el tractament de la llengua catalana als llibres de text de secundària
95
Transcript of el tractament de la llengua catalana als llibres de text de secundària
EL TRACTAMENT DELA LLENGUA CATALANA
ALS LLIBRES DE TEXTDE SECUNDÀRIA
Informe sobre el tractament de la llengua catalanaals llibres d�Ensenyament Secundari Obligatori (ESO)
de l�Estat espanyol
Ester Pascual i RubioProfessora de Secundària
Toni Jaimez i ZamoraPeriodista
4
© OBSERVATORI DE LA LLENGUA CATALANA, Barcelona, desembre de 2005
Observatori de la Llengua Catalana
C. de Rocafort, 242 bis 3r
08029 Barcelona. Països Catalans
E-mail: [email protected]
Web: www.observatoridelallengua.org
ISBN: 84-609-8143-6
Diposit legal: B.00000-0000
Amb el suport de:
5
ÍNDEX
1. Introducció ............................................................................................................ 07
2. La diversitat lingüística ......................................................................................... 112.1. Llibres de llengua castellana......................................................................... 11
2.1.1. La llengua com a tret identificador d�un poble
2.1.2. El plurilingüisme com a creixement personal2.1.3. El plurilingüisme a l�Estat espanyol
2.1.4. El castellà i les altres llengües
2.1.5. La llengua oficial2.2. Llibres de llengua catalana ........................................................................... 21
2.2.1. El català en el context de la diversitat lingüística
3. La unitat de la llengua ........................................................................................... 25
3.1. Nominalisme i oficialitat ............................................................................... 263.2. El secessionisme ......................................................................................... 26
3.3. L�ambigüitat com a mètode .......................................................................... 29
3.3.1. El cas castellà3.3.2. El cas valencià
3.4. El rigor acadèmic ......................................................................................... 38
3.4.1. El cas castellà3.4.2. El cas català
3.5. L�ús de denominacions compostes .............................................................. 43
4. L�abast territorial .................................................................................................. 45
4.1. La Franja de Ponent ..................................................................................... 46
4.2. La Catalunya Nord........................................................................................ 514.3. El País Valencià ........................................................................................... 52
4.4. Indefinició de l�àmbit lingüístic....................................................................... 55
6
4.5. Mapes .......................................................................................................... 55
4.5.1. Els mapes en castellà4.5.2. Els mapes en català
4.5.2.1. Els valencians
4.5.2.2. Els catalans
5. La literatura catalana als llibres de text ................................................................. 63
5.1. Els llibres de castellà .................................................................................... 635.2. Els llibres de català ...................................................................................... 66
6. El futur de la llengua ............................................................................................. 696.1. La situació de la llengua als llibres de castellà .............................................. 69
6.2. La situació de la llengua als llibres de català ................................................ 73
6.2.1. El valencià en situació de diglòssia6.2.2. El català a la resta de territoris
7. Conclusions ......................................................................................................... 83
8. Bibliografia i textos consultats .............................................................................. 85
7
1. Introducció
Sap un estudiant de secundària de l�Estat espanyol que el valencià és una forma dialectaldel català? Quin és l�abast territorial de la llengua catalana? Sabria anomenar les figuresliteràries més representatives del modernisme català? Aquestes preguntes que a priorisemblen senzilles de respondre, són algunes de les que han motivat el treball que aquís�enceta. Quina és la realitat de la llengua catalana als llibres de text de secundària del�Estat espanyol? Què és el català, de fet, segons es desprèn d�aquests llibres? Ambaquests interrogants d�entrada s�han analitzat 160 llibres de text de l�etapa d�EnsenyamentSecundari Obligatori (ESO) d�arreu de l�Estat.
La llista s�ha elaborat a partir de la informació facilitada per llibreries i distribuïdores,entitats culturals i organismes oficials de diferents comunitats autònomes. Remarquementre altres fonts consultades l�Obra Cultural Balear, a les Illes Balears; Hizkuntz EskubideenBehatokia, l�Observatori de Drets Lingüístics del País Basc; A Mesa Pola NormalizaciónLingüística, de Galícia; el Departament d�Ensenyament de la Generalitat de Catalunya oel Ministerio de Educación y Ciencia. D�aquesta manera, la mostra analitzada es potconsiderar representativa dels llibres de text que utilitzen el 90% dels alumnes desecundària de l�Estat espanyol durant els seus estudis.
Són llibres de text de llengua i literatura, tant catalana com castellana, que corresponen a39 col·leccions diferents d�una quinzena d�editorials. S�han escollit les editorials amb méspresència i difusió arreu de l�Estat espanyol, a les quals s�hi han afegit les que tambétenen una presència significativa a Catalunya, als País Valencià o a les Illes. De les 39col·leccions, 21 són de llengua castellana, 9 són de llengua catalana per al Principat deCatalunya, 6 també de llengua catalana específiques per al País Valencià, i 3 més per ales Illes Balears.
L�anàlisi dels llibres motiu de l�estudi s�ha dut a terme a partir d�un qüestionari de pregun-tes generals a l�entorn de la llengua que s�ha aplicat a cada exemplar de la mostra. Estractava d�observar de quina manera responia cada llibre a algunes qüestions de cairegeneral, com ara la valoració que es fa de la diversitat de llengües d�arreu del món; si esconsidera la llengua un tret identificador d�un poble o no; si es reprodueix o s�explicita totl�àmbit territorial de la llengua catalana; si considera com a variants diferenciadores o
8
sinònims els diferents noms amb els quals es designa la llengua catalana, o d�altres.L�observació empírica d�aquestes qüestions permet arribar a extreure un seguit de dadesobjectivables que són les que conformen la base d�aquest estudi.
Ha estat, precisament, a partir de l�aplicació d�aquests criteris que s�ha arribat a laconclusió que, per dur a terme una anàlisi més acurada de la informació, calia fer unadistinció gairebé en tot moment entre els llibres de text de llengua castellana i els llibresde text de llengua catalana. Això ve donat, sobretot, pel fet que la programació curricularen l�un i l�altre cas és diferent. Mentre que per als llibres de castellà, el català és una de lesllengües cooficials que es parlen a l�Estat espanyol (i, per tant, el grau d�anàlisi de lallengua catalana és similar al que es dóna a la resta de les llengües cooficials), per alsllibres de català la llengua catalana és la seva raó de ser. L�estudi de la llengua catalanaés, doncs, molt més profund en aquest darrer cas que la visió general que es pot trobaren els llibres de castellà, amb independència del major o menor grau de sensibilitat quehi pugui haver respecte al tema. Mentre que per a uns el català és el tot, per als altres ésnomés una part. L�anàlisi que s�ha de fer ha de tenir en compte, doncs, aquesta realitat. Amés, també cal tenir en compte que hi ha llibres de castellà que s�utilitzen en una comunitaton els estudiants tenen el corresponent llibre de català, i d�altres llibres de castellà que espoden utilitzar a Castella, per exemple, on aquest text serà l�únic que donarà informació al�alumne sobre la realitat lingüística de l�estat, i en concret sobre la llengua i la literaturacatalana.
Una de les qüestions analitzades en aquest estudi que presenten més controvèrsia és lamanera com s�explica la realitat de la llengua pròpia que es parla al Principat de Catalunyai al País Valencià. En els 160 llibres analitzats, apareix un espectre molt ampli depossibilitats de tractament: des del que afirma amb considerable contundència que elvalencià és una llengua i el català una altra, fins al que assegura, sense cap mena dedubte, que català és el nom de la llengua, i el valencià una de les seves formes dialectals.Entremig d�aquestes dues postures la gamma de matisos és àmplia i diversificada.
I quins són els arguments que utilitzen uns i altres a l�hora de justificar els seus raonaments?Principalment, de dos tipus. Bona part dels llibres que presenten ambigüitats a l�horad�afrontar la qüestió del català i el valencià utilitzen postulats polítics per justificar-les. Així,molts d�aquests llibres es limiten a assegurar que a Espanya hi ha cinc llengües oficials:castellà, basc, gallec, català i valencià. L�expressió �llengües oficials� indica que s�està parlantdes d�un punt de vista institucional o de reconeixement polític, idea que queda reforçadaperquè també la majoria de col·leccions recull els articles concrets dels Estatuts de les
9
respectives comunitats autònomes on es dóna aquest caràcter d�oficialitat a les llengüesesmentades. Però, sovint, tampoc qüestionen que les dues denominacions puguincorrespondre a una mateixa llengua. L�altra raó que s�utilitza a l�hora d�abordar aquestaqüestió és la científica. En aquest cas, entre els qui utilitzen raonaments acadèmics, hi haunanimitat. Els filòlegs no tenen cap dubte a l�hora d�assenyalar que el valencià és unaforma dialectal del català i alguns llibres remeten a institucions com la Real Academia Es-pañola, entre d�altres, que ho afirmen de manera taxativa. La incomoditat amb què s�abordael tema des dels llibres de text queda exemplificada en una de les 39 col·leccions analitzadesque, davant del dubte, opta per exposar les dues postures sense decantar-se per cap.
Pel que fa al futur de la llengua, s�observen plantejaments diferents entre els llibres de textde castellà i els de català. Mentre que els últims acostumen a plantejar una situaciómillorable i amb reptes de futur, els primers tendeixen a considerar que, a partir delreconeixement de cooficialitat de la llengua aprovat en la Constitució espanyola del 1978,i en els respectius estatuts d�autonomia, el català ha arribat a una situació de normalitzacióplena i afronta el futur sense cap amenaça.
L�àmbit territorial del català és un altre punt de divergència en els llibres de text desecundària que es comercialitzen a l�Estat espanyol. Hi ha col·leccions que obvien laFranja de Ponent, i d�altres que esmenten fins i tot la regió murciana del Carxe. N�hi haque incorren en contradiccions, ja que en un moment donat esmenten un territori que,més endavant, oblidaran. I d�altres, fins i tot, fan uns salts territorials francament curiosos,passant de Tarragona a Múrcia sense esmentar el País Valencià on, segons els seuspostulats, es parla una llengua diferent al català.
En el marc de l�estudi trobarem també diferències en la manera com es valora la diversitatde llengües del món. La majoria reprodueixen l�article 3 de la constitució espanyola, on esdiu que la riquesa de llengües de l�Estat és un bé a conservar. Alguns posen èmfasi en elfet que, de les 5.000 llengües que hi ha actualment arreu del planeta, unes 500 estan enperill d�extinció, i afegeixen que una llengua és una manera d�entendre el món. D�altres,en canvi, troben peròs a la diversitat lingüística i molts avantatges en el fet de tenir unallengua oficial comuna.
Pel que fa a la literatura, s�han trobat diferències notables entre els llibres de català per aCatalunya i els de català per el País Valencià; i, per suposat entre aquests i els llibres decastellà. En els primers es parla dels principals autors de la literatura catalana, mentreque en els segons, hi ha qui fa una tria similar, però amb més presència d�autors valencians,
10
i hi ha qui arracona tot allò que no sigui valencià. Aquests últims justificarien la seva opcióen el decret 39/2002 del Govern valencià, pel qual es modificava el currículum de l�ESO al�àmbit de la comunitat autònoma, on s�assenyalen els autors obligatoris que els alumneshan de conèixer, tots valencians. Finalment, pel que fa als llibres de castellà, alguns parlende la literatura catalana en un annex, d�altres la redueixen a un paràgraf on es presententres autors de tota la història de la literatura i d�altres ni tan sols l�esmenten.
Hem intentat en aquest estudi fer una anàlisi tan objectiva com ha estat possible, evitantsempre que s�ha pogut el comentari propi dels autors o la interpretació de les dadesobtingudes. Per aquest motiu, les cites textuals prenen un paper predominant al llarg detot el redactat, precisament perquè la voluntat és que parlin els llibres, més que no pas elsqui els observen. La interpretació del que aquí s�ha detectat pot donar lloc a nous estudis,noves anàlisis i nous fòrums de discussió i, de fet, esperem que sigui així. Si això esdóna, s�haurà aconseguit un dels objectius principals d�aquest estudi, que és el de fo-mentar el debat a l�entorn dels coneixements sobre la llengua catalana i sobre la realitatd�aquest país que arriben als estudiants de secundària de l�Estat.
Finalment volem manifestar el nostre agraïment a les editorials que de maneradesinteressada ens han cedit material per poder dur a terme l�estudi. Així, i per ordrealfabètic, cal agrair la col·laboració de les editorials Castellnou, Cruïlla, Ecir, Edebé,Enciclopèdia Catalana, McGraw-Hill, Moll i Vicens Vives. També a les entitats i institucionsoficials que ens han orientat a l�hora de confeccionar la llista de material a observar i, moltespecialment a la llibreria La Tralla de Vic, que ens ha ajudat en tot el que hem necessitat.No podem acabar aquesta introducció sense expressar el nostre agraïment als respon-sables i experts de l�Observatori de la Llengua Catalana, per les orientacions i esmenesque sens dubte han enriquit el text.
11
1 En tus manos. Editorial Anaya. Primer d�ESO, pàgina 241.2 Configura. Editorial Anaya. Primer d�ESO, pàgina 182.
2. La diversitat lingüística
Actualment es parlen unes 5.000 llengües arreu del món, de les quals unes poques comptenamb milions de parlants i d�altres, entre 500 i 2.000, estan amenaçades de desaparició,ja que el seu nombre de parlants és molt reduït i la majoria ja són d�edat avançada. Comes valora aquesta diversitat en els llibres de text? I com es concreta aquesta valoració enel cas de l�Estat espanyol? Què és o com es valora una llengua, en aquests llibres detext? És només un conjunt de símbols que serveix per comunicar-se o té alguna altrafunció que identifica la comunitat que la parla?
2.1. Llibres de llengua castellana
En general, els llibres de text de llengua castellana analitzats valoren molt positivament ladiversitat lingüística del món i, concretament, la de l�Estat espanyol. Tots, sense excepció,consideren el plurilingüisme un patrimoni cultural que cal respectar i protegir tal comassenyala l�article 3 de la Constitució espanyola de l�any 1978. Precisament, de les vint-i-una col·leccions analitzades en llengua castellana, setze reprodueixen literalmentl�esmentat article com a màxima autoritat en aquest sentit.
La Constitución española, en su artículo tercero, dice lo siguiente:1. El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el
deber de conocerla y el derecho de usarla.2. Las demás lenguas españolas serán también oficiales en sus respectivas Comuni-
dades Autónomas, de acuerdo con sus Estatutos.3. La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio
cultural que será objeto de especial respeto y protección.1
El plurilingüisme és percebut com un enriquiment, del qual cal sentir-se orgullós.
España [...] es un país plurilingüe. Esta pluralidad es el origen de una riqueza cultural yliteraria de la que debemos sentirnos orgullosos.2
12
3 Códice. Editorial Cruïlla. Primer d�ESO, pàgina 128.4 Lengua y literatura. Editorial ECIR. Primer d�ESO, pàgina 265.5 Lengua y literatura. Editorial Edebé. Tercer d�ESO, pàgina 30.6 Códice. Lengua castellana y literatura. Editorial Cruïlla. Primer d�ESO, pàgina 40.7 Lengua y literatura. Editorial Castellnou. Primer d�ESO, pàgina 220.
La diversidad lingüística forma parte del patrimonio de la humanidad. Por lo tanto, cons-tituye una riqueza que es necesario proteger.3
En definitiva, analizaremos la gran diversidad lingüística del territorio español, con suriqueza de lenguas y dialectos, todos ellos dignos de la misma estima y respeto.4
En diverses col·leccions fins i tot s�insisteix que una percepció del plurilingüisme en unaltre sentit seria errònia.
[...] la convivencia de lenguas en un mismo Estado de ningún modo debe suponerenfrentamientos ni rivalidades; antes bien, constituye una gran riqueza lingüística quedebemos proteger y respetar.5
En un futuro, ya no muy lejano, será imposible pensar en comunidades lingüísticasaisladas, sin contacto con otras. En las distintas sociedades, de composición cada vezmás multiétnica y pluricultural, sus miembros deberán estar abiertos a la diversidad y alconocimiento de otras lenguas más allá de la suya propia.6
Juntament amb els postulats que promulga la Constitució espanyola, també se citen altresorganismes com l�Organització de les Nacions Unides.
En el mundo se hablan entre tres mil y cuatro mil lenguas. Por supuesto, todas mere-cen el mismo respeto y consideración, tal y como reconocen organismos internaciona-les como la ONU.7
La col·lecció Mester, de l�editorial SM, enfoca el discurs del plurilingüisme des de diversesperspectives. Si bé també cita l�article 3 de la Constitució espanyola, donant a entendreque comparteix la idea de la riquesa de la diversitat lingüística, al llibre de tercer d�ESO fauna valoració sobre la realitat plurilingüe (escollint un fragment del text �El paraíso políglota�de Juan Ramón Lodares) que en discrepa.
En el fondo, una lengua no es más que la necesidad de entenderse. Por esa necesidad sehacen grandes unas, se hacen pequeñas otras, nacen unas, desaparecen otras... y no
13
8 Mester. Lengua y literatura. Editorial SM. Tercer d�ESO, pàgina 313.9 Lengua castellana y literatura. Editorial Bruño. Segon d�ESO, pàgina 27.
pasa nada. La realidad es que las lenguas no se mueren -porque no son organismos vivos,más bien las dejan inútiles sus hablantes. Estos fluyen hacia otros idiomas que les intere-san más, o crean por su cuenta y riesgo usos expresivos nuevos que encajen mejor connuevas situaciones materiales.8
2.1.1. La llengua com a tret identificador d�un poble
Alguns llibres analitzats fan consideracions més àmplies sobre la llengua, i no la defineixennomés com el vehicle que utilitza una comunitat per comunicar-se, sinó que li donen lacategoria de ser un dels trets que conformen la identitat d�aquesta comunitat. En aquestsentit és destacable i significatiu un cas com el de la col·lecció Lengua castellana yliteratura de l�editorial Bruño. Per una banda, en els seus llibres es defensa sense pal·liatiusel caràcter de la llengua com a tret identificador d�un poble. Per l�altra, i com es veurà alcapítol següent, és una de les poques que assegura que el català i el valencià són duesllengües diferents. Pel que fa al cas que aquí ens ocupa, els llibres de Lengua castellanay literatura d�aquesta editorial són rotunds. Això es pot comprovar, per exemple, en lapresentació del tema �Las lenguas de España� que figura al llibre de segon d�ESO, apartir d�un fragment del poema quaranta-sis del llibre Pell de brau de Salvador Espriu. Enaquest, el poeta d�Arenys de Mar demana a Espanya que entengui les raons i les parlesdiverses dels seus fills.
Recorda sempre això, Sepharad.Fes que siguin segurs els ponts del diàlegi mira de comprendre i estimarles raons i les parles diverses dels teus fills.Que la pluja caigui a poc a poc en els sembratsi l�aire passi com una estesa màsuau i molt benigna damunt els amples camps.Que Sepharad visqui eternamenten l�ordre i en la pau, en el treball,en la difícil i merescudallibertat.9
14
10 Lengua castellana y literatura. Editorial Bruño. Segon d�ESO, pàgina 26.11 Lengua castellana y literatura. Editorial Bruño. Tercer d�ESO, pàgina 70.12 Canal. Editorial Vicens Vives. Tercer d�ESO, pàgina 32.13 Canal. Editorial Vicens Vives. Segon d�ESO, pàgina 282.
Encapçalant el fragment del poema es diu:
Una lengua representa una manera de ver y entender el mundo. En nuestro país goza-mos del privilegio de tener varias lenguas que han dado forma al pensamiento, a la expe-riencia y a la sensibilidad de muchas generaciones. La realidad plurilingüe de España nohay que entenderla como un factor de dispersión, sino como un patrimonio cultural queenriquece la vida social y que resulta un motivo de orgullo para todos los ciudadanos.10
En aquesta mateixa línia al llibre de tercer es pot llegir.
La riqueza lingüística de España constituye uno de los tesoros de nuestro patrimoniocultural. La variedad de lenguas y dialectos refleja la diversidad de pueblos y civilizacio-nes que han configurado en el tiempo esa realidad social, cultural y geográfica quellamamos España. Es tarea de todos respetar y cultivar lo que representan: la persona-lidad de los pueblos, su historia, su literatura y sus manifestaciones artísticas.11
Bruño, tanmateix, no és l�única que defensa aquesta posició. La identificació d�una llenguaamb una cultura i, en definitiva, amb un poble també es troba en altres col·leccions. Ca-nal, de l�editorial Vicens Vives, reprodueix el següent text de Francesc Cambó.
El día en que todos los pueblos, menos uno, sacrificasen su lengua vernácula y no sehablase en todo el mundo más que un solo idioma, no niego que se obtendrían algunasventajas de índole material, que el viajar y el comerciar serían más fáciles y cómodos; perola vida espiritual de la humanidad sufriría un inmenso retraso, porque solo en la propia len-gua llega el espíritu humano a su expresión perfecta.12
En un altre llibre d�aquesta col·lecció s�utilitza un exemple pràctic per parlar, precisament,d�aquest tema. Reprodueix un fragment del conte popular de La caputxeta vermella endiversos idiomes i diu:
En todas las lenguas, el cuento narra la misma historia, pero cuando se escucha en lalengua materna, sus palabras resultan más precisas, ya que se enriquecen con mati-ces que no siempre se pueden traducir. No sólo comprendemos las palabras con lamente, sino también con el corazón.13
15
14 Lengua castellana y literatura. Editorial Enciclopèdia Catalana. Tercer d�ESO, pàgina 30.15 Mester. Editorial SM. Quart d�ESO, pàgina 22.16 Lengua castellana y literatura. Editorial Almadraba. Segon d�ESO, pàgina 272.
La col·lecció Lengua castellana y literatura de l�editorial Enciclopèdia Catalana en fauna altra lectura que cal destacar.
Las fronteras políticas y las fronteras lingüísticas no siempre coinciden. En un mismopaís o estado puede hablarse más de una lengua, del mismo modo que una lenguapuede hablarse en varios países o Estados.14
Finalment, cal destacar la postura que pren la col·lecció Mester de l�editorial SM, queconsidera que la llengua conforma una comunitat lingüística.
El grupo social que emplea la misma lengua forma una comunidad lingüística. [...] En lasociedad política de España existen otras comunidades lingüísticas a parte de la queforma el castellano, y son la comunidad lingüística del catalán, la del euskera, la delgallego y la del valenciano.15
2.1.2. El Plurilingüisme com a creixement personal
El plurilingüisme també es veu, en alguns llibres, com un factor que enriqueix la persona.A Configura, de l�editorial Anaya, es parafraseja un fragment de l�article �Hablar más deuna lengua�, de Valentín García Yebra.
[...] quien sólo entiende y habla la lengua materna tiene un horizonte sensorial ycognoscitivo muy limitado [...]. El hablante de una sola lengua, por rica que sea, siem-pre será lingüísticamente más pobre que si, además de su lengua materna, conoceotra lengua.
A la col·lecció Lengua castellana y literatura, d�Almadraba, es pot llegir.
Hay, por tanto, en España, bastantes millones de personas que disfrutan de la ventajade poder comunicarse en dos lenguas, pues aunque para ellos el castellano no sea sulengua materna, la conocen y la usan sin excepción. Hablan indistintamente dos len-guas: la materna, que es la lengua propia de su comunidad (catalán, gallego o euskera),y el castellano, lengua común que les sirve para comunicarse con quienes desconoz-can las otras lenguas.16
16
17 Lengua castellana y literatura. Comunidad Valenciana. Editorial Almadraba. Segon d�ESO, pàgina 296.18 Lengua castellana y literatura. McGraw-Hill. Segon d�ESO, pàgina 24.19 En tus manos. Editorial Anaya. Primer d�ESO, pàgina 241.20 Mester. Editorial SM. Quart d�ESO, pàgina 89.
Al llibre de la mateixa editorial destinat al País Valencià apareix un fragment de la mateixacita, retallant no pas per casualitat la frase on s�anomenen les llengües.
Hay, por tanto, en España, bastantes millones de personas que disfrutan de la ventajade poder comunicarse en dos lenguas, pues aunque para ellos el castellano no sea sulengua materna, la conocen y la usan.17
2.1.3. El plurilingüisme a l�Estat espanyol
Per algunes col·leccions, aquest plurilingüisme també serveix per configurar la realitat del�Estat espanyol.
Una de las más valiosas riquezas que poseemos es nuestra diversidad lingüística ycultural, pero a veces no es lo suficientemente conocida ni valorada. Distintas comuni-dades y lenguas han producido creaciones literarias de gran interés, que son patrimo-nio cultural de todos y que constituyen el tesoro literario de esa comunidad plurilingüeque llamamos España.18
Esta realidad plurilingüe supone una riqueza lingüística para el país, por la variedad deexpresiones, de creaciones literarias, de artistas y escritores, etc., que con todas laslenguas conforman la comunidad nacional.19
Al llibre de quart d�ESO de Mester, de l�editorial SM, es reprodueix el següent fragmentdel llibre España plurilingüe de Miquel Siguán.
