SUMARIEditorialLa MaratóNadal a l’institutConcurs de postals nadalenquesEstrelles de feltreL’arbre dels desitjosRafel Vilà i Dani Leiva, dos artistes!Parlament Verd: carta oberta de Xavier ColomerL’Aula Oberta de 2nParlem amb… Maite GarcíaJornada de les Capacitats DiferentsParlem amb....Fran RodríguezSom esportistes? Parlem amb… Josep Bosch

El bullyingPrograma Salut I EscolaProjecte ArceSortides Calaix de sastre

L’optativa de la Rosa (Lluc Valverde)La reproducció dels cargols (Àngels Vinardell)L’àguila americanaUn partit decisiuUna pantalla informativa

Gospel a Toni PuigAcudits gràfics

Benvinguts a la dotzena edició d’El suro que, per segona vegada, usoferim en format virtual.Mantenim aquesta via de difusió pels mateixos motius que us exposà-vem en l’edició anterior. De tota manera, tant nosaltres com altrescompanys del centre i alguns professors, considerem que –ara comara- la millor opció és l’edició de la revista en paper. Creiem que, enfer la revista virtual, hem perdut lectors. Si bé és cert que algunsexemplars es malmetien, en molts casos arribaven a més personesperquè, en paper, tothom trobava un moment per donar-hi un copd’ull: la llegíem nosaltres, els nostres pares i, si ens havia agradat, lapodíem guardar. Ara, per llegir-la, cal que ens connectem a la xarxa i,sobretot pels nostres pares, ja no és tan pràctic i sovint no troben elmoment de llegir-la.Sigui com sigui, hem volgut editar una revista que permeti conèixer,una mica més, el funcionament del nostre institut: els projectes que hiha, les sortides i xerrades... Malauradament no us podem detallartotes les activitats que s’organitzen al centre i, encara que hi ha unamostra prou representativa, n’hi falten moltes. El nostre abast és limi-tat i, per això, cal la col•laboració de tots per poder ampliar els temesque us presentem i incloure aquells que desconeixem. En aquest sen-tit, agraïm les aportacions d’alumnes i professors que no formen partd’aquesta optativa i que de manera absolutament desinteressada enshan ajudat. Una vegada més, us demanem que ens feu arribar la vos-tra opinió sobre qualsevol esdeveniment del centre. Ja sabeu que lanostra adreça de correu electrònic éselsurocendrassos@hotmail.es.Els alumnes que hem triat l’optativa de revista d’aquest trimestre som:

• Jordi Besalú• Marina Blavi• Júlia Borràs• Ariadna Cabezas• Laia Carreras• Gerard Colom• Júlia Costal• Hamza Dahbi• Anna Granadero• Arnau Pagès• Sergi Prats• Mireia Sierra• Àlex Solà• Genís Vilanova

El responsable de l’edició d’El Suro és en Quim Saurina, la maqueta-ció és d’en Daniel Leiva i la coordinadora és l’Esther Renart.La portada és una creació de l’Anna Granadero i la Mireia Sierra.Bona lectura!

Els dies 13 i 14 de desembre, els alumnes de 3rd’ESO vam assistir a una xerrada sobre leslesions medul�lars: després d’una petitaintroducció al món d’aquestes lesions, ens vanpassar vídeos on diverses persones que pateixenalguna d’aquestes lesions explicaven la sevaexperiència i com és la seva vida quotidiana. Laveritat és que va ser força interessant ja queaquesta xerrada serveix també per fer difusió deLa Marató de TV3, que es va celebrar eldiumenge 19 de desembre i que s’emetia perTV3 durant tot el dia.

Cada any s’organitzen aquestes xerradesper tal que els alumnes s’assabentin que hi hagent que està patint i per tenir més informacióde les malalties.

La Marató de TV3 tracta una malaltiadiferent a cada edició per ajudar les personesafectades amb els diners que es recullen i queels ciutadans donem de manera voluntària,comprant el disc, amb aportacions econòmiqueso fent altres activitats que s’organitzen per LaMarató als diferent pobles de Catalunya.

Els companys que fem El Suro us volemexplicar què ens va semblar aquesta xerrada:Aquest tipus de xerrades m’agraden perquè ensfan pensar en la vida d’altres persones quepateixen i, d’aquesta manera, ens incita acol�laborar amb La Marató. (Mireia Sierra)Personalment, és una de les xerrades que mésm’ha agradat, ja que és sobre un tema que ensafecta a tots i ens podria afectar directamenten un futur. (Anna Granadero)

Aquesta xerrada m’ha semblat molt importantper a tot, perquè així ens adonem de lesconseqüències d’una lesió d’aquesta mena.(Àlex Solà)Està molt bé que vagin pels instituts, hoexpliquin i ens informin, perquè algun dia enspodria passar a nosaltres i està bé saber comviuen aquestes persones, la impotència quesenten en la seva situació... (Laia Carreras)A mi em va semblar que tot el que ens vanexplicar ens ajuda a saber com es sentenaquestes persones. A més, crec que ens vaninformar molt bé. (Sergi Prats)Ami m’ha agradat aquesta xerrada perquè és untema que pot afectar a tothom . (Hamza Dhaby)

La xerrada em va agradar però el que no em vaagradar gens és que els companys llencessin perterra el tríptic que ens van donar i que explicavaels problemes d’algunes persones amb lesionsmedul�lars. (Gerard Colom)Va ser una xerrada molt educativa perquè ensvan explicar els problemes que té la gent amblesions medul�lars. El documental dels afectatsem va impressionar molt. (Ariadna Cabezas)La xerrada va estar molt bé i el tema és moltinteressant. (Anònim)Una xerrada entretinguda i alhora educativa,molt interessant. (Anònim)

Com cada any, el Departament d’EducacióVisual i Plàstica convoca un Concurs de Postals deNadal, adreçat a tots els alumnes de l’institut.

