Electrificació i enllumenat públic del Polígon Industrial El...

Electrificació i enllumenat públic del Polígon Industrial El Prat

TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial en Electricitat

AUTORS: Marc Domingo Bonet DIRECTORS: Juan José Tena Tena

DATA: Juny del 2010


Índex general



DATA: Juny del 2010

Índex General El Prat

Índex Memòria

2.1 Objecte pàg. 1

2.2 Abast pàg. 1

2.3 Antecedents pàg. 1

2.4 Situació i Emplaçament pàg. 1

2.5 Reglamentació i Disposicions Oficials i Particulars pàg. 2

2.6 Descripció general de les instal·lacions pàg. 3

2.7 Justificació de les instal·lacions a realitzar pàg. 4

2.8 Centres de Transformació pàg. 4

2.8.1 Ubicació pàg. 4

2.8.2 Dimensions pàg. 5

2.8.3 Elements de l’obra civil pàg. 6

2.8.4 Elements de Mitja Tensió pàg. 6

2.8.5 Característiques de la paramenta d’Alta Tensió pàg. 7

2.8.5.1 Cel·les pàg. 7

2.8.5.2 Cuba pàg. 8

2.8.5.3 Posicions pàg. 9

2.8.5.4 Connexió entre cel·les pàg. 10

2.8.5.5 Connexió d’alimentació pàg. 11

2.8.5.6 Fusibles pàg. 12

2.8.5.7 Maniobres en la cel·la de línia i protecció pàg. 14

2.8.6 Transformadors de potència pàg. 14

2.8.6.1 CTs a instal·lar pàg. 14

2.8.6.2 Grup de connexions pàg. 15

2.8.6.3 Commutador de tensions pàg. 15

2.8.6.4 Protecció contra sobre temperatures pàg. 16

2.8.6.5 Pèrdues magnètiques pàg. 16

2.8.6.6 Pèrdues en les bobines pàg. 16

2.8.7 Pont de Mitja Tensió pàg. 17

2.8.8 Pont de Baixa Tensió pàg. 17

2.8.9 Equip de Baixa Tensió pàg. 18


2.8.9.1 Característiques constructives pàg. 18

2.8.9.2 Característiques elèctriques pàg. 18

2.8.9.3 Esquema d’un quadre de BT pàg. 19

2.8.9.4 Maxímetre pàg. 19

2.8.10 Dimensionat de la ventilació pàg. 20

2.8.10.1 Mètodes de renovació de l’aire pàg. 20

2.8.10.2 Volum d'aire a renovar pàg. 21

2.8.11 Protecció contra sobretensions pàg. 22

2.8.11.1 Tipus de sobre tensions pàg. 22

2.8.11.2 Nivell d'aïllament pàg. 22

2.8.11.3 Coordinació d'aïllament pàg. 23

2.8.11.4 Descripció dels parallamps pàg. 23

2.8.11.5 Instal·lació del parallamps en els CT pàg. 25

2.8.12 Protecció contra incendis dels Centres de Transformació pàg. 25

2.8.12.1 Sistema o nivell de protecció passiu pàg. 25

2.8.12.2 Sistema o nivell de protecció actiu pàg. 26

2.8.13 Enllumenat, senyalització i material de seguretat pàg. 26

2.8.14 Instal·lació de la posta a terra pàg. 27

2.8.14.1 Posada a terra de protecció pàg. 28

2.8.14.2 Posada a terra de servei pàg. 29

2.8.15 Mesures de seguretat pàg. 30

2.8.16 Senyalització de seguretat pàg. 31

2.9 Xarxa de Mitja Tensió pàg. 32

2.9.1 Antecedents pàg. 32

2.9.2 Possibles solucions pàg. 32

2.9.2.1 Sistema radial pàg. 32

2.9.2.2 Sistema d’anell obert pàg. 33

2.9.2.3 Sistema d’anell obert amb doble alimentació pàg. 34

2.9.2.4 Sistema de doble alimentació pàg. 35

2.9.3 Conductors de la xarxa de MT pàg. 36

2.9.4 Connexionat en les xarxes de MT pàg. 38


2.10 Xarxa subterrània de Baixa Tensió pàg. 38

2.10.1 Classificació general pàg. 38

2.10.2 Esquemes de distribució pàg. 39

2.10.2.1 Esquema TN pàg. 40

2.10.2.2 Esquema TT pàg. 41

2.10.2.3 Esquema IT pàg. 42

2.10.3 Traçat pàg. 43

2.10.4 Dimensionat de les rases pàg. 44

2.10.4.1 Obertura de les rases pàg. 44

2.10.4.2 Rases a terra pàg. 44

2.10.4.3 Rases en asfalt i creuament de carrers i carreteres pàg. 45

2.10.4.4 Diversos cables en una mateixa rasa pàg. 45

2.10.4.5 Característiques dels tubulars pàg. 46

2.10.4.6 Transport de bobines dels cables pàg. 46

2.10.4.7 Estesa de cables pàg. 46

2.10.4.8 Protecció mecànica pàg. 49

2.10.4.9 Senyalització pàg. 49

2.10.4.10 Tapat de les rases pàg. 50

2.10.5 Conductors de la xarxa de BT pàg. 51

2.10.6 Caixes de la xarxa de Baixa Tensió pàg. 52

2.10.6.1 Caixa de Seccionament pàg. 52

2.10.6.2 Caixa General de Protecció pàg. 53

2.10.7 Connexionat de la xarxa de Baixa Tensió pàg. 55

2.10.8 Sistemes de protecció de les xarxes de Baixa i Mitja Tensió pàg. 55

2.10.8.1 Protecció contra sobreintensitats pàg. 55

2.10.8.1.1 Valors de la intensitat de curtcircuit pàg. 56

2.10.8.1.1.1 Intensitat màxima de curtcircuit pàg. 56

2.10.8.1.1.2 Intensitat mínima de curtcircuit pàg. 56

2.10.8.1.2 Característiques de la intensitat de curtcircuit pàg. 57

2.10.8.1.3 Conseqüències de la intensitat de curtcircuit pàg. 57

2.10.8.2 Protecció contra contactes directes pàg. 58


2.10.8.3 Protecció contra contactes indirectes pàg. 58

2.10.9 Posta a terra de les xarxes de Baixa Tensió pàg. 58

2.10.10 Càlculs lumínics pàg. 59

2.10.10.1 Objectius de l’enllumenat públic pàg. 59

2.10.10.2 Normativa aplicable pàg. 60

2.10.10.2 Característiques de les llumeneres a utilitzar pàg. 60

2.10.10.2.1 Descripció pàg. 60

2.10.10.2.2 Aplicacions principals pàg. 61

2.10.10.2.3 Característiques pàg. 61

2.10.10.2.4 Materials i acabat pàg. 62

2.10.10.2.5 Instal·lació i muntatge pàg. 62

2.10.10.2.6 Accessoris pàg. 62

2.10.10.2.7 Columnes pàg. 62

2.10.10.3 Cimentacions dels punts de llum pàg. 63

2.10.10.3.1 Execució pàg. 63

2.10.10.3.2 Perns pàg. 64

2.10.10.3.3 Rosques pàg. 64

2.10.10.3.4 Arandeles pàg. 64

2.10.11 Arquetes de registre pàg. 64

2.10.12 Instal·lació elèctrica per a l’ enllumenat pàg. 65

2.11 Planificació pàg. 66

2.12 Ordre de Prioritat dels documents pàg. 66

Bibliografia pàg. 67

Programes pàg. 67


Índex Annex

3.1 Previsió de potència pàg. 1

3.1.1 Directrius pàg. 1

3.1.2 Edificació de la parcel·la pàg. 1

3.1.3 Superfícies i previsió de potència pàg. 1

3.1.4 Previsió de potència per enllumenat exterior pàg. 2

3.1.4.1 Tipus de via pàg. 2

3.1.4.2 Lluminària i làmpada pàg. 3

3.1.4.3 Distribució de les lluminàries pàg. 4

3.1.4.4 Factor de manteniment pàg. 5

3.1.4.5 Resolució del plantejament mitjançant Calculux pàg. 5

3.1.4.6 Previsió de potència de l’enllumenat pàg. 10

3.1.5 Resum total de la previsió de potència i la potència a contractar pàg. 10


3.2.1 Característiques tècniques generals pàg. 10

3.2.2 Càlcul de la secció del cable per intensitats màximes pàg. 11

3.2.3 Càlcul de la secció mínima del cable per intensitat de curtcircuit pàg. 12

3.2.4 Caiguda de tensió pàg. 13

3.3 Centres de transformació pàg. 15

3.3.1 Potència que es demana pàg. 15

3.3.2 Intensitat en Mitja Tensió pàg. 15

3.3.3 Intensitat en Baixa Tensió pàg. 15

3.3.4 Càlcul de les corrents de curtcircuit pàg. 16

3.3.4.1 Càlcul de la corrent de curtcircuit en el primari pàg. 16

3.3.4.2 Càlcul de la corrent de curtcircuit en el secundari pàg. 16

3.3.5 Dimensionat de l’embarrat pàg. 17

3.3.6 Ponts d’unió pàg. 18

3.3.6.1 Pont d’unió de MT pàg. 18

3.3.6.2 Pont d’unió de BT pàg. 18

3.3.7 Proteccions pàg. 19

3.3.7.1 Proteccions en Mitja Tensió pàg. 19


3.3.7.2 Proteccions en Baixa Tensió pàg. 20

3.3.8 Dimensionat del pou tallafoc pàg. 21

3.3.9 Ventilació pàg. 21

3.3.10 Disseny del sistema de posta a terra pàg. 22

3.3.10.1 Determinació de les corrents màximes de Posta a Terra i temps

màxim corresponent d’eliminació de defectes pàg. 23

3.3.10.2 Càlcul de la resistència del sistema de terres pàg. 23

3.3.10.2.1 Terra de protecció pàg. 24

3.3.10.2.2 Terra de servei pàg. 25

3.3.10.3 Càlcul de les tensions a l’exterior de la instal·lació pàg. 25

3.3.10.4 Càlcul de les tensions a l’interior del CT pàg. 26

3.3.10.5 Càlcul de les tensions aplicades pàg. 27

3.3.10.6 Càlcul dels tensions transmeses a l’exterior pàg. 28

3.4 Escomeses de la Xarxa de Distribució de Baixa Tensió pàg. 28

3.4.1 Característiques generals pàg. 28

3.4.2 Criteris de disseny segons les prescripcions reglamentàries pàg. 28

3.4.3 Procediment de càlcul pàg. 29

3.4.3.1 Resistència i reactància del conductor pàg. 30

3.4.3.2 Càlcul de la secció d’una línia pàg. 30

3.4.3.2.1 Càlcul en funció del corrent màxim admissible pàg. 30

3.4.3.2.2 Càlcul en funció de la potència a subministrar pàg. 32

3.4.3.2.3 Càlcul de la secció del conductor pàg. 32

3.4.3.2.4 Càlcul en funció de la caiguda de tensió pàg. 33

3.4.4 Càlculs anteriorment exposats per a cada Centre de Transformació pàg. 34

3.4.5 Continuïtat del neutre pàg. 34

3.4.6 Posta a terra de la xarxa de BT pàg. 35

3.4.7 Intensitats de curtcircuit pàg. 35

3.4.7.1 Definició pàg. 35

3.4.7.2 Tipus de curtcircuits pàg. 35

3.4.7.3 Curtcircuit tripolar pàg. 36

3.4.7.4 Corrent permanent de curtcircuit a l’origen de la línia pàg. 37


3.4.7.5 Intensitat permanent de curtcircuit al final de línia pàg. 37

3.4.7.6 Coeficients generals pàg. 39

3.4.7.6.1 Coeficient de tensió pàg. 39

3.4.7.6.2 Coeficient de resistivitat pàg. 39

3.4.7.7 Càlcul d’una instal·lació a curtcircuit pàg. 39

3.4.7.7.1 Temps de desconnexió pàg. 40

3.4.7.7.2 Corbes electromagnètiques pàg. 41

3.4.7.7.3 Temps de fusió del fusible pàg. 43

3.4.7.8 Taula de resultats pàg. 43


3.5 Càlculs d’enllumenat exterior pàg. 45


3.5.2 Fórmules d’aplicació pàg. 45

3.5.2.1 Potència pàg. 45

3.5.2.2 Intensitat pàg. 46

3.5.2.3 Caiguda de tensió pàg. 46

3.5.3 Quadre de comandament i protecció pàg. 47

3.5.3.1 Alimentació QCiP pàg. 47

3.5.3.2 Proteccions del QCiP pàg. 47

3.5.3.3 Resultats de la xarxa d’enllumenat públic pàg. 48

3.5.3.4 Posta a terra pàg. 49


Índex Plànols

4.1 Situació

4.2 Emplaçament

4.3 Divisions i potències parcel·les

4.4 Xarxa de Mitja Tensió i CTs

4.5 Xarxa de BT i CGPs

4.6 Xarxa d’Enllumenat Públic

4.7 Altres

4.7.1 Centre de Transformació EHC36C

4.7.2 Pont de MT

4.7.3 Solament CT

4.7.4 Rases cables MT/BT

4.7.5 Rases BT

4.7.6 Detalls bàculs i columnes

4.7.7 Detall cimentació i arqueta

4.7.8 Quadre de Comandament i Protecció

4.7.9 Caixa General de Protecció

4.7.10 Caixa de Seccionament


Índex Pressupost

5.1 Preus unitaris pàg. 1

5.2 Pressupost pàg. 6

5.3 Resum del pressupost pàg. 11


Índex Plec de Condicions

6.1 Condicions Generals pàg. 1

6.1.1 Abast pàg. 1

6.1.2 Normes i Reglaments pàg. 1

6.1.3 Materials pàg. 1

6.1.4 Execució de les obres pàg. 2

6.1.4.1 Començament pàg. 2

6.1.4.2 Termini d’execució pàg. 2

6.1.4.3 Llibre d’Ordres pàg. 3

6.1.5 Interpretació i desenvolupament del projecte pàg. 3

6.1.6 Obres complementàries pàg. 4

6.1.7 Modificacions pàg. 4

6.1.8 Obra defectuosa pàg. 5

6.1.9 Medis auxiliars pàg. 5

6.1.10 Conservació de les obres pàg. 6

6.1.11 Recepció de les obres pàg. 6

6.1.11.1 Recepció provisional pàg. 6

6.1.11.2 Període de garantia pàg. 6

6.1.11.3 Recepció definitiva pàg. 7

6.1.12 Contractació de l’empresa pàg. 7

6.1.12.1 Mode de contractació pàg. 7

6.1.12.2 Presentació pàg. 7

6.1.12.3 Selecció pàg. 7

6.1.13 Fiança pàg. 7

6.2 Condicions Econòmiques pàg. 8

6.2.1 Abonament de l’obra pàg. 8

6.2.2 Preus pàg. 8

6.2.3 Revisió de preus pàg. 9

6.2.4 Penalitzacions pàg. 9

6.2.5 Contracte pàg. 9

6.2.6 Responsabilitats pàg. 9


6.2.7 Rescissió del contracte pàg. 10

6.2.8 Liquidació en cas de rescissió del contracte pàg. 11

6.3 Condicions Facultatives pàg. 11

6.3.1 Normes a seguir pàg. 11

6.3.2 Personal pàg. 11

6.3.3 Qualitat dels materials pàg. 12

6.3.3.1 Obra civil pàg. 12

6.3.3.2 Paramenta de Mitja Tensió pàg. 12

6.3.3.3 Transformador pàg. 13

6.3.4 Condicions d'ús, manteniment i seguretat pàg. 14

6.3.5 Reconeixement i assaigs previs pàg. 16

6.3.6 Assaigs pàg. 16

6.3.7 Aparellatge pàg. 18

6.4 Condicions tècniques pàg. 19

6.4.1 Xarxa subterrània de Mitja Tensió pàg. 19

6.4.1.1 Rases pàg. 20

6.4.1.1.1 Obertura de les rases pàg. 20

6.4.1.1.2 Col·locació de proteccions de sorra pàg. 21

6.4.1.1.3 Col·locació de protecció de rajola i totxana pàg. 21

6.4.1.1.4 Col·locació de la cinta de senyalització pàg. 22

6.4.1.1.5 Tapat i piconament de les rases pàg. 22

6.4.1.1.6 Transport a l’abocador de les terres sobrants pàg. 23

6.4.1.1.7 Utilització dels dispositius de balisaments pàg. 23

6.4.1.1.8 Dimensions i condicions generals d'execució pàg. 23

6.4.1.2 Ruptura de paviments pàg. 25

6.4.1.3 Reposició de paviments pàg. 25

6.4.1.4 Encreuaments (cables sota tub) pàg. 25

6.4.1.5 Encreuaments i paral·lelismes amb altres instal·lacions pàg. 28


6.4.1.6.1 Moviment i preparació de bobines pàg. 30

6.4.1.6.2 Estesa de cables en rasa pàg. 31


6.4.1.6.3 Estesa de cables en tubulars pàg. 33

6.4.1.7 Entroncaments pàg. 34

6.4.1.8 Terminals pàg. 34

6.4.1.9 Autovàlvules i seccionador pàg. 35

6.4.1.10 Ferramentes i connexions pàg. 36

6.4.1.11 Transport de bobines de cables pàg. 36

6.4.2 Centres de Transformació pàg. 36



6.4.2.2.1 Característiques constructives pàg. 38

6.4.2.2.2 Compartiment d’aparellatge pàg. 39

6.4.2.2.3 Compartiment del joc de barres pàg. 39

6.4.2.2.4 Compartiment de connexió de cables pàg. 39

6.4.2.2.5 Compartiment de comandament pàg. 40

6.4.2.2.6 Compartiment de control pàg. 40

6.4.2.2.7 Tallacircuits fusibles pàg. 40

6.4.2.3 Transformadors pàg. 40

6.4.2.4 Normes d'execució de les instal·lacions pàg. 41

6.4.2.5 Proves reglamentàries pàg. 41

6.4.2.6 Condicions d'ús, manteniment i seguretat pàg. 42

6.4.2.6.1 Prevencions generals pàg. 42

6.4.2.6.2 Posta en servei pàg. 42

6.4.2.6.3 Separació de servei pàg. 43

6.4.2.6.4 Prevencions especials pàg. 43

6.4.3 Xarxa subterrània de Baixa Tensió pàg. 44

6.4.3.1 Traçat de línia i obertura de rases pàg. 44

6.4.3.1.1 Traçat pàg. 44

6.4.3.1.2 Obertura de rases pàg. 44

6.4.3.1.3 Tanca i senyalització pàg. 45

6.4.3.1.4 Dimensions de les rases pàg. 45

6.4.3.1.5 Diversos cables en la mateixa rasa pàg. 46


6.4.3.1.6 Característiques dels tubulars pàg. 47



6.4.3.4 Cables de BT directament soterrats pàg. 49

6.4.3.5 Cables telefònics o telegràfics subterranis pàg. 50

6.4.3.6 Conduccions d'aigua i gas pàg. 50

6.4.3.7 Proximitats i paral·lelisme pàg. 50



6.4.3.10 Omplert de rases pàg. 51


6.4.3.12 Entroncaments i terminals pàg. 52

6.4.3.13 Posada a terra pàg. 53

6.4.4 Enllumenat públic pàg. 53

6.4.4.1 Norma general pàg. 53

6.4.4.2 Conductors pàg. 53

6.4.4.3 Làmpades pàg. 54

6.4.4.4 Reactàncies i condensadors pàg. 55

6.4.4.5 Protecció contra curtcircuits pàg. 55

6.4.4.6 Caixes d'entroncament i derivació pàg. 56

6.4.4.7 Braços murals pàg. 56

6.4.4.8 Bàculs i columnes pàg. 56

6.4.4.9 Lluminàries pàg. 57

6.4.4.10 Quadre de comandament i protecció pàg. 58

6.4.4.11 Protecció de baixants pàg. 59

6.4.4.12 Canonada per a canalitzacions subterrànies pàg. 59

6.4.4.13 Cable fiador pàg. 59

6.4.4.14 Conduccions subterrànies pàg. 60

6.4.4.14.1 Rases pàg. 60

6.4.4.14.1.1 Excavació i reomplert pàg. 60

6.4.4.14.1.2 Col·locació dels tubs pàg. 61


6.4.4.14.1.3 Creuaments amb canalitzacions o calçades pàg. 61

6.4.4.14.2 Fonamentació de bàculs i columnes pàg. 62

6.4.4.14.3 Formigó pàg. 63

6.4.4.15 Transport i hissat de bàculs i columnes pàg. 64

6.4.4.16 Arquetes de registre pàg. 64

6.4.4.17 Estesa dels conductors pàg. 65

6.4.4.18 Connexions pàg. 65

6.4.4.19 Entroncaments i derivacions pàg. 66

6.4.4.20 Tomes de terra pàg. 66

6.4.4.21 Baixants pàg. 67

6.4.4.22 Fixació i regulació de les lluminàries pàg. 67

6.4.4.23 Cèl·lula fotoelèctrica pàg. 68

6.4.4.24 Mesura d'il·luminació pàg. 68

6.4.4.25 Seguretat pàg. 69


Índex Estudi de Seguretat i Salut

7.1 Objecte pàg. 1

7.2 Abast pàg. 1

7.3 Anàlisis dels riscs pàg. 2

7.4 Riscs generals pàg. 2

7.5 Riscs específics pàg. 3

7.5.1 Excavacions pàg. 3

7.5.2 En voladures pàg. 3

7.5.3 Moviment de terres pàg. 3

7.5.4 Treballs amb ferralla pàg. 4

7.5.5 Treballs d’encofrat i desencofrat pàg. 4

7.5.6 Treballs amb formigó pàg. 4

7.5.7 Manipulació de material pàg. 5

7.5.8 Transport de material i equips de l’obra pàg. 5

7.5.9 Prefabricació i muntatge d’wstructures, tancaments i equips pàg. 5

7.5.10 Maniobres d’hissat, situació en obra i muntatge d’equips i materials pàg. 6

7.5.11 Muntatge d’instal·lacions, terres i acabats pàg. 6

7.6 Maquinària i mitjans auxiliars pàg. 6

7.6.1 Màquines fixes i eines elèctriques pàg. 8

7.6.2 Mitjans d’elevació pàg. 8

7.6.3 Bastides, plataformes i escales pàg. 9

7.6.4 Equips de soldadura elèctrica i oxiacetilènica pàg. 9

7.7 Mesures preventives pàg. 9

7.7.1 Proteccions col·lectives pàg. 10

7.7.1.1 Riscs generals pàg. 10

7.7.1.2 Riscs específics pàg. 11

7.7.1.2.1 Excavacions pàg. 11

7.7.1.2.2 En voladures pàg. 12

7.7.1.2.3 En moviments de terres pàg. 12

7.7.1.2.4 Treballs en alçada pàg. 13

7.7.1.2.5 En treballs amb ferralla pàg. 15


7.7.1.2.6 En treballs d’encofrat i desencofrat pàg. 15

7.7.1.2.7 En treballs amb formigó pàg. 15

7.7.1.2.8 Per a la manipulació de material pàg. 16

7.7.1.2.9 Per al transport de material i equips dins l’obra pàg. 16

7.7.1.2.10 Per a la prefabricació, hissat i muntatge d’estructures,

tancaments i equips pàg. 17

7.7.1.2.11 Per a maniobres d’hissat i ubicació en obra de materials i

equips pàg. 18

7.7.1.2.12 En instal·lacions de distribució d’energia pàg. 18

7.7.2 En proteccions individuals pàg. 19

7.7.3 Revisions tècniques de seguretat pàg. 20

7.7.4 Les 5 regles d’or pàg. 20

7.8 Instal·lacions elèctriques provisionals pàg. 21

7.8.1 Riscos previsibles pàg. 21

7.8.2 Mesures preventives pàg. 21

7.8.2.1 Quadres de distribució pàg. 21

7.8.2.2 Prolongadors, clavilles, connexions i cables pàg. 22

7.8.2.3 Eines i útils portàtils pàg. 22

7.8.2.4 Màquines i equips elèctrics pàg. 22

7.8.2.5 Normes de caràcter general pàg. 23

7.8.2.6 Estudi de revisions de manteniment pàg. 23


Memòria



DATA: Juny del 2010

Fulla d’Identificació El Prat

TÍTOL DEL PROJECTE

Títol del projecte: Electrificació i enllumenat públic del Polígon Industrial El Prat

Codi d’Identificació: 4045-RPIE

Emplaçament: El Polígon està situat al poble de Riudoms a la comarca del Baix Camp. Està

delimitat per la riera de Maspujols al sud i a l’est, per la carretera T-310 al nord i per la

carretera TV-3143 per l’oest.

RAÓ SOCIAL DE LA PERSONA QUE ENCARREGA EL PROJECTE

Sol·licitant: Instal·lacions Mas

CIF: 48956589-A

Representat legal: Josep Maria Mas Monné

DNI: 39978978-F

Direcció fiscal: Carrer Mestral nº 47-49, C.P.: 43330, Riudoms

Telèfon: 977851234 ó 639344789

Direcció electrònica: [email protected]

RAÓ SOCIAL DE L’ENTITAT QUE REB L’ENCÀRREC

Empresa: Enginyeria & Solucions

CIF: 41278584-K

Direcció fiscal: Carrer Pau Casals nº 2, C.P.: 43330, Riudoms

Telèfon: 977768210 ó 699446709


RAÓ SOCIAL DE L’AUTOR DEL PROJECTE

Nom: Marc Domingo Bonet

DNI: 39925929-E

Titulació: Enginyer Tècnic Industrial en Electricitat

Fulla d’Identificació El Prat

Núm. Col·legiat: 45138

Direcció: C/ Garbí nº 33, C.P.:43330, Riudoms

Telèfon: 977764512 ó 609384078


Firma:

Marc Domingo Bonet

Enginyer Tècnic Industrial Elèctric

Juny del 2010

Memòria El Prat

Índex Memòria

2.1 Objecte pàg. 1

2.2 Abast pàg. 1

2.3 Antecedents pàg. 1

2.4 Situació i Emplaçament pàg. 1

2.5 Reglamentació i Disposicions Oficials i Particulars pàg. 2

2.6 Descripció general de les instal·lacions pàg. 3

2.7 Justificació de les instal·lacions a realitzar pàg. 4

2.8 Centres de Transformació pàg. 4

2.8.1 Ubicació pàg. 4

2.8.2 Dimensions pàg. 5

2.8.3 Elements de l’obra civil pàg. 6

2.8.4 Elements de Mitja Tensió pàg. 6

2.8.5 Característiques de la paramenta d’Alta Tensió pàg. 7

2.8.5.1 Cel·les pàg. 7

2.8.5.2 Cuba pàg. 8

2.8.5.3 Posicions pàg. 9

2.8.5.4 Connexió entre cel·les pàg. 10

2.8.5.5 Connexió d’alimentació pàg. 11

2.8.5.6 Fusibles pàg. 12

2.8.5.7 Maniobres en la cel·la de línia i protecció pàg. 14

2.8.6 Transformadors de potència pàg. 14

2.8.6.1 CTs a instal·lar pàg. 14

2.8.6.2 Grup de connexions pàg. 15

2.8.6.3 Commutador de tensions pàg. 15

2.8.6.4 Protecció contra sobre temperatures pàg. 16

2.8.6.5 Pèrdues magnètiques pàg. 16

2.8.6.6 Pèrdues en les bobines pàg. 16

2.8.7 Pont de Mitja Tensió pàg. 17

2.8.8 Pont de Baixa Tensió pàg. 17

2.8.9 Equip de Baixa Tensió pàg. 18

Memòria El Prat

2.8.9.1 Característiques constructives pàg. 18

2.8.9.2 Característiques elèctriques pàg. 18

2.8.9.3 Esquema d’un quadre de BT pàg. 19

2.8.9.4 Maxímetre pàg. 19

2.8.10 Dimensionat de la ventilació pàg. 20

2.8.10.1 Mètodes de renovació de l’aire pàg. 20

2.8.10.2 Volum d'aire a renovar pàg. 21

2.8.11 Protecció contra sobretensions pàg. 22

2.8.11.1 Tipus de sobre tensions pàg. 22

2.8.11.2 Nivell d'aïllament pàg. 22

2.8.11.3 Coordinació d'aïllament pàg. 23

2.8.11.4 Descripció dels parallamps pàg. 23

2.8.11.5 Instal·lació del parallamps en els CT pàg. 25

2.8.12 Protecció contra incendis dels Centres de Transformació pàg. 25

2.8.12.1 Sistema o nivell de protecció passiu pàg. 25

2.8.12.2 Sistema o nivell de protecció actiu pàg. 26

2.8.13 Enllumenat, senyalització i material de seguretat pàg. 26

2.8.14 Instal·lació de la posta a terra pàg. 27

2.8.14.1 Posada a terra de protecció pàg. 28

2.8.14.2 Posada a terra de servei pàg. 29

2.8.15 Mesures de seguretat pàg. 30

2.8.16 Senyalització de seguretat pàg. 31


2.9.1 Antecedents pàg. 32

2.9.2 Possibles solucions pàg. 32

2.9.2.1 Sistema radial pàg. 32

2.9.2.2 Sistema d’anell obert pàg. 33

2.9.2.3 Sistema d’anell obert amb doble alimentació pàg. 34

2.9.2.4 Sistema de doble alimentació pàg. 35

2.9.3 Conductors de la xarxa de MT pàg. 36

2.9.4 Connexionat en les xarxes de MT pàg. 38

Memòria El Prat

2.10 Xarxa subterrània de Baixa Tensió pàg. 38

2.10.1 Classificació general pàg. 38

2.10.2 Esquemes de distribució pàg. 39

2.10.2.1 Esquema TN pàg. 40

2.10.2.2 Esquema TT pàg. 41

2.10.2.3 Esquema IT pàg. 42

2.10.3 Traçat pàg. 43

2.10.4 Dimensionat de les rases pàg. 44

2.10.4.1 Obertura de les rases pàg. 44

2.10.4.2 Rases a terra pàg. 44

2.10.4.3 Rases en asfalt i creuament de carrers i carreteres pàg. 45

2.10.4.4 Diversos cables en una mateixa rasa pàg. 45

2.10.4.5 Característiques dels tubulars pàg. 46





2.10.4.10 Tapat de les rases pàg. 50

2.10.5 Conductors de la xarxa de BT pàg. 51

2.10.6 Caixes de la xarxa de Baixa Tensió pàg. 52

2.10.6.1 Caixa de Seccionament pàg. 52

2.10.6.2 Caixa General de Protecció pàg. 53

2.10.7 Connexionat de la xarxa de Baixa Tensió pàg. 55

2.10.8 Sistemes de protecció de les xarxes de Baixa i Mitja Tensió pàg. 55

2.10.8.1 Protecció contra sobreintensitats pàg. 55

2.10.8.1.1 Valors de la intensitat de curtcircuit pàg. 56

2.10.8.1.1.1 Intensitat màxima de curtcircuit pàg. 56

2.10.8.1.1.2 Intensitat mínima de curtcircuit pàg. 56

2.10.8.1.2 Característiques de la intensitat de curtcircuit pàg. 57

2.10.8.1.3 Conseqüències de la intensitat de curtcircuit pàg. 57

2.10.8.2 Protecció contra contactes directes pàg. 58

Memòria El Prat

2.10.8.3 Protecció contra contactes indirectes pàg. 58

2.10.9 Posta a terra de les xarxes de Baixa Tensió pàg. 58

2.10.10 Càlculs lumínics pàg. 59

2.10.10.1 Objectius de l’enllumenat públic pàg. 59

2.10.10.2 Normativa aplicable pàg. 60

2.10.10.2 Característiques de les llumeneres a utilitzar pàg. 60

2.10.10.2.1 Descripció pàg. 60

2.10.10.2.2 Aplicacions principals pàg. 61

2.10.10.2.3 Característiques pàg. 61

2.10.10.2.4 Materials i acabat pàg. 62

2.10.10.2.5 Instal·lació i muntatge pàg. 62

2.10.10.2.6 Accessoris pàg. 62

2.10.10.2.7 Columnes pàg. 62

2.10.10.3 Cimentacions dels punts de llum pàg. 63

2.10.10.3.1 Execució pàg. 63

2.10.10.3.2 Perns pàg. 64

2.10.10.3.3 Rosques pàg. 64

2.10.10.3.4 Arandeles pàg. 64

2.10.11 Arquetes de registre pàg. 64

2.10.12 Instal·lació elèctrica per a l’ enllumenat pàg. 65

2.11 Planificació pàg. 66

2.12 Ordre de Prioritat dels documents pàg. 66

Bibliografia pàg. 67

Programes pàg. 67

Memòria El Prat

1

2.1 Objecte

L’objecte d’aquest projecte és especificar les condicions tècniques, d’execució i

econòmiques per a la legalització de l’enllumenat vial i l’electrificació del Polígon Industrial El

Prat situat al terme municipal de Riudoms.

La redacció d’aquest projecte està composta per: memòria, annex en el que s’inclouen

els càlculs, plànols, plec de condicions, pressupost i estudi de seguretat.

2.2 Abast

L’abast del projecte comprèn la distribució de baixa tensió per al subministrament

d’energia a les parcel·les d’ El Prat i de l’enllumenat d’aquest, per al qual necessitarem calcular

tots els elements de la instal·lació des del CT fins a la CGPM així com els elements que

componen l’enllumenat públic.

2.3 Antecedents

El projecte d’electrificació d’ El Prat presentat en aquest document és la motivació de

l’ajuntament de la vil· la per donar solució a la demanda de naus industrials que té la població,

del que s’aprofitarà la comunicació vial de que disposa.

2.4 Situació i Emplaçament

El Pla Parcial comprèn unes noves parcel·les que es construeixen junt a unes altres ja

existents. El Pla Parcial queda limitat per:

• Nord: Carretera T-310

• Est: Riera de Maspujols

• Sud: Riera de Maspujols

• Oest: Carretera TV-3143

Memòria El Prat

2

2.5 Reglamentació i Disposicions Oficials i Particulars

• Per l’elaboració del present projecte s’ha tingut en compte la següent Normativa vigent:

• Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió (Real Decret 842/2002 del 2 d’agost, B.O.E.

numero 224 amb data 18 de setembre del 2002).

• Reglament de Verificacions Elèctriques i de Regularitat del Subministre de Energia

Elèctrica (Decret del 12 de març de 1954), modificat parcialment pels Reals Decrets

742/1979, del 2 de febrer, 1725/1984, del 18 de juliol i 1.075/1986 del 2 de maig.

• Reglament sobre Escomeses Elèctriques (Decret 2949/1982, de 15 d’octubre).

• Reglament sobre Condicions Tècniques y Garantits de Seguretat en Centrals

• Real Decret 1627/1997 de Disposicions Mínimes de Seguretat i Salut en Obres de

Construcció, elaborat en el marc de la llei 31/1995 del 8 de novembre sobre prevenció

de Riscos Laborals.

• Real Decret 1955/200 en el que es regulen les Activitats de Transport, Distribució,

Comercialització, Subministrament i Procediment d’Autorització d’instal·lacions

d’Energia Elèctrica, de l’1 de desembre, elaborat en el marc de la Llei 54/1997 del 27

de novembre del Sector Elèctric.

• Condicions imposades per organismes Públics afectats i les corresponents Ordenances

Municipals.

• Llei 31/1995 del 8 de novembre, sobre Prevenció de Riscos Laborals.

Memòria El Prat

3

• Ordre General de Seguretat i Higiene en el Treball, Ordre Ministerial del 9 de març de

1971, B.O.E. amb data 16 i 17 de març de 1971.

• Normativa particular de la Companyia Elèctrica FECSA Endesa, sobre la construcció,

muntatge i característiques dels materials de línies subterrànies de mitja tensió, Centres

de Transformació i Xarxes Subterrànies de distribució de Baixa Tensió.

• Normes UNE i Recomanacions UNESA amb aplicació vigent.

• Normes UNE-EN 60.598-2-3 y UNE-EN 60.598-2-5 referents a lluminàries i projectors

per enllumenat exterior.

• REAL DECRET 2642/1985 de 18 de desembre (B.O.E. de 24-1-86) sobre Homologació

de columnes i bàculs.

• Instruccions d’Enllumenat públic Urbà editades per la Gerència d’Urbanisme del

Ministeri de l’habitatge en l’any 1.995.

• Normes Tecnològiques de l’Edificació NTE-IEE – Enllumenat Exterior (B.O.E

12.8.78).

La normativa descrita serà aplicable a la electrificació d’aquest polígon, tenint en compte que la

vigència de les modificacions dels Decrets i altres normes serà aplicable fins la data

d’exposició del projecte.

2.6 Descripció general de les instal·lacions

Per l’electrificació del Polígon es preveu la següent potència en funció de la superfície de les

parcel·les i l’enllumenat públic a instal·lar mitjançant 3 Centres de Transformació:

Memòria El Prat

4

• Superfície total a subministrar: 40755 m2

• Potència a instal·lar més enllumenat públic: 5094 kW + 7,17 kW

• Potència aparent total: 5683 kVA

2.7 Justificació de les instal· lacions a realitzar

Degut a l’extensió de la zona a electrificar i l’elevat consum total de potència del Pla Parcial,

segons els càlculs elèctrics realitzats en l’Annex, serà necessari la construcció de tres nous

Centres de Transformació, la instal·lació de les cel·les compactes de Mitja Tensió i les

proteccions del Centre de Transformació.

S’assigna a l’empresa distribuïdora la responsabilitat de respondre del manteniment i l’operació

de la instal·lació de distribució, realitzada per tercers i afegida a la seva xarxa

de distribució, així com la seguretat i qualitat d’aquesta.

Per els transformadors, han de ser capaços de suportar la potència resultant prevista en el cas

que tots els abonats estiguin connectats al límit de la potència sol·licitada, sense quedar en estat

de saturació, segons la reglamentació vigent.

2.8 Centres de Transformació

2.8.1 Ubicació

La ubicació d’un transformador ha de tindre en compte els següents factors:

• Sempre que les condicions físiques del terreny siguin òptimes per a la seva construcció,

ha de ser aquella que permeti una distribució de BT amb la menor longitud de línia

possible.

Memòria El Prat

5

• És preferible que els subministraments amb un consum més elevat quedin situats el més

a prop possible del transformador, per disminuir així les caigudes de tensió a la xarxa i

pèrdues de potència.

Per altra banda, hi ha d’altres factors que també s’han de tenir en compte encara que els dos

anteriors tenen més rellevància:

• Les vies per als accessos de materials hauran de permetre el transport, en camió, dels

transformadors i altres elements integrants del CT fins al lloc d’ubicació del mateix.

• L’emplaçament a escollir del CT haurà de permetre l’estesa, a partir d’ell, per vies

públiques o galeries de serveis, totes les canalitzacions subterrànies previstes.

• El nivell freàtic més alt es trobarà 0,3m per sota del nivell inferior de la solera més

profunda del CT.

• L’accés a l’interior del local del CT serà exclusiu per al personal de l’empresa

distribuïdora. Aquest accés estarà situat en una zona en la què, amb el CT obert, deixi

lliure permanentment el pas de bombers, serveis d’emergència, sortides d’urgència i/o

salvament.

2.8.2 Dimensions

Les dimensions del CT hauran de permetre:

• El moviment i instal·lació en el seu interior dels elements i maquinària necessaris per a

la realització adequada de la instal· lació.

• Poder executar les maniobres pròpies de la seva explotació en condicions òptimes de

seguretat per a les persones que ho facin.

Memòria El Prat

6

• El manteniment del material, com la substitució de qualsevol dels elements que

constitueixen el CT, sense necessitat de procedir al desmuntatge o desplaçament de la

resta dels altres elements.

2.8.3 Elements de l’obra civil

Les casetes utilitzades com a Centres de Transformació seran prefabricats de formigó armat

tipus monobloc:

• Fabricant: Schneider Electric

• Model: EHC-36C

• Graus de protecció segons UNE 20324/89:

Exterior de l’edifici: IP23 i IK10

Reixes de ventilació: IP33

• Ventilació natural (càlculs realitzats pel fabricant)

• Sostre i parets podran suportar uns esforços de 100 Kg/m²

• El sostre s’inclinarà un lleuger 2% per tal de facilitar el vessament d’aigua

• Aquest tipus de caseta es munten íntegrament en fàbrica, d’aquesta manera reduïm les

possibilitats de fer una mala construcció

Per dimensions i altres tant del transformador com de l’excavació veure el document Plànols

4.7.1 i 4.7.2.

2.8.4 Elements de Mitja Tensió

Els elements de Mitja Tensió són tres equips modulars SM6 de reduïdes dimensions. Cada

equip té la seva funció. Cada CT, amb un transformador instal·lat incorpora tres funcions per

mòdul:

• 2 Cel· les de Línia amb interruptor, una per l’entrada de la Xarxa de MT i una per la

Memòria El Prat

7

sortida de la Xarxa de MT.

• 1 Cel· la de Protecció amb interruptor i fusibles.

Com que la interconnexió entre els CTs és mallada amb possibilitat d’alimentació tant per un

costat com per l’altra, es pot donar algun cas en què una de les dues cel·les de línia quedés

oberta.

D’ aquesta manera tots els CTs que s’instal· laran contindran una paramenta de MT modular de

2L+1P.

L’alimentació al CT serà subterrània a una tensió de 25 kV i 50Hz de freqüència.

La potència de curtcircuit màxima de la xarxa d’alimentació serà de 500 MVA segons les dades

que ens ha proporcionat la companyia subministradora.

2.8.5 Característiques de la paramenta d’Alta Tensió

2.8.5.1 Cel·les

Les cel·les a instal·lar seran el model SM6-36 (2L+1P). Són tres equips modulars cadascun

amb la seva funció amb un total de dues funcions de línia i una funció de protecció amb

fusibles.

Dimensionat:

(mm) Cel·la de línia Cel· la de protecció

Altura 1960 1960

Amplada 400 520

Profunditat 930 930

Taula 1. Dimensionat de les cel·les

Memòria El Prat

8

Característiques generals de les cel·les SM6 de 36 kV:

• Tensió assignada: 36 kV

• A 50Hz i durant un minut: 70 kV (valor eficaç)

• A impuls tipus raig: 170 kV (valor cresta)

• Intensitat assignada en funcions de línia: 630 A

• Intensitat assignada en funcions de protecció: 200 A

• Intensitat nominal admissible durant un segon: 20 kA (valor eficaç)

• Intensitat nominal admissible tipus raig: 50 kA (valor cresta)

El poder de maniobra de la Paramenta és l’indicat i s’aconseguirà mitjançant fusible o

interruptor automàtic.

L’interruptor de la funció de protecció incorporarà un fusible de baixa dissipació tèrmica tipus

MESA CF (DIN 43625), de 36 kV i 50 A d’intensitat nominal, el qual provocarà l’obertura

d’aquest si es fon qualsevol d’ells.

Totes les funcions tindran incorporades un seccionador de posta a terra amb un poder de

maniobra de 50 kA de valor cresta.

L’embarrat se sobredimensionarà per suportar els curtcircuits sense sofrir deformacions

permanents.

2.8.5.2 Cuba

La cuba és l’envoltori del transformador. Aquesta és metàl·lica serà d’acer inoxidable de 2,5

mm d’espessor. A la part inferior d’aquesta, hi haurà una clapeta de seguretat a la que el

personal no hi podrà accedir.

Memòria El Prat

9

En cas de que es produís un arc intern dins la cuba, la clapeta es desprendrà per l’increment de

pressió a l’interior canalitzant els gasos cap a l’exterior per tal de mantenir assegurada

qualsevol persona que pugui estar dins el CT.

La cuba conté l’interruptor, l’embarrat i porta fusibles. El gas SF6 també es troba en el seu

interior a una pressió absoluta de 1,3 bars.

El segellament de la cuba permet el manteniment dels requeriments d’operació segura durant

tota la vida útil de la cel· la, sense necessitat de reposició del gas.

L’embarrat de les tres posicions, inclòs en la cuba, està dimensionat per suportar, a més de la

intensitat assignada, les intensitats tèrmiques i dinàmiques assignades.

2.8.5.3 Posicions

Els interruptors de les tenen 3 posicions:

• Connectat

• Seccionat

• Posta a Terres

L’actuació d’aquest interruptor es realitza manualment mitjançant una palanca d’accionament

sobre dos eixos diferents:

• Un per obrir o tancar l’interruptor (commutació entre les posicions de interruptor

connectat i interruptor seccionat).

• Un per obrir o tancar el seccionador de posta a terres (commuta entre les posicions de

seccionat i posada a terres).

Memòria El Prat

10

L’interruptor consta de tres pols o ampolles que contenen SF6. Al seu interior es troben els dos

pols: el fix, orientat cap a la part posterior de la cel·la, i el mòbil, orientat cap a la part frontal,

per ser accionat per el comandament d’aquest interruptor.

El tall de la corrent es produeix en el pas del interruptor connectat a seccionat, fent servir la

velocitat de les fulles per la separació entre els contactes i el bufat de SF6 sobre l’arc en

ambdós contactes.

Aquests elements són de maniobra independent, de forma que la seva velocitat d’actuació no

depenen de la velocitat d’accionament de l’operari.

2.8.5.4 Connexió entre cel·les

L’element empleat per a realitzar la connexió elèctrica i mecànica entre les cel·les es denomina

“conjunt d’unió”, el qual permet la unió del embarrat de la cel·la modular amb la següent cel·la

modular, fàcilment i sense reposició de gas SF6.

El conjunt d’unió esta format per tres adaptadors elastomèrics endollables, que muntats entre

les tulipes (sortides dels embarrats) existents en els laterals de les cel· les a unir, donen

continuïtat a l’embarrat i segellen la unió, controlant el camp elèctric per mitjà de les

corresponents capes semiconductores.

El disseny i composició d’aquest conjunt d’unió, a més d’impossibilitar les descàrregues

parcials, permet mantenir els valors característics d’aïllant, intensitats assignades i de

curtcircuit que les cel·les tenen per separat.

Després de disposar dels tres adaptadors de les fases de l’ embarrat, només és necessari donar

continuïtat a les terres i acabar la unió mecànica entre elles per mitjà de cargols.

Per permetre la màxima flexibilitat en la realització d’esquemes, es disposen vàries

Memòria El Prat

11

opcions per les sortides laterals dels embarrats:

• Tulipes: necessària en tots els CTs, ja que tots ells necessiten una cel·la modular

de protecció, a més de les cel·les modulars de línia i protecció 2L+1P, fent així 2L+2P.

• Cega: si no es necessités cap connexió pel lateral, aquesta no presentaria cap tipus

de conductor, no sent el cas.

2.8.5.5 Connexió d’alimentació

Les escomeses de MT i les sortides a transformador es realitzen amb cables de 150 mm2 d’Al.

Les unions d’aquests cables amb els passa tapes corresponents en les cel· les han d’ executar-se

amb terminals endollables apantallats.

Figura 1. Connexió cables MT

Memòria El Prat

12

Figura 2. Connexionat típic interior CT

2.8.5.6 Fusibles

La cel·la de protecció del transformador, a més d’un interruptor igual al de la cel·la de línia,

inclou la protecció amb fusibles, que amb la seva actuació desconnecta l’ interruptor.

