MEMÒRIA de la LLICÈNCIA d’ESTUDIS Curs 2008-2009

ELABORACIÓ D’ANIMACIONS FLASH

PER A L’ESTUDI DE LA GEOGRAFIA

DE TERCER D’E.S.O.

per Josep Vilallonga AngladaDepartament Ciències Socials

I.E.S. CASSÀ de la SELVACASSÀ de la SELVA (Girona)

1

ÍNDEX

Portada ............................................................................................. 1

Índex ................................................................................................ 2

1. Introducció ....................................................................................... 3

1.1. Explicació del tema i antecedents 1.2. Justificació de la necessitat del material

1.3. Objectius i resultats proposats

2. Treball dut a terme ............................................................................ 5

2.1. Disseny del pla de treball i metodologia emprada.2.2. Descripció dels recursos utilitzats

3. Resultats obtinguts ........................................................................... 6

3.1. Presentació dels materials elaborats3.2. Guia didàctica per al professorat.

4. Com descarregar les animacions? .................................................... 19

2

1. INTRODUCCIÓ

1.1.- EXPLICACIÓ DEL TEMA I ANTECEDENTS.

El projecte consisteix en elaborar material didàctic obert i fàcilment utilitzable

tant pels professors com pels alumnes per a l'estudi de la Geografia de tercer

d’ESO.

El material didàctic que he elaborat està format per un conjunt d’animacions en

Adobe Flash de caràcter interactiu que permet als alumnes estudiar i repassar

els continguts del currículum de tercer d’ESO davant de l’ordinador, tant a

l’escola com a casa.

He fet una sèrie de “píndoles educatives” que són petites animacions en Flash

d’una duració màxima de 15 minuts. Cada “píndola” pot ser utilitzada amb

molta facilitat per part dels professors que tenen muntat el curs utilitzant l’entorn

Moodle. Els conceptes més importants que s’estudien a la Geografia de tercer

d’ESO poden ésser treballats de manera més amena i visual gràcies a

aquestes petites animacions en Flash. He agafat com a referència per

desenvolupar les animacions el projecte “Polis” de l’editorial Vicens Vives.

D’animacions en flash amb finalitat didàctica corresponent a l’àrea de Ciències

Socials ja se’n poden trobar algunes (sobretot d’Història i de Geografia Física i

Política) però, per desgràcia, n’hi ha poquíssimes. Cada vegada hi ha més

recursos relacionats amb les noves tecnologies, però se’n troben a faltar que

realment siguin útils i s’ajustin als programes establerts.

El més semblant al material que he fet són les animacions que es poden trobar

a la web www.librosvivos.net. És un material elaborat per l'editorial SM i un bon

recurs per “repassar” els temes de Geografia.

1.2. - JUSTIFICACIÓ DE LA NECESSITAT DEL MATERIAL

Les animacions flash són ideals per estudiar, repassar, veure i entendre

fàcilment, de manera gràfica i didàctica qualsevol tema relacionat amb la

Geografia i amb les Ciències Socials en general. Fins i tot a les pàgines web

3

dels diaris més importants, quan es vol explicar una notícia, un fet, el

funcionament d’algun fenomen, com s’ha produït un esdeveniment, etc.

recorren a mostrar-ho de manera gràfica amb l’ajut d’una petita animació. Un

fenomen que costaria d’entendre després d’una llarga explicació escrita, el

podem entendre perfectament amb una senzilla animació en flash.

En aquests tipus de material, la informació textual va acompanyada per

abundant informació visual. Els alumnes, acostumats en les seves estones

d’oci al llenguatge de les noves tecnologies, es mostren més receptius a la

informació que els arriba per aquest mitjà. Ningú discuteix la utilitat d’aquest

tipus de material. El problema, tal com he dit abans, és que n’hi ha molt poc.

Una gran majoria de professors de Ciències Socials ens trobem amb moltes

dificultats quan volem utilitzar les noves tecnologies per ensenyar Geografia o

Història. Falta material. Podem buscar a tots els bancs de recursos coneguts i

al final ens quedem amb uns quants vídeos i unes poques animacions. Gairebé

mai els vídeos s’ajusten a la programació perquè estan pensats per a la

televisió i, per als alumnes, llegir un text en una pàgina web no és massa

diferent que llegir un llibre.

1.3.- OBJECTIUS I RESULTATS PROPOSATS.

