El retorn de

la llúdriga

Quadern de l’alumne

Generalitat de Catalunya

Autors: Albert BayotAntoni DomènechToni LlobetDeli SaavedraJordi Sargatal

Dibuixos: Toni LlobetMaite Barcos

Adaptació: Olga CiutatRosa MarsolEva Ruiz

Edició: Departament de Medi AmbientGeneralitat de Catalunya

1a edició: novembre de 1999

Imprimeix: Ret S.A.L.DL: B-51.823-1999

1

Hola! Els amics de la llúdriga et saludem!

Prepara’t per descobrir un munt de coses noves! Quèmengen les llúdrigues, què és el bosc de ribera, quinssón els rius propers a casa teva, i moltes altres qües-tions interessants.

Però prepara’t també per treballar! Necessitem el teuajut per fer que els nostres rius tinguin bona salut, iaixí aconseguir que les llúdrigues s’estenguin per totarreu.

De moment, esperem que et prenguis amb molt d’in-terès aquestes activitats que faràs amb el teu mestre iels teus companys. I si et quedes amb ganes de fermés per la llúdriga, no et preocupis, que d’ara enda-vant rebràs més notícies.

Fins aviat.

Els amics de la llúdriga

3

■ Situa’t

1. Coneix les conques de la Noguera Ribagorçana ide la Noguera Pallaresa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

■ Qui són les llúdrigues?

2. Què fan les llúdrigues petites? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 3. Què mengen les llúdrigues? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 4. Els mamífers salvatges de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

■ El medi on viu la llúdriga

5. Paisatge d’un riu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 216. Descobrim el bosc de ribera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 247. Les espècies protegides . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

■ Home i entorn

8. Visita a una depuradora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 299. Escriu al teu ajuntament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

10. Enquesta sobre la llúdriga. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

Índex

5

Situa’t

1. Coneix les conques de la Noguera Ribagorçana i de la Noguera Pallaresa

A la pàgina següent hi ha una imatge de les nostres comarques. Fixa-t’hi béperquè no és un mapa qualsevol, sinó una vista a vol d’ocell de les conques de laNoguera Ribagorçana i la Noguera Pallaresa. Observa el petit mapa adjunt i, si cal,no dubtis a consultar l’atles.

Com pots veure, el dibuix és a mig fer. Caldrà que el completis de la manerasegüent:

• Posa els noms més importants del relleu i de les poblacions

rius estanys embassaments barrancs

muntanyes planes pobles

• Pinta les diferents zones delimitades per una ratlla discontínua ambaquests colors:

Els rius, els estanys i els barrancs: de color blau

Els embassaments: de color vermell

Les planes i les muntanyes baixes: de color verd

Les muntanyes: de color marró

Les poblacions: de color gris

76

9

Qui són les llúdrigues?

■ 2. Què fan les llúdrigues petites?

A la pàgina següent, hi ha una taula dividida en diferents períodes, des que la llú-driga neix fins que compleix dos anys. Per a cada període, hi ha un espai perapuntar-hi les dades sobre l’alimentació, el creixement i l’activitat.

Cal que emplenis els espais amb les dades que extreguis del text que hi ha a con-tinuació; també pots informar-te’n a diferents llibres o preguntar al professor.

Les llúdrigues estan embarassades durant 2 mesos. Finalment, pareixen 2 o3 petits que no arriben a fer un pam de llargada.

Al principi són cecs i obren els ulls al cap de 35 dies, moment en quènomés pesen 700 grams. En ser tan petits, han de mamar molt sovint, idurant els primers dos mesos la mare només surt del cau de tant en tantper alimentar-se. A partir d’aquesta edat, els petits lludrigots comencen amenjar peixos i granotes que els porta la mare. En aquest moment, ja pesen1,2 kg.

Surten del cau als 3 mesos i fan el primer bany sota l’atenta vigilància de lamare. Al començament, les excursions són molt curtes, però a poc a pocvan agafant força i agilitat. Quan tenen quatre mesos, ja acompanyen laseva mare a pescar.

Els petits lludrigots són cada cop més espavilats fins que, aproximadamentals 14 mesos, marxen sols a la recerca de nous territoris.