Els fusibles es col·loquen sobre uns carros que s’introdueixen en els tubs porta fusibles amb

resina aïllant. Els 3 tubs, dins del gas SF6, són perfectament estancs respecte el gas i quant estan

tancats, ho estan també respecte l’exterior. D’aquesta manera es garanteix la insensibilitat a la

pol· lució externa i a les inundacions per mitjà d’un sistema de tancat ràpid per membrana.

Aquesta membrana compleix una altre missió, que és l’accionament de l’ interruptor per

l’obertura, que pot tenir l’origen en:

Memòria El Prat

13

• L’acció del percutor d’un fusible quant es fon.

• La sobre pressió interna del porta fusible per calentament excessiu del

fusible.

S’ha de tenir en compte que els fusibles han de protegir únicament els curtcircuits i no a

sobrecàrregues, sobre les quals reacciona amb dificultats i de forma molt dispersa. L’ adequada

protecció contra sobrecàrregues, s’aconsegueix amb un termòmetre de contactes i un

maxímetre associat a una bobina de dispar, en l’interruptor.

Figura 3. Tubs porta fusibles de 36 kV

Memòria El Prat

14

2.8.5.7 Maniobres en la cel·la de línia i protecció

Figura 4. Cel·la de línia

• A: Tancament i obertura del seccionador de la posada a terres.

• B: Tancament i obertura de l’interruptor.

• C: Senyalització de posició del seccionador / interruptor.

• D: Obertura del interruptor.

• E: Senyalització de la fusió dels fusibles.

2.8.6 Transformadors de potència

2.8.6.1 CTs a instal·lar

Al plànol 4.4 del document Plànols està dibuixat on se situarà cada CT. Cada CT estarà

compost per un únic transformador amb les següents característiques:

• Potència nominal: 1000 kVA

• Tensió nominal primària: 25.000 V

• Regulació en el primari: +/-2,5%, +/-5%

• Tensió nominal secundària en buit: 420 V

Memòria El Prat

15

• Tensió de curtcircuit: 6 %

• Grupo de connexió: Dyn11

• Nivell d’aïllament:

o Tensió d’assaig a ona de xoc 1,2/50 s 170 kV.

o Tensió d’assaig a 50 Hz, 1 min, 70 kV.

• Ponts de Baixa Tensió amb cable 4x(3x240)+2x240 AL.

• Dues cel·les de Línia i una de protecció de transformador, SF6 (2L+1P),amb fusibles de

Mitja Tensió contra tempesta de 50 A, tipus APR.

• Quadres de B.T.

2.8.6.2 Grup de connexions

El normalitzat és Dyn11 o sigui, primari MT en triangle i secundari BT en estrella, amb born de

neutre accessible a fi de poder alimentar els diferents receptors a tensió composta de 400 V o a

tensió simple de 230 V; i també per a poder connectar a terra el punt neutre del secundari. El

desfasament entre tensions primària i secundària és de 330º.

2.8.6.3 Commutador de tensions

Els transformadors de distribució acostumen a estar equipats amb un commutador de la tensió

primària (MT) per a poder ajustar-la a la tensió real d'alimentació en aquell punt de la xarxa.

Aquests commutadors són per a maniobrar-los sense tensió, tant en MT com en BT, i

acostumen a ésser de 5 posicions. La nominal més 4 posicions amb una variació màxima del

10% entre la de mínima i la màxima tensió. Resultant doncs, esgraons del 2,5%.

Memòria El Prat

16

2.8.6.4 Protecció contra sobre temperatures

En tot transformador en servei, hi ha dos focus principals de calor. Un està al nucli magnètic a

causa de les pèrdues per histèresis i per corrents de Foucault, en conjunt denominades pèrdues

magnètiques, i l'altre, en els enrotllaments, a causa de les pèrdues per

efecte Joule.

2.8.6.5 Pèrdues magnètiques

Les pèrdues magnètiques són proporcionals al quadrat de la tensió d’alimentació i

són independents del valor de la intensitat que circula per les bobines.

2.8.6.6 Pèrdues en les bobines

Les pèrdues en les bobines són proporcionals al quadrat de la intensitat i independent

del valor de la tensió d’alimentació.

La tensió MT d'alimentació als CT sol tenir poca variació, per tant, les pèrdues magnètiques

poden considerar-se aproximadament constants. En canvi, les pèrdues en les

bobines varien àmpliament (quadràticament) amb les variacions en la càrrega (intensitat)

dels transformadors.

Sigui el que sigui la causa (sobrecàrrega o dolenta ventilació), el que s’ha d' evitar és que la

temperatura al transformador no sobrepassi els límits admissibles. La protecció contra

sobretemperatures és un element bàsic en tots els transformadors dels CT. En els

transformadors en bany d'oli, la protecció s'efectua mitjançant un termòmetre amb contactes

elèctrics ajustables, o un termostat que vigila la temperatura de l'oli en la capa superior del

mateix (la més calenta a causa de la convecció) i actuen al sobrepassar el valor d'ajustament.

Els termòmetres (més usats que els termostats) solen tenir dos esgraons d'actuació ambdós

regulables. Un per a donar senyal d'avís (alarma) i l’altre, regulat a una temperatura més

elevada, per a provocar la obertura del interruptor d’alimentació.

Memòria El Prat

17

2.8.7 Pont de Mitja Tensió

El Pont de MT és el pont d’unió entre els borns de la cel·la de protecció de MT del

transformador (seccionador o rupto) i el primari del mateix, el qual transcorrerà per la

canalització prevista. La disposició de la canalització, si és per cables i tubs, serà la més curta

possible tenint en compte que els radis de curvatura als que s’han de sotmetre els cables seran

els que marquin els fabricants i les normes UNE corresponents.

Per als 3 CTs a construir, el pont de MT s’efectuarà amb una terna de cables unipolars 18/30kV

3x1x150 Al. Els conductors estaran estesos per les canalitzacions previstes en la caseta dels

transformadors, sense disposar de més d’un circuit per conductor. Tampoc se separaran les

fases.

2.8.8 Pont de Baixa Tensió

El Pont de BT és el pont d’unió entre el secundari del transformador i el Quadre de BT.

El pont de BT s’efectuarà amb una terna de cables unipolars 0,6/1 kV 4x3x240 Al per als 6

CTs independentment de la potència nominal de cada transformador. Els conductors estaran

estesos per les canalitzacions previstes en la caseta dels transformadors, sense disposar de més

d’un circuit per conductor. Tampoc se separaran les fases i es respectaran els radis mínims de

curvatura previstos dels conductors.

Segons els càlculs realitzats en la Memòria de Càlcul, el nombre de cables que s’instal·la per

fase i neutre depèn de la potència nominal del transformador.

Es tindrà especial cura en col·locar els cables de manera que no tapin ni tan sols parcialment,

els forats o reixes de ventilació. Procurant així, deixar-los ben pentinats i col·locats de manera

que l’evacuació de calor sigui la més idònia.

Memòria El Prat

18

2.8.9 Equip de Baixa Tensió

Consisteix bàsicament en un quadre o armari amb 4 terminals (3 fases i neutre) on es

connectaran els conductors d’enllaç procedents del transformador i un cert nombre de sortides

de BT cap als abonats protegides només amb fusibles seccionador.

2.8.9.1 Característiques constructives

El CT pot tenir un o dos quadres modulars de distribució, on la seva funció és rebre el pont de

BT procedent del transformador i distribuir-lo en un numero determinat de circuits individuals.

Les característiques constructives dels quadres de BT i annexos, és:

• Una unitat de seccionament sense càrrega, mitjançant ponts lliscants,

prevista per una intensitat de 1600 A.

• Un embarrat general, previst per una intensitat de 1600 A.

• Quatre bases porta-fusibles tripolars de 400 A, de format vertical, seccionables

unipolarment en càrrega, per fusibles DIN de tipus 2. Aquestes bases es connectaran al

embarrat general.

• Una sortida per alimentar els serveis auxiliars del CT.

2.8.9.2 Característiques elèctriques

Les característiques elèctriques, segons Normativa GE-FNZ001, per quadres de BT i

annexos, és:

• Tensió assignada: 440 kVA

• Intensitat assignada del conjunt: 1600 A

• Intensitat assignada a les sortides: 400 A (o 630 A)

• Intensitat de curta duració entre fases: 12 kA

• Intensitat de curta duració entre fase i neutre: 7,5 kA

Memòria El Prat

19

• Nivell d’aïllament a freqüència industrial: 10 kVA

• Nivell d’aïllament a impulsos tipus raig: 20 kVA

• Sortida per a serveis auxiliars del CT: 80 A

• Dispositiu de seccionament general: 1600 A

• Bases porta-fusibles tripolars tancades seccionables en càrrega de mida 2

• Bases porta-fusibles per serveis auxiliars: UTE 32 A

2.8.9.3 Esquema d’un quadre de BT

Figura 6. Esquema d’un quadre de BT

2.8.9.4 Maxímetre

El control de la corrent de pas pel quadre de BT s’efectua mitjançant un transformador

d’intensitat i amperímetre en una sola fase. En moltes ocasions aquest amperímetre no està

graduat en ampers, sinó en tant per cent de la intensitat nominal del transformador. Aquest

amperímetre sol ser maxímetre.

Memòria El Prat

20

2.8.10 Dimensionat de la ventilació

S'entén per escalfament l'increment de la temperatura sobre la temperatura ambient. Així

obtenim la temperatura total.

Els transformadors de distribució MT/BT en bany d'oli són, excepte excepcions, de circulació

natural de l'oli per convecció i bobinats amb aïllaments classe A.

Els escalfaments admissibles, amb aïllaments classe A i circulació natural de l'oli és de 65 ºC.

L’objecte de la ventilació dels CT és evacuar la calor produïda en el transformador o

transformadors a causa de les pèrdues magnètiques (pèrdues en buit) i les dels enrotllaments

per efecte Joule (pèrdues en càrrega).

En el nostre cas, la ventilació del CT és de forma natural i com ja s’ha especificat en l’apartat

2.8.3 d’aquesta Memòria, els càlculs els ha realitzat el fabricant seguint la normativa vigent.

2.8.10.1 Mètodes de renovació de l’aire

La renovació de l'aire pot fer-se per:

• Ventilació natural per convecció, preferible sempre que sigui possible, basada en la

reducció del pes específic de l'aire a l'augmentar la seva temperatura. Disposant unes

obertures per a l'entrada d'aire en la part inferior del local on està situat el CT i altres

obertures en la part superior del mateix per a la sortida de l'aire, s'obté, per convecció,

una renovació permanent de l'aire.

• Ventilació forçada, amb extractor, quan la natural no sigui possible per les

característiques d'ubicació del CT.

Memòria El Prat

21

2.8.10.2 Volum d'aire a renovar

En funció de:

• Les pèrdues totals del transformador o transformadors del CT.

• La diferència de temperatures de l'aire entre l'entrada i la sortida. La màxima admissible

20 ºC 15 ºC segons recomanació UNESA)

• Diferència d'altures entre el plànol mig de l'obertura inferior o bé del plànol mig del

transformador i el pla mig de l'obertura superior de sortida.

Observacions:

• La superfície de la finestra de sortida ha de ser major que la superfície q1 de l'obertura

d'entrada, ja que amb l'augment de la temperatura, el volum de l'aire de sortida és major.

• Segons el Reglament d'Alta Tensió (instrucció MIE-RAT 14), les finestres destinades a

la ventilació deuen estar protegides de manera que impedeixin el pas de petits i estaran

disposades de manera que animals i cossos sòlids de més de 12 mm de diàmetre. A més

existirà una disposició laberíntica, i disposaran de proteccions per a impedir l'entrada

d'aigua.

• La potència dels transformadors MT/BT dels CT acostuma a triar-se de manera que

aquests funcionin per sota de la seva plena càrrega (potència nominal). És habitual que

el seu règim normal sigui de l'ordre del 65% al 70% de la seva plena càrrega.

• Quant a la situació de les finestres d'entrada i sortida, les normes diuen que estaran a

una altura mínima sobre el sòl de 0,3 i 2,3 m respectivament, amb una separació vertical

mínima de 1,2 m. En els CT subterranis es disposarà una entrada d'aire fresc exterior,

per mitjà d'un orifici adjacent a la zona on se situa els, o transformadors, d'amplària

mínima 60 cm, amb reixeta horitzontal, sistema de recollida d'aigües i obertures

inferiors al costat de la fossa.

• Sempre que sigui possible, convé col·locar les obertures d'entrada i sortida de l'aire en

parets oposades, doncs així l'aire fregarà millor les parets del transformador.

Memòria El Prat

22

• En el cas que l'entrada d'aire sigui horitzontal, convé que aquesta entrada en el sòl de

sota el transformador sigui ajustada en tant que sigui possible al perímetre inferior del

transformador, perquè l'aire fregui més eficaçment les seves superfícies verticals (aletes

i radiadors).

• Quan es tracta de CT amb més d'un transformador, convé, en tant que sigui possible,

disposar circuits d'aire de ventilació (entrada i sortida) independents i separats per a

cada transformador.

2.8.11 Protecció contra sobretensions

2.8.11.1 Tipus de sobre tensions

Les sobre tensions que poden produir-se en un sistema de MT poden ser:

• D'origen intern en el propi sistema, a causa de la maniobra d'interruptors i/o curtcircuits

fase-terres. Les sobre tensions d'origen intern guarden una relació de proporcionalitat

amb la tensió de servei de la línia (Us) o instal·lació on es produeixen. ∆ Sobre tensió =

k x Us on k = 4 en MT.

• D'origen extern al sistema, degudes a causes atmosfèriques, sobre tensions

electrostàtiques i llamps. Aquestes no guarden cap relació amb la tensió de servei. Per la

seva naturalesa, el seu valor és aleatori i pot arribar a ser molt elevat respecte al de la

tensió de servei.

2.8.11.2 Nivell d'aïllament

El nivell d'aïllament d'un element, queda definit per les tensions de prova que poden suportar

sense avariar-se. Per als elements i aparells de MT, aquestes tensions de prova són:

• Tensió a freqüència industrial (50 Hz) aplicada durant 60 segons.

• Impulsos de tensió tipus llamp (d’ona de forma 1,2/50 µs).

Memòria El Prat

23

2.8.11.3 Coordinació d'aïllament

Es denomina “Coordinació d'aïllament” a l’avaluació de les sobre tensions que poden

presentar-se en aquella instal·lació, i a partir d'això, triar el nivell d'aïllament dels elements de

la mateixa, de manera que puguin suportar aquestes sobre tensions, sense deteriorar-se.

La coordinació d'aïllament es basa en les següents premisses:

• La tensió de prova a freqüència industrial (50 Hz) durant 60 segons, ha de ser superior a

la màxima sobre tensió d'origen intern que pugui produir-se, i per tant pugui ser

suportada pels elements de la instal· lació.

• Sobre a les sobre tensions d'origen atmosfèric, els aparells i altres elements, estan

provats amb una tensió d'impuls 1,2/50 µs d'un valor àmpliament superior al de la tensió

de servei. Ara bé, les sobre tensions d'origen atmosfèric, pel seu caràcter aleatori, poden

arribar a ser superiors a la tensió d'assaig, o sigui superar el nivell d'aïllament d'aquell

aparell, per la qual cosa no podria suportar-les.

Per aquest motiu, els aparells i elements de la instal·lació hauran d’estar protegits per

“parallamps”, els quals es connectaran a la línia i terres (en un sistema trifàsic, un per cada

fase), els quals a partir d’un cert valor de sobre tensió, inferior a la de prova d’impuls, derivaran

cap a terres la sobre tensió.

2.8.11.4 Descripció dels parallamps

El tipus actual és el d'Òxid de Zinc (OZn). Es tracta d'una sèrie de discs d'Òxid de Zinc apilats

en l'interior d'un cos cilíndric de material aïllant, per exemple un aïllador de porcellana.

Aquests discos, cadascun en contacte amb el seu superior i el seu inferior, estan elèctricament

connectats en sèrie. El conjunt es connecta entre la línia i terra, té doncs un born superior

connectat a la línia i un born inferior connectat a terra.

Memòria El Prat

24

Aquests elements de OZn presenten una resistència variable amb la tensió, de manera que a la

tensió de servei la seva resistència és de l'ordre de milions de Ohms, per lo qual la corrent de

terra que circula per ells en una línia de MT és de l'ordre de miliampers,o sigui, menyspreable.

Ara bé, a l’arriba a un determinat valor de sobre tensió, la seva resistència baixa bruscament a

valors de l'ordre d'uns pocs ohms (10 a 20 amb la qual cosa es produeix un corrent de

descàrrega a terra, normalment de l'ordre d'alguns CA, que esmorteix la sobre tensió per

dissipació de la seva energia. Es tracta d'un impuls de corrent en forma d'ona de front brusc de

breu durada (uns pocs microsegons). Una vegada desapareguda la sobre tensió el recupera la

seva resistència inicial de l'ordre de M 92.

Durant el pas del corrent de descàrrega pel parallamps, es genera en el seu interior una energia

calorífica per efecte Joule que el parallamps ha de poder suportar sense deteriorar-se. Això

determina el seu límit d'utilització. Així mateix, durant el pas del corrent pel parallamps,

apareix entre els seus borns una diferència de tensió Ur = IdR, sent R la resistència que presenta

el parallamps en el moment del corrent de descàrrega Aneu. Aquesta diferència de tensió Ur es

denomina tensió residual i és de l'ordre de kV, ja que R és de l'ordre d'ohms i Aneu de l'ordre

de kA.

Com sigui que el parallamps té els seus borns connectats a la línia i a terra aquesta tensió

residual apareix entre aquests punts i queda aplicada a l'aïllament entre fase i terra (massa) de

tots els aparells connectats a la línia on està connectat aquest parallamps.

Aquesta tensió residual constitueix el denominat “Nivell de protecció” (NP) que proporciona el

parallamps als aparells que protegeix, doncs és la màxima tensió que pot quedar aplicada a

l'aïllament a massa dels mateixos. Aquesta tensió residual o nivell de protecció NP, ha de ser

inferior a la tensió de prova a impuls tipus llamp, 1,2/50 µs de l'aparell protegit, que defineix el

seu nivell d'aïllament (NA).

La diferència entre els dos nivells NA-NP és doncs el marge de seguretat de l'aparell o la

instal·lació.

Memòria El Prat

25

2.8.11.5 Instal·lació del parallamps en els CT

Cal distingir tres casos, ja que en el nostre cas només ens afectarà el primer:

• CT alimentats per una xarxa de cables subterranis En aquest cas no precisa instal· lar

parallamps, doncs per la seva naturalesa en aquest tipus de xarxa no poden aparèixer

sobre tensions de tipus atmosfèric.

• CT alimentats directament per línia aèria. Han d'instal· lar-se parallamps en el punt

d'escomesa de la línia aèria al CT. Habitualment es col· loquen en la cara exterior de la

paret per on entra la línia, perquè l'eventual explosió d'un parallamps, no afecti als

aparells o elements instal·lats en l'interior del CT.

• CT alimentats per un curt tram de cable subterrani connectat pel seu altre extrem a una

línia aèria. S’han de col· locar parallamps en el punt de connexió del cable subterrani a

la línia aèria, físicament en el pal on s'efectua la connexió. Aquests parallamps

protegeixen en primer lloc el tram de cable subterrani però protegeixen també els

elements del CT (equip de MT i transformadors), quan la distància entre els parallamps

i el CT és inferior a 25 m aprox. Per a distàncies superiors ha d'instal·lar-se altre joc de

parallamps en el propi CT

2.8.12 Protecció contra incendis dels Centres de Transformació

Protecció contra incendis dels CT En els CT amb un o diversos transformadors en

bany d'oli, atès que es tracta d'un líquid inflamable, s’ha de preveure una protecció contra

incendis i la seva possible propagació a locals confrontats si els hi ha.

Entren en consideració dos sistemes o nivells de protecció contra incendis.

2.8.12.1 Sistema o nivell de protecció passiu

• Pou col·lector per a recollida d'oli, amb dispositiu per apagar focs, un per cada

transformador.

Memòria El Prat

26

• Obra civil resistent al foc (sostre i parets).

• Portes i els seus marcs, obertures de ventilació amb els seus marcs i persianes, finestres,

etc., totes de material metàl·lic (normalment acer). Aquesta precaució s'adopta també

habitualment en els CT amb transformadors secs.

• També és convenient disposar envans metàl·lics o d'obra civil resistent al foc entre el

transformador i la resta del CT, que actuïn com separadors tallafocs.

2.8.12.2 Sistema o nivell de protecció actiu

Aquest reforça i complementa l'anterior i és d'aplicació obligatòria a partir de les següents

quantitats d'oli:

• 600 litres per transformador individual del CT.

• 2400 litres, per al total dels transformadors instal·lats en el CT.

• Si es tracta de CTs situats en locals de pública concurrència, els anteriors valors

es redueixen a 400 litres per transformador individual, i 1 500 litres per al total

dels transformadors del CT.

Aquest sistema de protecció activa consisteix en:

• Equip d'extinció de foc de funcionament automàtic, activat pels adequats sensors

i/o detectors.

• Instal·lació de comportes de tancament automàtic de les obertures de ventilació.

• Separació de la cel·la del transformador i la resta de la instal·lació del CT

2.8.13 Enllumenat, senyalització i material de seguretat

A l’interior del CT s’instal·laran punts de llum necessaris per aconseguir, com a mínim, un

nivell mig d’il· luminació de 150 lux amb 2 punts de llum. Els punts de llum estaran col·locats

sobre sopors rígids i disposats de manera que els aparells de seccionament no quedin en una

Memòria El Prat

27

zona d’ombra, de tal manera que es mantingui la màxima uniformitat sense necessitat de

desconnectar l’alimentació.

Els interruptors d’enllumenat estaran situats en la proximitat de les portes d’accés, podent-se

instal·lar amb commutadors o telerruptors.

Independentment d’aquest enllumenat, podrà existir un enllumenat d’emergència amb

generació autònoma, el qual entrarà en funcionament automàticament davant un tall de servei

elèctric. Tindrà una autonomia mínima de 2 hores, amb un nivell lluminós no inferior a 5 lux.

Per un altre costat, els CTs hauran de complir les següents prescripcions:

• Les portes d’accés al CT i les portes i pantalles de protecció de les cel·les portaran el

cartell de risc elèctric, segons dimensions i colors que especifica la Recomanació

AMYS 1.410, model AE-10.

• En lloc ben visible de l’interior del CT es situarà un cartell amb les instruccions de

primers auxilis a prestar en cas d’accident d’una persona. El seu contingut es referirà a

la forma d’aplicar la respiració boca a boca i el massatge cardíac.

Aquells CTs en els que sigui necessari realitzar maniobres amb pèrtiga estaran equipats amb

una banqueta d’aïllament sobre el què es col·locarà l’operari a utilitzar la pèrtiga.

2.8.14 Instal·lació de la posta a terra

Quant es produeix una fuga a terra en una instal·lació, es provoca una elevació del

potencial de l’elèctrode a través del qual la corrent de fuga, que al dissipar-se pel terra,

produiran gradients potencials en el terra.

Els elèctrodes de posta a terra seran dissenyats amb els següents aspectes:

• Seguretat de les persones en relació amb les elevacions de potencial.

Memòria El Prat

28

• Sobre tensions perilloses per les instal· lacions.

• Valor de la intensitat de defecte que faci actuar les proteccions, assegurant l’

eliminació de la falta.

• Millora de la qualitat de servei.

La posta a terra es divideix en posta a terra de protecció i posta a terra de servei.

2.8.14.1 Posada a terra de protecció

Es connecten a aquesta presa de terra les parts metàl·liques interiors del CT que normalment

estan sense tensió, però que poden passar a estar-hi per qualsevol possible avaria, accidents,

descàrregues atmosfèriques o sobre tensions. Per tant, els elements concrets a connectar són els

següents:

• Les carcasses dels transformadors.

• Els xassís i bastidors dels aparells de maniobra.

• Les cobertes i armadures dels conjunts de la paramenta MT (cabines, cel·les).

• Els armaris amb aparells i elements de BT.

• Les pantalles i/o blindatges dels cables MT.

• Parallamps de MT.

• Tapes o marcs metàl·lics de les canals de cables.

En aquest mètode UNESA, s'exceptuen de connectar a aquesta presa de terra de protecció, els

elements metàl·lics del CT accessibles des de l'exterior, i que no contenen ni suporten parts en

tensió. Per tant, en aquest grup hi trobaríem les portes i els seus marcs, les persianes amb les

seves reixes per a l'entrada i la sortida de l'aire de ventilació, etc.

La disposició de l’elèctrode de posada a terres variarà per cada centre de transformació, en

funció de la resistivitat del terreny. Així per aquest cas s’obté, que en tots els CTs hi haurà 8

elèctrodes formant un anell de 5 x 2,5 m units per unconductor de coure nu de 50 mm2 i

enterrats a una profunditat d’almenys 0,5 m.

Memòria El Prat

29

En el sòl del CT, s'instal·larà un mallat electro-soldat, amb rodons de diàmetre no inferior a 4

mm formant un rectangle no superior a 0,3 x 0,3 m, introduït en el sòl de formigó del Centre de

Transformació a una profunditat de 0,10 m. Aquest mallat es connectarà com a mínim en dos

punts, preferentment oposats, a l'elèctrode de posada a terra de protecció del Centre de

Transformació.

Amb aquesta disposició del mallat interior, s'obté una equipotencialitat entre totes les parts

metàl·liques susceptibles d'adquirir tensió, per avaria o defecte d'aïllament entre sí i amb el sòl.

Per tant, no poden aparèixer tensions de passada ni de contacte en l'interior del CT.

Tots els conductors que formen la xarxa de terres de protecció convergiran en un punt comú de

posta a terres, on hi haurà una platina de coure de dimensions apropiades i amb un nombre

suficient de trepants roscats, d’acord amb els conductors de terres de protecció.

2.8.14.2 Posada a terra de servei

Es connecten a aquesta posada a terra aquells punts o elements que formen part dels circuits

elèctrics de MT i de BT. Concretament:

• En els transformadors, el punt neutre del secundari BT, quan es tracti de distribucions

amb règim de neutre TN o TT; i a través d'una impedància quan es tracti de

distribucions amb règim IT.

• En els transformadors d'intensitat i de tensió, un dels borns de cadascun dels

secundaris.

• En els seccionadors de posada a terra, el punt de tancament en curtcircuit de les

tres fases i desconnexió a terra.

La distància entre l’elèctrode que compon la posada a terres de servei i l’elèctrode de la posada

a terres de protecció dependrà de cada centre de transformació. Aquesta separació, serà de 3,60

m com a mínim en aquest projecte.

Memòria El Prat

30

Per mantenir els sistemes de posada a terra de protecció i de servei independents, la posada a

terra del neutre es realitzarà amb cable aïllat de 0.6/1 KV, protegit amb tub de PVC amb un

grau de protecció com a mínim 7, contra danys mecànics.

Els elèctrodes tindran un diàmetre de 14 mm i una longitud de 2 m, amb una separació entre

elèctrodes de 3 m, enterrats a una profunditat de 0,5 m.

Una vegada connectada la xarxa de posada a terra de servei al neutre de la xarxa de BT, el valor

d'aquesta resistència de posada a terra general haurà de ser inferior a 37 W. Amb aquest criteri,

s'aconsegueix que un fuga a terra en una instal·lació interior protegida contra contactes

indirectes per un interruptor diferencial de sensibilitat 650 mA., no ocasioni en l'elèctrode de

posada a terra de servei una tensió superior a: 37 x 0,650 = 24 V.

2.8.15 Mesures de seguretat

Per a la maniobra de les línies de MT s’han establert mesures de seguretat mitjançant

enclavaments mecànics en els comandaments de les cel·les.

Per la protecció del personal i equips, s’ha de garantir que:

• No serà possible accedir a les zones normalment en tensió si aquestes no han estat

posades a terra. Per això, el sistema d’enclavament intern de les cel·les ha d’afectar al

comandament de l’aparell principal, al seccionador de posada a terra i les tapes d’accés

als cables.

• Els borns de connexió de cables i fusibles seran fàcilment accessibles pels operaris, de

manera que en les operacions de manteniment, la posició de treball normal no manqui la

visibilitat sobre aquestes zones.

• Els comandaments de la paramenta estaran situats davant l’operari en el moment de

realitzar l’operació, i el disseny d’aquesta protegirà l’operari de la sortida de gasos en

cas d’un eventual arc intern.

Memòria El Prat

31

• El disseny de les cel·les impedirà la incidència dels gasos d’escapament produïts en cas

d’un arc intern sobre els cables de MT i BT. Per això, aquesta sortida de gasos no ha

d’estar enfocada en cap cas cap a la fosa dels cables.

2.8.16 Senyalització de seguretat

Els CTs compliran les següents prescripcions:

• Les portes d’accés al CT portaran el cartell amb la corresponent senyal triangular

distintiva de risc elèctric segons les dimensions i colors que especifica la recomanació

AMYS 1.410, model CE-14 amb el rètol addicional “Alta Tensió perill de mort”.

• Entre les portes i pantalles de protecció es col·locarà la senyal triangular distintiva de

risc elèctric segons les dimensions i colors que especifica la recomanació AMYS 1.410,

model AE-10.

• Les cel·les prefabricades de MT i el quadre de BT portaran també la senyal triangular

distintiva de risc elèctric adhesiva, equipada de fàbrica.

• La senyal CR14 de Perill Tensió de Retorn s’instal·larà en el cas que existeixi aquest

risc.

• En un lloc ben visible de l’interior del CT es col·locarà un cartell amb les instruccions

de primers auxilis a prestar en cas d’accident i el seu contingut es referirà a la respiració

boca a boca i massatge cardíac. La seva dimensió serà com a mínim UNE A-3.

• Exceptuant aquells casos en què als propis aparells hi figurin les instruccions de

maniobra, en el CT i/o en el lloc corresponent, hi haurà un cartell amb les citades

instruccions.

Per altra banda, en el CT hi haurà una banqueta aïllant de poliester. Aquesta banqueta aïllarà

del terra als operaris que hagin de maniobrar en la instal·lació.

Memòria El Prat

32

2.9 Xarxa de Mitja Tensió

2.9.1 Antecedents

Aprofitant la línia aèria de Mitja Tensió que hi ha a prop del Polígon El Prat, concretament al

sud-est d’aquest, es projecta una línia subterrània de 25 kV.

2.9.2 Possibles solucions

Existeixen diferents esquemes en la distribució de la Xarxa de Mitja Tensió:

• Sistema radial

• Sistema d’anell obert

• Sistema d’anell obert amb doble alimentació

• Sistema de doble alimentació

2.9.2.1 Sistema radial

El sistema Radial és el més econòmic de tots degut a que la paramenta a instal·lar i els neutres

de les rases són mínims. Presenta l’ inconvenient que en front una avaria en qualsevol tram de

la línia, deixaria sense servei a tots els CTs existents que venen a continuació i la reposició del

servi només es podria portar a terme una vegada localitzada i reparada l’avaria.

El sistema radial o en antena s’utilitza per l’electrificació de zones rurals a través de la xarxa

aèria, on les distàncies són molt elevades i la densitat és molt baixa.

Memòria El Prat

33

Figura 7. Distribució radial

Per tots aquests motius exposats, aquesta distribució no serà la més idònia per el aquest cas.

2.9.2.2 Sistema d’anell obert

En el sistema d’anell obert la xarxa es construeix formant un anell, però la seva explotació es

realitza en forma radial, és a dir, sempre existirà d’una manera l’anell obert (una cel·la de línia

d’un CT), creant un punt de frontera.

La paramenta a instal·lar en cada CT és la mateixa que en la radial, encara que s’ha d’instal·lar

una cel·la de línia més per tancar l’anell.

Constructivament s’ha de considerar la major quantitat de metres de rasa a obrir o les

dimensions si s’instal·len els circuits conjuntament.

En aquest sistema es pot deixar qualsevol tram de la xarxa subterrània sense servei desplaçant

el punt de frontera d’una cel· la a una altra, però s’ha de tenir en compte que els CTs queden

intercalats en la línia principal i les maniobres que es puguin realitzar són molt limitades pel

gran nombre d’abonats que afecta.

L’anell es pot construir en una de les línies principals o repartint càrregues entre les dues línies

bàsiques.

Memòria El Prat

34

Figura 8. Distribució d’anell obert

Figura 9. Distribució d’anell obert repartint càrregues

En el cas de maniobres o avaries en la línia principal afectarà a tots els CT’s que estiguin

alimentats des de la xarxa en qüestió, sense possibilitat d’alimentar-los des d’una altra.

2.9.2.3 Sistema d’anell obert amb doble alimentació

El sistema d’anell obert amb doble alimentació presenta les mateixes avantatges que el sistema

d’anell obert però, a més, permet alimentar als CTs des de qualsevol de les dues línies bàsiques.

Memòria El Prat

35

Una altra avantatge és que la interconnexió dels dos circuits principals permet realitzar

moviments de càrregues d’un a l’altre si les necessitats de servei ho requereixen.

L’inconvenient que ens trobem és la necessitat d’instal·lar una tercera cel·la de línia als dos

CTs.

Figura 10. Distribució d’anell obert amb doble alimentació

2.9.2.4 Sistema de doble alimentació

En el sistema de doble alimentació cada CT està alimentat amb una entrada i una sortida de les

dues línies bàsiques mitjançant dues cel·les d’unió de barres, aconseguint gramatitzar la

continuïtat del subministrament.

Cada CT hauria de disposar de quatre cel· les de línia i dues cel·les d’unió de barres, i en

conseqüència, l’espai útil per a instal·lar-les.

Aquest tipus és el que garanteix la major qualitat del servei, però té un cost econòmic elevat.

Memòria El Prat

36

Aquest tipus d’alimentació és aconsellable per grans subministres en els que és imprescindible

la continuïtat del servei.

Figura 11. Distribució de doble alimentació

2.9.3 Conductors de la xarxa de MT

Els conductors a utilitzar en les Xarxes Subterrànies de MT, seran conductors circulars

compactes formats per varis fils ajuntats, amb un aïllament termoestable d’etilè – propilè (EPR)

i amb una coberta termoplàstica VEMEX de color vermell. La secció a utilitzar serà de 240

mm2 per les tres fases.

Característiques tècniques del cable:

• Metall: Fils d’alumini

• Forma: Rodona compacte

• Flexibilitat: Classe 2 segons UNE 21022

Memòria El Prat

37

Coberta exterior Vemex

Aïllament

Conductor

Semiconductor intern

Semiconductor extern

Pantalla metàl·lica

Figura 12. Perfil del conductor

Característiques del cable:

• Secció nominal: 240 mm2

• Diàmetre exterior: 42 ÷ 44 mm

• Pes aproximat: 1930 kg/km

• Tensió nominal: 18/30 kV

• Intensitat màxima instal·lació enterrada: 415 A

• Tensió d’assaig per xoc: 170 kV

• Tensió d’assaig a freqüència industrial: 70 kV

Memòria El Prat

38

2.9.4 Connexionat en les xarxes de MT

Les connexiones utilitzades en la xarxa de MT d’aquest projecte seran terminacions

apantallades. Aquestes són utilitzades per la connexió entre la xarxa Subterrània de MT i les

cel·les de línia de SF6 dels CTs, dimensionades per cables de 240mm2 de secció, homologats

per la Companyia Elèctrica FECSA ENDESA. Veure apartat 2.8.5.5 Connexió d’alimentació.

2.10 Xarxa subterrània de Baixa Tensió

2.10.1 Classificació general

Tenint en compte la possible secció dels conductors, les xarxes subterrànies de BT es poden

classificar en:

• Xarxes de secció decreixent: Són les xarxes que al llarg de la línia, la secció dels

conductors va disminuint segons es va allunyant del CT.

• Xarxes de secció múltiple: Són les xarxes on la part que constitueix l’àrea principal

de cada sortida del CT és de secció constant, mentre que les derivacions es realitzaran

amb una secció inferior.

• Xarxes de secció única: Són les xarxes on totes les línies són de secció única.

Per aquest cas, l’estesa de les noves xarxes subterrànies de BT es realitzaran en anell obert ja

que en cas d’avaria en un tram, podem deixar fora de servei el tram afectat. D’aquesta manera

desplacem el punt de frontera d’una caixa a una altre. També, com que la majoria de vegades la

previsió de potència acordada no és la final, es podrà fer un moviment de càrregues a altres

xarxes del mateix CT o a d’altres CTs desplaçant el punt de frontera d’una caixa a una altre.

Així doncs, es remarca la importància de fer una correcte previsió de potència de la zona a

electrificar, ja que una vegada tancat el conveni, per una petita variació de potència, en el pitjor

dels casos, podria suposar la instal· lació d’un altre CT.

Memòria El Prat

39

2.10.2 Esquemes de distribució

Per la determinació de les característiques de les mesures de protecció contra xocs elèctrics en

cas de fuga (contactes indirectes) i contra sobre intensitats, serà precís tenir en compte

l’esquema de distribució utilitzat.

Els esquemes de distribució s’estableixen en funció de les connexions a terra de la xarxa de

Distribució o d’alimentació per un costat, i de les masses de la instal·lació receptora per un

altre. Aquests esquemes venen complimentats en la Instrucció MIE-BT-008 del REBT.

La denominació es realitza pel següent codi de lletres:

Primera lletra: Situació de l’alimentació respecte al terra.

• T: Connexió directa d’un punt de l’alimentació a terra.

• I: Aïllament de totes les parts actives de l’alimentació respecte terra o connexió

d’un punt a terra a través d’una impedància.

Segona lletra: Situació de les masses de la instal·lació receptora respecte al terra.

• T: Masses connectades directament a terra, independentment de la posta a terra de

l’alimentació.

• N: Masses connectades directament al punt de l’alimentació posat a terra.

Altres lletres (si s’escau): Situació relativa del conductor neutre i el conductor de protecció.

• S: Les funcions de neutre i de protecció, assegurades per conductors separats.

• C: Les funcions de neutre i de protecció, combinades en un sol conductor (CPN).

Memòria El Prat

40

2.10.2.1 Esquema TN

La font d’alimentació es connecta directament a terra i tots les parts conductores i accessibles

es connecten al neutre. Ens podem trobar tres tipus diferents segons el conductor de protecció:

• TN-S: Diferents conductors pel neutre i el de protecció.

Figura 13. Esquema TN-S

• TN-C: Mateix conductor pel neutre i protecció (PEN). L’ esquema TN-C requereix un

entorn equipotencial eficaç en la instal· lació, amb elèctrodes de terra dispersos i

separats amb intervals que siguin el més regulars possible degut a que el conductor PEN

es el conductor neutre i també condueix corrents amb desequilibris de fases així com

corrents harmòniques de tercer ordre (i els seus múltiples). Per tant, el conductor PEN

ha de connectar-se a una sèrie de elèctrodes de terra en la instal·lació.

Donat que el conductor neutre també és el conductor de protecció, qualsevol tall al

conductor representa un risc per les persones i els béns.

A l’ esquema TN-C, la funció de “conductor de protecció” té prioritat sobre la “funció

neutre”. Concretament, sempre s’ha de connectar un conductor PEN al terminal de terra

d’ una càrrega, i s’utilitza un pont per connectar aquest terminal al terminal neutre.

Memòria El Prat

41

Figura 14. Esquema TN-C

• TN-C-S: Conductor PEN en una part de la instal·lació. Els esquemes TN-C i TN-S es

poden utilitzar en la mateixa instal·lació. A l’esquema TN-C-S, l’esquema TN-C (4 fils)

mai s’ha d’utilitzar aigües avall de l’esquema TN-S (5 fils), ja que qualsevol interrupció

accidental del conductor neutre aigües amunt provocaria una interrupció del conductor

de protecció aigües avall i per tant presentaria un perill.

Figura 15. Esquema TN-C-S

2.10.2.2 Esquema TT

La font d’alimentació es connecta directament a terra i les masses de la instal·lació receptora es

connecten a una toma de terra separada de la d’alimentació però l’elèctrode pot ser o no

elèctricament independent l’un de l’altre.

Memòria El Prat

42

Figura 16. Esquema TT

Les intensitats de fuga fase-massa o fase-terra poden ser inferiors a les de curtcircuit, però

poden provocar l’aparició de tensions perilloses.

Aquest esquema serà l’utilitzat per tractar-se del més comú. A més, per prescripció

reglamentaria de la Companyia Distribuïdora, s’obliga a utilitzar aquest esquema per la

distribució de BT.

2.10.2.3 Esquema IT

L’alimentació no té cap punt connectat directament a terra, les masses de la instal·lació

receptora estan posades directament a terra.

Figura 17. Esquema IT

Les intensitats fase-massa o fase-terra son suficientment reduïdes per no provocar tensions de

contacte perilloses.

La limitació del valor de la intensitat resultant d’una primera fuga fase-massa o fase-terra sobte

per l’absència de la connexió a terra de l’alimentació, o bé per la intersecció d’una impedància

Memòria El Prat

43

entre el terra i un punt de l’alimentació (generalment el neutre). Així pot resultat necessari

limitar l’extensió de la instal·lació per disminuir l’efecte capacitatiu dels cables respecte el

terra.

2.10.3 Traçat

El traçat de la xarxa de distribució subterrània de BT es farà per les voreres en tot el seu

recorregut. Si s’escau, es creuaran els carrers de forma perpendicular per la calçada, afectant

únicament terrenys de domini públic. El repartiment de parcel·les per centre de transformació i

línia és el següent:

CT1

CGP1 L1.1

CGP2 L1.2

CT2

CGP3 L2.1

CGP7 L2.3

CGP8 L2.4

CT3

CGP6 L3.3

CGP5 L3.2

CGP4 L3.1

CT4

CGP13 L4.2

CGP14 L4.1

CT5

CGP15 L5.1

CGP16 L5.2

CGP17 L5.3

CT6

CGP9 L6.5

CGP10 L6.4

CGP12 L6.2

CGP11 L6.3

CGP18 L6.1

CGP19 L6.6

Taula 2. Repartiment de parcel·les

Memòria El Prat

44

2.10.4 Dimensionat de les rases

2.10.4.1 Obertura de les rases

Les dimensions de les canalitzacions s’estableixen de manera que la seva realització sigui el

més econòmica possible i que, a la vegada, permetin una instal·lació còmoda dels cables.

2.10.4.2 Rases a terra

Segons la ITC-BT-07 es considera que la profunditat mínima d’instal·lació dels conductors

directament enterrats de BT disposats en conductes no serà menor de 0,60 m en vorera i de 0,80

m en la calçada, excepte l’establert específicament per a encreuaments.

Segons la ITC-LAT-06, per els conductors directament enterrats de MT passa el mateix que

pels de BT però segons la NTP-LSMT, sota vorera la distància no serà menor de 0,80 m ni de 1

m sota calçada.

Aquestes profunditats esmentades podran reduir-se en casos especials degudament justificats.

En aquest cas però, s’hauran d’utilitzar xapes de ferro, tubs o altres dispositius que assegurin

una protecció mecànica equivalent a les dels cables tenint en compte que si s’utilitzen tubs,

s’han de col·locar els quatre conductors de BT o MT en el seu interior.

L’amplada de la rasa ha de ser el més reduïda possible per raons econòmiques, però haurem de

tenir en compte que si l’estesa s’ha de fer a mà, ha de permetre una fàcil instal·lació dels

cables.

El fons de les rases, anomenat llit, haurà d’estar cobert per una capa d’arena de mina o de riu

rentada, d’espessor mínim de 0,05 m per el cablejat de BT i de 0,06 m per el de MT.

Memòria El Prat

45

També s’ha de tenir en compte la dimensió del revestiment de les voreres (generalment

llombardes de 0,20 m), el qual s’estableix en 0,40 m d’amplada de les mateixes, per els casos

de 1 i 2 circuits.

Per les rases amb més de dos circuits, es disposaran els tres cables en un mateix pla horitzontal

guardant una distància de 0,20 m entre ells. Per cada circuit de més doncs, l’amplada de la rasa

s’incrementarà en 0,20 m.

2.10.4.3 Rases en asfalt i creuament de carrers i carreteres

En els casos de creuaments, els cables que s’instal·lin transcorreran per l’interior de tubs

tubulars, construint un o varis tubs de més per a futures ampliacions, depenent el seu nombre

de la zona i situació del creuament.

L’amplada de les rases variarà segons el nombre de tubs a instal·lar.

2.10.4.4 Diversos cables en una mateixa rasa

Quan en una rasa coincideixin diversos conjunts de cables de BT, es disposaran a la

mateixa profunditat, mantenint una separació de 0,10 m com a mínim entre conjunts, en canvi,

aquesta distància serà de 0,20 m en xarxes de MT. S’haurà d’augmentar l’amplada de

l’excavació així com la de la protecció mecànica.

Si es tracta de cables de BT i MT que hagin de transcórrer per la mateixa rasa, se situaran els de

BT a la profunditat reglamentària mentre que els de MT se situaran a la la distància

reglamentària que és de 0,25 m. En el cas de no poder realitzar-se per la dimensió de la rasa, els

cables de MT s’instal·laran sota tub. En guals i encreuaments, ambdós circuits aniran per mitjà

de tub. Tant una com l’altra canalització contaran amb la corresponent protecció mecànica.

Memòria El Prat

46

2.10.4.5 Característiques dels tubulars

Els tubs seran de polietilè amb una superfície interior llisa i tindran un diàmetre intern apropiat

per els cables o conductors aïllats que s’hi hagin d’allotjar però en cap cas serà inferior a 1,5

vegades el diàmetre exterior del conjunt de cables. No s’instal·larà més d’un circuit per tub.

2.10.4.6 Transport de bobines dels cables

La càrrega o descàrrega, sobre camions o remolcs adequats, es farà sempre mitjançant una

barra que passi per l’orifici central de la bobina.

Sota cap concepte, es podrà retenir la bobina amb cordes, cables o cadenes que l’abracin i es

recolzin sobre la capa exterior del cable enrotllat; així mateix, no es podrà deixar caure la

bobina al terra des del camió o remolc, encara que el terra estigui cobert d’arena.

Quan es desplaci la bobina per terra, rodant-la, s’haurà de fixar el sentit de rotació, generalment

indicat amb una fletxa amb la finalitat d’evitar que s’afluixi el cable enrotllat.

Les bobines no s’hauran d’emmagatzemar sobre un terra tou.

Abans de començar l’estesa del cable s’estudiarà el lloc més adequat per col·locar la bobina

amb l’objecte de facilitar l’estesa. En el cas de terra amb pendent, es preferible realitzar l’estesa

en sentit descendent.

2.10.4.7 Estesa de cables

Abans de començar l’estesa del cable s’estudiarà el lloc més adequat per col·locar la bobina

amb l’objecte de facilitar l’estesa. En cas de terra amb pendent, és preferible realitzar l’estesa

en sentit descendent.

Memòria El Prat

47

En l’estesa, la bobina estarà sempre elevada i subjecta per una barra transversal i uns gats

adequats al pes de la mateixa. Tanmateix se situaran uns dispositius de frenada. El desenrotllat

del conductor es realitzarà de forma que aquest surti per la part superior de la bobina.

