El tiroliro 1

fí de curs 2005-2006

revista número 1

CEIP SANTA BÁRBARA - BENIFAIÓ

revista de fí de curs 2005-2006

pàgina 02

editorial

Teniu a les vostres mans el primer número de la revista escolar

del CEIP Santa Bàrbara “El Tiroliro”. Aquesta no és una revista com

les altres. És la nostra revista. No parlarem de persones

desconegudes, ni de terres llunyanes, ni de fets històrics. Serà una

revista on tots i cadascun dels membres de la comunitat educativa

del CEIP Santa Bàrbara es podrà reconèixer en alguna de les seues

pàgines.

Fer “El Tiroliro” ha estat com obrir més el centre a tota la

societat que l'envolta. I pensem que ens ha eixit una revista molt

bona. És per això que volem que la llegiu amb els vostres fills, que

l'ensenyeu als vostres familiars i amics, que no es quede al calaix del

menjador.

Tots els viatges sempre comencen amb el primer pas. Volem

que aquesta primera revista siga el principi d'un llarg camí que

recorrerem tots junts i que ens farà més savis i més bons.

L’Equip Directiu


pàgina 03

doña Carmina

Carmen García Martínez es jubila.

Escrit així no pareix gran cosa. Però si

expliquem que la MESTRA és Doña

Carmina el fet adquireix una altra

dimensió.

33 anys de treball al nostre centre

han convertit a aquesta EDUCADORA

en un referent per a tots aquells que hem

tingut la sort que ens fera partícips del

seu MAGISTERI.

La influència de Doña Carmina en alumnes, pares i mares i companys

mestres no es pot mesurar.

Les frases” la meua mestra era Doña Carmina” o “ el meu fill té a Doña

Carmina”, han estat pronunciades per generacions de benifaioners i

benifaioneres amb orgull i satisfacció. “Quina sort he tingut “ era el

missatge que aquestes paraules volien transmetre.

No perdre la il·lusió pel treball, per les coses ben fetes. Enfadar-se

davant de situacions que pensem no son correctes. Intentar canviar i

millorar aquells aspectes que podem dur endavant. ENSENYAR a tots els

que t'envolten. I el que és més important. Totes aquestes coses, i les que no

tenim espai per incloure, les ha realitzat Doña Carmina tots i cadascun dels

33 anys de TREBALL al nostre centre. Amb el mateix esperit educador del

primer dia.

Bon viatge, Carmina. Gràcies perquè el teu treball ens ajudarà a

créixer, a ser millors mestres i millors persones.


pàgina 04

A. M. P. A. de Santa Bárbara

Des d'aquestes línies volem agrair-vos a tots els pares i mares

la participació que estos últims anys hem tingut per part de vosaltres.

És molt important que els socis augmenten, això es reflecteix en la

cooperació Ampa direcció i es poden fer moltes coses més.

Aquest any entre tots hem aconseguit tindre un menjador.

Hem entrat en el programa CREAESCOLA havent-se remés el

programa funcional a CIEGSA.

La satisfacció per la resposta dels pares i mares ens complau

molt, perquè sabem que tenim el recolzament de tots.

Aprofitem per a animar-vos a vindre al sopar de fi de curs que

tindrà lloc el dia 23 de juny per a passar un vetllada molt agradable

tots junts.

Dir-vos que ens teniu a la vostra disposició per a tot allò que

necessiteu.

Moltes gràcies.

La junta de l’AMPA


pàgina 05

respeto a los seres vivos

PROGRAMA DE EDUCACIÓN EN VALORES POR EL RESPETO A

LOS SERES VIVOS.

Un animal no es un

juguete, es una

responsabilidad.

No regales un animal-

que siente y sufre-como

si fuera un objeto;

compra un peluche.


pàgina 06

respeto a los seres vivos

Un niño educado en el respeto y la sensibilidad a los

animales, crece y vive en armonía con todo su

entorno.

Las investigaciones longitudinales y transversales

que se han realizado, recogidas en los seis Congresos

Internacionales sobre Beneficios de la Relación

Humano-Animal, lo avalan.

El objetivo prioritario de nuestro Programa Educativo es el aprendizaje de las

habilidades sociales, sobre todo las relacionadas con la empatía, éstas constituyen

las técnicas efectivas de manejo en los conflictos interpersonales.

A través de la comprensión y expresión de la afectividad y el control de la

agresividad, haremos extensivo este aprendizaje a la relación con todo ser vivo,

resultado de la perfecta adquisición de estas habilidades personales y sociales. De

esta forma, la generalización a la relación humano-humano se hará de forma más

fluida y satisfactoria.