La Constitución española de 1978, en su artículo 2, después de afirmar la �indisolubleunidad de la nación española� continúa diciendo que �reconoce y garantiza el derecho a laautonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre ellas�. Yel artículo 3, inmediatamente después de establecer que �el castellano es la lengua espa-ñola oficial de España�, añade que �las demás lenguas españolas serán también oficialesen las respectivas comunidades autónomas de acuerdo con sus Estatutos y que la rique-za de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que seráobjeto de especial respeto y protección�. Este reconocimiento de la pluralidad nacional y
17
21 Berceo. Editorial Santillana. Segon d�ESO, pàgina 186.22 Métodos, Técnicas, Estrategias. Editorial Santillana. Primer d�ESO, pàgina 26.
lingüística de España constituye una innovación total respecto a la idea tradicional deEspaña que ha inspirado sus instituciones políticas en los últimos siglos. Una innovaciónque, una vez que España se ha estructurado en un conjunto de comunidades autóno-mas, ha tenido como primera consecuencia que en la actualidad algo más del 40 porciento de los ciudadanos españoles residan en territorios en los que la lengua castellanao española comparte con otra el carácter de lengua oficial y como segunda que en losrespectivos gobiernos se han promulgado y puesto en ejecución políticas lingüísticasdestinadas a la defensa y promoción de estas lenguas.20
2.1.4. El castellà i les altres llengües
Ja s�ha vist com una àmplia majoria dels llibres de text de castellà que han estat analitzatsno tenen inconvenient a l�hora de considerar la diversitat lingüística mundial, i amb mésdetall l�espanyola, com un valor patrimonial que cal preservar. Ara bé, totes les llengüesd�Espanya són tractades per igual? Com es presenta exactament la diversitat lingüísticaespanyola més enllà del plantejament inicial? Els exemples següents mostren que hi hadiverses maneres de fer-ho.
En alguns casos, per exemple, es subratlla la importància del castellà, per sobre de lesaltres llengües, donant a entendre que el castellà és la llengua de tots els ciutadans del�Estat, i que les altres llengües hi són a més a més o com una segona llengua.
España, como otros muchos estados, es un país plurilingüe, es decir, un país en el quese hablan varias lenguas.En toda España se habla castellano. Y en algunas Comunidades Autónomas se em-plea, además, otra modalidad lingüística.21
En toda España se habla castellano. Pero en algunas comunidades autónomas sehabla, además del castellano, otra lengua:[...]� En Cataluña se habla catalán y castellano. [...]� En Baleares se habla catalán y castellano.� En la Comunidad Valenciana se habla valenciano y castellano. El valenciano es unamodalidad lingüística que se originó como consecuencia de la expansión del catalánhacia el sur. 22
18
23 Configura. Editorial Anaya. Segon d�ESO, pàgina 36.24 Lengua castellana y literatura. Editorial Bruño. Segon d�ESO, pàgina 50.25 Mester. Editorial SM. Quart d�ESO, pàgina 88.26 Lengua castellana y literatura. Almadraba. Tercer d�ESO, pàgina 314.27 Fernando Lázaro Carreter. Editorial Anaya. Segon d�ESO, pàgina 12.28 Lengua y literatura. Editorial Edebé. Segon d�ESO, pàgina, 220.
Una altra manera de presentar-ho és a partir de criteris d�oficialitat.
[el castellano] Es la lengua oficial de muchos países y, claro está, de España, donde,además, se hablan otras lenguas.23
El castellano es lengua oficial en todas las comunidades autónomas del Estado y com-parte cooficialidad: en Galicia, con el gallego; en el País Vasco y Navarra con el euskera;en Cataluña y Baleares con el catalán, y en la Comunidad Valenciana con el valenciano.24
En España conviven varias lenguas con distintos dialectos y hablas locales.La lengua oficial es el español o castellano. También son lenguas oficiales en sus res-pectivas comunidades autónomas el gallego, el vasco o euskera, el catalán y el valen-ciano, junto al castellano.25
España es, en la actualidad, una nación multilingüe, dado que se hablan en ella cuatrolenguas, una de ellas -el castellano- común y oficial para todos los españoles y las otrastres el -catalán, el gallego y el euskera- que gozan también del estatuto de oficialidad ensus respectivos dominios lingüísticos.
Por tanto, una gran parte de España es bilingüe, pues en algunas comunidades autóno-mas las lenguas propias de cada una son cooficiales junto con la que actúa de vehículode comunicación de todos los españoles, el castellano.26
També hi ha col·leccions en les quals s�ha optat per presentar totes les llengües en unmateix pla d�igualtat.
[...] las lenguas que se hablan en España en la actualidad son cuatro: castellano, cata-lán, gallego y euskera.27
Como ya estudiaste en el curso anterior, España es un territorio plurilingüe en el que convi-ven cuatro lenguas: castellano, catalán (denominado valenciano en el Estatuto de Autono-mía de la Comunidad Valenciana), gallego y vasco o euskera.28
19
29 Configura. Editorial Anaya. Primer d�ESO, pàgina 184.30 Mester. Editorial SM. Primer d�ESO, pàgina. 30
2.1.5. La llengua oficial
La idea de l�oficialitat d�una llengua es reforça, sovint, al·ludint a raons de caire ben diversen alguns dels llibres analitzats.
Las razones por las que unas lenguas se convierten en lenguas escritas y de cultura ollegan a ser lenguas oficiales no son razones lingüísticas (no hay lenguas más ricas omás pobres, mejores o peores que otras), sino económicas y políticas: una colectivi-dad usa una lengua porque �decide� que le es más útil, más eficaz o garantiza mejor suporvenir.29
Alguns llibres fan una interpretació particular del que significa llengua oficial.
Llamamos lengua oficial a aquella que todos los ciudadanos pueden o deben utilizar,por ley, en todo el territorio de un estado o de una comunidad en todos los asuntosoficiales: en la administración, en la justicia, en la educación, etc.El castellano es la lengua oficial de todo el territorio español. Pero además existe enEspaña una serie de lenguas que son cooficiales con el castellano en sus respecti-vas comunidades autónomas: el gallego en Galicia, el valenciano en la ComunidadValenciana, el vasco en el País Vasco y en las zonas vascohablantes de Navarra...Esta situación queda reflejada en los respectivos estatutos de autonomía, que sonlos conjuntos de leyes que organizan cada comunidad autónoma: Cataluña (1979),País Vasco (1979), Galicia (1981), Comunidad Valenciana (1982), Navarra (1982) ylas islas Baleares (1983).30
També hi ha qui reforça la idea de llengua oficial assenyalant els avantatges que comporta.
Piensa en lo necesario y útil que es el que haya una lengua que conozcan todos loshabitantes de un país, en la que se pueda, por ejemplo, promulgar las leyes generales,establecer relaciones comerciales, o recibir a los diplomáticos extranjeros entre otrasmuchas utilidades prácticas.
En España, de hecho, existe una lengua oficial común a toda la nación, que es el cas-tellano, y otras lenguas que también son oficiales, cada una en su territorio. Por eso
20
31 Lengua castellana y literatura. Almadraba. Segon d�ESO, pàgina 273.32 Berceo. Editorial Santillana. Tercer d�ESO, pàgina 213.
podemos hablar de lenguas cooficiales en Cataluña, Comunidad Valenciana, Comuni-dad Balear, Galicia, País Vasco y la zona vascófona de Navarra (noreste).31
La imposició d�unes llengües sobre unes altres també es presenta per part d�alguna edi-torial com un fet natural o fruit de l�atzar, obviant les imposicions, persecucions idiscriminacions que han patit moltes llengües i moltes cultures.
En Estados en los que se hablan varias lenguas, es frecuente que una de ellas adquierapreponderancia sobre las demás y se convierta en vehículo de intercambio entre todoslos ciudadanos.En un país como Estados Unidos hay censadas nada menos que 176 lenguas, mu-chas de ellas con menos de cien hablantes; la comunicación en esa situación dediversidad lingüística sólo es posible si todos o la inmensa mayoría de los hablantescomparten una lengua, en este caso el inglés. Y lo mismo ocurre en Francia, dondeademás del francés, que se tiene como lengua común, se habla, según los territorios,alemán, bretón, vasco, occitano, catalán, luxemburgués, italiano...A veces, una lengua se impone sobre otras simplemente por el uso. Los hablantessienten que el empleo de esa lengua les resulta ventajoso y la van adoptandocomo vehículo de intercambio habitual. Los emigrantes, por ejemplo, se esfuer-zan por aprender y utilizar la lengua del país de destino como medio de acelerarsu integración. De la misma manera, las tribus autóctonas de América fueron asi-milando el uso del español o del inglés, a la vez que iban prescindiendo de suspropias lenguas.La situación de predominio de una lengua puede verse impulsada o refrendada por ladecisión de convertir a esa lengua, generalmente mayoritaria, en lengua oficial. El he-cho de que una de las lenguas de un Estado se convierta en lengua oficial significa quelos poderes políticos apoyan y promueven su uso, lo cual se manifiesta en la promulgaciónde las leyes, en los actos administrativos, en la enseñanza y en otras muchas activida-des públicas.En un mismo territorio puede haber más de una lengua oficial. Esto es lo que ocurreactualmente en algunas Comunidades Autónomas españolas, donde el castellano escooficial con otra lengua.32
21
33 Llengua catalana i literatura. Editorial Brúixola. Primer d�ESO, pàgina 32.34 Xat. Editorial Vicens Vives. Tercer d�ESO, pàgina 226.35 Arc. Editorial Castellnou. Primer d�ESO, pàgina 136.36 Arc. Editorial Castellnou. Primer d�ESO, pàgina 136.37 Estímul. Editorial Barcanova. Tercer d�ESO, pàgina 56.
2.2. Llibres de llengua catalana
El tractament de la diversitat de llengües en els llibres de text de català és enfocat, també, desde diverses perspectives. Tots es mostren tan sensibles com els llibres de text de castellà al�hora de considerar la diversitat de llengües un patrimoni que cal preservar. Però és evidentque es posa molt més d�èmfasi a l�hora de defensar les que puguin estar en perill.
Quan una llengua es deixa de parlar es perd una cultura i totes les seves manifestacions.La mort d�una llengua és una gran pèrdua per a la diversitat cultural del món.33
[...] en un món abocat a la globalització, és molt important la defensa de les cultures i deles identitats per evitar una uniformització empobridora de la humanitat.34
Al món es parlen més de cinc mil llengües, [...] Hi ha més de 500 llengües amenaçadesde desaparició, perquè el nombre de parlants és inferior a 10.000 persones i la majoriad�aquestes ja són d�edat avançada.35
Cada vegada que desapareix una llengua, desapareix també una part de la història i dela cultura de la humanitat. Per això és tan important respectar i preservar totes lesllengües.36
Hi ha també una opinió molt estesa segons la qual la llengua és un tret identificador d�unpoble. Les maneres d�expressar-ho són diferents, com els que deixen clar que hi hallengües que ultrapassen les fronteres geopolítiques:
Europa és una realitat multilingüe, és a dir, un continent on es parlen més de 50 llengües.[...] en la majoria dels estats europeus es parla més d�un idioma. D�altra banda, hi haparlants d�una mateixa llengua que es troben separats pels límits fronterers, ja quepertanyen a estats diferents. La llengua catalana, per exemple, es parla a l�estd�Espanya, a Andorra, al sud de França i a la ciutat de l�Alguer, a l�illa de Sardenya, queforma part d�Itàlia.Així doncs, podem afirmar que l�Europa dels estats no coincideix amb l�Europa de lescomunitats lingüístiques.37
22
38 Estímul. Editorial Barcanova. Tercer d�ESO, pàgina 238.39 Mètodes, Tècniques, Estratègies. Editorial Santillana. Primer d�ESO, pàgina 114.40 Hui. Editorial Vicens Vives. Primer d�ESO, pàgina 44.41 Llengua catalana i literatura. Editorial McGraw-Hill. Quart d�ESO, pàgina 140.42 Xat. Editorial Vicens Vives. Tercer d�ESO, pàgina 8.
D�altres diuen que la llengua forma part d�una cultura que identifica una comunitat concreta:
[...] els parlants que formen part d�una comunitat lingüística són conscients que utilitzenla mateixa llengua perquè comparteixen un sistema lingüístic comú i una tradició cultu-ral i literària pròpia.38
[...] les llengües són una de les manifestacions més vives però també més fràgils ofebles de les diverses societats i cultures del planeta i, per tant, poden desaparèixer amesura que les activitats, els costums i la manera de viure d�aquests grups humans esvan fent més semblants arreu.
[...] els estudiosos i les institucions internacionals reivindiquen el valor de totes icadascuna de les llengües en tant que expressió de la diversitat cultural de la humanitat.39
Aprendre una llengua no és, tan sols, apropiar-se un sistema de signes, sinó, a més, elssignificats culturals que els signes transmeten i, amb aquests significats, les maneresde viure les persones la realitat del seu entorn.El llenguatge contribueix, d�aquesta manera, a construir una representació del mónsocialment compartida i comunicable, i, amb això, a la integració social i cultural de lespersones.40
Uns altres ressalten que aprendre una llengua significa aprendre un món diferent.
[...] amb les llengües aprenem molt més que paraules, ens introduïm en un univers quealtrament no podríem entendre.41
Mentre que d�altres creuen que a través d�una llengua s�adopta una visió diferent de larealitat que envolta l�individu.
La llengua [...] no solament serveix per comunicar-nos, sinó que caracteritza i cohesionala societat que la parla. [...] expressa una manera d�entendre el món que es manifestaper mitjà de costums, d�una història comuna, d�uns valors i d�una manera de ser.42
23
43 Albada. Editorial Vicens Vives. Primer d�ESO, pàgina 47.44 Estímul. Editorial Barcanova. Tercer d�ESO, pàgina 154.45 Arc. Editorial Castellnou. Primer d�ESO, pàgina 137.46 Xat. Editorial Vicens Vives. Primer d�ESO, pàgina 219.
També hi ha qui s�aparta del pla teòric i ho concreta al cas català.
Un dels vincles que caracteritzen cada societat és el propi idioma, per això, la nostrallengua sempre ha estat l�element més important i més clar de la nostra identitat nacio-nal catalana.43
2.2.1. El català en el context de la diversitat lingüística
Els llibres de català, com és lògic, tracten també la situació del català en el context de lesdiferents llengües del món, remarcant que pel nombre de parlants és equiparable a altresllengües que, pel seu estatus, no són considerades minoritàries.
A Europa, les llengües majoritàries són el rus, l�alemany, l�anglès, el francès, l�italià il�espanyol. El català, que té entre vuit i deu milions de parlants, ocupa una posicióintermèdia, semblant a la del grec, el suec, el danès o el txec.44
Segons el seu ús i la seva extensió podem distingir tres grups de llengües:� L�anglès i el francès, conjuntament amb el castellà, el rus i l�alemany, han esdevingutllengües europees amb més prestigi i de comunicació internacional.� En canvi, el portuguès, l�italià, el polonès o l�ucraïnès formen un grup de llengües queno han estat d�ús científic habitual ni de comunicació internacional com les anteriors.� Hi ha un tercer grup de llengües format pel neerlandès o holandès, el suec, el danès,el txec, el català o l�èuscar, que són llengües minoritàries per la seva demografia iexpansió, en comparació amb les anteriors.45
A Europa es parlen unes seixanta llengües. [...] En aquest conjunt, el català ocupa unaposició intermèdia, amb més parlants que algunes llengües d�Estat, com el danès, elnoruec o el finès, però amb una situació legal precària en molts períodes històrics.46
24
25
3. La unitat de la llengua
Un dels temes més delicats i més interessants analitzats en els llibres de text de secundàriaés el de la unitat lingüística del català. De fet, es tracta d�una realitat que no es posa en dubteen el món acadèmic, des de les universitats d�arreu dels països de parla catalana, a laromanística en general, i a la mateixa Real Academia Española. Tampoc es posa en dubte enl�àmbit jurídic, amb sentències a favor de la unitat de la llengua emeses des del Tribunal Cons-titucional (STC 75/1997) i des del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (STSJPV330 / 2004, 393 / 2004 ,518 / 2004, 677 / 2004). La polèmica es circumscriu exclusivament al�àmbit polític, instigada per sectors clarament hostils a la normalització de la llengua al PaísValencià. Aquests sectors aprofiten que l�Estatut d�autonomia fa servir la tradicionaldenominació de valencià per referir-se a la llengua catalana que es parla en aquesta comunitatautònoma amb l�objectiu d�instigar un debat nominalista amb intencions secessionistes. Enaquest estudi es pot constatar que hi ha editorials que, més enllà dels criteris científics, estroben condicionades pel debat polític, ja sigui oblidant el rigor acadèmic exigible a un llibrede text, ja sigui buscant fórmules sovint ambigües o eufemístiques per parlar de la qüestió delcatalà i els seus dialectes. Lluny d�entrar a valorar la correcció o la incorrecció d�aquesta via,el que sí que queda clar és que l�ambigüitat perjudica la claredat pedagògica del manual.
De les 39 col·leccions analitzades n�hi ha dues que decididament opten per negligir elscriteris acadèmics i fer costat a les tesis polítiques dels qui volen deslligar el valencià dela llengua catalana; dues també presenten el valencià i el català com a dues llengüesseparades, però de forma més ambigua, sovint emparant-se amb el concepte d�oficialitatdel valencià a la Comunitat Valenciana, encara que deixant entreveure que català i valenciàtenen una estreta relació; onze mostren contradiccions i ambigüitats encara que en algunmoment o altre confirmen que català i valencià són la mateixa llengua; l�opció majoritàriaés la que segueix el criteri filològic: el valenciàés una forma dialectal del català. Vint-i-quatrede les col·leccions analitzades (el 62% del to-tal) es decanten per aquesta opció. El següentquadre expressa de manera gràfica les xifresque aquí s�han avançat.
Gràfic 1 La unitat de la llengua
26
És interessant desglossar aquestes xifres encara en dos paràmetres més. D�una banda,es constaten diferències en funció de si els llibres són de castellà o de català. De l�altra,en el cas dels llibres de català, també s�observen variacions en funció de la destinaciódels llibres. Així doncs, mentre els llibres de català destinats a Catalunya o Balears nopresenten fissures en el seu discurs (tots consideren que el valencià és una forma dialectaldel català) no passa el mateix en els llibres destinats al País Valencià.
Gràfic 2 La unitat de la llenguaCal destacar, també, el fet que el 52% de lescol·leccions de llibres de castellà no tenendubtes a l�hora d�afirmar que el valencià és unaforma dialectal del català. Una altra dadaremarcable és que prop del 29% dels llibresen aquesta llengua també ho afirmen, tot i quemostren ambigüitats. En el cas dels llibres decatalà destinats al País Valencià, aquestpercentatge puja fins gairebé el 83%.
3.1. Nominalisme i oficialitat
En general, les ambigüitats que s�observen són de caire nominalista. Amb l�argument del�oficialitat, en diverses ocasions s�indueix a confusió sobre la unitat de la llengua,minimitzant les vegades que s�esmenta el valencià com a variant dialectal del català,citant el valencià al costat del català, sense deixar clar si es refereix als diferents noms dela mateixa llengua, als noms de les llengües oficials, o si es tracta de llengües diferents. Obé s�utilitzen eufemismes, com ara el de �pertànyer a un mateix sistema lingüístic�, o que�el valencià s�originà per l�expansió del català cap al sud�. En el camp dels eufemismesdestaca el que utilitza el Consell Valencià de Cultura i que reprodueixen alguns dels llibresanalitzats: �El valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part delsistema lingüístic que els corresponents Estatuts d�autonomia dels territoris hispànics del�antiga Corona d�Aragó reconeixen com a llengua pròpia.�
3.2. El secessionisme
La col·lecció de llibres de text que presenta de manera més contundent el català i elvalencià com a llengües diferents és Lengua castellana y literatura de l�editorial Bruño.Ho fa a través de cites com la següent:
27
En el Estado español se hablan actualmente las siguientes lenguas: castellano, galle-go, euskera, valenciano y catalán.47
Aprofundeix en aquesta idea explicant la procedència llatina d�ambdues llengües:
El latín era la lengua que hablaban los ciudadanos hispanorromanos. Castellano, gallego,valenciano y catalán son lenguas románicas, porque proceden del latín.48
I hi insisteix en parlar de les famílies lingüístiques:
Las lenguas románicas son once: gallego, portugués, castellano o español, catalán, valencia-no, francés, provenzal, retorromano o romanche, italiano, sardo y rumano.49
La història i la literatura del català i del valencià són també diferents en aquests llibres:
El catalán
El catalán se habla en Cataluña, en las Islas Baleares, en Andorra, en la ciudad deAlguer (Cerdeña), en el sur del Rosellón y en la franja de Aragón que limita con Catalu-ña. Tiene más de siete millones de hablantes.El catalán tuvo un gran esplendor en la Edad Media con figuras como Bernat Metge,Jaume Roig y Ramón Llull. Sin embargo, desde el siglo XVI al XVIII quedó eclipsado porla pujanza literaria y política del castellano. En el siglo XIX se produjo la Renaixença,movimiento cultural que recuperó el catalán como lengua de cultura y cuyos principalesrepresentantes fueron Bonaventura Carles Aribau y Jacint Verdaguer.
El valenciano
El valenciano gozó de gran vitalidad durante la Edad Media y muy especialmente duran-te el siglo XV. Son muestras la obra poética de Ausias March y Tirant lo Blanc, novela decaballerías escrita por Joanot Martorell.Desde el siglo XVI el castellano fue imponiéndose en los territorios del antiguo reino deValencia. La castellanización duró hasta después de la guerra civil. En 1982 el Estatutode Autonomía de la Comunidad Valenciana establece que el valenciano y el castellano
47 Lengua castellana y literatura. Editorial Bruño. Segon d�ESO, pàgina 30.48 Lengua castellana y literatura. Editorial Bruño. Segon d�ESO, pàgina 31.49 Lengua castellana y literatura. Editorial Bruño. Tercer d�ESO, pàgina 56.
28
son lenguas oficiales en la Comunidad. Desde entonces se inicia un proceso de recu-peración de la lengua valenciana.50
En el cas del valencià, doncs, segons aquesta editorial, no es va produir el moviment dela Renaixença al segle XIX, com a Catalunya. Més endavant torna a referir-se al valencià,en parlar de la Comunitat Valenciana:
Las lenguas oficiales de la Comunidad Valenciana son el castellano y el valenciano. Aligual que el catalán y el gallego, el valenciano es una lengua procedente del latín quegozó de una gran vitalidad durante la Edad Media [...].En 1982 el Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana establece que: �los dosidiomas oficiales de la Comunidad Autónoma son el valenciano y el castellano�. A partirde ese momento se inicia un proceso de recuperación y regulación del uso del valencia-no que en julio del 2001 da lugar a la creación de la Academia de la Lengua Valenciana,institución que se ocupa de la normalización de la lengua a partir de las Normas deCastelló, de 1932.51
A part de l�error de datar al 2001 la creació de l�Acadèmia Valenciana de la Llengua52, eltext canvia el nom de la mateixa Acadèmia, ja que no és l�Acadèmia de la Llengua Valen-ciana sinó l�Acadèmia Valenciana de la Llengua. Es tracta d�un canvi gens fortuït i d�unaclara intencionalitat política per part de l�editorial que la porta a tergiversar la realitat perfer més creïble la seva posició secessionista. I, en canvi, en la mateixa cita diu quel�Acadèmia s�ocupa certament de la normalització de la llengua a partir de les normes deCastelló, del 1932. Unes normes que van suposar l�acord lingüístic i la reafirmació de launitat de la llengua catalana dins del màxim respecte a les fórmules pròpies dels diferentsterritoris, explicació que el text obvia.
Bruño, doncs, és l�editorial que opta d�una manera més clara i sense ambigüitats, encaraque amb errors, per explicar a l�alumne que el català és una llengua, i el valencià una altracompletament diferent.
La col·lecció En tus manos de l�editorial Anaya, però, també incorre en aquesta posturaamb considerable contundència. Primer de tot fa referència al concepte de llengua citantel Diccionari de la Real Academia Española:
50 Lengua castellana y literatura. Editorial Bruño. Segon d�ESO, pàgina 30.51 Lengua castellana y literatura. Editorial Bruño. Tercer d�ESO, pàgina 76.
