El saber tericTema 3: La racionalitat terica: veritat i realitatEpistemologia s la branca de la filosofia que sencarrega danalitzar en qu consisteix el coneixement, el mtode que seguim per obtenir-lo i els lmits del que podem conixer.A partir del s. XVII el problema del coneixement adquireix importncia i els estudis epistemolgics passen a ocupar el centre de la reflexi filosfica. Hi ha dues raons que expliquen aquest fet: La importncia creixent de les cincies naturals, ja que els xits i els avenos de les cincies (per exemple, la maduresa de la fsica desprs de les lleis de Newton) animaven lanlisi epistemolgic daquest tipus de coneixement, per tal de poder determinar qu possibilitava leficcia i la infallibilitat de les cincies. La conscincia de la seva dimensi bsica, ja que lepistemologia sencarrega de determinar si podem arribar a conixer el que pretenem. Si no fssim s della, moltes vegades realitzarem investigacions intils. Per aix, lepistemologia s la base de les cincies.El concepte de coneixement com a saber Opini: Apreciaci subjectiva de la qual ni estem segurs ni la podem provar davant els altres. Creena: s dubitatiu: Quan no estem realment segurs de la veritat del que afirmem. s assertiu: Quan estem segurs duna cosa encara que no tinguem prou proves per demostrar-ho. Aquesta incapacitat per a justificar les nostres creences s el que les distingeix del autntic coneixement. Coneixement: Creena de la qual estem segurs i la qual podem comprovar amb proves que ho afirmin. Els coneixements sn objectivament verdaders (sn vlids per a tothom, no noms per a mi, a diferncia duna creena o una opini). Coneixement teric: Constitut per totes les informacions que descriuen i expliquen el mn natural i social que ens envolta. Sorgeix pel simple desig de coneixement, i no per garantir la nostra supervivncia. Aristtil: Contemplaci desinteressada i agradable de la natura. Ha de descriure i explicar la veritat (s a dir, el com s i el per qu s aix). El reconeixement de les causes ajudar a respondre una altra de les preguntes formulades: qu passar en el futur. Coneixement prctic: No s una explicaci o descripci del mn, s un saber fer en tots els mbits: artstic, tcnic, moral...

Llenguatge i coneixementLalt grau de saber teric que ha assolit la humanitat seria impensable sense el llenguatge, ja que ens permet adquirir, emmagatzemar i transmetre el nostre saber. Adquisici: El llenguatge participa de manera decisiva en la comprensi de la realitat. A travs del llenguatge rebem la majoria de les informacions que configuren el nostre saber. Emmagatzematge i transmissi: Mecanismes com Internet o els llibres han perms que el saber es traspassi dun individu a un altre sense necessitat de que cadasc comenci de zero. Aquest fet s fonamental per garantir laven de les cincies.Llenguatge segons la lingstica Facultat humana de comunicar-se mitjanant un sistema de signes. T les caracterstiques segents: Carcter arbitrari: A una taula li diem taula perqu la llengua estableix que li hem de dir aix, per no hi ha cap factor en el mot taula que ens faci relacionar-lo amb una taula, per tant, s arbitrari. s articulat, i per tant, creatiu: Formem tots els missatges a partir de la uni de fonemes, garantint aix la originalitat i la creativitat de la llengua.Signes: Smbols: No hi ha relaci amb el que representa. Icones: Hi ha una referncia de similitud. Senyals: Hi ha una relaci natural de causa-efecte.Relaci entre llenguatge, pensament i realitat: Significant: Successi de fonemes, pertanyent a lmbit lingstic. Per exemple, el mot taula. Significat: Concepte associat a aquest significant, propi de lmbit del pensament. Per exemple, Moble de fusta.... Referent: Objecte, qualitat, procs, etc., al qual ens referim. Per exemple, Funcions lingstiques: Missatge: F. Potica Laire s ple damor. Codi: F. Metalingstica Els diftongs sn formats per dues vocals seguides. Emissor: F. Emotiva Et trobo a faltar. Canal: F. Ftica Em sents? Receptor: F. Conativa Tanca la porta. Context: F. Informativa Sn tres quarts de tres.Proposici: Oraci declarativa que afirma o nega alguna cosa (poden ser verdaderes o falses). FAN LA FUNCI INFORMATIVA Empriques: Es refereixen a alguna cosa sobre el mn extern, i poden ser contrastades amb lexperincia (s a dir, que necessiten comprovaci). Ex: El tabac produeix cncer, LEbre passa per Saragossa. Formals: No tenen contingut empric i no contenen res sobre el mn, sin que parlen de relacions