V A L L F O G O N A • J U N Y 1 9 9 9 • S E G O N A È P O C A • P R E U : 2 5 0 P T A

I a n C o rtés O lga C o rtés P e p e L lu ís

E n rié Jo s e p P o n s

S alva "Illescas D idac Solé

T o rra d e s P a r ra m o n B e re n g u e r

M iquel S o ler V idal

"C ucurull" B a rto Q u e ru S e g u ra

B aró A lb a red a M arx an t

H u tx T o ti

F o lg u e ra C arm e C o rta d a M ontse C ases Jo s e p C ases

B a r re ra B ergé

M ontse F a r ré J o r d i F a r ré J o rd i S a r re t

C av a le r I

dEscacsna

C a v a le r II Xexu

P ifa r ré II C. J o v a l

N u ria Jo v a l E sc u r

F o n to v a F e rn á n d e z

L uque C astillo G óm ez

C ap d ev ila M are B aiaseli

J . B onillo L. B onillo

M eritxe ll B a laseh E d u a rd B a laseh

E loi F a r ré D avid Mas

P invo l O. T rilla

J o s u h a S o lans A lbert C o rla d a

G em m a C o rta d a M artí

Im m a M onto liu J im é n e z

Q uelo A lbert Mas

...i m és

1

T

daniel, s.aFormigons Àrids Rentats: Naturate i Artificiate Transports

PLANTA ÀRIDS ¡ F O R M IG Ó : A fo res - V a llfo g o n a • Tel. 9 7 3 4 3 2 1 9 9 O FIC IN ES : C / U rg e ll, 4 3 ■ B a lag ue r • Tel. 9 7 3 4 4 5 0 5 7

PARTICULAR: B a lag ue r • Tel. 9 7 3 4 4 6 8 5 8

COOPERATIVA VALLFOGONINA

«La nostra Cooperativa»

c/ de Balaguer, s/n Telèfon 973 432125

Fax 973 432261 25680 VALLFOGONA DE BALAGUER

(Lleida)

La VALLFOGONINA, és una Cooperativa que dóna solucions a les demandes deis socis i per aixó ofereix aquests servéis:

COMERCIALITZACIO DE LLET NUCLI DE CONTROL LLETER PRIMERES MATÈRIES Pinsos, Adobs, Llavors, Soja,Llavor de cotó, Polpa de remolatxa, Fitosanitaris, Ferretería, etc. PRODUCTES V ETE R IN A R I CANALITZACIÓ OFERTES COMPRAVENDA VESTIAR

5 U MARI • £ EDITORIAL

InteMigència electoralEDITORIAL ..................................3 i 4SOCIETAT i CULTURAAssociació de Lluita contrael cancer.................................................5Gràcies a to ts........................................5Donem suport a la cultura...............6

Festa Major a la Cudosa ...................7Recordem qué han estât elsescacs a Vallfogona..................... 8 i 9PER PERDRE EL TEMPSPer Josep Oms ..................................10ESPORTSBàsquet a Vallfogona.......................12

DE FICCIONS i REALITATSEs gratuit............................................13FEM PETAR LA XERRADA AMB...Dolors Mateu iJosé Guerrero.................... 14, 15 i 16LA BIOSFERAForça verda ........................................ 17El llenguatge de les plantes 17DES DEL CORDE LA V ILA ..................................... 18

ESCRIVIM SO BRE...On son aquella gent dela República?......................................19Injusticia i censura............................19Costumari catala............................... 20Carta oberta als veins de

PHostal N o u ..................................... 21La nostra historia literaria .............21PER PERDRE EL TEMPSSolucions ........................................... 22A RRELS ............................................. 22SERVEIS ............................................ 23

InteMigència: el conjunt de les facul- tats que permeten de “conèixer” i “comprendre”.

Un amie m’ha deixat un llibre: “InteMigència emocional”; el seu au­tor D. Goleman diu que, fins ara, la psicologia s’ha preocupat massa del CI (coeficient intellectual) i poc de les nostres emocions, les quais (per a molts mortals) parlen la majoria de les nostres decisions i accions.

I die mortals, perqué la majoria dels immortals (aquells qui sortiran a la majoria de llibres de tot i enciclopèdi- es) son aquells que, si mes no, en pu­blic, han sabut controlar les seves emo­cions.

Per què?En Goleman, psicòleg, professor

de Harvard, treballador del New York Times, escriptor, patidor, triomfador, etc. m’explica el “possible” corn, la di­ferencia entre els humans i la resta d’es- pècies està en el seu cervell.

Però, i el per què?Una “possible” explicado me la va

donar un psiquiatre que, corn també diu en Goleman, va explicar que te- nim 3 cervells. El primer que varem desenvolupar va ser el rèptil, o sia aquell que només s’ocupa del minim per sobreviure, de funcions tais corn respirar, avisar-nos que hem de dor­mir, etc.

Un cervell que “socialment” només es mou en present.

El segon cervell que varem desen­volupar va ser el del mamifer.

Un cervell que inclou la memoria, per tant és corn un magatzem de re­cords que ens permet de combinar present i passât de forma que si en un moment donar ens trobem davant

d’una situacio ja viscuda (per exemple davant d’una situacio de perill) fem anar 1’ experiencia per sortir de l’ern- bolic.

I el tercer cervell, el propiament huma capaç d’imaginar futur, o sia, d’anticipar-se al présent.

Es l’animal racional.O potser penseu que un gos és ca­

paç d’imaginar-se un cavali amb ales i una banya al front.

Els filòsofs anglesos, més pràcdcs ells, des de fa més de tres segles, van dir que, al cap i a la fi, a l’home només li hauria d’interessar aquella informa­do que ens arriba deis sentits.

Dit així, hauríem de matar la nos­tra part humana i preocupar-nos més de la nostra part animal.

Aixi, per exemple, per als saxons, un unicorn o un “pegasus” només és concebible si, per exemple, un espa- nyol que vulgui competir en el “Grand National” decideix portar el seu cavali via Iberia. La possibilitat que tingui banyes dépendra de qui el munti i no de la muntura.

Tornant al tema de la intel ligèneia, facultat de conèixer i comprendre ( un fenomen, un fet, una situacio, una con­ducta, etc.), un dels pitjors virus que es van introduir a les ciències socials va ser el voler tractar-les com a ciènci­es naturals.

Com va dir en Weber (socioleg ale- many que va morir a principis de se­gle) les ciències naturals només poden “explicar” un fenomen (el com, l’aixo és així i es comporta d’aquesta mane­ra, pero no el perqué)

M entre la Sociologia deia que s’hauria d’anar més enllà i no només explicar sino també comprendre.

EDITA: EL XOP, Apartat de correi«, 1. Vallfogona de B. ■ DIRECCIÓ : Didac Mateo ■ C O LLA B O R EN EN AQUEST NUMERO: M. Teresa Pallisi, Agnès Planes, Anna Torrades, Roser Boscli, Montse Térmens, Teresa Baiaseli, Cristina Colilles. Jordi Pijuan, Josep Oms, Joan Fontane!, Joan Borda, Regidoria de Cultura i Festes de l’Ajuntament de Vallfogona, Montse Simó, Paquita Calcerà, La Coral de Vallfogona, Associació Lluita Contra el Càncer, C.E. Vallfogona, Jordi Rubio, Barò de Ramonet, Elvira Carbonell • CO R RECCIÓ : Consell Comarcal COMPOSICIÓ i MAQUETACIÓ : DOSSIER P&M - lèi. 973448273 ■ D IPÒ SIT LEGAL: I.-l 36-1992.

Amb la col.laborado de:

Generalität de Catalunya Departam ent de Cultura

I IN S T IT U T I D 'ESTUD IS I ILERDENCS0 ite Et TJipmaciit ite 1 Jeiitn

Ajuntam ent de Vallfogona

La revista EL XOP sortirà els mesos de març, juny, setembre i desembre. Recordeu que si voleu publicar un article l’heu d’adreçar a EL XOP, apartat de correus, 1, o a la Secretaria de l’Ajuntainent, sempre durant els darrers 20 dies del mes anterior a la publicado.

Fuiul.icul P

EDITORIALMalauradament, fins ais anys 60 es

va imposar el cientific-animal-econò- mic de yankilandia. I tothom sap que els USA són capaços del millor i del pitjor.

I encara avui, la majoria de cienti- fics socials tracten la seva disciplina com si fos una ciència exacta. Per tant, descoberta una Ilei social són els ac- tors socials els que s’hi han d’amollar i no a la inversa.

Un exemple: les lleis économiques.Afortunadament, almenys acadè-

micament, aquest tipus de personal, ha perdut força des dels 60 fins aquí. I des d’aleshores, la sociologia ha tin- gut un “boum” espectacular.

Això també va passar a les ciències naturals. Abu', dels primers fisics que varen patir a comprendre el compor- tament dels àtoms es va passar a una generado de fisics preocupáis en des- cobrir lleis per sotmetre’ls. I aixi ens va anar, passaran a la historia com a responsables d’haver créât la bomba atòmica. Bomba que també els hi va esclatar als fisics socials.

