ISBN: 978-1-4092-6808-6

El Científic dibuixat

Aquest llibre està basat en el projecte de recerca “El científic dibuixat” del portal www.recercaenaccio.cat. Els texts del llibre inclouen fragments del contingut del projecte i noves aportacions de l’anàlisi. Coordinació i edició:

M. Teresa Escalas Tramullas. Coordinació del projecte. Isabel Ruiz Mallén. Redacció i maquetació. Juanita Zorrilla Pujana. Tractament de dades.

Autors:

Mequè Edo Basté, Dra. en Didàctica de les Matemàtiques. Professora del Departament de Didàctica de les Matemàtiques i de les Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona. M. Teresa Escalas Tramullas, Dra. en Ciències Químiques. Observatori de la Difusió de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona (ODC), recerca i divulgació Rosina Malagrida Escalas, Màster en Comunicació científica per l’Imperial College London i cap de comunicació del Parc Científic de Barcelona. Jordi Pericot i Canaleta, Dr. en Filosofia. Catedràtic i professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra, expert en teoria de la Imatge. Isabel Ruiz Mallén, Ambientòloga. Membre de ODC, recerca i divulgació. David Segarra i Mediavilla, Biòleg i divulgador científic. Coordinador del portal Recerca en Acció de l’ Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR). Pau Senra Petit, Físic. Expert en cultura científica, membre de l’ODC. Director de projectes KdV Consultors Cultural. Juanita Zorrilla Pujana, Biòloga. Membre de ODC, recerca i divulgació.

© 2009 Els autors sobre els texts. © 2009 Els autors dels dibuixos sobre els mateixos. © 2009 Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca sobre els drets de reproducció © 2009 Escalas Tramullas, M.T., Ruiz Mallén, I., Zorrilla Pujana, J., sobre l’edició Comissionat per a Universitats i Recerca. Departament d’Innovació, Universitats i Empresa. Generalitat de Catalunya ISBN: 978-1-4092-6808-6 Barcelona, 2009

El Científic dibuixat

Un llibre per pensar, descobrir i dibuixar

4

Índex

1. Científics i científiques a Catalunya: una mirada a través dels dibuixos infantils 6

Dibuixa una persona que es dedica a la ciència 11

2. Quin aspecte tenen les persones que es dediquen a la ciència? 12 Els nois dibuixen científics i algunes noies dibuixen científiques 13 Les nenes s’acosten més a la realitat 19 Els científics van amb bata, porten ulleres i no es pentinen 20 Per què aquesta imatge estereotipada? 22 Descobreix a quin personatge de ficció s’assemblen aquests científics 23

3. Quina mena de ciència mostren els dibuixos? 24 Les activitats científiques són la química, la biologia i l’astronomia 24 Experiments i fórmules 28 Instruments 32 Els científics... al laboratori 35 Dibuixa una científica o un científic en aquests escenaris 40

4. Quins valors humans i socials dels científics suggereixen els dibuixos? 43

Més científics bons que dolents 43 Científics poc comunicatius, rarament es dediquen a la docència 46 La ficció mostra la cara més negativa de la ciència 48 Descobreix: qui ha dit què? 57

5

5. Una ciència perillosa o segura? 58 Pocs guants, màscares i ulleres de protecció 58 Una ciència poc creïble 63 La visió de la ciència de risc es manté en el futur 67 Experimenta com els científics i les científiques 68

6. Com influeix l’edat de l’artista en la imatge dels científics? 71 A mida que els nens es fan grans, fan dibuixos més estereotipats 71 Entre sis i vuit anys: els científics afables 72 Entre nou i onze anys: científics de pel·lícula... o tot el contrari 75 De dotze anys cap endavant: del científic mediatitzat a les noves expressions 76 Descobreix l’edat del dibuixant 81

7. Els científics dibuixats, es corresponen amb la realitat? 82 Els nois tenen una imatge més estereotipada que les noies 82 La persistència dels estereotips 83 La influència dels mitjans de comunicació 84 Dibuixa un científic o una científica. Fes el test 85

8. Millorar la cultura científica, tot un repte! 87 La comunicació de la ciència, un repte pendent 89 Cap a una cultura científica més sòlida 90 Pensa quin científic o científica t’agradaria ser 91

9. Bibliografia recomanada 94

10. Respostes a les activitats 96

11. Agraïments 109

6

1. Científics i Científiques a Catalunya: una mirada a través dels dibuixos infantils

Aquest llibre mostra la imatge que expressen els nens i les nenes de Catalunya a través dels seus dibuixos, de les persones que es dediquen a la ciència. El llibre recull una selecció dels 250 dibuixos que van realitzar més de 300 catalans, entre 6 i 18 anys, com a participants del concurs “Dibuixa un científic” el dia 28 de Setembre del 2007 amb motiu de la Festa de la Ciència (∗). En aquest concurs, es demanava als participants que dibuixessin un científic o una científica, sense especificar res més, a fi de condicionar el mínim possible el resultat. El contingut dels dibuixos va ser analitzat per un grup d’experts coordinat per la Dra. M.Teresa Escalas de l’Observatori de la Difusió de la Ciència (ODC) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i per David Segarra, del portal Recerca en Acció de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), amb la col·laboració de les investigadores Juanita Zorrilla i Aida Homs. L’equip va utilitzar una metodologia d’anàlisi basada en l’emprada per David W. Chambers en el seu estudi “The Draw-a-Scientist Test” al 1983, la qual s’ha revisat i replicat amb milers de nens d’arreu del món cosa que ha permès comparar els resultats amb els d’altres cultures. ∗ La Festa de la Ciència va formar part del projecte Researchers (Discover the Researchers’ Facets) que promou la Comissió Europea a través del 7è Programa Marc, i a Catalunya va ser organitzada per l’AGAUR amb la col·laboració del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

6

7

A l’estudi s’analitza fins a quin punt existeix una imatge estereotipada del científic: És il·luminada i obsessiva o equilibrada? És distant i irreal o propera i humanitzada? Té una activitat perillosa o lligada a la qualitat de vida? És inintel·ligible o és dialogant i comprensible? L’estudi es va desenvolupar per encàrrec de l’AGAUR mitjançant el portal Recerca en Acció (www.recercaenaccio.cat) dins del projecte “El científic dibuixat”. Alguns dibuixos, texts d’anàlisi i altres materials es troben disponibles en aquest portal. Els resultats de l’estudi han permès caracteritzar la imatge de les persones que es dediquen a la ciència representada en els dibuixos dels nens i joves de Catalunya. Aquesta imatge és diferent segons si la dibuixen els nens o les nenes, però sempre estereotipada i influenciada per la literatura i el cinema, com el científic dibuixat per la Sílvia Prat de 13 anys que trobareu a la pàgina següent. Comparada amb els resultats d’altres estudis, aquesta imatge s’ha mantingut durant dècades i a través de les cultures. La percepció esbiaixada que tenen els infants dels científics i científiques convida a reflexionar sobre la necessitat de millorar i apropar més a la realitat la imatge dels científics, minimitzant els estereotips negatius, com són la dominància d’homes, vells, aïllats, amb aspecte foll, fent activitats perilloses, entre d’altres representacions. Podem observar que alguns dels dibuixos ens transmeten una ciència humanitària, útil, de col·laboració, interdisciplinària, i realitzada per homes i dones afables.

8

Una visió estereotipada del científic, per Sílvia Prat

9

En aquest llibre, els experts que han col·laborat en l’anàlisi dels dibuixos aprofundeixen en la interpretació dels resultats, posen en comú les seves aportacions i aconsegueixen donar una perspectiva que, més enllà de la interdisciplinarietat, s’apropa al paradigma de la complexitat: El catedràtic Jordi Pericot, introdueix el lector en l’anàlisi del significat de les imatges. Els comentaris de Pau Senra serveixen de guia en la identificació i comprensió dels elements més representatius dels dibuixos. La Mequè Edo dóna les pautes per entendre com evolucionen els principals referents icònics i simbòlics dels dibuixants, amb l’edat. Les aportacions de David Segarra ens fan reconèixer la influència dels mitjans audiovisuals en la imatge representada, i ens ajuden a dibuixar les conclusions de l’estudi. Les reflexions de Rosina Malagrida aporten un conjunt d’idees en el camp de la comunicació i divulgació científica per avançar cap a una cultura científica més sòlida al país. La metodologia, el recull de dades, l’anàlisi i les conclusions han estat realitzades per M. Teresa Escalas, Aida Homs i Juanita Zorrilla. El disseny i la maquetació d’aquest llibre han estat fets per Isabel Ruiz, qui ha pres com a referència la publicació mexicana “Biodiversidad y Conservación en Nuevo San Juan: una mirada a través de los dibujos de los niños” (2007) de la qual és coautora juntament amb Laura Barraza.