L’AMPA i l’ institut van concedir diversospremis als guanyadors de cada categoria. Hi ha trescategories:

Categoria A: Alumnes de 1r i 2n d’ESO.Categoria B: Alumnes de 3r i 4t d’ESO.Categoria C: Alumnes de Batxillerat iCicles Formatius.

El primer premi estava valorat amb un xec de35€ per comprar llibres i material escolar enqualsevol establiment de Figueres, mentre que elsaltres guardonats varen rebre el mateix premi peròvalorat en 25€.

Algunes de les postals guanyadores van servirde felicitació de Nadal que es va lliurar, juntamentamb les notes, a cada alumne.

Els guanyadors d’aquesta edició van ser:

Categoria A: 1r Premi: Alba Soler 1r C2n Premi: Neus Lombardo 1r A

Categoria B: 1r Premi: Gina Cortes 4rt C2n Premi: Marina Cumbriu 3er A

Categoria C: 1r Premi: Andrés Catoretti 1r B de

BatxilleratEnhorabona a tots!

Estrelles de feltreA més del concurs de

postals nadalenques, es vanfer altres activitats: ja us vamexplicar en l’edició anteriorque els alumnes de l’AulaOberta van preparar diversosornaments nadalencs queprofessors i alumnes vampoder adquirir a la sevaparada.

També els alumnes detercer, des de la matèria deVisual i Plàstica i de l’optativade Manualitats Creatives, van decorar l’entrada delcentre amb diversos motiusnadalencs: a més defelicitar-nos les festesnadalenques, hi havia altresornaments com aquestesestrelles blaves fetes defeltre.

L’arbre dels desitjosA més, a l’entrada de

l’institut, hi vau poder veureun avet en el qual elsalumnes hi podien penjarcartolines amb un desigpersonal.

Aquesta és un iniciativa del Parlament Verdque, amb els beneficis de la venda de les targetesdels desitjos a 1€, recullen fons per apadrinar un neno una nena de Kenya.

A la foto, Xavier Colomer, president delParlament Verd de l’institut al costat de l’arbre delsdesitjos i les postals.

Aquesta entrevista ens l’han preparat tres companysque van seguir l’optativa de Revista el trimestre pas-sat: Ivan Armet, Jèssica Jordà i Sara Rodríguez.Com que en aquell moment no van tenir prou tempsper entrevistar en Dani, ho han fet durant aquest tri-mestre i ens l’han tramès. Gràcies!Què volies ser de petit? Feies molts dibuixos?De petit m'agradaven els animals i volia ser zoòlegcom en Rodríguez de la Fuente, però també feia di-buixos com quasi tots els nens. Jo sempre he dibui-xat.Treies bones notes a l’institut? T’agradava l’assigna-tura de Dibuix?Les meves notes eren regulars. El dibuix, la veritat,és que no era una de les meves assignatures preferi-des: amb el professor que tenia només feia dibuixtècnic i no m'agradava.Tens dibuixos teus a casa?És clar que sí! Dibuixos, quadres i de tot.T'agrada dibuixar en el teu temps lliure?Sí. Tot el temps que tinc, l'aprofito.Quin és el tipus de dibuix que més t'agrada?Tots els dibuixos m'agraden, des dels més surrealis-tes als més reals.T'agrada escoltar música quan dibuixes? Quin estilt'agrada més?

Sí. Escolto música de tot tipus, m'agraden totes: mi-nimal, gòtic, Death Metal, hardcore, punk, músicaelectrònica... .Tens alguna anècdota que t'hagi passat a classe?Sí, els alumnes cada dia en preparen de diferents. Sicada professor pogués escriure cada cosa que lipassa, escriuríem una enciclopèdia cadascú, peròen el fons m'ho passo molt bé.Hi ha alguna cosa que t'agradaria ensenyar als teusalumnes però que no pots perquè el currículum delcurs no t’ho permet?A vegades se m' acudeixen coses, però no les faig.T'agrada maquetar i editar la revista del centre?Quina és la part de la revista del trimestre passatque més et va agrada?Sí, m'agrada molt poder fer-la. Els reportatges quefan els alumnes és el que més m'agrada.I per últim, t' ha agradat que et féssim aquesta entre-vista?I tant que sí, molt.

En Dani no ho explica però hem sabut que, amés de professor de dibuix, és artista. Exposa laseva obra en llocs diversos i, entre altres coses, hail8lustrat uns haikús d’en Rafel Vilà, professor de ca-talà, que s’editaran d’aquí a poc.

Rafel Vilà, el poeta guanyador del XLIV Premi Joan TeixidorEn Rafel Vilà, amb el recull d’haikus Introspecció, ha guanyat el XLIV Premi Joan Teixi-

dor de Poesia de la Ciutat d’Olot, Haikus en línia 2010, organitzat per l’Institut de Cultura d’Olot– Ajuntament d’Olot. El jurat estava format per D. Sam Abrams, Maria Rosa Font i Massot, Vi-cent Alonso, Txema Martínez i Maria Rosa Roca.

Els finalistes han estat Xevi Pujol i Molist, amb Treva d’estàtues; i Maria Rovira i Lastra,amb Niwa.

Cada haiku està relacionat amb una il•lustració. Els dibuixos que acompanyen els haikusd’ R f l j b l h f t D i L i El lt t é ífi !