A partir dels 2 anys, les llúdrigues ja es poden aparellar. Una femella pottenir 2 o 3 fills cada any, de manera que pot arribar a tenir una vintena depetits en tota la seva vida.

10

Representació gràfica de la vida d’una llúdriga

Edat Alimentació Creixement Activitat

1 mes

2 mesos

3 mesos

4 mesos

5 mesos

6 mesos

1 any

2 anys

11

Una condició indispensable perquè tornin a haver-hi moltes llúdrigues a les con-ques de la Noguera Ribagorçana i de la Noguera Pallaresa és que tinguin alimentabundant durant tot l’any.

La dieta de les llúdrigues en aquests rius està formada bàsicament per peixos, i escomplementa amb una quantitat molt petita d’amfibis i rèptils, i amb un nombreencara menor de rosegadors i ocells.

Quins són aquests peixos?

Més del 90% són madrilles i barbs, i en molta menor proporció truites.

Barb: es caracteritza perquè, al voltant de la boca, té quatre barbillons. La llargària méscomuna és de 30-50 cm de longitud total. Acostuma a viure en els trams mitjans delsrius, en aigües amb una certa velocitat. S’alimenta d’algues, detritus i petits invertebrats.

Madrilla: és gregària i àgil, d’una mida mitjana (no acostuma a superar els 25-30cm de longitut total). Viu en aigües amb una certa velocitat. En la seva dieta tenenuna gran importància les algues i els detritus.

Truita: es diferencia perquè té taques fosques i, als costats, vermelles, sobre un fonsverdós o gris platejat. Acostuma a tenir una mida inferior als 50 cm. Es troba en lescapçaleres fluvials, on les aigües són fredes, oxigenades i sense gaire contaminacióorgànica. Té una dieta insectívora, que quan és adulta es completa amb petits peixos.

Sempre mengen el mateix?

En determinades èpoques de l’any, les proporcions poden variar una mica. A l’es-tiu, puja la temperatura de l’aigua i els peixos presenten una major activitat i, pertant, una major capacitat per escapar de les llúdrigues. L’activitat depredadora dela llúdriga es desvia, aleshores, cap a d’altres preses: és el cas dels rèptils, que enaugmentar la temperatura són més freqüents. Però de forma general podem dirque la dieta d’una llúdriga quedaria representada pel gràfic següent:

3. Què mengen les llúdrigues?

Estiu Hivern Primavera

Anguiles: negre • Altres peixos: blau • Ànecs: groc • Granotes: verd • Cranc americà: vermell

12

• Pinta i associa cadascun dels sectors del gràfic amb l’animalcorresponent i posa-hi el seu nom:

Saps on es menja la llúdriga els peixos?

Acostuma a ser un lloc fix, sobre una pedra o roca, sobre grava o a terra, on es recol-za, encara que moltes vegades roman amb una part del cos a l’interior de l’aigua.

Creus que els pescadors podrien tenir problemes amb la llúdrigapel que menja? Per què?

Pensa que la pesca de la truita és molt practicada i apreciada; no és així en el cas deles madrilles o dels barbs.

13

4. Els mamífers salvatges de Catalunya

L’home ha agrupat els animals segons les seves semblances. D’això se’n diu clas-sificar.

Els mamífers de Catalunya es divideixen en els grups següents (anomenats ordres).Fixa’t en la definició de cadascun.

INSECTÍVORS: Es diuen així perquè mengen insectes. Més aviat menutsi amb els ulls molt petits (són gairebé cecs), alguns viuensota terra, d’altres tenen el cos cobert d’espines i d’altresun olfacte molt fi i uns bigotis molt sensibles. Són, perexemple, les mussaranyes, els eriçons, etc.

LAGOMORFS: Són herbívors i tenen les orelles llargues i les potes deldarrera més grans i fortes per poder saltar i córrer. Sónles llebres i els conills.

CARNÍVORS: S’anomenen així perquè mengen carn. Tots sóndepredadors amb els ullals poderosos, i la majoriaestan al capdamunt de la cadena alimentària. La mus-tela i l’ós pertanyen a aquest grup.