Un exemple: les révoltés del 68.Però la sociologia es una més de

les ciències socials, per tant, per ella sola no pot desfer l’embolie. Aixi hi ha una assignatura Psicologia Social que imparteixen els psicôlegs als soci- ôlegs.

Decebedor, als 90, continúen es- sent positivistes, empirico-lògics i tau­tologies (que es la forma “culta” de sotmetre els fenômens).

Un exemple, si com a psicòleg as- sumeixes la “teoria de la resposta cognitiva” vol dir que per a tu és vàlid el fet que perqué un missatge sigui persuasiu una de les condicions és evi­tar que el receptor estigui distret.

En canvi, per al sociòleg francés P. Bordieu, en el seu llibre “Sobre la te- levisió”, llibre que va ser el més venut a França ara fa un pareil d’anys, és jus- tament quan estas distret que et “ve­nen la moto”.

Un exemple, els actuals telenoticies (siguin de la cadena que siguin) no- més afecten a la nostra part visceral ( animal- emocional) deixant el nostre cervell intacte. Només aixi es pot en­tendre que ens fotin un merder a qual- sevol lloc del món (per exemple tirant bombes) i els altres (com automates)

s’aixequin a mig dinar per marcar el telèfon d’ajuda Phumanitària i fer-hi un donatiu per a les victimes.

I és que per ser capaç d’ordenar un bombardeig, encara que resulti una paradoxa, no s’ha de ser un “animal” sino que, tot el contrari, requereix una decisió racional, freda i calculada.

Ealtre dia, al programa fern empre­sa del canal 33 parlava un dels il lustres économistes catalans, F. Estapé, i va dir que el problema dels pensadors critics (d’esquerres) era que eren molt bons per detectar errades del sistema però que no eren bons a l’hora d’apor- tar alternatives de solució, per la qual cosa (és de lògica) el sistema continu­ará igual ja que, tot i no ser perfette, funciona.

Potser, i die només “potser”, una via de solució sigui la intel-ligéncia electoral. Des de fa segles a la massa se la veu com a factiblement controla­ble (per part d’aquells que detenen el poder) i com a incontrolable per aquells que el volen detentar.

I és que, uns i altres, sabem que en la massa és on hi ha més energia, i al- hora menys informació, d’aquí la cé­lebre frase “la informació és poder”. D ’aquí que cada cop més el politic modern s’assembli més a l’executiu.

I és que l’empresariat modern va introduit- a la nostra societat aquest nou tipus d’animal: el tecnòcrata. Fi-

gura que va matar el pensador, que només pensa, i que va sotmetre al fun­cionan que només activa.

Si bé, ambdós, pensador i funcio­nan, haurien de teñir vocació de ser- vei públic, només el tecnócrata es va reservar el monopoli de poder pensar i alhora actuar.

Una figura que també es va infil­trar a les ciéncies socials de forma que els estudiants fossin cada cop més fun- cionaris (i per tant menys...).

I una figura que ha aconseguit que no només la massa faci anar cada cop menys el seu cervell huma, sinó tam­bé el mamífer.

De forma que, cada cop més, no­més fem anar el nostre cervell reptil.

Un bon exemple és ara a l’estiu: si ho comparem amb el fet d’anar a vo­tar (la qual cosa requereix un esfoiy animal i intel-lectual només un cop cada quatre anys), el tant per cent de participado és molt baix si es compa­ra amb el nombre d’humans que es foten a pie sol de migdia per canviar la pell com els llangardaixos.

Pertant, per qué alarmar-nos, per­qué obstinar-se a pensar que el siste­ma falla. Per qué no preguntar-se si és que la majoria vol anar peí món rep- tant?

Didac Mateo

Paul Newman i Y Alcor à

Kant: “El temps és la forma a priori de la Sensibilität interi­o r”. Marx: “Qualsevol extrem és un altre extrem. E espiritua- lisme abstráete és el matérialisme abstráete. El matérialisme abstráete és Fespiritualisme abstráete de la materia”. Aigu ho ha captat? Dones, si ningù no ha entés res, m otiu extra per felicitar els alumnes que han aprovat la Selectivitat. Ara, un altre any, jo buscaria llibres més entenedors i actuals. U n que ara no s’estudia és FAlcorà. I, FAlcorà és actual en el sentit que, si volem afavorir la integrado social, nosaltres hem de eonèixer la cultura musulmana. A FAlcorà hi ha textos de bon comentar per a joves de 18 anys. Vegem-ho: “El premi a la teva fe seran bellissimes huris d’ulls negres” . I, per arreglar-ho politicament correcte, la versió per a xiquetes: “El premi a la teva fe seran bellissims fadrins amb ulls com Paul Newman”.

SOCIETAT i CULTURA

Associació de lluita contra el cáncer

Eassosiació de la lluita contra el cáncer de Vallfogona de Balaguer us volem fer arribar la relació de les presta- cions de la comarca de la Noguera, ja que creiem que és motiu de satisfacció ser capdavanters en relació a nom­bre de ptes/habitant, que es destinen a pal-liar les des­peses que representen els diferents servéis que oferei- xen en aquesta associació.

Esperem que aixó ens serveixi per estimar la nostra col-laborado en próximes campanyes.

Una aln-a vegada moltes gracies.L a junta.

Diners recaptats a la Com arca de la Noguera

N" habitants 1998 ptes/hah.

Albesa 1481 . . .

Ager 590 — . . .

Algerri 538 101500 188,6

Alos de Balaguer 173 — —

Artesa de Segre 3125 — - ü

Les Avellanes i Sta. Linya 465 — . . .

Balaguer 13373 1410000 115,43

La Baronía de Rialb 260 . . . . . .

Bellcaire d’Urgell 1417 —

Bellmunt d’Urgell 2 3 7 . . . . . .

Cabanabona 103 —

Camarasa 920 . . i

Castelló de Farfanya 608 . . .

Cubells 368 . . .

Foradada 183 . . .

Ivars de Noguera 323

Menarguens 863 . . . . . .

Montgar 839 4 2882 51 ,11

Olióla 200 . . . . . .

Os de Balaguer 786 . . . . . .

Penelles 540 50000 92 .59

Pons 231 7 325000 140,26

Preixens 512 . . . . . .

La Sentiu de Sió 4 8 6 . . . . . .

Termens 1436 230693 160,64Torrelameu 588 — . . .

Vallfogona de Balaguer 1424 450000 316,01Vilanova de f Aguda 289 . . . . . .

Vilanova de Meia 4 9 7 9 1219 183,53

TOTAL LA NOGUERA 3 5 1 2 9 2 6 3 8 0 7 5 7 5 ,9 0

Gracies a totsGairebé quatre mil!

Aquesta és la quantitat que ens agradaria que repre- sentés a la vila de Vallfogona. Quatre mil quilos de Solida­rität que gracies a tots els donatius fets pels habitants de la vila serán enviats cap a Kosovo dins la campanya «Catalunya per Kosovo». Quatre mil quilos de mantés, llegums, arros, sucre, fariña, pasta, sopes, bolquers, com­preses, farinetes, oli de gira-sol i altres productes que en­tre tots s’han recollit per a enviar-los a aquesta zona tan sacsejada per aquesta brutal guerra.

Des de Passociació cultural «El Xop», organizadora d’aquesta recollida a la vila, es vol donar les més sinceres i calorases gracies a tothom per la seva desinteressada col - laboració pero es vol recordar encara que aquests quatre mil quilos no són suficients per abastir tota la gent que necessita materials tant básics i imprescindibles. Si algú encara no ha pogut realitzar la seva contribucio ho pot fer portant qualsevol deis productes abans esmentats al Casal d’Avis de Balaguer.

Si en tots els pobles de Catalunya es recullen quanti- tats similars a les assolides a Vallfogona creiem que una petita part deis problemes que pateixen els refugiats que­daran solucionats. Tanmateix és ben trist que en una so- cietat de final de m leni encara hi hagi guerres, més trist és encara, la manca de Solidarität.

S’encoratja a tothom, de Vallfogona i de fora, que es continuí coHaborant amb aquesta campanya, que ajuda- rá a millorar moltes vides.

Associació cultural «el Xop»

SOCIETAr i

Donem suport a la CulturaVallfogona és una localitat que mai no ha donat l’esquena a la cultura.

Recordern les tardes de teatre or- ganitzades pel m ossèn M anel Montcunill i les seves “Caramelles” per Pasqua, la seva il lusió per fer apren- dre música als nois i noies de l’escola amb el mestre Ventura.

També, es van organitzar algunes colles de sardanes en uns moments, pot ser mes difícils i reivindicatius. Ulti- mament, semblava que tot això s’ha- via aturat, però en els últims quatre anys gracies a l’ajuda de l’Ajuntament i la Regidoria de Cultura i uns quants voluntaris hem tornat a iniciar unes activitats corn son Gegants Grallers, Sardanes, la Coral, Fútbol, Teatre, etc. que donen vida al poble.