Los beneficiarios de los objetivos de nuestro programa son los alumnos puesto que

por medio de esta concienciación y sensibilización para el respeto a los animales se

generalizan las técnicas aprendidas a todo ser vivo.

El desarrollo del programa conlleva la práctica sistematizada en el aprendizaje de

habilidades sociales, empatía, comprensión y expresión de la afectividad y control

de la agresividad. Las habilidades conseguidas son aplicadas de inmediato en las

personas del entorno y permanecen como bagaje personal de aprendizaje.

El programa responde a las urgentes necesidades que plantea la escuela sobre los

conflictos de conducta en el aula y la enseñanza de valores.

De cara a la educación para la tolerancia, la LOGSE le atribuye una importancia

capital. Los principios de igualdad, solidaridad, cooperación, convivencia y

respeto han de tener proyección en el modelo educativo.

Por todo ello, nuestro Centro lleva a cabo un programa de Educación en Valores y

Respeto por los seres vivos, humanos y no humanos; respaldado por la Universidad

de Valencia y el Ayuntamiento de Benifaió


pàgina 07

I. G. F.

GRÀCIES ENRIC !

Era una tarde de primavera. La sirena estaba a punto de sonar. Crucé, abriéndomepaso entre las madres, la cancela de la entrada.

Me detuve junto a un arbolito del patio al que le brotaban las primeras hojas. Susombra, pues, era escueta. No hacía falta más porque la calidez de los rayos del Solque nos envolvía era sumamente agradable.

Los niños apuraban sus últimos minutos de juegos antes de entrar en las aulas.Algunos, los más previsores, guardando celosamente los primeros puestos, yaestaban en sus filas.

Y… sonaba el Vals de LA BELLA DURMIENTE de Tchaikovsky.

Se acercó Conxa. Poco después Carmina y Ana.

Coincidimos en que aquel momento era, con todos los ingredientes: latemperatura, la alegría de los niños, el claro cielo azul, la brisa suave meciendo lashojitas verdes y aquellos compases maravillosos que llegaban a nuestros oídos…y… a nuestra alma, un momento excelso.

Suponía un pequeño fruto del “programa” Música a l'escola, que venimosdisfrutando ya desde que hace tres o cuatro cursos iniciaron Joan Ródenas y Enric.

Hemos podido pasar frío con el INVIERNO de Vivaldi, contemplar cómo caían lashojas de los árboles con su OTOÑO, vivir los momentos convulsos y más tardearmoniosos de LA CREACIÓN de Haydn, saltar de gozo con el ALELUYA deHaendel, quedar fascinados con la profundísima sonata CLARO DE LUNA deBeethoven, luchar con LA DANZA DEL SABLE de Kachaturian, mecernos con laplacidez de GREENSLEEVES… de R. V. Williams, acompañar en su gira a LOSCHICOS DEL CORO, descubrir el DÚO DE LA FLORES de Delibes del que alguienme aclaró que pertenecía a la ópera LAKMÉ, marcar el ritmo rápido y grave dePapageno mientras sonaba LA FLAUTA MÁGICA de Mozart, pasear por (EN) UNMERCADO PERSA de la mano de Ketelbey…,

Y… en definitiva (cito a Hannoncourt) gozar de ese auténtico “regalo de losdioses” que es la Música.

Per tot aixó ... gràcies Enric! I.G.F.


pàgina 08

día del maestro 2005

¿Iba a ser aquel un día distinto?

Era un secreto a voces que sí, que iba a serlo, sin duda.

Siempre lo es. Pero esta vez diferente a todos los anteriores.

Todo comenzó como siempre: asistimos a clase por la mañana, algunos ya“vestidos” para la ocasión… y otros con el atuendo “laboral”.

Seguimos con la celebración de la Eucaristía, en la Ermita: este curso organizaba losactos el Trullás.

Recuerdo las palabras de D. Félix, con el modelo del Maestro y la labor de losmaestros… También recuerdo la “actuación” del improvisado (desde hacía unosdías), coro, a la que nos sumamos los demás. Y como final el ya tradicional TÚ MEENSEÑASTE A VOLAR… que casi se ha convertido en un himno para esta fecha.

Y ¿dónde estuvo lo distinto? Pues aquí está el secreto a voces:

El Ayuntamiento había recogido la sugerencia, acertada, de rendir un homenaje alos maestros jubilados.

Estábamos ya en el restaurante cercano. Llegábamos con ojos curiosos puesto quesus salas se habían abierto al público no hacía demasiado.