ROSEGADORS: S’anomenen així perquè estan rosegant el menjarcontínuament. Per això, les dents del davant (anome-nades incisius) són molt grans i no paren de créixer.La majoria són menuts i s’alimenten de vegetals. Lamarmota i el ratolí en són un exemple.

ARTIODÀCTILS: S’anomenen així perquè tenen peülles. La majoria sónherbívors de mida gran, i alguns tenen banyes com elcérvol.

CETACIS: Són mamífers adaptats a la vida aquàtica, amb lesextremitats anteriors i la cua transformades en aletes.Respiren per un orifici que tenen darrera el cap ano-menat espiracle. Són les balenes i els dofins.

PINNÍPEDES: S’anomenen així perquè tenen les potes palmades.Són carnívors marins que surten a terra per descan-sar i reproduir-se. Són les foques.

QUIRÒPTERS: Tenen els dits de les mans molt llargs i units amb una mem-brana; d’aquesta manera, els serveixen com a ales i podenvolar. Atès que ho fan de nit per poder capturar les presesal vol, utilitzen un sistema de radar, que consisteix a escoltarl’eco dels seus xiscles per poder localitzar les preses i perno xocar amb cap obstacle. Són els ratpenats.

14

Ara, retalla els animals que apareixen dibuixats a les pàgines centrals d’aquestquadern i col·loca’ls en el quadre que creguis que els correspon. Cal que t’hi fixisbé i que puguis explicar per què els hi poses.

Carnívors

Cetacis

Lagomorfs Quiròpters

15

Artiodàctils

Insectívors Pinnípedes

Rosegadors

21

El medi on viula llúdriga

5. Paisatge d’un riu

Les dues pàgines següents són totalment iguals. És la representació esquemàticad’un mateix paisatge fluvial.

L’un serà un tram de riu que no ha estat modificat per l’home o que ho ha estatcorrectament, i on la llúdriga té les condicions necessàries per poder viure.

L’altre serà un lloc que l’home ha deteriorat i que no és apte per a la vida de la llú-driga.

Per representar tot això, hauràs de completar els paisatges amb els elementscorresponents que trobaràs en les pàgines centrals del quadern. Hauràs de triaraquells que corresponguin a cadascun dels paisatges, retallar-los i enganxar-los allloc corresponent. Tu mateix n’hi pots posar d’altres, que pots retallar d’una fotocò-pia o que pots dibuixar. Pinta-ho tot, ja que el color ajuda a explicar moltes coses.

Per trobar aquests elements i saber on han d’anar, cal que ho discuteixis abans oen parleu amb el professor. No heu de col·locar cap element, ni pintar-ne cap,sense saber explicar el perquè l’hi voleu posar.

22

23

24

6. Descobrim el bosc de ribera

S’anomena bosc de ribera el conjunt d’arbres i arbusts que creixen vora els rius iels barrancs, on hi ha més aigua disponible que als voltants. Aquests tipus de boscté unes característiques que el fan molt important per mantenir el cabal del riu,protegir les vores en cas d’inundacions i refugiar gran nombre d’animals. Ara ettoca a tu i els teus companys descobrir quines són aquestes característiques.

Feu una excursió al riu més proper, si pot ser a la primavera o a l’estiu, i observeu-ne les vores. Heu de trobar dues zones diferents:

■ La primera s’ha de semblar al dibuix A, sense arbres ni gaire vegetació a lavora de l’aigua.

■ La segona s’ha de semblar al dibuix B, amb molts arbres de diferents midesa la vora de l’aigua.

25

Amb quatre pals i un cordill, delimiteu un rectangle de 10 x 5 metres a cada una deles dues zones (d’això, els naturalistes en diuen una parcel·la d’estudi). Un cop fetaixò, investigueu detingudament cada parcel·la durant 15-20 minuts, en grups de 5o 6 alumnes, i intenteu respondre les preguntes següents:

■ Quantes menes de plantes diferents hi trobeu?

■ Podríeu citar una dotzena d’espècies?

■ Quantes espècies d’invertebrats hi heu trobat?

■ Podríeu dir la quantitat de cadascuna, aproximadament?

