.8.5 Sistemes d‟accionament.

Els sistemes d‟accionament deuran garantir que les instal·lacions d‟enllumenat exterior

s‟encenguin i s‟apaguin amb precisió a les hores previstes, quan la lluminositat ambient ho

requereixi amb la finalitat d‟estalviar energia. L‟accionament de les instal·lacions

d‟enllumenat exterior podrà realitzar-se mitjançant diferents dispositius, com fotocèl·lules,

rellotges astronòmics i sistemes d‟encesa centralitzats.

Tota instal·lació d‟enllumenat exterior amb una potència de punts de llum i equips

auxiliars superiors a 5 kW. deurà incorporar un sistema d‟accionament per rellotge

astronòmic o sistema d‟encesa centralitzada, metre que aquelles amb una potència en els

punts de llum inferiors a 5 kW. També es podrà incorporar un sistema d‟accionament

mitjançant fotocèl·lula.

2.6.8.6 Sistemes de regulació del nivell d‟ il·luminació.

Amb la finalitat d‟estalviar energia , les instal·lacions d‟enllumenat exterior es projectaran

amb dispositius o sistemes per a la regulació del nivell de llum mitjançant algun dels

sistemes següents:

- Columnes sèrie tipus inductiu per a doble nivell de potència.

- Reguladors en capçalera de línia.

- Estabilitzadors en capçalera de línia.

- Columnes electròniques de potencia regulable.

40


Els sistemes de regulació del nivell lluminós deuran permetre la disminució del flux emes

de fins al 50 % del valor de servei normal, mantenint la uniformitat dels nivells

d‟iluminació, durant les hores amb funcionament reduït.

2.7 Anàlisi de solucions.

2.7.1 Xarxa de Mitja Tensió.

2.7.1.1 Sistema de distribució.

Existeixen diferents possibilitats per a realitzar la distribució de les xarxes de MT:

- Sistema radial.

- Sistema d‟anell obert.

- Sistema d‟anell obert amb doble alimentació.

- Sistema de doble alimentació.

2.7.1.1.1 Sistema radial.

El sistema radial presenta la següent estructura:

Figura 1. Sistema radial.

Aquest sistema es el més econòmic de tots degut a que la paramenta a instal·lar i les rases a

obrir son menors en comparació amb altres sistemes.

Ara be, presenta el inconvenient que en front a una falta en qualsevol tram de la línia,

deixaria sense servei a tots els CT existents aigües avall de la falta.

El sistema radial o en antena s‟utilitza por la electrificació de zones rurals a través d‟una

xarxa aèria, on les distancies son molt elevades i la densitat es molt baixa.

41


2.7.1.1.2 Sistema en anell obert.

El sistema en anell obert presenta la següent estructura:

Figura 2. Sistema en anell obert.

Aquest sistema s‟elabora formant un bucle, però la seva explotació es en forma radial. Es

té que instal·lar una cel·la de línia més que en el sistema radial per a poder tancar l‟anell i

constructivament es té que considerar la major quantitat de metres de rasa a obrir.

L‟avantatge que presenta aquest sistema es que es pot deixar qualsevol tram de la xarxa

sense servei, desplaçant el punt de frontera d‟una cel·la a una altra sense que això afecti als

centres de transformació que es troben aigües avall de la falta.

2.7.1.1.3 Sistema en anell obert amb doble alimentació.

El sistema en anell obert amb doble alimentació presenta la següent estructura:

Figura 3. Sistema en anell obert amb doble alimentació.

Aquest sistema presenta les mateixes característiques que el sistema anterior, però a més

permet l‟alimentació dels centres de transformació des de qualsevol de les seves dos línies

bàsiques.

42


L‟avantatja més important que presenta respecte al sistema radial es la interconnexió dels

dos circuits, permetent realitzar moviments de càrregues d‟un al altre. El major

inconvenient es la necessitat d‟instal·lar una tercera cel·la de línia en dos centres de

transformació.

2.7.1.1.4 Sistema amb doble alimentació.

El sistema de doble alimentació presenta la següent estructura:

Figura 4. Sistema amb doble alimentació.

En aquest sistema cada centre de transformació esta alimentat per les dos línies bàsiques

mitjançant dues cel·les d‟unió de barres.

L‟avantatge més important que presenta es que pot garantir una major qualitat del servei,

ara be, presenta l‟inconvenient de disposar de quatre cel·les de línia i de dos cel·les d‟unió

de barres en cada centre de transformació, comportant un cost econòmic més elevat i una

disminució de l‟espai útil de cada centre de transformació.

Aquest tipus d‟alimentació es aconsellable per a grans xarxes de subministrament en les

que es indispensable la continuïtat del servei.

2.7.1.2 Traçat de la xarxa.

Existeixen dos possibilitats en la realització del traçat de les xarxes de Mitja Tensió:

- Traçat aeri.

- Traçat subterrani.

2.7.1.2.1 Traçat aeri.

El traçat aeri consisteix en realitzar la distribució aèria de la xarxa mitjançant suports.

L‟avantatja més important que presenta aquest tipus de traçat és que pot circular una major

intensitat pels conductors que formen la xarxa si ho comparem amb el traçat subterrani.

Una altra avantatja seria el fet de poder utilitzar cables de menor secció i sense necessitat

de aïllament, cosa que fa que aquesta instal·lació sigui més econòmica.

En canvi, els inconvenients més grans són de seguretat, ja que aquest tipus de traçat té

menor seguretat d‟aïllament i no respecta les distàncies de seguretat de les Normes de

Seguretat i Salut del municipi.

43


2.7.1.2.2 Traçat subterrani.

El traçat subterrani consisteix en realitzar la distribució mitjançant l‟obertura de rases on es

situa la instal·lació dels tubs protectors i conductors al llarg de la xarxa.

La gran avantatja que presenta aquest tipus es la seguretat en l‟aïllament que aporta a les

línies amb la conseqüent reducció del manteniment i increment de la seguretat. També té

l‟avantatja de que en el disseny es poden escollir diferents distàncies de seguretat que ens

donen diferents variables de disseny del projecte.

Té l‟inconvenient de que podrà circular una menor quantitat de corrent per les diferents

línies que formen la xarxa.

2.7.2 Centres de Transformació.

2.7.2.1 Protecció contra incendis.

Tenim la possibilitat de instal·lar dos sistemes contra incendis als Centres de

Transformació d‟aquest projecte:

- Sistema passiu.

- Sistema actiu.

2.7.2.1.1 Sistema passiu.

Aquest sistema consisteix en la instal·lació i construcció dels següents elements o

estructures:

- Pou col·lector per a la recollida d‟oli amb dispositiu per a apagar focs.

- Obra civil resistent al foc al sostre i les parets.

- Totes les seves portes i marcs, així com, les obertures de vent il·lació amb els

seus marcs i persianes seran de material metàl·lic.

- Es disposarà d‟un tabic metàl·lic o d‟obra civil resistent al foc entre el

transformador i la resta del CT que actuïn com a separadors tallafocs.

El sistema passiu es el sistema mínim obligatori a instal·lar en matèria contra incendis a

l‟interior un CT. Per tant aquest sistema és el menys segur i de funcionament més bàsic

dels dos.

2.7.2.1.2 Sistema actiu.

Aquest sistema consisteix en la instal·lació i construcció dels següents elements o

estructures:

- Equip de extinció del foc de funcionament automàtic de CO2 activat per sensors

o detectors instal·lats al recinte del CT.

- Instal·lació de comportes de tancament en les obertures de vent il·lació.

- Separació de les cel·les del transformador i la resta de la instal·lació del CT.

44


Aquest sistema es d‟obligatòria instal·lació quan les quantitats d‟oli del transformador,

segons MIE-RAT 14, siguin les següents:

- 600 litres per transformador individual.

- 2400 litres per a un total dels transformadors instal·lats en un mateix CT.

- Si es tracta d‟un CT situat en un local de pública concurrència, els anteriors

valors es redueixen a 400 litres per a un transformador individual , i 1500 litres

per al total de transformadors de un mateix CT.

Aquest sistema pot ser complementari al sistema passiu en els casos indicats. Per tant

aquest sistema és molt més segur i efectiu que el anterior.

2.7.3 Xarxa subterrània de Baixa Tensió.

2.7.3.1 Esquema de distribució.

Els esquemes de distribució s‟estableixen en funció de les connexions a terra de la xarxa de

distribució o de l‟alimentació per una banda, i de les masses de la instal·lació receptora per

l‟altra banda.

La denominació es realitza amb un codi de lletres segons s‟indica en la ITC-BT-08 i que té

el següent significat:

- Primera lletra: És refereix a la situació de l‟alimentació respecte a terra.

T = Connexió directa d‟un punt de l‟alimentació a terra.

I = Aïllament de totes les parts actives de l‟alimentació respecte a

terra, o connexió d‟un punt a terra a través de la impedància.

- Segona lletra: És refereix a la situació de les masses de la instal·lació

receptora respecte a terra.

T = Masses connectades directament a terra indiferentment de la

independent de la posta a terra de l‟alimentació,

N = Masses connectades directament al punt de l‟alimentació posat a

terra ( en corrent alterna aquest punt es el punt neutre).

- Altres lletres (eventuals): És refereixen a la situació relativa del conductor

neutre i del conductor de protecció.

S = Les funcions del neutre i de protecció assegurades per

conductors separats.

C = Les funcions de neutre i de protecció combinades en un sol

conductor (conductor CPM).

Els diferents tipus d‟esquemes de distribució possibles tal com s‟indica en la ITC-BT-08

del REBT, son els següents:

2.7.3.1.1 Esquema TN.

El esquema TN té la font d‟alimentació connectada directament a terra i totes les parts

conductores i accessibles connectades al neutre.

45


Existeixen tres tipus diferents segons el conductor de protecció:

Esquema TN-S: Un conductor per al neutre i un altre per a la protecció.

Figura 5. Esquema de distribució tipus TN-S.

Esquema TN-C: Mateix conductor per al neutre i per a la protecció.

Figura 6. Esquema de distribució tipus TN-C.

L'esquema TN-C requereix un entorn equipotencial eficaç en la instal·lació, amb

elèctrodes de terra dispersos i separats amb intervals que siguin el més regulars

possible, pel fet que el conductor PEN és el conductor de protecció i al seu torn

també condueix corrents a causa dels desequilibris de fases i als harmònics.

Donat que el conductor neutre també és el conductor de protecció, qualsevol tall en

el conductor representa un risc per les persones i els béns.

Davant d'això, en l'esquema TN-C, la funció de "conductor de protecció" té prioritat sobre

la "funció neutre". Concretament, sempre s'ha de connectar un conductor PEN al terminal

de terra d'una càrrega, i s'utilitza un pont per connectar aquest al terminal neutre.

Esquema TN-CS: En una part de la instal·lació el conductor per al neutre i per a la

protecció és el mateix, però en una altra part d'aquesta són dos conductors diferents.

Figura 7. Esquema de distribució tipus TN-C-S.

46


L'esquema TN-C-S és la utilització en la mateixa instal·lació dels esquemes TN-C i

TN-S. En aquest esquema el primer sempre ha de ser el TN-C, i mai es pot utilitzar

aigües avall de l'esquema TN-S, ja que qualsevol interrupció accidental del

conductor neutre aigües amunt provocaria una interrupció del conductor de protecció

aigües avall i per tant presentaria un perill.

2.7.3.1.2 Esquema TT.

L'esquema TT té un punt d'alimentació, generalment el neutre o compensador, connectat

directament a terra. Les masses de la instal·lació receptora estan connectades a una presa

de terra separada de la presa de terra de l'alimentació.

Figura 8. Esquema de distribució tipus TT.

En aquest esquema les intensitats de defecte fase-massa o fase-terra poden tenir valors

inferiors als de curtcircuit, però poden ser suficients per provocar l'aparició de tensions

perilloses.

En general, el bucle de defecte inclou resistència de pas a terra en alguna part del circuit de

defecte, el que no exclou la possibilitat de connexions elèctriques voluntàries o no, entre la

zona de la presa de terra de les masses de la instal·lació i la de la alimentació.

Encara que ambdues preses de terra no siguin independents, l'esquema segueix sent un

esquema TT si no es compleixen totes les condicions de l'esquema TN. aquest d'una altra

manera, no es tenen en compte les possibles connexions entre ambdues zones de presa de

terra per a la determinació de les condicions de protecció.

2.7.3.1.3 Esquema IT.

En l'esquema IT, l'alimentació no té cap punt connectat directament a terra, mentre que les

masses de la instal·lació receptora estan connectades a una presa de terra.

Figura 9. Esquema de distribució tipus IT.

47


Les intensitats fase-massa o fase-terra són prou reduïdes per no provocar tensions de

contacte perilloses.


Igual que a la xarxa de MT, tenim dues possibilitats per a la realització de la distribució de

la xarxa de BT.

- Traçat aeri.

- Traçat subterrani.

2.7.3.2.1 Traçat aeri.

El traçat aeri consisteix en realitzar la distribució aèria de la xarxa mitjançant suports.

L‟avantatja més important que presenta aquest tipus de traçat és que pot circular una major

intensitat pels conductors que formen la xarxa si ho comparem amb el traçat subterrani.

Una altra avantatja seria el fet de poder utilitzar cables de menor secció i sense necessitat

de aïllament, cosa que fa que aquesta instal·lació sigui més econòmica.

En canvi, els inconvenients més grans són de seguretat, ja que aquest tipus de traçat té

menor seguretat d‟aïllament i no respecta les distàncies de seguretat de les Normes de

Seguretat i Salut del municipi

2.7.3.2.2 Traçat subterrani.

El traçat subterrani consisteix en realitzar la distribució mitjançant l‟obertura de rases on es

situa la instal·lació dels tubs protectors i conductors al llarg de la xarxa.

La gran avantatja que presenta aquest tipus es la seguretat en l‟aïllament que aporta a les

línies amb la conseqüent reducció del manteniment i increment de la seguretat.

També té l‟avantatja de que en el disseny es poden escollir diferents distàncies de seguretat

que ens donen diferents variables de disseny del projecte.

Té l‟inconvenient de que podrà circular una menor quantitat de corrent per les diferents

línies que formen la xarxa.

2.7.3.3 Selecció del conductor.

Tal com marca la NTP-LSBT d' ENDESA, els dos tipus de conductors que podran utilitzar

per a la distribució subterrània en BT són els següents:

Conductor RV Conductor de secció assignada 0,6/1 kV,

d'alumini, classe 2. Aïllament de polietilè

reticulat (R) i coberta de PVC (V).

Conductor RZ1 Conductor de secció assignada 0,6/1 kV,

d'alumini, classe 2. Aïllament de polietilè

reticulat (R) i coberta de poliolefina (Z1).

Taula 3. Conductors acceptats i característiques.

48


2.7.3.4 Elèctrodes de posta a terra.

Existeixen diferents tipus d‟elèctrodes que es poden utilitzar en la posta a terra de la xarxa

de BT:

- Pica vertical.

- Placa enterrada.

- Conductor enterrat horitzontalment.

2.7.3.4.1 Pica vertical.

Les piques verticals seran de coure-acer, de diàmetre 14,6 mm i tindran una longitud de 2 i

2,5 m.

Aquest és l'elèctrode més utilitzat, i presenta l'avantatge que no necessita l'obertura de una

rasa propera per la seva instal·lació.

2.7.3.4.2 Placa enterrada.

Les plaques enterrades seran planxes metàl·liques de gruix 5 cm i dimensions adequades

a la instal·lació.

Aquest presenta l'avantatge que no ha de ser clavat al terreny, sinó que únicament

s‟enterra, evitant d'aquesta manera possibles accidents amb subministraments confrontants.

2.7.3.4.3 Conductor enterrat horitzontalment.

Els conductors enterrats horitzontalment seran de coure nu de 50 mm2 de secció.

Aquest presenta el mateix avantatge que les plaques enterrades, i encara que és el sistema

més econòmic, té com a inconvenient ser el menys eficient.


2.7.4.1 Selecció de lluminàries.

Dins del gran ventall de lluminàries que ofereix el mercat avui en dia, es poden

trobar llums de HM, VSAP, VSBP, LED, etc.

El nostre primer objectiu es escollir l‟opció més eficient, per això ens guiarem de la

classificació energètica agafant com preferencials les classificacions A.

Figura 10. Classificació energètica.

49


Els principals motius pels quals s'han escollit llums de LED per a la il·luminació dels vials

són els següents:

- Una potència de consum molt baixa.

- Una temperatura de color tal que proporcionés una llum blanca.

- Alt grau d'eficiència energètica.

- Poca necessitat de manteniment.

- Durabilitat de la lluminària ( + de 70.000 hores).

2.7.4.2 Dispositiu de control de l‟encesa i apagada de les lluminàries.

Ens basarem en tres equips que poden controlar l‟encesa i apagada de les lluminàries:

- Programador astronòmic.

- Temporitzador.

- Fotocèl·lula.

2.7.4.2.1 Programador astronòmic.

El programador astronòmic és un rellotge que està regulat segons la latitud en què es

trobin instal·lat.

L'avantatge del control astronòmic és que s'aconsegueix un estalvi energètic, limitant al

màxim les hores de funcionament de les làmpades, ja que l'horari d‟encesa i apagat va

variant en funció de l'època de l'any. Aquest motiu fa que el programador sigui més

eficient que un temporitzador, ja que no té en compte les diferències horàries, o que una

cèl·lula fotoelèctrica.

2.7.4.2.2 Temporitzador.

El temporitzador és un element que activa o desactiva un circuit a les hores programades.

El gran desavantatge que presenta és que no té en compte les diferències horàries.

2.7.4.2.3 Fotocèl·lula.

La cèl·lula fotoelèctrica és un element electrònic que activa o desactiva un circuit en

funció de la il·luminació que hi hagi.

La gran desavantatge que presenta és que al dependre de la il·luminació que hi hagi, pot

donar-se el cas que encengui els llums a hores del dia que no hagin d'estar enceses,

ja sigui per brutícia de la cèl·lula o pel simple fet d'estar ennuvolat el dia.

2.7.4.3 Equip de reducció del flux.

Existeixen dues maneres de reduir el flux lluminós de les xarxes de EP:

- Equip per equip.

- En capçalera.

50


2.7.4.3.1 Equip per equip.

La reducció del flux equip per equip, com bé indica el seu nom, consisteix en

actuar un per un. Hi ha tres tipus principals de reducció del flux equip per equip, i són els

següents:

- Equips autònoms (temporització fixa).

- Amb cable de comandament.

- Amb comandament per portadora sobre cables d'alimentació.

El mètode de reducció del flux equip per equip té l'avantatge de ser més eficaç, però la

gran desavantatge de ser més car.

2.7.4.3.2 En capçalera.

La reducció del flux en capçalera es realitza mitjançant estabilitzadors/reductors de

tensió, els quals redueixen la tensió durant un període de temps, provocant que el

flux lumínic de totes les llums es vegi reduït.

2.7.4.4 Elèctrodes de posta a terra.

Del mateix mode que a la xarxa de BT, existeixen diferents tipus d‟elèctrodes que es poden

utilitzar en la posta a terra de la xarxa de EP:

- Pica vertical.

- Pica enterrada.

- Conductor enterrat horitzontalment.

2.7.4.4.1 Pica vertical.

Les piques verticals seran de coure-acer, de diàmetre 14,6 mm i tindran una longitud de 2 i

2,5 m.

Aquest és l'elèctrode més utilitzat, i presenta l'avantatge que no necessita l'obertura de una

rasa propera per la seva instal·lació.

2.7.4.4.2 Placa enterrada.

Les plaques enterrades seran planxes metàl·liques de gruix 5 cm i dimensions adequades

a la instal·lació.

Aquest presenta l'avantatge que no ha de ser clavat al terreny, sinó que únicament

s‟enterra, evitant d'aquesta manera possibles accidents amb subministraments confrontants.

2.7.4.4.3 Conductor enterrat horitzontalment.

Els conductors enterrats horitzontalment seran de coure nu de 50 mm2 de secció.

Aquest presenta el mateix avantatge que les plaques enterrades, i encara que és el sistema

més econòmic, té com a inconvenient ser el menys eficient.

51


2.8 Resultats finals. A continuació realitzarem una descripció dels aspectes generals de la urbanització i de les

diferents solucions adoptades respecte a:

- Xarxa subterrània de Mitja Tensió.

- Centres de Transformació.

- Xarxa subterrània de Baixa Tensió.

- Xarxa d‟Enllumenat Públic.

2.8.1 Xarxa subterrània de Mitja Tensió.

2.8.1.1 Generalitats.

La xarxa de MT serà subterrània. La tensió de la xarxa serà de 25 kV i la freqüència de 50

Hz.

Aquesta xarxa estarà alimentada pel CT-AT situat al extrem sud de la urbanització i que

serà instal·lat per l‟empresa subministradora.

2.8.1.2 Sistema de distribució.

El sistema de distribució de la xarxa de MT serà en forma d‟anell obert. Per a poder

realitzar aquesta estructura serà necessari instal·lar una cel·la de línia suplementària que

faci de frontera.

En aquest sistema es podrà deixar qualsevol tram de la xarxa sense servei desplaçant el

punt de frontera d‟una cel·la a una altra, però s‟haurà de tindre en compte que al no tindre

doble alimentació, els CT quedaran intercalats a la línia principal i les maniobres que es

podran realitzar seran molt limitades. En el cas de maniobres o averies a la línia principal,

afectarà a tots els CT de la urbanització.


La xarxa de MT serà un xarxa subterrània, ja que l‟opció d‟un traçat aeri té l‟obligació de

respectar distàncies mínimes de seguretat a més de comprometre bastant la seguretat.

El gran avantatge d‟aquest tipus de traçat es la seguretat de l‟aïllament que aporta a les

línies disminuint així el manteniment correctiu.

A l‟apartat Plànols d‟aquest projecte es mostra el traçat de la xarxa subterrània de MT i les

seves característiques.

2.8.1.4 Característiques dels conductors.

Els cables utilitzats a la xarxa subterrània de MT seran els que figuren a la Norma GE

DND001.Els conductors seran unipolars i circulars, compactes d‟alumini de classe 2

segons la norma UNE 21022 i estaran formats per diferents filferros d‟alumini cablejat.

Sobre el conductor hi haurà una capa termostable extruïda semi conductora, adherida a

l‟aïllament en tota la superfície, amb un gruix mig mínim de 0,5 mm i sense acció nociva

sobre el conductor.

52


Figura 11. Cable RZ1 HERSATENE H-16 Al.

L‟aïllament serà de XLPE, de 8 mm de gruix mig mínim. Sobre l‟aïllament haurà una part

semi conductora no metàl·lica, associada a una part metàl·lica. La part no metàl·lica estarà

constituïda per una capa de barreja semi conductora termostable extruïda de 0,5 mm de

gruix mig mínim, que es pugui separar de l‟aïllament sense deixar cap resta. La part

metàl·lica estarà constituïda per una corona de filferros continus de coure, disposats en

hèlix oberta, sobre la qual es col·locarà un fleix de coure disposat en sentit contrari a

l‟anterior. La secció real del conjunt de la pantalla metàl·lica serà com a mínim de 16 mm2.

La coberta exterior estarà constituïda per una capa d‟un compost termoplàstic a base de

poliolefina. Serà de color vermell i el seu gruix nominal serà de 2,75 mm.

2.8.1.5 Selecció del cable.

El tipus de conductor seleccionat per a la xarxa subterrània de MT serà RHZ1 de la

empresa GENERAL CABLE, model HERSATENE H-16 Al. o qualitat similar.

2.8.1.5.1 Aplicacions.

Cable per a distribució d‟energia per a instal·lacions de mitja tensió a l‟aire, baix tub o

enterrats.

2.8.1.5.2 Construcció.

La construcció d‟aquest està basat segons les normes IEC 60502-2 (norma constructiva),

UNE-EN 50267 i IEC 60754 (lliure d‟halògens, baixa acidesa i corrosivitat dels gasos) i

les part que el composen son les següents:

Figura 12. Construcció del cable HERSATENE.

53


1) Conductor: Alumini semi rígid classe 2.

2) Semiconductor interior reticulat.

3) Aïllament: Polietilè reticulat (XLPE).

4) Semiconductor exterior reticulat.

5) Pantalla: Corona de fils de coure.

6) Coberta exterior: Poliolefina termoplàstica lliure d‟halògens.

2.8.1.5.3 Característiques tècniques.

- Tensió de servei: 18/30 kV.

- Temperatura màxima de treball al conductor: 90º C.

- Temperatura màxima de curtcircuit: 250º C.

- Coberta resistent a l‟abrasió i a l‟estrip.

- Major facilitat de lliscament.

- Cable lliure d‟halògens.

Procés de reticulació: Les tres capes extruïdes (semiconductors i aïllament) s‟extrudeixen

simultàniament en capçal triple.

El tub es manté sota pressió controlada de gas inert (N2), per preveure la formació de

vacuoles. El perfil de temperatures del tub es controla curosament per assegurar el correcte

grau de reticulació del nucli del cable.

2.8.1.5.4 Dades constructives.

Secció [mm2]

Diàmetre conductor

[mm]

Diàmetre sobre

aïllament [mm]

Diàmetre del cable

[mm]

Càrrega màx.

[kg/km]

Radi curvatura [mm]

Muntatge[mm] Final[mm]

1x240 18,5 35,7 44,5 2.025 1355 688

Taula 4. Dades constructives el conductor HERSATENE.

2.8.1.6 Característiques dels tubs.

Els tubs seran de material sintètic i aniran formigonats als passos sota calçada. L‟interior

dels tubs serà llis per facilitar la instal·lació o substitució del cablejat o circuit avariat. No

s‟instal·laran més d‟un circuit per tub.

La relació entre el diàmetre del tub i el diàmetre aparent de la terna no serà inferior a 2.

54


2.8.1.7 Selecció dels tubs.

El tipus de tub empleat per a la instal·lació serà TUB ULTRATP-I NORMAL de 200 mm

de diàmetre exterior, fabricat per l‟empresa TURPESA o qualitat similar.


- Resistència a la compressió ≥ 450 N (5% deformació màxima) segons UNE-

EN50086-2-4.

- Resistència al impacte: Us normal (caiguda lliure a -5‟C) segons UNE-

EN50086-2-4.

- Resistència a la curvatura: Rígid.

- Temperatures de treball: Des de -5º C fins a +60ºC.

- Altres característiques: Materials exempts d‟halogenurs.

- Segons normes UNE-EN-50086-2-4.


TIPUS 40 50 63 75 90 110 125 160 200 250

Rotllo Diàmetre

nominal [mm] 40,4 50 63 75 90 109,5 123,5 160 200

Barres Diàmetre

nominal [mm] 90,5 110 125 160 200 250

Tolerància +0,8 +1 +1,2 +1,4 +1,7 +2 +2,3 +2,9 +3,6 +4,5

Diàmetre interior mínim 30 37 47 58,5 74 90 102 135 169 212

Taula 5. Dades constructives TUB ULTRATP-I.

2.8.1.8 Sistemes de protecció.

Els cables que constitueixen la xarxa de MT estaran protegits contra sobreintensitats,

sobrecàrregues i defectes, mitjançant un interruptor automàtic associat a un relé de

protecció que estarà col·locat a la cel·la d‟alimentació de la xarxa de la CT-AT.

El dimensionament d‟aquesta protecció no entra dins de l‟àmbit del projecte.

2.8.1.9 Posada a terra.

Les pantalles metàl·liques dels cables de MT es connectaran a terra en cadascuna de les

seves caixes terminals externes.

55




Els centres de transformació utilitzats seran centres tipus caseta PF-202 d‟ORMAZABAL,

o qualitat similar.

Aquest tipus de CT es basa en la combinació de peces bàsiques de formigó amb les quals

s‟obté una caseta prefabricada.

La qualitat de les casetes ha sigut reconeguda per la comissió de qualitat UNESA, per el

seus excel·lents resultats obtinguts als assajos realitzats segons la RU 1303 A. Els

transformadors s‟instal·laran segons la previsió de potència.

Els centres de transformació d‟aquest projecta seran propietat de l‟empresa

subministradora.

2.8.2.2 Ubicació.

Per a la ubicació dels centres de transformació s‟han tingut en compte el descans dels veïns

i per això s‟han instal·lat en les zones verdes de la urbanització, concretament:

- CT-1: Zona verda del c/ Major cruïlla amb el c/ De l‟Esplai.

- CT-2: Zona verda del c/ De l‟Avenc cruïlla amb el c/ Del Mar.

- CT-3: Zona verda del c/ Dels Lliris amb el c/ Dels Clavells.

2.8.2.3 Característiques constructives.

2.8.2.3.1 Dimensions del recinte.

Les dimensions dels centres prefabricats PF-202 que seran d‟utilització en el projecte es

mostren a continuació:

Dimensions exteriors:

- Longitud [mm]: 4.880

- Amplada [mm]: 2.620

- Altura [mm]: 3.195

- Superfície [m2]: 12,8

- Altura vista [mm]: 2.595

Dimensions interiors:



- Altura [mm]: 2.285

- Superfície [m2]: 11,6

56


2.8.2.3.2 Característiques.

L„edifici prefabricat de formigó armat està format per les següents característiques

principals:

- Tipus: Edifici prefabricat de transformació de la marca Ormazabal.

- Model: PF-202.

- Graus de protecció: Segons UNE 20324/89.

Exterior de l‟edifici: IP23 i IK10.

Reixes de ventilació: IP33.

- Ventilació per circulació natural que es realitzarà mitjançant reixes de ventilació

instal·lades en les parets de l‟envolvent i a la porta de l‟edifici prefabricat.

- Fossat de recollida de líquid dielèctric amb revestiment resistent i estanc,

dissenyat i dimensionat tenint en compte el volum de líquid que podrà rebre.

- Aquest tipus de caseta es fabrica integrament en fabrica, d‟aquesta manera es

redueix al màxim els possibles defectes de construcció.

- Totes les cabines de MT del recinte seran del tipus metàl·liques prefabricades

d‟aïllament en SF6 del tipus CGM d‟ORMAZABAL i per tant no serà necessari

disposar de parets de separació entre elles.

2.8.2.3.3 Fonaments

Per la ubicació dels Centres de Transformació PF-202 és necessària una excavació, les

dimensions de les quals sobrepassen en 80 cm les dimensions de la caseta, sobre el fons de

la que s‟estén una capa de sorra compactada i anivellada d‟uns 10 cm de gruix.

Les dimensions de la excavació per a ubicació dels PF-202 són les següents:



- Profunditat [mm]: 700

2.8.2.3.4 Envolvent.

Esta fabricada amb formigó armat vibrat i es composa de dos parts principals; una que esta

formada per el fons i les parets on van les portes i reixes de ventilació, i l‟altra que la forma

el sostre.

Tots aquests elements estan fabricats en una sola peça de formigó, tal i com s‟ha

indicat anteriorment. Sobre la placa base, i a una altura d‟uns 400 mm, se situa la solera,

que es recolza sobre alguns suports a la placa base, i a l‟interior de les parets, permetent

aquest espai el pas de cables de MT i BT, als que s‟accedeix a través d‟unes troneres

cobertes amb llosetes.

Aquestes peces estan construïdes en formigó, amb una resistència característica de 300

kg/cm², i tenen una armadura metàl·lica, estant unides entre elles amb varetes de coure, i

a un col·lector de terres segons RU 1303, formant d‟aquesta manera una superfície

57


equipotencial que envolta completament el Centre. Les portes i reixes estan aïllades

elèctricament presentant una resistència de 10 k respecte de la terra de l‟envolvent.

A la part inferior de les parets frontals i posterior se situen els forats pels cables de MT i

BT. Aquests forats estan semiperforats, realitzant-se en obra l‟obertura dels que siguin

necessaris per cada aplicació, d‟igual forma disposa d‟uns forats semiperforats practicables

per les sortides a les preses de terra exteriors.

L‟acabament exterior es realitza mitjançant pintura acrílica rugosa, de color blanc en les

parets i de color marró en sostres portes i reixes. Les peces metàl·liques exposades a

l‟exterior estan tractades adequadament contra la corrosió.

Aquests edificis prefabricats han estat acreditats amb el certificat de Qualitat UNESA

d‟acord a la Recomanació UNESA 1303A.

2.8.2.3.5 Portes i tapa d’accés.

A la paret frontal se situen la porta d‟accés de vianant, porta del transformador i reixes de

ventilació. Tots aquests materials estan fabricats en xapa d‟acer.

La porta d‟accés de vianant té unes dimensions de 900 x 2100 mm, i la del transformador

té unes dimensions de 1250 x 2400 mm. Ambdós tipus de portes poden obrir-se 180°.

La porta d‟accés de vianant disposa d‟un sistema de tancament amb l‟objecte de garantir

la seguretat de funcionament: evitar obertures intempestives de la mateixa i la violació del

Centre de Transformació. Per això s‟empra un pany de disseny ORMAZABAL, i la

porta disposa de dos punts d‟ancoratge: a la part superior i a la part inferior.

2.8.2.3.6 Reixes de ventilació.

L'objectiu de la ventilació dels CT és evacuar la calor produïda pels transformadors, a

causa de les pèrdues dels bobinats per efecte Joule i a les pèrdues magnètiques.

Les reixes de ventilació del transformador se situen a la part inferior de la porta d‟accés al

mateix, i a la part superior darrera del transformador. Aquestes reixes tenen una àrea de

1200 x 677 mm2. Així mateix a la part lateral d‟aquest recinte prop del transformador

s‟afegeixen 4 reixes de 800 x 677 mm2 cada una. Totes aquestes reixes estan formades

per lames en forma de "V" invertida, dissenyades per formar un laberint que eviti

l‟entrada d‟aigua de pluja al Centre de Transformació, i interiorment es complementa

cada reixa amb una reixeta mosquitera.

Aquesta ventilació queda avalada pel protocol nº93066-1-E per a transformadors de

potència inferior o igual a 630 kVA. Aquests protocols han estat realitzats pel

personal d'Assaigs i Investigacions Industrials LABEI, d'acord amb la

normativa RU1303A.

Els panells es col·loquen verticals, en les perforacions que aporta el fabricant, i es fixen

mitjançant cargols estàndard. Aquestes estan situades a la part inferior de la porta d'accés a

aquest, i en la part posterior del transformador. D'aquesta manera l'aire en el seu moviment

envolta totalment el transformador, principal productor de calor, realitzant una eficaç

refrigeració dels mateixos pel termosifó que es produeix de entrada i sortida.

58


2.8.2.3.7 Cobertes

Les cobertes estan formades per peces de formigó, amb insercions en la part superior per a

la seva manipulació.

2.8.2.4 Dispositius de recollida d‟oli.

Segons la MIE-RAT 14 tots aquells aparells o transformadors que continguin més de 50

litres d‟oli mineral disposaran d‟una fosa de recollida d‟oli amb un revestiment resistent i

estanc, mesurant el disseny i el dimensionament del volum d‟oli que pugui rebre. Per això,

tots els transformadors tindran la seva fosa, en pedra triturada, per a recollir el possible oli

mineral que pugui sortir a l‟exterior, ja que cadascun d‟ells conte aproximadament 410

litres.

2.8.2.5 Condicions de servei.

Els armaris prefabricats PF-202 estan construïts per a suportar les següents condicions de

servei:

- Sobrecàrrega de neu a la coberta: 250 kg/m².

- Sobrecàrrega de vent: 100 kg/m² (144 km/h).

- Sobrecàrrega al pis: 400 kg/m².

- Càrrega d‟un transformador de 5000 kg sobre la guia base.

- Temperatures de funcionament, fins a una humitat del 100% són:

Mínima transitòria: -15 °C.

Màxima transitòria: +55 °C.

Màxima mitjana diària: +35 °C.

2.8.2.6 Enllumenat.

A l‟interior del CT s‟instal·larà un punt de llum per aconseguir un nivell d‟il·luminació de

150 lux. El focus lluminós es col·locarà de forma que els aparells de seccionament no

quedin en una zona d‟ombra i es mantingui la màxima uniformitat possible.

Independentment a aquest enllumenat, s‟instal·larà un enllumenat d‟emergència amb

generació autònoma, el qual entrarà en funcionament automàticament davant un tall del

servei elèctric. Tindrà una autonomia mínima de 2 hores amb un nivell lumínic no inferior

a 5 lux.

Tant el circuit d‟enllumenat com el de serveis auxiliars s‟alimentarà de l‟embarrat general

del quadre de BT, mitjançant fusibles UTE de tall unipolar. Els conductors que formen

aquests circuits seran d‟una secció de 2,5 mm2, amb aïllament termoplàstic. La instal·lació

es realitzarà dins de tubs aïllats i rígids.

2.8.2.7 Sistema contra incendis.

Degut a que el volum unitari dels transformadors que s‟instal·laran en tots els CT no son

de potència molt grans s‟ha decidit instal·lar un sistema passiu d‟extinció. Com a mesura

suplementària s‟instal·larà a l‟interior del CT un extintor de pols de 6 kg 113A 21B.

59


2.8.2.8 Armari de primers auxilis.

El CT contarà amb un armari de primers auxilis, ubicat en lloc molt visible a l‟interior del

CT. A més a més es col·locarà un cartell amb les instruccions de primers auxilis en cas

d‟accident i el seu contingut farà referència a les tècniques de respiració boca a boca i al

massatge cardíac extern.

2.8.2.9 Cel·les d‟Hexaflorur de Sofre (SF6).

2.8.2.9.1 Descripció.

Als CT s‟instal·laran cel·les modulars tipus CGM de la marca ORMAZABAL o qualitat

similar. S‟utilitzaran dos tipus de cel·les; les cel·les modulars de línia (CGM-CML) i les

cel·les modulars de protecció (CGM-CMP).

Figura 13. Detalls de la cel·la CML.

Figura 14. Detalls de la cel·la CMP-F.

Les cel·les CGM formen un sistema d‟equips modulars de reduïdes dimensions amb

aïllament de gas SF6.

60


Les parts que constitueixen aquestes cel·les son les que s‟exposen a continuació.

2.8.2.9.1.1 Base i frontal.

La base i la frontal son la part inferior i al part davantera de la cel·la.

La base suporta el elements que integren la cel·la. La rigidesa mecànica de la xapa i del

galvanitzat garanteix la inexorabilitat i la resistència a la corrosió d‟aquesta base. L‟altura i

el disseny d‟aquesta permet el pas de cables entre cel·les sense la necessitat de fosa (altura

de 1.800 mm) i facilita la connexió dels cables frontals de l‟escomesa.

Al frontal de la cel·la, en la seva part superior, es troba l‟esquema elèctric de la pròpia

cel·la i els diversos contactes per a poder realitzar les maniobres pertinents. Més avall es

troba la porta des de la que es pot accedir a l‟interior de la cel·la, i a la cara exterior de la

porta es poden observar les senyalitzacions òptiques i els accessos dels cables i fusibles. A

l‟interior de les cel·les es disposa una platina de coure que representa el punt de connexió a

terra de totes les masses metàl·liques de la cel·la.

Figura 15. Vista frontal de la cel·la CGM-CML.

2.8.2.9.1.2 Cuba.

La cuba, fabricada en acer inoxidable de 2 mm de gruix conté totes les parts actives de la

cel·la com son: l‟interruptor, l‟embarrat i els portafusibles. El gas SF6 també es troba al seu

interior a una pressió absoluta de 1,3 bar. El segellat de la cuba permet el manteniment dels

requisits d‟operació segura durant més de 30 anys, sense necessitat de reposició de gas.

Aquesta cuba té un dispositiu d‟evacuació de gasos, que en cas d‟arc intern permet la seva

sortida en direcció a la part posterior de la cel·la, evitant així amb l‟ajut de les cel·les, la

seva incidència sobre les persones, cables o paramenta del centre de transformació.

2.8.2.9.1.3 Interruptor, seccionador i seccionador de posada a terra.

L‟interruptor disponible a les cel·les CGM-CML té tres posicions:

- Connectat.

- Seccionat.

- Posat a terra.

61


L‟actuació d‟aquest interruptor es realitza mitjançant una palanca d‟accionament sobre dos

eixos diferents:

Un per a l‟interruptor (commutació entre les posicions de connectat i seccionat) i l‟altre per

al seccionador de posada a terra (commutació entres les posicions de seccionament i

posada a terra).

Figura 16. Funcionament de l‟interruptor.

Aquests elements son de maniobra independent, de forma que la seva velocitat d‟actuació

no depèn de la velocitat d‟accionament de l‟operari.

El tall de la corrent es produeix quan passa de l‟interruptor de connexió a seccionament.

2.8.2.9.1.4 Panells de comandament.

A la part superior frontal de la cel·la es disposa d'un esquema sinòptic del circuit principal,

des d'aquí, es poden realitzar les maniobres bàsiques de connexió, desconnexió, i posada a

terra de la pròpia cel·la, així com comprovar el seu correcte funcionament mitjançant la

visualització de senyalitzadors visuals.

Els comandaments poden ser accionats de forma manual o motoritzada.

Figura 17. Tauler de comandament de la cel·la CML i CMP-F.

A. Tancament i obertura del seccionador/seccionador de posada a terra.

B. Tancament i obertura de l‟interruptor.

C. Senyalització de posició del seleccionador/interruptor.

D. Obertura de l‟interruptor.

E. Senyalització de la fusió de fusibles.

62


2.8.2.9.1.5 Fusibles de Mitja Tensió.

Els fusibles de MT que s‟instal·laran en totes les cel·les de protecció (CGM-CMP-F)

tindran un calibre de 50 A.

Els fusibles de les cel·les de protecció es disposaran sobre uns carros que s‟introdueixen

dins dels tubs portafusibles de resina aïllant, els quals son perfectament estancs respecte el

gas i a l‟exterior. La desconnexió es produirà per fusió d‟un dels fusibles, o quan la pressió

interior dels tubs portafusibles s‟elevi degut a un error als fusibles o escalfaments excessius

d‟aquests. Presenten també captadors capacitius per a la detecció de tensió als cables de

l‟escomesa.

Figura 18. Carro portafusibles.

Els fusibles tindran la finalitat de protegir únicament dels curtcircuits i no de les

sobrecàrregues, sobre les quals reacciona amb dificultats i de forma molt dispersa.

L‟adequada protecció contra sobrecàrregues s‟aconsegueix amb un termòmetre de

contactes i un maxímetre associat a una bobina de desconnexió de l‟interruptor.

Figura 19. Fusibles de Mitja Tensió.

63


2.8.2.9.1.6 Embarrat.

Les principals característiques de l‟embarrat de les cel·les CGM son:

- Construcció a partir de platina de coure electrolític dur de 50 x 5 mm.

- Calculat per a suportar un curtcircuit al tancament de 16 kA, durant 1 segon.

- Intensitat nominal permanent de 400 A.

- Embarrat col·lector de terra a partir de platina de coure de 30 x 3 mm en tota

la llargada de la cel·la.

2.8.2.9.1.7 Connexió entre cel·les.

La connexió elèctrica i mecànica entre les cel·les es realitzarà mitjançant un element que es

denomina ORMALINK de l‟empresa ORMAZBAL o qualitat similar que permeti la unió

de l‟embarrat de les cel·les del sistema CGM fàcilment sense necessitat de reposar gas SF6.

El conjunt d‟unió està format per tres adaptadors elastomètrics, que muntats entre les

tulipes (sortida dels embarrats) existents als laterals de les cel·les a unir donen continuïtat a

l‟embarrat i segellen la unió controlant el camp elèctric mitjançant la corresponent capa

semiconductora.

Figura 20. Connectors entre cel·les ORMALINK.

Després de disposar els tres adaptadors de les fases de l‟embarrat, només es necessari

donar-li continuïtat a les terres i acabar la unió mecànica entre elles mitjançant cargols.

2.8.2.9.1.8 Connexió dels cables.

La connexió dels cables als passatapes corresponents de cada cel·la es realitzarà mitjançant

uns terminals endollables apantallats de la marca EUROMOLD, o qualitat similar, tipus

M-400LR.

Figura 21. Terminals apantallats de connexió.

64


2.8.2.9.1.9 Enclavament.

L‟enclavament es un dispositiu inclòs en totes les cel·les CGM que vol impedir les

següents situacions:

- Connectar el seccionador de posada a terra amb l‟aparell principal tancat i

recíprocament que no es pugui tancar l‟aparell principal si el seccionador de

posada a terra està connectat.

- Treure la tapa frontal si el seccionador de posada a terra està obert i,

recíprocament que no es pugui obrir el seccionador de posada a terra quan la

tapa frontal hagi sigut treta.


2.8.2.9.2.1 Cel·les de línia.

Les cel·les de línia o d‟entrada/sortida de la xarxa de MT (CGM-CML) estaran

constituïdes per un mòdul metàl·lic amb aïllament i tall en SF6 que incorpora al seu interior

un embarrat superior de coure i una derivació amb un interruptor/seccionador rotatiu amb

capacitat de tall i aïllament i posició de posada a terra dels cables mitjançant bornes

endollables.

L‟interruptor consta de tres pols o botelles que contenen SF6. A cada pol hi ha contactes,

l‟inferior es fix i el superior mòbil, el qual es accionat per el comandament de l‟interruptor.

El tall de la corrent es produeix degut a la suma de dos efectes: l‟auto compressió del gas

per desplaçament del contacte mòbil, que produeix un doble bufat axial sobre l‟arc en

ambdós contactes i la velocitat de separació entre contactes.

Presenten també captadors capacitius per a la detecció de tensió als cables d‟alimentació.

Estaran motoritzats i amb Unitat de Control Integrat.

Les característiques físiques de les cel·les CGM-CML són les següents:

Amplada 420 mm

Altura 1800 mm

Fons 850 mm

Pes 140 kg

Taula 6. Característiques físiques de les cel·les CML.

65


Les característiques elèctriques de les cel·les CGM-CML són les següents:

Tensió màxima de servei 36 kV

Intensitats Assignada 400/630 A

De curta duració (1s o 3s) 16/20 kA

Nivell

d'aïllament

Freqüència

industrial

(1min)

A terra i entre fases 70 kV

A la distancia de seccionament 80 kV

Impuls

tipus raig



Capacitat de tancament 40/50 kA

Capacitat de tall

Corrent principal activa 400/630 A

Corrent capacitiva 50 A

Corrent inductiva 16 A

Falta a terra ICE 63 A

Falta a terra √3 ICL 31,5 A

Taula 7. Característiques elèctriques de la cel·la CML.

2.8.2.9.2.2 Cel·les de protecció.

Les cel·les de protecció (CGM-CMP-F) son les encarregades de protegir el transformador

davant curtcircuits mitjançant tres fusibles de 50 A. Aquestes cel·les estaran constituïdes

igualment que les cel·les de línia amb la diferència que en sèrie amb el conjunt tindran tres

fusibles freds associats a l‟interruptor.

L‟accionament de l‟interruptor d‟aquestes cel·les sempre serà manual al tancament, en

canvi l‟obertura pot realitzar-se per l‟actuació de la bobina de desconnexió accionada per

el maxímetre o per el termòmetre del transformador o per la fusió d‟un fusible.

Dita cel·la presenta també captadors capacitius per a la detecció de tensions als cables

d‟alimentació.

Les característiques físiques de les cel·les CGM-CMP-F són les següents:

Taula 8. Característiques de la cel·la CMP-F-36.

Amplada 480 mm

Altura 1800 mm

Fons 1035 mm

Pes 255 kg

66


Les característiques elèctriques de les cel·les CGM-CML-F són les següents:

Tensió màxima de servei 36 kV

Intensitats

Assignada embarrat 400 A

Assignada en la derivació 200 A

De curta duració embarrat superior

(1s o 3s) 16 kA

Nivell

d'aïllament

Freqüència

industrial

(1min)



Impuls

tipus raig



Capacitat de tancament 2,5 kA

Capacitat de tall

Corrent principal activa 400/630 A

Corrent capacitiva 50 A

Corrent inductiva 16 A

Falta a terra ICE 63 A

Falta a terra √3 ICL 31,5 A

Capacitat de ruptura combinació interruptor- fusibles 20 kA

Corrent de transferència 320 A

Taula 9. Característiques de la cel·la CMP-F-36.

2.8.2.10 Equip de Baixa Tensió.

L‟equip de BT serà un quadre tipus CBTO-K de ORMAZABAL i estarà format per

mòduls associats que rebrà el circuit de BT procedent del transformador i el distribuirà en

un màxim de 5 circuits individuals.

Figura 22. Quadre de BT del transformador.

67


Al quadre de baixa tensió es distingeixen els següents mòduls:

- Mòdul d‟escomesa, mesura i equips auxiliars: Ubicat a la part superior del

quadre i format per a l‟escomesa, quatre platines lliscants que fan la funció de

seccionador i els elements de mesura normalitzats per la companyia, com per

exemple maxímetres. L‟accés a aquest compartiment serà mitjançant una

porta amb frontisses en dos punts.

- Mòdul de sortida: Estarà format per un compartiment que allotjarà

exclusivament l‟embarrat i els elements de protecció de cada circuit de

sortida. La protecció es realitzarà mitjançant fusibles gG NH-2 de 315 A

(segons normativa ENDESA) per cada conductor que presenta la fase, i es

dipositaran en bases trifàsiques, podent-se realitzar maniobres d‟obertura en

càrrega. Les connexions en el quadre es realitzaran mitjançant terminals

bimetàl·lics.

2.8.2.10.1 Maxímetre.

El maxímetre serà utilitzat en el quadre de BT per a controlar la corrent de pas per aquest.

Aquesta mesura s‟efectuarà mitjançant un transformador d‟intensitat i un maxímetre

col·locat en cada fase de l‟embarrat.

2.8.2.10.2 Característiques constructives.

Les característiques constructives del quadre de BT a instal·lar seran les següents:

- Una unitat de seccionament sense càrrega mitjançant ponts lliscants, previstos

per a un corrent de 1600 A.

- Un embarrat general previst per a un corrent de 1600 A.

- Quatre bases portafusibles tripolars tancades de 400 A de format vertical,

seccionables unipolarment en càrrega, capaços de rebre fusibles DIN de

tamany 2. Aquestes bases es connectaran a l‟embarrat general.

- Una sortida protegida per alimentar els serveis auxiliars dels CT.

2.8.2.10.3 Característiques elèctriques.

Les característiques elèctriques segons Normativa GE FNZ001 dels quadres de BT a

instal·lar seran les següents:

- Tensió assignada: 220 kV.

- Intensitat assignada del conjunt: 1.600 A.

- Intensitat assignada a les sortides: 400 A.

- Intensitat de curta durada entre fases: 12 kA.

- Intensitat de curta durada entre fase i neutre: 7,5 kA.

- Nivell d‟aïllament a freqüència industrial: 10 kA.

- Nivell d‟aïllament a impulsos tipus raig: 20 kA.

68


- Sortida per els serveis auxiliars del CT: 80 A.

- Dispositiu de seccionament general: 1.600 A.

- Bases portafusibles tripolars seccionables en carga tipus 2.

- Bases portafusibles per a serveis auxiliars: UTE 32 A.

2.8.2.11 Pont de Mitja Tensió.

El pont de MT tal i com el seu nom indica, es el pont d‟unió entre els bornes de la cel·la de

protecció del transformador i el primari del mateix.

Per a efectuar aquests ponts s‟utilitzaran tres cables unipolars 18/30 kV de 50 mm2

d‟alumini. La connexió a la cel·la es realitzarà mitjançant terminals específics, mentre que

al transformador es realitzarà la connexió mitjançant terminals bimetàl·lics.

2.8.2.12 Pont de Baixa Tensió.

El pont de BT es la unió entre el secundari del transformador i el quadre de BT.

Per a efectuar aquests ponts s‟utilitzarà tres conductors unipolars RV 0,6/1 kV de 240 mm2

d‟alumini per fase i tres conductors iguals de idèntica secció i material per al neutre.

2.8.2.13 Transformador de potència.

El tipus de transformador escollit per a instal·lar als diversos CT seran transformadors

hermètics d‟omplenat integral submergits en dielèctric líquid de l‟empresa ORMAZABAL,

trifàsics reductors de tensió, amb neutre accessible al secundari.

Les potències dels transformadors seran de 630 kVA de potencia, amb tensió al primari de

25 kV i una tensió al secundari de 420 V entre fases en buit. La refrigeració serà natural

mitjançant oli.

Els transformadors objecte d‟aquest projecte seran propietat de la companyia

subministradora i es d‟obligat compliment la NTP-CT.

Figura 23. Transformador ORMAZABAL de 630 kVA.

69


2.8.2.13.1 Elements constitutius.

Figura 24. Detalls constitutius del transformador.

Els elements que constitueixen els transformadors son els següents:

1) Commutador de regulació (maniobrable sense tensió).

2) Passatapes MT de porcellana.

3) Passatapes BT de porcellana.

4) Terminals plans de connexió BT.

5) Dos terminals de terra a la cuba.

6) Dispositiu de buidat i presa de mostres.

7) Dispositiu d‟omplenat.

8) Placa de característiques.

9) Dos cargols d‟elevació.

10) Dos cargols d‟arrostrament.

11) Quatre nanses.

12) Dispositiu per l‟allotjament del termòmetre.

13) Rodes.

14) Oli mineral aïllant no inhibit.

15) Commutador de canvi de tensió sobre tapa per als transformadors de doble tensió

primària (maniobrable sense tensió).

70


2.8.2.13.2 Característiques nominals.

Figura 25. Detalls constructius transformadors amb passatapes de porcellana.

CARACTERÍSTIQUES ELÉCTRIQUES

Potència assignada [kVA] 630

Tensió Primària [kV] 25

Tensió assignada al secundari en

buit [V] 420

Grup de connexió Dyn11

Pèrdues en buit- Po [W] 1300

Pèrdues en càrrega- Pk [W] 6500

Impedància de curtcircuit a 75°C

(%) 4,5

Nivell de Potència Acústica LwA

[dB] 67

Caiguda de tensió a

plena càrrega (%)

cos φ=1 1,13

cos φ=0,8 3,5

Rendiment

(%)

Càrrega

100%

cos φ=1 98,787

cos φ=0,8 98,48

Càrrega

75%

cos φ=1 98,96

cos φ=0,8 98,71

Taula 10. Característiques tècniques del transformador.

71


2.8.2.13.3 Dimensions del transformador.

DIMENSIONS

Llargària A [mm] 1569

Amplada B [mm] 962

Altura a tapa C [mm] 1169

Altura a MT amb porcellana MT D1 [mm] 1554

Altura a BT amb pales D2 [mm] 1258

Altura a MT borna endollable MT D3

[mm] 1430

Separació MT F [mm] 275

Separació entre BT H [mm] 150

Distancia entre rodes J [mm] 670

Ample roda K [mm] 40

Diàmetre roda [mm] 125

Roda L 110

Volum d‟oli [litres] 390

Pes total [kg] 1920

Taula 11. Dimensions del transformador.

2.8.2.13.4 Commutador de tensió.

Els transformadors estan equipats amb un commutador de la tensió primària per a poder

ajustar-la a la tensió real d‟alimentació. Aquest commutador serà per a maniobrar-lo sense

tensió, tan en MT, com en BT. Comptarà amb 5 escales regulables: la nominal i 4

posicions més, amb una variació màxima del 10% entre la mínima i la màxima tensió,

d‟esglaons del 2,5 %.

2.8.2.13.5 Proteccions del transformador.

2.8.2.13.5.1 Contra sobrecàrregues del transformador.

El transformador estarà protegit contra sobrecàrregues mitjançant un termòmetre amb

indicador de màxima temperatura i contacte de desconnexió, que detectarà la temperatura

del medi refrigerant i, al arribar al valor de regulació activarà la bobina de desconnexió

fent desconnectar el transformador. El termòmetre estarà regulat a 95 ºC, de forma que el

punt més calent del bobinat no superi els 115 ºC.

Figura 26. Termòmetre d‟esfera del transformador.

72


2.8.2.13.5.2 Contra curtcircuits.

El transformador estarà protegit contra sobreintensitats mitjançant la instal·lació de

fusibles a la cel·la de protecció. Qualsevol falta farà fondre qualsevol dels fusibles i donarà

lloc a la desconnexió trifàsica del interruptor de MT que protegeix el transformador a les

tres fases. Al costat de BT del transformador, la instal·lació estarà protegida mitjançant tres

maxímetres que controlaran la intensitat de l‟embarrat principal del quadre de BT.

Els maxímetres, en cas de curtcircuit, actuaran sobre un relé situat al mateix quadre i

aquest, a la seva vegada, sobre la bobina de desconnexió de l‟interruptor de potència del

transformador.

Així mateix, les sortides de baixa tensió disposaran dels seus propis fusibles de protecció

en cas de curtcircuit.

2.8.2.13.5.3 Contra contactes incidents interns del transformador.

Per a la protecció contra contactes incidents interns del transformador s‟utilitzarà un relé

Buchholz. El funcionament d‟aquest consisteix en la detecció de gasos els quals a

temperatures admissibles de funcionament es formen quan es produeixen defectes interns

d‟aïllament provocats per espurnes o arcs elèctrics a l‟oli.

Figura 27. Relé Buchholz.

Aquest relé té dos nivells d‟actuació, segons la intensitat de la formació dels gasos:

1. Nivell d‟alarma per la formació lenta de gasos (petita avaria).

2. Nivell de desconnexió per formació brusca de gasos (avaria important) provocant

l‟obertura de l‟interruptor d‟alimentació.

2.8.2.13.5.4 Contra sobretensions.

Per a la protecció dels transformadors contra sobretensions d‟origen atmosfèric no serà

necessari instal·lar un parallamps d‟òxid metàl·lic per CT ja que tal i com marca la norma

GE AND015, tots els CT que estiguin alimentats per una xarxa subterrània no serà

necessària la seva instal·lació, degut a que per la pròpia naturalesa de la xarxa de MT es

poc probable que es produeixin sobretensions de tipus atmosfèric.

2.8.2.13.5.5 Contra curtcircuits externs.

La protecció contra curtcircuits externs, que es puguin produir al pont de MT o de BT

estarà assignada als fusibles de MT.

73


2.8.2.14 Xarxa de terres.

La posada a terra del CT consistirà en la unió elèctrica directa sense fusibles ni cap

protecció, d‟algunes de les parts del circuit elèctric i de tots els elements conductors

existents dintre del CT, mitjançant una presa a terra amb un grup d‟elèctrodes enterrats.