entre smbols (s a dir, de relacions mentals). No poden ser contrastades amb lexperincia perqu comprovar-les s intil. Ex: 2+2=4, 3 elevat al quadrat s 9, En el pla, la recta s la distncia ms curta entre dos punts. EX: Emprica: Si s dilluns anirem al cine. Formal: Si p aleshores q. Perqu s igual qu sigui p o q, sempre es complir, i per tant, no pot ser contrastat amb lexperincia ni ser comprovada.Veritat i realitat Veritat de fets o dobjectes: Quan parlem dautenticitat. Ex: En Santi buscava la seva veritable mare, Aquestes perles sn de veritat. VERITAT AUTNTICA Veritat de proposicions: Quan parlem del llenguatge o de la realitat. Ex: s veritat que 3 al quadrat s 9, s veritat que ahir vaig anar al cinema. VERITAT APARENT Empriques (realitat material), tres maneres de definir-les: Aristtil: veritat com a correspondncia (que el llenguatge expressi el que est passant). Hegel: veritat com a coherncia (que la veritat mai entri en contradiccions). James: Veritat com a xit (a ms a ms de lo altre, que les veritats generin conseqncies positives). Formals (realitat mental) Veritat com a coherncia. Ex: No puc afirmar que 2+2=4 i que 2+2=5 alhora.Criteris per a reconixer la veritat Evidncia: Quan la veritat es presenta duna manera directa i irrefutable. Ex: A s A, o El tot s ms gran que les parts. No podem demostrar-ho, per tenim la certesa i la seguretat de que sn certes. Insuficincia daquest criteri: Aquest sentiment de certesa i seguretat que acompanya les evidncies i que ens impedeix dubtar de les proposicions que ho sn s un estat mental o un sentiment, i per tant, s propi del subjecte que coneix i no dall que coneix, s a dir, s subjectiu. Intersubjectivitat: Consisteix en que les nostres creences, per tal de ser admeses com a veritables, han de ser objectives, s a dir, vlides per a tothom. Insuficincia daquest criteri: Que una afirmaci sigui admesa per a tothom, no converteix aquesta afirmaci en una veritat irrefutable. Per exemple, en una poca tot un collectiu creia en el geocentrisme, per aquest fet no transforma tal teoria en veritable. Actituds davant la possibilitat de coneixement Dogmatisme Posici oposada a lescepticisme Creuen en la veritat absoluta i inqestionable, arribada a conixer a travs de la ra. A ms, creuen que amb un bon mtode, aquesta ra s capa dampliar els coneixements i per tant, de fer-nos progressar. Pensador ms important: Descartes Escepticisme Posici oposada al dogmatisme. Neguen lexistncia de la veritat absoluta, i creuen que la voluntat de tenir-la s un objectiu inabastable. Pensador ms important: Pirr, qui creia que la base de les nostres creences sobre la realitat sn les sensacions, i com que aquestes canvien, no ens poden portar fins a la veritat absoluta. Criticisme Terme mig entre dogmatisme i escepticisme Sostenen que la veritat absoluta no existeix, perqu tot pot ser qestionable, per s que creuen en la possibilitat dadquirir coneixements i danar millorant-los si van sent criticats i revisats contnuament per tal de detectar errors. Pensador ms important: Kant Relativisme: Nega lexistncia duna veritat absoluta, s a dir, vlida per a tothom, perqu consideren que les veritats poden ser declarades vlides en un determinat context social, cultural i histric. Per tant, pensen que s intil posar-se dacord (cadasc t la seva veritat, s intil discutir) individualisme Pensadors ms importants: els sofistes Perspectivisme Creuen que s que existeix una veritat absoluta, la qual s la suma de tots els punts de vista. Creuen que cadasc veu la veritat des duna perspectiva que pot contenir part della, i per tant, tots els punts de vista sn en cert aspecte, verdaders. Si la suma de tots ells fos possible, formaria la veritat absoluta (per no ho s, i per tant, s inassolible). Pensadors ms importants: Ortega i Gasset

