REA DE FONAMENTS BIOLGICSBloc com Nivell I Perode transitori Ordre ECD 3310 (1,5 crdit)

UD 2. LES ESTRUCTURES I LES FUNCIONS ORGNIQUES

5. EL SISTEMA ENDOCR 6. METABOLISME I ALIMENTACI

EL SISTEMA ENDOCRs lencarregat del control fi de les funcions de lorganisme hum. Format per una srie de glndules (tamb rgans) que segreguen unes substncies qumiques anomenades hormones. Les glndules poden ser de dos tipus: - Glndules endocrines: secreten les hormones al lquid intersticial, daqu als capillars sanguinis i per la sang arriben a tot el cos. - Glndules exocrines: secreten les hormones cap a conductes que transporten les secrecions dins duna cavitat corporal o superfcie externa del cos. Ex les glndules sudorpares. Quan una hormona es desplaa pel cos mitjanant la sang noms afecta a unes cllules especfiques, sanomenen cllules diana. Aquestes contenen uns receptors que reconeixen lhormona, i s on aquesta es fixa.

Quan els receptors reconeixen les hormones es produeixen una srie desdeveniments bioqumics que modifiquen lactivitat daquella cllula, induint per exemple la producci duna substncia.

El sistema endocrFuncions del sistema endocr Ajuden a la regulaci. - Composici qumica i volum del lquid intersticial. * Metabolisme i balan energtic * Contracci de fibres musculars llises i cardaques. - Activitats del sistema immunitari.

Control del creixement i el desenvolupament.Regulaci del funcionament de laparell reproductor. Ajuden a establir els ritmes circadians.

METABOLISMEs el conjunt de reaccions bioqumiques que tenen lloc a linterior de la cllula i que condueixen a la transformaci dels diferents compostos.Consta de dues fases: - Catabolisme: transformaci de substncies orgniques en molcules senzilles generant energia (ATP). - Anabolisme: construcci de matria orgnica a partir de molcules senzilles consumint energia (ATP). Una alimentaci equilibrada ha de contenir en diferent proporci les segents substncies nutritives: Principis immediats: - Hidrats de carboni (55-60%) - Protenes (18-22%) - Greixos (15-20%) Vitamines Aigua Minerals

Hidrats de carboniEstan formats per carboni, hidrogen o oxigen. Sn la principal font denergia de lorganisme hum. La majoria sn dorigen vegetal. Segons la seva estructura es poden dividir en: Monosacrids: els ms simple. Ex. glucosa, fructosa. Disacrids: uni de dos monosacrids. Ex. maltosa, lactosa Polisacrids: uni de varis disacrids. Ex. mid.

Els hidrats de carboni sn el combustible immediat de lorganisme (1g=4kcal). Els hidrats de carboni sn transformats en glucgen per ser emmagatzemats (100g al fetge i 200g al mscul) i en glucosa per ser utilitzats. Lexcs dhidrats de carboni es transforma en greixos. Segons la velocitat en qu un hidrat de carboni fa pujar la glucosa en sang sindica lndex glucmic.

Greixos

Principalment es troben en aliments dorigen animal, per tamb en podem trobar dorigen vegetal. Per exemple als fruits secs o els olis. El principal constituent dels lpids sn els cids grassos i els podem dividir en: - Saturats: dorigen animal. - Insaturats: dorigen vegetal. Els greixos tamb es poden utilitzar com a combustible (1g=9kcal), per tamb intervenen en diferents estructures cellulars. Semmagatzemen al teixit adips podent ser mobilitzats o utilitzats quan sesgoten les reserves dhidrats de carboni.

ProtenesSn molcules formades per la uni de molcules ms petites anomenades aminocids. Poden ser de dos tipus: - Aminocids essencials: el nostre cos no els fabrica. Shan dingerir amb els aliments. Sn 8 (treonina, metionina, lisina, valina, triptfan, leucina, isoleucina i fenilalanina) - Aminocids no essencials: el cos els fabrica. Principalment, les podem trobar a la carn, el peix, els ous, la llet i els llegums. Les protenes tenen un paper fonamental en la construcci dels teixits de lorganisme. En situacions extremes poden ser utilitzades com a font denergia. La combusti de les protenes t linconvenient de lalliberaci damonac i amines, compostos txics per al cos hum. Per aquest motiu es transformen en urea al fetge i eliminar-los per lorina.

VitaminesSn substncies orgniques sense valor energtic. Intervenen en diversos processos metablics, per exemple, el creixement. La seva carncia provoca quadres patolgics anomenats avitaminosi. El seu excs hipervitaminosi. El cos no pot sintetitzar la majoria de les vitamines, per aix, han de provenir de lalimentaci. No hi ha cap aliment que les contingui totes, per aquest motiu, s important tenir una dieta variada.Les vitamines es divideixen en dos grups: - Vitamines liposolubles: sabsorbeixen amb lpids. Es poden emmagatzemar (fetge). Sn lA, la D, la E i la K. - Vitamines hidrosolubles: No es poden emmagatzemar, sexcreten amb lorina. Sn les del grup B i C.

Hi ha vitamines que sanomenen antioxidants (Betacarot, C i E). Inactiven els radicals lliures.

MineralsSn elements inorgnics que constitueixen aproximadament el 4% del pes corporal total. La seva funci principal s participar en la regulaci de les reaccions enzimtiques. Els minerals es poden dividir en: - Macrominerals: tenen un pes ms gran. Es necessiten en ms quantitat. Per exemple, calci, magnesi, sodi, fsfor, potassi... - Microelements o oligoelements: es necessiten en menys quantitat, per no menys importants. Per exemple, coure, ferro, iode, zinc...

VIES DOBTENCI DENERGIALes vies dobtenci denergia es classifiquen en:

1.ATP lliure El contingut muscular dATP s molt limitat. Noms permet 5.

VIES DOBTENCI DENERGIA2. Fosfocreatina A partir de lADP es resintetitza lATP. La fosfocreatina perd el seu fsfor alliberant energia que sutilitza per resintetitzar lATP. Dura i dona uns 14. Per tant, el sistema dels fosfgens (ATP-PCr) proporciona energia fins als 20.

Es pot restituir en 30 al 70% i al 100% en 3-5

3. Gluclisi anaerbica La glucosa ens permet obtenir energia tant en condicions anaerbiques com aerbiques. Lobtenci denergia de la glucosa sanomena gluclisi. El producte final daquest procs s la producci de lactat. Per aquest motiu tamb sanomena metabolisme anaerbic lctic. Pot durar uns 2. Restauraci en 24-48h. Laugment del pH cellular aturar aquesta via.

VIES DOBTENCI DENERGIA

4. Gluclisi aerbica Lcid pirvic obtingut en la gluclisi aerbica entra a la mitocndria on es transforma en acetil-CoA, i aquest passar al cicle de Krebs. Aqu, desprs duna srie de reaccions salliberar energia, que sutilitzar per resintetitzar ATP. Pot suposar de 2 fins a 2-3h denergia.Glucosa cid Pirvic Acetil-CoA Cicle de Krebs

5. Degradaci dels greixos T lloc als mitocondris. Els cids grassos es descomponen en una molcula que s lacetat. Aquest, desprs duna srie de reaccions al cicle de Krebs alliberar energia per formar de nou ATP. A partir de 2-3h.

LLINDAR ANAERBICs el punt on es comena a acumular el lactat. Els mecanismes deliminaci daquests sn inferiors a la seva producci. Alguns autors indiquen que aquest punt es troba sobre els 4mmol/l

Per entrenar el VO2max shauria de treballar per sobre daquest llindar. Sobre el 90% de la Fcmax.