La finalitat última del projecte és aportar recursos que ajudin i animin els

professors a canviar la didàctica tradicional de les Ciències Socials per una

altra, més rica i moderna amb la utilització de les noves tecnologies. Els

professors de l’àrea de les Ciències Socials tenim moltes dificultats per aprofitar

les noves tecnologies a l’hora d’ensenyar Història o Geografia: els grups són

molt nombrosos; no tenim desdoblaments; les aules d’informàtica estan

ocupades per Tecnologia, Informàtica, Matemàtiques; etc. Però el més greu de

tot és que, quan per fi podem disposar d’una aula d’informàtica perfectament

equipada ens trobem amb una realitat una mica trista: no hi ha recursos

informàtics que realment siguin útils, que estiguin adaptats a les programacions

i que no siguin una pèrdua de temps. Molts dels materials que hi ha són

excessivament localistes i d’altres són útils per a l’EGB però no per als alumnes

d’ESO.

4

Bàsicament es tracta d’oferir una nova possibilitat a l’hora d’ensenyar o

aprendre la Geografia de tercer d’ESO. La rutina diària de les classes sempre

amb la mateixa metodologia tradicional acaba desmotivant els alumnes. Crec

que disposar d’aquest material gràfic pot afegir una motivació en

l’aprenentatge.

Amb un permís de mig any era impossible fer material per tot el programa de

tercer d’ESO (treballar amb Adobe Flash és lent i vol moltes hores de feina si

es volen elaborar materials originals) de manera que m’he centrat en un

aspecte concret: he elaborat material que serveix per a l'ensenyament del

sector primari dins l’apartat de Geografia Econòmica.

5

2. TREBALL DUT A TERME

2.1.- DISSENY DEL PLA DE TREBALL I METODOLOGIA EMPRADA.

Treballar amb Adobe Flash i fer material original obliga a dedicar-hi moltes

hores, molta feina i concentració.

Fer una animació comporta una sèrie de tasques:

- Mirar els continguts de la programació de tercer d’ESO i veure de quina

manera els llibres de text expliquen aquests continguts.

- Decidir les idees, els continguts i els aspectes que formaran cada “píndola educativa”.

- Fer un guió previ i pensar com s’explicaran aquestes idees en forma d’animació, perquè sigui didàctica, engrescadora i capti l’atenció de

l’alumne. Com “explicar” els conceptes i les idees a través d’una animació

no és una cosa que es pugui tenir pensada amb tots els detalls prèviament

a la seva execució. L’animació s’ha d’anar ideant i executant “sobre la

marxa”. S’han d’anar combinant els recursos que ofereixen els programes

informàtics perquè l’animació no sigui repetitiva o pobre des del punt de

vista visual. Amb això vull dir que ningú pot detallar amb molta precisió com

s’estructurarà cada animació fins que està feta. Hi ha, això sí, un esquema i

un guió que s’ha de seguir

- Buscar el material a utilitzar. Els dibuixos, mapes, esquemes, fotos,

il·lustracions, etc. s’han de fer de nou o com a mínim s’han de manipular

amb els programes de retoc de la imatge digital per tal de no vulnerar els

drets d'autor. Una bona part de les fotografies són originals.

- Fer l’animació amb la utilització del programa “Adobe Flash”. Prèviament

he de definir unes línies estètiques per tal que aquestes animacions tinguin

una unitat i un “estil” que les distingeixi.

2.2. - DESCRIPCIÓ DELS RECURSOS UTILITZATS.

Els principals recursos que he utilitzat per fer aquest treball són:

6

- El programa Adobe Flash en la seva versió 8 per a l’elaboració de

l’animació.

- El llibre de tercer d’ESO de l’editorial Vicens Vives “Polis 3” per seguir

les pautes que l’editorial fa servir a l’hora desenvolupar el programa.

- Altres llibres de text de tercer d’ESO per ampliar la visió dels continguts que

convé tractar.

- Internet. Un recurs bàsic que m’ha servit per buscar il·lustracions (fotos,

mapes, gràfics) que no he pogut trobar en els meus arxius personals. Fer un

treball d’aquest tipus amb fotos, mapes i gràfics originals és pràcticament

impossible i no he tingut cap altra opció que buscar alguns recursos a

internet. També m’ha servit per buscar informació actualitzada per ampliar

alguns temes.

- El programa Photoshop en la seva versió CS3 m’ha servit per manipular

les fotografies, els mapes i les il·lustracions i optimitzar-les per tal que

“pesin” poc i les animacions ocupin poca memòria.

- El Moodle de l’IES Cassà on he penjat les animacions. Tothom pot accedir

a la carpeta com a visitant, sense necessitat de cap contrasenya, i treballar

lliurement amb les animacions. (Vegeu l'apartat 4).