10

Tens un llibre interactiu a les teves mans Un llibre de ciència que et farà pensar sobre la ciència i les persones que s’hi dediquen, descobrir com són i quin és el treball de les científiques i els científics, i dibuixar els teus propis científics. A les pàgines del mateix color que aquesta, hi trobaràs diverses propostes per a tu i també per als teus amics. Es tracta d’una eina pedagògica i de reflexió que dóna suport a accions dirigides a millorar la imatge dels científics i científiques.

10

11

Dibuixa una persona que es dedica a la ciència

Recorda aquest dibuix i sabràs si la teva imatge dels científics ha canviat en llegir el llibre

11

12

2. Quin aspecte tenen les persones que es dediquen a la ciència? A principis dels anys 80, l'investigador americà David W. Chambers va demanar a 4.807 alumnes de primària que dibuixessin a un científic. La idea de l’investigador era que els nens i les nenes d'aquest nivell educatiu no tenen prou recursos per a exposar verbalment de forma extensa quina és la seva imatge d'un científic. En canvi, poden dibuixar-lo de forma força detallada. Analitzant els dibuixos resultants, Chambers va identificar set estereotips que es repetien sistemàticament en molts dels dibuixos:

Bata de laboratori (gairebé sempre blanca)

Ulleres

Pèl facial (barbes, bigotis, patilles)

Símbols de recerca (instruments científics i equips de laboratori)

Símbols de coneixement (llibres)

Tecnologia (produccions científiques com ara coets)

Texts breus amb fórmules o expressions, com “Eureka!” En el cas dels nens i nenes catalans, els resultats de l’anàlisi suggereixen que aquests també representen una imatge estereotipada de les persones que es dediquen a la ciència, d’acord amb els elements que caracteritzen externament el científic o la científica que han dibuixat.

12

13

Els nois dibuixen científics i algunes noies dibuixen científiques En els dibuixos dels infants catalans hi ha una diferència considerable entre la proporció de científics i científiques que han dibuixat. Els autors dels dibuixos, 102 nois i 124 noies, només han dibuixat dones científiques en el 21% dels casos, mentre que en el 64% dels dibuixos hi ha homes. En un 12% dels dibuixos la persona té un gènere indefinit i al 3% restant hi ha científics d’ambdós sexes. En el cas dels nens, la diferència és molt accentuada ja que un 80% ha dibuixat homes científics i únicament un 2% ha dibuixat dones científiques. En el cas de les nenes, les proporcions són més equitatives però la diferència encara és notable. Un 50% ha dibuixat homes científics i un 37% dones científiques. Al girar pàgina en trobareu dos exemples. El científic somrient de la primera il·lustració, dibuixat per Martí Fontrodona, de 7 anys, i la jove científica dibuixada per Elisa Ferrer de 14 anys.

14

Científic dibuixat per un nen: Martí Fontrodona

15

Científica dibuixada per una nena: Elisa Ferrer

16

Els resultats del nostre estudi contrastats amb estudis internacionals (Chambers, 1983; Picker & Berry, 2000; Steinke et al., 2006) mostren conclusions similars en termes de les diferències de gènere trobades. Per exemple, Susan Picker i John Berry (2000) van analitzar les imatges dels matemàtics dibuixades per joves entre 12 i 13 anys procedents dels Estats Units, Regne Unit, Finlàndia, Suècia i Romania. Els seus resultats també suggereixen que els nens i nenes perceben de manera diferent els científics, mostrant que les nenes tenen menys estereotipat el gènere de les persones que es dediquen a la ciència. I, encara més, mostren diferències entre els països: al Regne Unit la percepció és menys estereotipada amb un 94% de nens i un 57% de nenes que dibuixen dones, mentre que a Romania cap dels nens, i només el 17% de les nenes, dibuixa dones científiques. Tampoc en l’estudi de Chambers (1983) els nens dibuixen dones científiques. En comparació amb aquests països, a Catalunya la imatge que tenen els nois dels científics és masculina i la de les noies tendeix a una posició d’igualtat. La major proporció de dones com a imatge dins la ciència posa de manifest un petit avenç en la igualtat de gènere a Catalunya. Els dibuixos catalans també ressalten la importància del treball en grup i mixt, on ambdós gèneres treballen conjuntament en un 5% dels casos. És el cas del dibuix fet per en Marcel Llargués, d’onze anys, que intenta expressar que la recerca és una activitat col·lectiva i feta en equip, fugint del tòpic del científic solitari tancat al seu laboratori. A cap dels dibuixos analitzats per Picker i Berry, contràriament, hi apareix aquest aspecte.

17

La recerca és un treballa en equip i mixt, de Marcel Llargués

18

Marie Curie, una imatge femenina a la història de la ciència (Otis Franco)

19

Les nenes s’acosten més a la realitat Alguns treballs de recerca suggereixen que la imatge que els nens i nenes tenen de les persones que es dediquen a la ciència reflecteix sobretot allò que veuen a la televisió, als còmics i al cinema, i no pas la realitat de la ciència (Schibeci i Sorensen, 1993). Al 2003, després d’analitzar 222 pel·lícules filmades al llarg de vuit dècades, Peter Weingart, Claudia Muhl i Petra Pansegrau, sociòlegs de la ciència a la Universitat de Bielefeld (Alemanya) van trobat que el 82% dels científics de les pel·lícules són homes, i el 18% són dones. A un nivell més específic, el típic científic de les pel·lícules és blanc caucàsic (96% dels casos) i de mitjana edat (40% dels casos tenen entre 35 i 49 anys). A més, les dones científiques apareixen més joves i més atractives que els seus companys masculins, i estan per sota en quant a la categoria professional. Tot i que els dibuixos mostren una visió masculina de la ciència predominant, la dona cada cop té més presència en aquest món. Segons les dades de l’AGAUR, durant el curs escolar 2004-2005 el 45% de les tesi doctorals presentades a Catalunya van ser llegides per dones, mentre que a Espanya, l’any 2007 el 37% dels professors universitaris eren dones (González, 2007). El dibuix d’Otis Franco, de 10 anys d’edat, recorda la presència històrica de la dona en el món de la ciència. Una somrient Marie Curie fa recerca al seu laboratori, ple d’acolorits pots i artefactes.

20

Els científics van amb bata, porten ulleres i no es pentinen Un home amb bata blanca i ulleres, sovint amb el cabell esbojarrat, que treballa en un laboratori on hi ha senyals d’aïllament i obscurantisme, es dedica a la química i la seva actitud és, generalment, positiva. Aquesta imatge estereotipada de les persones que es dediquen a la ciència és la que domina en els dibuixos del nostre estudi a Catalunya, i que coincideix amb la visió de nens i joves d’altres països. El 56% dels casos inclouen la bata blanca, el 46% les ulleres, i el 21% el cabell esbojarrat. La il·lustració de la Sílvia Casanova, de 10 anys, n’és un clar exemple. En general, la imatge social de la ciència i de les persones que s’hi dediquen és sovint força allunyada de la realitat. Així ho demostren els estudis que, des de l’any 1950, han dut a terme investigadors de les humanitats i de les ciències. Gràcies a ells, avui disposem d’una dilatada informació de com és d’estereotipada la imatge dels científics: en el temps, amb 24 anys d’aplicació; a nivell geogràfic, en països d’Amèrica del Nord, Austràlia, Europa i Àsia; amb l’edat, per part de nens, adolescents, joves i adults; i a diferents cultures. “Les percepcions estereotipades són persistents” va concloure Kevin D. Finson de la Universitat de Bradley al 2002, després de revisar els treballs més importants realitzats durant els últims 50 anys sobre la interpretació dels dibuixos infantils de científics i científiques. L’autor també apuntava que: “Des de l’estudi dels doctors Margaret Mead i Rhoda Metreaux al 1957, els mateixos elements bàsics propis de la imatge estereotipada han estat trobats una vegada i una altra en els dibuixos. La recerca indica que aquesta percepció s’estén a través dels grups d’edat, dels nivells educatius i del temps”.

21

El científic estereotipat, de la Sílvia Casanova

22

Per què aquesta imatge estereotipada? Segons Finson (2002), “la influència dels mitjans, com les pel·lícules, els còmics o la televisió esdevenen una font d’informació significativa, que els nens i joves assimilen i, en conseqüència, incorporen dins les seves percepcions, com mostren els dibuixos que fan.”