■ Heu trobat algun amfibi o rèptil? Quin?

■ Ara, mireu a terra. Veieu alguna diferència entre aquest sòl i d’altres que nosón a la vora del riu (sorra, fullaraca, còdols, etc.)?

Un cop estudiades les dues parcel·es, arriba el moment de reflexionar. En grup,responeu als interrogants següents:

■ A quina de les dues parcel·les s’està més fresc? A quina s’hi conservamillor la humitat? Per què?

■ Quina parcel·la proporcionarà més aliment i refugi als ocells? Per què?

■ Si volguéssiu trobar una llúdriga, quina de les dues parcel·les visitaríeu? Per què?

■ Si l’estiu és molt sec, i al riu només queden unes poques basses, quines s’eva-poraran (assecaran) abans? On podran sobreviure millor els peixos? Per què?

26

7. Les espècies protegides

La fauna de les nostres contrades és un dels tresors naturals que hem de conser-var per assegurar així que tots, en el futur, poguem gaudir-ne. De fet, tots en gene-ral podem contribuir d’una manera o d’una altra en la protecció de la nostra fauna.Però, en concret, les administracions i institucions científiques estan fent esforçosconsiderables a l’hora de protegir espècies que requereixen mesures especials pera la seva continuïtat (espècies en perill d’extinció) o per a la conservació del seuhàbitat (espècies vulnerables).

A la nostra comarca tenim algunes espècies protegides. A continuació, t’explica-rem les característiques i la situació actual d’algunes d’elles i, amb aquesta infor-mació, la consulta de llibres i, si cal, fent preguntes al professor, has d’emplenar lataula que trobaràs a continuació.

El trencalòsEl trencalòs és un voltor que s’assembla a una àliga. Té el pitataronjat i una mena de bigotis negres sobre el bec.

S’alimenta principalment d’ossos d’animals morts i té el costumde trencar-los llançant-los des de l’aire sobre les roques per obte-nir trossos prou petits per empassar-se’ls. Viu en zones de mun-tanya amb grans penya-segats o cingleres on instal·la els nius.

Cap als 80, el furtivisme, la utilització de verins i el fet d’agafar ous dels niushavien fet que el nombre de trencalossos disminuís molt, fins a arribar a ser unaespècie en perill d’extinció.

L’any 1994, es va aprovar el Pla de recuperació del trencalòs a Catalunya perintentar millorar la seva situació.

Fins ara, s’ha fet molta feina, però han sorgit nous problemes per al trencalòs:col·lisions amb línies elèctriques, molèsties per l’augment del turisme...

El gall ferEl gall fer és un ocell que s’assembla a una gallina gran. Els mascles són negres iles femelles de tonalitats marronoses per ser mimètiques amb l’entorn.

Viu als boscos de pins o avets que estiguin ben conservats.S’alimenta de fulles dels arbres, de fruits del sotabosc i d’insec-tes. A la primavera, els mascles es reuneixen per cantar en unazona molt determinada del bosc que s’anomena cantader. Elsnius, els instal·len directament a terra, a l’aixopluc d’algun matoll.

La població catalana de galls fers va anar disminuint, i a partirdels anys 80 es va prohibir la seva cacera. Tot i això, es considera una espècievulnerable i el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ha fet una Pla deconservació del gall fer a Catalunya, que s’aplica des de 1993 per garantir lasupervivència de l’espècie i del seu hàbitat. Malgrat això, encara hi ha zones onel tipus de gestió que s’està duent a terme fa perillar els llocs on viu.

27

La marta

La marta té el cos típic dels mustèlids, amb elpelatge molt tupit de color bru amb una taca gro-guenca al coll. Viu a les zones forestals d’altitudconsiderable del Pirineu i Prepirineu, allà on la neués més persistent; és per això que té la planta delspeus coberta de pèls. La seva activitat és nocturnai crepuscular. Té una dieta omnívora: petits mamí-fers, ocells, insectes i fruits.

La desforestació que va afectar els Pirineus i elselevats preus que es pagaven antigament per laseva pell van fer que disminuís molt el seu nom-bre.