Tema 4: El saber cientficIntroducciLa cincia i la filosofia van sorgir duna actitud crtica i indagadora davant de la realitat, i en un principi, eren indistingibles. A partir de la Revoluci Cientfica, la cincia es va separar de la filosofia i va comenar a desenvolupar els seus mtodes. Els protagonistes van ser Coprnic, Kepler, Newton i Galileu.La filosofia es va separar del saber religis i acrtic, i va comenar a utilitzar la ra per relacionar coneixements i formar un sistema criticable.Segons Galileu, la cincia t dues caracterstiques especfiques: Matematitzaci: Galileu afirmava que la naturalesa respon a unes regularitats expressables mitjanant funcions matemtiques. Experimentaci: Galileu va observar que moltes de les seves hiptesis no podien ser demostrades en escenaris de la vida quotidiana, i per tant shavien de crear situacions ideals on els element pertorbadors fossin eliminats i poder aix testar la hiptesi.El llenguatge cientfic Llenguatge natural Llenguatge cientfic o artificial Com ms especialitzada s una cincia, ms distncia hi ha entre aquest llenguatge i el natural. Va ser creat per a garantir lobjectivitat i la precisi dels conceptes, de les lleis i de les teories. s ms rigors i ms exacte que el natural. Conceptes: Termes especfics de cada cincia. Tres tipus: Classificatoris: Que permeten organitzar la realitat en conjunts o grups. EX: Cllules eucariotes o procariotes Comparatius: Que permeten ordenar gradualment els objectes dun conjunt. EX: Duresa dels minerals Mtrics: Que fan possible mesurar numricament propietats dels objectes. EX: Metre, quilogram. Lleis: Sn els enunciats bsics de la cincia. Dos caracterstiques: Empren conceptes prviament definits i relacionar-los entre ells. EX: la pressi dun gas s inversament proporcional al volum que ocupa. Determinen universalment una regularitat de la natura. EX: v=x/t Teories: Sn conjunts de lleis relacionades entre elles que formen sistemes compactes, coherents i sistemtics. EX: Teoria atmica: tota la matria est formada per toms.Explicacions cientfiquess una resposta a un perqu que sha plantejat a partir dun esdeveniment en particular. Per tal de que la resposta sigui cientfica, ha de ser comprensible i clarificadora de la realitat.Ernest Nagel va classificar les explicacions cientfiques en 4 classes: Deductiva: s de les lleis per explicar els fenmens (de lo general a lo concret). s propi de les cincies naturals i formals. Probabilstica: Els fenmens tenen ms duna causa (multicasuals), i totes elles influeixen en el perqu del fenomen. Propi de les cincies humanes i de la medicina. Teleolgica: Estudiar les finalitats de les accions o dels fenmens, per tal de poder esbrinar-ne la causa i el perqu. Permeten aclarir fets histrics i comportaments humans. Gentica o genealgica: Estudiar lorigen dels fets estudiats. Propi de la histria, i a vegades de les cincies naturals.Mtode cientfic Mtode deductiu: Extreure, a partir de dades o principis generals, una conclusi particular i concreta. Problema: Noms s factible en les cincies formals. Mtode inductiu: Extreure, a partir de dades concretes, una conclusi general i concreta: Desprs dhaver observat el que passa en un gran nombre de casos, considerem que passar el mateix en tots els casos del mateix tipus. Avantatge: Proporciona principis o lleis aplicables a tots els esdeveniments similars. Problema: Per molts casos en que shagi testat, res no et garanteix que passar el que ha passat en els altres casos en un cas concret. Mtode hipoteticodeductiu: Combina la deducci i la inducci. T els passos segents: Definici del problema Formulaci duna hiptesi Predicci del que passar a lexperiment Realitzaci de lexperiment Resultats de lexperiment (contrastaci de les hiptesis) Confirmaci de la hiptesi Refutaci de la hiptesi (tornem al principi)Per a Freyerabend la idea de que els descobriments cientfics sn el resultat dalgun mtode en especial s noms una illusi.Hiptesi: Suposici a lentorn dall que passa en el mn i les seves causes.Les formulacions dhiptesis moltes vegades requereixen imaginaci, inventiva, sort, casualitat...El problema de les contrastacions dhiptesis s el mateix que el del mtode inductiu: No sabem quants casos hem de testar per tal de comprovar que funciona en tots els casos existents.Karl Popper va proposar la falsaci i la verificaci de les hiptesis. Quan una hiptesi sexamina i no es troben fets que demostrin que no s certa, es considera verdadera, provisionalment (i passa a ser una llei cientfica, ja que ha estat aprovada). Quan es troba un sol cas que shi oposi, la hiptesi queda refusada.Per tant, per al falsacionisme, les lleis cientfiques no es caracteritzen per ser irrefutables i inqestionables, sin pel fet de ser falsables i refutables.Progrs i lmits de la cinciaQueda rebutjat el cientisme ingenu que pronostica un progrs illimitat de la cincia. Karl Popper (falsacionistes): el progrs continu de la cincia Cap teoria pot ser considerada veritable, ja que en un futur podria ser falsada. Tot i aix, la cincia progressa perqu cada cop les teories es va aproximant ms a la veritat, ja que