V A L L F O G O N A

<Suman03 Editorial

05 Vallfogona al dia

10 Escola

12 Festa Major Vallfogona

14 Ajuntament

16 Imatges

24 Els renoms de les cases

26 Dites d ’ahir i d’avui?

27 Poesia

28 Moda i compléments

30 La Nostra Història Literària

32 El racó de l’enòleg

33 Innovació als fogons

34 Salut

35 Els grans clàssics

36 Foto denuncia

37 Per perdre el temps

39 Al seu servei

Si us voleu anunciar en propers números

de la revista i col.laborar a fer que sigui

possible, poseu-vos en contacte amb l’Ajuntament

o ai correu: rev¡staxop@gmail.com

EDITAEl Xop - Apt. de correus 1 Vallfogona de Balaguer

DIRECCIÓ Lourdes Cardona

ÇONSELL DE REDACCIÓ Àngels Camarasa, Antonieta Gázquez, Esther Piqué, Meritxell Rosselló, Montse Montoliu i Teresa Balash.

COL.LABOREN EN AQUEST N°: Lourdes Cardona, Meritxell Serret, Mercè Plens, Diana Mejía, Enríe M illá, Francisco Alfas, Meritxell Rosselló, CEIP Salvador Esprlu, Teresa Balasch, Ju ll Garcia, La Padrina, Escola de Capacitació Agrària, Coral Vallfogonina, Assoclacló de llulta contra el cáncer, Rosa Abad, Àngels Molpeceres i Oscar Hernando.

DISSENY, COMPOSICIÓI MAQUETACIÓ

creaciógráficad is s e n y g r á f ic

carrersantllu ís, 70 ba ixo s

25600balaguer

tel./fax973 44 50 16

móbil625 39 77 39

w w w .creaciografica.com

in fo@ creaciografica.com

CORRECCIÓ Montse Olivart

DIPÒSIT LEGAL L-136-1992.

La revista El Xop sortirà els mesos de mar?, juny, setembre i desembre. Recordeu que si voleu publicar un article l'heu d'adregar a EL XOP, apartat de correus, 1, a la Secretaria de l'Ajuntament o a Padrea electrónica > revistaxop gmail.com sempre durant els darrers 25 dies del mes anterior a la publicació.

El Xop, és una publicació plural. La direcció respecta la llibertat d'expressió deis comentaristes i no es fa responsable deis criteris exposats en els artícles firmats ja que són d'exclusiva responsabilitat deis autors i no necesariáment l'opinió d'aquesta revista.

Generalität de Catalunya Departament de Cultura

P " * 4 B IN ST ITU T

F W f l D'ESTUDIS

I I f 1 ILERDENCSf um Jació P úb lic a d e la D ip u ia cid d e Lívida

Ajuntament de Vallfogona

È d U w ïa iLourdes Cardona

POo

Una societat virtual

El correu e lectrônic, els xats, el Messenger... son les noves eines de comunicaciô que fa servir la societat del segle XXI. Joves i no tan joves ja fa anys que, ja sigui perquè es tracta d'un canal més pràctic i ràpid com pel seu réduit cost économie, es valen d’internet per mantenir al dia les seves relacions personals. Perô el véritable “boom” de les relacions en xarxa té un nom propi: Facebook, la xarxa social online amb més adeptes arreu del mon.

Amb la possib ilitat de com partir missatges, fotos i videos amb els teus “amies" -que , a diferèneia dels xats, aquest cop son persones de carn i ossos que tôt sovint coneixem també fora de la pantalla de l’ordinador-, Facebook ha séduit més de 200 milions d'usuaris arreu del mon, que alhora aprofiten les eines que aquesta macroagenda els ofereix per retrobar- se amb un antic company d ’escola, un conegut de la universitat o un excompany de feina a qui fa temps van perdre el rastre. No us negarem pas que és graciés saber què se n'ha fet d’alguna amistat perduda, perô paga la pena substituir les relacions interpersonals cara a cara per les virtuals?Si us sembla analitzem-ho plegats. Em poso a mi mateixa d’exemple. A conseqüència de la meva feina, em passo més de vu it hores al dia “connectada”. A més, gestiono quatre correus electrônics diferents: el de la feina (amb volum aproximat d ’uns 150 e-m ails cada dia) i très de personals (un que em vaig crear fa anys i que ara que sôc més a prop dels trenta que dels vint m’avergonyeix una mica donar; un segon que és el que faig servir més sovint; i un darrer que anomeno professional, on va a parar tôt allô vinculat amb el mon laboral).

Mai he estât una entusiasta del Messenger, perô ja fa quasi un any que tinc el meu compte a Facebook. Un compte que vaig crear arran d’un sopar de la “uni” i que he tornat a activar recentment per culpa de la feina, ja que fins i tôt el Bondia hi té el seu grup d ’am ics. La idea que tothom pugui consultar o penjar fotos m eves sense el meu perm is no m’atreu gens ni mica, com tampoc la facilitât amb què altres usuaris, siguin o no amies meus, puguin consultar el meu “perfil” (nom que la xarxa dôna al compte i que recull les imatges, videos, comentaris o missatges que penja cada usuari).

Alhora, tampoc no deixa de ser curios quina mena de gent vol penetrar en el teu entorn virtual; hi ha gent que no sap diferenciar que un amie és un amie i un cap és un cap. Aquest raonament vaig haver d’emprar per “ignorar" el meu superior quan em va convidar a formar part del seu cercle d’amics virtuals. I és que vet aquí una nova trampa de les xarxes socials d’internet: esdevenen una eina més al servei de les empreses. Per exemple, si hagués acceptât el meu cap com a“amic”, podria veure tôt allô que penjo i a quina hora ho penjo. No cal que us digui que, per molt bona relaciô que hi hagi, defenso que el cap no n’ha de fer res de segons quins aspectes de la meva vida.

De fet, moltes empreses van més enllá i ja es valen deis perfils de Facebook per fer se lecc ions de p erso na l. Entre e ls m enors de quaranta anys, teñir un perfil en aquesta xarxa social ha esdevingut g a ire b é una o b lig a c ió i e ls departaments de recursos humans de les em preses ho saben i els aprofiten per obtenir informació sobre la gent que volen contractar, motiu peí qual és indispensable ser molt euros amb la informació personal que donem perqué encara estem aprenent a comunicar-nos a través d ’aquesta eina i la nostra privacitat no sembla pas garantida.Aquesta manca de protecció de la Informació personal que ofereixen les xa rxe s so c ia ls en ca ra és m és preocupant si tenim present que bona part deis seus usuaris són menors. La Comissió Europea ja ha anunciat que per tal de protegir els drets deis ciutadans no “dubtará” a prendre mesures tant peí que fa a les xarxes socials com peí que fa ais membres que no a p liq u in le s n o rm e s comunitáries que han de garantir la intimitat.

Peró, de nou, com passa massa sovint am b les noves te cn o lo g ie s , la leg islado va centenars de passos endarrere de la práctica i l’ús de cada tecnología. Si el Facebook pot ser una bona eina per enxampar delinqüents, qui ens diu que no és el mécanisme idoni perqué aquests escullin les seves victimes?Aqüestes xa rxes, tot i se rv ir de plataforma per aconseguir adhésions a nombroses causes honorables -a través d’alguna d’aquestes webs pots demanar la baixa laboral de sis mesos fins a defensar els teus grups favorits-

i a favo rir la co m u n ica d o , han dévaluât el significat de la paraula “amic”, i per aixó defenso que no han de substituir els canals habituais d’interrelació personal, sinó que han d’esdevenir una eina de comunicado més.Els experts diuen que estar més de dues hores al dia enganxat davant de la pantalla fent “amics” és malaltís, d’aquí que pares i avis -q u e tot sovint passen més hores amb els néts que els seus pares- hagin de vetllar perqué els seus filis o néts no tan sois tinguin relacions virtuals.

Valerte Tyler Designs

Send en tipdeíe 'o fon'. Promote Poge wtth en Ad RwnovB me from Par» view irailutes

3

Plato va dir que “Els amics sovint es converteixen en Madres del nostre temps”, però val més que aquest temps ens el robin prenent un café, anant a passejar o al cinema, fent una sortida, xe rran t per te lè fo n ... que no pas barallant-nos amb el ratolí i el teclat.

Només així, oblidant internet una estona, assolirem la co m plic ita t que tota am istat necessita per prosperar i, almenys des del meu punt de vista, la societat virtual no és capaç d’oferir-nos.

facebook Inicio Perfil Am igos Bandeja de entrada 5 Lourdes Cardona Ribes Configuración Cerrar sesión I Búsquedas 3fi Privacidad > Perfil

Información de contacto

Controla quién puede ver tu información de contacto. Visita la página Aplicaciones para cambiar la configuración de las aplicaciones.