23

Descobreix a quin personatge de ficció s’assemblen aquests científics

Trobaràs les respostes a la pàgina 96

23

24

3. Quina mena de ciència mostren els dibuixos?

La majoria dels nens i nenes catalans veuen la ciència com una activitat col·lectiva, de laboratori endreçat i treball de camp, centrada sobretot en la química i la biologia, i més sovint a càrrec dels homes que de les dones. Les activitats científiques són la química, la biologia i l’astronomia Tot i la riquesa de coneixement que s’observa en els dibuixants, que han mostrat des de les ciències experimentals (Química) fins a humanístiques (Arqueologia), cal destacar que els dos referents predominants han estat la química i la biologia en múltiples categories i entorns. La gran majoria dels científics dibuixats es dediquen a la química. En el 48% dels dibuixos hi ha matrassos erlenmeyer, alambins en el 20%, i provetes en el 14%. En el cas de la biologia apareixen diferents situacions: des d’una científica que està observant una mostra amb un microscopi, com el dibuix de l’Anna Domènech, de 9 anys, fins a una personalitat científica com la Josefina Castellví a l’Antàrtida.

24

25

Una biòloga observant una mostra, de l’Anna Domènech

26

En un segon nivell destaquen l’astronomia, amb telescopis al 41% dels dibuixos, i també les matemàtiques. Aquest dibuix de la Carla Granell, de tretze anys, mostra un matemàtic escrivint una complicada fórmula a la pissarra. Es tracta, a més, de l’únic dibuix on apareix un científic fent classes. Tot i que els alumnes no estiguin representats al dibuix, el fet que el científic estigui escrivint a la pissarra d’esquena a l’observador suggereix que es troba en un entorn docent, i a la vegada transmet una visió de l’ensenyament amb una metodologia tradicional. En un tercer grup apareixen la geologia, l’arqueologia, la medicina i algun missatge genèric sobre la ciència. Aquests resultats coincideixen en gran mesura amb els obtinguts per l’equip de recerca dirigit per Peter Weingart (2003) que indiquen que la disciplina científica que mostren més sovint les pel·lícules és la recerca mèdica, seguida per la física, la química i la psicologia. L’escassa aparició de científics famosos, com Einstein i Galileu, representats només una i tres vegades respectivament, suggereix una tendència a la desaparició de referents excepcionals.

27

Un matemàtic ensenyant matemàtiques (Carla Granell)

28

Experiments i fórmules A més de representar diferents estris de laboratori de l’àrea de química, en molts casos els dibuixos representen experiments coherents, com per exemple la barreja de dos colors. El dibuix de l’Aleix Seguí, de set anys, representa un científic utilitzant uns artefactes de laboratori on es mostra una mescla de colors primaris que dóna com a resultat uns sorprenents colors compostos. Aprofundint més en l’anàlisi d’aquest dibuix, podem veure que el científic representat és jove i té un tarannà alegre. La joventut i l’optimisme del personatge permet identificar la recerca científica com una tasca positiva, agradable i útil. L’emotivitat que desperta ajuda a aproximar-se al dibuix amb una bona disposició i a veure el científic amb simpatia. En altres ocasions els dibuixants no han representat accions al laboratori, sinó elements estàtics que per ells sols representen la ciència i, sovint, la seva vessant més negativa, com és el cas de productes tòxics o explosius.

29

Il·lusió per experimentar, per Aleix Seguí

30

Les matemàtiques i la ciència, de Jaume Ros

31

Les fórmules i símbols matemàtics són presents en algunes de les representacions dels científics, com en el dibuix de Jaume Ros, de 13 anys d’edat, on un matemàtic d’aspecte poc polit ens observa davant d’una pissarra.

Les fórmules matemàtiques i els números tenen una presència molt significativa, des de decorat de fons fins a element principal. És sorprenent l’ús força extrem d’aquest element que fan nens i nenes en els seus dibuixos. La gran majoria representa les fórmules sobre pissarres i són menys els que ho fan sobre paper o a les pantalles dels ordinadors. Hi ha dibuixos amb notació científica molt diversa: sumatoris, integrals, lletres gregues, entre d’altres. I n’hi ha on les sumes de dues xifres no són correctes (3+5 =14).

32

Instruments Els microscopis també són una constant en molts dibuixos. Sorprèn la fidelitat de la reproducció, fet que suggereix que quan els van fer servir la impressió que va deixar en els nens i joves fou bastant alta. De fet, en aquest dibuix de la Sabina Vilagut de 14 anys, el microscopi fins i tot apareix de la mateixa mida que la científica. També podem remarcar la manera de representar físicament aquesta científica. En el camp de les ciències físiques, el telescopi ha estat la instrumentació més representada: models senzills en equips multidisciplinaris, elements de decoració i grans telescopis. Respecte de la presència de tecnologia, els nens i les nenes representen freqüentment ordinadors, però cap altre tipus d’aparells. Són pocs els dibuixos que mostren amb més detall els aspectes d’instrumentació científica. Per exemple, la imatge d’un científic fent servir una pipeta o el dibuix d’un despatx de científic dibuixat amb tots els detalls, des de llibres i terraris fins a ordinadors, telèfons i fax. Tanmateix, aquests dos darrers casos en són l’excepció.

33

El microscopi, per a “buscar l’invisible”, de la Sabina Vilagut

34

Experimentant al laboratori (Sara Tejada)

35

Els científics... al laboratori L’entorn de treball és essencialment el laboratori, on se situa la persona que es dedica a la ciència en un 60% dels casos. Els laboratoris apareixen en molts formats, normalment endreçats i nets (no hi ha evidència de taques, pols o teranyines), amb portes sempre tancades i en pocs casos inclouen zones privades o restringides. En el dibuix de la Sara Tejada, d’onze anys, un científic ens observa des del seu ben equipat laboratori mentre fa una decantació. L’entorn natural és molt menys representat, només apareix en el 6,8% dels dibuixos. Tot i així, un dels aspectes més sorprenent ha estat la diversitat d’escenaris fora del laboratori que s’han presentat, com per exemple sota el mar, la base antàrtica, l’explosió d’un volcà, el bosc o les piràmides. En tots els casos els científics presentaven eines d’observació de la natura, normalment llibreta i llapis.

36

Un científic marí analitza sota l’aigua els moviments d’una impressionant mena de rajada. Tot i que no és l’escenari més habitual, en aquest dibuix en Joan Matas, de 12 anys d’edat, ha optat per mostrar a un científic a l’aire lliure.

37

El científic submarinista, de Joan Matas

38

La ciència de l’arqueologia, de Cèlia Fenollosa

39

Sota un sol implacable, un arqueòleg pren les seves notes i mesures en algú racó d'Egipte. Aquest dibuix, realitzat per Cèlia Fenollosa, una nena d'onze anys, representa un científic del camp de les humanitats treballant a l'aire lliure, tema molt poc freqüent.

40

Dibuixa una científica o un científic en aquests escenaris

Al laboratori

Dibuix de l’Ona Piqué

40

41

A l’aire lliure

Dibuix fet per Lorena Iglesias

42

Arribant a casa seva

Il·lustració de l’Arnau Pallí

43

4. Quins valors humans i socials dels científics suggereixen els dibuixos? La ciència, es veu com una activitat negativa, o bé positiva? El científic o la científica són vistos com una persona o com una caricatura impersonal? Els resultats mostren que la visió del científic que expressen els nens i les nenes és majoritàriament positiva. Més científics bons que dolents Les actituds assignades als científics i les científiques en els mitjans i a les pel·lícules són molt diverses i, malgrat que es podria pensar que en general són negatives, els estudis duts a terme més recentment, a més de mostrar mites com el de Frankenstein o el Dr. No, inclouen imatges benefactores i dotades de valors humans. Aquesta imatge també es reflecteix en els resultats obtinguts, amb una imatge negativa del 19% i una de positiva del 67%; la resta no defineix aquest caràcter. La majoria dels dibuixants, com l’Elena Fuentes de dotze anys, opten per representar una persona d’aspecte pacífic i bondadós, afable, sociable i que contribueix al benestar. Mentre que la imatge negativa del científic amb aspecte inestable, desagradable, poc comunicatiu i esbojarrat, queda en un segon pla. En Santi Salas, també de 12 anys, dibuixa un científic turmentat, obsessionat pel seu treball, víctima de la incomprensió ciutadana.

43

44

Científic bondadós (Elena Fuentes)

45

Científic turmentat (Santi Salas)

46

Científics poc comunicatius, rarament es dediquen a la docència Els científics, en un 46% dels dibuixos, estan fent experiments. Per exemple, el dibuix de l’Adelaida Rubió, de 10 anys, representa un científic somrient fent un experiment. La seva expressió, però, és indefinida, no és possible saber si està reflexionant o bé concentrat, el més probable és que estigui esperant que la prova acabi. Només en el 6% dels dibuixos representen l’activitat docent del científic. En un 6,5% dibuixen científics pensant. A la resta de dibuixos no especifiquen l’activitat.

