Per què vaig voler ser cientí fi c?

“Cada dia aprenc alguna cosa... cada dia!”

Oriol CasanovasInvesti gador del grup de recerca d’Angiogènesi Tumoral

D’estudiant m’agradaven molts temes de la branca de les ciències, la química, les naturals, la fí sica... de fet, m’agradaven totes les assignatures de ciències! Amb el temps vaig veure que el que realment m’agradava era aprendre coses noves, conèixer com i perquè són les coses... descobrir.

Així que m’he dedicat a la recerca, i ara cada dia aprenc alguna cosa... cada dia. L’avançament del coneixement cientí fi c és tant ràpid que, posant-me al dia, o discuti nt amb els companys, sempre aprenc alguna cosa... cada dia. I a més, amb la nostra recerca al laboratori, ajudem a avançar la ciència! Per a mi és molt grati fi cant... cada dia.

FOTO: IDIBELL

Manel EstellerDirector del Programa d’Epigenèti ca i Biologia del Càncer

Sempre vaig ser un nen estudiós, però també inquiet i curiós. De peti t sempre jugava a imaginar-me aventures amb el meu germà. També volia ajudar als altres, però sense el desgast emocional de veure el pati ment diari. La ciència i la recerca em permeti a això: Cada dia és una aventura nova per buscar respostes a preguntes com: quina alteració presenta aquest ADN? Per què aquesta cèl·lula té aquesta forma? Com actua aquest fàrmac? A més, els resultats dels nostres descobriments han contribuïts a millorar la salut de les persones.

“En recerca cada dia és una nova aventura”

FOTO: IDIBELL

Isabel FabregatCap del grup de recerca de Claus Biològiques del Fenoti p Invasiu i Metastàti c

El meu interès per la biologia de bata va començar al batxillerat ja què vaig tenir una excel·lent professora de ciències naturals. I l’interès per la bioquímica va venir de la mà del professor Mayor Zaragoza a segon de carrera i la meva vocació per la investi gació se la dec als directors de la meva tesi doctoral Jorgina Satrústegui i Alberto Machado i al Centre de Biologia Molecular de la Universidad Autónoma de Madrid. Allà vaig ser conscient de les difi cultats de la carrera investi gadora, de com era de difí cil investi gar a Espanya (als anys 80) però em va fascinar la passió, l’esforç, la llibertat que se sent fent el que un vol, la sati sfacció dels reptes assolits, l’alegria d’encomanar el teu entusiasme a un alumne, de la meravella que és estar sempre envoltada de gent jove a qui pots ajudar a formar-se i vaig decidir que intentaria que la meva feina no fos mai una manera de fer diners sinó una passió en què inverti r el meu temps i el meu esforç.

“Vaig decidir que intentaria que la meva feina no fos mai una manera de fer diners sinó una passió més en què inverti r el meu temps i el meu esforç”

FOTO: IDIBELL

Joan GilCap del grup de recerca d’Apoptosi i Càncer

“Als 13 anys es va despertar el meu interès per la ciència”

Quan tenia 13 anys, recordo una conferència d’un metge del meu poble, Ripoll, que parlava del material genèti c. Crec que va ser llavors quan se’m va despertar l’interès per la ciència. Un cop acabada la carrera de Biologia vaig tenir l’oportunitat de fer la tesi doctoral i va ser aquesta excel·lent experiència la que em va fer decidir per dedicar-me a la ciència.

FOTO: BIOPOL’H

Òscar Martí nez-TiradoCap del grup de recerca en Sarcomes

“A la meva germana li van diagnosti car una malalti a crònica greu i vaig decidir que em dedicaria a la recerca per entendre les malalti es i combatre-les”

Ja de peti t vaig tenir molta curiositat per trobar explicacions a les coses que no entenia. Mentre estudiava a l’Insti tut sabia que aniria a la Universitat i faria una carrera de ciències. Quan tenia 20 anys a la meva germana li van diagnosti car una malalti a crònica que aleshores era greu. Ningú de la família entenia el perquè havia passat, aquell dia vaig decidir que em dedicaria a la recerca per entendre els mecanismes que ens porten cap a una malalti a i aprendre a combatre’ls.

FOTO: IDIBELL

“Em vaig adonar que volia investi gar, però no com a interès per tenir una feina sinó només perquè necessitava fer-ho”

Antoni Rodríguez-FornellsCap del grup de recerca de Cognició i Plasti citat Cerebral

Jo vaig descobrir la ciència tard. El meu interès se centrava en intentar estudiar la ment des de diferents perspecti ves. A la facultat de psicologia em vaig adonar que volia investi gar, però no per tenir una feina sinó perquè necessitava fer-ho. Crec que això ens caracteritza als investi gadors, una espècie d’impuls intern per buscar informació sobre temes nous i apassionants, obrir la porta d’un món nou i passar molt de temps rastrejant els seus camins, fi ns que arriba un punt en què et perds i tens alguna idea nova que et porta a intentar fer algun experiment original. Tenir o senti r aquest impuls és una cosa molt personal.