Ver cómo tus amigos ven tu perfil: Empieza a escribir el nombre c

Nombre de mensajería instantánea para ^ ^ólo mis amigos m ostrar

Teléfono móvil A Sólo mis amigos

Otro núm ero de teléfono A Sólo mis amigos

Dirección actual A Sólo mis amigos

Sitio web A Sólo mis amigos

lourdescardona @compsaonline.com A Sólo mis amigos

Guardar cambios Cancelar

WattfotfQna atLa població d’origen estranger de

Vallfogona s ’ha multiplicat per 23 la

darrera década

Lourdes Cardona

L OO

Reclamen més tr e j ,a s,n'stralitat a h T Ue'da a 'a Poh la "■*— // Ca,Te,« ~ - Wa * * " * *

Escrit per acn

Í Tértrens

El nombre d ’habitants del municipi de Vallfogona de Balaguer no ha fet més que créixer des de l'any 2003, anyada en què es va produir un lleuger descens de població. Però l’augment més espectacular té a veure amb els veins d’origen estranger, ja que en la darrera década la població forana ha crescu t un 95% , sego ns dades publicades per l’Instltut Nacional d’Estadistica (INE).Els informes que recull l’INE posen de manifest que l’any 1999 a Vallfogona tan sols hi vivien vult veins provlnents d 'a ltres paisos, m entre que l’any passat ja eren 182 els estrangers em padronats al nostre m unicipi, aquesta xifra és 23 cops superior a la de deu anys endarrere.Aquest increment, però, sobretot s’ha produit en els ultims anys del darrer decenni. A tali d'exemple, podem dir que el padró municipal ha passat de c o m p ta r am b un 3 3 % m és d’estrangers entre el 2007 i el 2008. Si bé fa una década la meitat dels vuit vallfogonins d’origen estranger eren africans i la resta provenien d ’Am èrica i tam bé d ’Europa, en l’actualitat el col-lectiu d’estrangers més nombrós no és l’africà. I és que avui dia la majoria dels forans que ha fet de Vallfogona casa seva prové de Rom ania (110 hab itants). De la matelxa manera, segons dades de l’INE, al nostre municipi també hi viuen 39 veins provinents del Marroc, aixi com una q u in ze n a p ro v in e n ts d ’Amèrica, entre altres.

deis v ¡

"*■ * *£ * “« » s " r *bmanifest, mposM *** * **** * «•

k «p/tal * ^ osat * * CCOO i que

que d r«on*qut ? 'Pl* m *>s

z z z z z z r m w munie jp, p e r á l Z f * horai* Per J T trW s fon

,a «»ta passana de tenir Q ** n!co" ,s9 « Ue,da b T ' ^

t S d o * ¿ 7 ^ . a‘^ T ï ^ - compte eis

ï ï : ; : *"■ c°: ^

* c 6,ll> ^ents

^ fdn

;^ Tt K «Je b

'S Î Ï Ï S *"* 2008 ' que

Z " f T'* " * abans * ^ » a ,a c * £ j £ . * P0S" md onoviari de m d a fe “ contempla elaborar nn. abáns del

■ T * * ^ « m Ï ^ t L 8 fUtUra " * » un« comarques de les 7 ’nteqractó tarifaria r U fina,m<™, el

'«*«■. «. ,*

Però l’increment de població que ha experimentat Vallfogona en els darrers deu anys no tan sols es deu al creixement del segment de població d’origen forà. L’any passat el cens de població del municipi va créixer un 4,3% (això són 75 habitants més). De fet, el 2008 ha estat l’any de l’ultima década que més població ha guanyat. Aixi doncs, actualment Vallfogona compta amb una població total de 1.735 persones, de les quals 883 són homes i 852, dones. Avui dia, doncs, al nostre municipi hi viuen fins a 264 persones més que deu anys endarrere. Alxò és un 15% més que l’any 1999.

oO N

Àngels Molpeceres

V a llfog o na posa en m arxa un se rv e i de m enjador per a is a v is però a jo rn a e l p ro je tte d e l C en tre de D ia

Noquera // Societat

Escrit per Lourdes Cardona

D ijous 09, Abril de 2009 07:40

Vallfogona de Balaquer compta des de principis de mes amb un nou setvei per a la qent gran del municipi. Es tracta de! servei de menjador que s'oferax al Centre Cfvic als avis amb piena autonomia.

Aquesta nova prestació que ofereix l’Ajuntament pretén respondre a la demanda d'un grup de vei'ns de la població. Potser aquest servei de menjador, que s'ofereix els dies feiners, siqui el primer pas perquè en un futur aquest municipi de la Noquera disposi d’un Centre de Dia, però de moment aquest projecte queda ajomat s/ne die.

Aixi ho ha explicat l'alcalde, Salvador Farré, que ha explicat que "des del consistori som conscients que el municipi ens demanava alquna cosa més que el servei de dinar que ara hem posât en marxa, però ara per ara no podem abordar el projecte d'un Centre de Dia a causa de la manca de finançament”.

Alhora Farré ha afegit que "a banda de la falta de diners per construir aquest nou equipament, perquè el nostre objectìu és no mesclar-lo amb la Uar de Jubilats -que des del passât mes de setembre està ubicada al Centre OVic-, per disposar d'un Centre de Dia és indispensable contraetar qent preparada pei atendre els avis, ja siguin persortes amb piena autonoma com no. I ara no ho podem fer”.

D'aqui que el consistori local haqi optat per impulsar el servei de dinar per a jubilats mentre resta a l'esperà d'ampliar les prestacions per a la qent gran del municipi. El preu del menu diari, que inclou dos plats, postres i beguda, és de sis euros i els interessats en qaudir-ne s'han d'apuntar a la cafétéria de la Uar de Jubilats fins a les onze del matf.

D'altra banda, val a dir que si bé entre la població es rumoreja que el consistori i el Club de Futbol local instai laran gespa artifici al camp de futbol, Pdcaide ha desmentit aquesta informació.

Farré ha confirmât que la directiva de l'equip de futbol négocia amb l'Ajuntament aquest projecte. "Ens han fet arribar diversos pressupostos i ho estem analitzant. Ara bé, hem de dir que en aquests moments no ho tenim previst. Tenim altres prioritats". Aixi de contundent ha estât Farré, que ha afegir que "ara la nostra fita és construir un pavellô poliesportiu, que s’ubicaria ai costai del camp de futbol, per tal de don«- resposta a les nécessitais esportives del municipi, que compta amb onze equips de bàsquet”.

Segons el primer edil, la construcció d’aquest equipament, de! quai també es beneficiaria él Club de Futbol, ja que s'hi traslladarien els vestìdors per als jugadors, compta amb un pressupost d'un milio i miq d'euros. De moment, la Generalitat ha donat Hum verda al Pia Municipal d'Instal lacions Esportives que ha élaborât el consistori per tal que puqui accedir a subvencions que ajudin a finançar Cobra, "però de moment no ha sortit cap convocatòria”, explica Farré.

iibC> c0

rîgues

P O « *

UJEIDA.81

cetera. <Aue

m»c»Pl0S>

La Autoridad Territorial para la Movn.u—I Territorial, aprobó hoy el plan del servicios

¡ mejorar la oferta de transporte público.El plan de sen/icios comprende un conjunto de actuaciones de mejora ue. ... veneficiarán a los 70 municipios que integran las tres comarcas, que suman un total de

' lamente con la Conselleria de Política Territorial y Obras Públicas, los mur

'enmarcas. de zonificación de las tres

c0mafcas

de

s,li50 0 0 ^«'« s109 °pe,a°'eS aptob4 ‘ consei

h o ^ 'nuev0mapa °

p„\acomWca

,\atneu de'a

, de ça« aLa primera zona .... I municipios. Se trata de Lieiu<».__., comarca de La Noguera, además de Bell-lloc d'Urgell y Torregrossa,I concentra 186.900 habitantes, el 66 por ciento del total de la población.

La segunda zona incluye a los municipios restantes de las tres comarcas, e

l ciento de la población total de la provincia. La distancia media de Lleida es de

i0 v\\6mc',os

el34P°'

/

HOY NOTICIA

Ganaderos de Lleida leche en máquinasSolicitarán los ■ ’IV*“— ’Perm¡sos para/"hartasen3 u9sres públiCos

USD*

1$SS?**"

,a Poder iní1alíaC'°nes ^ ne9ocian(Jo Uc'0fesB*Pondedoras h fitinas u, ayuo'amienín. H aigu~

racée 61 la renta qué Ctel' P'Oyectn

,ei"Kadn ^ ntl,,'V ic!*Sne<DePar-

if ü B Sos Productores

proyecto

. « S i ï * » ',nfermed/ar/os

c°l*borv iSp0si- 0 p>erda sus 2 2 2 Pr°Puc- venta de ",'c'a'

estos rnom»n. Wa<íes. &> ’ oraadg en t> 8 Pas-

fiSSgss

s¡SSíús^ qcíen que la ¡nÍ^na^eros quie- ^ de los interné!"1013

... « K 3 5 3 ? 5 ¡r

Relew; * e»fe c o o p e ra t í ;

h e r í a s » * * . * w t ie acf(

& objetivo e*SSr,°'Prec/o justo

Mora*»techea,9ran°l*nelm

'eVallfo

s s s ^ i S ^ is s r-Por caHo ,:.Ue ®«a fo,m. un Proverà . J™ Parle de

oo, en log

E & s tis s « 5 » » *C S - S K Í c ,^ C S vrasba-

Calafc/nyg 1>:'

La localidad de Salt acoge la primera dispensadoraHT. BLa primera máquina ex­pendedora de leche de Cataluña se puso ayer en marcha cerca del merca­do municipal de la locali­dad de Salt (Girona). con numerosos consumido­res interesados en es­ta iniciativa, que impul­sa un grupo de ganade­ros gerundenses bajo la marca Via Láctea 2000.El representante de Via

Láctea 2000, Xavier Co- dina, explico ayer que la leche que se ofrece des­de ayer en la máquina ex-

I pendedora, a l precio de un euro eiHtro.es la cul­minación de dos años de valoraciones, desde que un ganadero gerundense “descubrió” esta nueva torma de vender en Ita­lia, donde hay más de mil

I instaladas. “Seguimos la experiencia italiana y v¡-

' mos que a llí funciona­ba, por lo que nos deci­dimos a impulsarla aquí”, comentó Codina.

®® Ve co n o m n °r Panadero esPWdei£yPyód la *Xnrec

Españaa^óue-s, ®*^emario^u"Pa* ?emás'eche d e 1 produ- lido quo . mucho sen.

secn . , mas. tam-?he del P a is -¡" tr ia rle . Wperrnttea® EntrasasffSatsaí

ftS^'ssr

c¡ones. 3 e* '9'r so¡u.

