EL SISTEMA EL SISTEMA

ENDOCRÍENDOCRÍ

El nostre cos té dos sistemes que s’encarreguen de la coordinació i el control de totes les funcions: el Sistema Nerviós i el Sistema Endocrí.

El Sistema Endocrí, però, té una actuació diferent a la del Stma. Nerviós. La seva funció és aconseguir una resposta generalitzada (que afecta un gran nombre de cèl·lules, òrgans i teixits), més lenta i sostinguda (d'efectes prolongats) que la resposta del Sistema Nerviós. És a dir controla canvis lents com ara el creixement corporal, el metabolisme...,

En l'actualitat no s'accepta el sistema endocrí com un sistema tancat. La semblança funcional i la interrelació amb el sistema nerviós ens permet parlar d'un sistema neuroendocrí.

CONTROL ENDOCRÍ CONTROL NERVIÓS

El sistema endocrí està constituït pel conjunt de glàndules endocrines que tenim disperses pel cos. Les glàndules endocrines secreten hormones, missatgers químics que són vessats directament al torrent sanguini.

Hipotàlem-HIPÒFISI

GLÀNDULES SUPRARENALS

PÀNCREES

OVARIS (dones)

TESTICLES (homes)

TIROIDES i PARATIROIDES

LES PRINCIPALS GLÀNDULES ENDOCRINES SÓN:

hipòfisi

hipotàlem

LES HORMONES

Les hormones són substàncies orgàniques de composició química variada , fabricades en glàndules endocrines, que són vessades a la sang i després, a través de la circulació sanguínia, arriben a un òrgan específic, on s'encarreguen de regular alguna funció orgànica. Són missatgers químics i poden ser qualificats com biocatalitzadors.

Un receptor específic és una proteïna que gràcies a la seva estructura es pot combinar amb una determinada hormona i iniciar així una sèrie de reaccions metabòliques que porten a l'efecte fisiològic adient (resposta hormonal)

La unió del receptor i la hormona provoca canvis a la membrana i a l'interior del citoplasma, que desencadenen l'acció hormonal

HORMONA

RECEPTOR ESPECÍFIC

Les hormones actuen només sobre els òrgans amb cèl·lules diana que tenen en les seves membranes receptors específics per elles.

L’HIPOTÀLEM-LA HIPÒFISI

L’hipotàlem és una regió del cervell que quan rep impulsos nerviosos pot produir diversos tipus d'hormones. La majoria d'elles actuen sobre la glàndula hipòfisi.

La Hipòfisi o glàndula pituïtària és una glàndula de la mida d'un pèsol que es troba sota l'hipotàlem i unida a ell.

Segrega moltes hormones diferents, la majoria de les quals actuen sobre les altres glàndules endocrines, per la qual cosa es pot dir que pràcticament dirigeix tot el sistema endocrí. Es pot diferenciar una part anterior anomenada adenohipòfisi i una part posterior anomenada neurohipòfisi.

HORMONES SECRETADES PER

LA HIPÒFISI

Les hormones secretades per la hipòfisi controlen la funció de les altres glàndules.

MMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMM

LA TIROIDES Produeix l'hormona tiroxina que actua accelerant el metabolisme cel·lular, principalment la síntesi de proteïnes i la utilització de glucosa per part de la cèl·lula i l'hormona calcitonina que disminueix la concentració de l'ió calci a la sang i n'afavoreix el dipòsit del calci en els ossos.

Està formada per quatre grups cel·lulars inclosos en la part posterior de la tiroides.

Segreguen parathormona, que està implicada en la regulació dels nivells de calci en la sang amb efectes contraris a la calcitonina del tiroides, ja que la parathormona estimula l'absorció del calci en l'intestí pel que produeix un augment de calci en sang

LA PARATIROIDES

mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm

mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm

És una glàndula mixta: com a glàndula exocrina aboca suc pancreàtic al duodé per a la funció digestiva, però també té funció endocrina, donat que a les cèl·lules conegudes com Illots de Langerhans, es secreten insulina i glucagó, dues hormones que regulen el contingut de glucosa en sang.

EL PÀNCREES

Són dues glàndules petites que es troben cada una de elles sobre un ronyó. Produeixen les hormones aldosterona que afavoreix la reabsorció de sodi en els ronyons, l'eliminació de potassi i l'elevació de la tensió arterial; el cortisol que afavoreix el pas d'aminoàcids a glucosa i l'adrenalina i la noradrenalina que influeixen sobre el metabolisme dels glúcids i preparen al cos per a l'acció.

GLÀNDULES SUPRARENALS

Aquestes òrgans comencen a funcionar entre els 10 i 14 anys. A més de produir cèl·lules reproductores, els ovaris i els testicles actuen com a glàndules endocrines en segregar a la sang hormones sexuals. Aquestes s'encarreguen de controlar el desenvolupament dels òrgans genitals, així com de la manifestació dels caràcters sexuals, tant primaris com secundaris. Cada gònada produeix les hormones del seu sexe i una petita quantitat del sexe oposat.

LES GÒNADES: OVARIS I TESTICLES

Els ovaris són estructures parelles amb forma d'ametlla situades a banda i banda de l'úter. Els ovaris secreten dues hormones, que són els estrògens i la progesterona.

Els testicles són òrgans ovoides parells que es troben suspesos en l'escrot. Les cèl·lules de Leydig dels testicles produeixen una o més hormones masculines, denominades andrògens. La més important és la testosterona .

LES HORMONES QUE SECRETEN LES GÒNADES

Cèl·lules de Leydig

QUI CONTROLA LA FUNCIÓ DE LES GLÀNDULES ENDOCRINES?

La producció d'hormones està regulada en molts casos per un sistema de retroalimentació o feed-back negatiu, que fa que l'excés d'una hormona vagi seguit d'una disminució en la seva producció. Es pot considerar l'hipotàlem, com el centre nerviós "director" i controlador de totes les secrecions endocrines. L'hipotàlem segrega neurohormones que estimulen la hipòfisi per a la secreció d'hormones que seran transportades per la sang per a estimular a les glàndules corresponents (tiroide, escorça suprarrenal, gònades) i seran aquestes glàndules les que segreguen diversos tipus d'hormones, (tiroxina, corticosteroides i hormones sexuals, respectivament ), les quals, a més d'actuar en el cos, retroalimenten la hipófisi i l'hipotàlem per a inhibir la seva activitat i equilibrar les secrecions respectives .

RETROALIMENTACIÓ O FEED-BACK NEGATIU: control nerviós

Les glàndules endocrines també capten si hi ha excés o dèficit d'una determinada substància a la sang i actuen segregant o no hormones. Per exemple, si el pàncreas capta que hi ha massa glucosa en la sang allibera insulina que afavoreix la seva entrada en les cèl·lules. Quan capta que el nivell de glucosa en la sang ja és normal, deixa de produir insulina i de alliberar-la a la sang. Si la quantitat de glucosa és inferior al normal, el pàncreas allibera l'hormona glucagó, que actua sobre les reserves de glucosa del fetge i aquest les allibera a la sang per restablir la normalitat.

RETROALIMENTACIÓ O FEED-BACK NEGATIU: control químic

Talls histològics de glàndules endocrines