RAFEL VILÀI DANIEL LEIVA

PARLAMENTVERD

Sóc en Xavier Colomer i aquestany tinc la sort de poder ser el pre-sident del Parlament Verd.El que fem al parlament és, bàsica-ment, posar en contacte tots elsdelegats per poder solucionar elsproblemes de forma més efectiva iràpida. A més, com a parlamentarisverds, la nostra funció és mirar pelbé de l’institut i del medi ambient.Sóc l’únic membre del parlamentque ha tingut la sort de participar-hien aquests tres primers anys defuncionament i penso que el parla-ment d’aquest curs és un dels mésprofitosos. De moment, hem conti-nuat treballant en els projectes del’Aula Neta i de reciclatge d’altresanys i també hem engegat un pro-jecte nou que, pel que sé, funcionamolt bé: el compostatge.A part d’això, vam organitzar laJornada de les Capacitats Dife-rents tenint en compte que unacompanya nostra és cega. L’altreprojecte que hem engegat és eld’apadrinar un infant recollint di-ners a través de diverses iniciati-ves: la de l’arbre de Nadal, la defer música al mercat... Finalment,ara mateix estem enllestint un tor-neig de futbol a les hores de pati.Bé, tot això són els projectes ja en-gegats i realitzats des del Parla-ment Verd. Ara, només em quedaconvidar a tothom del centre a par-ticipar activament en la millora del’institut i esperem que el parla-ment segueixi treballant molt méstemps a aquest bon ritme.Salutacions,Xavier Colomer

Aula Oberta de 2nTal com vam explicar en el darrer número d’ElSuro, aquest trimestre us parlarem de l’AulaOberta de 2n. Hi ha número alumnes que en formen part idediquen 11 hores del seu horari setmanal al’Aula Oberta.Els professors que s’ocupen de l’AO d’aquestnivell són la Maite García, en Narcís Estrach,la Dolors Vergés i en Roger Tugues. Els companys de l’AO ens han explicat algu-nes de les activitats que hi fan: • Amb la Maite, treballen tot tipus de ma-nualitats, des de collarets fins a elements dedecoració diversos, sempre a partir de mate-rials reciclats.• De tots els aspectes relacionats ambl’hort se n’ocupa en Narcís i, amb ells, ens de-diquem a preparar la terra i plantar productesde temporada que després els professors enscompren.• Amb en Roger fem manualitats diver-ses; per exemple, aquest Nadal vam fabricartiós de diverses mides i ara estem fent faristolsper sant Jordi.

• Els aspectes de relació social i compor-tament, els treballem amb la Dolors.

MAITE GARCíA

1.Què volies ser de petita?Quan era petita no tenia clar què voliafer, però quan tenia 14 o 15 anys dub-

tava entre les Matemàtiques i laBotànica.

2. Perquè vas decidir ser professora?Perquè en aquella època la carrera deMatemàtiques no tenia cap altra sor-tida; a més, m’agradava ensenyar i

normalment ajudava les meves compa-nyes.

3. Recordes alguna anècdota quet’hagi passat en algun institut?

Sí. Recordo que hi havia un temps enquè estava molt de moda portar uns

pantalons de mitja cama. Em feiail•lusió tenir-los i me’ls vaig comprar.

Un dia que vaig anar a fer classetothom va començar a cantar o riure

perquè semblava un pallasso.4. A quin any vas arribar a l’institut?

El 1990 o 1991 perquè era impossibletreballar a Barcelona, on vivia i aque-sta era la terra de la meva mare; per

això, vaig venir cap aquí.5. Has impartit mai una altra matèria?

Quina fas actualment?El primer any com a docent, desprésde llicenciar-me, vaig fer classe de

Física. Però actualment faig Matemà-tiques, una optativa de Geometria

(L’altra Geometria) i tallers de reci-clatge a l’Aula Oberta.

6. En què consisteix l’optativa L’altraGeometria?

Va sorgir per la necessitat de crear uncrèdit atractiu per als alumnes. End’una feina de manipulació rela-

cionada amb les formes geomètriques,va agradar als estudiants: aprendre

conceptes teòrics és molt avorrit, peròfer el mateix com si fos un joc és més

entretingut.7. Ens pots parlar una mica de l’Aula

Oberta?He estat a l’AO des de la seva creació.

Acull alumnes que tenen dificultatsd’aprenentatge o estan desmotivatsper estudiar. A l’AO hi ha grups de

menys de 10 o 11 alumnes per nivell,de segon a quart. Intentem que se

sentin valorats fent una feina que siguiútil. Per exemple, venen productes

d’elaboració pròpia en unes paradetesque es fan a l’hora del pati; tenen cura

de l’institut. Cultiven productes detemporada en un petit hort; fan

reparacions del mobiliari i, aquest any,s’ocupen de fer els decorats del musi-cal de final de curs; porten un diari de

l’hort i un blog ; i, també, analitzenpel•lícules per estudiar habilitats so-cials. Els professors que en formen

part dediquem cap a 9 hores a l’AO.8. T’agrada ser professora de l’Aula

Oberta?Hi ha dies durs, però veure als

alumnes progressar gràcies a aqueststallers i tot allò que arriben a fer, em

satisfà.9. En les teves classes fas servir un sis-tema de puntuació que agrada molt alsalumnes. Com se’t va acudir la idea debescanviar tiquets per punts quan els

alumnes fan els deures?L’ús dels tiquets se’m va acudir

perquè vaig fer un projecte de Pràc-tica Reflexiva i vaig veure que els

alumnes feien més els deures si veien,físicament, les dècimes que reper-cutien en la seva nota final. Aquest

projecte va funcionar.10. Has après coses gràcies als

alumnes?No en continguts, però sí en la manera

d’explicar o de portar una classe.