Connectant la nostra instal·lació a terra aconseguirem:

- Limitar la diferència de potencial entre les estructures metàl·liques de la

instal·lació i el terra.

- Permetre detectar els possibles defectes a terra, garantint així el correcte

funcionament de els proteccions evitant avaries.

- Evitar els perills provinents de les descàrregues elèctriques atmosfèriques

com son els llamps.

Es poden diferenciar dos postes a terra: la posada a terra de protecció i la posada a terra de

servei.

2.8.2.14.1 Terra de protecció.

A la posada a terra de protecció es connectaran totes les parts metàl·liques interiors del CT

que normalment estaran sense tensió, però que podrien tenir-ne per qualsevol possible

avaria, accident, descàrrega atmosfèrica o sobretensió. Els elements a connectar son els

següents:

- Masses de MT i BT.

- Envoltants o pantalles metàl·liques dels cables.

- Pantalles o enreixats de protecció.

- Armadures metàl·liques interiors de l‟edifici prefabricat.

- Suports de cables de MT i BT.

- Cuba metàl·lica dels transformadors.

- Parallamps de AT.

- Borns de terra dels detectors de tensió.

- Borns per a la posada a terra dels dispositius portàtils de posada a terra.

- Tapes i marc metàl·lic dels canals de cables.

Les portes i els seus marcs, les persianes amb les reixes per a l‟entrada, la sortida de l‟aire

de ventilació i tots aquells elements del CT accessibles des de l‟exterior, que no contindran

ni suportaran parts en tensió s‟exceptuarà de connectar-los a la posada a terra de protecció

tal i com marca el mètode UNESA.

El sistema de posada a terra estarà format per un conductor de coure nu de 50 mm2 i

elèctrodes de posada a terra que seran piques de coure/acer de 2 metres de longitud i 14,6

mm2 de diàmetre.

Segons els càlculs realitzats, la disposició dels elèctrodes formarà un quadrat de 5 x 25,5

m. Aquests estaran enterrats a 0,5 m de profunditat i units per un conductor de coure nu de

74


50 mm2. Al terra del CT, absorbit per el formigó i a una profunditat de 0,1 m s‟instal·larà

una malla electrosoldada amb rodones de diàmetre no inferior a 4 mm, formant una

retícula no superior a 0,3 x 0,3 m. Aquesta malla es connectarà com a mínim en dos punts

al elèctrode de posada a terra de protecció, preferentment en dos punts oposats.

Amb aquesta disposició de la malla interior, s‟obté una equipotencialitat entre totes les

parts metàl·liques susceptibles d‟adquirir tensió per averia, o defecte d‟aïllament entre si i

amb el terra. Per això no poden aparèixer tensions de pas ni de contacte amb l‟interior del

CT.

2.8.2.14.2 Terra de servei.

A la posada a terra de servei es connectaran tots els punts o elements que formaran part

dels circuits elèctrics de MT i BT. Per això els elements concrets a connectar son els

següents:

- Als transformadors, el punt neutre del secundari.

- Als transformadors d‟intensitat i de tensió, un del borns del secundari.

- En els seccionadors de posada a terra, el punt de tancament en curtcircuit de

les tres fases a terra.

El sistema de posada a terra estarà format per un conductor de coure nu de 50 mm2, i

elèctrodes de posada a terra que seran piques de coure/acer de 2 metres de longitud i 14,6

mm2 de diàmetre.



La xarxa de BT serà subterrània i es construirà en estructura radial. La tensió de la xarxa

serà de 400 V en trifàsic i la freqüència de 50 Hz.


L‟esquema de distribució agafat per a les xarxes subterrànies de BT serà un esquema TT,

tal i com marca l‟ITC-BT-07.


La xarxa serà subterrània de forma radial ramificada, ja que es descarta la aplicació de la

xarxa aèria per motius de seguretat, estètic i de compliment de la normativa establerta per

aquest tipus de xarxa.

75


La xarxa a instal·lar en el següent projecte queda distribuïda de la següent forma com es

mostra a continuació:

CT

1

CT1-LF1

CT1-LF2

CT1-LF3

CT1-LF4

CT

2

CT2-LF1

CT2-LF2

CT2-LF3

CT2-LF4 C

T 3 CT3-LF1

CT3-LF2

CT3-LF3

Taula 12. Distribució de la xarxa de BT.

A l‟apartat Plànols d‟aquest projecte es mostra el traçat de les diferents línies subterrànies

de BT.


Els conductors utilitzats per a la distribució subterrània en BT serà unipolar, segons Norma

GE CNL001, tipus RV, de tensió nominal 0,6/1 kV, amb aïllament de polietilè reticulat

(XLPE) i amb coberta de poliolefina, segons Norma UNE 211603-5N1.

Els conductors hauran de ser d‟alumini, compactes i de secció circular, classe 2

(conductors de varis filaments cablejats) segons norma UNE 21022.

La secció mínima a utilitzar serà de 240 mm2 per cada una de les tres fases i 150 mm

2 per

al neutre, segons NTP-LSBT de la companyia subministradora ENDESA.


El tipus de conductor seleccionat per a la instal·lació de les cases serà el RZ1,

concretament, ENERGY RZ1 AL de l‟empresa General Cable de 240 mm2 de secció per a

les fases i de 150 mm2 de secció per al neutre, tal i com s‟indica en la norma particular de

l‟empresa subministradora NTP-LSBT.

2.8.3.5.1 Aplicacions.

Cables de distribució d‟energia de baixa tensió per a instal·lacions a l‟aire, dins tub i/o

soterrades.

Aquest tipus de cable s‟adequa a l‟establert per la ITC-BT 07 (xarxes subterrànies de baixa

tensió) i a l‟establert per la NTP-LSBT (línies subterrànies de baixa tensió).

76



Aquest cable compleix normativa HD 603-5N (CENELEC), IEC-60502, UNE-EN 60332-

1 i IEC 60332.1.

Figura 28. Construcció del cable ENERGY RZ1-Al

La construcció del cable a utilitzar per a realitzar la xarxa de BT és la següent:

1) Conductor: Alumini semi rígid classe 2.

2) Aïllament: Polietilè reticulat XLPE.

3) Coberta exterior. Policlorur de vinil (PVC).


- Tensió de servei: 0,6/1 kV.

- Temperatura de treball al conductor: 90 ºC.

- Temperatura de curtcircuit: 250 ºC.


Secció

(mm2)

Ø Exterior

aproximat

(mm)

Pes total

aproximat

(kg/km )

Radi de curvatura

Durant la

inst. (mm)

Posició

final

(mm)

150 19,5 539 293 195

240 24,4 868 366 244

Taula 13. Característiques tècniques del conductor ENERGY RZ1-Al.

77


2.8.3.5.5 Normativa.

- No propagador de la flama: UNE-EN 60332-1.

- Lliure d‟halògens: UNE-EN 50267-1.

- Baixa emissió de fums opacs: UNE-EN 50268.

- Baixa corrosivitat de gasos: UNE-EN 50267-2.

2.8.3.5.6 Característiques dels tubs.

Els tubs seran conforme lo establert a la norma UNE-EN 50.086 2-4 i les seves

característiques mínimes seran les indicades a la taula 8 de l‟ITC-BT-21.

2.8.3.5.7 Selecció del tub.

El tipus de tub emprat per a la instal·lació serà el model ULTRATIP-I de 250 mm de

diàmetre exterior de la empresa TUPERSA, o qualitat similar, amb una previsió màxima

de 4 conductors per circuit i tub.

Les característiques i les dades constructives d‟aquest tubular són els que es mostren a

l‟apartat 2.8.2.7.

2.8.3.6 Elements constitutius de la xarxa.

Les xarxes de BT estaran constituïdes per els següents elements:

- Quadre de Distribució en BT (CBT).

- Caixes de Distribució per a Urbanitzacions (CDU).

- Caixes de Protecció i mesura (CPM).

2.8.3.6.1 Quadre de Distribució en BT.

El CBT serà el CBTO-K de ORMAZABAL i s‟instal·larà dins de la caseta de formigó

prefabricat PF-202 i la seva funció es rebre el circuit de BT procedent del transformador i

distribuir-lo segons les línies previstes, amb un màxim de 5 circuits individuals de sortida

(veure apartat 2.8.3.10).

2.8.3.6.2 Caixa de Distribució per a Urbanitzacions.

S‟instal·larà una CDU per cada dos cases unifamiliars sempre i quant la distància entre les

cases no sigui molt gran i s‟ubicarà encastada en el mur delimitador entre les parcel·les,

dintre de cadascuna de les CDU s‟instal·larà una o dos CPM per a la mesura del consum

del les cases corresponents.

Les CDU permetran fer una entrada i fins a dos sortides de la línia principal de BT i

derivar al client fins un màxim de 2 subministres trifàsics, equipats amb fusibles 63 A.

Aquestes derivacions a client acabaran als CPM.

En l‟apartat de Plànols d‟aquest projecte es mostren les vistes frontal i lateral de les CDU a

instal·lar, així com l‟esquema elèctric, el detall del terminal i el seu muntatge.

La CDU escollida es el model DSPD 924000-C de l‟empresa HIMEL, o qualitat similar.

78


2.8.3.6.2.1 Característiques generals.

- Material carcassa: Polièster reforçat amb fibra de vidre, tipus PATINTER.

- Tensió nominal: 500 V.

- Sis bases fusibles tamany 2 de 400 A tipus lira.

- Sis bases fusibles tamany 22 x 58 de 100 A.

- Grau de protecció IP43 i UNE 20.324.

- Element neutre amovible.

- Cargols de pas de línia inoxidable.

- Tancament amb clau triangular i dispositiu per a candau.

- Mesures del nínxol 970 x 720 mm.

2.8.3.6.3 Caixa de Protecció i Mesura.

S‟instal·larà una CPM per cada vivenda unifamiliar, i s‟ubicarà encastada al mur

delimitador, una a cada costat de la CDU preferentment i una sola al costat de cada CDU

quan només tingui un usuari a alimentar.

La CPM consta d‟un equip de mesura (comptador trifàsic) i un fusible de protecció.

En l‟apartat Plànols d‟aquest projecte es mostren les vistes frontal i lateral de les CPM a

instal·lar, així com el seu interior i el seu muntatge.

La CPM escollida es el model CPM 2-D4 PN-55C de l‟empresa HIMEL, o qualitat similar.

2.8.3.6.3.1 Característiques generals.

Els equips elèctrics que porta al seu interior estarà format per:

- Material carcassa: Polièster reforçat amb fibra de vidre, tipus PATINTER

amb espiell.

- Tancament de cap triangular de 11 mm.

- Panell de poliester troquelat per a un comptador trifàsic.

- Grau de protecció IP43, segons UNE 20.324.

- Bases de fusibles seccionables en càrrega tamany 00 de 160 A.

- Base del neutre seccionable.

- Connexió de cables mitjançant terminal fixat a cargol M8 d‟acer inoxidable.

- Placa precintable, aïllant i transparent de policarbonat.

- Es subministra cablejada.

79



Les xarxes subterrànies de BT estaran protegides contra sobreintensitats i contra contactes

directes i indirectes.

2.8.3.7.1 Protecció contra sobreintensitats.

La protecció contra curtcircuits i sobrecàrregues s‟efectuarà mitjançant fusibles de classe

gG NH-2 de 315 A. (segons normativa particular d‟ENDESA), segons característiques de

la norma UNE 21.103.

Aquests fusibles s‟instal·laran dintre del CBTO-K.

2.8.3.7.2 Protecció contra contactes directes.

Per a la protecció contra contactes directes no s‟utilitzarà cap element, sinó que es

prendran les mesures establertes al plec de condicions.

2.8.3.7.2.1 Protecció contra contactes indirectes.

Per a la protecció contra contactes indirectes no s‟utilitzarà cap element, sinó que es


2.8.3.7.3 Posada a terra.

La posada a terra de les xarxes subterrànies de BT es realitzarà a través del conductor

neutre. Al utilitzar un esquema de distribució TT, el conductor neutre es connectarà a terra

en el CT, a cada CDU i CGP i en cas de que les distàncies entre CDU sigui molt llarga, es

farà cada 200 m.

La connexió del neutre a les CDU i CPM que correspongui es realitzarà mitjançant

elèctrodes formats per cables de coure nu enterrats horitzontalment.

2.8.4 Xarxa d’Enllumenat Públic.


La xarxa de EP serà subterrània i les seves línies tindran una estructura radial a partir de la

CMP a instal·lar en aquest projecte. Les condicions de subministrament seran les que

s‟indiquen a continuació:

- Distribució monofàsica.

- Tensió de 230 V.

- Freqüència de treball de 50 Hz.

- Caiguda màxima de tensió del 3%.

- Factor de potència major o igual a 0,9.


L‟esquema de distribució escollit per a la xarxa de EP serà del tipus TT tal i com dicta

l‟ITC-BT-09.

80



La xarxa de EP es basa en la instal·lació d‟una CMP on es situarà l‟equip de mesura al

costat de cada CT amb alimentació trifàsica amb conductor 3x1x10 mm2 de secció, des

d‟aquí es distribuirà de forma monofàsica als diferents quadres de distribució de EP

mitjançant un conductor de 2x6 mm2 agafant cada línia una de les tres fases amb l‟objectiu

d‟equilibrar la càrrega entre les fases. Del quadre de distribució sortiran 2 línies

monofàsiques que alimentaran els diferents punts de llum de cada línia.

El traçat es disposarà per tots els carrers que formen part de la urbanització, així com el

carrer que fa d‟entrada i sortida de la urbanització.

A l‟apartat de Plànols d‟aquest projecte es mostra el traçat de les diferents línies

d‟alimentació als punts de llum.


Els conductors utilitzats per a la xarxa d‟EP seran conductors de coure, amb una tensió

assignada de 0,6/1 kV i complirà les característiques especificades a la norma UNE 21123.

La secció mínima a utilitzar als conductors, inclòs el neutre serà de 6 mm2.


El tipus de conductor seleccionat per a la instal·lació serà RV-K, concretament, ENERGY

RV-K FOC 0,6/1 kV de GENERAL CABLE.

Figura 29. Cable ENERGY RV-K FOC.

2.8.4.5.1 Aplicacions

Els cables ENERGY RV-K FOC son cables flexibles per a la utilització en distribució

d‟energia en baixa tensió en instal·lacions fixes d‟interior i exterior. Es distingeixen per la

seva flexibilitat i mal·leabilitat, que faciliten i estalvien temps en la instal·lació.


Els cables ENERGY RV-K FOC compleixen en tota la gama amb la no propagació de la

flama segons norma UNE-EN 60332-1-2 (corresponent norma internacional IEC 60332-1-

2).

- Conductor: Coure flexible, classe 5.

- Aïllament: Polietilè reticulat XLPE.

- Coberta exterior: Policlorur de vinil acrílic (PVC flexible).

81



- Tensió de servei: 0,6/1 kV.

- Tensió d‟assaig: 3.500 V.

- Temperatura màxima del conductor: + 90 ºC.

- Temperatura màxima curtcircuit: + 250 ºC.

2.8.4.5.4 Normativa.

- No propagador de la flama: UNE-EN 60322-1.

- Exempte de plom per absorció atòmica.


Secció

[mm2]

Ø exterior

[mm]

Pes del

cable

[kg/km]

Radi

curvatura

[mm]

Intensitat

[A] a 20ºC

3x1x10 14,3 420 60 58

2x6 11,4 225 50 36

2x2,5 9,4 130 40 21

Taula 14. Dades constructives conductor RV-K Foc.

2.8.4.6 Característiques dels tubs.

Els tubs seran conforme a la norma UNE-EN 50.086 2-4 i les seves característiques

mínimes seran les indicades segons la taula 8 de l‟ITC-BT-21.

2.8.4.7 Selecció dels tubs.

El tipus de tub utilitzat per a l‟ instal·lació serà el model ULTRATIP-I NORMAL de 65

mm de diàmetre exterior fabricat per TUPERSA, o qualitat similar.

Les característiques i les dades constructives d‟aquest tubular són els que es mostren a

l‟apartat 2.8.2.7.


Les lluminàries escollides per al EP de la urbanització, seran de la marca PHILIPS, model

URBAN STAR tipus BDS-100 o qualitat similar, i les característiques de les mateixes,

segons el fabricant són les que s'exposen a continuació.

82


2.8.4.8.1 Urban Star.

La lluminària URBAN STAR s'instal·larà a totes les columnes d'il·luminació viària de la

urbanització.

Es tracta d'una lluminària d'enllumenat viari dissenyada exclusivament per a enllumenat

residencial i que permet combinar l'elegància amb un rendiment d'enllumenat excel·lent.

Les seves formes fluides i arrodonides li atorguen un caràcter visual sòlid, i distingit.

Permet un considerable estalvi energètic i a més resulta fàcil d'instal·lar i mantenir.

Figura 30. Lluminària URBAN STAR.


- Font de llum: Mòdul LED integrat.

- Índex de falta del driver: 0,05 % en 5000 hores.

- Temperatura de funcionament: -20 ºC < Ta < 25 ºC.

- Driver: Integrat en el mòdul LED.

- Tensió de funcionament: 210-240 V i 50-60 Hz.

- Aplicació: columnes de 5 metres d‟altura de muntatge.

- Material de fabricació: Les òptiques i les cobertes en policarbonat i la part

inferior d‟alumini.

- Fixació: Columna de 60 mm de diàmetre.

- Grau de protecció. IP66 (lluminària) IK 08 IP66 (òptica).

- Font de llum: Esta formada per 16 LED.

- Vida útil: 70.000 h.

2.8.4.9 Làmpades.

Les làmpades escollides per al EP de la urbanització, seran del tipus LED de la marca

PHILIPS, o qualitat similar, i les característiques de les mateixes, segons el fabricant són

les que s'exposen a continuació.

83


2.8.4.9.1 LED 22.

La làmpada LED 22 s‟instal·larà en els vials de 7 i 9 m d‟amplada i les seves

característiques són les següents:

- Potència.: 22,5 W.

- Flux lluminós de la làmpada: 2200 lum.

- Temperatura del color: 3000 K.

- Flux lluminós inicial: 1742 lum.

- Eficàcia inicial de la lluminària LED: 62 lum/W.

- Test del fil incandescent: 650/5 ºC/s.

2.8.4.9.2 LED 28.

La làmpada LED 22 s‟instal·larà en els vials de 11 m d‟amplada i les seves característiques

són les següents:

- Potència: 30 W.

- Flux lluminós de la làmpada: 2800 lum.

- Temperatura del color: 4000 K.

- Flux lluminós inicial: 2342 lum.

- Eficàcia inicial de la lluminària LED: 76 lum/W.

- Test del fil incandescent: 650/5 ºC/s.

2.8.4.10 Suports.

Els suports escollits per al EP de la urbanització són de l‟empresa BENITO, o qualitat

similar i es subministren juntament amb les lluminàries.

Es tracten de columnes troncocòniques i les seves característiques es mostren a

continuació:

2.8.4.10.1 Columna troncocònica.

Es tracta d‟una columna fabricada en una sola peça i amb una altura total de 5 m i amb un

diàmetre en punta de 60 mm.

Esta fabricada en acer galvanitzat en calent S-235-JR i es fixarà al terra mitjançant cargols

M18 x 500 mm.

En l‟apartat Plànols es pot veure un detall de la columna troncocònica per al seu muntatge.

84


2.8.4.11 Disposició de les lluminàries.

La disposició dels fanals es molt important a l‟hora d‟aconseguir una bona il·luminació i, a

la vegada, que aquesta sigui l‟adequada segons el Reglament d‟Eficiència Energètica.

Per a la realització del present projecte s‟ha escollit realitzar una disposició a portell per a

tots els vials que formen part de la urbanització.

Figura 31. Disposició a portell.

2.8.4.11.1 Interdistància.

La interdistància escollida per a la instal·lació de les diferents lluminàries en els carrers de

la urbanització serà de 10 m.

2.8.4.12 Quadre de maniobra i protecció.

El quadre de maniobra i protecció utilitzat en l‟àmbit del projecte serà un quadre

intel·ligent amb estalvi energètic, model CITI TMF1-AR de l‟empresa ARELSA.

Figura 32. Quadre de maniobra i protecció CITI de ARELSA.

2.8.4.12.1 Dimensions exteriors.

- Altura: 1.750 mm.

- Profunditat: 400 mm.

- Amplada: 1.320 mm.

85


2.8.4.12.2 Característiques.

- Armari compacte format per acer inoxidable.

- Protegit contra la corrosió.

- Ventil·lació interna.

- Connexió de posta a terra de les parts metàl·liques.

- Frontisses interiors.

- Color gris.

- Marcat CE.

- Grau de protecció IP 65, IK 10.

2.8.4.12.3 Elements constitutius.

El quadre de maniobra i protecció està compost per els següents mòduls:

- Mòdul d‟escomesa i mesura (propietat empresa subministradora).

- Mòdul d‟estalvi energètic (propietat del client).

- Mòdul de comandament i protecció (propietat del client).

Els components del quadre de maniobra i protecció son els següents:

Figura 33. Quadre de maniobra i protecció CITI de ARELSA.

1. CGP (tres fusibles i una platina per al conductor neutre).

2. Equip de mesura.

3. Caixa doble aïllament.

4. Equip de reducció del flux lumínic (estabilitzador-reductor de tensió).

5. Programador astronòmic.

6. Conjunt de comandament i protecció.

7. Borns de sortida.

86


2.8.4.13 Conjunt de protecció i mesura.

El conjunt de protecció i mesura s‟ubicarà a l‟interior de l‟armari CITI de ARELSA, al

compartiment de la companyia.

Aquest conjunt estarà format per els següents elements:

- Tres fusibles gG NH0 de 50 A i una platina per al neutre..

- Equip de mesura de fins a 63 A, amb comptador trifàsic digital multifunció

d‟energia activa i reactiva.

2.8.4.14 Conjunt de comandament i protecció.

El conjunt de protecció i mesura s‟ubicarà a l‟interior de l‟armari CITI de ARELSA, al

compartiment del client.

Aquest conjunt estarà format per els següents elements:

- Un interruptor de control de potència (ICP) de 20 A de corrent assignat un

poder de tall de 20 kA i corba C.

- Un Interruptor General Automàtic (IGA) de 40 A de corrent assignat un


- Un Interruptor Diferencial (ID) tetrapolar de 40 A de corrent assignada, i 300

mA de sensibilitat.

- Un contactor de maniobra de 20 A de corrent assignada.

2.8.4.15 Quadre de distribució enllumenat.

Els quadres de distribució per a les diferents línies d‟enllumenat serà de la marca

CAHORS model MAXIPOL MX-753 o qualitat similar.

En l‟apartat Plànols d‟aquest projecte es mostren les vistes frontal i lateral del quadre de

distribució a instal·lar, així com el seu interior i el seu muntatge.

Figura 34. Quadre de distribució d‟enllumenat MAXIPOL de CAHORS.

87


2.8.4.15.1 Dimensions.

- Altura: 750 mm.


- Amplada: 500 mm.


- Armari compacte format per acer inoxidable.

- Protegit contra la corrosió.

- Vent il·lació interna.

- Connexió de posta a terra de les parts metàl·liques.

- Frontisses interiors.

- Color gris.

- Marcat CE.

- Tancament mitjançant clau.

- Grau de protecció IP55 i IK10.

2.8.4.16 Armari prefabricat per a la distribució d‟enllumenat públic.

Armari prefabricat monobloc més sòcol, amb porta metàl·lica amb capacitat per a albergar

una caixa de distribució per a enllumenat públic amb sortides a la part inferior. Seran de la

marca CAHORS model ZCDU o qualitat similar.

En l‟apartat Plànols d‟aquest projecte es mostren les vistes frontal i lateral del armari

prefabricat a instal·lar, així com el seu interior i el seu muntatge.

Figura 35. Armari prefabricat d‟enllumenat de CAHORS.

2.8.4.16.1 Dimensions.

- Altura: 2450 mm.


- Amplada: 800 mm.

88



- Estructura monobloc de formigó reforçat amb fibra de vidre.

- Composició GRC segons UNE-EN 1169.

- Resistència Flexió GRC segons UNE-EN 1170-4.

- Tipus de ciment: CEM I 52,5 R.

- Porta en xapa galvanitzada RAL 7035.

- Tancament per pestell.

- Tancament triangular 11 mm.

- Marc en xapa galvanitzada RAL 7035.

- Pes: 380 kg.

2.8.4.17 Sistemes d‟estalvi i eficiència energètica.

2.8.4.17.1 Programador astronòmic.

S'instal·larà un programador astronòmic de la marca TELEASTRO o qualitat similar,

per l'encesa i apagada automàtica de les lluminàries, així com també, per posar en marxa el

sistema electrònic de reducció de flux, en la franja horària programada.

Els programadors astronòmics estan regulats segons la latitud en què es trobin instal·lat.

Els dos programadors que s'instal·laran es configuraran amb la latitud corresponent al TM

dels Pallaresos.

Figura 36. Programador astronòmic

2.8.4.17.2 Equip de reducció del flux.

Per a la reducció del flux lumínic s'instal·larà un estabilitzador-reductor de capçalera de la

marca ARESTAT model ARESTAT-M-15 o qualitat similar, s‟instal·laran a cadascun dels

tres armaris de EP.

89


2.8.4.17.2.1 Descripció de l’equip.

Els estabilitzadors-reductors de tensió es basen en la reducció de la tensió d‟alimentació de

la xarxa entre un període d'hores determinat. Aquests equips estan connectats amb el

programador astronòmic, que els informa de l'hora exacta de la connexió i desconnexió de

l'equip.

Figura 37. Estabilitzador-reductor ARESTAT-M-15

Aquest equip electrònic està compost per tres mòduls monofàsics de regulació independent

entre sí. Cada mòdul controla la seva fase sense afectar a les altres. S‟instal·la a la

capçalera de línia, al propi quadre de comandament o bé en un armari independent al costat

d‟aquest.

Disposen de diferents nivells de treball i poden reduir fins a un 30 % el consum elèctric de

la instal·lació d‟enllumenat exterior.

El estabilitzar-reductor és un equip electrònic totalment estàtic compost de tres mòduls

monofàsics de regulació independents entre si, on cada mòdul controla la seva fase

corresponent sense afectar per res a les seves fases adjacents.

L'únic punt comú als tres mòduls és el neutre, i és imprescindible que vingui des del

transformador de distribució a través de les proteccions adequades. aquest està concebut i

construït com un conjunt de tres mòduls monofàsics idèntics que conformen el sistema

trifàsic.

2.8.4.17.2.2 Funcionament.

El funcionament de l'equip és el següent:

- Primer es connecta a tensió nominal.

- És realitza l‟arrencada de l‟equip a 210 V.

- A continuació es realitza una pujada lenta fins arribar a la tensió nominal en

aproximadament en 4 minuts.

- Posteriorment es manté la tensió nominal durant almenys 15 minuts

per estabilitzar tèrmicament les làmpades.

- A partir de l'ordre adequada l'equip inicia un descens fins al nivell de

tensió previst, per produir una reducció del flux lluminós, i el conseqüent

estalvi energètic.

90


Figura 38. Diagrama de temps i procés de regulació.

t0: Instant d‟arrencada de les làmpades.

t0-t1: Arrencada a 205 o 210 V, 4 minuts.

t2-t1: Pujada lenta a 10 V/min.

T3-t2: Temps a nivell nominal.

t3: Inici de la reducció del flux.

t4-t3: Descens a nivell reduït.

t5-t4: Duració del nivell reduït.

t5: Possible pas a nivell nominal o possible parada.

t6-t5: Pujada progressiva a nivell nominal.

t7: Parada.

2.8.4.17.2.3 Característiques tècniques.

- Grau de protecció: IP00.

- Potència nominal: 15 kVA (12 kW).

- Intensitat màxima per fase: 22 A.

- Tensió entrada: 3x400 / 230 V +15%. -6%.

- Freqüència: De 48 a 63 Hz.

- Tensió de sortida per fase: De 180 a 215 V.

- Sobreintensitat transitòria: 240 % durant 240 seg.

- Precisió tensió de sortida: ± 2,5%.

2.8.4.18 Sistemes de Protecció.

La xarxa de EP estarà protegida contra sobreintensitats, contactes directes i contra

contactes indirectes.

91



La protecció contra curtcircuits i sobrecàrregues s‟efectuarà mitjançant la instal·lació d‟un

interruptor automàtic magnetotèrmic amb neutre a cada línia i tall unipolar.

A totes les caixes on es connecta cada fanal s‟instal·larà un fusible de 0,5 A per a protegir

contra curtcircuits i sobrecàrregues els circuits d‟alimentació a fanals.

2.8.4.18.2 Protecció contra defectes a terra.

La protecció contra defectes a terra s‟efectuarà mitjançant la instal·lació d‟un interruptor

diferencial en cada línia.


Per a la protecció contra contactes directes no s‟utilitzarà cap element, sinó que es


2.8.4.18.4 Protecció contra contactes indirectes.

Per a la protecció contra contactes indirectes no s‟utilitzarà cap element, sinó que es


2.8.4.19 Arquetes de registre.

A la xarxa de EP s‟instal·laran arquetes de registre en tots els encreuaments de carrers.

Les característiques tècniques son les següents:

- Seran prefabricades de formigó H-250.

- Gruix de les cares de 10 cm.

- Dimensions: 60 x 60 x 80 cm.

- Les cares tindran punts febles per on trencar per passar els tubs.

- Es situaran sobre una solera de terra de riu de gruix 20 cm.

- Dimensions de la tapa: 65 x 65 x 5 cm.

- La tapa portarà una inscripció que posi “Enllumenat Públic”.

Figura 39. Arqueta de registre de Formigó.

92



La posada a terra dels suports es realitzarà per connexió a una xarxa de terra comú per a

totes les línies que parteixen del mateix CMP i anirà per fora de les canalitzacions dels

cables d‟alimentació.

Els elèctrodes de p.a.t. seran piques metàl·liques de 2,5 m de llargada i es col·locaran cada

5 suports de lluminàries i al principi i final de cada línia per tal de garantir la seva

seguretat.

El conductor que s‟utilitzarà per a la xarxa de posada a terra de el EP serà de coure nu de

35 mm2 de secció.

El conductor que s'utilitzarà per a la xarxa de posada a terra del EP en zones properes a un

CT, i per a la unió de cada suport amb aquesta xarxa serà de coure de 16 mm2 de secció,

aïllat amb un recobriment de color verd-groc, i tensió assignada 450/750 V.

2.9 Planificació. La posada en marxa es farà efectiva una vegada efectuats els següents passos:

- Obtenció dels permisos i tràmits administratius.

- Obra civil (CT i escomeses de MT, BT i EP).

- Obra civil (Punts de llum).

- Instal·lació dels conductors de MT, BT i de EP.

- Muntatge dels CT.

- Instal·lació CDU i CGP.

- Instal·lació dels fanals.

- Connexions MT, BT i EP.

- Proves d‟assaig.

- Maniobres i connexió a la xarxa.

- Legalitzacions.

Segons la planificació prevista, el temps total per l‟execució de les instal·lacions, i la seva

posada en marxa serà de 210 dies aproximadament.

93


Taula 15. Diagrama de planificació.

Concepte / Dies de treball 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85 90 95 100 105

Permisos

Obra civil (CT, rases de MT, BT i EP)

Obra civil (Punts de llum)

Estesa dels contuctors MT, BT, i EP.

Muntatge dels CT's

Instal·lació CDU, CGP i CPM

Instal·lació Suports i lluminaries

Connexions MT, BT i EP

Probes d'assaig

Maniobres i connexió a la red

Legislacions

Concepte / Dies de treball 110 115 120 125 130 135 140 145 150 155 160 165 170 175 180 185 190 195 200 205 210

Permisos

Obra civil (CT, rases de MT, BT i EP)

Obra civil (Punts de llum)

Estesa dels contuctors MT, BT, i EP.

Muntatge dels CT's

Instal·lació CDU, CGP i CPM

Instal·lació Suports i lluminaries

Connexions MT, BT i EP

Probes d'assaig

Maniobres i connexió a la red

Legislacions

PLANIFICACIÓ

94


2.10 Ordre de prioritat dels documents. En cas d‟error o divergència, els documents tindran la següent prioritat de major

importància a menor importància:

- Plànols.

- Plec de condicions.

- Annexes.

- Memòria.

- Estudis amb entitat pròpia.

- Amidaments.

- Pressupost.


Carlos Cuartiella Ferré.

Enginyer Tècnic Industrial Elèctric.


3. Annexos.




DATA: Juny 2014.

96

Electrificació de la urbanització Pallaresos Park. Annexos.

3. ANNEXOS. ............................................................................................................................ 95

3.1 DOCUMENTACIÓ DE PARTIDA. ......................................................................................... 98 3.1.1 Previsió de potència. ................................................................................................. 98

3.1.1.1 Grau d‟electrificació. .......................................................................................... 98 3.1.1.1.1 Electrificació bàsica. ................................................................................... 98 3.1.1.1.2 Electrificació elevada. ................................................................................. 98 3.1.1.1.3 Càrrega corresponent a un conjunt de cases. ................................................ 98

3.1.2 Xarxa subterrània de Mitja Tensió. ............................................................................ 98 3.1.4 Xarxa subterrània de Baixa Tensió. ........................................................................... 99 3.1.5 Estudi lumínic. ......................................................................................................... 100 3.1.6 Xarxa d’Enllumenat Públic. ..................................................................................... 100

3.2 CÀLCULS. ..................................................................................................................... 100 3.2.1 Previsió de potència. ............................................................................................... 100

3.2.1.1 Descomposició de les potencies. ....................................................................... 100 3.2.1.1.1 Consum corresponent al conjunt de vivendes. ............................................ 101 3.2.1.1.2 Consum corresponent als serveis públics. .................................................. 101

3.2.1.2 Previsió de potència total. ................................................................................. 102 3.2.1.3 Previsió de potència dels transformadors. .......................................................... 102

3.2.2 Xarxa de Mitja Tensió. ............................................................................................. 103 3.2.2.1 Resistència i reactància del conductor. .............................................................. 103 3.2.2.2 Càlcul i dimensionament dels conductors. ......................................................... 104

3.2.2.2.1 Càlcul de la secció..................................................................................... 104 3.2.2.2.1.1 Criteri de la intensitat màxima admissible. ......................................... 104 3.2.2.2.1.2 Criteri d‟intensitat de curtcircuit. ........................................................ 105

3.2.2.2.2 Caiguda de tensió. ..................................................................................... 106 3.2.2.2.3 Dimensionament dels tubulars. .................................................................. 107

3.2.2.3 Resultats dels càlculs. ....................................................................................... 109 3.2.3 Centres de Transformació. ....................................................................................... 111

3.2.3.1 Distribució de la potència demandada. .............................................................. 111 3.2.3.2 Càlcul de les corrents assignades....................................................................... 111

3.2.3.2.1 Corrent assignada al primari. ..................................................................... 111 3.2.3.2.2 Corrent assignada al secundari. .................................................................. 112

3.2.3.3 Corrents de curtcircuit. ..................................................................................... 112 3.2.3.3.1 Corrent de curtcircuit al primari. ................................................................ 112 3.2.3.3.2 Corrent de curtcircuit al secundari. ............................................................ 112

3.2.3.4 Dimensionat de l‟embarrat. ............................................................................... 112 3.2.3.4.1 Comprovació per densitat de corrent. ......................................................... 112 3.2.3.4.2 Comprovació per sol·licitació dinàmica. .................................................... 113 3.2.3.4.3 Comprovació per sol·licitació tèrmica........................................................ 113

3.2.3.5 Dimensionament dels ponts d‟unió.................................................................... 113 3.2.3.5.1 Pont de Mitja Tensió. ................................................................................ 113 3.2.3.5.2 Pont de Baixa Tensió................................................................................. 114

3.2.3.6 Dimensionament de les proteccions. ................................................................. 114 3.2.3.6.1 Proteccions en Mitja Tensió. ..................................................................... 114 3.2.3.6.2 Proteccions en Baixa Tensió. ..................................................................... 115

3.2.3.7 Disseny del sistema de presa de terra. ............................................................... 115 3.2.3.7.1 Terra de protecció. .................................................................................... 115

3.2.3.7.1.1 Selecció de la configuració inicial. ..................................................... 116 3.2.3.7.1.2 Resistència de la pressa de terra. ........................................................ 117 3.2.3.7.1.3 Càlcul de la intensitat de defecte. ....................................................... 118 3.2.3.7.1.4 Tensions a l‟exterior del CT ............................................................... 118 3.2.3.7.1.5 Càlcul de les tensions a l‟interior del CT. ........................................... 119 3.2.3.7.1.6 Càlcul de la tensió de defecte. ............................................................ 121 3.2.3.7.1.7 Valors obtinguts i configuració adoptada. ........................................... 121

3.2.3.7.2 Terra de servei. ......................................................................................... 122 3.2.3.7.2.1 Separació entre les xarxes de posada a terra. ....................................... 122 3.2.3.7.2.2 Configuració adoptada. ...................................................................... 122

3.2.4 Xarxa subterrània de Baixa Tensió. ......................................................................... 123 3.2.4.1 Càlcul de la resistència i reactància del conductor. ............................................ 123 3.2.4.2 Càlcul i dimensionament dels conductors. ......................................................... 123

97


3.2.4.2.1 Càlcul de la secció..................................................................................... 123 3.2.4.2.1.1 Criteri de la intensitat màxima admissible. ......................................... 123

3.2.4.2.2 Criteri de potència màxima. ....................................................................... 124 3.2.4.2.3 Càlcul del nombre de conductors per fase. ................................................. 125

3.2.4.3 Caiguda de tensió. ............................................................................................ 125 3.2.4.4 Dimensionament dels tubs ................................................................................ 125 3.2.4.5 Resultats dels càlculs: ....................................................................................... 127 3.2.4.6 Càlcul de la instal·lació a curtcircuits. ............................................................... 134

3.2.4.6.1 Càlcul de les corrents de curtcircuit. .......................................................... 134 3.2.4.6.1.1 Impedància de la línia. ....................................................................... 134 3.2.4.6.1.2 Curtcircuit trifàsic. ............................................................................. 136 3.2.4.6.1.3 Curtcircuit bifàsic. ............................................................................. 136 3.2.4.6.1.4 Curtcircuit monofàsic......................................................................... 136 3.2.4.6.1.5 Curtcircuit bifàsic a terra. ................................................................... 137 3.2.4.6.1.6 Curtcircuit monofàsic a terra. ............................................................. 139

3.2.4.6.2 Temps màxim de suport del curtcircuit. ..................................................... 139 3.2.4.6.3 Resultats dels càlculs. ................................................................................ 140

3.2.5 Estudi lumínic. ......................................................................................................... 142 3.2.5.1 Paràmetres bàsics. ............................................................................................ 142 3.2.5.2 Factor de manteniment...................................................................................... 144 3.2.5.3 Compliment dels nivells d‟il·luminació. ............................................................ 145

3.2.5.3.1 Classificació dels vials. ............................................................................. 145 3.2.5.3.2 Classes d‟enllumenat. ................................................................................ 145 3.2.5.3.3 Valors d‟il·luminació. .............................................................................. 146

3.2.5.4 Resolució del estudi lumínic. ............................................................................ 146 3.2.5.4.1 Lluminàries escollides. .............................................................................. 147 3.2.5.4.2 Estudi lumínic 1. ....................................................................................... 148 3.2.5.4.3 Estudi lumínic 2. ....................................................................................... 154 3.2.5.4.4 Estudi lumínic 3. ....................................................................................... 160

3.2.5.5 Factor d‟utilització. .......................................................................................... 166 3.2.5.6 Flux hemisfèric superior. .................................................................................. 166 3.2.5.7 Eficiència i qualificació energètica. ................................................................... 166

3.2.5.7.1 Eficiència energètica. ................................................................................ 166 3.2.5.7.2 Índex de eficiència energètica. ................................................................... 167 3.2.5.7.3 Índex de consum energètic. ....................................................................... 167 3.2.5.7.4 Taules d‟avaluació energètica. ................................................................... 168

3.2.6 Xarxa d’enllumenat públic. ...................................................................................... 171 3.2.6.1 Càlcul de la resistència i reactància del conductor. ............................................ 171 3.2.6.2 Càlcul i dimensionament dels conductors. ......................................................... 171

3.2.6.2.1 Potència. ................................................................................................... 171 3.2.6.2.2 Càlcul de la intensitat màxima admissible. ................................................. 171 3.2.6.2.3 Càlcul de la intensitat de consum. .............................................................. 172 3.2.6.2.4 Caiguda de tensió. ..................................................................................... 172

3.2.6.3 Càlcul i dimensionat dels tubulars. .................................................................... 173 3.2.6.4 Resultats dels càlculs. ....................................................................................... 174 3.2.6.5 Càlcul de la instal·lació a curtcircuits. ............................................................... 178

3.2.6.5.1 Càlcul de les Intensitats de curtcircuit. ....................................................... 178 3.2.6.5.1.1 Curtcircuit trifàsic. ............................................................................. 178 3.2.6.5.1.2 Curtcircuit bifàsic. ............................................................................. 179 3.2.6.5.1.3 Curtcircuit monofàsic......................................................................... 179 3.2.6.5.1.4 Curtcircuit bifàsic a terra. ................................................................... 179 3.2.6.5.1.5 Curtcircuit monofàsic a terra. ............................................................. 179

3.2.6.5.2 Temps màxim de suport del curtcircuit. ..................................................... 180 3.2.6.5.3 Corbes de tall de les proteccions. ............................................................... 180 3.2.6.5.4 Resultats dels càlculs. ................................................................................ 180 3.2.6.5.5 Proteccions del CMP. ................................................................................ 184 3.2.6.5.6 Proteccions del quadre de distribució. ........................................................ 184 3.2.6.5.7 Càlcul de la posada a terra. ........................................................................ 184

98


3.1 Documentació de partida.

3.1.1 Previsió de potència.

La previsió de potència total a instal·lar a la urbanització es determinarà mitjançant les

condicions indicades a la ITC-BT-10 del REBT. Per al càlcul de la potència total es té en

compte les cases i l‟enllumenat públic.

3.1.1.1 Grau d‟electrificació.

La càrrega màxima per vivenda depèn del grau d‟utilització que es vulgui arribar.

S‟estableixen els següents graus d‟electrificació:

3.1.1.1.1 Electrificació bàsica.

L‟electrificació bàsica es la necessària per a la cobertura de les possibles necessitats de la

utilitzacions primàries sense necessitat d‟obres posteriors d‟adequació. Té que permetre la

utilització dels aparells elèctrics d‟us comú a una vivenda.

En qualsevol cas, no serà inferior a 5.750 W a 230 V a cada vivenda, independentment de

la potència a contractar per cada usuari, que dependrà de la utilització que aquest faci de la

instal·lació elèctrica.

3.1.1.1.2 Electrificació elevada.

L‟electrificació elevada es la corresponent a cases amb una previsió d‟utilització d‟aparells

electrodomèstics superior a l‟electrificació bàsica o amb previsió d‟utilització de sistemes

de calefacció elèctrica o de condicionament de l‟aire o amb superfícies útils de la vivenda

superiors a 160 m2, o amb qualsevol combinació dels casos anteriors.

A les cases amb grau d‟electrificació elevada, la potència a preveure no serà inferior a

9.200 W.

3.1.1.1.3 Càrrega corresponent a un conjunt de cases.

Per a la realització del següent projecte la càrrega s‟obtindrà sumant les potencies màximes

previstes a cada vivenda d‟una mateixa línia de BT, sense utilitzar el coeficient de

simultaneïtat indicat a la Taula 1 de l‟ITC-BT-10.


La xarxa de MT es dissenyarà d‟acord amb les prescripcions establertes a la NTP-LMST

d‟ENDESA i al RLAT, algunes de les quals son les següents:

- El valor de la tensió nominal de la xarxa subterrània de MT serà de 25 kV.

- El valor límit de la caiguda de tensió s‟estableix en el 7 % amb les condicions

de màxima càrrega i/o situació d‟emergència.

- L‟alimentació dels CT es dissenyarà amb estructura en bucle amb entrada i

sortida a cadascun d‟ells, amb la finalitat de que qualsevol dels centres pugui

rebre alimentació alternativa.

- Els cables a utilitzar tindran seccions de 3x1x240 mm2 d‟alumini per a les

fases i 150 mm2 per al neutre.

99


- El diàmetre interior dels tubs no serà inferior a la vegada i mitja del diàmetre

aparent del circuit en el cas de diferents cables instal·lats al mateix tub.


Els CT es dissenyaran d‟acord amb les prescripcions establertes a la NTP-CT d‟ENDESA,

algunes de les quals son les següents:

- La tensió prevista més elevada per al material serà de 36 kV. Excepte per als

transformadors de potència, fusible i parallamps que s‟adeqüin a la tensió de

servei.

- El transformador a instal·lar inicialment haurà de tindre una potència màxima

de 630 kVA. Així mateix, la potència mínima inicial serà de 160 kVA. Cada

CT albergarà un únic transformador.

- Els CT es dimensionaran per a una potencia màxima admissible de 1000 kVA

per transformador, amb la finalitat de cobrir possibles increments de la

potencia del tipus vegetatiu.

- La intensitat nominal de l‟embarrat i de la paramenta de MT serà, en general,

de 630 A, en funció de les característiques de la xarxa de distribució.

- Els valors de les corrents de curtcircuit mínimes que hauran de suportar els

circuits de BT, amb caràcter general seran de 12 kA entre fases i de 7,5 kA

entre fase i neutre.


La xarxa de BT es dissenyarà d‟acord amb les prescripcions establertes a la NTP-LSBT

d‟ENDESA i al REBT, algunes de les quals son les següents:

- El valor de la tensió nominal de la xarxa subterrània de BT ha de ser 400 V.

- S‟utilitzaran sempre cables amb una secció uniforme de 240 mm2 d‟alumini

per a les fases i, com a mínim, 150 mm2 d‟alumini per al neutre amb un

aïllament de Polietilè Reticulat (XLPE).

- La caiguda de tensió no serà major del 7 %.

- La càrrega màxima de transport es determinarà en funció del corrent màxim

admissible per conductor i del moment elèctric de la línia.

- A les xarxes subterrànies de BT les derivacions sortiran, en general, de caixes

d‟entrada i sortida d‟un cable de BT principal. D‟aquesta manera, en cas

d‟avaria d‟un tram de cable subterrani, es facilitarà la identificació i separació

del tram avariat.

- Les derivacions de les línies secundaries s‟efectuaran en caixes de distribució

o en caixes de seccionament, a les quals s‟ubicarà, si procedeix, fusibles de

protecció del calibre apropiat, selectius amb la capçalera.

- El conductor neutre estarà connectat a terra a lo llarg de la línia de BT als

armaris de distribució, almenys cada 200 m i en tots els finals tant a les línies

principals com a les seves derivacions.

- El diàmetre interior dels tubs no serà inferior a dos vegades el diàmetre

aparent del circuit en el cas de diferents cables instal·lats al mateix tub.

100


3.1.5 Estudi lumínic.

Per a realitzar els càlculs lumínics es tindran en compte les següents normatives i

recomanacions:

- Real Decret 1890/2008 (Reglament d‟eficiència energètica en instal·lacions

d‟enllumenat exterior).

- Publicació del Comité Español de la Iluminación sobre requerimientos

técnicos exigibles para luminarias con tecnología LED de alumbrado exterior

del ”ministerio de industria, turismo y comercio” de 2011.


Les xarxes d‟EP es dissenyaran d‟acord amb les prescripcions establertes a l‟ITC-BT-09,

algunes de les quals son les següents:

- El valor de la tensió nominal de la xarxa ha de ser de 400 V en el sistema

trifàsic i 230 V en monofàsic.

- Les línies d‟alimentació a punts de llum amb làmpades LED, estaran

previstos per a transportar la càrrega deguda als propis receptors, als seus

associats, a les seves corrents harmòniques, d‟arrencada i desequilibri de

fases.

- La màxima caiguda de tensió entre l‟origen de la instal·lació i qualsevol altre

punt de la instal·lació serà menor o igual del 3 %.

- El factor de potència de cada punt de llum haurà de corregir-se fins un valor

major o igual a 0,90.

- El diàmetre interior dels tubs no serà inferior a 60 mm.

- La posada a terra dels suports es realitzarà per connexió a una xarxa de terra

comuna per a totes les línies que parteixin del mateix quadre de protecció,

mesura i control. S‟instal·laran com a mínim un elèctrode de posada a terra

cada 5 suports de llumeneres i sempre al primer i últim suport de cada línia.

3.2 Càlculs.

3.2.1 Previsió de potència.

3.2.1.1 Descomposició de les potencies.

En el present projecte podem diferenciar dos tipus de consums diferents; el consum

corresponent al conjunt de vivendes unifamiliars i el consum corresponent als serveis

públics.

101


3.2.1.1.1 Consum corresponent al conjunt de vivendes.

A continuació es detalla la previsió de potència de cadascuna de les zones de la

urbanització:

POTÈNCIA REFERENT A VIVENDES

Sector Vivendes P. Unitària [kW.] P. Total [kW.] Total [kVA.]

1 15 9,2 138 153,33

2 15 9,2 138 153,33

3 15 9,2 138 153,33

4 15 9,2 138 153,33

5 15 9,2 138 153,33

6 14 9,2 128,8 143,11

7 15 9,2 138 153,33

8 14 9,2 128,8 143,11

9 15 9,2 138 153,33

10 14 9,2 128,8 143,11

11 14 9,2 128,8 143,11

Total 161 9,2 1481,2 1645,78


3.2.1.1.2 Consum corresponent als serveis públics.

Per a determinar la potencia que requereix el EP de la urbanització s‟ha realitzat un estudi

lumínic previ i que es pot veure en l‟apartat 3.2.5.

A continuació es detalla la previsió de potència dels serveis públics de la urbanització:

POTÈNCIA REFERENT A SERVEIS PÚBLICS.

Sector Faroles P. Total [kW] Total [kVA.]

CT 1 286 6,593 7,326

CT 2 287 6,81 7,567

CT 3 284 6,615 7,350

Total 857 20,018 22,242


102


3.2.1.2 Previsió de potència total.

POTÈNCIA TOTAL

Sectors Força Potència [kW] Potència [kVA]

1 138,00 153,33

2 138,00 153,33

3 138,00 153,33

4 138,00 153,33

5 138,00 153,33

6 128,80 143,11

7 138,00 153,33

8 128,80 143,11

9 138,00 153,33

10 128,80 143,11

11 128,80 143,11

Sectors Enllumenat Potència [kW] Potència [kVA]

CT 1 6,59 7,33

CT 2 6,81 7,57

CT 3 6,62 7,35

Potència Total: 1501,22 1668,02

Taula 18. Previsió de potència total.

La previsió màxima de potència activa a instal·lar a la urbanització Pallaresos serà de

1.501 kW, i la seva potència aparent de 1.668 kVA.

S‟ha considerat un factor de potència (cos φ = 0,9) per al càlcul de la potencia aparent.

3.2.1.3 Previsió de potència dels transformadors.

Sabent que els CT tindran una potència de 630 kVA, el nombre de CT necessaris a

instal·lar en l‟àmbit del projecte es calcula amb la formula:

(1)

On:

N: Numero de CT.

ST: Potencia aparent total de la urbanització [kVA].

STf: Potencia aparent del transformador [kVA].

Tf

T

S

SN

103


Per tant:

364,2630

02,1668N

La potencia total que podran subministrar tots els CT de la urbanització es calcula amb la

formula:

(2)

On:

C: Capacitat de treball dels CT [%].

ST: Potència aparent total de la urbanització [kVA].

STf: Potència aparent del transformador [kVA].

N: Nombre de CT.

Per tant:

STOTAL = 630 · 3 = 1.890 kVA.

3.2.2 Xarxa de Mitja Tensió.

3.2.2.1 Resistència i reactància del conductor.

La resistència del conductor varia amb la temperatura de funcionament de la línia, a efectes

de càlcul s‟adoptarà el valor corresponent a 90º C. Aquesta es calcula amb la fórmula:

(3)

On:

R: Resistència del conductor [Ω].

ρ: Resistivitat del material [Ω·mm2/m].

l: Longitud del conductor [m].

S: Secció del conductor [mm2].

n: Nº de conductors per fase.

La resistivitat del material també depèn de la temperatura de funcionament d‟aquest, i es

calcula amb la fórmula:

(4) )20(120 T

nS

lR

·

NSS TfTOTAL

104


On:

ρ: Resistivitat del material a una temperatura T [Ω·mm2/m].

ρ: Resistivitat del material a 20º C [Ω·mm2/m].

Al=0,029 [Ω·mm2/m].

Cu=0,017 [Ω·mm2/m].

α: Coeficient de temperatura:

Al=0,00403 ºC-1

.

Cu=0,00403 ºC-1

.

T: Temperatura del conductor [º C].

La reactància del conductor es calcula amb la fórmula:

(5)

On:

X: Reactància del conductor [Ω].

Xu: Reactància unitària del conductor [Ω/m].

n: Nº de conductors per fase.

3.2.2.2 Càlcul i dimensionament dels conductors.

3.2.2.2.1 Càlcul de la secció.

La secció dels conductors a la totalitat de la xarxa de MT serà de 240 mm2 d‟alumini. Per a

verificar que la secció escollida es l‟adequada es tindran en compte els dos criteris que es

mostren a continuació.

3.2.2.2.1.1 Criteri de la intensitat màxima admissible.

Per a poder realitzar el càlcul de la secció en funció de la intensitat màxima admissible per

conductor es imprescindible conèixer els següents valors:

- Potència aparent a transportar (S).

- Tensió nominal (Un=25 kV).

La intensitat de funcionament en règim permanent que circularà pels conductors es

calcularà amb la fórmula:

(6)

n

lXX u

U

SI

3

105


On:

I: Intensitat de funcionament en règim permanent [A].

S: Potència aparent a transportar [kVA].

U: Tensió nominal [kV].

La secció dels conductors s‟ha calculat de manera que la intensitat de funcionament en

règim permanent no superi la màxima admissible per el conductor. La intensitat màxima

admissible del conductor.

La intensitat admissible del conductor de 240 mm2 d‟alumini segons el fabricant es de 415

A i aplicant tots els coeficients es queda en 352,75 A.

La potència màxima que el conductor podrà transportar es calcula amb la fórmula:

(7)

On:

PMAX: Potència màxima que podrà transportar el conductor [W].

U: Tensió de servei [kW].

IMAX: Intensitat màxima admissible del conductor [A].

Cos φ: Factor de potencia.

Per tant:

Es pot afirmar veient els resultats obtinguts, que el conductor de 240 mm2 instal·lat es més

que vàlid, ja que la potència total que haurà de transportar és de 1,5 MW, mentre que el

conductor escollit suporta una potència de 13,74 MW.

3.2.2.2.1.2 Criteri d’intensitat de curtcircuit.

Per a calcular la intensitat de curtcircuit es necessari conèixer la potència de curtcircuit de

la xarxa de MT. Aquesta potència es de 500 MVA, segons marca la companyia

subministradora.

La intensitat de curtcircuit que circularà per el conductor es calcula modificant

sensiblement la fórmula (6), considerant la potència aparent a transportar la de curtcircuit

de la xarxa de MT.

Per tant:

cos3max MAXIUP

WP 6

max 1074,139,075,352000.253

kAIcc 55,11253

500

106


La secció mínima que haurà de tindre el conductor de la xarxa de MT es calcularà amb la

fórmula (ITC-LAT-06):

(8)

On:

Icc: Intensitat de curtcircuit permanent [A].

t: Temps de duració del curtcircuit [s].

K: Coeficient que depèn del material i l‟aïllament del conductor. Els cables

d‟alumini amb aïllament XLPE tenen una K=94.

s: Secció mínima del conductor [mm2].

Substituïm:

Amb lo qual es pot afirmar que el conductor de 240 mm2 instal·lat es més que vàlid ja que

la secció que presenta es superior a 86,88 mm2.

3.2.2.2.2 Caiguda de tensió.

La caiguda de tensió en cada tram de la xarxa de MT es calcula, tenint en compte la

potència, la resistència i la reactància de la línia aplicant la fórmula:

(9)

On:

ΔU: Caiguda de tensió [V].

R: Resistència de la línia [Ω].

P: Potència [W].

X: Reactància de la línia [Ω].

Q: Potència reactiva [var].

U: Tensió en origen de la línia [V].

La caiguda de tensió en tant per cent es calcula amb la fórmula:

(10)

sKtIcc

22 24088,8694

5,0000.155,11mmmms

U

QXPRU

1002

U

QXPRU

107


On:

ΔU: Caiguda de tensió [%].


P: Potència [W].




3.2.2.2.3 Dimensionament dels tubulars.

Per agafar la secció més adequada del tub a instal·lar se ha tingut en compte la prescripció

establerta en la ITC-LAT-06.

La disposició dels conductors de la xarxa de MT dins del tub serà la següent:

Figura 40. Esquema de la disposició dels conductors dins del tub.

Per a complir l‟establert per la ITC-LAT-06, a continuació es calcula el diàmetre interior

mínim que haurà de tindre el tub a instal·lar per a la canalització de la xarxa subterrània de

MT.

La distància del centre del conductor al centre del circuit es calcula amb la fórmula:

(11)

On:

H: Distància del centre del conductor al centre del circuit [mm].

D: Diàmetre del cable de 240 mm2 de Al [mm]. D = 44,50 mm.

R: Radi del cable de 240 mm2 de alumini [mm]. R = 22,25 mm.

22

3

2RDH

mmH 69,2525,2250,443

2 22

108


El diàmetre aparent del circuit es calcula amb la fórmula:

(12)

On:

D‟: Diàmetre aparent del circuit [mm].

R: Radi del cable de 240 mm2 [mm].

H: Diagonal del quadrat de la figura [mm].

Per tant:

El diàmetre interior mínim del tub es calcula amb la fórmula:

(13)

On:

D‟‟: Diàmetre interior mínim del tub [mm].


Per tant:

Per tant, el diàmetre interior del tub haurà de ser major de 143,85 mm.

Agafant com a referència el diàmetre interior mínim que ha de tindre el tub a instal·lar, el

més adequat per aquesta prescripció segons la taula 4 del fabricant es el de 200 mm2.