Com a cantaires la nostra aporta­do ha estât la formado d’una Coral, cosa que mirada anys enrere semblava impossible i avui gracies al que fou, en el seu moment, regidor de culmra, Salvador Farré, i una colla d’entusias- tes, hem fet realitat amb la inestima-

ble direcció de M. Pilar Calafell.No podem deixar de banda factu­

al regidora de cultura Sra.Josefina Moreno a qui sempre que hem neces- sitat hem tingut al nostre costat.

Cal recordar que grades a la seva gestió hem aconseguit unes grades i un piano cosa que a part de donar pres­tigi ens pot ajudar a formar una escola de música per a tothom que vulgui.

El dissabte 26 de juny vam fer un petit acte d’inauguració del piano amb l’assisténcia de membres de la Coral, la directora, el senyor Salvador Farré i van excusar l’assisténcia la regidora de cultura Josefina Moreno i la presiden­ta del Xop Teresa Bellmunt ja que a la mateixa hora tenien la final del curset de sardanes a l’Albi.

Ens va agrair Pentrega del piano la Sra.Pilar Calafell dient que estava molt contenta i orgullosa de poder dirigir una coral com la nostra i el batlle tam­bé va teñir unes paraules per donar su­port a la Coral.

Per concloure la inaugurado es va

oferir un petit concert amb obres de Mendelson per part de la pianista Sra.Armengol, Després vam teñir un refrigeri ben animat que va concloure la festa.

Per finalitzar ens agradaría que si esteu interessats a formar part de la Coral, sereu benvinguts. Bé, moltes gràcies i bon estiu!

La Coral

L'Ajuntament de Vallfogona ha adquirit un piano per tal

d 'a judar a la fo rm ado d 'una escola de mùsica

6

> *~ i SOCIETAT i CULTURA

Festa Major a la CudosaLa festa es va celebrar els passais dies 10 i 11 de juliol, amb una gran assistència de public i una més que aprobada organització

Els passats dies 10 i 11 de juliol es va celebrar la Festa Major a la Cudosa. Aqüestes quatre radies son per a feli­citar a tots els membres de la Comis- sió per la bona voluntar, per les tas­ques d’organització, iniciativa i en de­finitiva, peí bé que ens ho vam passar tots els que hi vam anar.

La festa va començar el dissabte a les 7 de la tarda amb diverses activi- tats. Es va celebrar un campionat d’es- cacs en el qual s’enfrontava el nostre campió Josep Oms contra 15 contrin- cants. També es va celebrar un campi­onat d’hípica, una xocolatada popu­lar, gimcanes, jocs per a la mainada, demosuacio de bail, taekwondo i de­mostrado de majorettes.

Cap al voltant de les 10 de la nit, es va celebrar un sopar popular amb una cassola de bosc amb la qual cosa ens vam llepar els dits de tan bona que era. Després de l’ápat, la vetllada es va amenitzar amb bail. A les 12 de la nit es va fer el castell de focs d’artifici per donar ja inici al bail de nit fins a la marinada, tot amanit amb un streap- tease.

Pero la festa encara no va acabar aquí, els més matiners del diumenge van gaudir d’un esmorzar a la plaça,

tot seguit hi va haver exhibició de motos, partits de fútbol, sardanes i vermut. A la tarda, es va cloure la fes­ta amb el ball de tarda.

Així dones, només falta felicitar un cop més la comissió de festa per la

bona organització de la Festa Major, per una festa tan divertida i viscuda amb molta alegría.

La Ju n ta de l ’Associació Cultural “El Xop”

Rogeli TALARNFUSTERIA ¡ MOBLES

Carrer Rosari, 15 - BELLVÍS (Lleida) - Teléfon 973 5 6 5 1 19 I ara també a VALLFOGONA

i CULTURA i

Recordern qué han estât els escacs a Vallfogona

L'equip que va in iciar una tra jectória ascendent im parable.De peu i d 'esquerra a dreta: Q ue lo, Barto, Parra, Solé i V idal.A baix: Enric, Eloi i Q ueru.

Aquests són els craks que van fer pu jar el club a la

m áxim a categoría de Lleida (Temporada 89-90)

SOCIETAT ¡ CULTURA

Club d'Escacs Vallfogona, campió de LIeida de partides rapides

"No és el I r trofeu ni tampoc será l'ùltim ...", a ix i ho diu en Jaume Parramon

9

J}/£ PER PERDRE EL TEMPS

Els exercicis d’avui potser son una mica més complicats del normal, però la idea força divertida, consisteix en relacionar els escacs amb el cinema.

El nom del diagrama, que és el tí- tol d’una pel licula, pot donar-nos una petita idea de com resoldre el proble­ma. La foto correspon al rodatge de LA REINA D ’ÀFRICA, protagoni­zada per H um phrey B o g art i Katherine Hepburn.

Josep Oms

(Solucions a la pagina 22)

tié 4 »:i^ 1 41 4 a é

3. VICTOR 0 VICTORIA

■JVC 4 W : 4 £H # i I i

gi a

8 8 8 8 8 8s a a s ®

4. LA DAMA DE SHANGAI

5. ACORRALAT

«X 44è iT aé

i« 0o

£8

0

té

i

H11

8 87. DOBLE COS #

14 yuè A

# ; i i i

4 4at 2

8 a s a' 8 8 8

s s ® a i s8. EL TREN DE L’INFERN Q

Il S 4i a4

8 i8 1 â •I 8 1 4

4 48

®9. ELS TRES MOSQUETERS #

£a

i # 424

a: ¿ si 8 «

8 . fi! 8

2. PANORAMA PER MATAR O 6. VAN MORIR AMB LES BOTES POSADES Q 10-VERTIGEN (D'ENTRE ELS MORTS)

Degussa—HülsDegussa-Hüls Ibérica, S.A.

Productos Químicos, Farmacéuticos yotros aditivos para

piensos compuestos.

Plantas medicinales

Ctra. Comarcal 1313, km. 19 - teléf. 973 432052 - Fax 973 432092 25680 VALLFOGONA DE BALAGUER (Lleida)

n

Bàsquet a VallfogonaCom molts ja sabeu, aquesta temporada s’ha creat a la nostra poblado un club de básquet, Club Esportiu CEP. El

club está format per diversos equips, dos equips séniors masculí, un sénior femení, un júnior femení, un mini mixt, un premini mixt i un de pollets.

Els equips mini i premini mixt, format per nens d’edats compreses entre els 8 i els 12 anys de la nostra poblado, han participat i participen en diverses trobades de básquet, a raó d’ una al mes, en diverses localitats de la provincia de Lleida, com la Seu d’Urgell, Lleida, Balaguer,... El 13 de desembre es va dur a terme la trobada a la nostra poblado, Vallfogona, amb col laborado amb Bellvís. Per Vallfogona varen passar un total d’uns 15 equips. La competicio es va allargar, sense interrupció, des de les 9 .00 h del matí fins ben avanzada la tarda, amb dos partits simultanis cada hora.

Jo rd i Rubio

Equip M in i mixt

Equip Premini mixt

12

fPî} DE ilIIIO H S I REALITOTS/

Es gratuitDe la televisió a la radio, de la

prcmsa ais cartells d 'anuncis que empapelen les parets deis nostres caiTers, del telefon a internet, cada cop és mes gran la relleváncia que la publicitat adquireix en les nostres condescendents vides, en la nostra (plácida?) existencia de ciutadans res­ponsables.

D iem alegrem ent que no ens enganyen els anuncis, que no ens ensarronen els venedors a domicili o a distancia, que no ens enreden els cada cop més habituáis saltatau lells, venedors d animes a canvi d unabona comissió. No obstant aixó, ningú de nosaltres podrá negar que algún cop, almenys un, ha su cum bit a les extraordináries propietatsafrodosíaques i a la sensualitat d 'algún perfmn que anuncia la tele i se l'ha comprat; o qui no s 'ha rendit algún cop en la setia vida a les excel léncies d una d 'a q u e lles fantástiques enciclopedies que prometien tota la informado imaginable i que, a 1 hora de la veritat, resultaven ser completament inútils. I tots alguna vegada hem comprat alguna cosa en aquell m om ent p rescind ib le, enllucrnats peí seu baix preu o per l'obsequi que l'acompanyava... Va, caram, acceptem d'una santa vegada que som filis del consum ism e i 1 especulado, ja que solament llavors entendrem perqué la gratuitat i la publicitat són conceptes que van tan units. Cada setmana ens trobem a la bústia sobres de coloraines on se ns anuncia així, d 'entrada, que hem guanyat una burrada de milions o un m agnífic cotxe o un espléndid apartam ent en alguna platja d'ensomni. Si som il.lusos corrern el risc de patir síncopes tres cops per setmana, pero com que som més incréduls que altra cosa fem com si res i procedim al ritual: obrir, llegir, riure, estripar i tirar... Tot queda reduit a 1 'escepticisme i al recel més absolut.I no vol dir aixó que un servidor tingui res en contra de la publicitat, ans al con trari. N om és passa que está adquirint massa importáncia en la nostra societat (i en gairebé totes) i a voltes ens resulta més fiable, més bo.