» Cn,Ka « doblero® sunnria ¡ ra«o-7 2 ^ * 1 * -

e'ario 200 j

f ¿e\ c&xv?

g r i b e n e r o g e n a

^ àP'ia ’ |Su cce ^Nod'lueta

. , , van °e . , . n «ter®1 a rièct,c

dos y0OS de

: e»e2W

Êtecosses 0 vj de , de te 'n î

- * nùe<. 5030 ' de tes w cle\ vaWtoQ00 eàa® \ apcoP<e ,« aO<eg Aies Pe<càïteiaL £ àpfta, d' en yed*e L pdfc» '* Z sa«300

^ 08 avis» »3 P*'3a. ta rftó3 ’ ' are, à ca"e s c a P 3*tu®1

OrtsvetesSOSP1’vedete «* ■>és ii°

B ^ w . a U O P * 0 0 5 '

dete«esarrête ^ ^ , e\s ^ ^ ^ « e

sosp»de ca

couse, vatosa«

t «Hât­ i f - 'JadP'

esauns

’S Ü - * » 0“*prfftjxisrses

V,oses-

EÍ c u it ie r de VaHfnr,» • “ cipa a, ^ » « S « i iy,nic „ .

" » * « . / / sM e„ , * Girone e,da'a < «

ni h à iirl . 1O jove cuiner Enne M lr haura un cuiner deMaguer, será rùnlc del restaurant El Dien .* * * une sesstí ^ qüe es perdfà ^ de

* « ¿ . Î Ï S « " ^ £ 2 7 unà * S ï *

KS en ecogastronom«. eDatran

El p ro je c te ’El Segre , un r iu d 'h is to r ia ' dona a co nè ixe r la h is to r ia i tra d ic io n s de la Noguera

Noguera // Societat

Escrit per BonDia.CAT

Dimarts 07, Abril de 2009 18:35

El président de la Diputado, Jaunie Gilabert, ha présentât un nou projecte

portât a ternie per l'Associació Jaume Damians, anomenat E l Seqre, un riu d'historia, que convertëx el riu en l’element vertebrador per donar a

conèixer la historia i les tradicions de les diferents comarques per on passa.

0 président de la Diputado de Lleida ha destacat la potencialitat i el paper

vertebrador del riu Seqre amb el territori que l'envolta. Gilabert lia afeqit

que el riu és un dels ëements identitaris de les comarques de Lleida i que

aquesta iniciativa permetrà conèixer la historia i l'evoluciô que han patit les

poblacions vinculades al riu al llarq dels anys.

La presentado ha comptât amb la presèneia d'un dels impulsors de la

iniciativa, Albert Botran, que ha explicat que el projecte explicará l'evoluciô

de les poblacions de la Noquera a través deis difeients recursos del riu,

corn els pantans. Per la seva part, el qerent del Monestir de les Avellanes,

Jaume León, ha destacat el "respecte i cura" amb què slia ideat el

projecte, que alhora afavorità un major dinamisme de la zona.

0 projecte E l Seq/e, un riu d'historia es divideix en quatre trams, que

coincideixen amb el recorrequt que fa ë riu Seqre i que corresponen a les

comarques de la Cerdanya, l'Alt Urqell, la Noquera i el Seqiià.

La primera edkió se centrará en el seqment historie de principis del seqle

XX, sota e! tftol Les transformations historiques de! seqle XX: l'eœrqia hid/oeléctnca a la Noquera. Les diferents activitats es desenvoluparan en

cinc caps de setmana (del 22 al 24 de maiq, del 29 al 31 de maiq, del 12

al 14 de juny, del 26 al 28 de juny i del 3 al 5 juliol).

Durant aquests dies es faran rutes historiques quiades per experts,

producció d'exposicions temàtiques, projecció de documentado histórica

vinculada a Televisió de Catalunya, representadora teatrals per actors i

companyies professionals, concerts de música seqons la contextualització,

recneacions fidels i reciproques amb el public, activitats de carácter

tradicional i popular, entre d'altres.

0s objectius daquesta iniciativa son qestbnar ë coneixement histônc dë

tenitori, promoure ë s valons vinculáis al costums i la cultura popular i

tradicional, sensibilitzar la comunitat en la ¡dea de pertinença a un mateix

poblé, l’estudi ¡ recerca de les diferents époques historiques i la promoció

de les realítats sodoeconómiques i cultural.

o00 Wattfagma a t dia Escola de Capacitado Agrària

Escola Capacitació Agrària

L’Escola de Capacitació

Agrària de Vallfogona

de Balaguer ha acollit durant el

mes de març el curs

de turisme rural

Coneixeme n t de la

Noguera, adreçat als

membres de l’Assoclació de Turisme Rural de la

comarca, entre altres.

Marc Balasch Moreno

/ c . c . ié j q . é .

• INSTAL-LACIONS

• REFORMES

• REPARACIONS

• INSTAL-LACIONS DE GRANJES

• VIVENDES

• MANTENIMENT

• LOCALS COMERCIALS ...

Escoles, 10 • 25680 Vallfogona (Lleida) • Tel. 973 43 21 02 • Mobil 651 997 653

marc-electricitat@hotmail.com

Watifogma at dia OC D

A sso c ia c i de la Lluita contra el Cáncer

INFORME CAMPANYA 2008

L’Associació de la lluita contra el cáncer a Vallfogona, un any més i amb la col-laborado de tôt el poblé i el suport de diferents entltats i firmes com erciá is, va o rg a n ltza r el ja tra d ic io n a l d in a r de g e rm a n o r “PRODUCTES DEL PORC, CASSOLA TÍPICA A VALLFOGONA” el passât dla 6 de desembre de 2008.

L'acte va ser un èxlt de participació, en total es varen repartir uns 800 dinars, i tothom que estava en la sala social poliesportiva va poder gaudir de la testa i d'un gran sorteig de régals cedits per les em preses, entitats, comerços i particulars col.laboradors.

La recaptació total neta ha estât de 1 0 .2 1 5 ,8 4 € , e n t re g a d e s a l’ASSOCIACIÓ ESPANYOLA CONTRA EL CANCER DE LLEIDA per tal de continuar desenvolupant totes les activitats i prestacions que, gratuites per tothom , ofereix l’Associacié a Lleida i comarques.

Un any més, des de l’Associacié a Vallfogona, GRÀCIES per la vostra col.laborado.

ASSOCIACIO ESPANYOLA CONTRA ELCÁNCERC/Pallars, 25Tlf. 97323814825004 LLEIDA

Donant La Nota Coral Vallfogonina

Un any més, en atansar-nos a les portes de l’estiu, la coral surt al carrer i ho fa per cantar juntam ent amb a ltres co ra ls v in g u d e s d 'a rre u .

Enguany us volem presentar una trobada amb un punt de tradicié, aixi la cantada tindrà un program a i repertori de m usica tra d ic io n a l catalana. Ens acompanyaran l’Orfeé Golm esenc i la Coral C lavellina (Torrefarrera).

L’acte musical tindrà lloc en pie cor del nostre poble, al carrer Major, d a va n t de la seu del n o stre ajuntament. La tarda del dia 27 de juny, a les 20 hores, tancarem el carrer i durant unes hores el cant coral es deixarà sentir per tot Vallfogona.

La présent edició esperà convocar més de 100 cantaires i, sense cap mena de dubte, confiem que rebrem el vostre suport i omplireu l’aforament de tan entrayable escenari. La festa, com sem pre, com ptarà amb una cantata comuna final. El lliurament

ÉscQCEIP Salvador Espriu

El Programa Escoles Verdes

El P rogram s Escoles Verdes es desenvolupa en périodes de très anys. Aquest curs hem rebut la renovaciô de dlstintlu i hem començat un nou Projecte per al période 2008-2011. En aquest Projecte desenvoluparem el tema de l'AIGUA.

La primera activltat que hem realitzat és formar part del Projecte Rius. Us posem l'adreça de la web per si voleu f e r a l g u n a c o n s u l t a : h t tp :/ / w w w .p r o je c te r iu s .o r g / .

El Projecte Rius esta defin it pels següents objectius:

Escola Verda

üi üm l . lâ t o m _____________________________

- Conscienciar la societat a través l’educació ambientai de la necessitat de c o n s e rv a c ió i p ro te c c ió d e ls e c o s is te m e s f lu v ia ls .

- Estimular i potenciar el voluntariat ambiental.

- Apropar el mètode cientific a la societat per a l’anàlisi i el coneixement dels ecosistemes fluvials.

- Fomentar la creació de xarxes al voltant de les conques hidrografiques i promoure una visió integral dels rius.

Aquesta excursió va durar un mati i no es va poder realitzar I estudi amb profunditat ja que l 'apartat de vida al riu on s 'han de verificar els animais que hi viuen requereix temps d 'o bse rva do . A ixí que esperem l 'excursió de la primavera per fer-lo més exhaustiu i complet.

- Treballar per a la protecció i millora de ia qualitat de l’entorn natural mitjançant projectes participatius.

________________ if

Aigua

En el mes de mar? es va celebrar a la població de Juneda dins el camp d’aprenentatge de les Obagues el V Fòrum d 'E s c o le s V erdes de la provincia de Lleida. Hi van assistir uns 30 centres amb la participació tant de professors com d ’alumnes. Tres alumnes del CEIP Salvador Espriu van exposar un power point del treball realitzat al centre sobre l’energia de la Biomassa i la professora que els acompanyava va exposar el treball de les energies renovables.

Aquest curs 2008-09 hem iniciat un nou projecte "L’aigua Com sabeu aquesta és un bé de la natura inesgotable però que degut al canvi climàtic ens trobem amb restriccions en determinades èpoques de l’any. També hem de tenir present la funció de l’aigua per l’home que és el consum propi però també la neteja personal i destris amb els quals l’embrutem, cosa que amb una bona xa rxa de d ep u ra d o re s podriem reutilitzar.