Figura 18. Exemple de gats hidràulics per la subjecció de la bobina

Els cables han de ser sempre desenrotllats i posats en el seu lloc amb la major cura possible,

evitant que pateixin torsió, facin bucles... i tenint en compte que el radi de curvatura de l’estesa

dels mateixos no pot ser mai superior a 20 vegades el seu diàmetre, encara que sigui

accidentalment.

Abans d’iniciar l’estesa en una rasa, aquesta es recorrerà amb deteniment per comprovar que es

troba sense pedres o altres elements que pugin malmetre els cables.

Els cables s’estendran sobre la capa d’arena que estarà situada sobre el llit de la rasa.

L’estesa dels cables pot ser a mà, o també pot ser mitjançant cabrestants. Aquests últims estiren

l’extrem del cable al que se li haurà adaptat un cap adequat i amb un esforç de tracció de

conductor que no ha de sobrepassar els 3 kg/mm2. Serà imprescindible la col· locació de

dinamòmetres per mesurar aquesta tracció.

Memòria El Prat

48

L’estesa es farà obligatòriament mitjançant rodets que puguin girar lliurement i construïts de

forma que no malmetin el cable. Aquests se situaran sobre el fons de la rasa, per evitar el

fregament del cable amb el terreny.

En les corbes, es prendran les mesures oportunes per evitar fregaments laterals del cable.

No es permetrà desplaçar lateralment el cable per mitjà de palanques o altres estris; ha de fer-se

sempre a mà.

En tot moment, les puntes dels cables hauran d’estar segellades mitjançant caputxons

termoretràctils o cintes vulcanitzades per impedir els efectes de la humitat, no deixant els

extrems dels cables en la rasa sense haver assegurat abans la bona estanquitat dels mateixos.

Si amb motiu de les obres de canalització apareguessin instal·lacions d’altres serveis,

s’emprendran totes les precaucions possibles per no malmetre-les, deixant-les en les mateixes

condicions en les que es trobaven prèviament. Si involuntàriament es causés alguna avaria a

qualsevol d’aquests serveis, s’avisarà amb tota urgència a l’empresa corresponent amb el fi de

que procedeixin a la seva reparació.

Cada 1’50 m per els cables BT, s’embolcallaran les tres fases i el neutre, i MT es farà igual per

cada metre. Per dur a terme l’embolcallament es col·locarà una subjecció que agrupi els

conductors i els mantingui units, evitant la dispersió dels mateixos per efecte de les corrents de

curtcircuit o dilatacions.

Mai es passaran 2 circuits de BT o MT per un mateix tub.

Abans de passar el cable per una canalització per tub, es netejarà la mateixa per tal d’evitar que

quedin obstacles que puguin malmetre’ls.

Una vegada estesos els cables, els tubs es taparan amb guix, material expansible o morter

ignífug. Es procurarà separar els cables entre sí per poder introduir el material de segellat entre

Memòria El Prat

49

ells. Els tubs que s’instal·lin i no s’utilitzin es taparan amb totxanes. Quan les línies surtin dels

CTs, s’utilitzarà el mateix sistema descrit.

2.10.4.8 Protecció mecànica

Per damunt de l’arena, les línies elèctriques subterrànies han d’estar protegides contra possibles

avaries produïdes per esfondrament de terres, per contacte amb cossos durs i per xoc d’eines

metàl·liques en eventuals treballs d’excavació. Ho aconseguirem mitjançant una protecció

mecànica, com per exemple llombardes de formigó, plaques protectores de plàstic o totxanes

col·locades transversalment. S’admetrà la utilització d’altres proteccions mecàniques

equivalents.

2.10.4.9 Senyalització

Entre 0,10 i 0,20 m per sota del paviment es posarà una cinta de senyalització que avisi de

l’existència dels cables elèctrics de BT o MT segons correspongui.

Per senyalitzar i protegir l’existència de cables subterranis de la xarxa elèctrica s’utilitzaran

plaques de polietilè (PE) normalitzades disposades sobre la capa d’arena. L’amplada serà de

0,25 m amb una densitat específica mínima de 0,94 g/m3 quan es tracti de protegir un sol

conjunt de tres cables, en canvi, en cas d’haver-n’hi més d’un, l’amplada s’incrementarà fins

cobrir tots els conjunts de tres cables.

Aquestes plaques permeten ajuntar-se entre si longitudinalment i transversalment mitjançant

remats de plàstic. Cada placa vindrà marcada amb:

• Senyal d’advertència de risc elèctric tipus AE-10.

• La inscripció: “!ATENCIÓ! CABLES ELÈCTRICS”.

• Marca i anagrama del fabricant.

• Any de fabricació (últimes dues xifres).

• Les sigles i nombre següent: PPC ETU 0206.

Memòria El Prat

50

Aquestes plaques són de color groc S0580-Y10R i presenten una resistència a la tracció mínima

de 10 daN (crec que això són 100 N, comprovar-ho i canviar-ho si es cert) i una resistència a

l’impacte de 50 Joules.

En els trams rectes s’utilitzaran plaques d’1 m de longitud i en els trams per corbes, plaques de

0,5 m de longitud.

Quan en la mateixa rasa existeixin línies de BT i MT en diferents plans verticals, haurà de

col·locar-se la corresponent senyalització sobre de cada conducció.

2.10.4.10 Tapat de les rases

Les Ordenances Municipals poden exigir l’aportació de terra “nova” o autoritzar l’ús de la

extreta en l’excavació. En qualsevol cas, s’haurà d’atenir a les Ordenances Municipals.

Per el cas de BT, una vegada estès el cable, aquest es cobrirà amb una nova capa de sorra de

0,15 m cobrint tota l’amplada de la rasa. Pel cas de MT, aquesta nova capa tindrà un gruix de

0,24 m. Una vegada posada aquesta capa, es col·locaran plaques de polietilè (PE) les quals

donaran una millor protecció mecànica. Després d’haver col·locat les plaques, les cobrirem

amb una nova capa de 0,20 m de gruix i a partir d’aquest moment s’efectuarà el cobriment per

capes de 0,15 m d’espessor i amb compactament mecànic.

Figura 19. Cobriment cablejat BT Figura 20. Cobriment cablejat MT

Memòria El Prat

51

L’arena utilitzada per el cobriment dels cables serà neta, solta i aspra, absenta de substàncies

orgàniques, fang o partícules terroses, motiu pel qual es netejarà convenientment si és

necessari. La que es col·locarà a sobre les plaques, ha de ser terra piconada per mitjans manuals

mentre que la que es col· locarà posteriorment pot ser terra piconada per mitjans mecànics.

Si és necessari, per facilitar la compactació de les successives capes, es regaran amb el fi

d’aconseguir una consistència del terreny semblant a la que presentava abans de l’excavació.

Els materials pedregosos es retiraran i es portaran a la deixalleria.

2.10.5 Conductors de la xarxa de BT

Els conductors a utilitzar en les rases subterrànies de BT, segons la normativa de l’empresa

subministradora FECSA ENDESA, seran conductors unipolars amb aïllament termostable de

polietilè reticulat (XLPE) i amb coberta exterior termoplàstica de policlorur de vinil (PVC). La

secció a utilitzar correspon a 240 mm2 per cada una de les tres fases i de 150 mm2 pel neutre.

Característiques tècniques del cable: es creïble

• Metall: Fils d’alumini.

• Forma: Rodona compacte.

• Flexibilitat: Classe 2 segons UNE 21022.

• Temperatura de servei: 90ºC

• Temperatura màx: 250ºC en curtcircuit.

• Norma constructiva: 240 mm2

• Tensió nominal de servei: 0,6/1 kV

• Assaig de tensió en c.a. en 5 min: 3,5 kV

• Resistent a: cops, absorció d’aigua, el fred, raigs ultraviolats, agents químics, grases i

olis.

• No propaguen la flama.

Memòria El Prat

52

2.10.6 Caixes de la xarxa de Baixa Tensió

Per la distribució de BT, en cada una de les naus a alimentar s’instal· laran Armaris Monoblocs.

2.10.6.1 Caixa de Seccionament

Aquestes disposen d’una entrada i una sortida seccionables per la part inferior, i una altre

sortida per la part superior.

La CS s’instal·larà a 0,10 m del nivell de la vorera, de manera que sobre aquesta s’hi pugui

instal·lar la corresponent Caixa General de Protecció. La unió entre les dues caixes es realitzarà

mitjançant un cable RV 0,6/1 kV 3 x 1 x 150 + 1 x 95 mm2 Al, a una distància d’uns 0,5 m ja

que per aquest punt d’unió només hi circularà la intensitat corresponent a la que alimenti.

Les característiques tècniques són les següents:

• Tensió Nominal 440 V

• Intensitat de Curtcircuit 20 kA

• Tensió d’assaig a freqüència industrial 3,5 kV

• Tensió d’assaig amb ona tipus raig 8 kV

• Grau de Protecció de la carcassa IP-437

• Resistència d’aïllament 5 MΩ

• Grau de combustibilitat M-3

• Bases 400 A (UNE-21.103) Dimensió 2

Memòria El Prat

53

Esquema representatiu:

Figura 21. Esquema d’una Caixa de Seccionament

2.10.6.2 Caixa General de Protecció

La Caixa general de Protecció (CGP) és la única caixa que connecta la Companyia Elèctrica

FECSA ENDESA, però pertany exclusivament al client. D’aquesta manera, la CS

pertany a la Companyia Elèctrica i la CGP al client.

Les característiques tècniques són les següents:

• Tensió Nominal 440 V

• Intensitat Nominal 400 A o 630A

• Intensitat Nominal 12 kA

• Tensió d’assaig a freqüència industrial 4 kV

• Tensió d’assaig amb ona tipus raig 8 kV

• Grau de Protecció de la carcassa IP-417

• Resistència d’aïllament 5 MΩ

• Material autoextingible Classe tèrmica A

• Bases 400 A (UNE-21.103) Dimensió 2

Memòria El Prat

54


Figura 22. Esquema de la Caixa General de Protecció

Figura 23. Esquema armari monobloc

Memòria El Prat

55

2.10.7 Connexionat de la xarxa de Baixa Tensió

El connexionat de la LSBT amb totes les Caixes i el Quadre de BT dels CTs, es realitzarà

mitjançant terminals bimetàl·lics a compressió, realitzats a base de coure electrolític pur.


Figura 24: Esquema terminal

2.10.8 Sistemes de protecció de les xarxes de Baixa i Mitja Tensió

Tots els conductors actius hauran d’estar protegits per un o varis dispositius que tallin

automàticament l’alimentació.

2.10.8.1 Protecció contra sobreintensitats

Per la protecció contra les sobre intensitats (sobre càrregues i curtcircuits) s’hauran de col·locar

en l’origen dels circuits i en aquells punts on la intensitat màxima admissible disminueixi per

canvis de secció, de la naturalesa del conductor o del seu aïllament o algun altre canvi que

redueixi la capacitat de suportar intensitats, un fusible adequat per a cada secció i corrent.

Per a que la protecció de les xarxes elèctriques de BT sigui l’adequada, s’utilitzaran

fusibles segons la Norma UNE 21 103-80 “Curtcircuits fusibles de Baixa Tensió”. La intensitat

nominal del fusible no serà en cap cas superior a la capacitat del cable a protegir segons els

càlculs realitzats en el corresponent apartat de l’Annex.

Memòria El Prat

56

2.10.8.1.1 Valors de la intensitat de curtcircuit

La intensitat de curtcircuit és la connexió accidental o intencionada per una resistència o

impedància de valor relativament baix de dos o mes punts d’un circuit que es trobi normalment

a tensions diferents.

Les corrents en aquestes condicions són molt elevades i en situacions accidentals poden produir

greus desperfectes, ja que van acompanyades d’un arc elèctric que arriba a temperatures de

milers de graus.

Els dispositius de protecció contra curtcircuits han de ser capaços d’interrompre la

intensitat de curtcircuit abans que aquesta pugui produir desperfectes per efectes tèrmics i

mecànics en els conductors i les seves connexions.

2.10.8.1.1.1 Intensitat màxima de curtcircuit

Ens determina:

• El poder de tall (PdC) dels interruptors automàtics.

• El poder de tancament o obertura de la paramenta.

• La sol·licitació electrodinàmica de conductors i paramenta.

El valor correspon a un curtcircuit immediatament després dels borns de l’element de protecció.

S’ha de calcular amb un bon marge de seguretat.

2.10.8.1.1.2 Intensitat mínima de curtcircuit

Es un factor indispensable per triar la corba de dispar dels interruptors automàtics i fusibles

(calibrats), especialment quan:

• La longitud dels cables és important.

Memòria El Prat

57

• La protecció de les persones es basa en el funcionament dels interruptors

automàtics o fusibles.

2.10.8.1.2 Característiques de la intensitat de curtcircuit

• Duració: auto extingible, instantània i permanent.

• Origen:

o Originats per factors mecànics (trencament de conductors, connexió

elèctrica accidental entre dos conductors produïda per un objecte

estrany, com animals o eines).

o Per sobre tensions elèctriques d’origen intern o atmosfèric.

o Per la degradació del aïllament provocada pel calor, la humitat o un

ambient corrosiu.

• Localització: Dins i fora d’una màquina o quadre elèctric.

2.10.8.1.3 Conseqüències de la intensitat de curtcircuit

• Segons el lloc del defecte, la presència d’un arc pot:

o Degradar els aïllaments.

o Fondre els conductors.

o Provocar un incendi o representar un perill per les persones.

• Segons el circuit afectat, poden produir-se sobreesforços electrodinàmics, amb

deformacions dels jocs de barres, arrancant o desconnectant cables.

• Sobreescalfament degut a l’augment de pèrdues per efecte Joule, amb risc de

deteriorament dels aïllants.

• Per altres circuits elèctrics de la xarxa afectada o de les pròximes:

o Caigudes de Tensió durant el temps d’eliminació del defecte.

o Desconnexió d’una part mes o menys important de la instal·lació, segons l’esquema

i la selectivitat de les seves proteccions.

o Inestabilitat dinàmica i/o pèrdua de sincronisme de les màquines.

o Pertorbacions en els circuits de comandament i control.

Memòria El Prat

58

2.10.8.2 Protecció contra contactes directes

Les mesures per la protecció contra aquests contactes són les següents:

• Ubicar el circuit elèctric enterrat en una rasa amb el fi de resultar impossible un

contacte amb les mans per part de les persones que hagin de circular habitualment per la

zona.

• Posar els sistemes de protecció i control de la xarxa elèctrica, així com totes les

connexions pertinents, en caixes o quadres elèctrics aïllants, els quals sigui necessari

utilitzar eines especials per la seva obertura.

• Aïllament de tots els conductors amb polietilè reticulat (RV 0,6/1 kV) per recobrir les

parts actives de la instal·lació.

2.10.8.3 Protecció contra contactes indirectes

Les mesures per la protecció contra aquests contactes són les següents:

• La companyia Elèctrica FECSA ENDESA obliga a utilitzar l’esquema TT en les seves

xarxes de distribució en BT, fent servir interruptors diferencials de sensibilitat adequada

pel tipus de local i característiques del terreny.

• Es obligat connectar el neutre a terra en el CT i cada 200 metres per les xarxes

subterrànies, encara que la longitud de cadascun dels circuits sigui inferior a la

assenyalada. El neutre es connectarà a terra en totes les caixes (CS i CGP), sempre i

quan la distància d’aquestes posades a terra de protecció respecte el CT no sigui inferior

a la calculada en el corresponent apartat de l’Annex.

2.10.9 Posta a terra de les xarxes de Baixa Tensió

El conductor neutre de la xarxa de distribució haurà d’estar clarament identificat, sobretot en el

cas d’ésser de la mateixa secció que el conductor de fase. En cap cas podrà ser tallat per cap

Memòria El Prat

59

dispositiu, excepte per aquells interruptors o seccionadors unipolars que actuen sobre el neutre i

les fases al mateix temps.

La posta a terra del neutre es realitzarà amb cable aïllat RV 0,6/1 kV, dins de tub i independent

de la xarxa. Tindrà una secció mínima de coure 50 mm2 unit a una platina de neutre al quadre

de BT.

El conductor neutre de les xarxes de distribució estarà connectat a terra en el CT de la forma

prevista en el Reglament sobre Condicions Tècniques i Garanties de Seguretat en Centrals

Elèctriques, Subestacions i Centres de Transformació. En tot el seu recorregut es connectarà a

les piques de terra de la xarxa en els armaris i caixes, tant de les xarxes principals, com de les

secundaries i de les derivacions.

La posta a terra del neutre s’instal· larà a una profunditat mínima de 0,6 m, corresponent a la

profunditat mínima d’una rasa en BT, podent-se instal·lar en qualsevol rasa de les xarxes de

BT.

Una vegada connectades totes les posades a terra, el valor de la posada a terra general haurà de

ser inferior a 37 Ω.

2.10.10 Càlculs lumínics

2.10.10.1 Objectius de l’enllumenat públic

Tota instal·lació d'enllumenat públic té com a objectiu fonamental proporcionar unes

condicions de visibilitat que permetin la utilització de les àrees públiques per part dels

ciutadans sense risc per a la seva seguretat i benestar físic a falta de llum natural.

La influència de l'enllumenat en les condicions d'ús dels espais s'evidencia en:

Memòria El Prat

60

a) Reducció de la gravetat i nombre d'accidents. Els estudis realitzats demostren una incidència

apreciable de l'enllumenat públic.

b) Increment de la seguretat de les persones i béns. És evident que una il· luminació adequada

millora les condicions de vigilància i constitueix un element dissuasori de primer ordre a

eventuals accions delictives o molestes.

c) Augment de la comoditat de conductors i vianants. El menor esforç visual i la major

amplitud de camp de percepció faciliten les actuacions de tots els usuaris de les vies públiques,

tant en actituds laborals com d'oci.

d) Reducció del temps dels trajectes. Aquest avantatge manifest que els vehicles poden

desplaçar-se amb major seguretat i fluïdesa.

e) Millora de l'ambient, un bon enllumenat destaca l'estètica de l'entorn i facilita les relacions

humanes.

f) Increment de l'activitat comercial i turística. Aquest projecte té com objectiu executar la

il· luminació del Pla Parcial del Polígon Industrial “El Prat”.

2.10.10.2 Normativa aplicable

Les Normes i Reglaments que s'han tingut en compte per a la realització de l'Enllumenat són

segons valors orientatius de la norma DIN 5044. i les recomanacions del Comitè Internacional

per a l'Enllumenat.

2.10.10.2 Característiques de les llumeneres a utilitzar

La lluminària triada és el Model SGS 382 de PHILIPS i les característiques de la mateixa,

segons el fabricant són les que s’exposen a continuació.

2.10.10.2.1 Descripció

Es tracta d'un model de lluminària modular de baixa potència d'estil que proporciona

enllumenat de qualitat per a una conducció segura i còmoda i per a la il· luminació de zones,

amb reduïts costos d'energia manteniment. Carcassa de poliéster reforçat amb fibra de vidre;

Memòria El Prat

61

possibilitat de triar entre tancament de policarbonat estabilitzat a les radiacions UV i resistent

als xocs i cristall de seguretat pla d’enlluernament mínim.

2.10.10.2.2 Aplicacions principals

• Zones residencials

• Aparcaments de vehicles

• Carreteres principals

• Carreteres secundàries

• Carreteres locals

• Cruïlles

• Zones industrials

2.10.10.2.3 Característiques

• Òptica exclusiva que optimitza el control de feix i maximitza la sortida de llum.

Distribució de la llum dissenyada per a aprofitar al màxim el sistema de disseny de la

luminància.

• Flexibilitat de muntatge amb suports especials per a muntatge superior o lateral en

braços de 34, 42-48 o 60 mm.

• Possibilitat de triar entre tancament de policarbonat estabilitzat a les radiacions UV i

resistent al vandalisme i cristall pla d’enlluernament mínim.

• Models amb arrencador temporitzat i regulació de llum per a llums SON(-T), que es

poden subministrar per comanda.

• Construcció d'alta resistència i totalment estanca capaç de suportar els efectes

d’intempèrie i els xocs per a aconseguir una llarga durada i uns costos de manteniment i

reparació reduïts.

• Aïllament de classe II.

• Instal·lació ràpida i manteniment senzill des de dalt obrint l'allotjament mitjançant un

sol clip d'alliberament ràpid. La safata de l'equip posseeix un connector per a poder fer

el canvi ràpidament.

Memòria El Prat

62

2.10.10.2.4 Materials i acabat

Xassís d'injecció d'alumini resistent a la corrosió; carcassa de polièster reforçat amb fibra de

vidre estabilitzat a les radiacions UV de color gris o d'injecció d'alumini resistent a la corrosió.

Tancament de policarbonat o de cristall endurit pla. Reflector d'alumini metal·litzat d'alta

puresa.

2.10.10.2.5 Instal·lació i muntatge

Es pot fixar a qualsevol pal o entrada lateral de 34 a 60 mm.

2.10.10.2.6 Accessoris

Suports de muntatge.

2.10.10.2.7 Columnes

S'instal·laran columnes d’11 metres, troncocòniques, conicitat del 13%, i seran construïdes en

xapa d'acer de 4 mm de grossor, galvanitzades. Disposaran d'una porta de registre i perns

d'ancoratge (segons RD 2643/18-12-85, BOE del 24-01-86 i annex tècnic s/Ordre 19.512/11-

07-86).

Es pintaran amb dues mans d’imprimació de fosfat i dos d'acabat amb esmalt sintètic de color

gris perla.

Les columnes estaran equipades amb terra reglamentària.

El conductor interior serà de 2x2.5 mm² de secció i 1000 V de tensió de servei per a la potència

elèctrica i finalment uneixo de 1x2.5 mm² per a connectar la presa de terra.

La base estarà formada per un prisma de formigó H-100, de les següents mesures 0.80 x 0.80 x

1 m.

Memòria El Prat

63

La placa base es col·locarà a la profunditat necessària perquè el cap dels perns d'amarre quedi

sempre per sota del nivell del paviment. Els perns d'ancoratge tindran una longitud mínima de

500 mm.

Per millors aclariments, veure el plànol 4.7.6 i 4.7.7.

2.10.10.3 Cimentacions dels punts de llum

Les fonamentacions dels punts de llum seran de formigó H-200, determinant la seva dimensió

segons l'altura del punt de llum. Segons la norma UNEX 36011, per a les fonamentacions dels

punts de llum s'utilitzaran quatre perns d'ancoratge que seran d'acer F-111 doblegats en forma

d'O i galvanitzats, portaran una rosca mètrica en la part superior i una doble abraçadora de 8

mm de diàmetre soldat a quatre perns. Per millors aclariments, veure el plànol 4.7.7.

2.10.10.3.1 Execució

Una vegada s’hagi finalitzat l'excavació, s'executarà la fonamentació, situant prèviament la

plantilla amb els quatre perns amb doble abraçadora perfectament anivellats i fixos. Se situarà

amb una curvatura idònia pels tubs metàl·lics flexibles, perquè passin de forma folgada els

conductors. El tiratge i altres operacions de formigonat es realitzaran de tal manera que no variï

o modifiqui la posició dels perns i tubs metàl·lics.

Transcorregut el temps necessari per al perfecte cimentat, es procedirà a la instal·lació de les

arandeles i rosques en els perns, els quals s'anivellaran. Una vegada realitzada aquesta operació

s'aixecarà el suport de manera que la base s'assenteixi sobre els perns ja fixos, i es procedirà a

la fixació d’aquest mitjançant arandeles i rosques, instal·lant, si es creu convenient,

contrarosques.

Acabada la subjecció del suport s'emplenarà mitjançant formigó H-200 la resta de l’excavació.

Per les fonamentacions sobre vorera, quan es conegui la cota final, s'emplenarà de formigó fins

a aquesta cota.

Memòria El Prat

64

2.10.10.3.2 Perns

Per a les fonamentacions dels suports s'utilitzaran quatre perns d'acer F-111 galvanitzacions.

Les seves mesures i dimensions es determinaran en funció de l'altura dels suports.

2.10.10.3.3 Rosques

Les rosques seran mètriques i cadmiades.

2.10.10.3.4 Arandeles

Les arandelas seran quadrades d'acer i galvanitzades

2.10.11 Arquetes de registre

Per a l’enllumenat públic tindrem tres tipus d’arquetes:

• Derivació a punt de llum

o Se’n situarà una a cada punt de llum.

o Prefabricades de formigó H-250, gruix de les cares de 10 cm

o Dimensions: 0,45x0,45x0x80 m.

o Les cares tindran punts dèbils per on trencar per passar els tubs

o Se situaran sobre una solera de terra de riu amb un gruix de 20 cm.

o Durà una tapa en què hi dirà “Enllumenat Públic”.

• Per creuament de carrer

o Tindrà quasi bé les mateixes característiques que l’anterior.

o Dimensions: 0,60x0,60

o El fons de l’arqueta s’emplenarà amb un llit de grava grossa de 15 cm de gruix

per facilitar el drenatge.

• Per quadre de comandament i protecció

o Se’n situarà una a cada quadre de comandament i protecció.

Memòria El Prat

65

o Tindrà les mateixes característiques que les arquetes per creuament de carrer.

2.10.12 Instal·lació elèctrica per a l’ enllumenat

L'empresa subministradora d'electricitat serà FECSA-ENDESA i les condicions de

subministrament seran les indicades a continuació:

• Corrent altern.

• Distribució trifàsica amb neutre.

• Tensió entre fases de 400 V i entre fase i neutre 230 V .

• Freqüència de treball 50 Hz.

En compliment de les normes del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, la caiguda màxima

de tensió admissible des del quadre de comandament fins al punt de llum més allunyat, serà

d'un 3% sobre la tensió nominal entre fases. Per aquest cas, la caiguda màxima de tensió serà

de 400 x 0.03 = 12 V.

La instal·lació es realitzarà per a un factor de potència major o igual a 0.9 pel que cada

lluminària tindrà instal·lat el seu condensador de capacitat adequada inclòs en els equips.

Memòria El Prat

66

2.11 Planificació

Taula 3. Planificació d’obra

El nombre de treballadors que es necessitaran per complir els terminis exposats en aquesta taula

de planificació aniran a càrrec de l’empresa contractista executora de l’obra.

2.12 Ordre de prioritat dels documents

En cas d’errata o no coincidència, els documents tindran la següent prioritat de més a menys:

• Plànols

• Annex

• Memòria

• Pressupost

• Plec de condicions

• Estudis amb entitat pròpia

Memòria El Prat

67

Bibliografia

[1] www.dmelect.com – Empresa dedicada al desenvolupament de software d’instal· lacions.

[2] www.schneiderelectric.es - Schneider és una empresa formada per les Marques “Eunea”, “Merlín Gerin” i

“Telemecanique”.

[3] www.voltimum.es - Portal de la Instal·lació Elèctrica, amb informació sobre les normatives i els reglaments

d’instal· lacions.

[4] http://www.himel.es - Empresa especialista en el grup SCHNEIDER ELÈCTRIC en la fabricació de

embolcalls per la instal· lació de material elèctric i telecomunicacions.

[5] http://www.es.pirelli.com/es/cables - Empresa del sector de cables per a qualsevol tipus d’aplicació.

[6] www.endesa.es - Empresa dedicada a la electricitat.

[7] www.philipslighting.com - Empresa dedicada a l’enllumenat.

[8] www.mityc.es/energia - Ministeri d’Indústria i Comerç

[9] Reglamento de Eficiencia Energética en Instalaciones de Alumbrado Exterior

[10] Reglamento Sobre Condiciones Técnicas y Garantías de Seguridad en Líneas Eléctricas de Alta Tensión

[11] Instrucciones Técnicas Complementarias para Baja Tensión

[12] Normas Técnicas para Instalaciones de Media y Baja Tensión. Proyectos Tipo. Normas de Ejecución y

Recepción Ediciones FIECOV.

[13] Ramírez Vázquez, José. Instalaciones eléctricas generales, Ediciones CEAC, 1986.

[14] Ramírez Vázquez, José. Estaciones de Transformación y Distribución. Protección de sistemas eléctricos,

Ediciones CEAC, 1988.

[15] Ramírez Vázquez, José. Instalaciones eléctricas generales, Ediciones CEAC, 1986.

[16] Ramírez Vázquez, José. Instalaciones de Baja Tensión. Calculo de líneas eléctricas, Ediciones CEAC, 1990.

Programes

Per la realització del present projecte s’han utilitzat els programes següents:

• AutoCAD LT 2000

• Microsoft Office 2007

• Adobe Acrobat Reader

• SIScet 6.3

Memòria El Prat

68

• Calculux Road

• dmELECT 2008

• Arquímedes de CYPE

Firma:

Marc Domingo Bonet


Juny del 2010


Annex



DATA: Juny del 2010

Annex El Prat

Índex Annex

3.1 Previsió de potència pàg. 1

3.1.1 Directrius pàg. 1

3.1.2 Edificació de la parcel·la pàg. 1

3.1.3 Superfícies i previsió de potència pàg. 1

3.1.4 Previsió de potència per enllumenat exterior pàg. 2

3.1.4.1 Tipus de via pàg. 2

3.1.4.2 Lluminària i làmpada pàg. 3

3.1.4.3 Distribució de les lluminàries pàg. 4

3.1.4.4 Factor de manteniment pàg. 5

3.1.4.5 Resolució del plantejament mitjançant Calculux pàg. 5

3.1.4.6 Previsió de potència de l’enllumenat pàg. 10

3.1.5 Resum total de la previsió de potència i la potència a contractar pàg. 10


3.2.1 Característiques tècniques generals pàg. 10

3.2.2 Càlcul de la secció del cable per intensitats màximes pàg. 11

3.2.3 Càlcul de la secció mínima del cable per intensitat de curtcircuit pàg. 12

3.2.4 Caiguda de tensió pàg. 13

3.3 Centres de transformació pàg. 15

3.3.1 Potència que es demana pàg. 15

3.3.2 Intensitat en Mitja Tensió pàg. 15

3.3.3 Intensitat en Baixa Tensió pàg. 15

3.3.4 Càlcul de les corrents de curtcircuit pàg. 16

3.3.4.1 Càlcul de la corrent de curtcircuit en el primari pàg. 16

3.3.4.2 Càlcul de la corrent de curtcircuit en el secundari pàg. 16

3.3.5 Dimensionat de l’embarrat pàg. 17

3.3.6 Ponts d’unió pàg. 18

3.3.6.1 Pont d’unió de MT pàg. 18

3.3.6.2 Pont d’unió de BT pàg. 18


3.3.7.1 Proteccions en Mitja Tensió pàg. 19

Annex El Prat

3.3.7.2 Proteccions en Baixa Tensió pàg. 20

3.3.8 Dimensionat del pou tallafoc pàg. 21

3.3.9 Ventilació pàg. 21

3.3.10 Disseny del sistema de posta a terra pàg. 22

3.3.10.1 Determinació de les corrents màximes de Posta a Terra i temps

màxim corresponent d’eliminació de defectes pàg. 23

3.3.10.2 Càlcul de la resistència del sistema de terres pàg. 23

3.3.10.2.1 Terra de protecció pàg. 24

3.3.10.2.2 Terra de servei pàg. 25

3.3.10.3 Càlcul de les tensions a l’exterior de la instal·lació pàg. 25

3.3.10.4 Càlcul de les tensions a l’interior del CT pàg. 26

3.3.10.5 Càlcul de les tensions aplicades pàg. 27

3.3.10.6 Càlcul dels tensions transmeses a l’exterior pàg. 28

3.4 Escomeses de la Xarxa de Distribució de Baixa Tensió pàg. 28


3.4.2 Criteris de disseny segons les prescripcions reglamentàries pàg. 28

3.4.3 Procediment de càlcul pàg. 29

3.4.3.1 Resistència i reactància del conductor pàg. 30

3.4.3.2 Càlcul de la secció d’una línia pàg. 30

3.4.3.2.1 Càlcul en funció del corrent màxim admissible pàg. 30

3.4.3.2.2 Càlcul en funció de la potència a subministrar pàg. 32

3.4.3.2.3 Càlcul de la secció del conductor pàg. 32

3.4.3.2.4 Càlcul en funció de la caiguda de tensió pàg. 33

3.4.4 Càlculs anteriorment exposats per a cada Centre de Transformació pàg. 34

3.4.5 Continuïtat del neutre pàg. 34

3.4.6 Posta a terra de la xarxa de BT pàg. 35

3.4.7 Intensitats de curtcircuit pàg. 35

3.4.7.1 Definició pàg. 35

3.4.7.2 Tipus de curtcircuits pàg. 35

3.4.7.3 Curtcircuit tripolar pàg. 36

3.4.7.4 Corrent permanent de curtcircuit a l’origen de la línia pàg. 37

Annex El Prat

3.4.7.5 Intensitat permanent de curtcircuit al final de línia pàg. 37

3.4.7.6 Coeficients generals pàg. 39

3.4.7.6.1 Coeficient de tensió pàg. 39

3.4.7.6.2 Coeficient de resistivitat pàg. 39

3.4.7.7 Càlcul d’una instal·lació a curtcircuit pàg. 39

3.4.7.7.1 Temps de desconnexió pàg. 40

3.4.7.7.2 Corbes electromagnètiques pàg. 41

3.4.7.7.3 Temps de fusió del fusible pàg. 43

3.4.7.8 Taula de resultats pàg. 43


3.5 Càlculs d’enllumenat exterior pàg. 45


3.5.2 Fórmules d’aplicació pàg. 45

3.5.2.1 Potència pàg. 45

3.5.2.2 Intensitat pàg. 46

3.5.2.3 Caiguda de tensió pàg. 46

3.5.3 Quadre de comandament i protecció pàg. 47

3.5.3.1 Alimentació QCiP pàg. 47

3.5.3.2 Proteccions del QCiP pàg. 47

3.5.3.3 Resultats de la xarxa d’enllumenat públic pàg. 48

3.5.3.4 Posta a terra pàg. 49

Annex El Prat

1

3.1 Previsió de potència

3.1.1 Directrius

Les naus industrials estan qualificades com edificis industrials, per tant, segons la ITC-BT-

10 del Reglament de Baixa Tensió, la previsió de potència es determina calculant 125

W/m2 i planta, amb un mínim de 10350 W a 230 V i amb coeficient de simultaneïtat igual

a 1.

Per la distribució de Baixa Tensió, es tindran en compte els següents requeriments:

• Que la caiguda de tensió acumulada no superi el 5% de la tensió nominal en cap

tram

• Que la intensitat de corrent que circuli per als conductors no sigui major a la

intensitat nominal d’aquests

• La càrrega màxima de transport es determinarà en funció de la intensitat

màxima admissible pel conductor i del moment elèctric de la línia

Per al càlcul elèctric de la distribució de Baixa Tensió corresponent a l’enllumenat exterior,

la caiguda màxima de tensió acumulada entre l’origen i qualsevol altre punt de la

instal·lació no ha de superar el 3% de la tensió nominal en cap tram i el factor de potència

de cada punt de llum ha de ser un valor major o igual a 0,90.

3.1.2 Edificació de la parcel·la

La superfície edificable de la parcel·la és del 80% d’aquesta.

3.1.3 Superfícies i previsió de potència

PARCEL·LA Superfície edificada (m2) Potència prevista (kW) Potència aparent (kVA)

1 3220 402,50 447,22

2 3470 433,75 481,94

3 3420 427,50 475,00

4 1650 206,25 229,17

Annex El Prat

2

5 3050 381,25 423,61

6 2050 256,25 284,72

7 815 101,88 113,19

8 1950 243,75 270,83

9 1550 193,75 215,28

10 1310 163,75 181,94

11 1030 128,75 143,06

12 1350 168,75 187,50

13 3090 386,25 429,17

14 4110 513,75 570,83

15 2420 302,50 336,11

16 2535 316,88 352,08

17 1730 216,25 240,28

18 1210 151,25 168,06

19 795 99,38 110,42

TOTAL 40755 5094 5660

Taula 1. Previsió de potència parcel·les

Per tant, la previsió total de potència segons les edificacions possibles és la suma de 5660

kVA.

*S’ha utilitzat un cos = 0,9 i un coeficient de simultaneïtat igual a 1.

A aquest nombre s’hi ha de sumar la potència que es necessita per alimentar l’enllumenat

públic.

3.1.4 Previsió de potència per enllumenat exterior

3.1.4.1 Tipus de via

S’ha considerat que és una via tipus B1 amb una intensitat de tràfic mitja diària de més de

7000 vehicles a la que li correspon un classe d’enllumenat tipus ME3c segons la Taula 3 de

la ITC-EA-02.

Annex

3.1.4.2 Lluminària i làmpada

Per la il· luminació del polígon s’ha escollit la lluminària COMETE SGS382 LV1R CON 3

INT amb les següents carac

Carcassa: SGS382 LV1R

Difusor: 3 INT

Codi família: LVMA103410

Família: COMETE

Marca: Philips

La làmpada és 1xSON-T150W. És una sola làmpada tubular de sodi d’alta pressió. El sodi

d’alta pressió per enllumenat de polígons és el més habitual,

baix, dóna un molt bon rendiment.

El flux lluminós de la làmpada és de 15000 Lm per una potència del sistema de 16

A continuació es veu una il· lustració aproximada del model escollit:

Emissió de flux:

• F.H.Superior = 0 %

• F.H.Inferior = 83%

3

1.4.2 Lluminària i làmpada


cterístiques:

Codi família: LVMA103410

T150W. És una sola làmpada tubular de sodi d’alta pressió. El sodi

d’alta pressió per enllumenat de polígons és el més habitual, tot i tenir un RA relativament

baix, dóna un molt bon rendiment.

El flux lluminós de la làmpada és de 15000 Lm per una potència del sistema de 16

A continuació es veu una il· lustració aproximada del model escollit:

Figura 1. Lluminària SGS382

F.H.Superior = 0 %

El Prat


T150W. És una sola làmpada tubular de sodi d’alta pressió. El sodi

tot i tenir un RA relativament

El flux lluminós de la làmpada és de 15000 Lm per una potència del sistema de 167 W.

Annex

3.1.4.3 Distribució de les lluminàries

S’ha escollit una distribució a

següent veient el carrer des de dalt:

S’ha dissenyat l’enllumenat amb una altura d’11 m i una inclinació de 10 º com es mostra

en la figura següent veient el carrer en 3D:

4

Distribució de les lluminàries

S’ha escollit una distribució al portell amb 24 m de separació com es mostra en la figura

següent veient el carrer des de dalt:

Figura 2. Disposició vista superior


en la figura següent veient el carrer en 3D:

Figura 3. Disposició vista 3D

El Prat

l portell amb 24 m de separació com es mostra en la figura


Annex El Prat

5

Observaran pels plànols de l’enllumenat que quan es produeix una corba pronunciada les

lluminàries no estan a la distància que aquí s’assenyala. Podran observar el mateix per la

petita cruïlla situada a la part superior dreta del plànol però no es poden instal·lar

lluminàries ja que serà una cruïlla completament plana.

3.1.4.4 Factor de manteniment

El (factor de manteniment) ve determinat per la ITC-EA-06 amb la següent fórmula:

= · · (1) En la que:

= Factor de depreciació del flux lluminós de la làmpada

= Factor de supervivència de la làmpada

= factor de depreciació de la lluminària

Aquests valors venen determinats per les taules 1, 2 i 3 de la ITC-EA-06.

Encara així, cal afegir una excepció sobre el FSL. Aquest es considerarà 1 ja que en cas de

que la bombeta es fongués, es canviaria en menys de 78 hrs.

Per tant, en aquest cas:

= 0,9 · 1 · 0,87 = 0,783

3.1.4.5 Resolució del plantejament mitjançant Calculux

Encara que pugui semblar que tots els carrers a il·luminar tenen dimensions diferents, tots

han d’il· luminar una via d’ aproximadament 12 m d’amplada. Només hi ha un petit tram

del carrer Lluís Companys en què aquesta amplada es redueix fins als 7 m.

Annex El Prat

6

Vegem doncs la resolució que ens dona el programa:

Annex El Prat

7

A continuació es justifiquen els resultats anteriors mitjançant un gràfic del Iso sombrejat

amb lux de la calçada:

Figura 4. Iso sombrejat de la calçada

Taula de justificació de mesura punt per punt amb lux de la calçada:

X (m) 1,08 3,25 5,42 7,58 9,75 11,92

Y (m)

46,50 20 26 29> 24 17 11

43,50 18 23 24 22 17 12

40,50 15 19 19 18 15 12

37,50 14 17 17 17 15 12

34,50 12 15 17 17 17 14

31,50 12 15 18 19 19 15

28,50 12 17 22 24 23 18

Annex El Prat

8

25,50 11 17 24 29 26 20

22,50 11 17 24 29 26 20

19,50 12 17 22 24 23 18

16,50 12 15 18 19 19 15

13,50 12 15 17 17 17 14

10,50 14 17 17 17 15 12

7,50 15 19 19 18 15 12

4,50 18 23 24 22 17 12

1,50 20 26 29 24 17 11<

Taula 2. Mesura d’il·luminació en punts de la calçada

Justificació dels resultats anteriors mitjançant gràfic de Iso sombrejat amb lux de la vorera

dreta, els resultats seran els mateixos per la vorera esquerre però del revés:

Figura 5. Iso sombrejat de la vorera

Annex El Prat

9

Taula de justificació de mesura punt per punt amb lux de la vorera:

X (m) 13,5 14,5

Y (m)

46,67 7 6

44,00 8 7

41,34 9 7

38,67 9 7

36,00 10 8

33,33 11 9

30,67 13 11

28,00 15 13

25,33 17> 15

22,67 17 15

20,00 15 13

17,33 13 11

14,67 11 9

12,00 10 8

9,33 9 7

6,66 9 7

4,00 8 7

1,34 7 6<

Taula 3. Mesura d’il·luminació en punts de la vorera

El programa utilitzat per dur a terme els càlculs luminotècnics és el Calculux 7.2.0. S’han

introduït els requeriments que es demanen pel tipus de via que es tracta i a partir d’aquí

s’ha dissenyat la distribució i separació.

Hem de recordar que aquests càlculs són teòrics, i probablement la implantació podrà

variar lleugerament del projecte teòric. En qualsevol cas, el moviment de les lluminàries es

realitzarà sempre afavorint els nivells mitjos d’il· luminació.

Annex El Prat

10

3.1.4.6 Previsió de potència de l’enllumenat

La previsió s’ha fet per 43 lluminàries amb un consum de 166,7 W per lluminària amb el

que obtenim 7,17 kW.

Per dur a terme el càlcul de la potència aparent hem de veure la ITC-BT-09 que marca que

aquesta serà 1,8 vegades la potència en watts de les lluminàries, per tant:

= 7,17 ∙ 1,8 = 12,9 (2)

3.1.5 Resum total de la previsió de potència i la potència a contractar

Potència

(kW)

Potència aparent

(kVA)

Potència a contractar

(kVA)

Parcel·les 5094 5660 5700

Enllumenat 7,2 12,9 14

Total 5101 5682,6 5714

Taula 4. Taula de potències

3.2 Xarxa de Mitja Tensió

3.2.1 Característiques tècniques generals

Tenint en compte que el proveïdor serà la companyia elèctrica FECSA-ENDESA, les

característiques tècniques generals vindran marcades per la normativa interna de la

companyia.

Per el càlcul elèctric de les línies es tindran en compte el règim màxim de càrrega, la

intensitat màxima admissible pel conductor i la caiguda de tensió de la línia.

Els conductors d’aquest projecte son unipolars d’alumini de seccions de 150 i 240 mm2.

Annex El Prat

11

Per garantitzar la qualitat del servei, el conductor suportarà una tensió nominal de 18/30

kV i una intensitat en règim permanent enterrat a 25 ºC de 415 A (norma UNE 20435).

Seguint la normativa de la companyia subministradora, es considerarà una potència de

curtcircuit 500 MVA.

Hi ha una sèrie de requeriments mínims que s’han de complir al realitzar el dimensionat de

la secció del cable:

• La caiguda de tensió no ha de ser superior al 7% en cap tram de la línia.

• La intensitat de corrent circulant pels conductors no serà superior a la intensitat

nominal d’aquests.

3.2.2 Càlcul de la secció del cable per intensitats màximes

La companyia distribuïdora proposa el cable de 240 mm2 de secció. Aquest, segons dades

del fabricant, admet una densitat màxima admissible de corrent en règim permanent

per corrent alterna i una freqüència de 50 Hz de 1,708 A/mm2.

Per tant, la intensitat màxima admissible pel conductor ve determinada per la següent

expressió:

à = ! ∙ " (3)

On:

à = Intensitat màxima admissible pel conductor (A)

! = Densitat de corrent (A/mm2)

" = secció del conductor (mm2)

Per tant:

à = 1,708 ∙ 240 = 409,92

Annex El Prat

12

Llavors, la potència màxima que el conductor podrà transportar vindrà determinada per la

següent expressió:

à = √3 ∙ ∙ à ∙ cos (4)

On:

à = Potència màxima que podrà suportar el conductor (W)

= Tensió de la línia (V)

cos = 0,8

Per tant:

à = √3 ∙ 25000 ∙ 409,92 ∙ 0,8 = 14200045,34 ) = 14,2 *)

Per tant podem comprovar que els cables són més que vàlids ja que la potència total que

hauran de transportar serà de 2,5826 MW, per tant, com que només existirà una sola línia

de MT, la intensitat que circularà per ella serà de 74,55 A.

3.2.3 Càlcul de la secció mínima del cable per intensitat de curtcircuit

En primer lloc calculem la intensitat de curtcircuit. La potència de curtcircuit d’una

instal·lació receptora és de 500 MVA, per tant:

++ = ++√3 ∙ (5)

On:

++ = Potència aparent de curtcircuit en la xarxa (kVA).

= Tensió de servei (kV).

++ = Intensitat de curtcircuit (kA)

++ = 500000√3 ∙ 25 = 11,55

Annex El Prat

13

La secció mínima per curtcircuit ve determinada per l’expressió:

í- = .. ∙ √/ (6)

On:

/ = Temps de duració del curtcircuit (s).

í- = Secció mínima del conductor (mm2).

= Coeficient que depèn de la naturalesa del conductor i les temperatures durant el

curtcircuit. En cable RHZ1 Al unipolar de polietilè reticulat, k = 94 per un temps inferior a

5 segons i seccions superiors a 10 mm2.

.. = Intensitat de curtcircuit permanent, valor eficaç [A].

í- = 11,55 ∙ 1000 ∙ 10,594 = 86,8 2

í- = 87 2 < 4-56 = 240 2

3.2.4 Caiguda de tensió

Les caigudes de tensió en les línies de MT són pràcticament menyspreables ja que la tensió

d’aquesta és gran en relació a la longitud de la línia. L’expressió que ens permetrà calcular

aquesta caiguda en funció de la resistència del conductor a 50 ºC segons les NTP de la

companyia subministradora:

∆(%) = ∙ 10 ∙ 2 ∙ (92: + <2: ∙ tan ) (7)

On:

= Potència a transportar pel conductor (kW)

= Longitud del conductor (km)

Annex El Prat

14

= Tensió del conductor (kV)

9:@ = Resistència del conductor a 25 ºC (Ω/km)

<2: = Reactància del conductor a 25 ºC(Ω/km)

tan = 0,75

Per tant:

Alimentació A)

Tram U (kV) L (km) P (kW) R25

(ohm)

X25

(ohm)

c.d.t.