útil o saludable un producte que préviament hem vist anunciat ais mitjans de com unicado i acabem comprant-lo simplement per aquest fet, amb la conseqiient decepció que algún cop comporta la nostra elecció. Si partim de la base que ningú dona res de franc o de ¿¡orra o gratis o peí morro o com caramho vulgueu dir, ens adonarem que la gratuitat rarament existeix, que el que únicament intéressa és vendre, pures estratègies de marketing que servirán com a reclam per ensarronar-nos un altre cop. Res de regalar, res d 'obsequiar la fidelitat a una marca, res d agrair... Res de res. Simplement treure'n profit d 'una manera o d 'una altra: l'im bècil que es compra aquell cotxe que surt a la tele (amb l'aire condicionat i el lloro de regal) continuará essent un imbécil

Ja no h i ha coses gratuites. H» ha régals que et veuràs obligat a correspondre, obsequis que no acceptaràs per no deure res a ningú, ofertes i descomptes que pagarás després amb escreix en un altre producte. En definitiva, no hi ha duros a quatre

per m olt cotxe anunciat i car que condueixi, i és més, passará la mateixa calor, perqué dura les finestretcs obertes perqué es pugui sentir bé des de 1'exterior l'aparell que li han regalai-, ens prometen cossos-danone menjant iogurts ídem, i a 1 hora de la veritat continuem aguantant la respirado cada cop que anem a la pis­cina. Res de regáis.

Per altra banda, hi ha la tendéncia massa extesa i generalitzada a pensar que les coses que han arribat a les nostres mans d'una forma gratuita, sense haver-ne pagat o donat res a canvi, mai no arriben a ser veritablement nostres, com si el sentir de la propietat s 'hagués de compartir amb la persona que obsequia o rega­la, com si adm etre un regal et comprometés a alguna cosa que anés més enllá de l'agraím ent. No us semblará estrany que confessi que m'agrada rebre presents, però sí pot resultar més inexplicable el meu entusiame per obsequiar a la gent que m 'aprecio i amb qui cree; últimament, però, he observat que hauré de mesu­rar aquest inusual costum: a part de car, regalar sense motiu aparent (ni aniversaris, ni onomástiques, ni Reis) es fa cada cop més difícil, per la reacció que adopten els receptors del regal: de la sorpresa inesperada i d 'altra banda comprensible (oh! Es per a mi?) es passa a l 'interrogatori més surrealista ( i qué i com i en motiu de qué em regales aixó?) per acabar amb 1 apoteosi absurda d agraiments (i no calia i no t havies de molestar i no ho hauries d 'haver fet i quanta molèstia) que fmalment et faran sentir ridícul i incom ode. I dos petons i moltes grácies.

Ja no hi ha coses gratuites. Hi ha regáis que et veuràs obligat a corresp ond re, obsequis que no acceptaràs per no deure res a ningú, ofertes i descomptes que pagarás després amb escreix en unaltre producte. En definitiva, no hi ha du­ros a quatre pessetes.

Jord i Pijuan

t 4 FEM PETAR LA XERRADA AM B... ...............................

Dolors Mateu i Jose GuerreroDes de fa uns quants anys a

Vallfogona hi ha un grup de teatre: la Garba. Avui, aquest mati, hem estat parlant amb dues col laboradores, la Dolors Mateu i la Jose Guerrero. Elies dins del grup tenen la tasca de direc- cio.

Bon diaBon dia

1. Sabem que us vareu incorporar a la Garba quan ja estava formada. Quan va ser aixo aproximadament?Dolors: Jo em vaig incorporar a la tem­porada 93-94, realitzant tasques de ma- quillatge, a I’any sequent, la Jo se ja es va incorporar i llavors les dues varem assu- mir les tasques de direccio.

2. Quins dies assageu?S’estableixen els dos dies d ’assaig mentre s’estudia I’obra, son sempre els que van mes be als que actuen. Els ultims 15 dies abans de I’estrena, s’assaja de tres a qua­tre dies, o fins i tot cinc dies. Despres de Eestrena, tornen a baixar el ritme d ’as­saig a un o dos dies. Pero I’horari sempre

varia segons la disponibilitat dels actors, per que hem de tenir present que la Gar­ba es un grup de teatre amateur, i que tots treballen, llavors la qüestió es trobar una fran ja horaria que a tothom li vagi bé.

3. Quantes obres feu cada any?Sempre fem una obra cada any. Penseu que dur a escena una obra teatral duu molía fe in a i molt de temps, a més, hem de comptar que també fem vacances du­rant totes les dades escaients: vacances a l ’estiu, a Setm an a Santa, la Festa Major,...hem de tenir present que el tea­tre no significa una prioritatper a nosal- tres, al contrari, és un espai d ’esbarjo i per passar-nos-ho bé, no pot convertir-se en una altra obligació.

4 . Entre homes i dones sou una colla, quants form en la companyia de teatre?Som ungrup de 30 a 3 5 persones aproxi­madament. Hem de comptar que hi ha membres de la junta, actors, gen t encar- regada de la decorado, electricistes atrezzo, equip de so, maquillatge, direc-

ció, acondicionadors de sala, perruque- ria...

5. Heu fet molts bolos? Per quins pobles heu passat? En quin heu tin- gut més éxit?

Desde la temporada 94-95, cada any fem bolos. Els pobles que visitem son deis voltants, encara que n’hi ha algún que és més lluny, per exemple generalment sempre anem a Camarasa, aquest any també hem an at a Bellcaire, Vallfogona (ongeneralment sempre hifem estrena), Aspa, Montgai, Vilanova de M eid i les Avellanes.

Si hem de destacar el poblé on hem tingut més éxit ens costana molt de fer- ho, perqué lagent,generalm ent, és molt agraida perqué els oferim un teatre de riure, de comedia i d ’esbarjo, i lagen t a més, és molt receptiva, potser aquest any caldria destacar la bona rebuda que hem tingut a Camarasa, Bellcaire i Montgai.

6. Quin tipus d’obres agrada més al vostre públic? I als vostres intér- prets?A l nostre públic sens dubte el que li agra-

El Grup de Teatre félicitant a la Dolors

La Jose ¡untam ent am b el Grup donant les gràcies al publie

da niés és la comèdia, hem d ’entendre que esperen d ’un grup de teatre amateur com el nostre, volen distraure’s, riure i tenir una bona estona d ’esbarjo; per tant, les nostres obres pretenen que siguin distre- tes, senzilles d ’entendre, quefacin riure i que sigumfacils d ’interpretar tambépels actors.

Pel que f a als membres delgrup, doncs som un grup molt divers pel que f a a gus­tos. Ens agrada molts tipus de teatre: tant les tragédies, les comédies, les obres dra­matiques, etc. pero sempre escollim algu­na obra que ens vagi bé a tots, i sempre tenint présent el public que tenim.

7. Qui selecciona i com selecciona les vostres obres de teatre?

D ’aquesta tasca se n’encarrega la di- reccio. Nosaltres recollim un grup d ’obres, ens documentem en biblioteques o les de- manem a particulars. D ’aquesta prim e­ra fase de recollida ens les repartim entre les dues que forment la direccio. A partir d’aqui, fem una lectura i interpretem opinions, a mes, dels dos grups que hem fet, n ’escollim una. Si en aquestafase, no hem arribat a una acord de quina obra escollim, preguntem al grup de teatre, a

veure qué els sembla, i ells ens ajuden en la decisió final. Val a dir, que encara que haguem escollit una obra molt més abans, sempre tenim en compte els altres, a veu­re si té acceptació, pero l’opinió d ’ells és molt important.

8. Quant de temps tardeu a assajar una obra i estrenar-la?

Generalment, si no hi ha cap proble­ma que sorgeixi, algún problemagreu que afecti a algún actor o col-laborador, es tarden uns cinc mesos aproximadament. Mireu, seguim uns determináispassos: un cop triada l’obra, es planifica quins son els actors que podran sortir a escena en aquella temporada, després es pensa en quin actor se li escau aquellpaper.

Després que l ’actor hagi acceptat el paper, llegim l’obra a la rectoría per do­nar l’entonació pertinent. A més a més, expliquem a cadascú com hem vist l ’obra i com hem vist el personatge que inter­preten, encara que sempre hi ha molt de marge per a l ’actor, perqué acabara mo­delant el personatge, introduint-li aquells matisos que l’actor creu oportuns. Aques­tafase de llegida a la rectoría i de donar una primera ullada a l’obra dura unes

dues o tres setmanes.Després j a pugem a l’escenari amb els

papers i comencem a tenir en compte la distribució del decorat, vestuari, atrezzo i tots els complements que ens facin falta. Es una tasca on participa tot el grup, on tothom aporta el seugranet de sorra per­qué surti bé. A part, durant [’última set­m ana es fa n assajos finals amb decorats, vestuari per veure com queda al final.