47

El científic somriu mentre experimenta (Adelaida Rubió)

48

La ficció mostra la cara més negativa de la ciència A la literatura i al cinema, el científic és sovint un personatge negatiu, és clar que també hi ha científics bondadosos, abnegats, herois, salvadors de la humanitat... en tot cas, els científics de ficció solen ser personatges peculiars i poc corrents. Tot menys “normals”. Al 2003, Roslyn Hayes, professora de la Universitat de New South Wales a Austràlia, va categoritzar i analitzar els estereotips de científics més freqüents que apareixen a la literatura occidental com són: el positiu, el negatiu i el còmic. L’arquetip positiu, que correspon a dues classes de científics:

⊕ El científic noble, heroi o salvador, com és el cas de Mr. Spock o Data a “Star Trek”.

⊕ L’aventurer, descrit per Jules Verne a la seva obra “Viatge al

centre de la terra”. Un exemple de científic noble és el personatge d’aquesta il·lustració de l’Erola Fenollosa, de 14 anys. L’estil del seu dibuix està força influenciat pels mitjans de comunicació i concretament pels còmics manga.

49

El científic noble (Erola Fenollosa)

50

L’arquetip negatiu del científic, que pot representar-se a través de quatre estereotips:

L’alquimista malvat, per exemple Faust o Dr. Jekyll.

L’investigador inhumà, com Frankenstein.

El científic boig, dolent i perillós, com és el cas del Dr. Stragelove al “Telèfon Roig, viatgem cap a Moscou” o el Dr. Moreau a “L’illa del Dr. Moreau”.

El científic indefens, impotent i desemparat, per exemple a

“Outbreak” (“Estallido” en castellà). El dibuix de la Laia Velasco, d’onze anys, il·lustra molt clarament el típic savi boig de les pel·lícules de ciència ficció.

51

Savi boig (Laia Velasco)

52

Científic genial al còmic de Marc Casabó

53

L’arquetip còmic que correspon a la imatge del científic despistat, absent i genial, com el que mostra la pel·lícula “Retorn al futur”. La historieta del còmic dibuixat per Marc Casabó il·lustra aquest film.

54

Segons Weingart i el seus col·legues (2003), en el 51% de les pel·lícules, els valors ètics estan en conflicte directe amb els coneixements científics. Sembla clar que la controvèrsia es concentra en les ciències naturals, concretament en la recerca mèdica (incloent-hi la recerca de la ment) i en les intervencions físiques i químiques a la natura, on apareix la figura del científic boig, que “travessa barreres ètiques per guanyar coneixement prohibit i fama”. Segons l’autor, en aquests camps és on és més fàcil entrar en conflicte amb les fronteres ètiques, i les pel·lícules ho reflecteixen fent servir el recurs del científic transgressor per tal de plantejar els dilemes ètics a l’espectador. El científic dibuixat per Joel Gorrera, d’onze anys, mostra un individu turmentat, obsessionat, que realitza molts experiments a la vegada sense cap mena de control. A més, a la cara hi trobem somriures perversos, ulls desorbitats, rostres desencaixats i cabells esvalotats.

55

Científic boig amb cara de dolent (Joel Gorrera)

56

Els científics del camp de les humanitats, a diferència dels experimentals, són representats a les pel·lícules com persones bones i donen una imatge de confiança en la ciència. A part de les humanitats, la imatge positiva també s’associa a l’astronomia, la zoologia i la geologia. Per exemple, el paper del paleontòleg Kyohei Yamane a la primera versió de la pel·lícula japonesa “Godzilla”, estrenada al 1954; o bé, el paper que encarna Jodie Foster a “Contact”. Un altre resultat de Weingart i el seu equip fa referència als conflictes ètics associats a la recerca pública i privada. En el 35% dels films, les recerques problemàtiques des d’un punt de vista ètic es fan en secret i en domicilis privats, mentre que les disciplines no problemàtiques es fan a l’aire lliure i dins d’institucions com ara les Universitats. Segons Weingart, això pot mostrar també una diferència entre la ciència pública, on l’investigador treballa dins d’una comunitat de col·legues, i la recerca privada, on el científic ha marxat de la comunitat o bé l’han expulsat.

57

Descobreix: qui ha dit què? Avui dia tenim accés a molta informació gràcies a la gran quantitat i varietat de mitjans de comunicació que tenim a l’abast. Però entre tantes dades i fonts, a vegades és complicat reconèixer i també recordar qui ha dit què, quan i on: ho he vist a la tele, al cinema o ho he llegit en un llibre? Intenta fer memòria o simplement investiga qui és l’autor de cadascuna de les següents frases. Dues d’elles van ser dites per personatges de ficció (Professor Tornassol, Víctor Frankenstein) i les altres dues per un parell de científics europeus, i més concretament un danès (Niels Bohr) i un català (Ramon Margalef). “La recerca ha de ser un joc, perquè només jugant som feliços” “Obriré nous camins, exploraré poders desconeguts i revelaré al món els misteris més pregons de la creació” “És fantàstic haver trobat una paradoxa. Ara tenim alguna esperança de progressar” “... podrien usar-los amb finalitats bèl·liques... i això ho vull evitar com sigui... i l’únic que puc fer és destruir-ho tot”

Trobaràs les respostes a la pàgina 97

57

58

5. Una ciència perillosa o segura? La majoria de nens i nenes no mostren elements de risc en els seus dibuixos, tot i la imatge de perillositat i incertesa de la ciència que ensenyen moltes pel·lícules i novel·les. Pocs guants, màscares i ulleres de protecció Els elements de protecció o de seguretat són escassos en els dibuixos. Només en el 3,6% dels casos, és a dir, en nou dibuixos, apareixen científics amb ulleres de protecció. Les màscares i els guants només surten en sis i tres dibuixos, respectivament. A més, només en el 13% dels dibuixos existeix algun element que dóna a entendre clarament que la seva activitat és perillosa o arriscada. Per exemple, Ferran Fitó de catorze anys dibuixa un científic a qui ha explotat l’ordinador per un error en el seu experiment. Aquests resultats poden ser interpretats de dues maneres: pot ser que existeixi una manca d’informació sobre les mesures de seguretat que han de prendre els científics en un laboratori, o bé, tot i tenir-ne el coneixement, és possible que la percepció del risc sigui baixa.

5858

59

Científic perillós (Ferran Fitó)

60

Les dades de l’anàlisi de dibuixos de Chambers (1983) coincideixen amb les obtingudes en el nostre estudi, on només, el 4% dels dibuixos van representar senyals de perill o risc, com per exemple un científic al laboratori en runes després d’una explosió. Aquest dibuix de Marc Carreres de 13 anys, per exemple, posa èmfasi en representar fidelment un espai ampli que permeti la mobilitat i la tasca científica dels actors. D’aquestes imatges, se n’infereixen valors que s’associen a la seguretat a l’hora de desenvolupar una tasca científica: ordre, netedat, precisió, prevenció... en un laboratori net i endreçat que facilita la convivència i el treball en equip. A més, des del punt de vista de la representació analògica, aquest dibuix és força reeixit. Els elements bàsics hi són representats amb fidelitat i seguint les regles de la perspectiva i la lògica.

61

Un laboratori net i endreçat (Marc Carreres)

62

Científic fent experiments de risc (Eduardo Guillermo)

63

Una ciència poc creïble A les obres de ficció sovint apareixen científics d’aparença estrafolària que utilitzen el coneixement científic per posar en perill la humanitat. Els resultats de l’estudi de Weingart i el seu equip (2003) indiquen que el científic boig de les pel·lícules adquireix els seus coneixements en secret. La recerca perillosa es fa lluny de les institucions oficials de recerca (com la Universitat) i d’amagat de la comunitat científica. A una cinquena part dels films, els científics s’han autoaïllat perquè senten que la gent no els comprèn o qüestiona els seus mètodes. I una altra vegada la recerca mèdica i química s’associa més sovint al secret del laboratori. Els resultats de Weingart indiquen que els científics solitaris apareixen en un 42% dels films, i treballen d’amagat dels seus col·legues i de les institucions. En més del 60% de les obres analitzades, els descobriments o invents són qualificats de perillosos. En el 48% els invents es mantenen en secret. En el 35% el descobriment s’escapa del control. I en el 58% dels films, l’invent causa algun dany de manera accidental o intencionada. El dibuix de l’Eduardo Guillermo de 10 anys mostra un científic experimentant en solitari amb materials i productes perillosos que exploten.