Ariadna Cabezas, Gerard Colom iArnau Pagès

El dimecres 26 de gener vam cele-brar, a l’institut, la Jornada de lesCapacitats Diferents, una iniciativadel Parlament Verd.Durant tot el matí es van realitzardiversos tallers per sensibilitzar-nos de la situació que viuen lespersones amb altres capacitats.Cada nivell d’ESO va poder gaudirde diferents activitats: partits debàsquet amb cadires de rodes, go-alball, tallers d’escriptura braille,xerrades, vídeos i pel•lícules. Men-tre els alumnes de primer i segond’ESO van participar a la majoria deles activitats, els de 3r van jugarpartits de goalball, i els de 4t d’ESOi 1r de batxillerat van assistir a unaxerrada de MIFAS.• Esport i xerrada MIFASAmbdues activitats van anar a cà-rrec de membres de l’associacióMIFAS, amb 31 anys d’història re-presenta les persones amb disca-pacitats físiques de les comarquesgironines i busca solucions a lesdemandes que planteja el col•lec-tiu.Els membres de MIFAS van portar

cadires de rodes al centre per talque els alumnes de 1r d’ESO ju-guessin un partit de bàsquet i expe-rimentessin la dificultat de jugar encadira de rodes.Vam presenciar el joc de bàsqueten cadira de rodes. Primer l’instruc-tor va explicar les normes de jocals alumnes de primer d’ ESO, elsdiferents tipus i graus de discapaci-tats... Després de fer es els equips,cadascú va agafar una cadira derodes i van començar a jugar. Enacabar els partits, els alumnes es-taven molt entusiasmats i ambganes de tornar-hi, però també vanentendre allò que se’ls volia trans-metre.

• Vídeos i pel•lículesEls alumnes de 1r van visionar unapel•lícula sobre temaEls companys de 2n van veure 3 ví-deos que giraven al voltant de laceguesa:- El primer, tractava sobrel’experiència d’una noia cega en uninstitut.- El segon, s’ocupava de l’a-prenentatge i ensinistrament degossos guia.- El tercer, explicava la ma-nera d’ajudar una persona amb dis-capacitat visual.•Tant la xerrada com els tallers orga-nitzats per l’ONCE tenien un espe-cial interès per tots nosaltresperquè una companya del centre, laDébora, és cega. En la propera edi-ció d’El Suro hi haurà una entre-vista amb ella.La xerradaL’objectiu de la xerrada, a càrrecd’un membre de l’associacióONCE, era el d’ensenyar als alum-nes de 2n com és la vida d’un cec iles dificultats que pot arribar a teniren la seva vida quotidiana.Es van presentar un seguit d’estrisque facilita el dia a dia als invidentsi ens van explicar que la tecnologiaha ajudat molt les persones ce-gues. Un dels estris que ens va cri-dar més l’atenció és el que téenregistrats els codis de barres dequalsevol objecte comprat a qual-sevol botiga i els identifica per veu.Al final de la xerrada, ens van por-tar un gos guia o pigall que es diuDraco. Casualment, és el pigall del’oncle de l’Ariadna Cabezas; peraixò, la nostra companya va entre-

vistar el seu oncle.

El sistema brailleEl taller sobre aquest sis-

tema d’escriptura també va sermolt interessant i va anar a càrrecde la Laura Romero, mestra itine-rant especialista en deficiències vi-suals. Ens va explicar elfuncionament dels números i leslletres en aquest sistema quetambé se serveix dels signes depuntuació convencionals sobre unabase de paper menys trencadís queel paper que utilitzem habitualment.Una curiositat: en els contes infan-tils per a persones cegues s’adap-ten els dibuixos amb diversestextures que permeten interpretar-los amb el tacte.

Hi ha diverses maneresd’escriure amb sistema braille: ambordinador convencional amb teclatadaptat, a través d’un programa deveu o amb màquina d’escriure. Demàquines d’escriure per a invidentsn’hi ha moltes però una de les méshabituals és la Perkins.En el taller que ens van oferir, vampoder provar el funcionament de laPerkins.

GoalballAquesta activitat es va adre-

çar als alumnes de 1r, 2n i 3rd’ESO. La va dirigir AntonioBlanco, especialista en EducacióFísica del Centre de Recursos del’ONCE a Barcelona.

El goalball és un esport pa-raolímpic. És un joc per a personescegues que es juga en camps de18x9 metres, amb dues porteries de9 metres i tres portes per a cadas-cuna. La distància entre els juga-dors és d’1,5 metres. Els jugadorshan d’intentar marcar a la porteriacontrària amb una pilota sonora,que té molts forats i picarols dins, ique pesa 1,250 kg.Antonio Blanco ens va comentarque el goalball és molt interessantper a les persones cegues i que elCendrassos és un dels pocs insti-tuts que organitza aquest tipusd’activitat i ho considera molt im-portant des de la perspectiva edu-cativa.

Per conèixer com son d’esportistesels nostres companys de l’instituthem passat una enquesta a tots elscursos d’ESO i de Batxillerat.Aquests són els resultats en formade gràfics:

En el cas dels alumnes de 1r ESO,es pot observar que el percentatgede persones que fan esport és moltbaixa: no arriben al 25%. Creiemque haurien de fer més esport.

A 2n d’ESO, en canvi, els resultatsmilloren: els alumnes que practi-quen algun esport arriba al 40% il’esport que es pràctica més és elfutbol.A 3r d’ESO, sembla que som unamica més esportitstes i practiquemesports més diversos. Un dels quees practica força és el tennis.En aquest cas, els alumnes practi-quen esports que no hem contem-plat en la nostra enquesta.També a 1r de batxillerat, com a 4t,es practiquen esports més diversos.

També la majoria dels alumnes de2n de batxillerat practiquen esportsdiferents dels que contempla l’en-questa.

En Josep Bosch, fill de Camallera, ésprofessor d’Educació Física i mestre.Va conèixer la seva primera xicota ala primera escola que va treballarcom a mestre. Està casat i té dos fills.Ens explica que li encanta sortir demarxa.

Quants anys fa que treballes enaquest l’institut? Has estat enaltres instituts?Fa 15 anys. Des que vaig passar atreballar a secundària sempre heestat en aquest institut.Tens bona relació amb elsprofessors de l’institut?Sí, amb alguns professors més qued’altres.Quan va ser que vas decidir quevolies fer de professor degimnàstica?Quan vaig tenir l’oportunitat de ferun curs de formació de 800 horesper ser professor de Educació Física.Perquè vas escollir fer-te professord’Educació Física?Perquè m’agrada fer jugar i divertirels meus alumnes.Quin és el millor grup querecordes?Diversos grups, per exemple, elsque ara fan 4rt. També em sentomolt còmode amb els de 2n.Tractes diferent les noies que elsnois?Sí, en alguns casos és inevitable.