29
La lengua es un sistema lingüístico que se caracteriza por ser vehículo de una culturadiferente y, en ocasiones, por haberse impuesto a otros sistemas lingüísticos
[�]
En España coexisten actualmente varias lenguas que reunen estas características.53
I passa a explicar, en diferents apartats, el castellà, el català, el valencià, el gallec i el basco euskera. Pel que fa al català, diu que el parlen més de set milions de persones i ques�estén per les quatre províncies catalanes, Andorra, el Rosselló francès, les Illes Balears,algunes zones de l�est d�Aragó i la ciutat de l�Alguer, a l�illa de Sardenya. Tot i que la xifrade set milions es correspon al conjunt de parlants, inclòs el País Valencià, en aquest textno el cita. De manera que el següent apartat es titula �El valenciano�, i diu:
En Valencia existe el sentimiento de que el valenciano es una lengua propia. En el artículo 7del Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana se dice: �los idiomas oficiales de laComunidad Valenciana son el valenciano y el castellano.54
Una manera ben peculiar de no contradir explícitament els criteris acadèmics sobre launitat de la llengua, però donant peu a que s�interpreti així.
3.3. L�ambigüitat com a mètode
El 33% dels llibres analitzats per elaborar aquest estudi tenen una característica comuna:són ambigus a l�hora d�abordar la qüestió del català i del valencià. Això vol dir que un decada tres llibres de text no explica de manera clara a l�alumne quina és la realitat lingüís-tica catalana. És una característica que afecta, indiferentment, els llibres de text escritsen castellà i els escrits en català. Això sí, en aquest últim cas l�ambigüitat es detectasempre en aquells llibres destinats al País Valencià. És un fet destacable la uniformitat decriteris dels llibres en català destinats a Catalunya i a les Illes Balears. Ni un de sol posaen dubte la unitat de la llengua.
52 Llei 7/1998, de 16 de setembre, de la Generalitat Valenciana, de Creació de l�Acadèmia Valenciana de la Llengua. [1998/7973] (DOGV número 3334 de data 21.09.1998)53 En tus manos. Editorial Anaya. Segon d�ESO, pàgina 262.54 En tus manos. Editorial Anaya. Segon d�ESO, pàgina 262.
30
3.3.1. El cas castellà
Dividint aquesta xifra per col·leccions n�apareixen vuit en castellà amb diversos grausd�ambigüitat. En una lectura global de les col·leccions analitzades es pot concloure quedues donen a entendre que català i valencià són llengües diferents (Mester i Contexto,ambdues de l�editorial SM), mentre que les altres sis reconeixen que són la mateixa llengua,malgrat el to confús que fan servir (Contexto, de l�editorial Cruïlla; Berceo, Nebrija i Méto-dos, Técnicas, Estrategias, les tres de Santillana; Configura, de l�editorial Anaya i lacol·lecció de Lengua castellana y literatura de l�editorial Ecir). Al costat d�aquestescol·leccions, n�hi ha cinc més en català, totes elles destinades al País Valencià, que tambépresenten ambigüitats en el seu discurs, sobretot provocades per l�omissió del tema, sibé acaben apuntant en algun moment o altre, que català i valencià són la mateixa llengua(Marjal, de l�editorial Edebé; Valencià: llengua i literatura, de l�editorial Castellnou;Valencià: llengua i literatura, de l�editorial Bruño; Valencià: llengua i literatura, de l�editorialSM i Valencià: llengua i literatura de l�editorial Ecir).
Els graus d�ambigüitat en aquestes col·leccions són diversos. La col·lecció Mester del�editorial SM, per exemple, presenta un discurs contradictori. Si bé quan explica elsdialectes afirma que català i valencià són la mateixa llengua:
En España se hablan varias lenguas. [...] Cada una de estas lenguas presenta ciertasvariedades según la zona en que se habla. Así, el castellano tiene sus principalesvariedades en Andalucía, en Canarias, en Extremadura y en Murcia. Del mismo modo,el catalán que se habla en Cataluña, por ejemplo, presenta diferencias con el que sehabla en la Comunidad Valenciana (el valenciano) o con el que se habla en las islasBaleares.55
Posteriorment, adopta una postura oficialista a través de la qual dóna a entendre que lallengua que es parla al País Valencià no és la mateixa que la que es parla a Catalunya:
[...] existen en España una serie de lenguas que son cooficiales con el castellano ensus respectivas comunidades autónomas: el gallego en Galicia, el valenciano en laComunidad Valenciana, el vasco en el País Vasco y en las zonas vascohablantes deNavarra...56
55 Mester. Editorial SM. Primer d�ESO, pàgina 30.56 Mester. Editorial SM. Primer d�ESO, pàgina 30.
31
A partir d�aquí, el valencià pren estatus de llengua, com es pot observar en aquest seguitd�exemples:
[...] durante el franquismo el castellano era la lengua exclusiva en los medios de comu-nicación, en los usos públicos y en todos los niveles de la educación, mientras que elcatalán, el valenciano, el gallego o el vasco se vieron reducidos al ámbito familiar.57
La suerte de las lenguas peninsulares distintas del castellano ha cambiado considerable-mente en los últimos veinte años. Cada vez se habla más catalán en Cataluña, gallego enGalicia, euskera en el País Vasco y valenciano en Valencia.58
El grupo social que emplea la misma lengua forma una comunidad lingüística. [...] En lasociedad política de España existen otras comunidades lingüísticas a parte de la queforma el castellano, y son la comunidad lingüística del catalán, la del euskera, la delgallego y la del valenciano.59
A banda de la justificació oficialista, aquesta col·lecció en troba una altra d�arrel històricaper defensar el català i el valencià com a llengües diferents:
El catalán, tras la Reconquista, evolucionó de forma diferente en la Comunidad Valen-ciana, donde el valenciano es lengua cooficial con el castellano. El uso de esta lenguaes mayoritario, excepto en los núcleos urbanos. Para promover el uso del valenciano, laGeneralitat Valenciana creó en 1989 la Dirección General de Política Lingüística.60
La segona col·lecció que dóna a entendre que català i valencià són llengües diferents, tot ique amb un discurs confús, és Contexto. Lengua y literatura, de l�editorial SM. Tal com jaes fa a Mester, a Contexto s�utilitzen arguments oficialistes per justificar aquesta postura.
Hoy día existen cinco lenguas oficiales en España:� El castellano. Es la lengua oficial del Estado. Esto significa que todos losespañoles tienen el deber de conocerla y el derecho de usarla.� El catalán. Es la lengua oficial de las comunidades autónomas deCataluña e Islas Baleares.
57 Mester. Editorial SM. Tercer d�ESO, pàgina 312.58 Mester. Editorial SM. Tercer d�ESO, pàgina 312.59 Mester. Editorial SM. Quart d�ESO, pàgina 22.60 Mester. Editorial SM. Quart d�ESO, pàgina 88.
32
� El valenciano. Es la lengua oficial de la Comunidad Valenciana.� El gallego. Es la lengua oficial de la comunidad autónoma de Galicia.� El vasco o euskera. Es la lengua oficial de la comunidad autónoma delPaís Vasco.61
Cal fer notar aquí la paradoxa nominalista que empren aquests llibres, d�aquesta i d�altreseditorials, a l�hora de comptar les llengües oficials de l�Estat espanyol. Mentre que el nomoficial que figura en els respectius estatuts d�autonomia és un argument que s�utilitza perdiferenciar allò que es parla a Catalunya d�allò que es parla al País Valencià, no se segueixel mateix criteri per a l�euskera, ja que la Comunitat autònoma basca en el seu Estatutd�autonomia parla de l�euskera, mentre que l�Estatut navarrès parla del vascuence. Seguintla lògica de les llengües oficials de l�Estat caldria dir, doncs, que, en realitat, són sis lesllengües que són reconegudes com a oficials a Espanya.
Mester i Contexto, doncs, es decanten cap a un discurs poc clar que situa el català i elvalencià com a llengües diferents. Però, com ja s�ha dit abans, l�estratègia de l�ambigüitatés utilitzada de la mateixa manera per afirmar l�opció contrària. És el cas de la col·leccióBerceo de l�editorial Santillana. La contundència de cites com la següent n�és un exemple:
El catalán se extiende por Cataluña, Baleares y la Comunidad Valenciana, donde sedenomina valenciano.62
Però, alhora, queda esmorteïda per altres com aquestes:
En el ámbito de la Península, en los primeros siglos de la Edad Media se diferenciaroncinco variedades dialectales derivadas del latín: el gallego-portugués, el astur-leonés, elcastellano, el navarro-aragonés y el catalán. [...]Con el paso del tiempo, cada modalidad corrió distinta suerte [...]� El catalán se extendió por el área mediterránea y dio origen al valenciano.63
El mateix passa amb la col·lecció Castellano: Lengua i literatura, de l�editorial Ecir. Enaquest cas, no evita parlar de dialecte del català quan presenta el valencià:
En la Comunidad Valenciana se habla el valenciano, que es un dialecto del catalán [...].64
61 Contexto. Editorial SM. Segon d�ESO, pàgina 52.62 Berceo. Editorial Santillana. Segon d�ESO, pàgina 188.63 Berceo. Editorial Santillana. Segon d�ESO, pàgina 186.
33
En altres ocasions, en canvi, s�empara en la diferència de noms que figura en els estatutsd�autonomia, i sembla com si es referís a llengües diferents.
[...] la recuperación de las lenguas maternas por parte de aquellas personas del PaísVasco, de Cataluña, de Baleares, de Valencia y de Galicia que durante la dictadurafranquista no pudieron estudiar ni hablar el euskera, el catalán, el valenciano y el galle-go, ya que en esa época sólo se les permitía hablar y estudiar el castellano.65
També utilitzen aquest patró les col·leccions Nebrija, Metodos, Técnicas, Estrategias del�editorial Santillana; Configura, de l�editorial Anaya; i Contexto, de l�editorial Cruïlla. Perun costat es poden llegir cites com:
En la Comunidad Valenciana se habla una variedad del catalán con rasgos particularestanto en la pronunciación como en la morfología y el vocabulario, que desde antiguo sedenomina valenciano. Ésta es la denominación recogida en el Estatuto de Autonomía,que reconoce como lenguas oficiales de la Comunidad Valenciana el castellano y elvalenciano.66
Tanmateix, apareixen al costat d�altres cites força ambigües. Algunes de les que es po-den trobar són:
El catalán se habla en Cataluña y Baleares; El valenciano, que forma parte del mismosistema lingüístico que el catalán, se habla en la comunidad valenciana.67
En España se hablan cinco lenguas oficiales: el castellano, el catalán, el gallego, elvalenciano y el vasco o euskera.68
Los nombres de las lenguas de España en su propia lengua son castellano o español,català, valencià, galego y euskera o euskara. Y en castellano son castellano o español,catalán, valenciano, gallego y euskera o eusquera, vascuence o vasco.69
64 Castellano: Lengua y literatura. Editorial Ecir. Segon d�ESO, 217.65 Castellano: Lengua y literatura. Editorial Ecir. Segon d�ESO, 199.66 Métodos, Técnicas Estrategias. Editorial Santillana. Quart d�ESO, pàgina 21067 Configura. Editorial Anaya. Primer d�ESO, pàgina 182.68 Contexto. Editorial Cruïlla. Primer d�ESO, pàg, 20.69 Configura. Editorial Anaya. Primer d�ESO, pàgina 185.
34
� Cataluña:El idioma catalán es el oficial de Cataluña, así como también lo es el castellano, oficialen todo el Estado español.� Comunidad Valenciana:Los dos idiomas oficiales de la Comunidad Autónoma son el valenciano y el castellano.Todos tienen derecho a conocerlos y usarlos.70
3.3.2. El cas valencià
Com ja s�ha dit anteriorment, a banda de les col·leccions de llengua castellana que presentenambigüitats, també n�hi ha de llengua catalana. Totes elles, però, són destinades als centresd�ensenyament del País Valencià. De tota manera caldria fer aquí una matisació, ja que si enels llibres de castellà l�ambigüitat ve donada pels equívocs creats a partir de la consideracióoficial del valencià, en el cas dels llibres en català destinats al País Valencià més qued�ambigüitat caldria parlar d�omissió. Es pot entendre, doncs, que el tema de la unitat de lallengua es tracta no pas de manera ambigüa, sinó de manera incòmoda. Llibres sencersestudien el valencià sense fer esment que forma part d�una llengua que es parla en altresindrets. A més, en les comptades ocasions en què s�afronta, es fa de manera poc clara. Unamostra n�és que una bona part dels llibres analitzats, a l�hora de definir el valencià opten perreproduir la definició gens clara, i menys pedagògica encara, del Consell Valencià de Cultura:
El valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del sistemalingüístic que els corresponents Estatuts d�autonomia dels territoris hispànics de l�antigaCorona d�Aragó reconeixen com a llengua pròpia.71 / 72 / 73
De tota manera, com s�ha dit, el més freqüent és que s�eviti anomenar la llengua. En elspocs casos en què el nom de la llengua surt escrit, el més usual és utilitzar el terme�valencià�, quan es designa la llengua que s�utilitza a la Comunitat Valenciana. Si es volfer referència a la llengua que es parla a tots els territoris de parla catalana s�opta perexpressions com �la llengua comuna� o �la nostra llengua�. No apareix pràcticament maiel terme �català�. Així, es donen situacions en què es presenta un quadre de dialectes queno procedeixen de cap llengua, com es veurà més endavant.
70 Métodos, tecnicas, estrategias. Editorial Santillana. Quart d�ESO, pàgina 116.71 Marjal. Editorial Edebé. Tercer d�ESO, pàgina 17.72 Valencià: llengua i literatura. Editorial Castellnou. Tercer d�ESO, pàgina 43.73 Valencià: llengua i literatura. Editorial SM. Quart d�ESO pàgines 9 i 238.
35
Malgrat que la majoria de llibres destinats al mercat valencià, analitzats per fer aquestestudi, coincideixen en l�actitud ja vista de l�omissió, es poden distingir dos grausd�intensitat, que es detallen a continuació ordenats de major a menor.
El primer grau és el dels llibres que eviten parlar de qualsevol tema relacionat amb launitat de la llengua. Aquest és, per exemple, el cas de la col·lecció Valencià. Llengua iliteratura de l�editorial Bruño o el de Valencià: Llengua i literatura de l�editorial Ecir. En elprimer cas, una sola cita en tota la sèrie, ja que els temes de sociolingüística hi sónpràcticament inexistents, dóna a entendre de manera subtil que el català i el valencià sónla mateixa llengua.
Les varietats geogràfiques són les diferents formes de parlar una llengua en cada territori.No es parla d�igual manera a Sueca que a la ciutat de València, ni de la mateixa maneraque es parla a Eivissa o a Perpinyà.... 74
El cas dels llibres de l�editorial Ecir és encara més extrem, ja que no apareix ni una solareferència. Si als llibres de Bruño s�ha trobat un indici d�acceptació de la unitat en l�exemplede dialectologia, en l�editorial Ecir es pot comprovar que es limita a parlar dels dialectesdel País Valencià.
Les diverses formes que una llengua presenta atenent al lloc on es parla s�anomenendialectes geogràfics. Així, el valencià no es parla de la mateixa manera a Carcaixent,Sagunt, Crevillent, Ontinyent o Morella.75
En un capítol posterior s�analitzarà específicament com tracten els diferents llibres de textla literatura catalana, però és important fer aquí un apunt sobre aquesta qüestió. Bonapart dels llibres en català destinats al mercat valencià, que afronten de manera incòmodala unitat de la llengua, utilitzen la literatura com un marc en el qual s�afirma allò que abansno s�ha dit obertament. Juntament amb els autors valencians obligats per llei, tots elsllibres analitzats seleccionen, amb menor o major grau, autors més o menys representatiusde la literatura catalana per donar una visió global de tot allò que s�ha escrit i s�escriu en�la nostra llengua�. Malgrat les omissions anteriors, en aquest apartat es dóna a entendre,doncs, que la literatura del País Valencià és la literatura catalana, formada per autors delconjunt dels Països Catalans. Els llibres que es classifiquen en el grau més extremd�omissió també ho fan de la mateixa manera.
74 Valencià: llengua i literatura. Editorial Bruño. Primer d�ESO, pàgina 114.75 Valencià: llengua i literatura. Editorial Ecir. Tercer d�ESO, pàgina 79.
36
El segon grau d�intensitat d�omissió pel que fa a la unitat de la llengua és el format peraquells llibres que, tot i no referir-se a temes com l�abast territorial, sí que fan referència ala història de la llengua o a la dialectologia. A través d�aquests camps també s�aporta unavisió unitària de la llengua, tot i que fugaç.
En la nostra llengua es constaten dues grans varietats, l�occidental i l�oriental, cadascunade les quals presenta alhora altres varietats.76
Aquesta afirmació va acompanyada pel quadre següent:
Varietat occidental Valencià Septentrional o del nord.Apitxat o central.Meridional o alacantí.
Nord occidental
Varietat oriental CentralBalearAlguerésRossellonés
Es pot observar que les dues grans varietats que hi apareixen no tenen explicitat un ori-gen comú, de manera que l�alumne haurà de deduir, si no li explica el professor, que lesdues grans varietats ho són del català.
Altres exemples serien:
Una de les característiques principals que distingixen els parlars valencians dins la llenguacomuna són les desinències verbals, [...].77
Acceptem que la pressió dels parlars centrals sobre l�estàndard ha de ser obligatòriamentforta, perquè és la zona més poblada i la de més activitat cultural. Però ens sembla ques�hauria de mirar que aquesta pressió no fos acaparadora, que no acabés ofegant,engolint, els altres dialectes o els recursos de l�idioma aliens a l�àrea central, perquè
76 Marjal. Editorial Edebé. Segon d�ESO, pàgina 2677 Valencià: llengua i literatura. Editorial SM. Quart d�ESO, pàgina 126.
37
aquest ofec podria dur fàcilment a reaccions de rebuig més o menys inconscient o, enel millor dels casos, al malbaratament d�un cabal immens de recursos de la pròpiallengua �extraordinàriament vàlid, tant des del punt de vista estilístic com funcional- que,adequadament potenciat, podria acabar enriquint la llengua de tots.78
En aquest últim cas, es tracta del fragment d�un text de Joan Beltran que considera que lavariant que es parla a les terres valencianes forma part d�un sistema lingüístic més ampli.Alhora advoca per evitar que la pressió de la variant central sobre l�estàndard d�aquestallengua comuna, que no s�ha anomenat anteriorment ni s�anomenarà després, no acabifent desaparèixer les particularitats de les terres valencianes. L�interès d�evitar ladesaparició d�aquesta variant és pel fet que �pot acabar enriquint la llengua de tots�.
Alguns exemples de la visió unitària de la llengua a partir de la història, encara que evitincitar el nom de català per referir-se a la llengua comuna, són els següents:
La nostra llengua, igual que el castellà, naix en els territoris del nord de la PenínsulaIbèrica i es va implantant en direcció nord-sud com a resultat de la Reconquista. [...]Concretament el valencià el porten els repobladors catalans que s�assenten a lescomarques valencianes litorals, mentre que els repobladors aragonesos porten el castellàa les comarques interiors.79
En el segle XIII el rei catalanoaragonès Jaume I va guanyar els regnes de Mallorca iValència per al món cristià. És una època d�esplendor econòmica en la qual la llenguas�expendeix i assoleix la maduresa i cohesió necessàries per produir una literatura quetindrà en el segle XV la seua època daurada.� La nostra llengua assoleix la maduresa gràcies a l�obra en prosa del mallorquí RamonLlull [...].80
[...] durant molts anys, en l�antic Regne de València van conviure el mossàrab, parlatperò no escrit; l�hebreu dels jueus, que només s�utilitzava en cerimònies religioses o enla intimitat; el llatí, que era l�idioma diplomàtic, i el català i el castellà dels repobladors.Però mentre el castellà va quedar per a les relacions externes i reduït a les zonesrepoblades per aragonesos o castellans; el català, que era la llengua dels reis valenciansfins al 1412, quan Ferran d�Antequera va ser proclamat rei, es va consolidar com a
78 Valencià: llengua i literatura. Editorial SM. Quart d�ESO, pàgina 30.79 Valencià: llengua i literatura. Editorial Castellnou. Tercer d�ESO, pàgina 43.80 Marjal. Editorial Edebé. Tercer d�ESO, pàgina 24.
38
llengua de relació i de cultura en la major part del territori, fins al punt que ben prompte lavarietat que es parlava i s�escrivia al Regne de València va adoptar el nom de valencià,amb el qual ha arribat als nostres dies.81
3.4. El rigor acadèmic
3.4.1. El cas castellà
24 de les 39 col·leccions analitzades (11 de castellà i 13 de català, de les quals una ésper al País Valencià i tres per a les Illes Balears) són taxatives pel que fa a la unitat de lallengua catalana. En el cas de les col·leccions en castellà n�és un exemple clar el fet queexpliciten que les llengües que es parlen a l�Estat espanyol són quatre, i no cinc:
[...] las lenguas que se hablan en España en la actualidad son cuatro: castellano, cata-lán, gallego y euskera.82
En España se hablan cuatro lenguas: el castellano, el catalán, el gallego y el vasco oeuskera.83
En el Estado español se hablan cuatro lenguas: castellano o español, catalán, gallego yvasco.84
En el cas dels llibres d�Edebé, a més, s�hi fa constar que la denominació oficial de valenciàen l�Estatut d�Autonomia de la Comunitat Valenciana, no és cap impediment per conti-nuar afirmant l�existència de les quatre llengües:
Como ya estudiaste en el curso anterior, España es un territorio plurilingüe en el que convi-ven cuatro lenguas: castellano, catalán (denominado valenciano en el Estatuto de Autono-mía de la Comunidad Valenciana), gallego y vasco o euskera.85
L�editorial Almadraba és igualment clara en aquest sentit, però introdueix una petitadiferència entre la versió castellana que es distribueix arreu de l�Estat i la que es distribueix
81 Valencià: llengua i literatura. Editorial SM. Tercer d�ESO, pàgina 158.82 Fernando Lázaro Carreter. Editorial Anaya. Segon d�ESO, pàgina 12.83 Aldaba.Lengua castellana. Editorial Barcanova. Primer d�ESO, pàgina 201.84 Lengua castellana y literatura. Editorial Castellnou. Primer d�ESO, pàgina 241.85 Lengua y literatura. Editorial Edebé. Segon d�ESO, pàgina 220.
39
al País Valencià. Es tracta de precisar per al País Valencià que el català que es parla enaquesta comunitat autònoma s�anomena valencià:
[El catalán] Se habla en la Comunidad Autónoma de Cataluña, en la Comunidad Valencianay en la Comunidad Balear, y en todas estas comunidades es cooficial con el castellano.86
[El catalán] Se habla en la Comunidad Autónoma de Cataluña, en la Comunidad Valen-ciana, donde recibe el nombre de valenciano, y en la Comunidad Balear, y en todasestas comunidades es cooficial con el castellano.87
La col·lecció dirigida per Fernando Lázaro Carreter dóna les claus segons les quals unallengua és considerada com a tal:
[...] el castellano, el gallego, el catalán y el euskera son lenguas, ya que todas ellascuentan con un modelo lingüístico propio: un código formado por unos signos lingüísticosy unas reglas gramaticales de combinación de esos signos que conocen todos sushablantes y que les permiten comunicarse.88
També és clara a l�hora de definir la llengua que es parla al País Valencià.
Las comunidades autónomas españolas que poseen dos lenguas oficiales son:Galicia (gallego y castellano), Cataluña (catalán y castellano), País Vasco (euskeray castellano), Comunidad Valenciana (catalán y castellano) y Islas Baleares (cata-lán y castellano).89
Cal fer un esment especial de la col·lecció Lengua castellana y literatura de l�editorialMcGraw-Hill. És l�única de totes les que s�han analitzat per elaborar l�informe que, a l�horad�explicar la qüestió del català i el valencià, aporta alhora la visió oficialista i l�acadèmica.Al costat de les referències estatutàries introdueixen una autoritat filològica.
El catalán es también una lengua derivada del latín. Y es, junto con el castellano, lalengua oficial de Cataluña y de las Islas Baleares, como recogen los respectivos estatu-tos de estas comunidades.
86 Lengua castellana y literatura. Editorial Almadraba. Segon d�ESO, pàgina 296.87 Lengua castellana y literatura. Comunidad Valenciana. Editorial Almadraba. Segon d�ESO, pàgina 272.88 Fernando Lázaro Carreter. Editorial Anaya. Segon d�ESO, pàgina 37.89 Fernando Lázaro Carreter. Editorial Anaya. Tercer d�ESO pàgina 44.