Volvíamos a reunirnos (con un recuerdo entrañable para los ausentes: Vicentita,Pepe Salvador,…) con los compañeros de toda la vida de los que nunca nos hemosseparado: nos unen lazos de amistad y lazos familiares.

Allí se concentraban horas y horas de esfuerzos, de dedicación, de entrega… a vecescompartidas y otras veces en la “soledad del corredor de fondo”.

Tras la comida, por otra parte inevitable en cualquier celebración, con la presenciade D. Salvador, el Inspector de zona, las palabras de Manolo como Director delColegio organizador y también las de Amparo Arcís, como Presidenta de laCorporación.

El reconocimiento público se materializó en un apreciado detalle: un platocuadrangular de cristal helado y en el que además del nombre del homenajeado,aparece la imagen del ara romana dedicada a MITHRA, divinidad de origen persa,cuyo culto fue asimilado por los romanos, y que se extendió por todo el Imperio,coincidiendo casi en el tiempo con la expansión del Cristianismo.

Y… ¿por qué esta imagen? Pues porque en tierras valencianas, solamente enBenifaió, cerca de la Font de Mussa, se encontró ese altar con esta inscripción

DÍA DEL MAESTRO 2005

INVICTO

MITHRAE

LUCANUS SER.


pàgina 09

día del maestro 2005

Cuando ya los principales protagonistas del acto habían recogido el artístico plato,Vida puso a D. Vicente en una tesitura “delicada”: debía, en nombre de todos,agradecer el gesto.

Él, sin papeles e improvisando, con cálidas palabras, que contrastaban con ladecoración austera y fría del salón, estableció en tono alegórico, un paralelismoentre la vida profesional del maestro y los barquitos que salen a la mar:

Los nuevos, recién pintados y, todavía en rodaje.

Los expertos, con alguna rascadita, pero que ante cualquier eventualidad ofrecen lapericia de saber sortear tormentas, fuertes vientos, oleaje movido…

Y los veteranísimos, en la zona de desguace pero ¡cuidado!, no por ello inservibles,porque de sus piezas, una a una: el timón, las velas, las jarcias, las cofas, el cuadernode bitácora… se iban a aprovechar otros barquitos nuevos que comienzan susingladura.

Y… en definitiva, como rezaban los versos de Celaya en el programa de mano:

“Soñar que cuando un día

esté durmiendo nuestra propia barca,

en barcos nuevos seguirá nuestra bandera

enarbolada.”

¡UN DÍA FELIZ!


pàgina 10

galeria fotogràfica

AQUEST CURS HEM FET COSES MOLT BONIQUES !!!


pàgina 11



pàgina 12



pàgina 13



pàgina 14



pàgina 15



pàgina 16

sambori 2006

Hi havia una vegada un pi alt i una violeta preciosa, vivien en un bosc molt

gran, ple de plantes i animals.

En el bosc hi havia altres arbres. Però la violeta el que més admirava era el pi,

per la seua altura i perquè sempre, encara que fora hivern tenia unes fulletes

fines i molt verdes. I el pi admirava la violeta pel seu color, doncs ell no tenia

flors.

Un dia el pi va convidar a la violeta a pujar per les seues branques perquè veiés

des de dalt, el sol, els ocells, els esquirols... Per la nit veia el cel i les estrelles.

Les branques del pi la protegien del vent. La violeta a canvi li contava el que

passava baix, com eren els conills, els cérvols, les papallones i les raboses.

També li va dir que hi havien flors d'altres colors. Però ell s'estimava més la

violeta.

Els altres arbres del bosc van arribar fins i tot a envejar al pi amic de la violeta,

perquè ell es vestia de vegades de color (cada vegada que la violeta pujava pel

seu tronc) i a més a més feia molt bona oloreta, era l'oloreta de la violeta.

Un dia el pi els va dir:

-Si no discrimineu a ninguna floreta encara que siga més menuda i diferent, el

seu perfum , la seua forma i el seu color us vestirà a vosaltres també a canvi de

que li deixeu les vostres branques per a que elles es trobaren més propet del

cel.

Tots els pins d'aquell pinar es ficaren a pensar...

NOTA: La mestra ens diu que els xiquets tenim que fer el mateix amb els

nostres amics; compartir i no discriminar perquè així eixirem guanyant.

DOS AMICS MOLT DIFERENTS

Premi Comarcal Sambori - 2006

Alumne: Carlos Martí Marí


pàgina 17

poesía

El otoño ha llegado

y a todos ha despeinado,

con sus lluvias ha mojado

calles, plazas y mercados

En el aula nos sentamos

y atentamente escuchamos,

luego en el patio jugamos

saltos, brincos, ¡que bien lopasamos!