Quin és el teu esport preferit?Anar amb bicicleta i la natació que,després de l’accident que vaig patir,és l’únic que puc fer.Practicaves algun esport de petit?Quin?Sí, el futbol.De quin equip de futbol ets?Del F .C. Barcelona, al 100%.Has anat a veure algun partit delBarça al Nou Camp?Sí, és clar.Quin és el jugador que t’agradamés?Leo Messi com a davanter.Tens cotxe? Perquè mai no véns alinstitut amb cotxe?Sí, però com he de fer esport vinc atreballar cada dia amb bicicleta.Quantes bicicletes tens?Tres: una Scott BTT, una altra decarretera i una mahon.Ens pots comentar els resultats del’enquesta que hem fet entre elsalumnes d’ESO i batxillerat?Els valors són molt minsos, però nosé com s'ha plantejat la pregunta. Siel valor hi inclou a tothom que faesport en el temps de lleure onomés a qui pertanyi a un club es-portiu i que, per tant, això vol direstar sotmès a una disciplina d'en-trenaments i partits oficials. Si és elprimer supòsit, la dada encara ésmés pobra.També crec que els valors que ens

dóna l'enquesta són esbiaixats car lamostra és massa petita, sobretot sila mostra és la ratio per grup decada nivell escolar. Encara que,segons la informació de què disposo,el valor del basquetbol és excessiu,que aquest superi al futbol no és unadada estructural sinó cojuntural . Éspurament coincidència que aquestany hi hagi 8 alumnes de 1r d’ESO(8%) federats en basquetbol.Però si traiem la mitjana de tot elcentre, tenim un 40% en la pràcticade l'esport. És un valor encara insu-ficient però no tan descoratjador. Notinc els valors d'altres països occi-dentals però, si els comparem, deben segur que ocupem un lloc enl'escalofó més aviat baix.Pel que fa a la realitat esportiva delnostre país, crec que la societatcatalana és cada vegada més es-portiva. Cada dia hi ha una munióde persones de totes les edats quesurten a passejar, a córrer, anedar... Penseu que fa uns trentaanys a les nostres contrades era rarde trobar gent que sortís a córrer otant sols passejar.Una altra dada positiva és quemoltes d'aquestes persones sóndones. L'encara insuficient emanci-pació de la dona ha provocat quesurti de ca seva i practiqui alguntipus d'exercici físic.Els valors són encara baixos peròhem millorat molt. Si vas a córrer jano trobaràs, com a mínim, cap pagèsque es rigui de tu tot dient: “¿Queanaves a apagar foc, Jep?” o “¿Quiet perseguia?”

Laia Carreras, Sergi Prats i Àlex Solà

Josep Bosch

Per bé que l’assetjament escolar és un fenomen conegut des de sempre, darrerament s’ha imposat l’expressióanglesa de bullying (de bully, ‘fatxenda’, ‘intimidador’).

L’Enciclopèdia Catalana defineix l’assetjament escolar o bullying en aquests termes: és un tipus demaltractament sistemàtic i continuat sobre un infant que no té possibilitat de defensar-se, dut a terme per alguncompany o grup de companys a l’escola. Tot i que el bulling té lloc a gairebé totes les edats, amb diferent graud’intensitat i generalment d’amagat dels adults, és més freqüent a l’adolescència. La víctima és objecte de bromespesades, rep agressions físiques, amenaces verbals, vexacions o agressions psicològiques sistemàtiques, durant untemps prolongat, amb el resultat d’una relació perversa de dominació-submissió, amb pèrdua de l’autoestima i del’equilibri psíquic. A més, els sentiments de vergonya i d’angoixa van junts amb un altre sentiment d’incapacitat pera resoldre el conflicte. L’agressor o agressors solen ser companys de classe amb unes actituds i conductes difícils, ambcomplexos o dificultats d’adaptació i de vegades amb una situació familiar en la qual són freqüents aquest tipus devexacions (i de les quals també en són víctimes a vegades). Per tal d’afrontar l’assetjament escolar, de vegades, elcanvi de centre és el recurs més idoni, si bé a llarga durada la solució més satisfactòria és que la víctima puguirecuperar l’autoestima. Quant als agressors, es discuteix l’adequació de les mesures punitives (expulsions, càstigs,etc) i de les orientades a la reeducació tant de l’individu com del grup.

Per tant, l’assetjament escolar és qualsevol forma de maltracte físic o psicològic contra una persona entreescolars de forma continuada, utilitzant algunes característiques de la persona d’aquesta (aspecte físic, lloc d’origen,forma de ser, de parlar...) per burlar-se’n.

Per saber com afecta l’assetjament escolar al nostre centre, vam passar unes enquestes a una classe de cadacurs, de manera aleatòria i totalment anònimes. A continuació us mostrem els resultats d’aquesta enquesta:

1. Alguna vegada has vist alguna escena en què una persona o un grup de persones s’ha burlat d’una altra?

2. Has fet alguna cosa per evitar-ho o frenar-ho?

. Has format part del sector de gent que s’ha burlat d’algú?

BULLYING

4.Has fet costat o has ajudat a aquella persona que encara que cap més alumne hi parlés, posant-te a la seva pell?

5. T’has sentit ofès per un comentari o acte d’un company teu?

6. Si et trobessis en aquesta situació, a qui acudiries?

Veient els resultats obtinguts, observem que hi ha un alt percentatge de persones que ha presenciat alguna escenade bullying al nostre centre. Un terç dels alumnes ha participat directament en les burles, provocant que un 76% delsestudiants s’hagin sentit ofesos per algun comentari inadequat; i aproximadament la meitat dels qui ho han vist, hanintentat evitar-ho.La majoria dels alumnes ha indicat que si patissin aquest tipus d’assetjament demanarien ajuda a la família; molts al-tres es recolzarien en els amics; i, el tant per cent restant acudiria als professors; només un petit percentatge dels en-questats va respondre que o bé no dirien res a ningú o bé s’adreçarien a un psicòleg.