7

3. RESULTATS OBTINGUTS

3.1.- PRESENTACIÓ DELS MATERIALS ELABORATS.

Els materials elaborats es poden trobar (de moment) al Moodle de la pàgina

web de l’IES Cassà, a l’apartat de Ciències Socials – Animacions Geografia

tercer d'ESO. Tal com he dit abans tothom hi pot accedir com a visitant sense

necessitat de cap contrasenya.

Són un total de 10 animacions sobre les activitats econòmiques del sector

primari. (Acabada la llicència tinc previst continuar amb l’elaboració d’altres

animacions).

Animació 1: ELS SECTORS DE PRODUCCIÓ.

En aquesta animació s’estudia el concepte d’activitat econòmica, es posen

exemples i s’explica que les activitats econòmiques s’agrupen en tres sectors

de producció. Es defineix sector primari, secundari i terciari i s’explica quines

activitats en formen part.

8

Animació 2: L’AGRICULTURA. DEFINICIÓ I IMPORTÀNCIA.

Aquesta animació ens serveix per:

- Definir què entenem per agricultura.

- Explicar per quines raons els pagesos es dediquen al conreu de la terra i

quines utilitats donen als seus productes (aliment per a les persones,

aliment per als animals, primeres matèries per a la indústria i altres raons).

- Fer una mica d’història de l’agricultura: es recorda que l'agricultura és un

descobriment del neolític i que és una activitat productora en contrast amb

el paleolític, una època en la qual l’home es comportava com un

depredador. També es fa referència al fet que aquest descobriment es va

fer per separat a les àrees del Pròxim Orient, de la Xina i de l’Amèrica

Central.

- Fer una valoració de la importància de l’agricultura com a activitat que

subministra aliments i matèries primeres i a més dóna feina a molta gent,

especialment als països pobres. Es compara el % de població activa que

treballa en el sector primari en els països rics i en els països pobres i

s’expliquen les raons del per què passa això. Es relaciona el grau de

desenvolupament d’un país amb la quantitat de gent que treballa al sector

primari.

9

Animació 3: ELS PAISATGES AGRARIS. FACTORS QUE CONDICIONEN

LES ACTIVITATS AGRÍCOLES

En aquesta animació s’estudien les següents propostes:

- Què s’entén per paisatge agrari en contraposició al concepte de paisatge

natural.

- De què són fruit els paisatges agraris i per quina raó en el món hi ha

paisatges agraris tan diferents.

- Es fa un esquema dels factors que condicionen les activitats agrícoles i

s’explica cada un dels condicionants.

- En primer lloc s'expliquen els factors físics: el clima, el relleu i la naturalesa

del sòl.

- Pel que fa al clima, es defineix què és el clima, quins elements el

determinen (temperatura, vent, hores de sol i precipitacions) i de quina

manera cada un d’aquests elements condiciona les activitats agrícoles.

Davant dels factors climàtics els pagesos reaccionen de diversa manera: es

parla sobretot de la construcció d’hivernacles.

10

- Pel que fa al relleu s’explica de quina manera l'alçària i la inclinació del sòl

condicionen les activitats agrícoles i com els homes construeixen terrasses

artificials per superar aquesta inclinació.

- Pel que fa a la naturalesa del sòl s’explica que no tots els sòls són iguals

sinó que tenen textures i graus d’acidesa molt diferents. També s’explica

què fan els pagesos per superar els condicionants que troben en el sòl.

- Una vegada vistos els factors físics, s’estudien els factors humans: els

sistemes de conreu, els tipus de parcel·les i el poblament.

- Pel que fa als sistemes de conreu, s'estudien els conceptes de monoconreu

i policonreu; d’agricultura intensiva i agricultura extensiva; i d'agricultura de

secà i de regadiu.

- Pel que fa a les parcel·les repassem els conceptes de camps oberts o

openfield i camps closos o bocage; de parcel·les i propietats grans i petites;

de parcel·les regulars i irregulars; etc.

- Pel que fa al poblament s’estudien els conceptes d’habitat rural dispers i

hàbitat rural concentrat.

Animació 4: L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA

Aquesta animació ens serveix per explicar:

- El concepte d’agricultura de subsistència i quines són les seves principals

característiques. Exposem que està orientada a l’autoconsum familiar, que

els pagesos que la practiquen no disposen de diners per poder utilitzar

eines i tècniques modernes de manera que utilitzen eines i tècniques

rudimentàries, que els cal molta mà d’obra per fer la feina, que el rendiment

que obtenen de la terra és baix i que, com a conseqüència de tot això, la

població és pobra i està mal alimentada.