El otoño ha llegado

y su huella ha mostrado,

en todo sitio, en todo lado

todos lo hemos notado.

Cuando vamos a la escuela

por aquella callejuela,

charco a charco que pisamos

poco a poco ya llegamos.

Ha llegado la hora

que la escuela se quede sola,

y en la puerta de salida

vemos las primeras hojascaídas.

(Bryan David)

EL OTOÑO


pàgina 18

educació física

La indiaca es un objeto para jugar.

Bola se gomaespuma, un trozo de papel, un globo y cualquier tipode papel, plástico a tiras o plumas.

Coger la bola de gomaespuma y enrollarla de papel, después coger el globo ymeter dentro la bola, en la parte que se ve la pelota hacer un agujero y meter lasplumas dentro.

Este juego es para 5 personas. Alguien se pone en medio, jugáis a pasaros laindiaca y el del medio intentará quitarosla cuando esté en el aire. El juego sellama:

Material:

Pasos para hacer la indiaca:

Un juego:

“El cansao del medio”.

Primer s'agafa un globus i se li posa paper de diari per dins fins que es fa gran,después es claven dins unes tires de plástic de bossa de la compra, pel foradetdel globus que queda lliure, después amb cinta aillant es subjecta i ja estàacabat.

MATERIAL DE RECICLATGE; LA INDIACA.

Carles Rubio, Jorge Ródenas i Pau Marí - 6é A

David Araujo - 6º B


pàgina 19

llengua anglesa

TEATRE EN ANGLÉS

El día 10 de Febrer els alumnes del segon i tercer cicle de

primària anàrem a vore l’obra en anglés “ The haunted mansion “ al

centre cultural Enric Valor , a càrrec de la companyia Feedback, junt

a la resta de col·legis de la localitat patrocinat per lÁjuntament de

Benifaió. Abans preparàrem un material didàctic per tindre una major

comprensió de la trama, així com del vocabulari bàsic per poder

entendre-la millor.

Alguns dels nostres

alumnes participarem

activament en lóbra. Ha

estat molt motivadora per

láprenentatge de lánglés i

per divertir-se amb

léspectacle.


pàgina 20

música

De molt xicotet cantava i tocava molts instruments : violí, òrgan, viola,fortepiano i clavicèmbal. També ballava molt bé.

Als cinc anys compongué la seua primera òpera. Als sis anys començà aviatjar donant concerts. Era un xiquet prodigi, Mozart no sabia el que erajugar.

Als 14 anys va tornar a Salzburg i descansaren sense viatjar un any i per fi vaconèixer a joves de la seua edat i s'ho passa molt bé.

M o z a r t v a n à i x e r aSalzburg ( Austria ) el dia27 de gener de l'any1.756.

P e r a i x ò l i e s t e md e d i c a n t l a S e t m a n aCultural en el col·legi,perquè fa 250 anys que vanàixer.

Mozart és un músic icompositor.

W. AMADEUS MOZART (1756-1791)


pàgina 21

música

Acròstic (fàcil)

Acròstic ( no tan fàcil)

1) A què es dedicava Mozart?

2) Instrument de corda.

3) Última lletra de l'abecedari.

4) Instrument que Mozart tocava molt bé.

5) Els instruments de corda es raspallen amb un _________.

6) Peça del piano que es polsa amb els dits.

1) Nom de pila de Mozart.

2) Actuació d'un grup musical.

3) Ciutat on nasqué Mozart.

4) Instrument que Mozart aprengué a tocar des de ben menut.

5) Conjunt de músics interpretant una obra musical.

6) El més gran dels instruments de vent-metall.

1) M __ __ __ __ __

2) __ __ O __ __

3) Z __ __

4) __ __ A __ __

5) __ R __

6) T __ __ __ __

1) __ M __ __ __ __ __

2) __ O __ __ __ __ __

3) __ __ __ Z __ __ __ __

4) __ __ A __ __

5) __ R __ __ __ __ __ __ __

6) T __ __ __

Col·laboració: Joan Ródenas Abarca


pàgina 22

cuina

Hola, sóc Helena, la “cuinera”.

Estic encantada de tindre aquesta ocasió per saludar-vos a tots:alumnes, pares, mestres... i al mateix temps un poc avergonyida pel paperque m'han otorgat. N’he estic segura que la majoria sou extraordinaris en lacuina.

Pareix ahir quan començàrem en el menjador i ja estem arribant a la fidel curs.

Enguany hem format un bon equip; les educadores són estupendes,treballadores i molt preocupades pels menuts; el menjar és abundant i dequalitat; i de la direcció de l'escola cap comentari (hem diran pilota).

Què més demanar.