Des del centre es va demanar la visita del "BUS DE L'AIGUA" una exposició itinerant de l’Obra Social de la Caja del Mediterráneo.Cada classe del centre va poder gaudir de l’explicació i de diferents dispositius per veure on hi ha més estalvi d ’aigua i com ho podem aplicar a casa nostra.

h O <$atutaci®

, i O q s 6 Í

Benvolgutó veros i ve' " ^ \ • amb aquest la Festa e ada,a na torna, a ven,, e l ^ ^ fc,.la £ - - - ^ , , wtes

; r ^ ^ r ^ ^ icab6,iesqueenshatambor,nada, perq neguit, dissabte ,

diumenge Podr® de feSta major. de ce\ebrar un

s £ = í r r . - - " - — - -

, quan naura acabat,

que vé.

S;ra t° d e -o 8onadeBa,aguer

T’agrada cuinar?

I menjar?

Ens vols explicar algún plat?

Un del teu país?

Aquesta secció vol ser un espai de cohesió i convivencia de totes les

persones que vivim a Vallfogona.

Participa-hi enviant la teva recepta i una mica de historia.

festa dei/firner 2009

divendres8de maig de 2009

dissabte

9de maig de 2009

diumenge

1 0

de maig de 2009

Plantada del Xop22.00h - Llangonissada a baix al riuOO.OOh - Plantada del xop davant les Escoles.Acompanyarem l’arribada del Xop i la plantada amb l’espectacle de foc deis DIABLES BÉSTIES FERÉSTEGUES i amb la percussió de BANDELPAL.Ol.OOh - Hotel Cochambre

A continuació, testa amb marxa fins a la matinada amb la sessió de

11.30h a 14.00h i 16.30h a 19.00h - Pare Infantil al Carrer Major.

16.00h - 2on Campionat d’Escacs de Promoció Subl4 (amb partides de 10 minuts per jugador), a la Plaça Sant Miquel.18.00h - Concert i seguidament Ball de tarda amb l’orquestra Cadillac 23.00h - Ball de nit amb l’orquestra Cadillac En acabat, més marxa pel jovent amb la sessió

Disco Rosaleda Tour amb Dj. Héctor.

Partits de bàsquet, a la pista de les piscines:ll.O O h . - Infantil masculí: CEP VALLFOGONA - AB SALLE TARRAGONA12.30h. - Cadet masculí: CEP VALLFOGONA - CB BALAGUER

12.00h. - Missa de testa major acompanyada per la Coral Vallfogonina12.30h.- Rua de gegants i cap grossos i després Bailada de sardanes a la Plaça del Roser amb la Cobla Orquestra Rosaleda16.30h - Partit de Fútbol entre els equips:

VALLFOGONA DE BALAGUER, CF. - VILANOVENCA, UE.18.00h - Concert de testa Major amb la Cobla Orquestra Rosaleda19.00h - Bail de testa major, sessió continua, amb la Cobla Orquestra Rosaleda

Organitza Comissió de Festes i Regidoría de Cultura de l'Ajuntament

de Vallfogona de Balaguer

L’Ajuntament de Vallfogona desitja a tothom bona Festa de Roser 2009

INFORMACIÓ GENERAL I D’INTERÈS PER ALS VEÏNS DE u" pressupost inciôs iv a , de: 36.672,31

VALLFOGONA, LA RÁPITA I L’HOSTAL NOU I LA CODOSA

Relaciô d’obres a iniciar i/o executar en l’exercici de 2009.Els projectes es poden consultar en la Pàglna web de l’A juntam ent: w w w .vallfogona.net -UR BAN ISM E /OBRES

Finançades PEL FONS ESTATAL D’INVERSIONS LOCALS:

1 -R E F O R M A S A L A S O C IA L POLIESPORTIVA 56.458,48 €

2-ARRANJAMENT CEMENTIRI MPAL. VALLFOGONA 16.337,32 €

3-CONSTRUCCIÓ ROTONDA ACCÈS A VALLFOGONA 48.727,95 €

4 -U R B A N IT Z A C IÓ F R A G M E N T C.M .MARTÍ I POL, 51.425,64 €

5-URBANITZACIÓ ENTORN CENTRE CÍVIC-VALLF. 47.079,22 €

6 -U R B A N ITZA C IÓ PLAÇA SETZE JUTGES 57.846,80 €

7-URBANITZACIÓ PLÇA.C.P.CASALS- LLIBERTAT 15.925,59 €

ALTRES:

8 -URBANITACIÓ TRAM CARRER 11 DE SETEM B RE. P ressupost total adjudicat, COBRA S.L.: 166.210,00€

9 -C 0 N S T R U C C IÓ DE C O B E R TA METÀL.LICA PER A PISTA POLIVALENT DE LA RÁPITA, redactat per l’enginyer In d u s t r ia l S r. A lb e r t M à s ich Sanagustin, amb un pressupost total per contracta, inclôs IVA 16% de: 178.220,10 €.

10- CANVI ENLLUMENAT PÚBLIC AL C. M A JO R I R E O R D E N A C IÓ I AMPLIACIÓ DE VORERES-Vallfogona,

Sr. Josep Cases Roca, am b un pressupost total per contracta, inclôs IVA 16% , de : 2 2 6 .3 6 7 ,6 4 €.

11- PAVIMENTACIÓ I ENJARDINAMENT PLAÇA C. ALMATÀ de l’Hostal Nou i la C o d o sa , re d a c ta d a pel tè c n ic arquitecte Albert Vallverdù Berges, amb un pressupost total per contracta, inclôs IVA 16%, de: 45.619,80 €.

12-REPARACIÓ PAVIMENT C. PAU CASALS I PASSATGE del nucli de Vallfogona, Josep Cases Roca, amb

13- PAVIMENTACIÓ I URBANITZACIÓ DE LA TRAVESSERA DEL C. SOL I FINS AL C. PAU CASALS, del nucll de Vallfogona, re d a ctad a pel té cn lc m unicipa l, arquitecte técnic Josep Cases Roca, pressupost total per contracta, inclós IVA, de: 57.310,82€.

14-DESDOBLAMENT DE LA CANONADA GENERAL D’ABASTAMENT D’AIGUA AL NUCLI DE VALLFO GO N A, 1 a fase, redactat per Mothe Ingenieros S.L. amb un pressupost total d ’execució de 116.672,28 €, més 18.667,56 € d’IVA.

15- FASE 1: URBANITZACIÓ FRAGMENT CARRER CARRETERA, redactat per l ’arquitecte Carlos Galiano, amb un p re ssu p o st g lob a l d ’execució de 159.956,43 €.

CEMENTIRIS MUNICIPALS

L’A JU N TA M EN T DE VALLFOGONA, en relació al cementiris municipals de VALLFOGONA i la RÁPITA,COMUNICA,Que s’ha procedit en la CONSTRUCCIÓ DE NÍNXOLS en el cementiri municipal de Vallfogona i properament s’iniciaran les obres de construcció en el cementiri municipal de la Rápita.El que es fa public per a general coneixement i ais efectes de que si és d ’interés dels veins SOL-LICITUD DE CONCESSIÓ DE NÍNXOLS.

Passarel-la

LO

La Llar d’ infants

La llegenda de Sant Jordi

ALUMNES DE LA NOSTRA ESCOLA REPRESENTEN LA LLENGENDA DE SANT JORDI A LA SALA D’ACTES DE L’AJUNTAMENT.

ACTIVITAT EXTRAESCOLAR DE TEATRE.

IN O

4 ^ | Éts renoms de tes casesMercé Plens i Meritxell Rossellô

Cal Gravat

Al carrer Major, a la banda dels nom bres pareils i una mica més amunt de l’església, es troba Cal Gravat, una casa de gran façana, que formava part del nucli inlclal de les cases que es van c o n s tru lr a Vallfogona a partir del 1764, quan els canonges de Lleida van organitzar el terme.Recordem que a aquests prim ers habitants se’ls hl va concedlr un pati per fer-se la casa de 12 métrés de façana de llum i un lot de terres per poder-les conrear.Cabalers de cases bones dels pobles del voltant i négociants van acudir a la crida dels canonges i aixi es va crear la nova vila.

Avui ens hem trobat amb el Miquel Trilla, la Pépita Sarret i la seva filla la Pépita Trilla per anar desgranant entre tots els records i els canvis que s’han anat produïnt a la casa i també al poble.

Del primer que parlem és del nom “gravat” que és força corrent a molts altres m unicipis de Catalunya i es classifica dins el grup de renoms que venen definits per algún defecte fisic del seu propietari, en aquest cas es relaciona amb persones que tenien la cara gravada, normalment a causa de la verola que havien passât de petits i que els havia deixat la cara plena de marques.La verola havia estât una malaltia e n d è m ica fo rç a g re u que es transmetia amb gran facilitât i que no es va poder eradicar fins ben avançai el segle XIX, quan es va g e n e ra l it z a r la seva v a c u n a .

La ca sa ha s o fe r t d iv e rs e s remodelacions la més important als a n ys 70. A b a n s de la seva reconstrucció era una edificació sòlida, amb els murs de mamposteria de pedra i tres plantes.

A la planta baixa hi havia l’entrada amb la tartana pels desplaçaments, Testable i els corrals, a la planta principal és on es feia la vida i s ’hi trobava la cuina, una gran sala, les habitacions i “el solar” una eixida coberta amb grans arcades a la part del darrera.La planta superior era ocupada per les golfes on es guardaven, entre altres coses, els productes de la matança del porc.