64

La paraula clau és “ambivalència”, assenyala Weingart, perquè segons l’ús que se’n faci, el coneixement científic i la tecnologia poden portar a l’alliberament o a la dominació, poden permetre controlar o ser controlats, poden afavorir el benestar de la humanitat o bé la seva destrucció. Aquesta ambivalència obliga a preguntar-se on és la frontera entre un ús raonable i un ús forassenyat de la ciència. La majoria de mites moderns exploren justament aquesta qüestió. El més potent d’aquests mites és la creació de vida artificial humana, així com la seva alteració. És la història de Frankenstein, que té les seves arrels en el mite de Prometeu. El personatge grec roba el foc sagrat a Zeus i el dóna a les persones, de la mateixa manera que el Dr. Frankenstein desenvolupa una tecnologia per retornar la vida als morts. Tant Prometeu com Víctor Franskenstein haurien assolit una capacitat que no pertany a les facultats humanes. Haurien creuat una frontera prohibida. En conseqüència, ambdós reben el seu càstig pel seu sacrilegi. El dibuix de la Mònica Corzar, on apareix un científic i un robot, exemplifica la creació de vida artificial gràcies als coneixements tecnològics.

65

Científic amb robot, de Mònica Corzar

66

Les obres de ficció recorren contínuament a mites, paràboles i metàfores que qüestionen els perills atribuïbles a l’avenç de la ciència: el monstre escapat de Frankenstein pot representar els perills d’una ciència fora de control; el nou món d’Aldous Huxley dibuixa el risc d’una societat d’éssers idèntics que no deixa lloc per a l’individu. Moltes pel·lícules de robots, androides o cyborgs qüestionen en realitat la mateixa identitat humana, com passa a “Blade Runner” o amb els Borg de “Star Trek”. Així, les imatges i metàfores usades a pel·lícules i còmics podrien mostrar les pors i expectatives de les persones vers la capacitat de transformació del nou coneixement que la ciència genera de forma continuada. Els mites tenen tanta força que els mateixos científics els usen. És el cas de Jaume Terrades, catedràtic emèrit d’ecologia de la UAB, qui en el seu llibre “Biografia del món. De l’origen de la vida al col·lapse ecològic” fa un paral·lelisme entre el mite grec de Faetont i la societat actual. Faetont fou un jove ignorant i arrogant que volgué conduir el carro del Sol sense saber-ne, i en fer-ho gairebé crema la Terra sencera. Aquesta història és “una paràbola per qüestionar l’optimisme narcisista, força neci, de la nostra societat, que utilitza molta energia barata sense mesurar les seves forces per a aquesta empresa”, en paraules de Terrades.

67

La visió de la ciència de risc es manté en el futur A les pel·lícules, la ciència també s’associa al futur desconegut i, per tant, poc segur. En el seu estudi, Weingart i col·laboradors van trobar que només en un 47% de les pel·lícules es mostren camps científics versemblants i creïbles, mentre que el 14,5% dels films tracta sobre camps ficticis de la ciència i el 30% combina aspectes reals i de ficció. La major part de les projeccions del futur que es dibuixen són més aviat negatives o, si més no, situacions molt llunyanes a la ciència real. De fet, una tercera part dels films tracten sobre formes de vida artificials, sobrenaturals, humanes, animals o extraterrestres, o bé sobre clonació, reanimació i immortalitat. Un 20% de les pel·lícules tracten sobre armes, i també viatges en el temps. Al seu estudi, Weingart i col·laboradors conclouen que “les nostres pors i expectatives connectades a la nostra pròpia vida es projecten en les pors i expectatives sobre aquells camps de la ciència que tenen a veure amb la prolongació, millora, manipulació, expansió i final de la vida; els films populars de ficció, com la literatura, expressen aquestes pors i expectatives”.

68

Experimenta com els científics i les científiques Hem vist com la ficció sovint ens mostra una ciència llunyana, difícil de comprendre i poc segura... creus que aquesta imatge es correspon a la realitat? En la vida quotidiana podem respondre a moltes qüestions investigant: fent-nos preguntes i assajant fins a obtenir-ne les respostes. Qualsevol de nosaltres pot “pensar ciència”. Per això et proposem encendre una espelma, fer-te preguntes i cercar respostes. Per començar i abans d’iniciar la recerca, s’ha de tenir un coneixement previ de l’espelma. Aquesta descripció detallada i força quantitativa de l’espelma (cera, ble, flama, fum) et serà molt útil per intentar explicar el seu comportament: La cera de l’espelma està feta de parafina i estearina. La parafina, translúcida, s'estova en els dies de calor i es fon entre els 50°C i els 74°C. L'estearina, afegida en petites quantitats (5%), augmenta la temperatura de fusió de l'espelma i li confereix l'aspecte perlat. Quanta més estearina conté, més elevada és la temperatura de fusió de la cera i es consumeix més lentament. El ble és de cotó i serveix per conduir, per capil·laritat, la cera fosa fins a la flama, on es vaporitza i es crema. El diàmetre del ble ha de ser adequat al de l'espelma a fi que es consumeixin alhora; així s'evita que la cera vessi o que s'apagui l'espelma. Un ble massa gruixut provoca que la flama faci fum i un ble massa fi fa que la flama s’apagui ofegada amb la cera líquida.

68

69

70

Ara tria, entre aquestes preguntes, quina vols investigar, encén l’espelma, observa-la, raona i pensa les respostes. Trobaràs les solucions a la pàgina 98.

Com es consumeix la cera?

La cera líquida es pot cremar?

Els colors de la flama són iguals en totes les espelmes?

Les flames, tenen la mateixa forma?

Quina és la zona més freda i quina la més calenta de la flama?

Com podem aconseguir una flama més gran?

Com es pot consumir més ràpidament una espelma?

La flama fa ombra?

La flama produeix aigua?

En apagar-se, l’espelma fa fum blanc, de què és?

Per què l’espelma fumeja?

De què és el fum negre?

Quina forma tindria la flama en una nau espacial?

71

6. Com influeix l’edat de l’artista en la imatge dels científics? Estudiar l'evolució d'una determinada característica dels dibuixos a mesura que els autors es fan grans ajuda a entendre diferents moments d'aquest imaginari i, com diu Jordi Pericot, informa de quins són a cada moment els principals referents icònics i simbòlics dels dibuixants. Per això, observar i analitzar les cares, els rostres, les expressions facials dels científics dibuixats, tal com proposa Mequè Edo en aquest estudi, ens dóna una idea de l'evolució dels referents utilitzats pels nens. A mida que els nens es fan grans, fan dibuixos més estereotipats Els nens més petits acostumen a dibuixar científics afables amb cares somrients. A mesura que els nens creixen surten les imatges més estereotipades, però també les més originals i inesperades. Si separem els dibuixos dels nens i nenes catalans en dos grups d’edat, el primer de 6 a 12 anys i el segon de 13 a 18 anys, trobem que en els dibuixos del segon grup d’edat els estereotips són més alts que els de la mitja. Així mateix en el grup dels més grans, les actituds positives i negatives s’apropen més (53% i 21% respectivament) que les de la mitja (67% i 19%).

7171

72

Entre sis i vuit anys: els científics afables Els més petits, de sis a vuit anys, sovint representen un científic afable, dibuixen cares somrients, ulls vius, estats emocionals relaxats, plaents i molt humans. L'expressió predominant és d'optimisme. Això ens remet a una idea de recerca científica com a tasca positiva, agradable i útil. Com a exemple, només cal veure el dibuix de Paula Armero, de 8 anys, d'una astrònoma. Analitzant amb més detall aquest dibuix, podem veure que la composició és ordenada, clara i els actors ocupen el seu corresponent espai. L’autora se serveix d’objectes propis de la recerca espacial, tot i que limita excessivament aquests objectes, entre molts altres possibles, a un telescopi, una esfera i, evidentment, una finestra oberta d’on provenen els reflexos dels astres. Aquests elements gràfics permeten inferir uns continguts convencionals que donen sentit i enriqueixen la imatge, creen un context exclusivament orientat a l’observació còsmica i es mantenen sempre dins un marc de confiança i utilitat.

73

Una astrònoma dibuixada per Paula Armero

74

Un científic reflexionant sobre el seu experiment (Marina Ibáñez)

75

Entre nou i onze anys: científics de pel·lícula... o tot el contrari Pels volts dels nou i deu anys apareix amb força un nou rostre del científic que prové del món de la ficció cinematogràfica. És segurament l'edat en que apareix amb més freqüència el savi boig de les pel·lícules de ciència ficció. Com ja hem explicat en apartats anteriors, en aquest tipus de representacions, sovint el científic és un individu turmentat i obsessionat. A la cara hi trobem: somriures perversos, ulls desorbitats, rostres desencaixats, cabells esvalotats... però, al final d'aquesta etapa, els propis infants poden arribar a expressar que aquesta és una imatge estereotipada i reflectir-la al mateix temps que la desestimen com a referent de l'activitat científica. Paral·lelament a l'estereotip anterior, els infants d'entre nou i onze anys també representen uns nous científics amb unes expressions molt interessants: les cares expressen una actitud reflexiva, interrogativa, de concentració... que reflecteix l'activitat mental del personatge dibuixat. Aquesta nova imatge es contraposa al científic boig i els apropa a la realitat. N’és un bon exemple el dibuix de la Marina Ibàñez, de 10 anys.