9. Teniu algún amulet perqué l’obra surti bé?

No, almenys nosaltres no, si els actors en tenen algún, nosaltres ho desconeixem. A més, no ens calen, perqué tenim multa confiança amb la gen t que surt a l’esce­nari i am b el grup que treballem, és un grup que s’intercanvia mostres de segu- retat constantment, els dnims que ens donem son molt importants, sobretotper superar la fase de nervis. Per exemple, si un s’equivoca durant l ’obra, dones, in­tentent treure-li importancia, encara que l’endenm de l ’estrena, tenim un día per corregir els errors que hem comés. Aques­ta llista d ’errades la recollim de les im­pressions del publie com també de Venre­g is trâ m es en vídeo de l’obra.

S M IBM PETAR OK XERRADA A M I...

10. Admireu algún actor o actriu de teatre? Qui?

El que admirem deis actors de la Gar­ba es el sacrifici que fian per pujar a dalt de l ’escenari, perqué hem de comprendre que tothom té molta fe in a i per actuar, han fe t un esforp addicional, a més tam ­bé valorem molt els esforpos que f a tot el grup perqué Pobra surtí bé.Dolors: si hagués de destacar un actor de teatre, més aviat m ’agradaría destacar obres, com per exemple la de Cyrano de Bergerac i la interpretado de Flotats, pero a mi m ’agraden molt més les obres de co­media, i per aixo, admiro moltíssim a Joan Pera en la seva interpretado a ¡’Extraña pareja.José: jo també admiro a Joan Pera pero també sempre m ’ha agradat moltíssim Silvia M unt per la seva senzillesa que transmet i també lagrandesa de Nitria Espert.

11. Teniu relació teatral amb altres companyies de teatre de la Nogue­ra?

No tenim cap relació de col-laboració amb altres companyies de la Noguera,

encara que sí tenim una relació de “visi­tes”, és a dir, nosaltres anem a veure les obres que estrenen els grups de teatre de Mendrguens i Térmens i ells ens venen a veure a nosaltres. S’ha pensat a establir un intercanvi de col laboració teatral, pero és un projecte a llarg termini.

12. Ens podríeu explicar alguna anécdota que us hagi ocorregut a la Garba?

Penseu que sempre tenim anecdotes que ens surten, pero el problema és desta- car-ne alguna. Una vegada, en una de les representacions que varem fe r en una vila, uns avis ens van preguntar a cau d ’orella si l ’obra era “picant”, perqué amb el títol de Pobra (Ai, mare quina nit!) intuien alguna cosa.

Com a últim, encara que no sigui una an écd ota , el g ru p qu an estren a a Vallfogona sempre té una curiositat: és veure si vindrd un espectador determinat. Aquest espectador si riu ens és un estímul per a la resta del grup, i sobretot, per ais actors. Es el harem que Pobra esta agra- dant al públic o no.

13. Teniu algunes paraules per ais lectors de la revista “El Xop” ?

Dones, el primer que fient és agrar a la revista haverpensat en la Garba i do­nar-nos l ’oportunitat de donar-la a co- neixer ais lectors. I, també voldríem apro- fita r aqüestes ratlles per fe r una crida a la g en t que partiápi en el grup de tea­tre, en les tasques que siguin, col laborant o j a sigui actuant, perqué l’important és participar i passar-s’ho bé una estona. 1 per últim, també volem agrair des d ’aquí tot el suport prestatper la gent i la con- f ia n ç a que ens ha d ipositat durant aquests anys.

Dones, per la nostra part moites gra­cies per haver-nos dedicat aquesta

estona, i a vosaltres, lectors fins a la próxima. Bon estiu a tothom!

Montse Térmens i Montse Simó

r i I i • j 1

LLAVORS i ADOBS NETEJA DE L LAVORS

Estació, 33 - Tel. 973 432195 VALLFOGONA

16

Força VerdaEls ciutadans vam poder exercir recentment un deLs drets més distintius de la democracia. Un dret que iguala, sense restriccions ni condicionants, rotes les persones.El 13 de juny passât vam poder deci­dir, un cop m és, els nostres représentants en els con sistoris municipals d’arreu de Catalunya i també al Parlament Europeu.S ’han fet moites valoracions i s’ha parlât a ton i a dret de les causes de la baixada d’uns, de l’ascens dels altres, de la desaparició d’alguns... No s’ha comentat gaire, pero, l’inici d’una tí­mida peró important incorporado dels grups écologistes (Els Verds, Verds) en alguns consistoris, com és el cas d’una alcaldia tan gran com la de Bar­celona, on una candidata del grup Els Verds hi ha pogut entrar, de la ma d’Esquerra Republicana de Catalunya. No obstant, aixó en un país amb tan poca tradició i cultura ecologista ja és per si mateix prou rellevant, al marge de bons résultats, la presentado a les eleccions de grups verds, encara que de m om ent sigui m itjan çan t candidatures compartides: d’una ban­da, Iniciativa per Catalunya amb el grup Verds, aliança que s’ha présentât en tots els ajuntaments de Catalunya i, de l’altra, com hem dit, l’aliança en­tre ERC i Els Verds, que s’ha présentât en la majoria de les grans poblacions catalanes.Estem encara molt lluny, pero, dels résultats que els partits écologistes obtenen a Europa. En el Parlament europeu hi ha nou grans grups poiïtics, dels quais la quarta i cinquena força son els Verds europeus (38 escons) i l’Esquerra-Verds (35), rcspectivament, al darrere del Partit Popular Europeu (225), dels Socialistes Europeus (180) i dels Libérais (42).

ConscienciacióEstem a punt d’entrar en un nou mil lenni i a les acaballes d’un segle, en el quai els avenços tecnológics i científics han marcat una successió de canvis trépidants. En el quai també, sense desconsiderar en cap moment els avantatges que el progrès comporta,

s’ha dut a terme una radicalització de les actuacions a gran escala i, de vegades també a petita, tenint només com a objectiu l’optimitzaciô dels résultats économies. Massa vegades s’han deixat de banda o en segon terme totes aquelles posicions que ens recomanen la nécessitât d’una bona planificacio de les accions individuals, governamentals o empresarials, per aconseguir equilibrar el rendiment econom ie amb el respecte al mediambient, allò que coneixem com a economia sostenible.Les postures écologistes es tracten molts cops despectivament, entre altres coses, perquè es veuen erròniament com un entrebanc al progrès. No ob stan t, aixô hem vist que precisam ent a Europa, punt de referèneia per a molts, s’és conscient que l’avenç requereix de mires amples i que la transformacio s’ha de fer des d’una perspectiva intégral.Un dels possibles factors de la nostra visió reduccionista és la nostra mentalitat d’obtenciô de résultats immédiats, i no pas a llarg termini. Des d’aquesta secciô, hem dit diverses vegades que tothom pot fer molt, per poc que pugui sem blar. 1 ho m antenim. N o obstant, això està també clar que el problema és de fons, de base, del sistema. Es per aquest m otiu que hem d’exigir que les corporacions publiques que ens repre­senten, governen i administren es dotin dels instruments necessaris per aconseguir allò que, no per esmentar­se tant, deixa de tenir tota la raó: fer un mon millor.

M. Teresa Pallisé Roser Bosch

El llenguatge de les

plantesEl tradicional llenguatge de les

flors tramés de generacio en gene­rado des de fa centenars d'anys, es converteix en un divertit joc de sím- bols i significáis.

Transmetre els nostre sentiments resulta a vegades molt senzill, no­més regalant un ram d'Ageratos que simbolitza l'eterna joventut; o d’Ala- líes, que representen la fidelitat. L'Assutzcna s'idcntifica amb la pu­resa i la majestuositat.

En definitiva les flors son les per­icotes aliades quan no és possible ex- pressar un sentiment amb paraules.

La Rosa, és la reina de les Hors i simbolitza la perfecció, la bellesa. Quan és vermeils, significa passió, si és blanca, encant i innocencia, droga voi dir intìdelirat.

La Margarida. "M ’estima, no m'estima!”. La caiguda deis petáis de­là margarida és tot un clàssic. Aixi resoldrien els dubtes els enamorats.

El Narcís. Aquesta fior, amb la seva punta que s'inclina cap al terra, recorda al vanitós Narcís, ofegat mentre es mirava en un estanv. Un ram d'aquesta fior voi dir que en l'amor ets egoista i vanitós.

Un ram d'Anémonas és un sig­ne clar de que es voi acabar una re­lació amorosa. Formen part de les "flors tristes”. Els etruscos les feien servir per demostrar el seu dol.

I Ioiténsies. Tan preciases com sóñ les seves flors i els sens brillants colors, diuen que tenen quelcom a veure amb la solteria. Alíunyen el matrimoni i la solteria és permanent

Tot això és creíble o no, depés de tu mateix. El que sí és veritat és que mai amb tant pocs diners po­drás aconseguir tant.

Paquita Calcerà Floristería du esu

DEL COR DE LA V I LA (973 4 32 268 )

Al mig del juliol fer una carta ais Reis Mags és difícil, pero ho podem intentar...Ja ho diuen que “qui no plora no mama”.I com que en Melcior en Gaspar i en Baltasar també deuen ésser de vacances, esperem que tinguin un moment per

atendré la nostra carta (i, sobretot meditar-la i raonar-la).