Progressivament, s’ha anat recuperant gràcies a la reforestació i l’abandonamentde la cacera, ja que va ser declarada espècie protegida l’any 1992. No obstantaixò, l’aprofitament que es fa del seu entorn comporta que encara es consideriuna espècie vulnerable.

Serp verda i groga

És una serp de mida mitjana a gran, que pot assolir fins a 150 cm i excepcional-ment apropar-se als 2 m. Té el cap petit amb els ulls grossos, amb una petitacresta per sobre. Té el cos llarg i esbelt, amb una cua llarga. És negra o verdafosca amb taques grogues grans, que a mesura que s’atansen a la cua esdeve-nen ratlles fines. No és verinosa.

A Catalunya, es troba en àrees del Pirineu i Pre-pirineu, entre les quals hi ha la nostra comarca.

Viu a les pinedes de pi roig i a les boixeres, i sela pot trobar en els vessants assolellats, els mar-ges dels boscos, les carreteres i al voltant de lessurgències termals. Acostuma a alimentar-se depetits mamífers, amfibis o rèptils.

Amb la Llei de protecció dels animals delParlament de Catalunya de 1988 es va declararespècie protegida i se’n va prohibir la caça, lacaptura, la tinença, el tràfic, el comerç, la venda(tant d’exemplars, com de part d’ells, o bé deproductes elaborats a partir d’aquests), laimportació, l’exportació i l’exhibició pública.

28

Tritó pirinenc

El tritó pirinenc és un amfibi allargatamb cua. Té el cos rugós, de color bruamb una franja groga al llarg de l’es-quena. És una espècie endèmica de lazona pirinenca i en menor mesura de lazona prepirinenca. Viu als llacs d’altamuntanya, torrents i rierols de muntan-ya mitjana i alta, així com a coves ifonts.

Prefereix aigües netes i prou corrents, sense força excessiva, de fondària mitjana iuna mica obagues. Es desplaça caminant pel fons més que nedant, amagant-seentre les pedres. S’alimenta de petits insectes.

Els tritons són els més aquàtics dels amfibis i són molt sensibles als canvis en laqualitat de l’aigua; per tant, hem de mantenir els cursos d’aigua de la nostra comar-ca el més nets possible. En ser una espècie endèmica, la preservació d’aquest tritóés fonamental dins el conjunt del patrimoni natural català i, per tant, es troba dinsdel conjunt d’espècies protegides que té en compte la Llei del 1988.

Hàbitat

Alimentació

Causes de la regressió

Nivell deprotecció

Plans de protecció

Mesures queencara cal

prendre

TRENCALÒS GALL FER MARTASERP VERDA

I GROGATRITÓ

PIRINENC

29

Home i entorn

8. Visita a una depuradoraL’any 1995, la Junta de Sanejament va aprovar el Pla de sanejament de Catalunya.L’objectiu principal és assolir la qualitat de les aigües dels rius, les rieres i el mar.

Una de les imatges més emblemàtiques de la política de sanejament és la cons-trucció de les estacions depuradores d’aigües residuals. Actualment a Catalunya hiha més de 200 depuradores en servei.

Gràcies a les depuradores, els rius tornen a ser habitats per les plantes i els ani-mals que en són característics, com és el cas de la llúdriga.

Us proposem una visita a la depuradora de la vostra comarca. Si hi esteu interes-sats, cal que us adreceu a:

• El Pont de Suert, tel. 973 690 542 • La Pobla de Segur, tel. 973 252 007

• Esterri d’Àneu, tel. 973 250 173 • Tremp, tel. 973 652 352

• Sort, tel. 973 621 379

FUNCIONAMENT D’UNA DEPURADORA

És important que abans de la visita intenteu conèixer les seves parts i les funcionsque fan per PODER-HO comparar després amb la que visiteu. Per això, intenteuidentificar cada una de les funcions que us relacionem a continuació amb el dibuix.