Marina Blavi, Anna Granadero, i Mireia Sierra.

El projecte ARCE es troba en la seva etapainicial, en la qual els alumnes que hi participencomencem a treballar en les diferents tasquesque contempla el projecte.

Per començar, ja s’ha creat un blochttp://arcecendrassos.blogspot.com, on cadainstitut que hi participa, penja diferents articlesque tracten de medi ambient i d’assumptes delseu propi centre.

D’altra banda, els alumnes de l’institutens hem dividit en diferents grups de treball,cadascun format per un màxim de set persones.Cada grup treballa un tema diferent:� El de soroll, que s’encarrega, utilitzant unsonòmetre, de mesurar la contaminació acústicade diferents zones del nostre centre, a les aules,als passadissos...� El de residus, des d’on s’informa de laquantitats de residus que es produeixen al’institut, qui els recull, on es porten, on

s’emmagatzemen...� El de l’aigua s’ocupa de la revisió de l’estat deles aixetes, la quantitat d’aigua que es gasta iels diferents sistemes de reg del centre.� El de convivència.� El del llum s’ocupa de controlar el consum, derevisar si els radiadors funcionen correctament,de controlar si els llums queden encesos a l’horadel pati...

Amb totes aquestes dades, s’elabora undossier que es posarà en comú amb els altrescentres quan es faci l’intercanvi.

La primera trobada dels quatre centres esva fer entre el 8 i el 15 de març. Quinzecompanys del nostre centre es reuniran aAstúries amb els altres nois i noies dels altrescentres d’arreu d’Espanya que participen en elprojecte Arce.

Marina Blavi, Anna Granadero i Mireia Sierra

ARCE

Els alumnes de primer, segon iquart d’ESO han realitzatdiverses sortides i els alumnesde tercer ens hem quedatsense anar enlloc perquè noarribàvem al mínim d’alumnesnecessaris per poder fer lasortides i es va haverd’anul�lar.També han fet algunessortides els alumnes debatxillerat i cicles formatius,però només ens han fet arribaraquests comentaris.

1r ESOEls alumnes de 1r d’ESO vanfer dues sortides els dies 1 i 15de febrer:TALLER A LA FUNDACIÓ JOANMIRÓEl departament d’EducacióVisual i Plàstica va organitzaruna sortida aBarcelona, al taller de laFundació Joan Miró.Malgrat les ganes que teníemd’anar d’ excursió, el viatgeamb autocar es va fer una micallarg, però un cop vam arribar ihavent esmorzat ja vam podercomençar les activitats. Acontinuació ens vam dividir endos grups, els de la C, i els dela D.

Hi havia dues activitatspreparades: un taller i la visitaguiada per la fundació. Uns vancomençar per la visita, elsaltres pel taller. La guia ens vaportar a la biblioteca, una salaamb molta llum, petita, però toti així hi havia molts prestatges,plens de llibres i documentsmolt antics i ben ordenats. Alcentre de la biblioteca hi haviauna gran taula rodona de fusta,envoltada de cadires.

Nosaltres ens vam posar dretsal voltant de la taula, i la guiaens va presentar l’encarregadade la biblioteca, una noia jove

que ens va explicardetalladament l’organització dela biblioteca i ens va deixar queli féssim algunes preguntessobre el tema explicat.

Després la nostra guia ens vaensenyar unes litografies, i unsdocuments que pertanyien a labiblioteca: són els anomenatsllibres d’artista, fets ambil·lustracions de Joan Miró.

En acabar la visita, ens vanportar al taller i ens van explicarquè hi faríem. Hauríem de ferun llibre d’artista i abans decomençar ens va ensenyaralguns exemples de llibre quehavien fet els nostrescompanys. Hi havia duestaules, grans i baixetes i ens hivan fer asseure. Ens van donartot tipus de material: adhesius ,cartolines, ceres, retoladors...Vaja, que no ens va faltar res!

Quan vam acabar el taller, vamtornar a pujar a l’ autobús, queens va portar al Maremagnum.Els professors ens van deixaruna estona lliure, vam poderdinar i després vam donar untomb per les botigues delMaremagnum. Vam poderestar una estona amb elsnostres companys, i ens hovam passar d’allò més bé. Ados quart de cinc de la tardavam agafar l’autocar per tornarcap a l’institut.

RESTES PREHISTÒRIQUESEl departament de CiènciesSocials i Història va planificarla sortida a les covesprehistòriques de Serinyà.

2n ESOEls dies 15 de febrer i 8 demarç, els alumnes de 2n vanrealitzar dues sortides: des deldepartament de Tecnologia esva organitzar una sortida a lafàbrica de llet Pascual i alMuseu Industrial del Ter.

Uns 80 alumnes vam anar a lafàbrica del grup Pascual deGurb i al Museu Industrial delTer de Manlleu.El primer que vam fer a lafàbrica Pascual va ser entrar auna sala on ens van posar unvídeo sobre productes Pascualque apareixien en algunessèries i que va durar 10 minutsaproximadament. Quan vaacabar ens varen explicar lahistòria de la fàbrica Pascual itambé la vida del seufundador. Al final del’explicació, varen posar unúltim vídeo sobre la llet i lesseves característiques.Després de deixar-nos tastarproductes Pascual, ens vamhaver de posar unes bates igorres blancs per anar a visitarla fàbrica per dins. Al final dela visita, ens van regalarproductes Pascual.Al Museu Industrial del Ter vamfer un taller i després unavisita al museu. Al taller ensvan explicar el tipus de plantesde les quals s’obtenen lesfibres. Allà ens van donar unfus i llana i ens van ensenyarcom es feien abans els fils i,darrerament, els teixits.Desprès vam visitar el museu iens van anar explicant perquèservia cada màquina.El que més ens va sorprendredurant l’excursió va ser la vidad’en Tomás Pascual, elfundador de la marca Pascual.Quan era petit venia entrepansals passatgers dels trens peròva acabar casant-se amb MariaCuétara (Galetes Cuétara) ivan formar un gran imperi dinsel món de la indústriaalimentària a Espanya. D’altrabanda, el que més es vasorprendre del MuseuIndustrial del Ter va serdescobrir com n’és de difícilcardar la llana i fer fil.Sergi Magester Lòpez i NilMartí Sanz