Estimats Reis d’Orient,

Com ja sabeu ses majestats, sóc el Joan de la Ràdio i condueixo l’emissora municipal, som petits, i fem molt de soroll..., us parlo de Vallfogona (petita però bonica).

Ja fa 8 anys (i escaig) que, dia per dia, sortim (de manera ininterrompuda) a fer companyia a botigues, tallers, fabriques, pagesos, mestresses de casa, vaquers, avis, jovent,... i, en fi, a tothom de lavila...

Evidentment, tot això és possible, primer perqué n’hi ha un que fa la seva feina a gust; però sobretot per l’equip d’aparells técnics (vídeos, platines, micrófons, taula de mescles, etc, etc...) que permeten que “amb una sabata i una espardenya” puguem tirar endavant dia a dia la tasca radiofo­nica.

Segur, majestats que deveu trobar estrany que encara no us hagi demanat res i encara trobareu més estrany que us demani alguna cosa si “la cosa” ja funciona...

Però és que us he de dir que no funciona tan bé com els fidels oi'ents de la vila es mereixen.Des d’aquí, ja es posa tota la voluntat per a que això rutili, dia a dia, tota la il.lusió, les ganes,

l’alegria, la música, el contacte amb els oients, les dedicatòries, les xerrades amb els col.laboradors... parlem d’esports, de la gent gran, d’astrologia, de cuina i... també parlem de politica...

Però, majestats, estem en precari!Ara us ho explico!Últimament hem anat (convidats) a les inauguracions deis novedosos estudis d’altres emissores

municipals properes; per exemple: Albesa, Ràdio Sió (Agramunt) i últimament, a Alpicat; i la veritat com que som humans, i volem fer les coses millor del que les fem, ens entren “dentetes” quan veiem aquests muntatges milionaris en instai.lacions que a la práctica, difícilment poden justificar una res­posta adequada.

Fa 8 anys que els nostres equips emissors treballen dia i nit i que molts están a la U V IEl que passa és que, tenim bons metges, però igual que amb els cotxes vells arriba un punt que

passent tant de temps fora com dins el taller.Un moment majestats, acabo de sentir un soroll ja està, avui ens tornen el vídeo del taller, però els

hauré de donar la platina que s’acaba d’espatllar.Bé, com anava dient, això necessita urgentment una revisió tècnica, i una renovado d’aparells

d’acord amb el S.XXEM ’agradaria, si fos possible, dignificar l’emissora.Què voi dir això?Que aquesta emissora s’ha anat fent gran, ha crescut amb experiència i que tot i les carències,

continuem sent els primers en audiència... i, pura lògica, el vestit ens ha quedat petit.Per tant necessitem una altra “talla” de vestit.Un nou espai!Un nou espai, on puguin caber els nous aparells tècnics, i alguns de vells aprofitables i que hi són

noves prestatgeries per al material fonografie, i sobretot un espai digne per rebre els convidats que tenen coses que explicar-nos des de la nostra emissora.

Un nou espai, on la llum natural i l’aire frese també tinguin cabuda, senzillament vida.Però majestats, no us esfereiu, no us demano la “lluna en un cove”: En principi us pot semblar

que us demano molt, però cree que no.La solució existeix i el cost és totalment assumible, per les vostres depauperades arques reials.No cal que demaneu un crédit, som conscients que Roma i Santa Maria no es van fer en un dia,

però aquí les teniu fetes, per goig deis seus vilatants i visitants.Ja per acabar, deixo a les vostres sábies mans el poder de donar solució a aquesta humil petició

que tan contents faria ais nostres vilatans oients i visitants... i, també a aquest que us parla.I desitjo que continueu escoltant la nostra emissora des d’Orient.

18

féjs ESCRIVIM BOBRE...

On són aquella gent de la República?

Aquests últims dies están tots els diaris esquitxats de dimissions. Aqües­tes dimissions ens volen fer veure la gran honradesa dels nostres politics. El Sr. X, el Sr. Y, el Sr. Z i uns milers de pobres politics de totes les sigles d’esquerra i dreta.

El que està ciar es una cosa senyors, que la gent del poblé no en som de carallots i no s’entén que un socialista pugui invertir en una empresa d’un numerari de l’opus dei, i la casualitat que facin treballar la bugaderia de la dona d’en X i que el sr. Z malversi fons per a una enquesta. Però tot això no­mes és la punta de l’iceberg que va en- fonsar el Titànic perqué a nivell d’es- tat és casualitat que la majoria de fills del nostre honorable president estiguin ficats en molts negocis que depenen de l’administració. Les influencies ar­riben fins ais fills de les mainaderes d’aquests il lustres personatges influ- int en el cas Acesa (Els peatges que hem de pagar els catalans amunt i avail), la ITV i tantes empreses que treballen per a l’administració. Es pot apareciar que no existeixen ni socialis­tes, ni convergents, ni l’esquerra, ni la dreta i tots aquests honrats politics tan clenxinats i influenciats pels assessors d’imatge i d’expressió oral i tant se’ls fot Catalunya, el poblé i la mare que els va parir i l’únic que els va és la “puta pela» per engreixar les seves arques particulars.

Els diaris i les televisions també ens porten les desgracies de Kosovo, però fàrem una pregunta: Kosovo és una nació?C atalunya és una nació?, Occitània és una nació? Escocia és una nació?etc. és una nació?

S’han de conscienciar aquests grans estats que inclouen dins ells fins a qua­tre cultures i llengiies diferenciades i aqüestes cultures busquen Pautodeter- minació.

S’hauria de buscar per la via pací­fica un consens de tota aquesta ideo­logia i que les nacions més petites tin- guéssim el dret de ser escoltades dins d’Europa i això es podria aconseguir

respectant les cultures de les nacions petites i grans i la representado de to­tes dins la unió europea respectant totes les cultures i llengiies.

Per això s’hauria de convèncer a tots els estats impérialistes perqué d’aquesta manera siguin solidaris amb els estats més petits i s’oblidin del cen­tralisme. Perqué els més petits ja n’es- tem convençuts.

Temps per a les eleccions munici­pals tots els partits a corre-cuita a fer les llistes, unes llistes teòricament dé­mocratiques que ja estan amanides abans de les reunions. S’utilitza la cul­tura i l’ecologia com a armes politi­ques. Que si aquest carrer el fem pas­sar per dalt o per baix, aquí hi farem una plaça amb arbres i flors, a l’altre cantó un poliesporiu però s’oblidava que està de moda la depuradora. Hem de sortir ben guapos a totes les fotos. Que en farem de tantes infraestructures socials, si continuem amb aquesta linia tot el poble haurà de tornar ais canyissos i a la tàpia i s’haurà de fotre de gana. Srs.politics, a part d’aixô s’hauria de procurar per la feina i el benestar de la gent que habiten els pobles.

Ja n’hauriem d’ estar faits d’aquests clenxats i afeminats, al temps de la re­pública això no passava, sino tot el contrari, aquells politics van lluitat pel benestar del poble i pocs beneficis éco­nomies van treure, i passés el que pas­sés sempre amb els collons per davant. I per desgràcia va arribar aquell que va dir «ja sóc aquí» per això no li calia tornar. La pregunta és...On són aque­lla gent de la república?

Baro de Ramonet Líder de la noblesa republicana

Injusticia i censura

Per qué tot alió que és bo per a les persones no ho pot ser, també, per a la societat? Una pregunta amb respos­ta.- «Les liéis fiscals també les ha fet el gran capital, per a escapar-se de pagar ells». (Jorge Verstrynge)- «Les liéis fiscals les han fet així per­qué tothom, al seu nivell, les incom- pleixi i calli pels altres». (Jorge Verstrynge)- «Tots els avenyos tecnológics s’usen per a controlar els ciutadans i no per a controlar els polítics». (Anónim)- «En referéncia a si la llei es justa o no, no cal oblidar que tots els governs són governs de classe». (Anónim)- «Els breus terminis de prescripció que marca la llei per ais diferents tipus de delictes només afavoreixen els acapa- radors (els rics) i els tramposos. Per qué cap partit polític «centrista» no recull aquest fet, ni el proposa en una campanya electoral? No convé, potser? En quin món real vivim?» (Joan Bor­da)- «El problema del pensament únic és que no té la veritat absoluta pero s’ho creu». (Jordi Fortuny)- «Curiosament, quantes més liéis hi ha, més delinqúents, i alió que es plan- teja com una major seguretat per ais ciutadans es converteix en una major inseguretat». (Manuel Delgado)- «Un embull legal només beneficia els rics, que poden pagar-se un bon ad- vocat». (Anónim)- «Hi ha llibertat d’expressió pero no d’impressió» (José Luis Sampedro)- «No oblideu que el torturador és un funcionan, que el dictador és un fun­cionan, burócrates armats que perden la seva ocupado si no compleixen amb eficacia la seva feina; aixó i res més que aixó. No són monstres extraordinaris!» (Eermín Muguruza)- «Cal aprendre a desconfiar deis prc dicadors de tolerancies perqué en ells s’hi reflecteixen, subtilment, les mo­dernes dictadures». (Joan Borda)

Joan Borda

19

/ ; ! ESCRIVIM SOBRE...