40
[...]Del catalán procede el valenciano, que es la lengua propia de la Comunidad Valenciana,en cuyo estatuto de autonomía podemos leer:
1. Los dos idiomas de la Comunidad Autónoma son el valenciano y el castellano.Todos tienen derecho a conocerlos y usarlos.2. La Generalidad valenciana garantizará el uso normal y oficial de las dos lenguas yadoptará las medidas necesarias para asegurar su conocimiento.3. Nadie podrá ser discriminado por razón de su lengua.4. Se otorgará especial protección y respeto a la recuperación del valenciano.
[...]Por su parte, la Real Academia Española define el término valenciano como una �varie-dad del catalán, que se usa en gran parte del antiguo reino de Valencia y se siente allícomúnmente como lengua propia.90
Un matís que cal fer en el cas dels llibres en castellà és que la majoria no utilitza el terme�dialecte� per referir-se a la relació del valencià respecte al català. El més habitual es l�úsd�expressions com �recibe el nombre de valenciano� 91 o �donde se llama valenciano� 92.
3.4.2. El cas català
Com ja s�ha dit, de les tretze col·leccions en català que presenten una visió unitària de lallengua catalana, tres són específiques per a les Illes Balears. Són Llengua Catalana iLiteratura, de l�editorial Brúixola; Llengua Catalana i Literatura, de l�editorial Moll; i Albada,llengua i literatura, de l�editorial Vicens Vives. A continuació es reprodueixen algunsexemples de com els llibres balears aborden la unitat de la llengua:
Les persones que parlen una mateixa llengua no ho fan totes exactament igual. No parlencatalà de la mateixa manera un valencià o un mallorquí, un barceloní o un lleidatà; ni parlencastellà de la mateixa manera un andalús o un madrileny; ni tampoc parlen el mateixanglès una persona de Londres o una de Nova York.93
90 Lengua castellana y literatura. Editorial McGraw-Hill. Primer d�ESO, pàgina 16.91 Lengua castellana y literatura. Editorial Castellnou. Quart d�ESO, pàgina 273.92 Lázaro Carreter. Editorial Anaya. Segon d�ESO, pàgina 52.93 Albada. Editorial Vicens Vives. Primer d�ESO, pàgina 69.
41
Reuniu-vos en grups de 5 i debateu si al territori on viviu, la llengua pròpia del qual és lacatalana, hi ha o no conflicte lingüístic. Després posau en comú les vostres conclusionsdavant tota la classe. Si surt que sí que n�hi ha, cercau estratègies de comportament ifeu-les públiques a nivell d�escola. Si surt que no, feu la prova durant una setmanad�usar solament la vostra llengua en totes les situacions i llocs on us trobeu i despréstornau fer el debat.94
HUI. Llengua i literatura, de l�editorial Vicens Vives és l�única col·lecció de llibres encatalà destinada al País Valencià que afirma amb rotunditat que el valencià és un dialectedel català. Amb tot, i com les col·leccions abans esmentades en català per a aquestàmbit territorial, Vicens Vives tampoc pot evitar en algunes ocasions ometre el mot catalàen favor d�expressions com �la nostra llengua�. De fet, és curiós constatar les diferènciesmínimes que presenten alguns paràgrafs d�aquesta sèrie amb els de col·leccionshomòlogues destinades a Catalunya o a les Illes Balears:
A Europa es parlen unes seixanta llengües. [...] En aquest conjunt, el català ocupa unaposició intermèdia, amb més parlants que algunes llengües d�estat, com el danès, elnoruec o el finès, però amb una situació legal precària en molts períodes històrics.95
A Europa es parlen unes seixanta llengües. [...] En aquest conjunt, la nostra llenguaocupa una posició intermèdia, amb més parlants que algunes llengües d�estat, com eldanès, el noruec o el finès, però amb una situació legal precària en molts períodeshistòrics.96
Deixant de banda aquests petits detalls, el reconeixement de la unitat de la llengua ésexplícit al llarg de tota la col·lecció, amb altres paràgrafs que, com es pot veure, no pre-senten diferències en aquest cas amb el que s�ha reproduït de la col·lecció Albada desti-nada a les Illes.
Les persones que parlen una mateixa llengua no ho fan totes exactament igual. No parlencatalà de la mateixa manera un valencià o un mallorquí, un barceloní o un lleidatà; ni parlencastellà de la mateixa manera un andalús o un madrileny; ni tampoc parlen el mateixanglès una persona de Londres o una de Nova York.97
94 Llengua catalana i literatura. Editorial Moll. Primer d�ESO, pàgina 193.95 Xat. Editorial Vicens Vives. Primer d�ESO, pàgina 219.96 Hui. Editorial Vicens Vives. Primer d�ESO, pàgina 221.97 Hui. Editorial Vicens Vives. Primer d�ESO, pàgina 159.
42
En el cas de les col·leccions en llengua catalana destinades a la resta dels territorisdels Països Catalans, tal com s�ha dit, les fissures a l�entorn de la unitat de la llenguasón inexistents. Les nou col·leccions analitzades (pertanyents a nou editorials diferents)afirmen sense ambigüitats que el valencià és un dialecte del català. Alguns exemplessón els següents:
Una llengua mai no es manifesta uniformement a tot el territori. [...]Pel que fa a la variació dialectal geogràfica, en el domini del català trobem dos blocsdialectals: l�oriental i l�occidental. El català oriental comprèn el central, el rossellonès, elbalear, i l�alguerès. El català occidental inclou el nord-occidental i el valencià.98
Segur que més d�una vegada has sentit parlar una persona de València o de Mallorca, ideus haver observat que parla d�una altra manera, tot i que l�entens perfectament (ogairebé). En castellà passa com en català: els andalusos o els canaris parlen d�unamanera diferent dels extremenys o dels madrilenys.99
Els estatuts d�Autonomia d�aquestes tres comunitats, Catalunya, la Comunitat Valen-ciana i les Illes Balears, reconeixen el català com a llengua pròpia dels respectius territorisi com a llengua oficial juntament amb el castellà.100
A vegades fins i tot insisteixen explícitament a rebatre les ambigüitats que ha comportatel fet d�utilitzar un nom diferent a l�estatut valencià.
Sovint els dialectes tenen la seva pròpia manera de denominar la llengua comuna.Així, per exemple, català, valencià, mallorquí o alguerès són noms diversos de lamateixa llengua.101
Així, els Estatuts d�Autonomia de Catalunya (1979), de la Comunitat Valenciana (1982) i de lesIlles Balears (1983) estableixen l�oficialitat compartida del català, tot i que l�Estatut del PaísValencià usa valencià com a nom per referir-se a la llengua.102
98 Llengua catalana. Editorial Brúixola. Primer d�ESO, pàgina 175.99 Llengua catalana i literatura. Editorial Castellnou. Primer d�ESO, pàgina 157.100 Estímul. Editorial Barcanova. Quart d�ESO, pàgina 146.101 Mètodes, Tècniques, Estratègies. Editorial Santillana. Primer d�ESO, pàgina 223.102 Portal. Editorial Santillana. Quart d�ESO, pàgina 240.
43
3.5. L�ús de denominacions compostes
Si l�ús exclusiu de �valencià� per designar la llengua que es parla al País Valencià ésunànime tant entre els llibres de text dirigits a aquest territori com entre els de la resta del�Estat espanyol, no passa el mateix amb la tendència d�usar una forma sincrètica quanes parla de la llengua de tot l�àmbit lingüístic. Aquesta tendència, tímidament defensadaper a determinades circumstàncies per l�Acadèmia Valenciana de la Llengua, d�anomenarel català amb una forma sincrètica, és a dir, un compost format per català i valencià unitsper un guionet o una barra, es veu poc reflectida en els llibres de text. Un dels pocs casosés el que es pot veure a la col·lecció Berceo de l�editorial Santillana on, en un exercici, esdemana als alumnes que facin una presentació en una llengua diferent a la seva i esreprodueix el quadre següent 103.
Castellano Gallego Asturiano Catalán-Valenciano Vasco
Hola Ola Hola Hola Kaixo
Buenos días Bos días Bonos díes Bona dia Egun on
Buenas tardes Boas tardes Bones tardes Bona Tarda (cat.) Bona vesprada(val.) Arratsalde on
Buenas noches Boas noites Bones nueches Bona nit Gabon
Adiós Adeus / abur /aburiño Adiós Adéu Agur
Muchas gracias Moitas gracias Munches gracies Moltes gràcies Eskerrik asko
Por favor Por favor Por favor Si us plau Mesedez
Uno Un Un U Bat
Dos Dous/dúas Dos Dos Bi
Tres Tres Tres Tres Hiru
Hombre Home Home Home Gizon
Mujer Muller Muyer Dona Emakume
Niño Neno Neñu/nenu Nen (cat) Xiquet (val.) Haur
Me llamo... Chámome... Llámome... Em dic (cat.) Em diuen.. (val.) ...du izena
Soy de... Son de... Soi de... Sóc de... ...-koa naiz
Un altre cas de l�ús d�una forma composta per designar la llengua es troba en la col·lecciócastellana de l�editorial Ecir. En aquesta ocasió, s�utilitza la denominació �Valenciano-Ba-lear-Catalán� per anomenar la llengua catalana en un quadre sobre la família indoeuropea.El fragment reproduït és el que enumera les llengües romàniques.104
103 Berceo. Editorial Santillana. Primer d�ESO, pàgina 131.104 Castellano: Lengua y Literatura. Editorial ECIR. Primer d�ESO, pàgina 273.
44
Origen Família Subfamília Lengua Lengua derivada
Románicas Latín Portugués
Español
Gallego
Italiano
Sardo
Valenciano - Balear - Catalán
Francés
Rumano
Dálmata
Occitano
Retorromano
Notem que en tots dos casos es tracta de situacions no discursives.
Respecte a la denominació de �valencià�, dues col·leccions, a més, reprodueixen el quediu el Consell Valencià de Cultura en el dictamen sobre la llengua, de data 13 de juliol de1998, a partir del qual es va crear l�Acadèmia Valenciana de la Llengua. Ho fan la col·leccióValencià. Llengua i literatura de l�editorial SM i Valencià. Llengua i literatura, de l�editorialCastellnou. En aquesta darrera apareix sota el titular �Origen i evolució de la llengua�.
El nostre Estatut d�Autonomia denomina �valencià� la llengua pròpia dels valencians i pertant este terme ha de ser utilitzat en el marc institucional, sense que tinga caràcter excloent.L�esmentada denominació �valencià�, i també les denominacions �llengua pròpia delsvalencians� o �idioma valencià�, o altres, avalades per la tradició històrica valenciana, l�úspopular, o la legalitat vigent, no són ni han de ser objecte de qüestionament o polèmica.Totes servixen per a designar la nostra llengua pròpia, la qual compartix la condició d�idiomaoficial amb el castellà.105 / 106
105 Valencià. Llengua i literatura. Editorial Castellnou. Tercer d�ESO, pàgina 43.106 Valencià. Llengua i literatura. Editorial SM. Quart d�ESO, pàgina 9.
45
4. L�abast territorial
El Reial decret 3118/1976 del govern de l�Estat espanyol, explicitava que l�àmbit d�actuacióde l�Institut d�Estudis Catalans s�estenia a totes les terres de llengua i cultura catalanes.Aquest àmbit d�actuació de la màxima institució de la llengua catalana no queda prou reflectiten el reconeixement que fan de la llengua tant la Constitució d�Andorra com els estatutsd�autonomia de Catalunya, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana, en aquest cas ambla denominació històrica de valencià. Així mateix, les legislacions francesa, italiana i de laComunitat Autònoma d�Aragó atorguen diversos graus de reconeixement jurídic al català.
Amb tot, s�entén que l�abast territorial de la llengua catalana abraça Catalunya, el PaísValencià i les Illes Balears, a més de les terres de la Franja de Ponent, a Aragó, delCarxe, a la regió murciana, de diverses comarques del sud de França -Rosselló, Vallespir,Conflent, Cerdanya i Capcir- agrupades sota la denominació de Catalunya Nord, de l�Estatd�Andorra, i de la ciutat de l�Alguer a l�illa italiana de Sardenya.
Aquest criteri, però, no és uniforme en els llibres de text analitzats per elaborar aquest estudi.Així, examinant de manera global l�aspecte de l�àmbit territorial del català, apareixen fins a vuitmapes diferents, sense comptar les col·leccions que opten per no parlar del tema en cap moment.
El gràfic següent recull la diversitat d�opcions.
Gràfic 3
46
Segons la llengua o el lloc on van dirigits els llibres de text, el resultat desglossat és:
Col·leccions de llengua Col·leccions de llengua Col·leccions de llengua
i literatura castellana i literatura catalana per i literatura catalana pera Catalunya i Balears al País Valencià
No tracta el tema 3 - 3
Cita el conjunt dels territoris de parla catalana 1 6 -
No hi figura el Carxe 3 5 2
No hi figura la Franja de Ponent i del Carxe 8 - 1
No hi figura la Catalunya Nord i el Carxe 1 - -
No hi figura la Catalunya Nord, l�Alguer i el Carxe 2 - -
No hi figura el País Valencià 1 - -
No hi figura el País Valencià i el Carxe 2 - -
Es deixen el País Valencià, la Franja de Ponent i el Carxe - 1 -
4.1. La Franja de Ponent
A les comarques de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya, pertanyents aAragó, s�hi ha mantingut el català com a llengua col·loquial des de l�Edat Mitjana. Malgrataixò, el fet que no hagi estat reconeguda com a llengua oficial per part del govern d�Aragó�tot i que sí l�han reconeguda juntament amb l�aragonès com a llengües minoritàries quehan de ser especialment protegides per l�Administració, Llei 3/1999� pot ser un delsmotius pel qual 10 de les 39 col·leccions analitzades (gairebé el 26%) no esmenten aquestazona quan descriuen l�àmbit geogràfic on es parla el català.
Aquesta tendència a no citar la Franja de Ponent es troba, sobretot, en els llibres dellengua castellana i literatura, i especialment en aquells que posaven un èmfasi especialen el reconeixement oficial de les llengües.
[El catalán] Se habla en la Comunidad Autónoma de Cataluña, en la Comunidad Valen-ciana y en la Comunidad Balear, y en todas estas comunidades es cooficial con elcastellano. También se habla en el principado de Andorra, donde es la única lenguaoficial, en el departamento francés de los Pirineos Orientales y en la ciudad de Alguer,que está en la isla italiana de Cerdeña.107
107 Lengua castellana y literatura. Editorial Almadraba. Segon d�ESO, pàgina 296.
47
Hoy [el catalán] se habla en Cataluña, en el País Valenciano, en las Islas Baleares, en elprincipado de Andorra, en el Rosellón -que corresponde más o menos al departamentofrancés de los Pirineos Orientales- y en el enclave lingüístico de Alguer, en la isla italianade Cerdeña. Es lengua oficial, junto con el castellano, en Cataluña, en el País Valencia-no y en las Islas Baleares.108
En la segona cita no s�esmenta la Franja de Ponent, tot i que en el llibre de primer d�ESOd�aquesta col·lecció apareix un mapa de l�Estat espanyol en el qual s�assenyalen amb unmateix color tots els territoris dels Països Catalans109 i la Franja sí que hi és representada.
El mateix passa amb Berceo o Nebrija �ambdues de l�editorial Santillana�, que, coms�ha dit, reprodueixen exactament la mateixa informació pel que fa a llengua i societat.Aquestes col·leccions inclouen un mapa de l�Estat espanyol on els territoris de parla cata-lana es presenten amb un mateix color110. La taca coincideix amb els Països Catalans,amb la Franja inclosa. Tot i això, a l�hora de fer la descripció textual diuen:
El catalán se extiende por Cataluña, Baleares y la Comunidad Valenciana, donde sedenomina valenciano. Fuera de España, el catalán se habla en Andorra, donde es len-gua oficial, en el departamento francés de los Pirineos orientales, y en la ciudad deAlguer (Cerdeña).111
En canvi, altres col·leccions obliden la Franja de Ponent tant en en la descripció escritacom en el mapa.
CatalánLengua procedente también del latín hablado en el noreste de la Península.Actualmente, el número de hablantes asciende a más de diez millones entre Cataluña,las islas Baleares y la Comunidad Valenciana.112
La Franja de Ponent és oblidada també en alguns dels llibres de català destinats al PaísValencià. La col·lecció Marjal. Llengua i literatura (Edebé), només parla de l�abast terri-torial de la llengua a través de mapes i de la descripció de les variants dialectals. Lamajoria de mapes reprodueixen la Comunitat valenciana i només un assenyala la resta
108 Lengua castellana y literatura. Editorial Enciclopèdia Catalana. Tercer d�ESO, pàgina 198.109 Lengua castellana y literatura. Editorial Enciclopèdia Catalana. Primer d�ESO, pàgina 203.110 Berceo. Editorial Santillana. Primer d�ESO, pàgina 131.111 Berceo. Editorial Santillana. Segon d�ESO, pàgina 188.112 Lengua y Literatura. Editorial Edebé. Tercer d�ESO, pàgina 30.
48
de territoris de parla catalana. En aquest hi ha representats els territoris del Principat, laCatalunya Nord, les Illes Balears i l�illa de Sardenya, però no hi ha la Franja de Ponent.113
Castellano: Lengua y literatura, d�Ecir mereix una menció especial. A l�hora de parlar del�abast territorial de la llengua catalana divideix l�explicació en dos blocs, un encapçalatper l�epígraf �Cataluña y Baleares� i l�altre amb el títol �Comunidad Valenciana�. El primerno cita ni la Franja d�Aragó ni, tot i l�encapçalament, les Illes Balears. Malgrat tot, en elmateix llibre de text es fa una referència a l�estatut de les Illes.
Cataluña y BalearesEl catalán es una lengua derivada del romance latino, con influencias de los dialectosprovenzales en su aspecto fonético y en parte de su léxico. Por razones históricasrebasa ámpliamente las fronteras de su territorio. Por el norte penetra por el Rosellón,Cerdaña francesa, tierras que fueron catalanas a mediados del siglo XVII, y es tambiénel idioma de Andorra, así como el de una ciudad de la actual isla italiana de Cerdeña: elminúsculo distrito de l�Alguer.Geográficamente se distribuye actualmente en dos bloques: el oriental, que comprende el cata-lán central, el rosellonés y alguerés, y el occidental, que incluye el leridano y el valenciano.114
Totes aquestes col·leccions, a més de la Franja de Ponent, tampoc citen el Carxe, on elcatalà no ha estat mai reconegut oficialment. Aquesta zona, que no apareix a la majoriadels llibres de castellà, sí s�esmenta, curiosament, en una col·lecció com Mester. En lacita següent es fa un salt geogràfic inversemblant atès que de Tarragona es passa aMúrcia sense fer esment del País Valencià. Així s�obvia, per una banda que a la ComunitatValenciana es parla català i, per l�altra, que el Carxe té una estreta relació amb la variantdialectal valenciana:
Hoy se habla catalán, con sus distintas variedades, en Cataluña, Baleares, Andorra, entierras del Sur de Francia (Rosellón), la ciudad de Alguer (Cerdeña), un islote en Murciay parte de la frontera con Aragón.115
Un lloc on sí es cita el Carxe és a la col·lecció Canal on, tot i que el text general diu:
En la actualidad el catalán es utilizado por unos siete millones de hablantes repartidos en
113 Marjal. Editorial Edebé. Quart d�ESO, pàgina 36.114 Lengua castellana y literatura. Editorial ECIR. Segon d�ESO, pàgina 215.115 Mester. Lengua castellana y literatura. Editorial SM. Quart d�ESO, pàgina 88.
49
Cataluña, la Comunidad Valenciana, Baleares, Andorra, la antigua región francesa delRosellón (los actuales Pirineos Orientales) y la ciudad de Alguer, en la isla de Cerdeña.116
Al costat del text principal, i en la llegenda explicativa d�un mapa on s�assenyalen en verdles zones on es parla el català, diu:
Fíjate en que hay zonas de Aragón y de Murcia colindantes con Cataluña y la ComunidadValenciana, respectivamente, en las que también se habla el catalán.117
El Carxe també és citat en bona part de les col·leccions de llengua catalana.
Actualment el domini lingüístic del català es distribueix en quatre estats diferents:� Espanya: a Catalunya, al Carxe (Múrcia), Comunitat Valenciana (excepte algunes zonesinteriors), a les Illes Balears, a la Franja de Ponent (Aragó).� Itàlia: a l�illa de Sardenya, concretament a la ciutat de l�Alguer.� França: a la Catalunya Nord (a les comarques del Capcir, el Vallespir, el Rosselló, laCerdanya i el Conflent i la Fenolleda).� Andorra.118
La llengua catalana es compon de diversos dialectes distribuïts en quatre estats:Espanya, França, Itàlia i Andorra. Als territoris en què es parla català, que tenen unaextensió total de 60.000 quilòmetres quadrats, hi viuen uns onze milions de persones.Ara bé, el nombre de catalanoparlants és de pocs més de set milions.La distribució per estats dels territoris de parla catalana és la següent:� Estat espanyol: el Principat de Catalunya, el País Valencià (tret de les comarquesoccidentals), les Illes Balears i les Pitiüses, la Franja de Ponent (zona fronterera entreCatalunya i Aragó) i el Carxe (regió de la província de Múrcia que limita amb Alacant).� França: la Catalunya Nord (les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, l�AltaCerdanya i el Capcir).� Itàlia: la ciutat de l�Alguer, a l�illa de Sardenya.� El Principat d�Andorra, al nord de Catalunya.119
116 Canal. Lengua y literatura. Editorial Vicens Vives. Tercer d�ESO, pàgina 55.117 Canal. Lengua y literatura. Editorial Vicens Vives. Tercer d�ESO, pàgina 55.118 Oronell. Editorial Cruïlla. Primer d�ESO, pàgina 106.119 Llengua catalana i literatura. Editorial Enciclopèdia Catalana. Quart d�ESO, pàgina 140.
50
El català és parlat a Catalunya, al País Valencià (excepte a algunes zones interiors i delsud), a les Illes Balears, a la regió del Carxe (Múrcia) i en una estreta franja orientald�Aragó que fa frontera amb Catalunya i el País Valencià.Però el català és una llengua repartida en tres estats més. Es parla a la ciutat de l�Alguer,a l�illa de Sardenya, a Itàlia, on s�ha mantingut des de l�època de l�expansió de la Coronad�Aragó al segle XIV. Es parla també a França, malgrat que pel tractat dels Pirineus entreel país veí i Espanya (1659) aquella part del territori català va passar a domini francès.Finalment es parla a Andorra, únic estat on el català figura com a única llengua oficial.120
En altres casos, en col·leccions tant de castellà com de català que citen tots els territorisde parla catalana, s�obvia l�enclavament del Carxe.
El català es parla a terres apropades entre si, però que pertanyen a diversos estats: laCatalunya Nord, a l�Estat francès; el Principat d�Andorra, a l�Estat andorrà; el Principat deCatalunya, la Franja d�Aragó, les Illes Balears, i gran part del País Valencià a l�Estat espanyoli la ciutat de l�Alguer, a l�illa de Sardenya, a l�Estat italià.121
[El catalán] Es la lengua de Cataluña y de los territorios históricamente vinculados a laantigua Corona de Aragón: el departamento francés de los Pirineos orientales (anti-guo Rosellón); una franja de tierras aragonesas limítrofes con Cataluña; la Comuni-dad Valenciana (salvo algunas comarcas occidentales, que suponen algo más de untercio de la superficie y que son de habla castellana); las Islas Baleares y la ciudad deAlguer, en la isla de Cerdeña. Un caso especial es el del Principado de Andorra, quenunca dependió de la Corona de Aragón.122
El catalán lo hablan más de siete millones de personas. Se distinguen dos grandeszonas:
� Catalán occidental: se habla en Andorra, Lérida, oeste de Tarragona, la franja deAragón limítrofe con Cataluña y la Comunidad Valenciana. En esta comunidad recibeel nombre de valenciano y el Estatuto de Autonomía lo considera lengua oficial juntocon el castellano.
120 Llengua i literatura. Mètodes, tècniques i estratègies. Editorial Anaya. Quart d�ESO, pàgina 240.121 Llengua catalana i literatura. Editorial Moll. Tercer d�ESO, pàgina 59.122 Lengua castellana y literatura. Editorial McGraw Hill. Quart d�ESO, pàgina 51.
51
� Catalán oriental: se habla en Gerona, Barcelona, noreste de Tarragona, Baleares,Rosellón francés y la ciudad de Alguer, en la isla de Cerdeña.123
Una tercera casuística és la que tampoc cita el Carxe explícitament quan parla de l�àmbitterritorial del català, però que l�assenyala en els mapes sobre el domini lingüístic. Aquestés el cas de les tres col·leccions catalanes Xat, Albada i Hui de Vicens-Vives o d�Estímuli d�Aldaba, col·leccions de català i de castellà de Barcanova.