)(2' HRD

mmD 9,95)69,2525,22(2'

mmD 85,14390,955,1''

'5,1'' DD

109


3.2.2.3 Resultats dels càlculs.

Les característiques generals de la xarxa són:

- Tensió: 25 kV.

- ΔU màx.: 7% (segons NTP-LSMT d‟ENDESA).

- Factor de potencia: 0,9.

Les característiques generals dels conductors són:

Conductors d‟alumini de secció 3x1x240 mm2, unipolars, circulars compactats, de classe 2

i soterrats baix tub.

- Intensitat màxima admissible: 352,45 A.

- Potència màxima: 13,74 MW.

A continuació, es mostren els resultats obtinguts de l‟aplicació de les formules citades en

els apartats anteriors, per al funcionament habitual de la xarxa en anell obert amb una

alimentació de MT.

110


XARXA DE MITJA TENSIÓ

Línia P [kW] Q [kvar] S [kVA]

I. línia

[A]

L. cable

[m] Secció

[mm2]

Δu [%] Δu [V] R [Ω] X [Ω] Z [Ω] Diàmetre

tub [mm]

CT-AT1 CT-2 847,20 410,33 941,33 21,74 536 3x1x240 0,015 4,86 0,08 0,06 0,10 200

CT-2 CT-1 306,79 148,59 340,87 7,87 438 3x1x240 0,004 1,44 0,07 0,05 0,08 200

CT-1 CT-3 251,81 121,96 279,79 6,46 572 3x1x240 0,005 1,54 0,09 0,07 0,11 200

CT-3 CT-AT1 654,00 316,75 726,67 16,78 172 3x1x240 0,004 1,20 0,03 0,02 0,03 200

Taula 19. Resultats de la xarxa de Mitja Tensió.

111



3.2.3.1 Distribució de la potència demandada.

Segons les previsions de potència realitzades als apartats 3.2.1.1.1 i 3.2.1.1.2 s‟obté que la

potència és repartirà pels diferents CT de la següent manera:

DISTRIBUCIÓ DE LA POTÈNCIA PER CT

Nº de CT Potència [kW] Potència [kVA]

CT1 558,59 620,66

CT2 540,41 600,46

CT3 402,22 446,91

Taula 20. Distribució de la potència per CT.

3.2.3.2 Càlcul de les corrents assignades.

3.2.3.2.1 Corrent assignada al primari.

La corrent assignada màxima que podrà circular per el primari dels transformadors es

calcula amb la següent fórmula:

(14)

On:

Ip: Intensitat al primari del transformador [A].

S: Potència aparent del transformador [kVA].

Up: Tensió al primari del transformador [kV].

Per tant:

El corrent que circularà pel primari de tots els transformadors instal·lats serà com a màxim

de 14,55 A.

p

pU

SI

3

AI p 55,14253

630

112


3.2.3.2.2 Corrent assignada al secundari.

La corrent assignada màxima que podrà circular per el secundari dels transformadors es

calcula amb la fórmula anterior, però a diferència de Up (tensió al primari) és Us (tensió al

secundari).

Per tant:

El corrent que circularà pel secundari de tots els transformadors instal·lats serà com a

màxim de 909,33 A.

3.2.3.3 Corrents de curtcircuit.

3.2.3.3.1 Corrent de curtcircuit al primari.

La corrent de curtcircuit al primari dels transformadors serà la mateixa que la corrent de

curtcircuit que circularà per els conductors de la xarxa de MT en cas de falta. Es calcula en

l‟apartat 3.2.2.2.1.2 de MT i el seu valor es de 11,55 kA.

Aquesta corrent no depèn de la potència del transformador, sinó que depèn de la potència

de curtcircuit de la xarxa d‟MT tal i com marca la companyia subministradora que es de

500 MVA.

3.2.3.3.2 Corrent de curtcircuit al secundari.

La corrent de curtcircuit al secundari dels transformadors serà la mateixa que la corrent de

curtcircuit que pugui aparèixer als CBT, ja que la impedància del cable que fa de pont es

menyspreable. Aquesta corrent es calcularà més endavant a l‟apartat 3.2.4.6.1.2 i el seu

valor es 19,66 kA.

3.2.3.4 Dimensionat de l‟embarrat.

L‟embarrat de les cel·les de línia i protecció dels CT han sigut sotmesos a diferents assajos

per el fabricant, per a certificar els valors indicats a la placa de característiques. No obstant,

s‟han verificat les característiques indicades pel fabricant mitjançant tres comprovacions:

3.2.3.4.1 Comprovació per densitat de corrent.

La comprovació per densitat de corrent té per objecte verificar que l‟embarrat es capaç de

suportar la corrent nominal sense superar la densitat màxima possible que el material amb

el que està fabricat ho pugui suportar.

La corrent assignada màxima que circularà per l‟embarrat de les cel·les serà la calculada a

l‟apartat 3.2.2.3. i de valor 21,74 A. Aquest corrent es molt inferior a la màxima que pot

suportar l‟embarrat de les cel·les que és de 400 A.

AIs 33,9094,03

630

113


3.2.3.4.2 Comprovació per sol·licitació dinàmica.

La comprovació per sol·licitació dinàmica té per objectiu verificar que l‟embarrat es capaç

de suportar una corrent de curtcircuit sense superar el valor màxim que es capaç de

suportar.

La corrent dinàmica de curtcircuit o valor de cresta es considera 2,5 vegades la intensitat

eficaç de curtcircuit i es calcula amb la fórmula:

(15)

On:

Icc(din): Intensitat dinàmica de curtcircuit al primari del transformador [kA].

Icc: Intensitat de curtcircuit al primari del transformador [kA].

Per tant:

Aquest corrent és molt inferior al màxim que pot suportar l‟embarrat de les cel·les que és

de 40 kA.

3.2.3.4.3 Comprovació per sol·licitació tèrmica.

La comprovació per sol·licitació tèrmica té per objectiu demostrar que no es produirà un

escalfament excessiu de l‟embarrat per efecte d‟un curtcircuit.

El valor de la corrent de curtcircuit que circularà per l‟embarrat de les cel·les serà de 11,55

A. Aquesta corrent es inferior al màxim que pot suportar l‟embarrat en un instant curt, el

valor del qual és de 16 kA.

3.2.3.5 Dimensionament dels ponts d‟unió.

3.2.3.5.1 Pont de Mitja Tensió.

La corrent màxima prevista al primari dels transformadors serà la calculada a l‟apartat

3.2.3.2.1 amb valor obtingut de 14,55 A.

Per lo tant, agafant com a referència les corrents calculades a l‟apartat esmenat s‟ha decidit

utilitzar tres cables unipolars tipus RHZ1 18/30 kV de 50 mm2 d‟Alumini amb aïllament

tipus DHV per a realitzar el pont de MT.

La corrent assignada que suporta un conductor de els característiques anteriors es de 170

A, valor superior a 14,55 A de corrent màxima assignada a cadascun dels ponts de MT.

ccdincc II 5,2)(

kAkAI dincc 4086,2855,115,2)(

114


3.2.3.5.2 Pont de Baixa Tensió.

La corrent màxima prevista al secundari dels transformadors serà la calculada a l‟apartat

3.2.3.2.2. amb un valor de càlcul obtingut de 909,33 A.

Per tant, agafant com a referència els corrents calculats s‟ha decidit realitzar el pont de BT

mitjançant tres conductors unipolars RV 0,6/1 kV de 240 mm2 d‟Alumini per fase i tres

conductors d‟idèntica secció i material per al neutre, formant agrupacions tetrapolars (R, S,

T, N) tal i com marca la Taula 5 de la NTP-CT per a transformadors de 630 kVA.

Potència

transformador

[kVA]

Nombre i secció dels conductors

AL

Fases Neutre

630 9x1x240 mm2 3x1x240 mm

2

400 6x1x240 mm2 2x1x240 mm

2

250 3x1x240 mm2 1x240 mm

2

160 3x1x240 mm2 1x240 mm

2

Taula 21. Secció dels conductors del Pont de BT.

Per a verificar que aquesta disposició dels conductors es l‟adequada s‟ha comprovat

mitjançant la fórmula:

(16)

On:

Is: Intensitat al secundari del transformador [A].

Iad: Intensitat admissible del conductor de 240 mm2 al aire [A]. Iad = 420 A.

N: Número de conductors per fase.

Per tant és compleix:

3.2.3.6 Dimensionament de les proteccions.

3.2.3.6.1 Proteccions en Mitja Tensió.

Les cel·les CGM-CMP-F són les encarregades de la protecció dels transformadors i estan

equipades amb un interruptor magnetotèrmic i tres fusibles.

El calibre dels fusibles de MT serà de 50 A, i s‟han agafat en funció de la tensió de servei

de la xarxa i de la potència dels transformadors a protegir, segons indica la taula 6 de la

NTP-CT.

nII ads

3430327,909

115


Potència transformador

[kVA] 11 kV 25 kV

160 25 10

250 50 25

400 50 25

630 100 50

Taula 22. Intensitat nominal dels fusibles de MT.

El calibre dels fusibles de MT es més que suficient ja que la corrent assignada serà de

14,55 A.

3.2.3.6.2 Proteccions en Baixa Tensió.

Els fusibles de capçalera de BT del CBT són els encarregats de protegir els conductors de

les xarxes subterrànies de BT.

El calibre dels fusibles de BT serà de 315 A i s‟han escollit en funció de la secció del

conductor a utilitzar, segons s‟indica en la següent taula de la norma GE NNL011 de

ENDESA.

Per tant, podem afirmar que el calibre dels fusibles de BT és l‟adequat, ja que el corrent

màxim admissible que suporten els conductors a instal·lar és de 344 A.

CALIBRE DELS FUSIBLES DE

BT

Conductor

[mm2 d'Al]

Intensitat nominal

del fusible [A]

95 160

150 250

240 315

Taula 23. Intensitat nominal dels fusibles de BT.

3.2.3.7 Disseny del sistema de presa de terra.

3.2.3.7.1 Terra de protecció.

Les dades de partida utilitzats per al càlcul del sistema de presa de terra de protecció son

els següents:

Dades generals:

Tensió de la xarxa: 25 kV.

Resistència de posada a terra del neutre: 0 Ω.

Reactància de posada a terra del neutre: 25 Ω.

116


Dades d‟una possible falta:

Temps de desconnexió de la falta per mitjà de relé a temps independent (t‟):

0,5 s.

Intensitat d‟arrencada de les proteccions (I‟a): 50 A.

Nivell aïllament a les instal·lacions de BT del CT (UBT): 10 kV.

Intensitat de defecte màxim permesa d‟acord amb les normes NTP-CT de

ENDESA (Id): 500 A.

Resistivitat del terreny: 200 Ω·m (terra calcari ITC-BT-18)

Resistivitat del formigó: 3.000 Ω·m (ITC-BT-18)

Característiques del Centre: Es troba situat en edifici aïllat amb unes

dimensions de 4.880 mm de llargada i 2.520 mm d‟amplada.

3.2.3.7.1.1 Selecció de la configuració inicial.

Per a seleccionar la configuració més adequada del sistema de presa de terra de protecció,

s‟han realitzat els càlculs que es mostren a continuació.

Primer s‟ha calculat la resistència màxima de la presa de terra de les masses del CT amb la

fórmula:

d

BTt

I

UR (17)

On:

Rt: Resistència de posada a terra màxima de les masses del CT [Ω].

UBT: Tensió d‟aïllament de les instal·lacions de BT del CT [V].

Id: Intensitat de defecte màxim permesa [A].

Per tant:

20500

000.10tR

A continuació s‟ha calculat el valor màxim que pot presentar la constant de resistència de

l‟elèctrode de posada a terra amb la fórmula:

t

t

RK (18)

On:

Kt: Constant de resistència de l‟elèctrode [Ω/ Ω ·m].

Rt: Resistència de posada a terra màxima de les masses del CT [Ω].

Ρ: Resistivitat del terreny [Ω·m].

117


Per tant:

mK t

100,0200

20

Finalment, s‟ha de seleccionar la configuració del sistema de presa de terra de protecció, a

partir de les taules de configuració dels elèctrodes de terra del Mètode UNESA de càlcul

d’instal·lacions de posada a terra per a CT connectats a xarxes de tercera categoria,

considerant la constant màxima de resistència de l‟elèctrode i les dimensions del CT.

CONFIGURACIÓ Lp (m) Resistència

Kr

Tensió de

pas Kp

Tensió de

contacte ext

Kc=Kp(acc)

Codi de la

configuració

Sense piques 0,13 0,0269 0,0806 50-25/5/00

4 piques

2 0,097 0,0221 0,0483 50-25/5/42

4 0,078 0,0171 0,0342 50-25/5/44

6 0,066 0,0138 0,0262 50-25/5/46

8 0,057 0,0116 0,0211 50-25/5/48

8 piques

2 0,085 0,0191 0,0386 50-25/5/82

4 0,066 0,0137 0,0244 50-25/5/84

6 0,054 0,0106 0,0174 50-25/5/86

8 0,046 0,0086 0,0134 50-25/5/88

Taula 24. Configuració del sistema de la presa de terra.

Inicialment la configuració 50-25/5/42 seria vàlida, però com a mesura de seguretat

agafarem la configuració 50-25/5/82. Amb lo qual, els paràmetres característics de

l‟elèctrode seran:

- Coeficient de resistència: Kt = 0,085 [Ω/ Ω ·m].

- Coeficient de tensió de pas: Kp = 0,0191 [V/(Ω·m)(A)].

- Coeficient de tensió de contacte exterior: Kc = 0,0386 [V/(Ω·m)(A)].

3.2.3.7.1.2 Resistència de la pressa de terra.

El valor de la resistència de p.a.t. depèn de l‟elèctrode seleccionat i es calcula amb la

fórmula:

rt KR ' (19)

On:

Rt‟: Resistència de posada a terra [Ω].

Kr: Coeficient de resistència [Ω/ Ω ·m].

ρ: Resistivitat del terreny [Ω·m].

118


Per tant:

17200085,0'tR

La configuració adoptada es vàlida en aquest aspecte, ja que es compleix que la resistència

de p.a.t. es menor que la resistència màxima de p.a.t. que puguin presentar les masses del

CT (R‟t < Rt).

3.2.3.7.1.3 Càlcul de la intensitat de defecte.

El valor de la intensitat de defecte es calcula amb la fórmula:

22'3

'

ntn

d

XRR

UI

(20)

On:

I‟d: Intensitat de defecte [A].

U: Tensió de la xarxa [V].

Rn: Resistència de posada a terra del neutre [Ω].

R‟t: Resistència de posada a terra del sistema [Ω].

Xn: Reactància de posada a terra del neutre [Ω].

Per tant:

AI d 43,47725)170(3

000.25'

22

La configuració adoptada es vàlida en aquest aspecte, ja que compleix que la intensitat de

defecte es menor que la intensitat d‟arrencada de les proteccions (I‟d > Ia).

3.2.3.7.1.4 Tensions a l’exterior del CT

Una de les mesures de seguretat adoptades per evitar l‟aparició de tensions de contacte

elevades a l‟exterior de la instal·lació ha sigut que les portes i reixes de ventilació

metàl·liques que donen a l‟exterior del CT no estiguin en contacte elèctric amb cap massa

conductora que per qualsevol causa pugui romandre en tensió.

Amb aquesta mesura de seguretat no serà necessari fer cap càlcul de les tensions de

contacte a l‟exterior ja que seran pràcticament nul·les. Ara bé, les tensions de pas a

l‟exterior del CT no seran menystingudes.

El valor de la tensió de pas a l‟exterior del CT es calcula amb la fórmula:

dpp IKU '' (21)

119


On:

U‟p: Tensió de pas de l‟elèctrode seleccionat [V].

Kp: Coeficient de tensió de pas [V/(Ω·m)(A)].



Substituïm:

VU p 78,823.120043,4770191,0'

D‟altra banda, la tensió de pas admissible a l‟exterior del CT es calcula amb la fórmula:

000.1

61

10 Np

t

KU (22)

On:

Up: Tensió de pas a l‟exterior del CT [V].

t: Temps de desconnexió del relé en cas de falta [s].

K: Coeficient del relé de protecció [/].

N: Tipus de corba.


Sabent que per a un temps de desconnexió de la falta entre (0,9 > t > 0,1) el valor de K es

72 i el de N es 1, segons MIE-RAT, el valor de la tensió de pas admissible a l‟exterior serà:

La configuració adoptada es vàlida en aquest aspecte, ja que compleix que la tensió de pas

a l‟exterior del CT es menor que la tensió de pas admissible (U‟p < Up).

3.2.3.7.1.5 Càlcul de les tensions a l’interior del CT.

Al terra del CT s‟instal·larà una malla electrosoldada amb rodones no inferiors a 4 mm

formant un rectangle no superior a 0,3 x 0,3 m. Aquesta malla estarà connectada almenys

en dos punts, preferentment oposats, de la p.a.t. de protecció del CT i es recobrirà amb una

capa de formigó de 10 cm de gruix com a mínim. D‟aquesta manera s‟aconsegueix tindre

una superfície equipotencial amb la que desapareixen els riscos de tensions de contacte i de

pas interiors.

Amb aquestes mesures de seguretat no serà necessari fer cap càlcul ja que les tensions de

pas i contacte a l‟interior del CT seran pràcticament nul·les.

L‟existència d‟una malla equipotencial connectada a la p.a.t. de protecció implica que la tensió de pas en l’accés es equivalent al valor de la tensió de contacte.

VU p 168.3000.1

2006

5,0

72101

120


La tensió de pas i de contacte en l‟accés al CT es calcula amb la fórmula:

dccaccp IKUU ''' )( (23)

On:

U‟p(acc): Tensió de pas en l‟accés al CT [V].

U‟c: Tensió de contacte [V].

Kc: Coeficient de tensió de contacte [V/(Ω·m)(A)].



Per tant:

VUU caccp 76,685.320043,4770386,0'' )(

Per un altre costat, la tensió màxima admissible de pas i de contacte en l‟accés al CT es


000.1

'331

10)(

Naccp

t

KU (24)

On:

Up: Tensió de pas a l‟exterior del CT [V].

t: Temps de desconnexió del relé en cas de falta [s].

K: Coeficient del relé de protecció.

N: Tipus de corba.


ρ': Resistivitat del formigó [Ω·m].

Sabent que per a un temps de desconnexió de la falta entre (0,9 > t > 0,1) el valor de K es

72 i el de N es 1, segons MIE-RAT, el valor de la tensió de pas admissible a l‟exterior serà:

VU accp 264.15000.1

000.3320031

5,0

72101)(

La configuració adoptada es vàlida en aquest aspecte, ja que compleix que la tensió de pas

i de contacte en l‟accés al CT es menor que la tensió de pas i de contacte màxima

admissible (U‟p(acc) = U‟c) < (Up(acc) = Uc).

121


3.2.3.7.1.6 Càlcul de la tensió de defecte.

La tensió de defecte es calcula amb la fórmula:

dtd IRU ''' (25)

On:

U‟d: Tensió de defecte [V].

R‟t: Resistència de posada a terra [Ω].


Per tant:

VUd 31,116.843,47717

La configuració adoptada es vàlida en aquest aspecte, ja que es compleix que la tensió de

defecte es menor que la tensió d‟aïllament de les instal·lacions de BT del CT.

3.2.3.7.1.7 Valors obtinguts i configuració adoptada.

Els resultats obtinguts de l‟aplicació de les fórmules citades als apartats anteriors son les

següents:

Concepte Valor calculat Condició Valor admissible

Tensió de pas a l‟exterior Up=1.823,78 V ≤ Up=3.168 V

Tensió de pas en l‟accés al CT Uc=3.685,75 V ≤ Up(acc)=15.264 V

Tensió de defecte Ud=8.116,31 V ≤ Ubt=10.000 V

Intensitat de defecte Id=477,43 A > Ia=50 A

Taula 25. Valors de la xarxa de p.a.t. de protecció.

L‟esquema de p.a.t. de protecció tindrà la configuració 50-25/5/82 i quedarà de la següent

manera:

Figura 41. Esquema de les terres de protecció.

122


L‟elèctrode de posada a terra estarà format per 8 piques de 2 metres de longitud i un

diàmetre de 14,6 mm, enterrades a 0,5 metres i disposades en el perímetre d‟un quadrat de

dimensions 5 x 2,5 m. La secció del conductor de coure un serà de 50 mm2.

3.2.3.7.2 Terra de servei.

3.2.3.7.2.1 Separació entre les xarxes de posada a terra.

Si la tensió de defecte (U‟d) fos menor de 1.000 V, tindríem la possibilitat d‟utilitzar un

sistema de p.a.t. únic, però com es superior s‟haurà d‟utilitzar un sistema de p.a.t. separat i

independent.

La distància mínima de separació que hi haurà entre les xarxes de p.a.t. es calcula amb la

fórmula (NTP-CT):

000.2

'dID (26)

On:

D: Distància de separació entre ambdues xarxes de p.a.t. [m].



Per tant:

mD 20,1514,3000.2

20043,477

3.2.3.7.2.2 Configuració adoptada.

La configuració adoptada per a la p.a.t. de servei es 5/42. Amb el qual, els paràmetres

característics de l‟elèctrode seran:

- Coeficient de resistència: Kr=0,104 m .

- Coeficient de tensió de pas: Kp=0,0184 [V/(Ω·m)(A)].

El valor de la resistència de p.a.t. depèn de l‟elèctrode tipus seleccionat, i es calcula amb la

fórmula (19). Per tant, el seu valor serà:

80,20200104,0rt KR

La configuració adoptada es vàlida, ja que compleix l‟establert per la NTP-LSBT, i es que

la resistència de p.a.t. sigui menor de 37 Ω.

123


L‟esquema de la p.a.t. de servei quedarà de la següent manera:

Figura 42. Esquema de les terres de servei.

L‟elèctrode de posada a terra estarà format per 4 piques de 2 metres de longitud i un

diàmetre de 14,6 mm, enterrades a 0,5 metres i disposades linealment amb una separació

entre elles de 3 m. La secció del conductor de coure un serà de 50 mm2.


3.2.4.1 Càlcul de la resistència i reactància del conductor.

Els càlculs de la resistència i de la reactància dels conductors de les xarxes subterrànies de

BT s‟han realitzat segons l‟exposa‟t en l‟apartat 3.2.2.1


3.2.4.2.1 Càlcul de la secció.

La secció dels conductors a la totalitat de les xarxes de BT per al subministrament de cases

serà de 240 mm2 d‟alumini. Per a verificar que la selecció escollida es l‟adequada es

tindran en compte els dos criteris que es mostren a continuació:

3.2.4.2.1.1 Criteri de la intensitat màxima admissible.

Per a poder realitzar el càlcul de la secció en funció de la intensitat màxima admissible es

imprescindible conèixer els següents valors:

- Potència instal·lada (Pinst).

- Tensió de línia (U=400 V).

- Factor de potència de la instal·lació (cos φ=0,9).

124


La intensitat de funcionament en règim permanent que circularà per els conductors es


cos3

U

PI inst

(27)

On:

I: Intensitat en règim permanent [A].

Pinst: Potència instal·lada [W].

U: Tensió de servei [V].

cos φ: Factor de potència.

La secció dels conductors s‟ha dimensionat de manera que la intensitat de funcionament en

règim permanent no superi la màxima admissible pel conductor.

La intensitat màxima admissible teòrica del conductor de 240 mm2 d‟alumini, segons la

taula 4 de l‟ITC-BT-07, es de 430 A. Ara bé es tindrà en compte els següent coeficient

corrector de 0,8 per a aquesta intensitat, obtenint una intensitat màxima admissible del

conductor utilitzat de 344 A.

3.2.4.2.2 Criteri de potència màxima.

Per al dimensionament d‟una línia en funció de la potència a subministrar, es considerarà

l‟efecte que té la connexió d‟una càrrega, situada a una distància determinada de l‟origen

de la línia, en la caiguda de tensió. El mètode emprat per aquesta finalitat es el del moment

elèctric.

El moment elèctric d‟una línia formada per diferents càrregues trifàsiques o monofàsiques

equilibrades es calcularà amb la fórmula següent:

nn LPLPLPM ...2211 (28)

On:

M: Moment elèctric [kW·m].

P: Potència [kW].

L: Longitud [m].

El moment elèctric màxim que pot presentar una línia es calcula amb la fórmula:

1. MeMmàx (29)

On:

Mmàx.: Moment elèctric màxim de la línia [kW·km]

e: Caiguda de tensió relativa màxima de la línia [%].

M1: Moment elèctric específic [kW·km].

El valor del moment elèctric específic d‟una línia formada per conductors de 240 mm2 i

factor de potència 0,9 tal i com s‟indica a la taula 8 de la NTP-LSBT es de 9,45 W·km.

125


La secció dels conductors s‟ha dimensionat de tal forma que el moment elèctric de les

línies no superi el màxim que puguin presentar aquestes.

3.2.4.2.3 Càlcul del nombre de conductors per fase.

El nombre de conductors per fase depèn de la intensitat nominal de funcionament en règim

permanent de la línia i de la intensitat nominal del fusible escollit, es calcula amb la

fórmula:

(30)

On;

N: Nombre de conductors per fase.

I: Intensitat nominal de funcionament en règim permanent [A].

If: Intensitat nominal del fusible [A] (Per a conductors de 240 mm2 d‟Al li

correspon un fusible de 315 A).

3.2.4.3 Caiguda de tensió.

Per a calcular la caiguda de tensió d‟una línea trifàsica en cada tram de la xarxa de BT

s‟han utilitzat les fórmules (9) i (10).

3.2.4.4 Dimensionament dels tubs

Per escollir la secció més adequada del tub a instal·lar s‟ha tingut en compte les

prescripcions establertes a la ITC-BT-21 i ITC-BT-07.

El diàmetre exterior mínim que ha de tindre el tub que protegirà els cables per al

subministrament de les cases es de 225 mm, però, per a facilitar futures avaries i canvis de

cablejat, s‟opta per tubs de 250 mm.

Figura 43. Esquema de la disposició dels conductors dintre del tub.

El diàmetre exterior mínim que ha de tenir el tubular és de 250 mm, segons la Taula 9 de la

ITC-BT-21.

fI

IN

126


Per a complir amb l‟establert per la ITC-BT-07, a continuació és calcula el diàmetre

interior mínim que deu tenir el tubular a instal·lar per a la canalització de la xarxa

subterrània de BT.

La distància entre els centres dels conductors es calcula amb la fórmula:

(31)

On:

L: Distància del centre dels conductors [mm].

D: Diàmetre del cable de 240 mm2 de Al [mm].

Per tant:

El diàmetre aparent del circuit es calcula amb la fórmula:

(32)

On:


L: Distància entre els centres dels conductors [mm].

D: Diàmetre del cable de 240 mm2 [mm].

Per tant:

El diàmetre interior mínim del tub es calcula amb la fórmula:

(33)

On:

D‟‟: Diàmetre interior mínim del tub [mm].


Per tant:

Per tant, el diàmetre interior del tubular deurà ser major de 115,88 mm.

Agafant com a referència el diàmetre exterior mínim i el diàmetre interior mínim que té

que tenir el tubular, el més adequat per a aquestes especificacions, segons taula del

fabricant és el de 250 mm2.

DL 2

LDD '

mmD 94,5794,3324'

mmD 88,11594,572''

'2'' DD

mmL 94,33242

127


3.2.4.5 Resultats dels càlculs:


- Tensió: 400 V.

- ΔU màx.: 7% (segons NTP-LSBT d‟ENDESA).



Conductors d‟alumini de secció 240 mm2 per a les fases i de 150 mm

2 per al neutre,

unipolars, amb aïllant XLPE 0,6/1 kV i soterrats baix tub.

- Intensitat màxima admissible: 344 A.

- Moment elèctric màxim: 66,15 kW·km.

A continuació, es mostren els resultats obtinguts de l‟aplicació de les formules citades en

els apartats anteriors, per al funcionament habitual de la xarxa de BT.

128


Taula 26. Resultats de la xarxa de baixa tensió.

Nº P [W] S [VA] Q [var]

CT1-LF1 15 138.000 153.333 66.838 221,32 603 51,41 240 6,21 0,09171 0,05126 0,10506 250

Tram

CBT 1 a CDU 1 2 18.400 20.444 8.912 29,51 90 90 1,66 240 0,20 0,20 0,01369 0,00765 0,01568 250

CDU 1 a CDU 2 2 18.400 20.444 8.912 29,51 138 228 4,20 240 0,51 0,71 0,03468 0,01938 0,03972 250

CDU 2 a CDU 3 2 18.400 20.444 8.912 29,51 36 264 4,86 240 0,59 1,29 0,04015 0,02244 0,04600 250

CDU 3 a CDU 4 1 9.200 10.222 4.456 14,75 114 378 3,48 240 0,42 1,71 0,05749 0,03213 0,06586 250

CDU 4 a CDU 5 2 18.400 20.444 8.912 29,51 34 412 7,58 240 0,92 2,63 0,06266 0,03502 0,07178 250

CDU 5 a CDU 6 2 18.400 20.444 8.912 29,51 58 470 8,65 240 1,04 3,67 0,07148 0,03995 0,08189 250

CDU 6 a CDU 7 2 18.400 20.444 8.912 29,51 68 538 9,90 240 1,20 4,87 0,08182 0,04573 0,09373 250

CDU 7 a CDU 8 2 18.400 20.444 8.912 29,51 65 603 11,10 240 1,34 6,21 0,09171 0,05126 0,10506 250

CT1-LF2 15 138.000 153.333 66.838 221,32 665 54,15 240 6,54 0,10114 0,05653 0,11586 250

Tram

CBT 1 a CDU 9 2 18.400 20.444 8.912 29,51 116 116 2,13 240 0,26 0,26 0,01764 0,00986 0,02021 250

CDU 9 a CDU 10 2 18.400 20.444 8.912 29,51 102 218 4,01 240 0,48 0,74 0,03315 0,01853 0,03798 250

CDU10 a CDU 11 2 18.400 20.444 8.912 29,51 89 307 5,65 240 0,68 1,42 0,04669 0,02610 0,05349 250

CDU 11 a CDU 12 2 18.400 20.444 8.912 29,51 67 374 6,88 240 0,83 2,26 0,05688 0,03179 0,06516 250

CDU 12 a CDU 13 2 18.400 20.444 8.912 29,51 44 418 7,69 240 0,93 3,18 0,06357 0,03553 0,07283 250

CDU 13 a CDU 14 1 9.200 10.222 4.456 14,75 72 490 4,51 240 0,54 3,73 0,07452 0,04165 0,08537 250

CDU 14 a CDU 15 2 18.400 20.444 8.912 29,51 110 600 11,04 240 1,33 5,06 0,09125 0,05100 0,10453 250CDU 15 a CDU 16 2 18.400 20.444 8.912 29,51 65 665 12,24 240 1,48 6,54 0,10114 0,05653 0,11586 250

Longitud

cable [m]

I màx.

Consum

[A]

Moment

elèctric

[W·km]

Diàmetre

del tub

[mm]

Resistència

del cable

[Ω]

Reactància

de la línia

[Ω]

Δu

[%]

ΔU

[%]

Impedància

de la línia

[Ω]

Secció

[mm²]

Vivendes

XARXA DE BAIXA TENSIÓ

CENTRE DE TRANSFORMACIÓ 1

SORTIDA 1 CT 1

Línia

Longitud

acumula.

[m]

SORTIDA 2 CT 1

129




CT1-LF3 15 138.000 153.333 66.838 221,32 617 50,54 240 6,10 0,09384 0,05245 0,10750 250

Tram

CBT 1 a CDU 17 2 18.400 20.444 8.912 29,51 51 51 0,94 240 0,11 0,11 0,00776 0,00434 0,00889 250

CDU 17 a CDU 18 2 18.400 20.444 8.912 29,51 108 159 2,93 240 0,35 0,47 0,02418 0,01352 0,02770 250

CDU 18 a CDU 19 2 18.400 20.444 8.912 29,51 122 281 5,17 240 0,62 1,09 0,04274 0,02389 0,04896 250

CDU 19 a CDU 20 2 18.400 20.444 8.912 29,51 68 349 6,42 240 0,78 1,87 0,05308 0,02967 0,06080 250

CDU 20 a CDU 21 2 18.400 20.444 8.912 29,51 125 474 8,72 240 1,05 2,92 0,07209 0,04029 0,08258 250

CDU 21 a CDU 22 2 18.400 20.444 8.912 29,51 63 537 9,88 240 1,19 4,11 0,08167 0,04565 0,09356 250

CDU 22 a CDU 23 2 18.400 20.444 8.912 29,51 50 587 10,80 240 1,30 5,42 0,08927 0,04990 0,10227 250

CDU 23 a CDU 24 1 9.200 10.222 4.456 14,75 30 617 5,68 240 0,69 6,10 0,09384 0,05245 0,10750 250

CT1-LF4 15 138.000 153.333 66.838 221,32 620 53,64 240 6,48 0,09429 0,05270 0,10802 250

Tram

CBT 1 a CDU 25 2 18.400 20.444 8.912 29,51 102 102 1,88 240 0,23 0,23 0,01551 0,00867 0,01777 250

CDU 25 a CDU 26 1 9.200 10.222 4.456 14,75 44 146 1,34 240 0,16 0,39 0,02220 0,01241 0,02544 250

CDU 26 a CDU 27 2 18.400 20.444 8.912 29,51 102 248 4,56 240 0,55 0,94 0,03772 0,02108 0,04321 250

CDU 27 a CDU 28 2 18.400 20.444 8.912 29,51 77 325 5,98 240 0,72 1,66 0,04943 0,02763 0,05662 250

CDU 28 a CDU 29 2 18.400 20.444 8.912 29,51 124 449 8,26 240 1,00 2,66 0,06829 0,03817 0,07823 250

CDU 29 a CDU 30 2 18.400 20.444 8.912 29,51 70 519 9,55 240 1,15 3,81 0,07893 0,04412 0,09042 250

CDU 30 a CDU 31 2 18.400 20.444 8.912 29,51 60 579 10,65 240 1,29 5,10 0,08806 0,04922 0,10088 250

CDU 31 a CDU 32 2 18.400 20.444 8.912 29,51 41 620 11,41 240 1,38 6,48 0,09429 0,05270 0,10802 250

SORTIDA 3 CT 1



Línia

Vivendes I màx.

Consum

[A]

Longitud

cable [m]

Longitud

acumula.

[m]

Moment

elèctric

[W·km]

Secció

[mm²]

Δu

[%]

ΔU

[%]

Resistència

del cable

[Ω]

Reactància

de la línia

[Ω]

Impedància

de la línia

[Ω]

Diàmetre

del tub

[mm]

SORTIDA 4 CT 1

130




CT2-LF1 15 138.000 153.333 66.838 221,32 622 43,33 240 5,23 0,09460 0,05287 0,09460 250

Tram

CBT 2 a CDU 33 2 18.400 20.444 8.912 29,51 65 65 1,20 240 0,14 0,14 0,00989 0,00553 0,01132 250

CDU 33 a CDU 34 2 18.400 20.444 8.912 29,51 54 119 2,19 240 0,26 0,41 0,01810 0,01012 0,01810 250

CDU 34 a CDU 35 2 18.400 20.444 8.912 29,51 110 229 4,21 240 0,51 0,92 0,03483 0,01947 0,03483 250

CDU 35 a CDU 36 2 18.400 20.444 8.912 29,51 72 301 5,54 240 0,67 1,59 0,04578 0,02559 0,04578 250

CDU 36 a CDU 37 2 18.400 20.444 8.912 29,51 36 337 6,20 240 0,75 2,34 0,05125 0,02865 0,05125 250

CDU 37 a CDU 38 2 18.400 20.444 8.912 29,51 82 419 7,71 240 0,93 3,27 0,06372 0,03562 0,06372 250

CDU 38 a CDU 39 2 18.400 20.444 8.912 29,51 155 574 10,56 240 1,28 4,54 0,08730 0,04879 0,08730 250

CDU 39 a CDU 40 1 9.200 10.222 4.456 14,75 48 622 5,72 240 0,69 5,23 0,09460 0,05287 0,09460 250

CT2-LF2 14 128.800 143.111 62.382 206,56 377 26,07 240 3,15 0,05734 0,03205 0,06568 250

Tram

CBT 2 a CDU 41 2 18.400 20.444 8.912 29,51 55 55 1,01 240 0,12 0,12 0,00836 0,00468 0,00958 250

CDU 41 a CDU 42 2 18.400 20.444 8.912 29,51 45 100 1,84 240 0,22 0,34 0,01521 0,00850 0,01742 250

CDU 42 a CDU 43 2 18.400 20.444 8.912 29,51 45 145 2,67 240 0,32 0,67 0,02205 0,01233 0,02526 250

CDU 43 a CDU 44 2 18.400 20.444 8.912 29,51 52 197 3,62 240 0,44 1,10 0,02996 0,01675 0,03432 250

CDU 44 a CDU 45 2 18.400 20.444 8.912 29,51 27 224 4,12 240 0,50 1,60 0,03407 0,01904 0,03903 250

CDU 45 a CDU 46 2 18.400 20.444 8.912 29,51 95 319 5,87 240 0,71 2,31 0,04851 0,02712 0,05558 250

CDU 46 a CDU 47 2 18.400 20.444 8.912 29,51 58 377 6,94 240 0,84 3,15 0,05734 0,03205 0,06568 250

SORTIDA 2 CT 2



Línia

Vivendes I màx.

Consum

[A]

Longitud

cable [m]

Longitud

acumula.

[m]

Moment

elèctric

[W·km]

Secció

[mm²]

Δu

[%]

ΔU

[%]

Resistència

del cable

[Ω]

Reactància

de la línia

[Ω]

Impedància

de la línia

[Ω]

Diàmetre

del tub

[mm]

SORTIDA 1 CT 2

131




CT2-LF3 15 138.000 153.333 66.838 221,32 445 36,39 240 4,39 0,06768 0,03783 0,07753 250

Tram

CBT 2 a CDU 48 1 9.200 10.222 4.456 14,75 47 47 0,43 240 0,05 0,05 0,00715 0,00400 0,00819 250

CDU 48 a CDU 49 2 18.400 20.444 8.912 29,51 62 109 2,01 240 0,24 0,29 0,01658 0,00927 0,01899 250

CDU 49 a CDU 50 2 18.400 20.444 8.912 29,51 62 171 3,15 240 0,38 0,67 0,02601 0,01454 0,02979 250

CDU 50 a CDU 51 2 18.400 20.444 8.912 29,51 50 221 4,07 240 0,49 1,17 0,03361 0,01879 0,03850 250

CDU 51 a CDU 52 2 18.400 20.444 8.912 29,51 50 271 4,99 240 0,60 1,77 0,04121 0,02304 0,04721 250

CDU 52 a CDU 53 2 18.400 20.444 8.912 29,51 65 336 6,18 240 0,75 2,51 0,05110 0,02856 0,05854 250

CDU 53 a CDU 54 2 18.400 20.444 8.912 29,51 65 401 7,38 240 0,89 3,41 0,06099 0,03409 0,06986 250

CDU 54 a CDU 55 2 18.400 20.444 8.912 29,51 44 445 8,19 240 0,99 4,39 0,06768 0,03783 0,07753 250

CT2-LF4 14 128.800 143.111 62.382 206,56 494 37,41 240 4,73 0,07513 0,04199 0,08607 250

Tram

CBT 2 a CDU 56 2 18.400 20.444 8.912 29,51 92 92 1,69 240 0,20 0,20 0,01399 0,00782 0,01603 250

CDU 56 a CDU 57 2 18.400 20.444 8.912 29,51 69 161 2,96 240 0,36 0,56 0,02449 0,01369 0,02805 250

CDU 57 a CDU 58 2 18.400 20.444 8.912 29,51 36 197 3,62 240 0,44 1,00 0,02996 0,01675 0,03432 250

CDU 58 a CDU 59 2 18.400 20.444 8.912 29,51 53 250 4,60 240 0,56 1,56 0,03802 0,02125 0,04356 250

CDU 59 a CDU 60 2 18.400 20.444 8.912 29,51 132 382 7,03 240 0,85 2,40 0,05810 0,03247 0,06655 250

CDU 60 a CDU 61 2 18.400 20.444 8.912 29,51 75 457 8,41 240 1,02 3,42 0,06950 0,03885 0,07962 250

CDU 61 a CDU 62 2 18.400 20.444 8.912 29,51 37 494 9,09 240 1,10 4,52 0,07513 0,04199 0,08607 250

SORTIDA 4 CT 2

SORTIDA 3 CT 2

Diàmetre

del tub

[mm]



Línia

Vivendes I màx.

Consum

[A]

Longitud

cable [m]

Longitud

acumula.

[m]

Moment

elèctric

[W·km]

Secció

[mm²]

Δu

[%]

ΔU

[%]

Resistència

del cable

[Ω]

Reactància

de la línia

[Ω]

Impedància

de la línia

[Ω]

132




CT3-LF1 15 138.000 153.333 66.838 221,32 614 46,45 240 5,61 0,09338 0,05219 0,10697 250

Tram

CBT 3 a CDU 63 2 18.400 20.444 8.912 29,51 48 48 0,88 240 0,11 0,11 0,00730 0,00408 0,00836 250

CDU 63 a CDU 64 1 9.200 10.222 4.456 14,75 33 81 0,75 240 0,09 0,20 0,01232 0,00689 0,01411 250

CDU 64 a CDU 65 2 18.400 20.444 8.912 29,51 159 240 4,42 240 0,53 0,73 0,03650 0,02040 0,04181 250

CDU 64 a CDU 66 2 18.400 20.444 8.912 29,51 33 273 5,02 240 0,61 1,34 0,04152 0,02321 0,04756 250

CDU 66 a CDU 67 2 18.400 20.444 8.912 29,51 70 343 6,31 240 0,76 2,10 0,05216 0,02916 0,05976 250

CDU 67 a CDU 68 2 18.400 20.444 8.912 29,51 78 421 7,75 240 0,94 3,03 0,06403 0,03579 0,07335 250

CDU 68 a CDU 69 2 18.400 20.444 8.912 29,51 124 545 10,03 240 1,21 4,25 0,08289 0,04633 0,09495 250

CDU 69 a CDU 70 2 18.400 20.444 8.912 29,51 69 614 11,30 240 1,36 5,61 0,09338 0,05219 0,10697 250

CT3-LF2 14 128.800 143.111 62.382 206,56 570 40,66 240 5,46 0,08669 0,04845 0,09931 250

Tram

CBT 3 a CDU 71 2 18.400 20.444 8.912 29,51 96 96 1,77 240 0,21 0,21 0,01460 0,00816 0,01673 250

CDU 71 a CDU 72 2 18.400 20.444 8.912 29,51 64 160 2,94 240 0,36 0,57 0,02433 0,01360 0,02788 250

CDU 72 a CDU 73 2 18.400 20.444 8.912 29,51 66 226 4,16 240 0,50 1,07 0,03437 0,01921 0,03937 250

CDU 73 a CDU 74 2 18.400 20.444 8.912 29,51 67 293 5,39 240 0,65 1,72 0,04456 0,02491 0,05105 250

CDU 74 a CDU 75 2 18.400 20.444 8.912 29,51 101 394 7,25 240 0,88 2,60 0,05992 0,03349 0,06864 250

CDU 75 a CDU 76 2 18.400 20.444 8.912 29,51 77 471 8,67 240 1,05 3,64 0,07163 0,04004 0,08206 250

CDU 76 a CDU 77 2 18.400 20.444 8.912 29,51 99 570 10,49 240 1,27 4,91 0,08669 0,04845 0,09931 250

SORTIDA 2 CT 3



Vivendes I màx.

Consum

[A]

Longitud

cable [m]

Longitud

acumula.

[m]

Moment

elèctric

[W·km]

Secció

[mm²]

Δu

[%]

ΔU

[%]

Resistència

del cable

[Ω]

Reactància

de la línia

[Ω]

Impedància

de la línia

[Ω]

Diàmetre

del tub

[mm]

SORTIDA 1 CT 3

Línia

133




CT3-LF3 14 128.800 143.111 62.382 206,56 491 37,78 240 4,56 0,07467 0,04174 0,08554 250

Tram

CBT 3 a CDU 78 1 9.200 10.222 4.456 14,75 103 103 0,95 240 0,11 0,11 0,01566 0,00876 0,01795 250

CDU 78 a CDU 79 2 18.400 20.444 8.912 29,51 23 126 2,32 240 0,28 0,39 0,01916 0,01071 0,02195 250

CDU 79 a CDU 80 2 18.400 20.444 8.912 29,51 58 184 3,39 240 0,41 0,80 0,02798 0,01564 0,03206 250

CDU 80 a CDU 81 2 18.400 20.444 8.912 29,51 94 278 5,12 240 0,62 1,42 0,04228 0,02363 0,04843 250

CDU 81 a CDU 82 2 18.400 20.444 8.912 29,51 42 320 5,89 240 0,71 2,13 0,04867 0,02720 0,05575 250

CDU 82 a CDU 83 2 18.400 20.444 8.912 29,51 64 384 7,07 240 0,85 2,99 0,05840 0,03264 0,06690 250

CDU 83 a CDU 84 2 18.400 20.444 8.912 29,51 80 464 8,54 240 1,03 4,02 0,07057 0,03944 0,08084 250

CDU 84 a CDU 85 1 9.200 10.222 4.456 14,75 27 491 4,52 240 0,55 4,56 0,07467 0,04174 0,08554 250

SORTIDA 3 CT 3



Línia

Vivendes I màx.

Consum

[A]

Longitud

cable [m]

Longitud

acumula.

[m]

Moment

elèctric

[W·km]

Secció

[mm²]

Δu

[%]

ΔU

[%]

Resistència

del cable

[Ω]

Reactància

de la línia

[Ω]

Impedància

de la línia

[Ω]

Diàmetre

del tub

[mm]

134


3.2.4.6 Càlcul de la instal·lació a curtcircuits.

Per poder realitzar l'estudi de les proteccions a instal·lar al CBT cal conèixer el valor dels

corrents de curtcircuit que es poden produir en cadascuna de les línies, així com, el temps

de fusió dels fusibles.

3.2.4.6.1 Càlcul de les corrents de curtcircuit.

S'ha realitzat el càlcul dels curtcircuits; trifàsic, bifàsic, bifàsic a terra i monofàsic a terra,

tant en l'origen de les línies com al final d'aquestes.

Les diferents corrents de curtcircuit en l'origen de les línies s'han calculat per verificar que

el poder de tall dels fusibles de protecció és l'adequat.

Els corrents de curtcircuit al final de les línies s'han calculat per comprovar que els fusibles

a instal·lar, actuaran en un temps menor al màxim permès pel conductor.

3.2.4.6.1.1 Impedància de la línia.

Primer calculem la impedància de curtcircuit de la línia de MT amb la següent fórmula:

CC

MTMT

S

UZ

2

(34)

On:

ZMT: Impedància de curtcircuit de la xarxa de MT [Ω].

UMT: Tensió de la xarxa de MT [kV].

Scc: Potència de curtcircuit de la xarxa de MT [MVA].

Seguidament referim aquesta impedància a la tensió de la xarxa de BT segons la fórmula

següent:

2

'

MT

BTMTMT

U

UZZ (35)

On:

Z‟MT: Impedància de curtcircuit de la xarxa de MT referida a BT [Ω].

ZMT: Impedància de curtcircuit de la xarxa de MT [Ω].

UMT: Tensió de la xarxa de MT [kV].

UBT: Tensió de la xarxa de BT [kV].

A continuació, s‟ha calculat la impedància de curtcircuit del transformador amb la fórmula:

trafo

Strafotrafo

S

UzZ

2

(36)

135


On:

Ztrafo: Impedància de curtcircuit del transformador referida a 400 V [Ω].

Ztrafo: Impedància de curtcircuit del transformador [tant per u].

Us: Tensió al secundari del transformador [kV].

Strafo: Potència activa del transformador [MVA].

Seguidament, s‟ha calculat la impedància del conductor de BT amb la fórmula:

)()(

)()(nunu

fufu

BTBTBT LXjLRN

LXjLRjXRZ (37)

On:

ZBT: Impedància del conductor de BT [Ω].

RBT: Resistència del conductor de BT [Ω].

XBT: Reactància del conductor de BT [Ω].

Ru: Resistència unitària del conductor de BT [Ω].

Xu: Reactància unitària del conductor de BT [Ω].

Lf: Longitud del tram de línia per fase [km].

Ln: Longitud del tram de línia del neutre [km].

N: Nombre de conductors per fase.

Per al càlcul del curtcircuit a l‟origen de les línies, la magnitud de resistència abans

calculada no es té en compte, ja que la falta es produiria aigües amunt de la xarxa de BT.

Acte seguit s‟ha calculat la impedància de curtcircuit fins el punt de la falta amb la

fórmula:

22

)'(( trafoMTBTBTT XXXRZ (38)

On:

ZT: Impedància de curtcircuit fins el punt de la falta referida a 400 V [Ω].



X‟MT: Reactància de curtcircuit de la xarxa de MT [Ω].

Xtrafo: Reactància de curtcircuit del transformador [Ω].

136


3.2.4.6.1.2 Curtcircuit trifàsic.

Per a determinar el corrent de curtcircuit trifàsic s‟ha calculat prèviament la impedància de

curtcircuit fins al punt de la falta amb les formules (34), (35), (36), (37) i (38).

Finalment, s‟ha calculat el corrent de curtcircuit trifàsic amb la formula que s‟indica a

continuació:

T

LIII

Z

UI

3 (39)

On:

IIII: Corrent de curtcircuit trifàsica [kA].

UL: Tensió de línia [kV].

ZT: Impedància de curtcircuit fins el punt de la falta [Ω].

3.2.4.6.1.3 Curtcircuit bifàsic.

Per a determinar la corrent de curtcircuit bifàsica s‟ha calculat prèviament la impedància

de curtcircuit fins al punt de falta amb les fórmules (34), (35), (36), (37) i (38).

Finalment, s‟ha calculat la corrent de curtcircuit bifàsic amb la fórmula:

T

IIZ

UI

2 (40)

On:

III: Corrent de curtcircuit bipolar [kA].

U: Tensió de la línia [kV].

ZT: Impedància de curtcircuit fins el punt de falta [Ω].

3.2.4.6.1.4 Curtcircuit monofàsic.

Per a determinar la corrent de curtcircuit monofàsica s‟ha calculat prèviament la

impedància de curtcircuit fins al punt de falta amb les fórmules (34), (35), (36), (37) i (38).

Finalment, s‟ha calculat la corrent de curtcircuit monofàsica amb la fórmula:

T

f

IZ

UI

2 (41)

On:

II: Corrent de curtcircuit monofàsic [A].

Uf: Tensió monofàsica [V].


137


3.2.4.6.1.5 Curtcircuit bifàsic a terra.

Per determinar el corrent de curtcircuit bifàsica a terra s'han realitzat els càlculs que a

continuació s'indiquen:

Inicialment, s'han calculat les impedàncies de seqüència directa (z1) i seqüència inversa

(z2). Aquestes tenen el mateix valor que la impedància de curtcircuit fins al punt de la falta,

calculada anteriorment amb les fórmules (34), (35), (36), (37) i (38).

Tot seguit, s'han calculat les impedàncies homopolars del transformador i del conductor de

BT amb les fórmules:

(42)

On:

Z0Tf: Impedància homopolar del transformador [Ω].

Z1Tf: Impedància directa del transformador [Ω].

(43)

On:

Z0cond: Impedància homopolar del conductor d‟una línia subterrània [Ω].

Z1cond: Impedància directa del conductor d‟una línia subterrània [Ω].

Per realitzar el càlcul del curtcircuit en l'origen de les línies de BT, la impedància

homopolar del conductor no es té en compte, ja que la falta es produiria aigües a dalt de la

xarxa de BT.

A continuació, s'ha calculat la impedància homopolar amb la fórmula:

(44)

On:

z0: Impedància de seqüència homopolar [Ω].

z0Tf: Impedància homopolar del transformador [Ω].

z1Tf: Impedància homopolar del conductor d'una línia subterrània [Ω].

Posteriorment, s'han calculat els corrents de curtcircuit de les tres xarxes de seqüència amb

les fórmules:

(45)

On:

TfTf ZZ 10 8,0

condcond ZZ 10 2,1

BTTf ZZZ 000

N

f

R

ZZZ

Z

UI

3

11

1

02

1

1

138


IR1: Corrent de curtcircuit directa de la fase R [A].

Uf: Tensió de fase [V].

Z1: Impedància de seqüència directa [Ω].

Z2: Impedància de seqüència inversa [Ω].

Z0: Impedància de seqüència homopolar [Ω].

ZN: Impedància de p.a.t. del neutre del transformador [S]: ZN = 25 Ω.

(46)

On:

IR2: Corrent de curtcircuit inversa de la fase R [A].




(47)

On:





Finalment, s'ha calculat el corrent de curtcircuit bifàsic a terra amb l‟equació:

(48)

On:

IIITR: Corrent de curtcircuit bifàsica a terra de la fase R [A].

IIITS: Corrent de curtcircuit bifàsica a terra de la fase S [A].

IIITT: Corrent de curtcircuit bifàsica a terra de la fase T [A].

IR0: Corrent de curtcircuit homopolar de la fase R [A].



a: Constant: a = - 0,50 + j0, 866.

)( 1

02

0

2 RR IZZ

ZI

)( 1

02

2

0 RR IZZ

ZI

2

1

0

2

2

1

1

111

R

R

R

IITT

IITS

IITR

I

I

I

aa

aa

I

I

I

139


3.2.4.6.1.6 Curtcircuit monofàsic a terra.

Per determinar el corrent de curtcircuit monofàsica a terra s'ha calculat inicialment les

impedàncies de seqüència directa (Z1), seqüència inversa (Z2) i seqüència homopolar (Z0)

de la mateixa manera que en l'apartat anterior, és a dir, amb les fórmules (34), (35), (36),

(37), (38), (41), (42) i (43).

Tot seguit, s'han calculat els corrents de curtcircuit de les tres xarxes de seqüència amb la

fórmula:

(49)

On:



IR0: Corrent de curtcircuit homopolar de la fase R [A].

Uf: Tensió de fase [V].

Z1: Impedància de seqüència directa [Ω].



ZN: Impedància de p.a.t. del neutre del transformador [Ω]: ZN = 25 Ω.

Finalment, s'ha calculat el corrent de curtcircuit monofàsic a terra amb la fórmula:

(50)

On:

IIT: Corrent de curtcircuit monofàsica a terra [A].


3.2.4.6.2 Temps màxim de suport del curtcircuit.

A causa del gran augment de temperatura que produeixen els curtcircuits, aquesta energia

s'allibera en forma de calor i és absorbida pel cable.

El temps màxim que pot suportar un conductor, de les característiques fixades, la corrent

de curtcircuit al final de línia, es calcula amb la fórmula:

N

f

RRRZZZZ

UIII

3021

021

13 RIT II

140


(51)

On:

Icc: Intensitat que circula pel conductor [A].

tmax: Temps màxim que pot suportar aquest corrent [s].

Kc: Constant del conductor: (Al = 94) i (Cu = 143).

s: Secció del conductor [mm2].

El valor de la constant del conductor està indicat en la taula 43A de la norma UNE 20460, i

l‟elecció escollida es per a un conductor amb aïllament XLPE amb una temperatura de

servei de 90º i una temperatura de curtcircuit màxima de 250º.

3.2.4.6.3 Resultats dels càlculs.

A continuació és mostren els resultats obtinguts de l‟aplicació dels càlculs acabats de

mencionar en aquest apartat.

El temps màxim del conductor i el temps de fusió del fusible s‟han calculat solament per al

curtcircuit de major valor a final de línia.

Segons els càlculs que es mostren a continuació, es pot afirmar que els fusibles gG NH-2

de 315 A instal·lats en les diferents sortides dels CBT són viables, pels següents motius:

- Tenen un poder de tall de 80 kA, superior al curtcircuit de major valor en

l'origen de les línies (curtcircuit trifàsic).

- Són capaços de fondre, amb una rapidesa superior al temps màxim permès

pels conductors, enfront als curtcircuits a final de línia que posen en perill la

integritat de les xarxes (curtcircuit trifàsic, bifàsic, monofàsic i bifàsic a

terra).

2

22

max

CC

C

I

sKt

141


Taula 32. Resultats del càlcul dels curtcircuits de la xarxa de BT.

Conductor Fusible

IIII [kA] III [kA] II [kA] IIIT [kA] IIT [A] IIII [kA] III [kA] II [kA] IIIT [kA] IIT [A] tmax [s] Calibre [A]

CT1-LF1 19,657 17,023 9,788 14,710 9,20 1,977 1,712 0,985 1,276 9,15 130,2 315

CT1-LF2 19,657 17,023 9,788 14,710 9,20 1,810 1,567 0,901 1,167 9,15 155,4 315

CT1-LF3 19,657 17,023 9,788 14,710 9,20 1,937 1,677 0,964 1,250 9,15 135,7 315

CT1-LF4 19,657 17,023 9,788 14,710 9,20 1,928 1,670 0,960 1,244 9,15 136,9 315

Conductor Fusible


CT2-LF1 19,657 17,023 9,788 14,710 9,20 2,172 1,881 1,081 1,402 9,16 107,9 315

CT2-LF2 19,657 17,023 9,788 14,710 9,20 2,983 2,583 1,485 1,930 9,17 57,2 315

CT2-LF3 19,657 17,023 9,788 14,710 9,20 2,587 2,240 1,288 1,672 9,17 76,1 315

CT2-LF4 19,657 17,023 9,788 14,710 9,20 2,361 2,045 1,176 1,525 9,16 91,3 315

Conductor Fusible


CT3-LF1 19,657 17,023 9,788 14,710 9,20 1,945 1,685 0,969 1,255 9,15 134,5 315

CT3-LF2 19,657 17,023 9,788 14,710 9,20 2,079 1,801 1,036 1,342 9,16 117,7 315

CT3-LF3 19,657 17,023 9,788 14,710 9,20 2,374 2,056 1,182 1,533 9,16 90,3 315

CURTCIRCUITS DE LA XARXA DE BAIXA TENSIÓ

Línia

Línia

Línia

Falta en l'origen de linia Falta a final de línia

Falta en l'origen de línia Falta a final de línia



Falta en l'origen de línia Falta a final de línia


142


3.2.5 Estudi lumínic.

3.2.5.1 Paràmetres bàsics.

La visibilitat ve condicionada per una sèrie de factors de diferent naturalesa, entre els quals

n'hi ha que estan influenciats pel disseny, i constitueixen les variables sobre les que el

projectista efectua la seva tasca.