L’edifici com ptava amb nombroses obertures, dues portes grans, la principal emmarcada per pedres escairades i una gran llinda, i al pis principal s’hi trobaven dos balcons.Les obertures estaven situades de forma a s im é tr ic a , fru it sens dubte de rem odelacions d ’époques diverses.

Pel que fa els habitants de la casa, el Miquel ens parla del seu avl Miquel Trilla i dels seus pares en Ramon Trilla i la Remei Guimet, nascuda el 1906, i vinguda de Beilmunt amb la seva familia a residir a Vallfogona. La boda es celebré el 7 d'abril de 1928 i un any i dos dies més tard va néixer el Miquel, l’hereu, i poc després la seva germana Lola.

Tot i que era força petit el Miquel recorda perfectament quan feien de cafeters i cal Gravat era el café i la sala de ball del poblé. La casa compta amb un menjador grandios “la sala” i aquella era l’estança habilitada com a local social. La manera pero, de portar la “cafeteria” era molt diferent a com es fa ara, no hi havia cafeteres eiéctriques, ni cap estri especial, ai corral hi havia els feixos de llenya que els mateixos “clients” s'ocupaven de portar a la cuina I el padrí Miquel feia bullir al foe a terra, sobre els tres peus, una olla amb l’aigua i el café molt que després es colava amb un feltre de roba i ja teníem el café a punt.

També recorda que un any peí Roser van comprar com a gran novetat un caixó de cerveses i al setembre per la festa major de Sant Miquel encara en tenien i no les podien acabar de fer correr, perqué aquella beguda am argant no acabava d ’agradar ningú. Ja veieu quins inicis més tristos va teñir el consum de cervesa al nostre poblé, res no podía fer augurar el seu éxit posterior.

A mitjans deis anys 30, abans de la guerra es va tancar el café i a cal Gravat es van dedicar exclusivament al conreu de les terres i a les bésties del corral. El 1936 arriba la guerra Civil i com gairebé totes les famílies del poblé, quan el front es va instal-lar durant llargs mesos a Vallfogona, el Ramón, la Remei i els seus filis van marxar primer cap a Barret Picat a una cabana i després cap a Castelló de Farfanya, on van residir durant un temps a la partida de Caranilles en una torre propietat de la fam ilia C a ne lle s am b qui després han mantingut una gran amistat, també van residir una temporada a Os de Balaguer i finalm ent quan el front marxá de Vallfogona van tornar cap a casa.

Arranjats els estralls de la guerra la vida va seguir el seu curs i a mitjans deis anys 50 el Miquel es casa amb la Pepita Sarret de cal Esquerrer, al desembre, de nit i de negre, tal com ho feien tots els nuvis de l'època, fixeu-vos novament com han canviat els costums. L’any 1956 neix la Pepita i més tard la Dolors, també recorden amb molta estima la filia que es va morir tot just néixer.

Una curiositat és que a cal Gravat hi va haver també una barberia. Després de la guerra el Melchor de cal Músic, el barber del poblé, va instal lar el seu local a la planta baixa i encara més curios era el traete que tenien, el lloguer era gratis, només calia que de tant en tant a rre g lé s e ls hom es de la casa.

Avul a la casa tan sois hi viuen la Pepita i el Miquel, però reben molt sovint la visita de les filies i gendres i com no de la néta, l’Anna que viu al Poal I és la nlneta deis ulls de la familia.

Vois opinar o fer algún comentan...

Anima’t, tenim una secció per a tu.

EL VEÍ OPINA

h oO N Quites d ahir i d avui?

La Padrina

Diu que vai més sentència de metge que de botxi.

Home de molts oficis, pobre segur.

Qui de jove no treballa, de gran dorm a la palla.

Cassola velia, bony o forat

La mar com més té, més brama.

La roba bruta es renta a casa.

Se’ ls ha posat a tots a la butxaca (que els ha conqu ista t, o per la seva simpatia o bondat...)

És una ànima de càntir (poc decidit).

Això és paper mullat (voi dir que no serveix per res)

És molt maixant o maixanta (es diu del que és dolent, una persona o un producte)

Salut i pessetes que tot lo demés són punyetes.

Qui té salut i llibertat és rie i no ho sap.

A la niña Nerea Alias de su abuelo

Niña recién bautizada Dios té dé gracia infinita Por esa agua bendita En que tus sienes mojaban.

Te trajeron a la vida De manera artificial Criatura angelical Con la esperanza perdida.

Sin acabar de formarte En el vientre maternal Viéndote casi mortal Tuvieron que rescatarte.

Y gracias a Dios que en buena hora Esto pudo suceder Recuperando tú serDentro de una incubadora.

En ella permaneciste Recluida muchos díasY así todos nos tenías Muy amargados y tristes.

Tus padres y tus abuelos Las lágrimas derramaban Por que tan sólo esperaban Un milagro de los cielos.

Hoy podemos celebrar El cambio de tu destino Porque el milagro divino Se ha podido realizar.

Quiera Dios no sea en vano Que con el agua y la sal Hoy tu ser Angelical Entra en el mundo cristiano.

Después de tantos desvelos Como por ti hemos sufrido A nuestra casa has traído La dicha de tus abuelos.

De aquel pequeño trocito De carne bien formada Tan tierna y tan delicada Ha salido un angelito.

Hilvanando el pensamiento No podemos encontrar Palabras para expresar La alegría del momento.

Y para que así sea Angelito celestial En la pila BautismalTu nombre suena a Nerea.

Quiera Dios que esto lo otorgueY que sin penas ni daños Te veamos muchos años Para pronunciar tú nombre.

Si cuando te hayas criado Nosotros ya no existimos Sabrás que mucho sentimos No encontrarnos a tu lado.

Cuando escribí esta poesía Lorena no había nacido Pero entre tinta y papel Deje un espacio vacío Para poderla poner.

Me marcharé al otro mundoCon alegría y el placerDe ver que Dios me ha mandadoCinco rosas y un clavelNerea,Joan y Judit,Lourdes y Maria JoséY no crea que me he olvidado que esta Lorena también.

También me iré de este mundo Con mucha pena también De no haber podido ver A otro nieto que perdimos Mucho antes de nacer.

i c&mptem eniiVintage: Rebuscant el passat

Àngels Camarasa i Santesmases

Davant la invasió de peces seriades i g lob a litza d e s, els més exigents busquen peces de vestir úniques i carregades d’història. Per a ells les botlgues de roba vlntage són una bona alternativa.

Qué és la roba vintage?Són peces de roba, sabates, joies, complements... noves o de segona má, això sí ben conservades, d’entre els anys 20 i els 80 que es revenen m oltes vegades com auténtiques peces de col lecció a preus no aptes per a totes les butxaques.Segons l’època, el dissenyador, el propietari i l’origen, aqüestes peces a d q u ire ixe n un va lo r e sp e c ia l.

Botigues vintageEl tema de les botigues de roba d’aquest estil no és cap novetat en ciutats com Londres, Nova York, París, Brussel-les... En canvi, aquí, ja sigui a Barcelona, Bilbao, Madrid o altres grans ciutats, encara no están tan arrelades i són molt poques les persones que les visiten.Venen historia i luxe en forma de vestits d ’alta costura, joies d'època, c o m p le m e n ts i o b je c te s de decorado...A aquest tipus de botigues no s ’hi troben col leccions senceres, ni el mateix vestit en diferents colors i/o talles. Venen exclusivitat i aixó té un preu.

Claus per comprar auténtica roba vintageÉs im portant conèixer els estils de cada época. Buscar, com parar i emprovar-se les peces és fonamental per assegurar-se que están en óptimes condicions. Si s ’ha de fer algún retoc, s ’ha de tenir en compte la forma i el material per tal de no desvirtualitzar l’estil de la peça. S’han de prendre les mides amb un metro perqué les talles antigües no coincideixen amb les actuals i si es força el teixit podem tenir un disgust.Encara que les m arques són una garantía, també podem trobar peces sense é tiq u etâ t d ’a lta q u a lita t. És im portant com prar en botigues serioses. Ah! I regatejar esdevé aquí una bona opció.

Botigues especialitzadesEscocia actualment está de moda i a la seva capital, Edimburg, s ’hi troben m oltes i d ivertides botigues. La poblado estudiantil i artística, a més deis visitants més agosarats, poden escolllr entre l’imperi Amstrongs, amb tres botigues, i Hermán Brown -un indret clássic amb roba deis anys 20, retro i m oderna amb incre íb les complements-, Goldiva, Iconic, Pine & Oíd Lace, Barnados V intages...

Són alguns dels establim ents on es poden passar hores i hores buscant i revivint temps passats.

També trobem Vlntage Lotta (anys 50, 60 i 70), Pepita is dead (anys 70), Europa Europa (teixits antic seleccionáis am b c rite ris h isto ries i estétics).

Aquí el lloc ideal per comprar aquesta mena de roba és la zona de Malasaña de Madrid, que igual que el Born de Barcelona, s ’ha revifat gracies ais nous comerços, ja siguin d’aquest tipus o més progressistes.

París Vintage o Oh la la! són dues de les botigues que hi ha a Barcelona. Són llocs amb un gran estil, on es poden trobar peces exclusives de Balenciaga, Gucci, Hermés, Dior...

Vintage Rockero (Madrid) posa al nostra abast capadores de cuir, pantalons de campana, americanes, camises... tôt a un preu molt assequible mentre de fons s ’escolta música rock deis anys 70.

A més, els seus propietaris tenen la moto estacionada davant la botiga, cosa que li acaba de donar un ambient e n ca ra m és ro ck e r i nostálgic.

Botigues on-lineSi no tens ganes o no pots desplanar­te a alguna botiga vintage, val a dir que cada dia s ’incorporen noves ofertes en comerpos online. Algunes de les pagines web més anomenades i fiables són:Vintageous: Tenen una selecció de vestits de núvia -d e is quals en detallen les mides per calcular si et pot anar bé o no - i d isp osen d ’auténtics vestits que van des deis anys 20 fins ais 60.Yoox: La seva selecció vintage inclou dissenys de la casa Dior.