aprenem dels nostres errors i els utilitzem per formular una teoria que sacosti ms a la veritat. Thomas Kuhn: les revolucions cientfiques Aquest filsof era un gran coneixedor de la histria de la cincia, i sempre criticava la visi progressista dels falsacionsistes. Ell sostenia que en el paradigma cientfic dun moment concret poden tenir lloc diverses anomalies que no tenen perqu fer que la teoria sabandoni. Daltra banda, quan es donen unes determinades condicions especials (cientfiques i sociolgiques, com ara interessos, prejudicis, etc.), aquestes anomalies poden causar una crisi que condueixi cap a una revoluci cientfica, la qual obligui a canviar el paradigma del moment per un altre dactualitzat. No obstant, no hi ha raons lgiques que indiquin que el nou paradigma ser millor que lanterior, i per tant, no sha dinterpretar en canvi com un progrs.La dimensi social de la cinciaInstitucionalitzaci de la cincia: La majoria de coneixements ens venen de fora, i els acceptem de forma acrtica. Aquest conjunt de coneixements s el coneixement collectiu: all que una societat determinada entn com a veritable en un moment concret. Aquest tipus de coneixement s ms decisiu que el coneixement personal, perqu permet que hi hagi un desenvolupament constant del saber, en alliberar-nos de la necessitat de comprovar-ho tot personalment.Aquest aspecte social de coneixement ens sembla til per al coneixement intutiu, per ens neguem a acceptar-lo dins la cincia. Aquesta s una de les raons per les que a vegades considerem la cincia com un saber infallible. No obstant aix, hi ha fets que ens obliguen a abandonar aquesta visi ingnua: La investigaci cientfica depn dinstitucions poltiques i econmiques. Una persona no pot comenar a investigar sobre un fenomen si no t el finanament necessari o lautoritzaci de la comunitat cientfica internacional. s a dir, que els cientfics davui en dia ja no sn els bohemis dabans que anaven en contra de les normes. Lexistncia duna comunitat cientfica internacional que regula i controla totes les investigacions i que est al corrent de tot el que sest investigant al mn. Com ja hem comentat, aix fa que els cientfics hagin deixat de ser vistos amb la figura mtica de genial i solitari dels temps passats. Les prioritats econmiques i socials determinen els objectius cientfics. EX: La recerca daltres fonts denergia no s factible perqu la indstria del petroli t interessos econmics en que no es dugui a terme. La publicitat de la recerca i els descobriments cientfics, els quals provoquen que un cientfic que hagi realitzat un descobriment tingui reconeixement social que li garanteixi les ajudes necessries per a poder realitzar investigacions.Tot aix ens indica que la cincia ha deixat de ser noms una forma de saber i sha convertit en una de les institucions amb ms pes social.La tecnocincia i les seves repercussionsTradicionalment, la cincia i la tcnica anaven separades: la cincia en lmbit teric i la tcnica en lmbit prctic, ja que la tcnica era considerada laplicaci de la cincia.Aquesta concepci, per, s molt fcil de rebatre: histricament, va sorgir abans la tcnica que la cincia (els primers ssers humans, estimulats per la necessitat de sobreviure, primer van fer i desprs van reflexionar).De totes maneres, el gran salt de la tcnica fins a la tecnologia (de la destral fins a la motoserra) va tenir lloc en el moment en que la tcnica va recrrer a la cincia.En lactualitat, cal entendre la relaci entre la cincia i la tcnica de manera bidireccional: els avenos cientfics sn aprofitats per la tcnica, per no podrien ser duts a terme si no fos pels recursos que la tcnica els hi aporta. EX: un accelerador de partcules.Com que la relaci entre cincia i tcnica s tan estreta (una no pot existir sense laltre), sha denominat tecnocincia.Malgrat que la tecnocincia va ser pensada per a proporcionar a lsser hum ms comoditat i seguretat, tamb ha causat algunes repercussions: tiques. EX: lenginyeria gentica ens permetr escollir els trets dels nostres fills. Pot ser aix acceptat per la moral? Socials: EX: els telfons mbils, a part de fer que la gent estigui ms connectada, tamb han fet que dalguna manera vagin desapareixent les converses naturals cara a cara. Econmiques. EX: els pasos desenvolupats tecnolgicament sn els ms rics, mentre que els que estan en vies de desenvolupament sn ms pobres. Ambientals. EX: la combusti del petroli per als vehicles perjudiquen considerablement la capa doz.6