Entre les variables que influeixen en la visibilitat i que són objecte de l'estudi tècnic, es

troben les següents:

Iluminància: És el nivell d'il·luminació d'una superfície, i es defineix com la relació entre

el flux lluminós que rep una superfície i l'àrea d'aquesta. La iluminància es calcula amb la

fórmula:

(52)

On:

E: Iluminància [lux].

Φ: Flux lluminós [lum].

S: Superfície [m2].

Si expressem la iluminància en funció de la intensitat lluminosa ens apareix la llei de la

inversa del quadrat de la distància, que ens mostra la següent expressió:

(53)

On:


I: Intensitat lluminosa [cd].

d: Distància [m].

Si la superfície no és perpendicular a la font de llum, apareix la llei del cosinus, que es

mostra a continuació:

(54)

(55)

On:



d: Distància [m].

α: Angle respecte a la vertical [º].

SE

2d

IE

cos2

d

IE

3

2cos

h

IE

143


Luminància: És la intensitat lluminosa emesa per una unitat d‟àrea de superfície en una

determinada direcció. Aquesta és calcula amb la fórmula:

(56)

On:

L: Luminància [lux].


d: Superfície [m2].

β: Angle respecte a la vertical [º].

Figura 44. Lluminància.

Uniformitat mitjana: És defineix com la relació entre la iluminància mínima i mitjana

d‟una superfície. Aquesta és calcula amb la fórmula:

(57)

On:

Um: Uniformitat mitja.

Emin: Iluminància mínima [lux].

Emed: Iluminància mitjana [lux].

Uniformitat longitudinal: S‟utilitza per a saber la comoditat visual, i és defineix com la

relació entre la luminància mínima i màxima longitudinal. Aquesta és calcula amb la

fórmula:

(58)

On:

UL: Uniformitat longitudinal.

Lmin: Luminància mínima longitudinal [cd/m2].

Lmax: Luminància màxima longitudinal [cd/m2].

cosS

IL

med

mE

EU min

max

min

L

LU L

144


Uniformitat general: S‟utilitza per a saber el rendiment visual, i és defineix com a l a

relació entre la luminància mínima i mitja. Aquesta és calcula amb la fórmula:

(59)

On:

U0: Uniformitat general.

Lmin: Luminància mínima [cd/m2].

Lmed: Luminància mitjana [cd/m2].

Enlluernament: És la mesura que s‟utilitza per a avaluar subjectivament el grau de

molèstia o la comoditat visual. Aquesta és calcula amb la fórmula següent:

(60)

On:

I: Valor màxim de la intensitat lluminosa que forma un angle de 85º amb la

vertical [cd].

A: Àrea aparent de les parts lluminoses de la lluminària en un pla perpendicular

a la direcció de la I [m2].

Increment del llindar: És defineix com el tant per cent necessari per a poder veure de nou

un objecte quan es produeix un enlluernament. Aquesta és calcula amb la fórmula:

(61)

On:

TI: Increment del llindar [%].

Lv: Luminància vertical [cd/m2].

Lm: Luminància mitjana [cd/m2].

3.2.5.2 Factor de manteniment.

El factor de manteniment és la relació entre la il·luminació mitjana en una zona després

d'un període de funcionament de la instal·lació i la il·luminació mitjana obtinguda al

començament del seu funcionament com instal·lació nova. Aquest serà sempre menor que

la unitat, i interessa que sigui el més elevat possible per a una freqüència de manteniment

el més baixa que es pugui portar a terme.

medL

LU min

0

5,0 AID

8,0

m

V

L

LTI

145


El factor de manteniment és calcula amb la fórmula (ITC-EA-06):

(62)

On:

FDFL: Factor de depreciació del flux lluminós de la làmpada.

FSL: Factor de supervivència de la làmpada.

FDLU: Factor de depreciació de la lluminària.

Els factors anteriors estan indicats en les taules 1,2 i 3 de la ITC-EA-06, els valors dels

quals es consideraran els següents:

- El FDFL s‟ha considerat de 0,98, ja que totes les làmpades que s‟instal·laran

seran LED amb un període de funcionament de més de 70.000 h.

- El FSL s‟ha considerat 0,98, ja que el índex de ruptura de la lluminària és del

0,05 %.

- El FDLU s‟ha considerat de 0,89, ja que les lluminàries tenen un índex IP 6X

i un grau de contaminació baix i és preveu un interval de neteja de cada 3

anys.

Per tant, el factor de manteniment de la instal·lació de EP serà:

3.2.5.3 Compliment dels nivells d‟il·luminació.

3.2.5.3.1 Classificació dels vials.

Per a la classificació dels vials, el criteri principal que es té en compte és la velocitat de

circulació, segons s‟estableix en la Taula 1 de la ITC-EA-02 els carrers de la urbanització

seran del tipus D per a tipus de vies de baixa velocitat entre 5 i 30 km/h.

3.2.5.3.2 Classes d’enllumenat.

Per a la realització de l‟estudi lumínic s‟ha elegit una situació de projecte D3-D4 (carrers

residencials suburbans amb voreres per a al llarg de la calçada) per a un flux de vianants i

ciclistes normal. Aquestes característiques tal i com s‟indica en la taula 4 de la ITC-EA-02

ens donen una classe d‟enllumenat S3.

FDLUFSLFDFLfm

85,089,098,098,0 mf

146


3.2.5.3.3 Valors d’il·luminació.

Els valors mínims d‟il·luminació per a la classe d‟enllumenat S3 segons s‟indica en la

Taula 8 de la ITC-EA-02 són:

- Una il·luminació mitjana no inferior a 7,5 Lux.

- Una il·luminació mínima no inferior a 1,5 Lux.

3.2.5.4 Resolució del estudi lumínic.

En aquest apartat es mostren els resultats dels diferents estudis lumínics realitzats amb el

programa de càlcul DIALux Lighting.

Per a la realització dels diferents estudis s‟ha tingut en compte les dimensions dels carrers i

els criteris de disseny establerts en els apartats anteriors.

Per al present projecte s‟han realitzat tres estudis lumínics corresponents a tres amplades

de carrers diferents, amplada de 7 m, 9 m i 11 m.

Vorera Nom Carrer Calçada

[m.] Esquerra [m] Dreta [m] Tipus d’Estudi

Llarg 11 2 2 Estudi 3

Major 11 2 2 Estudi 3

Dels Ceps 7 2 2 Estudi 1

Dels Rossinyols 7 2 2 Estudi 1

Dels Ocells 9 2 2 Estudi 2

De l'Esplai 9 2 2 Estudi 2

De les Alzines 7 2 2 Estudi 1

Dels Ametllers 9 2 2 Estudi 2

Dels Pins 9 2 2 Estudi 2

De l'Avenc 9 2 2 Estudi 2

Del Racó 9 2 2 Estudi 2

Dels Lliris 9 2 2 Estudi 2

Dels Rosers 7 2 2 Estudi 1

Dels Clavells 7 2 2 Estudi 1

De les Torres 7 2 2 Estudi 1

Del Mar 9 2 2 Estudi 2

Dels Geranis 9 2 2 Estudi 2

Taula 33. Dimensions i estudi corresponent a cada carrer.

147


3.2.5.4.1 Lluminàries escollides.

S‟han projectat les lluminàries amb les característiques que es mostren a continuació:

Figura 45. Lluminància Philips BDS-100 1 x LED 28.

Figura 46. Lluminància Philips BDS-100 1 x LED 22.

148


3.2.5.4.2 Estudi lumínic 1.

Aquest estudi està destinat als carrers de 7 m d‟amplada i s‟ha escollit una distribució a

portell amb una interdistància entre lluminàries de 10 m.

A continuació es mostren totes les característiques de planificació escollides per a la

realització de l‟estudi:

Figura 47. Característiques de planificació de l‟estudi lumínic 1.

149


Els resultats luminotècnics de l‟estudi lumínic 1 són els següents:

Figura 48. Resultats luminotècnics de l‟estudi lumínic 1.

150


A continuació es justifiquen els resultats anteriors amb taules de valors de iluminància en

la superfície acompanyades de gràfics amb escala de grisos per analitzar la calçada i les

voreres de forma individual.

Gràfic en escala de grisos i resultats lumínics de la calçada de l‟estudi lumínic 1:

Figura 49. Gràfic d‟escala de grisos i resultats lumínics de la calçada de l‟estudi lumínic 1.

Taula de valors d‟illuminància de la calçada de l‟estudi lumínic 1:

Taula 34. Valors d‟iluminància en la calçada de l‟estudi lumínic 1.

151


Gràfic en escala de grisos i resultats lumínics de la vorera 1 de l‟estudi lumínic 1:

Figura 50. Gràfic d‟escala de grisos i resultats lumínics de la vorera 1 de l‟estudi lumínic 1.

Taula de valors d‟iluminància de la vorera 1 de l‟estudi lumínic 1:

Taula 35. Valors d‟iluminància en la vorera 1 de l‟estudi lumínic 1.

152






153


Vista en 3D de la disposició de les lluminàries de l‟estudi lumínic 1.

Figura 52. Vista en 3D de la disposició de les lluminàries de l‟estudi lumínic 1.

154








155




156


A continuació es justifiquen els resultats anteriors amb taules de valors de iluminància en





Taula de valors d‟iluminància de la calçada de l‟estudi lumínic 2:


157






158






159




160








161




162


A continuació es justifiquen els resultats anteriors amb taules de valors de illuminància en





Taula de valors d‟iluminància de la calçada de l‟estudi lumínic 3:


163






164






165




166


3.2.5.5 Factor d‟utilització.

El factor d‟utilització és la relació entre el flux útil que arriba a la calçada i el flux emes

per les làmpades instal·lades.

Aquest és calcula amb la fórmula:

(63)

On:

Fu: Factor d‟utilització.

Φútil: Flux útil que arriba a la calçada [lum].

Φlàmpada: Flux que emeten les làmpades instal·lades [lum].

Els valors obtinguts d‟aplicar les fórmules (51) i (62) en els tres estudis lumínics són els

següents:

Nº d'estudi Flux útil [lm] Factor d‟utilització

1 1656 0,77

2 1656 0,77

3 2124 0,75

Taula 43. Flux útil i factor de utilització de cada estudi.

3.2.5.6 Flux hemisfèric superior.

La norma ITC-EA-03 en la seua Taula 2, determina que el percentatge màxim de FHS

d‟una lluminària instal·lada en una zona de protecció tipus E3 té que ser com a màxim

d‟un 15 %.

El percentatge de FHS de les lluminàries a instal·lar serà d‟un 0 %, amb el qual,

compleixen amb les limitacions impostes per la norma.

3.2.5.7 Eficiència i qualificació energètica.

3.2.5.7.1 Eficiència energètica.

La eficiència energètica d‟una instal·lació d‟enllumenat exterior és defineix com a la

relació entre el producte de la superfície il·luminada per la iluminància mitja en servei de

la instal·lació entre la potencia activa total instal·lada.

Aquesta es calcula amb la fórmula (ITC-EA-01):

(64)

làmpada

utiluF

P

ES m

167


On:

ε: Eficiència energètica de la instal·lació d‟enllumenat exterior [(m2·lux)/W].

P: Potencia total instal·lada [W].

S: Superfície il·luminada [m2].

Em: Iluminància mitjana en servei de la instal·lació [lux].

3.2.5.7.2 Índex de eficiència energètica.

L‟índex de eficiència energètica es defineix com la relació entre la eficiència energètica de

la instal·lació i el valor de la eficiència energètica de referència en funció del nivell de

iluminància mitjana en servei projectada, tal i com indica la Taula 3 de la ITC-EA-01.

Aquesta es calcula amb la fórmula:

(65)

On:

Iε: Índex de eficiència energètica.

ε: Eficiència energètica de la instal·lació d‟enllumenat exterior [(m2·lux)/W].

εR: Eficiència energètica de referència [(m2·lux)/W].

3.2.5.7.3 Índex de consum energètic.

El valor de la eficiència energètica de referència està indicat en la Taula 3 de la ITC-EA-

01, per a una classe d‟enllumenat ambiental.

L‟índex de consum ens servirà per a determinar la lletra que representarà el consum

energètic de la instal·lació.

Aquest índex es calcula amb la formula:

(66)

On:

ICE: Índex de consum energètic.

Iε: Índex de eficiència energètica.

La lletra de consum de les instal·lacions és determinarà segons l‟establert en la Taula 4 de

la ITC-EA-01.

R

I

IICE

1

168


3.2.5.7.4 Taules d’avaluació energètica.

Taula 44. Taula d‟avaluació energètica de l‟estudi lumínic 1.

169



170



171



3.2.6.1 Càlcul de la resistència i reactància del conductor.

Els càlculs de la resistència i la reactància dels conductors de les xarxes de EP es

realitzaran segons l‟apartat 3.2.2.1


El dimensionament dels conductors de les xarxes de EP s‟ha realitzat tenint en compte la

intensitat màxima admissible i la caiguda de tensió de les línies.

Per a simplificar aquests càlculs s‟ha considerat que tota la càrrega es troba al final de la

línia.

3.2.6.2.1 Potència.

Per a saber la potència total de la línia utilitzarem la següent fórmula:

iT PP (67)

On:

PT: Potència total de la línia [W].

Pi: Potència de cada fanal [W].

3.2.6.2.2 Càlcul de la intensitat màxima admissible.

Per a poder realitzar el càlcul de la secció en funció de la intensitat màxima admissible, es

imprescindible conèixer els següents valors:

- Potència aparent de la línia [S].

- Tensió de la línia [U= 400/230 V].

La intensitat de funcionament en règim permanent que circularà per els conductors s‟ha

calculat amb la fórmula (6).

La secció dels conductors s‟ha dimensionat de tal manera que la intensitat de funcionament

en règim permanent no superi la màxima admissible pel conductor.

Per a la distribució dels punts de llum es farà amb distribució monofàsica i la intensitat

màxima admissible pels conductors de 6 mm2 de Cu, segons Taula 5 de la ITC.BT-07, és

de 66 A. Ara bé, com la instal·lació serà soterrada baix tub en tot el seu recorregut, s‟ha

d‟aplicar un coeficient corrector per a aquesta intensitat de 0,8, amb el qual, la intensitat

màxima admissible pel conductor utilitzat serà de 52,8 A.

Per a la distribució trifàsica fins les CMP s‟utilitzarà un conductor de Cu de 10 mm2 de

secció, i segons la Taula 5 de la ITC-BT-07 la seva intensitat màxima admissible serà de

96 A. Si apliquem el factor de correcció de 0,8, ja que la instal·lació serà soterrada baix

tub, obtenim una intensitat màxima admissible per conductor utilitzat de 76,8 A.

172


3.2.6.2.3 Càlcul de la intensitat de consum.

Per al càlcul de la intensitat monofàsica de consum utilitzarem la següent fórmula:

cos

L

T

IU

PI (68)

On:

II: Intensitat monofàsica [A].


UL: Tensió de la línia [V].

Cos φ: Factor de potència.

La intensitat en trifàsic de la línia general d‟enllumenat que surt del quadre de BT del CT:

cos3

L

T

IIIU

PI (69)

On:

IIII: Intensitat trifàsica [A].


UL: Tensió de línia [U].

Cos φ: Factor de potència.

3.2.6.2.4 Caiguda de tensió.

Per al càlcul de la caiguda de tensió de cada línia s‟ha utilitzat el mateix mètode que per a

BT, amb la utilització de les fórmules (9) i (10) per al cas de la distribució trifàsica.

La caiguda de tensió de la distribució monofàsica es calcula tenint en compte la potència,

la resistència i la reactància de la línia i aplicant la formula següent:

(70)

On:

ΔUI: Caiguda de tensió monofàsica [V].


P: Potència [W].




U

QXPRU I

)(2

173


La caiguda de tensió monofàsica en tant per cent es calcula amb la fórmula:

(71)

On:

ΔUI: Caiguda de tensió monofàsica [V].


P: Potència [W].




3.2.6.3 Càlcul i dimensionat dels tubulars.

Per a la elecció de la secció més adequada del tubular a instal·lar s‟ha tingut en compte les

prescripcions establertes en la ITC-BT-21 i ITC-BT-09.

El diàmetre exterior mínim que deurà tenir el tubular segons la Taula 9 de la ITC.BT-21

serà de 50 mm.

A més, la ITC-BT-09 determina que el diàmetre interior del tubular no serà inferior a 60

mm.

Agafant com a referència les prescripcions anteriors, s‟ha escollit el tubular de la taula del

fabricant, que és el de 63 mm.

100)(2

2

U

QXPRU I

174


3.2.6.4 Resultats dels càlculs.


- Tensió: 400/230 V.

- ΔU max: 3 % (segons ITC-BT-09).



El conductor utilitzat per al subministrament dels diferents punts de llum serà de coure

amb aïllament XLPE de 0,6/1 kV soterrat baix tub i s‟utilitzaran les següents seccions:

- 3x1x10 tetrapolar (en el cas de la distribució trifàsica).

- 2x6 unipolar (en el cas de la distribució monofàsica).

El corrent màxim que circularà pels conductors serà de:

- Intensitat màxima del conductor 6 mm2: 52,8 A.

- Intensitat màxima del conductor 10 mm2: 76,8 A.

A continuació es mostren els resultats obtinguts mitjançant l‟aplicació de les formules

citades en els apartats anteriors de EP.

175


Taula 47. Resultats de la xarxa d‟enllumenat públic.

30 [W] 22,5[W]

LGA1 21 265 6.593 3.194 7.325 10,57 15 3x1x10 0,12 0,24 0,027 0,001 0,027 63

L1-C1 4 67 1.627,5 788 1.808 7,86 139 2x6 1,34 3,41 0,428 0,013 0,428 63

CT1-LA1 0 35 787,5 382 875 3,80 428 2x6 1,99 5,08 1,318 0,041 1,319 63

CT1-LA2 4 32 840 407 933 4,06 433 2x6 2,15 5,49 1,334 0,041 1,334 63

L1-C2 0 71 1.597,5 774 1.775 7,72 226 2x6 2,13 5,45 0,696 0,021 0,696 63

CT1-LA3 0 35 787,5 382 875 3,80 417 2x6 1,94 4,95 1,284 0,040 1,285 63

CT1-LA4 0 36 810,0 392 900 3,91 460 2x6 2,20 5,62 1,417 0,044 1,417 63

L1-C3 3 69 1.642,5 796 1.825 7,93 76 2x6 0,74 1,88 0,234 0,007 0,234 63

CT1-LA5 0 36 810 392 900 3,91 430 2x6 2,06 5,25 1,324 0,041 1,325 63

CT1-LA6 3 33 832,5 403 925 4,02 447 2x6 2,20 5,61 1,377 0,042 1,377 63

L1-C4 14 58 1.725 836 1.917 8,33 100 2x6 1,02 2,60 0,308 0,010 0,308 63

CT1-LA7 13 23 907,5 440 1.008 4,38 443 2x6 2,38 6,07 1,364 0,042 1,365 63

CT1-LA8 1 35 817,5 396 908 3,95 438 2x6 2,12 5,40 1,349 0,042 1,350 63

Diametre

tub [mm]

XARXA D'ENLLUMENAT PÚBLIC

Q [var] R [Ω] Z [Ω]X [Ω]

L.G.A 1

QUADRE D'ENLLUMENAT PÚBLIC 1

S [VA]Línia Δu [%] Δu [V]Longitud

cable [m]

Urban Star BDSP [W]

Intensitat

[A]

SORTIDA 5 CT 1

Secció

[mm²]





176


Taula 48. Resultats de la xarxa d‟enllumenat públic.

30 [W] 22,5[W]

LGA2 47 240 6.810 3.299 7.567 10,92 15 3x1x10 0,12 0,25 0,027 0,001 0,027 63

L2-C1 0 71 1.598 774 1.775 7,72 72 2x6 0,68 1,74 0,222 0,007 0,222 63

CT2-LA1 0 35 788 382 875 3,80 413 2x6 1,92 4,91 1,272 0,039 1,273 63

CT2-LA2 0 36 810 392 900 3,91 457 2x6 2,19 5,58 1,408 0,043 1,408 63

L2-C2 18 54 1.755,0 850 1.950 8,48 268 2x6 2,78 7,10 0,825 0,025 0,826 63

CT2-LA3 18 19 968 469 1.075 4,67 440 2x6 2,52 6,42 1,355 0,042 1,356 63

CT2-LA4 0 35 788 382 875 3,80 443 2x6 2,06 5,26 1,364 0,042 1,365 63

L2-C3 8 64 1.680,0 814 1.867 8,12 255 2x6 2,53 6,46 0,785 0,024 0,786 63

CT2-LA5 8 28 870 421 967 4,20 439 2x6 2,26 5,76 1,352 0,042 1,353 63

CT2-LA6 0 36 810 392 900 3,91 428 2x6 2,05 5,23 1,318 0,041 1,319 63

L2-C4 21 51 1.777,5 861 1.975 8,59 39 2x6 0,41 1,05 0,120 0,004 0,120 63

CT2-LA7 13 23 908 440 1.008 4,38 440 2x6 2,36 6,02 1,355 0,042 1,356 63

CT2-LA8 8 28 870 421 967 4,20 455 2x6 2,34 5,97 1,401 0,043 1,402 63

Longitud

cable [m]P [W]

Intensitat

[A]


QUADRE ENLLUMENAT PÚBLIC 3


Q [var]


Secció

[mm²]Δu [%] Δu [V] R [Ω] X [Ω]

Diametre

tub [mm]Línia S [VA]

Urban Star BDS

SORTIDA 5 CT 2

Z [Ω]

L.G.A. 2



177


Taula 49. Resultats de la xarxa d‟enllumenat públic

30 [W] 22,5[W]

LGA3 30 254 6.615 3.205 7.350 10,61 15 3x1x10 0,12 0,24 0,027 0,001 0,027 63

L3-C1 0 71 1.598 774 1.775 7,72 270 2x6 2,55 6,51 0,832 0,026 0,832 63

CT3-LA1 0 36 810 392 900 3,91 419 2x6 2,01 5,12 1,291 0,040 1,291 63

CT3-LA2 0 35 788 382 875 3,80 413 2x6 1,92 4,91 1,272 0,039 1,273 63

L3-C2 25 47 1.808 876 2.008 8,73 221 2x6 2,36 6,03 0,681 0,021 0,681 63

CT3-LA3 0 36 810 392 900 3,91 441 2x6 2,11 5,39 1,358 0,042 1,359 63

CT3-LA4 25 11 998 483 1.108 4,82 428 2x6 2,52 6,44 1,318 0,041 1,319 63

L3-C3 5 66 1.635 792 1.817 7,90 247 2x6 2,39 6,09 0,761 0,023 0,761 63

CT3-LA5 5 31 848 411 942 4,09 427 2x6 2,14 5,46 1,315 0,041 1,316 63

CT3-LA6 0 35 788 382 875 3,80 440 2x6 2,05 5,23 1,355 0,042 1,356 63

L3-C4 0 70 1.575 763 1.750 7,61 160 2x6 1,49 3,80 0,493 0,015 0,493 63

CT3-LA7 0 35 788 382 875 3,80 421 2x6 1,96 5,00 1,297 0,040 1,297 63

CT3-LA8 0 35 788 382 875 3,80 414 2x6 1,93 4,92 1,275 0,039 1,276 63

Diàmetre

tub [mm]

Secció

[mm²]Δu [V]P [W]Línia

Urban Star BDSS [VA]

Intensitat

[A]

Longitud

cable [m]Δu [%]



SORTIDA 5 CT 3


Q [var] R [Ω] X [Ω] Z [Ω]

L.G.A. 3

QUADRE D'ENLLUMEANT PÚBLIC 1

QUADRE D'ENLLUMEANT PÚBLIC 2


178


3.2.6.5 Càlcul de la instal·lació a curtcircuits.

Per a poder realitzar l‟estudi de les proteccions a instal·lar en el CMP és necessari conèixer

el valor de les corrents de curtcircuit que es poden produir en cadascuna de les línies.

3.2.6.5.1 Càlcul de les Intensitats de curtcircuit.

S‟ha realitzat el càlcul dels curtcircuits trifàsic i bifàsic, bifàsic a terra i monofàsic a terra,

tant a l‟origen com al final de les línies.

Les diferents corrents de curtcircuit a l‟origen de les línies s‟han calculat per a dimensionar

el poder de tall de les proteccions.

Les corrents de curtcircuit al final de les línies s‟ha calculat per a comprovar que les

proteccions instal·lades, actuaran en un temps menor al màxim permès per el conductor.

3.2.6.5.1.1 Curtcircuit trifàsic.

Per a determinar la corrent de curtcircuit trifàsica s‟han realitzat els càlculs que a

continuació s‟indiquen:

Inicialment, s‟han calculat totes les impedàncies de curtcircuit existents fins la CMP, amb

les fórmules (34), (35), (36) i (37).

Acte seguit, s‟ha calculat la impedància dels conductors de la xarxa de EP amb la fórmula:

)()( lXjlRjXRZ uuEPEPEP (72)

On:

ZEP: Impedància del conductor de EP [Ω].

REP: Resistència del conductor de EP [Ω].

XEP: Reactància del conductor de EP [Ω].

Ru: Resistència unitària del conductor de EP [Ω/m].

Xu: Reactància unitària del conductor de EP [Ω/m].

l: Longitud de la línia [m].

Per a realitzar el càlcul del curtcircuit a l‟origen de les línies, aquesta magnitud no es té en

compte ja que la falta es produirà aigües amunt de la xarxa de EP.

Posteriorment, s‟ha calculat la impedància de curtcircuit fins el punt de falta amb la

fórmula:

22)( trafoMTEPBTEPBTT XXXXRRZ (73)

On:



REP: Resistència del conductor de EP. [Ω].


XEP: Reactància del conductor de EP [Ω].

179


XMT: Reactància de curtcircuit de la xarxa de MT [Ω].

Xtrafo: Reactància de curtcircuit del transformador [Ω].

Finalment s‟ha calculat la corrent de curtcircuit trifàsica amb la fórmula (39).

3.2.6.5.1.2 Curtcircuit bifàsic.

Inicialment, s‟ha calculat la impedància de curtcircuit fins el punt de la falta amb les

fórmules (34), (35), (36), (37), (72) i (73).

Acte seguit, s‟ha calculat la corrent de curtcircuit bifàsica amb la fórmula (40).

3.2.6.5.1.3 Curtcircuit monofàsic.

Inicialment, s‟ha calculat la impedància de curtcircuit fins el punt de la falta amb les

fórmules (34), (35), (36), (37), (72) i (73).

Acte seguit, s‟ha calculat la corrent de curtcircuit monofàsica amb la fórmula (41).

3.2.6.5.1.4 Curtcircuit bifàsic a terra.

Per a determinar el corrent de curtcircuit bifàsic a terra, s‟han calculat inicialment les

impedàncies de seqüència directa (Z1) i de seqüència inversa (Z2) amb les formules (34),

(35), (36), (37), (72) i (73).

A continuació, s‟han calculat les impedàncies homopolars del transformador, del conductor

de BT i del conductor de EP, amb les fórmules (42) i (43).

Posteriorment s‟ha calculat la impedància homopolar amb la fórmula:

(74)

On:


Z0Tf: Impedància homopolar del transformador [Ω].

Z0condBT: Impedància homopolar del conductor de BT [Ω].

Z0condEP: Impedància homopolar del conductor de EP [Ω].

Finalment, s‟ha calculat el corrent de curtcircuit bifàsic a terra amb les fórmules (45), (46),

(47) i (48).

3.2.6.5.1.5 Curtcircuit monofàsic a terra.

Inicialment, s‟ha calculat les impedàncies de seqüència directa (Z1) i seqüència inversa

(Z2) amb les fórmules (34), (35), (36), (37), (72) i (73).

A continuació, s‟han calculat la impedància de seqüència homopolar (Z0) amb les fórmules

(42), (43), i (74).

Finalment, s‟ha calculat el corrent de curtcircuit monofàsic a terra amb les fórmules (49) i

(50).

CondEPCondBTTf ZZZZ 0000

180


3.2.6.5.2 Temps màxim de suport del curtcircuit.

Per a calcular el temps màxim de suport que pot suportar un conductor de les

característiques fixades, una determinat corrent de curtcircuit al final de línia, s‟ha utilitzat

amb la fórmula (41).

3.2.6.5.3 Corbes de tall de les proteccions.

Els interruptors automàtics amb sistema de tall electromagnètic són adequades per a la

protecció contra sobreintensitats, i consten de dos corbes de tall:

En la següent figura es poden observar les dos corbes:

Figura 65. Corbes de tall

Els tipus de corba que pot presentar un interruptor magnetotèrmic i les seves

característiques són les que s‟indiquen a continuació:

Corba Imag [A] Temps de tall

[s] Aplicació

B 5 In 0,1 Protecció de generadors i conductors

de gran longitud

C 10 In 0,1 Protecció de circuits d'enllumenat,

presses de corrent, etc

D 20 In 0,1 Protecció de transformadors

MA 20 In 0,1 Protecció d'arrencada de motors

Taula 50. Corbes i característiques dels interruptors magnetotèrmics.

La corba de tall escollida per als dispositius de protecció electromagnètics serà la C, que té

que ser capaç de protegir els conductors d‟enllumenat públic.

3.2.6.5.4 Resultats dels càlculs.

A continuació, es mostren els resultats obtinguts de l‟aplicació de les fórmules citades en

els apartats anteriors.

El temps màxim del conductor s‟ha calculat únicament per al curtcircuit de major valor a

final de línia.

181


Taula 51. Resultats del càlcul de curtcircuits de la xarxa d‟enllumenat públic.

Línia Conductor I. Magneto.

IIII [kA] III [kA] II [kA] IIIT [kA] IIT [A] IIII [kA] III [kA] II [kA] IIIT [kA] IIT [A] tmax [s] ttall [s]

LGA1 19,657 17,023 9,788 13,470 9,20 5,887 5,098 2,932 4,254 9,19 0,15 0,1


II [A] IIT [A] II [kA] IIT [A] tmax [s] ttall [s]

L1-C1 2931,51 9,18 261,32 9,021 10,78 0,1

L1-C2 2931,51 9,18 162,39 8,921 27,92 0,1

L1-C3 2931,51 9,18 467,59 9,095 3,37 0,1

L1-C4 2931,51 9,18 359,49 9,066 5,70 0,1


II [A] IIT [A] II [kA] IIT [A] tmax [s] ttall [s]

CT1-LA1 261,32 9,01 65,38 8,55 172,22 0,1

CT1-LA2 261,32 9,01 64,81 8,54 175,25 0,1

CT1-LA3 162,39 8,90 57,70 8,47 221,13 0,1

CT1-LA4 162,39 8,90 54,10 8,43 251,51 0,1

CT1-LA5 467,59 9,09 73,20 8,61 137,38 0,1

CT1-LA6 467,59 9,09 70,84 8,60 146,69 0,1

CT1-LA7 359,49 9,06 68,25 8,57 158,04 0,1

CT1-LA8 359,49 9,06 68,88 8,58 155,16 0,1

CURTCIRCUITS DE LA XARXA D'ENLLUMENAT PÚBLIC

Falta a final de líniaFalta en l'origen de línia

L.G.A.1


LÍNIES DISTRIBUCIÓ QUADRES ENLLUMENAT CT 1

Falta a final de línia Falta a l'origen de línia

Falta a l'origen de línia Falta a final de línia

LÍNIES D'ENLLUMENAT CT 1

182


Taula 52. Resultats del càlcul de curtcircuits de la xarxa d‟enllumenat públic.

Línia Conductor I.Magneto.


LGA2 19,657 17,023 9,788 14,710 9,20 5,887 5,098 2,932 4,254 9,19 0,15 0,1


II [A] IIT [A] II [A] IIT [A] tmax [s] ttall [s]

L2-C1 2931,51 9,18 440,45 9,10 3,79 0,1

L2-C2 2931,51 9,18 132,94 8,87 41,66 0,1

L2-C3 2931,51 9,18 139,39 8,89 37,89 0,1

L2-C4 2931,51 9,18 721,43 9,14 1,41 0,1



CT2-LA1 440,45 9,09 74,98 8,64 130,94 0,1

CT2-LA2 440,45 9,09 68,89 8,59 155,12 0,1

CT2-LA3 132,94 8,85 51,78 8,40 274,56 0,1

CT2-LA4 132,94 8,85 51,57 8,40 276,85 0,1

CT2-LA5 139,39 8,87 52,81 8,42 264,00 0,1

CT2-LA6 139,39 8,87 53,64 8,43 255,84 0,1

CT2-LA7 721,43 9,13 75,90 8,64 127,80 0,1

CT2-LA8 721,43 9,13 73,65 8,63 135,72 0,1

Falta a final de líniaFalta a l'origen de línia

L.G.A. 2




Falta a l'origen de linea Falta a final de linea



183


Taula 53. Resultats del càlcul de curtcircuits de la xarxa d‟enllumenat públic..



LGA3 19,657 17,023 9,788 14,710 9,20 5,887 5,098 2,932 4,254 9,185 0,15 0,1



L3-C1 2931,51 9,185 132,00 8,87 42,25 0,1

L3-C2 2931,51 9,185 159,67 8,93 28,88 0,1

L3-C3 2931,51 9,185 143,69 8,90 35,66 0,1

L3-C4 2931,51 9,185 216,06 9,00 15,77 0,1



CT3-LA1 132,00 8,85 53,18 8,42 260,28 0,1

CT3-LA2 132,00 8,85 53,64 8,43 255,84 0,1

CT3-LA3 159,67 8,91 55,31 8,45 240,63 0,1

CT3-LA4 159,67 8,91 56,40 8,46 231,45 0,1

CT3-LA5 143,69 8,88 54,34 8,44 249,27 0,1

CT3-LA6 143,69 8,88 53,33 8,43 258,79 0,1

CT3-LA7 216,06 8,98 62,86 8,53 186,33 0,1

CT3-LA8 216,06 8,98 63,61 8,54 181,96 0,1

Falta a final de líniaFalta a l'origen de línia

L.G.A. 3




Falta a final de línia Falta a l'origen de línia



184


3.2.6.5.5 Proteccions del CMP.

Les proteccions del CMP s‟han seleccionat en funció dels resultats obtinguts en els càlculs

de corrent assignada i de curtcircuit de les diferents línies de la xarxa de EP, tal i com

s‟indica a continuació:

- Tres fusibles gG NH0 de 50 A i una platina per al neutre..

- Un interruptor de control de potència (ICP) de 20 A de corrent assignat un


- Un Interruptor General Automàtic (IGA) de 40 A de corrent assignat un



mA de sensibilitat.

- Quatre interruptors magnetotèrmics (IGA) de 10 A de corrent assignat un

poder de tall de 20 kA i corba C

- Un contactor de maniobra de 20 A de corrent assignada.

3.2.6.5.6 Proteccions del quadre de distribució.

Les proteccions del Quadre de distribució d‟enllumenat s‟han seleccionat en funció dels

resultats obtinguts en els càlculs de corrent assignada i de curtcircuit de les diferents línies

de la xarxa de EP, tal i com s‟indica a continuació:


mA de sensibilitat.

- Dos interruptor magnetotèrmic (IGA) de 6 A de corrent assignat un poder de

tall de 20 kA i corba C.

3.2.6.5.7 Càlcul de la posada a terra.

El càlcul de p.a.t. de la xarxa de EP consisteix en esbrinar la longitud adient de les piques

a instal·lar per a que la tensió de defecte entre qualsevol massa metàl·lica i terra sigui

menor de 24 V.

L‟ITC-BT-09 marca que la resistència total de la posada a terra, mesurada a la posada en

servei de la instal·lació serà com a màxim de 30 Ω quan s‟utilitzin interruptors diferencials

amb una intensitat de defecte menor o igual a 300 mA.

Quan s‟instal·lin les piques metàl·liques, la resistència màxima de p.a.t. a tenir en compte

es calcularà amb la fórmula:

a

d

I

UR max (75)

185


On:

Rmax: Resistència màxima de p.a.t. de les piques [Ω].

Ud: Tensió de defecte màxima de la p.a.t. [V]. Ud = 24 V.

Ia: Intensitat de tall de les proteccions [A]. Ia = 0,3 A.

Substituïm:

803,0

24maxR

La longitud de les piques es calcula mitjançant la fórmula (ITC-BT-18):

L

R

max (76)

On:

Rmax: Resistència màxima de p.a.t. de les piques [Ω].

ρ: Resistivitat del terreny [Ω·m]. ρ = 200 Ω·m.

L: Longitud de la pica [m].

Substituïm:

mR

L 5,280

200

max

Com a resultat, s‟ha obtingut que les piques metàl·liques a instal·lar com a elèctrode de

p.a.t. a totes les línies de la xarxa d‟EP hauran de tenir una longitud mínima de 2,5 m per

pica.

Tarragona, Juny de 2014.



Electrificació i enllumenat d‟una urbanització. Plànols.


4. Plànols.

TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial Elèctric.



DATA: Juny 2014.

187

Electrificació de la urbanització Pallaresos Park. Plànols.

4. PLÀNOLS. .......................................................................................................................... 186

4.1 SITUACIÓ.............................................................................................................................188 4.2 EMPLAÇAMENT....................................................................................................................189 4.3 PLANTA URBANITZACIÓ.......................................................................................................190 4.4 XARXA DE MITJA TENSIÓ.....................................................................................................191

4.4.1 Xarxa de baixa tensió CT1.............................................................................................192 4.4.2 Xarxa de baixa tensió CT2.............................................................................................193 4.4.3 Xarxa de baixa tensió CT3.............................................................................................194 4.4.4 Xarxa distribució enllumenat públic CT1......................................................................195 4.4.5 Xarxa distribució enllumenat públic CT2......................................................................196 4.4.6 Xarxa distribució enllumenat públic CT3......................................................................197 4.4.7 Xarxa enllumenat públic CT1........................................................................................198 4.4.8 Xarxa enllumenat públic CT2........................................................................................199 4.4.9 Xarxa enllumenat públic CT3........................................................................................200

4.5 UNIFILAR MITJA TENSIÓ......................................................................................................201 4.5.1 Unifilar baixa tensió......................................................................................................202 4.5.2 Unifilar enllumenat CT1................................................................................................203 4.5.3 Unifilar enllumenat CT2................................................................................................204 4.5.4 Unifilar enllumenat CT3................................................................................................205

4.6 DETALLS RASES...................................................................................................................206 4.6.1 Dimensions i detalls externs del CT...............................................................................207 4.6.2 Dimensions i detalls interns del CT...............................................................................208 4.6.3 Xarxa de posada a terra del CT.....................................................................................209 4.6.4 Detalls CDU i CPM.......................................................................................................210 4.6.5 Instal·lació CDU i CPM................................................................................................211 4.6.6 Detall quadre de comandament i protecció d’enllumenat públic..................................212 4.6.7 Detall quadre i armari d’enllumenat públic..................................................................213 4.6.8 Detall columna i lluminària...........................................................................................214 4.6.9 Detall cimentacions i arquetes.......................................................................................215

Electrificació de la urbanització Pallaresos Park. Plànols.


5. Estat de medicions.




DATA: Juny 2014.

217

Electrificació de la urbanització Pallaresos Park. Estat de medicions.

5. ESTAT DE MEDICIONS. .................................................................................................. 216

5.1 CAPÍTOL 1: OBRA CIVIL................................................................................................. 218 5.1.1 Rases. ...................................................................................................................... 218 5.1.2 Centres de transformació. ........................................................................................ 225 5.1.3 Punts de llum. .......................................................................................................... 226

5.2 CAPÍTOL 2: CIRCUITS I CANALITZACIONS. ...................................................................... 227 5.2.1 Xarxa subterrània de Mitja Tensió. .......................................................................... 227 5.2.2 Centres de transformació. ........................................................................................ 227 5.2.3 Xarxa subterrània de Baixa Tensió. ......................................................................... 228 5.2.4 Xarxa d’enllumenat públic. ...................................................................................... 230

5.3 CAPÍTOL 3: APARELLATGE. ........................................................................................... 235 5.3.1 Xarxa subterrània de Mitja Tensió. .......................................................................... 235 5.3.2 Centres de transformació. ........................................................................................ 235 5.3.3 Xarxa subterrània de Baixa Tensió. ......................................................................... 236 5.3.4 Xarxa d’Enllumenat Públic. ..................................................................................... 237

5.4 CAPÍTOL 4: PUNTS DE LLUM. ......................................................................................... 240 5.5 CAPÍTOL 5: ALTRES. ..................................................................................................... 241

5.5.1 Seguretat i higiene. .................................................................................................. 241 5.5.2 Elements d’obra. ..................................................................................................... 241 5.5.3 Proves i verificacions............................................................................................... 242

218


Descripció Unitats Longitud Amplada Alçada Subtotal Total

5.1 Capítol 1: Obra civil.

5.1.1 Rases.

m3 EXCAVACIÓ DE RASES AMB MAQUINARIA

Excavació a màquina de rases en terra per a l'allotjament de la instal·lació elèctrica.

Rasa Tipus A 3 10,00 0,50 1,20 18,00

3 12,00 0,50 1,20 21,60

Rasa Tipus B 1 6,00 0,50 1,20 3,60

Rasa Tipus C 1 30,00 0,40 1,00 12,00

2 103,00 0,40 1,00 82,40

Rasa Tipus D 1 134,00 0,40 1,00 53,60

Rasa Tipus E 2 10,00 0,50 1,20 12,00

Rasa Tipus F 2 10,00 0,50 1,20 12,00

Rasa Tipus G 1 67,00 0,40 1,10 29,48

1 105,00 0,40 1,10 46,20

1 172,00 0,40 1,10 75,68

1 247,00 0,40 1,10 108,68

Rasa Tipus H 1 53,00 0,40 1,10 23,32

Rasa Tipus I 1 36,00 0,40 1,10 15,84

Rasa Tipus J 13 10,00 0,40 1,00 52,00

14 12,00 0,40 1,00 67,20

2 14,00 0,40 1,00 11,20

Rasa Tipus K 9 12,00 0,40 1,00 43,20

2 10,00 0,40 1,00 8,00

5 8,00 0,40 1,00 16,00

Rasa Tipus L 1 665,00 0,40 0,90 239,40

1 560,00 0,40 0,90 201,60

1 28,00 0,40 0,90 10,08

7 350,00 0,40 0,90 882,00

5 410,00 0,40 0,90 738,00

8 450,00 0,40 0,90 1296,00

4 315,00 0,40 0,90 453,60

3 235,00 0,40 0,90 253,80

3 69,00 0,40 0,90 74,52

6 110,00 0,40 0,90 237,60

1 200,00 0,40 0,90 72,00

2 180,00 0,40 0,90 129,60

219



Rasa Tipus M 2 133,00 0,40 1,00 106,40

3 44,00 0,40 1,00 52,80

3 94,00 0,40 1,00 112,80

2 60,00 0,40 1,00 48,00

1 195,00 0,40 1,00 78,00

Rasa Tipus N 1 188,00 0,40 1,00 75,20

1 90,00 0,40 1,00 36,00

1 77,00 0,40 1,00 30,80

Rasa Tipus O 1 35,00 0,40 1,00 14,00

1 24,00 0,40 1,00 9,60

5863,80

m2 REFINAT MANUAL DE RASES

Refinat per mitjans manuals de les parets i del fons de les rases

Rasa Tipus A 3 10,00 2,70

81,00

3 12,00 2,70

97,20

Rasa Tipus B 1 6,00 2,70

16,20

Rasa Tipus C 1 30,00 2,40

72,00

2 103,00 2,40

494,40

Rasa Tipus D 1 134,00 2,40

321,60

Rasa Tipus E 2 10,00 2,90

58,00

Rasa Tipus F 2 10,00 2,90

58,00

Rasa Tipus G 1 67,00 2,60

174,20

1 105,00 2,60

273,00

1 172,00 2,60

447,20

1 247,00 2,60

642,20

Rasa Tipus H 1 53,00 2,60

137,80

Rasa Tipus I 1 36,00 2,80

100,80

Rasa Tipus J 13 10,00 2,40

312,00

14 12,00 2,40

403,20

2 14,00 2,40

67,20

Rasa Tipus K 9 12,00 2,40

259,20

2 10,00 2,40

48,00

5 8,00 2,40

96,00

220



Rasa Tipus L 1 665,00 2,20

1463,00

1 560,00 2,20

1232,00

1 28,00 2,20

61,60

7 350,00 2,20

5390,00

5 410,00 2,20

4510,00

8 450,00 2,20

7920,00

4 315,00 2,20

2772,00

3 235,00 2,20

1551,00

3 69,00 2,20

455,40

6 110,00 2,20

1452,00

1 200,00 2,20

440,00

2 180,00 2,20

792,00

Rasa Tipus M 2 133,00 2,40

638,40

3 44,00 2,40

316,80

3 94,00 2,40

676,80

2 60,00 2,40

288,00

1 195,00 2,40

468,00

Rasa Tipus N 1 188,00 2,40

451,20

1 90,00 2,40

216,00

1 77,00 2,40

184,80

Rasa Tipus O 1 35,00 2,40

84,00

1 24,00 2,40 57,60

35579,80

m3 TRANSPORT DE TERRES

Transport de terres sobrants de les excavacions de

rases amb camió de 12 Tm abocador situat a 15 km

Rasa Tipus A 3 10,00 0,50 0,58 8,70

3 12,00 0,50 0,58 10,44

Rasa Tipus B 1 6,00 0,50 0,58 1,74

Rasa Tipus C 1 30,00 0,40 0,45 5,40

2 103,00 0,40 0,45 37,08

Rasa Tipus D 1 134,00 0,40 0,45 24,12

Rasa Tipus E 2 10,00 0,50 0,73 7,30

Rasa Tipus F 2 10,00 0,50 0,73 7,30

Rasa Tipus G 1 67,00 0,40 0,55 14,74

1 105,00 0,40 0,55 23,10

1 172,00 0,40 0,55 37,84

1 247,00 0,40 0,55 54,34

Rasa Tipus H 1 53,00 0,40 0,55 11,66

Rasa Tipus I 1 36,00 0,40 0,55 7,92

221



Rasa Tipus J 13 10,00 0,40 0,53 27,56

14 12,00 0,40 0,53 35,62

2 14,00 0,40 0,53 5,94

Rasa Tipus K 9 12,00 0,40 0,53 22,90

2 10,00 0,40 0,53 4,24

5 8,00 0,40 0,53 8,48

Rasa Tipus L 1 665,00 0,40 0,40 106,40

1 560,00 0,40 0,40 89,60

1 28,00 0,40 0,40 4,48

7 350,00 0,40 0,40 392,00

5 410,00 0,40 0,40 328,00

8 450,00 0,40 0,40 576,00

4 315,00 0,40 0,40 201,60

3 235,00 0,40 0,40 112,80

3 69,00 0,40 0,40 33,12

6 110,00 0,40 0,40 105,60

1 200,00 0,40 0,40 32,00

2 180,00 0,40 0,40 57,60

Rasa Tipus M 2 133,00 0,40 0,68 72,35

3 44,00 0,40 0,68 35,90

3 94,00 0,40 0,68 76,70

2 60,00 0,40 0,68 32,64

1 195,00 0,40 0,68 53,04

Rasa Tipus N 1 188,00 0,40 0,68 51,14

1 90,00 0,40 0,68 24,48

1 77,00 0,40 0,68 20,94

Rasa Tipus O 1 35,00 0,40 0,68 9,52

1 24,00 0,40 0,68 6,53

2778,86

m3 REBLIMENT DE RASES DE VORERA

Rebliment de les rases de les voreres amb sorra fina amb mitjans mecànics

Rasa Tipus C 1 30,00 0,40 0,30 3,60

2 103,00 0,40 0,30 24,72

Rasa Tipus D 1 134,00 0,40 0,30 16,08

Rasa Tipus G 1 67,00 0,40 0,40 10,72

1 105,00 0,40 0,40 16,80

1 172,00 0,40 0,40 27,52

1 247,00 0,40 0,40 39,52

Rasa Tipus H 1 53,00 0,40 0,40 8,48

Rasa Tipus I 1 36,00 0,40 0,40 5,76

222



Rasa Tipus L 1 665,00 0,40 0,25 66,50

1 560,00 0,40 0,25 56,00

1 28,00 0,40 0,25 2,80

7 350,00 0,40 0,25 245,00

5 410,00 0,40 0,25 205,00

8 450,00 0,40 0,25 360,00

4 315,00 0,40 0,25 126,00

3 235,00 0,40 0,25 70,50

3 69,00 0,40 0,25 20,70

6 110,00 0,40 0,25 66,00

1 200,00 0,40 0,25 20,00

2 180,00 0,40 0,25 36,00

Rasa Tipus M 2 133,00 0,40 0,40 42,56

3 44,00 0,40 0,40 21,12

3 94,00 0,40 0,40 45,12

2 60,00 0,40 0,40 19,20

1 195,00 0,40 0,40 31,20

Rasa Tipus N 1 188,00 0,40 0,40 30,08

1 90,00 0,40 0,40 14,40

1 77,00 0,40 0,40 12,32

Rasa Tipus O 1 35,00 0,40 0,40 5,60

1 24,00 0,40 0,40 3,84

1653,14

m3 REBLIMENT DE RASES DE CALÇADA

Rebliment de rases de la calçada a mitjans mecànics amb formigó H-100

Rasa Tipus A 3 10,00 0,50 0,30 4,50

3 12,00 0,50 0,30 5,40

Rasa Tipus B 1 6,00 0,50 0,30 0,90

Rasa Tipus E 2 10,00 0,50 0,45 4,50

Rasa Tipus F 2 10,00 0,50 0,45 4,50

Rasa Tipus J 13 10,00 0,40 0,25 13,00

14 12,00 0,40 0,25 16,80

2 14,00 0,40 0,25 2,80

Rasa Tipus K 9 12,00 0,40 0,25 10,80

2 10,00 0,40 0,25 2,00

5 8,00 0,40 0,25 4,00

6489,36

223



ml. PLACA PE DE PROTECCIÓ MECÀNICA

Placa PE de protecció mecànica de les canalitzacions soterrades.

Rasa Tipus C 1 236,00

236,00

Rasa Tipus D 1 134,00

134,00

Rasa Tipus G 1 591,00

591,00

Rasa Tipus H 1 53,00

53,00

Rasa Tipus I 1 36,00

36,00

Rasa Tipus L 1 12745,00

12745,00

Rasa Tipus M 1 995,00

995,00

Rasa Tipus N 1 355,00

355,00

Rasa Tipus O 1 59,00 59,00

15204,00

ml. CINTA PE DE SENYALITZACIÓ

Cinta PE de senyalització de cables elèctrics

Rasa Tipus A 1 66,00

66,00

Rasa Tipus B 1 6,00

6,00

Rasa Tipus C 1 236,00

236,00

Rasa Tipus D 1 134,00

134,00

Rasa Tipus E 1 20,00

20,00

Rasa Tipus F 1 20,00

20,00

Rasa Tipus G 1 591,00

591,00

Rasa Tipus H 1 53,00

53,00

Rasa Tipus I 1 36,00

36,00

Rasa Tipus J 1 326,00

326,00

Rasa Tipus K 1 168,00

168,00

Rasa Tipus L 1 12745,00

12745,00

Rasa Tipus M 1 995,00

995,00

Rasa Tipus N 1 53,00

53,00

Rasa Tipus O 1 665,00 665,00

16114,00

m2 CAPA SUPERFICIAL PANOT EN VORERA

Panot de superfície 20 x 20 x 1,5 cm en vorera

Rasa Tipus C 1 30,00 0,40

12,00

2 103,00 0,40

82,40

Rasa Tipus D 1 134,00 0,40

53,60

Rasa Tipus G 1 67,00 0,40

26,80

1 105,00 0,40

42,00

1 172,00 0,40

68,80

1 247,00 0,40

98,80

224



Rasa Tipus H 1 53,00 0,40

21,20

Rasa Tipus I 1 36,00 0,40

14,40

Rasa Tipus L 1 665,00 0,40

266,00

1 560,00 0,40

224,00

1 28,00 0,40

11,20

7 350,00 0,40

980,00

5 410,00 0,40

820,00

8 450,00 0,40

1440,00

4 315,00 0,40

504,00

3 235,00 0,40

282,00

3 69,00 0,40

82,80

6 110,00 0,40

264,00

1 200,00 0,40

80,00

2 180,00 0,40

144,00

Rasa Tipus M 2 133,00 0,40

106,40

3 44,00 0,40

52,80

3 94,00 0,40

112,80

2 60,00 0,40

48,00

1 195,00 0,40

78,00

Rasa Tipus N 1 188,00 0,40

75,20

1 90,00 0,40

36,00

1 77,00 0,40

30,80

Rasa Tipus O 1 35,00 0,40

14,00

1 24,00 0,40 9,60

6081,60

m3 CAPA SUPERFICIAL D'ASFALT RASES CALÇADA

Asfalt rugós per a aplicació en la calçada

Rasa Tipus A 3 10,00 0,50 0,28 4,20

3 12,00 0,50 0,28 5,04

Rasa Tipus B 1 6,00 0,50 0,28 0,84

Rasa Tipus E 2 10,00 0,50 0,28 2,80

Rasa Tipus F 2 10,00 0,50 0,28 2,80

Rasa Tipus J 13 10,00 0,40 0,28 14,56

14 12,00 0,40 0,28 18,82

2 14,00 0,40 0,28 3,14

Rasa Tipus K 9 12,00 0,40 0,28 12,10

2 10,00 0,40 0,28 2,24

5 8,00 0,40 0,28 4,48

71,01

225



Ut ARQUETA DE REGISTRE

Arqueta de registre per a instal·lacions elèctriques de 60 x 60 x 80 cm.

145 145,00

145,00


m3 NIVELLACIÓ DEL TERRENY

Excavació a màquina de les terres i posterior anivellació del terreny per allotjar el CT.

3,00 4,88 2,62 3,20 122,55

122,55

m3 LLIT DE SORRA

Llit de sorra fina per a la col·locació del CT

3,00 4,88 2,62 0,10 3,84

3,84

m3 CAPA SUPERFICIAL PER A LLOSES DE

FORMIGÓ

Formigó H-200 d'amplitud màxima del granulat

de 20 mm per a lloses, volcat amb cubeta.

3,00 4,88 2,62 0,10 3,84

3,84

Ut MALLA ELECTROSOLDADA

Malla electrosoldada d'acer AEH 500 T, límit

elàstic 5100 kp/cm2 i amb unes dimensions de 4,2 x 2,2 m

3,00

3,00

Ut EDIFICI DE FORMIGÓ MONOBLOC

MODEL PF-202 DE ORMAZABAL

Edifici prefabricat de formigó model PF-202 de la empresa ORMAZABAL que inclou portes, reixes de ventilació i ferratges

3,00

3,00

226



5.1.3 Punts de llum.

m3 EXCAVACIÓ A MÀQUINA DEL FOSSAT

Excavació a màquina del fossat en terra per a l'allotjament del dau de formigó per a la subjecció de les columnes de 5 m.

857,00 0,60 0,60 0,70 215,96

215,96

m2 REFINAT MANUAL DELS FOSSATS

Refinat manual dels fossats per mitjans manuals de les parets i del fons per a la posterior cimentació de les columnes de 5 m.