- L’agricultura de subsistència al món, tant pel que fa al nombre de pagesos

que la practiquen com pel que fa a les diferents variants que adopta:

- L’agricultura irrigada de l’arròs.

- L’agricultura itinerant per cremació.

- L’agricultura extensiva de secà.

11

Animació 5: EL PAS DE L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA

A UNA AGRICULTURA DE MERCAT

En aquesta animació s’explica detalladament el llarg procés que ha portat als

pagesos dels països rics a conrear les seves terres, sense pensar en

l’autoconsum familiar i orientar la seva producció al mercat local, nacional o

internacional. S’explica:

- Perquè els pagesos antigament es dedicaven a una agricultura de

subsistència.

- Quines circumstancies es varen donar a Europa a partir del segle XVIII que

varen donar als pagesos la possibilitat d’obtenir excedents i de tenir un

mercat potencial on vendre els seus productes.

- Com els excedents van ser possibles gràcies a: la utilització de noves

arades, la utilització del nou sistema de conreu Norfolk, l’aparició de les

primeres màquines agrícoles, la introducció de noves espècies vegetals i

l’augment de la producció ramadera.

- Que l'aparició del mercat és conseqüència d’una sèrie de canvis que es

produeixen en aquesta època: la revolució demogràfica, la revolució

industrial, l’èxode rural i el creixement de les ciutats.

12

Animació 6: L’AGRICULTURA DE MERCAT. CARACTERÍSTIQUES

En aquesta animació podem estudiar:

- El concepte d’agricultura de mercat.

- El funcionament d’aquest tipus d’agricultura. Sobretot s’incideix en la idea

que els pagesos que practiquen una agricultura de mercat pateixen la

competència d’altres pagesos de tot el món que conreen els mateixos

productes i que també volen vendre.

- Com a conseqüència de la competència i, si els pagesos volen ser

competitius, l’agricultura de mercat té tota una sèrie de característiques: és

una agricultura molt mecanitzada, és una agricultura especialitzada i

necessita una ràpida comercialització.

- En l’animació s’explica detalladament per quines raons l’agricultura de

mercat ha de tenir totes aquestes característiques.

13

Animació 7: L’AGRICULTURA DE MERCAT AL MÓN

- En primer lloc s’explica per quines raons l’agricultura de mercat es practica

sobretot als països desenvolupats.

- A continuació i, a partir d’un mapa, s’expliquen detalladament tres exemples

d’agricultura de mercat que trobem al món: l’agricultura mediterrània,

l’agricultura extensiva mecanitzada i l’agricultura de plantació.

- Pel que fa a l’agricultura mediterrània, es defineix, s’expliquen les seves

característiques, es localitza en un mapa del món i es citen els productes

que ofereix al mercat. Es fa especial incidència als productes nous que

surten dels hivernacles.

- Pel que fa a l’agricultura extensiva especialitzada, en primer lloc es defineix

i es localitza en un mapa. A continuació s’expliquen les seves

característiques agafant com a model l'agricultura dels Estats Units.

- Pel que fa a l’agricultura de plantació, es defineix, es localitza en un mapa i

s’explica l’origen de les plantacions, els productes que s’hi conreen així com

totes les seves característiques.

14

Animació 8: LA PESCA. TIPUS DE PESCA

Aquesta animació ens serveix per estudiar:

- Què és la pesca. Es deixa clar que la pesca es fa tant a les aigües dolces

com al mar, que la recol·lecció de marisc també s’inclou dins la pesca i que

l’aqüicultura també s’inclou dins aquesta activitat econòmica.

- La història de la pesca. S’explica que la pesca és una activitat antiquíssima i

que ha estat present en totes les civilitzacions al llarg de tota la Història.

- La importància de la pesca. Es dóna la idea que varia molt d’un país a un

altre i del nombre de pescadors que avui en dia hi ha al món.

- Els diferents tipus de pesca: la pesca tradicional o artesana i la pesca

industrial.

- Pel que fa a la pesca artesana, es defineix, se n’expliquen les

característiques i es relaciona tant amb els països pobres com amb la pesca

de subsistència.

- Pel que fa a la pesca industrial, després de fer-ne una definició, s’expliquen

els tres tipus: la pesca costanera, la pesca d’altura i la gran pesca.