76

De dotze anys cap endavant: del científic mediatitzat a les noves expressions A partir dels 12 anys s'observa, amb molta freqüència, la influència dels mitjans en les seves representacions, cosa que fa que els rostres no expressin tant emocions i sentiments particulars del personatge com expressions estandarditzades de les imatges de referència. Tanmateix, dels dotze als quinze anys trobem altres visions més personals, algunes que s'apropen a imatges més freqüents en edats anteriors, com ara:

El científic boig i turmentat.

El científic relaxat, somrient, d'ulls vius, mostrant una emoció afable, agradable, com l'astrònom dibuixat per Anna Bach, de 13 anys, envoltat de fórmules i estris diversos al seu laboratori.

D'altra banda també apareixen noves expressions en les quals el científic mostra una emoció particular en un moment concret de la seva tasca, com ara:

El científic que expressa desesperació i frustració davant l'error.

El científic emocionat exclamant la paraula "eureka”, un referent de l’activitat científica.

77

Un astrònom somrient, per Anna Bach

78

Finalment, els més grans de 16 a 18 anys ens poden donar unes visions molt personals, metafòriques i que conviden a reflexions com ara: és prou ètica avui l'activitat científica? Quin paper tenen altres éssers vius en aquesta activitat? Podeu veure com a exemple el ratolí científic dibuixat per Martí Rosés, de 16 anys, guanyador del concurs de dibuixos. O bé, preguntes com: la imatge del científic ha de respondre a un únic patró? La meva imatge, o la dels col·legues, després d'una nit de marxa, m'inhabilita com a possible futur científic? El dibuix fet per Marc Armengol, de 17 anys, convida a pensar-hi. El que s'observa d'aquesta anàlisi és que, tot i haver-hi certes semblances i algun patró més freqüent a algunes edats, la imatge del científic és diversa i evoluciona amb l'edat però es manté estereotipada. Per tant, és important que els adults que interactuem amb infants i adolescents els ajudem a, en paraules de la Rosina Malagrida, “percebre la ciència i la tasca científica amb confiança i optimisme, oferint-los així nous referents que els ajudin a ampliar i evolucionar la idea del científic que reben d'altres entorns socials”.

79

El ratolí científic (Martí Rosés)

80

Un científic molt jove (Marc Armengol)

81

Descobreix l’edat del dibuixant Acabem de veure com l’edat dels nens i les nenes influeix en la manera com representen les expressions dels rostres dels científics en els seus dibuixos. A les pàgines anteriors, hi podem trobar les característiques relacionades amb l’edat dels dibuixants. Mitjançant aquests coneixements inicials, et plantegem el repte de posar edat a l’autor de cadascun dels següents dibuixos. Trobaràs les respostes a la pàgina 103

81

82

7. Els científics dibuixats, es corresponen amb la realitat? Fa 30 anys que s'investiga la percepció dels científics a través dels dibuixos infantils. I la principal conclusió és que els estereotips es mantenen invariables en el temps i les cultures. Els resultats obtinguts de l’estudi a Catalunya condueixen al mateix punt. Tanmateix, les persones que es dediquen a la ciència són persones del seu temps, amb la seva pròpia cultura, i normalment, amb una vida social positiva. Les contradiccions entre les imatges i la realitat, mostren un desconeixement de la personalitat dels científics i de les seves actituds. Els nois tenen una imatge més estereotipada que les noies Els nois, a més de dibuixar únicament homes científics, inclouen en els seus dibuixos molts més estereotips que les noies, com són la bata blanca, el cabell esbojarrat, la barba i/o bigoti, les ulleres, i l’edat madura. També dibuixen amb més freqüència senyals de risc, de secretisme, d’incomunicació i un entorn de laboratori amb instruments de química. Alguns dels documents consultats relaten experiències en les quals s’han analitzat dibuixos abans i després d’intervenir sobre alguns grups d’escolars, que han estat visitats per investigadors i investigadores, majoritàriament del sexe femení, i els han exposat les característiques de la seva tasca. En els resultats, la proporció de científics enfront de les científiques s’equilibra una mica. S’ha comprovat mitjançant pel·lícules, vídeos o visites a museus i centres de recerca, que mostrar científiques duent a terme les seves tasques de forma positiva, apropa una mica els resultats a la realitat, sobretot en les noies.

82

83

La persistència dels estereotips Des del treball de Chambers al 1983, s'han fet molts estudis del mateix tipus arreu del món. I tots conclouen que els estereotips són molt persistents: els mateixos tòpics es repeteixen una vegada i altra al llarg del temps fins arribar a l'actualitat. Amb el temps, el test iniciat per Chambers (“Draw a Scientist Test”) s'ha anat perfeccionant i ampliant. Altres investigadors han augmentat el llistat d'estereotips repetitius fins a 19 elements. Un altre resultat interessant que han trobat els investigadors és que la imatge del científic que dibuixen els infants de Nord Amèrica, Xina o Austràlia és la mateixa. No s'han trobat diferències significatives per cultura, ni per raça, edat o nivell educatiu.

84

Alguns dels resultats obtinguts per les recerques són sorprenents. L'any 1989, els investigadors Deborah Fort i Heather Varney van obtenir 1.600 dibuixos fets per estudiants, en els quals només hi havia 165 dones científiques, malgrat que el 60% dels dibuixants eren nenes. Això contradiu l'experiència dels psicòlegs clínics, que han observat que quan algú ha de dibuixar una persona, acostuma a representar-la del mateix sexe. Evidentment aquest principi no s'aplica quan el que cal dibuixar és un científic. Aquesta imatge estereotipada de les persones que es dediquen a la ciència també l’estem trobant a Catalunya. Tot i així, hi ha algun tòpic que sembla diluir-se de mica en mica: el mite del científic boig i perillós, tipus Frankenstein, s'ha anat fent cada cop menys freqüent. En canvi, d’altres continuen dominant: més homes que dones, i la gran majoria dedicats a la química. La influència dels mitjans de comunicació Com pot ser que en gairebé 30 anys la imatge del científic que dibuixen els nens no hagi canviat gairebé gens? I com pot ser que nens de cultures diferents dibuixin exactament el mateix? La resposta és en els mitjans. Els investigadors creuen que els nens es formen una imatge dels científics a partir del que veuen a la televisió, a les pel·lícules o als còmics. Els nens assimilen els estereotips que transmeten els mitjans i els incorporen a les seves percepcions.

85

Dibuixa un científic o una científica. Fes el test

Ara que arribes al final del llibre... fes el teu dibuix, recorda el que vas fer a la pàgina 11 i comprova com ha canviat la teva imatge dels científics.

85

86

Com t'imagines una persona que es dedica a la ciència? El procés de disseny de la il·lustració fa evident fins a quin punt utilitzem determinats tòpics a l’hora de construir la imatge de l’investigador. Al fer el teu dibuix, has triat quin aspecte té, a què es dedica o què li agrada a l’investigador que tens al cap. Si consultes el Sistema de Valoració d’Estereotips a la pàgina 104 sabràs si la imatge que acabes de crear és poc, bastant o molt estereotipada.

87

8. Millorar la cultura científica, tot un repte! Ens cal una societat amb una bona imatge de la ciència. Però les darreres enquestes que s’han fet arreu del món indiquen que no anem pel bon camí. Per això s’estan creant canals de comunicació innovadors que faciliten que el coneixement arribi a la societat en formats atractius. Dels dibuixos que es mostren en aquest llibre, en podem deduir que la idea que tenen els nens del què és la ciència, i dels seus protagonistes, els científics i les científiques, no correspon a la realitat. Tanmateix, mostren sovint una imatge poc humanitzada, allunyada o estereotipada, de les persones que es dediquen a la ciència, en uns ambients amagats i perillosos. Com els dibuixos dels nens i nenes, els estudis de percepció pública de la ciència, que es fan periòdicament des de diferents institucions a diferents països (el Ministeri de Ciència i Innovació a Espanya, la Comissió Europea a tots els països membres, i el Centre REDES a l’Argentina), mostren que la confiança i la bona imatge del públic envers la ciència no és tant positiva com seria desitjable. A la pàgina següent, el divertit dibuix de la Ivette Jerez, de 15 anys, mostra algú dins d’una proveta, probablement un científic. Si es tractés d’un investigador tancat dins el seu propi experiment, el dibuix pot servir com a irònica metàfora dels problemes de comunicació i de falta de democratització de la ciència que tot seguit comentarem.