Fires i mercadetsAl c o n tin e n t e u ro p e u , P arís va encappa la r des deis anys 60 el moviment vintage. Actualment, pero, Londres és la ciutat que acull les fires especlalitzades. Al saló Frock Me! que es fa a Chelsea o al mercat de Portobello Road s ’hi poden trobar auténtiques antigalles.Roma o Brussel les són altres ciutats on es fan mercats d’aquest estil. Com a m ínim en fan un a la setm ana. La Manhatan Vintage Clothing de Nova York és una de les fires d ’ám bit internacional més im portants. Els col leccionistes del veritable vintage poden trobar-hi joies impressionants tant de roba com en complements deis segles XIX i XX.Aquí, al nostre país, no se celebren fires d ’aquesta mena i per aixó m olts dissenyadors i captadors de tendéncies d ’arreu del món s ’hi desplacen per inspirar-s’hi.

ouo

Teresa Balasch

Joan Amades. 50 anys de la seva mort

AUTOR DEL COSTUMARI CATALA,

OBRA CABDAL DE LA CULTURA

POPULAR CATALANA

F o l k l o r i s t a , de f o r m a c i ó autodidáctica. Des del 1915 fins a la seva mort desplega una intensa activitat en l'estudi i la replega de material folklóric catalá.

. Joan Amades va venir al món un 23 de juliol de l'any 1890, en el si d'una modesta familia obrera barcelonina. El 1899 deixa el Colegio Víctor Hugo per treballar amb els pares en el negoci familiar (draperia). L’any 1906 s'lntegra en la Secció d'Excursions de l'Ateneu Enciclopédic Popular (AEP).

Cap al 1915 li va nélxer l’afeccló folklórica. Van ser dos els camins a través deis quals va arribar al Folklore: la dinámica de la Secció d'Excursions de l'AEP i, d ’altra banda, la seva in tu id o el va fer adonar de les d iferents versions d'una m ateixa rondalla. Va observar detingudament l'Im portant bagatge cançonistlco- tradlcional de la seva mare; se la podia considerar un arxiu vivent. El fet que estudiosos de la cançô popular catalana com Robert Gerhard o mossèn Higini Anglès recopilessin algunes cançons a la seva mare, va despertar-li la flama del folklore. Fou en els prlmers anys de la Gran Guerra quan va iniciar el caminar per l'ámbit del Folklore. A més a més deis reculls que començava a fer a casa, peí curs académie 1917-1918 va contestar a lg u n s q ü e s tio n a ris de l'A rx iu d'Etnografla i Folklore de Catalunya.

La llavor del folklore aviat va fer niu i l'estudi de la cultura tradicional va esdevenir l'únic centre d'atencló. La trem enda v ita lita t que tenia va impedir que restés en la categoría deis iniciats que recolllen llegendes, refranys o cançons.

1890-1959€ ^ 2 0 0 9 A N Y

AMADES

Va entrar en contacte amb el món u n iv e r s ita r i , en c o n c re t , amb personatges que es dedlcaven a tasques etnogrà flques I e tno lóg iques a la Universität de Barcelona.

Identificat amb la recerca folklórica, aviat es va Involucrar en totes les entitats, projectes o activitats que es fe ien en el cam p de l'etnografia cata lana . Aquesta p a rtic ip a d o va afavorir el seu ob jectiu inicial de re cop ila d o I alhora l'adquisicló de fonam ents i horitzons més amplis.

Més que mal es va convertir en la figura que va difondre per tots els racons de Catalunya les caractéristiques culturáis próples. El seu carácter a fab le , generós, la seva loquacitat van fer que se'l requerís en moites ocasions I actes i que es convertís en la persona més entesa en cultura tradicional del país.

El prestlgi no va cenyir-se tan sols a Catalunya, ans bé i grácies ais continus contactes eplstolars, es va estendre per la resta de l'Estat I el seu nom fou més conegut a Europa.

El prestigi no va cenyir-se tan sois a Catalunya, ans bé i g ràc ie s als continus contactes epistolars, es va estendre per la resta de l'Estat i el seu nom fou més conegut a Europa. La reputació li va venir, sobretot, per dues actuacions concrètes. D'una banda, les xerrades setmanals a Ràdio Associació de Catalunya (RAC) i, de l'altra, la publicació de la col-leccio "Biblioteca de Tradiclons Populars" (BTP), juntam ent amb d'altres, per exemple, "Costum s P opulars de Barcelona", "Les Diades Populars".

El 1931 contragué matrimoni amb Enriqueta Mallafré.

Malgrat el fet de no intervenir en el conflicte armat ni en cap activitat de caire politic durant la Guerra Civil, en acabar, van recaure sobre e li a lg u n e s a c u s a c io n s relacionades amb la seva declarada catalanitat. L'afer no va anar més enllà: tan sols es veié ob ligat a treballar mig any de frane al Museu Arqueològic com a sanció i fins ben entrats els anys quaranta (cap el 1945-46) no pogué publicar en català de forma assidua.

\v A I

V

El 1947 pateix una hemiplegia que li deixà la part dreta del cos paralitzada. Es resistia a restar en estât de postraciô i amb una gran força de voluntat va superar els inconvénients de la nova situaciô. Va continuar al peu del canô de la investigaciô, encara que se'n va ressentir. L'esperit jovial i l'optimisme davant les adversitats li permeteren tirar endavant i superar- ho, malgrat que l'hemiplegia II deixà seqüeles.

El 17 de gener de 1959 va morir a Barcelona. Les m ostres de condol foren nombroses; aixiho manifestaren gran nombre d’investigadors de tôt l'Estat i de l'estra nge r. A lgunes societats europees i americanes s'hi van afegir: Société d'Ethnographie Française (G. H. R ivière), Società Etnografia Italiana (Paolo Toschi), Union International d 'Études des Giants Processionnels.

■Les diades populars catalanes (1932-1949)

■Les cent m illo r cangons populars (1949)

■Refranyer catala com entat (1951)

■Les cent m lllors rondalles populars (1953)

■Guia de les festes tradicionals de Catalunya. Itinerarl per to t I ' any (1958)

É t raç6 de fenideg D iana M e jia

Sommelier d’EI Dien Restaurant

El whisky s ’ ha convertit en la beguda de l’èxit, de la moda i del prestigi

Els seus humils origens es remunten a mitjans el segle XV a les muntanyes i valls d'Escôcia, on es va a començar a produir a les terres altes (Hlghlands) amb l'ordi cultivât a la zona; l’aigua que baixava de les muntanyes, el color fosc de la turba i les roques de granit van donar nom a aquesta beguda que en els seus inicis es coneixia com aigua de la vida; no va ser fins el 1690 quan es dôna la primera cita amb la paraula whisky .A principis del segle XVIII, el whisky era apropiat solament per als paladars vulgars i amants del foc. El 1713 es va imposar un impost al malt, un ingrédient clau en la producciô i una nécessitât bàsica en la producciô de l’economia escocesa, i no va ser fins al 1746 en la batalla de Culloden que va acabar amb la revoluciô Jacobina i va obrir les portes a les Terres Altes que el whisky va flu ir cap al sud. Els drets sobre el w hisky es van con ve rtir en un tem a de m olta importància per als escocesos i va néixer el contraban; la recompensa de cinc lliures que s ’oferia per cada destil-leria il-legal es va convertir en un avantatge per als Highlanders.

Quan la serpentina, una part clau de la maquinària es gastava, aquesta es deixava en un lloc amb evidencia, m entre que les a ltres parts es portaven en un altre lloc, on es muntava una nova destil-leria i les cinc lliures servien com una bona ajuda financera per com prar una nova serpentina i a ixi es començava a destillar una altra vegada; no va ser fins el 1823 que es van permetre llicències per destil lar; aquell mateix any George Sm ith va inaugurar Glenlivet i es va convertit en la primera destil-leria amb llicència, d'aquesta m anera va né ixe r la poderosa indûstria internacional de whisky que actualment coneixem.

Per elaborar el whisky actualment es prefereixen les modernes espècies d’ordi que contenen molt midô i son baixes en protéines.

Per transformar aquests midons en sucres, es col-loca l’ordi en aigua i més tard es deixa germinar, en el moment que aquest malt s ’asseca (actualm ent es fa amb processos m ecà n ics am b fo rns am b una proporciô de turba que és el que després aporta els aromes de turba i fumats).

El malt es passa per un petit molí que produeix una farina coneguda amb el nom de “grist” o malt môlt. Es col-loca el malt môlt en una caldera circular amb aigua calenta, per provocar els enzims del malt a transformar el midô en sucre; el Ifquid que en surt d’aquest procès es coneix amb el nom de most, que es bombeja a grans tonells on se li afegeixen els llevats. La fermentado transforma el sucre en alcohol i el Ifquid que en resulta es coneix com “wash" o most fermentât.

El most fermentât bull en un primer alambí i es condensa en una forma anom enada “Flem ”. El résultat es destil-la per segona vegada en un altre alam bí i d'allà, es recull un vapor d'alcohol que amb el temps arribará a ser whisky. En algunes destil-leries es requereixen tres destil-lacions.

L'alcohol que finalm ent es treu de l’alam bi és d'un color clar -com la g inebra o el vodka. No es pot anomenar whisky per la llei fins que no ha madurat dins d'uns tonells de roure durant alm enys tres anys.