En el cas concret d�Estímul diu:
La llengua catalana és la llengua pròpia de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balearsi la franja oriental d�Aragó. Fora d�Espanya, es parla a Andorra, a la Catalunya Nord(també anomenada Rosselló) i a la ciutat de l�Alguer (a l�illa de Sardenya). La utilitzen demanera habitual més de set milions de persones.124
A la pàgina anterior, tanmateix, es reprodueix un mapa d�Espanya que inclou la regiómurciana del Carxe.
4.2. Catalunya Nord
Malgrat que una de les omissions més importants és la de la Franja de Ponent, hi hallibres en els quals es troben a faltar altres territoris. Els llibres de Lengua Castellana yLiteratura dirigits per Fernando Lázaro Carreter, si bé citen la Franja de Ponent -no elCarxe- en diverses ocasions obliden la zona de la Catalunya Nord:
El catalán nace como evolución del latín vulgar en la zona del noreste de la Península.Las zonas en las que se habla esta lengua son:
- Cataluña, donde es lengua cooficial, junto con el castellano;- Andorra, donde es la única lengua oficial;- la Comunidad Valenciana, donde se llama valenciano;- la franja oriental de Aragón;- las Islas Baleares, donde se llama balear;- la ciudad de Alguer (Cerdeña), donde se llama alguerés.125
123 Lengua casellana y literatura. Editorial Castellnou. Quart d�ESO, pàgina 274.124 Estímul. Editorial Barcanova. Primer d�ESO, pàgina 123.125 Fernando Lázaro Carreter. Editorial Anaya. Segon d�ESO. pàgina 52.
52
A aquesta cita en segueix una altra sobre les dues grans zones dialectals. Aquí sí ques�anomena la Catalunya Nord:
En el territorio de habla catalana se distinguen dos zonas dialectales:- el catalán occidental, que abarca Andorra, Lérida, el este de Tarragona, laComunidad Valenciana y la zona fronteriza de Aragón;- el catalán oriental, que comprende el departamento francés de los Pirineos Orientales(Rosellón), Gerona, Barcelona, noreste de Tarragona, Islas Baleares y la comarca delAlguer (en Cerdeña).126
Més tard, al llibre de tercer, torna a oblidar aquesta zona de parla catalana:
El catalán es lengua cooficial, junto al castellano, en todo el territorio de Cataluña. Ade-más de en esta comunidad autónoma, el catalán se habla en Andorra, donde es la únicalengua oficial; en la Comunidad Valenciana, donde recibe el nombre de valenciano; en lafranja oriental de Aragón; en Baleares, donde recibe el nombre de balear, y en la ciudadde Alguer (en la isla de Cerdeña), donde recibe el nombre de alguerés.127
Una altra col·lecció que no esmenta la Catalunya Nord és Contexto, tant en la seva versióde l�editorial SM com en la de Cruïlla. En els dos casos, reprodueix el mateix paràgraf onno cita ni l�Alguer ni els territoris francesos de parla catalana, però sí Andorra.
Hoy dia, el catalán se extiende por Cataluña, Islas Baleares, el este de Aragón y Andorra.Además, en la Comunidad Valenciana adopta el nombre de valenciano, y es lenguaoficial.128 / 129
4.3. El País Valencià
Finalment, cal tenir en compte aquelles editorials que, com ja s�ha vist en el capítol ante-rior, o bé consideren valencià i català dues llengües diferents o donen volgudament unavisió ambigua del tema. Es tracta d�una posició que no abandonen a l�hora de delimitarl�àmbit de la llengua catalana.
126 Fernando Lázaro Carreter. Editorial Anaya. Segon d�ESO, pàgina 52.127 Fernando Lázaro Carreter. Editorial Anaya. Tercer d�ESO, pàgina 43.128 Contexto. Lengua y literatura. Editorial SM. Segon d�ESO, pàgina 86.129 Contexto. Lengua castellana y literatura. Editorial Cruïlla. Segon d�ESO, pàgina 86.
53
Així, una col·lecció com En tus Manos d�Anaya no cita ni la Comunitat Valenciana ni elCarxe, tot i que el nombre de parlants correspon a la xifra total inclòs el País Valencià. Idesprés fa un apartat per al valencià limitant-se a constatar el sentiment que poden tenirels valencians sobre la naturalesa de la seva llengua.
El catalánEl catalán, que también procede del latín, es el idioma de más de siete millones de hablantes.Se habla en las cuatro provincias catalanas, en Andorra, en el Rosellón francés, en lasislas Baleares, en algunas zonas del este de Aragón y en la ciudad de Alguer (Cerdeña).
El valencianoEn Valencia existe el sentimiento de que el valenciano es una lengua propia. En el artículo 7ºdel Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana se dice: �Los idiomas oficiales de laComunidad Valenciana son el valenciano y el castellano.130
Aquesta omissió també es troba a la col·lecció Lengua castellana y literatura de Bruño.En aquest cas és també evident que obvia el valencià per considerar-lo com a llenguadiferenciada del català.
El catalánEl catalán se habla en Cataluña, en las Islas Baleares, en Andorra, en la ciudad de Alguer(Cerdeña), en el sur del Rosellón y en la franja de Aragón que limita con Cataluña.131
Aquesta col·lecció reprodueix un mapa de la Península Ibèrica en el qual es marca ambcolors diferents els territoris on es parlen les llengües d�Espanya. Catalunya està marca-da en taronja i la Comunitat Valenciana en verd. 132 Concretament, aquest mapa apareixal llibre de tercer on també es pot llegir:
El catalán [...] se habla en Cataluña, Islas Baleares, Principado de Andorra, Rosellónfrancés y la ciudad de Alguer (en la isla de Cerdeña).133
Dins aquest apartat també cal fer esment al cas analitzat de Llengua catalana i literatura deBrúixola destinat a Catalunya. Mentre que en el text principal en parlar de variants dialectals diu:
130 En tus manos. Lengua y literatura. Editorial Anaya. Segon d�ESO, pàgina 263.131 Lengua castellana y literatura. Editorial Bruño. Segon d�ESO, pàgina 30.132 Lengua castellana y literatura. Editorial Bruño. Tercer d�ESO, pàgina 74.133 Lengua castellana y literatura. Editorial Bruño. Tercer d�ESO, pàgina 76.
54
Una llengua mai no es manifesta uniformement a tot el territori. [...]Pel que fa a la variació dialectal geogràfica, en el domini del català trobem dos blocsdialectals: l�oriental i l�occidental. El català oriental comprèn el central, el rossellonès, elbalear, i l�alguerès. El català occidental inclou el nord-occidental i el valencià.134
En un destacat a la mateixa pàgina diu:
Els Països Catalans abracen un territori de 70.000 km2 repartit entre quatre estats:l�espanyol, el francès, l�italià i el Principat d�Andorra.Dins el domini lingüístic del català es produeixen situacions diverses:� Oficialitat: el català és reconegut legalment pel govern i és present en la societat(ensenyament, mitjans de comunicació). És el cas del Principat d�Andorra.� Cooficialitat: comparteix l�oficialitat amb altres llengües. El català és cooficial amb elcastellà a Catalunya i a les Illes Balears.� No és oficial i, per tant, la seva presència a la societat no és tan àmplia. És el cas delcatalà que es parla a l�Alguer o a la Catalunya Nord.135
Així doncs, en aquesta segona cita s�omet la situació del català al País Valencià i a laFranja de Ponent. Tampoc se cita la regió murciana del Carxe. Val a dir, però, que a lamateixa pàgina apareix un mapa que reflecteix la divisió dialectal del català. En aquestmapa sí que hi apareixen la Comunitat Valenciana, la Franja de Ponent i el Carxe.
La col·lecció homòloga destinada a les Illes Balears no presenta aquesta incongruència.Fent un repàs de la situació del català en cadascun dels quatre estats on es parla, no esdeixa cap dels territoris.
Estat espanyol: Es parla al Principat de Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears[...], a la Franja de Ponent (zona est d�Aragó) i al Carxe (Múrcia). A Catalunya i a les IllesBalears el català és cooficial, igual que al País Valencià, on se l�anomena valencià. L�any1997 les Corts Aragoneses començaren a establir mesures per a la protecció i cooficialitatdel català a la Franja de Ponent. L�Estatut de Múrcia no li reconeix caràcter oficial.
Estat francès: [...] Comprèn les comarques del Rosselló (Perpinyà), el Vallespir, elConflent, la Cerdanya i el Capcir. En aquests territoris el català no és oficial.
134 Llengua catalana i literatura. Editorial Brúixola. Primer d�ESO, pàgina 175.
55
Estat italià: a l�Alguer (Illa de Sardenya) [...]. L�any 1997 el govern italià va decretar mesuresde protecció per a les llengües sarda i catalana, les quals no són oficials.
Principat d�Andorra: la llengua oficial d�Andorra és la catalana. Gràcies al caràcter esta-tal del Principat, el català és utilitzat a l�ONU.136
4.4. Indefinició de l�àmbit lingüístic
És necessari assenyalar que hi ha sis col·leccions analitzades que no fan esment explícit del�abast territorial de la llengua catalana. Una dada destacable és que d�aquestes sis, tres sóncol·leccions de llengua catalana destinades al País Valencià. Es tracta de Valencià. Llenguai literatura de l�editorial Bruño, Valencià. Llengua i literatura de l�editorial SM i Valencià.Llengua i literatura de l�Editorial Ecir. Aquestes col·leccions ja presentaven ambigüitats en eltema de la unitat de la llengua. En el cas d�Ecir cal recordar que ni en parlava.
4.5. Mapes
Tal com s�ha vist, les explicacions sobre l�abast territorial de la llengua catalana vénencomplementades, en algunes ocasions, amb mapes. En aquest apartat se�n reprodueixenalguns per tal d�exemplificar la varietat que s�ha observat. Com ja s�ha fet amb anterioritates distingirà, aquí, entre els llibres de català i els de castellà, atès que la finalitat delsmapes que publiquen uns i altres és diferent. L�objectiu dels llibres de català és fixar-sede manera específica en la realitat dels països de parla catalana, mentre que el delsllibres de castellà és aportar informació sobre el plurilingüisme de l�Estat espanyol. Elmapa que s�escull per il·lustrar la informació actua com a suport a l�hora de transmetre laidea sobre el plurilingüisme i l�abast territorial de la llengua catalana.
4.5.1. Els mapes en castellà
Dins de les 21 col·leccions analitzades de llengua castellana s�han observat fins a cinc tipologiesdiferents de mapes, que abracen un ventall ampli de possibilitats, des del que dóna informaciócompleta de l�abast territorial de la llengua catalana dins i fora de l�Estat espanyol fins al quediferencia entre la llengua que es parla a Catalunya i la que es parla al País Valencià.
135 Llengua catalana i literatura. Editorial Brúixola. Primer d�ESO, pàgina 175.136 Llengua catalana i literatura. Editorial Brúixola. Quart d�ESO, pàgina 104.
56
Així, alguns llibres separen en colors diferents el País Valencià del Principat de Catalunyaper exemplificar que les llengües cooficials al castellà que s�hi parlen són, també, diferentsentre elles. 137 / 138
Mapa 1 Mapa 2
N�hi ha que en lloc de representar la situació geogràfica de les llengües, opten perassenyalar només les comunitats autònomes bilingües o que tenen dues llengüescooficials. El fet d�optar per un mapa de comunitats autònomes i no per un de llengüesexclou la realitat lingüística de regions com la Franja de Ponent, però també presentacom a bilingüe tot el País Valencià sense tenir en compte les comarques de l�interiorcastellanoparlants. 139 / 140
Mapa 3 Mapa 4
137 Lengua castellana y literatura. Editorial Bruño. Segon d�ESO, pàgina 31.138 Lengua castellana y literatura. Editorial Bruño. Tercer d�ESO, pàgina 74.139 Madrigal. Lengua castellana y literatura. Editorial Almadraba. Tercer d�ESO, pàgina 315.140 Mester. Editorial SM. Primer d�ESO, pàgina 30.
57
D�altres sí que reprodueixen les zones on es parla català, amb independència de la sevaconsideració oficial, tot i que també es circumscriuen exclusivament a l�Estat espanyol.No inclouen, doncs, Andorra, la Catalunya Nord o l�Alguer. Notem que en aquests casos,el mapa marca amb un mateix color el conjunt dels territoris de parla catalana, sota ladenominació de catalàn, en majúscules, tot incorporant les denominacions de valencia-no i balear, en minúscules, al mateix nivell que l�andalús el murcià o l�estremeny. 141 / 142
Mapa 5 Mapa 6
Finalment hi ha els que, tot i estar parlant de l�Estat Espanyol, donen la informació com-pleta de l�abast territorial de la llengua catalana, tant dels territoris més propersgeogràficament a Catalunya i al País Valencià, com són la Franja de Ponent, el Carxe i laCatalunya Nord com l�Alguer, territori que s�assenyala en el segon mapa . 143 / 144
Mapa 7 Mapa 8
141 Berceo. Editorial Santillana. Primer d�ESO, pàgina 131.142 Lengua castellana y literatura. Editorial Mc Graw Hill. Quart d�ESO, pàgina 48.143 Canal. Editorial Vicens Vives. Tercer d�ESO, pàgina 54.144 Canal. Editorial Vicens Vives. Tercer d�ESO, pàgina 55.
58
Finalment, remarquem la seqüència de mapes que reprodueix l�editorial Ecir per explicarl�evolució de les llengües a l�Estat espanyol, des del segle X al segle XXI. Aquests mapesapareixen en el context de l�explicació teòrica sobre la realitat plurilingüe de l�Estat, i laformació dels dialectes. 145
Mapa 9
4.5.2. Els mapes en català
La tipologia de mapes observada a les 18 col·leccions de llengua catalana és menor que laque apareix a les col·leccions de llengua castellana. Principalment, caldria diferenciar entreels llibres destinats al País Valencià i els destinats a la resta dels Països Catalans.
4.5.2.1. Els valencians
En el cas dels llibres valencians, els mapes acostumen a reforçar o aclarir la tesi quedefensen les seves redaccions. Així, n�hi ha que es centren exclusivament en el territoridel País Valencià i en cap moment reprodueixen un mapa que surti d�aquest àmbit. 146
145 Lengua castellana y literatura. Editorial Ecir. Segon d�ESO, pàgina 25.146 Valencià: Llengua i literatura. Editorial Ecir. Quart d�ESO, pàgina 14.147 Marjal. Editorial Edebé. Quart d�ESO, pàgina 35.148 Marjal. Editorial Edebé. Quart d�ESO, pàgina 36.
59
Mapa 10
D�altres mostren les varietats dialectals de la llengua però dividides en mapes diferents,l�un per les variants del català que es parlen al País Valencià i l�altre per les variants que esparlen a la resta dels Països Catalans. Seria el cas dels mapes que es publiquen als llibresde la col·lecció Marjal, de l�editorial Edebé, amb la puntualització que el segon mapa noinclou la Franja de Ponent. Hom pot pensar que es tracta d�un trencaclosques, o simplementque es vol evitar la visualització del conjunt de països de parla catalana 147 / 148
Mapa 11 Mapa 12
60
També hi ha mapes on s�explicita el conjunt dels territoris de parla catalana. En el cas dela col·lecció Valencià, llengua i literatura, de l�editorial Castellnou, el mapa serveix perreforçar la idea de la unitat de la llengua (com s�ha vist en el capítol segon poc explicada)amb un mapa on només hi falta la població de l�Alguer. 149
Mapa 13
Finalment hi ha mapes que no obliden, ni tan sols, la petita localitat italiana. Acostumen aser publicats en aquells llibres els textos dels quals ja no oblidaven cap de les zones on esparla català. 150
Mapa 14
149 Plec. Valencià: Llengua i literatura. Editorial Castellnou. Tercer d�ESO, pàgina 43.150 Hui. Editorial Vicens Vives. Quart d�ESO, pàgina 90.151 Oronell. Llengua catalana i literatura. Editorial Cruïlla. Primer d�ESO, pàgina 106.152 Arc. Llengua catalana i literatura. Editorial Castellnou. Primer d�ESO, pàgina. 157.
61
4.5.2.2. Els catalans
El grau més alt d�homogeneïtat entre la tipologia de mapes es dóna en el cas dels llibresde català adreçats a Catalunya i a les Illes Balears. Aquesta homogeneïtat es deu al fetque la majoria reprodueixen el conjunt dels territoris de parla catalana, sense oblidar capde les seves zones. 151 / 152 / 153
Mapa 15 Mapa 16
En l�últim cas cal fer una puntualització. L�editorial McGraw-Hill també té mapes amb larepresentació del conjunt dels Països Catalans, però s�ha escollit el que representa l�Estatespanyol perquè és el mateix de la col·lecció de castellà. Ara bé, mentre que en aquell elcolor que delimita els territoris de parla catalana no afecta la Catalunya Nord, en aquest sí.
Mapa 17
153 Llengua catalana i literatura. Editorial McGraw Hill. Quart d�ESO, pàgina 17.
62
63
5. La literatura catalana als llibres de text
La manera de tractar la literatura catalana als llibres de text varia, com tants altres aspectesque s�han anat analitzant en aquest treball, en funció de si els llibres són de llengua cata-lana o bé de llengua castellana. Mereixen, doncs, una anàlisi diferenciada, atès que dinsde la tipologia de llibres de castellà hi apareixen, també, diferents models.
5.1. Els llibres de castellà
De les 21 col·leccions analitzades, deu no parlen de la literatura catalana (cosa querepresenta un 48% del total) mentre que les onze restants sí que ho fan. Cal tenir presentque de les que no en parlen, algunes són específiques per al mercat català, per la qualcosa l�alumne ja tindrà un llibre i una assignatura que li parlarà de manera específica de lallengua i la literatura catalanes. Ara bé, els alumnes de secundària que no pertanyen acap de les comunitats autònomes que tenen una llengua pròpia a banda del castellà,poden no tenir pràcticament cap mena d�informació sobre la literatura catalana, segonsel llibre de text escollit pel seu centre.
Entre els llibres de castellà que parlen de la literatura catalana, apareixen diferents grausde presència d�aquesta matèria. N�hi ha que en parlen des d�un punt de vista proper alsecessionisme, és a dir, parlen de la literatura valenciana, no com a part de la catalana,sinó com una literatura diferent. El cas següent és prou explícit, tot i que en l�apartat decatalà inclou l�escriptor valencià Jaume Roig.154
El catalán[...] El catalán tuvo un gran esplendor en la Edad Media con figuras como Bernat Metge,Jaume Roig y Ramón Llull. Sin embargo, desde el siglo XVI al XVIII quedó eclipsado porla pujanza literaria y política del castellano. En el siglo XIX se produjo la Renaixença,movimiento cultural que recuperó el catalán como lengua de cultura y cuyos principalesrepresentantes fueron Bonaventura Carles Aribau y Jacint Verdaguer.
154 Lengua castellana y literatura. Editorial Bruño. Segon d�ESO, pàgina 30.155 Mester. Editorial SM. Tercer d�ESO, pàgina 274.
64
El valencianoEl valenciano gozó de gran vitalidad durante la Edad Media y muy especialmente duran-te el siglo XV. Son muestras la obra poética de Ausias March y Tirant Lo Blanc, novela decavallerías escrita por Joanot Martorell. [...]
També és curiosa aquesta manera tan enrevessada de justificar un tractament unitari deles literatures catalana i valenciana:
La literatura en catalánEn esta unidad estudiamos la literatura escrita en la zona del territorio peninsular queperteneció a la antigua Corona de Aragón: las actuales Comunidades Autónomas de Ca-taluña, Islas Baleares y Comunidad Valenciana. Nos referimos a esta literatura comoescrita en catalán puesto que nuestra intención es hablar de la literatura escrita en lalengua histórica catalana, es decir, en un conjunto de modos de hablar que pertenecen auna tradición idiomática común.155
En el volum de quart d�aquesta mateixa col·lecció, dedicat a la literatura contemporàniaa partir del segle XIX, es fa, efectivament, la diferenciació entre català i valencià queno s�ha fet en parlar de l�època medieval. Malgrat que des d�un punt de vista demaquetació el tractament se situa en el mateix apartat (encapçalat per l�epígraf �Lasliteraturas catalana y valenciana desde el siglo XIX�), a l�hora de parlar de cadaetapa el text es preocupa, sempre que li és possible, per trobar exemples d�autors deliteratura catalana i de valenciana, però no en canvi de balear, contribuint a l�ambigüitatque aquesta col·lecció ja evidenciava en altres apartats. És representatiu el paràgrafamb el qual es conclou aquest capítol i que inclou autors valencians sense diferen-ciar-los de la resta. 156
[...] muchos escritores de prestigio reconocido han seguido escribiendo (Espriu, Pla,Rodoreda...), y se han consolidado otros nuevos (Pere Gimferrer, Josep Palàcios, QuimMonzó, Carme Riera, Montserrat Roig, Joan Francesc Mira, Josep Maria Benet, ManuelMolins, los grupos de teatro Teatre Lliure, Els comediants o Els Joglars...). Todos elloshan contribuido a alcanzar la normalización de las culturas catalana y valenciana.
156 Mester. Editorial SM. Quart d�ESO, pàgina 277.157 Mester. Editorial SM. Quart d�ESO, pàgines 282 i 283.158 Lengua castellana y literatura. Editorial Ecir. Quart d�ESO, pàgina 180.159 Lengua castellana y literatura. Editorial Ecir. Tercer d�ESO, pàgina 315.
65
No obstant això, aquesta col·lecció no oblida cap de les figures cabdals de la literaturacatalana i en el seu llibre de quart hi dedica apartats breus, al llarg de tot el text. Fins i totreprodueix un fragment de L�Atlàntida de Jacint Verdaguer o el poema �Elogi a la poesia�de Joan Maragall 157.
Aquests són els dos únics casos en els quals apareixen tractaments més o menysdiferenciats per a les literatures catalana i valenciana. La resta de llibres en parlen comun sola literatura i la diferència rau en l�espai que s�hi dedica.
Llibres com Lengua castellana y literatura de l�editorial Ecir introdueixen només un autor,a manera d�informació purament testimonial. Aquesta editorial seria un dels casos mésextrem de pinzellada breu, ja que, a banda d�una referència a Eugeni d�Ors i elNoucentisme158, en tota la col·lecció només parla d�Ausias March, del qui reprodueix unpoema en el llibre de tercer.
El valenciano Ausias March (1397-1459) fue uno de los primeros poetas no italianos quereflejaron en sus poemas la sensibilidad renacentista. Aunque su poesía aún tiene mu-cho de medieval, ofrece claras muestras de haber superado el amor cortés. Su obrafue muy estimada per los poetas cultos que en el siglo XVI escribieron en castellano.159
Altres col·leccions, com la dirigida per Fernando Lázaro Carreter, de l�editorial Anaya,o la de Lengua castellana y literatura de l�editorial Almadraba, volen donar-ne unavisió general.
La literatura catalana fue muy floreciente hasta el siglo XVI; con grandes autores comoRamón Llull, Joanot Martorell y Ausiàs March. Decayó en los siglos XVII y XVIII, peroresurgió nuevamente con el Romanticismo del XIX, en la llamada Renaixença, entrecuyos autores destacan Jacint Verdaguer o Àngel Guimerà. En el siglo XX, la literaturacatalana presenta una abundante producción, con escritores de renombre como Salva-dor Espriu, Josep Pla o Mercé Rodoreda, entre otros.160
El texto más antiguo en catalán data del siglo XII y se titula Homilies d�Organyà. A partirde este momento las letras catalanas comienzan una brillante evolucion, que llegahasta nuestros días.
160 Fernando Lázaro Carreter. Editorial Anaya. Segon d�ESO, pàgina 52.161 Lengua castellana y literatura. Editorial Almadraba. Segon d�ESO, pàgina 296.162 Canal. Editorial Vicens Vives. Tercer d�Eso, pàgines 310 a 313 i quart d�Eso, pàgines 316 a 319.
66
En la Edat Media podemos nombrar a Ramon Llull, Ausias March o Joanot Martorell.
En el siglo XIX, hay que recordar a Jacint Verdaguer y Joan Maragall.