857,00 0,60 2,00 1028,40

1028,40

m3 DAU DE FORMIGÓ

Dau de formigó H-150 per a cimentació de les

columnes on s'instal·laran els punts de llum

857,00 0,60 0,60 0,70 215,96

215,96

227



5.2 Capítol 2: Circuits i canalitzacions.


ml. CONDUCTOR UNIPOLAR D'ALUMINI TIPUS RHZ1 H-16 DE 18/36 kV de 240 mm2

Conductor unipolar d'alumini de 18/36 kV de 240 mm2 model HERSATENE de la empresa GENERAL CABLE

3 485,00

1455,00

3 438,00

1314,00

3 572,00

1716,00

3 172,00 516,00

5001,00 ml. TUBULAR DE PE DE 200 mm

Tubular de PE de 200 mm de diàmetre de l'empresa TUPERSA

1 485,00

485,00

1 438,00

438,00

1 572,00

572,00

1 172,00

172,00

6 10,00

60,00

5 12,00 60,00

1787,00


ml CONDUCTOR UNIPOLAR D'ALUMINI TIPUS DHV 18/36 kV de 50 mm2

Conductor unipolar d'alumini 18/36 kV de 50 mm2 amb aïllament tipus DHV de la empresa GENERAL CABLE

3 10,00 30,00

30,00

ml CONDUCTOR UNIPOLAR D'ALUMINI TIPUS RV-K 0,6/1 kV de 240 mm2

Conductor unipolar d'alumini 0,6/1 kV de 240 mm2 amb aïllament RV-K de l'empresa GENERAL ELECTRIC

27 1,50 40,50

40,50

ml CONDUCTOR DE COURE NU DE 50 mm2

Conductor de coure un de 50 mm2

Posada a terra de protecció 3,00 15,00

45,00

3,00 4,00

12,00

Posada a terra de servei 3,00 9,00 27,00

84,00

228




ml CONDUCTOR UNIPOLAR D'ALUMINI TIPUS RZ-1 0,6/1 kV DE 240 mm2

Conductor unipolar d'alumini 0,6/1 kV de 240 mm2 model RZ-1 ENERGY de l'empresa GENERAL CABLE

Línia CT1-LF1 3,00 603,00

1809,00

Línia CT1-LF2 3,00 665,00

1995,00

Línia CT1-LF3 3,00 617,00

1851,00

Línia CT1-LF4 3,00 620,00

1860,00

Línia CT2-LF2 3,00 622,00

1866,00

Línia CT2-LF3 3,00 377,00

1131,00

Línia CT2-LF4 3,00 445,00

1335,00

Línia CT3-LF1 3,00 614,00

1842,00

Línia CT3-LF2 3,00 570,00

1710,00

Línia CT3-LF3 3,00 491,00 1473,00

16872,00

ml CONDUCTOR UNIPOLAR D'ALUMINI

TIPUS RZ-1 0,6/1 kV DE 150 mm2


Línia CT1-LF1 1,00 603,00

603,00

Línia CT1-LF2 1,00 665,00

665,00

Línia CT1-LF3 1,00 617,00

617,00

Línia CT1-LF4 1,00 620,00

620,00

Línia CT2-LF1 1,00 622,00

622,00

Línia CT2-LF2 1,00 377,00

377,00

Línia CT2-LF3 1,00 445,00

445,00

Línia CT2-LF4 1,00 494,00

494,00

Línia CT3-LF1 1,00 614,00

614,00

Línia CT3-LF2 1,00 570,00

570,00

Línia CT3-LF3 1,00 491,00 491,00

6118,00

229



ml TUBULAR DE PE DE 250 mm de diàmetre


Línia CT1-LF1 1,00 603,00

603,00

1,00 8,00

8,00

2,00 10,00

20,00

1,00 12,00

12,00

Línia CT1-LF2 1,00 665,00

665,00

1,00 10,00

10,00

Línia CT1-LF3 1,00 617,00

617,00

2,00 12,00

24,00

1,00 10,00

10,00

Línia CT1-LF4 1,00 620,00

620,00

1,00 12,00

12,00

4,00 10,00

40,00

Línia CT2-LF1 1,00 622,00

622,00

2,00 12,00

24,00

1,00 10,00

10,00

Línia CT2-LF2 1,00 377,00

377,00

2,00 12,00

24,00

Línia CT2-LF3 1,00 445,00

445,00

1,00 10,00

10,00

Línia CT2-LF4 1,00 494,00

494,00

3,00 12,00

36,00

Línia CT3-LF1 1,00 614,00

614,00

2,00 10,00

20,00

Línia CT3-LF2 1,00 570,00

570,00

2,00 10,00

20,00

Línia CT3-LF3 1,00 491,00

491,00

1,00 10,00 10,00

6398,00

230




ml CABLE TETRATOLAR DE COURE TIPUS RV-K 0,6/1 kV DE 10 mm2

Cable tetrapolar de coure de 0,6/1 kV de 10 mm2 RV-K model ENERGY-FOC de l'empresa GENERAL CABLE per a línies de distribució

LGA 1 1,00 15,00

15,00

LGA 2 1,00 15,00

15,00

LGA 3 1,00 15,00 15,00

45,00

ml CABLE BIPOLAR DE COURE TIPUS RV-K

0,6/1 kV DE 6 mm2

Cable bipolar RV-K 0,6/1 kV de 6 mm2 model ENERGY-FOC de l'empresa GENERAL CABLE per a la distribució d'enllumenat públic

Línia L1-C1 1,00 139,00

139,00

Línia L1-C2 1,00 226,00

226,00

Línia L1-C3 1,00 76,00

76,00

Línia L1-C4 1,00 100,00

100,00

Línia L2-C1 1,00 72,00

72,00

Línia L2-C2 1,00 268,00

268,00

Línia L2-C3 1,00 255,00

255,00

Línia L2-C4 1,00 39,00

39,00

Línia L3-C1 1,00 270,00

270,00

Línia L3-C2 1,00 221,00

221,00

Línia L3-C3 1,00 247,00

247,00

Línia L3-C4 1,00 160,00

160,00

Línia CT1-LA1 1,00 428,00

428,00

Línia CT1-LA2 1,00 433,00

433,00

Línia CT1-LA3 1,00 417,00

417,00

Línia CT1-LA4 1,00 460,00

460,00

Línia CT1-LA5 1,00 430,00

430,00

Línia CT1-LA6 1,00 447,00

447,00

Línia CT1-LA7 1,00 443,00

443,00

Línia CT1-LA8 1,00 438,00

438,00

Línia CT2-LA1 1,00 413,00

413,00

Línia CT2-LA2 1,00 457,00

457,00

Línia CT2-LA3 1,00 440,00

440,00

Línia CT2-LA4 1,00 443,00

443,00

Línia CT2-LA5 1,00 439,00

439,00

Línia CT2-LA6 1,00 428,00

428,00

Línia CT2-LA7 1,00 440,00

440,00

Línia CT2-LA8 1,00 455,00

455,00

231



Línia CT3-LA1 1,00 419,00

419,00

Línia CT3-LA2 1,00 413,00

413,00

Línia CT3-LA3 1,00 441,00

441,00

Línia CT3-LA4 1,00 428,00

428,00

Línia CT3-LA5 1,00 427,00

427,00

Línia CT3-LA6 1,00 440,00

440,00

Línia CT3-LA7 1,00 421,00

421,00

Línia CT3-LA8 1,00 414,00 414,00

12487,00

ml CABLE BIPOLAR DE COURE TIPUS RV-K

0,6/1 kV DE 2,5 mm2

Cable bipolar RV-K 0,6/1 kV de 2,5 mm2 model ENERGY-FOC de l'empresa GENERAL CABLE per als punts de llum

857,00 5,00

4285,00


Cable de coure nu de 35 mm2 per a la xarxa de terra dels punts de llum.

Línia L1-C1 1,00 139,00

139,00

Línia L1-C2 1,00 226,00

226,00

Línia L1-C3 1,00 76,00

76,00

Línia L1-C4 1,00 100,00

100,00

Línia L2-C1 1,00 72,00

72,00

Línia L2-C2 1,00 268,00

268,00

Línia L2-C3 1,00 255,00

255,00

Línia L2-C4 1,00 39,00

39,00

Línia L3-C1 1,00 270,00

270,00

Línia L3-C2 1,00 221,00

221,00

Línia L3-C3 1,00 247,00

247,00

Línia L3-C4 1,00 160,00

160,00

Línia CT1-LA1 1,00 428,00

428,00

Línia CT1-LA2 1,00 433,00

433,00

Línia CT1-LA3 1,00 417,00

417,00

Línia CT1-LA4 1,00 460,00

460,00

Línia CT1-LA5 1,00 430,00

430,00

Línia CT1-LA6 1,00 447,00

447,00

Línia CT1-LA7 1,00 443,00

443,00

Línia CT1-LA8 1,00 438,00

438,00

232



Línia CT2-LA1 1,00 413,00

413,00

Línia CT2-LA2 1,00 457,00

457,00

Línia CT2-LA3 1,00 440,00

440,00

Línia CT2-LA4 1,00 443,00

443,00

Línia CT2-LA5 1,00 439,00

439,00

Línia CT2-LA6 1,00 428,00

428,00

Línia CT2-LA7 1,00 440,00

440,00

Línia CT2-LA8 1,00 455,00

455,00

Línia CT3-LA1 1,00 419,00

419,00

Línia CT3-LA2 1,00 413,00

413,00

Línia CT3-LA3 1,00 441,00

441,00

Línia CT3-LA4 1,00 428,00

428,00

Línia CT3-LA5 1,00 427,00

427,00

Línia CT3-LA6 1,00 440,00

440,00

Línia CT3-LA7 1,00 421,00

421,00

Línia CT3-LA8 1,00 414,00 414,00

12487,00

ml CONDUCTOR DE COURE DE 750 V GROC/VERD DE 16 mm2

Conductor de coure aïllat de 750 V de color

verd/groc de 16 mm2

Línia CT1-LA1 1,00 36,00

36,00

Línia CT1-LA2 1,00 36,00

36,00

Línia CT1-LA3 1,00 36,00

36,00

Línia CT1-LA4 1,00 36,00

36,00

Línia CT1-LA5 1,00 36,00

36,00

Línia CT1-LA6 1,00 36,00

36,00

Línia CT1-LA7 1,00 36,00

36,00

Línia CT1-LA8 1,00 36,00

36,00

Línia CT2-LA1 1,00 36,00

36,00

Línia CT2-LA2 1,00 36,00

36,00

Línia CT2-LA3 1,00 36,00

36,00

Línia CT2-LA4 1,00 36,00

36,00

Línia CT2-LA5 1,00 36,00

36,00

Línia CT2-LA6 1,00 36,00

36,00

Línia CT2-LA7 1,00 36,00

36,00

Línia CT2-LA8 1,00 36,00

36,00

Línia CT3-LA1 1,00 36,00

36,00

Línia CT3-LA2 1,00 36,00

36,00

Línia CT3-LA3 1,00 36,00

36,00

Línia CT3-LA4 1,00 36,00

36,00

Línia CT3-LA5 1,00 36,00

36,00

Línia CT3-LA6 1,00 36,00

36,00

Línia CT3-LA7 1,00 36,00

36,00

Línia CT3-LA8 1,00 36,00 36,00

864,00

233



ml TUBULAR DE PE DE 63 mm

Tubular de PE de diàmetre 63 mm de l'empresa

TUPERSA

Línia L1-C1 1,00 139,00

139,00

1,00 12,00

12,00

1,00 10,00

10,00

Línia L1-C2 1,00 226,00

226,00

2,00 10,00

20,00

Línia L1-C3 1,00 76,00

76,00

Línia L1-C4 1,00 100,00

100,00

Línia L2-C1 1,00 72,00

72,00

1,00 10,00

10,00

Línia L2-C2 1,00 268,00

268,00

1,00 10,00

10,00

1,00 12,00

12,00

Línia L2-C3 1,00 255,00

255,00

Línia L2-C4 1,00 39,00

39,00

Línia L3-C1 1,00 270,00

270,00

2,00 10,00

20,00

1,00 12,00

12,00

Línia L3-C2 1,00 221,00

221,00

1,00 10,00

10,00

1,00 12,00

12,00

Línia L3-C3 1,00 247,00

247,00

1,00 10,00

10,00

Línia L3-C4 1,00 160,00

160,00

1,00 10,00

10,00

Línia CT1-LA1 1,00 428,00

428,00

1,00 10,00

10,00

Línia CT1-LA2 1,00 433,00

433,00

1,00 12,00

12,00

Línia CT1-LA3 1,00 417,00

417,00

1,00 10,00

10,00

Línia CT1-LA4 1,00 460,00

460,00

1,00 10,00

10,00

Línia CT1-LA5 1,00 430,00

430,00

1,00 10,00

10,00

Línia CT1-LA6 1,00 447,00

447,00

Línia CT1-LA7 1,00 443,00

443,00

1,00 12,00

12,00

Línia CT1-LA8 1,00 438,00

438,00

1,00 10,00

10,00

Línia CT2-LA1 1,00 413,00

413,00

Línia CT2-LA2 1,00 457,00

457,00

2,00 10,00

20,00

Línia CT2-LA3 1,00 440,00

440,00

1,00 12,00

12,00

Línia CT2-LA4 1,00 443,00

443,00

2,00 10,00

20,00

234



Línia CT2-LA5 1,00 439,00

439,00

1,00 10,00

10,00

Línia CT2-LA6 1,00 428,00

428,00

Línia CT2-LA7 1,00 440,00

440,00

1,00 10,00

10,00

1,00 12,00

12,00

Línia CT2-LA8 1,00 455,00

455,00

2,00 10,00

20,00

Línia CT3-LA1 1,00 419,00

419,00

Línia CT3-LA2 1,00 413,00

413,00

Línia CT3-LA3 1,00 441,00

441,00

1,00 10,00

10,00

Línia CT3-LA4 1,00 428,00

428,00

1,00 12,00

12,00

Línia CT3-LA5 1,00 427,00

427,00

1,00 10,00

10,00

Línia CT3-LA6 1,00 440,00

440,00

1,00 10,00

10,00

Línia CT3-LA7 1,00 421,00

421,00

1,00 10,00

10,00

Línia CT3-LA8 1,00 414,00 414,00

12865,00

235



5.3 Capítol 3: Aparellatge.


Ut ENTRONCAMENT TERMORETRÀCTIL

Entroncament termoretràctil per a tres fases per a conductor de 240 mm2

24,00 24,00

24,00


Ut. CEL·LA CGM-CML

Cel·la CGM-CML de ORMAZABAL amb interruptor seccionador manual tipus B, formada per un mòdul de tensió nominal de 36 kV i

intensitat nominal 400 A.

8,00 8,00

8,00

Ut CEL·LA CGM-CMP-F

Cel·la CGM-CMP-F de ORMAZABAL amb interruptor seccionador manual tipus B, formada

per un mòdul de tensió nominal de 36 kV i intensitat nominal 400 A.

3,00 3,00

3,00

Ut QUADRE DE BAIXA TENSIÓ CBTO-K

Quadre de baixa tensió amb 5 sortides amb fusibles tipus ITV, model CBTO-K de la empresa ORMAZABAL

3,00 3,00

3,00

Ut TRANSFORMADOR TRIFÀSIC DE 630 kVA.

Transformador trifàsic reductor de tensió de 630 kVA submergit en oli, de tensió primària 25 kV i tensió secundaria 400/230 V, grup de connexió Dyn 11. Corrent de curtcircuit 4,5% de l'empresa ORMAZABAL

3,00 3,00

3,00

Ut TERMÒMETRE DE PROTECCIÓ TÈRMICA

Termòmetre de protecció tèrmica del transformador

3,00 3,00

3,00

236



Ut TERMINAL ENDOLLABLE APANTALLAT

Terminal endollable apantallat de l'empresa EUROMOLD per a la connexió dels cables als

passatapes

24,00 24,00

24,00

Ut BASE PORTAFUSIBLE

Base portafusible Flap de 36 kV/50 A per a la protecció de transformadors de 630 kVA

9,00 9,00

9,00

Ut ADAPTADORS ELASTOMÈTRICS

Adaptadors elastomètrics model ORMALINK de l'empresa ORMAZABAL per a la connexió elèctrica i mecànica entre les cel·les

21,00 21,00

21,00

Ut PICA DE CONNEXIÓ A TERRA

Pica de connexió a terra d'acer recoberta de coure, de 2000 mm de longitud i de 14,6 mm de diàmetre

36,00 36,00

36,00

Ut CONNECTOR BURNDY

Connector paral·lel tipus Burndy per a la connexió del cable de coure nu a la pica de

posada a terra

36,00 36,00

36,00


Ut CAIXA DE DISTRIBUCIÓ PER A URBANITZACIONS

Caixa de distribució per a urbanitzacions, de poliester PSDP, que permetrà fer una entrada i fins a dos sortides de la línia principal, amb portafusibles, de la marca HIMEL

85,00 85,00

85,00

Ut CAIXA DE PROTECCIÓ I MESURA

Caixa de protecció i mesura, de poliester PSDP model CPM1-D2 de la marca HIMEL

161,00 161,00

161,00

237



Ut TERMINAL BIMETÀL·LIC 3x240+150 mm2

Terminal bimetàl·lic per a cable subterrani de 3x240 + 150 mm2

608,00 608,00

608,00

Ut FUSIBLE gG NH-2 DE 315 A

Fusible del tipus gG NH-2 de 315 A

36,00 36,00

36,00



510,00 510,00

510,00

Ut PLETINA PER AL NEUTRE

Pletina immòbil de 100 A per a la realització de la

connexió del neutre

85,00 85,00

85,00


Ut ARMARI DE COMANDAMENT I PROTECCIÓ

Armari per a l'enllumenat públic model CITI de la empresa ARELSA de xapa d'acer inoxidable amb ventilació i mòdul per a la companyia i per a

l'abonat

3,00 3,00

3,00

Ut ARMARI PREFABRICAT PER A DISTRIBUCIÓ D'ENLLUMENAT

Armari prefabricat monobloc més sòcol amb porta metàl·lica amb sortides per la part inferior de l'empresa CAHORS

12,00 12,00

12,00

Ut QUADRE DE DISTRIBUCIÓ ENLLUMENAT

Armari per a la distribució de l'enllumenat públic de poliester model MAXIPOL de l'empresa CAHORS

12,00 12,00

12,00

238



Ut CONJUNT DE PROTECCIÓ I MESURA

Conjunt de protecció i mesura tipus TMF1 per a subministraments trifàsics individuals de menys de 15 kW i de tensió de 400 V

3,00 3,00

3,00



9,00 9,00

9,00

Ut EQUIP DE MESURA

Equip de mesura per a subministre en BT de fins a 63 A amb contador trifàsic digital multifunció de 2 o 4 quadrants

3,00 3,00

3,00

Ut ESTABILITZADOR REDUCTOR DE CAPÇALERA

Estabilitzador reductor de capçalera de l'empresa ARELSA model M per a la reducció del flux lumínic

3,00 3,00

3,00

Ut INTERRUPTOR DE CONTROL DE POTÈNCIA

Interruptor magnetotèrmic tipus ICP de 20 A amb poder de tall 20 kA i corba C

3,00 3,00

3,00

Ut INTERRUPTOR GENERAL AUTOMÀTIC

Interruptor magnetotèrmic tipus IGA de 40 A amb poder de tall 20 kA i corba C

3,00 3,00

3,00

Ut INTERRUPTOR DIFERENCIAL 40 A 300 mA

Interruptor diferencial de 40 A amb una sensibilitat de tall de 300 mA

15,00 15,00

15,00

Ut PIA DE 10 A I PODER DE TALL 20 kA

Interruptor magnetotèrmic tipus PIA de 10 A amb poder de tall de 20 kA i corba C

12,00 12,00

12,00



24,00 24,00

24,00

239



Ut CONTACTOR DE MANIOBRA DE 20 A

Contactor de maniobra de 20 A tipus AC-1

3,00 3,00

3,00

Ut PROGRAMADOR ASTRONÒMIC

Programador astronòmic TELEASTRO

3,00 3,00

3,00


Pica de connexió a terra d‟acer recoberta de coure, de 2500 mm de longitud i de 14,6 mm de diàmetre

180,00 180,00

180,00

Ut GRAPA DE CONNEXIÓ

Grapa desconnexió del conductor de coure de terra amb la pica metàl·lica

180,00 180,00

180,00

Ut FUSIBLE CILÍNDRIC DE 6 A

Fusible cilíndric de 6 A

857,00 857,00

857,00

Ut TERMINAL BIMETÀL·LIC 4x10 mm2

Terminal bimetàl·lic per a cable subterrani de EP 4x10 mm2

24,00 24,00

24,00

240



5.4 Capítol 4: Punts de llum.

Ut LLUMINÀRIA URBAN STAR 22,5 W

Lluminària URBAN STAR BDS100-22 de 22,5 W de l'empresa PHILIPS

759,00 759,00

759,00

Ut LLUMINÀRIA URBAN STAR 30 W

Lluminària URBAN STAR BDS100-28 de 30 W de l'empresa PHILIPS

98,00 98,00

98,00

Ut COLUMNA TRONCOCÒNICA

Columna troncocònica de 5 m de l'empresa

BENITO

857,00 857,00

857,00

241



5.5 Capítol 5: Altres.

5.5.1 Seguretat i higiene.

Ut EQUIPAMENT PER AL PERSONAL DE L'OBRA

Mòdul prefabricat per a equipament de taller a obra de 4 x 2,4 m construït amb acer lacat. Instal·lació elèctrica amb un punt de llum, interruptor, endolls i quadre de protecció

2,00 2,00

2,00

Ut PLATAFORMA METÀL·LICA PER AL PAS DE VEHICLES SOBRE LA RASA

Plataforma metàl·lica per al pas de vehicles sobre rases de 1 m d'ample de d‟acer de 12 mm de gruix

500,00 500,00

500,00

Ut PLATAFORMA D'AÏLLAMENT PER AL TREBALL

Plataforma aïllant de base per a treballs en quadres elèctrics de distribució de 100x100 cm i 3 mm de gruix

3,00 3,00

3,00

Ut BANQUETA AÏLLANT

Banqueta aïllant que permet la realització de les

maniobres d'aïllament suficient per a protegir al personal

3,00 3,00

3,00

5.5.2 Elements d’obra.

Ut QUADRE PROVISIONAL PRINCIPAL PER A D'OBRES

Quadre principal per a la instal·lació elèctrica d'obra format per 3 caixes de doble aïllament de 270 x 180 x 170 mm. Amb Interruptor magnetotèrmic, ID i 6 endolls bipolars (4P+T). Equip de mesura trifàsic i transformador d'intensitat.

1,00 1,00

1,00

Ut QUADRE PROVISIONAL SECUNDARI PER A L'EXECUCIÓ DE LES D'OBRES

Quadre secundari per a la instal·lació elèctrica d'obra format per 1 caixa de doble aïllament de 270 x 180 x 170 mm. Amb Interruptor magnetotèrmic, ID i 4 endolls bipolars (2P+T)

3,00 3,00

3,00

242



Ut CANDAU 50 x 5

Candau 50 x 5 cm per a l‟aparellatge interior de MT, amb clau universal tipus ENDESA

6,00 6,00

6,00

Ut CANDAU 25 x 5

Candau 25 x 5 cm per a l‟aparellatge interior de BT, amb clau universal tipus ENDESA

403,00 403,00

403,00

Ut PLACA DE SENYALITZACIÓ DE RISC ELÈCTRIC

Placa de senyalització reglamentaria de risc

elèctric model CE-14

6,00 6,00

6,00

Ut PLACA DE SENYALITZACIÓ DE CT

Placa de senyalització reglamentaria ENDESA per a la identificació del CT

6,00 6,00

6,00

Ut PLACA REGLAMENTARIA DE PRIMERS AUXILIS

Placa reglamentaria per a primers auxilis

1,00 1,00

1,00

5.5.3 Proves i verificacions.

Ut ASSAIG TRIPOLAR DE LA XARXA DE MT

Assaig tripolar de la xarxa de Mitja Tensió

1,00 1,00

1,00

Ut PROVA D'INSPECCIÓ DE CT

Prova de comprovació del centre de transformació 1,00 1,00

1,00

Ut PROVA FINAL I INSPECCIÓ DE LA XARXA DE BT

Jornada de proves finals, posada en marxa i funcionament de la instal·lació segons exigències del REBT

1,00 1,00

1,00

243



Ut PROVA DE COMPROVACIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ DE LA POSADA A TERRA

Jornada de proves finals de comprovació de el correcte funcionament de la xarxa de posada a

terra

1,00 1,00

1,00

Ut PROVA DE COMPROVACIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ D'ENLLUMENAT PÚBLIC

Jornada de proves finals de comprovació de xarxa d'enllumenat públic

1,00 1,00

1,00





6. Pressupost.


AUTOR: Carlos Cuartiella Ferré


DATA: Juny 2014.

245

Electrificació de la urbanització Pallaresos Park. Pressupost.

6. PRESSUPOST. .................................................................................................................... 244

6.1 PREUS UNITARIS. .......................................................................................................... 246 6.2 PREUS DESCOMPOSTOS. ................................................................................................. 249

6.2.1 Capítol 1: Obra civil. ............................................................................................... 249 6.2.1.1 Rases................................................................................................................ 249 6.2.1.2 Centres de transformació. ................................................................................. 251 6.2.1.3 Punts de llum.................................................................................................... 253

6.2.2 Capítol 2: Circuits i canalitzacions. ......................................................................... 254 6.2.2.1 Xarxa subterrània de Mitja Tensió. ................................................................... 254 6.2.2.2 Centres de transformació. ................................................................................. 254 6.2.2.3 Xarxa subterrània de Baixa Tensió. ................................................................... 255 6.2.2.4 Xarxa d‟enllumenat públic. ............................................................................... 256

6.2.3 Capítol 3: Aparellatge i accessoris........................................................................... 259 6.2.3.1 Xarxa subterrània de Mitja Tensió. ................................................................... 259 6.2.3.2 Centres de transformació. ................................................................................. 259 6.2.3.3 Xarxa subterrània de Baixa Tensió. ................................................................... 262 6.2.3.4 Xarxa d‟enllumenat públic. ............................................................................... 263

6.2.4 Capítol 4: Punts de llum. ......................................................................................... 268 6.3 PRESSUPOST. ................................................................................................................ 269

6.3.1 Capítol 1: Obra civil. ............................................................................................... 269 6.3.2 Capítol 2: Circuits i canalitzacions. ......................................................................... 271 6.3.3 Capítol 3: Aparellatge i accessoris........................................................................... 273 6.3.4 Capítol 4: Punts de llum. ......................................................................................... 277 6.3.5 Capítol 5: Altres. ..................................................................................................... 278

6.4 RESUM DEL PRESSUPOST. .............................................................................................. 280

246


Unitat Descripció Preu [€]

6.1 Preus unitaris. h Oficial de primera electricista. 24,80 h Ajudant d'electricista. 21,80 h Paleta. 14,23 h Retroexcavadora mitjana. 60,38 h Camió de transport de 12 Tm. 38,50 h Camió formigonera. 45,82 h Grua telescòpica. 49,33 h Motonivelladora 110 CV. 58,36 Ut Arqueta de 60 x 60 x 80. 155,52 m2 Panot de 20 x 20 x 1,5 cm. 5,15 m3 Formigó en massa H-100. 63,33 m3 Formigó en massa H-150. 65,55 m3 Formigó en massa H-200. 68,69 Tm Sorra de pedra calcaria. 18,17 Tm Asfalt rugós. 53,35 ml Placa PE de protecció mecànica de cables subterranis. 2,35 ml Cinta PE de senyalització. 1,50 Ut Edifici de formigó monobloc model PF-202 de ORMAZABAL. 7.200,00 Ut Malla electrosoldada de 4,2 x 2,2 m. 175,55

ml Conductor unipolar d'alumini de 18/36 kV, de RHZ1 H-16, de 240 mm2 model

HERSATENE de la empresa GENERAL CABLE. 8,76

ml Conductor unipolar d'alumini 18/36 kV de 50 mm2 amb aïllament tipus DHV de la

empresa GENERAL CABLE. 6,23

ml Conductor unipolar d'alumini 0,6/1 kV de 240 mm2 amb aïllament RV-K de

l'empresa GENERAL ELECTRIC. 3,45

ml Conductor unipolar d'alumini 0,6/1 kV de 240 mm2 model RZ-1 ENERGY de l'empresa GENERAL CABLE.

3,65

ml Conductor unipolar d'alumini 0,6/1 kV de 150 mm2 model RZ-1 ENERGY de

l'empresa GENERAL CABLE. 2,25

ml Cable tetrapolar de coure de 0,6/1 kV de 10 mm2 RV-K model ENERGY-FOC de

l'empresa GENERAL CABLE per a línies de distribució. 3,26

ml Cable bipolar RV-K 0,6/1 kV de 6 mm2 model ENERGY-FOC de l'empresa

GENERAL CABLE per a la distribució d'enllumenat públic. 2,05

ml Cable bipolar RV-K 0,6/1 kV de 2,5 mm2 model ENERGY-FOC de l'empresa GENERAL CABLE per als punts de llum.

0,72

ml Conductor de coure aïllat de 750 V de color verd/groc de 16 mm2 2,23 ml Conductor de coure nu de 50 mm2 1,78 ml Cable de coure nu de 35 mm2 per a la xarxa de terra dels punts de llum. 1,29

ml Tubular de PE de diàmetre 200 mm de polietilè de doble capa aïllat,no propagador

de flama i internament llis, de l'empresa TUPERSA. 1,90

ml Tubular de PE de diàmetre 250 mm de polietilé de doble capa aïllat,no propagador

de flama i internament llis, de l'empresa TUPERSA. 2,10

247



ml Tubular de PE de diàmetre 63 mm de polietilè de doble capa aïllat,no propagador de

flama i internament llis, de l'empresa TUPERSA. 1,40

Ut Entroncament termoretràctil per a tres fases per a conductor de 240 mm2. 149,99

Ut Cel·la CGM-CML de ORMAZABAL amb interruptor seccionador manual tipus B,

formada per un mòdul de tensió nominal de 36 kV i intensitat nominal 400 A. 4.233,30

Ut Cel·la CGM-CMP-F de ORMAZABAL amb interruptor seccionador manual tipus

B, formada per un mòdul de tensió nominal de 36 kV i intensitat nominal 400 A. 7.100,00

Ut Quadre de baixa tensió amb 5 sortides amb fusibles tipus ITV, model CBTO-K de la

empresa ORMAZABAL. 928,55

Ut Transformador trifàsic reductor de tensió de 630 kVA submergit en oli, de tensió

primària 25 kV i tensió secundaria 400/230 V, grup de connexió Dyn 11. Corrent de

curtcircuit 4,5% de l'empresa ORMAZABAL.. 11.355,00

Ut Termòmetre de protecció tèrmica del transformador. 315,00

Ut Terminal endollable apantallat de l'empresa EUROMOLD per a la connexió dels

cables als passatapes. 205,35

Base portafusible Flap de 36 kV/50 A per a la protecció de transformadors de 630 kVA . 52,34

Ut Adaptadors elastomètrics model ORMALINK de l'empresa ORMAZABAL per a la connexió elèctrica i mecànica entre les cel·les.

15,27

Ut Pica de connexió a terra d'acer recoberta de coure, de 2000 mm de longitud i de 14,6

mm de diàmetre. 23,72

Ut Connector paral·lel tipus Burndy per a la connexió del cable de coure nu a la pica de

posada a terra. 18,75

Ut Caixa de distribució per a urbanitzacions, de poliester PSDP, que permetrà fer una

entrada i fins a dos sortides de la línia principal, amb portafusibles, de la marca

HIMEL . 49,75

Ut Caixa de protecció i mesura, de poliester PSDP model CPM1-D2 de la marca

HIMEL. 128,01

Ut Terminal bimetàl·lic per a cable subterrani de 3x240+150 mm2. 4,75 Ut Fusible del tipus gG NH-2 de 315 A. 29,20 Ut Fusible del tipus gG NH-2 de 63 A. 12,73 Ut Pletina immòbil de 100 A per a la realització de la connexió del neutre. 2,55

Ut Armari per a l'enllumenat públic model CITI de la empresa ARELSA de xapa d'acer

inoxidable amb ventilació i mòdul per a la companyia i per a l'abonat. 892,90

Ut Armari prefabricat monobloc més sòcol amb porta metàl·lica amb sortides per la

part inferior de l'empresa CAHORS. 435,26

Ut Quadre per a la distribució de l'enllumenat públic de poliester model MAXIPOL de

l'empresa CAHORS. 284,89

Ut Conjunt de protecció i mesura tipus TMF1 per a subministraments trifàsics

individuals de menys de 15 kW i de tensió de 400 V. 180,00

Ut Fusible del tipus gG NH-2 de 50 A. 12,73

Ut Equip de mesura per a subministre en BT de fins a 63 A amb contador trifàsic

digital multi funció de 2 o 4 quadrants. 545,00

Ut Estabilitzador reductor de capçalera de l'empresa ARELSA model M per a la

reducció del flux lumínic. 7.164,00

Ut Interruptor magnetotèrmic tipus ICP de 20 A amb poder de tall 20 kA i corba C. 53,79 Ut Interruptor magnetotèrmic tipus IGA de 40 A amb poder de tall 20 kA i corba C. 66,12 Ut Interruptor diferencial de 40 A amb una sensibilitat de tall de 300 mA. 118,06 Ut Interruptor magnetotèrmic tipus PIA de 10 A amb poder de tall de 20 kA i corba C. 59,23 Ut Interruptor magnetotèrmic tipus PIA de 6 A amb poder de tall de 20 kA i corba C. 51,68

248



Ut Contactor de maniobra de 20 A tipus AC-1. 32,26 Ut Programador astronòmic TELEASTRO. 235,00

Ut Pica de connexió a terra d‟acer recoberta de coure, de 2500 mm de longitud i de

14,6 mm de diàmetre. 29,65

Ut Grapa desconnexió del conductor de coure de terra amb la pica metàl·lica. 9,87 Ut Fusible cilíndric de 6 A. 4,14 Ut Terminal bimetàl·lic per a cable subterrani de EP 4 x 10 mm2. 3,85 Ut Lluminària URBAN STAR BDS100-22 de 22,5 W de l'empresa PHILIPS. 744,00 Ut Lluminària URBAN STAR BDS100-28 de 30 W de l'empresa PHILIPS. 770,00 Ut Columna troncocònica de 5 m de l'empresa BENITO. 237,00 Ut Cargol tipus M18 de 500 mm de longitud i 110 mm de radi. 3,15 Ut Femella d‟acer inoxidable de dimensions 27 x 15 mm. 0,49 Ut Arandela d'acer inoxidable de dimensions 50 x 23 x 5 mm. 0,19

Ut Mòdul prefabricat per a equipament de taller a obra de 4x2,4 m construït amb acer

lacat. Instal·lació elèctrica amb un punt de llum, interruptor, endolls i quadre de

protecció. 127,60

Ut Plataforma metàl·lica per al pas de vehicles sobre rases de 1 m d'ample de d'acer de

12 mm de gruix. 7,73

Ut Plataforma aïllant de base per a treballs en quadres elèctrics de distribució de

100x100 cm i 3 mm de gruix. 41,74

Ut Banqueta aïllant que permet la realització de les maniobres d'aïllament suficient per

a protegir al personal . 188,49

Ut Quadre principal per a la instal·lació elèctrica d'obra format per 3 caixes de doble

aïllament de 270x180x170 mm. Amb Interruptor magnetotèrmic, ID i 6 endolls

bipolars (4P+T). Equip de mesura trifàsic i transformador d'intensitat. 793,55

Ut Quadre secundari per a la instal·lació elèctrica d'obra format per 1 caixa de doble

aïllament de 270x180x170 mm. Amb Interruptor magnetotèrmic, ID i 4 endolls

bipolars (2P+T). 259,08

Ut Candau 50x5 cm per a l‟aparellatge interior de MT, amb clau universal tipus

ENDESA. 16,35

Ut Candau 25x5 cm per a l‟aparellatge interior de BT, amb clau universal tipus

ENDESA. 8,35

Ut Placa de senyalització reglamentaria de risc elèctric model CE-14. 12,58 Ut Placa de senyalització reglamentaria ENDESA per a la identificació del CT. 18,75 Ut Placa reglamentaria per a primers auxilis. 12,58 Ut Assaig tripolar de la xarxa de Mitja Tensió. 374,11 Ut Prova de comprovació del CT. 587,11

Ut Prova de la xarxa de BT, proves finals, posada en marxa i funcionament de la instal·lació segons exigències del REBT.

600,00

Ut Prova de la xarxa de terra, proves finals de comprovació de el correcte funcionament

de la xarxa de posada a terra. 587,11

Ut Proves finals de comprovació de xarxa d'enllumenat públic. 587,11

249


Quantitat Ut Descripció Preu [€] Subtotal Total [€]

6.2 Preus descompostos.

6.2.1 Capítol 1: Obra civil.

6.2.1.1 Rases.

m3 EXCAVACIÓ A MÀQUINA DE RASA

Excavació a màquina de rases en terra per a l'allotjament de la instal·lació elèctrica.

0,200 h PALETA 14,23 2,85

0,200 h RETROEXCAVADORA MITJANA 60,38 12,08

3,000 % COSTOS INDIRECTES 0,45

15,37

El preu total de la partida serà la quantitat de QUINZE EUROS amb TRENTA-SET CÈNTIMS.

m2 REFINAT MANUAL DE LES RASES

Refinat per mitjans manuals de les parets i del fons de les rases.

0,050 h PALETA 14,23 0,71


0,73

El preu total de la partida serà la quantitat de SETANTA-TRES CÈNTIMS.


Transport de terres sobrants de les excavacions de les rases amb camió de 12 Tm a un abocador situat a 15 km.

0,050 h CAMIÓ PER A TRANSPORT DE 12 Tm 38,50 1,93


1,98

El preu total de la partida serà la quantitat de UN EURO amb NORANTA-VUIT CÈNTIMS.

m3 REBLIMENT RASES VORERA

Rebliment de les rases de les voreres amb sorra fina amb mitjans mecànics

0,100 h PALETA 14,23 1,42


0,015 h MOTONIVELLADORA 110 CV 58,36 0,88


1,500 t SORRA DE PEDRA CALCARIA 18,17 27,26


31,97

El preu total de la partida serà la quantitat de TRENTA-UN EUROS amb NORANTA-SET CÈNTIMS.

250



m3 REBLIMENT RASES CALÇADA


0,100 h PALETA 14,23 1,42



0,015 h CAMIÓ FORMIGONERA 45,82 0,69

0,350 m3 FORMIGÓ EN MASSA H-100 63,33 22,17


26,84

El preu total de la partida serà la quantitat de VINT-I-SIS EUROS amb VUITANTA-QUATRE CÈNTIMS.

ml PLACA PE DE PROTECCÍO MECÀNICA

Placa PE de protecció mecànica de les canalitzacions soterrades.

0,050 h PALETA 14,23 0,71

1,000 ml PLACA DE PROTECCIÓ 2,35 2,35


3,15

El preu total de la partida serà la quantitat de TRES EUROS amb QUINZE CÈNTIMS.

ml CINTA PE DE SENYALITZACIÓ

Cinta de PE de senyalització dels cables

0,050 h PALETA 14,23 0,71

1,000 ml CINTA DE SENYALITZACIÓ 1,50 1,50


2,28

El preu total de la partida serà la quantitat de DOS EUROS amb VINT-I-VUIT CÈNTIMS.

m2 CAPA SUPERFICIAL PANOT VORERA

Panot de 20x20x1,5 cm en vorera

0,100 h PALETA 14,23 1,42


1,000 m2 Panot de 20x20x1,5 cm CLASSE 1ª 5,15 5,15


7,37

El preu total de la partida serà la quantitat de SET EUROS amb TRENTA-SET CÈNTIMS.

251



m3 CAPA SUPERFICIAL ASFALT RASES CALÇADA

Asfalt rugós per aplicar a la calçada

0,200 h PALETA 14,23 2,85



2,200 t ASFALT RUGÓS 53,35 117,37


125,43

El preu total de la partida serà la quantitat de CENT VINT-I-SIS EUROS amb VUITANTA-QUATRE CÈNTIMS.

ml ARQUETA DE REGISTRE

Arqueta de registre de 60x60x80 cm

0,100 h PALETA 14,23 1,42

1,000 Ut ARQUETA DE 60x60x80 cm 155,52 155,52


161,65

El preu total de la partida serà la quantitat de CENT SEIXANTA-UN EUROS amb SEIXANTA-CINC CÈNTIMS.




0,200 h PALETA 14,23 2,85




16,27

El preu total de la partida serà la quantitat de SETZE EUROS amb VINT I SET CÈNTIMS.

m3 LLIT DE SORRA

Llit de sorra fina per a la col·locació del CT

0,100 h PALETA 14,23 1,42



1,500 t SORRA DE PEDRA CALCARIA 18,17 27,26


31,03

El preu total de la partida serà la quantitat de TRENTA-UN EUROS amb TRES CÈNTIMS.

252



m3 CAPA SUPERFICIAL DE FORMIGÓ PER A LLOSES

Formigó H-200 d'amplitud màxima del granulat de 20 mm per a lloses, volcat amb cubeta.

0,100 h PALETA 14,23 1,42




72,92

El preu total de la partida serà la quantitat de SETANTA-DOS EUROS amb NORANTA-DOS CÈNTIMS.


Malla electrosoldada d‟acer AEH 500 T, límit elàstic 5100 kp/cm2 i amb unes dimensions de 4,2x2,2 m

0,100 h PALETA 14,23 1,42

1,000 Ut MALLA ELECTROSOLDADA DE 4,2x2,2 m 175,55 175,55


182,28

El preu total de la partida serà la quantitat de CENT VUITANTA-DOS EUROS amb VINT-I-VUIT CÈNTIMS.

m3 EDIFICI PREFABRICAT PF-202 DE L'EMPRESA

ORMAZABAL

Edifici prefabricat de formigó model PF-202 de la empresa ORMAZABAL que inclou portes, reixes de ventilació i

ferratges

12,000 h PALETA 14,23 170,76

1,000 h CAMIÓ PER A TRANSPORT 12 Tm 38,50 38,50

10,000 H GRUA TELESCÒPICA 49,33 493,30

1,000 Ut EDIFICI DE FORMIGÓ MONOBLOC PF-202 7.200,00 7.200,00


8.139,64

El preu total de la partida serà la quantitat de VUIT MIL CENT TRENTA-NOU EUROS amb SEIXANTA-QUATRE CÈNTIMS.

253



6.2.1.3 Punts de llum.

m3 EXCAVACIÓ A MÀQUINA DELS FOSSATS


0,200 h PALETA 14,23 2,85




16,27

El preu total de la partida serà la quantitat de SETZE EUROS amb VINT-I-SET CÈNTIMS.

m2 REFINAT MANUAL DEL FOSSAT


0,050 h PALETA 14,23 0,71


0,73

El preu total de la partida serà la quantitat de SETANTA-TRES CÈNTIMS.

m3 DAU DE FORMIGÓ

Dau de formigó H-150 per a cimentació de les columnes on s'instal·laran els punts de llum

0,100 h PALETA 14,23 1,42




69,69

El preu total de la partida serà la quantitat de SEIXANTA-NOU EUROS amb SEIXANTA-NOU CÈNTIMS.

254



6.2.2 Capítol 2: Circuits i canalitzacions.

6.2.2.1 Xarxa subterrània de Mitja Tensió.

ml CONDUCTOR UNIPOLAR D'ALUMINI TIPUS RHZ1

H-16 DE 18/36 kV de 240 mm2


0,050 h OFICIAL DE PRIMERA ELECTRICISTA 24,80 1,24

0,050 h AJUDANT ELECTRICISTA 21,28 1,06

3,000 ml CONDUCTOR UNIPOLAR D'ALUMINI TIPUS RHZ1 H-16 DE 18/36 kV de 240 mm2

8,76 26,28


29,44

El preu total de la partida serà la quantitat de VINT-I-NOU EUROS amb QUARANTA-QUATRE CÈNTIMS.



0,100 h PALETA 14,23 1,42

1,000 ml TUB COARRUGAT DE POLIETILÈ DE 200 mm 1,90 1,90


3,42

El preu total de la partida serà la quantitat de TRES EUROS amb QUARANTA-DOS CÈNTIMS.


ml CONDUCTOR UNIPOLAR D'ALUMINI TIPUS DHV

18/36 kV de 50 mm2




1,000 ml CONDUCTOR UNIPOLAR D'ALUMINI TIPUS DHV DE 18/36 kV de 50 mm2

6,23 6,23


8,79

El preu total de la partida serà la quantitat de VUIT EUROS amb SETANTA-NOU CÈNTIMS.

255



ml CONDUCTOR UNIPOLAR D'ALUMINI TIPUS RV-K

0,6/1 kV de 240 mm2




1,000 ml CONDUCTOR UNIPOLAR D'ALUMINI TIPUS RV-K 0,6/1 kV de 240 mm2

3,45 3,45


5,93

El preu total de la partida serà la quantitat de CINC EUROS amb NORANTA-TRES CÈNTIMS.

ml CONDUCTOR DE COURE NÚ DE 50 mm2

Conductor de coure nu de 50 mm2



1,000 ml CONDUCTOR DE COURE NÚ DE 50 mm2 1,78 1,78


4,21

El preu total de la partida serà la quantitat de QUATRE EUROS amb VINT-I-UN CÈNTIMS.

6.2.2.3 Xarxa subterrània de Baixa Tensió.

ml CONDUCTOR UNIPOLAR D'ALUMINI TIPUS RZ-1

0,6/1 kV DE 240 mm2




3,000 ml CONDUCTOR UNIPOLAR D'ALUMINI TIPUS RZ-1 0,6/1 kV DE 240 mm2

3,65 10,95


13,65

El preu total de la partida serà la quantitat de TRETZE EUROS amb SEIXANTA-CINC CÈNTIMS.

256



ml CONDUCTOR UNIPOLAR D'ALUMINI TIPUS RZ-1

0,6/1 kV DE 150 mm2




1,000 ml CONDUCTOR UNIPOLAR D'ALUMINI TIPUS RZ-1 0,6/1 kV DE 150 mm2

2,25 2,25


4,69

El preu total de la partida serà la quantitat de QUATRE EUROS amb SEIXANTA-NOU CÈNTIMS.


Tubular de PE de 250 mm de secció de l'empresa TUPERSA

0,100 h PALETA 14,23 1,42



3,63

El preu total de la partida serà la quantitat de TRES EUROS amb SEIXANTA-TRES CÈNTIMS.

6.2.2.4 Xarxa d‟enllumenat públic.

ml CABLE TETRATOLAR DE COURE TIPUS RV-K 0,6/1

kV DE 10 mm2




1,000 ml CABLE TETRATOLAR DE COURE TIPUS RV-K 0,6/1 kV DE 10 mm2

3,26 3,26


5,73

El preu total de la partida serà la quantitat de CINC EUROS amb SETANTA-TRES CÈNTIMS.

257



ml CABLE BIPOLAR DE COURE TIPUS RV-K 0,6/1 kV

DE 6 mm2

Cable bipolar RV-K 0,6/1 kV de 6 mm2 model ENERGY-

FOC de l'empresa GENERAL CABLE per a la distribució als quadres d'enllumenat públic



1,000 ml CABLE BIPOLAR DE COURE TIPUS RV-K 0,6/1 kV DE 6 mm2

2,05 2,05


4,48

El preu total de la partida serà la quantitat de QUATRE EUROS amb QUARANTA-VUIT CÈNTIMS.

ml CABLE BIPOLAR DE COURE TIPUS RV-K 0,6/1 kV

DE 2,5 mm2

Cable bipolar RV-K 0,6/1 kV de 2,5 mm2 model ENERGY-FOC de l'empresa GENERAL CABLE per a la distribució als quadres d'enllumenat públic



1,000 ml CABLE BIPOLAR DE COURE TIPUS RV-K 0,6/1 kV DE 2,5 mm2

0,72 0,72


3,11

El preu total de la partida serà la quantitat de TRES EUROS amb ONZE CÈNTIMS.


Cable de coure nu de 35 mm2 per a la xarxa de terra dels punts de llum.



1,000 ml CONDUCTOR DE COURE NU DE 35 mm2 1,29 1,29


3,70

El preu total de la partida serà la quantitat de TRES EUROS amb SETANTA CÈNTIMS.

258



ml CONDUCTOR DE COURE DE 750 V GROC/VERD DE

16 mm2

Conductor de coure aïllat de 750 V de color verd/groc de 16

mm2



1,000 ml CONDUCTOR DE COURE DE 750 V GROC/VERD DE 16 mm2

2,23 2,23


4,67

El preu total de la partida serà la quantitat de QUATRE EUROS amb SEIXANTA-SET CÈNTIMS.


Tubular de PE de 63 mm de secció de l'empresa TUPERSA

0,100 h PALETA 14,23 1,42



2,91

El preu total de la partida serà la quantitat de DOS EUROS amb NORANTA-UN CÈNTIMS.

259



6.2.3 Capítol 3: Aparellatge i accessoris.

6.2.3.1 Xarxa subterrània de Mitja Tensió.


Entroncament termoretràctil per a tres fases per a conductor de 240 mm2



1,000 Ut ENTRONCAMENT TERMORETRÀCTIL 149,99 149,99


163,98

El preu total de la partida serà la quantitat de CENT SEIXANTA-TRES EUROS amb NORANTA-VUIT CÉNTIMS.


Ut CEL·LA CGM-CML

Cel·la CGM-CML de ORMAZABAL amb interruptor seccionador manual tipus B, formada per un mòdul de tensió nominal de 36 kV i intensitat nominal 400 A.



1,000 Ut CEL·LA CGM-CML 4.233,30 4.233,30


4.455,22

El preu total de la partida serà la quantitat de QUATRE MIL QUATRE-CENTS CINQUANTA-CINC EUROS amb VINT-I-DOS CÉNTIMS.


Cel·la CGM-CMP-F de ORMAZABAL amb interruptor

seccionador manual tipus B, formada per un mòdul de tensió nominal de 36 kV i intensitat nominal 400 A.



1,000 Ut CEL·LA CGM-CMP-F 7.100,00 7.100,00


7.431,66

El preu total de la partida serà la quantitat de SET MIL QUATRE-CENTS TRENTA-UN EUROS amb SEIXANTA-

SIS CÈNTIMS.

260







1,000 Ut QUADRE DE BAIXA TENSIÓ CBTO-K 928,55 928,55


1.051,33

El preu total de la partida serà la quantitat de MIL CINQUANTA-UN EUROS amb TRENTA-TRES CÈNTIMS.


Transformador trifàsic reductor de tensió de 630 kVA submergit en oli, de tensió primària 25 kV i tensió secundaria 400/230 V, grup de connexió Dyn 11. Corrent de curtcircuit 4,5% de l'empresa ORMAZABAL



1,000 Ut TRANSFORMADOR TRIFÀSIC DE 630 kVA. 11.355,00 11.355,00


11.980,42

El preu total de la partida serà la quantitat de ONZE MIL NOU-CENTS VUITANTA EUROS amb QUARANTA-DOS CÈNTIMS.


Termòmetre de protecció tèrmica del transformador



1,000 Ut TERMÒMETRE DE PROTECCIÓ TÈRMICA 315,00 315,00


348,18

El preu total de la partida serà la quantitat de TRES-CENTS QUARANTA-VUIT EUROS amb DIVUIT CÈNTIMS.


Terminal endollable apantallat de l'empresa EUROMOLD per

a la connexió dels cables als passatapes



1,000 Ut TERMINAL ENDOLLABLE APANTALLAT 205,35 205,35


221,00

El preu total de la partida serà la quantitat de DOS-CENTS VINT-I-UN EUROS.

261




Base portafusible Flap de 36 kV/50 A per a la protecció de

transformadors de 630 kVA



1,000 Ut BASE PORTAFUSIBLE FLAP 36 kV/50A 52,34 52,34


58,66

El preu total de la partida serà la quantitat de CINQUANTA-VUIT EUROS amb SEIXANTA-SIS CÈNTIMS.


Adaptadors elastomètrics model ORMALINK de l'empresa

ORMAZABAL per a la connexió elèctrica i mecànica entre les cel·les



1,000 Ut ADAPTADORS ELASTOMÈTRICS 15,27 15,27


20,47

El preu total de la partida serà la quantitat de VINT EUROS amb QUARANTA-SET CÈNTIMS.


Pica de connexió a terra d'acer recoberta de coure, de 2000

mm de longitud i de 14,6 mm de diàmetre



1,000 Ut PICA DE CONNEXIÓ A TERRA 23,72 23,72


33,92

El preu total de la partida serà la quantitat de TRENTA-TRES EUROS amb NORANTA-DOS CÈNTIMS.

Ut CONNECTOR BURNDY

Connector paral·lel tipus Burndy per a la connexió del cable

de coure nu a la pica de posada a terra



1,000 Ut CONNECTOR BURNDY 18,75 18,75


24,06

El preu total de la partida serà la quantitat de VINT-I-QUATRE EUROS amb SIS CÈNTIMS.

262



6.2.3.3 Xarxa subterrània de Baixa Tensió.


Caixa de distribució per a urbanitzacions, de poliester PSDP,

que permetrà fer una entrada i fins a dos sortides de la línia principal, amb portafusibles, de la marca HIMEL



1,000 Ut CAIXA DE DISTRIBUCIÓ PER A URBANITZACIONS 49,75 49,75


74,97

El preu total de la partida serà la quantitat de SETANTA QUATRE EUROS amb NORANTA-SET CÈNTIMS.


Caixa de protecció i mesura, de poliester PSDP model CPM1-

D2 de la marca HIMEL



1,000 Ut CAIXA DE PROTECCIÓ I MESURA 128,01 128,01


155,58

El preu total de la partida serà la quantitat de CENT CINQUANTA-CINC EUROS amb CINQUANTA-VUIT CÈNTIMS.


Terminal bimetàl·lic per a cable subterrani de 3x240+150 mm2



1,000 Ut TERMINAL BIMETÀL·LIC 3x240+150 mm2 4,75 4,75


9,64

El preu total de la partida serà la quantitat de NOU EUROS amb SEIXANTA QUATRE CÈNTIMS.





1,000 Ut FUSIBLE gG NH-2 DE 315 A 29,20 29,20


32,45

El preu total de la partida serà la quantitat de TRENTA-DOS EUROS amb QUARANTA-CINC CÈNTIMS.

263









15,49

El preu total de la partida serà la quantitat de QUINZE EUROS amb QUARANTA-NOU CÈNTIMS.


Pletina immòbil de 100 A per a la realització de la connexió

del neutre



1,000 Ut PLETINA PER AL NEUTRE 2,55 2,55


5,00

El preu total de la partida serà la quantitat de CINC EUROS.

6.2.3.4 Xarxa d‟enllumenat públic.


Armari per a l'enllumenat públic model CITI de la empresa

ARELSA de xapa d'acer inoxidable amb ventilació i mòdul per a la companyia i per a l'abonat

1,500 h PALETA 14,23 21,35

1,000 Ut CMP ARELSA MODEL CITI 892,90 892,90


941,67

El preu total de la partida serà la quantitat de NOU-CENTS QUARANTA-UN EUROS amb SEIXANTA-SET CÈNTIMS.

Ut ARMARI PREFABRICAT PER A DISTRIBUCIÓ

D'ENLLUMENAT

Armari prefabricat monobloc més sòcol amb porta metàl·lica

amb sortides per la part inferior de l'empresa CAHORS

1,500 h PALETA 14,23 21,35

1,000 Ut ARMARI PREFABRICAT PER A DISTRIBUCIÓ D'ENLLUMENAT

435,26 435,26


470,30

El preu total de la partida serà la quantitat de QUATRE-CENTS SETANTA EUROS amb TRENTA CÈNTIMS.

264




Armari per a la distribució de l'enllumenat públic de poliester

model MAXIPOL de l'empresa CAHORS

1,500 h PALETA 14,23 21,35

1,000 Ut QUADRE DE DISTRIBUCIÓ ENLLUMENAT 284,89 284,89


315,42

El preu total de la partida serà la quantitat de TRES-CENTS QUINZE EUROS amb QUARANTA-DOS CÈNTIMS.


Conjunt de protecció i mesura tipus TMF1 per a

subministraments trifàsics individuals de menys de 15 kW i de tensió de 400 V



1,000 Ut CONJUNT DE PROTECCIÓ I MESURA 180,00 180,00


204,38

El preu total de la partida serà la quantitat de DOS-CENTS QUATRE EUROS amb TRENTA-VUIT CÈNTIMS.







15,49

El preu total de la partida serà la quantitat de QUINZE EUROS amb QUARANTA-NOU CÈNTIMS.

Ut EQUIP DE MESURA

Equip de mesura per a subministre en BT de fins a 63 A amb

contador trifàsic digital multifunció de 2 o 4 quadrants



1,000 Ut EQUIP DE MESURA 545,00 545,00


585,08

El preu total de la partida serà la quantitat de CINC-CENTS VUITANTA-CINC EUROS amb VUIT CÈNTIMS.

265




Estabilitzador reductor de capçalera de l'empresa ARELSA

model M per a la reducció del flux lumínic



1,000 Ut ESTABILITZADOR REDUCTOR DE CAPÇALERA 7.164,00 7.164,00


7.497,58

El preu total de la partida serà la quantitat de SET MIL QUATRE-CENTS NORANTA-SET EUROS amb CINQUANTA-VUIT CÈNTIMS.


Interruptor magnetotèrmic tipus ICP de 20 A amb poder de

tall 20 kA i corba C



1,000 Ut ICP DE 20 A I 20 kA 53,79 53,79

1,000 Ut ACCESSORIS PER A I.MAG I I.DIF 0,36 0,36


65,27

El preu total de la partida serà la quantitat de SEIXANTA-CINC EUROS amb VINT-I-SET CÈNTIMS.


Interruptor magnetotèrmic tipus IGA de 40 A amb poder de




1,000 Ut IGA DE 40 A I 20 kA 66,12 66,12



77,97

El preu total de la partida serà la quantitat de SETANTA-SET EUROS amb NORANTA-SET CÈNTIMS.

Ut INTERRUPTOR DIFERENCIAL 40 A 300 mA

Interruptor magnetotèrmic tipus IGA de 40 A amb poder de




1,000 Ut INTERRUPTOR DIFERENCIAL 40 A 300 mA 118,06 118,06



131,47

El preu total de la partida serà la quantitat de CENT TRENTA-UN EUROS amb QUARANTA-SET CÈNTIMS.

266




Interruptor magnetotèrmic tipus PIA de 10 A amb poder de

tall de 20 kA i corba C



1,000 Ut PIA DE 10 A I PODER DE TALL 20 kA 59,23 59,23



70,87

El preu total de la partida serà la quantitat de SETANTA EUROS amb VUITANTA-SET CÈNTIMS.


Interruptor magnetotèrmic tipus PIA de 6 A amb poder de tall

de 20 kA i corba C



1,000 Ut PIA DE 6 A I PODER DE TALL 20 kA 51,68 51,68



63,09

El preu total de la partida serà la quantitat de SEIXANTA-TRES EUROS amb NOU CÈNTIMS.


Contactor de maniobra de 20 A tipus AC-1



1,000 Ut CONTACTOR DE MANIOBRA DE 20 A 32,66 32,66



43,50

El preu total de la partida serà la quantitat de QUARANTA-TRES EUROS amb CINQUANTA CÈNTIMS.


Programador astronòmic TELEASTRO



1,000 Ut PROGRAMADOR ASTRONÒMIC 235,00 235,00


277,65

El preu total de la partida serà la quantitat de DOS-CENTS SETANTA-SET EUROS amb SEIXANTA-CINC CÈNTIMS.

267




Pica de connexió a terra d'acer recoberta de coure, de 2500

mm de longitud i de 14,6 mm de diàmetre



1,000 Ut PICA DE CONNEXIÓ A TERRA DE 2500 mm 29,65 29,65


40,03

El preu total de la partida serà la quantitat de QUARANTA EUROS amb TRES CÈNTIMS.


Grapa de connexió del conductor de coure de terra amb la pica

metàl·lica



1,000 Ut GRAPA DE CONNEXIÓ 9,87 9,87


19,66

El preu total de la partida serà la quantitat de DINOU EUROS amb SEIXANTA-SIS CÈNTIMS.


Fusible cilíndric de 6 A



1,000 Ut FUSIBLE CILÍNDRIC DE 6 A 4,14 4,14


9,01

El preu total de la partida serà la quantitat de NOU EUROS amb UN CÈNTIM.


Terminal bimetàl·lic per a cable subterrani de EP 4x10 mm2



1,000 Ut TERMINAL BIMETÀL·LIC 4x10 mm2 2,87 2,87


7,70

El preu total de la partida serà la quantitat de SET EUROS amb SETANTA CÈNTIMS.