En el transcurs de la m aduraciô, el whisky expérimenta un période lent de refinament on se suavitza i assoleix la seva qualitat optima.Abans de ficar el whisky en els barrils, es redueix amb aigua fins a 65% d'alcohol. Ficat en els barrils, el whisky perd una part del seu alcohol. La majoria dels “single Malts” o whiskys de malt purs es redueixen una altra vegada abans de ser embotellats fins a 40% d'alcohol.

dnmvaçw ah fogmsEnric Millà

Caragols a les espècies amb codony gelat, tomàquet rostit i ceba amb panses

Caragols a baixa temperatura

Tomàquet rostit amb vainilla

IN G RED IEN TS PER RACCIO:

30 carago ls , 1 g de sai de G erri, 0 ,3 g de p e b re ne gre Ja m a ic a , 0,2 g de pebre roig,1 g de flor de rosella,1/8 de branca de canyella,1 branca petita de citronella,1 gra de cardamom,10 cc d’oli d’oliva i5 g de dem i-glace (salsa espanyola).

ELABORACIO :

Rentar els caragols i ficar en un pot de vidre amb la resta d ’ingredients, tapar herm éticam ent com si féssim una conserva i coure a 72 a al bany maria durant 60 minuts.

IN G R ED IEN TS PER RACCIÓ:

4 tomàquets madurs, 20 cc d’oli d'oliva, 1 g de sai i V2 rama de vainilla Papua.

ELABORACIÓ :

Escaldar els tomàquets, pelar i treure les llavors, tallar a daus i dipositar en un pot de v id re am b la resta d’ingredients, coure al bany maria a 62a durant 45 minuts.

Sorbet de codony IN G R ED IEN TS PER RACCIÓ:

V2 litre . d’aigua minerai, 200 g de sucre, 1,5 g d ’estabilitzant 1/4 kg. de codony escalivat.

ELABORACIÓ :

Fer un almívar amb l'aigua i el sucre. Escalivar els codonys al forn amb paper d’alumini ,una vegada estigui tot fred, pelar i triturar amb la resta d’ingredients. C onge la r i anar tritu ra n t am b la termomix.

Confitura de ceba amb panses

IN G R ED IEN TS PER RACCIÓ:

1 ceba, 50 g de sucre, 10 g de panses, 20 cc d ’oli d ’oliva i 50 cc d 'a igua.

ELABORACIÓ :

Pelar i tallar a brunoisse la ceba i sofregir amb l’oli d ’oliva fins que estigui ben daurada, afegir el sucre i caramel-litzar, una vegada estigui ben caramel-litzada afegim l’aigua i deixem reduir a tres quartes parts, posteriorment triturem amb la termomix i tornem a aixecar el bull, afegim les panses i reservar en fred.

Altres: Oli de festucs, cruixent d’ ibèric

EMPLATAT:

Escalfar els caragols al buit a 90° i ficar en un bol adéquat.Escalfar el tomàquet i fer una línia al plat. Escalfar la confitura de ceba i fer una línia al plat.Fer una “quenelle” de sorbet de codony. Ficar el cruixent d’ibèric damunt el sorbet. Fer unes lín ies amb l’oli de festucs

APUNTS:

Aquests plat es basa en un record d'uns caragols a la llauna amb molt gust a espécies, amb un allioli de codony i una picada de tomáquet, per acompanyar.

Rosa Abad Badia

El mal d’esquena

El dolor d’esquena és un problema habituai en gran part de la població, els dolors cervicals i lumbars són els més freqüents, encara que no hem d’oblidar el dolor dorsal o entre les espatlles, com diu la persona afectada.La vida estressada i passar moites hores davant un ordinador afavoreixen el carregament cervical, el dolor lumbar afecta sobretot persones que treballen dempeus i carreguen pesos.

CERVICÀLGIA:

No només l ’estrès i l'o rd inador provoquen dolor de cervicals. La persona que el pateix té algún altre desequilibri de l’aparell locomotor, sigui per tensió muscular o per un bloqueig ossi (falta de moviment deis ossos entre ells), encara que moltes vegades la tensió muscular provoca el bloqueig ossi i a l'inversa.

LUMBÁLGIA:

Moltes vegades el dolor lumbar está provocat per un mal ús de la columna, vigilem poc les postures, fet que provocará bloquejos a la pelvis (també coneguda popularment com cadena) i a les vertebres, desenvolupant un procés dolorós.

Hi ha dolors d’esquena provocats per tensions dels organs. Els organs s’uneixen entre si i amb les estructures òssies mitjançant lligaments i altres teixits tous, com les fàscies. Per exemple: en les dones, el sacre i la matriu estan units per un lligament (lligament ùtero-sacre) per això si hi ha tensió en un dels dos l’altre se’n veu afectat, per aquest motiu moltes dones tenen dolor lumbar amb les regles i/o regles doloroses. També cal donar importància a les cicatrius, ja que tensen la musculatura i la pell provocant dolor. Imaginem que el cos humà és un enorme llençol plegat i embolicat on cada plec té una funció diferent (músculs, tendons, vísceres...), si jo tallo el llençol i el torno a cosir, el teixit no tindrà la mateixa resistència i tibarà una altra part de la roba.

El mateix passa amb els teixits del nostre eos, per exemple: moltes dones tenen dolor lumbar després de patir una cessària, la cicatriu tensa els músculs i la pell d’aquesta zona acabant amb dolor.

Moltes persones amb dolor d’esquena tenen antécédents d’accidents de trànsit o de traumatismes provocats per l’esport, el traumatisme els ha provocat aquest bloqueig ossi i/o tensió muscular que ha desencadenat en una àlgia important, encara que faci molts anys que s’hagi tingut l'accident.

Què pue fer si tinc mal d'esquena? - Tenir cura de les postures al treball i en les activitats quotidianes. Fer estiraments de columna.Acudir a un professionai acreditat que tracti aqüestes patologies: valorant la pelvis i els nivells vertebráis on hi ha el bloqueig, i tractant la m usculatura afectada.

El dolor d'esquena pot millorar molt i, fins hi tôt, pot arribar a desaparèixer rebent el tractament adéquat i personalitzat. Com a individus diferents que som, tots els dolors d’esquena també són diferents. No hem de pensar que el dolor és per a tota la vida, sempre pot disminuir.

CONSULTA FISIOTERAPEUTA - OSTEOPATA

Rosa Abad Badia• QUE ES L'OSTEOPATIA?

És un sistema de medicina manual global que posa una especial atenciô a restructura i problèmes mecànics del cos.

• A QUI ES RECOMANA EL TRACTAMENT?A nadons, nens, adults, avis, embarassades.

QUE TRACTA?- Mais d'esquena: lumbàlgies, ciàtiques, hèrnies discals, fuetada cervical, torticoli, dorsàlgies, dolor muscular, dolor tensional...

- Dolor articular i muscular localitzat: peu, turimeli, genoll, maluc, espatlles...- Contractures musculars

- Alteracions digestives: mala digestid, estrenyiment...- Alteracions hepátiques i biliars: vesícula pesada...- Alteracions uroginecològiques: incontinéncia urinaria, regles doloroses...- Alteracions respiratóries.

- Cefalees (mal de cap), migranyes, mareigs, vertigens, neurálgies, sinusitis,problèmes d'oclusió i ATM.

Pau Casals, 2A • 25680 Vallfogona de Balaguer

Visites concertades - Tel. 619 70 33 66

&$ gram et a m a I LO1 o o

Giuseppe Verdi

H ola a m ic s ! S ó c una no va col laboradora de la vostra revista, per això em presento. Em die Àngels Molpeceres I sóc de Térmens. El tema del meu escrit i dels propers és la mùsica clàssica, de la qual en sóc una apassionada. Encara no tingui cap títol ni hagi estat en cap conservatori, és tan gran el meu amor per aquesta m eravellosa música que si llegint a q ü e s te s I in i es a c o n s e g u e ix o interessar algù per la m ùsica, em donaré per satisfeta.De petita m’agradaven els valsos. De joveneta, un germà meu afeccionat a la sarsuela en tenia dues: La del manojo de rosas i Katiuska, totes dues del mestre Pablo Sorozabal. I és dar, les sentiem dia si i l’altre... també. Fins i tot fèiem algun duet a casa. Alhora una germ ana meva em va iniciar en la no sempre fàcil mùsica de Wagner, que és el meu compositor predilecte.Però avui com entaré parlant d ’un compositor conegut i estimat com és Giuseppe Verdi. Verdi va néixer el dia 9 d ’octubre de 1813 a Roncole (Buseto, Itàlia ), va estudiar amb Ferdinando Povesi a Roncole i l’any 1831 va conèixer Antonio Barezzi, que després seria el seu protector. V e rd i va in te n ta r e s tu d ia r al Consevatori de Mila però el van rebutjar per m anca de form ació musical sòlida. Aleshores va prendre IliQons amb el professor Vincenzo Lavigna.L’any 1836 es va casar amb la filia del seu protector, Margherita Barezzi, i un any més tard la parella va tenir una filia, Virginia, i un altre fili, Icilio Romano. Quant el segon tenia un mes, va morir la nena i un any més tard, el nen. La seva esposa no va trigar gaires mesos en morir. Us podeu im aginar com va quedar el pobre Verdi, tocat per la seva vida familiar i pel fracàs d’una òpera còmica que havia estrenat feia poc.

Verdi es va quedar tan deprimit que va pensar seriosament en deixar de composar.