Sóc testic del canvi operat en els “nanos” (m'encanten). A l g u n s n oparaven de plorar cridant la “MAMÀ”. Ara tots volen que els mire quanpasse pel menjador. Ah! Els majors m'ajuden a parar taula i ho fan molt bé.

El curs que ve, espere escoltar-los de nou: “Bon dia Helena”,

“¿hay macarrones Helena?”, “què tenim de postres?”

Ja els trobe a faltar.

I DE CUINA QUÉ ?


pàgina 23

cuina

Aci teniu dues receptes mols senzilles.

Paella de verdures:

Coca de llanda:

Ingredients per a quatre persones:

400 grs d’arròsGot i mig d’oli d’oliva4 carxofes1 manoll d’alls tendres1 albergínia1 pimentó verd200 grs de faves tendres pelades2 tomates ratlladesPebre roig dolç safrà, sal i julivert.

Calfar l’oli i sofregir les faves,l’albergínia, en rodanxes amb pell,La carabasseta, tallada a quadrets,lescarxofes, en quatre trossos, el pebre,a tires, els alls tendres i la tomataratllada.Afegir una culleradeta de pebre roig idoneu-li dues voltes. Poseu la sal, elsafrà i dos litres i mig d’aigua; quanalce el bull poseu l’arròs i deixeu-lo 10minuts a foc fort i 10 minuts a foc lent.Reposar 5 minuts i menjar.

Ingredients:6 ous½ kg de sucre½ kg de farinaGot i mig d’oli½ l de lletRatlladura de llimaCanella6 sobres de llimonada

Bateu els ous; després tireu l’oli icontinueu batent. Tot seguit afegiu lallet, el sucre, la canella i la llima;aboqueu a poc a poc la farina i elssobres de llimonada, tot açò senseparar de remoure. A continuació,aboqueu en una llanda i introduïu-hoal forn a temperatura baixa.


pàgina 24

educació infantil

Hola!, som els xiquets i xiquetes de primer curs d’Educació Infantil.

Ja som grans, venim a l'escola dels fadrins. Amb les nostres “senyos”,Mariví, Mªjose i Arantxa fem moltes activitats: treballem, cantem, ballem,anem als ordinadors, juguem al pati, fem excursions i moltes més coses.

Estem contents i contentes, perquè tenim molts amics i amigues i s'hopassem molt bé.

UF! no parem!

EDUCACIÓ INFANTIL, 3 ANYS


pàgina 25

el curs que s’en va

QUAN UNA PORTA ES TANCA UNA FINESTRA S’OBRI

SOC FELIÇ

Vaig començar anar a l'escola Santa Bàrbara, acompanyant el meu germà. Jo,

assegut al carro de bolquers, ja tenia ganes d'entrar al pati i quedarme. Veia

molts xiquets corrent, jugant... i per fi arribà el dia en què em vaig quedar.

Seguisc amb els mateixos companys amb els quals m´ho passe molt bé. Cada

Cicle he estat canviant de professors i tots m'han ensenyat moltes coses. I el

que més m'agradava era quan participàvem preparant festes: falles, final de

curs, carnestoltes...

Tot són bons records de la meua primera escola. Ara vaig a viure una

experiència nova tornant a ser el més xicotet i espere que tot vaja bé.

Quan vaig començar a vindre a escolaJo tenia molts pocs anysAra que vos deixeJa soc gran, ara soc molt gran

Estic trist, estic tristPerò soc molt feliçMe'n vaig de l'escolaEstic trist, però soc feliç

Estic trist, estic trist ...

Les amigues i els amics que ací hem fetSempre ens recolzaremTots junts ens han ajudatHo sabem, i ho recordarem

Santa Bàrbara durem sempre al corPerque ací ens han ensenyatQue el treball és importantPer al camí que tenim davant

Joan Peris Martí


pàgina 26



pàgina 27


GRUPO CERCLE S. L.

MAVIC CUIDADORS S. L.

TELÉFONO 96 120 37 92

TELÉFONO 96 120 37 92 · FAX 96 121 38 54

FAX 96 121 38 54

NOS PRESENTAMOS COMO EMPRESA JOVEN, DINÁMICA

Y DE LA TIERRA VALENCIANA.

NUESTROS SERVICIOS Y TRATO CON EL CLIENTE

SON EXQUISITOS, PUES ELLOS SON EL FUTURO DE ESTAS EMPRESAS

DD

Dura

nD

isse

ny

imp

rim

eix

:pre

-im

pre

ssió

:902903730 - w

ww

.macro

soft

.es

El tiroliro 1

Documents

Transcript of El tiroliro 1