268



6.2.4 Capítol 4: Punts de llum.


Lluminària URBAN STAR BDS100-22 de 22,5 W de

l'empresa PHILIPS



1,000 Ut LUMINÀRIA URBAN STAR 22,5 W 744,00 744,00


790,05

El preu total de la partida serà la quantitat de SET-CENTS NORANTA EUROS amb CINC CÈNTIMS.


Lluminària URBAN STAR BDS100-28 de 30 W de l'empresa

PHILIPS



1,000 Ut LUMINÀRIA URBAN STAR 30 W 770,00 770,00


816,83

El preu total de la partida serà la quantitat de VUIT-CENTS SETZE EUROS amb VUITANTA-TRES CÈNTIMS.


Columna troncocònica de 5 m de l'empresa BENITO



0,200 h GRUA TELESCÒPICA 49,33 9,87

1,000 Ut COLUMNA TRONCOCÒNICA DE 5 m 237,00 237,00

4,000 Ut CARGOL D'ANCORATGE TIPUS M18 3,15 12,60

4,000 Ut FEMELLA D'ACER INOX DE 27x1,5 mm 0,49 1,96

4,000 Ut ARANDELA D'ACER INOX DE 50x23x5 mm 0,19 0,76


293,78

El preu total de la partida serà la quantitat de DOS-CENTS NORANTA TRES EUROS amb SETANTA-VUIT CÈNTIMS.

269


Descripció Quantitat Preu [€] Import [€]

6.3 Pressupost.

6.3.1 Capítol 1: Obra civil.

m3 EXCAVACIÓ A MÀQUINA DE RASA

Excavació a màquina de rases en terra per a l'allotjament de la instal·lació elèctrica

5.863,80 15,37

90.126,61

m2 REFINAT MANUAL DE RASES

Refinat per mitjans manuals de les parets i del fons de les rases 35.578,80 0,73

25.972,52


Transport de terres sobrants de les excavacions de les rases amb camió de 12 Tm a un abocador situat a 15 km

2.778,86 1,98

5.502,14

m3 REBLIMENT RASES VORERA

Rebliment de les rases de les voreres amb sorra fina amb mitjans

mecànics

1.653,14 31,97

52.850,89

m3 REBLIMENT RASES CALÇADA


407,76 26,84

10.944,28

ml PLACA PE DE PROTECCIÓ MECÀNICA

Placa PE de protecció mecànica de les canalitzacions soterrades. 15.204,00 3,15

47.892,60

ml CINTA PE DE SENYALITZACIÓ

Cinta de PE de senyalització dels cables 16.114,00 2,28

36.739,92

m2 CAPA SUPERFICIAL DE PANOT EN VORERA

Panot de 20x20x1,5 cm en vorera 6.061,80 7,37

44.675,47

m3 CAPA SUPERFICIAL D'ASFALT RASES CALÇADA

Asfalt rugós per aplicar a la calçada 71,01 125,43

8.906,78

270



Ut ARQUETA DE REGISTRE

Arqueta de registre de 60x60x80 cm 145,00 161,65

23.439,25



122,55 16,27

1.993,89

ml LLIT DE SORRA

Llit de sorra fina per a la col·locació del CT 3,84 31,03

119,16

ml CAPA SUPERFICIAL DE FORMIGÓ PER A LLOSES

Formigó H-200 d'amplitud màxima del granulat de 20 mm per a lloses, volcat amb cubeta.

3,84 72,92

280,01


Malla electrosoldada d‟acer AEH 500 T, límit elàstic 5100 Kp/cm2 i amb unes dimensions de 4,2x2,2 m

3,00 182,28

546,84

Ut EDIFICI PREFABRICAT PF-202 DE L'EMPRESA ORMAZABAL

Edifici prefabricat de formigó model PF-202 de la empresa ORMAZABAL que inclou portes, reixes de ventilació i ferratges

3,00 8.139,64

24.418,92

m3 EXCAVACIÓ A MAQUINA DELS FOSSATS


215,96 16,27

3.513,67

m2 REFINAT MANUAL DEL FOSSAT


1.028,40 0,73

750,73

m3 DAU DE FORMIGÓ

Dau de formigó H-150 per a cimentació de les columnes on s'instal·laran els punts de llum

215,96 69,69

15.050,25

El preu total de la OBRA CIVIL serà la quantitat de TRES-CENTS NORANTA-TRES MIL SET-CENTS VINT-I-TRES EUROS amb NORANTA-TRES CÈNTIMS.

271



6.3.2 Capítol 2: Circuits i canalitzacions.

ml CONDUCTOR UNIPOLAR DE ALUMINI TIPUS RHZ1 H-16 DE 18/36 kV de 240 mm2


5.001,00 29,44

147.229,44

ml TUBULAR DE PE DE 200 mm2

Tubular de PE de 200 mm2 de secció de l'empresa TUPERSA

1.787,00 3,42

6.111,54

ml CONDUCTOR UNIPOLAR D'ALUMINI TIPUS DHV 18/36 kV de

50 mm2


30,00 8,79

263,70

ml CONDUCTOR UNIPOLAR D'ALUMINI TIPUS RV-K 0,6/1 kV de

240 mm2


40,50 5,93

240,17


Conductor de coure nú de 50 mm2 84,00 4,21

353,64

ml CONDUCTOR UNIPOLAR D'ALUMINI TIPUS RZ-1 0,6/1 kV DE

240 mm2


16.872,00 13,65

230.302,80

ml CONDUCTOR UNIPOLAR D'ALUMINI TIPUS RZ-1 0,6/1 kV DE

150 mm2


6.118,00 4,69

28.693,42

272



ml TUBULAR DE PE DE 250 mm de diàmetre

Tubular de PE de 250 mm de diàmetre de l'empresa TUPERSA 6.398,00 3,63

23.224,74

ml CABLE TETRATOLAR DE COURE TIPUS RV-K 0,6/1 kV DE 10

mm2


45,00 5,73

257,85

ml CABLE BIPOLAR DE COURE TIPUS RV-K 0,6/1 kV DE 6 mm2

Cable bipolar RV-K 0,6/1 kV de 6 mm2 model ENERGY-FOC de l'empresa GENERAL CABLE per a la distribució d'enllumenat públic

12.487,00 4,48

55.941,76

ml CABLE BIPOLAR DE COURE TIPUS RV-K 0,6/1 kV DE 2,5 mm2

Cable bipolar RV-K 0,6/1 kV de 2,5 mm2 model ENERGY-FOC de l'empresa GENERAL CABLE per als punts de llum

4.285,00 3,11

13.326,35


Cable de coure nu de 35 mm2 per a la xarxa de terra dels punts de llum. 12.487,00 3,70

46.201,90

ml CONDUCTOR DE COURE DE 750 V GROC/VERD DE 16 mm2

Conductor de coure aïllat de 750 V de color verd/groc de 16 mm2 864,00 4,67

4.034,88


Tubular de PE de diàmetre 63 mm de l'empresa TUPERSA 12.865,00 2,91

37.437,15

El preu total dels CIRCUITS I CANALITZACIONS serà la quantitat de CINC-CENTS NORANTA-TRES MIL SIS-CENTS DINOU EUROS amb TRENTA-QUATRE CÈNTIMS.

273



6.3.3 Capítol 3: Aparellatge i accessoris.


Entroncament termoretràctil per a tres fases per a conductor de 240 mm2 24,00 163,98

3.935,52

Ut CEL·LA CGM-CML

Cel·la CGM-CML de ORMAZABAL amb interruptor seccionador manual tipus B, formada per un mòdul de tensió nominal de 36 kV i intensitat nominal 400 A.

8,00 4.455,22

35.641,76


Cel·la CGM-CMP-F de ORMAZABAL amb interruptor seccionador manual tipus B, formada per un mòdul de tensió nominal de 36 kV i

intensitat nominal 400 A.

3,00 7.431,66

22.294,98



3,00 1.051,33

3.153,99


Transformador trifàsic reductor de tensió de 630 kVA submergit en oli, de tensió primària 25 kV i tensió secundaria 400/230 V, grup de connexió Dyn 11. Tensió de curtcircuit 4,5% de l'empresa ORMAZABAL

3,00 11.980,42

35.941,26


Termòmetre de protecció tèrmica del transformador 3,00 348,18

1.044,54


Terminal endollable apantallat de l'empresa EUROMOLD per a la connexió dels cables als passatapes

24,00 221,00

5.304,00


Base portafusible Flap de 36 kV/50 A per a la protecció de transformadors de 630 kVA

9,00 58,66

527,94

274




Adaptadors elastomètrics model ORMALINK de l'empresa ORMAZABAL per a la connexió elèctrica i mecànica entre les cel·les

21,00 20,47

429,87



36,00 33,92

1.221,12

Ut CONNECTOR BURNDY

Connector paral·lel tipus Burndy per a la connexió del cable de coure nú a la pica de posada a terra

36,00 24,06

866,16


Caixa de distribució per a urbanitzacions, de poliester PSDP, que permetrà fer una entrada i fins a dos sortides de la línia principal, amb portafusibles, de la marca HIMEL

85,00 74,97

6.372,45


Caixa de protecció i mesura, de poliester PSDP model CPM1-D2 de la marca HIMEL

161,00 155,58

25.048,38


Terminal bimetàl·lic per a cable subterrani de 3x240+150 mm2 608,00 9,64

5.861,12


Fusible del tipus gG NH-2 de 315 A 36,00 32,45

1.168,20



7.899,90


Pletina immòbil de 100 A per a la realització de la connexió del neutre 85,00 5,00

425,00

275




Armari per a l'enllumenat públic model CITI de la empresa ARELSA de xapa d'acer inoxidable amb ventilació i mòdul per a la companyia i per a l'abonat

3,00 941,67

2.825,01

Ut ARMARI PREFABRICAT PER A DISTRIBUCIÓ D'ENLLUMENAT

Armari prefabricat monobloc més sòcol amb porta metàl·lica amb sortides per la part inferior de l'empresa CAHORS

12,00 470,30

5.643,60


Armari per a la distribució de l'enllumenat públic de poliester model MAXIPOL de l'empresa CAHORS

12,00 315,42

3.785,04


Conjunt de protecció i mesura tipus TMF1 per a subministraments trifàsics individuals de menys de 15 kW i de tensió de 400 V

3,00 204,38

613,14



139,41

Ut EQUIP DE MESURA

Equip de mesura per a subministre en BT de fins a 63 A amb contador trifàsic digital multifunció de 2 o 4 quadrants

3,00 585,08

1.755,24


Estabilitzador reductor de capçalera de l'empresa ARELSA model M per a la reducció del flux lumínic

3,00 7.497,58

22.492,74


Interruptor magnetotèrmic tipus ICP de 20 A amb poder de tall 20 kA i corba C

3,00 65,27

195,81


Interruptor magnetotèrmic tipus IGA de 40 A amb poder de tall 20 kA i corba C

3,00 77,97

233,91

276



Ut INTERRUPTOR DIFERENCIAL 300 mA

Interruptor diferencial de 40 A amb una sesibilitat de tall de 300 mA 15,00 131,47

1.972,05



12,00 70,87

850,44



24,00 63,09

1.514,16


Contactor de maniobra de 20 A tipus AC-1 3,00 43,50

130,50


Programador astronòmic TELEASTRO 3,00 277,65

832,95



180,00 40,03

7.205,40


Grapa de connexió del conductor de coure de terra amb la pica metàl·lica

180,00 19,66

3.538,80


Fusible cilíndric de 6 A 857,00 9,01

7.721,57


Terminal bimetàl·lic per a cable subterrani de EP 4x10 mm2 24,00 7,70

184,80

El preu total dels APARELLATGE I ACCESSORIS serà la quantitat de DOS-CENTS DIVUIT MIL SET-CENTS SETANTA EUROS amb SETANTA-SIS CÈNTIMS.

277



6.3.4 Capítol 4: Punts de llum.


Lluminària URBAN STAR BDS100-22 de 22,5 W de l'empresa PHILIPS

759,00 790,05

599.647,95


Lluminària URBAN STAR BDS100-28 de 30 W de l'empresa PHILIPS 98,00 816,83

80.049,34


Columna troncocònica de 5 m de l'empresa BENITO 857,00 293,78

251.769,46

El preu total dels PUNTS DE LLUM serà la quantitat de NOU-CENTS TRENTA-UN MIL QUATRE-CENTS SEIXANTA-SIS EUROS amb SETANTA-CINC CÈNTIMS.

278



6.3.5 Capítol 5: Altres.

Ut EQUIPAMENT PER AL PERSONAL DE L'OBRA

Mòdul prefabricat per a equipament de taller a obra de 4x2,4 m construït amb acer lacat. Instal·lació elèctrica amb un punt de llum, interruptor, endolls i quadre de protecció

2,00 127,60

255,20

Ut PLATAFORMA METÀL·LICA PER AL PAS DE VEHICLES

SOBRE LA RASA

Plataforma metàl·lica per al pas de vehicles sobre rases de 1 m d'ample

de d'acer de 12 mm de gruix

500,00 7,73

3.865,00

Ut PLATAFORMA D'AÏLLAMENT PER AL TREBALL

Plataforma aïllant de base per a treballs en quadres elèctrics de

distribució de 100x100 cm i 3 mm de gruix

3,00 41,74

125,22

Ut BANQUETA AÏLLANT

Banqueta aïllant que permet la realització de les maniobres d'aïllament suficient per a protegir al personal

3,00 188,49

565,47

Ut QUADRE PROVISIONAL PRINCIPAL PER A D'OBRES

Quadre principal per a la instal·lació elèctrica d'obra format per 3 caixes de doble aïllament de 270x180x170 mm. Amb Interruptor magnetotèrmic, ID i 6 endolls bipolars (4P+T). Equip de mesura trifàsic i transformador d'intensitat.

1,00 793,55

793,55

Ut QUADRE PROVISIONAL SECUNDARI PER A L'EXECUCIÓ

DE LES D'OBRES

Quadre secundari per a la instal·lació elèctrica d'obra fromat per 1 caixa de doble aïllament de 270x180x170 mm. Amb Interruptor magnetotèrmic, ID i 4 endolls bipolars (2P+T)

3,00 259,08

777,24

Ut CANDAU 50 x 5

Candau 50x5 cm per a l'aparellatje interior de MT, amb clau universal

tipus ENDESA

6,00 16,35

98,10

279



Ut CANDAU 25 x 5

Candau 25x5 cm per a l'aparellatje interior de BT, amb clau universal tipus ENDESA

403,00 8,35

3.365,05

Ut PLACA DE SENYALITZACIÓ DE RISC ELÈCTRIC

Placa de senyalització reglamentaria de risc elèctric model CE-14 6,00 12,58

75,48

Ut PLACA DE SENYALITZACIÓ DE CT

Placa de senyalització reglamentaria ENDESA per a la identificació del CT

6,00 18,75

112,50

Ut PLACA REGLAMENTARIA DE PRIMERS AUXILIS

Placa reglamentaria per a primers auxilis 1,00 12,58

12,58

Ut ASSAIG TRIPOLAR DE LA XARXA DE MT

Assaig tripolar de la xarxa de Mitja Tensió 1,00 374,11

374,11

Ut PROVA D'INSPECCIÓ DE CT

Prova de comprovació del centre de transformació 1,00 587,11

587,11

Ut PROVA FINAL I INSPECCIÓ DE LA XARXA DE BT

Jornada de proves finals, posada en marxa i funcionament de la

instal·lació segons exigències del REBT

1,00 600,00

600,00

Ut PROVA DE COMPROVACIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ DE LA

POSADA A TERRA

Jornada de proves finals de comprovació de el correcte funcionament de

la xarxa de posada a terra

1,00 587,11

587,11

Ut PROVA DE COMPROVACIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ

D'ENLLUMENAT PÚBLIC

Jornada de proves finals de comprovació de xarxa d'enllumenat públic 1,00 587,11

587,11

El preu total dels ALTRES serà la quantitat de DOTZE MIL SET-CENTS VUITANTA-TRES EUROS amb SETANTA-CINC CÈNTIMS.

280


Capítol Descripció Import [€] %

6.4 Resum del pressupost.

C-1 OBRA CIVIL 393.723,93 18,31

C-2 CIRCUITS I CANALITZACIONS 593.619,34 27,61

C-3 APARELLATGE I ACCESSORIS 218.770,76 10,17

C-4 PUNTS DE LLUM 931.466,75 43,32

C-5 ALTRES 12.780,83 0,59

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL (P.E.M.) 2.150.361,61

Despeses Generals (13%)

279.547,01

Benefici Industrial (6%) 129.021,70

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE (P.E.C.) 2.558.930,32

I.V.A. (21%) 537.375,37

PRESSUPOST TOTAL GENERAL DE LICITACIÓ 3.096.305,68

El preu total del PRESSUPOST serà la quantitat de TRES MILIONS NORANTA-SIS MIL TRES-CENTS CINC EUROS amb SEIXANTA-VUIT CÈNTIMS.

A Tarragona, Juny 2014.




7. Plec de condicions.




DATA: Juny 2014.

282

Electrificació de la urbanització Pallaresos Park. Plec de condicions.

7. PLEC DE CONDICIONS. .................................................................................................. 281

7.1 CONDICIONS GENERALS ................................................................................................ 285 7.1.1 Abast. ...................................................................................................................... 285 7.1.2 Normes i reglaments. ............................................................................................... 285 7.1.3 Materials. ................................................................................................................ 285 7.1.4 Execució de les obres. .............................................................................................. 285

7.1.4.1 Començament................................................................................................... 285 7.1.4.2 Execució. ......................................................................................................... 285 7.1.4.3 Llibre d‟ordres. ................................................................................................. 286

7.1.5 Interpretació i desenvolupament del projecte. .......................................................... 286 7.1.6 Obres complementaries............................................................................................ 287 7.1.7 Modificacions. ......................................................................................................... 287 7.1.8 Obra defectuosa. ..................................................................................................... 287 7.1.9 Mitjans auxiliars. ..................................................................................................... 287 7.1.10 Conservació de les obres. ........................................................................................ 287 7.1.11 Recepció de les obres. .............................................................................................. 288

7.1.11.1 Recepció provisional....................................................................................... 288 7.1.11.2 Termini de garantia. ........................................................................................ 288 7.1.11.3 Recepció definitiva. ........................................................................................ 288

7.1.12 Contractació de l’empresa. ...................................................................................... 288 7.1.12.1 Forma de contractació. .................................................................................... 288 7.1.12.2 Presentació. .................................................................................................... 288 7.1.12.3 Selecció. ......................................................................................................... 288

7.1.13 Fiança. .................................................................................................................... 288 7.2 CONDICIONS ECONÒMIQUES. ......................................................................................... 289

7.2.1 Abonament de l’obra. .............................................................................................. 289 7.2.2 Preus. ...................................................................................................................... 289 7.2.3 Revisió de preus....................................................................................................... 289 7.2.4 Penalitzacions. ........................................................................................................ 289 7.2.5 Contracte. ............................................................................................................... 289 7.2.6 Responsabilitats....................................................................................................... 290 7.2.7 Rescissió del contracte. ............................................................................................ 290 7.2.8 Liquidació en cas de rescissió del contracte. ............................................................ 290

7.3 CONDICIONS FACULTATIVES. ......................................................................................... 291 7.3.1 Normes a seguir....................................................................................................... 291 7.3.2 Personal. ................................................................................................................. 291 7.3.3 Qualitat dels materials. ............................................................................................ 291

7.3.3.1 Obra civil. ........................................................................................................ 291 7.3.3.2 Aparellatge de mitja tensió................................................................................ 291 7.3.3.3 Transformadors. ............................................................................................... 292

7.3.4 Condicions d’utilització, manteniment i seguretat. .................................................... 292 7.3.4.1 Posada en servei. .............................................................................................. 293 7.3.4.2 Separació del servei. ......................................................................................... 293 7.3.4.3 Manteniment. ................................................................................................... 293

7.3.5 Reconeixements i assajos previs. .............................................................................. 293 7.3.6 Assajos. ................................................................................................................... 293 7.3.7 Aparellatge. ............................................................................................................. 294

7.4 CONDICIONS TÈCNIQUES. .............................................................................................. 295 7.4.1 Xarxa subterrània de Mitja Tensió. .......................................................................... 295

7.4.1.1 Rases................................................................................................................ 295 7.4.1.1.1 Obertura de rases....................................................................................... 296 7.4.1.1.2 Col·locació de proteccions de sorra. .......................................................... 296 7.4.1.1.3 Col·locació de protecció de rajola i maó. ................................................... 296 7.4.1.1.4 Col·locació de la cinta transportadora. ....................................................... 297 7.4.1.1.5 Rebliment i piconat de les rases. ................................................................ 297 7.4.1.1.6 Transport al abocador de les terres sobrants. .............................................. 297 7.4.1.1.7 Utilització dels dispositius de posicionament. ............................................ 297 7.4.1.1.8 Dimensions i condicions generals de la execució. ...................................... 297

7.4.1.2 Ruptura de paviments. ...................................................................................... 298 7.4.1.3 Reposició de paviments. ................................................................................... 299

283


7.4.1.4 Creuaments (cables baix tub). ........................................................................... 299 7.4.1.5 Creuaments i paral·lelismes amb altres instal·lacions. ....................................... 301 7.4.1.6 Estesa dels cables. ............................................................................................ 302

7.4.1.6.1 Manipulació i preparació de les bobines..................................................... 302 7.4.1.6.2 Estesa dels cables en els tubulars. .............................................................. 302

7.4.1.7 Entroncaments .................................................................................................. 303 7.4.1.8 Terminals. ........................................................................................................ 303 7.4.1.9 Ferratges i connexions. ..................................................................................... 303 7.4.1.10 Transport de bobines de cables. ....................................................................... 303 7.4.1.11 Sistemes de protecció...................................................................................... 304

7.4.1.11.1 Protecció contra sobreintensitats. ............................................................. 304 7.4.1.11.2 Protecció contra sobrecàrregues. .............................................................. 304 7.4.1.11.3 Protecció contra defectes. ........................................................................ 304 7.4.1.11.4 Protecció contra sobretensions. ................................................................ 304

7.4.2 Centres de transformació. ........................................................................................ 304 7.4.2.1 Ubicació. .......................................................................................................... 304 7.4.2.2 Obra civil. ........................................................................................................ 305 7.4.2.3 Aparellatge de Mitja Tensió. ............................................................................. 305

7.4.2.3.1 Característiques constructives. ................................................................... 306 7.4.2.3.2 Compartiment de l‟aparellatge. .................................................................. 306 7.4.2.3.3 Compartiment del joc de barres. ................................................................ 307 7.4.2.3.4 Compartiment de connexió de cables. ........................................................ 307 7.4.2.3.5 Compartiment de comandament. ............................................................... 307 7.4.2.3.6 Compartiment de control. .......................................................................... 307 7.4.2.3.7 Tallacircuits fusibles. ................................................................................ 307

7.4.2.4 Transformadors. ............................................................................................... 308 7.4.2.5 Parallamps........................................................................................................ 308 7.4.2.6 Normes d‟execució de les instal·lacions. ........................................................... 308 7.4.2.7 Proves reglamentaries. ...................................................................................... 308 7.4.2.8 Condicions d‟utilització, manteniment i seguretat. ............................................. 309

7.4.2.8.1 Prevencions generals. ................................................................................ 309 7.4.2.8.2 Posada en servei. ....................................................................................... 309 7.4.2.8.3 Separació del servei................................................................................... 309 7.4.2.8.4 Prevencions especials. ............................................................................... 310

7.4.3 Xarxa subterrània de Baixa Tensió. ......................................................................... 310 7.4.3.1 Traçat de línies i obertura de rases. ................................................................... 310

7.4.3.1.1 Traçat. ...................................................................................................... 310 7.4.3.1.2 Obertura de rases....................................................................................... 310 7.4.3.1.3 Tancament i senyalització.......................................................................... 311 7.4.3.1.4 Dimensions de les rases. ............................................................................ 311 7.4.3.1.5 Diversos cables en la mateixa rasa. ............................................................ 312 7.4.3.1.6 Característiques dels tubulars. ................................................................... 312

7.4.3.2 Transport de les bobines dels cables. ................................................................. 312 7.4.3.3 Estesa dels cables. ............................................................................................ 312 7.4.3.4 Creuaments amb cables de Baixa Tensió. .......................................................... 313 7.4.3.5 Creuaments amb cables de telecomunicacions. .................................................. 314 7.4.3.6 Creuaments amb conduccions d‟aigua i gas. ...................................................... 314 7.4.3.7 Proximitats i paral·lelismes. .............................................................................. 314 7.4.3.8 Protecció mecànica. .......................................................................................... 314 7.4.3.9 Senyalització. ................................................................................................... 314 7.4.3.10 Rebliment de les rases. .................................................................................... 315 7.4.3.11 Reposició del paviment. .................................................................................. 315 7.4.3.12 Entroncaments i terminals. .............................................................................. 315 7.4.3.13 Sistemes de protecció...................................................................................... 315

7.4.3.13.1 Protecció contra sobreintensitats. ............................................................. 315 7.4.3.13.2 Protecció contra contactes directes. .......................................................... 316 7.4.3.13.3 Protecció contra contactes indirectes. ....................................................... 316

7.4.3.14 Continuïtat del neutre...................................................................................... 316 7.4.3.15 Posada a terra. ................................................................................................ 316

7.4.4 Xarxa d’enllumenat públic. ...................................................................................... 317

284


7.4.4.1 Norma general. ................................................................................................. 317 7.4.4.2 Conductors. ...................................................................................................... 317 7.4.4.3 Làmpades. ........................................................................................................ 317 7.4.4.4 Drivers. ............................................................................................................ 317 7.4.4.5 Protecció contra curtcircuits. ............................................................................. 318 7.4.4.6 Caixes d‟entroncament i derivació. ................................................................... 318 7.4.4.7 Columnes. ........................................................................................................ 318 7.4.4.8 Lluminàries. ..................................................................................................... 318 7.4.4.9 Quadre de maniobra i protecció. ....................................................................... 319 7.4.4.10 Protecció de les baixants. ................................................................................ 320 7.4.4.11 Tubs per a canalitzacions subterrànies. ............................................................ 320 7.4.4.12 Conduccions subterrànies................................................................................ 320

7.4.4.12.1 Rases. ..................................................................................................... 320 7.4.4.12.1.1 Excavació i rebliment....................................................................... 320 7.4.4.12.1.2 Col·locació dels tubs. ....................................................................... 321 7.4.4.12.1.3 Creuaments amb canalitzacions o calçades. ...................................... 321

7.4.4.12.2 Cimentació de columnes. ......................................................................... 321 7.4.4.12.2.1 Excavació. ....................................................................................... 321 7.4.4.12.2.2 Formigó. .......................................................................................... 322

7.4.4.13 Transport i muntatge de columnes. .................................................................. 322 7.4.4.14 Arquetes de registre. ....................................................................................... 322 7.4.4.15 Estesa dels conductors. ................................................................................... 323 7.4.4.16 Connexions..................................................................................................... 323 7.4.4.17 Entroncaments i derivacions. .......................................................................... 323 7.4.4.18 Preses de terra................................................................................................. 323 7.4.4.19 Baixants. ........................................................................................................ 324 7.4.4.20 Fixació i regulació de les lluminàries............................................................... 324 7.4.4.21 Mesura de la il·luminació................................................................................ 324 7.4.4.22 Seguretat. ....................................................................................................... 325

285


7.1 Condicions generals.

7.1.1 Abast.

El present Plec de Condicions té per objecte definir al contractista l'abast del treball i

l'execució qualitativa del mateix.

El treball elèctric consistirà en la instal·lació elèctrica completa per força, enllumenat i

terra.

L'abast del treball del contractista inclou el disseny i preparació de tots els plànols,

diagrames, especificacions, llista de material, i requisits per a l'adquisició i instal·lació dels

materials.

7.1.2 Normes i reglaments.

Totes les unitats d'obra s'executaran complint les prescripcions indicades en els

Reglaments de Seguretat i Normes Tècniques d'obligat compliment per a aquest tipus

d'instal·lacions, tant d'àmbit nacional, autonòmic, com municipal, així com totes les altres

que s'estableixin en la Memòria del mateix. S'adaptaran a més, a les presents condicions

particulars que complementaran les indicades pels Reglaments i normes citades.

7.1.3 Materials.

Tots els materials utilitzats seran de primera qualitat. Compliran les especificacions i

tindran les característiques indicades en el projecte i en les normes tècniques generals , i a

més en les de la companyia distribuïdora d'energia, per a aquest tipus de materials.

Tota especificació o característica de materials que figurin en un sol dels documents del

projecte, encara sense figurar en els altres, és igualment obligatòria. En cas d'existir

contradicció o omissió en els documents del projecte, el contractista obtindrà l'obligació de

posar-ho de manifest al director tècnic de l'obra, qui decidirà sobre el particular. En cap cas

podrà suplir la falta directament, sense l'autorització expressa.

Un cop adjudicada l'obra definitivament i abans d'iniciar aquesta, el contractista presentés

al tècnic director els catàlegs, cartes mostra, certificats de garantia o d'homologació dels

materials que s'hagin d'utilitzar. No es podrà utilitzar materials que no hagin estat acceptats

pel tècnic director .

7.1.4 Execució de les obres.

7.1.4.1 Començament.

El contractista començarà l'obra en el termini que figuri en el contracte establert amb la

propietat, o si no, als quinze dies de l'adjudicació definitiva o de la seva signatura.

El contractista està obligat a notificar per escrit o personalment en forma directa al director

tècnic la data de començament dels treballs.

7.1.4.2 Execució.

L'obra s'executarà en el termini que s'estipuli en el contracte subscrit amb la propietat,

o si no, en el que figuri en les condicions d'aquest plec.

286


Quan el contractista, d'acord amb algun dels extrems continguts en el present plec de

condicions, o bé en el contracte establert amb la propietat, sol·liciti una inspecció per poder

realitzar algun treball ulterior que estigui condicionat per la mateixa, vindrà obligat a tenir

preparada per a aquesta inspecció, una quantitat d'obra que correspongui a un ritme normal

de treball.

Quan el ritme de treball establert pel contractista, no sigui el normal, o bé a petició d'una

de les parts, es podrà convenir una programació d'inspeccions obligatòries d'acord amb el

pla d'obra.

7.1.4.3 Llibre d‟ordres.

El contractista disposarà en l'obra d'un llibre d'ordres, en el qual s'escriuran les que el

director tècnic estimi donar-li a través de l'encarregat o persona responsable, sense

perjudici de les que li doni per ofici quan ho cregui necessari i que tindrà l'obligació

de signar l'assabentat.

7.1.5 Interpretació i desenvolupament del projecte.

La interpretació tècnica dels documents del projecte, correspon al director tècnic.

El contractista està obligat a sotmetre i consultar a aquest, qualsevol dubte, aclariment o

contradicció, que sorgeixi durant l'execució de l'obra per causa del projecte, o

circumstàncies alienes, sempre amb la suficient antelació en funció de la importància de

l'assumpte .

El contractista es fa responsable de qualsevol error de l'execució motivat per la

omissió d'aquesta obligació, i conseqüentment haurà de refer a la seva costa els treballs

que corresponguin a la correcta interpretació del projecte.

El contractista està obligat a realitzar tot el que sigui necessari per a la bona execució de

l'obra, encara que no es trobi explícitament expressat en el plec de condicions, o en els

documents del projecte.

El contractista notificarà, per escrit o personalment en forma directa, el director tècnic i

amb suficient antelació les dates en que quedaran preparades per inspecció, cadascuna de

les parts d'obra per a les quals s'ha indicat la necessitat o conveniència de la mateixa, o per

a aquelles que, totalment o parcialment, hagin posteriorment quedar ocultes. De les unitats

d'obra que han de quedar ocultes, es prenguessin abans d'això, les dades precises per al seu

mesurament, als efectes de liquidació i que siguin subscrits pel director tècnic de trobar-los

correctes.

De no complir aquest requisit, la liquidació es realitzarà en base a les dades o criteris de

mesurament aportats per aquest.

El treball que es realitzi, totalment o parcialment d'acord amb les condicions donades per la

direcció de l'obra, no eximeix el contractista de la plena responsabilitat en qualsevol

defecte que faci referència a la seguretat del servei, economia i instal·lació, durada i

treballs que s'hagin pogut evitar.

Les còpies dels plànols necessaris per a l'execució dels treballs seran facilitades per la

direcció, amb recàrrec al contractista. No es lliuraran originals perquè el contractista faci

còpies per compte propi.

En finalitzar l'obra es lliuraran a la direcció els plànols dels treballs detallats, juntament

amb l'estat de les mesures definitives i la liquidació.

287


El contractista podrà tenir les persones que consideri oportunes per a la realització de la

instal·lació, presentant una relació de personal al seu servei pel que fa a categories

professionals i situació del contracte amb el mateix.

7.1.6 Obres complementaries.

El contractista té l'obligació de realitzar totes les obres complementàries que siguin

indispensables per a executar qualsevol de les unitats d'obra especificades en qualsevol

dels documents del projecte, encara que en ell, no figurin explícitament esmentades

aquestes obres complementàries. Tot això sense variació del import contractat.

7.1.7 Modificacions.

Únicament es realitzaran les unitats d'obra reflectides en aquest projecte. En el cas de seva

modificació o ampliació, no es permetrà cap execució, si no està aprovada pel supervisor

d'obra, prèvia aprovació del pressupost que origina la variació. Tots els encarregats de

l'obra o subministradors de material que hagin estat contractats verbalment no tindran

validesa fins que el contractista rebi per escrit la seva confirmació per part de la direcció.

El contractista està obligat a realitzar les obres que se li encarreguin resultants de

modificacions del projecte, tant en augment com disminució o simplement variació,

sempre que l'import de les mateixes no alteri en un més menys 25% del valor contractat.

La valoració de les mateixes es farà d'acord amb els valors establerts en el pressupost

lliurat pel contractista, i que ha estat pres com a base del contracte.

El tècnic director d'obra està facultat per a introduir les modificacions d'acord amb el seu

criteri, en qualsevol unitat d'obra durant la construcció, sempre que compleixin les

condicions tècniques referides en el projecte i de manera que això no variï el import total

de l'obra.

7.1.8 Obra defectuosa.

Quan el contractista trobi qualsevol unitat d'obra que no s'ajusti a l'especificat en el

projecte o en aquest plec de condicions, el tècnic director podrà acceptar-lo o rebutjar; en

el primer cas, aquest fixarà el preu que crea just d'acord amb les diferències que hi hagués,

estant obligat el contractista a acceptar aquesta valoració, en el altre cas, es reconstruirà a

costa del contractista la part mal executada sense que això sigui motiu de reclamació

econòmica o d'ampliació del termini d'execució.

7.1.9 Mitjans auxiliars.

Seran de compte del contractista tots els mitjans i màquines auxiliars que siguin necessaris

per a l'execució de l'obra. En l'ús dels mateixos estarà obligat a fer complir tots els

reglaments de seguretat en el treball vigents i a utilitzar els mitjans de protecció als seus

operaris.

7.1.10 Conservació de les obres.

És obligació del contractista la conservació en perfecte estat de les unitats d'obra

realitzades fins a la data de la recepció definitiva per la propietat, i són a càrrec seu les

despeses derivades d'això.

288


7.1.11 Recepció de les obres.

7.1.11.1 Recepció provisional.

Un cop acabades les obres, tindrà lloc la recepció provisional i per a això practicarà en

elles un detingut reconeixement pel tècnic director i la propietat en presència del

contractista, aixecant acta i començant a córrer des d'aquest dia el termini de garantia si es

troben en estat de ser admesa.

Si no és admesa es farà constar en l'acta i es donaran instruccions al contractista per

esmenar els defectes observats, fixant-se un termini per a això, expirant el qual es

procedirà a un nou reconeixement a fi de procedir a la recepció provisional.

7.1.11.2 Termini de garantia.

El termini de garantia serà com a mínim d'un any, comptat des de la data de la recepció

provisional, o bé el que s'estableixi en el contracte també comptat des la mateixa data.

Durant aquest període queda a càrrec del contractista la conservació de les obres, i

arranjament dels desperfectes causats per seient de les mateixes, o per mala construcció.

7.1.11.3 Recepció definitiva.

Es realitzarà després de transcorregut el termini de garantia d'igual forma que la

provisional. A partir d'aquesta data cessarà l'obligació del contractista de conservar i

reparar al seu càrrec les obres si bé subsistiran les responsabilitats que pogués tenir per

defectes ocults i deficiències de causa dubtosa.

7.1.12 Contractació de l’empresa.

7.1.12.1 Forma de contractació.

El conjunt de les instal·lacions les realitzarà l‟empresa escollida per concurs o subhasta.

7.1.12.2 Presentació.

Les empreses seleccionades per a el mencionat concurs deuran presentar les seves ofertes

en sobre lacat, abans del 30 de setembre de 2014 en el domicili del propietari.

7.1.12.3 Selecció.

L'empresa escollida serà anunciada la setmana següent a la conclusió del termini de

lliurament. Aquesta empresa serà escollida de mutu acord entre el propietari i el director de

l'obra, sense possible reclamació per part de les altres empreses concursants.

7.1.13 Fiança.

En el contracte s'establirà la fiança que el contractista haurà de dipositar en garantia del

compliment del mateix, o es convindrà una retenció sobre els pagaments realitzats a

compte d'obra executada.

289


Si no estipular la fiança en el contracte s'entén que s'adopta com a garantia una retenció del

5% sobre els pagaments a compte citats.

En el cas que el contractista es negués a fer pel seu compte els treballs per ultimar l'obra en

les condicions contractades, o atendre la garantia, la propietat podrà ordenar executar-les a

un tercer, abonant el seu import amb càrrec a la retenció o fiança, sense perjudici de les

accions legals a que tingui dret la propietat si l‟import de la fiança no fos suficient.

La fiança retinguda s'abonarà al contractista en un termini no superior a trenta dies una

vegada signada l'acta de recepció definitiva de l'obra.

7.2 Condicions econòmiques.

7.2.1 Abonament de l’obra.

En el contracte s'haurà de fixar detalladament la forma i terminis que s'abonaran les obres.

Les liquidacions parcials que puguin establir tindran caràcter de documents provisionals a

bon compte, subjectes a les certificacions que resultin de la liquidació final. No suposant,

aquestes liquidacions, aprovació ni recepció de les obres que comprenen.

Acabades les obres es procedirà a la liquidació final que s'efectuarà d'acord amb els criteris

establerts en el contracte.

7.2.2 Preus.

El contractista presentarà, al formalitzar-se el contracte, relació dels preus de les unitats

d'obra que integren el projecte, els quals de ser acceptats tindran valor contractual i

s'aplicaran a les possibles variacions que hi pugui haver.

Aquests preus unitaris, s'entén que comprenen l'execució total de la unitat d'obra, incloent

tots els treballs encara els complementaris i els materials així com la part proporcional

d'imposició fiscal, les càrregues laborals i altres despeses.

En cas d'haver de realitzar unitats d'obra no previstes en el projecte, es fixarà el seu preu

entre el tècnic director i el contractista abans d'iniciar l'obra, i es presentarà a la propietat

per a la seva acceptació o no.

7.2.3 Revisió de preus.

En el contracte s'establirà si el contractista té dret a revisió de preus i la fórmula a aplicar

per calcular-la. En defecte d'aquesta última, s'aplicarà segons el parer del tècnic director

algun dels criteris oficials acceptats.

7.2.4 Penalitzacions.

Per retard en els terminis de lliurament de les obres, es podran establir taules de

penalització les quanties i demores es fixaran en el contracte.

7.2.5 Contracte.

El contracte es formalitzarà mitjançant document privat, que podrà elevar-se a escriptura

pública a petició de qualsevol de les parts. Comprendrà l'adquisició de tots els materials,

transport, mà d'obra, mitjans auxiliars per a l'execució de l'obra projectada en el termini

estipulat, així com la reconstrucció de les unitats defectuoses, la realització de les obres

290


complementàries i les derivades de les modificacions que s'introdueixin durant l'execució,

aquestes últimes en els termes previstos.

La totalitat dels documents que componen el projecte tècnic de l'obra seran incorporats al

contracte i tant el contractista com la Propietat, hauran signar en testimoni de que els

coneixen i accepten.

7.2.6 Responsabilitats.

El contractista és el responsable de l'execució de les obres en les condicions establertes en

el projecte i en el contracte. Com a conseqüència d'això vindrà obligat a la demolició del

mal executat, i al seu reconstrucció correctament sense que serveixi d'excusa el que el

tècnic director hagi examinat i reconegut les obres.

El contractista és l'únic responsable de totes les contravencions que ell o el seu personal

cometin durant l'execució de les obres o operacions relacionades amb les mateixes.

També és responsable dels accidents o danys que per errors, inexperiència o ús de mètodes

inadequats es produeixin a la propietat als veïns o tercers en general.

El contractista és l'únic responsable de l'incompliment de les disposicions vigents en la

matèria laboral respecte del seu personal, i per tant, els accidents que puguin sobrevenir, i

dels drets que puguin derivar d'ells.

7.2.7 Rescissió del contracte.

Es consideraran causes suficients per a la rescissió del contracte les següents:

- Mort o incapacitació del contractista.

- La fallida del contractista.

- Modificació del projecte quan produeixi alteració en més o menys 25% del

valor contractat.

- Modificació de les unitats d'obra en nombre superior al 40% de l'original.

- La no iniciació de les obres en el termini estipulat quan sigui per causes

alienes a la propietat.

- La suspensió de les obres ja iniciades, sempre que el termini de suspensió

sigui més de sis mesos.

- Incompliment de les condicions del contracte quan impliqui mala fe.

- Terminació del termini d'execució de l'obra sense haver-hi arribat a completar

aquesta.

- Actuació de mala fe en l'execució dels treballs.

- Repartir o subcontractar la totalitat o part de l'obra a tercers sense

l'autorització del tècnic director i la propietat.

7.2.8 Liquidació en cas de rescissió del contracte.

Sempre que es rescindeixi el contracte per causes anteriors o bé per acord d'ambdues parts,

s'abonarà al contractista les unitats d'obra executades i els materials apilats a peu d'obra,

sempre que, reuneixin les condicions i siguin necessaris per a la mateixa.

Quan es rescindeixi el contracte portarà implícit la retenció de la fiança per obtenir les

possibles despeses de conservació del període de garantia, i els derivats del manteniment

fins a la data de nova adjudicació.

291


7.3 Condicions facultatives.

7.3.1 Normes a seguir.

El disseny de la instal·lació elèctrica estarà d'acord amb les exigències, o recomanacions

exposades en l'última edició dels següents codis:

- Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i Instruccions Complementàries.

- Normes UNE.

- Publicacions del Comitè Electrotècnic Internacional (CEI).

- Pla nacional i Ordenança General de Seguretat i Higiene en el treball.

- Normes de la Companyia subministradora.

- L'indicat en aquest plec de condicions amb preferència els codis i normes.

- Reglament de alta tensió.

7.3.2 Personal.

El contractista tindrà al capdavant de l'obra un encarregat amb autoritat sobre els altres

operaris i amb suficients coneixements acreditats, per a l'execució de l'obra.

L'encarregat rebrà, complirà i transmetrà les instruccions i ordres del tècnic director de

l'obra.

El contractista tindrà en l'obra, el nombre i classe d'operaris que calgui per al volum i

naturalesa dels treballs que es realitzin, els quals seran de reconeguda aptitud i

experimentats en l'ofici. El contractista estarà obligat a separar de l'obra a aquell personal

que a judici del tècnic director, no compleixi amb les seves obligacions, realitzi el treball

defectuosament, bé per falta de coneixements o per obrar de mala fe.

7.3.3 Qualitat dels materials.

7.3.3.1 Obra civil.

Les envoltants emprades en l'execució d'aquest centre compliran les condicions generals

prescrites en el MIE-RAT 14, instrucció primera del Reglament de Seguretat en Centrals

Elèctriques, pel que fa a la seva inaccessibilitat, passos i accessos, conduccions i

emmagatzematge de fluids combustibles i d'aigua, clavegueram, canalitzacions elèctriques

a través de parets, murs i envans, senyalització, sistemes contra incendis, enllumenats,

primers auxilis, passadissos de servei, i zones de protecció i documentació.

7.3.3.2 Aparellatge de mitja tensió.

Les cel·les emprades seran prefabricades, amb envoltant metàl·lic, i que utilitzin SF6

(hexafluorur de sofre) per complir dues funcions: Aïllament i tall.

Aïllament: L'aïllament integral en hexafluorur de sofre confereix a l'aparellatge les seves

característiques de resistència al medi ambient, bé sigui a la pol·lució de l'aire, a la humitat,

o fins i tot a l'eventual immersió del CT per efectes de riuades. Per això, aquesta

característica és essencial especialment en les zones amb alta pol·lució, en les zones amb

clima agressiu (costes marítimes i zones humides), i a les zones més exposades a riuades o

entrades d'aigua al CT.

Tall: El tall en SF6 resulta més segur que a l'aire, a causa de l‟esmentat per a l‟aïllament.

Igualment les cel·les emprades hauran de permetre l'extensibilitat in situ del CT, de manera

292


que sigui possible afegir més línies o qualsevol altre tipus de funció, sense necessitat de

canviar l'aparellatge prèviament existent al Centre.

Sempre que sigui possible es faran servir cel·les del tipus modular, de manera que en cas

de avaria sigui possible retirar únicament la cel·la danyada, sense necessitat de desaprofitar

el resta de les funcions. Les cel·les podran incorporar proteccions del tipus autoalimentat,

és a dir que no necessiten imperativament alimentació externa. Igualment, aquestes

proteccions podran ser electròniques, dotades de corbes CEI normalitzades (bé siguin

normalment inverses, molt inverses o extremadament inverses), i entrada per tret per

termòstat sense necessitat d'alimentació auxiliar.

7.3.3.3 Transformadors.

El transformador instal·lat al centre de transformació serà trifàsic, amb neutre accessible en

el secundari i altres característiques segons el que indica la memòria en els apartats

corresponents a potència, tensions primàries i secundàries, regulació en el primari, grup de

connexió, tensió de curtcircuit i proteccions pròpies del transformador.

El transformador s'instal·larà, en cas d'incloure un líquid refrigerant, sobre una plataforma

situada sobre d'un safata de recollida, de manera que en cas que es vessament i incendiï, el

foc quedi confinat a la cel·la del transformador, sense difondre pels passos de cables ni

altres obertures a la resta del CT, si aquests són de maniobra interior (tipus caseta).

Els transformadors, per a millor ventilació, estaran situats a la zona de flux natural d'aire,

de manera que l'entrada d'aire estigui situada a la part inferior de les parets adjacents a

aquest, i les sortides d'aire a la zona superior d'aquestes parets.

7.3.4 Condicions d’utilització, manteniment i seguretat.

Els Centres de Transformació han d'estar sempre perfectament tancat, de manera que

impedeixin l'accés de les persones alienes al servei.

L'amplada dels passadissos ha de ser l'establert en el Reglament de Seguretat en Centrals

Elèctriques (MIE-RAT 14, apartat 5.1), i igualment, ha de permetre la extracció total de

qualsevol de les cel·les instal·lades, sent per tant l'amplada útil del passadís major al dels

fons de les cel·les. A l'interior dels centres de transformació no es podrà emmagatzemar

cap element que no pertanyi a la mateixa instal·lació. Tota la instal·lació ha d'estar

correctament senyalitzada i s'han de disposar les advertències i instruccions necessàries de

manera que s'impedeixin els errors d'interrupció, maniobres incorrectes i contactes

accidentals amb els elements en tensió, o qualsevol altre tipus d'accident.

Per a la realització de les maniobres oportunes en els centres de transformació s‟haurà

d'utilitzar banqueta, palanca d'accionament, guants, etc., i hauran d'estar sempre en perfecte

estat d'ús, el que es comprovarà periòdicament. Es col·locaran les instruccions sobre els

primers auxilis que s'han de prestar en cas d'accident en un lloc perfectament visible.

Cada grup de cel·les portarà una placa de característiques amb les següents dades:

- Nom del fabricant.

- Tipus de aparenta i número de fabricació.

- Any de fabricació.

- Tensió nominal.

- Intensitat nominal.

- Intensitat nominal de curta durada.

- Freqüència nominal.

293


Al costat del accionament de l'aparellatge de les cel·les s'incorporaran, de forma gràfica i

clares, les marques i indicacions necessàries per a la correcta manipulació d'aquesta

aparellatge. Igualment, si la cel·la conté SF6 bé sigui per al tall o per al aïllament, s'ha de

dotar amb un manòmetre per a la comprovació de la correcta pressió de gas abans de

realitzar la maniobra.

Abans de la posada en servei en càrrega dels centres de transformació, es realitzarà una

posada en servei en buit per a la comprovació del correcte funcionament de les màquines.

Així mateix es realitzaran unes comprovacions de les resistències d'aïllament i de terra dels

diferents components de la instal·lació elèctrica.

7.3.4.1 Posada en servei.

El personal encarregat de realitzar les maniobres, estarà degudament autoritzat i ensinistrat.

Les maniobres es realitzaran amb el següent ordre:

Primer es connectarà el interruptor/seccionador d'entrada, si n'hi ha, i a continuació

l'aparellatge de connexió següent, fins a arribar al transformador, amb la qual cosa tindrem

al transformador treballant en buit per fer les comprovacions oportunes. Un cop realitzades

les maniobres de mitja tensió, procedirem a connectar la xarxa de Baixa Tensió.

7.3.4.2 Separació del servei.

Aquestes maniobres s'executaran en sentit invers a les realitzades en la posada en servei, i

no es donaran per finalitzades mentre no estigui connectat el seccionador de posada a terra.

7.3.4.3 Manteniment.

Per al manteniment es prendran les mesures oportunes per garantir la seguretat del

personal. Aquest manteniment consistirà en la neteja, greixatge i verificat dels components

fixos i mòbils de tots aquells elements que fossin necessaris.

Les cel·les tipus CMP o CML de ORMAZABAL, emprades en la instal·lació no

necessiten manteniment interior, en estar aïllada el seu aparellatge interior en gas SF6,

evitant d'aquesta manera el deteriorament dels circuits principals de la instal·lació.

7.3.5 Reconeixements i assajos previs.

Quan ho estimi oportú el tècnic director, podrà encarregar i ordenar l'anàlisi, assaig o

comprovació dels materials, elements o instal·lacions, bé sigui en fàbrica d'origen,

laboratoris oficials o a la mateixa obra, segons cregui més convenient, encara que aquests

no estiguin indicats en aquest plec.

En el cas de discrepància, els assajos o proves s'efectuaran en el laboratori oficial que el

tècnic director d'obra designi. Les despeses ocasionades per aquestes proves i

comprovacions, seran per compte del contractista.

7.3.6 Assajos.

Abans de la posada en servei del sistema elèctric, el contractista haurà de fer els assajos

adequats per provar, a la sencera satisfacció del tècnic director d'obra, que tots els equips,

aparells i cablejat han estat instal·lats correctament d'acord amb les normes establertes i

estan en condicions satisfactòries del treball.

294


Tots els assajos seran presenciats per l'enginyer que representa el tècnic director d'obra. Els

resultats dels assaigs seran passats en certificats indicant data i nom de la persona a càrrec

de l'assaig, així com categoria professional.

Els cables, abans de posar-se en funcionament, es sotmetran a un assaig de resistència

d'aïllament entre les fases i entre fase i terra. En els cables enterrats, aquests assajos de

resistència d'aïllament es faran abans i després d'efectuar el emplenat i compactat.

Les proves i assaigs a que seran sotmeses les cel·les un cop acabada la seva fabricació

seran els següents:

- Prova d'operació mecànica: Es realitzaran proves de funcionament mecànic

sense tensió en el circuit principal d'interruptors, seccionadors i altres

aparellatge, així com tots els elements mòbils i enclavaments. es provaran

cinc vegades en els dos sentits.

- Prova de dispositius auxiliars, hidràulics, pneumàtics i elèctrics: Es

realitzaran proves sobre elements que tinguin una determinada seqüència

d'operació. Es provarà cinc vegades cada sistema.

- Verificació del cablejat: El cablejat serà verificat conforme als esquemes

elèctrics.

- Assaig a freqüència industrial: Se sotmetrà el circuit principal a la tensió de

freqüència industrial especificada a la columna 3 de la taula II de la norma

UNE-20.099 durant un minut.

- Assaig dielèctric de circuits auxiliars i de control: Aquest assaig es

realitzarà sobre els circuits de control i es farà d'acord amb el punt 23.5 de la

norma UNE-20.099.

- Assaig a ona de xoc 1,2 / 50 μs: Es disposa del protocol de proves realitzades

a la tensió (1,2 / 50 μs) especificada a la columna 2 de la taula II de la norma

UNE-20.099. El procediment d'assaig es realitzarà segons el especificat en el

punt 23.3 d'aquesta norma.

- Verificació del grau de protecció: El grau de protecció serà verificat d'acord

amb el punt 30.1 de la norma UNE-20.099.

7.3.7 Aparellatge.

Abans de posar l'aparellatge sota tensió, es mesurarà la resistència d'aïllament de cada

embarrat entre fases i entre fases i terra. Les mesures s'han de repetir amb els interruptors

en posició de funcionament i contactes oberts.

Tot relé de protecció que sigui ajustable serà calibrat i assajat, usant comptador de cicles,

caixa de càrrega, amperímetre i voltímetre, segons es necessiti. Es disposarà, en el

possible, d'un sistema de protecció selectiva.

D'acord amb això, els relés de protecció s'elegiran i coordinaran per aconseguir un sistema

que permeti actuar primer el dispositiu d'interrupció més pròxim a la falta. El contractista

prepararà corbes de coordinació de relés i calibrat d'aquests per a tots els sistemes de

protecció previstos.

Es comprovaran els circuits secundaris dels transformadors d'intensitat i tensió, aplicant

corrents o tensió als enrotllaments secundaris dels transformadors, i comprovant que els

instruments connectats a aquests secundaris funcionen.

295


Tots els interruptors automàtics es col·locaran en posició de prova i cada interruptor serà

tancat i tallat des del seu interruptor de control. Els interruptors han de ser tallats per

accionament manual i aplicant corrent als relés de protecció.

Es comprovaran tots els enclavaments. Es mesurarà la rigidesa dielèctrica de l'oli dels

interruptors de petit volum.

7.4 Condicions tècniques. Aquest Plec de Condicions Tècniques Generals comprèn el conjunt de característiques que

hauran de complir els materials utilitzats en la construcció, així com les tècniques de la

seva col·locació en l'obra, i les que hauran de regir l'execució de qualsevol tipus

d'instal·lacions, i obres necessàries i dependents. Per a qualsevol tipus d'especificació, no

inclosa en aquest Plec, es tindrà en compte el que indiqui la normativa vigent.


Per a la bona marxa de l'execució d'un projecte de línia elèctrica de mitja tensió, convé fer

una anàlisi dels diferents passos que cal seguir, i de la forma de realitzar-los.

Inicialment i abans de començar la seva execució, es faran les següents comprovacions i

reconeixements:

- Comprovar que es disposa de tots els permisos, tant oficials com particulars,

per a l'execució del mateix (Llicència municipal d'obertura i tancament de

rases, condicionats d'organismes, etc.).

- Fer un reconeixement, sobre el terreny, del traçat de la canalització, fixant-se

en l'existència de boques de reg, serveis telefònics, d'aigua, enllumenat

públic, etc., que normalment es puguin apreciar per registres en via pública.

- Una vegada realitzat aquest reconeixement s'establirà contacte amb els

serveis tècnics de les companyies distribuïdores afectades (aigua, gas,

telefonia, energia elèctrica, etc.), perquè assenyalin sobre el plànol de planta

del projecte, les instal·lacions més pròximes que puguin resultar afectades.

- És també interessant, d'una manera aproximada, fixar les escomeses a les

habitatges existents d'aigua i de gas, per tal d'evitar en la mesura possible, el

deteriorament de les mateixes en fer les rases.

- El contractista, abans de començar els treballs d'obertura de rases, farà un

estudi de la canalització d'acord amb les normes municipals, així com de els

passos que siguin necessaris per als accessos als portals, comerços, garatges,

etc., i les planxes de ferro que hauran de col·locar sobre les rases per al pas de

vehicles, etc. Tots els elements de protecció i senyalització els haurà de tenir

disposats el contractista de l'obra abans de donar començament a la mateixa.

7.4.1.1 Rases.

La seva execució comprèn:

- Obertura de les rases.

- Subministrament i col·locació de rajoles i maons.

- Col·locació de cinta d'Atenció al cable.

296


- Tapat i piconat de les rases.

- Càrrega i transport de les terres sobrants.

- Utilització dels dispositius d'abalisament apropiats.

7.4.1.1.1 Obertura de rases.

Les canalitzacions, excepte casos de força major, s'executaran en terrenys de domini

públic, sota les voreres, evitant angles pronunciats. El traçat serà el més rectilini possible,

paral·lel en tota la seva longitud a voreres o façanes dels edificis principals.

Abans de procedir al començament dels treballs, es marcaran en el paviment de les voreres

les zones on s'obriran les rases, marcant tant la seva amplària com la seva longitud i les

zones on es deixaran ponts per a la contenció del terreny.

Si hi ha hagut possibilitat de conèixer les escomeses d'altres serveis a les finques

construïdes s'indicaran les seves situacions, amb la finalitat de prendre les precaucions

degudes.

Abans de procedir a l'obertura de les rases s'obriran forats de reconeixement per confirmar

o rectificar el traçat previst. En marcar el traçat de les rases es tindrà en compte el radi

mínim que cal deixar en la corba d'acord amb la secció del conductor o conductors que

s'hagin de canalitzar, de manera que el radi de curvatura de estesa sigui com a mínim 20

vegades el diàmetre exterior del cable.

Les rases s'executaran verticals fins a la profunditat escollida, col·locant apuntalaments en

els casos en què la naturalesa del terreny ho faci precís.

Es deixarà un pas de 50 cm entre les terres extretes i la rasa, tot al llarg de la mateixa, per

tal de facilitar la circulació del personal de l'obra i evitar la caiguda de terres en la rasa.

Durant l'execució dels treballs a la via pública es deixaran passos suficients per a vehicles,

així com els accessos als edificis, comerços i garatges. Si cal interrompre la circulació es

precisarà una autorització especial.