(%)

c.d.t. acum.

(%)

Oríg.1-CT1 25 0,199 2730 0,026 0,016 0,329 0,329

CT1-CT2 25 0,064 1800 0,008 0,005 0,022 0,351

CT2-CT3 25 0,165 940 0,021 0,013 0,078 0,429

Oríg.2-CT5 25 0,202 2938 0,026 0,016 0,364 0,364

CT5-CT4 25 0,170 2008 0,022 0,014 0,176 0,541

CT4-CT6 25 0,336 1008 0,044 0,027 0,346 0,887

Alimentació B)

Tram U (kV) L (km) P (kW) R25

(ohm)

X25

(ohm)

c.d.t.

(%)

c.d.t. acum.

(%)

Oríg.1-CT3 25 0,443 2730 0,058 0,035 1,629 1,629

CT3-CT2 25 0,165 1790 0,021 0,013 0,148 1,777

CT2-CT1 25 0,064 930 0,008 0,005 0,012 1,788

Oríg.2-CT6 25 0,210 2938 0,027 0,017 0,394 0,394

CT6-CT4 25 0,336 1930 0,044 0,027 0,662 1,056

CT4-CT5 25 0,170 930 0,022 0,014 0,082 1,138

Taules 5 i 6. Taules de caiguda de tensió de la xarxa de MT

Amb la connexió mallada de possibilitat de doble alimentació s’aconsegueix un servei molt

bo, aquí tan sols s’han estudiat els dos casos més desfavorables. No obstant, es comprova

Annex El Prat

15

que les caigudes de tensió són realment baixes i per tant es troben dins els límits que marca

el reglament.

3.3 Centres de transformació

3.3.1 Potència que es demana

Segons la previsió de potència realitzada i el càlcul de l’enllumenat públic, es requereix

una potència de 5660 kVA que resoldrem amb sis transformadors d‘emplenat integral i

reductors de Schneider Electric de 1000 kVA.

3.3.2 Intensitat en Mitja Tensió

La intensitat en Mitja Tensió és la intensitat del transformador en el circuit primari i ve

determinada per:

= √3 ∙ (8)

On:

= Potència del transformador (kVA).

= Tensió del primari (kV).

= Intensitat del primari (A)

Per tant:

= 1000√3 ∙ 25 = 23,09

3.3.3 Intensitat en Baixa Tensió

La intensitat en Baixa Tensió és la intensitat del transformador en el circuit secundari i ve

determinada per la mateixa expressió anteriorment exposada.

Annex El Prat

16

5 = 1000√3 ∙ 0,4 = 1443,37

3.3.4 Càlcul de les corrents de curtcircuit

3.3.4.1 Càlcul de la corrent de curtcircuit en el primari

Per calcular la Icc necessitem abans conèixer la potència de curtcircuit. Aquesta la

determina la companyia distribuïdora FECSA-ENDESA i és de 500 MVA.

Com ja s’ha expressat anteriorment, la Icc es calcular mitjançant la següent fórmula:

++ = ++√3 ∙ (9)

Per tant:

++ = 500√3 ∙ 25 = 11,55

3.3.4.2 Càlcul de la corrent de curtcircuit en el secundari

Per conèixer la Icc als borns del secundari del transformador abans hem de conèixer la

impedància d’aquest. Aquesta impedància la calcularem amb la següent fórmula:

A6BCD = 2-

∙ E++ (10)

On:

A6BCD = Impedància del transformador (Ω)

= Tensió del secundari del transformador (V)

- = Potència nominal del transformador (W)

E++ = Tensió de curtcircuit del transformador (%)

Annex El Prat

17

Per tant:

A6BCD = 40021000 ∙ 10F ∙ 0,06 = 0,0096 Ω

Un cop tenim la impedància del transformador ja podem completar totes les incògnites que

teníem per calcular la corrent de curtcircuit amb la següent fórmula:

.. = √3 ∙ A6BCD

(11)

On:

= Tensió en el secundari entre fases del transformador (V)

Per tant:

.. = 400√3 ∙ 0,0096 = 24,05

Per calcular la corrent de curtcircuit al quadre de baixa tensió es considerarà igual que als

borns de baixa tensió del transformador menyspreant la impedància del cable que fa

d’interconnector.

3.3.5 Dimensionat de l’embarrat

La companyia a la qual se li compra el Centre de Transformació ja ha fet els assajos

corresponents per comprovar si l’equip està ben dimensionat o no.

No obstant, cal dir que el dimensionat de l’embarrat es realitzarà mitjançant tres

comprovacions:

1- Per densitat de corrent: L’objectiu en aquest cas és verificar que no se supera la

densitat màxima de corrent admissible per l’element conductor quan per ell hi

circuli una corrent igual a la corrent nominal màxima.

Annex El Prat

18

2- Per sol·licitació electrodinàmica: Verificació de que els elements conductors de les

cel·les son capaços de suportar l’esforç mecànic derivat d’un defecte de curtcircuit

entre fases.

3- Per sol·licitació tèrmica: Comprovar que per motiu de l’aparició d’un defecte o

curtcircuit no es produirà un escalfament excessiu de l’element conductor principal

de les cel·les.

Les cel·les SM6-36 seleccionades han estat analitzades per la pròpia companyia venedora

comprovant que es compleixen els requeriments esmenats anteriorment.

Segons les recomanacions de la companyia distribuïdora, les Icc a considerar seran com a

mínim:

a) Per Mitja Tensió: 1- Intensitat de curta durada: 16 kA

2- Intensitat cresta: 40 kA

b) Per Baixa Tensió: 1- Intensitat de curta durada (1s): 12 kA

2- Intensitat cresta: 40 kA

3.3.6 Ponts d’unió

3.3.6.1 Pont d’unió de MT

El pont d’unió en MT és la connexió entre la cel·la de protecció i el primari del

transformador.

La intensitat màxima prevista pel costat de M.T. és de 23,09 A (calculat anteriorment). La

unió es realitzarà mitjançant un o varis conductors aïllats unipolars d’alumini, del tipus

RHZI 18/30 kV 1x150 K + H16 atenent-se a la normativa de FECSA-ENDESA.

3.3.6.2 Pont d’unió de BT

El pont d’unió en BT és la connexió entre el secundari del transformador i el quadre de

distribució de baixa tensió.

Annex El Prat

19

La intensitat màxima prevista pel costat de B.T. és de 1443,37 A (calculat anteriorment).

La unió de bornes es realitzarà mitjançant un o varis conductors aïllats unipolars d’alumini,

del tipus RV 0,6/1 kV atenent-se a la normativa de FECSA-ENDESA.

Com que el cable de 240 mm2 pot suportar fins a 410 A, haurem de fer un senzill càlcul per

saber quants cables hem de tenir per fase:

H > à +D-J

(12)

On:

H = nombre de conductors

à = Intensitat màxima que pot circular (A)

+D-J = Intensitat màxima que pot suportar el conductor (A)

H > 1443,37410 = 3,52

Per tant, col·locarem 4 conductors unipolars d’Al 240 mm2 per fase i 2 neutres unipolars

d’Al 240 mm2. Els 2 neutres es justifiquen per normativa de FECSA-ENDESA.

Els cables es disposaran subjectes a la paret o separats de la mateixa a sobre de safates

metàl·liques.

3.3.7 Proteccions

3.3.7.1 Proteccions en Mitja Tensió

En cadascuna de les derivacions extretes de la Xarxa de Mitja Tensió s’hi col·locarà un

seccionador d’obertura en càrrega.

Les proteccions dels transformadors seran les de les pròpies cel·les SM6-36 amb

interruptors amb fusibles combinats. Aquests protegeixen contra curtcircuits.

Annex El Prat

20

La intensitat nominal dels fusibles s’escull segons la potència del transformador a protegir.

Una de les maneres de calcular aquesta intensitat nominal és multiplicant la intensitat

nominal del transformador per 2,5 vegades agafant el fusible que quedi immediatament per

sobre del resultat.

CK5 = · 2,5 (13)

On:

CK5 = Intensitat mínima del fusible a escollir (A)

= Intensitat del primari del transformador (A)

Per tant:

CK5 = 23,09 · 2,5 = 57,725

És a dir, els fusibles que s’hauran de col·locar per protegir els transformadors de 1000

kVA seran de 63 A d’intensitat nominal.

Per a la protecció contra sobrecàrregues s’instal·larà un relé electrònic amb captadors

d’intensitat per fase. La senyal d’aquest alimentarà un disparador alliberant així el

dispositiu de retenció de l’interruptor-seccionador.

3.3.7.2 Proteccions en Baixa Tensió

En la sortida de tots els transformador s’hi instal·larà un quadre de Baixa Tensió de 4

sortides. Per conèixer els fusibles que haurem d’instal·lar i els efectes electromecànics del

quadre haurem de calcular abans l’amplitud màxima de la primera cresta.

La màxima amplitud es dedueix del valor eficaç de la corrent de curtcircuit simètrica

calculada anteriorment:

= · √2 · ++ (14)

Annex El Prat

21

On:

= Intensitat de màxima amplitud (kA)

= coeficient que per regla general, en aquest tipus d’instal·lacions té un valor de 1,4

++ = Intensitat de curtcircuit simètrica (kA)

= 1,4 · √2 · 24,05 = 47,62

La unió entre el transformador i el quadre de B.T es realitza mitjançant conductors 0,6/1

kV de 240 mm2 d’Al amb aïllant XLPE amb una intensitat admissible de 420 A instal·lat a

l’aire i a 40ºC.

3.3.8 Dimensionat del pou tallafoc

La MIE-RAT-14 4.1 indicia que aquells aparells o transformadors que continguin més de

50 litres d’oli mineral haurà de disposar d’una fossa de recollida d’oli amb un revestit

resistent i estanc, tenint en compte el disseny i el dimensionat del volum d’oli que pugui

rebre.

Per tant, per aquest cas, cada transformador tindrà la seva fossa amb pedra matxaca per tal

de dispersar l’oli mineral calent ja que cadascun en conté aproximadament 600 litres.

3.3.9 Ventilació

De la mateixa manera que passa amb el dimensionat de l’embarrat, el fabricant ja es

preocupa de fer els càlculs per a que la ventilació adoptada es trobi en el marc del que

requereix la llei. El disseny s’ha calculat mitjançant els assajos d’escalfament que marca la

norma UNE-EN 61330.

És un sistema de ventilació natural en el que es col·loquen dues reixes de xapa d’acer

galvanitzat amb una capa de pintura epoxy polièster amb un grau de protecció IP-33 les

Annex El Prat

22

quals també duran una tela mosquitera per tal d’impedir l’accés de partícules a l’interior.

Una de les reixes es col·loca en la part baixa d’una paret i l’altre en la part alta de la paret

contrària obtenint així una circulació de gran part de l’aire que és dins el CT.

3.3.10 Disseny del sistema de posta a terra

En el disseny de posta a terra dels CTs s’han de diferenciar dos sistemes diferents:

• Sistema de terra de protecció: a aquest sistema de terres s’hi connectaran totes

aquelles les parts metàl·liques que formin part de la instal·lació i que no estan en

tensió encara que, per qualsevol causa ho poden arribar a estar; alguns d’aquests

elements són: xassís i bastidors dels aparells de maniobra, cuba del transformador..

• Sistema de terra de servei: a aquest sistema de terres s’hi connectaran el neutre del

transformador i la terra dels secundaris dels transformadors de les cel·les de

mesura. En aquest, el valor de la resistència de posta a terra de l’electròde haurà de

ser menor de 37 Ω.

Per tal de dissenyar el sistema de posta a terra s’ha de tenir en compte la resistivitat del

terreny en el que se situarà el CT, aquesta dada s’obté mitjançant un estudi. Per aquest cas,

el valor és de 50 Ω·m.

Les piques a instal·lar tindran un diàmetre de 14 mm i una longitud de 2 m. Aniran

soterrades 0,5 m sota el nivell del sòl i la separació entre cadascuna serà de 3 m. La

connexió entre piques de l’anell rectangular es realitzarà amb cable Cu nu de 50mm2.

La connexió del cable del CT fins la primera pica es realitzarà mitjançant un cable de coure

aïllat de 0,6/1 kV protegit contra danys mecànics.

Annex El Prat

23

Figura 6. Sistema de posta a terra als CTs

3.3.10.1 Determinació de les corrents màximes de Posta a Terra i temps màxim

corresponent d’eliminació de defectes

Segons la normativa CEI en funció de la tensió, per aquelles instal·lacions d’A.T. de

tercera categoria, el temps màxim de desconnexió del defecte és de 0,7 s i la intensitat

màxima de defecte és de 300 A.

3.3.10.2 Càlcul de la resistència del sistema de terres

Característiques de la xarxa d’alimentació:

• UM = 25

• Posta a terra del neutre: desconeguda

• Nivell d’aïllament de les instal·lacions de BT, UNO = 6000 V

• Característiques del terreny: ρ terreny = 75 Ω·m

ρ formigó = 3000 Ω·m

Annex El Prat

24

3.3.10.2.1 Terra de protecció

Per el càlcul de la resistència de la posta a terra de les masses del Centre, corrent i tensió de

defecte corresponents utilitzarem les següents fórmules:

96 = QB · ρ = 0,092 · 75 = 6,9 Ω (15)

On:

96 = Resistència del sistema de posta a terra (Ω)

QB = 0,092 Ω

Ω· segons l’elèctrode

! = Resistivitat del terreny (Ω·m)

Així doncs ja complim amb el requisit de què aquesta resistència sigui menor de 37 Ω.

La intensitat màxima de defecte ve donada per la companyia subministradora:

J = J = 300

J = J · 96 = 300 · 6,9 = 2070 (16)

On:

J = Tensió de defecte (V)

Així doncs, es conclou que l’aïllament de les instal·lacions de baixa tensió del CT haurà de

ser major o igual que la tensió de defecte calculada.

D’aquesta manera, l’elèctrode adequat per aquest cas té les següents propietats:

• Configuració: 50-25/5/82

• Geometria: Anell

• Dimensions (m): 5 x 2,5

• Nombre piques: 8

Annex El Prat

25

• Longitud de les piques (m): 2

Paràmetres característics de l’elèctrode:

• De la resistència: QB S ΩΩ·T = 0,092

• De la tensió de pas: Q S UΩ··VT = 0,0211

• De la tensió de contacte exterior: Q+ S UΩ··VT = 0,042

3.3.10.2.2 Terra de servei

L’elèctrode adequat per aquest presenta les següents propietats:

• Configuració: 5/32

• Geometria: piques en filera

• Profunditat de l’elèctrode: 0,5 m

• Nombre de piques: 3

Paràmetres característics de l’elèctrode:

• De la resistència: QB S ΩΩ·T = 0,135

Substituint valors:

96- = QB · W = 0,135 · 75 = 10,125 Ω < 37 Ω (17)

Per tant el dimensionat es correcte.

3.3.10.3 Càlcul de les tensions a l’exterior de la instal·lació

Per evitar l’aparició de tensions de contacte elevades a l’exterior de la instal·lació, les

portes i reixes de ventilació metàl·liques que donen a l’exterior del CT, aquestes no tindran

Annex El Prat

26

cap mena de contacte elèctric amb masses conductores que per qualsevol causa puguin

quedar en tensió.

Amb aquestes mesures de seguretat no serà necessari fer cap càlcul ja que les tensions de

contacte a l’exterior seran pràcticament nul·les.

D’altra banda, la tensió de pas a l’exterior ve determinat per les característiques de

l’elèctrode i la resistivitat del terreny:

= Q · W · J = 0,0211 · 75 · 300 = 474,75 (18)

3.3.10.4 Càlcul de les tensions a l’interior del CT

Al sòl del CT s’incorporarà un mallat electrosoldat amb barnilles rodones de diàmetre no

inferior a 4 mm formant un reticle no superior a 0,30 x 0,30 m. Aquest mallat estarà

connectat d’almenys dos punts preferentment oposats a la P. a T. de Protecció del CT.

S’aconsegueix així tenir una superfície equipotencial amb el que desapareixen el risc de

tensió de contacte i de pas interior. Aquest mallat es recobirarà amb una capa de formigó

de 10 cm de gruix com a mínim. Aquesta armadura equipotencial es connectarà al sistema

de terres de protecció.

Amb aquestes mesures de seguretat no serà necessari fer cap càlcul ja que les tensions de

contacte a l’exterior seran pràcticament nul·les.

No obstant, segons el mètode de càlcul utilitzat, l’existència d’un mallat equipotencial

connectat a l’elèctrode de terra implica que la tensió de pas d’accés es equivalent al valor

de la tensió de defecte. Aquesta tensió de pas es calcularà mitjançant la següent fórmula:

4-6XB4DB = Q+ · W · J = 0,042 · 50 · 300 = 630 (19)

Annex El Prat

27

3.3.10.5 Càlcul de les tensions aplicades

Per calcular el valor màxim admissible de la tensió de pas a l’accés s’utilitzarà la següent

fórmula:

= 10 Q/- Y1 + 6 · W

1000Z = 10 720.7\ Y1 + 6 · 50

1000Z = 1337,14 (20)

On:

= Tensió de pas accés (V)

Q = 72

H = 1

/ = Duració de la falta (s) (apartat 3.3.10.1)

WC = resistivitat del formigó (Ω·m)

*Els valors Q i H venen determinats pel MIE-RAT-13

Per calcular el valor màxim admissible de la tensió de pas a l’exterior s’utilitzarà la

següent fórmula:

= 10 Q/- Y1 + 3 · W + 3 · WC

1000 Z = 10 720.7\ Y1 + 3 · 50 + 3 · 3000

1000 Z = 10440 (21)

On:

= Tensió de pas accés (V)

WC = resistivitat del formigó (Ω·m)

Per tant, analitzant els resultats anteriors obtinguts, les tensions de pas a l’exterior i a

l’accés són molt menors a les admissibles, per tant la instal·lació es troba dins la legalitat.

Annex El Prat

28

3.3.10.6 Càlcul dels tensions transmeses a l’exterior

Com que no hi ha mitjans de transferència de tensions a l’exterior no es requereix fer un

estudi per a la seva reducció o eliminació.

De totes maneres, per garantir que el sistema de P. a T. de Servei no arribi a tensions

elevades quan es produeixi un defecte, hi haurà una distància mínima entre els elèctrodes

dels dos sistemes de P. a T., que es calcularà mitjançant la següent fórmula:

í- = W · J2000 · ] = 75 · 300

2000 · ] = 3,58 (22)

Així doncs, la distància mínima de separació queda definida en 3,60 m.

3.4 Escomeses de la Xarxa de Distribució de Baixa Tensió

3.4.1 Característiques generals

La potència per a la que s’ha calculat cada parcel·la és el motiu principal de la ubicació

dels centres de transformació, de manera que s’ha buscat el punt de centre de “gravetat

elèctrica” utilitzant la lògica. Aquesta ubicació es pot veure al plànol 4.5 Xarxa de Baixa

Tensió.

La Xarxa de Baixa Tensió és l’encarregada de distribuir la potència des del quadre de

Baixa Tensió del Centre de Transformació cap a les Caixes Generals de Protecció de cada

parcel·la. Aquesta Xarxa serà totalment subterrània i en algun cas, abans d’arribar a la

CGP passarà per una Caixa de Seccionament. Les escomeses es dissenyen d’acord amb la

Normativa Tècnica Particular de la companyia subministradora així com les Instruccions

Tècniques Particulars del REBT.

3.4.2 Criteris de disseny segons les prescripcions reglamentàries

• El valor de la tensió nominal de la xarxa subterrània de BT serà 400 V

Annex El Prat

29

• L’estructura general de les xarxes subterrànies de BT de FECSA ENDESA és de

bucle, per tant, s’utilitzaran sempre cables amb secció uniforme de 240 mm2 d’Al per

a les fases i, com a mínim, 150 mm2 d’Al per al neutre amb aïllament de Polietilè

Reticulat (XLPE).

• La caiguda de tensió no serà major del 7 %.

• La càrrega màxima de transport es determinarà en funció del corrent màxim

admissible en el conductor, i del moment elèctric de la línia.

• A les xarxes subterrànies de BT les derivacions sortiran, en general, de caixes

d’entrada i sortida d’un cable de BT principal. Així, en cas d’avaria d’un tram de cable

subterrani de BT, es facilita la identificació i separació del tram avariat

• Les derivacions de línies secundàries s’efectuaran en caixes de distribució o en caixes

de seccionament, en les quals s’ubicaran, si procedeix, fusibles de protecció de calibre

apropiat, selectius amb els de capçalera.

• El conductor neutre estarà connectat a terra al llarg de la línia de BT, en els armaris de

distribució, almenys cada 200 m i en tots els finals tant en les línies principals com en

llurs derivacions.

3.4.3 Procediment de càlcul

En l’actualitat, existeixen diversos programes informàtics comercials que s’utilitzen per al

càlcul de xarxes elèctriques, els quals es podran utilitzar a l’hora de dissenyar-les, sempre i

quan s’hagi contrastat la seva validesa sancionada amb la pràctica.

Per al càlcul dels conductors i de les seves seccions, que configuren una xarxa subterrània

en baixa tensió, es tindran en compte els criteris més desfavorables, els quals s’indiquen a

continuació.

Annex El Prat

30

3.4.3.1 Resistència i reactància del conductor

La resistència R del conductor, en Ω/km, varia amb la temperatura T de funcionament de la

línia. A efectes de càlcul s’adoptarà el valor corresponent a 25 ºC. En la següent taula

s’indiquen la R i la X dels conductors de fase i neutre per a la temperatura indicada.

Secció conductors (mm2

d’Al)

Resistència a 25º C

(Ω/km)

Reactància a 25º C

(Ω/km)

150 0,21 0,08

240 0,13 0,08

Taula 7. Taula de R i X segons la temperatura i el cable

3.4.3.2 Càlcul de la secció d’una línia

Es poden utilitzar dos criteris per al càlcul, un en funció del corrent admissible i l’altre en

funció de la potència a subministrar. El primer criteri s’utilitzarà per a càrregues

elèctriques elevades situades en punts propers al CT, i el segon per a subministraments de

petites potències disseminades.

A efectes de càlcul, segons s’ indica a l’apartat 3.4.2, el valor màxim de caiguda de tensió

a considerar serà del 7 %.

3.4.3.2.1 Càlcul en funció del corrent màxim admissible

La secció dels conductors es calcularà de manera que el corrent de funcionament en règim

permanent no superi el 85 % del màxim admissible, en condicions normals d’instal·lació,

tal com s’indica a la taula següent. Quan les condicions siguin diferents, s’aplicaran els

factors de correcció indicats.

Annex El Prat

31

Secció dels conductors

(mm2 d'Al aïllament

XLPE)

Corrent màxim

admissible a 25º C Corrent 40º C

Enterrat Baix tub A l’aire

150 330 310 300

240 430 405 420

Taula 8. Corrents màximes admissibles

No obstant, es considerarà la següent corrent màxima pels conductors:

Secció dels conductors

(mm2 d’Al aïllament XLPE)

Corrent màxim

admissible a 25º C

Enterrat

3x1x150 + 1x95 Al 250

3x1x240 + 1x150 Al 315

Taula 9. Corrents màxims considerats

Es realitza aquesta consideració per tal d’augmentar la seguretat de la instal·lació i també

per a que es puguin suportar majors consums en un moment donat.

La caiguda de tensió originada pel pas del corrent en règim permanent, en condicions

normals, no superarà el valor indicat a l’apartat 3.4.2.

La temperatura màxima del conductor de línia, no superarà els 90º C. En cas de curtcircuit,

la temperatura del conductor de línia no superarà els 250º C, per a un temps màxim de

duració del defecte de 5 segons.

Si es desitja calcular mitjançant aquest mètode, s’haurà d’emprar la següent fórmula:

= √3 · · cos ^ (23)

Annex El Prat

32

On:

= Corrent que circula pel conductor (A)

= Potència que es requereix (W)

= Tensió de la xarxa trifàsica (V)

cos ^ = factor de potència= 0,9 per aquest projecte

3.4.3.2.2 Càlcul en funció de la potència a subministrar

Per dimensionar una línia en funció de la potència a subministrar, es considerarà l’efecte

que té la connexió d’una càrrega situada a una distància determinada de l’origen de la línia,

en la caiguda de tensió.

A tall d’exemple, s’indica un dels mètodes utilitzats per a aquesta finalitat: el del moment

elèctric.

Es denomina moment elèctric d’una càrrega trifàsica equilibrada, P, situada a una distància

L de l’origen, al producte:

*X = · (24)

*X = El moment elèctric (kW·km)

= Potència (kW)

= Longitud de la línia (km)

Aquesta equació es pot allargar tan com es necessiti de la següent manera:

*X = @ · (\ + 2+ . . . + -) + \ · (2+. . . +-)+ . . . + -_\ · - (24)

3.4.3.2.3 Càlcul de la secció del conductor

La secció del cable a utilitzar en la xarxa de distribució de BT ve donada per les NTP de la

companyia subministradora.

Annex El Prat

33

En cas de condicions diferents de les que apareixen a la taula de la ITC-BT-07, els valors

dels quals es corresponen amb la taula 7, s’aplicaran els factors de correcció corresponents.

El nombre de conductors per fase vindrà determinat pe la relació entre la intensitat màxima

i l’admissible establerta per FECSA-ENDESA, calculant-ho de la següent manera:

Hº .aHbc./ad" eEd f"E = á J

(25)

3.4.3.2.4 Càlcul en funció de la caiguda de tensió

Mitjançant la següent fórmula, es comprovarà que la caiguda de tensió de la línia no superi

el 7% que marquen les NTP de FECSA-ENDESA:

∆ = 9 · cos ^ + < · sin ^ · cos ^ · *X (26)

On:

∆ = Caiguda de tensió (V)

9 = Resistència del conductor S Ωi f 25ºjT

< = Reactància del conductor S Ωi f 25ºjT

cos ^ = factor de potència;0,9 per aquest projecte

= Tensió de la xarxa trifàsica (V)

*X = El moment elèctric (W·km)

La resistència i reactància del conductor variarà segons la temperatura de funcionament de

la línia. Pels càlculs s’utilitzarà la taula que proporciona la companyia FECSA-ENDESA

dins les NTPs; taula 6 que podem veure a l’apartat 3.4.3.1.

Annex El Prat

34

3.4.4 Càlculs anteriorment exposats per a cada Centre de Transformació

Taula 10. Resultats línies de sortida dels CTs

3.4.5 Continuïtat del neutre

En tot moment ha de quedar assegurada la continuïtat del neutre, i per aquesta raó

s’aplicarà el que es disposa a continuació.

En les xarxes de distribució de BT, el conductor neutre no podrà ser interromput, a no ser

que aquesta interrupció es faci mitjançant unions amovibles en el neutre pròximes als

interruptors o seccionadors dels conductors de fase, degudament senyalitzades i que només

puguin ser maniobrades amb eines adequades. En aquest cas, el neutre no ha de ser

seccionat sense que prèviament ho estiguin les fases, les quals no s’han de connectar sense

haver estat connectat prèviament el neutre.

Tram Línia Long.

(m)

Pot.

(kW)

Corrent

nom

fase (A)

Corrent

admis.

(A)

Secció

fase

(mm2)

Tensió

(V)

Moment

elèc.

(kw·m)

c.d.t.

(v)

c.d.t.

%

CT1-CGP1 L1.1 6 448 808,29 930 3x240 400 2688 0,92 0,23

CT1-CGP2 L1.2 6 482 869,63 930 3x240 400 2892 0,99 0,25

CT2-CGP3 L2.1 6 475 857,00 930 3x240 400 2850 0,97 0,24

CT2-CGP7 L2.3 30 114 205,68 310 1x240 400 3420 1,17 0,29

CT2-CGP8 L2.2 24 271 488,94 620 2x240 400 6504 2,22 0,56

CT3-CGP4 L3.1 83 230 414,97 620 2x240 400 19090 6,52 1,63

CT3-CGP5 L3.2 8 424 764,99 930 3x240 400 3392 1,16 0,29

CT3-CGP6 L3.3 8 285 514,20 620 2x240 400 2280 0,78 0,19

CT4-CGP14 L4.1 9 571 1030,21 1240 4x240 400 5139 1,76 0,44

CT4-CGP13 L4.2 9 430 775,81 930 3x240 400 3870 1,32 0,33

CT5-CGP15 L5.1 8 337 608,02 620 2x240 400 2696 0,92 0,23

CT5-CGP16 L5.2 6 353 636,89 930 3x240 400 2118 0,72 0,18

CT5-CGP17 L5.3 38 241 434,82 620 2x240 400 9158 3,13 0,78

CT6-CGP18 L6.1 81 169 304,91 310 1x240 400 13689 4,68 1,17

CT6-CGP19 L6.6 52 111 200,27 310 1x240 400 5772 1,97 0,49

CT6-CGP12 L6.2 6 188 339,19 620 2x240 400 1128 0,39 0,10

CT6-CGP11 L6.3 6 144 259,81 310 1X240 400 864 0,30 0,07

CT6-CGP9 L6.5 24 216 389,71 620 2x240 400 5184 1,77 0,44

CT6-CGP10 L6.4 29 182 328,37 620 2x240 400 5278 1,80 0,45

Annex El Prat

35

3.4.6 Posta a terra de la xarxa de BT

Les posades a terra a les línies subterrànies de BT es realitzaran a través del conductor

neutre.

S’emprarà cable aïllat (RV-0,6/1 kV), en tub i independent de la xarxa, amb seccions

mínimes de coure de 50 mm2, unit a la barra del neutre del quadre de baixa tensió. Aquest

conductor de neutre a terra s’instal·larà a una profunditat mínima de 60 cm, i es podrà

instal·lar en una de les rases de qualsevol de les línies de BT.

El conductor neutre de cada línia es connectarà a terra al llarg de la xarxa en els armaris de

distribució com a mínim cada 200 m, i en tots els finals, tant de les xarxes principals com

de les seves derivacions. La connexió a terra d’aquests punts de la xarxa, atenent als

criteris exposats anteriorment, es podrà realitzar mitjançant piquetes de 2 m d’acer-coure,

connectades amb cable de coure nu de 50 mm2 i terminal a l’embarrat del neutre. Les

piquetes podran instal·lar-se endinsades a l’interior de la rasa dels cables de BT. També

podran utilitzar-se elèctrodes formats per cable de coure enterrat horitzontalment.

3.4.7 Intensitats de curtcircuit

3.4.7.1 Definició

El curtcircuit és un defecte entre dues parts de la instal·lació a diferent potencial i d’una

durada menor de 5 segons. Els defectes es poden produir: entre fases, fase i neutre, fase i

massa o fase i terra. Les sobreintensitats que apareixen en un curtcircuit són valors molt

per sobre de les intensitats nominals d’un circuit, per tant, quan se’n produeix un,

l’objectiu primordial és desconnectar el circuit el més aviat possible ja que es poden

produir errors d’aïllament els quals poden donar lloc a arcs elèctrics tot causant incendis.

Així doncs, segons la ITC-BT-22, s’han de protegir els circuits dissenyats.

3.4.7.2 Tipus de curtcircuits

S’estudiaran aquells curtcircuits que presenten una impedància zero, és a dir, els contactes

directes. Això es fa perquè aquests són els de major valor.

Annex El Prat

36

Als circuits trifàsics, hi trobem les següents classes de curtcircuits:

• Curtcircuit tripolar simètric

• Curtcircuit asimètric entre fase i terra

• Curtcircuit asimètric entre dues fases sense contacte a terra

• Curtcircuit asimètric entre fase i neutre sense contacte a terra

S’analitzaran els curtcircuits en BT amb potència del costat d’AT infinita, que vol dir que

els elements d’AT no limiten la intensitat de curtcircuit que es demana en BT, per aquest

motiu, s’obtindran majors intensitats de curtcircuit. També es farà anàlisi dels curtcircuits

produïts a qualsevol punt de la instal·lació.

La màxima intensitat de curtcircuit ve donada pel curtcircuit tripolar trifàsic simètric, per

tant s’utilitzarà aquest valor per a dissenyar les proteccions necessàries.

3.4.7.3 Curtcircuit tripolar

El curtcircuit tripolar no és el tipus de curtcircuit més freqüent, no obstant, és el que

presenta uns valors d’intensitat més alt. Aquest es calcula de la següent manera:

++ = √3 · Ak

(27)

On:

++ = Intensitat de curtcircuit (A)

= Tensió composta o tensió de línia (V)

Ak = Impedància total fins el punt on es produeix el defecte (Ω)

En cas d’estar als borns d’un transformador, la Ak serà la impedància de curtcircuit que

presenta el transformador.

Annex El Prat

37

Taula 11. Reactàncies de curtcircuit dels transformadors segons GE FND001

3.4.7.4 Corrent permanent de curtcircuit a l’origen de la línia

Aquest s’obté mitjançant la següent fórmula:

++4 = j6 · √3 · Ak

(28)

On:

++4 = Intensitat permanent de curtcircuit a l’inici de la línia (kA)

j6 = Coeficient de tensió

Ak = Impedància total fins el punt de defecte

3.4.7.5 Intensitat permanent de curtcircuit al final de línia

Aquest s’obté mitjançant la següent fórmula:

++C = j6 · C2 · Ak

(29)

On:

++4 = Intensitat permanent de curtcircuit a l’inici de la línia (kA)

j6 = Coeficient de tensió

C = Tensió monofàsica (V)

Ak = Impedància total fins el punt de defecte

Així s’obté la mínima corrent de curtcircuit per una línia determinada per un curtcircuit.

Aquesta ++C ha de ser major o igual a la intensitat de dispar del disparador

electromagnètic per una corba determinada en interruptors automàtics amb sistema de tall

Annex El Prat

38

electromagnètic. En cas d’utilització de fusibles com a elements de protecció a curtcircuits,

aquesta ++C també ha de ser major o igual que la corrent de fusió dels fusibles en 5

segons.

L’ impedància total del circuit o línia es determina amb la següent fórmula:

Ak = l(9k 2 + <k 2) (29)

On:

9k = 9\ + 92 + ⋯ + 9- ( suma de totes les resistències que ens trobem des del punt de

defecte i aigües amunt)

<k = <\ + <2 + ⋯ + <- ( suma de totes les impedàncies que ens trobem des del punt de

defecte i aigües amunt)

Per determinar la resistència de la línia:

9 = · 1000 · jnQ · " · H (30)

9 = Resistència de la línia (mΩ)

= Longitud de la línia (m)

jn = Coeficient de resistivitat (1,5)

Q = conductivitat del conductor

" = secció del cable (mm2)

H = nombre de conductors per fase

Per determinar la reactància de la línia:

< = <K · H (31)

On:

Annex El Prat

39

< = Reactància de la línia calculada (mΩ)

<K = Reactància de la línia (mΩ/m)

3.4.7.6 Coeficients generals

3.4.7.6.1 Coeficient de tensió

Generalment es desconeix la impedància del circuit d’alimentació a la xarxa, per tant

s’admet que en cas de curtcircuit, la tensió a l’inici de les instal·lacions dels usuaris es pot

considerar 0,8 vegades la tensió de subministrament.

j6 = 0,8

3.4.7.6.2 Coeficient de resistivitat

En un curtcircuit es produeix un augment important de temperatura del conductor, per

aquest motiu s’aplica un coeficient de 1,5 vegades la resistivitat a 20ºC.

jn = 1,5

3.4.7.7 Càlcul d’una instal·lació a curtcircuit

Segons la norma UNE 20460, en cas de curtcircuits, els dispositius de tall o protecció de

conductors han de tenir un poder de tall major o igual que la corrent permanent de

curtcircuit. Aquests han d’intervindre amb una velocitat la qual no permeti que els cables

superin la temperatura de curtcircuit, que és la màxima temperatura que admet un cable.

Segons la ITC-BT-07, pels cable de polietilè reticulat, la temperatura en servei permanent

és de 90ºC mentre que la de curtcircuit amb un temps igual o menor a 5 segons és de

250ºC.

Annex El Prat

40

3.4.7.7.1 Temps de desconnexió

Degut al gran augment de temperatura que produeixen els curtcircuits, el defecte s’ha de

desconnectar el més aviat possible. L’energia que s’allibera en forma de calor és absorbida

pel cable, es produeix un procés adiabàtic. No obstant, aquesta absorció de calor no ha de

superar la temperatura de curtcircuit del conductor. Segons el principi de conservació de

l’energia:

Energia que s’allibera al curtcircuit = energia absorbida pel conductor

L’energia alliberada es determina:

o\ = 9 · 2 · / (32)

L’energia absorbida pel conductor es determina:

op5 = j+ · " · qr++ − rBt (33)

On:

j+ = Constant depenent de la naturalesa del conductor i aïllament

r++ = Temperatura de curtcircuit

rB = Temperatura de règim permanent

Si s’igualen les dues expressions anteriorment exposades s’obté:

2 · / = j+ · Q · qr++ − rBt · "2 (34)

No obstant, l’expressió se sol presentar com:

2 · / = j+ · "2 (35)

Annex El Prat

41

Aquesta constant del conductor està regida per la següent taula de la normativa UNE:

Cc segons conductor i aïllament

Metall PVC XLPE,EPR Goma butílica

Cu 13225 20449 18825

Al 5476 8836 7569

Taula 12. Constant de conductor

De la fórmula anterior s’obté el temps màxim que un conductor de les característiques

fixades suporta una intensitat permanent de curtcircuit.

/+4++ = j+ · "2++C 2 (36)

On:

/+4++ = temps màxim que un conductor suporta una ++

El valor que s’obté d’aquesta fórmula s’ha de contrastar amb el temps de desconnexió dels

elements de tall i protecció per tal de mantenir el cable protegit.

3.4.7.7.2 Corbes electromagnètiques

Els interruptors automàtics amb sistema de tall electromagnètic són adequats per a la

protecció a curtcircuit. Consten de dos dispositius per a la protecció contra sobreintensitats:

- Sobrecàrregues: el relé tèrmic actua per escalfament.

- Curtcircuits: el relé electromagnètic actua per camp electromagnètic.

Annex El Prat

42

En la següent gràfica es poden observar les dues corbes:

Figura 6. Corbes dispositius

El pas d’actuació d’una corba a una altre ve determinar per la IMAG, corrent del

disparador electromagnètic.

Per a un interruptor automàtic d’una - determinada podem trobar diverses corbes

electromagnètiques determinades per l’IMAG. Segons la normativa europea, les corbes

electromagnètiques són B,C,D i MA.

Les corbes es classifiquen i presenten les següents característiques:

Corba IMAG Intensitat (A) Temps dispar (s) Intensitat (A) Temps dispar (s)

B 5 - < 3 - No dispara ≥ 5 - 0,1

C 10 - < 5 - No dispara ≥ 10 - 0,1

D i MA 20 - < 10 - No dispara ≥ 20 - 0,1

Taula 13. Classificació i característiques de els corbes

Figura 7. Gràfica corbes

Annex El Prat

43

3.4.7.7.3 Temps de fusió del fusible

El temps màxim que el conductor suporta la ++C es major que el temps de fusió del

fusible per la senyalada ++C , és a dir, per la corrent de curtcircuit establerta el fusible es

fon abans que el conductor arribi a la seva màxima temperatura de curtcircuit.

Per determinar /C4++ necessitarem abans conèixer el seu punt de corba (intensitat - temps):

./ bEu c"vwuE = x: 2 · / (37)

On:

x: = Corrent de fusió del fusible en 5 s (A)

/ = temps (s)

Per tant:

/C4++ = ./ bEu c"vwuE++C 2 (38)

3.4.7.8 Taula de resultats

Tram Long (m) Ztotal/fase (mΩ) Ipcci (kA) Ipccf (kA) tmcicc (s) tficc (s)

CT1-CGP1 6 10,11 19,25 9,10 6,15 0,0060

CT1-CGP2 6 10,11 19,25 9,10 6,15 0,0060

CT2-CGP3 6 10,11 19,25 9,10 6,15 0,0060

CT2-CGP7 30 12,62 19,25 7,29 9,57 0,0093

CT2-CGP8 24 11,94 19,25 7,71 8,57 0,0083

CT3-CGP6 8 10,29 19,25 8,94 6,37 0,0062

CT3-CGP5 8 10,29 19,25 8,94 6,37 0,0062

CT3-CGP4 83 19,50 19,25 4,72 22,86 0,0222

CT4-CGP13 9 10,39 19,25 8,86 6,49 0,0063

CT4-CGP14 9 10,39 19,25 8,86 6,49 0,0063

CT5-CGP15 8 10,29 19,25 8,94 6,37 0,0062

CT5-CGP16 6 10,11 19,25 9,10 6,15 0,0060

CT5-CGP17 38 13,57 19,25 6,78 11,07 0,0107

CT6-CGP9 24 11,94 19,25 7,71 8,57 0,0083

Annex El Prat

44

CT6-CGP10 29 12,50 19,25 7,36 9,40 0,0091

CT6-CGP12 6 10,11 19,25 9,10 6,15 0,0060

CT6-CGP11 6 10,11 19,25 9,10 6,15 0,0060

CT6-CGP18 81 19,22 19,25 4,79 22,22 0,0215

CT6-CGP19 52 15,33 19,25 6,00 14,13 0,0137

Taula 14. Taula de resultats dels càlculs de curtcircuits

3.4.8 Proteccions

La protecció contra curtcircuits i sobrecàrregues a les línies subterrànies de BT s’efectuarà

mitjançant fusibles classe gG, les característiques dels quals es detallen a la Norma UNE

21103. S’instal·laran en el CT i a les derivacions amb canvi de secció, quan el conductor

d’aquesta derivació no quedi protegit des de la capçalera.

Taula 15. Calibre de fusible segons el cable escollit

Taula 16. Característiques dels fusibles tipus gG

Annex El Prat

45

Taula 17. Longituds màximes en conductors subterranis (AT > 24 kV)

En el present projecte s’utilitza sempre cable de 240 mm2 d’Al, per tant, segons les taules

anteriors el fusible a utilitzar és el de 315 A, intensitat per a la qual s’ha dissenyat la Xarxa

de Baixa Tensió.

3.5 Càlculs d’enllumenat exterior

3.5.1 Característiques generals

Per al càlcul de els seccions dels conductors per a l’enllumenat es tindrà en compte la ITC-

BT-09:

• Els conductors seran cables multipolars o unipolars i de tensió nominal no inferior

a 0,6/1 kV

• Aïllament RFV 0,6/1 kV

• Conductor: alumini

• Instal·lació subterrània dins de tub

3.5.2 Fórmules d’aplicació

3.5.2.1 Potència

La potència nominal de les làmpades s’expressa en kW, no obstant, a afectes de càlcul,

aquesta potència s’ha de multiplicar per 1,8 vegades per obtenir el resultat en kVA. El

cos no pot ser inferior a 0,9; en tal cas, s’haurien d’instal·lar dispositius addicionals a

Annex El Prat

46

cada punt de llum per compensar l’energia reactiva fins a arribar al factor de potència

indicat.

= · 1,8 (39)

3.5.2.2 Intensitat

A efectes de la corrent admissible pel conductor s’haurà de tenir en compte el que s’exposa

a la ITC-BT-07, de la mateixa manera que els coeficients de càlcul:

• Per al circuit trifàsic

= √3 · · cos (40)

• Per al circuit monofàsic

= · cos (41)

Aquests coeficients els multiplicarem per la intensitat obtinguda de les equacions anteriors:

Q\ = .aEv.vEH/ fydcefEH/ = 1

Q2 = rEeEdf/cdf /EddEHa 25ºj = 1

QF = H"/fu · uf.vó "cw/EddàHvf "a/f /cw = 0,8

Q = dacHbv/f/ bE 0,4 = 1,03

3.5.2.3 Caiguda de tensió

Tal i com marca la ITC-BT-09, la caiguda de tensió màxima que es pot produir entre

l’origen de la instal·lació i qualsevol altre punt de la mateixa instal·lació per enllumenat

públic, és del 3%.

• Per al circuit trifàsic

Annex El Prat

47

o = · <V| · · " · cos (42)

• Per al circuit monofàsic

o = 2 · · <V| · · " · cos (43)

On:

o = Caiguda de tensió (V)

<V| = Conductivitat de l’alumini (36)

També segons la ITC-BT-09 la secció mínima del conductor serà de 6 mm2 si aquest és de

coure i de 16 mm2 si és d’alumini .

3.5.3 Quadre de comandament i protecció

3.5.3.1 Alimentació QCiP

Long Tensió

(V)

Punts de

llum

Potència

(VA)

Intensitat

(A)

secció

cable fase

(mm2)

c.d.t. (V) % c.d.t.

15 400 43 12926 20,73 1x16 0,935 0,234

Taula 18. Alimentació QCiP

3.5.3.2 Proteccions del QCiP

El QCiP durà un interruptor automàtic magnetotèrmic per sortida. Serà de tall omnipolar

de la corrent adequada a la càrrega i d’un poder de tall superior a la intensitat de

curtcircuit.

Annex El Prat

48

Int. magnetotèrmic Int. diferencial

Línia Tensió

(V)

Punts

de

llum

Pot.

(VA) I (A)

secció

per fase

(mm2)

In (A) Corba

dispar

Poder

de tall

(kA)

Sensib.

(mA) In (A)

B.1 400 18 5411 8,68 1x16 5 C 25 300 25

B.2 400 10 3006 4,82 1x16 5 C 25 300 25

B.3 400 15 4509 7,23 1x16 5 C 25 300 25

Taula 19. Resultats i característiques del QCiP

Per a la protecció contra contactes indirectes, s’instal·larà un interruptor diferencial

tetrapolar de mitja sensibilitat (300mA), tipus VIGI o similar.

Al bloc format per la protecció magnetotèrmica i la diferencial, s’incorporarà també un

contacte auxiliar de 6 A.

Per la protecció dels circuits de maniobra es col·locaran interruptors automàtics

magnetotèrmics bipolars de tall omnipolar.

Per a la protecció contra contactes directes, s’instal·larà un interruptor diferencial bipolar

d’alta sensibilitat (30mA), de 25 A d’intensitat nominal.

L’interruptor general de potència, segons les característiques i potència de contractació,

tindrà un valor nominal de 40 A i amb un poder de tall superior al corrent de curtcircuit

segons la normativa de FECSA-ENDESA.

3.5.3.3 Resultats de la xarxa d’enllumenat públic

Tram Long. (m)

Tensió (V)

S acum. (VA)

I (A) secció fase (mm2)

c.d.t c.d.t acum

% c.d.t.