1. Col·lectorFa arribar l’aigua bruta de les indústries i lescases fins a l’estació depuradora.2. Estació depuradoraÉs la instal·lació per netejar l’aigua bruta abansde ser retornada als rius o al mar. Normalments’instal·la aigües avall de les poblacions i prope-ra al riu o al mar.3. El predesbastÉs la separació d’ampolles, troncs i d’altresobjectes de grandària amb reixes i coladors.4. El desbastÉs la separació de les engrunes o sòlids mésmenuts mitjançant coladors més petits.5. El pretractamentÉs la separació de sorres i greixos agitant l’ai-gua. D’aquesta manera, els greixos van a lasuperfície i les sorres al fons.

6. La floculacióAquest procés neteja l’aigua de partículesmicroscòpiques mitjançant bacteris o partículesdeterminades afegits a l’aigua, cosa que provocala formació de flòculs o pilotes que cauen al fons.F. biològica: quan s’utilitzen bacteris.F. fisicoquímica: quan s’utilitzen partícules.7. La decantacióEls flòculs formats formen un fang al fons i l’ai-gua neta queda a sobre i es pot separar fàcil-ment.8. La deshidratació i la distribució dels fangsEls fangs formats s’assequen i es transporten auna planta de tractament de fangs.

30

31

9. Escriu al teu ajuntament

Ara, imagina que algú vol tallar el bosc de ribera que has estudiat, o que algú altrevol destruir aquell racó de bosc de ribera tan ben conservat que tu coneixes. Escriuuna carta a l’ajuntament en què exposis clarament la importància del bosc de riberai demana que no doni permís per destruir-lo. Ofereix el teu ajut per sensibilitzar lagent del teu poble sobre la importància de la conservació d’aquests espais.

Encara que el riu que passa a la vora del teu poble no estigui en perill, també potsescriure i enviar una carta al teu alcalde explicant-li com n’és, d’important, conser-var els rius nets i plens de vida. Potser la gent del teu poble viu d’esquena al riu,com si no existís. Explica-li què faries perquè la gent comencés a estimar-seaquest espai i a col·laborar en la seva conservació.

Ara t’expliquem com ho pots fer:

_________, ____ d____ de 1999

Distingit alcalde

(Qui ets, quans anys tens, a quina escola vas…)

(Escrius per demanar-li que protegeixi un indret, elriu en general, el bosc de ribera; per felicitar-lo perla construcció de la depuradora del poble; perdemanar la seva col·laboració per fer una plantadad’arbres, etc.)

(Li agraeixes la seva atenció i el seu interès, i t’aco-miades molt educadament.)

Atentament,

(Escriu el teu nom)

Data

Encapçalament

Presentació

Contingut

Comiat

Signatura

32

10. Enquesta sobre la llúdriga

Fa alguns anys, les llúdrigues eren més habituals en els rius de la nostra comarca(la Noguera Ribagorçana i la Noguera Pallaresa, principalment). Moltes personesgrans les havien vist i us en poden explicar moltes històries interessants.

Feu grups amb els vostres companys i aneu a visitar persones grans del vostrepoble per preguntar-los coses sobre les llúdrigues. També podeu preguntar a gentmés jove, que tingui contacte freqüent amb el camp.

Perquè no us deixeu res del que expliquin, empleneu per cada persona entrevista-da l’enquesta següent:

Projecte llúdriga • enquesta

1. Edat■■ Fins a 25 anys■■ de 26 a 40 anys■■ de 41 a 60 anys■■ de 61 anys en endevant

2. Població on va néixer

3. Població on viu

4. Sap quin animal és aquest? (ensenyeu-li una fotografia o un dibuix de lallúdriga)

5. Quantes vegades l’ha vist?

6. En cas que l’hagi vist alguna vegada, ens en pot explicar l’experiència?

7. Coneix algun nom geogràfic relacionat amb la llúdriga? Quin?

8. Coneix dites relacionades amb la llúdriga? Quines?

9. Altres observacions

Aquesta informació també és molt útil per al Projecte llúdriga, o sigui que usestarem molt agraïts si ens envieu un resum dels resultats de les vostresenquestes al Centre de Reproducció i Recuperació de Llúdrigues del Pont deSuert.

Alumne ......................................................................................

Curs ...........................................................................................

Col·legi ......................................................................................

Població ....................................................................................

Amb la col·laboració de:

MEDI AMBIENT

Generalitat de Catalunya

Guies didàctiques 1