S'han de prendre totes les precaucions necessàries per no tapar amb terra registres de gas,

telefonia, boques de reg, embornals, etc.

7.4.1.1.2 Col·locació de proteccions de sorra.

La sorra que s'utilitzi per a la protecció dels cables serà neta, solta, aspra, cruixent al tacte,

exempta de substàncies orgàniques, argilosa o amb partícules terroses, per a això si fos

necessari, es tamisarà o rentarà convenientment. S'utilitzarà indistintament de pedrera o de

riu, sempre que reuneixi les condicions assenyalades anteriorment i les dimensions dels

grans seran de dos o tres mil·límetres com màxim.

Quan s'utilitzi la procedent de la rasa, a més de necessitar l'aprovació del supervisor de

l'obra, serà necessari el seu purgat. Al llit de la rasa anirà una capa de 3 a 10 cm d'espessor

de sorra, sobre la qual es situarà el cable. Per sobre del cable anirà una altra capa de 7 a 15

cm d'espessor de sorra. Ambdues capes ocuparan l'amplària total de la rasa.

7.4.1.1.3 Col·locació de protecció de rajola i maó.

Quan per alguna raó, no puguin aconseguir les separacions establertes entre cables, es

podran col·locar maons de separació, seguint les pautes que s'indiquen a continuació. A

sobre de la segona capa de sorra es col·locarà una capa protectora de rajola o maó, sent la

297


seva amplària de 25 cm quan es tracti de protegir un sol cable o terna de cables en malls.

L'amplada s'incrementarà en 12,5 cm per cada cable o terna de cables en malls que

s'afegeixi en la mateixa capa horitzontal. Els maons o rajoles seran ceràmics, durs i

fabricats amb bones argiles. La seva cocció serà perfecta, tindrà so campanià i la seva

fractura serà uniforme, sense calzes ni cossos estranys. Tant els maons buits com les

rajoles estaran fabricats amb fang fi i presentarà cares planes amb estries.

Quan es tendeixin dos o més cables tripolars de mitja tensió d'una o diverses ternes de

cables unipolars, llavors es col·locarà a tot el llarg de la rasa un maó en posició de cant per

separar els cables quan no es pugui aconseguir una separació de 25 cm entre ells.

7.4.1.1.4 Col·locació de la cinta transportadora.

En les canalitzacions de cables de mitja tensió es col·locarà una cinta de policlorur de vinil,

que denominarem (“Atenció a l'existència del cable!”), tipus UNESA. Es col·locarà al llarg

de la canalització una tira per cada cable de mitja tensió tripolar o terna de unipolars en

agrupació i en la vertical del mateix a una distància mínima a la part superior del cable de

30 cm. La distància mínima de la cinta a la part inferior del paviment serà de 10 cm.

7.4.1.1.5 Rebliment i piconat de les rases.

Un cop col·locades les proteccions del cable assenyalades anteriorment, s'omplirà tota la

rasa amb terra de l'excavació (prèvia eliminació de pedres grosses, tallants o enderrocs que

puguin dur), piconada, havent de realitzar els 20 primers cm manualment i per a la resta és

convenient piconar mecànicament.

El rebliment de les rases s'ha de fer per capes successives de deu centímetres de gruix, les

quals seran piconades i regades, si fos necessari, per tal que quedi suficientment consolidat

el terreny. La cinta de Atenció al cable! es col·locarà entre dues d'aquestes capes. El

contractista serà responsable dels enfonsaments que es produeixin per la deficiència

d'aquesta operació i per tant seran del seu compte posteriors reparacions que s'hagin

d'executar.

7.4.1.1.6 Transport al abocador de les terres sobrants.

Les terres sobrants de la rasa, a causa del volum introduït en cables, sorres, rajoles, així

com la terra tova normal del terreny seran retirades pel contractista i portades a l‟abocador.

El lloc de treball quedarà lliure d'aquestes terres i completament net.

7.4.1.1.7 Utilització dels dispositius de posicionament.

Durant l'execució de les obres, aquestes estaran degudament senyalitzades d'acord amb els

condicionaments dels organismes afectats i ordenances municipals.

7.4.1.1.8 Dimensions i condicions generals de la execució.

Es considera com a rasa normal per a cables de mitja tensió la que té 0,60 m d'amplada

mitjana i profunditat 1,10 m, tant en voreres com en calçada. Aquesta profunditat es podrà

augmentar per criteri exclusiu del supervisor d'obres.

La separació mínima entre eixos de cables tripolars, o de cables unipolars, components de

diferent circuit, haurà de ser de 0,20 m separats per un maó, o de 25 cm entre capes

externes sense maó intermedi. La distància entre capes externes dels cables unipolars de

298


fase serà com a mínim de 80 cm amb un maó o rajola col·locat de cant entre cada dos d'ells

a tot el llarg de les canalitzacions.

A la cruïlla de carrers, i a causa de la càrrega produïda pel pas de vehicles, els cables

aniran com a mínim un 1 m de profunditat. Quan això no sigui possible i la profunditat

sigui inferior a 0,70 m hauran de protegir els cables amb planxes de ferro, tubs de fosa o

altres dispositius que assegurin una resistència mecànica equivalent, sempre d'acord i amb

l'aprovació del Supervisor de l'Obra.

Quan en obrir forats de reconeixement o rases per a l'estesa de nous cables apareguin altres

serveis es compliran els següents requisits:

- S'avisarà a l'empresa propietària dels mateixos. L'encarregat de l'obra prendrà

les mesures necessàries, en el cas que aquests serveis quedin a l'aire, per

subjectar-los amb seguretat de manera que no pateixin cap deteriorament. I en

el cas que calgui desplaçar-los per poder executar els treballs, es farà sempre

d'acord amb l'empresa propietària de les canalitzacions. Mai s'han de deixar

els cables suspesos, per necessitat de la canalització, de manera que estiguin

en tracció, a fi d'evitar que les peces de connexió, tant en entroncaments com

en derivacions, puguin patir.

- S'establiran els nous cables de manera que no s'entrecreuin amb els serveis

establerts, guardant, si és possible, paral·lelisme amb ells.

- Es procurarà que la distància mínima entre serveis sigui de 30 cm a la

projecció horitzontal de tots dos.

- Quan en la proximitat d'una canalització existeixin suports de línies aèries de

transport públic, telecomunicació, enllumenat públic, etc., el cable es

col·locarà a una distància mínima de 50 cm de les vores extrems dels suports

o de les foses. Aquesta distància passarà a 150 cm quan el suport estigui

sotmès a un esforç de bolcada permanent cap a la rasa. En el cas en que

aquesta precaució no es pugui prendre, s'utilitzarà una protecció mecànica

resistent al llarg de la fundació del suport, prolongada una longitud de 50 cm

a banda i banda de les vores extrems d'aquella, amb l'aprovació del supervisor

de l'obra.

Quan en una mateixa rasa es col·loquin cables de baixa i mitja tensió, cadascun d‟ells

s'haurà de situar a la profunditat que li correspongui i portarà la seva corresponent

protecció de sorra i rajola.

Es procurarà que els cables de mitja tensió vagin col·locats al costat de la rasa més

allunyada dels habitatges i els de baixa tensió al costat de la rasa més pròxim a les

mateixes. D'aquesta manera s'aconseguirà pràcticament una independència gairebé total

entre ambdues canalitzacions.

La distància que es recomana guardar en la projecció vertical entre eixos de les dues

bandes ha de ser de 25 cm. Els encreuaments en aquest cas, quan n'hi hagi, es realitzaran

d'acord amb el que indiquen els plànols del projecte.

7.4.1.2 Ruptura de paviments.

A més de les disposicions donades per l'entitat propietària dels paviments, per a la

trencament, s'ha de tenir en compte el següent:

299


- El trencament del paviment amb maça està rigorosament prohibida, havent de

fer el tall del mateix d'una manera neta, amb regatera.

- En el cas que el paviment estigui format per lloses, llambordes, vorades de

granit o altres materials, de possible posterior utilització, es portaran aquests

amb la precaució deguda per a no ser danyats, col·locant després de manera

que no pateixin deteriorament i en el lloc que no molestin a la circulació.

7.4.1.3 Reposició de paviments.

Els paviments seran reposats d'acord amb les normes i disposicions dictades per el

propietari dels mateixos.

S'haurà d'aconseguir una homogeneïtat, de manera que quedi el paviment nou el més

igualat possible a l'antic, fent la seva reconstrucció amb peces noves si està compost per

lloses, llosetes, etc. En general seran utilitzats materials nous excepte les lloses de pedra,

vorada de granit i altres similars.

7.4.1.4 Creuaments (cables baix tub).

El cable ha d'anar a l'interior de tubs en els casos següents:

- A les entrades de carruatges o garatges públics.

- Per la cruïlla de carrers, camins o carreteres amb trànsit rodat.

- En els llocs on per diverses causes no ha de deixar temps la rasa oberta.

- En els llocs on es cregui necessari per indicació del projecte, o de supervisor

de l'obra.

Els materials a utilitzar en els encreuaments normals seran de les següents qualitats i

condicions:

- Els tubs podran ser de ciment, fibrociment plàstic, fosa de ferro, etc.,

procedents de fàbriques de garantia, sent el diàmetre que s'assenyala en

aquestes normes el corresponent a l'interior del tub i la seva longitud la més

apropiada per a l'encreuament què es tracti. La superfície dels tubs serà llisa i

es col·locaran de manera que en els seus entroncaments la boca femella

estigui situada abans que la boca mascle seguint la direcció de l'estesa

probable, del cable, a fi de no danyar a aquest en l'esmentada operació.

- El ciment serà Portland o artificial i de marca acreditada i haurà de reunir en

els seus assajos i anàlisis químics, mecànics i d'enduriment, les condicions de

la vigent Instrucció Espanyola del Ministeri d'Obres Públiques. Ha d'estar

envasat i emmagatzemat convenientment perquè no perdi les condicions

necessàries. La direcció tècnica podrà realitzar, quan ho cregui convenient,

els anàlisi i assaigs de laboratori que consideri oportuns. En general es

utilitzarà com a mínim el de qualitat P-250 d'adormiment lent.

- La sorra serà neta, solta, aspra, cruixint al tacte i exempta de substàncies

orgàniques o partícules terroses, per a això si fos necessari, es tamisarà i

rentarà convenientment. Podrà ser de riu o molla i la dimensió dels seus grans

serà de fins a 2 o 3 mm.

- Els àrids i gruixuts seran procedents de pedra dura silícia, compacta, resistent,

neta de terra i detritus i, si és possible, que sigui còdol. Les dimensions seran

de 10 a 60 mm amb granulometria apropiada. Es prohibeix l'ocupació de

300


l'esmentat revoltó, o sigui pedra i sorra unida, sense dosificació, així com

enderrocs o materials tous.

- S'emprarà l'aigua de riu o brollador, quedant prohibit l'ús d'aigües procedents

d'aiguamolls.

- La dosificació a emprar per a la barreja serà la normal en aquest tipus de

formigons per a fundacions, recomanant la utilització de formigons preparats

en plantes especialitzades en això.

Els treballs de creuaments, tenint en compte que la seva durada és major que els d'obertura

de rases, començaran abans per tenir tota la rasa disposada per a l'estesa del cable. Aquests

encreuaments seran sempre rectes, i en general, perpendiculars a la direcció de la calçada.

Sobresortiran a la vorera, cap a l'interior, uns 20 cm de la vorada (havent de construir-se en

els extrems un envà per a la seva fixació).

El diàmetre dels tubs serà de 20 cm. La seva col·locació i la secció mínima del formigonat

respondran a l'indicat en els plànols. D'altra banda, els tubs estaran formigonats en tota la

seva longitud.

Quan per impossibilitat de fer la rasa a la profunditat normal els cables estiguin situats a

menys de 80 cm de profunditat, es disposaran en comptes de tubs de fibrociment lleuger,

tubs metàl·lics o de resistència anàloga per al pas de cables per aquesta zona, prèvia

conformitat del supervisor d'obra.

Els tubs buits, ja sigui mentre s'executa la canalització o que en acabar la mateixa es queda

de reserva, s'hauran de tapar amb rajola i guix, deixant al seu interior un filferro galvanitzat

per guiar posteriorment els cables en la seva estesa.

Els encreuaments de vies fèrries, cursos d'aigua, etc., S'hauran de projectar amb tot detall.

Es ha d'evitar la possible acumulació d'aigua o de gas al llarg de la canalització, situant

convenientment pous d'escapament en relació al perfil altimètric. En els trams rectes, cada

15 o 20 m segons el tipus de cable, per facilitar la seva estesa es deixaran forats oberts

d'una longitud mínima de 3 m en què s'interromprà la continuïtat del tub.

Un cop estesa el cable, aquestos forats es taparan cobrint prèviament el cable amb canals o

mitjans tubs, rebent les seves unions amb ciment o deixant arquetes fàcilment localitzables

per a posteriors intervencions, segons indicacions del supervisor d'obres.

Per formigonar els tubs es procedirà de la manera següent:

Es troba prèviament una solera de formigó ben anivellada d'uns 8 cm de gruix sobre la qual

s'assenta la primera capa de tubs separats entre si uns 4 cm, procedint-ne a continuació a

formigonar-los fins cobrir completament. Sobre aquesta nova solera es col·loca la segona

capa de tubs, en les condicions ja citades, que formigonarà igualment en forma de capa. Si

hi ha més tubs es procedeix tenint en compte que, en l'última capa, el formigó s'aboca fins

al nivell total que hagi de tenir.

En els canvis de direcció es construiran arquetes de formigó o maó, sent les seves

dimensions les necessàries perquè el radi de curvatura d'estesa sigui com a mínim 20

vegades el diàmetre exterior del cable. No s'admetran angles inferiors a 90 º i encara

aquests es limitaran als indispensables. En general els canvis de direcció es faran amb

angles grans. Com a norma general, en alineacions superiors a 30 m seran necessàries les

arquetes intermèdies que amitjanen els trams d'estesa i que no estiguin distants entre si més

de 30 m.

301


Les arquetes només estaran permeses en voreres o llocs per les quals normalment no ha

d'haver trànsit rodat; si això excepcionalment fos impossible, es reforçaran marcs i tapes.

En l'arqueta, els tubs quedaran a uns 25 cm per sobre del fons per a permetre la col·locació

de corrons en les operacions d'estesa. Un cop estesa el cable els tubs es taparan amb guix

de manera que el cable quedi situat a la part superior del tub. L'arqueta s'omplirà amb sorra

fins a cobrir el cable com a mínim. La situació dels tubs en l'arqueta serà la que permeti el

màxim radi de curvatura. Les arquetes podran ser registrables o tancades. En el primer cas

hauran de tenir tapes metàl·liques o de formigó proveïdes d'argolles o ganxos que facilitin

la seva obertura. El fons d'aquestes arquetes serà permeable de manera que permeti la

filtració de l'aigua de pluja. Si les arquetes no són enregistrables es cobriran amb els

materials necessaris per evitar el seu enfonsament. Sobre aquesta coberta és posarà una

capa de terra i sobre ella es reconstruirà el paviment.

7.4.1.5 Creuaments i paral·lelismes amb altres instal·lacions.

L'encreuament de línies elèctriques subterrànies amb ferrocarrils o vies fèrries haurà

realitzar-se sempre sota tub. Aquest tub sobrepassarà les instal·lacions de servei en una

distància de 1,50 m i a una profunditat mínima de 1,30 m respecte a la cara inferior de les

travesses.

En qualsevol cas se seguiran les instruccions del condicionat de l'organisme competent. En

el cas d'encreuaments entre dues línies elèctriques subterrànies directament enterrades, la

distància mínima a respectar serà de 0,25 m.

La distància mínima entre la generatriu del cable d'energia, i la d'una conducció metàl·lica

no ha de ser inferior a 0,30 m, més entre el cable i la conducció ha d'estar interposada una

planxa metàl·lica de 3 mm de gruix com a mínim, o una altra protecció mecànica

equivalent d'amplada igual almenys al diàmetre de la conducció, i en qualsevol cas no

inferior a 0,50 m.

S'haurà d'aplicar una mesura anàloga de protecció en el cas que no sigui possible tenir el

punt d'encreuament a distància igual o superior a 1 m d'un entroncament del cable.

En el paral·lelisme entre el cable d'energia i conduccions metàl·liques enterrades s'ha de

mantenir en qualsevol cas una distància mínima en projecció horitzontal de:

- 0,50 m per gasoductes.

- 0,30 m per a altres conduccions.

En el cas d'encreuament entre línies elèctriques subterrànies i línies de telecomunicació

subterrània, el cable d'energia elèctrica ha, normalment, estar situat per sota del cable de

telecomunicació. La distància mínima entre la generatriu externa de cada un dels dos

cables no ha de ser inferior a 0,50 m. el cable col·locat superiorment ha d'estar protegit per

un tub de ferro de 1m de llarg com mínim, de manera que es garanteixi que la distància

entre les generatrius exteriors dels cables a les zones no protegides, sigui major que la

mínima distància establerta en el cas de paral·lelisme mesura en projecció horitzontal.

Aquest tub de ferro ha estar protegit contra la corrosió i presentar una adequada resistència

mecànica; seva gruix no serà inferior a 2 mm.

On per justificades exigències tècniques, no pugui ser respectada l'esmentada distància

mínima sobre el cable inferior, ha de ser aplicada una protecció anàloga a la indicada per al

cable superior. En tot cas, la distància mínima entre els dos dispositius de protecció no ha

de ser inferior a 0,10 m. El creuament no ha d‟efectuar-se en correspondència amb una

302


connexió del cable de telecomunicació, i no ha d'haver entroncaments sobre el cable

d'energia a una distància inferior a 1 m.

En el cas de paral·lelisme entre línies elèctriques subterrànies i línies de telecomunicació

subterrànies, aquests cables han d'estar a la major distància possible entre si. On hi hagi

dificultats tècniques importants, es pot admetre una distància mínima en projecció sobre un

pla horitzontal, entre els punts més pròxims de les generatrius dels cables, no inferior a

0,50 m en els cables interurbans o a 0,30 m en els cables urbans.

7.4.1.6 Estesa dels cables.

7.4.1.6.1 Manipulació i preparació de les bobines.

Quan es desplaci la bobina en terra rodant-la, cal fixar-se en el sentit de rotació,

generalment indicat en ella amb una fletxa, a fi d'evitar que s'afluixi el cable enrotllat en la

mateixa.

La bobina no s'ha d'emmagatzemar sobre un sòl tou. Abans de començar l'estesa del cable

s'estudiarà el punt més apropiat per situar la bobina, generalment per facilitat d'estesa. En

el cas de sòls amb pendent sol ser convenient el canalitzar costa avall. També cal tenir en

compte que si hi ha molts passos amb tubs, s'ha de procurar col·locar la bobina en la part

més allunyada dels mateixos, amb la finalitat d'evitar que passi la major part del cable pels

tubs.

En el cas del cable trifàsic no es canalitzarà des del mateix punt en dues direccions

oposades amb la finalitat de que les espirals dels trams es corresponguin. Per l'estesa, la

bobina estarà sempre elevada i subjecta per unes barres i gats de potència apropiada al pes

de la mateixa.

7.4.1.6.2 Estesa dels cables en els tubulars.

Quan el cable es tendeixi a mà o amb cabrestants i dinamòmetre, i calgui passar el mateix

per un tub, es facilitarà aquesta operació mitjançant una corda, unida a la extremitat del

cable, que portarà incorporat un dispositiu de màniga tira cables, tenint cura que l'esforç de

tracció sigui el més feble possible, per tal de evitar allargament de la funda de plom,

segons s'ha indicat anteriorment. Es situarà un operari a l'embocadura de cada encreuament

de tub, per guiar el cable i evitar el deteriorament del mateix o rascades en el tram de

l'encreuament.

Els cables de mitja tensió unipolars d'un mateix circuit, passaran tots junts per un mateix

tub deixant-los sense encintar dins del mateix.

Mai s'hauran de passar dos cables trifàsics de mitja tensió per un tub.

En aquells casos especials que a judici del supervisor de l'obra s'instal·lin els cables

unipolars per separat, cada fase passarà per un tub i en aquestes circumstàncies els tubs no

podran ser mai metàl·lics.

S'evitaran, en la mesura possible, les canalitzacions amb grans trams baix tub i si això no

fos possible, es construiran arquetes intermèdies als llocs marcats al projecte, o si no, on

indiqui el supervisor d'obra (segons s'indica en el apartat d'encreuaments amb cables baix

tub).

Un cop estes el cable, els tubs es taparan perfectament amb cinta per evitar el

arrossegament de terres, rosegadors, etc., pel seu interior i servir alhora de coixinet del

303


cable. Per a això es talla el rotllo de cinta en sentit radial i s'ajusta als diàmetres del cable i

del tub llevant les voltes que sobrin.

7.4.1.7 Entroncaments

Es realitzaran els corresponents entroncaments indicats en el projecte, qualsevol que sigui

el seu aïllament: paper impregnat, polímer o plàstic.

Per a la seva confecció se seguiran les normes donades pel director d'obra, o si no n'hi les

indicades pel fabricant del cable o el dels entroncaments. En els cables de paper impregnat

es tindrà especial cura en no trencar el paper al doblegar les venes del cable, així com a

realitzar els banys d'oli amb la freqüència necessària per evitar coques. El tall dels rotllos

de paper es farà per esquinçat i no amb tisora, navalla, etc.

En els cables d'aïllament sec, es prestarà especial atenció a la neteja de les traces de cinta

semiconductora doncs ofereixen dificultats a la vista, i els efectes d'una deficiència en

aquest sentit poden originar la fallada del cable en servei.

7.4.1.8 Terminals.

S'utilitzarà el tipus indicat en el projecte, seguint per a la seva confecció les normes que

dicti el director d'obra o, si no el fabricant del cable o el dels terminals.

En els cables de paper impregnat es tindrà especial cura en les soldadures, de manera que

no quedin porus per on pugui passar humitat, així com en el farciment de les ampolles,

realitzant aquest amb escalfament previ de l'ampolla terminal i de forma que la pasta

ultrapassi per la part superior.

Així mateix, es tindrà especial cura en el doblegat dels cables de paper impregnat, per no

fregar el paper, així com en la confecció del con difusor de fluxos en els cables de camp

radial, prestant atenció especial a la continuïtat de la pantalla.

Es recorden les mateixes normes sobre el tall dels rotllos de paper, i la neteja de els trossos

de cinta semiconductora donades en l'apartat anterior d'Unions.

7.4.1.9 Ferratges i connexions.

Es procurarà que els suports de les ampolles terminals quedin fixos tant a les parets dels

centres de transformació com a les torres metàl·liques, i tinguin la deguda resistència

mecànica per suportar el pes dels suports, ampolles terminals i cable. Així mateix, es

procurarà que quedin completament horitzontals.

7.4.1.10 Transport de bobines de cables.

La càrrega i descàrrega, sobre camions o remolcs apropiats, es farà sempre mitjançant una

barra adequada que passi per l'orifici central de la bobina. En cap cas es podrà retenir la

bobina amb cordes, cables o cadenes que abracin la bobina i es donin suport sobre la capa

exterior del cable enrotllat, així mateix no es podrà deixar caure la bobina al sòl des d'un

camió o remolc.

304



Per a la protecció contra sobreintensitats, sobrecàrregues i defectes, s'utilitzaran

interruptors automàtics associats a relés de protecció que estaran col·locats en les

capçaleres dels cables subterranis.


Els cables han d'estar degudament protegits contra els defectes tèrmics i dinàmics, que

puguin originar a causa de les sobreintensitats que puguin produir-se en la instal·lació.

7.4.1.11.2 Protecció contra sobrecàrregues.

Per garantir la vida útil dels cables és recomanable, que un cable en servei permanent no

tingui una sobrecàrrega superior al 25% durant 1 hora com a màxim. I així mateix, que

l‟interval entre dues sobrecàrregues successives sigui superior a 6 hores, i que el nombre

total d'hores de sobrecàrrega sigui com a màxim 100 a l'any i menys de 500 a la vida del

cable.

7.4.1.11.3 Protecció contra defectes.

Les proteccions garantiran la interrupció de les possibles faltes en un temps tal que la

temperatura assolida pel conductor durant la falta no danyi el cable.

7.4.1.11.4 Protecció contra sobretensions.

Les xarxes de mitja tensió han d'estar protegides contra sobretensions mitjançant

parallamps de característiques adequades.


7.4.2.1 Ubicació.

Per escollir l'emplaçament dels centres de transformació es tindran en compte els següents

factors:

- Les condicions físiques del terreny han de ser òptimes per a la seva

construcció. Les més favorables són les que permetin una distribució de baixa

tensió amb la menor longitud de línia possible.

- És preferible que els subministraments amb un consum més elevat quedin

situats el més proper possible al transformador, per evitar caigudes de tensió a

la xarxa i pèrdues de potència.

- És important conèixer el punt de connexió entre la nova xarxa de mitja tensió

i l'existent, per fer una correcta distribució dels centres de transformació a

instal·lar.

D'altra banda, hi ha altres factors menys importants que també s'han de tenir en compte:

- Les vies rodades han de permetre el transport en camió, dels transformadors i

altres elements integrants del centre de transformació fins al lloc de ubicació

del mateix.

305


- L'emplaçament escollit ha de permetre que l'estesa subterrània de baixa tensió

neixi del centre de transformació i transcorri per vies públiques o galeries de

serveis.

- El nivell freàtic més alt es trobarà 0,3 m per sota del nivell inferior de la

solera més profunda del centre de transformació.

- L'accés a l'interior de la caseta prefabricada serà exclusiu per al personal de

l'empresa distribuïdora. Aquest accés estarà situat en una zona en què, amb el

centre de transformació obert, deixi lliure el pas de bombers, serveis de

emergència, sortides d'urgència i/o salvament.

7.4.2.2 Obra civil.

Els edificis, locals o recintes destinats a allotjar en el seu interior la instal·lació elèctrica

descrita en el present projecte, compliran les condicions generals prescrites en les

instruccions del MIE-RAT 14 del Reglament de Seguretat en Centrals Elèctriques,

referents a la seva situació, inaccessibilitat, passos i accessos, conduccions i

emmagatzematge de fluids combustibles i d'aigua, clavegueram i canalitzacions, etc.

Els centres estaran constituïts enterament amb materials no combustibles.

Els elements delimitadors de cada centre (murs exteriors, cobertes, solera, portes, etc.), així

com els estructurals que conté (columnes, bigues, etc.) tindran una resistència al foc

d'acord amb la norma NBE CPI-96. Els materials constructius del revestiment interior

(paraments, paviment i sostre) seran de classe MO d'acord amb la Norma UNE 23727.

Els centres de transformació tindran un aïllament acústic, de manera que no transmetin

nivells sonors superiors als permesos per les ordenances municipals. Concretament, no se

superaran els 30 dB durant el període nocturn i els 55 dB durant el període diürn.

Cap de les obertures dels centres de transformació serà tal que permeti el pas de cossos

sòlids de més de 12 mm de diàmetre. Les obertures pròximes a parts en tensió no

permetran el pas de cossos sòlids de més de 2,5 mm de diàmetre. A més, hi haurà una

disposició laberíntica que impedeixi tocar algun objecte o part en tensió.

7.4.2.3 Aparellatge de Mitja Tensió.

L'aparellatge de mitja tensió estarà constituïda per conjunts compactes sèrie CGM de

l'empresa ORMAZABAL. Cadascun d'aquests conjunts es trobarà sota una envoltant

metàl·lic, i estaran dissenyats per a una tensió admissible de 36 kV.

L'aparellatge de mitja tensió complirà amb les següents normes:

- Normes nacionals:

RU-6405

RU-6407

UNE-20.099

UNE-20.100

UNE-20.10

UNE-20.135

M.I.E. RAT

306


- Normes internacionals:

BS-5227

CEI-265

CEI-298

CEI-129

L'interruptor i el seccionador de posada a terra han de ser un únic aparell de tres posicions

(obert, tancat i posat a terra), a fi d'assegurar la impossibilitat de tancament simultani de

l'interruptor i el seccionador de posada a terra.

L'interruptor ha de ser capaç de suportar al 100% de la seva intensitat nominal més de 100

maniobres de tancament i obertura, corresponent a la categoria B segons la norma CEI 265.

7.4.2.3.1 Característiques constructives.

Els conjunts compactes hauran de tenir una envoltant única amb dielèctric de hexafluorur

de sofre. Tota l'aparamenta estarà agrupada a l'interior d'una cuba metàl·lica estanca

emplenada d'hexafluorur de sofre. A la cuba haurà una sobrepressió de 0,3 bars sobre la

pressió atmosfèrica. S'haurà de trobar segellada de tal manera que garanteixi que almenys

durant 30 anys no sigui necessària la reposició de gas. la cuba complirà amb la norma CEI

56 (annex EE).

A la part posterior es disposarà d'una clapeta antiretorn que asseguri l'evacuació de les

eventuals sobrepressions que es puguin produir, sense dany ni per a l'operari ni per a les

instal·lacions.

La seguretat d'explotació serà completada pels dispositius d'enclavament per cadenat

existents en cada un dels eixos d'accionament. Seran cel·les d'interior i el seu grau de

protecció segons la Norma 20-324-94 serà IP 307 quant a envoltant externa.

Els cables es connectaran des de la part frontal de les cabines. Els accionaments manuals

aniran agrupats en el frontal de la cel·la a una alçada ergonòmica per tal de facilitar

l'explotació.

L'interruptor serà en realitat interruptor-seccionador. A la part frontal superior de cada

cel·la es disposarà un esquema sinòptic del circuit principal, que contingui els eixos

d'accionament de l'interruptor i del seccionador de posada a terra. S'inclourà també en

aquest esquema la senyalització de posició de l'interruptor. Aquesta senyalització estarà

lligada directament a l'eix de l'interruptor sense mecanismes intermedis, d'aquesta forma

s'assegura la màxima fiabilitat.

Les cel·les respondran en la seva concepció i fabricació a la definició d'aparamenta sota

envoltant metàl·lica compartimentada d'acord amb la norma UNE 20099. A continuació

s'aniran detallant les característiques que han de complir els diferents compartiments que

componen les cel·les.

7.4.2.3.2 Compartiment de l’aparellatge.

Estarà farcit de SF6 i segellat de per vida segons es defineix en la recomanació CEI 298-90.

El sistema de segellat serà comprovat individualment en fabricació i no es requerirà cap

manipulació del gas durant tota la vida útil de la instal·lació (fins 30 anys). La pressió

relativa d'ompliment serà 0,3 bars.

307


Tota sobrepressió accidental originada a l'interior del compartiment aparellatge, estarà

limitada per l'obertura de la part posterior del càrter. Els gasos seran canalitzats cap a la

part posterior de la cabina sense cap manifestació o projecció a la part frontal.

Les maniobres de tancament i obertura dels interruptors i tancament dels seccionadors de

posada a terra, s'efectuaran amb l'ajuda d'un mecanisme d'acció brusca independent de

l'operador.

El seccionador de posada a terra dins del SF6, haurà de tenir un poder de tancament en

curtcircuit de 40 kA. L'interruptor realitzarà les funcions de tall i seccionament.

7.4.2.3.3 Compartiment del joc de barres.

Es compondrà de tres barres aïllades de coure connexionades mitjançant cargols de cap

Allen de M8. El parell de acollament serà de 2,8 m·daN.

7.4.2.3.4 Compartiment de connexió de cables.

Es podran connectar cables secs i cables amb aïllament de paper impregnat. Les

extremitats dels cables seran:

- Simplificades per a cables secs.

- Termoretràctils per a cables de paper impregnat.

7.4.2.3.5 Compartiment de comandament.

Conté els comandaments de l'interruptor i del seccionador de posada a terra, així com la

senyalització de presència de tensió. Es podran muntar en obra els següents accessoris si es

requereixen posteriorment:

- Motoritzacions.

- Bobines de tancament i / o obertura.

- Contactes auxiliars.

Aquest compartiment haurà de ser accessible en tensió, podent-se motoritzar, afegir

accessoris, o canviar comandaments mantenint la tensió en el centre.

7.4.2.3.6 Compartiment de control.

En el cas de comandaments motoritzats, aquest compartiment estarà equipat de borns de

connexió i fusibles de baixa tensió. En qualsevol cas, aquest compartiment serà accessible

amb tensió tant en barres com en els cables.

7.4.2.3.7 Tallacircuits fusibles.

En la protecció ruptofusible s'utilitzaran fusibles del model i calibre indicats en la

Memòria. Els fusibles compliran les normes DIN 43-625 i RU 6.407-B. S'instal·laran en

tres compartiments individuals estancs. L'accés a aquests compartiments estarà enclavat

amb el seccionador de posada a terra. Aquest últim posarà a terra ambdós extrems dels

fusibles.

308


7.4.2.4 Transformadors.

El transformador o transformadors a instal·lar serà trifàsic, amb neutre accessible en baixa

tensió, refrigeració natural en bany d'oli, amb regulació de tensió primària mitjançant

commutador accionable estant el transformador desconnectat, servei continu i altres

característiques detallades en la memòria. La col·locació de cada transformador es

realitzarà de forma que aquest quedi correctament instal·lat sobre les bigues de suport.

7.4.2.5 Parallamps.

Per a la instal·lació d'un parallamps com a protecció contra sobretensions cal diferenciar

tres casos:

- Centres de transformació alimentats per una xarxa de cables subterranis: En

aquest cas no necessita instal·lar parallamps, doncs per la seva naturalesa en

aquest tipus de xarxa no poden aparèixer sobretensions de tipus atmosfèric.

- Centres de transformació alimentats directament per línia aèria: Han de

instal·lar parallamps al punt de connexió de la línia aèria al centre de

transformació. Habitualment es col·loquen a la cara exterior de la paret per on

entra la línia, perquè l'eventual explosió d'un parallamps, no afecti els aparells

o elements instal·lats a l'interior del centre de transformació.

- Centres de transformació alimentats per un curt tram de cable subterrani

connectat per l'altre extrem a una línia aèria: S'han de col·locar parallamps al

punt de connexió del cable subterrani a la línia aèria, físicament al pal on

s'efectua la connexió. Aquests parallamps protegeixen en primer lloc el tram

de cable subterrani, però protegeixen també els elements del centre de

transformació (equip de mitja tensió i transformadors), quan la distància entre

els parallamps i aquests és inferior a 25 m aprox. Per a distàncies superiors,

s'ha d'instal·lar un altre joc de parallamps en el propi centre de transformació.

7.4.2.6 Normes d‟execució de les instal·lacions.

Totes les normes de construcció i instal·lació del centre s'ajustaran, en tot cas, a els

plànols, mesuraments i qualitats que s'expressen, així com a les directrius que la direcció

facultativa estimi oportunes.

A més del compliment del que s'ha exposat, les instal·lacions s'ajustaran a les normatives

que li puguin afectar, emanades per organismes oficials, i en particular les de la pròpia

companyia elèctrica. L'apilament de materials es farà de manera que aquests no pateixin

alteracions durant la seva dipòsit en l'obra, havent de retirar i reemplaçar tots els que

haguessin patit alguna descomposició o defecte durant la seva estada, manipulació o

col·locació en l'obra.

7.4.2.7 Proves reglamentaries.

L'aparellatge elèctric que compon la instal·lació haurà de ser sotmesa als diferents assaigs

de tipus i de sèrie que contemplin les normes UNE o recomanacions UNESA, conforme a

les quals està fabricada. Així mateix, una vegada executada la instal·lació es procedirà, per

part d'una entitat acreditada pels organismes públics competents a aquest efecte, al

mesurament reglamentària dels següents valors:

- Resistència d‟aïllament de la instal·lació.

309


- Resistència del sistema de posada a terra.

- Tensions de pas i de contacte.

7.4.2.8 Condicions d‟utilització, manteniment i seguretat.

7.4.2.8.1 Prevencions generals.

- Queda terminantment prohibida l'entrada al local d'aquesta estació a tota

persona aliena al servei, i sempre que l'encarregat del mateix s'absenti haurà

de deixar tancat amb clau.

- Es posaran en lloc visible del local, i a la seva entrada, plaques d'avís de

"Perill de mort ".

- A l'interior del local no haurà més objectes que els destinats al servei del

centre de transformació, com banqueta, guants, etc.

- No està permès fumar, ni encendre llumins, ni qualsevol altra classe de

combustible a l'interior del local del centre de transformació, i en cas de

incendi no s'emprarà mai aigua.

- No es tocarà cap part de la instal·lació en tensió, encara que s'estigui aïllat.

- Totes les maniobres s'efectuaran col·locant convenientment sobre la

banqueta.

- En lloc ben visible estaran col·locades les instruccions relatives als socors

que han de prestar en els accidents causats per electricitat, havent d'estar el

personal instruït pràcticament referent a això, per aplicar-les en cas necessari.

També, i en lloc visible, ha de figurar el present reglament i esquema de totes

les connexions de la instal·lació, aprovat pel Departament d'Indústria, al qual

es passarà avís en el cas d'introduir alguna modificació en aquest centre de

transformació, per a la seva inspecció i aprovació.

7.4.2.8.2 Posada en servei.

- Es connectarà primer els seccionadors de mitja tensió i a continuació el

interruptor, deixant en buit el transformador. Posteriorment, es connectarà el

interruptor general de baixa tensió, procedint en últim terme a la maniobra de

la xarxa de baixa tensió.

- Si al posar en servei una línia es disparés l'interruptor automàtic o hagués

fusió de cartutxos fusibles, abans de tornar a connectar, es reconeixerà

detingudament la línia i instal·lacions, i si s'observés alguna irregularitat, es

donarà compte de manera immediata a l'empresa subministradora d'energia

elèctrica.

7.4.2.8.3 Separació del servei.

- Es procedirà en ordre invers al que determina l'apartat 8, és a dir,

desconnectant la xarxa de baixa tensió i separant després l'interruptor de mitja

tensió i seccionadors.

- Si l'interruptor fos automàtic, els seus relés han de regular per tret instantani

amb sobrecàrrega proporcional a la potència del transformador, segons la

classe de la instal·lació.

- Per tal d'assegurar un bon contacte en les mordasses dels fusibles i fulles dels

interruptors així com en les borns de fixació de les línies d'alta i de baixa

tensió, la neteja s'efectuarà amb la deguda freqüència. Si s'hagués de

310


intervenir en la part de la línia compresa entre la cel·la d'entrada i el

seccionador aeri exterior, s'avisarà per escrit a la companyia subministradora

d'energia elèctrica perquè talli el corrent en la línia alimentadora. Els treballs

no podran començar sense la conformitat d'aquesta, que no restablirà el servei

fins a rebre, amb les degudes garanties, notificació que la línia de alta es troba

en perfectes condicions, per garantir la seguretat de persones i coses.

- La neteja es farà sobre banqueta i amb draps perfectament secs. L‟aïllament

que és necessari per garantir la seguretat personal, només s‟aconsegueix

tenint la banqueta en perfectes condicions i sense recolzar en metalls o altres

materials derivats a terra.

7.4.2.8.4 Prevencions especials.

- No es modificaran els fusibles i al canviar-los s'empraran de les mateixes

característiques de resistència i corba de fusió.

- No deu sobrepassar els 60ºC la temperatura del líquid refrigerant, en els

aparells que en tenen, i quan es precisi canviar-lo s'emprarà de la mateixa

qualitat i característiques.

- S‟han d‟humitejar sovint les preses de terra. Es vigilarà el bon estat dels

aparells, i quan s'observés alguna anomalia en el funcionament del centre de

transformació, es posarà en coneixement de la companyia subministradora,

per a corregir d'acord amb ella.


7.4.3.1 Traçat de línies i obertura de rases.

7.4.3.1.1 Traçat.

Les canalitzacions, excepte casos de força major, s'executaran en terrenys de domini

públic, sota les voreres o calçades, evitant angles pronunciats i d'acord amb el projecte.

El traçat serà el més rectilini possible, paral·lel en tota la seva longitud a voreres o façanes

dels edificis principals, tenint cura de no afectar els fonaments dels mateixos.

7.4.3.1.2 Obertura de rases.

Abans de començar els treballs, es marcaran en el paviment les zones on s'obriran les rases

(terme que s'utilitzarà en el que segueix per designar l'excavació en la qual s'han d'instal·lar

els cables) marcant tant la seva amplària com la seva longitud i les zones on es deixin claus

per a la contenció del terreny.

Si hi ha hagut possibilitat de conèixer les escomeses d'altres serveis a les finques existents,

s'indicaran les seves situacions amb la finalitat de prendre les precaucions degudes. Abans

de procedir a l'obertura de les rases, s'obriran forats de reconeixement per confirmar o

rectificar el traçat previst.

S'estudiarà la senyalització d'acord amb les normes municipals i es determinaran les

proteccions precises tant de les rases com dels passos que siguin necessaris per els accessos

als portals, comerços, garatges, etc., així com les planxes de ferro que hagin de col·locar

sobre la rasa per al pas de vehicles.

311


En marcar el traçat de les rases, es tindrà en compte el radi mínim de curvatura de les

mateixes, que no podrà ser inferior a 10 vegades el diàmetre dels cables que es vagin a

canalitzar en la posició definitiva, i 20 vegades en l'estesa.

Les rases es faran verticals fins a la profunditat determinada, col·locant apuntalaments en

els casos en què la naturalesa del terreny ho faci precís. S'eliminarà tota rugositat del fons

que pogués danyar la coberta dels cables i estendre una capa de sorra fina de 0,04 m de

gruix, que servirà per anivellament del fons i seient dels cables quan vagin directament

enterrats.

Es procurarà deixar un pas de 0,05 m entre la rasa i les terres extretes, per tal de facilitar la

circulació del personal de l'obra i evitar la caiguda de terres en la rasa.

7.4.3.1.3 Tancament i senyalització.

La zona de treball estarà adequadament tancada, i disposarà de les senyalitzacions

necessàries i d'il·luminació nocturna a color ambre o vermell.

El tancament ha d'abastar tot element que alteri la superfície vial (casetes, maquinària,

materials apilats, etc.), serà continu en tot el seu perímetre i amb tanques consistents i

perfectament alineades, delimitant els espais destinats a vianants, tràfic rodat i canalització.

L'obra estarà identificada mitjançant rètols normalitzats per els ajuntaments.

S'instal·larà la senyalització vertical necessària per garantir la seguretat de vianants,

automobilistes i personal d'obra.

Els senyals de trànsit a disposar seran, com mínim, les exigides pel Codi de Circulació i les

ordenances vigents.

7.4.3.1.4 Dimensions de les rases.

Les dimensions (amplada i profunditat) de les canalitzacions s'estableixen de manera que la

seva realització sigui la més econòmica possible i que, alhora, permetin una instal·lació

còmoda dels cables.

La profunditat mínima d'instal·lació dels conductors directament enterrats o disposats en

conductes serà de 0,70 m, llevat del que estableix específicament per encreuaments.

Aquesta profunditat podrà reduir-se en casos especials degudament justificats, però havent

llavors utilitzar planxes de ferro, tubs o altres dispositius que assegurin una protecció

mecànica equivalent dels cables, tenint en compte que d'utilitzar tubs, s'ha de posar en el

seu interior els quatre conductors de baixa tensió.

Rases en vorera: La profunditat de les rases queda fixada en 70 cm, atenent a les consideracions anteriors.

L'amplada de la rasa ha de ser el més reduïda possible, per raons econòmiques, i

relacionada amb la profunditat per permetre una fàcil instal·lació dels cables. Tenint, a

més, en compte la dimensió del revestiment de les voreres (llosetes de 20 cm), s'estableix

de 0,4 en amplada per als casos d'una i dues circuits. Un cas singular són les rases en

calçada paral·lela a les vorades i amb protecció de sorra, a utilitzar quan la vorera es troba

saturada de serveis, en aquest cas la profunditat serà de 90 cm.

312


Rases en calçada, creuaments de carrers o carreteres: En els casos de creuaments, els cables que s'instal·lin discorreran per l'interior de tubulars,

havent de proveir d'un o diversos tubs per a futures ampliacions, depenent el seu nombre

de la zona i situació de l'encreuament.

Fins a 3 tubulars, la profunditat de la rasa serà de 1,00 m i 1,20 m per a 4 o 6 tubulars. Les

amplades de les rases variaran en funció del nombre de tubulars que s‟instal·lin.

7.4.3.1.5 Diversos cables en la mateixa rasa.

Quan en una rasa coincideixin diverses quaterns de cable de baixa tensió, es disposaran a la

mateixa profunditat, mantenint una separació de 8 cm, com a mínim, entre dos quaterns de

cables adjacents, i s'augmentarà l'amplada de l'excavació així com la de la protecció

mecànica.

Si es tracta de cables de baixa i mitja tensió que hagin de discórrer per la mateixa rasa, es

situaran els de baixa tensió a la profunditat reglamentària (70 cm, si es tracta de voreres i

passejos). La distància reglamentària entre ambdós circuits ha de ser de 25 cm; en el cas de

no poder aconseguir-se per la dimensió de la rasa, els cables de mitja tensió estaran sota

tub.

En els guals i encreuaments ambdós circuits de baixa i mitja tensió estaran baix tub. Tant

una com l'altra canalització comptaran amb protecció mecànica.

7.4.3.1.6 Característiques dels tubulars.

Presentaran una superfície interior llisa i tindran un diàmetre intern apropiat al dels cables

que hagin d'allotjar i no inferior a 1,5 vegades el diàmetre aparent del feix. Els tubs seran

de polietilè d'alta densitat i de diàmetre exterior de 250 mm.

7.4.3.2 Transport de les bobines dels cables.

La càrrega o descàrrega, sobre camions o remolcs adequats, es farà sempre mitjançant una

barra que passi per l'orifici central de la bobina. En cap cas, es podrà retenir la bobina amb

cordes, cables o cadenes que l'abracin i es recolzin sobre la capa exterior del cable

enrotllat; així mateix, no es podrà deixar caure la bobina al terra des del camió o remolc,

encara que el terra estigui cobert de sorra. Quan es desplaci la bobina per terra, rodant-la,

caldrà fixar-se en el sentit de rotació, generalment indicat amb una fletxa, a fi d'evitar que

s'afluixi el cable enrotllat en la mateixa.

Les bobines no han d'emmagatzemar sobre un sòl tou. Abans de començar l'estesa del

cable, s'estudiarà el lloc més adequat per col·locar la bobina a fi de facilitar l'estesa. En el

cas del sòl amb pendent, és preferible realitzar l'estesa en sentit descendent.

7.4.3.3 Estesa dels cables.

Per a l'estesa dels cables, la bobina estarà sempre elevada i subjecta per barres i gats

adequats al pes de la mateixa, i disposarà dels corresponents dispositius de frenada. El

desenrotllat del conductor es realitzarà de forma que aquest surti per la part superior de la

bobina.

Els cables han de ser sempre desenrotllats i posats al seu lloc amb la major cura, evitant

que pateixin torsió, facin bucles, etc., i tenint en compte sempre que el radi de curvatura en

l'estesa dels mateixos, encara que sigui accidentalment, no ha de ser inferior a 20 vegades

313


el seu diàmetre. Per a la coordinació de moviments en l'estesa es disposarà de personal i els

mitjans de comunicació adequats.

Quan els cables es tendeixin a mà, els operaris estaran distribuïts d'una manera uniforme al

llarg de la rasa. També es pot tendir mitjançant cabrestants, tirant de l'extrem del cable al

qual se li haurà adaptat un cap apropiada i amb un esforç de tracció per mil·límetre quadrat

de conductor que no ha d'excedir de 3 kg/mm2.

Serà imprescindible la col·locació de dinamòmetres per mesurar aquesta tracció.

Durant l'estesa, es prendran precaucions per evitar que el cable sofreixi esforços

importants, cops o rascades. En les corbes, es prendran les mesures oportunes per evitar

fregaments laterals de cable. No es permetran desplaçar lateralment el cable per mitjà de

palanques o altres útils; s'ha de fer sempre a mà.

Només de manera excepcional s'autoritzarà desenrotllar el cable fora de la rasa i sempre

sobre corrons.

En tot moment, les puntes dels cables han d'estar segellades mitjançant caputxons

termoretràctils o cintes auto vulcanitzades per impedir els efectes de la humitat, no deixant

els extrems dels cables en la rasa sense haver assegurat abans la bona estanquitat dels

mateixos.

Quan dos cables que es canalitzin vagin a ser empalmats, es solaparan almenys en una

longitud de 0,50 m. Si amb motiu de les obres de canalització apareguessin instal·lacions

d'altres serveis, es prendran totes les precaucions per no danyar-les, deixant-les, en acabar

els treballs, en les mateixes condicions en què es trobaven primitivament.

Si involuntàriament es causés alguna avaria a aquests serveis, s'avisarà amb tota urgència a

l'empresa corresponent per tal que procedeixin a la seva reparació. Cada metre i mig,

embolicant les tres fases i el neutre, es col·locarà una subjecció que agrupi aquests

conductors i els mantingui units, evitant la dispersió dels mateixos per efecte dels corrents

de curtcircuit o dilatacions.

Abans de passar el cable per una canalització baix tub, es netejarà la mateixa per evitar que

quedin sortints que puguin danyar-los. A les entrades dels tubulars s'evitarà que el cable

fregui la vora dels mateixos. Un cop estesos els cables, els tubs es taparan amb guix,

material expansible o morter ignífug. Es procurarà separar els cables entre si a fi de poder

introduir el material de segellat entre ells. Els tubs que s'instal·lin i no s'utilitzin es taparan

amb maons.

Quan les línies surtin dels centres de transformació es farà servir el mateix sistema descrit.

7.4.3.4 Creuaments amb cables de Baixa Tensió.

Es procurarà efectuar el creuament a una distància superior a 25 cm, i la distància mínima

del punt d'encreuament fins a un entroncament serà de almenys 1 m.

En els casos en què no es puguin respectar aquestes distàncies, el cable que s'estengui

últim es disposarà separat mitjançant divisions d'adequada resistència mecànica.

Segons una resolució de la Generalitat de Catalunya (DOG n º 1649 del 25.09.92) aquesta

protecció podria ser amb maons massissos de 290x140x40 mm, amb una capa de sorra

mínima a cada costat de 20 mm.

314


7.4.3.5 Creuaments amb cables de telecomunicacions.

Es procurarà efectuar el creuament a una distància superior a 20 cm, la distància mínima

del punt d'encreuament fins a un entroncament serà de almenys 1 m.

El cable d'energia deu, normalment, estar situat per sota del cable de telecomunicació. Si

per justificades exigències tècniques no es pogués respectar les distàncies assenyalades,

sobre el cable inferior s‟ha d'aplicar una protecció d'adequada resistència mecànica.

7.4.3.6 Creuaments amb conduccions d‟aigua i gas.

Es procurarà efectuar el creuament a una distància superior a 20 cm, en el cas de

encreuaments amb canonades de gas d'alta pressió (més de 4 bars) aquesta distància

mínima serà de 40 cm.

No s'ha de fer l'encreuament sobre la projecció vertical de les unions no soldades de la

conducció metàl·lica. En el cas de no poder mantenir les distàncies especificades es

col·locarà una protecció mecànica d'adequada resistència. No hi ha d'haver cap

entroncament del cable d'energia a una distància inferior a 1 m.

7.4.3.7 Proximitats i paral·lelismes.

La distància mínima a mantenir entre la canalització de baixa tensió i altra existent de mitja

tensió (o bé de Baixa Tensió pertanyent a una altra empresa) serà de 25 cm.

Entre baixa tensió i cables de comunicació la distància a mantenir serà de 20 cm.

Amb les conduccions enterrades d'aigua i gas, la distància a mantenir serà de 20 cm (si són

connexions de serveis serà de 30 cm), i no s'han de situar els cables elèctrics sobre la

projecció vertical de la canonada.

Per reduir distàncies, interposar divisòries amb material ignífug i d'adequada resistència

mecànica.

7.4.3.8 Protecció mecànica.

Les línies elèctriques subterrànies han d'estar protegides contra possibles avaries produïdes

per enfonsament de terres, per contacte amb cossos durs i per xoc de eines metàl·liques en

eventuals treballs d'excavació.

Per senyalitzar l'existència de les mateixes i protegir alhora, es col·locarà sobre de la capa

de sorra, una placa de protecció.

L'amplada s'incrementarà fins a cobrir totes les quaterns en cas d'haver més d'un.

7.4.3.9 Senyalització.

Tot conjunt de cables ha d'estar assenyalat per una cinta d'atenció, d'acord amb la RU

0205, col·locat a 0,40 m aproximadament per sobre de la placa de protecció.

Quan en la mateixa rasa existeixin línies de tensió diferent (baixa i mitja tensió), en

diferents plans verticals, s'ha de posar aquesta cinta damunt de cada conducció.

315


7.4.3.10 Rebliment de les rases.

Les ordenances municipals, molt variades, poden exigir l'apilament de terres "noves" o

autoritzar l'ocupació de les procedents de l'excavació i a elles haurà d'atenir. En qualsevol

cas, s'efectuarà per capes de 15 cm de gruix i amb piconat mecànic.

Al llit de la rasa anirà una capa de sorra fina de 4 cm de gruix cobrint la amplada total de la

rasa. El gruix total de la capa de sorra serà, com a mínim, de 20 cm de gruix, disposada

també sobre la totalitat de l'amplada.

La sorra que s'utilitzi per a la protecció dels cables serà neta, solta i aspra, exempta de

substàncies orgàniques, argila o partícules terroses, per a això es tamisarà o rentarà

convenientment si fos necessari. Els primers 30 cm per sobre de la placa de PE, s'han

d'emplenar amb terra fina exempta d'enderrocs i pedres.

Si cal, per facilitar la compactació de les successives capes, es regaran amb el tal que

s'aconsegueixi una consistència del terreny semblant a la que presentava abans de

l'excavació. Els enderrocs i materials petris es retiraran i portaran a l'abocador.

7.4.3.11 Reposició del paviment.

Els paviments seran reposats d'acord amb les normes i disposicions dictades per el

propietari dels mateixos.

S'haurà d'aconseguir una homogeneïtat, de manera que quedi el paviment nou el més

igualat possible a l'antic.

En general, s'utilitzaran en la reconstrucció, materials nous, excepte les lloses de pedra,

llambordes, vorades de granit i altres similars.

7.4.3.12 Entroncaments i terminals.

Per a la confecció d'entroncaments i terminals se seguiran els procediments establerts pel

fabricant i homologats per les empreses. El tècnic supervisor coneixerà, i disposarà de la

documentació necessària per avaluar la confecció del entroncament o terminació.

En concret es revisaran les dimensions del pelat de la coberta, utilització de maniguets o

terminals adequats i el seu encast amb la ferramenta necessària, neteja i reconstrucció de

l'aïllament. Els entroncaments s'identificaran amb el nom del operari, i només s'utilitzaran

els materials homologats.

La reconstrucció d'aïllament s'ha d'efectuar amb les mans ben netes, dipositant els

materials que componen l'entroncament sobre una lona neta i seca. El muntatge s'ha de fer

ininterrompudament.

Els entroncaments unipolars s'efectuaran escalonats, per tant, hauran de tallar-se els cables

amb distàncies a partir dels seus extrems de 50 mm, aproximadament. Al descomptat que

l'entroncament requereixi una protecció mecànica, s'efectuarà el procediment de confecció

adequat, utilitzant a més la caixa de polièster indicada per a cada cas.



Els criteris de protecció que s'aplicaran per escollir el fusible més adequat en cada cas

estan contemplats en la Norma GE FGC001, i són els següents:

316


- Intensitat nominal del conductor: El fusible elegit permetrà la plena

utilització del conductor.

- Resposta tèrmica del conductor: La característica intensitat/temps del

conductor haurà de ser superior a la del fusible, per un temps de 5 segons.

- Potència del transformador: El calibre del fusible a la sortida del centre de

transformació s'adequarà a la intensitat nominal del secundari del

transformador.


La xarxa de distribució en baixa tensió ha d'estar protegida contra contactes directes (ITC-

BT-24). Per tant, s'han de prendre les mesures següents:

- Ubicar el circuit elèctric enterrat en una rasa per tal de resultar impossible un

contacte amb les mans per part de les persones que habitualment circulen per

la zona.

- Allotjament dels sistemes de protecció i control de la xarxa elèctrica, així

com totes les connexions, en caixes o quadres elèctrics aïllats, els quals

necessiten d'eines especials per a la seva obertura.

- Aïllament de tots els conductors amb polietilè reticulat (XPLE), amb la

finalitat de recobrir les parts actives de la instal·lació.

7.4.3.13.3 Protecció contra contactes indirectes.

La xarxa de distribució en baixa tensió ha d'estar protegida contra contactes indirectes

(ITC-BT-24). Per tant, s'han de prendre les mesures següents:

- Utilitzar l'esquema TT. També és obligatori l'ús en les instal·lacions

receptores d'interruptors diferencials de sensibilitat adequada a la tipologia de

local i característiques del terreny.

- Connexió del conductor neutre a terra en el centre de transformació i cada

200 metres (NTP-LSBT), i al final de cada circuit.

7.4.3.14 Continuïtat del neutre.

El conductor neutre no podrà ser interromput, llevat que aquesta interrupció es realitzi amb

algun dels dispositius següents:

- Interruptors o seccionadors unipolars que actuïn sobre el neutre i les fases al

mateix temps (tall unipolar simultani), o que connectin el neutre abans que les

fases i desconnectin aquestes abans que el neutre.

- Unions amovibles en el neutre pròximes als interruptors o seccionadors de els

conductors de fase, degudament senyalitzades, i que només puguin ser

maniobrades mitjançant eines adequades, no devent en aquest cas ser

seccionat el neutre sense que ho estiguin prèviament les fases, ni connectades

aquestes sense haver-ho estat prèviament el neutre.


De conformitat amb l‟apartat 4 de la ITC-BT-06, el conductor neutre de les xarxes

subterrànies de distribució pública es connectarà a terra al centre de transformació en la

forma prevista en el Reglament sobre Condicions tècniques i garanties seguretat en

Centrals Elèctriques, Subestacions i Centres de Transformació. A l‟exterior del centre de

317


transformació és recomanable la seva posada a terra en altres punts de la xarxa a fi de

disminuir la seva resistència global a terra. A aquest efecte, es disposarà el neutre a terra en

tots els armaris i caixes a instal·lar.