B-15 30 400 5411 15,03 1x16 1,342 1,342 0,335

15-16 48 400 5110 14,20 1x16 1,183 2,525 0,631 16-17 48 400 4810 13,36 1x16 1,113 3,638 0,910

17-18 46 400 4509 12,53 1x16 1,000 4,638 1,160 18-36 24 400 4208 11,69 1x16 0,487 5,126 1,281

36-35 24 400 3908 10,86 1x16 0,452 5,578 1,394 35-34 48 400 3607 10,02 1x16 0,835 6,413 1,603

34-37 48 400 3307 9,19 1x16 0,765 7,178 1,795 37-38 48 400 3006 8,35 1x16 0,696 7,874 1,969

38-27 52 400 2705 7,52 1x16 0,678 8,553 2,138 27-26 48 400 2405 6,68 1x16 0,557 9,109 2,277

26-25 48 400 2104 5,85 1x16 0,487 9,596 2,399 25-24 48 400 1804 5,01 1x16 0,418 10,014 2,503

Annex El Prat

49

Taula 20. Resultats xarxa d’enllumenat

3.5.3.4 Posta a terra

El valor màxim que podrà tenir la resistència a terra per a que la tensió de defecte de

qualsevol massa metàl·lica amb terra sigui menor de 24 V tal i com indica el REBT en la

ITC-BT-18:

9 < 24J

= 240,3 = 80 Ω (44)

24-23 48 400 1503 4,18 1x16 0,348 10,362 2,590

23-22 48 400 1202 3,34 1x16 0,278 10,640 2,660 22-21 48 400 902 2,51 1x16 0,209 10,849 2,712

21-20 18 400 601 1,67 1x16 0,052 10,901 2,725 20-19 36 400 301 0,84 1x16 0,052 10,953 2,738

B-32 18 400 3006 8,35 1x16 0,261 0,261 0,065 32-31 48 400 2705 7,52 1x16 0,626 0,887 0,222

31-30 48 400 2405 6,68 1x16 0,557 1,444 0,361 30-29 48 400 2104 5,85 1x16 0,487 1,931 0,483

29-28 48 400 1804 5,01 1x16 0,418 2,348 0,587 28-40 64 400 1503 4,18 1x16 0,464 2,812 0,703

40-39 48 400 1202 3,34 1x16 0,278 3,091 0,773 39-41 48 400 902 2,51 1x16 0,209 3,299 0,825

41-42 48 400 601 1,67 1x16 0,139 3,439 0,860 42-43 48 400 301 0,84 1x16 0,070 3,508 0,877

B-33 54 400 4509 12,53 1x16 1,174 1,174 0,294

33-4 24 400 4208 11,69 1x16 0,487 1,661 0,415 4-3 24 400 3908 10,86 1x16 0,452 2,114 0,528

3-2 48 400 3607 10,02 1x16 0,835 2,949 0,737 2-1 50 400 3307 9,19 1x16 0,797 3,746 0,936

1-5 80 400 3006 8,35 1x16 1,160 4,906 1,226 5-6 50 400 2705 7,52 1x16 0,652 5,558 1,389

6-7 42 400 2405 6,68 1x16 0,487 6,045 1,511 7-8 24 400 2104 5,85 1x16 0,244 6,289 1,572

8-9 48 400 1804 5,01 1x16 0,418 6,706 1,677 9-10 48 400 1503 4,18 1x16 0,348 7,054 1,764

10-11 48 400 1202 3,34 1x16 0,278 7,332 1,833 11-12 48 400 902 2,51 1x16 0,209 7,541 1,885

12-13 48 400 601 1,67 1x16 0,139 7,680 1,920 13-14 48 400 301 0,84 1x16 0,070 7,750 1,937

Annex El Prat

50

On:

9 = Resistència a terra (Ω)

J = Intensitat de defecte (0,3 A perquè és la que hem escollit com a protecció)

Com es pot comprovar aquest valor obtingut és major que 37 Ω, per tant s’haurà de reduir

mitjançant un sistema de posta a terra:

9 = 2 · W = 2 · 150

20

= 15 Ω (45)

On:

W = resistivitat del terreny (Ω·m)

= Longitud del conductor enterrat (m)

Així doncs, per la posta a terra del Quadre de Comandament i Protecció s’instal·larà un

conductor de coure nu de 35 mm2 amb una longitud de 20 m per aconseguir que la

resistència a terra sigui adequada.

Firma:

Marc Domingo Bonet


Juny del 2010


Plànols



DATA: Juny del 2010

Plànols El Prat

Índex Plànols

4.1 Situació

4.2 Emplaçament

4.3 Divisions i potències parcel·les

4.4 Xarxa de Mitja Tensió i CTs

4.5 Xarxa de BT i CGPs

4.6 Xarxa d’Enllumenat Públic

4.7 Altres

4.7.1 Centre de Transformació EHC36C

4.7.2 Pont de MT

4.7.3 Solament CT

4.7.4 Rases cables MT/BT

4.7.5 Rases BT

4.7.6 Detalls bàculs i columnes

4.7.7 Detall cimentació i arqueta

4.7.8 Quadre de Comandament i Protecció

4.7.9 Caixa General de Protecció

4.7.10 Caixa de Seccionament


Pressupost



DATA: Juny del 2010

Pressupost El Prat

Índex Pressupost

5.1 Preus unitaris pàg. 1

5.2 Pressupost pàg. 6

5.3 Resum del pressupost pàg. 11

Pressupost El Prat

1

5.1 Preus unitaris

Xarxa de Mitja Tensió Obra civil

Ref. Uts. Descripció Preu (€)

C1.1 m³ Rasa en calçada. Obertura a màquina per a 1 o 2 tubs de 160 mm de diàmetre formigonats. Inclou l'obertura i demolició de la rasa de 0,40x0,90 m, vallat i retirada de terres sobrants.

30,04

C1.2 m³ Rasa en calçada. Obertura a màquina per a 3 tubs de 160 mm de diàmetre formigonats. Inclou l'obertura i demolició de la rasa de 0,50x1,20 m, vallat i retirada de terres sobrants.

30,04

C1.3 m³ Rasa en vorera. Obertura a màquina per a 1 tub de 160 mm de diàmetre. Inclou l'obertura i demolició de la rasa de 0,40x0,70 m, vallat i retirada de terres sobrants.

16,17

C1.4 m³ Rasa en vorera. Obertura a màquina per a 4 tubs de 160 mm de diàmetre. Inclou l'obertura i demolició de la rasa de 0,40x0,90 m, vallat i retirada de terres sobrants.

16,17

C1.5 m³ Subministrament i col·locació de sorra mitjançant compactat a màquina per al restabliment de rasa de 1-5 tubs. Capa de 50 cm per sobre de la part superior del tub.

18,70

C1.6 m³ Formigó en massa H-100 per al restabliment de la rasa en calçada de 1-3 tubs.

112,61

C1.7 m³ Formigó aglomerat G-20 per al restabliment de la rasa en calçada d'1 a 3 tubs fins a 23 cm per sobre de la sorra compactada.

112,61

C1.8 m³ Capa d'asfalt de 5 cm de gruix per al tapat complert de la rasa d'1 a 3 tubs en calçada.

6,13

C1.9 m³ Capa de 200 mm de sorra de riu per al restabliment de la rasa en vorera.

0,54

C1.10 m³ Formigó aglomerat G-20 per al restabliment de la rasa en vorera d'1 a 5 tubs fins a 10 cm per sobre de la sorra compactada.

112,61

C1.11 m³ Paviment per al tapat total de la rasa en vorera d'uns 5 cm de gruix.

7,57

Estesa i accessoris

Pressupost El Prat

2

C1.12 m

Subministrament i estesa en rasa de conductors unipolars d'alumini 18/30 kV 3x1x240 mm². Inclou: descàrrega de bobina, i subministrament i col·locació d'abraçadera per la unió de la terna de cables.

19,21

C1.13 m Subministrament i col·locació de tubs de PE de 160 mm de diàmetre. En cas de la no utilització d'algun tub, els extrems se sellaran amb cimentat per assegurar l'estanqueïtat del tub.

3,46

C1.14 m Subministrament i col·locació de cinta PE de senyalització de cables subterranis.

0,23

C1.15 m Subministrament i col·locació en rasa d'1 m linial de plaques PE per a la protecció d'1 o més circuits de cables.

2,40

C1.16 Ut Assaig tripolar de l'estesa del circuit 3x1x240 mm² de la Xarxa de Mitja Tensió.

392,81

C1.17 Ut Confecció de plànols "AS-BUILT" de la Xarxa de Mitja Tensió.

222,05

Centres de Transformació Obra civil


C2.1 Ut Edifici de formigó monobloc model EHC36C-1T1D. Inclou transport i muntatge

10832,00

C2.2 Ut Excavació de la fossa de dimensions 5600x3728 mm per allotjar l'edifici de formigó monobloc model EHC36C-1T1D. Inclou un llit d'arena anivellada de 100 mm.

1130,00

Paramenta Alta Tensió

C2.3 Ut

Cel·la de línia model SM6-F6 amb interruptor de tall en càrrega i seccionador de posta a terra fabricat per Schneider Electric. Inclou muntatge, connexionat, mà d'obra i altres elements

2180,84

C2.4 Ut Cel·la de protecció model SM6-F6 amb interruptor i fusibles a.p.t. fabricat per Schneider Electric. Inclou muntatge, connexionat, mà d'obra i altres elements

3201,17

Transformadors

Pressupost El Prat

3

C2.5 Ut Transformador reductor d'emplenat integral fabricat per Schneider Electric amb una potència nominal de 1000 kVA. Inclou muntatge, mà d'obra i altres elements.

24151,00

C2.6

Joc de pont de cables de MT unipolars 18/30 kV d'Al, de 3x150 mm² per les fases i 1x150 mm² pel neutre. Inclou muntatge, mà d'obra i altres elements.

867,00

C2.7 Ut Complement de 3 passatapes per a la connexio de borns endollables en MT a la tapa del transformador. Inclou muntatge, mà d'obra i altres elements.

494,00

C2.8 Ut Joc de 3 connectors apantallats endollables encolzats llisos de 200 A.

459,00

C2.9 Ut Joc de pont de cables de BT unipolars 0,6/1 kV d'Al, de 4x240 mm² per les fases i 2x240 mm² pel neutre. Inclou muntatge, mà d'obra i altres elements.

1096,00

C2.10 Ut Termòmetre per a la protecció tèrmica del transformador incorporat en aquest mateix. Inclou muntatge, mà d'obra i altres elements.

315,00

Equips de Baixa Tensió

C2.11 Ut Quadre de distribució de 4 sortides, en aquells CTs que convingui, s'instal·laran dos quadres per a poder disposar de més sortides. Inclou muntatge, mà d'obra i altres elements.

1921,00

Posta a terra

C2.12 Ut Posta a terra de servei i de protecció especificats en l'Annex de càlculs. Inclou muntatge, mà d'obra i altres elements.

1047,00

Varis

C2.13 Ut Candau 50x5 cm amb clau tipus ENDESA per aparamenta interior de mitja tensió.

20,84

C2.14 Ut 2 punt de llum incandescent adequat per a proporcionar un nivell d'il· luminació adequat i segons la normativa de la companyia. Inclou muntatge, mà d'obra i altres elements.

688,74

C2.15 Ut Banqueta aïllant per a maniobrar. 188,49 C2.16 Ut Un parell de guants de maniobra. 61,28 C2.17 Ut Placa reglamentaria "PERILL DE MORT". 12,58

Pressupost El Prat

4

C2.18 Ut Placa reglamentaria "PRIMERS AUXILIS". 12,58

Xarxa de Baixa Tensió Obra civil


C3.1

Les tasques d'obra civil referent a les rases ja està descrita a Xarxa de Mitja Tensió d'aquest pressupost.

Estesa i accessoris

C3.2 m

Subministrament i estesa en rasa, dins de tub o sobre rasa de conductors unipolars d'alumini 0,6/1 kV 3x1x240 + 1x150 mm². Inclou: descàrrega de bobina, i subministrament i col·locació d'abraçadera per la unió de la terna de cables.

12,64

C3.3

Subministrament i col·locació de cinta PE de senyalització de cables subterranis inclosa en Xarxa de Mitja Tensió

C3.4

Subministrament i col·locació en rasa d'1 m linial de plaques PE per a la protecció d'1 o més circuits de cables inclòs en Xarxa de Mitja Tensió.

C3.5

Assaig tripolar de l'estesa dels circuits de la Xarxa de Baixa Tensió.

392,81

C3.6

Confecció de plànols "AS-BUILT" de la Xarxa de Baixa Tensió.

222,05

C3.7 Ut Caixa General de Protecció de poliéster reforçat amb borns bimetàl·lics de 400 A. Inclou muntatge, mà d'obra i altres elements.

205,43

C3.8 Ut Candau 25x5 cm amb clau tipus ENDESA pels armaris, caixes i instal·lacions de Baixa Tensió.

8,36

C3.9 Ut Piqueta de connexió a terra d'acer estàndard. Clavada a terra. Inclou muntatge, mà d'obra i altres elements.

34,68

Xarxa d'Enlumenat Públic Obra civil


C4.1


Pressupost El Prat

5

C4.2 Ut Arqueta i tapa per arqueta de quadre de comandament i protecció de 0,60x0,60x1 m amb parets de 10 cm de gruix de formigó H-250.

58,97

C4.3 Ut Arqueta i tapa per arqueta de derivació a punt de llum de 0,45x0,45x0,8 m amb parets de 10 cm de gruix de formigó H-250.

54,12

C4.4 Ut Arqueta de creuament de carrer de 0,60x0,60x1 m amb parets de 10 cm de gruix de formigó H-250.

58,97

C4.5

Subministrament i col·locació de cinta PE de senyalització de cables subterranis inclosa en Xarxa de Mitja Tensió.

C4.6


C4.7 Ut Dau de formigó H-250 de 0,8x0,8x1 m per a la cimentació de columnes.

56,88

C4.8 Ut Columna troncocònica de planxa d'acer galvanitzat d'11 m d'alçada amb placa base i porta. Inclou muntatge, mà d'obra i altres elements.

594,00

C4.9 Ut 2 perns de 900 mm de longitud i 2 rosques M27 de 130 mm per anclatge de bàcul. Inclou muntatge, ma d'obra i altres elements

5,15

C4.10 Ut Cimentació per a quadre de comandament i protecció CITI-10-R, inclou l'excavació del pou, formigonat amb H-150 i col·locació de perns d'anclatge.

267,00

C4.11

Confecció de plànols "AS-BUILT" de la Xarxa d'enllumenat públic.

222,05

Estesa i accessoris i lluminàries

C4.12 Ut Subministrament i instal·lació de quadre de comandament i protecció CITI-10-R. Inclou muntatge, mà d'obra i altres elements.

4338,00

C4.13 m Conductor d'alumini tertapolar 4x16 mm² col·locat en tub o al terra.

4,60

C4.14 m Conductor de coure tripolar 3x2,5mm². 2,06

C4.15 Ut Piqueta de connexió a terra d'acer estàndard. Clavada a terra. Inclou muntatge, mà d'obra i altres elements inclòs en la Xarxa de Baixa Tensió.

20,10

C4.16 m Conductor de coure 35mm² directament enterrat 13,23

C4.17 Ut Lluminària tipus COMETE SGS382 LV1R CON 3 INT de Philips.

168,00

Pressupost El Prat

6

C4.18 Ut Làmpada de vapor de sodi model 1xSON-T150W de Philips. 128,49

Mà d'obra Ref. Uts. Descripció Preu (€) C5.1 h Oficial de 1a electricista 29,90 C5.2 h Oficial de 1a muntador 29,90 C5.3 h Oficial de 2a electricista 22,50 C5.4 h Oficial de 2a muntador 22,50 C5.5 h Ajudant d'electricista 18,90 C5.6 h Ajudant de muntador 18,90

5.2 Pressupost

Xarxa de Mitja Tensió Obra civil

Ref. Uts. Descripció Preu (€) Quant. Total

(€)

C1.1 m³

Rasa en calçada. Obertura a màquina per a 1 o 2 tubs de 160 mm de diàmetre formigonats. Inclou l'obertura i demolició de la rasa de 0,40x0,90 m, vallat i retirada de terres sobrants.

30,04 5,76 173,03

C1.2 m³

Rasa en calçada. Obertura a màquina per a 3 tubs de 160 mm de diàmetre formigonats. Inclou l'obertura i demolició de la rasa de 0,50x1,20 m, vallat i retirada de terres sobrants.

30,04 8,67 260,45

C1.3 m³

Rasa en vorera. Obertura a màquina per a 1 tub de 160 mm de diàmetre. Inclou l'obertura i demolició de la rasa de 0,40x0,70 m, vallat i retirada de terres sobrants.

16,17 165,76 2680,34

C1.4 m³

Rasa en vorera. Obertura a màquina per a 4 tubs de 160 mm de diàmetre. Inclou l'obertura i demolició de la rasa de 0,40x0,90 m, vallat i retirada de terres sobrants.

16,17 211,32 3417,04

C1.5 m³

Subministrament i col·locació de sorra mitjançant compactat a màquina per al restabliment de rasa de 1-5 tubs. Capa de 50 cm per sobre de la part superior del tub.

18,70 242,62 4536,99

C1.6 m³ Formigó en massa H-100 per al restabliment de la rasa en calçada de 1-3 tubs.

112,61 1,22 137,38

Pressupost El Prat

7

C1.7 m³ Formigó aglomerat G-20 per al restabliment de la rasa en calçada d'1 a 3 tubs fins a 23 cm per sobre de la sorra compactada.

112,61 2,80 315,31

C1.8 m³ Capa d'asfalt de 5 cm de gruix per al tapat complert de la rasa d'1 a 3 tubs en calçada.

6,13 0,61 3,74

C1.9 m³ Capa de 200 mm de sorra de riu per al restabliment de la rasa en vorera.

0,54 94,32 50,93

C1.10 m³ Formigó aglomerat G-20 per al restabliment de la rasa en vorera d'1 a 5 tubs fins a 10 cm per sobre de la sorra compactada.

112,61 47,16 5310,69

C1.11 m³ Paviment per al tapat total de la rasa en vorera d'uns 5 cm de gruix.

7,57 23,58 178,50

Estesa i accessoris

C1.12 m

Subministrament i estesa en rasa de conductors unipolars d'alumini 18/30 kV 3x1x240 mm². Inclou: descàrrega de bobina, i subministrament i col·locació d'abraçadera per la unió de la terna de cables.

19,21 1784,00 34270,6

4

C1.13 m

Subministrament i col·locació de tubs de PE de 160 mm de diàmetre. En cas de la no utilització d'algun tub, els extrems se sellaran amb cimentat per assegurar l'estanqueïtat del tub.

3,46 2426,00 8393,96

C1.14 m Subministrament i col·locació de cinta PE de senyalització de cables subterranis.

0,23 1210,00 278,30

C1.15 m Subministrament i col·locació en rasa d'1 m linial de plaques PE per a la protecció d'1 o més circuits de cables.

2,40 1210,00 2904,00

C1.16 Ut Assaig tripolar de l'estesa del circuit 3x1x240 mm² de la Xarxa de Mitja Tensió.

392,81 1,00 392,81

C1.17 Ut Confecció de plànols "AS-BUILT" de la Xarxa de Mitja Tensió.

222,05 1,00 222,05

Centres de Transformació

Obra civil Ref. Uts. Descripció Preu (€)

C2.1 Ut Edifici de formigó monobloc model EHC36C-1T1D. Inclou transport i muntatge

10832,00

6,00 64992,0

0

C2.2 Ut

Excavació de la fossa de dimensions 5600x3728 mm per allotjar l'edifici de formigó monobloc model EHC36C-1T1D. Inclou un llit d'arena anivellada de 100 mm.

1130,00 6,00 6780,00

Pressupost El Prat

8

Paramenta Alta Tensió

C2.3 Ut

Cel·la de línia model SM6-F6 amb interruptor de tall en càrrega i seccionador de posta a terra fabricat per Schneider Electric. Inclou muntatge, connexionat, mà d'obra i altres elements

2180,84 12,00 26170,0

8

C2.4 Ut

Cel·la de protecció model SM6-F6 amb interruptor i fusibles a.p.t. fabricat per Schneider Electric. Inclou muntatge, connexionat, mà d'obra i altres elements

3201,17 6,00 19207,0

2

Transformadors

C2.5 Ut

Transformador reductor d'emplenat integral fabricat per Schneider Electric amb una potència nominal de 1000 kVA. Inclou muntatge, mà d'obra i altres elements.

24151,00

6,00 144906,

00

C2.6

Joc de pont de cables de MT unipolars 18/30 kV d'Al, de 3x150 mm² per les fases i 1x150 mm² pel neutre. Inclou muntatge, mà d'obra i altres elements.

867,00 6,00 5202,00

C2.7 Ut

Complement de 3 passatapes per a la connexio de borns endollables en MT a la tapa del transformador. Inclou muntatge, mà d'obra i altres elements.

494,00 6,00 2964,00

C2.8 Ut Joc de 3 connectors apantallats endollables encolzats llisos de 200 A.

459,00 6,00 2754,00

C2.9 Ut

Joc de pont de cables de BT unipolars 0,6/1 kV d'Al, de 4x240 mm² per les fases i 2x240 mm² pel neutre. Inclou muntatge, mà d'obra i altres elements.

1096,00 6,00 6576,00

C2.10 Ut

Termòmetre per a la protecció tèrmica del transformador incorporat en aquest mateix. Inclou muntatge, mà d'obra i altres elements.

315,00 6,00 1890,00

Equips de Baixa Tensió

C2.11 Ut

Quadre de distribució de 4 sortides, en aquells CTs que convingui, s'instal·laran dos quadres per a poder disposar de més sortides. Inclou muntatge, mà d'obra i altres elements.

1921,00 7,00 13447,0

0

Posta a terra

Pressupost El Prat

9

C2.12 Ut Posta a terra de servei i de protecció especificats en l'Annex de càlculs. Inclou muntatge, mà d'obra i altres elements.

1047,00 6,00 6282,00

Varis

C2.13 Ut Candau 50x5 cm amb clau tipus ENDESA per aparamenta interior de mitja tensió.

20,84 6,00 125,04

C2.14 Ut

2 punt de llum incandescent adequat per a proporcionar un nivell d'il· luminació adequat i segons la normativa de la companyia. Inclou muntatge, mà d'obra i altres elements.

688,74 6,00 4132,44

C2.15 Ut Banqueta aïllant per a maniobrar. 188,49 6,00 1130,94 C2.16 Ut Un parell de guants de maniobra. 61,28 6,00 367,68 C2.17 Ut Placa reglamentaria "PERILL DE MORT". 12,58 12,00 150,96

C2.18 Ut Placa reglamentaria "PRIMERS AUXILIS".

12,58 12,00 150,96

Xarxa de Baixa Tensió

Obra civil Ref. Uts. Descripció Preu (€)

C3.1


0,00

Estesa i accessoris

C3.2 m

Subministrament i estesa en rasa, dins de tub o sobre rasa de conductors unipolars d'alumini 0,6/1 kV 3x1x240 + 1x150 mm². Inclou: descàrrega de bobina, i subministrament i col·locació d'abraçadera per la unió de la terna de cables.

12,64 480,00 6067,20

C3.3

Subministrament i col·locació de cinta PE de senyalització de cables subterranis inclosa en Xarxa de Mitja Tensió

C3.4


C3.5

Assaig tripolar de l'estesa dels circuits de la Xarxa de Baixa Tensió.

392,81 2,00 785,62

C3.6

Confecció de plànols "AS-BUILT" de la Xarxa de Baixa Tensió.

222,05 1,00 222,05

Pressupost El Prat

10

C3.7 Ut

Caixa General de Protecció de poliéster reforçat amb borns bimetàl·lics de 400 A. Inclou muntatge, mà d'obra i altres elements.

205,43 19,00 3903,17

C3.8 Ut Candau 25x5 cm amb clau tipus ENDESA pels armaris, caixes i instal·lacions de Baixa Tensió.

8,36 20,00 167,26

C3.9 Ut Piqueta de connexió a terra d'acer estàndard. Clavada a terra. Inclou muntatge, mà d'obra i altres elements.

34,68 20,00 693,60

Xarxa d'Enlumenat Públic Obra civil


C4.1


C4.2 Ut

Arqueta i tapa per arqueta de quadre de comandament i protecció de 0,60x0,60x1 m amb parets de 10 cm de gruix de formigó H-250.

58,97 1,00 58,97

C4.3 Ut Arqueta i tapa per arqueta de derivació a punt de llum de 0,45x0,45x0,8 m amb parets de 10 cm de gruix de formigó H-250.

54,12 43,00 2327,16

C4.4 Ut Arqueta de creuament de carrer de 0,60x0,60x1 m amb parets de 10 cm de gruix de formigó H-250.

58,97 3,00 176,91

C4.5

Subministrament i col·locació de cinta PE de senyalització de cables subterranis inclosa en Xarxa de Mitja Tensió.

C4.6


C4.7 Ut Dau de formigó H-250 de 0,8x0,8x1 m per a la cimentació de columnes.

56,88 43,00 2445,84

C4.8 Ut

Columna troncocònica de planxa d'acer galvanitzat d'11 m d'alçada amb placa base i porta. Inclou muntatge, mà d'obra i altres elements.

594,00 43,00 25542,0

0

C4.9 Ut 2 perns de 900 mm de longitud i 2 rosques M27 de 130 mm per anclatge de bàcul. Inclou muntatge, ma d'obra i altres elements

5,15 43,00 221,45

Pressupost El Prat

11

C4.10 Ut

Cimentació per a quadre de comandament i protecció CITI-10-R, inclou l'excavació del pou, formigonat amb H-150 i col·locació de perns d'anclatge.

267,00 1,00 267,00

C4.11

Confecció de plànols "AS-BUILT" de la Xarxa d'enllumenat públic.

222,05 1,00 222,05

Estesa i accessoris i lluminàries

C4.12 Ut Subministrament i instal·lació de quadre de comandament i protecció CITI-10-R. Inclou muntatge, mà d'obra i altres elements.

4338,00 1,00 4338,00

C4.13 m Conductor d'alumini tertapolar 4x16 mm² col·locat en tub o al terra.

4,60 1126,00 5179,60

C4.14 m Conductor de coure tripolar 3x2,5mm². 2,06 516,00 1062,96

C4.15 Ut

Piqueta de connexió a terra d'acer estàndard. Clavada a terra. Inclou muntatge, mà d'obra i altres elements inclòs en la Xarxa de Baixa Tensió.

20,10 43,00 864,30

C4.16 m Conductor de coure 35mm² directament enterrat

13,23 129,00 1706,67

C4.17 Ut Lluminària tipus COMETE SGS382 LV1R CON 3 INT de Philips.

168,00 43,00 7224,00

C4.18 Ut Làmpada de vapor de sodi model 1xSON-T150W de Philips.

128,49 43,00 5525,07

Mà d'obra Ref. Uts. Descripció Preu (€) C5.1 h Oficial de 1a electricista 29,90 C5.2 h Oficial de 1a muntador 29,90 C5.3 h Oficial de 2a electricista 22,50 C5.4 h Oficial de 2a muntador 22,50 C5.5 h Ajudant d'electricista 18,90 C5.6 h Ajudant de muntador 18,90

5.3 Resum del pressupost

El pressupost de l’electrificació i enllumenat públic del Polígon El Prat ascendeix a:

Subtotal Xarxa de Mitja Tensió (€)

63526,17 Subtotal Centres de Transformació (€)

307228,12 Subtotal Xarxa de Baixa Tensió (€)

11838,90 Subtotal Xarxa d'Enlumenat Públic (€)

57161,98

Pressupost El Prat

12

Pressupost d'execució i materials (€)

439755,17

Despeses generals 13% (€)

57168,17 Benefici industrial 6% (€)

3430,09

Pressupost d'execució d'obra per contracta (€)

500353,43

I.V.A. 16% (€)

80056,55

Pressupost global de licitació (€)

580409,98

El preu total ascendeix a CINC-CENTS VUITANTA MIL QUATRE-CENTS NOU EUROS I NORANTA-VUIT CÈNTIMS.

Firma:

Marc Domingo Bonet


Juny del 2010


Plec de Condicions



DATA: Juny del 2010

Plec de Condicions El Prat

Índex Plec de Condicions

6.1 Condicions Generals pàg. 1

6.1.1 Abast pàg. 1

6.1.2 Normes i Reglaments pàg. 1

6.1.3 Materials pàg. 1

6.1.4 Execució de les obres pàg. 2

6.1.4.1 Començament pàg. 2

6.1.4.2 Termini d’execució pàg. 2

6.1.4.3 Llibre d’Ordres pàg. 3

6.1.5 Interpretació i desenvolupament del projecte pàg. 3

6.1.6 Obres complementàries pàg. 4

6.1.7 Modificacions pàg. 4

6.1.8 Obra defectuosa pàg. 5

6.1.9 Medis auxiliars pàg. 5

6.1.10 Conservació de les obres pàg. 6

6.1.11 Recepció de les obres pàg. 6

6.1.11.1 Recepció provisional pàg. 6

6.1.11.2 Període de garantia pàg. 6

6.1.11.3 Recepció definitiva pàg. 7

6.1.12 Contractació de l’empresa pàg. 7

6.1.12.1 Mode de contractació pàg. 7

6.1.12.2 Presentació pàg. 7

6.1.12.3 Selecció pàg. 7

6.1.13 Fiança pàg. 7

6.2 Condicions Econòmiques pàg. 8

6.2.1 Abonament de l’obra pàg. 8

6.2.2 Preus pàg. 8

6.2.3 Revisió de preus pàg. 9

6.2.4 Penalitzacions pàg. 9

6.2.5 Contracte pàg. 9

6.2.6 Responsabilitats pàg. 9


6.2.7 Rescissió del contracte pàg. 10

6.2.8 Liquidació en cas de rescissió del contracte pàg. 11

6.3 Condicions Facultatives pàg. 11

6.3.1 Normes a seguir pàg. 11

6.3.2 Personal pàg. 11

6.3.3 Qualitat dels materials pàg. 12



6.3.3.3 Transformador pàg. 13

6.3.4 Condicions d'ús, manteniment i seguretat pàg. 14

6.3.5 Reconeixement i assaigs previs pàg. 16

6.3.6 Assaigs pàg. 16

6.3.7 Aparellatge pàg. 18

6.4 Condicions tècniques pàg. 19

6.4.1 Xarxa subterrània de Mitja Tensió pàg. 19

6.4.1.1 Rases pàg. 20

6.4.1.1.1 Obertura de les rases pàg. 20

6.4.1.1.2 Col·locació de proteccions de sorra pàg. 21

6.4.1.1.3 Col·locació de protecció de rajola i totxana pàg. 21

6.4.1.1.4 Col·locació de la cinta de senyalització pàg. 22

6.4.1.1.5 Tapat i piconament de les rases pàg. 22

6.4.1.1.6 Transport a l’abocador de les terres sobrants pàg. 23

6.4.1.1.7 Utilització dels dispositius de balisaments pàg. 23

6.4.1.1.8 Dimensions i condicions generals d'execució pàg. 23

6.4.1.2 Ruptura de paviments pàg. 25


6.4.1.4 Encreuaments (cables sota tub) pàg. 25

6.4.1.5 Encreuaments i paral·lelismes amb altres instal·lacions pàg. 28


6.4.1.6.1 Moviment i preparació de bobines pàg. 30

6.4.1.6.2 Estesa de cables en rasa pàg. 31


6.4.1.6.3 Estesa de cables en tubulars pàg. 33

6.4.1.7 Entroncaments pàg. 34

6.4.1.8 Terminals pàg. 34

6.4.1.9 Autovàlvules i seccionador pàg. 35

6.4.1.10 Ferramentes i connexions pàg. 36

6.4.1.11 Transport de bobines de cables pàg. 36

6.4.2 Centres de Transformació pàg. 36



6.4.2.2.1 Característiques constructives pàg. 38

6.4.2.2.2 Compartiment d’aparellatge pàg. 39

6.4.2.2.3 Compartiment del joc de barres pàg. 39

6.4.2.2.4 Compartiment de connexió de cables pàg. 39

6.4.2.2.5 Compartiment de comandament pàg. 40

6.4.2.2.6 Compartiment de control pàg. 40

6.4.2.2.7 Tallacircuits fusibles pàg. 40

6.4.2.3 Transformadors pàg. 40

6.4.2.4 Normes d'execució de les instal·lacions pàg. 41

6.4.2.5 Proves reglamentàries pàg. 41

6.4.2.6 Condicions d'ús, manteniment i seguretat pàg. 42

6.4.2.6.1 Prevencions generals pàg. 42

6.4.2.6.2 Posta en servei pàg. 42

6.4.2.6.3 Separació de servei pàg. 43

6.4.2.6.4 Prevencions especials pàg. 43

6.4.3 Xarxa subterrània de Baixa Tensió pàg. 44

6.4.3.1 Traçat de línia i obertura de rases pàg. 44

6.4.3.1.1 Traçat pàg. 44

6.4.3.1.2 Obertura de rases pàg. 44

6.4.3.1.3 Tanca i senyalització pàg. 45

6.4.3.1.4 Dimensions de les rases pàg. 45

6.4.3.1.5 Diversos cables en la mateixa rasa pàg. 46


6.4.3.1.6 Característiques dels tubulars pàg. 47



6.4.3.4 Cables de BT directament soterrats pàg. 49

6.4.3.5 Cables telefònics o telegràfics subterranis pàg. 50

6.4.3.6 Conduccions d'aigua i gas pàg. 50

6.4.3.7 Proximitats i paral·lelisme pàg. 50



6.4.3.10 Omplert de rases pàg. 51


6.4.3.12 Entroncaments i terminals pàg. 52

6.4.3.13 Posada a terra pàg. 53

6.4.4 Enllumenat públic pàg. 53

6.4.4.1 Norma general pàg. 53

6.4.4.2 Conductors pàg. 53

6.4.4.3 Làmpades pàg. 54

6.4.4.4 Reactàncies i condensadors pàg. 55

6.4.4.5 Protecció contra curtcircuits pàg. 55

6.4.4.6 Caixes d'entroncament i derivació pàg. 56

6.4.4.7 Braços murals pàg. 56

6.4.4.8 Bàculs i columnes pàg. 56

6.4.4.9 Lluminàries pàg. 57

6.4.4.10 Quadre de comandament i protecció pàg. 58

6.4.4.11 Protecció de baixants pàg. 59

6.4.4.12 Canonada per a canalitzacions subterrànies pàg. 59

6.4.4.13 Cable fiador pàg. 59

6.4.4.14 Conduccions subterrànies pàg. 60

6.4.4.14.1 Rases pàg. 60

6.4.4.14.1.1 Excavació i reomplert pàg. 60

6.4.4.14.1.2 Col·locació dels tubs pàg. 61


6.4.4.14.1.3 Creuaments amb canalitzacions o calçades pàg. 61

6.4.4.14.2 Fonamentació de bàculs i columnes pàg. 62

6.4.4.14.3 Formigó pàg. 63

6.4.4.15 Transport i hissat de bàculs i columnes pàg. 64

6.4.4.16 Arquetes de registre pàg. 64

6.4.4.17 Estesa dels conductors pàg. 65

6.4.4.18 Connexions pàg. 65

6.4.4.19 Entroncaments i derivacions pàg. 66

6.4.4.20 Tomes de terra pàg. 66

6.4.4.21 Baixants pàg. 67

6.4.4.22 Fixació i regulació de les lluminàries pàg. 67

6.4.4.23 Cèl·lula fotoelèctrica pàg. 68

6.4.4.24 Mesura d'il·luminació pàg. 68

6.4.4.25 Seguretat pàg. 69


1

6.1 Condicions Generals

6.1.1 Abast

El següent Plec de Condicions té per objecte definir al contractista l'abast del treball i la

seva execució qualitativa.

El treball elèctric consistirà en la instal·lació elèctrica complerta per a força, enllumenat i

terra.

L'abast del treball del contractista inclou el disseny i la preparació de tots els plànols,

diagrames, especificacions, llista de materials i requisits per a l'adquisició i instal·lació del

treball.

6.1.2 Normes i Reglaments

Totes les unitats d'obra es realitzaran complint les prescripcions indicades en els

reglaments de Seguretat i Normes Tècniques d'obligat compliment per aquest tipus

d’instal·lacions, tant en l'àmbit nacional, autonòmic, com municipal, així com altres que

s'estableixin com a obligatòries per aquest projecte i que s'especifiquin en la seva

Memòria.

S'adaptaran, a més, les presents condicions particulars que complementaran les indicades

pels reglaments i normes citades.

6.1.3 Materials

Tots els materials utilitzats seran de primera qualitat, compliran les especificacions i

tindran les característiques indicades en el projecte i en les normatives tècniques generals i,

a més, en les de la companyia distribuïdora d’energia, per aquests tipus de materials.

Tota especificació o característiques de materials que figurin en un sol dels documents del

projecte és igualment obligatòria.


2

En el cas d'existir contradicció o omissió en els documents del projecte, el contractista

tindrà l'obligació de posar-ho de manifest al Tècnic Director de l'obra, que serà el que

decidirà sobre el particular. En cap cas podrà suplir la falta directament sense autorització

expressa.

Un cop adjudicada definitivament l'obra i abans d'iniciar-se aquesta, el Contractista

presentarà al director tècnic de l’obra els catàlegs, certificats de garantia o homologació

dels materials que s’utilitzaran. No podran utilitzar-se materials que no hagin estat

acceptats pel director tècnic.

6.1.4 Execució de les obres

6.1.4.1 Començament

El contractista donarà inici a l'obra en el termini que figuri en el contracte establert amb la

propietat, o en el seu defecte als quinze dies de l'adjudicació definitiva o de la firma del

contracte.

El contractista està obligat a notificar per escrit o personalment en forma directa al tècnic

director la data de començament dels treballs.

6.1.4.2 Termini d’execució

L'obra s'executarà en el termini que s'estipuli en el contracte subscrit amb la propietat o en

el seu defecte en el que figuri en les condicions d'aquest plec.

Quan el contractista, d'acord amb algun dels extrems continguts en el present Plec de

Condicions, o bé en el contracte establert amb la Propietat, sol·liciti una inspecció per a

poder realitzar algun treball ulterior que estigui condicionat per aquesta, estarà obligat a

tenir preparada, per a l’esmenada inspecció, una quantitat d'obra que correspongui a un

ritme normal de treball.


3

Quan el ritme de treball establert pel contractista no sigui el normal, o bé a petició d'una de

les parts, es podrà convenir una programació d'inspeccions obligatòries d'acord amb el pla

d'obra.

6.1.4.3 Llibre d’Ordres

El contractista disposarà a l'obra d'un llibre d'ordres en què s'escriuran les que el tècnic director

estimi donar-li mitjançant l'encarregat o persona responsable, sense perjudici de les que doni

per ofici quan ho cregui necessari i que tindrà l'obligació de firmar l'assabentat.

6.1.5 Interpretació i desenvolupament del projecte

La interpretació tècnica dels documents del projecte correspon al director tècnic. El

contractista està obligat a sotmetre a aquest qualsevol dubte, aclariment o contradicció que

es presenti durant l'execució de l'obra a causa del projecte o per circumstàncies alienes,

sempre amb la suficient antelació en funció de la importància de l’assumpte.

El contractista es farà responsable de qualsevol error en l'execució motivat per l'omissió

d'aquesta obligació i, en conseqüència, haurà de refer per compte propi els treballs que

corresponguin a la correcta interpretació del projecte.

El contractista estarà obligat a realitzar tot el que sigui necessari per a la bona execució de

l'obra encara que no es trobi explícitament expressat en el Plec de Condicions o en els

documents del projecte.

El contractista notificarà per escrit o personalment al director tècnic i amb suficient

antelació, les dates en què quedaran preparades per a la inspecció cadascuna de les parts de

l'obra. De les unitats d'obra que hagin de quedar ocultes es prendran, amb antelació, les

dades precises per a la seva mesura a efectes de liquidació i que seran subscrites pel

director tècnic en cas d'ésser correctes.

De no complir-se aquest requisit, la liquidació es realitzarà en base a les dades o criteris de

mesura aportats pel director tècnic.


4

El treball que es realitzi, total o parcialment d'acord amb les condicions donades per la

direcció de l'obra, no eximeix al contractista de la plena responsabilitat en qualsevol

defecte que faci referència a la seguretat del servei, economia i instal·lació, duració i

treballs que s'hagin pogut evitar.

Les còpies dels plànols necessaris per a l'execució dels treballs seran facilitades per la

direcció, amb recàrrec al contractista. No s’entregaran originals perquè el contractista faci

còpies per compte propi.

Al finalitzar l'obra s'entregaran a la direcció els plànols dels treballs detallats, junt amb

l'estat de les mesures definitives i la liquidació.

El contractista podrà tenir les persones que consideri oportunes per a la realització de la

instal·lació, presentant una relació de personal al seu servei pel que fa a categories

professionals i situació del contracte amb el mateix.

6.1.6 Obres complementàries

El contractista té l'obligació de realitzar totes les obres complementàries que siguin

indispensables per executar qualsevol de les unitats d'obra especificades en qualsevol dels

documents del projecte, encara que en aquest no figurin explícitament mencionades les

mencionades obres complementàries. Tot això sense variació de l'import contractat.

6.1.7 Modificacions

Únicament es realitzaran les unitats d'obra reflectides en aquest Projecte. En el cas de la

seva modificació o ampliació, no se’n permetrà cap execució, si no està aprovada pel

supervisor d'obra, prèvia aprovació del pressupost que origina la variació. Tots els

encarregats de l'obra o subministradors de material que hagin estat contractats verbalment

no tindran validesa fins que el contractista rebi per escrit la seva confirmació per part de la

direcció.


5

El contractista està obligat a realitzar les obres que s'encarreguin, resultat de modificacions

del projecte, tant en augment com en disminució o simplement variació, sempre i quan el

seu import no variï en +/- un 25% el valor contractual.

La valoració de les modificacions es realitzarà d'acord amb els valors establerts en el

pressupost encarregat pel contractista i que es pren com base del contracte.

El director tècnic està facultat per introduir les modificacions que cregui oportunes en

qualsevol unitat d'obra durant la realització, sempre que es compleixin les condicions

tècniques reflectides en el projecte i de tal manera que no variï l’import total de l'obra.

6.1.8 Obra defectuosa

Quan el contractista trobi qualsevol unitat d'obra que no s'ajusta a l'establert en el projecte

o en aquest Plec de Condicions, es consultarà al director tècnic que podrà acceptar-ho o

denegar-ho segons el seu criteri.

En cas d'acceptació, aquest fixarà el preu que cregui convenient d'acord a les diferències

que s'estableixin, estant obligat el contractista a acceptar aquesta valoració. En cas de

denegació, es reconstruirà la part d'obra afectada a càrrec del contractista sense que això

sigui motiu de reclamació, tant econòmica com de termini d'execució.

6.1.9 Medis auxiliars

Correran a càrrec del contractista tots el medis i màquines auxiliars que siguin necessaris

per a l'execució de l'obra. En la seva utilització serà obligat fer complir tots els reglaments

de seguretat de treball vigents i utilitzar els mitjans de protecció adequats per part dels

operaris.


6

6.1.10 Conservació de les obres

És obligatori per part del contractista la conservació en perfecte estat de les unitats d'obra

realitzades fins la data de la recepció definitiva per part de la propietat, corrent a càrrec del

contractista les despeses derivades d’aquesta raó.

6.1.11 Recepció de les obres

6.1.11.1 Recepció provisional

Un cop acabades les obres, tindrà lloc la recepció provisional i per això s’hi practicarà un

exhaustiu reconeixement pel tècnic director i la propietat en presència del contractista,

aixecant acta i començant a córrer des d'aquell dia el període de garantia si es troba en estat

d'ésser admesa.

De no ésser admesa es farà constar en acta i es donaran les instruccions al contractista per

esmenar els defectes observats, fixant-se un termini per això; quan aquest expiri es

procedirà a un nou reconeixement a fi de procedir a la recepció provisional.

6.1.11.2 Període de garantia

Existirà un període de garantia de 12 mesos a partir de la recepció per part del propietari de

la instal·lació, o bé el que s’estableixi en el contracte també comptant des de la mateixa

data.

Un cop s'hagi complert el període de garantia, quedarà a criteri de l’instal·lador l’atendre o

no els requeriments que el comprador li formuli.

En cap moment el venedor tindrà cap obligació davant els desperfectes o avaries

ocasionades per l'ús incorrecte de les instal·lacions o per una manipulació inadequada per

part de personal no autoritzat.

Durant el període de garantia quedarà a càrrec del contractista la conservació de les obres i


7

l’arranjament dels desperfectes ocasionats pel seu assentament o per mala construcció.

6.1.11.3 Recepció definitiva

Es realitzarà després de transcorregut el període de garantia d'igual forma que la

provisional. A partir d'aquesta data cessarà l'obligació del contractista de conservar i

reparar al seu càrrec les obres si bé subsistiran les responsabilitats que pogués tenir per

defectes ocults i deficiències de causa dubtosa.

6.1.12 Contractació de l’empresa

6.1.12.1 Mode de contractació

El conjunt de les instal·lacions les realitzarà l'empresa triada per concurs o subhasta.

6.1.12.2 Presentació

Les empreses seleccionades per al concurs hauran de presentar els seus projectes en sobre

lacrat, abans del 15 de desembre del 2006 en el domicili del propietari.

6.1.12.3 Selecció

L'empresa triada serà anunciada la setmana següent a la conclusió del termini d'entrega.

L’esmenada empresa serà triada de mutu acord entre el propietari i el director de l'obra,

sense possible reclamació per part de les altres empreses concursants.

6.1.13 Fiança

En el contracte s'establirà la fiança que el contractista haurà de dipositar en garantia del seu

compliment, o es convindrà una retenció sobre els pagaments realitzats a compte d'obra

executada.


8

De no estipular-se la fiança en el contracte s'entén que s'adopta com a garantia una retenció

del 5% sobre els pagaments a compte esmentat.

En cas que el contractista es negués a fer pel seu compte els treballs per ultimar l'obra en

les condicions contractades, o a atendre la garantia, la propietat podrà ordenar executar-les

a un tercer, abonant el seu import a càrrec de la retenció o fiança, sense perjudici de les

accions legals a què tingui dret la propietat si l'import de la fiança no fos suficient.

La fiança retinguda s'abonarà al contractista en un termini no superior a trenta dies una

vegada firmada l'acta de recepció definitiva de l'obra.

6.2 Condicions Econòmiques

6.2.1 Abonament de l’obra

En el contracte s'haurà de fixar detalladament la forma i els terminis en què s'abonaran les

obres. Les liquidacions parcials que puguin establir-se tindran caràcter de documents

provisionals a abonar a compte, subjectes a les certificacions que resultin de la liquidació

final, no suposant, les esmenades liquidacions, aprovació ni recepció de les obres que

comprenen.

Acabades les obres es procedirà a la liquidació final que s'efectuarà d’acord amb els criteris

establerts en el contracte.

6.2.2 Preus

El contractista presentarà, al formalitzar-se el contracte, relació dels preus de les unitats

d'obra que integren el projecte, els quals al ser acceptats tindran valor contractual i

s'aplicaran a les possibles variacions que pugui haver-hi.

Aquests preus unitaris s'entén que comprenen l'execució total de la unitat d'obra, incloent

tots els treballs complementaris i els materials així com la part proporcional d'imposició

fiscal, les càrregues laborals i altres despeses repercutibles.


9

En cas d’haver de realitzar unitats d'obra no previstes en el projecte, se’n fixarà el preu

entre el tècnic director i el contractista abans d'iniciar l'obra i es presentarà a la propietat

per a la seva acceptació o no.