EXCURSIÓ DE 2n DEBATXILLERAT AL MUSEU DE

L’EXILI DE LA JONQUERAL’hivern del 1939 va ser el mésllarg per a moltes de lespersones que van creuar lesmuntanyes empordanesesformant llargues i tristesprocessons, buscant fugirdavant l’avanç franquista queenvaïa Catalunya. Tot el quequedava de la II República vaesvair-se pels colls i lescarenes de l’Albera i lesSalines.La Rosa Reglà ens va explicarque el dia 2 de març, eldepartament d’Història vaorganitzar una sortida perpoder veure sobre el terrenyels camins de l’exili. Un grupde cinquanta alumnes de 2n debatxillerat i tres professoresvan anar a visitar el MuseuMemorial de l’Exili, a laJonquera, i van seguir una deles rutes que van fer els quivan haver d’abandonar el paíscom a conseqüència de laguerra civil.Un dels elements que cridal’atenció en aquesta visita és al’entrada del Museu: els varebre un impressionantfotomuntatge fet a partird’una foto de l’exili espanyoldel 39, i una altra del recentexili de Kosovo. Els temps sóndiferents, però les mirades dela gent són iguals, semblavadir-los la imatge.Després es van endinsar peruna de les rutes de l’exili, desde la Vajol fins a la minaCanta, on s’hi van amagarmolts dels tresors de laRepública. Seguint el camí vanarribar el coll del Lli , on elsvan explicar la història delspolítics que van passar perallà, com ara Lluís Companys, iels van llegir diversos textosil�lustratius.Mercè Nevado, Idoia Sampol,

Lluc Valverde

Enfilats a les taules, reciclantdecadents retalls de telesdels vuitanta, amenitzats peragradable música antisis-tema, els alumnes de l'opta-tiva Manualitats Creatives de3r ens espavilem per fer peti-tes obres d'art costureresamb la Rosa Reglà, que faanar de bòlid la màquina decosir.En aquesta optativa, es fapossible que la persona quemenys habilitats tingui puguifer (o intentar fer) qualsevolcosa, amb paciència i creati-vitat. El que compta és que

en aquestes hores amb laRosa, l'alumne/a pot oblidar-se per un moment de les al-tres classes, i a més potaportar més peces al seuvestuari o arranjar-se'l.Així que és aquí, a la classe315, la classe on es pot respi-rar tranquil·litat sota el solmatinal que entra per lesgrans finestres, donant uncolor groc al incessable sorollde la màquina de cosir, sotael recer de la infinita pacièn-cia de la Rosa.Lluc Valverde

ROSAOPTATIVA

M. Àngels Vinardell, biòlogaDurant el primer trimestre del curs, amb els alumnes de 2n d’ESO hem après com es reprodueixen els cargols.La reproducció dels cargols és un procés senzill que ens permet assistir a nombrosos naixements.MITJANÇANT L’OBSERVACIÓ I EXPLORACIÓ DIRECTA I INDIRECTA, L’EXPERIMENTACIÓ I MANIPULACIÓ AMB ELEMENTSDE L’ENTORN PROPER (CARGOLS), ES PRETÉN AJUDAR A SELECCIONAR, PROCESSAR I CONTEXTUALITZAR LESINFORMACIONS DE MANERA QUE ELS NOSTRES ALUMNES CONSTRUEIXIN APRENENTATGES EN INTERACCIÓ AMB ELMEDI.

Hem preparat una cubeta de plàstic amb una capa de terra humida de jardí entre 5 i 10 cm de profunditati una tapa foradada, i hi hem posat els cargols que han portat els estudiants. Periòdicament els posen menjar iels reguen.

El cargol és un mol�lusc gasteròpode pulmonat, amb una conquilla enrotllada en espiral que varia segonsl’espècie. En el cap hi tenen 4 tentacles cilíndrics, dos d’inferiors i petits, i dos de superiors, més llargs i retràctils.Els ulls simples estan situats a l’extrem dels tentacles llargs i els petits tenen una funció tàctil. El peu és de formaallargada, d’epidermis rugosa i porta una glàndula mucosa que segrega la bava. El cargol té una respiració doble:pulmonar i cutània.

A l’hivern es fica dins la conquilla i la tapa, fabricant a la base un mucus sec amb més o menys càrregade matèria calcària. És un animal herbívor, és a dir, menja plantes i també necessita ingerir calci, per la conquilla.

Els cargols són hermafrodites. Això vol dir que són alhora mascle i femella, però tot i així, per reproduir-se, cal que s’aparellin. L’aparellament es produeix entre dos cargols iguals i en acabar d’aparellar-se, al capd’uns quinze dies, ponen ous en un forat que excaven a terra. Podem trobar de 60 a 150 ous! Els ous són petitsi blancs i tenen una gelatina que, en contacte amb l’aire, se solidifica i és molt fràgil. Al cap d’unes tres setmanesels ous ja estan madurs i en neixen uns cargols diminuts que van creixent poc a poc. Triguen d’un a dos anys perarribar a la maduresa i poden viure uns 4 o 5 anys en llocs molt diferents: els podem trobar tant en horts comen conreus.