Però l’empresari de l’Scala li va enviar un llibret a casa que Verdi no es va ni mirar fins que una de tantes nits que no podia dormir va agafar-lo i el va obrir. Es va posar a llegir en una pàgina que narrava com els esclaus hebreus ploraven el seu esclavatge del poble babilònie. El va im pactartant queja no va deixar de llegir i aixi va sorgir Nabucco, una òpera que es va fer tan popular que fins i tot els treballadors del teatre la tararejaven.La soprano era una dona molt popular i bona cantant, però amb el que es deia “un passat”, ja que havia estat mare soltera dues vegades, si bé els fills els havia deixat en un orfenat. Am b aquesta òpera Verdi es va convertir en el compositor nacional italià i fins i tot el seu nom era una consigna, i a tot arreu apareixia “Viva Verdi”.L’any 1848 es va comprar una finca a Santa Águeda (Buseto), on anava cada cop més sovint G iuseppina Strepponi, amb qui va viure, cosa que va aixecar un gran rebom bori (no oblidem que eren mitjans del segle XIX), però això a Verdi li importava poc, perqué amb Giuseppina era molt teli?, havia trobat una companya i una dona molt sensible i intel ligent. En aquests temps tan felinos sorgeixen tres joies: Rigoletto, La Traviata i II trobatore. Amb motiu de l’exposició universal a Paris, Verdi va rebre l’encàrrec del govern gal de l’opera Les vespres s lc llianes i Don Carlo, estrenada a l’Opera de París.

L’abril de l’any 1859, Verdi i Giuseppina es van casar per l'Església. Ella sempre va ser una gran ajuda I suport per al compositor i va estar al seu costat fins al final.Per la inauguració del Canal de Suez, el govern egipei li va encarregar una òpera. Fou Aida, que es va estrenar al Teatre Italià del Caire. Més tard, va escriure la grandiosa Missa de Rèquiem en honor de l’escriptor Manzoni.En total, Verdi va escriure 26 òperes. Un en diré unes quantes més: Otello, Luisa Miller, Un bayo in Maquera, La forza del destino...Quan Verdi tenia 70 anys, el compositor i llibretista Arrigo Boito -a u to r de la famosa òpera Meflstofele- li va presentar un llibret de Falstaff, una òpera còmica que va tenir molt èxit, cosa que reparava el fracàs que va conrear amb la seva primera pe?a d’aquest gènere, Un dia de regnat.El 1897 Giuseppina va morir a la finca de Santa Àgueda i dos anys més tard Verdi va acabar la seva Casa di Riposo, que era una institució per a mùsics sense recursos. Verdi va morir el 21 de gener de 1901 i fou enterrat a la cripta de la seva Casa di Reposo, al costat de la seva estimada.

' ' -i r.2TLr ¡. : w ~ r ~ ;TT,

^ p.::..?.... mi#? " 3' sy,rr. ]

Tiì\tr< füúx Sc a l a *INAUG VP AZIONE OSILA STAGIONE f

NABUCCO

^ I denunciaI

Si heu vist alguna imatge com aquesta

al nostre municipi o poblacions

properes i voleu denunciar-ho,

plasmeu la vostra queixa en una

fotografía i feu-nos-la arribar a la

revista Xop a través del correu

electronic revistaxop@gmail.com o bé

a les dependencies de l’Ajuntament.

No, aquest sofá i aquests fanals no fa ni un, ni dos, ni tres mesos que jeuen al solar annex al camp de fútbol municipal, sino que com a mínim ja fa més de mig any que esperen que se is enduguin a la deixalleria. Veurem quant de temps més ens fan companyia.

Sudoku

A B

9 8 6 4 5 11 7 5 6

3 1 4 92 1 9 3 6 8

8 9 7 16 1 2 8 7

4 8 58 6 1 4

4 9 2 1 3

8 5 69 1 5

2 8 38 3

7 6 9 8 44 2

5 8 73 4 5

8 1 7 4

Descobrir 14 poblets de la Noguera, amb les lletres que sobren es poden llegir 7 dites de sabiesa popular.

D E L V A L L F 0 G 0 N A D E B A L A G U E R S F

G I L L S D A E L A M E V A F I L L A S E D E L C

E E R T Q U E M A V I A S 0 C P E R 0 D E L L S F

R I L L S D E L A M E U F I L L P 0 T S E R S I 0

B P 0 T S E C 0 R Q A R N 0 Q U A N H I H A T E M

P E S T A A M B L L A A M P S I T R O N S S E M P

R E C A L S E N Y M 0 N T s 0 N I S A R S E I D I

R S A N T M A R C S A N A T A C R E U I S A N T A

B A R B A R B A L D 0 M A R A N 0 E M N S D A E I

X P E U P E R U N C L A U E S P E U E R A T R A TR D 0 U N A F E R R F A D U R A P E N R U N T A F

E R R N A D U R A U N 0 C A V A L L A P E R E U N

C A V A T L L U N C P E N E L L E S R A V A S L L

E R S I S S E M B R R E S T F E S 0 G L S A A M L

L U N A P E T I T 0 E A T E L N S B U 0 N A D C 0

L L I T A L A N L 0 G I A Q U L E E E S B E E N H

0 N R A D A P I R E 0 F E R E I 0 X N M E S S A N

A R S 0 L S 0 Q U E L M A L A C 0 N S M P A E N Y

A D A N O L D I G U A I S B L A T F G I N S G Q U

E N 0 S A I G U I A L S A C I B E N L A I G R A T

E N C 0 N S E L L E S C 0 L T A E L S V E L E L S

O J00

Solucions

A B Pobles de la Noguera:

9 2 8 6 3 4 5 1 71 7 4 5 9 2 8 3 65 6 3 8 1 7 4 9 27 5 2 1 4 9 3 6 88 4 9 3 7 6 2 5 16 3 1 2 8 5 7 4 93 1 7 4 6 8 9 2 52 8 6 9 5 3 1 7 44 9 5 7 2 1 6 8 3

3 8 7 5 2 9 4 6 16 9 4 7 1 3 5 8 21 5 2 4 6 8 3 9 75 4 8 3 7 2 9 1 67 2 6 1 9 5 8 3 49 3 1 6 8 4 2 7 54 6 5 8 3 1 7 2 92 7 3 9 4 6 1 5 88 1 9 2 5 7 6 4 3

Vallfogona de BalaguerGerbCorgáLa MagañaMontsonísBaldomarPontsPeneilesTartareuMenárguensArtesa de SegreFontllongaPrególaOlióla

ESTETICA ALIAS6 3 6 1 7 2 0 6 4 MOVIL

9 7 3 4 3 2 1 1 8

S o C a r iu m

* MASSATGES* TRACTAMENTS CORPORALS / FACIALS c BELLCAIRE n° 12 * D EPILACIÓ VALLFOGONA DI BALAGUER* DRENATGELIMFÁTIC* REFLEXOLOGIA PODAL* MANICURA i PEDICURA* MAQUILLATGE ^* NUTRICIO / DIETÉTICA ^* AROMA TERAPIA

* B O N O S D ESCU EN TO , * PR E C IO ESP E C IA L PARA N O V IA SPERSO N ALIZAD O S. INCLUIDO DESPLAZAMIENTO A DOMICILIO

* PROMOCION TODO EL AÑO: CHEQUES REGALO PARA AMIGOS. FAMILIARESC O N D E D I C A T O R I A FECHAS ESPECIALES. CUMPLEAÑOS. NAVIDAD ...

oét sm

Ajuntament de Vallfogona de Balaguer R R H I M p iI T P I jlJ I jp M R B Maior, 29 ■■■■áAllflUUUTel. 973 43 20 08

Fax 973 43 2180

Casa del Metge ATS PracticantMajor, 1 Tel. 973 43 23 60Tel. 973 43 23 60

Col.legi Salvador Espriu Ràdio VallfogonaPlaça Sant Miquel, 4 Major, 29Tel. 973 43 22 14 Tel. 973 43 22 68

Llar d’Infants Escola C. AgràriaEscoles, 2 Tel. 973 44 36 50Tel. 973 43 22 75

Regidoría d'esports PoliesportiuMajor, 29 Tel. 973 43 22 00Tel. 973 43 20 97

Farmácia Casa ParroquialTel. 973 43 21 51 Tel. 973 43 20 63

Bombers - Balaguer

Tel. 973 44 50 80

Creu Roja

Tel. 973 44 57 96

Alsina Graells

Balaguer

Tel. 973 44 54 76

Correus- Balaguer

Tel. 973 44 58 26

CAP Balaguer

Urgéncies

Tel. 973 44 7714

CAP Balaguer

Adm inistrado

Tel. 973 44 60 28

CAP Balaguer

Servei Ambuláncies

902 45 09 02

Funerària Borràs Tel. 973 43 22 84

Funerària Torné Tel. 973 43 20 13

Servéis Assistència SocialTots els dijous de 10.00 h a 12.00 h a l'Ajuntament de Vallfogona

M ossos d'Esquadra

Balaguer

Tel. 973 45 04 50

Horari d'Autobusos

Sortida de Lleida destinado Seu d'Urgell de dilluns a diumenge - 09.15 -16.00

de dilluns a divendres - 20.00 de dilluns a divendres i diumenge -10.00

Agramunt de dilluns a dissabte -13.30de dilluns a divendres -19.00

Solsona divendres -16.00dilluns, dimarts, dijous i divendres 13.15

Andorra de dilluns a divendres - 20.00de dilluns a divendres i diumenge -10.00

Vielha de dilluns a diumenge - 09.00 -17.00de dilluns a divendres - 20.00

Horari de Trens

Sortida de Balaguer destinació Lleida09.25 - diari14.15 - diari21.15 - diari

Sortida de Lleida destinació Balaguer08.25 - diari 14.47 - diari20.15 - diari

Sortida de Balaguer destinació Lleidade dilluns a diumenge -17.55de dilluns a dissabte - 07.45 - 07.48 - 07.56 - 09.15de dilluns a divendres -13.30 -15.18dimarts, dimecres i divendres -17.55dilluns, dijous i divendres - 08.00divendres i diumenge -10.45

Sortida de Lleida destinació Balaguer de dilluns a diumenge - 09.15 -16.00 de dilluns a dissabte - 11.00 - 12.30 - 16.30 de dilluns a divendres -13.15 -14.45 -18.30 -19.00