6.2.3 Revisió de preus

En el contracte s'establirà si el contractista té dret a revisió de preus i la fórmula a aplicar

per a calcular-la. En defecte d'aquesta última, s'aplicarà a judici del tècnic director algun

dels criteris oficials acceptats.

6.2.4 Penalitzacions

Pel retard en els terminis d'entrega de les obres, es podran establir taules de penalització,

quanties i demores, les quals es fixaran en el contracte.

6.2.5 Contracte

El contracte es formalitzarà per mitjà de document privat, que podrà elevar-se a escriptura

pública a petició de qualsevol de les parts. Comprendrà l'adquisició de tots els materials,

transport, mà d'obra, mitjans auxiliars per a l'execució de l’obra projectada en el termini

estipulat, així com la reconstrucció de les unitats defectuoses, la realització de les obres

complementàries i les derivades de les modificacions que s'introdueixen durant l'execució,

d’aquestes últimes en els termes previstos.

La totalitat dels documents que componen el Projecte Tècnic de l'obra seran incorporats al

contracte, i tant el contractista com la propietat deuran firmar-los en testimoni que els

coneixen i accepten.

6.2.6 Responsabilitats

El contractista és el responsable de l'execució de les obres en les condicions establertes en

el projecte i en el contracte. Com a conseqüència d'això estarà obligat a la demolició del


10

que estigui mal executat i a la seva reconstrucció correctament sense que serveixi d’excusa

que el tècnic director hagi examinat i reconegut les obres.

El contractista és l'únic responsable de totes les contravencions que ell o el seu personal

cometen durant l'execució de les obres o les operacions que hi estan relacionades. També

és responsable dels accidents o danys que per errors, inexperiència o ocupació de mètodes

inadequats es produeixin a la propietat, als veïns o tercers en general.

El contractista és l'únic responsable de l'incompliment de les disposicions vigents en la

matèria laboral respecte del seu personal i, per tant, dels accidents que puguin sorgir i dels

drets que se’n puguin derivar.

6.2.7 Rescissió del contracte

Es consideraren causes suficients per a la rescissió del contracte les següents:

Primera: mort o incapacitació del contractista.

Segona: fallida del contractista.

Tercera: modificació del projecte quan produeixi alteració en més o menys 25%

del valor contractat.

Quarta: modificació de les unitats d'obra en número superior al 40% de l'original.

Cinquena: no iniciació de les obres en el termini estipulat quan sigui per causes

alienes a la propietat.

Sisena: suspensió de les obres ja iniciades sempre que el termini de suspensió sigui

major de sis mesos.

Setena: incompliment de les condicions del contracte quan impliqui mala fe.

Vuitena: acabada del termini d'execució de l'obra sense aquesta haver-se arribat a

completar.

Novena: actuació de mala fe en l'execució dels treballs.

Desena: subcontractar la totalitat o part de l'obra a tercers sense l’autorització del

tècnic director i la propietat.


11

6.2.8 Liquidació en cas de rescissió del contracte

Sempre que es rescindeixi el contracte per causes anteriors o bé per acord d'ambdues parts,

s'abonaran al contractista les unitats d'obra executades i els materials arreplegats a peu

d'obra i que reuneixin les condicions i siguin necessaris per a la mateixa.

Quan es rescindeixi el contracte portarà implícit la retenció de la fiança per obtenir les

possibles despeses de conservació del període de garantia i els derivats del manteniment

fins a la data de nova adjudicació.

6.3 Condicions Facultatives

6.3.1 Normes a seguir

El disseny de la instal·lació elèctrica estarà d'acord amb les exigències o recomanacions

exposades en l'última edició dels codis següents:

Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i Instruccions Complementàries

Normes UNE

Publicacions del Comitè Electrotècnic Internacional (CEI)

Pla Nacional i Ordenança General de Seguretat i Higiene en el Treball

Normes de la Companyia Subministradora (FECSA-ENDESA)

Allò que s'ha indicat en aquest plec de condicions amb preferència a tots els codis i

normes

Comitè Internacional de l'Enllumenat

6.3.2 Personal

El contractista tindrà al front de l'obra un encarregat amb autoritat sobre els altres operaris i

coneixements acreditats i suficients per a l'execució de l'obra. L'encarregat rebrà, complirà

i transmetrà les instruccions i ordres del tècnic director de l'obra.


12

El contractista tindrà en l'obra, el número i la classe d'operaris que facin falta per al volum

i naturalesa dels treballs que es realitzin, els quals seran de reconeguda aptitud i

experimentats en l'ofici. El contractista estarà obligat a separar de l'obra a aquell personal

que a judici del tècnic director no compleixi amb les seves obligacions i realitzi el treball

defectuosament, o bé per falta de coneixements o bé per obrar de mala fe.

6.3.3 Qualitat dels materials

6.3.3.1 Obra civil

Les envoltants utilitzats en l'execució d'aquest centre compliran les Condicions Generals

prescrites en el MIE-RAT 14, Instrucció Primera del Reglament de Seguretat en Centrals

Elèctriques, pel que fa a la seva inaccessibilitat, passos i accessos, conduccions i

emmagatzematge de fluids combustibles i d'aigua, clavegueram, canalitzacions elèctriques

a través de parets, murs i envans, senyalització, sistemes contra incendis, enllumenats,

primers auxilis, corredors de servei i zones de protecció i documentació.

6.3.3.2 Paramenta de Mitja Tensió

Les cel·les utilitzades seran prefabricades, amb envoltant metàl·lica, i que utilitzen SF6

(hexaflorur de sofre) per a complir dues missions: aïllament i tall.

Aïllament: L'aïllament integral en hexaflorur de sofre confereix a la paramenta les seves

característiques de resistència al medi ambient, bé sigui a la pol·lució de l'aire, a la humitat,

o inclús a l'eventual immersió del CT per efectes de riuades. Per això, aquesta

característica és essencial especialment en les zones amb alta pol·lució, en les zones amb

clima agressiu (costes marítimes i zones humides) i en las zones més exposades a riuades o

entrades d’aigua en el CT.

Obertura: L’obertura (corte) en SF6 resulta més segur que a l'aire, a causa de la explicació

donada en l’aïllament.


13

Igualment les cel·les utilitzades hauran de permetre l'extensibilitat in situ del CT, de forma

que sigui possible afegir més línies o qualsevol altre tipus de funció, sense necessitat de

canviar l'apramenta prèviament existent en el centre.

Sempre que sigui possible s'utilitzaran cel·les del tipus modular, de manera que en cas

d’avaria sigui possible retirar únicament la cel·la danyada, sense necessitat de desaprofitar

la resta de les funcions.

Les cel·les podran incorporar proteccions del tipus autoalimentat, és a dir, que no

necessiten imperativament alimentació externa. Igualment, aquestes proteccions podran ser

electròniques, dotades de corbes CEI normalitzades (bé siguin normalment inverses, molt

inverses o extremadament inverses), i entrada per a dispar per termòstat sense necessitat

d’alimentació auxiliar.

6.3.3.3 Transformador

El transformador instal·lat en el CT serà trifàsic, amb neutre accessible en el secundari i la

resta de característiques segons allò que s'ha indicat en la memòria en els apartats

corresponents a potència, tensions primàries i secundàries, regulació en el primari, grup de

connexió, tensió de curtcircuit i proteccions pròpies del transformador.

El transformador s'instal· larà, en cas d'incloure un líquid refrigerant, sobre una plataforma

ubicada damunt d'una trapa de recollida, de manera que en el cas que es vessi i/o

s’incendiï, el foc quedi confinat en la cel·la del transformador, sense difondre's pels passos

de cables ni altres obertures a la resta del CT, si aquests són de maniobra interior (tipus

caseta).

Els transformadors, per a millor ventilació, estaran situats en la zona de flux natural d'aire,

de manera que l'entrada d'aire estigui situada en la part inferior de les parets adjacents

aquest, i les sortides d'aire en la zona superior d'aquestes parets.


14

6.3.4 Condicions d'ús, manteniment i seguretat

El Centre de Transformació haurà d'estar sempre perfectament tancat, de manera que

impedeixi l'accés de les persones alienes al servei.

L'amplada dels corredors ha d'observar el Reglament d'Alta Tensió (MIE-RAT 14, apartat

5.1) i igualment ha de permetre l'extracció total de qualsevol de les cel·les instal·lades, sent

per tant l'amplada útil del corredor major al dels fons de les cel·les.

A l'interior del centre de transformació no es podrà emmagatzemar cap element que no

pertanyi a la pròpia instal·lació. Tota la instal·lació ha d'estar correctament senyalitzada i

han de disposar-se les advertències i instruccions necessàries de manera que s'impedeixin

els errors d’interrupció, maniobres incorrectes i contactes accidentals amb els elements en

tensió o qualsevol altre tipus d'accident.

Per a la realització de les maniobres oportunes en el centre de transformació s’haurà

d'utilitzar banqueta, palanca d'accionament, guants, etc., i hauran d'estar sempre en perfecte

estat d'ús, la qual cosa es comprovarà periòdicament.

Es col·locaran les instruccions sobre els primers auxilis que han de prestar-se en cas

d'accident en un lloc perfectament visible.

Cada grup de cel·les portarà una placa de característiques amb les dades següents:

Nom del fabricant.

Tipus d'aparença i número de fabricació

Any de fabricació

Tensió nominal

Intensitat nominal

Intensitat nominal de curta duració

Freqüència nominal


15

Junt amb l'accionament de la paramenta de les cel·les, s'incorporaran de forma gràfica i

clares les marques i indicacions necessàries per a la correcta manipulació de l’esmenada

paramenta. Igualment, si la cel·la conté SF6, bé sigui per l’obertura o per l’aïllament, ha de

dotar-se amb un manòmetre per a la comprovació de la correcta pressió de gas abans de

realitzar la maniobra.

Abans de la posada en servei en càrrega del centre de transformació, es realitzarà una

posada en servei en buit per a la comprovació del funcionament correcte de les màquines.

Es realitzaran unes comprovacions de les resistències d'aïllament i de terra dels diferents

components de la instal·lació elèctrica.

- Posada en servei

El personal encarregat de realitzar les maniobres estarà degudament autoritzat i

ensinistrat.

Les maniobres es realitzaran amb l'orde següent: primer es connectarà

l’interruptor/seccionador d'entrada, si existeix, i a continuació l'aparamenta de

connexió

següent, fins a arribar al transformador, amb la qual cosa tindrem al transformador

treballant en buit per a fer les comprovacions oportunes.

Una cop realitzades les maniobres de mitja tensió, procedirem a connectar la xarxa de

baixa tensió.

- Separació de servei

Aquestes maniobres s'executaran en sentit invers a les realitzades en la posada en

servei i no es donaran per finalitzades mentre no estigui connectat el seccionador de

posada a terra.

- Manteniment


16

Per a aquest manteniment es prendran les mesures oportunes per garantir la seguretat

del personal.

Aquest manteniment consistirà en la neteja, greixatge i verificat dels components fixos

i mòbils de tots aquells elements que fossin necessaris. Les cel·les tipus SM6

d'Schneider Electric, utilitzades en la instal·lació, no necessiten manteniment interior, a

l'estar aïllades de la seva aparamenta interior en gas SF6, evitant d'aquesta manera el

deteriorament dels circuits principals de la instal·lació.

6.3.5 Reconeixement i assaigs previs

Quan ho estimi oportú el tècnic director podrà encarregar i ordenar l'anàlisi, assaig o

comprovació dels materials, elements o instal·lacions, bé sigui en fàbrica d'origen,

laboratoris oficials o en la mateixa obra, segons cregui més convenient, encara que aquests

no estiguin indicats en aquest plec.

En el cas de discrepància, els assaigs o proves s'efectuaran en el laboratori oficial que el

tècnic director d'obra designi.

Les despeses ocasionades per a aquestes proves i comprovacions, aniran a compte del

contractista.

6.3.6 Assaigs

Abans de la posada en servei del sistema elèctric, el contractista haurà de fer els assaigs

adequats per provar, segons la satisfacció del tècnic director d'obra, que tot equip, aparells i

cablejat han sigut instal· lats correctament d'acord amb les normes establertes i estan en

condicions satisfactòries del treball.

Tots els assaigs seran presenciats per l'enginyer que representa el tècnic director d'obra.

Els resultats dels assaigs seran passats en certificats indicant data i nom de la persona a


17

càrrec de l'assaig, així com la categoria professional.

Els cables, abans de posar-se en funcionament, se sotmetran a un assaig de resistència

d'aïllament entre les fases i entre fase i terra. En els cables soterrats, aquests assaigs de

resistència d'aïllament es faran abans i després d'efectuar l'omplit i el compactat.

Les proves i els assaigs a què seran sotmeses les cel·les una vegada acabada la seva

fabricació seran els següents:

- Prova d'operació mecànica:

Es realitzaran proves de funcionament mecànic sense tensió en el circuit principal

d’interruptors, seccionadors i la resta d'aparamenta, així com tots els elements mòbils i

enclavatges. Es provaran cinc vegades en ambdós sentits.

- Prova de dispositius auxiliars, hidràulics, pneumàtics i elèctrics:

Es realitzaran proves sobre elements que tinguin una determinada seqüència

d’operació. Es provarà cinc vegades cada sistema.

- Verificació del cablejat:

El cablejat serà verificat conforme als esquemes elèctrics.

- Assaig a freqüència industrial:

Se sotmetrà el circuit principal a la tensió de freqüència industrial especificada en la

columna 3 de la taula II de la norma UNIX-20.099 durant un minut.

- Assaig dielèctric de circuits auxiliars i de control:

Aquest assaig es realitzarà sobre els circuits de control i es farà d'acord amb el punt

23.5 de la norma UNIX-20.099.

- Assaig a ona de xoc 1,2/50 µseg:

Es disposa del protocol de proves realitzades a la tensió (1,2/50 µseg) especificada en

la columna 2 de la taula II de la norma UNIX-20.099. El procediment d'assaig se

realitzarà segons allò que s'ha especificat en el punt 23.3 de l’esmenada norma.


18

- Verificació del grau de protecció:

El grau de protecció serà verificat d'acord amb el punt 30.1 de la norma UNIX-20.099.

6.3.7 Aparellatge

Abans de posar l'aparellatge sota tensió, es mesurarà la resistència d'aïllament de cada

embarrat entre fases i entre fases i terra. Les mesures han de repetir-se amb els interruptors

en posició de funcionament i contactes oberts.

Tot relé de protecció que sigui ajustable serà calibrat i assajat, usant comptador de cicles,

caixa de càrrega, amperímetre i voltímetre, segons es necessiti.

Es disposarà, en la mesura que es pugui, d'un sistema de protecció selectiva. D'acord amb

això, els relés de protecció es triaran i coordinaran per aconseguir un sistema que permeti

actuar primer el dispositiu d'interrupció més pròxim a la falta.

El contractista prepararà corbes de coordinació de relés i calibrat d'aquests per a tots els

sistemes de protecció previstos.

Es comprovaran els circuits secundaris dels transformadors d'intensitat i tensió aplicant

corrents o tensió als enrotllaments secundaris dels transformadors i comprovant que els

instruments connectats a aquests secundaris funcionen.

Tots els interruptors automàtics es col·locaran en posició de prova i cada interruptor será

tancat i disparat des del seu interruptor de control. Els interruptors han de ser disparats per

accionament manual i aplicant corrent als relés de protecció. Es comprovaran tots els

enclavatges.

Es mesurarà la rigidesa dielèctrica de l'oli dels interruptors de petit volum.


19

6.4 Condicions tècniques

Aquest Plec de Condicions Tècniques Generals comprèn el conjunt de característiques que

hauran de complir els materials utilitzats en la construcció, així com les tècniques de la

seva col·locació en l'obra i les que hauran de regir l'execució de qualsevol tipus

d'instal·lacions i obres necessàries i dependents. Per a qualsevol tipus de especificació, no

inclosa en aquest Plec, es tindrà en compte el que indiqui la normativa vigent.

6.4.1 Xarxa subterrània de Mitja Tensió

Per a la bona marxa de l'execució d'un projecte de línia elèctrica de mitja tensió, convé fer

una anàlisi dels diferents passos que cal seguir i de la forma de realitzar-los.

Inicialment i abans de començar la seva execució, es faran les següents comprovacions i

reconeixements:

Comprovar que es disposa de tots els permisos, tant oficials com particulars, per a

la seva execució (Llicència Municipal d'obertura i tancament de rases, Condicionats

d'Organismes, etc.).

Fer un reconeixement, sobre el terreny, del traçat de la canalització, fixant-se en

l'existència de boques de rec, serveis telefònics, d'aigua, enllumenat públic, etc.,

que normalment es puguin apreciar per registres en via pública.

Una vegada realitzat tal reconeixement s'establirà contacte amb els Serveis Tècnics

de les Companyies Distribuïdores afectades (Aigua, Gas, Telèfons, Energia

Elèctrica, etc.), perquè assenyalin sobre el pla de planta del projecte, les

instal·lacions més pròximes que puguin resultar afectades.

És també interessant, d'una manera aproximada, fixar les connexions als habitatges

existents d'aigua i de gas, a fi d'evitar-ne, en la mesura que es pugui, el

deteriorament al fer les rases.

El contractista, abans de començar els treballs d'obertura de rases, farà un estudi de

la canalització, d'acord amb les normes municipals, així com dels passos que siguin

necessaris per als accessos als portals, comerços, garatges, etc., o com les xapes de

ferro que hagin de col·locar-se sobre la rasa per al pas de vehicles, etc. Tots els


20

elements de protecció i senyalització els haurà de tenir disposats el contractista de

l'obra abans de donar-ne començament.

6.4.1.1 Rases

La seva execució comprèn:

Obertura de les rases

Subministrament i col·locació de protecció de sorra

Subministrament i col·locació de protecció de rajoles i rajola

Col·locació de la cinta d'atenció al cable

Tapat i piconament de les rases

Càrrega i transport de les terres sobrants

Utilització dels dispositius d’abalisament apropiats.

6.4.1.1.1 Obertura de les rases

Les canalitzacions, excepte casos de força major, s'executaran en terrenys de domini

públic, sota les voreres, evitant angles pronunciats. El traçat serà el més rectilini possible,

paral·lel en tota la seva longitud a rastells o façanes dels edificis principals. Abans de

procedir al començament dels treballs, es marcaran en el paviment de les voreres les zones

on s'obriran les rases, marcant tant la seva amplària com la seva longitud i les zones on es

deixaran ponts per a la contenció del terreny. Si hi ha hagut possibilitat de conèixer les

connexions d'altres serveis a les finques construïdes, s'indicaran les seves situacions, a fi de

prendre les precaucions degudes.

Abans de procedir a l'obertura de les rases s'obriran tastos (catas) de reconeixement per

confirmar o rectificar el traçat previst. Al marcar el traçat de les rases es tindrà en compte

el radi mínim que cal deixar en la corba d'acord amb la secció del conductor o conductors

que se'n vagin a canalitzar, de manera que el radi de corbatura d'aquestes sigui com a

mínim 20 vegades el diàmetre exterior del cable. Les rases s'executaran verticals fins a la

profunditat triada, col·locant-se apuntalaments en els casos en què la naturalesa del terreny

ho faci precís. Es deixarà un pas de 50 cm entre les terres extretes i la rasa, tot al llarg de la

mateixa, a fi de facilitar la circulació del personal de l'obra i evitar la caiguda de terres en


21

la rasa. S'han de prendre totes les precaucions precises per no tapar amb terra registres de

gas, telèfons, boques de rec, clavegueram, etc.

Durant l'execució dels treballs en la via pública es deixaran passos suficients per a

vehicles, així com els accessos als edificis, comerços i garatges. Si és necessari interrompre

la circulació es precisarà una autorització especial. En els passos de carruatges, entrades de

garatges, etc., tant existents com futurs, els encreuaments seran executats amb tubs, d'acord

amb les recomanacions de l'apartat corresponent i amb l'autorització prèvia del supervisor

d'obra.

6.4.1.1.2 Col·locació de proteccions de sorra

La sorra que s’utilitzi per a la protecció dels cables serà neta, solta, aspre, cruixent al tacte;

exempta de substàncies orgàniques, argila o partícules terroses, per al qual si fos necessari,

es tamisarà o rentarà convenientment. S'utilitzarà indistintament de pedrera o de riu,

sempre que reuneixi les condicions assenyalades anteriorment i les dimensions dels grans

seran de dos o tres mil·límetres com a màxim.

Quan s'utilitzi la procedent de la rasa, a més de necessitar l'aprovació del supervisor de

l'obra, serà necessari el seu garbellament (cribado).

En el llit de la rasa anirà una capa de 10 cm de grossària de sorra, sobre la qual se situarà el

cable. Per damunt del cable hi anirà una altra capa de 15 cm de grossària de sorra. Ambdós

capes ocuparan l'amplària total de la rasa.

6.4.1.1.3 Col·locació de protecció de rajola i totxana

Damunt de la segona capa de sorra es col·locarà una capa protectora de rajola o totxana,

sent la seva amplària de 25 cm quan es tracti de protegir un sol cable o terna de cables en

maces (mazos). L'amplària s'incrementarà en 12,5 cm per cada cable o terna de cables en

maces que s'afegeixi en la mateixa capa horitzontal.


22

Les totxanes o rajoles seran ceràmiques, dures i fabricades amb bones argiles. La seva

cocció serà perfecta, tindrà so campanar i la seva fractura serà uniforme, sense calzes ni

cossos estranys. Tant les totxanes buides com les rajoles estaran fabricades amb fang fi i

presentaran cares planes amb estries.

Quan s’estenguin dos o més cables tripolars de mitja tensió d'una o diverses ternes de

cables unipolars, llavors es col·locarà a tot el llarg de la rasa una rajola en posició de canto

per separar els cables quan no es pugui aconseguir una separació de 25 cm entre ells.

6.4.1.1.4 Col·locació de la cinta de senyalització

En les canalitzacions de cables de mitja tensió es col·locarà una cinta de ploriclorur de

vinil, que denominarem “¡Atenció a l'existència del cable!”, tipus UNESA. Es col·locarà al

llarg de la canalització una tira per cada cable de mitja tensió tripolar o terna d'unipolars en

maces i en la seva vertical a una distància mínima a la part superior del cable de 30 cm. La

distància mínima de la cinta a la part inferior del paviment serà de 10 cm.

6.4.1.1.5 Tapat i piconament de les rases

Una vegada col·locades les proteccions del cable assenyalades anteriorment, s'omplirà tota

la rasa amb terra de l'excavació (prèvia eliminació de pedres grosses, tallants o runes que

puguin portar ), piconada, havent de realitzar-se els 20 primers cm de forma manual i per a

la resta és convenient piconar mecànicament.

El tapat de les rases haurà de fer-se per capes successives de deu centímetres de grossària,

les quals seran piconades i regades, si fos necessari, a fi que quedi prou consolidat el

terreny. La cinta “¡Atenció a l'existència del cable!” es col·locarà entre dues d'aquestes

capes. El contractista serà responsable dels afonaments que es produeixin per la deficiència

d'aquesta operació i, per tant, aniran a càrrec del seu compte les posteriors reparacions que

hagin d'executar-se.


23

6.4.1.1.6 Transport a l’abocador de les terres sobrants

Les terres sobrants de la rasa, a causa del volum introduït en cables, sorres, rajoles, així

com les pedres que hi puguin haver al terreny seran retirades pel contractista i portades a

abocador. El lloc de treball quedarà lliure de les esmenades terres i completament net.

6.4.1.1.7 Utilització dels dispositius de balisaments

Durant l'execució de les obres, aquestes estaran degudament senyalitzades d'acord amb els

condicionaments dels Organismes afectats i les Ordenances Municipals.

6.4.1.1.8 Dimensions i condicions generals d'execució

Es considera com a rasa normal per a cables de mitja tensió la que té 0,60 m d’amplada

mitjana i profunditat 1,10 m, tant en voreres com en calçada. Aquesta profunditat podrà

augmentar-se per criteri exclusiu del Supervisor d'Obres.

La separació mínima entre eixos de cables tripolars, o de cables unipolars, components de

diferent circuit, haurà de ser de 0,20 m separats per una rajola, o de 25 cm entre capes

externes sense rajola intermitja.

La distància entre capes externes dels cables unipolars de fase serà com a mínim de 8 cm

amb una totxana o rajola col·locada de cantó entre cada dos d'ells a tot el llarg de les

canalitzacions.

Al ser de 10 cm el llit de sorra, els cables aniran com a mínim a 1 m de profunditat. Quan

això no sigui possible i la profunditat sigui inferior a 0,70 m hauran de protegir-se els

cables amb xapes de ferro, tubs de fundició o altres dispositius que assegurin una

resistència mecànica equivalent, sempre d'acord i amb l'aprovació del supervisor de l'obra.

Quan a l'obrir tastos (catas) de reconeixement o rases per a l'estesa de nous cables

apareguin altres serveis es compliran els requeriments següents:


24

S'avisarà l'empresa propietària. L'encarregat de l'obra prendrà les mesures

necessàries, en el cas que aquests serveis quedin a l'aire, per a subjectar-los amb

seguretat, de manera que no pateixin cap deteriorament. I en el cas en què calgui

córrer-los per a poder executar els treballs, es farà sempre d'acord amb l'empresa

propietària de les canalitzacions. Mai s'han de deixar els cables suspesos, per

necessitat la canalització, de manera que estiguin en tracció, a fi d'evitar que les

peces de connexió, tant en entroncaments com en derivacions, puguin patir.

S'establiran els nous cables de manera que no s'entrecreuin amb els serveis

establerts, guardant, a ser possible, paral·lelisme amb ells.

Es procurarà que la distància mínima entre serveis sigui de 30 cm en la projecció

horitzontal d'ambdós.

Quan en la proximitat d'una canalització existeixen suports de línies aèries de

transport públic, telecomunicació, enllumenat públic, etc., el cable es col·locarà a

una distància mínima de 50 cm dels extrems dels suports o de les fundacions.

Aquesta distància passarà a 150 cm quan el suport estigui sotmès a un esforç de

bolcada permanent cap a la rasa. En el cas que aquesta precaució no es pugui

prendre, s'utilitzarà una protecció mecànica resistent al llarg de la fundació del

suport, prolongada una longitud de 50 cm a un costat i a uns altres dels extrems

d'aquella, amb l'aprovació del supervisor de l'obra.

Quan en una mateixa rasa es col·loquin cables de baixa i mitja tensió, cada un d’ells haurà

de situar-se a la profunditat que li correspongui i portarà el seu corresponent protecció de

sorra i rajola.

Es procurarà que els cables de mitja tensió vagin col·locats en el costat de la rasa més

allunyada dels habitatges i els de baixa tensió en el costat de la rasa més pròxim a aquestes.

D'aquesta manera s'aconseguirà pràcticament una independència quasi total entre ambdós

canalitzacions.

La distància que es recomana guardar en la projecció vertical entre eixos d'ambdues bandes

ha de ser de 25 cm.

Els encreuaments en aquest cas, quan n’hi hagi, es realitzaran d'acord amb allò que s'ha

indicat en els plans del projecte.


25

6.4.1.2 Ruptura de paviments

A més de les disposicions donades per l'entitat propietària dels paviments, per a la ruptura

s’haurà de tenir en compte el següent:

La ruptura del paviment amb maça està rigorosament prohibida, havent de fer-ne el

tall d'una manera neta, amb llima.

En el cas que el paviment estigui format per lloses, llambordes, rastells (bordillos)

de granit o altres materials, de possible posterior utilització, aquests es retiraran

amb la precaució deguda per a no ser danyats, col·locant-se després, de manera que

no pateixin deteriorament i en el lloc que no molestin a la circulació.

6.4.1.3 Reposició de paviments

Els paviments seran reposats d'acord amb les normes i disposicions dictades pel seu

propietari. Haurà d'aconseguir-se una homogeneïtat, de manera que quedi el paviment nou

el més igualat possible a l'antic, fent la seva reconstrucció amb peces noves si està compost

per lloses, llosetes, etc. En general seran utilitzats materials nous excepte les lloses de

pedra, rastell (bordillos) de granit i altres semblants.

6.4.1.4 Encreuaments (cables sota tub)

El cable haurà d'anar per l'interior de tubs en els casos següents:

- En les entrades de carruatges o garatges públics

- Per a l'encreuament de carrers, camins o carreteres amb tràfic rodat

- En els llocs on per diverses causes no ha de deixar-se temps la rasa oberta

- En els llocs on es cregui necessari per indicació del projecte o del supervisor de

l’obra

Els materials a utilitzar en els encreuaments normals seran de les següents qualitats i

condicions:


26

Els tubs podran ser de ciment, fibrociment, plàstic, fundició de ferro, etc.,

procedents de fàbriques de garantia, sent el diàmetre que s'assenyala en aquestes

normes el corresponent a l'interior del tub i la seva longitud la més apropiada per a

l'encreuament que es tracti. La superfície dels tubs serà llisa i es col·locaran de

mode que en els seus entroncaments la boca femella estigui situada abans que la

boca mascle seguint la direcció de l'estesa probable, del cable, a fi de no danyar-los

en l'esmentada operació.

El ciment serà Pòrtland o artificial i de marca acreditada i haurà de reunir en els

seus assaigs i anàlisis químics, mecànics i de forjat, les condicions de la vigent

Instrucció Espanyola del Ministeri d'Obres Públiques. Haurà d'estar envasat i

emmagatzemat convenientment perquè no perdi les condicions precises. La

direcció tècnica podrà realitzar, quan ho cregui convenient, les anàlisi i els assaigs

de laboratori que consideri oportuns. En general s'utilitzarà com a mínim el de

qualitat P-250 de forjat lent.

La sorra serà neta, solta, aspra, cruixent al tacte i exempta de substàncies

orgàniques o partícules terroses, per a la qual cosa, si fos necessari, es tamisarà i

rentarà convenientment. Podrà ser de riu o molla i la dimensió dels seus grans será

de fins a 2 o 3 mm.

Els àrids i gruixuts seran procedents de pedra dura silícia, compacta, resistent, neta

de terra i detritus i, a ser possible, que sigui de canto rodat. Les dimensions seran de

10 a 60 mm amb granulometria apropiada. Es prohibeix l’ocupació de l’anomenat

revoltón, o sigui pedra i sorra unida, sense dosificació, així com a enderrocs o

materials tous.

S'utilitzarà l'aigua de riu o brollador, quedant prohibida l'ocupació d'aigües

procedents de pantans (ciénagas).

La dosificació a utilitzar per a la barreja serà la normal en aquests tipus de

formigons per a fundacions, recomanant-se la utilització de formigons preparats en

plantes especialitzades en això.

Els treballs d'encreuaments, tenint en compte que la seva durada, és major que els

d'obertura de rases, començaran abans per tenir tota la rasa disposada per a l'estesa del

cable. Aquests encreuaments seran sempre rectes, i en general, perpendiculars a la direcció


27

de la calçada. Sobresortiran en la vorera, cap a l'interior, uns 20 cm del rastell (havent de

construir-se en els extrems una barana per a la seva fixació).

El diàmetre dels tubs serà de 20 cm. La seva col·locació i la secció mínima del formigonat

respondran a allò que s'ha indicat en els plans. D'altra banda, els tubs estaran formigonats

en tota la seva longitud.

Quan per impossibilitat de fer la rasa a la profunditat normal els cables estiguin situats a

menys de 80 cm de profunditat, es disposaran en lloc de tubs de fibrociment lleuger, tubs

metàl·lics o de resistència anàloga per al pas de cables per aquesta zona, prèvia conformitat

del supervisor d'obra.

Els tubs buits, ja sigui mentre s'executa la canalització o que al finalitzar-se es quedin de

reserva, hauran de tapar-se amb rajola i guix, deixant en el seu interior un filferro

galvanitzat per a guiar posteriorment els cables en el seva estesa.

Els encreuaments de vies fèrries, cursos d'aigua, etc., hauran de projectar-se fil per randa.

S'ha d'evitar la possible acumulació d'aigua o de gas al llarg de la canalització, situant

convenientment pous de fuga en relació al perfil altimètric. En els trams rectes, cada 15 o

20 m segons el tipus de cable, per facilitar la seva estesa es deixaran tastos (catas) oberts

d'una longitud mínima de 3 m en què s'interromprà la continuïtat del tub.

Una vegada estès el cable, aquests tastos (catas) es taparan cobrint prèviament el cable

amb canals o tubs mitjans, unint-los amb ciment o deixant arquetes fàcilment localitzables

per a posteriors intervencions, segons indicacions del supervisor d'obres.

Per formigonar els tubs es procedirà de la manera següent:

Es llençarà prèviament una solera de formigó ben anivellada d'uns 8 cm de grossària sobre

la qual s'assentarà la primera capa de tubs separats entre si uns 4 cm, procedint-se a

continuació a formigonar-los fins a cobrir-los sencerament. Sobre aquesta nova solera es

col·locarà la segona capa de tubs, en les condicions ja citades, que es formigonarà


28

igualment en forma de capa. Si hi ha més tubs es procedirà tenint en compte que, en

l'última capa, el formigó s'abocarà fins al nivell total que hagi de tenir.

En els canvis de direcció es construiran arquetes de formigó o rajola, sent les seves

dimensions les necessàries perquè el radi de curvatura d'estesa sigui com a mínim 20

vegades el diàmetre exterior del cable. No s'admetran angles inferiors a 90º i aquests es

limitaran als indispensables. En general els canvis de direcció es faran amb angles grans.

Com a norma general, en alineacions superiors a 30 m seran necessàries les arquetes

intermitges que promeditgin els trams d'estesa i que no estiguin distants entre si més de 30

m.

Les arquetes només estaran permeses en voreres o llocs perquè normalment no hi ha

d'haver trànsit rodat; si això excepcionalment fos impossible, es reforçaran marcs i tapes.

En l'arqueta, els tubs quedaran a uns 25 cm per damunt del fons per a permetre la

col·locació de corrons (rodillos) en les operacions d'estesa. Una vegada estès el cable els

tubs es taponaran amb guix, de manera que el cable quedi situat en la part superior del tub.

L'arqueta s'omplirà amb sorra fins a cobrir el cable com a mínim.

La situació dels tubs en l'arqueta serà la que permeti el màxim radi de curvatura. Les

arquetes podran ser registrables o tancades. En el primer cas hauran de tenir tapes

metàl·liques o de formigó provistes d'argolles o ganxos que facilitin la seva obertura. El

fons d'aquestes arquetes serà permeable de manera que permeti la filtració de l'aigua de

pluja.

Si les arquetes no són enregistrables es cobriran amb els materials necessaris per evitar el

seu enfonsament. Sobre aquesta coberta es llançarà una capa de terra i sobre ella es

reconstruirà el paviment.

6.4.1.5 Encreuaments i paral·lelismes amb altres instal·lacions

L'encreuament de línies elèctriques subterrànies amb ferrocarrils o vies fèrries haurà de

realitzar-se sempre sota tub. Aquest tub sobrepassarà les instal·lacions de servei en una


29

distància d'1,50 m i a una profunditat mínima d'1,30 m respecte a la cara inferior de les

travessies. En qualsevol cas se seguiran les instruccions del condicionat de l'organisme

competent.

En el cas d’encreuaments entre dues línies elèctriques subterrànies directament soterrades,

la distància mínima a respectar serà de 0,25 m.

La mínima distància entre la generatriu del cable d'energia i la d'una conducció metàl·lica

no ha de ser inferior a 0,30 m. A més, entre el cable i la conducció ha d'estar interposada

una planxa metàl·lica de 3 mm de grossària com a mínim o una altra protecció mecánica

equivalent, d'amplària igual almenys al diàmetre de la conducció i de totes formes no

inferior a 0,50 m.

Anàloga mesura de protecció ha d'aplicar-se en el cas que no sigui possible tenir el punt

d’encreuament a distància igual o superior a 1 m d'un entroncament del cable.

En el paral·lelisme entre el cable d'energia i les conduccions metàl·liques soterrades s’ha

de mantenir en tot cas una distància mínima en projecció horitzontal de:

- 0,50 m per a gasoductes

- 0,30 m per a altres conduccions

En el cas d’encreuament entre línies elèctriques subterrànies i línies de telecomunicació

subterrània, el cable d'energia elèctrica ha d’estar, normalment, estar situat per sota del

cable de telecomunicació. La distància mínima entre la generatriu externa de cada un dels

dos cables no ha de ser inferior a 0,50 m. El cable col·locat superiorment ha d'estar protegit

per un tub de ferro d’1 m de llarg com mínim, de tal manera que es garanteixi que la

distància entre les generatrius exteriors dels cables en les zones no protegides sigui major

que la mínima distància establerta, en el cas de paral·lelisme mesura en projecció

horitzontal. Aquest tub de ferro haurà d’estar protegit contra la corrosió i presentar una

adequada resistència mecànica; el seu grossor no serà inferior a 2 mm.

On, per justificades exigències tècniques, no pugui ser respectada la mencionada distancia

mínima sobre el cable inferior, ha de ser aplicada una protecció anàloga a la indicada per al


30

cable superior. En tot cas, la distància mínima entre els dos dispositius de protecció no ha

de ser inferior a 0,10 m. L’encreuament no haurà d’efectuar-se en correspondència amb

una connexió del cable de telecomunicació i no ha d'haver-hi entroncaments sobre el cable

d'energia, a una distància inferior a 1 m.

En el cas de paral·lelisme entre línies elèctriques subterrànies i línies de telecomunicació

subterrànies, aquests cables han d'estar a la major distància possible entre si. On existeixin

dificultats tècniques importants, es pot admetre una distància mínima en projecció sobre un

pla horitzontal, entre els punts més pròxims de les generatrius dels cables, no inferior a

0,50 m en els cables interurbans o a 0,30 m en els cables urbans.


6.4.1.6.1 Moviment i preparació de bobines

Quan es desplaci la bobina en terra rodant-la, cal fixar-se en el sentit de rotació,

generalment indicat en ella amb una fletxa, a fi d'evitar que s'afluixi el cable enrotllat en

ella.

La bobina no ha d'emmagatzemar-se sobre un sòl tou.

Abans de començar l'estesa del cable s'estudiarà el punt més apropiat per situar la bobina,

generalment per facilitat d'estesa. En el cas de sòls amb pendent sol ser convenient el

canalitzar costa baix. També cal tenir en compte que si hi ha molts passos amb tubs, s'ha de

procurar col·locar la bobina en la part més allunyada dels mateixos, a fi d'evitar que passi

la major part del cable pels tubs.

En el cas del cable trifàsic no es canalitzarà des del mateix punt en dues direccions

oposades a fi que les espirals dels trams es corresponguin. Per a l'estesa, la bobina estarà

sempre elevada i subjecta per un barrot i gats de potència apropiada al seu pes.


31

6.4.1.6.2 Estesa de cables en rasa

Els cables han d’estar sempre desenvolupats i disposats en el seu lloc amb la major atenció,

evitant que pateixin torsió, facin bucles, etc. i tenint sempre en compte que el radi de

curvatura del cable ha de ser superior a 20 vegades el seu diàmetre durant la seva estesa, i

superior a 10 vegades el seu diàmetre una vegada instal·lat.

Quan els cables s’estenguin a mà, els homes estaran distribuïts d'una manera uniforme al

llarg de la rasa.

També es pot canalitzar per mitjà de cabrestants, estirant l'extrem del cable, a què s'haurà

adoptat un cap apropiat, i amb un esforç de tracció per mm2 de conductor que no ha de

sobrepassar el que indiqui el fabricant del mateix. En qualsevol cas, l'esforç no será

superior a 4 kg/mm2 en cables trifàsics i a 5 kg/mm² per a cables unipolars, ambdós casos

amb conductors de coure. Quan es tracti d'alumini han de reduir-se a la meitat. Serà

imprescindible la col·locació de dinamòmetre per a mesurar l’esmenada tracció mentre

s’estengui.

L'estesa es farà obligatòriament sobre corrons que puguin girar lliurement i construïts de

manera que no puguin danyar el cable. En les corbes es col·locaran els corrons de corba,

posats de manera que el radi de curvatura no sigui menor de vint vegades el diàmetre del

cable.

Durant l'estesa del cable es prendran precaucions per evitar al cable esforços importants,

així com que pateixi cops o fregades. No es permetrà desplaçar el cable, lateralment, per

mitjà de palanques o altres útils, sinó que s'haurà de fer sempre a mà.

Només de manera excepcional s'autoritzarà desenrotllar el cable fora de la rasa, en casos

molt específics i sempre sota la vigilància del supervisor de l'obra.

Quan la temperatura ambient sigui inferior a 0 graus centígrads no es permetrà fer l'estesa

del cable a causa de la rigidesa que pren l'aïllament.

La rasa, en tota la seva longitud, haurà d'estar coberta amb una capa de 10 cm de sorra fina

en el fons, abans de procedir a l'estesa del cable.


32

No es deixarà mai el cable estès en una rasa oberta, sense haver pres abans la precaució de

cobrir-ho amb la capa de 15 cm d'arena fina i la protecció de rajola.

En cap cas es deixaran els extrems del cable en la rasa sense haver assegurat abans una

bona estanquitat dels mateixos.

Quan dos cables es canalitzin per a ser empalmats, si estan aïllats amb paper impregnat,

s'encreuaran almenys un metre a fi de sanejar les puntes i, si tenen aïllament de plàstic,

l’encreuament serà com a mínim de 50 cm.

Les rases, una vegada obertes i abans de l’estesa del cable, es recorreran amb deteniment

per comprovar que es troben sense pedres o altres elements durs que puguin danyar els

cables en la seva estesa.

Si amb motiu de les obres de canalització apareguessin instal·lacions d'altres serveis, es

prendran totes les precaucions per no danyar-les, deixant-les, al finalitzar els treballs, en la

mateixa forma en què es trobaven primitivament. Si involuntàriament es causés alguna

avaria en aquest serveix, s'avisarà amb tota urgència a l'oficina de control d'obres i a

l'empresa corresponent, a fi que procedeixin a la seva reparació. L'encarregat de l'obra per

part del contractista tindrà els senyals dels serveis públics, així com el seu número de

telèfon, per si hagués de avisar comunicant l'avaria produïda.

Si les pendents són molt pronunciades i el terreny és rocós i impermeable, s’exposa que la

rasa de canalització serveixi de drenatge, amb la qual cosa s'originaria un arrossegament de

la sorra que serveix de llit als cables. En aquest cas, si és un talús, s’haurà fer la rasa al sota

per a disminuir la pendent, i de no ser possible, convé que en aquesta zona es porti la

canalització entubada i rebuda amb ciment.

Quan dos o més cables de mitja tensió discorrin paral·lels entre dues subestacions, centres

de repartiment, centres de transformació, etc., hauran de senyalitzar-se degudament, per a

facilitar la seva identificació en futures obertures de la rasa, utilitzant per a això cada metre

i mig, cintes adhesives de colors distints per a cada circuit, i en faixes d’amples diferents

per a cada fase si són unipolars. De totes maneres, a l'estar separats els seus eixos 20 cm

per mitjà d'una rajola o rajola col·locada de canto al llarg de tota la rasa, es facilitarà el


33

reconeixement d'aquests cables, que a més no han d'encreuar-se en tot el recorregut entre

dos centres de transformació.

En el cas de canalitzacions amb cables unipolars de mitja tensió formant ternes, la

identificació és més dificultosa i per això és molt important que els cables o maces de

cables no canviïn de posició en tot el seu recorregut com acabem d'indicar.

A més es tindrà en compte el següent:

Cada metre i mig seran col·locats per fase una volta de cinta adhesiva i permanent,

indicatiu de la fase 1, fase 2 i fase 3 utilitzant per a això els colors normalitzats

quan es tracti de cables unipolars.

D'altra banda, cada metre i mig embolicant les tres fases, es col·locaran unes voltes

de cinta adhesiva que agrupi els esmentats conductors i els mantingui units, excepte

indicació en contra del supervisor d'obres. En el cas de diverses ternes de cables en

maces, les voltes de cinta esmentades hauran de ser de colors diferents que

permetin distingir un circuit d'un altre.

Cada metre i mig, embolicant cada conductor de mitja tensió tripolar, seran

col·locades unes voltes de cinta adhesiva i permanent d'un color diferent per a cada

circuit, procurant a més que l'ample de la faixa sigui diferent en cadascun.

6.4.1.6.3 Estesa de cables en tubulars

Quan el cable s’estengui a mà o amb cabrestants i dinamòmetre, i calgui passar-lo per un

tub, es facilitarà aquesta operació per mitjà d'una corda, unida a l’extremitat del cable, que

portarà incorporat un dispositiu de mànega estira cables, tenint en compte que l'esforç de

tracció sigui el més dèbil possible, a fi d’evitar allargament de la funda de plom, segons

s'ha indicat anteriorment.

Se situarà un home en l'embocadura de cada encreuament de tub per guiar el cable, evitant-

ne el deteriorament o les fregades en el tram de l'encreuament.

Els cables de mitja tensió unipolars d'un mateix circuit passaran tots junts per un mateix

tub deixant-los sense encintar dins d’aquest.

Mai s'hauran de passar dos cables trifàsics de mitja tensió per un tub.


34

En aquells casos especials que a judici del supervisor de l'obra s'instal·laran els cables

unipolars per separat, cada fase passarà per un tub i en aquestes circumstàncies els tubs no

podran ser mai metàl·lics.

S'evitaran, en la mesura possible, les canalitzacions amb grans trams entubats i, si això no

fos possible, es construiran arquetes intermitges en els llocs marcats en el projecte, o si no

n'hi ha on indiqui el supervisor d'obra (segons s'indica en l’apartat d'encreuaments amb

cables entubats).

Una vegada estès el cable, els tubs es taparan perfectament amb cinta per evitar

l'arrossegament de terres, rosegadors, etc., pel seu interior i servir a la vegada de coixinet

del cable. Per a això se serrarà el rotllo de cinta en sentit radial i s’ajustarà als diàmetres

del cable i del tub traient les voltes que sobrin.

6.4.1.7 Entroncaments

Es realitzaran els corresponents entroncaments indicats en el projecte, qualsevol que sigui

el seu aïllament: paper impregnat, polímer o plàstic.

Per a la seva confecció se seguiran les normes donades pel director d'obra o si no n'hi ha

les indicades pel fabricant del cable o el dels entroncaments.

En els cables de paper impregnat es tindrà especial atenció en no trencar el paper al

doblegar les venes del cable, així com realitzar els banys d'oli amb la freqüència necessària

per evitar carboneres. El tall dels rotllos de paper es farà per esgarrat i no amb tisora,

navalla, etc.

En els cables d'aïllament sec es posarà una atenció especial a la neteja de les traces de cinta

semiconductora ja ofereix dificultats a la vista i els efectes d'una deficiència en aquest

sentit poden originar l’errada del cable en servei.

6.4.1.8 Terminals

S'utilitzarà el tipus indicat en el projecte, seguint per a la seva confecció les normes que

dicti el director d'obra o si no n'hi ha el fabricant del cable o el dels terminals.

En els cables de paper impregnat es tindrà especial atenció a les soldadures, de manera que

no quedin porus per on pugui passar humitat, així com en el farciment de les botelles,


35

realitzant-se aquest amb escalfament previ de l’ampolla terminal i de manera que la pasta

sobrepassi per la part superior.