Es difícil nombrar a alguna escritores del XX, pues son muchos los que destacan, comoSalvador Espriu y Josep Pla.161
Finalment, hi ha col·leccions com les de l�editorial Vicens Vives o McGraw-Hill que inclouenapartats complets (més o menys extensos) sobre la literatura catalana, en capítols específicsque responen a títols com �Apéndice de literatura�162 o �Otras literaturas hispánicas�.163
5.2. Els llibres de català
Pel que fa als llibres de català, també és necessari aquí, igual com s�ha fet en altres apartats,distingir entre els que estan destinats al País Valencià dels que són per a la resta dels territorisdels Països Catalans. De fet, en aquest apartat la distinció és especialment important, atèsque el currículum acadèmic que estableix la Generalitat Valenciana difereix del que dicten elsgoverns de la resta de territoris catalans precisament en els autors literaris que obligatòriamenthan de figurar en el temari escolar. És a dir, per complir les disposicions legals, qualsevol llibresobre llengua i literatura catalana que es comercialitzi a la Comunitat Valenciana ha de parlarobligatòriament de Teodor Llorente, Eduard Escalante, Vicent Andrés Estellés, Enric Valor oJoan Fuster entre d�altres. Només ha de parlar si vol, en canvi, de Josep Pla, Jacint Verdaguero Joan Maragall, per citar-ne alguns. Davant d�aquesta realitat, les postures que adopten lescol·leccions analitzades es poden distingir, bàsicament, en dues: la dels que citen els autorsmés importants de la literatura catalana i hi inclouen els obligatoris; i la dels que, tot i seguir unpatró similar, donen una rellevància especial als que obliga la llei.
De les sis col·leccions analitzades, quatre, és a dir, el 66% del total, s�ajustarien al primerpatró. La mostra d�autors és representativa del conjunt de la literatura catalana. A aquestss�hi afegeixen els que cita obligatòriament la llei valenciana.
De les dues restants, una s�emmotllaria a la segona tipologia. Es tracta de Valencià,llengua i literatura, de l�editorial SM. En aquest cas, però, els papers s�arriben a invertir,i aquells autors que han transcendit com els pares de la literatura catalana contemporàniapassen a ocupar un paper molt secundari en favor dels autors nascuts al País Valencià.
163 Lengua castellana y literatura. Editorial McGraw-Hill. Quart d�ESO, pàgines 131, 155, 180, 204, 227.
67
Val a dir que aquesta condició inclou tant els que menciona el currículum de la GeneralitatValenciana, com d�altres autors valencians que no hi apareixen. El cantó valencià de labalança arriba a pesar tant que, fins i tot, es fa difícil trobar punts de contacte entre laliteratura catalana que expliquen aquests llibres i la literatura catalana que expliquen elsde la resta dels territoris de parla catalana.
Una condició que compleixen alguns llibres destinats al País Valencià, amb indiferènciadel tipus anteriorment citats en els quals s�inscriguin, és que reprodueixen textos d�autorscatalans al llarg de les seves pàgines. Apareixen en qualsevol capítol del llibre, i no nomésals apartats específics de literatura. Curiosament, aquests textos conformen una visióunitària de la literatura catalana que, de vegades, no ha quedat prou explícita en el text.Aquest és un patró que també compleix la sisena de les col·leccions analitzades, Valencià,llengua i literatura de l�editorial Bruño. Tot i que no hi ha pròpiament temari de literatura,al llarg de les seves pàgines apareixen textos d�autors com Pere Calders, Joan Puig iFerreter, Josep Pla o Àngel Guimerà a banda de cites com la següent:
Pere Quart, Salvador Espriu, Gabriel Ferrater i Vicent Andrés Estellés, són els autorsmés representatius de la poesia social en la nostra llengua.164
Pel que fa a les col·leccions de llibres de llengua catalana destinats a la resta de territoriscatalans presenten una selecció d�autors homogènia i equilibrada, sense diferènciesremarcables entre ells ni omissions a destacar.
164 Valencià, llengua i literatura. Editorial Bruño. Segon d�ESO, pàgina 135.
68
69
6. El futur de la llengua
L�últim apartat d�aquest estudi fa referència a la manera com es tracta el futur de la llenguacatalana en els llibres que s�ha analitzat. Novament caldrà distingir entre els llibres dellengua castellana i els de llengua catalana. Tot i això, en alguna ocasió es veurà com elscriteris coincideixen. La diferència principal s�observa en la manera com s�enfoca aquestfutur. Mentre que uns creuen que l�aprovació de la Constitució espanyola el 1978 ha fetpossible una recuperació i una normalització del conjunt de llengües de l�Estat, altresopinen que encara queda molta feina per fer.
6.1. La situació de la llengua als llibres de castellà
Dotze de les vint-i-una col·leccions de llibres en llengua castellana analitzades donen aentendre que la situació actual del català és de plena normalitat. Aquesta qüestió s�explicitade diverses maneres. En alguns llibres, com en la col·lecció Configura de l�editorial Anaya,s�apel·la a la història:
� Tras la guerra civil española (1936-1939), la lengua queda relegada al ámbito familiar.� Con la llegada de la democracia (1975), comienza, de nuevo, a usarse en todos lossectores de la vida pública.� Actualmente, el catalán es lengua oficial, junto con el castellano, de las comunidadesautónomas de Cataluña e Islas Baleares, y en la Comunidad Valenciana, son oficiales elcastellano y el valenciano.165
En altres col·leccions, com la de Lengua castellana y literatura de l�editorial McGraw-Hillo Métodos, técnicas, estrategias de l�editorial Santillana, es remet a l�oficialitat:
Llamamos bilingüismo al uso habitual de dos lenguas en una misma región o por unamisma persona.
[...]
165 Configura. Editorial Anaya. Segon d�ESO, pàgina 40.166 Lengua castellana y literatura. Editorial McGraw-Hill. Quart d�ESO, pàgina 54.167 Métodos, técnicas, estrategias. Editorial Santillana. Quart d�ESO, pàgina 210.168 Lengua castellana y literatura. Editorial Almadraba. Primer d�ESO, pàgina 269.
70
Si las dos lenguas estuvieran en igualdad podríamos hablar de un bilingüismo perfecto,per no ha sido siempre así, ya que el castellano ha contado históricamente con mayorprestigio social, económico y cultural, lo que ha propiciado una situación de diglosia.
Una solución al problema de la diglosia es la adoptada en España, donde todas laslenguas comparten la oficialidad en sus respectivos territorios.166
[...] su reconocimiento [del catalán] desde 1979 como lengua cooficial por los Estatutosde Autonomía de Cataluña y Baleares y la aplicación de distintas políticas lingüísticas hanfavorecido su uso, y hoy es una lengua empleada habitualmente en la enseñanza, laadministración y los medios de comunicación.167
Hi ha col·leccions que apel·len tant a l�oficialitat com a l�ús, fent una agosaradacorrespondència entre el reconeixement de la cooficialitat i la igualtat d�ús de les llengües,o donant per satisfets amb aquest reconeixement els drets lingüístics dels ciutadans:
Se puede decir, pues, que, por uso y por ley, existe en Cataluña, Islas Baleares, ComunidadValenciana, el País Vasco y Galicia una situación de bilingüismo. Esto significa que las doslenguas están en pie de igualdad en cada territorio, sin que predomine una sobre la otra, sinque ninguna tenga mayor prestigio que las demás, sin que ningún hablante se vea obligadoa usar una y a prescindir de la otra.168
També hi ha qui es remet a la Constitució com el final de tots els problemes de les llengüesminoritàries:
�Se llama bilingüismo a la coexistencia, en igualdad de condiciones, de dos lenguas en unmismo territorio. Si, por el contrario, una de las dos lenguas predomina sobre la otra, esdecir, resulta mayoritaria en su uso en los medios de comunicación, en las relacioneslaborales, en la enseñanza, etc., se produce la llamada diglosia o desequilibrio entre am-bas lenguas porque el empleo de una de ellas resulta más extendido y más ventajoso.
En 1978, en las Cortes del 31 de octubre, se aprueba la Constitución y, con ella, lacooficialidad, junto con el castellano, de todas la lenguas del territorio español, ensus respectivas comunidades.169
169 Fernando Lázaro Carreter. Editorial Anaya. Primer d�ESO, pàgina 44.170 Mester. Editorial SM. Tercer d�ESO, pàgina 312.171 Berceo. Editorial Santillana. Tercer d�ESO, pàgina 213.
71
La col·lecció Mester de l�editorial SM és especialment optimista davant la situació actual:
La suerte de las lenguas peninsulares distintas del castellano ha cambiado considera-blemente en los últimos veinte años. Cada vez se habla más catalán en Cataluña, galle-go en Galicia, euskera en el País Vasco y valenciano en Valencia.En sus correspondientes comunidades autónomas, el conocimiento y el uso de estaslenguas ha crecido en todos los ámbitos y, especialmente, en el público e institucional:la presencia de estas lenguas ha aumentado, por ejemplo, en la señalización, en losmedios de comunicación, en los productos culturales y, lo más importante, en los siste-mas educativos.170
La pressuposada normalitat de les llengües cooficials de l�Estat espanyol porta algunsd�aquests llibres a situacions ben heterodoxes. Per exemple, la col·lecció Berceo del�Editorial Santillana, en parlar de diglòssia, va a buscar exemples ben lluny de l�àmbitpeninsular:
También hay diglosia cuando el uso de una de las lenguas implica menor consideraciónsocial. Esta última situación, por ejemplo, es la que puede llevar a algunos hispanos deEstados Unidos a preferir el uso del inglés al del español: El español está en EstadosUnidos en una situación diglósica frente al inglés.171
D�altres, com la col·lecció Contexto de l�editorial SM, consideren que la situació de lesllengües pròpies està tan normalitzada que, fins i tot, afecta el castellà.
Prácticamente todos los españoles conocen el castellano, aunque éste se puede vermás o menos influido por la lengua vernácula en aquellos territorios en los que existebilingüismo. La interferencia se produce sobre todo en áreas rurales en las que seobserva un mayor grado de monolingüismo vernáculo.172
De les nou col·leccions de llibres de llengua castellana restants, quatre no fan cap tipusde referència ni al futur ni a la situació actual de la llengua catalana. Les altres cincadverteixen que, lluny de ser normalitzada, la situació del català necessita suport perarribar a una situació de normalitat plena. Col·leccions com la de Castellano: lengua yliteratura de l�editorial Almadraba posen l�accent en les campanyes de normalització lin-güística que impulsa l�administració.
172 Contexto. Editorial SM. Quart d�ESO, pàgina 193.173 Castellano: lengua y literatura (Comunidad Valenciana). Editorial Almadraba. Quart d�ESO, pàgina 303.
72
En estos lugares, las respectivas comunidades autónomas impulsan políticas de nor-malización lingüística para que estas lenguas, que permanecieron durante muchos añosrelegadas a un uso muy limitado (oral y familiar únicamente), puedan gozar del prestigioque merecen y, de este modo, acaben utilizándose en todos los ámbitos.173
I fins i tot hi ha qui considera que el que es normalitza no és l�ús de la llengua sinó el bilingüisme.
En ciertas zonas geográficas de nuestro país se producen situaciones de bilingüismo,esto es, de uso de dos lenguas que conviven en un mismo territorio. En tales zonas, elbilingüismo se presenta, generalmente, en un grado desigual. A este fenómeno se lellama diglosia.[...]En la actualidad, y gracias a distintos factores (medios de comunicación que emiten enlengua vernácula, leyes que afectan a la enseñanza, instituciones académicas y culturales,etc.), se produce una progresiva normalización del bilingüismo.174
En altres ocasions, però, s�adverteix que la situació de les llengües pròpies no és, enca-ra, tan normalitzada com caldria:
Sin embargo, la realidad social de estas comunidades en que hay una lengua propiadiferente del castellano dista mucho de ajustarse a la situación ideal que la legislaciónpretende [...]El catalán, el gallego y el vasco se usan en sus respectivas comunidades como len-guas oficiales; es decir, son las empleadas por la Administración para comunicarse conlos ciudadanos y se enseñan en la escuela (en los dos casos, junto con el castellano).Estos dos factores, básicos para que se pueda hablar de un uso normal de la lengua (osea, que abarque todos los ámbitos de la vida), no resultan sin embargo, suficientes, yaque existen otros aspectos que sitúan estas lenguas en una posición de desigualdadcon respecto al castellano; ello se debe a los siguientes motivos históricos:� Durante la dictadura estuvieron prohibidas en las escuelas, por lo que los hablantesno aprendían un uso normativo.� También estuvieron prohibidas en los medios de comunicación social y no se usabanpara tratar temas técnicos y especializados; por tanto, los hablantes no disponían demuestras de uso estándar y culto.
174 Canal. Editorial Vicens Vives. Tercer d�ESO, pàgina 54.
73
� La falta de uso en el ámbito público (administración, política...) alejaba estas lenguasde muchos aspectos de la vida social.� Carecían de instituciones legales que estableciesen una norma estándar y regulasenla adquisición de neologismos.A consecuencia de este desequilibrio los hablantes de catalán, gallego y vasco se en-contraban en una situación de diglosia: la lengua propia era relegada a los intercambioscotidianos de carácter informal, mientras que para el uso público, culto, técnico y litera-rio se prefería el castellano.175
6.2. La situació de la llengua als llibres de català
Al contrari del que s�ha vist en les col·leccions de llibres de castellà, totes les de llenguacatalana, amb independència del territori concret per al qual han estat pensades, parlend�una realitat problemàtica per a la llengua i d�un futur inestable. La preocupació perl�esdevenir del català és constant i es reflexiona a l�entorn d�aquesta qüestió. No és estranytrobar citacions com la següent en aquests llibres:
La situació actual de la llengua catalana és motiu constant de reflexió per la preocupació pel seufutur. Els més optimistes consideren que la pervivència de la llengua està assegurada perquètothom la coneix i molts la utilitzen, perquè hi ha premsa, ràdio i televisió en català, perquè elsalumnes l�estudien des de l�escola, etc. En canvi, hi ha veus pessimistes que consideren quearribarà a desaparèixer perquè l�ús real de la llengua al carrer, sobretot a les grans ciutats, és moltreduït; perquè en les noves tecnologies no hi ha cabudes per a les llengües de menys parlants;perquè constantment es qüestiona la relació que ha de mantenir amb altres llengües veïnes... 176
En tot cas, allò que diferencia les unes de les altres és el grau de pessimisme/realismeque es mostra a les seves pàgines, com es veurà a continuació. En aquest sentit ésinteressant destacar que les que veuen amb més dificultat el futur de la llengua són lescol·leccions adreçades al País Valencià.
6.2.1. El valencià, en situació de diglòssia
Ja s�ha vist que els llibres destinats al País Valencià presentaven ambigüitats destacablesen apartats com el de la unitat de la llengua catalana. A l�hora de parlar del futur, l�ambigüitatdesapareix. Aquí no es tracta de dir si el valencià és o no una llengua pròpia diferent del
175 Códice. Editorial Cruïlla. Quart d�ESO, pàgina 191.176 Llengua catalana i literatura. McGraw-Hill. Quart d�ESO, pàgina 184.
74
català, es tracta de salvar-lo. No hi ha cap col·lecció de llibres de llengua catalana per alPaís Valencià que no consideri que el valencià està en situació de diglòssia, que noméss�usa en àmbits particulars, que el seu retrocés en la vida pública és gairebé total i que esveu amb serioses dificultats el seu futur.
Alguns valencianoparlants només utilitzen el valencià en uns contextos determinats, quanconeixen la persona a qui s�adrecen, seguint unes normes socials establides de fa anys quetenen tendència a ocultar la llengua. Aquesta actitud lingüística s�anomena ús convencional.D�altra banda, altres parlants intenten canviar aquests usos convencionals ampliant elscontextos en què s�usa el valencià -sense reduir-lo a l�àmbit privat- com, per exemple,parlar-lo a persones desconegudes que, en molts casos, també el parlen o, si més no,l�entenen perfectament. Aquesta actitud és coneguda com ús intencional de la llengua.177
Aquest cas es dóna a la Comunitat Valenciana: moltes persones parlen valencià enàmbits informals (amb els amics...), però en àmbits formals (escola, administració pú-blica...) adopten el castellà.178
En l�actualitat, el valencià col·loquial es troba en un moment molt delicat. L�escassapresència en els mitjans de comunicació audiovisuals ha fet que, ensenyament a ban-da, les generacions més joves hagen rebaixat notòriament la seua competència lingüís-tica. La cultura rural, que era un dels senyals d�identitat del valencià col·loquial, ha anatperdent-se i la llengua estàndard, per les seues peculiaritats, no pot mostrar l�enormeriquesa que representen aquests parlars diferents dins la mateixa llengua.179
És per aquest motiu que molts llibres (un 83% dels observats) fan reflexionar els alumnessobre la situació actual de la llengua, sobre el grau d�utilització que en fan ells mateixos osobre si és normal adreçar-se en valencià a un dispensador de tiquets de cinema, a unpolicia o a un vianant. Són molt habituals les enquestes o els gràfics per fer reflexionarl�alumne sobre la situació de la llengua.
Et proposem un test amb diferents situacions lingüístiques. Encercla l�opció més pròximaa la teua opinió:
1. Entres en uns grans magatzems a comprar roba, t�adreces a la dependenta envalencià. Ella diu que no t�entén. Tu ¿què fas?a) Continues parlant en valencià malgrat tot.b) Dius que vols que t�atenga una altra persona.c) Canvies al castellà.
75
2. Ets el testimoni d�un accident de trànsit. Has de telefonar l�ambulància. La personaque contesta et demana la informació en valencià:
a) Li contestes en castellà.b) Li contestes en valencià.c) Li dius que et parle en castellà, que és una emergència.
3. En una tertúlia amb els amics parle:a) Sempre en valencià.b) Sempre en castellà.c) En ambdues llengües, segons a qui m�adrece.
4. Quan algun desconegut et demana informació en valencià:a) T�esforces i li contestes en la mateixa llengua.b) Tant fa la llengua que parle, li contestes en castellà.c) Li demanes, per favor, que et reformule la pregunta en castellà.
5. Has de declarar al jutjat i no permeten que t�expresses en la teua llengua. ¿Què fas?a) Canvies de llengua.b) No declares.c) Ho fas en la teua llengua.
6. Vas amb moto sense el casc, un agent de la policia et para per tal de posar-te una multa:a) Demanes l�imprés de la multa en valencià.b) Agafes l�imprés en castellà.c) Agafes l�imprés i el signes, sense importar-te la llengua en què estiga redactat.
7. La teua amiga, amb qui parles valencià, se�n va a estudiar anglés a Londres. Li enviesuna carta:a) En castellà, perquè sempre escrius en castellà.b) En valencià, si sempre parlem en valencià ¿per què no?c) En anglés, i així practiques la llengua escrita.
177 Valencià. Llengua i literatura. Editorial Castellnou. Tercer d�ESO, pàgina 21.178 Marjal. Editorial Edebé. Tercer d�ESO, pàgina 216.179 Valencià. Llengua i literatura. Editorial SM. Quart d�ESO, pàgina 94.
76
8. Lliges un anunci en el periòdic que ofereix un lloc de treball. Entre els requisits demanenconeixements del valencià:
a) Desestimes l�oferta perquè penses que el teu nivell és molt baix.b) T�hi presentes, tot i que saps que el teu nivell és insuficient.c) T�hi presentes, tu tens un bon nivell de valencià.180
El SIES, Servei d�Investigació i Estudis Sociolingüístics, és un organisme de la Conselleriad�Educació de la Generalitat Valenciana que s�encarrega de realitzar enquestes relativesa la llengua. Els quadres següents corresponen a l�enquesta feta l�any 1995 i fan referènciaa l�ús del valencià.
enquesta de l�any 1995 sobre usos lingüístics (en percentatge)
parla a casa amb al carrer en botigues en gransels amics tradicionals superfícies
Sempre en valencià 44,3 26,6 13,8 27,2 14,6
generalment en valencià 4,8 13,3 12,9 14,9 11,9
més en valencià que en castellà 0,9 5,2 5,3 3,8 4,9
indistintament 2,8 10,2 15,2 9,9 11,9
més en castellà que en valencià 2,4 6,7 4,7 3,3 5,0
generalment en castellà 2,2 4,3 6,3 3,7 4,5
sempre en castellà 42,7 33,8 42,0 37,2 47,2
Comenta les dades del quadre responent les preguntes següents:
1. De les set possibilitats anteriors (sempre, generalment...) d�ús del valencià i delcastellà, a quina o a quines sol correspondre sempre el major percentatge? Hi ha algu-na excepció?2. Diferencia entre àmbits privats (casa i amb amics) i àmbits públics (al carrer, a lesbotigues...). Hi ha diferències?3. D�aquestes actituds depén l�ús públic del valencià. Recorda el que el curs passatdéiem sobre ús convencional i ús intencional de la llengua. Aplica-ho a les dades delquadre.181
180 Valencia: Llengua i literatura. Editorial Ecir. Tercer d�ESO, pàgina 130.181 Xaloc. Valencià: llengua i literatura. Editorial Castellnou. Quart d�ESO, pàgina 250.
77
A l�hora de repassar la situació actual del valencià, molts llibres fan una radiografia delsdiferents àmbits: l�acadèmic, l�administratiu, el col·loquial... i són especialment crítics ambla situació del valencià en els mitjans de comunicació:
[...] aquest procés de normalització no s�ha produït als mitjans de comunicació, de ma-nera que tan sols un sector molt menut de la premsa i de la ràdio ofereixen la seuaproducció en la nostra llengua. Pel que fa a la televisió oficial, l�oferta és tan curta que apenes es pot dir que s�aplique el marc legal del nostre Estatut d�Autonomia, perquè lesprogramacions són, majoritàriament, en castellà.182
Però la Televisió Valenciana no s�ajusta encara a les demandes de la llei i emet la majoriadels seus programes en castellà.183
Alguns, com la col·lecció Marjal, destaquen positivament la creació de l�Acadèmia Va-lenciana de la Llengua.
El procés gradual de la presència de la nostra llengua en els diversos àmbits d�ús for-mal i de la seua dignificació a nivell acadèmic ha conegut una fita clau amb la creació del�Acadèmia Valenciana de la Llengua, que ha pogut fer-se realitat a partir del consensentre els dos partits polítics valencians majoritaris.184
Bona part dels llibres deixen de banda l�objectivitat que han mostrat en altres aspectesper tal d�exhortar els alumnes a utilitzar el valencià.
En el procés d�aprenentatge d�una llengua tu ets el factor fonamental.185
�En una societat moderna són indispensables les lleis que regulen els usos lingüístics per tal degarantir el dret dels ciutadans a emprar en llibertat la llengua que trien, i també per a assegurarque cada llengua tinga l�oportunitat de desenvolupar-se amb normalitat. No obstant això, aquesteslleis tindran poca efectivitat si els ciutadans no som conscients que hem de contribuir a la defen-sa de la llengua pròpia de la nostra terra.186
182 Hui. Editorial Vicens Vives. Quart d�ESO, pàgina 11.183 Valencià. Llengua i literatura. Editorial SM. Quart d�ESO, pàgina 206.184 Marjal. Editrial Edebé. Primer d�ESO, pàgina 195.185 Valencià. Llengua i literatura. Editorial Ecir. Tercer d�ESO, pàgina 63.186 Marjal. Editorial Edebé. Quart d�ESO, pàgina 18.
78
Aquest darrer fragment es pot llegir en la col·lecció de llengua i literatura destinada alPrincipat amb diferències mínimes, tal com es pot comprovar a continuació.
En una societat moderna són indispensables les lleis que regulin els usos lingüísticsper tal de garantir el dret dels ciutadans a emprar amb llibertat la llengua que triïn i tambéper assegurar que cada llengua tingui l�oportunitat de desenvolupar-se amb normalitat.Tanmateix, aquestes lleis tindran poca efectivitat si els ciutadans no som conscientsque hem de contribuir a la defensa de la llengua pròpia del nostre poble.187
En el context d�aquesta exhortació la col·lecció de Valencià: llengua i literatura de l�EditorialCastellnou reprodueix el postulat d�Acció Cultural del País Valencià 188:
També hi ha llibres que utilitzen el recurs de la tira còmica per reflexionar sobre l�ús de lallengua. 189 / 190
187 Llengua i literatura catalana. Editorial Edebé. Quart d�ESO, pàgina 15.188 Floc. Valencià: llengua i literatura. Editorial Castellnou. Primer d�ESO, pàgina 49.189 Valencià: llengua i literatura. Editorial Ecir. Tercer d�ESO, pàgina 131.190 Marjal. Editorial Edebé. Primer d�ESO, pàgina 194.