- De la pesca costanera se n’expliquen les seves característiques: vaixells

que utilitzen, tipus de peix que es captura, com es comercialitza, etc.

15

- Pel que fa a la pesca d’altura s’expliquen les seves característiques: tipus

de vaixells, equipament, tipus de peix que es captura, com es comercialitza,

etc.

- Pel que fa a la gran pesca, s’explica el seu funcionament i què és un vaixell

d’abastament.

Animació 9: ON ES PESCA?

Amb aquesta animació volem transmetre les següents idees:

- Que malgrat que mars i oceans ocupen les tres quartes parts de la

superfície terrestre, les àrees riques en pesca són molt limitades. S’explica

el concepte de calador.

- Que els principals caladors es troben a: les zones on la plataforma

continental és extensa; a les zones de contacte entre corrents marins freds i

càlids; i a les zones costaneres a prop de les quals passa un corrent marí

fred. S’expliquen quines són aquestes zones i per quines raons aquestes

àrees són riques en pesca.

- Quins són els principals països pesquers del món. Es fa referència especial

al cas d’Espanya.

16

Animació 10: ELS PROBLEMES DE LA PESCA

En aquesta animació s’expliquen els tres principals problemes que pateix la

pesca: la sobrepesca, la contaminació de mars, oceans i aigües dolces, i la

falta de caladors.

- Pel que fa a la sobrepesca, s’estudia l’increment de les captures i de la

capacitat de pesca de les flotes. També estudiem l’augment dels pescadors

en els darrers anys. Es deixa clar que la pesca és un recurs renovable i que

no és bo superar la seva capacitat de càrrega. A partir d’un mapa podem

veure quines són les aigües sobreexplotades i quines són les espècies en

perill. També s’apunten possibles solucions al problema.

- Pel que fa a la contaminació, es parla de les principals causes de la

contaminació de les aigües, de quines són les àrees més contaminades a

nivell mundial i de quina manera afecta els recursos marins.

17

- Pel que fa a la manca de caladors es parla sobretot de l’ampliació de les

aigües jurisdiccionals i de com, per aquesta raó, els pescadors dels països

rics es troben sense caladors on anar a tirar les xarxes.

3.2.- GUIA DIDÀCTICA PER AL PROFESSORAT.

- Les animacions estan pensades per ser treballades a l’aula d’informàtica

com a material de suport per repassar els continguts de Geografia que

prèviament ja s’han explicat a classe. Els arxius flash tenen la característica

que per poder-se veure en pantalla es descarreguen de manera automàtica

a la memòria temporal de l’ordinador. Per això, les animacions es poden

treballar a l’aula des d’internet simplement obrint l’arxiu del lloc on estigui

penjat. Però també hi ha la possibilitat de descarregar l’arxiu, col·locar-lo al

Moodle i treballar a la Intranet dels centres.

- No és recomanable que l’animació sigui el primer contacte que l’alumne té

amb tema. Pel seu format, encara que hi ha moltes imatges, les

18

explicacions no són completes sinó més aviat esquemàtiques. És preferible

que les animacions serveixin de repàs.

- He provat el funcionament d’aquestes animacions a classe amb els alumnes

i he pogut comprovar que, encara que el format sigui innovador i atractiu,

això no garanteix que els alumnes treballin i facin la feina que han de fer. Hi

ha alumnes que van pas a pas, treballen i veuen l’animació vàries vegades i

realment aprenen i alumnes que acaben de seguida i no s'assabenten de

res. És convenient que abans de començar el professor “vegi” l’animació,

orienti els alumnes, els expliqui molt clarament què han de fer i que tinguin

algun exercici en perspectiva a partir de l’animació. A les animacions no hi

ha exercicis. Vaig considerar que el format només permetia exercicis massa

tancats i mecànics i que no eren adequats per a les Ciències Socials, de

manera que cada professor haurà de preparar alguns exercicis si vol

controlar el treball dels alumnes amb les animacions.

- Des d’internet o penjades al Moodle, els alumnes poden treballar amb les

animacions a casa sense cap problema. Per repassar i estudiar de cara a

un examen poden ser un bon recurs.

4. DES D'ON ES PODEN DESCARREGAR LES ANIMACIONS?

Les animacions es poden descarregar des del Moodle de la web de l'Institut de

Cassà de la Selva accedint com a visitant al curs Animacions Flash de

Geografia de tercer d'ESO.

La web de l'IES Cassà és http://iescassa.xtec.cat/

L'accés directe és http://iescassa.xtec.cat/course/view.php?id=62

19