Així mateix, es tindrà especial atenció en el plegat dels cables de paper impregnat, per a no

fregar el paper, així com en la confecció del con difusor de fluxos en els cables de camp

radial, posant atenció especial a la continuïtat de la pantalla.

Es recorden les mateixes normes sobre el tall dels rotllos de paper, i la neteja dels trossos

de cinta semiconductora donades en l'apartat anterior d'entroncaments.

6.4.1.9 Autovàlvules i seccionador

Els dispositius de protecció contra sobretensions d'origen atmosfèric seran parallamps

autovalvulars tal com s'indica en el corresponent apartat de la Memòria, col·locats sobre el

suport d'entroncament, immediatament després del seccionador segons el sentit del corrent.

El conductor de terra del parallamps es col·locarà per l'interior del suport resguardat per les

cares de l'angular del muntatge i fins a tres metres del sòl i anirà protegit mecànicament per

un tub de material no ferromagnètic.

El conductor de terra a utilitzar serà de coure aïllat per a la tensió de servei, de 50 mm² de

secció i s'unirà als elèctrodes de barra necessaris per aconseguir una resistència de terra

inferior a 20 W.

La separació d'ambdós preses de terra serà com a mínim de 5 m.

Es posarà especial atenció a deixar regulat perfectament l'accionament del comandament

del seccionador.

Els conductors de terra travessaran la fonamentació del suport per mitjà de tubs de

fibrociment de 6 cm inclinats de manera que, partint d'una profunditat mínima de 0,60 m,

emergeixin el més recte possible des del pedestal fins als punts de baixada dels seus

respectius conductors.


36

6.4.1.10 Ferramentes i connexions

Es procurarà que els suports de les ampolles terminals quedin fixos tant en les parets dels

centres de transformació com en les torres metàl·liques, i tinguin la deguda resistència

mecànica per suportar el pes dels suports, ampolles terminals i cable. Així mateix, es

procurarà que quedin completament horitzontals.

6.4.1.11 Transport de bobines de cables

La càrrega i descàrrega, sobre camions o remolcs apropiats, es farà sempre per mitjà d’una

barra adequada que passi per l'orifici central de la bobina.

En cap concepte es podrà retenir la bobina amb cordes, cables o cadenes que abracin la

bobina i es recolzin sobre la capa exterior del cable enrotllat, així mateix no es podrà

deixar caure la bobina al sòl des d'un camió o remolc.

6.4.2 Centres de Transformació

6.4.2.1 Obra civil

Els edificis, locals o recintes destinats a allotjar en el seu interior la instal·lació elèctrica

descrita en el present projecte, compliran les Condicions Generals prescrites en les

Instruccions del MIE-RAT 14 de Reglament de Seguretat en Centrals Elèctriques, referents

a la seva situació, inaccessibilitat, passos i accessos, conduccions i emmagatzematge de

fluids combustibles i d'aigua, clavegueram i canalitzacions, etc.

Els centres estaran constituïts enterament amb materials no combustibles.

Els elements delimitadors de cada centre (murs exteriors, cobertes, solera, portes, etc.), així

com els estructurals en ell continguts (columnes, bigues, etc.) tindran una resistència al foc

d'acord amb la norma NBE CPI-96. Els materials constructius del revestiment interior

(paraments, paviment i sostre) seran de classe MO d'acord amb la Norma UNIX 23727.

Tal com s'indica en el corresponent apartat de la Memòria, els murs del centre hauran de

tenir entre els seus paraments una resistència mínima de 100.000 W al mes de la seva


37

realització. La mesura d'aquesta resistència es realitzarà aplicant una tensió de 500 V entre

dues plaques de 100 cm2 cada una.

Els centres de Transformació tindran un aïllament acústic de manera que no transmetin

nivells sonors superiors als permesos per les Ordenances Municipals. Concretament, no se

superaran els 30 dBA durant el període nocturn i els 55 dBA durant el període diürn.

Cap de les obertures dels centres de transformació serà tal que permeti el pas de cossos

sòlids de més de 12 mm de diàmetre. Les obertures pròximes a parts en tensió no

permetran el pas de cossos sòlids de més de 2,5 mm de diàmetre. A més, existirà una

disposició laberíntica que impedeixi tocar algun objecte o part en tensió.

6.4.2.2 Paramenta de Mitja Tensió

La paramenta de Mitja Tensió estarà constituïda per conjunts modulars sèrie SM6 de la

casa Schneider Electric. Cada un d'aquests conjunts es trobarà sota una envoltant metàl·lica

i estaran dissenyats per a una tensió admissible de 36 kV.

La paramenta de Mitja Tensió complirà amb les normes següents:

Normes Nacionals:

- RU-6405A

- RU- 6407

- UNIX-20.099

- UNIX-20.100

- UNIX-20.104

- UNIX-20.135

- M.I.E. RAT

Normes Internacionals:

- BS-5227

- CEI-265

- CEI-298

- CEI-129


38

6.4.2.2.1 Característiques constructives

Els conjunts compactes hauran de tenir una envoltant única amb dielèctric d’hexafluorur de

sofre. Tota la paramenta estarà agrupada en l'interior d'una bóta metàl·lica estanca

omplerta d'hexafluorur de sofre. En la bóta hi haurà una sobrepressió de 0,3 bar sobre la

pressió atmosfèrica. S'haurà de trobar segellada de tal manera que garanteixi que almenys

durant 30 anys no sigui necessària la reposició de gas. La bóta complirà amb la norma CEI

56 (annex EE).

En la part posterior es disposarà d'una clapeta de seguretat que asseguri l'evacuació de les

eventuals sobrepressions que es puguin produir, sense dany ni per a l'operari ni per a les

instal·lacions.

La seguretat d'explotació serà completada pels dispositius d'enclavatge per cadenat

existents en cada un dels eixos d'accionament.

Seran cel·les d'interior i el seu grau de protecció segons la Norma 20-324-94 serà IP 307

quant a envoltant externa.

Els cables es connectaran des de la part frontal de les cabines. Els accionaments manuals

aniran reagrupats en el frontal de la cel·la a una alçada ergonòmica a fi de facilitar

l'explotació.

L'interruptor serà en realitat interruptor-seccionador. En la part frontal superior de cada

cel·la es disposarà un esquema sinòptic del circuit principal, que contingui els eixos

d'accionament de l'interruptor i del seccionador de posada a terra. S'inclourà també en

aquest esquema la senyalització de posició de l'interruptor. Aquesta senyalització estarà

lligada directament a l'eix de l'interruptor sense mecanismes intermedis, d'aquesta forma

s'assegura la màxima viabilitat.

Les cel·les respondran en la seva concepció i fabricació a la definició de paramenta sota

envoltant metàl·lica compartimentada d'acord amb la norma UNIX 20099.

A continuació s'aniran detallant les característiques que hauran de complir els diferents

compartiments que componen les cel·les.


39

6.4.2.2.2 Compartiment d’aparellatge

Estarà farcit de SF6 i segellat per a tota la vida segons es defineix en la recomanació CEI

298-90. El sistema de segellat serà comprovat individualment en fabricació i no es

requerirà cap manipulació del gas durant tota la vida útil de la instal·lació (fins a 30 anys).

La pressió relativa d'emplenat serà 0,3 bars.

Tota sobrepressió accidental originada en l'interior del compartiment d’aparellatge estarà

limitada per l'obertura de la part posterior del càrter. Els gasos estaran a la part frontal.

Les maniobres de tancament i obertura dels interruptors i tancament dels seccionadors de

posada a terra s'efectuaran amb l'ajuda d'un mecanisme d'acció brusca independent de

l'operador.

El seccionador de posada a terra dins del SF6, haurà de tenir un poder de tancament en

curtcircuit de 40 kA.

L'interruptor realitzarà les funcions de tall i seccionament.

6.4.2.2.3 Compartiment del joc de barres

Es compondrà de tres barres aïllades de coure connectades per mitjà de caragols de cap

allen de M8. El parell d'apretada serà de 2,8 daN.

6.4.2.2.4 Compartiment de connexió de cables

Es podran connectar cables secs i cables amb aïllament de paper impregnat. Les

extremitats dels cables seran:

- Simplificades per a cables secs

- Termorretràctils per a cables de paper impregnat


40

6.4.2.2.5 Compartiment de comandament

Conté els comandaments de l'interruptor i del seccionador de posada a terra, així com la

senyalització de presència de tensió. Es podran muntar en obra els següents accessoris si es

requereixen posteriorment:

- Motoritzacions

- Bobines de tancament i/o obertura

Aquest compartiment haurà de ser accessible en tensió, podent-se motoritzar, afegir

accessoris o canviar comandaments mantenint la tensió en el centre.

6.4.2.2.6 Compartiment de control

En el cas de comandaments motoritzats, aquest compartiment estarà equipat de bornes de

connexió i fusibles de baixa tensió. En tot cas, aquest compartiment serà accessible amb

tensió tant en barres com en els cables.

6.4.2.2.7 Tallacircuits fusibles

En la protecció ruptofusible s'utilitzaran fusibles del model i calibre indicats en el capítol

de Càlculs d'aquesta memòria. Els fusibles compliran les normes DIN 43-625 i R.U. 6.407-

B. S'instal·laran en tres compartiments individuals estancs. L'accés a aquests

compartiments estarà enclavat amb el seccionador de posada a terra. Aquest últim posarà a

terra ambdós extrems dels fusibles.

6.4.2.3 Transformadors

El transformador o transformadors a instal·lar serà trifàsic, amb neutre accessible en baixa

tensió, refrigeració natural en bany d'oli, amb regulació de tensió primària per mitjà de

commutador accionable estant el transformador desconnectat, servei continu i la resta de

característiques detallades en la memòria.

La col·locació de cada transformador es realitzarà de manera que aquest quedi


41

correctament instal·lat sobre les bigues de suport.

6.4.2.4 Normes d'execució de les instal·lacions

Totes les normes de construcció i instal·lació del centre s'ajustaran, en tot cas, als plans,

mesures i qualitats que s'expressen, així com a les directrius que la direcció facultativa

estimi oportunes.

A més del compliment d'allò que s'ha exposat, les instal·lacions s'ajustaran a les

normatives que li puguin afectar, emanades per organismes oficials i en particular les de la

propia companyia elèctrica.

L'arreplegament de materials es farà de manera que aquests no pateixin alteracions durant

el seu dipòsit en l'obra, havent de retirar i reemplaçar tots els que haguessin patit alguna

descomposició o defecte durant la seva estada, manipulació o col·locació en l'obra.

6.4.2.5 Proves reglamentàries

La paramenta elèctrica que compon la instal·lació haurà de ser sotmesa als diferents

assaigs de tipus i de sèrie que contemplen les normes UNIX o recomanacions UNESA

conforme a les quals estigui fabricada.

Així mateix, una vegada executada la instal·lació, es procedirà, per part d'una entitat

acreditada pels organismes públics competents a aquest efecte, a la mesura reglamentària

dels valors següents:

- Resistència d'aïllament de la instal·lació

- Resistència del sistema de posada a terra

- Tensions de pas i de contacte


42

6.4.2.6 Condicions d'ús, manteniment i seguretat

6.4.2.6.1 Prevencions generals

Queda terminantment prohibida l'entrada en el local d'aquesta estació a tota persona

aliena al servei i sempre que l’encarregat se n’absenti haurà deixar-ho tancat amb

clau.

Es posaran en lloc visible del local, i a la seva entrada, plaques d'avís de "Perill de

mort".

En l'interior del local no hi haurà més objectes que els destinats al servei del Centre

de Transformació, com a banqueta, guants, etc.

No està permès fumar, ni encendre llumins, ni qualsevol altra classe de combustible

a l'interior del local del centre de transformació, i en cas d’incendi no s'utilitzarà

mai aigua.

No es tocarà cap part de la instal·lació en tensió, encara que s'estigui aïllada.

Totes les maniobres s'efectuaran col·locant-se convenientment sobre la banqueta.

En un lloc ben visible estaran col·locades les instruccions relatives als socors que

han de prestar-se en els accidents causats per electricitat, havent d'estar el personal

instruït pràcticament a aquest respecte, per aplicar-les en cas necessari. També, i en

lloc visible, ha de figurar el present reglament i esquema de totes les connexions de

la instal·lació, aprovat pel Departament d'Indústria, a què es passarà avís en el cas

d'introduir alguna modificació en aquest centre de transformació, per a la seva

inspecció i aprovació.

6.4.2.6.2 Posta en servei

Es connectaran primer els seccionadors de mitja tensió i a continuació l’interruptor,

deixant en buit el transformador. Posteriorment, es connectarà l’interruptor general

de baixa tensió, procedint en últim terme a la maniobra de la xarxa de baixa tensió.

Si al posar en servei una línia es disparés l'interruptor automàtic o hi hagués fusió

de cartutxos fusibles, abans de tornar a connectar es reconeixerà detingudament la

línia i les instal·lacions i si s’observés alguna irregularitat, s’avisarà de manera

immediata a l'empresa subministradora d'energia elèctrica.


43

6.4.2.6.3 Separació de servei

Es procedirà en orde invers al determinat en l'apartat 8, o sigui, desconnectant la

xarxa de baixa tensió i separant després l'interruptor de mitja tensió i seccionadors.

Si l'interruptor fos automàtic, els seus reles han de regular-se per tir instantani amb

sobrecàrrega proporcional a la potència del transformador, segons la classe de la

instal·lació.

A fi d'assegurar un bon contacte en les mordasses dels fusibles i fulles dels

interruptors, així com en les bornes de fixació de les línies d'alta i de baixa tensió,

la neteja s'efectuarà amb la deguda freqüència. Si s’hagués d’intervenir en la part de

la línia compresa entre la cel·la d'entrada i el seccionador aeri exterior, s'avisarà per

escrit la companyia subministradora d’energia elèctrica perquè talli el corrent en la

línia alimentadora. Els treballs no podran començar sense la seva conformitat, que

no restablirà el servei fins a rebre, amb les degudes garanties, notificació que la

línia d'alta es troba en perfectes condicions, per garantir la seguretat de persones i

coses.

La neteja es farà sobre banqueta i amb draps perfectament secs. L’aïllament que és

necessari per garantir la seguretat personal, només s’aconsegueix tenint la banqueta

en perfectes condicions i sense recolzar en metalls o altres materials derivats a

terra.

6.4.2.6.4 Prevencions especials

No es modificaran els fusibles i al canviar-los s'utilitzaran de les mateixes

característiques de resistència i corba de fusió.

No haurà de sobrepassar els 60ºC la temperatura del líquid refrigerant, en els

aparells que ho tinguin, i quan sigui precís canviar-ho s'utilitzarà de la mateixa

qualitat i característiques.

S’han d’humitejar ben sovint les preses de terra. Es vigilarà el bon estat dels

aparells, i quan s'observi alguna anomalia en el funcionament del centre de

transformació, s'informarà de la companyia subministradora, per corregir-la d'acord

amb ella.


44

6.4.3 Xarxa subterrània de Baixa Tensió

6.4.3.1 Traçat de línia i obertura de rases

6.4.3.1.1 Traçat

Les canalitzacions, excepte casos de força major, s'executaran en terrenys de domini

públic, sota les voreres o calçades, evitant angles pronunciats i d'acord amb el projecte. El

traçat serà el més rectilini possible, paral·lel en tota la seva longitud a la vorera o façanes

dels edificis principals, vigilant de no afectar les fonamentacions dels mateixos.

6.4.3.1.2 Obertura de rases

Abans de començar els treballs es marcaran en el paviment les zones on s'obriran les rases,

terme que s'utilitzarà en el que segueix per a designar l'excavació en la que s'han

d'instal·lar els cables- marcant tant la seva amplària com la seva longitud i les zones on es

deixen claus per a la contenció del terreny.

Si hi ha hagut possibilitat de conèixer les connexions d'altres serveis a les finques existents,

s'indicaran les seves situacions a fi de prendre les precaucions degudes. Abans de procedir

a l'obertura de les rases, s'obriran cates de reconeixement per confirmar o rectificar el traçat

previst.

S'estudiarà la senyalització d'acord amb les normes municipals i es determinaran les

proteccions precises tant de les rases com dels passos que siguin necessaris per als accessos

als portals, comerços, garatges, etc., així com les xapes de ferro que hagin de col·locar-se

sobre la rasa per al pas de vehicles.

Al marcar el traçat de les rases se’n tindrà en compte el radi mínim de curvatura, que no

podrà ser inferior a 10 vegades el diàmetre dels cables que se'n vagin a canalitzar en la

posició definitiva i 20 vegades en l'estesa.

Les rases es faran verticals fins a la profunditat determinada, col·locant-se apuntalaments

en els casos en què la naturalesa del terreny ho faci precís.


45

S'eliminarà tota rugositat del fons que pogués danyar la coberta dels cables i s’estendrà una

capa de sorra fina de 0,04 m de grossària, que servirà per a l’anivellació del fons i

assentament dels cables quan vagin directament soterrats.

Es procurarà deixar un pas de 0,05 m entre la rasa i les terres extretes, a fi de facilitar la

circulació del personal de l'obra i evitar la caiguda de terres en la rasa.

6.4.3.1.3 Tanca i senyalització

La zona de treball estarà adequadament ballada i disposarà de les senyalitzacions

necessàries i d'il· luminació nocturna en color ambre o vermell.

El ballat ha de comprendre tot element que alteri la superfície vial (casetes, maquinària,

materials apilats, etc.), serà continu en tot el seu perímetre i amb tanques consistents i

perfectament alineades, delimitant els espais destinats a vianants, tràfic rodat i canalització.

L'obra estarà identificada per mitjà de rètols normalitzats pels ajuntaments.

S'instal·larà la senyalització vertical necessària per garantir la seguretat de vianants,

automobilistes i personal d'obra. Els senyals de trànsit a disposar seran, com mínim, els

exigits pel Codi de Circulació i les Ordenances vigents.

6.4.3.1.4 Dimensions de les rases

Les dimensions -amplària i profunditat- de les canalitzacions s’estableixen de manera que

la seva realització sigui la més econòmica possible i que, al mateix temps, permetin una

instal·lació còmoda dels cables.

D'altra banda, segons el corresponent apartat de la Memòria Descriptiva es determina que

la profunditat mínima d'instal·lació dels conductors directament soterrats o disposats en

conductes serà de 0,60 m, excepte el que estableix específicament per a encreuaments.

Aquesta profunditat podrà reduir-se en casos especials degudament justificats, però havent

d’utilitzar-se xapes de ferro, tubs o altres dispositius que assegurin una protecció mecànica

equivalent dels cables, tenint en compte que a l’utilitzar tubs han de col·locar-se en el seu

interior els quatre conductors de baixa tensió.


46

Rases en vorera

La profunditat de les rases es fixa en 0,70 m, atenent a les consideracions anteriors.

L'amplada de la rasa ha de ser el més reduïda possible, per raons econòmiques, i

relacionada amb la profunditat per permetre una fàcil instal·lació dels cables.

Tenint en compte, a més, la dimensió del revestiment de les voreres (llosetes de 20 cm),

s’estableix en 0,40 m la seva amplada, per als casos d'1 i 2 circuits.

Un cas singular són les rases en calçada paral·lela als rastells i amb protecció de sorra, a

utilitzar quan la vorera es troba saturada de serveis, en aquest cas la profunditat serà de 90

cm.

Rases en Calçada, Encreuaments de Carrers o Carreteres

En els casos d'encreuaments, els cables que s'instal·len discorreran per l'interior de

tubulars, havent de proveir-se d'un o diversos tubs per a futures ampliacions, depenent el

seu número de la zona i situació de l'encreuament.

Fins a tres tubulars, la profunditat de la rasa serà de 0,90 m i 1,00 m per a 4 o 6 tubulars.

Les amplades de les rases variaran en funció del nombre de tubulars que es disposin.

Rases en Guals

La profunditat de les rases es fixa en 0,70 m perquè guardi relació amb la de les rases en

voreres i passos.

Les amplades variaran en funció del nombre de tubulars que s'instal·lin.

6.4.3.1.5 Diversos cables en la mateixa rasa

Quan en una rasa coincideixin diverses quaternàries de cable de BT, es disposaran a la

mateixa profunditat, mantenint una separació de 8 cm, com a mínim, entre dos quaternàries

de cables adjacents i s'augmentarà l'amplada de l'excavació així com la de la protecció

mecànica.


47

Si es tracta de cables de baixa i mitja tensió que hagin de discórrer per la mateixa rasa, es

situaran els de Baixa Tensió a la profunditat reglamentària (60 cm, si es tracta de voreres i

passos). La distància reglamentària entre ambdós circuits ha de ser de 25 cm; en el cas de

no poder aconseguir-se per la dimensió de la rasa, els cables de mitja tensió s'instal·laran

sota tub. En els guals i encreuaments ambdós circuits de baixa i mitja tensió estaran

entubats. Tant una com una altra canalització comptaran amb protecció mecànica.

6.4.3.1.6 Característiques dels tubulars

Presentaran una superfície interior llisa i tindran un diàmetre intern apropiat al dels cables

que hagin d'allotjar i no inferior a 1,5 vegades el diàmetre aparent del feix.

Els tubs seran de polietilè d'alta densitat i de diàmetre exterior de 140 mm.

6.4.3.2 Transport de bobines dels cables

La càrrega o descàrrega, sobre camions o remolcs adequats, es farà sempre per mitjà d’una

barra que passi per l'orifici central de la bobina.

En cap concepte, es podrà retenir la bobina amb cordes, cables o cadenes que l’abracin i es

recolzin sobre la capa exterior del cable enrotllat; així mateix, no es podrà deixar caure la

bobina al terra des del camió o remolc, encara que el sòl estigui cobert de sorra.

Quan es desplaci la bobina per terra, rodant-la, caldrà fixar-se en el sentit de rotació,

generalment indicat amb una fletxa, a fi d'evitar que se n'afluixi el cable enrotllat.

Les bobines no han d'emmagatzemar-se sobre un terra tou. Abans de començar l'estesa del

cable, s'estudiarà el lloc més adequat per col·locar la bobina a fi de facilitar l'estesa. En el

cas del terra amb pendent, és preferible realitzar l'estesa en sentit descendent.


Per a l'estesa, la bobina estarà sempre elevada i subjecta per barres i gats adequats al seu

pes i dispositius de frenada.

El desenrotllat del conductor es realitzarà de manera que aquest surti per la part superior de

la bobina.


48

El fons de la rasa haurà d'estar cobert en tota la seva longitud amb una capa de sorra fina

de 4 cm de grossor abans de procedir a l'estesa dels cables.

Els cables han de ser sempre desenrotllats i posats en el seu lloc amb la major atenció,

evitant que pateixin torsió, facin bucles, etc., i tenint en compte sempre que el radi de

curvatura en la seva estesa, encara que sigui accidentalment, no ha de ser inferior a 20

vegades el seu diàmetre.

Per a la coordinació de moviments d'estesa es disposarà de personal i els mitjans de

comunicació adequats.

Quan els cables s’estenguin a mà, els operaris estaran distribuïts d'una manera uniforme al

llarg de la rasa.

També es pot estendre per mitjà de cabrestants, estirant l'extrem del cable a què se li haurà

adaptat un cap apropiat i amb un esforç de tracció per mil·límetre quadrat de conductor que

no ha d'excedir 3 kg/mm2. Serà imprescindible la col·locació de dinamòmetres per a

mesurar l’esmenada tracció.

L'estesa es farà obligatòriament per corrons que puguin girar lliurement i construïts de

manera que no danyin el cable, disposats sobre el fons de la rasa, per evitar el fregament

del cable amb el terreny.

Durant l'estesa, es prendran precaucions per evitar que el cable pateixi esforços importants,

cops o fregades.

En les corbes es prendran les mesures oportunes per evitar fregaments laterals de cable.

No es permetrà desplaçar lateralment el cable per mitjà de palanques o altres útils; haurà de

fer-se sempre a mà.

Només de manera excepcional s'autoritzarà desenrotllar el cable fora de la rasa i sempre

sobre corrons.

No es deixaran mai els cables estesos en una rasa oberta sense haver pres abans la

precaució de cobrir-los amb la capa de sorra fina i la protecció de la placa.

En tot moment, les puntes dels cables hauran d'estar segellades per mitjà de caputxons

termoretràctils o cintes autovulcanitzades per impedir els efectes de la humitat, no deixant-

se els extrems dels cables en la rasa sense haver-ne assegurat abans la bona estanquitat.


49

Quan dos cables que es canalitzin s’hagin d’empalmar, s’encavalcaran almenys en una

longitud de 0,50 m.

Les rases es recorreran amb deteniment abans de l’estesa el cable per comprovar que es

troben sense pedres o altres elements durs que puguin danyar als cables en la seva estesa.

Si amb motiu de les obres de canalització apareguessin instal·lacions d'altres serveis, es

prendran totes les precaucions per no danyar-les, deixant-les, al finalitzar els treballs, en les

mateixes condicions en què es trobaven primitivament. Si involuntàriament es causés

alguna avaria als esmenats serveis, s'avisarà amb tota urgència a l'empresa corresponent a

fi que procedeixin a la seva reparació.

Cada metre i mig, embolicant les tres fases i el neutre, es col·locarà una subjecció que

agrupi els esmenats conductors i els mantingui units, evitant-ne la dispersió per efecte dels

corrents de curtcircuit o dilatacions.

Abans de passar el cable per una canalització entubada, aquesta es netejarà per evitar que

quedin sortints que puguin danyar-los.

En les entrades dels tubulars s'evitarà que el cable en fregui la cantonada.

Una vegada estesos els cables, els tubs es taparan amb guix, material expansible o morter

ignífug.

Es procurarà separar els cables entre si a fi de poder introduir el material de segellat entre

ells. Els tubs que s'instal· lin i no s'utilitzin es taparan amb rajoles.

Quan les línies surtin dels centres de transformació s'utilitzarà el mateix sistema descrit.

La part superior dels cables quedarà a 60 cm de profunditat.

6.4.3.4 Cables de BT directament soterrats

Es procurarà efectuar l’encreuament a distància superior a 25 cm i la distància mínima del

punt d'encreuament fins a un entroncament serà del menys 1 m.

En els casos en què no puguin respectar-se aquestes distàncies, el cable que s’estengui

últim es disposarà separat per mitjà de divisions d'adequada resistència mecànica.


50

Segons una resolució de la Generalitat de Catalunya (DOG núm. 1649 del 25.09.92)

aquesta protecció podria ser amb rajoles massisses de 290x140x40 mm, amb una capa de

sorra a cada costat de 20 mm mínim.

6.4.3.5 Cables telefònics o telegràfics subterranis

Es procurarà efectuar l’encreuament a una distància superior a 20 cm, la distància mínima

del punt d'encreuament fins a un entroncament serà almenys d'1 m.

El cable d'energia haurà d’estar situat, normalment, per sota del cable de telecomunicació.

Si per justificades exigències tècniques no es poguessin respectar les distàncies

assenyalades, sobre el cable inferior ha d'aplicar-se una protecció d'adequada resistència

mecànica.

6.4.3.6 Conduccions d'aigua i gas

Es procurarà efectuar l’encreuament a una distància superior a 20 cm, en el cas

d’encreuaments amb canonades de gas d'alta pressió (més de 4 bar) aquesta distancia

mínima serà de 40 cm.

No ha d'efectuar-se l'encreuament sobre la projecció vertical de les unions no soldades de

la conducció metàl·lica.

En el cas de no poder mantenir les distàncies especificades es col·locarà una protecció

mecànica d'adequada resistència.

No ha d'existir cap entroncament del cable d'energia a una distància inferior a 1 m.

6.4.3.7 Proximitats i paral·lelisme

La distància mínima a mantenir entre la canalització de Baixa Tensió i una altra existent de

Mitja Tensió (o bé de baixa tensió pertanyent a una altra empresa) serà de 25 cm.

Entre baixa tensió i cables de comunicació la distància a mantenir serà de 20 cm.

Amb les conduccions soterrades d'aigua i gas, la distància a mantenir serà de 20 cm (si són

connexions de serveis serà de 30 cm) i no han de situar-se els cables elèctrics sobre la

projecció vertical de la canonada.


51

Per a reduir distàncies, s’hauran d’interposar divisòries amb material incombustible i

d'adequada resistència mecànica.

6.4.3.8 Protecció mecànica

Les línies elèctriques subterrànies han d'estar protegides contra possibles avaries produïdes

per afonament de terres, per contacte amb cossos durs i per xoc de ferramentes

metàl·liques en eventuals treballs d'excavació.

Per senyalitzar-ne l'existència i protegir-les, al mateix temps, es col·locarà damunt de la

capa de sorra una placa de protecció.

L'amplada s'incrementarà fins a cobrir totes les quaternàries en cas d'haver-ne més d’una.

6.4.3.9 Senyalització

Tot conjunt de cables ha d'estar assenyalat per una cinta d'atenció, d'acord amb la RU

0205, col·locat a 0,40 m aproximadament per damunt de la placa de protecció.

Quan en la mateixa rasa existeixin línies de tensió diferent (baixa i mitja tensió), en

diferents plans verticals, ha de col·locar-se l’esmenada cinta damunt de cada conducció.

6.4.3.10 Omplert de rases

Les Ordenances Municipals, molt variades, poden exigir l'arreplegament de terres "noves"

o autoritzar l'ocupació de les procedents de l'excavació, i a elles haurà d’atendre’s.

En tot cas, s'efectuarà per capes de 15 cm de grossària i amb piconament mecànic.

En el llit de la rasa hi anirà una capa de sorra fina de 4 cm de grossor cobrint l’amplada

total de la rasa.

La grossor total de la capa de sorra serà, com a mínim, de 20 cm, disposada també sobre la

totalitat de l'amplada.

La sorra que s'utilitzi per a la protecció dels cables serà neta, solta i aspra, exempta de

substàncies orgàniques, argila o partícules terroses, per a la qual cosa es tamisarà o rentarà

convenientment si és necessari.

Els primers 30 cm per damunt de la placa de PE, han d'omplir-se amb terra fina exempta

d'enderrocs i pedres.


52

Si és necessari, per facilitar la compactació de les successives capes, es regaran amb la

finalitat d'aconseguir una consistència del terreny semblant a la que presentava abans de

l'excavació.

Els enderrocs i materials petits es retiraran i es portaran a l'abocador.

6.4.3.11 Reposició de paviments

Els paviments seran reposats d'acord amb les normes i disposicions dictades pel seu

propietari.

Haurà d'aconseguir-se una homogeneïtat, de manera que quedi el paviment nou el més

igualat possible a l'antic.

En general, s'utilitzaran materials nous en la reconstrucció, excepte les lloses de pedra,

llambordes, rastells de granit i altres semblants.

6.4.3.12 Entroncaments i terminals

Per a la confecció d'entroncaments i terminals se seguiran els procediments establerts pel

fabricant i homologats per les empreses.

El tècnic supervisor coneixerà i disposarà de la documentació necessària per avaluar la

confecció de l'entroncament o terminació.

En concret es revisaran les dimensions del pelat de coberta, utilització de maneguets o

terminals adequats i el seu encast amb l'utillatge necessari, neteja i reconstrucció de

l'aïllament. Els entroncaments s'identificaran amb el nom de l’operari i només s'utilitzaran

els materials homologats.

La reconstrucció d'aïllament haurà d'efectuar-se amb les mans ben netes, dipositant els

materials que componen l'entroncament sobre una lona neta i seca. El muntatge haurà

d'efectuar-se ininterrompudament.

Els entroncaments unipolars s'efectuaran escalonats, per tant, hauran de tallar-se els cables

amb distàncies a partir dels seus extrems de 50 mm, aproximadament.


53

En el supòsit que l'entroncament requerís una protecció mecànica, s'efectuarà el

procediment de confecció adequat, utilitzant a més la caixa de poliester indicada per a cada

cas.

6.4.3.13 Posada a terra

D’acord amb la MIE-BT-06, el conductor neutre de les xarxes subterrànies de distribució

pública es connectarà a terra en el centre de transformació en la forma prevista en el

Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en Centrals Elèctriques,

Subestacions i Centres de Transformació. Fora del centre de transformació és recomanable

la seva posada a terra en altres punts de la xarxa amb objecte de disminuir la seva

resistència global a terra. A aquest efecte, es disposarà el neutre a terra en tots els armaris i

caixes a instal·lar.

6.4.4 Enllumenat públic

6.4.4.1 Norma general

Tots els materials emprats, de qualsevol tipus i classe, tot i els no relacionats en aquest

Plec, hauran de ser de primera qualitat.

Abans de la instal·lació, el contractista presentarà a la direcció tècnica els catàlegs, cartes,

mostres, etc., que aquesta li sol·liciti. No es podran utilitzar materials sense que prèviament

hagin sigut acceptats per la direcció tècnica.

Aquest control previ no constitueix la seva recepció definitiva, podent ser rebutjats per la

direcció tècnica, encara després de col·locats, si no complissin amb les condicions exigides

en aquest Plec de Condicions, havent de ser reemplaçats per la contracta per altres que

compleixin les qualitats exigides.

6.4.4.2 Conductors

Seran de les seccions que s'especifiquen en els plans i memòria.


54

Tots els cables seran multipolars o unipolars amb conductors de coure i tensió assignada

0,6/1 kV. La resistència d'aïllament i la rigidesa dielèctrica compliran l’establert en

l'apartat 2.9 de la ITC -BT-19.

El contractista informarà per escrit a la direcció tècnica del nom del fabricant dels

conductors i li n’enviarà una mostra. Si el fabricant no reunís la suficient garantia segons el

parer de la direcció tècnica, abans d'instal·lar els conductors es comprovaran les

característiques d'aquests en un laboratori oficial. Les proves es reduiran al compliment de

les condicions anteriorment exposades.

No s'admetran cables que no tinguin la marca gravada en la coberta exterior, que presentin

desperfectes superficials o que no vagin en les bobines d'origen.

No es permetrà l'ocupació de conductors de procedència diferent en un mateix circuit.

En les bobines haurà de figurar el nom del fabricant, tipus de cable i secció.

6.4.4.3 Làmpades

S'utilitzaran el tipus i potència de làmpades especificades en memòria i plans. El fabricant

haurà de ser de reconeguda garantia.

El bulb exterior serà de vidre extradur i les làmpades només es muntaran en la posició

recomanada pel fabricant.

El consum, en watts, no ha d'excedir el +10% del nominal si es manté la tensió dins del +/-

5% de la nominal.

La data de fabricació de les làmpades no serà anterior en sis mesos a la de muntatge en

obra.


55

6.4.4.4 Reactàncies i condensadors

Seran les adequades a les làmpades. La seva tensió serà de 230 V.

Només s'admetran les reactàncies i condensadors procedents d'una fàbrica coneguda i amb

gran solvència en el mercat.

Portaran inscripcions en què s'indiqui el nom o la marca del fabricant, la tensió o tensions

nominals en volts, la intensitat nominal en ampers, la freqüència en hertzs, el factor de

potència i la potència nominal de la làmpada o làmpades per a les quals han sigut previstos.

Si les connexions s'efectuen per mitjà de borns, regletes o terminals, han de fixar-se de tal

manera que no podran deixar-se o afluixar-se al realitzar la connexió o desconnexió. Els

terminals, borns o regletes no han de servir per fixar cap altre component de la reactància o

condensador.

La reactància alimentada a la tensió nominal, subministrarà un corrent no superior al 5%,

ni inferior al 10% de la nominal de la làmpada.

La capacitat del condensador ha de quedar dins de les toleràncies indicades en les plaques

de característiques.

Durant el funcionament de l'equip d'alt factor no es produiran sorolls, ni vibracions de cap

classe.

En els casos que les lluminàries no portin l'equip incorporat, s'utilitzarà una caixa que

contingui els dispositius de connexió, protecció i compensació.

6.4.4.5 Protecció contra curtcircuits

Cada punt de llum portarà dos cartutxos APR de 6 A., els quals es muntaran en

portafusibles seccionables de 20 A.


56

6.4.4.6 Caixes d'entroncament i derivació

Estaran proveïdes de fitxes de connexió i seran com a mínim P-549, és a dir, amb protecció

contra la pols (5), contra les projeccions d'aigua en totes direccions (4) i contra una energia

de xoc de 20 Juls (9).

6.4.4.7 Braços murals

Seran galvanitzats, amb un pes de zinc no inferior a 0,4 kg/m2.

Les dimensions seran com a mínim les especificades en el projecte, però en qualsevol cas

resistiran sense deformació una càrrega que estarà en funció del pes de la lluminària.

Els mitjans de subjecció, ja siguin plaques o urpes, també seran galvanitzats.

En els casos en què els braços es col·loquin sobre suports de fusta, la placa tindrà una

forma tal que s'adapti a la curvatura del suport.

En els punts d'entrada dels conductors es col· locarà una protecció suplementària de

material aïllant a base d'anells de protecció de PVC.

6.4.4.8 Bàculs i columnes

Seran galvanitzats, amb un pes de zinc no inferior a 0,4 kg/m2.

Estaran construïts en xapa d'acer, amb una grossària de 2,5 mm quan l'alçada útil no sigui

superior a 7 m i de 3 mm per a alçades superiors.

Els bàculs resistiran sense deformació una càrrega de 30 kg suspès en l'extrem on es

col·loca la lluminària, i les columnes o bàculs resistiran un esforç horitzontal.

En tot cas, tant els braços com les columnes i els bàculs, resistiran les solicitacions

previstes en la ITC-BT-09, apt. 6.1, amb un coeficient de seguretat no inferior a 2,5

particularment tenint en compte l'acció del vent.


57

No hauran de permetre l'entrada de pluja ni l'acumulació d'aigua de condensació.

Les columnes i bàculs hauran de posseir una obertura d'accés per a la manipulació dels

seus elements de protecció i maniobra, almenys a 0,30 m del terra, dotada d’una porta o

trapa amb grau de protecció contra la projecció d'aigua, que només es pugui obrir per mitjà

de l'ocupació d'útils especials.

Quan per la seva situació o dimensions, les columnes o bàculs fixats o incorporats a obres

de fàbrica no permetin la instal·lació dels elements de protecció o maniobra en la base,

aquests podran col·locar-se en la part superior, en lloc apropiat, o en la pròpia obra de

fàbrica.

Les columnes i bàculs portaran en la seva part interior i pròxima a la porta de registre, un

caragol amb femella per a fixar el terminal de la pica de terra.

6.4.4.9 Lluminàries

Les lluminàries compliran, com a mínim, les condicions indicades com a tipus en el

projecte, en especial en:

tipus de portalàmpada

característiques fotomètriques (corbes semblants)

resistència als agents atmosfèrics

facilitat de conservació i instal·lació

estètica

facilitat de reposició de làmpada i equips

condicions de funcionament de la làmpada, en especial la temperatura (refrigeració,

protecció contra el fred o la calor, etc.)

protecció, a làmpada i accessoris, de la humitat i la resta d'agents atmosfèrics

protecció a la làmpada de la pols i d'efectes mecànics


58

6.4.4.10 Quadre de comandament i protecció

Els armaris seran de poliester amb departament separat per a l'equip de mesura, i com a

mínim IP-549, és a dir, amb protecció contra la pols (5), contra les projeccions de l'aigua

en totes les direccions (4) i contra una energia de xoc de 20 joules (9).

Tots els aparells del quadre estaran fabricats per cases de reconeguda garantia i preparats

per a tensions de servei no inferior a 500 V.

Els fusibles seran APR, amb bases apropiades, de manera que no quedin accessibles parts

en tensió, ni siguin necessàries eines especials per a la reposició dels cartutxos. El calibre

serà exactament el del projecte. Els interruptors i commutadors seran rotatius i proveïts de

coberta, sent les dimensions de les seves peces de contacte suficients perquè la temperatura

en cap d’elles pugui excedir 65ºC, després de funcionar una hora amb la seva intensitat

nominal.

La seva construcció ha de permetre realitzar un mínim de maniobres d'obertura i de l'ordre

de 10.000, amb la seva càrrega nominal a la tensió de treball sense que s’hi produeixin

desgastos excessius o avaries.

Els contactors estaran provats a 3.000 maniobres per hora i garantits per a cinc milions de

maniobres, els contactes estaran recoberts de plata. La bobina de tensió tindrà una tensió

nominal de 400 V, amb una tolerància del +/- 10 %. Aquesta tolerància s’entén en dos

sentits: en primer lloc connectaran perfectament sempre que la tensió variï entre els

esmenats límits, i en segon lloc no es produiran escalfaments excessius quan la tensió

s'elevi indefinidament un 10% sobre la nominal. L’elevació de la temperatura de les peces

conductores i contactes no podrà excedir 65ºC després de funcionar una hora amb la seva

intensitat nominal. Així mateix, en tres interrupcions successives, amb tres minuts

d'interval, d'un corrent amb la intensitat corresponent a la capacitat de ruptura i tensió igual

a la nominal, no s’observaran arcs prolongats, deteriorament en els contactes, ni avaries en

els elements constitutius del contactor.

En els interruptors horaris no es consideren necessaris els dispositius astronòmics. El

volant o qualsevol altra peça seran de materials que no pateixin deformacions per la


59

temperatura ambient. La corda serà elèctrica i amb reserva per a un mínim de 36 hores. La

seva intensitat nominal admetrà una sobrecàrrega del 20 % i la tensió podrà variar en un

+/- 20%. Es rebutjarà el que avanci o enredereixi més de cinc minuts al mes.

Els interruptors diferencials estaran dimensionats per al corrent de fuga especificada en

projecte, podent suportar 20.000 maniobres sota la càrrega nominal. El temps de respostes

no serà superior a 30 ms i hauran d'estar proveïts de botó de prova.

La cèl·lula fotoelèctrica tindrà alimentació a 230 V +/- 15%, amb regulació de 20 a 200

lux.

Tota la resta de petit material serà presentat prèviament a la direcció tècnica, la qual

estimarà si les seves condicions són suficients per a la seva instal·lació.

6.4.4.11 Protecció de baixants

Es realitzarà en tub de ferro galvanitzat de 2“ diàmetre, proveïda en el seu extrem superior

d'un caputxó de protecció de PVC, a fi d'aconseguir estanquitat, i per evitar el fregament

dels conductors amb les arestes vives del tub, s'utilitzarà un anell de protecció de PVC. La

subjecció del tub a la paret es realitzarà per mitjà d’accessoris compostos per dues peces,

bàsteg roscat per encastar i suport en xapa plastificat de femella incorporada, proveït de

tancament especial de seguretat de doble plegat.

6.4.4.12 Canonada per a canalitzacions subterrànies

S'utilitzarà exclusivament canonada de PVC rígida dels diàmetres especificats en el

projecte.

6.4.4.13 Cable fiador

S'utilitzarà exclusivament cable espiral galvanitzat reforçat, de composició 1x19+0, de 6

mm de diàmetre, en acer de resistència 140 kg/mm², la qual cosa equival a una càrrega de

ruptura de 2.890 kg.


60

El contractista informarà per escrit a la direcció tècnica del nom del fabricant i li n’enviarà

una mostra.

En les bobines haurà de figurar el nom del fabricant, tipus del cable i diàmetre.

6.4.4.14 Conduccions subterrànies

6.4.4.14.1 Rases

6.4.4.14.1.1 Excavació i reomplert

Les rases no s'excavaran fins que s’efectuï la col·locació dels tubs protectors, i en cap cas

amb antelació superior a vuit dies. El contractista prendrà les disposicions convenients per

deixar el menor temps possible obertes les excavacions a fi d'evitar accidents.

Si la causa de la constitució del terreny o per causes atmosfèriques les rases amenacessin

d’enfonsar-se, hauran de ser apuntalades, prenent-se les mesures de seguretat necessàries

per evitar el despreniment del terreny i que aquest sigui arrossegat per les aigües.

En cas que entrés aigua a les rases, aquesta haurà de ser tractada abans d'iniciar el

farciment.

El fons de les rases s'anivellarà amb cura, retirant tots els elements punxeguts o tallants.

Sobre el fons es dipositarà la capa de sorra que servirà d’assentament als tubs.

En el reomplert de les rases s'utilitzaran els productes de les excavacions, excepte quan el

terreny sigui rocós, i en aquest cas s'utilitzarà terra d'una altra procedència. Les terres de

reompliment estaran lliures d'arrels, fangs i altres materials que siguin susceptibles de

descomposició o de deixar buits perjudicials. Després d'omplir les rases es piconaran bé,

deixant-les així algun temps perquè les terres vagin assentant-se i no existeixi perill de

ruptures posteriors en el paviment, una vegada que s'hagi reposat.


61

La terra sobrant de les excavacions que no pugui ser utilitzada en el farciment de les rases,

haurà de retirant-se aplanant i netejant el terreny circumdant. L’esmenada terra haurà de

ser transportada a un lloc on al dipositar-la no ocasioni cap perjudici.

6.4.4.14.1.2 Col·locació dels tubs

Els conductes protectors dels cables seran conformes a la ITC-BT-21, taula 9.

Els tubs descansaran sobre una capa de sorra de grossària no inferior a 5 cm. La superfície

exterior dels tubs quedarà a una distància mínima de 46 cm per sota del sòl o paviment

acabat.

Es vigilarà la perfecta col·locació dels tubs, sobretot en les juntes, de manera que no

quedin cantells vius que puguin perjudicar la protecció del cable.

Els tubs es col·locaran completament nets per dins, i durant l'obra es vigilarà que no entrin

matèries estranyes.

A uns 25 cm per damunt dels tubs i a uns 10 cm per sota del nivell del sòl se situarà la

cinta senyalitzadora.

6.4.4.14.1.3 Creuaments amb canalitzacions o calçades

En els encreuaments amb canalitzacions elèctriques o d'una altra naturalesa (aigua, gas,

etc.) i de calçades de vies amb trànsit rodat, es rodejaran els tubs d'una capa de formigó en

massa amb una grossària mínima de 10 cm.

En els encreuaments amb canalitzacions, la longitud de tub a formigonar serà, com a

mínim, d'1 m a cada costat de la canalització existent, havent de ser la distància entre

aquesta i la paret exterior dels tubs de 15 cm almenys.

Al formigonar els tubs es posarà una especial atenció per impedir-ne l'entrada de lletades

de ciment, sent aconsellable enganxar els tubs amb el producte apropiat.


62

6.4.4.14.2 Fonamentació de bàculs i columnes

Es refereix a l'excavació necessària per als massissos de les fundacions dels bàculs i

columnes, en qualsevol classe de terreny.

Aquesta unitat d'obra comprèn la retirada de la terra i farcit de l'excavació resultant després

del formigonat, esgotament d'aigües, apuntalat i quants elements siguin en cada cas

necessaris per a la seva execució.

Les dimensions de les excavacions s'ajustaran el més possible a les donades en el projecte

o, si no n'hi ha, a les indicades per la direcció tècnica. Les parets dels clots seran verticals.

Si per qualsevol altra causa s'originés un augment en el volum de l'excavació, aquesta

aniria a compte del contractista, certificant-se només el volum teòric. Quan sigui necessari

variar les dimensions de l'excavació, es farà d'acord amb la direcció tècnica.

En terrenys inclinats, s'efectuarà una explanació del terreny. Com a regla general s’estipula

que la profunditat de l'excavació ha de referir-se al nivell mitjà abans citat. L'explanació es

prolongarà fins a 30 cm., com a mínim, per fora de l'excavació prolongant-se després amb

el talús natural de la terra circumdant.