87

88

Un científic dins d’una proveta (Ivette Jerez)

89

La comunicació de la ciència, un repte pendent Per tots nosaltres, siguem o no tant joves com els dibuixants, és fonamental que tinguem una base sòlida en cultura científica que ens permeti ser conscients del valor de les aportacions positives de la ciència a la nostra societat, amb confiança en la comunitat científica, amb una actitud receptiva envers la innovació i veient en aquest camp carreres professionals de futur. En moltes ocasions, però, la societat ha generat imatges negatives de la ciència, per no haver estat informada de manera apropiada. La comunicació de la ciència és un repte pendent i, tot i que està evolucionant favorablement durant els darrers anys, ens queda un llarg camí per recórrer. Tot i els esforços realitzats per part de la comunitat científica per compartir la informació, els resultats són insuficients. La ciència arriba a la societat amb un sensacionalisme excessiu, sense mostrar els seus límits ni tampoc la incertesa que caracteritza el coneixement científic. En altres ocasions, és un excés d'informació sobre avenços que són fruit d'interessos empresarials i que no representen un benefici social, allò que confon al consumidor.

90

Cap a una cultura científica més sòlida La falta de democratització de la ciència, com la manca d’informació, també és un factor que genera desconfiança, que sovint desemboca en rebuig i, fins i tot, lleis que obstaculitzen el seu avenç. Perquè els ciutadans ens sentim còmodes amb els avenços científics i les seves aplicacions és important que siguem partícips del seu desenvolupament. Però, d’acord amb Jane Gregory i Steven Miller (1998) per arribar a una situació en la qual la ciència jugui un paper rellevant, i sigui present en els projectes de futur, fa falta primer potenciar el debat públic. Davant d’aquesta situació, la comunitat científica, les administracions i molts altres actors estem reaccionant per contribuir a aconseguir que la societat tingui una cultura científica més justa i sòlida. Per això s'estan creant canals de comunicació innovadors que faciliten que el nou coneixement que es genera des de les universitats, els centres de recerca, els hospitals, els parcs científics i des de les empreses que aposten per la recerca, arribi a la societat en formats atractius i promogui la participació dels ciutadans. Una d'aquestes moltes accions és el concurs "Dibuixa un científic o científica" en què molts catalans i europeus han participat, com l’Oriol Soler amb aquest dibuix d’un científic pensant. Alhora que ens apropa i desperta l’interès per la ciència, ens mostra les imatges que tenen de la ciència els nostres joves, molts d’ells, esperem, futurs científics. També ens fa pensar que val la pena apropar-se i descobrir com són en realitat les vides i les tasques de les persones que es dediquen a construir els coneixements. Ens adonarem que són molt més propers del que pensàvem.

91

Un científic pensant, per l’Oriol Soler

92

Pensa quin científic o científica t’agradaria ser Però abans llegeix les biografies d’aquests dos investigadors: La Victòria Reyes Garcia (Barcelona 1971) és una jove antropòloga barcelonina que investiga les formes d’aprofitar la natura per viure. Quan va acabar d’estudiar la carrera d’Història a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va viure dos anys a l’Equador i dos anys als Estats Units on va cursar les classes del doctorat. Després va estar cinc anys a l’Amazònia per investigar amb els Tsimane’ i allà va ser on va néixer la més gran de les seves tres filles. Actualment forma part de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB on desenvolupa projectes de recerca a cavall entre Catalunya, Bolivia i la Índia. L’Alfred Giner Sorolla (Vinaròs 1919 – 2005) va dedicar la seva vida a la ciència i a la humanitat, amb un afecte especial per la cultura del seu país. La seva infància, i també els darrers anys de la seva vida, els va passar a Vinaròs, la ciutat on va néixer, llegint a la platja, escrivint al seu despatx i parlant amb la gent que, al seu costat, sempre s’interessava per tot allò que ell sabia. L’Alfred, cap a la meitat del segle XX, va emigrar als EEUU on va ser un dels pioners en la recerca sobre els components de l’ADN, i les aplicacions del seu treball es van dirigir a trobar medicaments per a la curació del càncer, iniciant un camí del qual encara no hem arribat al final. A més d’una extensíssima producció científica i de formació d’investigadors, ens ha deixat escrits els seus pensaments i els seus sentiments, a les seves poesies.

92

93

I ara escriu la teva biografia com la científica o el científic que voldries ser: on vas néixer, què has estudiat, quins han estat els teus descobriments o experiments, i les anècdotes de la teva vida:

94

9. Bibliografia recomanada

Barraza, L. & Ruiz-Mallén, I. 2008. Biodiversidad y Conservación en

Nuevo San Juan: Una mirada a través de los dibujos de los niños. México: COINBIO, CONACYT, UNAM y Gobierno de Michoacán.

Chambers, D.W. 1983. Stereotypic imatges of the scientist: The draw-a-

scientist test. Science Education, 67(2), 255-265. Finson, K.D. 2002. Drawing a scientist: What we do and do not know

after fifty years of drawings. School Science and Mathematics, 102(7): 335-345.

González, R. 2007. Dona i ciència. Llicó inaugural de la Universitat de

Barcelona al curs acadèmic 2006-2007. Barcelona: UB. Gregory, J., & Miller, S. 1998. Science in public: Communication,

culture, and credibility. New York: Plenum Trade. Haynes, R. 2003. From alchemy to artificial intelligence: stereotypes of

the scientist in Western literature. Public Understanding of Science, 12: 243-253.

Mead, M., & Metreaux, R. 1957. Image of scientist among high-school

students. Science, 126: 384-390.

94

95

Picker, S.H., & Berry, J.S. 2000. Investigating pupil’s images of

mathematicians. Educational Studies in Mathematics, 43(1): 65-94. Rodari, P. 2007. Science and scientists in the drawings of European

children. Journal of Science Communication, 6(3): 1-12. Schibeci, R.A., & Sorensen, I. 1993. Elementary school children’s

perceptions of scientist. School Science and Mathematics, 83: 14-19.

Steinke, J., Lapinski, M., Crocker, N., Zietsman-Thomas, A., Williams,

Y., Higdon, S., & Kuchibhotla, S. 2006. Assessing media influences on middle school-aged children’s perceptions of women in science and engineering using the Draw-A-Scientist Test (DAST). Proceedings of the 2006 WEPAN Conference. Pittsburgh, PA: Omni William Penn Hotel.

Weingart, P., Muhl, C., & Pansegrau, P. 2003. Of power maniacs and

unethical geniuses: science and scientists in fiction film. Public Understanding of Science, 12: 279-287.

96

10. Respostes a les activitats

... de la pàgina 23:

Descobreix a quin personatge de ficció s’assemblen aquests científics L’Oriol Cabarrocas ha dibuixat un científic semblant al Dr. Frankenstein que està operant la criatura resultat del seu experiment. El científic és el protagonista de la novel·la de Mary Shelley. El dibuix de la Marta Soler mostra l’increïble Hulk, també conegut com “la Massa”, un superheroi resultat de la transformació patida pel científic Bruce Banner quan realitzava un experiment radioactiu. El personatge va ser creat al 1962 per Marvel Comics. En Jordi Torres ha representat al Professor Silvestre Tornassol, el típic científic despitat que va inventar alguns dels artefactes més famosos del de les aventures de Tintín. El còmic va ser dibuixat per Georges Remi, més conegut com Hergé.

96

97

... de la pàgina 57: Descobreix: qui ha dit què? “La recerca ha de ser un joc, perquè només jugant som feliços”

Ramon Margalef (Barcelona, 1919-2004), ecòleg català. “Obriré nous camins, exploraré poders desconeguts i revelaré al món els misteris més pregons de la creació”

Víctor Frankenstein, a la novel·la de Mary Shelley. “És fantàstic haver trobat una paradoxa. Ara tenim alguna esperança de progressar”

Niels Bohr (Copenhague, 1885-1962), físic danès. “... podrien usar-los amb finalitats bèl·liques... i això ho vull evitar com sigui... i l’únic que puc fer és destruir-ho tot”

Professor Tornassol, a Tintín.