Costumari CatalàAvui parlarem de dos pràctiques

paganes, i cosrums profans que for­men el corpus etnologic del cicle maial, que ofereix quatre aspectes principals que moites vegades es presenten apa- rellats de manera desigual:

a- Intervencio d’un element végétal b- La dansac- El captiri, practicat per la fadrinalla per tal de destinar el seu profit a una menjada en cornud- L’eleccio d’un individu d’un o altre sexe, generalment un infant, o un jove que té un paper important en la festa.

a- En els cims de les muntanyes recor- den cultes i cerimonies dedicats als ar­bres i als megàlits que s’havien aixecat en els mateixos llocs i als genis protec­tors i tutelars que hi resideixen.

En molts moments el sentit dels cultes naturalistes i els de la fecunditat humana s’han confôs i barrejat tant, que ran de mal destriar, un bon exem­ple es l’elecciô d’una reina feta al re­dos de l’arbre de maig, a l’ombra del quai se celebraven les cerimonies i els cultes a les divinitats femenines de la fecundacio.

La forma mes estesa arreu és la de suposar la divinitat estotjada en un arbre de l’espècie mes abundant en el pais i l’exemplar mes ait o mes cepat de tots, el quai és conduit a la pobla- ciô seguint un cert rimai o cerimonial i plantai en el punt més distingit i pré­fèrent del poble. Durant la seva elec- cio, que varia segons els indrets, al seu voltant es fan les ballades i tots els ac-

El festeig i les am oretes de m aig, segons un grava i del fons xilogrà fic de

la im prem ía Carreres, de G irona

tes públics i col lectius que tenen lloc a la població. Aquest costum ha estat el més estés a la casa nostra. L’arbre era qualificat de maig i condensava tot el sentit de la festa quant al seu aspee- te de ritu floral.

La dansa reconeix un origen sagrat i era part principal de les litúrgies més antigües.

Eins no fa gaire, només es ballava contades vegades a l’any, en difondre’s l’hábit de bailar i estendre’s la majoria de balls per tota la llargada del calen­dan s’han perdut trets característics, fins al punt que en molts casos es difí­cil la interpretado de llur valor origi­nan.

Es possible que els aplecs munta- nyenes i les festes que es produeixen ai seu entorn haguessin pogut teñir al­guna relació amb les assemblees de les bruixes que la fantasía popular creu que tenien i encara tenen lloc als cims de les muntanyes abruptes i poc pitja-

des.Demografia creu en el record de

cuites antics dedicats a divinitats de la muntanya fúgida, per l’acció del cris- tianisme, convertides avui en misera­bles bmixes.

Un detall molt persistent és la dan­sa que en la majoria de les antigües cerimónies de carácter rimai es feta en bali rodó com la majoria de les danses própies i exclusives de determinats aplecs que reconeixen una proceden­cia cultural.

Com a nota curiosa, direm que una de les referéncies més velles de la sar­dana la trobem en un procés incoar a la primeria del segle XV II contra unes bruixes de Terrassa, que declaraven que abans de donar per acabada l’as­semblea ballaven un bali o mena de sardana al so del flabiol que sonava del diable.

Cristina Colilles i Rubio

20

f:2 ESCRIVIM SOBRE...

Carta obertaais veins de PHostal N ou

Hostal Nou, abril de 1999Aquest passat mes d’abril la Familia Duch, veins de

l’Hostal Nou, van veure com es moria el seu gos Sam. Va sortir a passejar, i quan va tornar a casa ja presenta­va simptomes d’intoxicació. Tot i que de seguida se li va administrar medicació no hi va haber res a fer, i el gos es va morir aquella mateixa nit. No s’ha pogut sa­ber què va provocar la mort de l’animal tot i que es va enviar una mostra del que presumiblement va menjar al carrer i es faran análisis toxicològiques.

Aquest cas, per desgràcia, no és un cas ai'llat. Eany passat, també durant el mes d’abril, un vei de l’Hostal Nou va trobar-se al costat de casa seva trossos de boti- farra negra (se suposa que enverinada) i de llonganissa seca amb hams de pesca al seu interior.

Evidentment, no sabem si el Sam va morir perqué algú el va voler enverinar o accidentalment va intoxi­carse amb algun producte quimic; però el que sí que és segur és que els trossos de menjar que van trobar-se l’any passat sí que van ser posats al carrer amb la in- tenció de fer mal.

I la mateixa reflexió que ens vam fer llavors ens la fem ara: si hi ha algú que es dedica a posar paranys per eliminar els gossos deis altres, s’ha aturat a pensar en el que passaria si aquest veri caigués en mans d’un nen petit?

Potser no ha pensai tampoc que els gossos acostu- men a teñir amo, per tant fer-los mal és atemptar con­tra la propietat privada; i això és delicte.

I encara més llunys , hi ha una Liei aprovada per la Generalitat de Protecció deis animals, que els atorga uns drets, entre els quals hi ha el dret a una vida i una mort dignes i sense sofriment.

S’han comunicat els fets a la Guàrdia civil, però per- sonalment penso que el problema s’hauria de resoldre d’una altra manera. Si el veri és al carrer és perqué al­guna persona s’ha sentit perjudicada o molestada per la preséncia de gossos. Com a propietaris d’animals som responsables del que ells facin fora de casa nostra; si els haviem i deixem que tornin quan vulguin no sabrem si causen algun desperfecte o molèstia a terceres perso­nes, que tenen tot el dret a no ser molestades. Ja que som «animals superiors» i tenim facultat per a rao- nar», podríem intentar resoldre les diferéncies parlant- ne. Si el gos del veí ens molesta, no seria el més normal anar a parlar amb les persones responsables de l’ani­mal?

O acabarem cremant les motos si alguna nit ens molesten? O matant el veí que l’altra nit va organitzar una festa i no ens va deixar dormir?

La nostra historia literária

Recordant a M ìquel Alarti i PoiEnguany el poeta de Roda de Ter, Miquel Martí i Poi, fa

70 anys. El món lletraferit català li està retent un petit home- natge en vida. Nosaltres des d’aqui la nostra revista també volem recordar aquest escriptor, que des de 1970 està immers en una greu malaltia, i que tot i aixi, continua lluitant, conti­nua escrivint.

ESTIU

Ara és el temps d’estimar pels camins, a la vora del riu on l’herba és blana i acollidora

i a l’ombra dels veils arbres, a les fonts mig perdudes,

allí on el bosc es més intim.

Ara és el temps de seure pels carrers a parlar de fútbol i de dones,

havent sopat, formant grup a l’escassa voravia

i veure com les noies travessen el carrer a bans d’arribar

i passen i s’allunyen una mica porugues.

Ara és el temps dels fusters i dels paletes, temps de cantar tot treballant

a pie sol, oblidant el nsc de les bastides,

oblidant l’esforç i la monotonia de la feina i del viure.

Ara és el temps de passejar amb les nenes i la senyora que porta guants blancs

per amagar els estralls de lleixiu, a la tarda del diumenge,

per l’ampia carretera vorejada de plàtans aient adéu-siau a tothom amb un gran gest del cap

i envejant la mulier dels que passen.

Ara és el temps de les dones que cusen a la penombra de les entrades

i s’adormen sovint damunt la feina, i és el temps dels homes que fan la sesta

al racó més fosc de la casa a les tardes de sol,

quan als carrers hi ha un silenci feixuc i fa una calor despótica.

Ara és l’estiu, l’estiu massís i una mica absurd

però intensament bell, que arriba sobtadament

una nit qualsevol de principis de juny i que se’n va, tambe sobtadament,

una nit qualsevol de finals de setembre.

M iqu el M a r t í i Poi (1929)

E lv ira C arbonell Arenali, veterinària Teresa Baiaseli Bosch

P iR PERDRE EL TEMPSV T* • ..............