El contractista prendrà les disposicions convenients per deixar el menor temps possible

obertes les excavacions, amb l'objecte d'evitar accidents.

Si a causa de la constitució del terreny o per causes atmosfèriques les foses amenacessin

enfonsar-se, hauran de ser apuntalats, prenent-se les mesures de seguretat necessàries per

evitar el despreniment del terreny i que aquest sigui arrossegat per les aigües.

En el cas que penetrés aigua en les foses, aquesta haurà de ser extreta abans del farcit de

formigó.


63

La terra sobrant de les excavacions que no pugui ser utilitzada en el farciment de les foses,

haurà d’extreure’s aplanant i netejant el terreny que ho circumda. L’esmenada terra haurà

de ser transportada a un lloc on al dipositar-la no ocasioni cap perjudici.

Es prohibeix l'ocupació d'aigües que procedeixin de pantans, o estiguin molt carregades de

sals carbonoses o selenitoses.

6.4.4.14.3 Formigó

El pastat de formigó s'efectuarà amb formigonera o a mà, sent preferible el primer

procediment; en el segon cas es farà sobre xapa metàl·lica de suficients dimensions per

evitar que es barregi amb terra i es procedirà primer a l'elaboració del morter de ciment i

sorra, afegint-se a continuació la grava, i llavors se li donarà un retorn a la barreja, havent

de quedar aquesta de color uniforme; si així no succeeix, s’hauran de fer altres voltes fins a

aconseguir la uniformitat; una vegada aconseguida s’afegirà a continuació l'aigua

necessària abans d'abocar al clot.

S'utilitzarà formigó on la dosificació de la qual sigui de 200 kg/m3. La composició normal

de la barreja serà:

- Ciment: 1

- Sorra: 3

- Grava: 6

La dosi d'aigua no és una dada fixa i varia segons les circumstàncies climatològiques i els

àrids que s'utilitzin.

El formigó obtingut serà de consistència plàstica, podent-se comprovar la seva docilitat per

mitjà del con d'Abrams, que consisteix en un motlle troncocònic de 30 cm d'alçada i bases

de 10 i 20 cm de diàmetre. Per a la prova es col·loca el motlle recolzat per la seva base

major, sobre un tauler, omplint-ho per la seva base menor, i una vegada ple de formigó i

enrasat s'alça deixant caure amb atenció la massa. Es mesura l’alçada ”H“ del formigó

format i en funció d'ella es coneix la consistència:


64

Consistència H (cm)

Seca 30 a 28

Plàstica 28 a 20

Blana 20 a 15

Fluida 15 a 10

Taula 1. Consistència en funció d’alçada

En la prova no s'utilitzarà àrid de més de 5 cm.

6.4.4.15 Transport i hissat de bàculs i columnes

S'utilitzaran els mitjans auxiliars necessaris perquè durant el transport les columnes i els

bàculs no pateixin cap deteriorament.

L'hissat i col·locació dels bàculs i columnes s'efectuarà de manera que quedin perfectament

aplomats en totes les direccions.

Les femelles dels perns de fixació estaran proveïdes d’anells.

La fixació definitiva es realitzarà a base de contrafemelles, mai per graneteo.

Acabada aquesta operació es rematarà la fonamentació amb morter de ciment.

6.4.4.16 Arquetes de registre

Seran de les dimensions especificades en el projecte, deixant com a fons la terra original a

fi de facilitar el drenatge.

El marc serà d'angular 45x45x5 i la tapa, prefabricada, de formigó de Rk= 160 kg/cm²,

armat amb diàmetre 10 o metàl·lica i marc d'angular 45x45x5. En el cas de voreres amb

terratzo, l'acabat es realitzarà fonent lloses d'idèntiques característiques.


65

El contractista prendrà les disposicions convenients per deixar el menor temps possible les

arquetes obertes amb l'objecte d'evitar accidents.

Quan no existeixin voreres, es rodejarà el conjunt arqueta-fonamentació amb rastells de

25x15x12 prefabricats de formigó, havent de quedar la rasant a 12 cm sobre el nivell del

terreny natural.

6.4.4.17 Estesa dels conductors

L'estesa dels conductors es farà amb molta atenció, evitant la formació de coques i

recargolaments, així com fregaments perjudicials i traccions exagerades.

No es donarà als conductors curvatures superiors a les admissibles per a cada tipus. El radi

interior de curvatura no serà menor que els valors indicats pel fabricant dels conductors.

6.4.4.18 Connexions

Seran de les seccions especificades en el projecte, es connectaran en les caixes situades en

l'interior de les columnes i bàculs, no existint entroncaments en el seu interior. Només es

traurà l'aïllament dels conductors en la longitud que penetrin en els borns de connexió.

Les caixes estaran proveïdes de fitxes de connexió (IV). La protecció serà, com mínim, IP-

437, és a dir, protecció contra cossos sòlids superiors a 1 mm. (4), contra aigua de pluja

fins a 60º de la vertical (3) i contra energia de xoc de 6 juls (7). Els fusibles (I) seran APR

de 6 A, i aniran en la tapa de la caixa, de manera que aquesta faci la funció de

seccionament. L'entrada i sortida dels conductors de la xarxa es realitzarà per la cara

inferior de la caixa i sortida de la connexió per la cara superior.

Les connexions es realitzaran de manera que existeixi equilibri entre fases.

Quan les lluminàries no porten incorporat l'equip de reactància i condensador, aquest equip

es fixarà sòlidament en l'interior del bàcul o columna en lloc accessible.


66

6.4.4.19 Entroncaments i derivacions

Els entroncaments i derivacions es realitzaran preferiblement en les caixes de connexions

descrites en l'apartat anterior. De no resultar possible es faran en les arquetes, utilitzant

fitxes de connexió (una per fil), les quals s'encintaran amb cinta autosoldable d'una rigidesa

dielèctrica de 12 kV/mm, amb capes a mig solapament i damunt d'una cinta de vinil amb

dues capes a mig encavalcament.

Es reduirà al mínim el nombre d'entroncaments, però en cap cas existiran entroncaments al

llarg dels estesos subterranis.

6.4.4.20 Tomes de terra

La intensitat de defecte, llindar de desconnexió dels interruptors diferencials, serà com a

màxim de 300 mA i la resistència de posada a terra, mesurada en la posada en servei de la

instal·lació, serà com a màxim de 30 Ohm. També s'admetran interruptors diferencials

d'intensitat màxima de 500 mA o 1 A, sempre que la resistència de posada a terra mesurada

en la posada en servei de la instal·lació sigui inferior o igual a 5 Ohm i a 1 Ohm,

respectivament. En tot cas, la màxima resistència de posada a terra serà tal que, al llarg de

la vida de la instal·lació i en qualsevol època de l'any, no es puguin produir tensions de

contacte majors de 24 V en les parts metàl·liques accessibles de la instal·lació (suports,

quadres metàl·lics, etc.).

La posada a terra dels suports es realitzarà per connexió a una xarxa de terra comuna per a

totes les línies que parteixin del mateix quadre de protecció, mesura i control. En les xarxes

de terra, s'instal·larà com a mínim un elèctrode de posada a terra cada 5 suports de

lluminàries, i sempre en el primer i en l'últim suport de cada línia.

Els conductors de la xarxa de terra que uneixin els elèctrodes hauran de ser:

- Nus de coure de 35 mm2 de secció mínima, si formen part de la pròpia xarxa de terra, i en

aquest cas aniran per fora de les canalitzacions dels cables d’alimentació.


67

- Aïllats, per mitjà de cables de tensió assignada 450/750 V, amb cobertura de color verd-

groc, amb conductors de coure, de secció mínima 16 mm2 per a xarxes subterrànies, i de la

mateixa secció que els conductors de fase per a les xarxes posades, i en aquest cas aniran

per l'interior de les canalitzacions dels cables d’alimentació.

El conductor de protecció que uneix cada suport amb l'elèctrode o amb la xarxa de terra,

serà de cable unipolar aïllat, de tensió assignada 450/750 V, amb cobertura de color

verdgroc, i secció mínima de 16 mm2 de coure.

Totes les connexions dels circuits de terra es realitzaran per mitjà de terminals, grapes,

soldadura o elements apropiats que garanteixin un bon contacte permanent i protegit contra

la corrosió.

6.4.4.21 Baixants

En les proteccions s'utilitzarà, exclusivament, el tub i accessoris descrits en l’apartat

anterior. Aquest tub assolirà una alçada mínima de 2,50 m sobre el sòl.

6.4.4.22 Fixació i regulació de les lluminàries

Les lluminàries s'instal· laran amb la inclinació adequada a l'alçada del punt de llum,

amplada de calçada i tipus de lluminària. En qualsevol cas el seu pla transversal de simetria

serà perpendicular al de la calçada.

En les lluminàries que tinguin regulació de focus, les làmpades se situaran en el punt

adequat a la seva forma geomètrica, a l'òptica de la lluminària, a l'alçada del punt de llum i

a l'amplada de la calçada.

Sigui quin sigui el sistema de fixació utilitzat (brida, caragol de pressió, rosca, ròtula, etc.)

una vegada finalitzats el muntatge, la lluminària quedarà rígidament subjecta, de manera

que no pugui girar o oscil· lar respecte al suport.


68

6.4.4.23 Cèl·lula fotoelèctrica

S'instal·larà orientada al nord, de tal manera que no sigui possible que rebi llum de cap

punt de llum d'enllumenat públic, dels fars dels vehicles o de finestres pròximes. En cas de

ser necessari s'instal·laran pantalles de xapa galvanitzada o alumini amb les dimensions i

orientació que indiqui la direcció tècnica.

6.4.4.24 Mesura d'il·luminació

La comprovació del nivell mitjà d'enllumenat serà verificada passats els 30 dies de

funcionament de les instal·lacions. Es prendrà una zona de la calçada compresa entre dos

punts de llum consecutius d'una mateixa banda si aquests estan situats al portell

(tresbolillo), i entre tres en cas d'estar apariats o disposats unilateralment. Els punts de llum

que es triïn estaran separats una distància que sigui la més pròxima possible a la separació

mitjana.

En les hores de menys tràfic, i inclòs tancant aquest, es dividirà la zona en rectangles de

dos a tres metres de llarg mesurant-se la il· luminància horitzontal en cada un dels vèrtexs.

Els valors obtinguts multiplicats pel factor de conservació s'indicaran en un pla. Les

mesures es realitzaran arran de terra i també a alçada de 1,20 m, havent de prendre les

mesures necessàries perquè no s'interfereixi la llum procedent de les diverses lluminàries.

La cèl·lula fotoelèctrica del luxòmetre es mantindrà perfectament horitzontal durant la

lectura d'il· luminància; en el cas que la llum incideixi sobre el pla de la calçada en angle

comprès entre 60º i 70º amb la vertical, es tindrà en compte ”l’error de cosinus“. Si

l'adaptació de l'escala del luxòmetre s'efectua per mitjà de filtre, es considerarà l’error a

partir dels 50º.

Abans de procedir a aquesta mesura s'autoritzarà a l'adjudicatari per tal que efectuï una

neteja de pols que s'hagués pogut dipositar sobre els reflectors i aparells. La il· luminància

mitja es definirà com la relació de la mínima intensitat d'il· luminació, a la mitjana

intensitat d'il· luminació.


69

6.4.4.25 Seguretat

Al realitzar els treballs en vies públiques, tant urbanes com interurbanes o de qualsevol

tipus, l'execució dels quals pugui entorpir la circulació de vehicles, es col·locaran les

senyals indicadores que especifica el vigent Codi de la Circulació. Igualment es prendran

les precaucions oportunes a fi d’evitar accidents de vianants, com conseqüència de

l'execució de l'obra.

Firma:

Marc Domingo Bonet


Juny del 2010


Estudi de Seguretat i Salut



DATA: Juny del 2010

Estudi de Seguretat i Salut El Prat

Índex Estudi de Seguretat i Salut

7.1 Objecte pàg. 1

7.2 Abast pàg. 1

7.3 Anàlisis dels riscs pàg. 2

7.4 Riscs generals pàg. 2

7.5 Riscs específics pàg. 3

7.5.1 Excavacions pàg. 3

7.5.2 En voladures pàg. 3

7.5.3 Moviment de terres pàg. 3

7.5.4 Treballs amb ferralla pàg. 4

7.5.5 Treballs d’encofrat i desencofrat pàg. 4

7.5.6 Treballs amb formigó pàg. 4

7.5.7 Manipulació de material pàg. 5

7.5.8 Transport de material i equips de l’obra pàg. 5

7.5.9 Prefabricació i muntatge d’wstructures, tancaments i equips pàg. 5

7.5.10 Maniobres d’hissat, situació en obra i muntatge d’equips i materials pàg. 6

7.5.11 Muntatge d’instal·lacions, terres i acabats pàg. 6

7.6 Maquinària i mitjans auxiliars pàg. 6

7.6.1 Màquines fixes i eines elèctriques pàg. 8

7.6.2 Mitjans d’elevació pàg. 8

7.6.3 Bastides, plataformes i escales pàg. 9

7.6.4 Equips de soldadura elèctrica i oxiacetilènica pàg. 9

7.7 Mesures preventives pàg. 9

7.7.1 Proteccions col·lectives pàg. 10

7.7.1.1 Riscs generals pàg. 10

7.7.1.2 Riscs específics pàg. 11

7.7.1.2.1 Excavacions pàg. 11

7.7.1.2.2 En voladures pàg. 12

7.7.1.2.3 En moviments de terres pàg. 12

7.7.1.2.4 Treballs en alçada pàg. 13

7.7.1.2.5 En treballs amb ferralla pàg. 15


7.7.1.2.6 En treballs d’encofrat i desencofrat pàg. 15

7.7.1.2.7 En treballs amb formigó pàg. 15

7.7.1.2.8 Per a la manipulació de material pàg. 16

7.7.1.2.9 Per al transport de material i equips dins l’obra pàg. 16

7.7.1.2.10 Per a la prefabricació, hissat i muntatge d’estructures,

tancaments i equips pàg. 17

7.7.1.2.11 Per a maniobres d’hissat i ubicació en obra de materials i

equips pàg. 18

7.7.1.2.12 En instal·lacions de distribució d’energia pàg. 18

7.7.2 En proteccions individuals pàg. 19

7.7.3 Revisions tècniques de seguretat pàg. 20

7.7.4 Les 5 regles d’or pàg. 20

7.8 Instal·lacions elèctriques provisionals pàg. 21

7.8.1 Riscos previsibles pàg. 21

7.8.2 Mesures preventives pàg. 21

7.8.2.1 Quadres de distribució pàg. 21

7.8.2.2 Prolongadors, clavilles, connexions i cables pàg. 22

7.8.2.3 Eines i útils portàtils pàg. 22

7.8.2.4 Màquines i equips elèctrics pàg. 22

7.8.2.5 Normes de caràcter general pàg. 23

7.8.2.6 Estudi de revisions de manteniment pàg. 23


1

7.1 Objecte

El present Estudi Bàsic de Seguretat i Salut Laboral té com a objecte establir les directrius

generals encaminades a disminuir, en tot el possible, els riscos del accidents laborals i

malalties que es produeixin, així com la minimització de les conseqüències dels accidents

se’n derivin.

La llei 31/1995, de 8 de novembre de 1995, de Prevenció de Riscs Laborals, és la norma

legal per la qual es determina el cos bàsic de garanties i responsabilitats precises per

establir un adequat nivell de protecció de la salut dels treballadors davant els riscs derivats

de les condicions de treball.

D’acord amb l’article 6 de l’esmenada llei, seran les normes reglamentaries les que fixaran

les mesures mínimes que s’hauran d’adoptar per a l’adequada protecció dels treballadors.

Entre aquestes es troben necessàriament les destinades a garantir la seguretat i la salut en

les obres de construcció.

Aquest estudi s’ha elaborat en compliment del Real Decret 1627/97 de 24 d’octubre, que

estableix els criteris de planificació, control i desenvolupament dels mitjans i mesures de

seguretat i higiene que s’han de tenir presents en l’execució dels projectes en la

construcció.

7.2 Abast

Les mesures contemplades en aquest estudi abasten tots els treballs a realitzar en el present

projecte, i apliquen l’obligació del seu compliment a totes les persones de les diferents

organitzacions que intervinguin en la seva execució.

Tant els riscos previsibles com les mesures preventives a aplicar per als treballs en

instal·lacions, elements i màquines elèctriques són analitzats en els apartats.


2

7.3 Anàlisis dels riscs

A continuació analitzarem els riscos previsibles inherents a les activitats d’execució

previstes, així com les derivades de l’ús de maquinària, mitjans auxiliars i manipulació

d’instal·lacions, màquines o eines elèctriques.

Amb l’objectiu de no repetir innecessàriament la relació de riscos analitzarem primer els

riscs generals, que poden donar-se en qualsevol de les activitats, després seguirem amb les

anàlisis dels específics de cada activitat.

7.4 Riscs generals

Entendrem com a riscs generals aquells que poden afectar tots els treballadors,

independentment de l’activitat concreta que realitzin. Es preveu que poden donar-se els

següents casos:

Caigudes d’objectes o components sobre persones

Caigudes de persones a diferent nivell

Caigudes de persones al mateix nivel

Projeccions de partícules als ulls

Conjuntivitis per arc de soldadura o altres

Ferides en mans o peus per maneig de materials

Sobreesforços

Cops i talls per maneig d’eines

Cops contra objectes

Atrapaments entre objectes

Cremades per contactes tèrmics

Exposició a descàrregues elèctriques

Incendis i explosions

Atrapament per bolcada de màquines, vehicles o equips

Lesions per manipulació de productes químics.

Lesions o malalties per factors atmosfèrics que comprometin la seguretat o salut

Inhalació de productes tòxics


3

7.5 Riscs específics

En aquest apartat ens referim als riscos propis d’activitats concretes que afectin només al

personal que hi realitza treballs.

Aquest personal estarà exposat als riscos generals indicats en el punt 7.4, més els

específics de la seva activitat.

Amb aquest objectiu analitzarem a continuació les activitats més significatives.

7.5.1 Excavacions

A més dels generals poden ser inherents a les excavacions els següents riscos:

Despreniment o esllavissament de terres

Atropellaments i/o cops per màquines o vehicles

Col·lisions i bolcades de maquinària

Riscos a tercers aliens al propi treball

7.5.2 En voladures

Projeccions de pedres

Explosions incontrolades per corrents erràtiques o manipulació incorrecta

Barrens fallits

Elevat nivell de soroll

Riscs a terceres persones

7.5.3 Moviment de terres

En els treballs derivats del moviments de terres per excavacions a omplir es preveuen els

següents riscos:

Càrrega de materials de les pales o caixes dels vehicles

Caigudes de persones des dels vehicles


4

Bolcades de vehicles per diferents causes (males condicions del terreny, excés de

càrrega, durant les descàrregues, etc.)

Projecció de partícules

Pols en general

7.5.4 Treballs amb ferralla

Els riscs més comuns relatius a la manipulació i muntatge de ferralla són:

Talls i ferides en el maneig de les barres o filferros.

Atrapaments en les operacions de càrrega i descàrrega de paquets de barres o en la

seva col·locació.

Torçades de peus, ensopegades i caigudes al mateix nivell al caminar sobre les

armadures.

Ruptures eventuals de barres durant el doblat.

7.5.5 Treballs d’encofrat i desencofrat

En aquesta activitat podem destacar els següents punts:

Despreniment de taulons.

Punxades per objectes punxants.

Caiguda de materials (taulers, taulons, puntals, etc.)

Caiguda d’elements de l’encofrat durant les operacions de desencofrat.

Talls i ferides en mans per maneig d’eines (serres, raspalls, etc.) i materials.

7.5.6 Treballs amb formigó

L’exposició i manipulació del formigó implica els següents riscs:

Esquitxades de formigó als ulls.

Enfonsament, ruptura o caiguda d’encofrats.

Trencaments de peus, punxades, ensopegades i caigudes al mateix i a diferent

nivell, al moure’s sobre les estructures.


5

Dermatitis a la pell.

Aixafament o atrapament per fallida de les entibacions.

Lesions musculars pel maneig de vibradors.

Electrocució per ambients humits.

7.5.7 Manipulació de material

Els riscos propis d’aquesta activitat estan inclosos en la descripció de riscos generals.

7.5.8 Transport de material i equips de l’obra

En aquesta activitat, a més dels riscos enumerats en el punt 7.4, són previsibles els

següents:

Despreniment o caiguda de la càrrega, o part de la mateixa, per ser excessiva o estar

mal subjectada

Cops contra parts sortints de la càrrega

Atropellaments de persones

Bolcades

Xocs contra vehicles o màquines

Cops o enganxades de la càrrega amb objectes, instal·lacions o esteses de cables

7.5.9 Prefabricació i muntatge d’wstructures, tancaments i equips

Dels específics d’aquest apartat s’ha de destacar:

Caiguda de materials per mala execució de la maniobra d’hissar i acoblament dels

mateixos o fallida mecànica d’equips.

Caiguda de persones des d’una alçada per causes diverses.

Enganxament de mans o peus en el maneig de materials o equips.

Caiguda d’objectes o eines soltes.

Explosions o incendis per l’ús de gasos o per projeccions incandescents.


6

7.5.10 Maniobres d’hissat, situació en obra i muntatge d’equips i materials

Com a riscos específics d’aquestes maniobres podem citar-ne els següents:

Caiguda de materials, equips o components dels mateixos per fallida dels mitjans

d’elevació o error en la maniobra.

Caiguda de petits objectes o materials solts (cantoneres, eines, etc.) sobre persones.

Caiguda de persones des d’alçada en operacions d’unió o desunió de les peces.

Enganxaments de les mans o peus.

Aixafament de persones per moviments incontrolats de la càrrega.

Cops d’equips, en el seu hissat i transport, contra altres instal·lacions (estructures,

línies elèctriques, etc.)

Caiguda o bolcada dels mitjans d’elevació.

7.5.11 Muntatge d’instal·lacions, terres i acabats

Els riscos inherents a aquestes activitats podem considerar-los inclosos dins dels generals,

al no executar-se a grans alçades ni presentar aspectes relativament perillosos.

7.6 Maquinària i mitjans auxiliars

En aquest apartat analitzarem els riscos que, a més dels generals, poden presentar-se en

l’ús de maquinària i els mitjans auxiliars.

La maquinària i els mitjans auxiliars més significatius que es preveu utilitzar per a

l’execució dels treballs objecte del present estudi, són els que es relacionen a continuació:

Equip de sodadura elèctrica

Equip de soldadura ociacetilènica-oxitall

Màquina elèctrica de roscar

Camió de transport

Grua mòbil

Camió grua

Cabestany d’hissat


7

Cabestany d’estesa subterrània

Pistoles de fixació

Perforadores de mà

Tallatubs

Radials i esmeriladores

Tràctels, politges, aparellaments, eslingues, grillons , etc.

Jocs aixecabobines, corrons, etc.

Màquina d’excavació amb martell hidràulic

Màquina retroexcavadora mixta

Formigoneres autopropulsades

Camió bolquet

Màquina anivelladora

Mini retroexcavadora

Compactadora

Compressor

Martell trencador i picador

Entre els mitjans auxiliars s’han de mencionar els següents:

Bastides sobre borriquetes

Bastides metàl·liques modulars

Escales de mà

Escales de tisora

Quadres elèctrics auxiliars

Instal·lacions elèctriques provisionals

Eines de mà

Bancs de treball

Equips de mesura

Comprovador de seqüència de fases

Mesurador d’aïllaments

Mesurador de terres

Pinça amperimètrica

Termòmetres


8

Diferenciem entre riscos classificant-los en els següents grups:

Màquines fixes i eines elèctriques

Mitjans d’elevació

Bastides, plataformes i escales

Equips de soldadura elèctrica i oxiacetilénica

7.6.1 Màquines fixes i eines elèctriques

Els riscs significatius són:

Les característiques de treballs amb tensió elèctrica en els quals poden produir-se

accidents per contactes, tant directes com indirectes.

Caigudes de personal per contacte, tant directes com indirectes.

Caigudes de personal, al mateix o a diferent nivell, per desordre de mànegues.

Lesions per ús inadequat, a males condicions de màquines giratòries o de tall.

Projeccions de partícules.

7.6.2 Mitjans d’elevació

Considerem com a riscos específics d’aquests mitjans, els següents:

Caiguda de la càrrega per deficient ajust o maniobra.

Ruptura del cable, ganxo, grillons o qualsevol altre mitjà auxiliar d’elevació.

Cops o aixafaments per moviments incontrolats de la càrrega.

Excés de càrrega amb el conseqüent trencament o bolcada del mitjà corresponent.

Fallida dels elements mecànics o elèctrics.

Caiguda de persones a diferent nivell durant les operacions de moviment de

càrregues.


9

7.6.3 Bastides, plataformes i escales

Són previsibles els següents riscos:

Caigudes de persones a diferent nivell

Carda de la bastida per bolcada

Bolcades o relliscades d’escales

Caiguda de materials o eines des de la bastida

Els derivats de patir malalties no detectades (epilèpsia, vertigen...)

7.6.4 Equips de soldadura elèctrica i oxiacetilènica

Els riscos propis de l’ús d’aquests equips són els següents:

Incendis

Cremades

Els derivats de la inhalació de vapors metàl·lics

Explosió d’ampolles de gasos

Projeccions incandescents o de cossos estranys

Contacte amb l’energia eléctrica

7.7 Mesures preventives

Per disminuir en el possible els riscos previstos en l’apartat anterior, ha d’actuar-se sobre

els factors que, per separat o en conjunt, determinin les causes que produeixen els

accidents. Ens referim al factor humà i el factor tècnic.

L’actuació sobre el factor humà, que es tracta bàsicament en formar, conscienciar i

informar tot el personal perquè participi en els treballs del present Estudi, així com

aspectes ergonòmics i condicions ambientals, serà analitzada amb més deteniment en altres

punts de l’Estudi.


10

Per poder actuar sobre el factor tècnic, s’actuarà sobretot en els següents aspectes:

Proteccions col·lectives

Proteccions personals

Controls i revisions tècniques de seguretat

En base als riscos previsibles enunciats en el punt anterior, analitzem a continuació les

mesures previstes en cada un d’aquests camps.

7.7.1 Proteccions col·lectives

Sempre que sigui possible es donarà prioritat a l’ús de proteccions col·lectives, ja que la

seva efectivitat és molt superior a la de les proteccions personals. Sense eliminar l’ús

d’aquestes últimes, les proteccions col·lectives previstes, en funció dels riscos enunciats,

s’exposen a continuació.

7.7.1.1 Riscs generals

Ens referim aquí a les mesures de seguretat a adoptar per a la protecció de riscos que

considerem comuns a totes les activitats. Són les següents:

Senyalitzacions d’accés a obra i ús d’elements de protecció personal.

Acotament i senyalització de zona on existeixi risc de caiguda d’objectes des

d’alçada.

Es muntaran baranes resistents en els orificis per on poguessin caure persones.

En cada tipus de treball es disposarà, almenys, d’un extintor portàtil de pols

polivalent.

Si algun lloc treball generés risc de projeccions (de partícules, o per arc de

soldadura) a tercers es col·locaran mampares opaques de material ignífug.

Si es realitzen treballs amb projeccions incandescents en proximitat de materials

combustibles, aquests es retiraran o es protegiran amb lona ignífuga.

És mantindran ordenats els materials, cables i mànegues per evitar risc de cops o

caigudes al mateix nivell.


11

Les restes de material generat pel treball es retiraran periòdicament per mantenir

netes les zones de treball.

Els productes tòxics i perillosos es manipularan segons l’establert en les condicions

d’ús específiques de cada producte.

Es espectaran la senyalització i limitacions de velocitat fixades per la circulació de

vehicles i maquinària en l’interior de l’obra.

S’aplicaran les mesures preventives contra riscos elèctrics que desglossarem més

endavant.

Tots els vehicles portaran indicadors òptics i acústics que exigeixi la legislació

vigent.

Es protegiran els treballadors contra les inclemències atmosfèriques que puguin

comprometre la seva seguretat i la seva salut.

7.7.1.2 Riscs específics

Les proteccions col·lectives previstes per a la prevenció d’aquests riscos, seguint l’ordre

dels mateixos establerts en el punt 7.5, s’exposen a continuació:

7.7.1.2.1 Excavacions

S’estibaran o es talussaran totes les excavacions verticals de profunditat superior a

1,5 m.

Es senyalitzaran les excavacions, com a mínim a 1 m de la seva vora.

No s’amuntegaran terres ni materials a menys de 2 m de la vora de l’excavació.

Les excavacions de profunditat superior a 2 m, i que en les seves proximitats hagin

de circular persones, es protegiran amb baranes resistents de 90 cm d’alçada, les

quals se situaran, sempre que sigui possible, a 2 m de la vora de l’excavació.

Els accessos a les rases o trinxeres es realitzaran mitjançant escales sòlides que

sobrepassin 1 m la vora d’aquestes.

Les màquines excavadores i camions només seran conduïts pel personal capacitat,

amb el corresponent permís de conduir, el qual serà responsable, així mateix, de

l’adequada conservació de la seva màquina.


12

7.7.1.2.2 En voladures

Les voladures seran realitzades per una empresa especialitzada que elaborarà el

corresponent pla de voladures. En la seva execució, a més de complir la legislació vigent

sobre explosius (R.D. 2114/787 B.O.E. 07.09.78) es prendran com a mínim les següents

mesures de seguretat:

Acordonar la zona de “càrrega” i “pega” a la que, sota cap concepte, han d’accedir-

hi persones alienes.

Anunciar, amb un toc de sirena 15 minuts abans, la proximitat de la voladura, amb

dos tocs en el moment abans de la detonació i amb tres al final de la voladura,

podent tornar a l’activitat en la zona.

En el perímetre de la zona acordonada es col·locaran senyals de “prohibit el

pasvoladures”.

Abans de la “pega”, una persona recorrerà la zona i comprovarà que no queda

ningú, i es posaran vigilants en els llocs estratègics d’accés a la zona per tal

d’impedir l’entrada de persones o vehicles.

El responsable de la voladura i els artillers comprovaran, quan s’hagin dissipat els

gasos, que la “pega” ha estat completa i comprovarà que no queden terrenys

inestables, sanejant aquests si fos necessari abans d’iniciar els treballs.

7.7.1.2.3 En moviments de terres

No es carregaran els camions per sobre de la càrrega admissible ni sobrepassant el

nivell superior de la caixa.

Es prohibeix el trasllat de persones fora de la cabina dels vehicles.

Es situaran topes o galzes per limitar la proximitat a les vores d’excavacions o

desnivells en zones de descàrrega.

Es limitarà la velocitat de vehicles en el camí d’accés i en els vials interiors de

l’obra a 20Km/h.

En cas necessari i a criteri del tècnic de seguretat es procedirà al regat de les pistes

per evitar la formació de núvols de pols.


13

7.7.1.2.4 Treballs en alçada

Es evident que el treball en alçada es presenta dins de moltes de les activitats que es

realitzen en l’execució d’aquest Projecte i, com tal, les mesures preventives relatives a

aquests seran tractades conjuntament amb la resta de les que afectin a cada una.

Sens dubte, donada la gravetat de les conseqüències que, generalment, es deriven de les

caigudes d’alçada, es considera oportú i convenient remarcar, en aquest apartat concret, les

mesures de prevenció bàsiques i fonamentals que s’han d’aplicar per eliminar, en la mesura

en què sigui possible, els riscos inherents als treballs en alçada.

Destacarem, entre altres, les següents mesures:

Per evitar la caiguda d’objectes:

No es carregaran els camions per sobre de la càrrega admissible ni sobrepassant el

nivell superior de la caixa.

Coordinar els treballs de forma que no es realitzin treballs superposats.

En la necessitat de treballs en la mateixa vertical, posar les oportunes proteccions

(xarxes, marquesines, etc.).

Acotar i senyalitzar les zones amb risc de caiguda d’objectes.

Senyalitzar i controlar la zona d’on es realitzin maniobres amb càrregues suspeses,

fins que aquestes es trobin totalment recolzades.

S’han de fer servir cordes per al guiat de càrregues suspeses, que seran manejades

des de la zona d’influència de la càrrega, i accedir a aquesta zona només quan la

càrrega estigui pràcticament arriada.

Per evitar la caiguda de persones:

Es muntaran baranes resistents en tot el perímetre o vores de plataformes, forjats,

etc. pels quals es puguin produir caigudes de persones.

Es protegiran amb baranes o tapes de suficient resistència els orificis existents en

forjats, així com en aparamentes verticals si aquestes són accessibles o estan a

menys d’1,5 m del terra.


14

Les baranes que siguin retirades o orificis que es destapin per a la introducció

d’equips, etc. es mantindran perfectament controlats i senyalitzats durant

lamaniobra, reposicionant les corresponents proteccions un cop finalitzades les

maniobres.

Les bastides que s’utilitzin (modulars o tubulars) compliran els requeriments i les

condicions mínimes definides en l’OGSHT, destacant entre d’altres:

• Superfície de recolzament horitzontal i resistent.

• Si són mòbils, les rodes estaran bloquejades i no es traslladaran amb

persones sobre d’elles.

• Arriostrant-les cada certa alçada.

• A partir de 2 m d’alçada es protegirà tot el seu perímetre amb rodapeus i

“quitamiedos” col·locats a 45 i 90 cm del pis, el qual tindrà com a mínim,

una amplada de 60 cm.

• No sobrepassar les plataformes de treball i mantenir-les netes i lliures

d’obstacles. En alçada (més de 2 m) és obligatori utilitzar el cinturó de

seguretat, sempre que no existeixin proteccions (baranes) que impedeixin

la caiguda, el qual estarà fixat a elements fixos, mòbils, definitius o

provisionals de suficient resistència.

• S’instal·laran cordes o cables fiadors per a la subjecció dels cinturons de

seguretat en aquells casos en què no sigui possible muntar baranes de

protecció, o bé sigui necessari el desplaçament dels operaris sobre

estructures o cobertes. En aquest cas s’utilitzaran cinturons de caiguda,

amb arnés previstos d’absorció d’energia.

Les escales de mà compliran, com a mínim, les següents condicions:

• No tindran trencades ni estelles els travessers o graons. Disposaran de

bases antilliscants.

• Les superfícies de subjecció inferior i superior seran planes i resistents.

• La fixació o amarre serà pel seu cap en casos especials i s’usarà el cinturó

de seguretat fixat a un element extern a ella.

• Col·locar-la amb la inclinació adequada.


15

• Amb les escales de tisora, posar límit o cadena perquè no s’obrin, no usar-

les plegades i no posar-se a cavall d’elles.

7.7.1.2.5 En treballs amb ferralla

Els paquets rodons es col·locaran en posició horitzontal, separant les capes amb

separadors de fusta i evitant alçades de piles superiors a 1,50 m.

No es permetrà trepar per les armadures.

Es col·locaran taulers per circular per les armadures de ferralla.

No s’utilitzaran elements o mitjans auxiliars (escales, ganxos, etc.) fets amb trossos

de ferralla soldada.

Diàriament es netejarà la zona de treball, recollint i retirant els retalls i filferros

sobrants de l’armat.

7.7.1.2.6 En treballs d’encofrat i desencofrat

L’ascens i el descens als encofrats es farà amb escales de mà reglamentàries.

No romandran operaris en la zona d’influència de les càrregues durant les

operacions d’hissat i trasllat de taulers, puntals, etc.

No romandran operaris en la zona d’influència de les càrregues durant les

operacions d’hissat i trasllat de taulers, puntals, etc.

Es trauran o es posaran reblons en tots els claus o puntes existents en la fusta usada.

El desencofrat es realitzarà sempre des del costat en què no es puguin desprendre

els taulers i emportar-se l’operari.

S’acotarà, mitjançant cinta de senyalització, la zona en la que puguin caure

elements procedents de les operacions d’encofrat o desencofrat.

7.7.1.2.7 En treballs amb formigó

Vessats mitjançant canal:

• Instal·lar topes de final de cursa dels camions formigonera per evitar

bolcades.


16

• No situar-se cap operari enrere dels camions formigonera en les maniobres

de retrocés.

Vessats mitjançant cup amb grua:

• Senyalitzar amb pintura el nivell màxim d’omplert del cup per no

sobrepassar la càrrega admissible de la grua.

• No romandrà cap operari sota la influència del cup durant les operacions

d’hissat i transport d’aquest amb la grua.

• L’obertura del cup per al vessat es farà exclusivament accionant la palanca

prevista per l’acció. Per realitzar aquesta operació s’usaran,

obligatòriament, guants, ulleres i, quant existeixi risc de caiguda, cinturó

de seguretat.

• El guiat del cup fins la seva posició de vessat es farà sempre a través de

corda guia.

7.7.1.2.8 Per a la manipulació de material

Informar els treballadors sobre els riscos més característics d’aquesta activitat,

accidents més habituals i forma de prevenir-los fent especialment esment sobre els

següents aspectes:

• Maneig manual dels material

• Ordenar els materials, segons les seves característiques

• Maneig/col·locació de materials tòxics/perillosos

7.7.1.2.9 Per al transport de material i equips dins l’obra

Es trauran o es posaran reblons en tots els claus o puntes existents en la fusta usada.

Es compliran les normes de tràfic i límits de velocitat establertes per circular pels

vials d’obra, les quals estaran senyalitzades i difoses als conductors.

Es prohibirà que les plataformes i/o camions transportin una càrrega superior a la

identificada com a màxima admissible.


17

La càrrega es transportarà amarrada amb cables d’acer, cordes o estrips de suficient

resistència.

Es senyalitzaran amb banderoles o llums vermelles les parts sortints de la càrrega i,

de produir-se aquestos sortints, no excediran l’1,50 .

En les maniobres amb risc de bolcada del vehicle, es col·locaran topes i s’ajudaran

amb un operari que el guiarà.

Quan s’hagi de circular o realitzar maniobres en proximitat de línies elèctriques,

s’instal·laran gàl·libs o topes que evitin aproximar-se a la zona d’influència de les

línies.

No es permetrà el transport de persones fora de la cabina dels vehicles.

No es transportaran, en cap cas, càrregues suspeses per la ploma amb grues mòbils.

Es revisarà periòdicament l’estat dels vehicles de transport i mitjans auxiliars

corresponents.

7.7.1.2.10 Per a la prefabricació, hissat i muntatge d’estructures, tancaments i equips

Se senyalitzaran i acotaran les zones en què no hi hagi risc de caiguda de materials

per manipulació, elevació i transport d’aquests.

No es permetrà, sota cap concepte, l’accés de qualsevol persona a la zona

senyalitzada i acotada en la que es realitzin maniobres amb càrregues suspeses.

El guiat de càrregues/equips per a la seva ubicació definitiva, es farà sempre

mitjançant cordes guia manejades des dels llocs fora de la zona d’influència de la

seva possible caiguda, i no s’accedirà a aquesta zona fins al moment just d’efectuar

el seu acoblament o posicionament.

Es taparan o es protegiran amb baranes resistents o, segons els casos, es

senyalitzaran adequadament els forats que es generin en el procés de muntatge.

Es muntaran a nivell de terra (quan ho permeti la zona de muntatge i la capacitat de

les grues) els mòduls d’estructures amb el fi de reduir en el possible el nombre

d’hores de treball en alçada i els seus riscos.

Els llocs de treball de soldadura estaran suficientment separats o s’aïllaran amb

pantalles divisòries.

La zona de treball, sigui la de taller o de camp, es mantindrà sempre neta i

ordenada.


18

Els equips/estructures romandran arriostrats durant tota la fase de muntatges fins

que no es faci la subjecció definitiva, per garantir la seva estabilitat en les pitjors

condicions.

Les bastides que s’utilitzin compliran els requeriments i les condicions mínimes

definides en l’OGSHT.

S’instal·laran cordes o cables fiadors per a la subjecció dels cinturons de seguretat

en aquells casos en què no sigui possible muntar plataformes de treball amb barana,

o sigui necessari el desplaçament d’operaris sobre l’estructura. En aquests casos

s’utilitzaran cinturons de caiguda, amb arnés previstos d’absorció d’energia.

De tota manera, donat que aquestes operacions i maniobres estan molt condicionades per

l’estat real de l’obra en el moment d’executar-les, en el cas de detectar-se una complexitat

especial s’elaborarà un estudi de seguretat específic a l’efecte.

7.7.1.2.11 Per a maniobres d’hissat i ubicació en obra de materials i equips

Les mesures de prevenció a aplicar en relació amb els riscos inherents a aquest tipus de

treballs, que ja es van relacionar, estan contemplades i definides en el punt anterior,

destacant especialment les corresponents a:

• Senyalitzar i acotar les zones de treball amb càrregues suspeses.

• No romandre cap persona en la zona d’influència de la càrrega.

• Fer el guiat de les càrregues mitjançant cordes.

• Entrar en la zona de risc en el moment de l’acoblament.

7.7.1.2.12 En instal·lacions de distribució d’energia

S’hauran de verificar i mantenir amb regularitat les instal·lacions de distribució

d’energia presents en l’obra, en particular les que estiguin sotmeses a factors

extrems.

Les instal·lacions existents abans de l’inici de l’obra hauran d’estar localitzades,

verificades i senyalitzades clarament.


19

Quant existeixin línies d’esteses elèctriques aèries que puguin afectar la seguretat

en l’obra serà necessari desviar-les fora del recinte de l’obra o deixar-les sense

tensió. Si això no fos possible, es col·locaran barreres o avisos perquè els vehicles i

les instal·lacions se’n mantinguin allunyades. En el cas que els vehicles de l’obra

haguessin de circular sota de l’estesa s’utilitzarà una senyalització d’advertència i

una protecció de delimitació d’alçada.

7.7.2 En proteccions individuals

Com a complement de les proteccions col·lectives serà obligatori l’ús de les proteccions

individuals. Els caps intermedis i el personal de seguretat vigilaran i controlaran la

correcta utilització d’aquestes proteccions.

Per a no excedir-nos, i donat que la majoria dels riscos que obliguen a l’ús dels equips de

protecció individual són comuns a les activitats a realitzar, relacionem un conjunt d’EPIs

previstos.

Es preveu l’ús, en major o menor grau, dels següents EPIs:

Casc

Pantalla facial transparent

Pantalla de soldador amb visor abatible i vidre inactínic

Màscares facials segons necessitats

Màscares d’un sol ús de paper

Guants de diferents tipus (muntador, soldador, aïllant, goma, etc.)

Cinturó de seguretat

Absorbidors d’energia

Jaquetes, peto, maniguets i polaines de cuir

Ulleres de diferents tipus (contraimpactes, soplet, etc.)

Calçat de seguretat, adequat a cada un dels treballs

Proteccions auditives (cascos o taps)

Roba de treball

Totes les proteccions individuals compliran la Normativa Europea (CE) relativa a Equips

de Protecció Individual (EPI).


20

7.7.3 Revisions tècniques de seguretat

La seva finalitat és comprovar la correcta aplicació del Pla de Seguretat. Per això, el

contractista vetllarà per a l’execució correcta de les mesures de seguretat fixades en aquest

Pla.

Sense perjudici de l’esmentat abans, podran realitzar-se visites d’inspecció per tècnics

assessors especialistes en seguretat , l’assessorament dels quals pot ser de gran ajut.

7.7.4 Les 5 regles d’or

Figura 1. Representació de les 5 regles d’or en electricitat

1. Tall de totes les possibles fonts de tensió

2. Enclavament o bloqueig dels elements

3. Verificació d’abscència de tensió

4. Posta a terra i en curtcircuit

5. Senyalització de la zona de treball


21

7.8 Instal·lacions elèctriques provisionals

En el subministre d’energia per a les màquines i eines elèctriques pròpies dels treballs

objecte del present Estudi, els contractistes instal·laran quadres de distribució amb presa

de corrent en les instal·lacions de la propietat o alimentats mitjançant grups electrògens.

En l’escomesa elèctrica general es col·locaran estratègicament per al subministre de

corrent a les seves corresponents instal·lacions equips i eines pròpies dels treballs.

7.8.1 Riscos previsibles

Els riscos implícits a aquestes instal·lacions són característiques dels treballs i manipulació

d’elements (quadres, conductors, etc. i eines elèctriques) que poden produir accidents per

contactes tant directes com indirectes.

7.8.2 Mesures preventives

Les principals mesures preventives a aplicar en instal·lacions, elements i equips elèctrics

seran les que s’exposen a continuació:

7.8.2.1 Quadres de distribució

Seran estancs, totes les parts amb tensió romandran inaccessibles al personal i estaran

dotats de les següents proteccions:

• Interruptor general

• Proteccions contra sobrecàrregues i curtcircuits

• Diferencial de 300mA

• Presa de terra de resistència màxima 20 Ω

• Diferencial de 30mA per a les preses monofàsiques que alimenten eines o

útils portàtils

• Tindran senyalitzacions de perill elèctric

• Solament podrà manipular en ells un electricista


22

• Els conductors aïllants utilitzats tant per a escomeses com per a

instal·lacions, seran de 1000 V de tensió nominal com a mínim.

7.8.2.2 Prolongadors, clavilles, connexions i cables

Els prolongadors, clavilles i connexions seran de tipus intempèrie amb tapes de seguretat

en tomes de corrent femelles i de característiques tal que assegurin l’aïllament, inclòs en el

moment de connectar i desconnectar.

Els cables elèctrics seran del tipus intempèrie sense presentar fissures i de suficient

resistència a esforços mecànics.

Els empalmes i aïllaments en cables es faran amb maneguets i cintes aïllants vulcanitzades.

Les zones de pas es protegiran contra danys mecànics.

7.8.2.3 Eines i útils portàtils

Les làmpades elèctriques portàtils tindran el mànec aïllant i un dispositiu protector de la

làmpada de suficient resistència. En estructures metàl·liques i altres zones d’alta

conductivitat elèctrica s’utilitzaran transformadors per a tensions de 24V.

Totes les eines, làmpades i útils seran de doble aïllament.

Totes les eines, làmpades i útils elèctrics portàtils estaran protegits per diferencials d’alta

sensibilitat (30mA).

7.8.2.4 Màquines i equips elèctrics

A més d’estar protegits per diferencials de mitja sensibilitat (300mA), aniran connectats a

una presa de terra de 20 Ω de resistència màxima i portaran incorporat a la mànega

d’alimentació el cable de terra connectat al quadre de distribució.


23

7.8.2.5 Normes de caràcter general

Sota cap concepte es deixaran elements de tensió, com puntes de cables terminals, etc.

sense aïllar.

Les operacions que afectin a la instal·lació elèctrica, seran realitzades únicament per

l’electricista.

Quant es realitzin operacions en cables, quadres i instal·lacions elèctriques es faran sense

tensió.

7.8.2.6 Estudi de revisions de manteniment

Es realitzarà un adequat manteniment i revisions periòdiques de les diferents instal·lacions,

equips i eines elèctriques per analitzar i adoptar les mesures necessàries en funció dels

resultats d’aquestes revisions.

Firma:

Marc Domingo Bonet


Juny del 2010

Electrificació i enllumenat públic del Polígon Industrial El...

Documents

Transcript of Electrificació i enllumenat públic del Polígon Industrial El...