79
Còmic 1
Còmic 2
A banda del que s�ha dit fins ara, destaca el fet que la col·lecció HUI, de l�editorial VicensVives, és l�única que fa un repàs de la situació del català a cadascun dels territoris on esparla, i no només al País Valencià tal com fan les altres cinc col·leccions. A més, el capítoldedicat a la situació actual de la llengua acaba fent una llista de problemes que cal supe-rar per assegurar la seva supervivència. És una llista que també reprodueixen lescol·leccions XAT i ALBADA, adreçades a Catalunya i a les Illes, de la mateixa editorial,amb diferències mínimes. Allà on aquesta diu �la nostra llengua� aquelles diuen �la llenguacatalana�; i allà on aquesta diu �els parlants� aquelles deien �els catalanoparlants�:
En conjunt, la nostra llengua és compresa per uns deu milions de persones i parladaper uns set milions. Els principals problemes que ha de superar la comunitat de parlantsper assegurar la pervivència són els següents:
a) Està composta únicament per bilingües, és a dir, tothom que parla la nostrallengua parla al mateix temps una altra llengua (castellà, francés o italià), que ésla llengua d�un o més Estats.
80
b) No hi ha mitjans de comunicació de masses que abasten tot el territori (perexemple, a molts dels nostres parlants els és més fàcil entendre l�andalús �que sesent sovint a la televisió espanyola-, que no pas el mallorquí parlat amb rapidesa).
c) Està sota el control de set administracions autonòmiques i/o estatals diferents(amb legislacions diferents, plans d�estudi diferents a l�ensenyament, etc.).
d) En un món globalitzat, les llengües amb pocs parlants tenen un cost econòmicaddicional que el mercat no sempre està disposat a assumir.
En contra d�aquests factors negatius cal posar-hi la tenacitat que tenen molts dels nostresparlants per conservar el seu idioma.191
6.2.2. El català a la resta de territoris
Pel que fa a la resta de llibres de llengua catalana analitzats, presenten també una visióque es podria definir com a molt realista sobre la situació actual. N�hi ha que dubten de lanormalització de la llengua a cap dels territoris de parla catalana:
Avui dia, als Països Catalans, la realitat sociolingüística és molt diversa a causa dediversos factors. Es pot parlar de quasi substitució lingüística a l�Alguer i a la CatalunyaNord, de diglòssia al País Valencià i a la Franja de Ponent i de relativa vitalitat de lallengua a Andorra, a les Illes i al Principat.192
D�altres, com la col·lecció Oronell de l�editorial Cruïlla, adverteixen que tot i l�augment decatalanoparlants enregistrat en els darrers anys la situació continua essent delicada:
El català s�ha mantingut com a llengua viva i apta per a tots els usos malgrat que al llargdel temps ha hagut de conviure, voluntàriament o per força, amb altres llengüespotencialment més fortes: el castellà a l�Estat espanyol, el francès al Rosselló, el castellài el francès a Andorra i l�italià a l�Alguer.
[...]
191 HUI. Editorial Vicens Vives. Tercer d�ESO, pàgina 226.192 Llengua catalana i literatura. Editorial Enciclopèdia Catalana. Tercer d�ESO, pàgina 190.
81
A Catalunya, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears el coneixement de la llengua haaugmentat considerablement en els últims anys. Però això no vol dir que el català s�usien la mateixa mesura. És a dir, hi ha moltes persones que tenen la capacitat de parlaren català, però no ho fan habitualment.193
Uns tercers, dins els quals hi ha la col·lecció Llengua catalana i literatura de l�editorial Castellnou,opinen que tenint en compte el panorama actual la llengua pot prendre dos camins:
Al llarg de la seva història, el català ha estat en contacte amb diverses llengües, i almateix temps, en diferents moments, ha sofert la prohibició de ser usada i la imposiciód�usar altres llengües (el castellà a l�Estat espanyol, o el francès a la Catalunya Nord).
Aquesta situació de contacte de llengües dóna lloc a un procés de conflicte lingüísticque, a la llarga, porta a una d�aquestes dues situacions possibles:
La substitució total d�una llengua per l�altra i, per tant, la pèrdua de la llengua que erapròpia del país. Es passa per una etapa de minorització, en què la llengua pròpia veureduïts progressivament els seus àmbits d�ús. En molts aspectes, aquesta era i ésencara la situació del català. Només cal entrar en una farmàcia, mirar la cartellera depel·lícules o anar a un quiosc per adonar-se de quina és la situació de la llengua enalguns àmbits importants.
La normalització de la llengua en els diversos àmbits d�ús i, per tant, la recuperaciólingüística gràcies a la voluntat dels parlants. Hi sol haver un període de planificaciólingüística i d�assignació de recursos perquè els parlants trobin la llengua en àmbits d�úsen què, altrament, no seria present.194
I també hi ha qui recorda que el paper protagonista en el manteniment de la llengua noestà en mans de les administracions exclusivament.
La situació actual de la llengua, però, no depèn només de les disposicions polítiquesfavorables, calen també altres mesures:
193 Oronell. Editorial Cruïlla. Quart d�ESO, pàgina 227.194 Llengua catalana i literatura. Editorial Castellnou. Tercer d�ESO, pàgina 149.
82
a) Individualment, cal fomentar la lleialtat lingüística perquè no desaparegui isegueixi tenint un lloc en l�actual construcció europea (ara mateix, és la tretzenallengua més parlada, amb uns set milions de parlants), perquè gairebé tota lapoblació de Catalunya l�entén i, per tant, els catalanoparlants no cal que canviïnde llengua a l�hora d�adreçar-se a qualsevol persona.
b) Socialment, cal impulsar, des de les associacions cíviques i culturals, unaacció decidida per guanyar terreny en els sectors on la llengua encara es trobaen una situació precària.195
Finalment, en algun llibre s�adverteix de la necessitat de potenciar la llengua pròpia d�unterritori la composició social del qual ha canviat considerablement en els darrers anys. Enaquest sentit, cal fer notar que els llibres destinats a les Illes Balears són sovint els que adop-ten una posició més ferma respecte a la necessitat d�aplicar mesures per potenciar l�idioma.
En el sistema educatiu obligatori de les Illes Balears es poden estudiar fins a quatrellengües. És necessari, però, partir de la llengua pròpia del territori, no de la llenguapròpia del parlant, per tal que tots puguem començar a aprendre les llengües d�unamanera adequada i cohesionada.196
195 Llengua catalana i literatura. Editorial McGraw-Hill. Quart d�ESO, pàgina 34.196 ALBADA. Editorial Vicens Vives. Quart d�ESO, pàgina 78.
83
7. Conclusions
No era l�objectiu d�aquest informe avaluar la idoneïtat o la qualitat dels llibres de text del�Educació Secundària Obligatòria, entre altres raons perquè ens hem limitat a estudiar-ne un aspecte molt concret, i no pas el conjunt.
Amb tot, a la vista de com tracten el tema de la llengua catalana i la diversitat lingüística,sí que podem deduir que al costat d�editorials que procuren presentar la qüestió amb elmàxim de rigor i claredat, també n�hi ha que negligeixen criteris acadèmics o pedagògicsi es deixen condicionar per motivacions estrictament polítiques. Val a dir que en parlar deles editorials s�ha de tenir en compte que no sempre mantenen una línia coherent en lesdiverses col·leccions que publiquen, de manera que cadascuna pot variar en funció delsseus autors o dels destinataris del llibre de text.
Tenint en compte que no hem inclòs en aquest estudi els llibres de text utilitzats a Galícia oal País Basc, podem concloure que, en general, els textos, tant de català com de castellà,propis de comunitats autònomes amb dues llengües oficials tenen una sensibilitat majorper la diversitat lingüística que la majoria de les editorials de les altres comunitats de l�Estat.Globalment, totes les editorials acostumen a presentar la idea de la diversitat de formapositiva i com un valor a preservar. Tot i això, n�hi ha que, després, no ho concreten en el casde l�Estat espanyol i, com desconeixent la realitat que tenen al costat, prefereixen parlar dela situació diglòssica d�aquesta llengua als Estats Units, tal com fa l�editorial Santillana.
Resulta especialment preocupant el fet que diverses editorials no presentin la realitat d�unEstat on conviuen comunitats lingüístiques diferents, sinó que parteixen de la base que elcastellà és la llengua de tots els ciutadans de l�Estat, encara que alguns tinguin, a més, deforma complementària, una segona llengua. Amb aquesta visió distorsionada és difícilentendre les relacions entre les diverses comunitats lingüístiques des d�un pla d�igualtat. Iper tant, hom pot considerar que aquests textos inciten o propicien la incomprensió enversla diversitat i la pluralitat lingüística de l�Estat. Santillana i SM en serien dos casos clars.
El tema més rellevant analitzat en aquest treball és el del tractament que es dóna a la unitatde la llengua. Dues editorials, Bruño i Anaya en una de les seves col·leccions, optendescaradament per deixar de banda el rigor acadèmic i s�apunten al posicionament d�ungrup polític concret, encara que això impliqui, com hem vist, falsejar d�alguna manera la
84
realitat. Un nombre considerable de col·leccions de llibres de text, especialment lesdestinades al País Valencià, tendeixen a moure�s en l�ambigüitat en detriment de criterispedagògics, o incorrent en clares contradiccions, basant la seva explicació més enraonaments polítics i administratius que en els pròpiament lingüístics i amb omissions so-bre realitats de territori expressament volgudes. Amb tot, cal fer notar que la majoria de leseditorials, de forma explícita i constant o bé de forma més confusa i puntual, en algun momento altre fan referència a la unitat de la llengua.
Tractant-se de llibres escolars, de caràcter pedagògic, és lamentable que a l�hora deparlar de la llengua prioritzin els arguments polítics per sobre dels acadèmics. Com aexcepció en el cas dels llibres de castellà editats a Madrid, val la pena esmentar la col·leccióde Fernándo Lázaro Carreter, de l�editorial Anaya.
En el mateix sentit, a l�hora de parlar de l�àmbit lingüístic del català, no s�entén que parlinmés de fronteres administratives i polítiques que de parlants i de realitats demolingüístiques.És així com s�explica que algunes editorials obviïn o amaguin l�existència del català a laFranja o a la Catalunya Nord, per exemple. Això passa amb editorials com Almadraba.
L�arbitrària i acadèmicament insostenible posició política, a la Comunitat Valenciana,dels qui pretenen ignorar els autors de la literatura catalana que no van néixer al PaísValencià, és seguida per ben poques editorials, i encara amb incongruències i errorsdiversos, tal com hem vist en l�apartat corresponent d�aquest estudi. De fet, l�únic exempleque s�hi adiria és el de l�editorial SM.
En definitiva, podem concloure que els llibres de llengua editats a Catalunya i a les IllesBalears fan, en general, un tractament correcte de la llengua catalana i de la diversitat lin-güística. Per la seva banda, una part important de les edicions especials per al País Valencià,tret d�editorials com Vicens Vives, presenten sobretot la deficiència de l�ambigüitat ol�omissió, ja que estan condicionades per una pressió política que les obliga a sacrificarcriteris pedagògics exigibles en un llibre de text, però sense trair obertament els criterisacadèmics especialment pel que fa a la unitat de la llengua. I finalment, els llibres de castellàfets o adreçats a les comunitats autònomes que no tenen altra llengua oficial que el castellà,són clarament deficients, amb algunes excepcions, pel que fa a explicar la realitat plurilin-güe de l�Estat, i en concret pel que fa a l�abast i a la importància de la llengua catalana, apart d�incórrer en les mateixes ambigüitats a l�hora de parlar de la unitat de la llengua. Ambaquests llibres de text, els alumnes de secundària d�arreu de l�Estat difícilment poden teniruna informació adequada sobre la llengua i la literatura catalanes, de manera que no ajudena fomentar la comprensió i la tolerància envers una realitat que desconeixen.
85
8. Llibres Consultats
LLENGUA CATALANA
Editorial BarcanovaHOMS, Lluís; Rosell, Josep. Estímul. Llengua catalana 1r d�ESO. Ed. Barcanova. Sabadell(Barcelona), 2003.
HOMS, Lluís; Rosell, Josep. Estímul. Llengua catalana 2n d�ESO. Ed. Barcanova. LaLlagosta (Girona), 2004.
HOMS, Lluís; Rosell, Josep. Estímul. Llengua catalana 3r d�ESO. Ed. Barcanova. Barce-lona, 2002.
HOMS, Lluís; Rosell, Josep; Mata, Carles; Rico, Agustina; Homs, Sílvia. Estímul. Llenguacatalana 4t d�ESO. Ed. Barcanova. Sabadell (Barcelona), 2004.
Editorial BrúixolaFRANCH i Colilles, Núria; Ricós i Furió, Berta. Llengua catalana 1r cicle 2n curs d�ESO.Ed. Brúixola. Barcelona, 2005.
FRANCH i Colilles, Núria; Ricós i Furió, Berta; Parellada i Serra, Imma. Llengua catala-na 2n cicle 1r curs d�ESO. Ed. Brúixola. Barcelona, 2002.
PELLICER Bastida, Maria Carme; Sala i Mariné, Montserrat; Barragán Gutiérrez, MaríaReyes; Camps i Plana, Glòria; Casanova i Sebastià, Ferran; Costa i Prats, Katty; Fabrési Comellas, Antoni; Fonoll i Gener, Antoni; Franch i Colilles, Núria; Martínez i Ayné, Antoni;Ricós i Furió, Berta; Rodríguez i Millet, Maria Àngels; Soriano i Ortas, Xavier. Llenguacatalana i literatura 1r d�ESO. Ed. Brúixola. Barcelona, 2004.
Editorial CastellnouBADIA, Joan; Balcells, Jordi; Casanellas, Isabel; Grifoll, Jordi: Sinués, Lídia. ARC llenguacatalana i literatura 1r d�ESO. Ed. Castellnou. Barcelona, 2005.
BADIA, Joan; Balcells, Jordi; Casanellas, Isabel; Grifoll, Jordi; Sinués, Lídia. BRUC llenguacatalana i literatura 2n d�ESO. Ed. Castellnou. Barcelona, 2005.
BADIA, Joan; Balcells, Jordi; Grifoll, Jordi; Puig, Ignasi; Ribó, Carles; Sargatal, Alfred.NAU llengua catalana i literatura 3r d�ESO. Ed. Castellnou. Barcelona, 2005.
BADIA, Joan; Balcells, Jordi; Grifoll, Jordi; Puig, Ignasi; Ribó, Carles; Sargatal, Alfred.TOC llengua catalana i literatura 4t d�ESO. Ed. Castellnou. Barcelona, 2005.
86
Editorial CruïllaBORRELL, Neus; Subías, Jaume; Farró, Laura; Martí, Francina; Esquerdo, Susanna.Llengua catalana i literatura. Oronell. 1r d�ESO. Ed. Cruïlla. Barcelona, 2002.
BORRELL, Neus; Subías, Jaume; Farró, Laura; Martí, Francina; Esquerdo, Susanna.Llengua catalana i literatura. Oronell. 2n d�ESO. Ed. Cruïlla. Barcelona, 2003.
MATEU, Rosa; Prat, Jaume; Carles Vila, Josep. Llengua catalana i literatura. Oronell. 3rd�ESO. Ed. Cruïlla. Barcelona, 2002.
MATEU, Rosa; Prat, Jaume; Carles Vila, Josep. Llengua catalana i literatura. Oronell. 4td�ESO. Ed. Cruïlla. Barcelona, 2003.
Editorial Grup EdebéCORRETJÉ i Carné, Natàlia; Comas i Cortijo, Gemma; Centelles Cervera, Santiago.Llengua i literatura 1r d�ESO. Ed. Grup Edebé. Barcelona, 2002.
CORRETJÉ i Carné, Natàlia; Comas i Cortijo, Gemma; Centelles Cervera, Santiago.Llengua i literatura 2n d�ESO. Ed. Grup Edebé. Barcelona, 2003.
CORRETJÉ i Carné, Natàlia; Comas i Cortijo, Gemma; Pérez i Gómez, Ferran; CentellesCervera, Santiago. Llengua i literatura 3r d�ESO. Ed. Grup Edebé. Barcelona, 2002.
CORRETJÉ i Carné, Natàlia; Comas i Cortijo, Gemma; Pérez i Gómez, Ferran; CentellesCervera, Santiago. Llengua i literatura 4t d�ESO. Ed. Grup Edebé. Barcelona, 2002.
Editorial La Galera Text (Enciclopèdia Catalana)CAMPS, Josep; Cot, Núria; Soldevila, Llorenç; Trilla, M.Roser. Llengua catalana i litera-tura 1r d�ESO. Edit. La Galera Text. Estella (Navarra), 2005.
CAMPS, Josep; Cot, Núria; Soldevila, Llorenç; Trilla, M.Roser. Llengua catalana i litera-tura 2n d�ESO. Edit. La Galera Text. Santa Perpètua de la Mogoda (Barcelona), 2003.
CAMPS, Josep; Cot, Núria; Soldevila, Llorenç; Trilla, M.Roser. Llengua catalana i litera-tura 3r d�ESO. Edit. La Galera Text. Santa Perpètua de la Mogoda (Barcelona), 2003.
CAMPS, Josep; Cot, Núria; Soldevila, Llorenç; Trilla, M.Roser. Llengua catalana i litera-tura 4t d�ESO. Edit. La Galera Text. Estella (Navarra), 2004.
Editorial McGraw HillVIDAL Cosialls, Josep R.; Castells-Cambray, Jordi; Satrústegui Espinosa, Isabel. Llenguacatalana i literatura 1r. d�ESO Sèrie Astrolabi. Ed. McGraw Hill. Aravaca (Madrid), 2002.
VIDAL Cosialls, Josep R.; Castells-Cambray, Jordi; Satrústegui Espinosa, Isabel. Llenguacatalana i literatura 2n. d�ESO Sèrie Astrolabi. Ed. McGraw Hill. Aravaca (Madrid), 2004.
VIDAL Cosialls, Josep R.; Castells-Cambray, Jordi; Satrústegui Espinosa, Isabel. Llenguacatalana i literatura 3r. d�ESO Sèrie Astrolabi. Ed. McGraw Hill. Aravaca (Madrid), 2004.
87
CASTELLS-Cambray, Jordi; Satrústegui Espinosa, Isabel; Pérez Albors, Rosa M. Llenguacatalana i literatura 4t. d�ESO Sèrie Astrolabi. Ed. McGraw Hill. Aravaca (Madrid), 2003.
Editorial Vicens VivesCASARES i Roca, M.; Castellà i Lidon, J.M.; Fauró i Sánchez, C.M.; Giner i Gomà, C.XAT llengua i literatura 1r d�ESO. Ed. Vicens Vives. Barcelona, 2002.
CASARES i Roca, M.; Castellà i Lidon, J.M.; Fauró i Sánchez, C.M.; Giner i Gomà, C.XAT llengua i literatura 2n d�ESO. Ed. Vicens Vives. Barcelona, 2003.
CASTELLÀ i Lidon, J.M.; Cros i Alavedra, A.; Subirats i Ballús, J.; Llompart i Mas, I. XATllengua i literatura 3r d�ESO. Ed. Vicens Vives. Barcelona, 2004.
CASTELLÀ i Lidon, J.M.; Comelles i Garcia, S; Cros i Alavedra, A.; Subirats i Ballús, J.;Llompart i Mas, I. XAT llengua i literatura 4t d�ESO. Ed. Vicens Vives. Barcelona, 2003.
Grup Promotor SantillanaALEGRE, Montserrat; Ferré, Gabriel; Ganges, Montse; Guiluz, Teresa; Juanmartí, Eduard;Roca, Montse. Llengua i Literatura. Mètodes, tècniques, estratègies. 1r d�ESO. Ed. GrupPromotor Santillana. Sta Perpètua de Mogoda (Barcelona), 2004.
ALEGRE, Montserrat; Bartra, Anna; Ganges, Montse; Guiluz, Teresa; Juanmartí, Eduard;Roca, Montse. Llengua i Literatura. Mètodes, tècniques, estratègies. 2n d�ESO. Ed. GrupPromotor Santillana. Sta Perpètua de Mogoda (Barcelona), 2005.
BROSA, Antoni; Ganges, Montse; Guiluz, Teresa; Eduard Juanmartí; Macià, Pere; Roca,Montse. Llengua i Literatura. Mètodes, tècniques, estratègies. 3r d�ESO. Ed. Grup Pro-motor Santillana. Sta Perpètua de Mogoda (Barcelona), 2004.
BROSA Sàdaba, Antoni; Corrius Coll, Montserrat; Guiluz Vidal, Teresa; Juanmartí Generès,Eduard; Sanglas Casadevall, M. Teresa. Llengua i Literatura. Sèrie Portal. 4t d�ESO. Ed.Grup Promotor Santillana. Sta Perpètua de Mogoda (Barcelona), 2005.
Específics per al País Valencià
Editorial BruñoVENDRELL Grau, Salvador; Anaya Gallart, Manuel; Anaya Gallart, Consol; Vera Selma,Joan Manuel. Valencià. Llengua i literatura 1r d�ESO. Ed. Bruño. Madrid, 2003.
VENDRELL Grau, Salvador; Anaya Gallart, Manuel; Sala Bou, Vicent; Vidal Gil, Rafael.Valencià. Llengua i literatura 2n d�ESO. Ed. Bruño. Madrid, 2005.
VENDRELL Grau, Salvador; Anaya Gallart, Manuel; Sala Bou, Vicent; Gómez Lobrado,Victorià Josep; Anaya Gallart, Josepa. Valencià. Llengua i literatura 3r d�ESO. Ed. Bru-ño. Madrid, 2001.
VENDRELL Grau, Salvador; Anaya Gallart, Manuel; Sala Bou, Vicent; Anaya Gallart, Josepa;Ribes Ros, Josep-Lluís. Valencià. Llengua i literatura 4t d�ESO. Ed. Bruño. Madrid, 1999.
88
Editorial CastellnouCOSTA, Esperança; Martí, Emili. FLOC. Valencià: Llengua i literatura 1r d�ESO. Ed.Castellnou. València, 2005.
COSTA, Esperança; Martí, Emili. TRINQUET. Valencià: Llengua i literatura 2n d�ESO.Ed. Castellnou. València, 2005.
BOSCÀ, Maite; Fuster, Josep; Fuster, Teresa; Lázaro, Àngels; Sendra, Josep. PLEC.Valencià: Llengua i literatura 3r d�ESO. Ed. Castellnou. València, 2002.
BOSCÀ, Maite; Fuster, Josep; Fuster, Teresa; Lázaro, Àngels; Sendra, Josep. XALOC.Valencià: Llengua i literatura 4t d�ESO. Ed. Castellnou. València, 2005.
Editorial EcirCANDELA Gonzálbez, Glòria; Carbonell Guerola, Marisa; Devís Arbona, Anna; MorellAndrés, Rosa; Ruíz Sancho, Adela. Valencià: llengua i literatura 1r d�ESO. Ed. Ecir. Pa-terna (València), 2002.
CANDELA Gonzálbez, Glòria; Carbonell Guerola, Marisa; Devís Arbona, Anna; MorellAndrés, Rosa; Ruíz Sancho, Adela. Valencià: llengua i literatura 2n d�ESO. Ed. Ecir. Pa-terna (València), 2003.
DEVÍS Arbona, Anna; Candela Gonzálbez, Glòria; Carbonell Guerola, Marisa; Morell An-drés, Rosa. Valencià: llengua i literatura 3r d�ESO. Ed. Ecir. Paterna (València), 2002.
DEVÍS Arbona, Anna; Candela Gonzálbez, Glòria; Carbonell Guerola, Marisa; Morell An-drés, Rosa. Valencià: llengua i literatura 4t d�ESO. Ed. Ecir. Paterna (València), 2003.
Editorial Grup EdebéBRUNO i Gómez, Empar; Esteve i Mora, Vicent; Blanco i Miñana, Imma; Corretjé i Carné,Natàlia; Pérez i Gómez, Ferran; Centelles Cervera, Santiago. Llengua i literatura 1r d�ESO.Sèrie Marjal. Ed. Grup Edebé. Mislata (València), 2002.
BRUNO i Gómez, Empar; Blanco i Miñana, Imma; Corretjé i Carné, Natàlia; CentellesCervera, Santiago. Llengua i literatura 2n d�ESO. Sèrie Marjal. Ed. Grup Edebé. Mislata(València), 2003.
BRUNO i Gómez, Empar; Esteve i Mora, Vicent; Blanco i Miñana, Imma; Corretjé i Carné,Natàlia; Pérez i Gómez, Ferran; Centelles Cervera, Santiago. Llengua i literatura 3r d�ESO.Sèrie Marjal. Ed. Grup Edebé. Mislata (València), 2002.
BRUNO i Gómez, Empar; Corretjé i Carné, Natàlia; Pérez i Gómez, Ferran; CentellesCervera, Santiago. Llengua i literatura 4t d�ESO. Sèrie Marjal. Ed. Grup Edebé. Mislata(València), 2003.