98

... de la pàgina 68: Experimenta com els científics i les científiques Com es consumeix la cera? Observem que, en encendre l'espelma, la cera més propera al ble es fon. La cera líquida puja pel ble per capil·laritat. En cremar-se, la cera es va consumint. La cera líquida es pot cremar? Podem fondre una mica de cera al bany maria, en un gotet. Li apropem un llumí per encendre-la i ens adonem que no és possible: la cera líquida no s'encén. Podem deduir que la cera en arribar fins a la flama es vaporitza i llavors es crema. Els colors de la flama són iguals en totes les espelmes? Si observem diverses flames, a totes hi descobrirem els mateixos colors (mira el dibuix de la pàgina 69 com a referència): groc intens a la part de dalt a la zona més lluminosa, un con fosc a prop del ble, i a la zona externa groc pàl·lid a la part de dalt i blau a baix de tot, a prop del ble. Aquests colors marquen les diferents zones de la flama i podem interpretar que a cadascuna hi succeeixen reaccions diferents:

a la zona fosca no hi ha combustió; és on es vaporitza la cera, es trenquen les llargues molècules i es formen molècules més petites, molt combustibles, d'hidrocarburs;

99

a la zona blava s'hi formen molècules molt petites; s'ha interpretat que poden ser formades per dos àtoms de carboni (C2) o per un de carboni i un d'hidrogen (CH), que emeten llum blava;

a la zona lluminosa és on els hidrocarburs es cremen; es

combinen amb l'oxigen que penetra a la flama per la part inferior i se'n desprèn energia. La llum s'emet de forma semblant a la del ferro incandescent: petites partícules de carbó emeten llum blanca i groga.

Les flames, tenen la mateixa forma? Per alterar la forma de la flama n'hi ha prou de bufar, però sense apagar-la! Ja veiem que és la circulació de l'aire i els gasos cremats que li confereixen la forma: l'aire penetra a la flama per la part de baix i els gasos calents amb els productes de la combustió ascendeixen verticalment des del centre. Els gasos calents pugen perquè són menys densos que l'aire. Aquesta circulació, per convecció, facilita l'aportació constant d'oxigen a la flama i l'expulsió dels productes de la combustió. Quina és la zona més freda i quina la més calenta de la flama? La temperatura de la flama arriba fins a 1400°C, però a la zona interna és molt més baixa; fins i tot hi podem posar el cap d'un llumí i comprovarem que no s'encén fàcilment. La part més interna de la zona fosca, on no hi ha combustió, és la més freda: només es troba a 600°C de temperatura i a l'exterior del con fosc arriba a 800°C. A la zona de combustió la temperatura va augmentant des dels 1000°C fins als 1200°C i a la part externa arriba als 1400°C.

100

Com podem aconseguir una flama més gran? Podem fer dues suposicions: amb un ble més llarg o amb un ble més gruixut. Provem amb un ble més llarg: podem eliminar una mica de cera al voltant del ble per aconseguir que tingui una llargada més gran; així la flama serà més allargassada i comprovarem que només es manté durant uns minuts i que el ble es va escurçant: no pot cremar més cera que la que pot ascendir per capil·laritat. I si posem un ble més gruixut? Ho podem provar col·locant un trosset d'un altre ble al costat del de l'espelma; així puja el doble de cera fosa i la flama és més gran. Com es pot consumir més ràpidament una espelma? Si afegim més ble a l'espelma, la flama és més gran i la cera es consumeix més ràpidament. La flama fa ombra? Si exposem la flama al sol directe, podrem cercar la seva ombra: primer trobarem l'ombra del fum negre i si anem baixant descobrirem que l'ombra de la flama és molt especial: només en té la part groga. Aquesta observació ens permet interpretar que tant al fum com a la part groga hi ha partícules sòlides de carbó, que fan ombra. Les partícules de carbó incandescents emeten la llum groga i blanca de la flama.

101

La flama produeix aigua? La combustió dels hidrocarburs produeix els gasos que allibera la flama: essencialment diòxid de carboni (CO2) i aigua. Ho podem comprovar posant un embut de vidre invertit sobre la flama, o un recipient amb gel: observarem l'aparició de gotetes d'aigua condensades. En apagar-se, l'espelma fa fum blanc, de què és? Si apaguem l'espelma bufant o cobrint-la amb un recipient, immediatament observarem un fum blanc i detectarem la seva olor de cera; això és suficient per identificar-lo. La cera vaporitzada encara sobre el ble incandescent no es crema. Això sí! podem encendre-la apropant un misto al fum blanc! la flama "baixarà fins al ble". Per què l'espelma fumeja? Les espelmes sovint fan fum negre, sobretot les que tenen un ble massa gruixut; si puja un excés de cera no es pot consumir bé i es produeix el fum. De què és el fum negre? Recollir les partícules del fum de l'espelma interceptant-lo amb un cartró blanc ens permetrà reconèixer fàcilment que es tracta de partícules de carbó.

102

Quina forma tindria la flama en una nau espacial? Com haureu comprovat, hem aconseguit obtenir respostes per a totes aquestes qüestions i podem continuar amb moltes altres, fins i tot, pensant en el futur, quina serà la forma de la flama quan emprenguem un viatge a l'espai, fora de l'acció de la gravetat? Els corrents de convecció no existeixen fora de la gravetat, i així com a la Terra els gasos cremats ascendeixen per sobre de la flama, mentre que l'aire s'hi incorpora per la part inferior, a l'espai el bescanvi es produeix per difusió entorn de la flama, que perd la seva forma habitual, per tornar-se esfèrica. Us ho podeu imaginar? La Dra. Shannon W. Lucid va ser la primera en encendre espelmes d'aniversari a l'estació espacial Mir, l'any 1996, i aquest experiment va iniciar una sèrie de nous estudis del comportament de les flames a l'espai.

103

... de la pàgina 81: Descobreix l’edat del dibuixant La Marta Peña de 8 anys ha dibuixat un jovenet Copèrnic observant les estrelles del cel blau. La Marina Montenegro, de 9 anys d’edat, ha dibuixat el científic vell, amb bata i ulleres, somrient. La Maria Demoner, de 13 anys, ha optat per representar una jove científica. En Nando Fernandez, de 16 anys, ha dibuixat un científic de mitjana edat, en blanc i negre, que es diu a si mateix que és brillant.

104

... de la pàgina 85: Dibuixa un científic o una científica. Fes el test Suma els punts corresponents als elements que has representat en el teu dibuix. El Sistema de Valoració d’Estereotips t’indicarà com és d’estereotipada la imatge que tens de les persones que es dediquen a la ciència d’acord a la puntuació final obtinguda del teu dibuix.

Elements del dibuix Punts La teva puntuació

Home alegre 0

Home enfadat 5

Dona alegre 0

Dona enfadada 4

Cara

Home o dona neutre 0

Femenins 0

Masculins discrets 0

Esbojarrats 4

Cabells

Barba i bigoti 2

Clàssiques 2

Doble vidre 5

Ulleres

Modernes 0

105

Elements del dibuix Punts La teva puntuació

Pantalons 4

Faldilla 0

Brusa 0

Americana i corbata 3

Bata 7

Vestuari

Bastó 4

Erlenmeyer 6

Ratolins 6

Medicaments 0

Jeroglífic 0

Cubell reciclatge 0

Plànol 0

Disciplina científica

Coet 4

Microscopi 5

Ordinador 0

Tisores i bisturí 1

Gràfica 0

Pila de llibres 0

Estris

Llibreta i llapis 0

106

Elements del dibuix Punts La teva puntuació

Bomba 5

Pot de verí 5

Pot de vacuna o medicament 0

Bombeta - idea 0

Bo o dolent

Apunts 0

Símbol de perill 5

Guants i ulleres de protecció 4

Espia 3

Perill

Gerro amb flors 0

Exigent 3

Agressiu 5

Enfeinat 0

Sociable

Comprensiu 0

Títol de doctor 4

Foto de la seva família 0

Preferències

Senyals de festa i diversió 0

Total

107

Ara ja pots saber com és d’estereotipada la imatge que tens de les persones que es dediquen a la ciència d’acord amb la teva puntuació final: Entre 0 i 29 punts:

La teva imatge del científic és molt propera a la real, gens o poc estereotipada.

Entre 30 i 39 punts:

Has representat un científic estereotipat, segurament has dibuixat un home, amb bata, químic o biòleg, i poc sociable.

Més de 40 punts:

La imatge que tens de les persones que es dediquen a la ciència és molt estereotipada!!

108

Interactua amb la comunitat científica L’Observatori de Divulgació de la Ciència et convida a compartir els teus pensaments, així com els descobriments i dibuixos que has fet mentre llegies aquest llibre, amb les persones que es dediquen a la recerca científica o hi estan interessades. Només cal que ens enviïs els dibuixos escanejats, o bé els teus raonaments o preguntes per escrit a la següent adreça de correu electrònic: ob.dc@uab.cat

109

11. Agraïments Aquest llibre ha estat possible gràcies:

als 300 nens i nenes que van participar en el concurs “Dibuixa un científic o una científica” durant la Setmana de la Ciència del 2007;

al Lluís Rovira, sots-director de l’AGAUR (Generalitat de Catalunya);

a la Cristina Borràs de la DGR (Generalitat de Catalunya) en l’organització del concurs de dibuixos;

a la Montserrat Bigas per la revisió dels textos;

a totes les persones que es dediquen a la ciència.

109