LA REPRODUCCIÓ DELS

cargols

Com alguns de vosaltres sabeu, el dia 21 de desembre una àguilaamericana va impactar contra el vidre del passadís exterior situatentre el pati patit i el pati de les Alzines.En Rafel Vilà, professor de català del centre, va trobar l’àguila fe-rida. Ens va explicar que mentre anava pel passadís va veure quehi havia alguna cosa a terra del pati petit. Pensant-se que era unabufanda d’algun alumne, va anar a recollir-la i va adonar-se que estractava d’una àguila que havia impactat amb el vidre i havia que-dat estabornida i ferida. L’àguila portava un colom a sota l’ala, se-gurament per això va impactar contra el vidre .En Rafel va trucar immediatament als Aiguamolls de l’Empordà i elvan adreçar al Centre de Recuperació de Fauna dels Aiguamolls.L’àguila portava una anella distintiva a la pota de manera que es vapoder saber la seva procedència. De tota manera, com que haviaquedat molt malferida, va morir.

^^Àguila americana

El partit de vuitens de final del dia 8 de març, emès per TV1 a tres quarts de 9 del vespre, on s’enfrontaven el F. C. Barcelona il’Arsenal era decisiu perquè el Barça va perdre a l’Emirates Stadium, camp del Arsenal, per 2-1: primer gol per Barça, de DavidVilla; i a la segona part, al minut 79, Van Persie iguala el marcador; al minut 83, salta Arshavin al camp, substituït per Walcott, iArshavin amb una assistència de Nasri avança l’Arsenal al marcador. I així va acabar el partit de la primera volta.En l’enfrontament del dia 8 de març, el F. C. Barcelona s’enfrontava per segon cop amb l’Arsenal al Camp Nou. El Barça vaguanyar 3-1. Els gols per part del Barça van ser de Messi, en una jugada individual amb l’assistència d’Andrés Iniesta; de Xavi,en una jugada col•lectiva amb una assistència de David Villa; i de nou Messi va marcar de penal, provocat per Pedro. Per partde l’Arsenal, Sergio Busquets (jugador del Barça) va rematar la pilota cap a la seva porteria.I amb aquest partit el F. C. Barcelona va passar a quarts de final de la Champions Leage.Sergi Prats i Àlex Solà

El 23 de febrer, el senyor Oriol Forcat, el responsable del funcionament de les pantalles informatives que es van ins-tal·lar el dia 8 de febrer a tots els instituts de Figueres, ens va venir a explicar en què consistia tot plegat.

El senyor Forcat va remarcar el fet que Figueres és la primera ciutat d’Europa que compta amb aquests tele-visors en centres d'ensenyament.

Aquestes pantalles funcionen durant tot el dia i les notícies que hi apareixen es van actualitzant i es succeei-xen de manera aleatòria. Hi ha 3 canals diferents:El primer és un canal comú a tots els instituts de la ciutat i està controlat per l’Ajuntament de Figueres. Aquest canaldisposa de publicitat convenient i acceptada per l'Ajuntament. També disposa d'informació diversa relacionada ambFigueres el trànsit, el temps o esdeveniments culturals, entre altres.El segon és el canal propi de cada institut i, en el nostre centre, el responsable de gestionar-lo és en Quim Saurina. Elcanal ofereix informacions diverses del centre i cada departament o cada matèria poden editar aquella informació quees consideri interessant.I el tercer i últim canal és comú a tots els instituts. Aquest és un canal creat per l’Oriol Forcat, anomenat Canal Ràbiaperquè, com que s’hi editen notícies dels altres instituts, i això pot provocar enveja o ràbia entre els instituts.

A nosaltres ens sembla que, ara com ara, aquesta pantalla informativa no és gens útil. D’una banda no hi surt gaireinformació; i de l’altra, la seva ubicació no permet que els alumnes puguem mirar-nos-la ni a l’hora del pati ni a l’horade menjador, que és quan podríem fer-ho.Tampoc no ens agrada el nom Canal Ràbia perquè entenem que un canal comú a tots els instituts de Figueres nohauria de fomentar rivalitats sinó tots aquells valors que s`hi oposen.

TV CENDRASSOS

(Melodia d’Oh, happy day)

PRIMERA:Oh, Toni Puig!Oh, Toni Puig!Oh, Toni Puig!Oh, Toni Puig!Les teves classesmolen,els teus polos també.Això és molt mecànic,objectiu de tercer.Canvia’t la foto delface!Oh, Toni Puig!

SEGONA:Gràcies a tu!Gràcies a tu!Gràcies a tu!Gràcies a tu!Puc entendre equa-cions,percentatges també.Els teus sistemes,amb el teu anglès.Recull ja les llibretes!Oh, Toni Puig!

TERCERA:Ets el millor!Ets el millor!Ets el millor!Ets el millor!Si et comparem ambaltres,no ho fas pas mala-ment.No posis tants deures,si no els mires des-prés.Dedica’t al surf!Oh, Toni Puig!Lletra: Mireia Sierra i Anna GranderoPartitura: Marina Blavi

GOSPEL A

TONIPUIG

En un examen, el professor diu a un alumne que no ha sabutrespondre cap pregunta:- Li faré una darrera pregunta: si la sap contestar l´aprovaré.Quants pèls hi ha a la cua d´un cavall?- Trenta mil cinc-cents vuitanta-tres.- I com ho sap?- Perdoni, professor, però això ja és una altre pregunta

En un examen d´història en una escola d´adults…- A veure! Aquell del costat de la porta, en quin any es produí labatalla de Trafalgar?- No ho sé.- Però sabrà qui va perdre a Waterloo...- Waterloo? Ni idea.- A veure, qui va incendiar Roma?- No sé res de tot això.- Aleshores, què va fer ahir en comptes d´estudiar?- Vaig jugar a cartes.- Molt bé, home! No sé pas què ve a fer, vostè aquí.- Vinc a canviar unes bombetes. Sóc l´electricista de l´escola.

ACUDITS