Editorial SMMARTÍNEZ Franco, Josep. Llengua i literatura. Valencià 1r d�ESO. Ed. SM. Pinto (Madrid), 2002.
MARTÍNEZ Franco, Josep. Llengua i literatura. Valencià 2n d�ESO. Ed. SM. Pinto (Madrid), 2002.
89
MARTÍNEZ Franco, Josep. Llengua i literatura. Valencià 3r d�ESO. Ed. SM. Getafe (Madrid), 2002.
MARTÍNEZ Franco, Josep. Llengua i literatura. Valencià 4t d�ESO. Ed. SM. Getafe (Madrid), 2003.
Editorial Vicens VivesCASTELLÀ i Lidon, J.M.; Fauró i Sánchez, C.M.; Giner i Gomà, C.; Lluch i Girbes, E. HUIllengua i literatura 1r d�ESO. Ed. Vicens Vives. Alaquàs (València), 2004.
CASARES i Roca, M.; Castellà i Lidon, J.M.; Fauró i Sánchez, C.M.; Giner i Gomà, C.;Lluch i Girbes, E. HUI llengua i literatura 2n d�ESO. Ed. Vicens Vives. Alaquàs (València),2004.
CROS i Alavedra, A.; Castellà i Lidon, J.M.; Subirats i Ballús, J.; Lluch i Girbes, E. HUIllengua i literatura 3r d�ESO. Ed. Vicens Vives. Alaquàs (València), 2003.
CASTELLÀ i Lidon, J.M.; Comelles i Garcia, S.; Cros i Alavedra, A.; Subirats i Ballús, J.;Llompart i Mas, I.; Lluch i Girbes, E. HUI llengua i literatura 4t d�ESO. Ed. Vicens Vives.Alaquàs (València), 2003.
Específics per a les Illes Balears
Editorial BrúixolaCASANOVA i Sebastià, Ferran; Costa i Prats, Katty; Martínez i Ayné, Antoni; Rodríguez iMillet, Maria Àngels; Soriano i Ortas, Xavier; Carrasco i Escandell, Maria J. Llenguacatalana i literatura 1 d�ESO. Ed. Brúixola. Barcelona, 2002.
BARRAGÁN Gutiérrez, M. Reyes; Camps i Plana, Glòria; Fabrés i Comellas, Antoni; Fonolli Gener, Antoni; Carrasco i Escandell, Maria J. Llengua catalana i literatura 4 d�ESO. Ed.Brúixola. Barcelona, 2005.
FRANCH i Colilles, Núria; Ricós i Furió, Berta; Carrasco i Escandell, Maria J. Llenguacatalana i literatura 2 d�ESO. Ed. Brúixola. Barcelona, 2002.
FRANCH i Colilles, Núria; Perellada i Serra, Imma; Ricós i Furió, Berta; Carrasco iEscandell, Maria J. Llengua catalana i literatura 3 d�ESO. Ed. Brúixola. Barcelona, 2002.
Editorial MollBASSA i Martín, Ramon; Cabot i Sastre, Miquel; Díaz i Villalonga, Ramon; Lladonet iEscales, Joan; Pastor i Homs, Immaculada. Llengua catalana i literatura 1r d�ESO. Ed.Moll. Palma (Mallorca), 1999.
BASSA i Martín, Ramon; Cabot i Sastre, Miquel; Díaz i Villalonga, Ramon; Lladonet iEscales, Joan; Pastor i Homs, Immaculada. Llengua catalana i literatura 2n d�ESO. Ed.Moll. Palma (Mallorca), 2001.
BASSA i Martín, Ramon; Cabot i Sastre, Miquel; Díaz i Villalonga, Ramon; Lladonet iEscales, Joan. Llengua catalana i literatura 3r d�ESO. Ed. Moll. Palma (Mallorca), 1999.
90
BASSA i Martín, Ramon; Cabot i Sastre, Miquel; Díaz i Villalonga, Ramon; Lladonet iEscales, Joan. Llengua catalana i literatura 4t d�ESO. Ed. Moll. Palma (Mallorca), 2002.
Editorial Vicens VivesCASARES i Roca, M.; Castellà i Lidon, J.M.; Fauró i Sánchez, C.M.; Giner i Gomà, C.ALBADA Llengua i literatura 1r d�ESO. Ed. Vicens Vives. Palma de Mallorca, 2003.
CASARES i Roca, M.; Castellà i Lidon, J.M.; Fauró i Sánchez, C.M.; Giner i Gomà, C.;Munar i Munar, F. ALBADA Llengua i literatura 2n d�ESO. Ed. Vicens Vives. Palma deMallorca, 2003.
CASTELLÀ i Lidon, J.M.; Cros i Alavedra, A.; Subirats i Ballús, J.; Llompart i Mas, I. ALBADALlengua i literatura 3r d�ESO. Ed. Vicens Vives. Palma de Mallorca, 2004.
CASTELLÀ i Lidon, J.M.; Cros i Alavedra, A.; Subirats i Ballús, J.; Munar i Munar, F. ALBADALlengua i literatura 4t d�ESO. Ed. Vicens Vives. Palma de Mallorca, 2003.
LLENGUA CASTELLANA
Específics per al País Valenciá
Editorial AlmadrabaCASTÁN, Pilar; Fernández, David; García, Lola; Gómez, Emilia; Talens, José Manuel.CANTIGA castellano: lengua y literatura. 1o de ESO. Ed. Almadraba. Salavert (Valen-cia), 2005.
FERNÁNDEZ, D.; García, L.; Gómez, E.; Huerto, J.; Rodríguez, L.; Talens, J. M. ENDE-CHA castellano: lengua y literatura. 2o de ESO. Ed. Almadraba. Salavert (Valencia), 2005.
FERNÁNDEZ, David; García, Arturo; García, Lola; Gómez, Emilia; Talens, José Manuel.MADRIGAL castellano: lengua y literatura. 3o de ESO. Ed. Almadraba. Salavert (Valen-cia), 2005.
FERNÁNDEZ, David; García, Lola; Gómez, Emilia; Huerto, Josep; Rodríguez, Lola; Talens,José Manuel. ZÉJEL castellano: lengua y literatura. 4o de ESO. Ed. Almadraba. Salavert(Valencia), 2005.
Editorial EcirALONSO Gutiérrez, P.L.; Álvarez Blanco, J.C.; Bernardo Paniagua, J.M.; PaniaguaZornoza, C.; Pozuelo Redondo, J. Castellano: Lengua y Literatura 1º de ESO. Ed. Ecir.Paterna (Valencia), 2002.
ALONSO Gutiérrez, P.L.; Álvarez Blanco, J.C.; Bernardo Paniagua, J.M.; PaniaguaZornoza, C.; Pozuelo Redondo, J. Castellano: Lengua y Literatura 2º de ESO. Ed. Ecir.Paterna (Valencia), 2003.
BERNARDO Paniagua, José María; Alonso Gutiérrez, Pedro Luis; Álvarez Blanco, JoséCarlos; Paniagua Zornoza, Celia; Pozuelo Redondo, Juan. Lengua castellana y Literatu-ra 3º de ESO. Ed. Ecir. Paterna (Valencia), 2002.
91
BERNARDO Paniagua, José María; Alonso Gutiérrez, Pedro Luis; Álvarez Blanco, JoséCarlos; Paniagua Zornoza, Celia; Pozuelo Redondo, Juan. Lengua castellana y Literatu-ra 4º de ESO. Ed. Ecir. Paterna (Valencia), 2003.
Per la resta de comunitats
Editorial AlmadrabaCASTÁN, Pilar; Fernández, David; Laborda, X. CANTIGA Lengua castellana y literatu-ra. 1o de ESO. Ed. Almadraba. Alcorcón (Madrid), 2002.
CASTÁN, Pilar; Fernández, David; Laborda, X. ENDECHA Lengua castellana y literatu-ra. 2o de ESO. Ed. Almadraba. Alcorcón (Madrid), 2003.
FERNÁNDEZ, David; García, Arturo; Laborda, X. MADRIGAL Lengua castellana y lite-ratura. 3o de ESO. Ed. Almadraba. Alcorcón (Madrid), 2002.
Editorial AnayaCRESPO, José Ángel; Bello, Carmen; Domingo, Francisca; Gómez Raya, Anna;, Medina-Bocos, Amparo; Ortega, Esperanza; Zaragoza, Pilar. Lengua y literatura. 1º de ESO.Serie Configura. Ed. Anaya. Toledo, 2004.
CRESPO, José Ángel; Bello, Carmen; Domingo, Francisca; Gómez Raya, Anna;, Medina-Bocos, Amparo; Ortega, Esperanza; Zaragoza, Pilar. Lengua y literatura. 2º de ESO.Serie Configura. Ed. Anaya. Toledo, 2005.
HERNANDEZ, José María; Guerra, Oswaldo; Pinel, José Antonio; Prieto, Ángel;Sepúlveda, Félix. Lengua y literatura. 1º de ESO. Serie En tus manos. Ed. Anaya. Pinto(Madrid), 2002.
HERNANDEZ, José María; Guerra, Oswaldo; Pinel, José Antonio; Prieto, Ángel;Sepúlveda, Félix. Lengua y literatura. 2º de ESO. Serie En tus manos. Ed. Anaya. Estella(Navarra), 2005.
HERNANDEZ, José María; Guerra, Oswaldo; Prieto, Ángel; Sepúlveda, Félix. Lengua yliteratura. 4º de ESO. Serie En tus manos. Ed. Anaya. Sta Perpètua de Mogoda (Barce-lona), 2003.
LAZARO Carreter, Fernando; Llupart, Rosa; Midán, Joaquín; Gimeno, Eduardo. 2º Se-cundaria. Lengua Castellana y Literatura. Ed. Anaya. Toledo, 2004.
LAZARO Carreter, Fernando; Llupart, Rosa; Midán, Joaquín; Gimeno, Eduardo. 3º Se-cundaria. Lengua Castellana y Literatura. Ed. Anaya. Sta. Perpètua de Mogoda (Barce-lona), 2004.
Editorial BarcanovaEZQUERRA, Francisca. Aldaba. Lengua castellana 1º de ESO. Ed. Barcanova. Barce-lona, 2005.
92
EZQUERRA, Francisca; Gutiérrez-Gamero, Isabel. Aldaba. Lengua castellana 2º de ESO.Ed. Barcanova. Barcelona, 2004.
EZQUERRA, Francisca; Gutiérrez-Gamero, Isabel. Aldaba. Lengua castellana 3º de ESO.Ed. Barcanova. La Llagosta (Barcelona), 2005.
Editorial BrúixolaCASANOVA i Sebastià, Ferran; Costa i Prats, Katty; Martínez i Ayné, Antoni; Rodríguez iMillet, Maria Àngels; Soriano i Ortas, Xavier. Lengua Castellana. 1r cicle 1r curs de ESO.Ed. Brúixola. Barcelona, 1996.
BENITO i Alcubierre, Isabel; Benito i Alcubierre, Ricardo; Méndez i Calmet, Maria Jesús.Lengua Castellana, 1r cicle 2n curs de ESO. Ed. Brúixola, 1997.
BENITO i Alcubierre, Isabel; Benito i Alcubierre, Ricardo; Cervera Ramírez, Josefa; Méndezi Calmet, Maria Jesús. Lengua Castellana, 2n cicle 1r curs de ESO. Ed. Brúixola, 1998.
GARRIGA Górriz, Joan; Gimeno Pitarque, Eduardo. Lengua Castellana 2n cicle 2n cursde ESO. Ed. Brúixola. Barcelona, 1998.
Editorial BruñoGÓMEZ Picapeo, Jesús; Lajo Buil, Julio; Toboso Sánchez, Jesús; Vidorreta García, Con-cha. Lengua Castellana y Literatura. 2º de ESO. Ed. Bruño. Madrid, 2004.
GÓMEZ Picapeo, Jesús; Lajo Buil, Julio; Toboso Sánchez, Jesús; Vidorreta García, Con-cha. Lengua Castellana y Literatura. 3º de ESO. Ed. Bruño. Madrid, 2004.
GÓMEZ Picapeo, Jesús; Lajo Buil, Julio; Toboso Sánchez, Jesús; Vidorreta García, Con-cha. Lengua Castellana y Literatura. 4º de ESO. Ed. Bruño. Madrid, 2004.
Editorial CastellnouCAÑETE, Encarnación; Fernández, David; Huerto, Josep; Rodríguez, Lola; Via, Antoni.ARCE. Lengua castellana y literatura. 1º de ESO. Ed. Castellnou. Barcelona, 2005.
CAÑETE, Encarnación; Fernández, David; Huerto, Josep; Rodríguez, Lola; Via, Antoni.BOJ. Lengua castellana y literatura. 2º de ESO. Ed. Castellnou. Barcelona, 2003.
CAÑETE, Encarnación; Fernández, David; Huerto, Josep; Rodríguez, Lola; Via, Antoni.CÁLAMO. Lengua castellana y literatura. 3º de ESO. Ed. Castellnou. Barcelona, 2002.
CAÑETE, Encarnación; Fernández, David; Huerto, Josep; Rodríguez, Lola. DOSEL. Len-gua castellana y literatura. 4º de ESO. Ed. Castellnou. Barcelona, 2003.
Editorial CruïllaBERRIO, Pilar; Borreguero, Beatriz; Gómez Torrego, Leonardo. Lengua castellana y lite-ratura 1º de ESO. Serie Contexto. Ed. Cruïlla. Madrid, 2002.
BERRIO, Pilar; Borreguero, Beatriz; Gómez Torrego, Leonardo. Lengua castellana y lite-ratura 2º de ESO. Serie Contexto. Ed. Cruïlla. Madrid, 2003.
93
BUSTOS Gisbert, Eugenio; Gómez Torrego, Leonardo; López Suárez, Mercedes. Len-gua castellana y literatura 3º de ESO. Serie Contexto. Ed. Cruïlla. Madrid, 2002.
BUSTOS Gisbert, Eugenio; Casado Velarde, Manuel; Gómez Torrego, Leonardo; LópezSuárez, Mercedes. Lengua castellana y literatura 4º de ESO. Serie Contexto. Ed. Cruïlla.Madrid, 2003.
LEÓN, Jorge; León José; Mateo, José. Lengua castellana y literatura 1º de ESO. SerieCódice. Ed. Cruïlla. Barcelona, 2002.
LEÓN, Jorge; León José; Mateo, José. Lengua castellana y literatura 2º de ESO. SerieCódice. Ed. Cruïlla. Barcelona, 2003.
LEÓN, Jorge; León José; Mateo, José. Lengua castellana y literatura 3º de ESO. SerieCódice. Ed. Cruïlla. Barcelona, 2002.
LEÓN, Jorge; León José; Mateo, José. Lengua castellana y literatura 4º de ESO. SerieCódice. Ed. Cruïlla. Barcelona, 2003.
Editorial EdebéGARRIDO González, Antonio; Gómez Cutillas, José Luis; Vilchez Román, José Francis-co; Brines Socies, Javier; López Navarro, Juan. Lengua y literatura 2º de ESO. Edi.Edebé. Barcelona, 2003.
GARRIDO González, Antonio; Gómez Cutillas, José Luis; Vilchez Román, José Francis-co; Brines Socies, Javier; López Navarro, Juan. Lengua y literatura 3º de ESO. Edi.Edebé. Barcelona, 2003.
Editorial La Galera Text (Enciclopèdia catalana)BROWN, Soledad; Pla, M. Lluïsa; Sangüesa, Conxa; Stein, Daniela. Lengua castellana yliteratura 1º de ESO.Ed. La Galera Text. Barcelona, 2004.
BROWN, Soledad; Pla, M. Lluïsa; Sangüesa, Conxa; Stein, Daniela. Lengua castellana yliteratura 2º de ESO.Ed. La Galera Text. Estella (Navarra), 2003.
BROWN, Soledad; Pla, M. Lluïsa; Sangüesa, Conxa; Stein, Daniela. Lengua castellana yliteratura 3º de ESO. Ed. La Galera Text. Estella (Navarra), 2005.
BROWN, Soledad; Pla, M. Lluïsa; Sangüesa, Conxa; Stein, Daniela. Lengua castellana yliteratura 4º de ESO. Ed. La Galera Text. Estella (Navarra), 2005.
Editorial Mc Graw HillCAPELLÁN de la Cruz, Jesús; Arranz, Jesús. Lengua castellana y literatura 1º de ESO.Série Astrolabi. Ed. McGraw Hill. Aravaca (Madrid), 2002.
BLASCO Ruiz, Pilar; Gálvez García, Juan; González Terriza, Alejandro; Mateos Donaire,Esperanza; Mulas Gómez, Mª Luisa; Sánchez Gay, Rosa. Lengua castellana y literatura2º de ESO. Série Astrolabi. Ed. McGraw Hill. Aravaca (Madrid), 2003.
94
CAPELLÁN de la Cruz, Jesús; Arranz Fernández, Jesús; Melgar Hoyos, Casimiro; GálvezGarcía, Juan. Lengua castellana y literatura 3º de ESO. Série Astrolabi. Ed. McGrawHill. Aravaca (Madrid), 2002.
BLASCO Ruiz, Pilar; Gálvez García, Juan; González Terriza, Alejandro; Mateos Donaire,Esperanza; Mulas Gómez, Mª Luisa; Sánchez Gay, Rosa. Lengua castellana y literatura4º de ESO. Série Astrolabi. Ed. McGraw Hill. Aravaca (Madrid), 2003.
Editorial SMBERRIO, Pilar; Borreguero, Beatriz; Gómez Torrego, Leonardo. Contexto. Lengua y lite-ratura 1ºde ESO. Ed. SM. Pinto (Madrid), 2003.
BERRIO, Pilar; Borreguero, Beatriz; Gómez Torrego, Leonardo. Contexto. Lengua y lite-ratura 2ºde ESO. Ed. SM. Tres cantos (Madrid), 2004.
BUSTOS Gisbert, Eugenio; Gómez Torrego, Leonardo; López Suárez, Mercedes. Con-texto. Lengua y literatura 3º de ESO. Ed. SM. Pinto (Madrid), 2005.
BUSTOS Gisbert, Eugenio; Gómez Torrego, Leonardo; López Suárez, Mercedes; Casa-do Velarde, Manuel. Contexto. Lengua y literatura 4º de ESO. Ed. SM. Pinto (Madrid),2004.
GÓMEZ Torrego, Leonardo; de la Hoz, Concha; Navarro, Pilar. Mester Lengua y literatu-ra 1º de ESO. Ed. SM. Alcobendas (Madrid), 2004.
GÓMEZ Torrego, Leonardo; Navarro Gómez, Pilar; Páez, Enrique. Mester Lengua y lite-ratura 3º de ESO. Ed. SM. Pinto (Madrid), 2004.
GÓMEZ Torrego, Leonardo; Navarro Gómez, Pilar; Páez, Enrique. Mester Lengua caste-llana y literatura 4º de ESO. Ed. SM. Getafe (Madrid), 2003.
Editorial SantillanaBERNABEU Morón, Natalia; Bustamante Valbuena, Leticia; Circuéndez Carrillo, Luis;Ibáñez de la Cuesta, Miguel; López Lara, Pedro; Ferro San Vicente, Enrique. Lengua yLiteratura 1º de ESO. Serie Berceo. Ed. Santillana. Madrid, 2005.
BERNABEU Morón, Natalia; Bustamante Valbuena, Leticia; Circuéndez Carrillo, Luis;Ibáñez de la Cuesta, Miguel; López Lara, Pedro; López Martínez, Fernando; Rojo Cabre-ra, Paula; Ferro San Vicente, Enrique. Lengua y Literatura 2º de ESO. Serie Berceo. Ed.Santillana. Madrid, 2005.
BERNABEU Morón, Natalia; Bustamante Valbuena, Leticia; Circuéndez Carrillo, Luis;Ibáñez de la Cuesta, Miguel; López Lara, Pedro; López Martínez, Fernando; Rojo Cabre-ra, Paula; Ferro San Vicente, Enrique. Lengua y Literatura 3º de ESO. Serie Berceo. Ed.Santillana. Madrid, 2004.
95
BERNABEU Morón, Natalia; Bustamante Valbuena, Leticia; Circuéndez Carrillo, Luis;Ibáñez de la Cuesta, Miguel; López Lara, Pedro; López Martínez, Fernando; Rojo Cabre-ra, Paula; Ferro San Vicente, Enrique. Lengua y Literatura 4º de ESO. Serie Berceo. Ed.Santillana. Sta Perpetua de Mogoda (Barcelona), 2005.
BERNABEU Morón, Natalia; Bustamante Valbuena, Leticia; Circuéndez Carrillo, Luis;Ibáñez de la Cuesta, Miguel; López Lara, Pedro; López Martínez, Fernando; Rojo Cabre-ra, Paula; Ferro San Vicente, Enrique. Lengua y Literatura 2º de ESO. Serie Nebrija. Ed.Santillana. Madrid, 2005.
FERRO, Enrique; López, Pedro; Honrado, Asunción. Lengua castellana y literatura 1.Métodos, técnicas, estrategias. Ed. Santillana. Santa Perpètua de la Mogoda (Barcelo-na), 2002.
FERRO, Enrique; López, Pedro; Honrado, Asunción; Cicuéndez, Luis. Lengua castella-na y literatura 2. Métodos, técnicas, estrategias. Ed. Santillana. Santa Perpètua de laMogoda (Barcelona), 2003.
FERRO, Enrique; López, Pedro; Honrado, Asunción; Cicuéndez, Luis. Lengua castella-na y literatura 3. Métodos, técnicas, estrategias. Ed. Santillana. Santa Perpètua de laMogoda (Barcelona), 2002.
FERRO, Enrique; López, Pedro; Honrado, Asunción; Cicuéndez, Luis. Lengua castella-na y literatura 4. Métodos, técnicas, estrategias. Ed. Santillana. Santa Perpètua de laMogoda (Barcelona), 2003.
Editorial Vicens VivesBLANCO Rubio, P.; Fernández Oblanca, J.; Hernández Cantos, M.; Llamazares Prieto,Ma. T. CANAL Lengua y literatura 1o de ESO. Ed. Vicens Vives. Barcelona, 2002.
BLANCO Rubio, P.; Fernández Oblanca, J; Hernández Cantos, M.; Llamazares Prieto,M.a T. CANAL Lengua y literatura 2o de ESO. Ed. Vicens Vives. Barcelona, 2003.
SOLER Fiérrez, M.a P.; Rodríguez Marín, R.; Rodríguez Marín, M.a D.; Pintado Estévez, F.CANAL Lengua y literatura 3o de ESO. Ed. Vicens Vives. Barcelona, 2004.
SOLER Fiérrez, M.a P.; Rodríguez Marín, R.; Rodríguez Marín, M.a D.; Pintado Estévez,F. CANAL Lengua y literatura 4o de ESO. Ed. Vicens Vives. Bar.
96
ENTITATS DE L�OBSERVATORI
Les entitats cíviques i culturals que formen part de l�Observatori són les següents:
Amb el suport de:
INFORMES REALITZATS PER L�OBSERVATORI
Dossiers
1.- Informe sobre la Carta Europea de llengües regionals o minoritàries, presentat al Conselld�Europa a Estrasburg.
2.- Informe sobre la discriminació de la llengua catalana presentat davant el Comitè contra ladiscriminació racial, de les NNUU, a Ginebra.
3.- El règim lingüístic de Catalunya al nou estatut d�autonomia.
4.- Els drets lingüístics com a drets humans.
5.- Compareixença de l�Observatori de la llengua catalana davant la comissió de cultura del Senat.
6.- Informe sobre la situació de la llengua catalana 2003-2004.
7.- Estudi de viabilitat d�un marc de difusió de la llengua catalana a la Catalunya Nord: de l�intermunicipalal transfronterer.
8.- La percepció de la llengua catalana per part de turistes i visitants a Catalunya Nord.
9.- El català a Europa
10.-El tractament de la llengua catalana en els llibres de text de secundària.
Llibres
1.- El nom, la unitat i la normalitat. Informe sobre el reconeixement del català com a llengua oficial ipròpia del País Valencià.
Aquests textos podeu consultar-los al web de l�Observatori: www.observatoridelallengua.org
Acció Cultural del Paí ValenciàCasal Jaume I de FragaCasal Jaume I de PerpinyaCentre Unesco de CatalunyaCIEMENComitè de Seguiment de la Declaració Universal de Drets LingüísticsConsell de Col·legis d�Advocats de CatalunyaCulturalnord
Televisió de Catalunya
Fundació Congrés de Cultura CatalanaInstitut LinguapaxObra Cultural BalearÒmnium CulturalOmnium Cultural de l�AlguerOrganització pel multilingüismePlataforma per la LlenguaUniversitat d�Alacant