ARRELS

Solucions de la prova de la pàg. 101 LA DIAGONAL DE FO U : Pel­licula francesa de temàtica escaquistica guanyadora d’un oscar al millor film estranger. La diagonal exerceix un pa­per decisiu en aquesta combinacio. l.Txd7! Dxd7 2.Cxe5 Dc8 3.Cg6 Af6 4.Ce7+ Rh8 5.Dxf6! g xf66.A xf6+ #

2 PANORAMA P E R A MATAR: Una de les moites aventures de James Bond protagonitzada per R oger Moore. Amb la seva primera i segona jugada el blanc obre un veritable pa­norama mortifer.1.C17! Rxf7 2.D xe6+! Rg6[2...R xe6 3.Cg5 + # ; 2...R18 3.Cg5 amb mat a 17] 3.g4 Ae4 4 .C h 4+ #

3 V IC TO R O VICTORIA: Una pro- duccio de gran èxit de Blake Edwards protagonitzada per la seva esposa Julie Andrews (Mary Poppins). En escacs, igual que a la vida, s’ha d’anar amb compte : les coses no son moites vega- des el que semblen.1.19x6!! fxcô 2,Chg6+ Dxg6[2...R173.Cxh8+ Rf8 4 .C fg 6+ ]3 .C xg 6+ i4.Xxh8, amb avantatge decisiu

4 LA DAMA DE SHANGAI: Una de les obres mestres d’Orson Welles protagonitzada per la mitica Rita Hayworth. La dama a l’igual que a la pel licula té un paper decisiu.1...A xc5! 2 .D xh8 Ce5 [Amenaça ...Dg4] 3 .R h l Axg2+ ! 4.Rxg2 Dg4+5 .R h l D e4+ ô .R g l C f3+ 7 .R g 2 Ch4+ 8.Rg3 D g2+ 9.Rxh4 Ae7+ i mat a la proxima

5 ACORRALAT: El primer i millor Rambo de Sylvester Stallone. No hi ha sortida per al blanc.1 . . .T c l ! 2 .T x c l D d l + 3 .T x d l Txdl + #

6 VAN M O R IR AMB LES BO TES POSADES: El mitic general Custer portât a les pantalles de manera excel ­lent per Raoul Walsh i protagonitzat per Errol Flynn. El negre perd sense poder fer res.l .T g 6 + !fx g 6 2 .D h 8 + ! ! R xh83.Txf8 + #

7 D O BLE COS: Melanie Griffith, la niivia d’Antonio Banderas, protago- nitza aquesta pel licula d’intriga. Aquest problema també té una certa dualitat.1...Axe4 2.fxe4Txh3! 3.gxh3 Dxe4+4 .R g l D e3+ 5 .R g 2 [5 .R fl D e2 + ó .R g l C f3+ i m at; 5 .R h l D f3 + ó .R g l C e2 + # ] 5 .. .D f3 + ó .R g l Ce2 + #

8 EL T R EN D E L IN FE R N : Una aclaparadora i claustrofóbica pel ücula que transcorre tota dins d’un tren. John Voight és el protagonista. Una dama i un alfil a darrere pot ser un tren infernal.1 .A b l [Am enaça Axfó i m at a h 7 ]l...g ó 2 .Axfó! 3.Ce4! Després de3...Ae7 ve 4.b4 guanyant cavall

9 ELS T R E S M O SQ U E TE R S: El recentment desaparegut Gene Kelly (d’Artagnan) protagonitza aquest clas­sic de la literatura i el cinema. Tres peons junts son en un final molt peri- llosos.1... Ae3![ Amenaça Axf2+ og3!]2.txe3 g3 3.tD 7 F 2 + 4.1-F1H2 0-1

1 0 V E R T IG E N (D ’E N T R E E L S M O RTS) Lobra d’Alfred Hitchcock amb tota la intriga i misteri de les se- ves millors produccions amb un James Stewart i una Kim Novak en el seu millor moment. El negre ressuscita d’entre els morts en una posició difí­cil.1 ...T x d 5 ! 2 .T xd 5 D b 7 3 .D g 2 D b l + [3...Cf4> 4.Td8 + ] 4 .D g l De 4 + 5.Dg2 D xg2+ 6.Rxg2 C f4+ se- guit de Cxd5 amb avantatge d’una peça

Els exercicis d’avui potser són una mica mes complicáis del normal, pero la idea força divertida, consisteix a rela­cionar els escacs amb el cinema.

El nom del diagrama, que és el títol d’una pel lícula , pot donar-nos una petita idea de com resoldre el pro­blema. La foto correspon al rodatge de la REIN A D ’ÁFRICA, protagonit­zada per H um phrey B og art i Katherine Hepburn.

N aixements del 1961 i

19621961

Maria Dolors Pijuan Trilla Jordi Noguer Rovira

Gregori González Sánchez Maria Dolors Trilla Sarret

Trinitat Capdevila Isús Maria Montserrat Vinuesa Vergés

Pau Piqué Folguera Montserrat Parramon Guillaumet

Joan Mollet Parramon Josepa Abad Panavera

Francesca Cea Fernández Maria Dolors Sarret Torrades

1962

Ramona Cases Folguera Marina Piñol Sorribes

Maria Carme Pallisé Pijuan Antoni Borrell Oliva

Montserrat Viladnch Llop Maria Mercè Guimet Villar Maria Mercè Sarret Plens

Maria Dolors Torrades Porta Marcel-li Balasch Bosch

Josep Agelet Tantull Maria Teresa Reñé Olivé

Ramon Porta Piqué Lluís Regany Reñe

Maria Dolors Trilla Sarret Antonia Valera Rodríguez

Miquel Abad Panavera Rosa Maria Roque Cortés Anna González Sánchez

Agnes Planes i Anna Torrades

(D SERVEIS

TELEFONS UTILSAJUNTAMENT, O F IC IN E S ................................. 973 43 20 08R E G ID O R IA D ’E S P O R T S ....................................973 43 20 97P O L IE S P O R T IU .......................................................973 43 22 00M ETG E D ’A P D ......................................................... 973 43 20 55EA RM À CIA .................................................................973 43 21 51ATS PR A C TIC A N T................................................. 973 43 21 14SERVEI F U N E R À R IA ........................................... 973 43 22 84............................................................................................ 606 856818

C O L.LEG I S. E SPR IU ...........................................973 43 22 14LLA R D E JU B IL A T S ...............................................973 43 22 75RÀD IO V A L LFO G O N A ....................................... 973 43 22 68TELÈFON PUBLIC ATÈS, LA RÁPITA - COLLEGI 973 44 50 18CASA P A R R O Q U IA L ............................................ 973 43 20 63ESCOLA CAPACITACIÓ A G R À R IA ............... 973 44 51 88GUÀRD IA C IV IL (Balaguer) .............................. 973 44 53 53BO M BERS (Balaguer)............................................. 973 44 50 80SERVEI D ’U R G EN C IES (Balaguer)..................973 4 4 77 14C R EU R O JA ...............................................................973 4 4 57 96ALSINA G RA ELLS (Balaguer)........................... 973 44 54 76C O R R E U S (Balaguer) ............................................ 973 4 4 58 26CEN TRE D ’A SSISTÈN C IA PRIM À RIA CAP (Balaguer):U R G E N C IE S ..............................................................973 4 4 77 14A D M IN ISTR A C IÓ .................................................. 973 4 4 60 28

SERVEISA S S IS T È N C IA SO C IA L . Tots els dimarts de 9 a 13 h al’Ajuntament

HORARI D’AUTOBUSOSSO R T ID A D E L L E ID A D E S T IN A C IÓ(Teléfon lleida 27 14 70)Scu d’Urgell 9 ’30 i ló ’OO diariBalaguer 1 1’00 De dilluns a dissabte (feiners)Agramunt 12’30 i 19’00. De dilluns a dissabte (feiners)Solsona 13’30 Dill., dt., dj. i ds. (exc. festius)SO R T ID A D E B A L A G U E R D E S T IN A C IÓ L LE ID A : (Telefon Asina Graells Balaguer 44 54 76)7’45 , 8’00, 9 T 5 , 15T 5 , 17’00 i 17’25 feiners l ó ’OO festiusSO R T ID A D E L L E ID A D E S T IN A C IÓ B A L A G U E R :9 ‘30, l l ’OO, 12’30, 13’30, ló ’OO, 16’30, 18’30 i 19’00 feiners ló ’OO festius* S’ha d’establir una diferencia d’uns 8-10 minuts de trajéete entre Vallfogona i Balaguer

HORARIS DE TRENSL L E ID A-VALLFOGON A :8’30, 13T 5 , 2 0 ’45 de dilluns a dissabte 9 ’35 , 13 ’15, 2 0 ’45 festius V A L LFO G O N A - L L E ID A7’5 2 ,1 3 ’58, 19’32 feiners i festius* Hi ha uns 5 minuts de diferencia respecte de Balaguer

NOTA: Els horaris són de sortides i arribades a Vallfogona

Vallfogona Ràdio107.9 FM

® 973 432268

Deshidratadom de Alfalfa, s.a.

C A RRETERA D E LLEID A A PUIGCERDÁ, KM. 19 - TELÉFO N 973 432007 - FAX 973 432250

ESCOLA DE CAPACITACIO AGRARIA DE VALLFOGONA DE BALAGUER

CICLES FORMATIUS CURS 1 9 9 8 -9 9

- TÉCNIC EN EXPLOTACIONS AGRÁRIES INTENSIVES - TÉCNIC EN JARDINERIA

- TÉCNIC EN EXPLOTACIONS RAMADERES* D u ra d a deis cicles: 1.590 hores de fo rm a do a l'escola,

410 hores de practiques en empreses.* Requisits d'accés: FP1 de qualsevol branca, ESO, 2n de BUP,

Proves d'accés ais cicles (majors de 18 anys)* In fo rm ac io : teléfon 973 445188

Valíf ogona de Balaguer(LLEIDA)

Finca l’EmpalmeTel. 973 44518825680 Vallfogona de Balaguer