7.4.4.1 Norma general.

Tots els materials emprats, de qualsevol tipus i classe, encara els no relacionats en aquest

Plec, hauran de ser de primera qualitat.

Abans de la instal·lació, el contractista presentarà a la direcció tècnica els catàlegs, cartes,

mostres, etc., que aquesta li sol·liciti. No es podran emprar materials sense que prèviament

hagin estat acceptats per la direcció tècnica.

Aquest control previ no constitueix la seva recepció definitiva, podent ser rebutjats per la

direcció tècnica, encara després de col·locats, si no complissin amb les condicions exigides

en aquest Plec de Condicions, havent de ser reemplaçats per la contracta per altres que

compleixin les qualitats exigides.

7.4.4.2 Conductors.

Seran de les seccions que s'especifiquen en els Plànols i Memòria. Tots els cables seran

multipolars o unipolars amb conductors de coure i tensió assignada 0,6/1 kV. La

resistència d'aïllament i la rigidesa dielèctrica complir el que estableix el apartat 2.9 de la

ITC-BT-19.

El contractista informarà per escrit a la direcció tècnica, del nom del fabricant de els

conductors i li enviarà una mostra dels mateixos. Si el fabricant no reunís la suficient

garantia a judici de la direcció tècnica, abans d'instal·lar els conductors es comprovaran les

característiques d'aquests en un laboratori oficial. Les proves es reduiran al compliment de

les condicions anteriorment exposades.

No s'admetran cables que no tinguin la marca gravada a la coberta exterior, que presenti

desperfectes superficials o que no vagin en les bobines d'origen.

No es permetrà l'ús de conductors de procedència diferent en un mateix circuit. A les

bobines haurà de figurar el nom del fabricant, tipus de cable i secció.

7.4.4.3 Làmpades.

S'utilitzaran el tipus i potència de làmpades especificades en la memòria i plànols. el

fabricant haurà de ser de reconeguda garantia.

El bulb exterior serà de vidre extra dur i els llums només es muntaran en la posició

recomanada pel fabricant.

El consum, en watts, no ha d'excedir més del 10% del nominal si es manté la tensió dins

del més menys 5 % de la nominal. La data de fabricació de les làmpades no serà anterior

en sis mesos de muntatge en obra.

7.4.4.4 Drivers.

Només s'admetran les drivers procedents d'una fàbrica coneguda, i amb gran solvència en

el mercat.

318


Durant inscripcions en què s'indiqui el nom o marca del fabricant, la tensió o tensions

nominals en volts, la intensitat nominal en ampers, la freqüència en hertzs, el factor de

potència i la potència nominal de la làmpada o llums per a les quals han estat previstos.

Si les connexions s'efectuen mitjançant borns, regletes o terminals, han de fixar de tal

manera que no podran deixar-se anar o afluixar al realitzar la connexió o desconnexió. els

terminals, borns o regletes no han de servir per fixar cap altre component de la reactància o

condensador.

El driver alimentat a la tensió nominal, subministrarà un corrent no superior al 5%, ni

inferior al 10% de la nominal del llum. El driver ha de quedar dins de les toleràncies

indicades en les plaques de característiques. Durant el funcionament de l'equip d'alt factor

no es produiran sorolls, ni vibracions de cap classe. En els casos que les lluminàries no

portin l'equip incorporat, s'utilitzarà una caixa que contingui els dispositius de connexió,

protecció i compensació.

7.4.4.5 Protecció contra curtcircuits.

Cada punt de llum portarà dos cartutxos APR de 6 A, els quals es muntaran en

portafusibles seccionables de 20 A.

7.4.4.6 Caixes d‟entroncament i derivació.

Estaran proveïdes de fitxes de connexió i seran com a mínim IP-549, és a dir, amb

protecció contra la pols, contra les projeccions d'aigua en totes direccions i

contra una energia de xoc de 20 joules.

7.4.4.7 Columnes.

Seran galvanitzats, amb un pes de zinc no inferior a 0,4 kg / m². Estaran construïts en xapa

d'acer, amb un gruix de 2,5 mm quan l'altura útil no sigui superior a 5 m, i de 3 mm per a

altures superiors.

Les columnes resistiran sense deformació una càrrega de 30 kg suspesa en l'extrem on es

col·loca la lluminària, i resistiran un esforç horitzontal. En qualsevol cas, tant els braços

com les columnes, resistiran les sol·licitacions previstes a la ITC-BT-09, apt. 6.1, amb un

coeficient de seguretat no inferior a 2,5 particularment tenint en compte l'acció del vent.

No han de permetre l'entrada de pluja ni l'acumulació d'aigua de condensació.

Les columnes hauran de posseir una obertura d'accés per a la manipulació de seus elements

de protecció i maniobra, almenys a 0,30 m del terra, dotada d'una porta o trapa amb grau de

protecció contra la projecció d'aigua, que només es pugui obrir mitjançant l'ús d'útils

especials.

Quan per la seva situació o dimensions, les columnes fixades o incorporades a obres de

fàbrica no permetin la instal·lació dels elements de protecció o maniobra a la base, podran

col·locar aquests en la part superior, en lloc apropiat, o a la pròpia obra de fàbrica. Les

columnes portaran en la seva part interior i pròxim a la porta de registre, un cargol amb

rosca per fixar la terminal de la pica de terra.


Les lluminàries compliran, com a mínim, les condicions indicades com a tipus en el

projecte, en especial les següents:

319


- Característiques fotomètriques (corbes similars).

- Resistència als agents atmosfèrics.

- Facilitat de conservació i instal·lació.

- Estètica.

- Facilitat de reposició de llum i equips.

- Condicions de funcionament del llum, especialment la temperatura

(refrigeració, protecció contra el fred o la calor, etc.).

- Protecció, a llum i accessoris, de la humitat i altres agents atmosfèrics.

- Protecció a la llum de la pols i d'efectes mecànics.

7.4.4.9 Quadre de maniobra i protecció.

L'armari estarà previst per a intempèrie i construït en acer inoxidable (protecció IP65

segons UNE 20.324 i IK10 segons UNE-EN-50.102). Compost per 3 mòduls aïllats i amb

2 portes independents amb panys normalitzades. El primer és de ús exclusiu de la

companyia subministradora, i l‟altra per als abonats.

Tots els aparells del quadre estaran fabricats per cases de reconeguda garantia i preparats

per a tensions de servei no inferior a 500 V.

Els fusibles seran APR, amb bases apropiades, de manera que no quedin accessibles parts

en tensió, ni siguin necessàries eines especials per a la reposició dels cartutxos. El calibre

serà exactament el del projecte.

Els interruptors i commutadors seran rotatius i proveïts de coberta, sent les dimensions de

les seves peces de contacte suficients perquè la temperatura en cap de elles pugui excedir

de 65ºC, després de funcionar una hora amb la seva intensitat nominal. La seva construcció

ha de ser tal que permeti realitzar un mínim de maniobres d'obertura i tancament, de l'ordre

de 10.000, amb la seva càrrega nominal a la tensió de treball sense que produeixin

desgastos excessius o avaries en els mateixos.

Els contactors estaran provats a 3.000 maniobres per hora i garantits per a cinc milions de

maniobres, els contactes estaran recoberts de plata. La bobina de tensió tindrà una tensió

nominal de 400 V, amb una tolerància del més menys 10%.

Aquesta tolerància s'entén en dos sentits: en primer lloc connectaran perfectament sempre

que la tensió variï entre aquests límits, i en segon lloc no es produiran escalfaments

excessius quan la tensió s'elevi indefinidament un 10% sobre la nominal. L'elevació de la

temperatura de les peces conductores i contactes no podrà excedir de 65ºC després de

funcionar una hora amb la seva intensitat nominal.

Així mateix, en tres interrupcions successives, amb tres minuts d'interval, d'un corrent amb

la intensitat corresponent a la capacitat de ruptura i tensió igual a la nominal, no observar

arcs prolongats, deteriorament en els contactes, ni avaries en els elements constitutius del

contactor.

Els interruptors diferencials estaran dimensionats per al corrent de fuga especificada en

projecte, podent suportar 20.000 maniobres sota la càrrega nominal i han d'estar proveïts

de botó de prova. Tots els elements anteriors es col·locaran a pressió, muntats sobre un

perfil DIN simètric a l'interior d'una caixa o armari, i aniran subjectes pel mecanisme de

fixació disposat per a aquesta finalitat. El programador astronòmic estarà alimentat a 230 V

i la tensió podrà variar en un més menys 15%.

Tota la resta de petit material serà presentat prèviament a la direcció tècnica, la qual

estimarà si les seves condicions són suficients per a la seva instal·lació.

320


Tots els conductors han de quedar connectats als borns corresponents, i cada part

accessible dels elements no ha d'estar en tensió, fora dels punts de connexió.

7.4.4.10 Protecció de les baixants.

Es realitzarà en tub de ferro galvanitzat de 2" de diàmetre, proveïda en el seu extrem

superior d'un caputxó de protecció de PVC, per tal d'aconseguir estanquitat, i per evitar el

fregament dels conductors amb les arestes vives del tub, s'utilitzarà un anell de protecció

de PVC.

La subjecció del tub a la paret es realitzarà mitjançant accessoris compostos per dues

peces, plançó roscat per encastar i suport en xapa plastificat de rosca incorporada, proveït

de tancament especial de seguretat de doble plegat.

7.4.4.11 Tubs per a canalitzacions subterrànies.

Els tubs seran exclusivament de PVC rígid, amb un diàmetre de 63 mm, segons

s‟especifica al projecte.

7.4.4.12 Conduccions subterrànies.

7.4.4.12.1 Rases.

7.4.4.12.1.1 Excavació i rebliment.

Les rases no s'excavaran fins que vagi a efectuar-se la col·locació dels tubs protectors, i en

cap cas amb antelació superior a vuit dies. El contractista prendrà les disposicions

convenients per deixar el menor temps possible, obertes les excavacions a fi d'evitar

accidents.

Si la causa de la constitució del terreny o per causes atmosfèriques les rases

amenacessin esfondrar-se, han de ser apuntalades, prenent-se les mesures de seguretat

necessàries per evitar el despreniment del terreny i que aquest sigui arrossegat per les

aigües. En el cas que penetrés aigua en les rases, aquesta haurà de ser extreta abans

d'iniciar el rebliment.

El fons de les rases s'anivellarà acuradament, retirant tots els elements punxeguts o tallants.

Sobre el fons es dipositarà la capa de sorra que servirà de seient als tubs.

En el rebliment de les rases s'empraran els productes de les excavacions, excepte quan el

terreny sigui rocós, en aquest cas s'utilitzarà terra d'una altra procedència. Les terres de

rebliment estaran lliures d'arrels, fangs i altres materials que siguin susceptibles de

descomposició o de deixar buits perjudicials.

Després d'omplir les rases es piconaran bé, deixant així algun temps perquè les terres vagin

assentant i no hagi perill de trencaments posteriors al paviment, un cop s'hagi reposat.

La terra sobrant de les excavacions que no pugui ser utilitzada en el rebliment de les rases,

s'ha de treure aplanant i netejant el terreny circumdant. Aquesta terra ha ser transportada a

un abocador on no ocasioni cap perjudici.

321


7.4.4.12.1.2 Col·locació dels tubs.

Els conductes protectors dels cables han de ser conformes a la ITC-BT-21, taula 9.

Els tubs descansaran sobre una capa de sorra de gruix no inferior a 5 cm. La superfície

exterior dels tubs quedarà a una distància mínima de 46 cm. per sota del sòl o paviment

acabat. Es cuidarà la perfecta col·locació dels tubs, sobretot en les juntes, de manera que

no quedin cantells vius que puguin perjudicar la protecció del cable.

Els tubs es col·locaran completament nets per dins, i durant l'obra es cuidarà que no entrin

matèries estranyes.

A uns 25 cm per sobre dels tubs i a uns 10 cm per sota del nivell del sòl es situarà la cinta

senyalitzadora.

7.4.4.12.1.3 Creuaments amb canalitzacions o calçades.

A les cruïlles amb canalitzacions elèctriques o d'una altra naturalesa (aigua, gas, etc.) i de

calçades de vies amb trànsit rodat, es rodejaran els tubs d'una capa de formigó en massa

amb un gruix mínim de 10 cm. En els encreuaments amb canalitzacions, la longitud de tub

a formigonar serà, com a mínim, d'1 m. a cada costat de la canalització existent, havent de

ser la distància entre aquesta i la paret exterior dels tubs de 15 cm. almenys.

En formigonar els tubs es posarà una especial cura per impedir l'entrada de beurades de

ciment dins d'ells, sent aconsellable enganxar els tubs amb el producte apropiat.

7.4.4.12.2 Cimentació de columnes.

7.4.4.12.2.1 Excavació.

Es refereix a l'excavació necessària per als massissos dels fonaments de les columnes, en

qualsevol classe de terreny. Aquesta unitat d'obra comprèn la retirada de la terra i

rebliment de l'excavació resultant després del formigonat, esgotament d'aigües, estrebats i

quants elements siguin en cada cas necessaris per a la seva execució.

Les dimensions de les excavacions s'ajustaran el més possible a les donades en el projecte

o, si no a les indicades per la direcció tècnica. Les parets dels forats seran verticals. Si per

qualsevol altra causa s'originés un augment en el volum de l'excavació, aquesta seria per

compte del contractista, certificant només el volum teòric. Quan sigui necessari variar les

dimensions de l'excavació, es farà d'acord amb la direcció tècnica.

En terrenys inclinats, s'efectuarà una explanació del terreny. Com a regla general estipula

que la profunditat de l'excavació ha de referir-se al nivell mitjà abans esmentat.

L'explanació es prolongarà fins a 30 cm com a mínim, per fora de l'excavació, perllongant

després amb el talús natural de la terra circumdant.

Si a causa de la constitució del terreny o per causes atmosfèriques les fosses amenacessin

esfondrar-se, han de ser apuntalats, prenent-se les mesures de seguretat necessàries per

evitar el despreniment del terreny i que aquest sigui arrossegat per les aigües. En el cas que

penetrés aigua en les fosses, aquesta haurà de ser extreta abans del omplenat de formigó.

La terra sobrant de les excavacions que no pugui ser utilitzada en el rebliment dels fosses,

s'ha de treure aplanant i netejant el terreny que l'envolta. aquesta terra haurà de ser

transportada a un lloc on al dipositar no ocasioni cap perjudici. Es prohibeix l'ús d'aigües

que procedeixin de pantans, o estiguin molt carregades de sals carbonoses o selenitoses.

322


7.4.4.12.2.2 Formigó.

El pastat de formigó s'efectuarà en formigonera o a mà, sent preferible el primer

procediment; en el segon cas es farà sobre xapa metàl·lica de suficients dimensions per

evitar que es barregi amb terra i es procedirà primer a l'elaboració del morter de ciment i

sorra, afegint a continuació la grava, i llavors se li donarà un retorn a la barreja, havent de

quedar aquesta de color uniforme; si no passa, hi ha de tornar a donar altres voltes fins

aconseguir la uniformitat; un cop aconseguida es s'afegirà a continuació l'aigua necessària

abans d'abocar al forat. S'emprarà formigó la dosificació sigui de 200 kg/m3.

La composició normal de la mescla serà:

- Ciment: 1

- Sorra: 3

- Grava: 6

La dosi d'aigua no és una dada fixa, i variarà segons les circumstàncies climatològiques i

els àrids que s'utilitzin. El formigó obtingut serà de consistència plàstica, podent-se

comprovar la seva docilitat per mitjà del con d'Abrams. Aquest con consisteix en un motlle

troncocònic de 30 cm d'alçada i bases de 10 i 20 cm. de diàmetre. Per a la prova es col·loca

el motlle recolzat per la seva base major, sobre un tauler, omplint-lo per la seva base

menor, i un cop ple de formigó i enrasat s'aixeca deixant caure amb cura la massa.

Es mesura la altura "H" del formigó format i per a la realització de la prova no s‟utilitzarà

més de 5 cm d‟àrid.

7.4.4.13 Transport i muntatge de columnes.

S'empraran els mitjans auxiliars necessaris perquè durant el transport no pateixin les

columnes un deteriorament. El muntatge i col·locació de les columnes s'efectuarà de

manera que quedin perfectament aplomats en totes les direccions. Les femelles dels cargols

de fixació han de tenir volanderes. La fixació definitiva es realitzarà a base de

contrafemelles. Acabada aquesta operació es rematarà la fonamentació amb morter de

ciment.

7.4.4.14 Arquetes de registre.

Seran prefabricades de formigó H-250, de dimensions 60x60x80 cm i gruix de les cares de

10 cm. Se situaran sobre una solera de terra de riu de 20 cm de gruix. Els marcs seran

metàl·lics, igual que les tapes, que tindran unes dimensions de 65x65x5 cm, i portaran la

inscripció "Enllumenat Públic". El contractista prendrà les disposicions convenients per

deixar el menor temps possible, obertes les arquetes per tal d'evitar accidents.

Quan no existeixin voravies, s'envoltarà el conjunt arqueta-fonamentació amb vorades de

25x15x12 cm prefabricats de formigó, havent de quedar la rasant a 12 cm sobre el nivell

del terreny natural.

323


7.4.4.15 Estesa dels conductors.

L'estesa dels conductors es farà amb molta cura, evitant la formació de coques i torçades,

així com frecs perjudicials i traccions exagerades.

No es donarà als conductors curvatures superiors a les admissibles per a cada tipus. El radi

interior de curvatura no serà menor que els valors recomanats pel fabricant dels

conductors.

7.4.4.16 Connexions.

Seran de les seccions especificades en el projecte, es connectaran en les caixes situades a

l'interior de les columnes, no existint entroncaments a l'interior dels mateixos. Només es

traurà l'aïllament dels conductors en la longitud que penetrin en els borns de connexió.

Les caixes estaran proveïdes de fitxes de connexió. La protecció serà, com a mínim, IP-43,

és a dir, protecció contra cossos sòlids superiors a 1 mm, contra aigua de pluja fins a 60º de

la vertical i contra energia de xoc de 6 joules.

Els fusibles seran APR de 6 A, i aniran a la tapa de la caixa, de manera que aquesta faci la

funció de seccionament. L'entrada i sortida dels conductors de la xarxa es realitzarà per la

cara inferior de la caixa i la sortida de la connexió per la cara superior. Les connexions es

realitzaran de manera que hi hagi equilibri entre fases.

Quan les lluminàries no portin incorporat l'equip driver, aquest equip es fixarà a l‟interior

de la columna o en un lloc accessible.

7.4.4.17 Entroncaments i derivacions.

Els entroncaments i derivacions es realitzaran preferiblement en les caixes d'escomeses

descrites en l'apartat anterior.

De no resultar possible es faran a les arquetes, utilitzant fitxes de connexió (una per fil), les

quals s'encintaran amb cinta autosoldable d'una rigidesa dielèctrica de 12 kV/mm, amb

capes a mig solapament i damunt d'una cinta de vinil amb dues capes a mig solapament. Es

reduirà al mínim el nombre de connexions, però en cap cas existiran entroncaments al llarg

de les línies subterranis.

7.4.4.18 Preses de terra.

La intensitat de defecte, llindar de desconnexió dels interruptors diferencials, serà com a

màxim de 300 mA i la resistència de posada a terra, mesurada en la posada en servei de la

instal·lació, serà com a màxim de 30 Ω.

També s'admetran interruptors diferencials d'intensitat màxima de 500 mA o 1 A, sempre

que la resistència de posada a terra mesura en la posada en servei de la instal·lació sigui

inferior o igual a 5 Ω i a 1 Ω, respectivament.

En qualsevol cas, la màxima resistència de posada a terra serà tal que, al llarg de la vida de

la instal·lació i en tot l'any, no es puguin produir tensions de contacte majors de 24 V en

les parts metàl·liques accessibles de la instal·lació (suports, quadres metàl·lics, etc.).

La posada a terra dels suports es realitzarà per connexió a una xarxa de terra comú per a

totes les línies que parteixin del mateix quadre de protecció, mesura i control. En les xarxes

de terra, s'instal·larà com a mínim un elèctrode de posada a terra cada 5 suports de

lluminàries, i sempre en el primer i en l'últim suport de cada línia.

324


El conductor de la xarxa de terra que uneix els elèctrodes ha de ser nu, de coure, de 35

mm² de secció mínima, si forma part de la pròpia xarxa de terra, en aquest cas anirà per

fora de les canalitzacions dels cables d'alimentació.

El conductor de protecció que uneix cada suport amb l'elèctrode o amb la xarxa de terra,

serà de cable unipolar aïllat, de tensió assignada 450/750 V, amb recobriment de color

verd-groc, i secció mínima de 16 mm ² de coure.

Totes les connexions dels circuits de terra es realitzaran mitjançant terminals, grapes,

soldadura o elements apropiats que garanteixin un bon contacte permanent i protegit contra

la corrosió.

7.4.4.19 Baixants.

A les proteccions s'utilitzarà, exclusivament, el tub i accessoris descrits en el apartat

anterior. Aquest tub assolirà una alçada mínima de 2,50 m sobre el terra.

7.4.4.20 Fixació i regulació de les lluminàries.

Les lluminàries s'instal·laran amb la inclinació adequada a l'altura del punt de llum, ample

de calçada i tipus de lluminària. En qualsevol cas el seu pla transversal de simetria serà

perpendicular al de la calçada.

A les lluminàries que tinguin regulació de focus, les llums es situaran en el punt adequat a

la seva forma geomètrica, a l'òptica de la lluminària, a l'altura del punt de llum i l'ample de

la calçada. Qualsevol que sigui el sistema de fixació utilitzat (brida, cargol de pressió,

rosca, ròtula, etc.) un cop finalitzats el muntatge, la lluminària quedarà rígidament

subjecta, de manera que no pugui girar o oscil·lar respecte al suport.

7.4.4.21 Mesura de la il·luminació.

La comprovació del nivell mitjà d'enllumenat serà verificada passats els 30 dies de

funcionament de les instal·lacions. Es prendrà una zona de la calçada compresa entre dos

punts de llum consecutius d'una mateixa banda si aquests estan situats a portell, i entre tres

en cas d'estar apariats o disposats unilateralment. Els punts de llum que s'escullin estaran

separats una distància que sigui el més propera possible a la separació mitjana. En les hores

de menys trànsit, i fins i tot tancant aquest, es dividirà la zona en rectangles de dos a tres

metres de llarg mesurant la il·luminació horitzontal en cadascun dels vèrtexs.

Els valors obtinguts multiplicats pel factor de conservació, s'indicarà en un pla. Els

mesuraments es realitzaran arran de terra i, en cap cas, a una alçada superior a 50 cm,

havent de prendre les mesures necessàries perquè no s'interfereixi la llum procedent de les

diverses lluminàries.

La cèl·lula fotoelèctrica del luxòmetre es mantindrà perfectament horitzontal durant la

lectura d'il·luminació; en cas que la llum incideixi sobre el pla de la calçada en angle

comprès entre 60º i 70º amb la vertical, es tindrà en compte l “error de cosinus”. Si

l'adaptació de l'escala del luxòmetre s'efectua mitjançant filtre, es considerarà aquest error

a partir dels 50º. Abans de procedir a aquesta mesura s'autoritzarà a l'adjudicatari que

efectuï una neteja de pols que s'hagués pogut dipositar sobre els reflectors i aparells. La

il·luminació mitjana es definirà com la relació de la mínima intensitat d'il·luminació, a la

mitjana intensitat d'il·luminació.

325


7.4.4.22 Seguretat.

En realitzar els treballs en vies públiques, tant urbanes com interurbanes o de qualsevol

tipus, l'execució pugui entorpir la circulació de vehicles, es col·locaran les senyals

indicadors que especifica el vigent Reglament de Circulació. Igualment es prendran les

oportunes precaucions, en previsió de possibles accidents de vianants, com a conseqüència

de l'execució de l'obra.



Enginyer Técnic Industrial Elèctric.


8. Estudis amb entitat pròpia.




DATA: Juny 2014.

327

Electrificació de la urbanització Pallaresos Park. Estudis amb entitat pròpia.

8. ESTUDIS AMB ENTITAT PRÒPIA. ................................................................................. 326

8.1 ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT A LES OBRES. ....................................................... 328 8.1.1 Objecte. ................................................................................................................... 328 8.1.2 Abast. ...................................................................................................................... 328 8.1.3 Anàlisi dels riscos. ................................................................................................... 328

8.1.3.1 Riscos generals. ................................................................................................ 328 8.1.3.2 Riscos específics. ............................................................................................. 329

8.1.3.2.1 Excavacions. ............................................................................................. 329 8.1.3.2.2 Moviment de terres. .................................................................................. 329 8.1.3.2.3 Treballs amb ferralla. ................................................................................ 330 8.1.3.2.4 Treballs amb formigó. ............................................................................... 330 8.1.3.2.5 Manipulació de materials........................................................................... 330 8.1.3.2.6 Transport de materials i equips dintre de l‟obra. ......................................... 330 8.1.3.2.7 Prefabricació i muntatge d‟estructures, tancaments i equips........................ 330 8.1.3.2.8 Maniobra d‟aixecament, situació en obra i muntatge d‟equips i materials. .. 331 8.1.3.2.9 Muntatge d‟instal·lacions, paviments i acabats. .......................................... 331 8.1.3.2.10 Maquinaria i mitjans auxiliars. ................................................................. 331

8.1.3.2.10.1 Maquinaria fixa i ferramentes elèctriques. ........................................ 332 8.1.3.2.10.2 Mitjans d‟elevació. .......................................................................... 332 8.1.3.2.10.3 Bastides, plataformes i escales.......................................................... 333 8.1.3.2.10.4 Equips de soldadura elèctrica i oxiacetilènica. .................................. 333

8.1.4 Mesures preventives................................................................................................. 333 8.1.4.1 Proteccions col·lectives. ................................................................................... 333

8.1.4.1.1 En riscos generals. .................................................................................... 333 8.1.4.1.2 En riscos específics. .................................................................................. 334

8.1.4.1.2.1 Excavacions....................................................................................... 334 8.1.4.1.2.2 Moviments de terres........................................................................... 335 8.1.4.1.2.3 Treballs en altura. .............................................................................. 335 8.1.4.1.2.4 Treballs amb ferralla. ......................................................................... 336 8.1.4.1.2.5 Treballs amb formigó. ........................................................................ 337 8.1.4.1.2.6 Manipulació de materials. .................................................................. 337 8.1.4.1.2.7 Transport de materials i equips dintre de la obra. ................................ 337 8.1.4.1.2.8 Prefabricació, aixecament i muntatge de estructures, i equips. ............. 338 8.1.4.1.2.9 Maniobres d‟aixecament i ubicació en obra de materials i equips ........ 338 8.1.4.1.2.10 Instal·lacions de distribució d‟energia. ............................................. 339

8.1.4.2 Proteccions individuals. .................................................................................... 339 8.1.4.3 Controls i revisions tècniques de seguretat. ....................................................... 339

8.1.5 Instal·lacions elèctriques provisionals. ..................................................................... 340 8.1.5.1 Riscos previsibles. ............................................................................................ 340 8.1.5.2 Mesures preventives. ........................................................................................ 340

8.1.5.2.1 En els quadres de distribució. .................................................................... 340 8.1.5.2.2 En prolongadors, clavilles, connexions i cables. ......................................... 340 8.1.5.2.3 En eines i útils elèctrics portàtils. ............................................................... 341 8.1.5.2.4 En màquines i equips elèctrics. .................................................................. 341 8.1.5.2.5 Normes de caràcter general........................................................................ 341 8.1.5.2.6 Estudi de revisions de manteniment. .......................................................... 341

328


8.1 Estudi bàsic de seguretat i salut a les obres.

8.1.1 Objecte.

Aquest estudi bàsic de seguretat i salut laboral té com a objecte establir les directrius

generals encaminades a disminuir en el possible, els riscos d'accidents laborals i malalties

professionals, així com a la minimització de les conseqüències dels accidents que es

produeixin.

Aquest estudi s'ha elaborat en compliment del RD 1627/97 del 24 d'octubre, que estableix

els criteris de planificació, control i desenvolupament dels mitjans i mesures de seguretat i

higiene, que s'han de tenir presents en l'execució dels projectes en construcció.

8.1.2 Abast.

Les mesures contemplades en aquest estudi abasten tots els treballs a realitzar en el present

Projecte, i aplica l'obligació del seu compliment a totes les persones de les diferents

organitzacions que intervinguin en l'execució dels mateixos. Tant els riscos previsibles

com les mesures preventives a aplicar per als treballs en instal·lacions, elements i

màquines elèctriques són analitzats en els apartats següents.

8.1.3 Anàlisi dels riscos.

A continuació s'analitzen els riscos previsibles inherents de les activitats de execució

previstes, així com les derivades de l'ús de maquinària, mitjans auxiliars i manipulació

d'instal·lacions, màquines o eines elèctriques.

Per tal de no repetir innecessàriament la relació de riscos, s'analitzen primer els riscos

generals que poden donar-se en qualsevol de les activitats, i es continuarà amb l'anàlisi dels

específics de cada activitat.

8.1.3.1 Riscos generals.

S'entenen com a riscos generals aquells que poden afectar tots els treballadors,

independentment de l'activitat concreta que realitzin.

Es preveuen els següents:

- Caigudes d'objectes, o components sobre persones.

- Caigudes de persones a diferent nivell.

- Caigudes de persones al mateix nivell.

- Projeccions de partícules als ulls.

- Conjuntivitis per arc de soldadura o altres.

- Ferides en mans o peus per maneig de materials.

- Sobreesforços.

- Cops i talls per maneig d'eines.

- Cops contra objectes.

- Quedar atrapats entre objectes.

- Cremades per contactes tèrmics.

- Exposició a descàrregues elèctriques.

- Incendis i explosions.

- Atrapats per bolcada de màquines, vehicles o equips.

- Atropellaments, o cops per vehicles en moviment.

- Lesions per manipulació de productes químics.

329


- Lesions, o malalties per factors atmosfèrics que comprometin la seguretat, o

salut.

- Inhalació de productes tòxics.

8.1.3.2 Riscos específics.

Es refereixen als riscos propis d'activitats concretes que afecten només al personal que

realitza treballs en les mateixes.

Aquest personal estarà exposat als riscos generals indicats en l'apartat anterior, més els

específics de la seva activitat. Amb aquesta finalitat, a continuació s'analitzen les activitats

més significatives, les quals s'han classificat en els següents tipus:

- Excavacions.

- Voladures.

- Moviment de terres.

- Treballs amb ferralla.

- Treballs d'encofrat i desencofrat.

- Treballs amb formigó.

- Manipulació de materials.

- Transport de materials i equips dins de l'obra.

- Prefabricació i muntatge d'estructures tancaments i materials.

- Maniobres de hissat, situació en obra i muntatge d'equips i materials.

- Muntatge d'instal·lacions, terres i acabats.

- Sòls i acabats.

8.1.3.2.1 Excavacions.

A més dels riscos generals poden ser inherents a les excavacions els següents riscos:

- Despreniment o esllavissament de terres

- Atropellaments i / o cops per màquines, o vehicles.

- Col·lisions i bolcades de maquinària.

- Riscos a tercers aliens al propi treball.

8.1.3.2.2 Moviment de terres.

En els treballs derivats del moviment de terres per excavacions o rebliments, es preveuen

els següents riscos específics:

- Càrrega de materials de les pales, o caixes dels vehicles.

- Caigudes de persones des dels vehicles.

- Bolcades de vehicles per diverses causes (males condicions del terreny, excés

de càrrega, durant les descàrregues, etc.).

- Atropellament i col·lisions.

- Projecció de partícules.

- Pols ambiental.

330


8.1.3.2.3 Treballs amb ferralla.

Els riscos més comuns relatius a la manipulació i muntatge de ferralla són els següents:

- Talls i ferides en el maneig de les barres, o filferros.

- Quedar atrapat en les operacions de càrrega i descàrrega de paquets de barres,

o en la col·locació de les mateixes.

- Torçades de peus, ensopegades i caigudes al mateix nivell al caminar sobre

les armadures.

- Trencaments eventuals de barres durant el doblat.

8.1.3.2.4 Treballs amb formigó.

L'exposició i manipulació del formigó implica els següents riscos:

- Esquitxades de formigó als ulls.

- Enfonsament, ruptura o caiguda d'encofrats.

- Torçades de peus, punxades, ensopegades i caigudes al mateix i a diferent

nivell, en moure sobre les estructures.

- Dermatitis en la pell.

- Aixafament, o quedar atrapat per fallada de apuntalaments.

- Lesions musculars pel maneig de vibradors.

- Electrocució per ambients humits.

8.1.3.2.5 Manipulació de materials.

Els riscos propis d'aquesta activitat estan inclosos en la descripció de riscos generals.

8.1.3.2.6 Transport de materials i equips dintre de l’obra.

En aquesta activitat són previsibles els següents riscos:

- Despreniment o caiguda de la càrrega, o part de la mateixa, per ser excessiva

o estar malament subjecta.

- Cops contra parts sortints de la càrrega.

- Atropellaments de persones.

- Tombs.

- Xocs contra altres vehicles, o màquines.

- Cops, o enganxalls de la càrrega amb objectes, instal·lacions, o esteses de

cables.

8.1.3.2.7 Prefabricació i muntatge d’estructures, tancaments i equips.

Entre els riscos específics d'aquest apartat cal destacar:

- Caiguda de materials per la mala execució de la maniobra de muntatge i

acoblament dels mateixos, o fallada mecànica d'equips.

- Caiguda de persones des d'alçada per diverses causes.

- Quedar atrapat de mans, o peus en el maneig dels materials. o equips.

- Caiguda d'objectes, o eines soltes.

- Explosions o incendis per l'ús de gasos o per projeccions incandescents.

331


8.1.3.2.8 Maniobra d’aixecament, situació en obra i muntatge d’equips i materials.

Com riscos específics d'aquestes maniobres es poden citar els següents:

- Caiguda de materials, equips, o components dels mateixos per fallida dels

mitjans d'elevació, o error en la maniobra.

- Caiguda de petits objectes, o materials solts (cantoneres, eines, etc.) sobre

persones.

- Caiguda de persones des d'alçada en operacions d'unió o desunió de les peces.

- Quedar atrapat de mans o peus.

- Quedar empresonat, o aixafament de persones per moviments incontrolats de

la càrrega.

- Cops d'equips, si hissat i transport, contra altres instal·lacions (estructures,

línies elèctriques, etc.).

- Caiguda o bolcada dels mitjans d'elevació.

8.1.3.2.9 Muntatge d’instal·lacions, paviments i acabats.

Els riscos inherents a aquestes activitats es poden ser inclosos dins dels generals, al no

executar-se a grans altures ni presentar aspectes relativament perillosos.

8.1.3.2.10 Maquinaria i mitjans auxiliars.

En aquest apartat s'analitzaran els riscos que a més dels generals, poden presentar-se en l'ús

de maquinària i mitjans auxiliars.

Les maquinàries més significatives que es preveu utilitzar per a l'execució dels treballs

objecte del present estudi, són les que s'indiquen a continuació:

- Equip de soldadura elèctrica.

- Equip de soldadura oxiacetilènica-oxitall.

- Màquina elèctrica de roscar.

- Camió de transport.

- Grua mòbil.

- Camió grua.

- Cabrestant d'aixecament.

- Cabrestant d'estesa subterrani.

- Pistoles de fixació.

- Trepants de mà.

- Tallatubs.

- Corbadors de tubs.

- Radials i esmeriladores.

- Politges, eslingues, grillons, etc.

- Joc alça bobines, rodets, etc.

- Màquina d'excavació amb martell hidràulic.

- Màquina retroexcavadora mixta.

- Formigoneres autopropulsades.

- Camió bolquet.

- Màquina anivelladora.

- Mini retroexcavadora.

- Compactadora.

- Compressor.

- Martell trencador i picador.

332


Entre els mitjans auxiliars cal esmentar els següents:

- Bastides sobre burriquets.

- Bastides metàl·lics modulars.

- Escales de mà.

- Escales de tisora.

- Quadres elèctrics auxiliars.

- Instal·lacions elèctriques provisionals.

- Eines de mà.

- Bancs de treball.

- Equips de mesura.

- Comprovador de seqüència de fases.

- Mesurador d'aïllament.

- Mesurador de terres.

- Pinces amperimètriques.

- Termòmetres.

Els riscos presents en l'ús de maquinària i mitjans auxiliars es poden classificar en els

següents grups:

- Maquinària fixa i eines elèctriques.

- Mitjans d'elevació.

- Bastides, plataformes i escales.

- Equips de soldadura elèctrica i oxiacetilènica

8.1.3.2.10.1 Maquinaria fixa i ferramentes elèctriques.

Els riscos més significatius són els següents:

- Les característiques de treballs en elements amb tensió elèctrica en els quals

poden produir accidents per contactes, tant directes com indirectes.

- Caigudes de personal per contacte amb elements en tensió, tant directe com

indirecte.

- Caigudes de personal al mateix, o diferent nivell per desordre de mànegues.

- Lesions per ús inadequat, o males condicions de màquines giratòries, o de

tall.

- Projeccions de partícules.

8.1.3.2.10.2 Mitjans d’elevació.

Es consideren com a riscos específics d'aquests mitjans, els següents:

- Caiguda de la càrrega per deficient ajust o maniobra.

- Trencament de cable, ganxo, grilló, o qualsevol altre mitjà auxiliar d'elevació.

- Cops, o aixafaments per moviments incontrolats de la càrrega.

- Excés de càrrega amb la consegüent trencament, o bolcada del mitjà

corresponent.

- Decisió d'elements mecànics, o elèctrics.

- Caiguda de persones a diferent nivell durant les operacions de moviment de

càrregues.

333


8.1.3.2.10.3 Bastides, plataformes i escales.

Són previsibles els següents riscos:

- Caigudes de persones a diferent nivell.

- Carda de la bastida per bolcada.

- Tombs, o lliscaments d'escales.

- Caiguda de materials, o eines des de la bastida.

- Els derivats de patiment de malalties no detectades (epilèpsia, vertigen, etc.).

8.1.3.2.10.4 Equips de soldadura elèctrica i oxiacetilènica.

Els riscos previsibles propis de l'ús d'aquests equips són els següents:

- Incendis.

- Cremades.

- Els derivats de la inhalació de vapors metàl·lics.

- Explosió d'ampolles de gasos.

- Projeccions incandescents, o de cossos estranys.

- Contacte amb l'energia elèctrica.

8.1.4 Mesures preventives.

Per disminuir en el possible els riscos que preveu l'apartat anterior, ha de actuar sobre els

factors que, per separat o en conjunt, determinen les causes que produeixen els accidents.

Es refereix al factor humà i el factor tècnic.

L'actuació sobre el factor humà, basada fonamentalment en la formació, mentalització i

informació de tot el personal que participi en els treballs del present estudi, així com en

aspectes ergonòmics i condicions ambientals, no analitza en aquest estudi.

Pel que fa el factor tècnic, s'actuarà bàsicament en els següents aspectes:

- Proteccions col·lectives.

- Proteccions individuals.

- Controls i revisions tècniques de seguretat.

En base als riscos previsibles enunciats en el punt anterior, s'analitzen a continuació les

mesures previstes en cada un d'aquests camps.

8.1.4.1 Proteccions col·lectives.

Sempre que sigui possible es donarà prioritat a l'ús de proteccions col·lectives, ja que la

seva efectivitat és molt superior a la de les proteccions personals.

Sense excloure l'ús d‟aquestes últimes, les proteccions col·lectives previstes, en funció dels

riscos enunciats, seran els següents:

8.1.4.1.1 En riscos generals.

És refereixen a les Mesures de Seguretat a adoptar per a la protecció de riscos que es

considerin comuns a totes les activitats.

334


Aquests riscos són els següents:

- Senyalitzacions d'accés a obra i ús d'elements amb protecció personal.

- Acotament i Senyalització de zona on existeixi risc de caiguda d'objectes des

d'alçada.

- És muntaran baranes resistents als buits pels quals pugui produir caiguda de

persones.

- A cada lloc de treball, és disposarà de almenys, un extintor portàtil de pols

polivalent.

- Si algun lloc de Treball generis risc de projeccions (de partícules, o per arc de

soldadura) a complementació, és col·locaran mampares opaques de material

ignífug.

- Si es realitzen treballs amb projeccions incandescents en proximitat de

materials combustibles, es retiraran aquests o es protegiran amb lona

ignífuga.

- Es mantindran ordenats els materials, cables i mànegues per evitar el risc de

cops, o caigudes al mateix nivell per aquesta causa.

- Les restes de materials generats pel treball es retiraran periòdicament per

mantenir netes les zones de treball.

- Els productes tòxics i perillosos es manipularan segons l'establert en les

condicions d'ús específiques de cada producte.

- Respectar la senyalització i limitacions de velocitat fixades per circulació de

vehicles i maquinària a l'interior de l'obra.

- Aplicar les mesures preventives contra riscos elèctrics que desenvoluparem

més endavant.

- Tots els vehicles portaran els indicadors òptics i acústics que exigeixi la

legislació vigent.

8.1.4.1.2 En riscos específics.

Les proteccions col·lectives previstes per a la prevenció dels riscos que estableix l'apartat

8.1.3.2, s'exposen a continuació:

8.1.4.1.2.1 Excavacions.

- Es realitzaran talussos en totes les excavacions verticals de profunditat

superior a 1,5 m.

- Es senyalitzaran les excavacions, com a mínim a 1 m. de la seva vora.

- No s'apilaran terres ni materials a menys de 2 m. de la vora de la excavació.

- Les excavacions de profunditat superior a 2 m, i en les proximitats hagin

circular persones, es protegiran amb baranes resistents de 90 cm. d'alçada, les

quals se situaran, sempre que sigui possible, a 2 m. de la vora de la excavació.

- Els accessos a les rases es realitzaran mitjançant escales sòlides que

sobrepassen en 1 m. la vora d'aquestes.

- Les màquines excavadores i camions només seran conduïdes per personal

capacitat, amb el corresponent permís de conduir el qual serà responsable,

així mateix, de l'adequada conservació de la seva màquina.

335


8.1.4.1.2.2 Moviments de terres.

- No es carregaran els camions per sobre de la càrrega admissible ni

sobrepassant el nivell superior de la caça.

- Es prohibeix el trasllat de persones fora de la cabina dels vehicles.

- Es situaran falques per limitar la proximitat a vores d'excavacions o

desnivells en zones de descàrrega.

- Es limitarà la velocitat de vehicles en el camí d'accés i en els vials interiors de

l'obra a 20 km / h.

- En cas necessari i a criteri del tècnic de seguretat es procedirà al regat de les

pistes per evitar la formació de núvols de pols.

8.1.4.1.2.3 Treballs en altura.

És evident que el treball en alçada es presenta dins de moltes de les activitats que es

realitzen en l'execució d'aquest projecte i, com a tal, les mesures preventives relatives als

mateixos seran tractades conjuntament amb la resta de les que afecten cadascú.

No obstant això, donada l‟elevada gravetat de les conseqüències que, generalment, es

deriven de les caigudes d'altura, es considera oportú i convenient remarcar, en aquest

apartat concret, les mesures de prevencions bàsiques i fonamentals que s'han d'aplicar per

eliminar, en la mesura del possible, els riscos inherents als treballs en alçada.

Es destaquen, entre altres, les següents mesures:

Per evitar la caiguda d'objectes:

- Coordinar els treballs de manera que no es realitzin treballs superposats.

- Davant la necessitat de treballs en la mateixa vertical, posar les oportunes

proteccions (xarxes, marquesines, etc.).

- Acotar i senyalitzar les zones amb risc de caiguda d'objectes.

- Senyalitzar i controlar la zona on es realitzin maniobres amb càrregues

suspeses, fins que aquestes es trobin totalment recolzades.

- Emprar cordes per al guiat de càrregues suspeses, que seran guiades des de

fora de la zona d'influència de la càrrega, i accedir a aquesta zona només quan

la càrrega estigui pràcticament assegurada.

Per evitar la caiguda de persones:

- Es muntaran baranes resistents en tot el perímetre o vores de plataformes,

forjats, etc., pels que es puguin produir caigudes de persones.

- Es protegiran amb baranes o tapes de suficient resistència els buits existents

en forjats, així com en paraments verticals si aquests són accessibles, o estan

a menys de 1,5 m. del sòl.

- Les baranes que es treguin, o buits que es destapin per a introducció de

equips, etc., es mantindran perfectament controlats i senyalitzats durant la

maniobra, reposant les corresponents proteccions només finalitzar aquestes.

336


- Les bastides que s'utilitzin (modulars o tubulars), han de complir els

requeriments i condicions mínimes definides en la OGSHT, destacant entre

altres:

Superfície de suport horitzontal i resistent.

Si són mòbils, les rodes estaran bloquejades i no es traslladaran amb

persones sobre les mateixes.

Arriostrar-los a partir de certa altura.

A partir de 2 m d'alçada es protegirà tot el seu perímetre amb roda

peus i baranes col·locats a 45 i 90 cm. del pis, el qual tindrà, com

mínim, una amplada de 60 cm.

No sobrecarregar les plataformes de treball i mantenir-les netes i

lliures d'obstacles.

En altura (més de 2 m.) És obligatori utilitzar cinturó de seguretat,

sempre que no hi hagi proteccions (baranes) que impedeixin la

caiguda, el qual estarà ancorat a elements, fixos, mòbils, definitius o

provisionals, de suficient resistència.

S'instal·laran cordes o cables fiadors per subjecció dels cinturons de

seguretat, en aquells casos en què no sigui possible muntar baranes de

protecció, o bé sigui necessari el desplaçament dels operaris sobre

estructures o cobertes. En aquest cas s'utilitzaran cinturons de

caiguda, amb arnès proveïts d'absorció d'energia.

- Les escales de mà compliran, com a mínim, les següents condicions:

No tindran trencats ni estellats els travessers o graons. Disposaran de

sabates antilliscants.

Les superfícies de suport inferior i superior seran planes i resistents.

Fixació o amarratge pel seu cap en casos especials, i usar el cinturó de

seguretat ancorat a un element aliè a aquesta.

Col·locar amb la inclinació adequada.

Amb les escales de tisora, posar límit o cadena perquè no s'obrin, no

usar plegades, i no posar-se a cavall en elles.

8.1.4.1.2.4 Treballs amb ferralla.

- Els paquets de rodons s'apilaran en posició horitzontal, separant les capes

amb dorments de fusta i evitant alçades de piles superiors a 1,50 m.

- No es permetrà enfilar per les armadures.

- Es col·locaran taulers per circular per les armadures de ferralla.

- No s'han d'utilitzar elements o mitjans auxiliars (escales, ganxos, etc.) fets

amb trossos de ferralla soldada.

- Diàriament es netejarà la zona de treball, recollint i retirant els retalls i

filferros sobrants de l'armat.

337


8.1.4.1.2.5 Treballs amb formigó.

En aquests treballs, les proteccions s'han de tenir en compte segons sigui el tipus

d'abocament de formigó; mitjançant canaleta o mitjançant cub amb grua.

En l'abocament mitjançant canaleta:

- Instal·lar topes de final de recorregut dels camions formigonera per evitar

bolcades.

- No situar cap operari darrere dels camions formigonera en les maniobres de

retrocés.

En l'abocament mitjançant cub amb grua:

- Senyalitzar amb pintura el nivell màxim d'ompliment del cub per no

sobrepassar la càrrega admissible de la grua.

- No romandre cap operari sota la zona d'influència del cub durant les

operacions d‟aixecament i transport d'aquest amb la grua.

- L'obertura del cub per a abocament es farà exclusivament accionant la

palanca prevista per a això Per realitzar aquesta operació s'usaran,

obligatòriament, guants, ulleres, i quan hi hagi risc de caiguda, cinturó de

seguretat.

- El guiat del cub fins a la seva posició d'abocament es farà sempre a través de

cordes guia.

8.1.4.1.2.6 Manipulació de materials.

- Informar els treballadors sobre els riscos més característics d'aquesta activitat,

accidents més habituals, i forma de prevenir-los fent especialment èmfasi

sobre els següents aspectes:

Maneig manual de materials.

Apilament de materials, segons les seves característiques.

Maneig/apilament de materials tòxic/perillosos.

8.1.4.1.2.7 Transport de materials i equips dintre de la obra.

- Es compliran les normes de trànsit i límits de velocitat establerta per circular

pels vials d'obra, els quals estaran senyalitzats i les normes seran difoses als

conductors.

- Es prohibirà que les plataformes i/o camions transportin una càrrega superior

a la identificada com a màxima admissible.

- La càrrega es transportarà amarrada amb cables d'acer o cordes de suficient

resistència.

- Es senyalitzaran amb banderoles o llums vermelles les parts sortints de la

càrrega i, de reduir aquests sortints, no excediran de 1,50 m.

- En les maniobres amb risc de bolcada del vehicle, es col·locaran topalls i

s‟ajudaran d‟un operari que el guiarà.

- Quan s'hagi de circular o realitzar maniobres en proximitat de línies

elèctriques, s'instal·laran gàlibs o topalls que evitin aproximar-se a la zona de

influència de les línies.

- No es permetrà el transport de persones fora de la cabina dels vehicles.

338


- No es transportaran, en cap cas, càrregues suspeses per la ploma amb grues

mòbils.

- Es revisarà periòdicament l'estat dels vehicles de transport, i mitjans auxiliars

corresponents.

8.1.4.1.2.8 Prefabricació, aixecament i muntatge de estructures, tancaments i equips.

- Es senyalitzaran i acotaran les zones en què hi hagi risc de caiguda de

materials per manipulació, elevació i transport dels mateixos.

- No es permetrà, en cap concepte, l'accés de qualsevol persona a la zona

senyalitzada i acotada en la qual es realitzin maniobres amb càrregues

suspeses.

- El guiat de càrregues/equips per a la seva ubicació definitiva, es farà sempre

mitjançant cordes guia manejades des de llocs fora de la zona d'influència de

seva possible caiguda, i no s'accedirà a aquesta zona fins al moment just de

efectuar el seu acoblament o posicionament.

- Es taparan o protegiran amb baranes resistents o, segons els casos, es

senyalitzaran adequadament els forats que es generin en el procés de

muntatge.

- S'acoblaran a nivell de sòl, en la mesura (que ho permeti la zona de muntatge

i capacitat de les grues), els mòduls d'estructures per tal de reduir en el

possible el nombre d'hores de treball en alçada i els seus riscos.

- Els llocs de treball de soldadura estaran suficientment separats o es aïllar amb

pantalles divisòries.

- La zona de treball, sigui de taller o de camp, es mantindrà sempre neta i

ordenada.

- Els equips/estructures romandran arriostrades, durant tota la fase de

muntatges fins que no s'efectuï la subjecció definitiva, per garantir la seva

estabilitat en les pitjors condicions previsibles.

- Les bastides que s'utilitzin compliran els requeriments i condicions mínimes

definides en la OGSHT.

- S'instal·laran cordes o cables fiadors per subjecció dels cinturons de

seguretat, en aquells casos en què no sigui possible muntar plataformes de

treball amb barana, o sigui necessari el desplaçament d'operaris sobre la

estructura. En aquests casos s'utilitzaran cinturons de caiguda, amb arnés

proveïts d'absorció d'energia.

De totes maneres atès que aquestes operacions i maniobres estan molt condicionades per

l'estat real de l'obra en el moment de executar-les, en el cas de detectar-se una complexitat

especial s'elaborarà un estudi de seguretat específic.

8.1.4.1.2.9 Maniobres d’aixecament i ubicació en obra de materials i equips

Les mesures de prevenció a aplicar en relació amb els riscos inherents a aquest tipus de

treballs, que ja es van relacionar, estan contemplades i definides en el punt anterior,

destacant especialment les corresponents a:

- Senyalitzar i acotar les zones de treball amb càrregues suspeses.

- No romandre cap persona a la zona d'influència de la càrrega.

- Fer el guiat de les càrregues mitjançant cordes.

339


- Entrar a la zona de risc en el moment de l'acoblament.

8.1.4.1.2.10 Instal·lacions de distribució d’energia.

- Hauran de verificar i mantenir amb regularitat les instal·lacions de distribució

d'energia presents en l'obra, en particular les que estiguin sotmeses a factors

externs.

- Les instal·lacions existents abans del començament de l'obra hauran d'estar

localitzades, verificades i senyalitzades clarament.

- Quan hi hagi línies d'esteses elèctriques aèries que pugui afectar la seguretat

en l'obra serà necessari desviar-les fora del recinte de l'obra, o deixar-les

sense tensió. Si això no fos possible, es col·locaran barreres o avisos per que

els vehicles i les instal·lacions es mantinguin allunyats de les mateixes. En

cas que vehicles de l'obra haguessin de circular sota l'estesa, s'utilitzarà una

senyalització d'advertència i una protecció de delimitació d'alçada.

8.1.4.2 Proteccions individuals.

Com a complement de les proteccions col·lectives serà obligatori l'ús de les proteccions

personals. Els comandaments intermedis i el personal de seguretat vigilaran, i controlaran

la correcta utilització d'aquestes peces de protecció.

Degut a que la majoria dels riscos que obliguen a l'ús de les proteccions personals són

comuns a totes les activitats a realitzar, s'enumeren les peces de protecció previstes per al

conjunt dels treballs.

Es preveu l'ús, en major o menor grau, de les següents proteccions personals:

- Casc.

- Pantalla facial transparent.

- Pantalla de soldador amb visor abatible i vidre inactínic.

- Mascaretes facials segons necessitats.

- Mascaretes d'un sol ús de paper.

- Guants de diversos tipus (muntador, soldador, aïllant, goma, etc.).

- Cinturó de seguretat.

- Absorbidors d'energia.

- Jaqueta, peto, maniguets i polaines de cuir.

- Ulleres de diversos tipus (contra impactes, per soldar, etc.).

- Calçat de seguretat, adequat a cada un dels treballs.

- Proteccions auditives.

- Roba de treball.

Totes les proteccions personals compliran la Normativa Europea (CE) relativa a Equips de

Protecció Individual (EPI).

8.1.4.3 Controls i revisions tècniques de seguretat.

La seva finalitat és comprovar la correcta aplicació del Pla de Seguretat. Per això, el

contractista vetllarà per la correcta execució de les mesures preventives fixades en aquest

Pla.

Sense perjudici de l'anterior, podran realitzar visites d'inspecció per tècnics assessors

especialistes en seguretat, l'assessorament pot ser de gran valor.

340


8.1.5 Instal·lacions elèctriques provisionals.

Per al subministrament d'energia a les màquines i eines elèctriques pròpies dels treballs

objecte del present estudi, els contractistes instal·laran quadres de distribució amb presa de

corrent en les instal·lacions de la propietat, o alimentats mitjançant grups electrògens.

L'escomesa elèctrica general alimentarà una sèrie de quadres de distribució dels diferents

contractistes, els quals es col·locaran estratègicament per al subministrament de corrent a

les seves corresponents instal·lacions, equips, i eines pròpies dels treballs.

8.1.5.1 Riscos previsibles.

Els riscos implícits en aquestes instal·lacions són els característics dels treballs i

manipulació d'elements com ara: Quadres, conductors, eines elèctriques, etc., que poden

produir accidents per contactes tant directes com indirectes.

8.1.5.2 Mesures preventives.

Les principals mesures preventives a aplicar en les instal·lacions, elements i equips

elèctrics provisionals, seran els següents:

8.1.5.2.1 En els quadres de distribució.

Seran estancs, romandran totes les parts sota tensió inaccessibles al personal, i estaran

dotats de les següents proteccions:

- Interruptor general.

- Proteccions contra sobrecàrregues i curtcircuits.

- Diferencial de 300 mA.

- Presa de terra de resistència màxima 20 Ω.

- Diferencials de 30 mA per a la presa monofàsica que alimenta eines o útils

portàtils.

- Tindran senyalitzacions de perill elèctric.

- Només podrà manipular en ells l'electricista.

- Els conductors aïllats utilitzats, tant per a escomeses com per instal·lacions,

seran de 1.000 volts de tensió nominal com a mínim.

8.1.5.2.2 En prolongadors, clavilles, connexions i cables.

Els prolongadors, clavilles i connexions seran de tipus intempèrie amb tapes de seguretat

en preses de corrent femelles, i de característiques tals que assegurin l‟aïllament, fins i tot

en el moment de connectar i desconnectar.

Els cables elèctrics seran del tipus intempèrie sense presentar fissures, i de suficient

resistència a esforços mecànics.

Els entroncaments i aïllaments en cables es faran amb connectors específics i cintes aïllants

vulcanitzades. Les zones de pas es protegiran contra danys mecànics.

Les zones de pas es protegiran contra desperfectes mecànics.

341


8.1.5.2.3 En eines i útils elèctrics portàtils.

Els llums elèctrics portàtils tindran el mànec aïllant i un dispositiu protector del llum de

suficient resistència. En estructures metàl·liques, i altres zones d'alta conductivitat

elèctrica, s'utilitzaran transformadors per a tensions de 24 V.

Totes les eines, làmpades i útils seran de doble aïllament. Totes les eines, llums i útils

elèctrics portàtils, estaran protegits per diferencials d'alta sensibilitat (30 mA).

8.1.5.2.4 En màquines i equips elèctrics.

A més d'estar protegits per diferencials de mitja sensibilitat (300 mA), aniran connectats a

una presa de terra de 20 ohms de resistència màxima, i han de portar incorporat a la

mànega d'alimentació el cable de terra connectat al quadre de distribució.

8.1.5.2.5 Normes de caràcter general.

Sota cap concepte es deixaran elements de tensió, com puntes de cables terminals, sense

aïllar. Les operacions que afectin la instal·lació elèctrica, seran realitzades únicament per

l'electricista.

Quan es realitzin operacions en cables quadres i instal·lacions elèctriques, es faran sense

tensió.

8.1.5.2.6 Estudi de revisions de manteniment.

Es realitzarà un adequat manteniment i revisions periòdiques de les diferents

instal·lacions, equips i eines elèctriques, per analitzar i adoptar les mesures necessàries, en

funció dels resultats d'aquestes revisions.




Electrificació de la urbanització Pallaresos...

Documents

Transcript of Electrificació de la urbanització Pallaresos...