FOTO: IDIBELL

“La recerca implica una dedicació molt intensa i pot haver moments de frustració però les recompenses són extraordinàries”

Montserrat Sánchez-CéspedesCap del grup de recerca en Gens i Càncer

En el meu cas, ja des del Batxillerat, m’agradaven més les ciències que les lletres. M’interessaven sobretot les matemàti ques i la biologia. De la biologia em resulta fascinant com el coneixement del funcionament de la cèl·lula, especialment des del punt de vista bioquímic i genèti c, pot ajudar-nos a comprendre la causa de les malalti es. I com també l’estudi de les malalti es contribueix al nostre coneixement sobre com funcionen les cèl·lules i els organismes. Treballar en recerca implica una dedicació molt intensa, moltes hores al laboratori i pot haver moments de frustració. Malgrat això, les recompenses son extraordinàries. És una tasca molt creati va on pràcti cament no existeix la ruti na. A mes, estàs en contacte permanent amb col·legues d’altres països, i no hi ha res com l’excitació que produeix fer una troballa completament nova que pot fer avançar, ni que sigui una miqueta, el progrés de la humanitat.

FOTO: IDIBELL

“La recerca requereix constància, afany de superació i una gran dosi d’imaginació”

Laura ValleInvesti gadora del grup de recerca en Càncer Hereditari

Quan vaig haver de decidir a què em volia dedicar professionalment tenia clar que havia de complir dos objecti us: el meu desenvolupament personal i donar resposta a qüesti ons importants de la salut humana que encara no tenien solució. La carrera cientí fi ca integra ambdós aspectes. Personalment és una feina molt enriquidora. L’adquisició constant de nous coneixements, l’esforç per a la superació d’obstacles i la cerca de respostes a noves preguntes fan de la recerca una feina tediosa, que requereix constància i afany de superació, a la vegada que una gran dosi d’imaginació. Això sí, téns l’ajuda de companys i col·laboradors amb qui comparti r la feina diària, els èxits i els moments durs. En el cas de la recerca biomèdica, tot aquest esforç té la seva recompensa quan poc a poc fem peti ts avenços que amb els anys milloren el diagnòsti c i la cura de malalti es.

FOTO: IDIBELL

Àlex VaqueroCap del grup de recerca de Biologia de la Cromati na

Sempre m’ha fascinat entendre com funcionen les coses. Des de peti t obria aparells per mirar d’esbrinar com podia ser que allò funcionés, observava insectes i animals preguntant-me com podien existi r, o mirava el cel de nit bocabadat. Des que ti nc edat per recordar-ho, sempre he volgut ser cientí fi c. De fet, el meu interès era molt general, fi ns i tot vaig estar a punt d’estudiar Física en comptes de Bioquímica. La culpa d’aquesta decisió la van tenir els meus professors de Química i Bioquímica durant el batxillerat, que em van fer d’adonar de com arribem a semblar-nos tots els éssers vius, des d’una bactèria o d’un vegetal a una persona. I tot això degut a que comparti m els mateixos mecanismes de funcionament basat en una mateixa base bioquímica de reaccions i molècules. Aquesta fascinació encara perdura i és el motor principal del meu treball.

“Sempre m’ha fascinat entendre com funcionen les coses”

FOTO: IDIBELL

L’Insti tut d’Investi gació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en medicina cel·lular, on la recerca bàsica d’alt nivell està al servei de preguntes clíniques rellevants i del desenvolupament econòmic.

L’IDIBELL és un insti tut que recull l’experiència de les insti tucions del campus de Bellvitge, una de les àrees de l’Estat espanyol amb un nivell clínic i universitari més destacat. En aquest entorn privilegiat, l’IDIBELL té l’oportunitat de desenvolupar acti vitats de recerca orientades a solucionar els problemes de salut dels ciutadans.

Un aspecte fonamental de la recerca de l’IDIBELL és la seva proximitat al malalt. Per la seva situació i per l’acti vitat assistencial diària que molts d’ells desenvolupen, els investi gadors de l’IDIBELL coneixen quins problemes són realment prioritaris i quines solucions resulten efecti ves en la pràcti ca clínica diària.

L’IDIBELL es va crear l’any 2004, a parti r de la fusió de diverses enti tats d’investi gació, parti cipat per l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Insti tut Català d’Oncologia i la Universitat de Barcelona. L’Insti tut està integrat en el parc de salut de l’Hospitalet, Biopol’H.

L’IDIBELL està situat al municipi de l’Hospitalet de Llobregat, al sud de Barcelona. Les seves instal·lacions estan distribuïdes entre l’Hospital Duran i Reynals, l’Hospital Universitari de Bellvitge i els edifi cis del campus de la Universitat de Barcelona a Bellvitge, a l’espai Biopol’H.

L’insti tut de recerca de Bellvitge

FOTO: MARIONA FONT

Formen l’IDIBELL

© 2011 Insti tut d’Investi gació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL)Granvia de l’Hospitalet, 199-203

08908 L’Hospitalet de Llobregat. Barcelona. SpainT 93 260 74 11

info@idibell.cat · www.idibell.cat